R E V I S TA D E P E N S A M E N T, O P I N I Ó i R E F L E X I Ó
Núm. 121- OLOT, TARDOR 2012 • 4 €
monografia:
Activitat econòmica a la Garrotxa (I) Agricultura i ramaderia
Entrevista a:
Jordi Vilarrasa
SUMARI pàg.
Articles monogràfics
Fotografia portada cedida per Turisme Garrotxa.
3
L'agricultura a la Garrotxa Josep Guix Feixas
4
Les cooperatives agràries i ramaderes: Camp d'Olot, La Vall d'en Bas i La Fageda Josep Masó Canal i Rosa Canal Solanich Josep M Ginabreda Sala Cristóbal Colón Palasí
8
La formació professional agrària a l'Institut La Garrotxa Jacint Pinsach Guardia
10
Les fires de producte Un aparador del producte local de la Garrotxa Turina Serra Tarrús
12
La Garrotxa, la cuina d’un territori Pep Nogué Puigvert
14
Trenquem el cuc Un programa de ràdio al servei de la pagesia Josep Guix Feixas
16
Els monestirs i l'economia rural a la Garrotxa Xavier Puigvert Gurt
18
Els camins ramaders Joaquim Agustí Bassols
20
Els sants en el món agrari Mn. Martirià Brugada Clotas
L’Alimara és una revista que edita la Parròquia de Sant Esteve d’Olot i que es publica des de l'any 1982. Aquesta trajectòria li dóna solvència i identitat. Monografies i temes d’interès i actualitat l’han marcat des de sempre, no sols per la qualitat dels articulistes, sinó també per l’actualitat de les temàtiques que tracta; amb perfil i una dinàmica que li permetran seguir endavant amb la seva tasca, comptant, sense dubte, amb el suport dels olotins i olotines.
Comptem amb tots plegats!
Publicació trimestral
La pàgina jove 22
A pagès no es compten les hores... de moment Salvador Vergés Tejero
Digui, l'escolto 23
Redacció, edició i administració: Passeig d’en Blay, 3 Casa Rectoral Parròquia de Sant Esteve d’Olot Tel. 972 26 04 74.
L'entrevista
Jordi Vilarrasa Eduard Arbós Eceiza
Maquetació i impressió: The Graphic room, SC - OLOT
Biografia 26
Adreça electrònica: revista@alimara.cat
Dipòsit Legal GI-535/82
Jaume II Pilar Riera Prat
Notes sobre l'actualitat garrotxina 28
Josep Murlà
29
Passatemps
(Solucions a la pàgina 30)
La tira còmica: Guspires 30
+Quel
30
Dites i endevinalles
També podeu veure la revista ALIMARA a tot color a la web del Bisbat de Girona:
L'acudit de la Pilarín 31
L'Alimara no es fa responsable, en cap cas, de les opinions i arguments dels nostres articulistes.
www.bisbatgirona.cat
Pilarín Bayés ‒2‒
Articles monogràfics
L’agricultura a la Garrotxa Josep Guix Feixas
La situació actual de l’agricultura i la ramaderia a la comarca de la Garrotxa ha experimentat un canvi continuat des dels anys 70 fins al moment actual. En aquesta evolució, el sector ha sofert una davallada molt important en nombre d’explotacions agràries i de persones ocupades en l’agricultura així com de superfícies de conreu. Els actius agraris s’han perdut per la manca d’estructures agràries que facilitessin l’activitat dels agricultors, així com l’alt percentatge de contractes de masoveria i parceria amb poques possibilitats d’accedir a la propietat de les terres, i la poca rendibilitat de les finques petites, van provocar que molts agricultors s’incorporessin al sector industrial i als serveis amb molta demanda a la Garrotxa a partir dels anys 70. Malgrat aquesta davallada d’actius agraris, podem dir que a la Garrotxa actualment les produccions agràries son més elevades que als anys 70. L’explicació d’aquesta realitat cal cercar-la en l’augment de la dimensió de les explotacions restants, el suport de
les Cooperatives Agràries (la Cooperativa del Camp d’Olot i la Cooperativa de la Vall d’en Bas) que donen un bon servei al sector, l’Escola Agrària lligada a l’Institut la Garrotxa, les empreses de serveis, així com la cultura dels Garrotxins, impulsada per la restauració que fa que la demanda dels productes agraris en origen vagi en augment. Actualment a la Garrotxa existeixen moltes explotacions agràries que transformen els seus productes i els comercialitzen directament a través de les agrobotigues, dels mercats, de fires, de la Plaça Mercat d’Olot, de botigues i comerços especialitzats, de la restauració, etc. Els productes més demanats són: els hortícoles, els embotits, els formatges, els iogurts, les carns fresques, les melmelades, la mel, la llenya... És en aquests context que actualment la Garrotxa és una de les comarques catalanes que més joves incorpora anualment a l’activitat agrària en relació a la població activa.
Les dades estadístiques de la situació del sector agrari a la nostra comarca són les següents: La distribució de les explotacions ramaderes per espècies es reparteixen d’acord amb el següent quadre de les diferents subexplotacions: Espècie Vaquí de carn (reproductors) Vaqui de carn (engreixos) Vaquí de llet * Porcs Oví Cabrum Equí Conills Abelles Aus (engreix) Aus (producció ous) Altres Dades SIR 2011
Subexplotacions 179 32 48 109 188 99 184 42 34 33 46 55
Principals conreus a la Garrotxa:
Cens 5.560 5.601 4.576 72.771 13.946 1.729 898 58.059 1.303 255.285 224.623 -
Grup de Cultiu
CEREALS
Cultiu
Hectàrees
BLAT DE MORO
1632
ORDI
1090
BLAT TOU
1211
CIVADA
443
SORGO
102
PRATS ARTIFICIALS
708
CONREUS FARRATGERS
571
FARRATGERES ALFALS
471
RAY-GRASS
134
COLZA
112
GIRA-SOL
93
OLEAGINOSES Font: DUN 2009
* Quota de llet: 24.327.478 Kg.
‒3‒
Articles monogràfics
LES COOPERATIVES AGRÀRIES i RAMADERES
Imatge cedida per la Cooperativa Camp d'Olot.
La Cooperativa del Camp d'Olot La Cooperativa del Camp d’Olot té més de 65 anys d’existència. Es va fundar a l’any 1945, quan a la nostra comarca hi havia nombroses explotacions agrícoles i ramaderes. Eren explotacions petites, amb poca capacitat per créixer; per tant, crear una cooperativa era la solució: tots junts es feien més forts. El propòsit inicial era comercialitzar conjuntament la llet de vaca, fabricar pinso i comprar conjuntament maquinària agrícola. Eren els primers temps de la mecanització al camp, i la compra del tractor, llaures i màquina de batre el gra, només es podia aconseguir de manera conjunta. Amb la industrialització dels anys 60 es produeix per una part l’èxode del món rural, que porta a una reducció en nombre d’explotacions agràries, i per l’altra, l’aparició al mercat de gran quantitat de maquinària agrícola que, a part de fer les feines de camp menys feixugues, va fer créixer la productivitat i augmentar el poder adquisitiu de les explotacions. Amb el temps, no es fa necessari comprar la maquinaria a través de la cooperativa, tot i que es segueix amb el mateix propòsit: junts es poden fer més coses que de manera individual.
Actualment la nostra activitat principal és la fabricació de pinsos, per la qual tenim un bon assessorament de veterinaris i nutreòlegs per tal d’oferir el producte adequat a les necessitats de cada explotació. Altres seccions de la cooperativa són la comercialització de llet i la venta de productes pel camp (llavors, adobs...). En els darrers temps la secció amb més creixement és la de productes d’horticultura i de pinsos per a animals de corral com aviram i conills, segurament per la valoració tan positiva i tan encertada que la societat fa dels productes de proximitat. La gestió i representació de la cooperativa correspon a tots el socis i es manifesta a través de l’assemblea general. Aquesta escull el consell rector que és qui gestiona la cooperativa per un període de 4 anys. El consell està format per 10 socis (president, vicepresident , secretari, tresorer i 6 vocals). En aquests moments d’incertesa econòmica generalitzada, la cooperativa manté el mateix objectiu de sempre: treballar tots junts per ser més fots i mirar el futur amb confiança.•
‒4‒
Josep Masó Canal Rosa Canal Solanich
Articles monogràfics
LES COOPERATIVES AGRÀRIES i RAMADERES
Imatge cedida per la Cooperativa de la Vall d'en Bas.
La Cooperativa de la Vall d'en Bas La Cooperativa va néixer per iniciativa d’una vintena de persones que es reunien periòdicament a casa de l’Agustí Gumí. El desembre de 1971 es va constituir la primera Junta, formada per 52 socis i presidida pel mateix Agustí Gumí, encaminada a aconseguir serveis més barats en la comercialització dels productes agraris. En un principi compraven palla i adob i es distribuïa a cada casa. El primer magatzem va ser l’antiga estació del tren d’Olot de les Preses, però molt aviat es va optar per tenir unes instal·lacions pròpies als terrenys de can Gronxa, on es troba actualment. El 1974 es va inaugurar i el 1975 es va adquirir un molí de gra per elaborar pinso i també s’hi van instal·lar sitges per emmagatzemar els cereals que produïen els socis. El 1976 va començar la comercialització conjunta de porcs i es van importar 74 vaques frisones d’Holanda per millorar les explotacions de vaques de llet. El 1977 van continuar les importacions de vaques holandeses i porcs mascles. Als anys següents es van fer moltes millores i es van comprar terres de conreu per a l’experimentació agrària. A partir del 1985 es van començar a comercialitzar la llet i el formatge amb el
nom de les Valls d’Olot; aquest va ser el primer pas per vendre els productes directament al consumidor, creant tota una xarxa de distribució; al llarg del temps es van anar perfeccionant uns serveis i se’n van anar creant de nous, com l’estació meteorològica, que va contribuir a situar la Vall d’en Bas en els mapes del temps de TV3. El curs 1984-85 va començar a impartir-se l’especialitat de formació professional agrària a l’IES Garrotxa. I va ser possible gràcies a la intervenció de la Cooperativa, la Unió de Pagesos i els Ajuntaments d’Olot i la Vall d’en Bas. La cobertura legal i humana de la Cooperativa (la forma jurídica és una SAT, que vol dir Societat Agrària de Tranformació) va ser fonamental per fer del pagès de la Vall una persona progressista, és a dir, preparada per afrontar nous reptes. Les diferents Juntes han estat sempre atentes a les necessitats del moment i no han dubtat a modificar les seccions que resultaven obsoletes com era el cas de la fabricació de pinsos o el lleter, per exemple. Obrir les agrobotigues va ser una empresa que ha donat molt bons resultats. La seva creació estava
‒5‒
Articles monogràfics
Imatge cedida per la Cooperativa La Fageda.
LES COOPERATIVES AGRÀRIES i RAMADERES
en la línia de diversificació de les activitats comercials i de l’adaptació a les noves situacions agroturístiques, així com en la necessitat de comercialitzar directament els aliments produïts a la comarca. S’hi venen tot un seguit de productes de proximitat i d’absoluta confiança : embotits de la comarca, formatges de la zona, carn de granges properes, pa artesanal, fruites i verdures, a més d’altres productes procedents de les xarxes de distribució convencionals. Actualment hi ha quatre agrobotigues obertes: la de St. Feliu de Pallerols, inaugurada el maig del 1993; la de la Vall d’en Bas, que va obrir el juliol del mateix 1993 i dues a Olot, una als terrenys de l’antiga estació del tren, oberta l’octubre del 1996 i l’octubre de 2007 es va obrir la del Passeig de Barcelona. Aquestes agrobotigues pretenen ser el relleu del petit comerç, adaptat als temps actuals. En el dia d’avui la Cooperativa té 350 socis, factura vuit milions d’euros i compta amb 52 treballadors.•
La Cooperativa La Fageda
Josep M Ginabreda Sala
La Fageda la vam fundar l'any 1982, ara fa 30 anys, tot i que la idea va començar a forjar-se a Saragossa l'any 73, quan jo treballava en el departament de laborteràpia de l'Hospital Psiquiàtric Provincial. En aquells anys havia començat a Espanya el moviment de reforma psiquiàtrica, que tenia com a objectiu dignificar la vida de milers de persones ingressades en aquelles institucions manicomials. En els tallers de laborteràpia hi fèiem bosses de macramé, llums de cartró o cendrers de ceràmica, que s'anaven amuntegant perquè no tenien gaire uti‒6‒
Articles monogràfics
LES COOPERATIVES AGRÀRIES i RAMADERES litat per a ningú. I ens vam adonar que això no era guanyar volum el més aviat possible. Seguidament “teràpia pel treball”, era un subterfugi. Era un “anem a parlem amb les empreses de distribució que tenien establiments a la comarca amb la idea de començar fer com si treballéssim”. Els homes necessitem satisfer les nostres neces- a introduir-nos al mercat del gran consum. Quan ens preguntem quina és la diferència major sitats, des de les materials que garanteixen la nostra subsistència, fins a les afectives, de relació i les entre nosaltres i la competència, de seguida en veiem espirituals. Els homes busquem autorealitzar-nos. una de fonamental: ells tenen de tot, menys vaques; no en tenen ni una, i a La pràctica ens deia que més a mes no mostren inel món del treball podia << Necessitàvem engegar un terès a tenir-ne en el futur. ser un mitjà extraordinari projecte real, autèntic, en el qual Però a més teníem alper satisfer les necessitats es fessin coses útils i, sent-ho, tres elements que podien d'aquestes persones, però rebríem a canvi uns diners que construir el posicionament era evident que calia fugir que nosaltres volíem. Les del “com si...”. Necessità- serien la prova de l'autenticitat del nostres instal·lacions esvem engegar un projecte treball i de qui l'havia realitzat.>> tan al bell mig del Parc real, autèntic, en el qual es Natural de la Zona Volcàfessin coses útils i, sent-ho, rebríem a canvi uns diners que serien la prova de nica de la Garrotxa, en una comarca amb tradició ramadera i percebuda a tot Catalunya com un lloc d’una l'autenticitat del treball i de qui l'havia realitzat. L'any 1982 vam crear a la Garrotxa una coopera- gran bellesa natural, on es menja bé i es produeixen tiva amb 14 persones amb trastorns mentals severs. bons aliments. En aquests 30 anys, la marca “La Fageda. Iogurt L'Ajuntament d'Olot va creure en el projecte i ens va cedir uns locals municipals que ningú no estava uti- de granja” i el projecte d’empresa social han adquirit litzant, i allí comencem a realitzar treballs de manipu- una gran anomenada arreu i això ens omple d’orgull lats per a altres empreses de la comarca i treballs de a tots el qui hi treballem, ara ja prop de 300 persones! La Fageda ha esdevingut un referent d’empresa jardineria per a l'Ajuntament. L'any 1984 aconseguim suficient finançament per comprar una finca rústica viable econòmicament, però que té un objectiu nea Santa Pau. Un any més tard iniciem l'activitat de tament social: donar feina a totes les persones de la ramaderia muntant una estabulació de vaques de llet comarca que pateixen discapacitat intel·lectual o mai dos anys després posem en funcionament el viver laltia mental crònica. La nostra ambició és que aquest servei es pugui prestar durant molts més anys, tot de planta autòctona. Així arribem a l'any 1992. L’entrada en vigor de seguint arrelats a la nostra estimada comarca de la la legislació comunitària a Espanya i la implantació Garrotxa.• de les quotes en la producció làctica implicaven per Cristóbal Colón Palasí a nosaltres una amenaça a la viabilitat de l’explotació ramadera, amb greus conseqüències econòmiques i de pèrdua de llocs de treball. Buscàvem una alternativa que resolgués aquesta situació i vam optar per transformar la matèria primera que produíem. Mantindríem l'activitat ramadera i en crearíem una altra per tal de potenciar el conjunt del projecte. Al febrer de l'any 1993 comencem a fabricar els primers iogurts i flams per al nostre únic client, l'Hospital de la Vall d'Hebron a Barcelona (en aquella època, l'hospital més gran de l'Estat-), i amb certa rapidesa aconseguim incorporar altres hospitals a la nostra cartera de clients, ja que necessitàvem ‒7‒
Articles monogràfics
La formació professional agrària a l'Institut La Garrotxa Jacint Pinsach Guardia
ELS ORÍGENS Durant el curs escolar 1984-85, i gràcies a l'esforç de la Cooperativa de la Vall d'en Bas, la Cooperativa del Camp d'Olot, del Sindicat Unió de Pagesos, dels Ajuntaments d'Olot i de la Vall d'en Bas, a part d'altres persones i institucions que varen lluitar per tenir l’especialitat d'agrària a l’antiga Escola de Formació Professional, (La “Profe” o Professional d'Olot) amb en Josep Guix com a primer professor, es van iniciar els estudis de formació professional de primer grau en l'especialitat d'explotacions agropecuàries. Les classes teòriques es realitzaven a l'Institut i les pràctiques a les escoles velles de Sant Privat, cedides per l'Ajuntament de la Vall. En el curs escolar s'inicià el que en aquell moment es va anomenar Mòdul Professional Agropecuari II, d'una durada de dos anys, dirigit als alumnes que havien superat el primer grau.
EL PLA D'ESTUDIS Actualment la Formació Professional Agrària que es cursa a l'Institut La Garrotxa és l'especialitat anomenada Producció Agropecuària amb una durada de 2.000 hores (2 cursos acadèmics); d'aquestes, 1.600 es realitzen en el mateix centre educatiu i les 400 restants es corresponen amb la formació en centres de treball, conegudes com a pràctiques a les empreses. El principals blocs que componen el pla d'estudis són: • ramaderia • agricultura • l'empresa agrària • mecanització agrària
Tots aquests blocs es desenvolupen i s'estructuren en forma de mòduls, i cada mòdul en les anomenades Unitats Formatives, tal i com es marca en la normativa fixada pel Departament d'Ensenyament, de manera que ofereixen una formació complerta per assolir els objectius establerts pel mateix departament. Les classes teòriques són complementades amb visites didàctiques a fires agrícoles i explotacions del sector.
EL MOMENT ACTUAL L'especialitat d'Agrària està totalment consolidada, i és l’únic centre on es desenvolupen els estudis d'aquest tipus a la província de Girona. En el nostre institut aquesta especialitat es troba ubicada en la part nova de la recent ampliació del centre, on es disposa de dos tallers (un d'ells amb una aula i vestidors), d'uns camps de pràctiques i de dos hivernacles, un hivernacle tipus túnel convencional i un altre de plàstic rígid; a més, disposa de les aules d'informàtica, laboratoris i tallers de soldadura i electricitat. Les pràctiques es realitzen en explotacions i empreses del nostre entorn, adaptades sempre als interessos i necessitats de l'alumnat.
L'ALUMNAT En aquests moments ja han passat per l'especialitat uns 350 joves, molts dels quals s’han instal. lat en la mateixa explotació o treballen en empreses del sector. Altres han continuat els estudis i alguns
‒8‒
Articles monogràfics
treballen en empreses d'altres sectors. La procedència dels nostres alumnes és bàsicament de totes les comarques de la província de Girona i últimament amb la recent inauguració del túnel de Bracons s'han incorporat alumnes de la comarca veïna d'Osona, amb una previsió d'una major afluència a partir del moment en què s’optimitzi el transport públic entre les dues comarques. ELS INTERCANVIS ESCOLARS Un dels punts bàsics del nostre pla d'estudis és el coneixement del nostre entorn més immediat i de rebot de la realitat agropecuària i social de tota la Unió Europea, ja que en l'àmbit de l'agricultura, tota la Unió Europea funciona sota unes mateixes directrius polítiques. Amb la finalitat de complir aquests objectius hem organitzat intercanvis periòdics en anys alternatius amb: • L’escola d'Agricultura de Roskilde a Dinamarca. • El Lycée Agricole George Pompidou d'Aurillac a França.
L'AULA PERMANENT DE FORMACIÓ AGROPECUÀRIA JOSEP XIFRA Durant el curs 1990-91, es creà una Aula Permanent de Formació Agropecuària, amb l'objectiu d'organitzar cursos de formació i reciclatge per a ramaders i pagesos, en aquesta aula hi han participat i col·laborat múltiples entitats, les més significatives: Les Cooperatives Agrícoles (Vall d'en Bas, Camp d'Olot, Banyoles, Sant Joan Les Abadesses, Vallfo-
gona i Molló), les associacions de Cunicultors i l’Ovina, SEMEGA, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, els sindicats agraris, el Departament d'Agricultura i la Caixa de Girona. Un dels impulsors d'aquesta Aula Permanent va ésser en Josep Xifra de Riudellots de la Selva, que per una malaltia va morir prematurament, a partir del moment de la seva mort els responsables de l'Aula van acordar posar-hi el seu nom a aquesta. En aquests moments s'han organitzat al voltant d'un centenar de cursos i múltiples jornades de tots els àmbits agraris i ramaders.
LES PRÀCTIQUES A LES EMPRESES Per a l'especialitat Agrària, els convenis per realitzar pràctiques en les empreses han significat un contacte directe entre la branca i el sector, i la possibilitat real de gaudir d'un excel·lent aprenentatge per part dels alumnes. La possibilitat de realitzar aquestes pràctiques en empreses del sector ha permès a l'especialitat cobrir el buit d'una manca d’instal·lacions en el mateix institut, adequant les pràctiques a les expectatives de cada alumne/a. També el contacte directe que els estudiants han mantingut diàriament amb el món real de l'empresa fa que vagin adquirint uns hàbits de treball i uns coneixements teorico-pràctics que els seran molt útils per incorporar-se en un futur al món laboral, com a treballadors o bé com a empresaris agrícoles.•
‒9‒
Articles monogràfics
Les fires de producte Un aparador del producte local de la Garrotxa
Turina Serra i Tarrús
La Garrotxa, terra de volcans. Les característiques volcàniques d’aquesta terra fan que el sòl sigui fèrtil i de gran riquesa, la qual cosa repercuteix en la cuina de la comarca, on la cultura i la natura es troben al plat. La Garrotxa gaudeix d’un patrimoni gastronòmic extraordinari, amb una gran diversitat i qualitat de productes, de cuiners i cuineres, col·lectius, i d’un amplíssim tramat de fires, rutes i esdeveniments entorn dels productes de la nostra terra. Res de tot això no seria possible, si no comptéssim amb els productors, els pagesos i pageses que dia a dia treballen la terra, cuiden el bestiar i que elaboren els productes del seu fruit perquè tots puguem gaudir-ne després a la taula.
La cuina d’un país és bona si els productes que es fan servir per fer els plats ho són, cada temporada té els seus, cada pagès condiciona els seus horts i els fa partícips de les seves alegries gastronòmiques, potser sense pensar que el que té entre mans és una gran part del patrimoni cultural d’aquest indret. Les cebes cultivades al llindar del volcà del Montsacopa són conegudes per la seva dolçor, les patates es tornen a recuperar en els cultius fèrtils de la Vall d’en Bas, els fesols de Santa Pau són d’una textura finíssima, i les tòfones dels boscos del voltant tenen un aroma extraordinari. També cal destacar el fajol –no hi ha hivern que se’n facin unes bones farinetes–; o embotits artesanals, la ratafia, o el blat de moro groc i blanc amb què es fa un farro ben gustós i suculent. A la Garrotxa existeix el col·lectiu de Cuina Volcànica, format per 16 restaurants de la comarca, que junt a altres restaurants reconeguts a les millors guies gastronòmiques mundials, fan d’ambaixadors i posicionen la Garrotxa en el panorama gastronòmic del nostre país. ‒ 10 ‒
Fotografies cedides per Turisme Garrotxa.
Gastronomia i productes autòctons
Articles monogràfics
Fires de productes de la Garrotxa GENER
ABRIL
Fira del Fesol a Santa Pau
Fira del tastet a Sant Joan les Fonts
Aquesta fira va ser recuperada el 1990 i la celebració consisteix en la realització d’una degustació de fesols que s’encarrega als restaurants de la localitat. La fira programa activitats tradicionals i artesanes, cercaviles, grups d’animació, les benediccions d’animals i cantada de goigs a sant Antoni i el sorteig del porquet de Sant Antoni.
Els restaurants i comerços d’alimentació de Sant Joan les Fonts, la Canya i Begudà et proposen un àpat diferent, un dinar on podràs tastar diferents plats amb sabors variats: salats que contrasten amb dolços, aromes estridents i textures diferents que se’t fondran al paladar.
FEBRER
JUNY
Fira del Farro a la Vall de Bianya
Herbesalú a Besalú
La seva programació inclou conferències i propostes gastronòmiques a l’entorn del farro, productes artesans, actuacions, degustacions de farro, jocs per als més petits, entre altres activitats.
Fira del Fajol a Batet de la Serra, Olot Els Amics del fajol organitzen diferents actes a l’entorn d’aquest producte. Actualment, a part de les farinetes i de la recuperació de receptes antigues, també podem degustar productes elaborats amb fajol: macarrons, creps, galetes, fins a una innovadora recepta de cervesa.
MARÇ Fira de l’embotit a Olot La Fira es fa al Passeig d’en Blay d’Olot i compta amb una variada oferta d’activitats: degustacions gratuïtes d’embotit, caminada popular, botifarrada popular, actuacions castelleres i ball del Porc i del Xai.
Aquesta Fira vol apropar als ciutadans tot allò referent amb les herbes, els productes de proximitat i ecològics, així com la preservació de les tradicions. Un munt d'activitats ideals per a compartir amb la família, durant tot el dia.
OCTUBRE Fira ramadera Sant Lluc a Olot Tradicional Fira Ramadera al passeig de Sant Roc, amb mostres d’animals (ovelles, cavalls, vaques...) en la qual les transaccions dels ramaders s’efectuen encara amb la seriositat que se’ls atribueix històricament.
NOVEMBRE Jornada de la patata a la Vall d’en Bas La Vall d’en Bas com a gran productora de patata celebra, a cavall entre els mesos d’octubre i novembre, la jornada de la patata. Conferències i ponències, degustacions gratuïtes, i un sopar on la patata és la màxima protagonista, ‒ 11 ‒
fins i tot en les postres, configuren aquesta activitat de la qual enguany es portarà a terme la segona edició.
Fira Orígens a Olot Orígens és una fira agroalimentària de productes de qualitat, un esdeveniment enogastronòmic únic a Catalunya en què els productors i els productes amb distintiu d’origen són els principals protagonistes. Fira dinàmica i participativa on el visitant podrà aprendre als tallers que faran professionals reconeguts, tastar els millors productes que oferirà cadascun dels expositors i comprar directament al productor.
DESEMBRE Fira de la Ratafia a Besalú Mercat d’artesania. Mostra, degustació i venda de ratafies de Catalunya. Elecció de la millor Ratafia de l’any de Besalú.•
Més informació:
www.turismegarrotxa.com
Articles monogràfics
La Garrotxa,
la cuina d’un territori De la memòria dels sabors a la cuina del producte. Pep Nogué Puigvert
A la Garrotxa s’hi menja molt bé, vagis on vagis! Aquesta és la frase que fa unes setmanes vaig sentir dir a uns avis vigatans al firal un dilluns al matí, dia de mercat. Amb la construcció dels túnels, ens han arribat un grup de persones que potser feia anys que no s’acostaven fins aquestes terres, i ara, amb la proximitat venen més sovint a comprar i a menjar als restaurants.
botit lligat a la primavera i a les faves. Es tracta de farcir la bufeta del porc amb cap de costella, amanit amb sal i pebre i embotit, deixant-lo servar unes 3 setmanes en un rebost. Però si mireu sota terra hi trobareu les patates. Del bufet o la mora, la més cobdiciada entre totes les patates que es conreen a la comarca. I si cerqueu ovelles, cabres o vaques, amb la
Des del col·lectiu de Cuina Volcànica que va néixer el setembre de 1994 en el II Congrés Català de Cuina fins als restaurants estrellats de Les Cols i Ca l’Enric tenen molt clar la seva filosofia: confeccionar plats amb els productes autòctons i singulars que es conreen en una terra amb característiques úniques a Catalunya: la terra volcànica. En aquesta terra de mala petja, tenim la sort de ser una comarca tofonaire. Quan em trobo amb el meu amic Joan i el veig atabalat amb el seus gossos, sé que ha arribat el moment d’anar bosc endins. També tenim un embotit tot estrany, el piumoc o sac d’ossos. Hi ha una sàvia dita que diu: Per petit que sigui el porc, dotze llonganisses i un piumoc. El piumoc o sac d'ossos, com també es coneix, és un em-
seva llet se’n poden fer bons recuits, matons, formatges frescos o curats. El serrat d’ovella elaborat a Mas Farró, a la Vall de Bianya, és un formatge ancestral dels pastors catalans, que ara de mica en mica i gràcies a l’esforç de personatges com en Casimir es van recuperant. I els iogurts a la Garrotxa ja fa temps que tenen un renom especial. Sigui per la tendresa amb que es fan, per la qualitat de la feina ben feta o per l’activitat sociològica que s’hi allibera. Sigui com sigui, aquest producte làctic ha engendrat nous horitzons a la cuina garrotxina. Si veieu pasturar algun ramat, també podreu observar algun camp de fajol, que emmetzina gratament la vista dels garrotxins. El fajol (Fagopyrum esculentum) és una planta
‒ 12 ‒
de la família de les poligonàcies, també coneguda com a gra de fajol i blat negre. No es tracta des del punt de vista botànic d'un autèntic cereal (no és pas una gramínia), però així se'l considera. Planta de 30 a 80 cm d'alçada amb fulles amb forma de sageta i flors hermafrodites blanques o rosades disposades en un raïm curt. Els fruits són botànicament uns aquenis de color bru negrenc. És planta d'estiu (no gaire càlid) i de regadiu o de secans humits. És planta molt mel· lífera i fa una mel de gust fort. També ens regalen una bona vista un bon camp de fesoleres en terra volcànica. El fesol és fruit de la fesolera (Phaseolus vulgaris), de la família de les papilionàcies, planta originària de l’Amèrica Central i Sud. Arribà a les nostres terres el segle XV i actualment és un plat molt comú en la dieta mediterrània. N’hi ha una gran varietat que difereixen entre si, per la seva grandària, color o sabor, encara que, naturalment, tenen moltes coses en comú (basada en l'obra 'Del volcà a la taula. Els fesols de Santa Pau', de Tura Soler i Salvador Garcia Arbós.) Una de les varietats més apreciades a Catalunya són els fesols de Santa Pau, atractius a la vista, petits, saborosos i fins. Viure entre volcans és el secret dels fesols de Santa Pau. Només es poden plantar en terres gredoses, d’origen volcànic, que filtren correctament l’aigua. Convençuts que els fesols de Santa Pau són únics i genuïns, a part de deliciosos, l'Associació de Cultivadors de Fesols de Santa pau ha iniciat tràmits per aconseguir de la Generalitat la Denominació d'Origen, títol que es concedeix a aquest productes amb nom propi del lloc d'origen, de qualitat reconeguda i característiques diferenciades. I qui ve a la comarca no marxa sense provar un bon got de ratafia, el nostre licor més emblemàtic. La ratafia és un dels licors macerats en aiguardent més remarcables de les comarques gironines, tot i que
també és vigent en una part important dels països de parla catalana. La seva barreja equilibrada de nous tendres, herbes, fruites i espècies —fins a cent— en fa, certament, un licor de mil sensacions. Al paladar, hi té un inconfusible sabor anisat amb regust de fonoll i menta. Limitada la seva producció a l’àmbit casolà durant les darreres dècades, avui dia està vivint una segona època daurada, i s’elabora també en l’àmbit industrial. La primera època daurada fou la de Jacint Verdaguer, un dels seus impulsors. I el blat de moro blanc i el farro? Els hiverns freds de la Garrotxa fan venir ganes de menjars tot tipus d’escudelles, com aquest farro, ara quasi en vies d’extinció. I la gent de la Vall de Bianya en saben un niu de farro, on el podeu degustar cada febrer a la seva fira. Aquesta menja encara era més consistent quan s’aprofitava el brou bufat- suc de bullir les botifarres de perol els dies de matança- per coure el farro. La bola de sagí no es res més que greix de porc amassat amb farina i que es fa servir per enriquir tota mena d’escudelles. Ara el farro es sol fer amb un brou, sigui d’escudella o vegetal, sense tant greix. Però més enllà dels sabors i dels productes hi trobem uns personatges extraordinaris: els cuiners i cuineres, els pagesos i les pageses, els pastors i les pastores que ens dibuixen un paisatge únic i irrepetible. Bon profit! •
‒ 13 ‒
Fotografies cedides per l'Associació d'Hostalatge Garrotxa.
Articles monogràfics
Articles monogràfics
TRENQUEM EL CUC Un programa de ràdio al servei de la pagesia Josep Guix Feixas
La Garrotxa és una de les comarques gironines que més explotacions agràries té en relació a la població activa i a la SAU (Superfície Agrària Útil) i, d’altra banda, és de les comarques catalanes que any rere any incorpora a l’agricultura més joves professionals en relació al nombre d’explotacions. Aquesta dinàmica econòmica i social és afavorida tant per una important cultura rural com pel fet de disposar d’una xarxa de serveis que donen suport a tot el sector agrari: Per començar, les cooperatives agrícoles, que fan una important tasca de recolzament; les empreses privades, oferint bons serveis; els escorxadors locals i comarcals; l’Institut de Formació Professional
amb estudis Agraris –la pedrera- que dóna recursos i formació als joves i a les empreses del sector; els professionals lliberals i funcionaris - tècnics, veterinaris, gestors- que es dediquen plenament al sector i, finalment, una població -la clientela- compromesa amb els productes del territori i de proximitat. ...I a més de tot això tenim TRENQUEM EL CUC: un programa de ràdio al servei de la pagesia i fet per la gent del camp des de fa 28 anys! Trenquem el Cuc neix l’any 1985 juntament amb els estudis d’agricultura a l’institut de Formació Professional “La Garrotxa” d’Olot: fou precisament la creació dels estudis agraris que impulsà la creació del programa.
‒ 14 ‒
Articles monogràfics
Recordo encara les paraules d’en Lluís Sacrest, en aquells moments responsable de la Formació Professional a l’Institut: “Ja pots pensar en activitats divulgatives que donin a conèixer l’especialitat!” Finalment les idees que prengueren més força foren fer un butlletí informatiu i enviar-lo a totes les explotacions agràries de la comarca, muntar estands a les Fires més properes -Sant Lluc i el Primer de Maig a Olot i Sant Martirià a Banyoles- i un programa de ràdio. El director de Ràdio Olot de l’època, en Joan Brili, va veure bé la idea però ens va col·locar a les 7 del matí. Fou en aquest context i horari que va resultar fàcil triar el nom: “Trenquem el Cuc” que és, entre altres coses, el que fan els pagesos a les 7 del matí. I del contingut...? Ens vam preguntar què era el que preocupava la gent del camp: el temps i l’economia. El temps per planificar la feina i els preus per saber si cal vendre, comprar o esperar... I a partir d’aquesta idea, els dos primers fitxatges van ser en Joan de Falgars i en Josep M Ginabreda...i una gran mestra: la Mariona Comelles, que ens va ensenyar a caminar per la ràdio. La resposta de la gent va ésser molt positiva i agraïda, ja que els servia de referència informativa i s’ho passaven bé. Cal tenir en compte que 28 anys enrere la informació que arribava a l’àmbit rural era molt limitada. Amb el temps el programa va anar ampliant l’horari fins a arribar a les dues hores. Això sí: sempre matiner, sempre a les 7 del matí. I amb aquesta expansió vingueren cada vegada més col·laboradors, més especialistes i més territoris...i sobretot més parles i accents diferents: una gran família amb un denominador comú, el d’estimar tots l’ofici i tenir una gran passió per la natura, i la voluntat i el gust de fer pedagogia de les coses senzilles i naturals. D’aquí que el nostre anagrama sigui un dibuix que ens va fer en nostre dibuixant Tavi Algueró: el pastor que escolta la radio envoltat per tot el ramat. Fantàstiques les expressions del pastor i de les ovelles! Així, actualment tenim més de 30 col·laboradors, alguns dels quals surten cada dissabte per antena. I, sobretot, el que més fa créixer “Trenquem el Cuc” són els oients que amb les seves opinions i aportacions fan que el programa sigui cada vegada més seguit i escoltat arreu.•
“Trenquem el Cuc” a Ràdio Olot
Col·laboradors Els homes del temps i corresponsals de la natura En Xavier Cruïlles de Das- Cerdanya. En Pepe Guillem de les Planes de Son- Pallars. En Manel Dot de Vic-Osona. L’Antoni Gázquez de Pallejà- Baix Llobregat. En Josep Pasqual de l’Estartit- Baix Empordà. Els especialistes En Martí Canadell de Begudà- Els ramats. En Josep Mainegre de Sta Coloma de Farners - Jardineria. En Llorenç Palomé d’Olot- Forestal. L’Esteve Miràngels de Santa Pau- Apicultura. En Jaume Fanyé de la Bisbal- Maneig del bestiar. En Lluís Bosch del Pla de l’Estany- Informacions Agràries. En David Coll de Garriguella- Economia Agrària. En Joan Pastoret de Molló- Actualitat Agrària La Carme Plana de Batet- Horticultura. En Jordi Vilarrasa de Begudà- Comercialització. En Josep Mª Ginebreda de la Vall d’en Bas- Preus agraris. Els homes del Territori, corresponsals de l’activitat agrària En Josep Mª Poch de Figueres- Empordà. En Salvi Safont de Gallecs- Vallès. En Josep Esteve de Sant Pau d’Ordal- Penedès. En Manel Montull de Mollerussa- Terres de Ponent. El nostre músic En Manelic de Pera a l’Alta Garrotxa. Josep Guix i Feixas- Director de “Trenquem el Cuc”
‒ 15 ‒
Articles monogràfics
Els monestirs i l’economia rural a La Garrotxa Xavier Puigvert Gurt
En un text de verb florit, Joaquim Gironella Garañana (1906-1992) evocava l’any 1981 “les ruïnes d’aquells que foren monestirs i cel·les monacals” de l’Alta Garrotxa i els considerava la mística supervivència que ens és arribada d’una època de pau i de treball; d’una època que era esperada com la llum de l’alba i d’un treball portat a cap per monjos ramaders i artigaires, que portarien el renaixement d’aquelles aspres terres”. Gironella assegurava amb convicció que “si ens parem un moment a reflexionar, podrem figurar-nos com aquells monjos vinguts d’Arles aconseguien immensos dominis des del Tec fins al Fluvià i, sota la pròvida mangala dels reis francs, podríem veure-hi els humils artigaires drapats amb l’estola benedictina i com al seu impuls les valls anaven obrint les sines a l’arada i, cada dia que passava, el reialme dels erms que ens havien deixat en heretatge el poble alarb cedia nous terrenys al goret i a la pastura”. La lectura del paisatge garrotxí que feia el periodista figuerenc atorgava als monjos dels primers cenobis locals un paper considerable en la reducció a conreu de la part més aspra de la nostra comarca. Un paper potser excessiu, si ens atenem a les dades en mans dels historiadors actuals, per a aquests monjos benets o benedictins. Les primeres congregacions de monjos establerts entre nosaltres van fundar els monestirs de Sant Pere d’Albanyà (820), Sant Martí de les Escaules (abans 844), Sant Julià del Mont (866), Sant Aniol d’Aguja i Sant Llorenç del Mont (871). A l’empara de la nova autoritat carolíngia, que marcava els nous temps, van introduir la regla de sant Benet de Núrsia, tota una
novetat en les terres de visigots on sempre havia predominat l’antiga observança de sant Isidor. Els nouvinguts portaven amb ells una dieta monàstica que girava al voltant del consum de vegetals. Les verdures, els llegums, el pa, les fruites i l’oli –amb la presència puntual del peix de riu– formaven part del règim ideal del monjo, definit per Antoni Riera com “un individu adult que practica l’ascetisme, que s’esforça per lliurar-se de les pulsions sexuals i que, sota un clima temperat, dedica més temps a la pregària oral col· lectiva i a la litúrgia, a l’opus Dei, que no pas al treball manual o intel·lectual pròpiament dit”. Les feines del camp, doncs, ocupaven un rol molt secundari en la seva manera de fer i, en tot cas, se centraven en el treball dels horts propers als monestirs. Per tant, la seva participació directa en els treballs agrícoles va ser quasi inexistent i es va limitar a l’horticultura. D’artigaires no en tenien gaire. Tot i que els monjos van demanar i obtenir grans extensions de terres salvatges en aquelles valls més allunyades de la plana del Fluvià, ho feien empesos més per l’atracció d’un lloc recollit –una vella aspiració que emanava dels primers anacoretes i eremites– que pels beneficis del conreu de la terra que se’n poguessin extreure. Convertint aquelles silvae en propietats privades religioses, no posaven tant l’accent en el desboscament com en el control de l’extracció de la fusta, la pastura, la cacera i les artigues temporals, com han evidenciat alguns historiadors del fenomen arreu d’Europa. Aquells primers monjos colonitzadors no van tenir una vida fàcil i les seves cases van passar a dependre ben aviat d’altres monestirs més importants
‒ 16 ‒
Articles monogràfics
Ora et labora.
o de la seu diocesana de Girona. No es van adaptar a la nova era medieval, que posava l’acumulació dels profits de l’agricultura en el centre de la societat. Senzillament, van triar les pitjors terres per al conreu intensiu i amb prou feines en treien per anar tirant. Ben aviat, al llarg del segle X, els va succeir una nova fornada de monestirs, aquest cop fundats o emparats per les famílies comtals catalanes i inspirats en la regla reformada de sant Benet d’Aniana. A la Garrotxa, la canònica de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú i Sant Pere de Besalú –juntament amb els monestirs ripollesos de Sant Pere de Camprodon, Sant Joan de les Abadesses i Santa Maria de Ripoll– van prendre el relleu als primers benedictins i van promoure una forta expansió econòmica en les terres que els van ser concedides. En primer lloc, els nous cenobis van apostar per les activitats ramaderes. La regla benedictina propugnava abstenir-se de la carn, però, mentre que als monestirs del Proper Orient hi era totalment vetada, als d’Occident es tolerava un consum moderat. Ara bé, la regla no posava traves a la cria de bestiar a gran escala per aprofitar la llana, els derivats de la llet o l’obtenció de cuir a partir de les pells. Per tant, els monjos van menar una ferma política de control de les àrees muntanyenques que controlaven i van afavorir la intensificació de la transhumància. No ha d’estranyar, doncs, que a partir del segle XI la carrera o camí ramader que menava de Besalú a les valls de Camprodon i Beget –les pastures d’estiu més importants de les comarques gironines– visqués una activitat creixent sota l’atenta mirada dels benedictins.
L’ampliació dels espais de conreu també va ser una preocupació ben atesa pels monjos. A ells es deu la colonització de terres marginals a les vores del Fluvià: lleres abandonades de rius, boscos a les faldes de muntanya i antics aiguamolls van deixar pas a l’aixada i l’arada per multiplicar la producció de cereals per al consum humà i del bestiar. No feien el treball directament, evidentment. Les terres eren assignades als pagesos que ja vivien prop d’aquells espais i que rebien dels monestirs incentius de tota mena per ampliar els conreus. El desboscament avançava perquè beneficiava els uns i els altres per igual. Paral· lelament a l’obtenció d’espais per a l’agricultura, els benedictins van promoure la viticultura intensiva a la comarca. La majoria del raïm que creixia aquí ho feia a partir de parres –antigament, tries–, unes plantes enfiladisses associades a arbres fruiters, i s’atribueix als centres monacals la promoció, quan no la introducció, dels camps de vinyes, veritables plantacions de rabasses destinades a la producció de vi. Però les diferències entre els benedictins d’una i altra observança no només es van manifestar en dues maneres de colonitzar l’espai molt dispars. També en l’arquitectura que van promoure: ermites minúscules i cel·les modestes, en el primer cas; edificis sumptuosos al bell centre de les viles, en el segon. O tempora, o mores! •
‒ 17 ‒
Articles monogràfics
Els Camins
Ramaders
Joaquim Agustí Bassols
L’origen de la transhumància a Catalunya, des de la plana cap a les pastures d’estiu, situades als Pirineus, es remunta al segle X i va lligat a les possessions dels grans monestirs. Aquests van establir els camins ramaders, probablement sobre rutes més antigues, i van definir una xarxa que ha perdurat gairebé fins als nostres dies. L’aprofitament dels recursos naturals, fossin pastures o pesqueres, va contribuir en gran mesura al sosteniment de les abadies catalanes, centres econòmics i culturals dels quals avui dia només n’admirem els monumentals edificis monàstics. Al llarg del segle XIX, l’expansió de conreus i vinyes va anar en detriment de la ramaderia. Les carrerades van començar un lent procés d’abandó, accentuat a la centúria següent amb l’arribada dels camions de transport de bestiar, fet sobre vies de comunicació més modernes. Anar a peu era cosa del passat. Els camins ramaders, anomenats cabaneres a les comarques de ponent, carrerades a les de llevant i lligallos a les terres de l’Ebre, van tenir entre 35 i 40 passes d’amplada, si la configuració del terreny ho permetia, amb un mínim d’1 metre i mig, espai suficient per permetre el pas dels matxos carregats amb les sàrries, si no vaig errat.
La transhumància a casa nostra començava per la Santa Creu, dia 3 de maig. En aquesta data els ramats dels pobles de la plana començaven el seu llarg camí cap a les fèrtils pastures dels Pirineus. De camí calia tondre (xollar o esquilar), marcar i esquellar els animals. Els ramats feien una aturada als punts de returada o paratge, als voltants (o baixants) dels pobles de muntanya o masies ramaderes, i entraven a les pastures dels Pirineus a partir dels dies de Sant Joan o de Sant Pere. Per Sant Miquel començava el camí de tornada, procés que es completava per Tots Sants, dia 1 de novembre, després de tot un seguit de fires ramaderes dedicades a la venda del bestiar. Moltes d’aquestes fires encara perduren, tot i que deslligades de la transhumància. La nostra fira de Sant Lluc n’és un bon exemple. No tots els camins del passat eren ramaders. Als camins missers, o d’anar a Missa, només hi era permès el pas de persones. Els fidels no s’havien d’embrutar els peus amb el fang i les deposicions del bestiar! Una mesura prou assenyada. La xarxa de camins ramaders del nostre país és molt extensa, supera els 20.000 Km de recorregut, però bona part de les antigues carrerades resten en l’oblit o reben en l’actualitat d’altres usos de forma pri-
‒ 18 ‒
Articles monogràfics
oritària. Alguns es conserven aliens al pas del temps i són encara en ple ús, com és el cas del camí d’Espinabell a Rojà, però molts han estat convertits en modernes carreteres i veuen a diari el pas de nombrosos ramats d’automòbils, que a manca d’esquelles fa sonar clàxons i acceleradors. De vegades aquesta duplicitat d’usos pot provocar situacions conflictives, que només es poden superar amb bones dosis de paciència. Recordo, a tall d’exemple, un embús darrere una vacada en una transitada carretera secundària del Berguedà, amb una llarga filera de vehicles de la capital circulant a pas de vaca i trepitjant tifarades. Altres carrerades conserven la seva condició de camí, però veuen passar molts excursionistes i poc bestiar; és el cas del concorregut itinerari de pont de Valentí al quintà del Grau, el serrat de la Coma i Talaixà. La nostra Garrotxa és travessada per un important camí ramader, que des de la plana de l’Empordà puja a les fresques pastures dels Pirineus del Ripollès. El seu tram muntanyenc constitueix una magnífica travessia pel sector més occidental de l’Alta Garrotxa i la vall de Camprodon. Més enllà de la vall del Fluvià, al veïnat de Carrera, del terme de Montagut, comença a enfilar-se cap a can Malcasat, antic hostal, i el coll de Pineda, per paratges que ens permeten evocar un dels fets d’armes més rellevants de la tercera carlinada, la batalla del Totx. El camí segueix, enlairat i dominant, pel solell de la vall de Carrera i va cap el veïnat de Toralles, l’oratori de Sant Isidre i el coll del Reverter. Allà enceta el descens cap a la vall del Bac, amb el seu hostal com a primera fita. Després d’un bonic recorregut pel fons de la vall, el camí es torna a enfilar, ara cap a l’Apallador, un altre antic hostal, ruïnós des de fa dècades, i el Sitjar, però més enllà davalla pel veïnat de Creixenturri fins a la vora del Ter. Després de travessar aquest gran riu, a la vora de can Beia, el camí creua la carretera de Camprodon. En aquest punt, uns senyals de tràfic recorden als automobilistes el pas del camí ramader; per a molts, aquests rètols deuen resultar molt més anacrònics que no els dels passos a nivell sense barreres, però encara són vigents. Una darrera pujada, ferma i prou llarga, permet als ramats accedir al pla d’en Plata i la falda de la Serra Cavallera. Per als cansats animals, aquests paratges deuen (o devien) ser la porta d’entrada a la terra promesa. Un altre camí ramader molt rellevant i força ben conservat és el que des de la Catalunya Central dóna accés al pla d’Anyella. Carrerades procedents de la
plana de Vic i de la comarca del Bages conflueixen a Alpens, població a on es va desenvolupar una notable indústria llanera i que va viure una altra de les batalles més sagnants de la tercera carlinada; molts camins ramaders devien permetre el pas de peces d’artilleria i llargues columnes de soldats i cavallers, i la seva importància estratègica degué ser inqüestionable. A partir d’Alpens el camí s’enfila al collet de la Bruixa, baixa a Santa Maria de les Lloses, torna a pujar fins al collet de Fajaneral i davalla al coll de Merolla, lloc de pas d’una de les sinuoses carreteres que comuniquen el Ripollès i l’Alt Berguedà i seu d’un antic hostal. Més enllà el camí ramader emprèn una llarga ascensió cap al pla de l’Espluga, el pla de la Pera, les Viles Grosses i el coll de la Bona, ja situat en l’enlairada carena que, cap a ponent, porta a l’extens pla d’Anyella. Aquest camí ramader figura com a tal en molts mapes d’ús excursionista, un fet que hauria de ser la norma i no una excepció. Si uns camins ramaders van viure cruentes batalles, d’altres van ser convertits en transfronterers per un malastruc tractat de pau. El tractat dels Pirineus va traçar una ratlla invisible al bell mig de la Cerdanya i va deixar a un i altre costats la vila de Llívia i les seves pastures de l’estany de la Pradella, però el camí ramader es va mantenir; el seu tram final, a partir d’Angostrina, és un dels més ben conservats i atractius del país. El camí d’Espinabell a Rojà i alguns més també travessen una ratlla que mai no hauria d’haver existit. Els camins ramaders són camins públics protegits per llei, han sobreviscut a múltiples vicissituds i haurien d’estar classificats, però el seu oblit és evident i els vells pastors aviat s’enduran per sempre tots els seus coneixements sobre un món que el progrés acabarà per anorrear. L’any 1968, Jaume Sala Sivillà va publicar una magnífica Guia del Ripollès, Osona i Berguedà, obra premiada amb el premi Sant Bernat de l’antiga Federació Catalana de Muntanyisme, que tracta amb especial cura dels camins ramaders d’aquelles comarques. Aquest autor, fa més de quatre dècades, ja parlava de la conveniència de recordar el traç dels camins ramaders en lletra impresa. L’Associació d’Amics dels Camins Ramaders vetlla, des del 1998, per la protecció d’aquests camins. Hi podran transitar lliurement les generacions futures? •
‒ 19 ‒
Articles monogràfics
Els Sants en el món agrari
Mn. Martirià Brugada Clotas
A la nostra societat vivim un trasbals cultural considerable. Hem passat d’una societat eminentment agrícola i artesanal a una societat successivament post industrial, postmoderna, gairebé post tecnològica, global... Però és cert que la societat agrària està al substrat de la nostra cultura actual, de la vida dels nostres pobles, de les nostres comarques, de les nostres famílies... I en aquesta societat agrària i preindustrial les referències religioses hi eren molt presents. Unes referències d’arrels ancestrals i precristianes que s’havien anat impregnant de continguts evangèlics i cristians (no hi ha res humà que no sigui cristià, recorda el Vaticà II). Només un petit exemple. El nostre refranyer con-
té un bon piló de dites vinculades al santoral i a les tasques agràries: des del gener fins el desembre: Si per Sant Fruitós és serè, any de fruita (21 de gener); Per Sant Blai, sembra l’all (3 de febrer); Per Santa Madrona, el cep borrona (15 de març); Per Sant Jordi, la piula a l’ordi (abril); Per Santa Creu, sembra faves arreu (3 de maig)... Vull aturar-me, però, a remarcar la veneració especial que han tingut alguns sants per part del món agrari i, altres, pel món ramader. Fins el s. XVII, l’advocació als sants Abdó i Senèn tingué en els medis agraris una presència peculiar que s’expressà en el fet que moltes confraries de llauradors i hortolans s’havien posat sota el seu patronatge amb repercussions òbvies en el calendari festiu, en les manifestacions populars, en mostres
‒ 20 ‒
Articles monogràfics
<< Si per Sant Fruitós és serè, any de fruita (21 de gener); Per Sant Blai, sembra l’all (3 de febrer); Per Santa Madrona, el cep borrona (15 de març); Per Sant Jordi, la piula a l’ordi (abril); Per Santa Creu, sembra faves arreu (3 de maig)... >>
d’art, en manifestacions escrites (goigs, misteris per ser representats...) etc. En fou especialment difusor el monestir d’Arles de Tec (Vallespir) i, amb l’impuls dels centres monàstics (generalment grans propietaris rurals), la devoció s’expandí inicialment a la Catalunya Vella. També cal valorar la situació de la seva festa, el 30 de juliol, a l’acabament de les collites de cereals. Aquest fet revestia transcendència en la societat agrària. Les darreries de juliol, com de fet també s’esdevé en altres cultes, permetien un respir festiu al bell mig de la canícula estival, especialment quan encara no es coneixia el cultiu del blat de moro o moresc (més generalitzat a partir del s. XVIII). Coincidint amb la difusió del culte a sant Isidre (canonitzat el 1622), quedaren més relegades. I quan finalitzaven les col·lectes de cereals,que servien per contribuir, amb més o menys obligació, a les despeses de manteniment de les estructures comunes, socials i eclesials, la festa, amb tots els seus components, era el moment d’agrair i de gaudir dels resultats de les collites. Un fet poc comú testimonia l’ascendència d’aquests dos sants en les tasques agrícoles. Fou el 1377 quan el bisbe de Girona, Bertran de Montrodon, procedent de la Plana de Vic i amb vinculacions familiars a l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital, decretà que es pregués als dos sants per la prosperitat de la terra i de l’agricultura. La crítica situació del moment s’ho
valia. El decret propagador del bisbe donaria els seus resultats arreu de Catalunya, a les terres del Regne de València, a les Balears, a l’Aragó i a altres indrets. I així, arreu dels Països Catalans, aquests dos sants són venerats a gairebé totes les comarques. Sense oblidar que, a la Garrotxa, jo hi he vist rastres del seu culte a Santa Pau, al retaule de Sant Josep de Sant Esteve, a Beget... Però del panteó agrari (i ramader) cal remarcar altres sants especialment estimats: sant Antoni abat (17 gener, venerat com a protector del bestiar porcí), sant Vicenç (22 gener, protector de les produccions vitivinícoles), sant Gil (1 gener, ramaderia d’ovelles), sant Galderic (especialment a les comarques pirinenques), sant Guerau d’Orlhac (13 octubre, produccions d’oli), sant Martí de Tours (11 novembre, protector dels cavalls), sant Ambrós de Milà (7 desembre, protector de la producció de la mel)... Invocar la protecció dels sants també comporta tenir-los per models de vida, per “patrons”, per referències de testimoni evangèlic... I és que no era només una funció profilàctica la que se’ls ha demanat. Esperem que a la nostra societat, post moderna, tecnològica, informàtica, global... sapiguem trobar unes referències evangèliques bàsiques i populars per ajudar a “injectar-hi la saba eterna de l’Evangeli” com varen saber fer quan s’estructurava la societat agrària i ramadera (i artesanal) que ens ha precedit.•
El teu anunci aquí informació: revista@alimara.cat
per només 75€ anuals!
I un anunci en un número, 25 €; i mig any (2 números), 40 €. Què esperes? Anuncia't a l'Alimara. ‒ 21 ‒
les n e t p m o c s e o A pagès n ment hores... de mo ro dor Vergés Teje Salva
valors que ts i fins i tot els ta ie op pr s le , en a sentit l'orig decideix mende tot allò que s que més havi se re fra rre s da le al de ha Una osat a abans d'in- hi ça a estar disp ón de la pagesi per tant, comen e, qu i r ja pl es amb relació al m s no rta im ícit. brecost que po era que "a pagè so e pl el de ne i ir'h m -m su ar as t corpor iori desmotivan sóc dins cons- a ntit, resulta a pr res". Ara que hi se st ue aq it s En m ic compten les ho assu ls càrn i ent, el sector té ls grans industria de am ts tiv ol ec m ef e e, qu e qu tato hores de dedi- veur ts (que aquests abilitzessin les s de supermerca ne de ca s i le 'h que si es compt de M eros. ilitzen artes les hores) ut sortirien els núm to , no en a pt in m fe co la s a le cació nego a creure sí que i origen local i encara ara. Em zats de tradició lit ra at te ts i, en rd rebel·lo; abans, m l'o gu ptes el blat i oductes, en com s -primaris com icitar els seus pr bl pu aque els producte a re r en pe in n gu si ment só els la llet i la carnaquells que real en si fa n èm le r o finalistes com fe ga de que re n també una im nt, els pagesos, forts, i que tene s nt la i litat fruit d'una ge pu s us xo : ei ís se at pa m d'un mps perquè ells r a l'economia pe al bd ca ior ia part del seu te nc eu u portà e el m astament massi enjar. Suposo qu cs de treball, ab llo or resta puguem m ct de se rs al ile at m m ul s volu s està massa vinc ia punta, gran og ol cn te p, gen professional m ts co en d'alim de més da minut emprat ar industrial, on ca pt ce ac r de d'exportació, etc. els pacom per po , al fin nç la ura positiva que ba ct le la r és fe ta en el s o gè ur Proc Ser pa bona direcció xí sense remei. vem estar en la t, de que això sigui ai s en rit am sc vi de òb s ó; so t, ge e una professi tudis de merca quelcom més qu t i així si ells, totpoderosos dels es to rò pe e; ur ris vi nt . M’e anera de però m’entristeix l n; ca és també una m se t, po en m hi le s’ ab bé tam esa que, compt ci on un avi de crec amb ferm i vida. teix per exemple veure un anun a in fe s: te ep nc seu nét bdós co industrial per al or et poder separar am ct fu tra lla al ta r t ja en pu m reparti que vaig Ara bé, si ho Ara fa dos anys pagès llogada. mps ja de te st sa ue ca a aq un b am en la nosgada, i rga veurem que uè lla per primera ve rq ó si pe l vi b de ia am òp analitzem t una opinió pr invencible: m'he anat forman a banda ben utilitzada, és un a, r m Pe ar . a nt tit ra st pe s tra isme fru e siguem capaço d'aquest conform mbrós de petits nosaltres, amb la mesura qu no és m p s al co in da g orig tenim un grup ca os de màrquetin maders-, rs ra cu i re rs b to m ul (a ic r gr ea d'id tors -a s de casa nosi mitjans produc e amb esperit o bé simplement obrint les porte qu o, pt m co em aquest entre els quals trar. Jo crec que uem doos sq m bu de a m in de fe po la t timan tra), ho més important, emprenedor i es uïm: recuperar egit real i, tant o od af pr r e lo qu va al ar al re re -c el camí nar valor afegit tir a ecoés precisament er rnv tra co re os , m es de rin o ves fa saber-l mptar les hollavors per a no der algun dia co r les propietats de po ra r illo pe m m s, ni al te e im qu No lògic hortes i an resultat vermell. etc. Per races de carn, por a obtenir un s e ve ns no se s ir re és du d tro or d'ac la llet, in que sí que estic ls preus majoris el de b nt am sa t, pe to t sa an llo obst l'altra, però, la i la duresa, ser ateix sac r del compromís que posen al m sa tja pe llo a r pe e, ts qu ca t esborrables tes mar camí està marca vint moments in el so t rò to Pe la t. ga ita re al s quantitat i qu s actu- pagè on les hores ni b la naturalesa cies econòmique am àn st ió un um m rc ci co s de le i, tot i mostren que porten.• e. Les dades de bl ra pa im és r compten ni im s, pe al pa cu eo pr consumidor es cada cop més el
‒ 22 ‒
Digui, l’escolto
Fotografies: Juli
per Eduard Arbós i Eceiza
Jordi Vilarrasa Avui va d’agricultura i ramaderia i vam pensar que el millor interlocutor podia ser en JORDI de la Plaça, així el coneix tothom i afegint-hi el cognom VILARRASA tindrem el personatge que ens pot parlar amb molt coneixement de causa del tema que avui ens ocupa. Vam quedar a les 10 del matí i ja portava mitja jornada de feina feta. S’havia llevat a les 5 per dirigir-se a l’Escorxador i controlar personalment la matança dels 16 o 20 porcs que sacrifica cada setmana per la seva venda a la plaça. Pel que dedueixo fa com en Guardiola que es lleva ben d’hora, ben d’hora per ser imparable. De què et ve l’afecció per ser pagès - carnisser?
Bàsicament he seguit la tradició de casa meva que eren pagesos (tenien una mica de tot, vaques de llet, truges, ànecs, pollastres i unes quantes terres per cultivar) i acabada l'EGB vaig orientar els estudis cap a la Formació Professional i allà vaig veure clar que m’havia d’especialitzar en una cosa per poder viure de la pagesia, el sector porcí. A casa sempre fèiem la matança del porc i m’agradava molt, va sorgir la possibilitat de fer un curs de carnisseria i a partir de llavors tot va anar rodat.
Fou difícil?
No! Tenia molt clar el que volia fer i el meu projecte va estar sempre encaminat a desenvolupar una sistemàtica que em permetés fer tot el procés des de la criança fins arribar al punt de venda. I que mengen els porcs?
Menjar, poden menjar de tot, però l'alimentació tradicional amb cereals, (ordi, blat de moro, favó) fa necessari tot un procés que és el que intentem fer a casa, començant pel cultiu d’aquests cereals, la resta la comprem als pagesos de les rodalies i quan tenim tot el gènere la cooperativa d’Olot ens fa la barreja. Hi ha una tradició dels nostres avantpassats que ho tenien molt clar: alimentació amb cereals i que el porc pugui sortir a l’exterior, deixar-los temps per créixer i sense presses, no s’ha inventat res millor.
Quants animals teniu a la vostra granja i quantes hectàrees necessites per conrear tota l’alimentació? Una mitjana de 400 caps i unes 6 Ha. de conreus.
Ara que véns de l’escorxador quants porcs sacrifiquen diàriament?
‒ 23 ‒
Avui, entre 5500 i 6000, segurament.
Digui, l’escolto
per Eduard Arbós i Eceiza
Mare de Déu! I on van tants de porcs?
normes a nivell estatal i europeu?
M’ha quedat clar; i com es paga el servei d’escorxador (?)
Hi ha molta pressió fiscal en el sector porcí?
Què ha de pesar un animal per portar-lo al sacrifici?
Teniu ajuts específics d’activitats agràries?
Un cop proveït el mercat nacional tota la resta va cap a Europa, sobretot a Rússia on ho compren tot i quan dic tot, és tot.
A tant per kg.
Normalment, els nostres porcs fan de 85 a 100 Kg.
El fet de ser alimentat només amb cereals i més lentament fa pujar el preu, suposo...
Evidentment aquest animal té un valor afegit que s’ha de repercutir. La gent que viu del camp no sembla que visqui els millors temps, això no espanta el jovent per fer aquesta feina?
No ens enganyem; aquesta feina no és fàcil, s’hi han de dedicar moltes hores, no tens dissabtes ni festes de guardar; però jo sóc optimista i penso que tal com anem avui dia tornarà a haver-hi pagesos i que els que ho facin, tornaran a guanyar-se la vida. No és molt feixuc el compliment de totes les
Fàcil, no hi ha res; tot costa, però els que compleixen les normatives i fan la feina ben feta no tenen problemes. No pas més que a qualsevol altre sector; es qüestió d’adaptar-se. per
a
alguns
tipus
El porcí no és especialment beneficiat, però hi ha alguns ajuts per a plans de millora del “benestar animal”. Els temes de purins estan ben resolts a la Garrotxa?
Si, a la nostra comarca es compleix estrictament la normativa amb una capacitat suficient de terres per absorbir els sucs i fems. Les relacions amb l’administració per resoldre problemes són correctes? heu d’anar a Girona o Barcelona?
No, no… tenim a Olot una oficina del departament d’agricultura que soluciona les incidències que hi pugui haver i ens té ben informats.
‒ 24 ‒
Digui, l’escolto
per Eduard Arbós i Eceiza
<< Fàcil, no hi ha res; tot costa, però els que compleixen les normatives i fan la feina ben feta no tenen problemes. >>
El sector està ben representat en els òrgans de govern? No tenim cap queixa.
El consumidor valora el producte tradicional i ben elaborat?
I la solució provisional mentre es fa la remodelació què comportarà?
En principi un trasllat que provisionalment podria ser el patí del Casal Marià o un lloc més proper. L’ajuntament ho està estudiant i negociant.
Sí, molt i sobretot a casa nostra; a la gent li agrada menjar bé; tenim bones carns i bons embotits; hi ha denominacions d’origen en què som capdavanters, apart de la carn, vins, formatges… s’ha fet una gran tasca en aquest sentit i la província de Girona té referències de primer ordre com el tema de les carns on som dels primers, segur.
Per últim, què li diries a un jove que vulgui ser pagès…
Bé, estem obligats a parlar d’un altre tema ben candent, la Plaça Mercat nova; què pots dir-nos com a placer i president de la plaça?
Has tingut sort…
Puc dir que tot plegat va en la bona direcció, tindrem una plaça renovada i moderna a nivell del carrer, amb un gran espai d’aparcament i un gran supermercat soterrat que permetrà a tots els clients de aprovisionar-se i tenir tots els serveis al seu abast.
Si; però la sort s’ha de buscar, no ve sola, he treballat per tenir el que tinc i que m’agrada, amb el recolzament d'una família que m’ha fet costat en els moments difícils, que també n’he tingut, i en els moments més bons, quan ja estàs més estabilitzat, perquè sembla ahir però ja fa 18 anys que estic a la plaça.
El finançament està garantit?
Doncs pau i que duri.•
Hi ha tres línies de finançament, la concessió de 40 anys a Mercadona, les 100 places de pàrquing i evidentment els 23 placers.
En primer lloc que treballi en el que més li agradi i sigui més feliç perquè a la feina s’hi passen moltes hores. Si t’agrada una cosa, has de lluitar per aconseguir aquell objectiu. Treballem per guanyarnos la vida però a vegades els diners no ho són tot.
‒ 25 ‒
Biografia
Jaume II Pilar Riera Prat Fotografies: Juli
EL CARRER Al barri de Sant Miquel d’Olot hi trobem el carrer de Jaume II. Va des de la ctra. de la Canya fins a la Ronda Sant Bernat i queda paral· lel amb l’avinguda de Girona, una part, i de l’altra amb la ctra. de La Canya.
LA PERSONA Jaume II, el Just, va néixer a València el 10 d’agost de 1267 i va morir a Barcelona el 2 de novembre de 1327. Sobirà de la Corona d’Aragó ostentava els títols de comte de Barcelona, rei d’Aragó i rei de València (1291-1327), rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327). Fou el segon fill del rei Pere el Gran i de Constança de Sicília. Va succeir el seu germà, Alfons el Franc, mort prematurament, al tron de la corona d’Aragó. La seva primera muller fou Isabel de Castella amb qui es va casar l’1 de desembre de 1291.
Aquest matrimoni fou acordat per obtenir la pau amb Castella. El matrimoni fou anul·lat el 1294, que només havia estat civil per manca de dispensa papal. El 29 d’octubre de 1295, a Vilabertran, Jaume II contreia núpcies amb Blanca de Nàpols de qui va tenir 10 fills: Jaume, Alfons, Maria, Constança, Elisabet, Joan, Pere, Blanca, Ramon Berenguer i Violant. A l’església de Sant Sofia de Nicòsia (Xipre) es casava el 15 de juny de 1315, per poders, amb Maria de Xipre, i en persona, el 27 de novembre del mateix any, a la catedral de Girona. L’últim matrimoni de Jaume II fou amb Elisenda de Montcada amb qui es casà el 25 de desembre de 1322 a Tarragona.
L’OBRA El 24 de juny de 1295 es signava el tractat de la Pau d’Anagni que suposà la fi de la guerra de Sicília (1282-1294) entre el rei de la Corona d’Aragó, Jaume el Just, i el rei de Nàpols, Carles II d’Anjou. ‒ 26 ‒
En aquest tractat el Papa Bonifaci VIII proclamava la pau i els contendents es comprometien a una sèrie d’accions amb la finalitat de pacificar el Mediterrani. Entre d’altres punts es va concertar el matrimoni de Jaume amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II d’Anjou. També, el Papa Bonifaci, li concedí vitalíciament els títols honorífics de «Senyaler, Almirall i Capità General de l’Església de Roma». Aliat amb Ferran IV de Castella va participar en la guerra contra Granada, impulsant la Croada d’al-Mariyya el 1309, tot i que no s’aconseguí conquerir la ciutat. El 1324 conquerí Sardenya i establí bases comercials a Xipre, Egipte i Constantinoble. El 1319 va fundar l’Orde de Montesa, ordre militar que venia, d’alguna manera, a substituir la desapareguda Orde del Temple. Jaume II era aficionat a la poesia i a la seva cort creà un cercle important de producció. Redactà lletres de recomanació a favor de Ramon Llull en els seus desplaça-
Biografia
ments al nord d’Àfrica. Com a trobador és autor d'una dansa religiosa en què compara l'Església amb una nau que solca amb dificultats els perillosos corrents del món.
reconeixement I, pel que fa a la nostra ciutat, Jaume II també va contribuir en el seu desenvolupament. Fou ell qui va donar el permís, el 1314, per celebrar la Fira de Sant Lluc i una fira o mercat que es celebrava per la Pentecosta i que ha quedat com la Fira del Primer de Maig.
Reproducció de la traducció aproximada al català del document que autoritzava la celebració de les esmentades fires. Aquesta traducció està extreta de la Història d’Olot (XIX) de Joaquim Danés i Torras.
“
Sàpiga tothom que Nos Jaume per la gràcia de Déu rei d’Aragó, València, Sardenya i Còrsega, i Comte de Barcelona, per petició del venerable nostre estimat abat del monestir de Ripoll concedim i disposem per nosaltres i els nostres a perpetuïtat que en el lloc d’Olot es facin i celebrin mercats o fires que comencin en la primera venturosa festa de Sant Lluc i d’ací tots els anys en aquesta mateixa festa i des d’aquesta festa per quinze dies seguits posteriors consecutius segueixen continuant així i en dit lloc o son terme mercats o fires a son torn comencin i es celebrin el dia de la festa de la Pentacosta pròxima instal·lades i d’ací anualment durin per als quinze dies posteriors subsegüents continuats. Volent i concedint que per tots els singulars de qualsevol llei i estat i condició que siguin que a dits mercats i fires vagin, estiguin o en retornin, d’ells sols els malfactors i desterrats i marcats s’exceptuïn......mercats o fires i estant-hi o en retornant amb tots els seus béns......i coses seves siguin salves i segures i sots la nostra protecció i guiatge especial constituïdes. Així mateix que no hi càpiga...... com penyorar-los com impedint-los en persones o béns seus per culpa crim o deutes aliens a menys que siguin principals deutors o fiançadors d’altres i en tal nom obligats però encara en aquests casos......el dret sigui esdevingut en ells. Manem igualment pel present privilegi precàriament a ells......gents ni veguer, batlle, justícia, etc. oficials i súbdits nostres presents i futurs que de tota manera aquesta nostra concessió tinguin per ferma i l’observin i la facin inviolablement observar i no la contravinguin ni permetin que ningú la contravingui per cap veu, i si encara així i en contra d’això......temptessin baix la ira i la indignació nostra i la pena de cinc-centenes de morabatins d’or aplicables als nostres eraris sense encara l’altre remei dels danys d’altres plenament restituir......al qual objecte...... el present diploma férem i el segell de la nostra majestat penjant posàrem en confirmació. Donat a Lleida als idus de març de l’any del Senyor mil tres-cents catorze. Sen-yal de Jaume per la gràcia de Déu rei d’Aragó, València, Sardenya i Còrsega, i Comte de Barcelona. Són testimonis l’Infant Alfons Comte d’Urgell, Felip de Salvanys,......(?)......, Guillem de Guillione i Gerald de Guillione. Sen-yal meu de Bernat de Pradell notari......senyors reis que per seu nomenament això escrigué féu i tancà, amb lletres raspats i esmenades en la ratlla V on diu et rebus loc i dia i any prefixats
”
‒ 27 ‒
Notes sobre...
l’actualitat garrotxina Josep Murlà
Convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya – El poble de Catalunya es va manifestar massivament, l’11 de setembre, a Barcelona, a favor del dret a decidir, amb proclames d’independència. Uns dies més tard, el president de la Generalitat, que va escoltar la veu del poble, es desplaçà a Madrid per negociar el pacte fiscal. El Govern de l’Estat, però, va tancar totes les portes, escudant-se en què hi ha altres prioritats. La crisi institucional entre els governs català i estatal va comportar que, l’1 d’octubre, el president Artur Mas dissolgués el Parlament i es convoquessin eleccions per al diumenge 25 de novembre. La tensió política ha anat en augment i les eleccions tindran intenció de plebiscit sobre el futur dels catalans. Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense han deixat clara la «legitimitat moral de totes les opcions polítiques» sempre que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, tot dient que no correspon als eclesiàstics optar per una determinada proposta davant dels reptes que té ara plantejats Catalunya. El cardenal Martínez Sistach a Olot – Tal com s’havia compromès, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martínez i Sistach, que té arrels familiars olotines, va presidir la missa solemne i la processó del dia de la Mare de Déu del Tura. El cardenal va presenciar després el ball de la comparsa folklòrica olotina, a la pl. Major, i va dinar més tard amb un grup de preveres d’Olot i comarca. Subcampionat del món per a les patinadores del CPA Olot – Es van haver de desplaçar fins a Nova Zelanda i van tornar amb el subcampionat del món en xous grans. Aquesta vegada les patinadores hi van participar amb el ball Alter ego i afegiren un triomf més al seu ja llarg palmarès, amb sis campionats mundials aconseguits. En tornar, hi hagué recepció a l’Ajuntament d’Olot. Ha començat l’Any de la Fe - Des de l’11 d’octubre i fins al 24 de novembre de 2013, se celebra l’Any de la Fe, convocat pel papa Benet XVI amb motiu del cinquantè aniversari de l’inici del Concili Vaticà II i altres esdeveniments posteriors. A Olot, cada segon diumenge de mes, hi haurà una hora de pregària, amb exposició del Santíssim, a l’església de la Residència Santa Maria del Tura. Workshop Internacional d’Arquitectura i Paisatge – Organitzat per RCR Arquitectes / Fundació Bunka,
l’agost passat es va dur a terme a Olot el Worshop Internacional d’Arquitectura i Paisatge, amb la realització de nou projectes. Davant la resposta satisfactòria, la propera edició es farà del 3 al 30 d’agost de 2013. Restauració del retaule de Sant Josep – Han començat els treballs de restauració, amb neteja i eliminació de corcs, del retaule barroc de Sant Josep, de l’església de Sant Esteve, d’Olot. S’havia fet inajornable l’actuació, a càrrec de tècniques del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. Els treballs duraran unes setmanes. Professió religiosa de tres novicis carmelitans – El 12 d’octubre, a l’església del Carme, d’Olot, es va fer la professió religiosa de tres novicis: fra Jorge Bello Díaz, fra Frederick Kenny Castro Salazar i fra Fco. Javier Vásquez Hernández. Durant el curs passat s’havien estat preparant al convent olotí. Aniversari de l’Església Cristiana Evangèlica Beraca – S’escau enguany el trentè aniversari de l’obertura a Olot del centre de culte de l’Església Cristiana Evangèlica Beraca-Bones Notícies. S’han dut a terme diversos actes, als quals han estat convidats els representants d’altres creences religioses. Liberisliber, fira d’editorials independents – A Besalú, el primer cap de setmana d’octubre, es va dur a terme aquesta fira, que ha arribat a la tercera edició i ha tingut més participació que mai. L’assistència de públic també va ser important. La fira és completà amb una programació d’activitats culturals i infantils. Reconeixement a Blai Mallarach i Jennifer Pareja – Després dels Jocs Olímpics de Londres, de l’estiu passat, per l’agost es va fer un reconeixement, per part de l’Ajuntament d’Olot, a dos waterpolistes olotins que van destacar-hi. Jennifer Pareja, medalla de plata amb l’equip femení, i Blai Mallarach, sisè amb l’equip masculí. Es va reconèixer, a més, a altres esportistes que havien destacat anys abans. Preocupació per l’Alta Garrotxa – L’Associació Amics de Sant Aniol d’Aguja va col·locar, pel juliol, uns cartells advertint del perill d’esfondrament de la vella rectoria de l’indret, que es vol restaurar i recuperar. També ha estat denunciada, recentment, l’obertura d’una nova pista forestal fins a la Quera, que ha afectat diversos camins. Diverses entitats han demanat que les administracions actuïn, per tal de mantenir els camins tradicionals.•
‒ 28 ‒
Passatemps Sudoku
Sopa de lletres Troba els 8 noms relacionats amb el tema d'aquest número.
R A P I C Q U S A
N F A J O L B G P
A I L T H O R T R
T R S F E A A O A
G A N E R B M F T
E L U I A R A L A
P R L L U C D T F
X O D T F A E E I
O A N D U I R N A
S G S A N T S U E
Troba les 10 diferències
Palíndroms Un palíndrom és aquella paraula o frase que pot ser llegida tant de d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra
A massissa massa, massissa mà Per tot arreu guerra. Tot rep. http://www.xtec.cat/~jalins/ palindroms/palcata.html
Per subscriure’s a l’ALIMARA. Es tracta simplement d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També, podeu fer el pagament en efectiu*. 15 € anuals
Transferència Efectiu
Butlleta de subscripció Nom i cognoms: NIF: Adreça:
CP:
Població: Telèfon:
Amics, Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció anual de l’ALIMARA a través del compte que us indico.
Correu electrònic: -
Atentament,
Firma
ENTITAT
OFICIN A
-
CONTROL
COMPTE O LLIBRETA
(*) a: Parròquia de Sant Esteve d’Olot, Passeig d’en Blay, nº3 d’Olot o dipositar-la personalment a la bústia o enviant un email a revista@alimara.cat
‒ 29 ‒
Endevinalles Porta el barret ben rodó, la casa vermella té, el busquen per la tardor, amb cistella i un bastó.
No sóc cargol ni bolet i la pluja em fa sortir. Si cau aigua tot m'estufo, si fa sol estic pansit. El paraigua
Quan cauen les fulles seques i els arbres s'han despullat i el sol va perdent la força que a l'estiu ens ha cremat, arribo jo, reposada, allà cap al tard d'or plena. No saps dir-me com em dic? Doncs jo t'ho acabo de dir.
El rovelló
Sempre que et toco no em veus, volo sense tenir ales, xisclo sense tenir boca, i faig mal moltes vegades El vent
La tardor
Una fruita tardorenca, que és blanca o negra, segons madura. Tothom la menja, fermentada i feta suc la bevem en el porró.
Tres vestits m'has de llevar abans d'arribar-me a la pell: el primer punxant-te els dits; el segon foc encenent, i el tercer que és la camisa, amb un punt me l'hauràs tret. Ben calentona t'agrado, i per fer-te passar el fred a les brases em condemnes per satisfer un gust teu.
Una velleta tota arrugadeta I a baix té una cueta.
El raïm Una pansa
La castanya
Dites • El bolet i el moixernó, el
• A primers de novembre, el
• Per Santa Llúcia, minva la nit
d’octubre és el millor.
teu foc ja el pots encendre.
i creix el dia.
AGRARI - RAMADER - HORT - FIRA - LLUC SANTS - FAJOL - RATAFIA
R A P I C Q U S A
Solucions
‒ 30 ‒
N F A J O L B G P
A I L T H O R T R
T R S F E A A O A
G A N E R B M F T
E L U I A R A L A
P R L L U C D T F
X O D T F A E E I
O A N D U I R N A
S G S A N T S U E
L’acudit de la Pilarín
‒ 31 ‒