ALIMARA 122 "Iniciatives per a pal·liar la crisi"

Núm. 122- OLOT, HIVERN 2013 • 4 €

R E V I S TA D E P E N S A M E N T, O P I N I Ó i R E F L E X I Ó

monografia:

Iniciatives per a pal·liar la crisi

Entrevista a:

Teia Fàbrega

SUMARI pàg.

3

Editorial

Imatge de la portada extreta d'internet

Especial 4

Pilarin, amiga de tots Montserrat Soler i Casas

Articles monogràfics 5

Solucions d'urgència: El banc dels aliments de les comarques de Girona.

El Centre de distribució d'aliments de la Garrotxa.

Margarita Coma Bosch El Menjador social de la Fundació La Caritat.

Sebastià Vives CÀRITAS: de tu a tu La pobresa, una nova situació, un nou repte.

Laia Vilanova Bosch

12

Aprendre a viure amb el necessari.

Mn. Joan Soler

14

Recuperar oficis que es perden: "Fer de sabater" Mateu Monells

15

Activitats gratuïtes a la comarca de la Garrotxa.

M. Dolors Figueras i Josep M. Julià

17

La banca ètica: realitat o oxímoron?

Lluís Gonzalez

Comptem amb tots plegats!

20

La crisi en positiu Mn. Ramón Bosch

Publicació trimestral

L’Alimara és una revista que edita la Parròquia de Sant Esteve d’Olot i que es publica des de l'any 1982. Aquesta trajectòria li dóna solvència i identitat. Monografies i temes d’interès i actualitat l’han marcat des de sempre, no sols per la qualitat dels articulistes, sinó també per l’actualitat de les temàtiques que tracta; amb perfil i una dinàmica que li permetran seguir endavant amb la seva tasca, comptant, sense dubte, amb el suport dels olotins i olotines.

La crisi ens afecta a tots Marta Vila Reixach

Redacció, edició i administració: Passeig d’en Blay, 3 Casa Rectoral Parròquia de Sant Esteve d’Olot Tel. 972 26 04 74.

Biografia

Adreça electrònica: revista@alimara.cat

Camil Mulleras i Garrós Pilar Riera Prat

Maquetació i impressió: The Graphic room, SC - OLOT

La pàgina jove 22

23

Digui, l'escolto 25

L'entrevista

Dipòsit Legal GI-535/82

Teia Fàbrega Eduard Arbós Eceiza

Notes sobre l'actualitat garrotxina 28

Josep Murlà

29

Passatemps

30

La recepte

30

Pensaments

(Solucions a la pàgina 30)

També podeu veure la revista ALIMARA a tot color a la web del Bisbat de Girona:

La tira còmica 31

L'Alimara no es fa responsable, en cap cas, de les opinions i arguments dels nostres articulistes.

www.bisbatgirona.cat

Guspires

‒2‒

EDITORIAL

La societat que està castigada per una crisi modifica moltes de les seves respostes gairebé a tots els àmbits. Hi ha qui rep aquests resultats molt negativament i l’equació surt negativa, altres ho reben amb una actitud positiva i és en ells on el problema influeix favorablement la seva salut mental que és la que importa tenir ferma, equitativa i raonable.

Poder percebre positivisme a la crisi ens costa a tots i sabem que des de l’aspecte visual, ens adonem que la balança es decanta a la part més adolorida, més maltractada, socialment, la part més menystinguda... En un país com el nostre podem fixar l’atenció a la classe ultratjada per la manca de treball, de recursos econòmics. La classe mitjana, ultratjada, igualment per la sobrecàrrega d’impostos i uns ingressos retallats al màxim fent carregosa la manutenció i el sosteniment de la família, ja sigui de menuts, d’adolescents o d’adults que no tenen feina. L’atur posa una vena als ulls dels caps de família que es desesperen sense un horitzó visible per tirar endavant seguint una petita llumeta que assenyali un fil d’il·lusions.

A la classe mitjana estalviadora, la que ha anat seguint el seu dia a dia, li costa percebre positivisme en tot allò que ha anat acumulant i que s’adona que no li serveix per res. És dins el poble, entre els fills de la postguerra on trobem una part que es dinamitza per ella mateixa i que sobresurt abnegada obrint els braços als fills que han perdut el treball i que aixequen els menuts, dia rere dia.

Ells han estat els que han obert les portes de casa seva, han omplert les seves habitacions i han renunciat a la seva intimitat per donar un cop de mà als seus de manera incondicional. Ells són avui el pilar on la societat s’aguanta i no s’exclama entre multituds. Ells han estat i són avui els que paguen l’alimentació i les escoles quan ja haurien de gaudir del seu lleure merescut. Aquí, doncs hi trobem un positivisme digne, humà, cabdal i noble que està amortint el galop forçat del cavall desbocat i impetuós que ens està arrasant completament a tots plegats.

Càrites, ONGS, Famílies, Persones Anònimes, Persones Silencioses, Persones responsables que senten l’anhel d’afavorir i resten al servei de la dignitat humana i vetllen perquè les persones visquin com a tals.

Sorgeixen, d’aquí els valors més nobles de l’altruisme ben entès i d’aquells éssers capaços de veure el Crist en els seus germans.

Positivisme de la crisi: el despertar dels cors fidels a l'Evangeli Viu, a la crida del Jesús de Natzaret al Sermó de la Muntanya... Benaurats els compassius...

L’Amor, indestructible, a aquesta Crisi imposada és la riquesa que no perd valor sinó que en guanya. No el podem anar a comprar enlloc. El rebem gratuïtament d’aquells que han entès que l’home és per damunt de tot un ser capaç d’estimar i de ser estimat i l’amor només es demostra amb fets i exemples, no amb anuncis ni fragàncies ni cotxes de confort, el plat a la taula, un llit i una estimació arran de pell és l’únic llegat que ens deixa ben clar aquesta malaurada crisi econòmica, que segueix afavorint els afortunats en diners, no amb calidesa humana.

•

‒3‒

Especial

amiga de tots Montserrat Soler i Casas

Quan amb l'equip amb qui hem treballat durant molt de temps, en l’elaboració de la revista Alimara ens reuníem, per tal d'escollir el nou tema que havia de sortir, en dissenyar-lo, ja pensàvem en l'acudit que hi faria la Pilarín Bayés, que no ens faltava mai i que coŀlocàvem en la contraportada de darrere. Aquest era el seu lloc. Sempre ens l’encertava perquè sabia copsar els nostres pensaments i sentiments, i això ens encoratjava a tirar endavant.

Quina sort tan gran tenir la Pilarín de companya de camí, que ens contagiava iŀlusió!

Diverses persones ens havien dit que, quan rebien la revista Alimara, el primer que buscaven era la pàgina de la Pilarín.

Els seus dibuixos, tan simpàtics, agradaven a

grans i a petits. Però no els qualificaré ni de simples, ni de puerils, perquè mai ningú no ha pogut demostrar que sigui més fàcil fer-se entendre per petits que per grans, ni més difícil ensenyar a grans que a petits.

Com la llum de l’alba que, quan ens arriba, domina tot el paisatge de la terra i li dóna un color nou, cada dia, així és la Pilarín en la seva creativitat.

Gràcies Pilarín, per ser com ets!

Ens sentim al teu costat volent aprofundir, sempre, en l’amistat i fent d’ella un suport fraternal.

‒4‒

•

Articles monogràfics Foto: Juli

Solucions d'urgència

El banc dels aliments de les comarques de Girona.

El banc d’aliments de Girona és una Fundació Privada independent de qualsevol entitat política o religiosa, de caràcter benefico-social, que té com a finalitat la lluita contra la fam en el 4rt món, i evitar que es malmetin els excedents alimentaris.

Va ser fundat el desembre de 1998, essent el segon que es va constituir a Espanya, després del de Barcelona. Forma part de la “Federació Española de Bancos de Alimentos” (FESBAL), així com de la corresponent Federació europea (FEBA).

Actualment ha repartit més d’un milió i mig de quilos d’aliments, de forma totalment gratuïta, entre unes 130 entitats benèfiques de tota la província de Girona, contribuint a l’alimentació de més de 40.00 persones.

Aquests aliments els aconsegueix de diferents tipus d’empreses i indústries agroalimentàries, cooperatives agrícoles, campanyes en col·legis i superfícies comercials i, també des de 2006, d’excedents alimentaris de la Unió Europea. També es recullen setmanalment les sobres de diferents centres comercials.

Els aliments es reparteixen només a entitats benèfiques reconegudes i registrades; mai no es donen aliments a persones o famílies particulars ni s’envia res a l’estranger.

Per repartir els aliments de la U.E. Es fan servir els serveis de la plataforma logística GESTOCKS S.A. Situada en el polígon industrial La Mirona de Bescanó; els altres aliments es distribueixen des del magatzem del Banc, situat al carrer Palol d’Onyar de Vilaroja.

Tota aquesta tasca es realitza gràcies al treball desinteressat d’uns 35 voluntaris. Entre les tasques que aquests realitzen es poden esmentar les següents: treball en la plataforma logística, preparant lots d’aliments per a les entitats benèfiques i ajudant en la seva càrrega, recollir aliments de les empreses donants i repartir-ne a les entitats benèfiques amb la furgoneta frigorífica, visites a les empreses del sector agroalimentari per captació d’aliments, atendre les tasques de tipus administratiu que precisa el funcionament del Banc, etc.

Tots els voluntaris realitzen la seva tasca de forma desinteressada, degudament identificats quan escau.

El Banc subscriu anualment una assegurança que cobreix els riscos laborals de la seva actuació.

A part de les activitat promogudes i desenvolupades pel Banc d’Aliments de Girona per iniciativa pròpia, també participa en d’altres en col·laboració, entre els quatre Bancs d’aliments de Catalunya. Fruit d’aquesta col·laboració entre els Bancs d’Aliments de Barcelona, Girona, Lleida i Reus-Tarragona han estat darrerament les següents accions. a) La transformació anual d’uns 700,000 Kg. De préssecs en suc natural per a la seva distribució a les persones necessitades a través dels Bancs d’Aliments de Catalunya; activitat financiada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat. b)La organització conjunta d’una gran col·lecta d’aliments a tota Catalunya durant el mes de novem-

‒5‒

Articles monogràfics

bre de cada any, en els principals centres comercials de tota Catalunya. És el que s’anomena Gran Recapte. En la darrera edició, fa un mes s’han recollit 300,00 quilos, gràcies a la col·laboració d’uns 2000 voluntaris ocasionals, molts dels quals facilitats per les pròpies entitats benèfiques receptores, que varen estar presents en els 266 punts de recollida que varen participar en el recapte.

A nivell provincial, el banc d’Aliments de Girona ha signat convenis amb diferents entitats i institucions com Caritas Diocesana, Creu Roja, Diputació Provin-

cial, Ajuntament de Girona, etc, per la creació dels Centres de Distribució d’Aliments en diferents poblacions de la província, en el funcionament dels quals col·labora proporcionant aliments.

En el 2008, el Banc dels Aliments de les Comarques de Girona va rebre el premi “Sant Fèlix” que concedeix anualment la Delegació dels Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Girona, i el 2012, conjuntament amb els altres Bancs dels Aliments de l’estat espanyol, va rebre el Premi “Príncep d’Astúries” de la Concòrdia.

•

Solucions d'urgència

El Centre de distribució d'aliments de la Garrotxa.

Margarida Coma Bosch

El centre de distribució d’aliments (CDA) és un servei adreçat a les persones i famílies amb dificultats econòmiques, per cobrir de manera adequada les seves necessitats d’alimentació.

El CDA de la Garrotxa funciona des de finals de l’any 2010 gràcies a un acord de col·laboració entre el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i Càritas.

Es tracta d’un recurs innovador perquè introdueix la corresponsabilitat dels beneficiaris, per mitjà d’una aportació econòmica, en funció dels seus ingressos ; també perquè els mateixos usuaris poden confeccionar la seva cistella escollint els aliments que els siguin més necessaris. També es recomana i es dóna la possibilitat que les persones beneficiàries del servei puguin accedir a tot un ventall de formació per tal poder fomentar la seva autonomia; aquests tallers van des d’estratègies per a l’estalvi, cuina econòmica i saludable, habilitats personals per fer front a la crisi econòmica, fins a reparacions de la llar, remeis casolans, arranjament de roba. L’objectiu que pretén el servei a més de poder garantir l’alimentació de les persones és també dignificar-les. Són persones amb unes necessitats concretes a qui hem de donar resposta, però per altra banda els hem de poder donar les eines perquè puguin sortir de la seva situació i

això passa per donar-los suport per fomentar la seva autonomia.

El servei va dirigit a totes les persones de la comarca de la Garrotxa que no disposin de recursos econòmics per cobrir les seves necessitats bàsiques d’alimentació. La porta d’entrada són els serveis socials bàsics del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, on els tècnics del servei valoraran la situació econòmica, social i familiar de les persones que ho sol·liciten i determinaran la idoneïtat del recurs,la periodicitat, l’aportació econòmica que haurà de fer la persona beneficiària i al mateix temps se l’orientarà a fer la formació més adient per a la seva situació. A partir d’aquí es deriva al Centre de distribució d’aliments, per tal que la persona o família pugui anar a buscar la cistella, que elaborarà a través dels productes de què disposa els servei. Els aliments que disposa el CDA provenen de les aportacions del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, dels excedents d’aliments de la Unió Europea, de les aportacions de la Generalitat i de la Diputació, de donacions de particulars i de diferents empreses de la comarca.

Es tracta doncs d’una resposta col·lectiva al servei de les persones que en aquest moment estan patint unes greus mancances econòmiques.

‒6‒

•

Articles monogràfics

Solucions d'urgència

El Menjador social de la Fundació La Caritat, un servei per als més desfavorits.

Sebastià Vives

President del Patronat de la Fundació La Caritat

La tardor de l’any 2009 la Fundació La Caritat, en col·laboració amb el Consorci de Benestar Social de La Garrotxa, decidí crear el menjador social, un servei que proporciona, de forma temporal, àpats elaborats a persones i famílies amb greus mancances socials que necessiten ajuda per a llur subsistència.

Des de la seva creació, el menjador ha estat competència de l’Associació La Caritat, enguany convertida en Fundació, un relleu que segueix, -en la mesura del possible-, el camí traçat per un grup de ciutadans encapçalats pel senyor Candi Agustí l’any 1914, els quals fundaren La Caritat, per tal d’ajudar la gent més necessitada, pensant sempre en el conjunt de la societat olotina i de la Garrotxa.

El menjador social funciona en estreta col· laboració amb el Consorci d’Acció Social de La Garrotxa, i més concretament, per mitjà dels seus treballadors socials, que són els responsables de la detecció i la derivació dels usuaris.

El menjador permet oferir els següents serveis:

• Proporcionar àpats.

• Assegurar l’alimentació.

• Col·laborar en els plans d’intervenció de les persones o les famílies.

• Ser un referent per a la detecció i prevenció de situacions de necessitat.

ELS OBJECTIUS DEL MENJADOR SOCIAL El menjador social de la Fundació La Caritat vol ajudar a garantir la cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació de les persones. Concretament atenem les persones que, per mancances o dificultats personals o materials, no tenen suficient autonomia o possibilitats de preparar-se el menjar a casa. També ajudem a millorar les condicions de salut de les persones més vulnerables, assegurant-los una dieta sana i equilibrada.

Un altre dels objectius és el d’afavorir la integració social de les persones en situació d’exclusió social, facilitant als treballadors dels serveis socials la seva localització, per, en definitiva, fomentar l’autonomia personal d’aquesta gent..

Els destinataris són les persones en situació de risc social que tenim a la nostra comarca, especialment les que viuen a Olot, ciutat on tenim ubicat el menjador. El perfil dels usuaris habituals del servei de menjador és el de persones que presenten alguna de les següents característiques: no tenir les seves necessitats bàsiques cobertes; disposar d’un nivell d’ingressos per sota del llindar de pobresa; que no poden cuinar a casa o viuen en una pensió, o que no disposen d’una xarxa social o familiar que els doni suport.

Altres condicions a tenir presents és que aquestes persones no disposin de recursos destinats a la mateixa finalitat; que siguin usuaris dels serveis so-

‒7‒

Articles monogràfics Fotografia cedida per La Caritat

Solucions d'urgència

cials o que presentin una manca d’habilitats o capacitats per tenir cura d’ells mateixos en els aspectes més bàsics.

ATENCIÓ DE TRANSEÜNTS I CRITERIS D’ACCÉS El servei de menjador pot atendre puntualment persones amb les següents circumstàncies, sempre que siguin derivades per professionals de serveis socials: Transeünts: en el cas que ho demanin o que el professional que els atengui valori que és convenient. En qualsevol cas només s’oferirà un àpat, puix que la norma dels serveis socials és tramitar vals de transport.

També casos en els quals per motiu de les seves característiques, sigui necessària una intervenció més acotada en el temps. Per exemple, persones allotjades a la pensió per uns dies.

Criteris d’accés i recursos El menjador social, atén exclusivament les persones derivades des dels serveis socials i, per tant, han de complir en tot moment els requisits que aquests els demanin. En qualsevol cas els usuaris sempre

estaran sota la tutela dels serveis socials, els quals intentaran pactar-hi un pla de millora i l’assistència al menjador forma part d’aquest pla.

El compliment de la normativa del menjador s’exigeix a tots els usuaris, i el fet de no complir -la pot donar lloc a l’acabament del servei. Tot i no ser un menjador pensat per a transeünts, aquests podran fer-hi un àpat, en comptes de l’entrepà que facilitem des de La Caritat, sempre que així ho valorin els serveis socials i en facin la derivació pertinent.

El menjador social de la Fundació La Caritat compta amb un servei de cuina atès per dues persones, la gestió es fa des de la mateixa residència i els seguiments es duen a terme des dels serveis socials.

Mensualment és fan les reunions de coordinació.

A més, la nova ubicació assegura la continuïtat del menjador, i també incorpora els serveis de dutxa i de bugaderia.

La capacitat màxima del menjador social es de trenta persones, malgrat que fins a data d’avui, aquesta capacitat no s’ha completat en cap moment.

L’horari es limita a l’hora de dinar, entre la una i dos quarts de tres de la tarda de dilluns a divendres els dies feiners.

‒8‒

•

Articles monogràfics

Solucions d'urgència

CÀRITAS: de tu a tu Càritas Garrotxa

La pobresa té nom i cognoms!

La realitat actual de crisi ens afecta a tots, però no tothom hi pot fer front de la mateixa manera. Són moltes les persones, que més que no pas viure la crisi, fan esforços per sobreviure malgrat la crisi. I algunes potser, malauradament, es perdran pel camí.

I Càritas què fa? Què pot fer? se’ns demana, cada vegada més, des dels mitjans de comunicació i de diferents àmbits de la societat.

Des de Càritas Garrotxa responem que intentem no passar de llarg davant del sofriment al qual moltes persones concretes es veuen immerses. Cada dia augmenta l’allau de demandes d’ajut per superar les dificultats generades per diferents pobreses que atempten contra la dignitat de la persona.

Els efectes negatius de la crisi ens empenyen a ser creatius i a calcular les prioritats sense perdre mai de vista la identitat de Càritas. Càritas és acollida.

L’acollida no és un servei més, sinó que és el mirall de la identitat de Càritas: l’empatia amb els més vulnerables que són persones amb nom i cognoms i no volem que la seva dignitat sigui trepitjada. Es tracta d’acollir de forma molt discreta i respectuosa, de tu a tu, sense mostrar superioritats i, només després d’una escolta atenta i sensible, es pot acompanyar, orientar i procurar derivar cap als serveis i recursos que s’adeqüin a les necessitats de la persona entrevistada.

Com a respostes noves, podem assenyalar els serveis següents:

Centre de distribució d’aliments (CDA) Espai destinat a oferir aliments bàsics a persones de la comarca, derivades del Consorci d’Acció Social, que es troben en situació de precarietat econòmica i/o social. El seu objectiu és cobrir necessitats bàsiques de manera temporal alhora que contempla la corresponsabilitat dels beneficiaris, la creació de llocs

de treball en inserció i la realització de tallers de formació en temes de consum responsable.

Assessorament de deutes familiars Servei que informa, assessora i acompanya persones que no poden fer front a deutes hipotecaris o personals.

Relacionat amb aquest servei i tenint en compte les persones afectades per hipoteca, alguns voluntaris i tècnics van voler ser veu dels sense veu constituint-se en fedataris i recollir signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular de Regulació de la dació en pagament i paralització dels desnonaments.

Fes + Programa d’acompanyament, tutoria i suport a la formació post-obligatòria. Són joves amb una escolarització precària que pertanyen a entorns socials en situació de risc d’exclusió.

Ser gran en dignitat i Apadrinar un avi Dos programes per ajudar a apaivagar la soledat de gent gran.

Fins ara, encara que s’han deixat sentir certes mancances, Càritas Garrotxa ha pogut mantenir els altres serveis però, si no s’acaben les retallades, com podrem continuar amb els programes formatius i de seguiment que són eines necessàries per a recuperar la dignitat perduda?

Perquè Càritas pugui ajudar calen els recursos necessaris. Desitgem col·laborar i necessitem col· laboradors. Tots som necessaris: poders públics, agents socials i econòmics, col·lectius I particulars, tècnics i voluntaris.

Junts hem de fer pinya per crear un món més solidari i habitable.

‒9‒

•

Articles monogràfics

Solucions d'urgència

La pobresa, una nova situació, un nou repte.

Actuacions de Creu Roja la Garrotxa davant la crisi.

Laia Vilanova Bosch

Tots sabem que la situació actual està fent estralls Roja la Garrotxa en aquesta línia va ser la recuperaa molts nivells i que són molts els drames personals ció de la Campanya de Joguines que, en anys de boque s’amaguen al darrere d’aquesta situació. Perso- nança, havia agafat una direcció únicament pedagònes invisibles que pateixen en silenci històries amar- gica, i es feien només actuacions per informar la gent gues i doloroses. És per això que cal actuar a molts de la importància de la joguina educativa. Així doncs nivells per procurar, d’una banda, recuperar l’estabi- el 2008, i albirant ja una incipient crisi econòmica, es litat econòmica i, de l’altra, donar suport a aquestes va recuperar la recollida de joguines per a famílies persones mentre la situació no millori. Dirigit a aquest en situació de risc social. Els anys posteriors hem segon objectiu, Creu Roja ha modificat antics progra- augmentat lleugerament el nombre d’usuaris fins a mes i n’ha creat de nous. En aquest article, parla- aquest any que atendrem prop de 200 nens i nenes. ré sobre l’actuació de Creu Roja davant els efectes A més, ja des de l’any passat, aquests infants també reben material escolar dins el de la crisi a la comarca de la lot de joguines (així també poGarrotxa ja que, com se sap, <<La primera acció que es va dem atendre en aquesta camla situació ha afectat de forma panya nois i noies de 12 a 16 diferent el territori i les necesportar a terme a Creu Roja la anys, que inicialment no serisitats s’han d’abordar en funGarrotxa en aquesta línia va ser en usuaris perfil de la campació d’aquesta particularitat. la recuperació de la Campanya nya i contribuïm a alleugerir la Primerament dir que a de Joguines que,...>> despesa familiar en material nivell comarcal hi ha una esescolar). tructura de serveis socials Una altra actuació en aquesta línia és la campapre-crisi quant a temes de vulnerabilitat molt ben establerta. Les coordinacions entre les diferents admi- nya “Tornada a l’Escola” que es fa juntament amb la nistracions i entitats i el model pioner del Consorci “Fundación Solidariad Carrefour” amb l’objectiu de d’Acció Social de la Garrotxa, ja actuaven com a marc recollir material escolar per a nens i nenes que visde referència ferm i en línies de prevenció molt abans quin en situació de risc d’exclusió social.

La tornada a l’escola és un dels moments en què de trobar-nos en la situació actual. Segurament això va ajudar a prevenir o retardar el pas del llindar de la les famílies tenen més despesa extra i, precisament, pobresa de moltes famílies. No obstant, el context és segons el 1r estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat el que és, i les entitats hem vist la necessitat d’em- de Creu Roja Catalunya sobre l’impacte de la crisi en prendre nous projectes per contenir la difícil situació. els infants i les famílies, és en aquests moments quan La primera acció que es va portar a terme a Creu els infants pateixen més i esdevenen la diana de la ‒ 10 ‒

Articles monogràfics

Fotografia cedida per La Creu Roja

Solucions d'urgència

pobresa. Arran d’aquest estudi també es va iniciar un programa de beques per a ajudes en aquest sentit.

Aquestes beques van dirigides a dues direccions. Per una banda, a costejar una part important dels llibres que han d’adquirir i, per l’altra, pagar un parell de mudes de roba esportiva i unes bambes perquè els nens i nenes puguin iniciar l’escola amb l'equipació necessària. A la Garrotxa es van oferir vint beques de vestuari i cinc de compra de llibres. Som conscients que aquestes ajudes representen poc (en relació al cost total que suposa l’atenció als infants) però l’objectiu d’aquestes, és donar suport en aquests moments clau en què la despesa és extraordinària.

A més, des de Creu Roja la Garrotxa, hem augmentat considerablement el nostre suport a campanyes o a altres entitats externes que treballen per pal· liar aquests efectes. Un exemple és el suport logístic que donem al Gran Recapte d’Aliments amb el qual enguany vàrem col·laborar amb cinquanta voluntaris, quatre furgonetes i dos tècnics.

Finalment afegir que, des d’inicis de 2011, Creu Roja Catalunya va posar en marxa un Observatori per tal de determinar com i a qui afecta la crisi. Aquest, que ja ha acabat el III estudi sobre l’impacte de la crisi a les persones grans, no només fa una anàlisi de la situació, sinó que pretén ser el full de ruta de la nostra institució, actuant com a eina per orientar les nostres accions a fi d’optimitzar i dedicar recursos allà on realment són necessaris. Una vegada més, dir que la nostra voluntat en la situació actual, no és altra que seguir treballant per arribar a aquelles persones que, com deia al principi, estan vivint un drama personal sense precedents.

‒ 11 ‒

•

Articles monogràfics

Aprendre a viure amb el necessari Mn. Joan Soler

Se’m demana que escrigui sobre com aprendre a viure amb el necessari, pensant, potser, que pel fet de viure en un país amb molta pobresa, això ha de ser senzill per a mi. Però resulta que és tot el contrari. I és el contrari perquè quan un viu envoltat de persones pobres, algunes en situació d’extrema pobresa, del que es tracta no és de viure amb el necessari, sinó de “sobreviure amb menys del que és necessari i digne”.

Perquè la qüestió de fons és: Què és necessari? I si us deixo un temps per a reflexionar-hi, segurament molts no em diríeu pas el que ara us diré, excepte la casa i la salut. I és que aquí, al nord del Togo, si es demana què és el necessari als pobles us dirien: Blat de moro per a poder menjar, aigua per a poder beure, sabó per rentar i llenya per cuinar. I ja està.

Això és el realment necessari on visc. El problema és que quan ni tan sols es té el menjar de cada dia: què és necessari?

Per això dic que no es pot extrapolar la meva situació amb el món occidental perquè les necessitats són molt diferents entre una societat rural i una societat industrial, entre una societat electrificada i una societat sense electricitat, entre una societat dels mitjans de comunicació i una societat de la cultura oral. Per posar-vos un exemple, recordo encara com, l’any passat, una bona dona va venir a la parròquia tota trista: “Se m’ha cremat la casa”. Vaig demanar com podria ajudar-la i la bona dona em va dir el què tenia a la seva habitació (que és al mateix temps la casa, ja que la casa és una habitació): Un sac de blat de moro, unes herbes per a la salsa, el vestit blanc i una fotografia del seu bateig (s’havia batejat d’adulta), dos peces de roba que els fan de faldilla, l’acte de naixement que havia hagut de pagar i que era el sol document que acreditava la seva existència, tres camises i 10000 Francs (uns 20 Euros). I això és tot el que tenia. I, evidentment, s’ho sabia de memòria, perquè per a ella era un tresor. Tota la seva vida. I jo vaig pensar: Si a mi se’m crema l’habitació podria

enumerar les coses que he perdut? Ni tan sols sé el que tinc!.

Però avui, gràcies a Déu, us puc dir que podria viure amb molt poca cosa. Fins i tot allò que utilitzo més sovint, com son l’ordinador i el correu electrònic o el telèfon per poder-me comunicar, són prescindibles. Fins i tot l’electricitat ja no és una necessitat.

Aleshores, com “Aprendre a viure amb el necessari?”. I finalment m’adono que potser seria millor, en temps de crisis o en situació de pobresa, no preguntar-se pel necessari, sinó quedar-se amb la primera part de la frase: “Aprendre a viure”. I és que la qüestió que se’t posa, quan estàs envoltat de pobresa és: Quin valor té la vida? ¿Quin valor té la vida quan per falta de medicaments se’t mor el fill? ¿Quin valor té la vida, quan tot depèn d’una collita de blat de moro?

Què és la vida quan estàs obligada a prostituir-te per pagar-te els estudis. Què és la vida quan pots ésser intercanviada per uns quants diners i obligada a casar-te. I davant la precarietat de la vida, la única cosa que et queda és aprendre a viure amb la vida que tens. No hi ha espai per a les dissertacions. No hi ha espai per a preguntar-se què és o què no és necessari. I quan no hi ha res, quan no et queda res, només et queda aprendre a viure confiadament en mans de Déu. Jo crec que aquí hi ha veritablement la clau de la vida: les benaurances de Jesús. Busqueu un remei per la crisis? Doncs: Feliços els pobres, els qui tenen fam, els perseguits... Feliços perquè ja no necessiten res. Feliços perquè cada dia esdevé un regal preciós de Déu. I és que quan la vida no està assegurada, la resta no serveix per a res. I dic això perquè mentre estic fent aquest escrit, m’arriba al despatx l’Angèle (Mn. Ramon Bosch la coneix perquè era una escolana que va quedar embarassada i que passa moltes dificultats), entra i es desmaia. ¿Què et passa? Fa dos dies que no menjo res, m’han fet fora de casa.

Què és necessari per a viure? Al Togo: poder menjar.

A Catalunya: Recuperar l’alegria de viure amb sen-

‒ 12 ‒

Fotografia extreta d'internet.

Articles monogràfics

zillesa. Aprendre a viure sense la necessitat del tenir, sinó del compartir, perquè el que tinc és de tots.

I en aquests 50 anys del Concili Vaticà II, justament és el que diu GS 69,1: “L’home no pot utilitzar els seus béns, que posseeix legítimament, com si només fossin de la seva propietat sinó que els miri com a comuns i en aquest sentit que puguin fer profit no només a ell, sinó també als altres”.

Què és necessari per a viure? Ens cal destruir aquesta concepció de la vida en la qual tot es valorava en funció del que teníem. Havíem posat un preu a tot, de tal manera que el que no es pot comprar no té valor, o tot ha de tenir una finalitat. En canvi, si mirem l’evangeli, ens adonem que per a Jesús, la vida només té sentit des de la gratuïtat: “quan convidis algú no convidis aquell que et podrà retornar el convit, ja tindries la teva recompensa”, i es que encara recordo al començament d’estar per aquí. Un dia visitant la gent als pobles, em vaig trobar amb un home assegut a casa seva, després del temps de la collita. Em va saber greu veure que no feia res, pensant en els molts treballs que podria fer i li vaig etzibar: “I no feu res durant el dia?” I la resposta, pausada i senzilla fou: “Sí, espero una visita per poder parlar”. Esperar una visita. Arribar a casa d’algú i saber que seràs ben rebut. Que la gent no tindrà pressa. Que tu seràs el

més important del dia. Que es prendran el temps de donar-te a beure, de fer-te asseure i de saludar-te, abans d’escoltar les notícies que els portes. Tenir temps per als altres. Mireu, doncs, una cosa necessària per a viure. Quants diners costa una conversa?

Quants diners costa un temps assegut amb la teva esposa o el teu marit i la mainada al teu voltant? Quants diners costa passejar o contemplar la natura? Quants diners costa estimar? I deixar-se estimar? Quants diners costa pregar? Tot això és gratuït, perquè tot allò que de veritat és necessari no té preu. Jo sé que també són necessaris els estudis de la mainada, i pagar els medicaments i vestir-se... però, es necessari cada any estrenar-ho tot? Crec que aprendre a viure significa recuperar l’austeritat en els béns materials i la magnificència en els béns espirituals. Aprendre a viure amb el necessari significa destruir tot allò que és innecessari, començant pels nostres egoismes, pel nostre desig de protegir-nos, les nostres pors, el nostre desig de posseir i, finalment, recitar, amb el psalmista: “El meu cor no és ambiciós Senyor, ni són altius els meus ulls. Visc en una pau tranquil·la com un nen a la falda de la seva mare tot esperant els vostres dons”.

‒ 13 ‒

•

Articles monogràfics

Foto: Juli

Recuperar Recuperar oficis oficis que que es es perden: perden: "Fer de sabater"

Mateu Monells

Les coses a la vida no sabem mai com aniran, qui m’havia de dir a mi que desprès de treballar en el ram de la construcció com a delineant acabaria fent l’ofici de sabater (reparació del calçat); aviat farà un any que faig aquesta feina; aquests mesos m’han donat molt en què pensar, ja que la gent estem tornant a aprofitar el calçat que tenim vell o oblidat en algun lloc; alguna anècdota que puc explicar és que la persona que ve a la botiga porta una bossa i quan treu el calçat d’ella pensant que no té solució, que no s’hi podrà fer res: “mira, portava això per veure si es pot arranjar o si tenen solució aquestes sabates” i moltes vegades només està desenganxat , descosit o s’ha de refer el desgast i em diuen: “és que em va tan bé que em sap greu llençar-les.

Em fa l’efecte que si les coses no canvien es tornaran a recuperar nous oficis que s'han perdut, bé perquè no es necessitaven ja o no sortien a compte. Abans la gent que vivia a pagès realitzava totes les tasques per no dependre de ningú; conreava la terra, plantava per tenir vianda, tenien animals que els aportaven carn, ous, i més animals per poder-los vendre al mercat, engreixaven un porc per tenir carn fins que en tornaven a matar un altre, es feien ells mateixos el pa, munyien les vaques i després feien formatges, mató, ...

Quan tens una feina pròpia no veus mai el final, tens uns altres maldecaps, no tens horaris, la gent ho veu com que t’has de fer ric; sí, ja fas diners però ben mirat quan has comptat que si pagar els autònoms, el lloguer del local, aigua, electricitat, telèfon, la compra de material, els maldecaps per arribar a finals de mes. Com que reparant calçat tens força temps per pensar vaig arribar a la conclusió que un treballador normal desitja arribar a finals de mes per cobrar i jo no tinc ganes d’arribar-hi perquè sé que haig de pagar. Ah! i cada tres mesos a fer la declaració de l’IVA i l’IRPF i trinco-trinco a pagar sempre, ara al mes de gener hauré de fer el tancament de tot l’any i suposo que també hauré de pagar.

Mai no hauria dit que m’emplenés tant la meva feina, et comuniques amb la gent, intentes resoldre el problema, fas una mica de psicologia; si la persona queda contenta amb el que li has fet ho diu a una altra persona i aquesta a una altra i al final veus que això es la millor propaganda perquè el negoci vagi endavant. Si ho hagués pensat de bon principi m’hauria agradat fer un llibre de tot el que m’ha passat aquest temps que he fet de sabater, ja que tinc tantes anècdotes per explicar que per explicar-les totes se’m faria curt el dia.

‒ 14 ‒

•

Articles monogràfics Foto: Juli

ACTIVITATS GRATUÏTES A LA COMARCA DE LA GARROTXA M. Dolors Figueras i Josep M. Julià

En aquest monogràfic hem vist algunes mesures per fer front a la part més dramàtica de la crisi.

A continuació volem detallar un seguit d’activitats lúdiques i/o culturals, a l’abast de tothom, que es poden dur a terme a la comarca de la Garrotxa, i que són totalment gratuïtes. Perquè haver-se d’estrènyer el cinturó no ha de significar tancar-se a casa.

MUSEUS (Entrada gratuïta tots els primers diumenges de mes. Estudiants, Carnet jove i aturats, gratuïta tots el dies)

• dels Volcans (Av. San•ta Museu Coloma, 43 —Torre Castanys,

Museu Comarcal de la Garrotxa (C/ Hospici, 8, 3r. pis, d’Olot)

Parc Nou— d’Olot)

Museu dels Sants (C/ Joaquim •Vayreda, 9, d’Olot) Museu Can Trincheria •(C/Casa Sant Esteve, 29) (L’entrada és sempre gratuïta, per a tothom)

Museu-Tresor Parroquial (Es•glésia de Sant Esteve. Concertar visita prèvia al despatx parroquial.)

PARC DE SALUT DEL BARRI DE SANT MIQUEL D'OLOT.

BIBLIOTEQUES/ARXIUS Biblioteca Marià Vayreda (C/ •Pati, 2, d’Olot) Biblioteca Francesc Caula (C/ •Aiguanegra, 3, de Sant Joan les Fonts)

Biblioteca Ramon Grabolosa •i Puigrodon (C/ Migdia, 1, de Castellfollit de la Roca)

PARCS URBANS DE SALUT (Per dur a terme activitats esportives i hàbits saludables. Es poden utilitzar en qualsevol moment del dia, tot i que s’ofereixen sessions de dinamització —gratuïtes— impartides per professionals especialitzats)

(Barri de Sant Miquel, •BarriA Olot Biblioteca Ramon Vidal (C/ •Major, de Sant Roc i Barri de les 13, de Besalú) Fonts) Biblioteca Josep Ma. de •Garganta • AA Argelaguer (Plaça del Firal, 23, de • A Besalú Sant Feliu de Pallerols) de la Roca • A Castellfollit Comarcal de la GarrotLes Planes d'Hostoles •xaArxiu • A Maià de Montcal (Plaça del Puig del Roser, 1 • A Mieres d’Olot) • A Sant Esteve d’en Bas • A Sant Ferriol (El Torn) Altres biblioteques de la Comarca • A Sant Jaume de Llierca de la Garrotxa: • A Sant Joan les Fonts • Les Preses • A Sant Privat d’en Bas • La Vall d’en Bas • A Tortellà Les Planes d’Hostoles • • ‒ 15 ‒

Foto: Juli

Articles monogràfics

PARC DE SALUT DEL BARRI DE SANT MIQUEL D'OLOT.

RUTES TURÍSTIQUES, A PEU, PER OLOT Per espais d’interès natural:

SALES D’EXPOSICIONS

Sala Oberta i diferents sales • Revista Plafó editada per l'Ins•d’exposicions a la seu del Museu titut de Cultura de la Ciutat d’Olot

de la Moixina i de Comarcal de la Garrotxa.

•la Aiguamoixos Deu Vella • Sales d’Art d’Olot i comarca.

Fonts i Parc de Sant Roc i la Puda • • Àrea Recreativa Tossols-Basil • Fonts i Parc de Les Tries Parc de les Móres i Prats de la RUTES TURÍSTIQUES, A •Mandra PEU, A LA RESTA DE LA COMARCA • Parc Nou (Parc Municipal) Itineraris del Parc Natural:

• Itinerari 17 (Volcà Montsacopa) • Itinerari 3 (Olot- La Fageda)

(Cal adreçar-se a l’oficina de Turisme o a l’Ajuntament de cada població)

Ruta del Carrilet, Bici-Carril OlotGirona Itinerari Modernista: Façanes i escultures Modernistes més significatives en l’arquitectura urbana (Pastisseria Ferrer, Casa Pujador, Casa Escubós, Portalada lateral de Sant Esteve, Casa Gaietà Vila, Casa Solà Morales, Escultura la Lectura, Casa Gassiot.)

•

(per a més informació cal adreçar-se a l’oficina de Turisme C/Hospici, 8, d’Olot)

ALTRES

ACTIVITATS DE CAIRE MUSICAL I FESTIU A L’AIRE LLIURE (Cal recordar que de juny a octubre, es celebren un munt d’activitats a barris i pobles de la comarca, la majoria de les quals són gratuïtes; així com activitats musicals, cinema a l’aire lliure, sardanes, balls, etc.) ‒ 16 ‒

(ICCO), hom hi pot trobar, mensualment les activitats culturals, algunes d’elles gratuïtes, que es portaran a terme al llarg del mes.

La revista inclou el butlletí “el cartipàs" dedicat a la divulgació del patrimoni documental i bibliogràfic de la comarca.

Agenda Cultural editada per •l'Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot (ICCO), inclou la programació, semestral, d’activitats culturals, algunes d’elles gratuïtes, a Olot.

(Val a dir que ambdues edicions es poden recollir, gratuïtament, a la Biblioteca Marià Vayreda, Teatre Principal, Sala El Torín, Arxiu Comarcal de la Garrotxa, Can Trincheria, Museu dels Sants, Museu dels Volcans, Museu Comarca i la Sala Oberta de l’Hospici).

•

Articles monogràfics

LA BANCA ÈTICA ¿Realitat o oxímoron?

Lluís Gonzalez

Potser sigui perquè a l’escola ens vam acostumar al fet que el mestre “triés un voluntari”, riem amb un acudit que diu “es busca kamikaze amb experiència”, o parlem d’algú que pertany a una ONG nomenada “duaners sense fronteres”, que se’ns ha fet familiar una figura literària de la retòrica, coneguda com a oxímoron, que consisteix a utilitzar dos conceptes de significat oposat en una expressió.

Aquesta innocent i graciosa figura ens apropa a la contradicció i a l’absurd, la qual cosa intenta sorprendre’ns o cridar la nostra atenció sobre alguna cosa a través d’un joc de llenguatge. Però el seu caràcter inofensiu es perd quan s’instal·la en la realitat; llavors l’oxímoron comença a assemblar-se a un monstre que desplega tot el seu poder i s'autoreplica sense parar. Podem llavors “esperar l’inesperat”. Per desgràcia, sense adonar-nos-en, un terrible oxímoron s’ha colat a les nostres vides i els seus irracionals bastards, mestres de “l’humor negre”, mags de la confusió i la contradicció, ens han portat a través de la corrupció, el frau i la mentida, a confirmar la nostra actual situació: “ens trobem perduts”.

Perduts al regne de l’absurd hem creat un “infern dins d’un paradís” on destruïm la vida que ens ha donat la vida, triem democràticament les dictadures i on, per mitjà de la llibertat d’expressió, hem atorgat als nostres polítics la llibertat de repressió.

El món modern s’està transformant en arcaic i

primitiu, estem perdent tot el guanyat i “no hi ha qui visqui en aquest estat de benestar”. Els països rics comencen a ser pobres i s’ha tornat “incòmoda la comoditat”. ¿Com hem arribat a aquesta situació plena de terribles paradoxes? ¿Com hem permès que l’irracional formi part de les nostres vides plenes de “veritats relatives”?

Les primeres petjades d’aquest maleït oxímoron les trobem en la manera de gestionar la riquesa, els valors i els recursos de l’actual societat; en el funcionament del “sistema econòmico - financer”.

Amagat en el sistema bancari, darrere d’una “fosca transparència” i disfressat d’una “ambició honesta”, l’immund s’ha apoderat del nostre món.

Per mitjà de “mentides vertaderes” els bancs han jugat amb els nostres diners. Ens han venut “apostes segures”, “hipoteques remunerades” i “valors porqueria”, i valent-se d’una “confiança enganyosa” i d’uns “riscos calculats”, han portat” el finit més enllà de l’infinit”.

En les seves arques, resguard de les nostres guardioles, brilla una “llum fosca”, de la qual han nas-

‒ 17 ‒

Articles monogràfics

cut unes terribles paradoxes:“ els Bancs no tenen diners” i “els Bancs roben els nostres diners”.

En aquest incert context de “creixement sostenible” sorgeix la “Banca ètica”. ¿Es tracta d’un nou oxímoron hereu d’aquell, o la Banca i l’Ètica són conceptes que poden anar units?

Existeixen opinions oposades respecte a aquesta pregunta, però el cert és que a causa de les característiques d’aquesta Banca s’intenten evitar situacions tan absurdes com el que una ONG, que lluita per la pau, pugui estar invertint els seus estalvis, sense saber-ho, en empreses d’armament, o que una associació de metges descobreixi que les seves accions estan finançant empreses tabaqueres.

La Banca ètica La Banca ètica sorgeix als EUA quan certs col·

tà fent amb els seus diners”.

Solvència El mateix Arcadi també fa referència a l’elevada solvència d’aquestes entitats com un dels seus principals actius: "Aquests bancs tenen molta més solvència de la que pugui tenir un gran banc o una caixa d’estalvis perquè no especulen amb els diners dels dipòsits".

Economia social, mediambiental i cultural Els bancs ètics destaquen per tenir tres grans àmbits d’activitat, tres àrees en les quals invertir prioritariament els diners dels seus clients: d’una banda, l’economia social, cooperativa, porta a terme empreses per a discapacitats, iniciatives per a gent sense ocupació, etc.; per una alta banda, en el medi ambient, projectes amb entitats de caràcter ecològic, de conservació dels boscos... i finalment, un a vessant cultural i educativa.

Participació

lectius responen a escàndols públics de corrupció i a conflictes polítics internacionals (la guerra del Vietnam, el règim de l’apartheid a Sud-àfrica…) creant moviments d’economia alternativa. Aquest tipus de Banca, també coneguda com a Banca social, és un conjunt d’entitats financeres, els productes de les quals no estan condicionats exclusivament al criteri del màxim benefici i l’especulació.

El seu objectiu és aconseguir una economia real i que les seves activitats produeixin un impacte social o mediambiental positiu.

Transparència Arcadi Oliveres, Professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Catalunya, considera que “ la seva característica més important és la transparència, que la gent sàpiga en tot moment què s’es-

Ja siguin bancs, cooperatives o associacions sense ànim de lucre tots fomenten la participació activa dels socis, accionistes i estalviadors en el procés de presa de decisions.

Microcrèdits Una de les activitats que duen a terme alguns bancs ètics és la d’atorgar microcrèdits: es tracta de petits –o molt petits- crèdits que han demostrat la seva eficàcia a l’hora de promoure el desenvolupament de les persones amb molt pocs recursos i les comunitats a les quals aquestes pertanyen. Amb els microcrèdits, milers de persones al món poden optar a un crèdit que en la banca tradicional no aconseguirien, ja que es tracta de gent pobra. És , doncs, una eina que dignifica les persones que ho reben, ja que aconsegueixen que una organització confiï en ells i en els seus projectes i els presti els pocs diners que necessiten per començar o mantenir una activitat econòmica.

‒ 18 ‒

Articles monogràfics

Models Existeixen a l’Estat Espanyol diferents models de banca que tenen l’ètica com a principi de funcionament: Tríodos Bank, Caixa Pollença, Fiare i Coop57… que tenen unes clares diferències; les dues primeres segueixen un organigrama tradicional, és a dir, el dret de vot depèn de la participació al capital social o de la proporció d’actius posseïts, mentre que Fiare i Coop57 tenen un sistema de govern assembleari en el qual tot usuari del banc té un vot d’igual pes, sense considerar el capital invertit en dita institució.

Una altra important diferència resideix a l’hora de decidir l’ús que fan dels diners els diferents bancs ètics. Es poden regir per la utilització de criteris negatius o positius: les entitats que es regeixen per criteris negatius són aquelles que decideixen no invertir en activitats o empreses que vulnerin aquests criteris definits per l’entitat. Algunes activitats que habitualment s’exclouen són la producció d’armament, les que porten implícita l’explotació laboral i el treball infantil, la destrucció del medi ambient, la producció de tabac i d’alcohol, les empreses de joc, el comerç de drogues.

Els bancs ètics que es regeixen per criteris positius són aquells que dediquen les seves inversions únicament i exclusiva a finançar iniciatives amb un alt rendiment social, és a dir ,que compleixen una sèrie de criteris definits pel banc, que són habitualment: projectes presentats per col·lectius marginats, empreses dedicades a la millora del medi ambient, cooperatives de producció d’articles de comerç just, iniciatives que millorin l’entorn social…

Finalment val a dir que certs moviments socials, com el 15M, consideren la Banca ètica com un important pas, però que s’hauria d’anar cap a un Banc Públic que també fos ètic.

Pel bé de tots potser sigui el moment de canviar els oxímorons per redundàncies i pleonasmes: aconseguir que “la vida sigui digna”, que “avancem cap a endavant” i que “el diner sigui monetari”. Com diria el pagès, que gens en sap de pleonasmes, que “el pa sigui pa i el vi sigui vi” . Si aconseguim instal·lar l’ètica en les nostres vides podrem descobrir que l’oxímoron també en sap, d’ètica, i que seguint “el vici de la virtut” podrem sortir d’aquest “ordre tan desordenat”.

A nosaltres ens toca decidir, informant-nos, el que es fa amb els nostres diners.

•

Bibliografia Triodos - http://www.triodos.es/ Coop 57 - http://www.coop57.coop/ Fiare - http://www.proyectofiare.com Caixa Pollença - http://www.colonya.com/

Anuncia’t a l’Alimara!

Posa el teu anunci i el veuran centenars de lectors informació: revista@alimara.cat ‒ 19 ‒

Articles monogràfics

Fotografia extreta d'internet.

La crisi en positiu

Mn. Ramón Bosch

Pertot arreu sentim queixes i planys. La societat de benestar se n’ha anat en orris. Es sofreix, no hi ha treball, patim retallades per tots cantons...la vida ha perdut atractiu. Però, es pot dir que tot és negatiu en la societat actual? He viscut molts anys en societats poc desenvolupades, per no dir primitives, i he pogut constatar que, enmig de molt sofriment, s’hi troben valors interessants. I em sembla que en aquesta crisi, que ens malmena a tots, hi emergeixen també certs valors a tenir en compte: S’estrenyen llaços d’amor familiar. Alguns en tenen sort de la pensió de l’avi o àvia; altres, que ja havien format família, son acollits de nou pels seus pares; n’hi ha que tenen un germà o un oncle o una tia que els dóna un cop de mà. En definitiva, la família no ens abandona. Prenem més consciència del seu valor.

Es desperta la solidaritat: Bancs d’Aliments, Càritas, Plataforma d’Afectats d’Hipoteca, altres plataformes, voluntaris en quantitat... Descobrim que encara hi ha bona gent. Enmig d’estafes, de mentides,de malbarataments, de corrupció ...hi brillen persones

que tenen un bon cor. Això ens encoratja i ens ensenya a triar el blat de la palla.

Es sent la necessitat d`unir-se..El nostre món s’ha globalitzat. La interdependència està a l’ordre del dia..

No estem sols ni podem fer el que volem. Depenem dels altres: Madrid, Brusel·les, Estats Units, Xina, les multinacionals, que tenen tant de pes en l’economia i política mundial... ens condicionen. Sabem des de fa temps que la unió fa la força. S’uneixen les nacions, el capital, els bancs, la investigació científica, les empreses grans i petites... .Estem en un món d’interdependència en tot i per tot. I nosaltres tenim necessitat de donar-nos suport mútuament i d’unir les nostres forces per afrontar els problemes, per defensar-nos i per anar endavant.

La problemàtica de la nostra situació i l’instint de sobreviure ens empenyen a afilar la nostra intel· ligència per inventar noves formes de treball, noves maneres de guanyar-se la vida. Desenvolupem el sentit d’iniciativa. Un valor ben important.

L’austeritat és digna de ser tinguda en compte , però els polítics que ens la imposen l’han malmenat

‒ 20 ‒

Articles monogràfics

de tal manera que alguns han inventat la paraula “ ”, és a dir, austeritat que mata. Per tant l’austeritat en el sentit de moderació, senzillesa, sobrietat, viure amb el que es té, disposició de rebutjar el que no és necessari, no estirar més el braç que la màniga... és un també un valor important i és com una vacuna anti-febre de benestar que pot engendrar pau i tranquil·litat.

Ara aprenem també a estalviar. Especialment les persones més grans recorden el valor de l’estalvi, la importància que es donava a saber guardar un roc a la faixa, o una poma per a la set. Ara paguem les conseqüències del nedar frívolament en una mar de crèdits. Estem en un temps en què els estalvis dels pares, avis i familiars poden eixugar moltes llàgrimes i recuperen l’honor de ser considerats un valor. Ens anem tornant més realistes i volem tocar de peus a terra per prevenir el futur. La crisi ens ha fet reflexionar.

El valor de lluitar per la justícia es fa sentir més entre nosaltres. Ha crescut la sensibilitat contra les injustícies. La política està desacreditada. Davant de la usura manifesta, la malversació dels fons públics, l’engany en l’aplicació dels programes, les falsedats, la sensació que ens roben....es sent la necessitat de fer quelcom per enfrontar tanta injustícia. Creix el sentit d’ajudar els de baix que sempre són els que reben. Ja de temps havíem après que “amb raó o sense raó el pobre a la presó” Ara es comprèn millor el l valor del diner. Estem cansats de veure tant d’egoisme, avarícia, robatoris, crims i suïcidis. El diner hi està sempre pel mig amb tota la seva ambigüitat. . El necessitem per viure i per organitzar la societat d’una manera digna, honesta, humana, però és també font d’ambició i de grans injustícies i maldats. És valor i és verí. Els desgavells del nostre món ens conviden a la reflexió i a donar un sentit més humà al diner per posar-lo al servei de l’home i no per destruir-lo.

El batibull d’aquest món, que tan cruelment ens fa sofrir, ens empeny a un canvi de mentalitat. Sentim

que la injustícia i la maldat no poden tenir l’última paraula. Ens resistim a pensar que el món pot fracassar i que l’home és un animal sense remei.. és necessari que la societat s’arreli en valors ètics d’honestedat, de bondat, de germanor... per construir un món més humà que pugui viure en la veritat i no en la mentida.

El valor de la caritat guanya terreny i veiem que es converteix en un puntal de la nostra societat. Per als no creients i els poc creients, la caritat té un cert perfum clerical i potser no n’aprecien tot el seu valor o l’han simplement devaluat. Per tant, en realitat, la caritat és l’amor viscut, i no un amor qualsevol, sinó l’amor que desitja i fa el bé als altres. Arreu del món, allà on hi ha sofriment, gent que pateix, hi trobeu sempre l’Església amb la caritat que forma part de la seva essència I per això, quan la crisi ens fa trontollar, apareix amb més força “Càritas” ajudant, si més no, a pal·liar les necessitats més urgents.

En definitiva, jo diria que el valor més positiu de la crisi és que ens ha despertat. Estàvem com en un estat oníric fruint amb les il·lusions del benestar. S’ha acabat i sabem que no tornarà de la mateixa manera.

En som ben conscients. Era una situació artificial. Al despertar, hem obert els ulls i ens hem adonat que vivíem en un món que ens tenia enganyats. Aquesta crisi ens ha donat l’oportunitat de tornar a la realitat que ens crida a ser elements actius, en el nostre petit món, per fer les coses millor, per re-orientar la nostra vida.

Decebuts dels polítics i sofrint encara les atzagaiades de la crisi, ens queda l’esperança com a valor preciós... Motius per desesperar no en manquen.

Però l’esperança ens ajuda a recuperar l’equilibri i dóna un to d’alegria a la nostra vida. No la podem perdre. Sense ella no podríem assolir els projectes que tenim en el nostre cor. És ella la que dóna bon color a la vida i força per suportar i afrontar les dificultats d’un món que sovint se’ns presenta hostil.

•

El teu anunci aquí informació: revista@alimara.cat

per només 75€ anuals!

I un anunci en un número, 25 €; i mig any (2 números), 40 €. Què esperes? Anuncia't a l'Alimara. ‒ 21 ‒

a tots a t c e f a s n e e La crisi qu

ch

Marta Vila Reixa

d’autonoels seus hàbits t, ita al on rs pe va en primer la se lors puguin ucació infantil, tots aquests va b ed am ar di uè tu rq es pe ig ...

Va ; cosa que ns, el món mia com a persones nèixer, més a fo r co xe lia éi cr vo i uè re rq nd apre lloc pe és, ja que les creïble i cada d’avui dia no hi e és quelcom in at qu et ja ci , so nt la fa b l’in de ls; i en se- am arderies per s noves sobre el n convertit en gu se ha s’ co s n nt ne fa re in d’ ap s’ rs lla dia aquesta feina . Això, això, és rsonal que hi ha vaig pensar que pe uè rq de pe ca c, an llo m n la go al i que seria és greu! tindria mai un fin el que em sap m de “mestra” no rda vi la ia dr tin nsar una mica pe qual, potser no cipi em vaig enfo in pr Al una sortida en la po aqueent, però sí que a que he perdut ar am ré ic fa òm è on qu ec a: a av què pens solucionad e tant fentusiasmava i qu no ha estat així. ’e cs m on nt D ta . e nt fe qu a ar in dria an ’ha tancat ció infan- lla fe ré ara que se m l’àmbit de l’educa fa en è e qu -m ? nt ia fe tra en C op, parla- liç em al i un fons toca de més a pr nivell profession a em e rta qu po el an és gr e una til, qu al. periència person ex a ev m omia estable? la de ré r en el d’econ lla ba tre difícil trobar feia r ça comen m que avui dia és be sa ts To L’any 2008 vaig ig nts. Tot anava a, però també va de les llars d’infa ram que t’agrad l de és m i na sector educatiu e n començar guna cosa, i qu ny del 2010 vare tot passa per al e qu ar ns pe bé, fins que el ju perjudicaven , havia de venir. s negatives que alguna cosa bona e qu r gu se a arribar notície ífam i sense quotes per a les ergia, empenta en de t b en am , em bé cr in cs : Don el sector es relagment de bant petites fein de personal, au tro ts at en an m da he ia e m om rendirlies, ac colars en etc. ; com ara extraes r aula i un llarg ns pe ne s b nt fa am in d’ es e ad nombr güent jo cion onitora de par que el curs se ses de reforç, m as cl , la co es Després de sabe a queien les un una jornada que no omplen ria a les llars, em es ta in es Fe no ... c ge po at m tin ta veure aquells t alguna porta i que m’han ober trar a l’escola i rò en pe en a, et es pl im m gr co llà sperança nts que havia im perquè tinc l’e eravellosos; infa gaudeixo al màx s le nens i nenes m s de. re aquestes porte rant un llarg perío ni que hi ha darre m so el e qu anat educant du sentia, ha impotència que ben aviat.

Però malgrat la s’arribi a complir ns ne s udar més el uè rq ràbia pe ners et poden aj la di e s el -m e ar qu ss o pa ns Pe via d'em xien. Val ment et fa però el que real re que es merei , riu da m vi so la el a n ys si men tingues bretot gaua sensació o ntir-te a gust i so una situació i un se r de se t fe va el e qu és r feliç a di espero no hae fas. e, sincerament, qu r lo do nt ta dir de la feina qu de s les persones mai més. voldria dir a tote ar t, ss en pa lm na de i Fi r-h ve ’agradaria que no s’enfons ma personal, m edat sense feina qu n ha s’ A banda del te e qu nt e que no estic e segueixin lluita de tenir en compt es rendeixin, qu no e qu i in afegir que hem sortures que es mps, segur que , sinó d'unes cria ts junts i amb te to , uè rq pe parlant d’objectes ique necess ucació com cal, tirem endavant. mereixen una ed ts cognitives, ta ci pa ca es un ar ten desenvolup

•

‒ 22 ‒

Biografia

per Eduard Arbós i Eceiza

Camil Mulleras i Garrós

Foto: Juli

Pilar Riera i Prat

EL CARRER El carrer Camil Mulleras és un dels més cèntrics de la ciutat d’Olot i és una part de la via principal que travessa la població de sud a nord, popularment coneguda com el carrer Nou. Va des de la plaçà Clarà fins a la cantonada del carrer Marià Vayreda.

Aquest carrer, com la majoria, ha sofert diversos canvis. Inicialment era el carreró dels Bous, després el d’Isabel II, de la Llibertat, d’Amadeu I, de la República, de Savalls i novament d’Isabel II el 1875, fins que el 1914 se li donà el nom actual.

LA PERSONA Camil Mulleras va néixer a Olot el 7 de maig de 1844 i morí a Barcelona el 22 de febrer de 1909.

Era fill de Miquel, fabricant, i de Caterina, filla de Pere Garrós, fabricant de barretines. La seva família procedia de la casa Mulleras, de Sant Joan les Fonts.

Camil Mulleras va emigrar molt jove a Barcelona. Va començar a treballar amb un teler que tenia a la mateixa habitació de la dispesa on vivia. La seva intel·ligència i perseverança varen fer que ben aviat els seus negocis tèxtils prosperessin i s’associà amb el seu cosí Joan Mulleras i Buch, casat amb Raimun-

da Pons. La seva fortuna era considerable i va tenir fàbriques a Castellfollit de la Roca, Salt i Barcelona.

Quan morí el seu cosí i soci, Camil es va casar amb la seva viuda, Raimunda, amb qui va tenir quatre fills: Camila, Paquita, Ramon i Camil.

El seu pare havia iniciat la construcció d’una casa, al carrer llavors nomenat carreró dels Bous, però va haver de demanar ajut econòmic al seu fill Camil per acabar-la. Aquesta casa ha estat l’allotjament dels seus descendents durant les seves estades a Olot.

Per disposició testamentària de Camil, a la mort de l’última de les seves nétes, la casa passa a ser propietat del l’Hospital de Sant Jaume d’Olot.

L’OBRA Camil Mulleras va dedicar part de la seva fortuna a obres filantròpiques, animat també per la seva esposa Raimunda, l’ànima en les tasques caritatives.

Entre moltes altres donacions que va fer a la ciutat d’Olot, va ser benefactor del Santuari del Tura, fentse càrrec de la part central de la barana de presbiteri i del seu paviment de marbre. Igualment va pagar el mosaic de terra de tot el Santuari i regalà un vestit de

‒ 23 ‒

Foto: Juli

Biografia

seda blanca per a la imatge de la Mare de Déu del Tura. El 1904 oferí un Premi, dins el Certamen Literari d’Olot, per al millor treball històric sobre el Santuari.

Dos mesos abans de morir va deixar establerta, en testament, la fundació benèfica olotina anual “Premis Mulleras”, ajuts que s’entregaven per la Festa Major.

Es donaven 10 premis, 8 de 100 pessetes i 2 de 200. En total 1.200 pessetes. Els premis es donaven a 2 nois de les escoles municipals, a 2 noies, a 2 alumnes de l’Escola de Belles Arts, a 2 aprenents d’arts i oficis, a l’obrer o obrera que amb el seu treball i sacrifici havia de mantenir familiars incapacitats o vells i a aquella persona que hagués salvat una vida posant en perill la seva.

Aquests premis es varen deixar de donar a principis dels setanta, quan havien perdut importància econòmica.

PREMIS I RECONEIXEMENTS A part de dedicar-li un carrer d’Olot, precisament aquell on hi ha la casa que construí amb el seu pare, l’Ajuntament el declarà Fill Il·lustre de la ciutat el 1915, i el seu retrat s’exposa al seu Saló d’Actes.

El 1929 es publicà aquest retrat en el programa oficial de la Festa Major amb unes elogiadores paraules de recordança.

•

BIBLIOGRAFIA Història d’Olot. Joaquim Danés i Torras.

Pag. Web. mulleras.net/hist2.html

‒ 24 ‒

Digui, l’escolto Foto: Juli

per Eduard Arbós i Eceiza

Teia Fàbrega Directora del Consorci d'Acció Social de La Garrotxa.

Davant de la complexa situació de crisi en què ens trobem immersos qui millor ens pot informar de les estratègies possibles per enfrontar-nos a aquesta xacra es la directora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, Teia Fàbrega, que forma part del Consorci des de la seva constitució ja fa 15 anys, gràcies a la tenacitat de qui fou regidora i alcaldessa de la Ciutat, Isabel Brussosa, que va moure cel i terra per fundar la institució que avui és un mirall per a moltes altres comarques de Catalunya que han intentat copiar aquest model pioner que a La Garrotxa ha estat un èxit i que s'ha consolidat com un model útil i eficient coordinant tots els serveis socials de la Garrotxa. Disposen d'un equip de 20 persones, al front del serveis bàsics, el menjador social i el centre de distribució d'aliments ( en conveni amb Càritas ).

Entrant en matèria, quin pressupost administra el Consorci i com es distribueix?

El Consorci, administra 7.700.000 €, en total.

un

pressupost

de

3.500.000 € estan destinats a gestionar la Residència i centre de dia per a gent gran “Montsacopa”, els centres de dia per a gent gran de Sant Feliu de Pallerols i Tortellà i la residència per a discapacitats psíquics Vorariu.

2.000.000 € per gestionar altres serveis per promocionar l'autonomia i atendre la dependència, com el servei d’ajuda a domicili, el servei d’àpats a domicili, el transport adaptat, servei d’intèrprets per a

persones sordes, servei de teleassistència i prevenció de les demències.

450.000 € per a serveis d’atenció a les famílies i a la infància més vulnerable.

500.000 € per a projectes destinats a la inclusió i cohesió social.

1.000.000 € per a l'atenció social bàsica i 250.000 € per a serveis per atendre l’exclusió social i la pobresa.

Podríem quantificar quantes famílies a La Garrotxa estan en situació de ser ateses pels serveis socials?

Les dades de l’any 2011 (encara no hem tancat el 2012) són de 8.520 persones que varen ser ateses en els serveis socials bàsics. El 37 % de les persones que vénen són gent gran, amb problemàtiques relacionades amb la dependència i que necessiten algun tipus de recurs, per ajudar-lo al desenvolupament de la seva vida diària.

Evidentment, des de la situació de crisi que estem patint, hi ha hagut un augment considerable de persones que han perdut la feina, que disposen de pocs ingressos econòmics i que han vist agreujades les dificultats en les relacions familiars. Un aspecte rellevant en aquest context actual és l’augment de la pobresa infantil, a causa de la situació de les famílies.

Quanta gent tenim a la comarca acollida a la llei de dependència?

‒ 25 ‒

Que estiguin en aquests moments actius dins el

Digui, l’escolto Foto: Juli

per Eduard Arbós i Eceiza

la gent tendeix a deixar-ho més a centres com La Caritat, Hospital… Suposo que per tradició, ja que són institucions amb molts anys d'existència.

Com es decideix el servei d’àpats a domicili?

Qualsevol demanda és atesa per un professional de serveis socials bàsics que fa una diagnosi i valoració de la situació de la persona o de la família i determina el recurs més adequat per atendre les necessitats del sol·licitant. Cada persona i cada família són diferents i el recurs que és vàlid per a un davant d'una situació concreta no té perquè ser- ho per a un altre...

I la teleassistència?

Aquest és també un servei molt valorat, només et diré que hi ha a la Comarca 881 usuaris d’aquest servei. És molt vàlid per a persones que viuen soles o que tenen por o molt sentiment de soledat.

La localització es immediata i facilita l’atenció de qualsevol emergència. sistema de la dependència a la comarca i per tant que ja estan valorats, tenim 2.400 persones, la gran majoria gent gran i d’aquests més del 50 % tenen més de 80 anys.

Quin és l’itinerari a seguir quan hi ha una necessitat concreta?

Dirigir-se al Consorci i el professional que l atengui, valorarà la situació, l’atendrà i si ho creu necessari el derivarà als serveis oportuns. El fet que en la nostra comarca, tinguem els serveis bàsics unificats, facilita l’atenció de totes les incidències.

Com es nodreixen els pressupostos del consorci?

El finançament prové bàsicament del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya , de les aportacions dels ajuntaments, i dels mateixos usuaris mitjançant el copagament parcial d’alguns serveis. Puntualment i per algun projecte en concret podem rebre algun diner de la Diputació de Girona, d'alguna caixa i del Ministerio de Asuntos Sociales.

Hi ha donacions de persones quant a herències, propietats, diners?.

De moment mai ningú no ens ha deixat res,

Es contempla el voluntariat dintre les vostres accions?

Des del Consorci volem donar suport i impulsar el voluntariat, com a element de cohesió social, i de millora social.

El voluntari és qualsevol persona que vol aportar de manera altruista una part d'ell, del seu temps, del seus coneixements... a la comunitat, a la societat,...

Podem tenir voluntaris que inverteixen el seu temps a ajudar-ne un altre,... voluntaris que inverteixen el seu temps en la millora social, en entitats, en plataformes socials,...

Podem tenir voluntaris a per una acció puntual...

Totes les accions són vàlides... cal potenciar la implicació de les persones, per aconseguir un món més cohesionat i millor.

Existeix una bona relació entre els diferents centres assistencials de casa nostra, La Caritat, Càritas, etc?

Entre els agents socials de la nostra comarca sempre hi ha hagut molta complicitat i coordinació.

Aquest és un tema cabdal per la qualitat de l'atenció dels nostres ciutadans.

‒ 26 ‒

Digui, l’escolto

per Eduard Arbós i Eceiza

La coordinació de qualitat entre els serveis és molt important per fer les coses ben fetes.

Crec que disposar del Consorci, com a únic interlocutor de l’administració pública, amb els temes socials a tota la comarca facilita l'organització d'estructures de coordinació i aglutina esforços.

Quina és la demanda més nombrosa?

Les problemàtiques derivades de la dependència sobretot. La nostra comarca té uns índexs d'envelliment i de sobreenvelliment molt elevats, la gent viu molts anys.

Ara, amb el context de crisi econòmica actual, hem de parlar de l’augment del nombre de famílies que estan patint, situacions d’atur, de manca de recursos econòmics, desnonaments... augment i agreujament de la pobresa.

Quina seria la primera causa que porta a una família a una situació critica?

La manca de feina especialment i situacions de malaltia: mental, alcoholisme, drogaaddiccions, sida...

La gent aguanta molt i molt abans de recórrer als serveis socials. Esgota totes les possibilitats i s’arrauleix primer al seu entorn familiar, als amics i aquí ens arriben els qui han esgotat tots els recursos.

Els desnonaments també us afecten directament?

Les problemàtiques d'habitatge es treballen des de l'oficina d'habitatge de l'Ajuntament d'Olot, on orienten i assessoren i en alguns casos intervenen en situacions de desnonaments, però és obvi que ens influencia també al Consorci. Tot i que nosaltres no disposem d'habitatges (només alguns per situacions de greu exclusió) molt sovint les persones que tenen dificultats en el seu habitatge ens arriben, derivats de l'oficina o directament i sovint hem d'intervenir-hi.

Quina creus que és ara mateix la necessitat més urgent?

Hem de veure i tenir clar què hem de prioritzar.

Aquesta situació actual ha fet perdre moltes coses pel camí, retallada “brutal“ a la llei de dependència, retallades de prestacions i ajuts, d'educació, de polítiques actives d'ocupació...

Cal millorar moltes coses, caldrà ser valent per fer el necessari i no el més fàcil.

Veieu la llum al final del túnel o encara es fosc?.

Sóc totalment optimista, jo penso que la situació actual obligarà a variar els valors personals i socials.

Sóc dels que creuen que de les crisis sempre en surten coses positives.

Sense oblidar, de totes maneres, que també en les crisis hi ha persones i famílies que cauen en un pou d’on no surten.

Diuen que aquesta crisi ens farà reorientar la nostra forma de viure.

N'estic del tot convençuda. Deixarem de banda alguns valors actuals, com l'individualisme... i reforçarem valors com la col·laboració...

Per últim, com afecta personalment el degoteig de tantes misèries que heu de gestionar diàriament?

Bé haig de dir-te que des que va començar la situació de crisi, des del Consorci no hem fet més que arremangar-nos i reestructurar- nos contínuament per tal d'adaptar- nos a les necessitats.

Els professionals que es troben a primera línia tenen molta sensació de frustració, ja que diàriament es troben en situacions molt greus, per a les quals no tenim solució ni podem donar resposta.

De totes maneres, tenim la responsabilitat de millorar contínuament per tal que amb els recursos de què disposem puguem donar el millor servei possible.

Doncs no teniu més remei que seguir treballant, molta sort!

Crear ocupació, la gent necessita guanyarse la vida, és vital i protegir els més vulnerables, especialment infants i persones amb dependència.

I a més llarg termini?

Hem de ser cautelosos i valorar molt bé les coses. ‒ 27 ‒

•

Notes sobre...

l’actualitat garrotxina Josep Murlà

XIV Biennal del Pessebre Català - Des de l’1 de desembre i fins al 3 de febrer de 2013, Olot ha estat la seu de la XIV Biennal del Pessebre Català, a l’Hospici, amb una mostra de treballs artesans de pessebristes de diferents punts del país, presentades per entitats de Banyoles, Mont-ras, Barcelona, Castellterçol, Manresa, Mataró, Sabadell, Terrassa, Reus, Tarragona, Lleida, etc. A més, s’ha fet un homenatge a l’escultor olotí Joan Ferrés, amb una interessant exposició de figures de pessebre creades per ell; al Museu dels Sants es muntà una bona mostra de figures i imatges de l’escultor Ramon Amadeu i no va pas faltar-hi la mostra de diorames o pessebres artístics, de l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa. A la capella de Sant Francesc hi hagué el tradicional pessebre monumental i al Claustre del Carme un muntatge de l’Escola d’Art, d’Olot.

La capella de la Puríssima acollirà part del Tresor Parroquial – La parròquia de Sant Esteve, d’Olot, ha iniciat les obres d’adaptació de la capella de la Puríssima (en un lateral del creuer del temple) per exposar-hi part del TresorMuseu Parroquial. S’han seleccionat unes quantes peces d’orfebreria i objectes de culte, escultura i pintura, com el Crist abraçat a la creu, d’El Greco, perquè estiguin sempre a l’abast del públic visitant i dels que s’interessen per l’art religiós. El projecte, amb el vistiplau de tots els organismes corresponents (Bisbat, Generalitat, Diputació), ha obligat a fer un tancament de màxima seguretat de la capella i la instal·lació de vitrines especials per a les obres exposades.

També s’han muntat sistemes d’alarma. Tot plegat proporciona treball, però també té un cost per a la parròquia, que ha de recórrer a un crèdit. En principi s’ha fixat com a data d’inauguració d’aquesta nova instal·lació la Setmana Santa d’enguany, possiblement per Pasqua Florida, coincidint, per tant, amb el 250è aniversari de l’acabament de l’ampliació, el 1763, de l’actual temple parroquial.

Distinció per a Celestí Puigmitjà – El dia de Sant Esteve, després de la missa concelebrada del migdia, es va concedir la sisena distinció honorífica de la parròquia de Sant Esteve, d’Olot. S’atorga cada dos anys i aquesta vegada ha estat per a Celestí Puigmitjà i Bofill, que porta molts anys animant amb cants les celebracions eucarístiques del temple parroquial, desafiant, fins i tot, moments amb la salut precària. La concessió va ser molt ben rebuda i aplaudida pels assistents a l’acte.

Canvis als Parlament de Catalunya – Després de les eleccions del diumenge 25 de novembre, el Parlament de Catalunya té una nova composició política. Artur Mas, cap de llista de CiU, ha estat elegit de nou president de la Ge-

neralitat, però la seva força política és inferior a la de la legislatura anterior. ERC és la segona força política amb més diputats i el seu líder, Oriol Junqueras, ha passat a ser el cap de l’oposició. Hi ha pacte de govern entre ambdues formacions per tirar endavant una consulta sobre el dret a decidir.

Nous hereus i noves pubilles – Com cada any, el CIT, d’Olot, efectuà pel novembre la festa d’elecció dels hereus i pubilles d’Olot i la Garrotxa. Com a representants juvenils de la ciutat s’escolliren David Moreno i Agnès Solé; els representants de la comarca són Omar Busquets (Batet de la Serra) i Marta Suru (Besalú).

Una nova fira agroalimentària: Orígens – Bona acceptació i resultats satisfactoris va tenir la Fira Orígens, duta a terme a Olot els 10 i 11 de novembre. Toca el sector d’agroalimentació, però de productes de qualitat. En principi s’ha de fer cada dos anys, però l’èxit aconseguit pot fer canviar el plantejament i esdevenir anual.

Una miss garrotxina – La representant de Sant Joan les Fonts en el singular certamen, Jèssica Oliveras, va ser escollida Miss Nació Catalana en un esdeveniment entre social i festiu dut a terme, precisament, a la població d’origen.

La noia aspira a l’obtenció de més títols en la seva carrera com a model.

Tura Cos deixa de presidir l’Associació Alba – El 1992 es va crear Alba, Associació de Dones de la Garrotxa i Tura Cos n’ha estat la presidenta fins acabar el 2012. Ha fet una important feina de consolidació i de reconeixement de l’entitat durant els vint anys transcorreguts i ha plegat per considerar que calia ja la renovació. Caterina Sellas és la nova presidenta.

Premis i distincions diverses – Els Amics de l’Alta Garrotxa van lliurar el Memorial Ramon Sala a l’Ajuntament de la Vall de Bianya i atorgaren els premis Trabucaire a Quim Oliver, Anita i Encarnació Canal i Gabriel Alcalde. Amb motiu de la Mostra Gastronòmica, l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa homenatjà la família Arnau Planellas, de les Planes d’Hostoles. A la Fira de la Ratafia, de Besalú, Mònica Serra va guanyar el concurs d’elaboració casolana d’aquest popular licor.

Podi de plata mundial per al CPA Olot – L’entitat olotina no para i a l’octubre aconseguí la medalla de plata al Campionat de Món de patinatge artístic, grup de xou gran, dut a terme a Auckland (Nova Zelanda). Les patinadores olotines van ser rebudes per molta gent, que assistí a una recepció a l’Ajuntament d’Olot.

‒ 28 ‒

Passatemps Sudoku

Sopa de lletres Troba els 8 noms relacionats amb el tema d'aquest número.

E R A U R C O S M

S O L I D A R I A

T S C C A M P R N

R O R A M I N A R

A M I I R L A J J

C E S T U I B U E

O T I E L Q T D R

P I L A R I N A X

I C O L F S E P T

N A L I M E N T S

Troba les 8 diferències

Palíndroms Un palíndrom és aquella paraula o frase que pot ser llegida tant de d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra

Ara, ni amaina ni amainarà.

La xineta petonera, mare, no té pa, te, ni xal .

Margarita tira gram . http://www.ditespopulars.cat/palindro.html

Per subscriure’s a l’ALIMARA. Es tracta simplement d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la.

També, podeu fer el pagament en efectiu*.

15 € anuals

Transferència Efectiu

Butlleta de subscripció Nom i cognoms: NIF: Adreça:

CP:

Població: Telèfon:

Amics, Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció anual de l’ALIMARA a través del compte que us indico.

Correu electrònic: -

Atentament,

Firma

ENTITAT

OFICIN A

-

CONTROL

COMPTE O LLIBRETA

(*) a: Parròquia de Sant Esteve d’Olot, Passeig d’en Blay, nº3 d’Olot o dipositar-la personalment a la bústia o enviant un email a revista@alimara.cat

‒ 29 ‒

La recepta

Pebrots del piquillo farcits de tonyina al microones Ingredients: 1 llauna de pebrots del piquillo enters, 2 o 3 llaunes de tonyina, formatge emmental ratllat, quètxup i condiment al gust.

Preparació: Poseu la tonyina (sense l'oli) en un bol, una part del formatge ratllat (la resta per gratinar) i força quètxup. Remeneu-ho tot fins que quedi una pasta homogènia (podeu fer servir la picadora). Llavors hi podeu afegir ceba trinxada, pebre o espècies al vostre gust. Amb l'ajuda d'una cullera o d’una mànega, ompliu els pebrots amb aquesta barreja i, un cop farcits, col·loqueu-los en un plat. Per sobre, poseu-hi una mica de quètxup i la resta del formatge ratllat. Escalfeu-ho al microones de 2 a 4 minuts (si el microones és tipus combi, poseu-lo en funció grill per gratinar-los). Sembla mentida, però són boníssims, i és un plat ben senzill per sortir del pas i sucar-hi pa! per Roser Puig #Ruceptes

Pensaments La pobresa no ve donada per la manca de riquesa sinó per la multiplicació del desig" Plató

El que no considera el que té com la riquesa més gran, és desgraciat, encara que sigui amo del món.

Epicur

Fem servir la riquesa com una oportunitat per a l'acció, no com un tema per presumir, entre nosaltres no és

motiu de vergonya per a un home reconèixer la seva pobresa, però el que sí és causa d'una gran vergonya és no fer tots els seus millors esforços per evitar-la.

Pèricles

La riquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.

Aristòtil

Aquell qui està satisfet amb la seva part és ric.

Laozi

Cap home just no s’ ha fet ric ràpidament.

Menandre

L'home és més ric en la mesura que els seus plaers són més barats.

Henry David Thoreau

Extret de Viquidites

CRISI - CARITAT - AJUDA - SOLIDARI - ÈTICA ALIMENTS - PILARIN - CAMIL.

E R A U R C O S M

Solucions

‒ 30 ‒

S O L I D A R I A

T S C C A M P R N

R O R A M I N A R

A M I I R L A J J

C E S T U I B U E

O T I E L Q T D R

P I L A R I N A X

I C O L F S E P T

N A L I M E N T S

‒ 31 ‒