ALIMARA Nº 117 - "LES COMUNICACIONS" by The Graphic room

Núm. 117- OLOT, TARDOR 2011 • 3,50 €

R E V I S TA D E P E N S A M E N T, O P I N I Ó i R E F L E X I Ó

monografia:

"Les comunicacions"

SUMARI pàg.

3 Editorial

Articles monogràfics 4

Carreteras garrotxines: 20 anys de progrés

Pere Macias i Arau

Joaquim Bosch

Muntatge de Concepció Batallé

Iñaqui Zuribakea

Anèctodes del tren d'Olot L'entrenyable tren d'Olot

Els camins de Santiago: el camí de Baztán Un món més internacional

David Lara

José Luís Bartolomé

El llenguatge dels mòbils La comunicació interpersonal

Adriana Coromina

"Déu s'ha fet conèixer a Judà" (Salm 76,2)

Joan Ferrer

La pàgina jove 25

Els nous mitjans en el món dels joves

Marçal Lleixà

Digui, l'escolto 21

L'entrevista

Josep Santandreu Peralba

Eduard Arbós

Biografia 26

Comptem amb tots plegats!

Josep M. Capdevila i Balanço

Pilar Riera i Prat

Notes sobre l'actualitat garrotxina 28

Josep Murlà

Passatemps 29

Maria Puyuelo i Roser Puig

La tira còmica 30

Guspires

Dites i endevinalles 30

L’Alimara és una revista que edita la Parròquia de Sant Esteve d’Olot i que es publica des de l'any 1982. Aquesta trajectòria li dóna solvència i identitat. Monografies i temes d’interès i actualitat l’han marcat des de sempre, no sols per la qualitat dels articulistes, sinó també per l’actualitat de les temàtiques que tracta; amb perfil i una dinàmica que li permetran seguir endavant amb la seva tasca, comptant, sense dubte, amb el suport dels olotins i olotines.

(Solucions a la pàgina 30)

Publicació trimestral Redacció, edició i administració: Passeig d’en Blay, 3 Casa Rectoral Parròquia de Sant Esteve d’Olot Tel. 972 26 04 74. adreça electrònica: revista@alimara.cat Maquetació i impressió: The Graphic room, SC - OLOT Dipòsit Legal GI-535/82

Maria Dolors Figueres

L'acudit 31

Pilarín L'Alimara no es fa responsable, en cap cas, de les opinions i arguments dels nostres articulistes.

EDITORIAL L'home, des que comença a moure's per cercar aliment, inventa formes per transportar allò pesat fins al lloc on els altres es troben. Caça per subsistir i els animals que mata els lliga amb lianes i els condueix on té el seu campament. Unes tribus visiten altres tribus. Animals domèstics configuren altres tipus de relacions entre poblats i seran ells els que conduiran les carrosses per moure SS. MM. Bicicletes, cotxes, motos, trens, avions… avançats i modernitzats han deixat una xarxa de camins convertits en carreteres i de ratlles als oceans, amb barques, naus als mars. Des del primer recorregut de Cristòfol Colom l'home no ha desdit d'anar cada vegada més lluny i cada vegada ha anat millorant i construint nous sistemes de comunicació per sentir-se socialment complet. La telefonia mòbil ha escurçat les distàncies. L'ordinador treu feina als carters de Correus. El telègraf ja ha quedat abolit i només en algun lloc esporàdic el seu tic-tac característic porta lletres i signes plegats. El llenguatge de les banderoles. L'alfabet del morse, ara el braille per als ceguets... tot acosta les persones que davant aquestes facilitats, es troben fins i tot massa a prop. Llavors es cau a la desmesurada fal·lera del poder damunt el veí, l'amic, el company, l'esposa o el marit. Davant tanta comunicació neix més que mai la violència. Serà que no hem encertat la forma sinó el nom, és el signe sensible de fer possible l'apropament? No sabem mesurar distàncies i utilitzar-les només en benefici propi i de l'altre? Deixeu que recordem la dolça imatge del nostre vehicle més preuat en temps d'Alfons XII: la inauguració del tren d'Olot. Conicidint en aquesta efemèride, col·loca la primera pedra a l'escola Malagrida (Grupo escolar, aleshores) Per tal que sa majestat visités Olot es folrà un vagó de vellut granatós per a la família reial. El rei féu el recorregut de Girona a Olot. Per arribar-hi tardà quatre hores. Era un trenet de mercaderies i de pagesos que es movien pels mercats veïns. Durant la seva construcció els obrers que en tenien cura s'hostatjaven als pisos vells del carrer de Sant Roc. El rei Alfons XII es va presentar amb dues Infantes i també, una vegada feta la col·locació de la primera pedra al Malagrida, visità l'actual alberg del mateix nom, casa dels Malagrida, família benestant que s'enriquí, com molts, a les amèriques. Els jardins foren netejats amb gran cura per fer una de les primeres fotografies oficials que es té a Olot del seu rei. Els mitjans de comunicació apareixen en aquesta nostra revista, cada vegada més renovada i cada cop més renovadora, per fer-nos saber del que és avui mitjà de comunicació si bé tots anem fent passets per anar entrant i comprenent millor aquest món que neix a córrecuita sens donar-nos temps de provar tots els invents que dia a dia surten a la llum. Tècniques que tenen una data de caducitat molt efímera i la utilitat de les quals esdevé: usar i llençar, com l'era en què ens toca viure: velocitats enormes que ens obliguen a anar amb avions reactors i llevar-nos en un lloc del món, dormir en un altre i mentrestant fer el vermut a París. Benvinguda sigui la nova forma de desplaçar-nos. Ara estem atents, que no sigui que tornem d'algun lloc sense haver-hi anat...

Articles monogràfics

CARRETERES GARROTXINES: VINT ANYS DE PROGRÉS

El mes de juliol del 1969 es va suspendre la circulació de trens a la línia d’Olot a Girona. El Carrilet, gestionat per la companyia estatal FEVE, havia estat sotmès a una contínua descapitalització des que l’administració espanyola en va assumir la titularitat. Va ser un gironí, el Sr. De Cruïlles, De Peratallada i Bosch, l’alt càrrec franquista encarregat de clausurar el servei. Quan aquest personatge va visitar les institucions gironines per justificar la decisió ministerial, va prometre que el tancament del ferrocarril seria compensat amb la millora immediata de les carreteres garrotxines. Tot i el compromís, el govern espanyol no va prestar, tampoc en aquella etapa final del règim, cap mena d’atenció a les nostres carreteres. El 1975, en morir el dictador Franco, la situació no podia ser més decebedora. La Garrotxa era massa lluny de Madrid per fer sentir les seves demandes. Amb l’arribada de la democràcia, els garrotxins electes varen situar la reivindicació de les comunicacions com un element prioritari en les seves agendes. En Ramon Sala i Canadell, des del seu escó de les Corts Espanyoles, protagonitzaria les primeres actuacions: va endegar, conjuntament amb Arcadi Calzada, que poc després passaria a presidir la Diputació de Girona, una intensa campanya per a la millora de la carretera C-150 (que és com es deia llavors la ruta que des d’Olot, passant per Besalú i Banyoles, conduïa fins a la capital provincial). Llavors, totes les carreteres depenien del Ministeri d’Obres Públiques, amb l’excepció de les vies locals gestionades per la Diputació. Amb el restabliment de la Generalitat, i una vegada es varen celebrar les primeres eleccions nacionals, el govern català va passar a te4

Imatge extreta d'internet

Pere Macias i Arau

nir competències en infraestructures, tot i que l’Estat es va reservar les que qualificava de “interés nacional”. I, sota aquesta curiosa denominació, es va quedar amb la competència de l’anomenat Eix Pirinenc, que no era més que un seguit de carreteres paral·leles a la frontera, considerades estratègiques per poder fer front a “una hipotètica agressió des del nord”. Tant la carretera de Besalú a Figueres (l’antiga C-260), com la de Besalú a Olot, i la d’Olot a Ripoll per Vallfogona (que també era la C-150), continuarien sota l’administració estatal, mentre que la resta de carreteres varen passar a la xarxa de la Generalitat. En Ramon Sala ben aviat va aconseguir una primera victòria: la supressió dels revolts de St. Cosme, un dels trams més sinuosos

Articles monogràfics

de la carretera. Recordo que, poc després de començar-ne les obres, ens van convidar uns quants amics a celebrar-ho amb xampany i fuet. Allà mateix ens vàrem proposar un repte molt més important, el de construir una variant que aconseguís superar la llarga travessia de Castellfollit i el perillós pont sobre el Fluvià. Les demandes es varen concretar en la millora de tot l’itinerari entre Besalú i Olot, incloent les variants de Besalú, St. Jaume de Llierca, Castellfollit i la mateixa variant d’Olot des de Les Tries fins al barri de l’Hostal del Sol. Per a la Generalitat també hi havia molta feina: la carretera d’Olot a Girona per Anglès, la d’aquesta vila fins a Santa Coloma de Farners, la de la Vall de Bianya a Camprodon, la de Besalú a Banyoles i una millora substancial de la carretera de Santa Pau. En aquells inicis dels anys vuitanta tot estava per fer! Una polèmica molt important es va produir el 1985, quan la Generalitat va proposar, en el marc del seu Pla de Carreteres, un recorregut de l’Eix Transversal de Catalunya, molt allunyat de terres garrotxines i que no contemplava l’opció del túnel de Bracons. Aquesta ruta ja havia estat proposada per l’ajuntament olotí, deu anys abans, on de la mà dels que eren regidors, i més tard serien alcaldes, Joan Sala i Lluís Sacrest, es va encarregar un estudi al prestigiós arquitecte Joan Anton Solans, que va dissenyar un itinerari des de Vic a Figueres passant per Olot i contemplant-hi el túnel de Bracons com a gran obra. Aquell episodi el vàrem viure molt intensament amb la Isabel Brussosa, des de l’Alcaldia d’Olot i des del Consell Comarcal. Com a garrotxins no podíem pas acceptar aquella decisió per més que l’haguessin adoptat companys del

nostre partit. La tensa situació va acabar amb un consens entre els partits polítics i la societat civil garrotxina per reivindicar unitàriament les comunicacions que ens mancaven. Quasi tothom hi va participar, i de l’empenta i la força que ens va donar la unitat d’acció en són fruits la variant de Castellfollit i el túnel de Bracons. El president Pujol es va comprometre a tractar l’itinerari entre Vic, Olot i Figueres, com una fillola de l’Eix Transversal. En Daniel Terradelles, que era diputat del PSC, va contribuir a implicar el govern socialista de Madrid en el tram de la seva competència, de forma que també es va endegar la redacció de l’estudi informatiu entre Olot i Besalú. Tot començava a rutllar. La celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona ens va portar dues millores molt apreciables: l’autovia entre Sarrià i Banyoles, i la llarga variant d’aquesta ciutat. Quan varen entrar en servei, l’estalvi de temps entre Olot i Girona va ser de més d’un quart d’hora. Durant els primers anys noranta, es va executar una altra obra molt important i costosa: el túnel de Collabós entre Bianya i Sant Pau de Segúries que permetia obviar la collada del Capsacosta. El dia abans de la Fira de St. Lluc del 1994, el conseller Josep Mª Cullell va inaugurar el túnel que acostava dues comarques veïnes i permetia que la gent de la Vall de Camprodon recuperés la seva vinculació històrica amb Olot. Aquells anys també es va millorar molt l’itinerari entre la Vall d'en Bas i la Selva. El petit túnel del Coll de Bas, tot aprofitant l’antic túnel ferroviari, havia estat la primera actuació; després es va condicionar tot l’itinerari, escurçant en quilòmetres i en temps el trajecte entre les respectives capitals comarcals. I una tercera gran millora fou la construcció 5

Imatge extreta d'internet

Articles monogràfics

de la variant d’Olot. Va contribuir molt a desembussar el trànsit del centre d’Olot, igual com l’obertura de l’Avinguda de Sant Jordi construïda entre l’Ajuntament i la Generalitat. Però encara quedaven per resoldre dues grans qüestions: la variant de Castellfollit i el túnel de Bracons. Les dificultats per escollir el traçat de la variant la posposaven una i altra vegades. I, a Bracons va sorgir un potent moviment d’oposició que rebutjava frontalment la construcció del túnel. La unitat d’acció entre les principals forces polítiques i l’ampli suport de la societat civil garrotxina, varen ser claus en ambdós casos. A Castellfollit, s’aconseguia convèncer el ministeri perquè construís un túnel que allunyés la carretera del poble i de la cinglera, sense que es produís pràcticament cap impacte en un paisatge tan privilegiat. A més, la nova carretera tindria característiques d’autovia entre Besalú i Olot. La solució era òptima des de tots els punts de vista. El Pacte del Majestic entre CiU i el PP va ser clau per aconseguir la licitació de les obres, quan els populars varen guanyar les eleccions espanyoles. El nou mil·lenni ens portaria per fi l’entrada en servei d’una carretera tan llarga6

ment reivindicada. La darrera gran actuació, el túnel de Bracons, es va demorar, encara més. Com a Conseller de Política Territorial de la Generalitat vaig esmerçar molts esforços per tirar endavant una carretera que sempre he considerat bàsica per al futur de la Garrotxa. Iniciades les obres pel darrer govern Pujol, varen ser inaugurades set anys després, per José Montilla després de molts dubtes, retards i d’una retallada substancial de les seves característiques. Fent un balanç, pot afirmar-se que els vint darrers anys transcorreguts han portat a la Garrotxa una millora espectacular en les seves comunicacions. Queda, però, encara feina a fer: les variants de Les Preses i d’Olot, l’autovia entre Besalú i Figueres i el desdoblament entre Besalú i Banyoles. I molts olotins somniem amb el repte de recuperar el ferrocarril! Però aquesta ja és una altra història! •

Articles monogràfics

Anèctodes del tren d'Olot Caldera del tren d'Olot.

Joaquim Bosch

La Companyia del Ferrocarril d’Olot a Girona, “El tren d’Olot” que dèiem, s’inaugurà el 14 de novembre de l’any 1911, i es clausurà el 15 de juliol de 1969. Són dates prou conegudes per tothom. Així de senzilla és la seva història. Ningú no s’imaginava que acabés tan aviat i d’aquesta manera. Semblava que havia de durar tota la vida i ara commemorem els cent anys del seu naixement! La Companyia donava feina a unes 150 persones i alguns anys fins a 160. En el moment de la clausura n’hi havia un centenar. Hi havia treballadors de tots els pobles per on passava el tren. D’Amer era la població d'on n’hi havia més. El personal estava distribuït en quatre seccions: MOVIMENT: Agrupava el personal d’estacions, tant els que anaven amb el tren, com les “guardeses” que eren dones que tenien cura dels passos a nivell. La dirigia l’ inspector de Moviment el qual era el responsable de la circulació. VIA I OBRES: Hi havia 8 brigades de 5 homes cadascuna, feien el manteniment de les vies i canviaven les travesses quan convenia; aquestes eren de fusta de roure. ELS TALLERS: Eren a Amer. Hi havia uns 30 treballadors els quals feien tot tipus de reparacions, així com la construcció de vagons. Aquí hi havia el dipòsit de màquines. El cap de tallers era un enginyer. OFICINES: Eren a Girona. Des d’aquestes s’hi duia tota l’organització. Al capdamunt hi havia el Director General.

Circulaven sis trens al dia. Tres d’anada i tres de tornada. El primer tren sortia d’Olot a les 5:40 i arribava a Girona a les 8:35. Tots els trens eren mixtos: de passatgers i vagons de càrrega. No era d’ estranyar que aquest trajecte de 55 km. durés tant, car el tren feia 17 parades: 10 estacions, 7 baixadors i a més, en algunes estacions, havia de fer maniobres. A l’ hivern quan feia molt fred, en el tren que sortia d’Olot a les 5:40 (més tard va sortir a les 6:00) es posaven uns calorífers amb aigua ben calenta als departaments dels cotxes per escalfar els peus, detall que els passatgers agraïen molt. En passar pel túnel de Coll de Bas, calia tancar les finestres dels cotxes perquè no entrés el fum i la carbonissa que sortia de la màquina si no es volia quedar amb la cara una mica emmascarada. 7

Articles monogràfics

Placa del tren d'Olot.

La formació dels combois era la següent: la màquina, els vagons de càrrega, un furgó que servia per transportar equipatge i paqueteria, aquest vagó tenia una garita que sobresortia del sostre, i hi havia un fre de mà que el feia anar el cap de tren quan era convenient; seguien els cotxes de passatgers i tancava el comboi un altre furgó, també amb garita, que utilitzava el mosso de tren. A la locomotora hi anava el maquinista i el fogoner. A vegades en els pendents, si el tren anava més ràpid del compte, el maquinista feia sortir uns xiulets seguits demanant, als que anaven als furgons, que frenessin. Hi havia dotze estacions: Nou de planta

i pis, i tres d’una sola planta. Girona i Olot: de primera; Anglès, Amer i Sant Feliu de Pallerols: de segona; i les altres eren de tercera. A cada estació hi havia el cap i un mosso guardaagulles, que tenia cura de la neteja de les dependències, com la sala d’espera, despatx, andanes, i també, molt important, la vigilància de les agulles de l’entrada i sortida de l’estació. A l’entrada dels trens, ell era a l’agulla amb una bandera verda o vermella, segons convenia. De nit duia un fanal encès amb els mateixos colors. El canvi d’agulles es feia manualment. A les estacions de segona hi havia, a més, un factor auxiliar. A totes les estacions hi havia una campana que es tocava quan el tren sortia de l’estació més pròxima. Quan el tren venia d’Olot, es feia un toc llarg i un de curt; si venia procedent de Girona es feia un toc llarg i dos de curts. Aquesta era, doncs, la contrasenya. El material de locomoció constava de quatre màquines de vapor. Primer varen ser d’origen belga, més tard foren substituïdes per quatre marítimes, que en dèiem. Eren construïdes a La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona i 8

portaven els números del 21 al 24. La número 22 encara funciona a Martorell. De cotxes de passatgers n’hi havia una trentena. Hi havia departaments de primera, segona i tercera. També hi havia un cotxe especial que anomenàvem el cotxe “saló” i que tenia el seu encant. Fou precisament, en aquest cotxe saló, on varen fer el trajecte de Girona a Olot, el Rei Alfons XIII i la Reina Victòria, l’any 1927. De vagons de càrrega n’hi havia un centenar. Estaven identificats amb les lletres de la “E” a la “K”, el vagó que duia aquesta última lletra era més llarg que els altres i fou construït als tallers d’ Amer. Transportaven tot tipus de mercaderies, bocois de vi, cereals, carbó vegetal que sortien de Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles; bestiar, farines, minerals (de les mines d’ Osor, ara desaparegudes), molta fusta de castanyer, sucre per a la Granja Soldevila d’ Olot; també és facturaven molts paquets d’embotits. De mercaderies se’n transportaven unes 50.000 tones l’any. De passatgers uns 600.000 l’any. L’any 1943 hi va haver la xifra més alta de passatgers, en concret foren: 688.000. Els dimecres —dia de mercat a Amer— i en el primer tren que sortia d’Olot, quan passava per les Planes quedava omplert de pagesos de les rodalies que anaven carregats amb cistells d’aviram i ous. Per cada cistell que duien se’ls cobraven dues pessetes. El preu del bitllet d’Olot a Girona, era de 26 pessetes. Més endavant es posaren en circulació dos trens només de passatgers, altrament anomenats “de gran velocitat”, aquests només paraven a les estacions, no als baixadors, i el trajecte es feia en una hora menys. Calia, però, pagar un suplement de “velocitat”. També es feien trens especials per a diades assenyalades, com per exemple: les Fires i Festes de Girona, Les Festes del Tura i la Fira de Sant Lluc a Olot, i per les festes dels pobles; sense oblidar el tren especial que es feia per als pescadors del Foment de Pesca d’Olot quan participaven a concursos a El Pasteral, al riu Ter. La gent dels pobles estimava el “Tren d’Olot”. Era el seu tren. A la gent que pujava als baixadors, el revisor els cobrava el bitllet tot anant d’un cotxe a l’altre,

Articles monogràfics Cogolls, prop de les Planes. No hi hagué desgràcies personals, només una persona quedà ferida. Era el 19 de maig de 1946. L’any 1959 es varen adquirir dos automotors Diesel per a viatgers. Fou tot un esdeveniment. El viatge era més car que el del tren a vapor, però feia el trajecte d’Olot a Girona en una hora i mitja. Semblava que amb l’arribada dels automotors incrementaria el tràfic de viatgers, però no fou així. Els ingressos anaven minvant.

El tren d'Olot (màquina 22)

agafat a les baranes exteriors i amb el tren en marxa. Era una feina molt perillosa. Uns dies en què va ploure molt, l’aigua del riu Ter va descalçar un tros de via entre Anglès i Bonmatí, això va provocar que els rails quedessin penjats sense terra a sota, la qual cosa interceptà la circulació dels trens i durant uns dies s’hagué de fer transbord de passatgers d’uns deu minuts a peu i d’un cap a l’altre de l’esllavissada. El transport de mercaderies quedà suspès. Els dissabtes —dia de mercat a Girona— el tren s’omplia de gom a gom. En el baixador de Vilanna, on pujava molta gent, s’hi havia de traslladar un empleat de Girona per despatxar bitllets, ja que el revisor no ho podia fer mentre el tren estava en marxa. També, els dissabtes, sortia d’ Amer una màquina per auxiliar el tren de tornada; així, doncs al davant hi anaven dues màquines. Amer era el centre d’operacions del ferrocarril. Era l’estació que tenia més vies addicionals per als trens que deixaven i agafaven cotxes de passatgers i vagons de mercaderies. Els trens hi paraven entre deu i quinze minuts; el temps perquè els viatgers baixessin a fer un entrepà i prendre una beguda, o anessin al quiosc que hi havia per a l’ocasió. Era el costum. Els caps d’estació es comunicaven a través d’un telèfon interior, però per trucar utilitzaven l’alfabet Morse. Tothom coneix l’accident que el tren va patir a El Pas del Gegant, a prop de Bescanó, quan la màquina i uns vagons varen descarrilar, per causes que encara no es coneixen ben bé del cert, i es precipitaren al riu. Era un tren especial que anava ple de socis del Grup Excursionista i Esportiu Gironí que anaven a celebrar l’aplec a

Des de l’any 1949, les despeses d’explotació eren molt més elevades que no pas els ingressos. De fet, tots sabem que els ferrocarrils són deficitaris i que han de rebre ajudes de l’Estat. L’any 1963 i en no poder fer front a les despeses i al dèficit acumulat, la Companyia es va veure obligada a lliurar el servei a la F.E.V.E. (“Ferrocarriles Españoles de Via Estrecha”). Fou a partir de llavors que ja es començà a dubtar de la seva continuïtat i el 15 de juliol de 1969, la direcció de la F.E.V.E. ordenà la clausura del Tren d’Olot i del de Sant Feliu de Guíxols. I aquell xuf... xuf... xuf... de la locomotora i els seus xiulets, ja no es varen sentir més. I així acaba la vida del Tren d’Olot. Avui, el magnífic i pintoresc trajecte d’Olot a Girona, seria un recorregut turístic.•

L'entrenyable tren d'Olot Muntatge de Concepcció Batallé

ADÉU AL CARRILET (El tren d'Olot marxa quan vol i arriba quan pot)

Un llarg adéu es perd dins el túnel del temps quan se'n va xerricant per fer el darrer viatge. El seu xiulet llampant mai més no esquinçarà la pell del cel serè, ni l'aire de les tardes. És l'hora dels adéus, és l'hora dels naufragis. Fou el sedàs dels temps, progrés que ens emmiralla, qui et va tanacar els ulls. Adéu als rails de plata. Ens queda el teu record. Farem lúltim viatge arrossegant els peus damunt d'aquells paratges que tu vas fer teus trescant amb fe i coratge. Eres un tren romàntic, capriciós i xic buit de ritmes i horari. Vares fer el teu camí sobre un somni de ferro sense ombra ni destí! Joan Mercader, 1969

Poesia sobre el carrilet Escrita per Isabel Expòsito l'any 1969 a Les Planes d'Hostoles. Musicada per Pilar Coll el juny de l'any 2010.

Carrilet bonic i alegre, què ha passat que t'has perdut? Ha estat per manca de feina o bé per falta d'ajut? Eres lent i apocat però no és cosa d'avui dia, ja que les fires i els mercats han perdut tota harmonia. Ja pel camí feien tracte els marxants i compradors, i segurament un pacte entre el jovent amorós. També eres punt de visita, de passeig i distracció. D'entrades i sortides ens feien gran sensació. I sobretot quan portaves els que volíem de debò, el teu xiulet ressonava i ens omplia d'il·lusió.

Un poema que Dolors Boada i Espon esperava poder sentir recitar i que a causa de la seva mort això no fou possible. Aquest poema fou editat en el llibretó XXXVI Recital de poesia dels AMICS DE LES LLETRES GARROTXINES el 27 de març de 2004, en dedicació a la Cándida Pérez.

A l'any 1911,

amb molta alegria,

Olot tingúe un carril que fou una delícia.

Anava d'Olot a Girona, en via

i parava a tot poblet

que estava al seu seguici. Tothom en va gaudir tant com volia.

Tothom qui ho desitjà, d'eix carrilet, gaudia. Fins que l'any 1973,

en mans de la justícia, fou venut a pleret

per qui el poder tenia. I ara ens acontentem, vergonya o utopia,

amb un carrilet de fusta que corre per la vila. Olot, 13 de gener de 2004

Articles monogràfics

Els camins de Santiago

Imatge extreta d'internet

Iñaqui Zuribakea zuribakea@hotmail.com

Fins a Santiago de Compostela hi ha infinitat de camins que ens condueixen cap aquesta ciutat pelegrina; per a moltes persones és el viatge més important de la seva vida. Hi ha per a qui aquest pelegrinatge és simplement, un fet esportiu; i hi ha qui pensa que fer aquesta peregrinació és envoltar-te una àuria de misticisme, i recolliment espiritual. El camí que es descriu a continuació és el Camí del Baztán; travessa els Pirineus, per la vessant nord, i després de sis 12

Camí de Baztán etapes, connecta amb el Camí Francès, a la ciutat d’Iruña, (Pamplona), on es pot continuar fins a Santiago de Compostela. El seu inici és a Iparralde, aquesta zona basca, que geogràficament està ubicada a França. La seva ciutat és Baiona. A la mateixa Catedral es pot adquirir la credencial de pelegrí i el primer segell de pas. La sortida des de la mateixa Catedral ens condueix pel centre de la ciutat cap al riu Erobi, que per la seva abundant ribera, plena de vegetació, en un terreny totalment pla, en 14 km. asfaltats, només puja 12 m. ens portarà a la ciutat de Ustaritz. En aquesta ciutat Basco-francesa, hi ha diferents possibilitats de pernoctar, la informació en la mateixa església, el capellà té la informació adequada. La segona etapa és des d'Ustaritz fins Urdazubi. O Urdax, 22 km (en euskara i en castellà) i es caracteritza bàsicament per deixar Iparralde (País Basc Francès) per entrar a la Península Ibèrica, per Dantxarinea, on trobarem la duana, franco-espanyola, afortunadament avui en dia decorativa, sense usos específics. A Iparralde passarem per la ciutat d'Ainhoa, típica ciutat basca, on val la pena parar-se a gaudir dels bells paisatges, la decoració dels seus caserius, i les seves magnifiques vistes del Pirineu atlàntic. A

destacar la muntanya Larhun a Sara, amb el seu famós tren, que serà el nostre guia virtual i company en la llunyania, fins a entrar pràcticament a Espanya. A Urdax, que serà el punt final, hi ha un magnífic alberg de pelegrins, en un apartat de l’Església de Sant Salvador, amb tota classe de serveis. També té unes coves il·luminades que val la pena gaudir. A molt curta distància tenim la població de Zugarramurdi, el poble de les bruixes, on malauradament es poden recordar episodis de la Santa Inquisición esdevinguts fa algun temps. Un cop a Urdazubi o Urdax, travessarem el bonic pont, on ens permetrem veure la bonica decoració artesanal i natural d’un artista local, i iniciarem la tercera etapa d’aquest Camí del Baztán en l’ascens al port d'Otxondo, 602 m. d’altitud, que ens conduirà fins Amaiur o Maia, deu quilòmetres molt forts plens de vegetació. Una pujada forta per pista forestal, sempre acompanyats de l’omnipresent roure autòcton i altra flora, enmig d’un impressionant silenci natural, el qual fa molt agradable aquesta forta pujada fins a Otxondo, en la llunyania, davant tindrem la silueta de la muntanya Alkurruntz com a punt referencial i geogràfic. La baixada d'Otxondo és bellíssima per boscos, fins al bucòlic poble d'Amaiur, on es

Articles monogràfics

etapa. A Ziga, hi ha un mirador molt a prop del camí, que té les millors vistes panoràmiques de la Vall, on podràs obtenir les fotografies més boniques per al teu record. Els pobles que es travessen en aquesta etapa són de pessebre nadalenc o de postal, envoltats d’aquest verd natural de muntanyes; algunes arriben als seus mil metres, i el seu patrimoni és ric en masos i palaus. A Berroeta hi ha a sobre del frontó un bufó, net i agradable alberg de pelegrins amb tota classe de serveis, cuina i banys; a destacar que a Berroeta no hi ha serveis de restaurant etc, cal portar els queviures, val la pena gaudir d’aquest poble del seu silenci, i de les seves vistes . Deixem Berroeta i per la localitat d'Almandoz i iniciem l'Ascensió al mític port de Belate 902 m. Almandoz és l’única població que podem abastar fins Lantz, que dista uns 20 km en aquesta etapa deixem la Vall del Baztán per introduir-nos a l’alt del Port de Belate a la Vall de la Ultzama. Aquesta etapa és bellíssima, les seves gairebé tres hores passejant pel bosc t’omplen d’espiritualitat, d’alegria, és sincerament inenarrable, cal realitzar-la i treure'n cada persona les seves pròpies definicions. Com a opinió personal, puc afirmar que és l’etapa més bella de tots els camins de Sant Jaume que he realitzat, i són uns quants, l’etapa

totalment per bosc, és una catifa verda, plena d’història i de natura. Simplement per repetir per plaer. L’arribada a Lantz, ja a la Vall de la Ultzama, localitat de bells masos on predomina la ramaderia, no hi ha alberg. Cal desplaçar-se fins a Olagüe, a cinc km. Hi ha una posada on pots abastar de menjar i beguda. L’etapa Lantz Pamplona (Iruña) consta de 28 km. encara que en realitat el Camí del Baztán finalitza a Trinitat de Arre 22 km a escassos 6 km de Pamplona. Des d'Olagüe, el camí ens condueix en baixada cap a diferents poblacions molt petites, on cal destacar el poble d'Olaitz. Etapa de transició, on el pelegrí es prepara per connectar amb el conegut Camí Francès, on compartirà les seves aventures amb els pelegrins que es dirigeixen cap a Santiago de Compostela i vénen d'Orreaga, (Roncesvalles). A Trinitat d’Arreu finalitza el Camí del Baztán, la resta és una altra història, després d’haver gaudit aquest camí en solitari, només vull recomanar que no t’ho perdis, el recolliment espiritual la grandesa de les seves valls i el coneixement de la seva història seran motius suficients perquè t’atreveixis a realitzar aquesta aventura per la Vall del Baztán. De manera molt senzilla i concisa aquest és el meu resum del Camí del Baztán. Bon Camí.•

Imatge extreta d'internet

respira Euskalherria per tots els racons; a més disposen d’un magnífic alberg destinat als pelegrins, al local social de l’Ajuntament. Amaiur, ja és una població on el Baztán es respira en profunditat, la seva decoració, els seus camps i tots els paisatges són de postal. Va ser l’última població que va lluitar contra les forces castellanes, quan va perdre la seva autonomia en 1522. La següent etapa del Camí del Baztán, Amaiur. Berreoeta és bellisima. El recorregut parteix d'Amaiur i podem visitar Urrasun, Arizkun, travessant Elbetea, Elizondo, Lekarotz, Irurita, Zigaurre, Ziga, Aniz i finalment Berroeta. En total són 20 km. Part d’ells es camina per asfalt; en total aproximats uns 20 km. Aquesta etapa entre Amaiur i Berroeta és rica i suculenta en tots els sentits, la descripció es quedarà curta per albirar el que el pelegrí pot anar visitant i gaudint. Una contínua successió d’elements històrics, etnogràfics, paisatgístics, naturals, rurals i urbans, configuren una de les etapes més completes que es poden oferir en tan pocs quilòmetres. És aconsellable parar a la Capital de la Vall, Elizondo, on no et deixarà defraudat la seva visita a tots els nivells, gastronòmic inclòs. Podríem afirmar que és la Vall del Baztán de cap a peus, aquesta

Articles monogràfics

Un món més internacional

Imatge extreta d'internet

David Lara

La comunicació és el procés mitjançant el qual es pot transmetre informació d’una entitat a una altra. Els processos de comunicació són interaccions intervingudes per signes entre almenys dos agents que comparteixen un mateixa idea, signes, etc. Entenem per comunicació l’acció i efecte de comunicar o comunicar-se entre dues o més persones, transmetent senyals mitjançant codis, o bé, per correu electrònic, telègraf, telèfon, mòbil, xarxes socials, etc. La comunicació és primordial per a l’ésser humà com ho és el mateix aliment. Si no hi ha comunicació no hi ha creixement. La comunicació digital sorgeix a la fi del segle XX als anys 90 i en especial a principis del segle XXI estenentse i ampliant-se amb gran sincronia. La realitat social del segle XXI s’ha ampliat i estès cap a un entorn en línia, digital, maquinitzada i tecnològica, i alhora, en una sincronia d’exclusió i inclusió social a diferents edats, llocs i espais. El Facebook, Twitter, o altres xarxes socials virtuals, han desenvolupat un potencial de comunicació d’alt nivell. Gràcies a les xarxes socials podem mantenir una comunicació, escrita o oral, ja sigui 14

per informar-se mútuament, poder entaular una conversa amb el teu nuvi o núvia, encara que es trobi a milions de quilòmetres de distància, entre altres, a través de la càmera web, Skype, Messenger, fins i tot per correu electrònic, a milions de quilòmetres de distància des del nostre origen. Una comunicació que evoluciona a partir de les xarxes en línia, com per exemple, Facebook, creat originalment per Mark Zuckerberg el febrer de 2004 com una simple aplicació a la Universitat de Harvard, EUA Actualment Facebook és usat per més de 500 milions d’usuaris actius, més del 70% són de fora dels EUA, dels quals el 50% l’utilitza cada dia. Facebook té versions en més de 70 idiomes. Podem ampliar les xarxes socials en línia molt més amb xarxes com Twitter, Tuenti, MySpace, Linkedin, etc. La comunicació digital no entén de gènere ni d’edat. En aquells llocs avançats socialment, políticament i econòmicament com per exemple els EUA, o, en el nostre cas, les urbs com Madrid, Barcelona, generen exclusió, desequilibri i inestabilitat familiar i social. La realitat de la nova tecnologia és que les persones no s’adapten a Internet, sinó que adapten Internet a les seves

Articles monogràfics

vides. La construcció d’edificis amb la integració La TV ens permet veure els partits de futdel “wifi”, ens fa que en qualsevol lloc terrestre bol, les carreres de fórmula 1, la volta ciclispuguem xatejar, estar informats, fer una fotogra- ta d’Espanya, pel·lícules... Una diversitat de fia i enviar-la a la teva família, etc. gustos i colors a gaudir. Sempre és bo esLa comunicació no és exclusivament des tar informat dels fets socials. Perquè això d’Internet, sinó que també podem centrar-nos ens inclina a ser més universals i col·lectius. en la ràdio, la premsa, la TV, els quals tenen Per això vull animar-te a no donar protagonisme un gran bagatge. La rapidesa, la successió, el a escenes d'adulteris, actituds agressives, imatcanvi de temàtica, que fa que finalment cadas- ges ingrates, que sovint es visualitzen a TV, ja cuna de les notícies perdi part que el qui més mal es fa, ets de la seva intensitat i valor, tu mateix, perquè allò que i s’assimilin una amb l’altra. << ...si li preguntem a una veus, això fas. Imatges de gran crueltat i de Per finalitzar, vull centrarpersona major d’edat, que violència amb imatges totalés un “ Pen-drive“, no sap me en l’exclusió social que ment trivials. Gravar una acs’està duent a terme per mitjà ni coneix>> ció violenta, de desgrat, de del vocabulari tècnic utilitzat crueltat, per passar-la als aa la societat. La causa d’això mics ja sigui pel mòbil, o xarsón els mateixos objectes que xes socials, vés a saber, que per endavant, això utilitza la tecnologia. Per exemple, si preguntem és un delicte, almenys a Espanya. Què prete- a una persona major d’edat, què és un "Pennem comunicar amb aquesta llicència d’imatges, drive", no ho sap ni ho coneix. El mateix passa vídeos, escenes i accions, divertides per a uns, amb aquelles persones que no utilitzen alguna per a altres és i intolerable? de les xarxes socials en línia, com el Facebook, La comunicació digital és palpable dia a dia, Skype, etc. i cada vegada més som conscients de la seva Adolescents i joves estem creixent amb la difusió i ús. La TV ja no és el que era anteri- nova revolució tecnològica i t'animo a utilitzar orment, sinó que ha incorporat major violència, cadascuna d’elles en el seu corresponent desigualtat social, xafarderies, programes de ús. Adolescents i joves estem creant un món total conya i rialles, un vocabulari i comentaris més internacional i comunicatiu. No deixis inapropiats, escenes agressives. La TV ens de comunicar-te amb el teu millor amic del està mostrant el caràcter i forma de pensar de Facebook, ni tampoc amb la teva família que la ciutadania independentment de la seva nació, t’envolta cada dia. Guarda la teva intimitat i cultura i ètnia. Perquè som el que pensem i fem privacitat en les xarxes socials.• i recollim allò que sembrem.

Articles monogràfics

El llenguatge dels mòbils Un dels debats sociològics que s'han viscut amb més dramatisme a la primera dècada del nou segle ha estat el de l'impacte dels telèfons mòbils. Aquest artefacte minúscul (en què és concentrava tota la tecnologia punta anterior que va fer possible l'arribada de l'home a la lluna) ha canviat les maneres de relacionar-nos, també els nostres codis de conducta cívica, fins i tot ha esdevingut un símbol d'ostentació comparable al dels cotxes abans: tenir un blackberry o un iphone 4 és com presumir de BMW o un Audi. El mòbil s'ha convertit en un estri multifuncional, un gadget de politonies que ens permet dialogar, fer enregistraments audiovisuals, escoltar música, fer fotos, mirar pel·lícules, llegir llibres, despertarnos als matins amb melosa sintonia... El mòbil és sobretot una eina de comunicació, que s'ha mostrat molt fèrtil en els moments crítics de solitud i alienació que han caracteritzat la vida moderna. Ara garlem més, encara que sigui per bajanades insubstancials, no correm el risc que ens prenguin per folls al tren o al carrer, però suspenem en comunicació real, en el “face to face” de l'entorn domèstic veïnal. Una dada: un adolescent occidental parla amb els amics (via mòbil) unes dotze hores a la setmana, amb els seus pares uns vint minuts. El debat sociològic inclou l'assumpte de l'abús del mòbil com a mitjà de transmissió escrita. La simplificació del llenguatge que comporten els SMS s'ha considerat verbicida, anihiladora de la bona escriptura, tret fonamental de la nostra identitat col·lectiva humana. Realment no hem exagerat un gra massa? O tenim raons poderoses per pensar que vivim una decadència cultural i una degeneració de l'idioma irrefrenables? Sempre hem mostrat un cert ludisme fatalista davant qualsevol canvi tecnològic. Recordeu la cançó de The Buggles “Video Killed the Radio Star”?. Paradoxalment la ràdio està més viva avui dia que el format de vídeo que la va inspirar. El llenguatge abreujat ha existit sempre (el Morse, el telegrama, la 16

Imatge extreta d'internet

José Luís Bartolomé

taquigrafia, les abreviatures com, etc, etc). Que el gènere epistolar es perd perquè l'escriptura s'està oralitzant és un fet inqüestionable. Abans podíem passar-nos hores per escriure una carta amb polidesa i condícia, i potser en rebíem una o dues com a molt en un mes. Ara som clients 24x7 d'una telefonia de butxaca que no respecta racons ni moments d'intimat. Els missatges volen respostes immediates, la qual cosa afavoreix l'acceptació de l'error, el predomini de la síntesi i la inclusió de signes (emoticones) que estalvien recursos sintàctico-narratius, per què no hem d'oblidar que no podem superar els 160 caràcters a la petita pantalla. És curiós que els missatges curts varen néixer per afavorir una certa desinhibició entre els joves finlandesos, de natura molt tímida. El miracle

Articles monogràfics

Facebook, Twitter, Tuenti.... les 3 xarxes socials més utilitzades.

Nokia (“Connecting people”) va tenir emuladors de seguida i ja són nombrosos els dialectes que promouen la llibertat del consumidor en un mini-teclat (Samsung o Apple, entre d'altres). El grafisme del xat no deixa de ser una mena de jeroglífic, alternant l'ús de números, pictogrames i lletres soltes per representar paraules enteres. Es tendeix a eliminar les vocals (com als ideogrames xinesos) i els sons no significatius; no hi ha puntuació, accents ni majúscules. Els textos del mòbil s'escriuen amb rapidesa però la lectura d'un estil personalitzat pot resultar lenta i feixuga; el significat de vegades es dedueix pel context. Els joves són els principals usuaris d'aquest llenguatge. Molts educadors han blasmat la descurança que provoca en el procés de la lector-escriptura. Els arguments que els joves s'acostumen a escriure malament, dubten de la norma i empobreixen el discurs, i que el llibertinatge dels SMS suposa un retrocés en la lectura no han quedat prou demostrats. Els minsos resultats de les proves de selectivitat (quan els joves tenen més ben assimilada la llengua) no han davallat en les matèries d'idioma al llarg d'aquesta darrera dècada. El llenguatge del mòbil no deixa de ser un canvi de registre: si no domines la norma estàndard no en pots crear una d'informal. Pel que fa a la pobresa de llenguatge, té molt a veure la relació entre pars (emissor-receptor) que mantenen els joves. Com acabar amb la intromissió del dialecte del mòbil en les situacions formals de l'aula (redaccions, exàmens...)? S'ha de suspendre un alumne que escriu “xq” en comptes de “perquè”? I si escriu “Mikel marti i pol”? Hi ha hagut polèmiques a dojo al respecte en molts països i no s'ha trobat un consens. Jo he acabat adoptant una relativa

actitud condescendent envers aquesta matèria. Ara faig classe a adults, molts d'ells amb estudis superiors i que no varen viure la “bogeria” del mòbil a les seves edats tendres. Doncs bé, en situacions relaxades poden fer gairebé tantes faltes allunyades de l'ortografia de rigor sobre un full de paper com els joves d'ara amb la joguina del mòbil. La llengua oral i/o escrita són com un jardí que s'ha de regar regularment, altrament es panseix. De què serveix tenir un bon cotxe si no fa quilòmetres o aprendre una gramàtica si no la practiques? Els joves troben “divertimento” en els Ferraris de l'escriptura ràpida de les seves xarxes socials (incloent l'omnipresent Facebook); doncs, molt bé, que escriguin ad libitum, que ja els corregirà la vida professional futura o les proves acadèmiques pertinents. Un de cada tres joves del país reconeix que no llegeix absolutament res fora l'escola. Els criticarem amb histèria quan la moda japonesa dels keitai shousetsu (novel·les llegides amb mòbil i redactades amb els patrons digitals del mòbil o de l'ordinador) arreli a casa nostra? No resultaria més savi estimular la lectura de qualsevol gènere i format literari? Ara per ara això sembla una reflexió ingènua. La generació “fast forward” és implacable: “xatejar” és un verb obsolet que cal substituir per “tuitejar”*. La comunicació verbal dels humans involuciona (evoluciona?) cap a un estadi on la nostra prosòdia tindrà un timbre musical d'ocells. Un món feliç, sens dubte, si s'interpreta en un tempo “allegro” o “vivace” i no l'envaeix una plaga de cucs mentiders.•

*”twitter” en anglès vol dir piular o també parlar nerviosament.

Articles monogràfics

La comunicació interpersonal Adriana Coromina Pujol

L’èxit de la nostra vida depèn en gran part de lacions. Parlar clar i senzill, mirar als ulls, conla manera com ens relacionem amb els altres. ciliar paraules i gesticulació, escoltar, intentar La base d’aquestes relacions és la comunicació. comprendre els pensaments o sentiments de L’home és un ésser social per naturalesa, no viu l’altre, procurar una aproximació empàtica cap a sol i per tant és impossible no comunicar-se. l’interlocutor, aconseguirà una comunicació més És sabut que els nadons en els primers me- exitosa, més acceptable, més resolutiva. sos de vida es comuniquen amb el seu entorn Un dels factors que bloquegen la comunisense paraules, utilitzant un llenguatge gestual. cació interpersonal és la tendència a “jutjar”, sota Mitjançant sorolls i senyals diversos aprenen a el punt de vista propi, les afirmacions de l’altre, expressar uns estats, unes emocions, unes ne- de vegades per por que ens canviïn les nostres cessitats, que tenen una resposta de l’exterior. idees. La comunicació és un cercle, el que diem Progressivament aquest lleno fem influeix en els altres i el guatge no-verbal serà substique fan o diuen els altres ens tuït per la paraula, facilitant influeix a nosaltres. << Més errors en la el desenvolupament social i Un altre factor pertorcomunicació interpersonal esdevenint l’eina principal de bador és la “incoherència”. són la crítica, la imposició Quan una persona no diu comunicació per la resta de la d’idees, les amenaces, seva vida. o no fa exactament el que Primer serà dins l’àmbit l’excés de moralització...>> pensa o el que sent. Està familiar, pares, germans, enganyant, mentint, per una després amb els amics i necessitat d’autodefensa o companys d’estudis, de per conservar una falsa apatreball, amb la parella... amb tots existirà un rença. Aquest, en conseqüència, escolta menys, intercanvi de formes de pensar, sentir, un no capta el missatge de l’altre i aquí comença el donar i rebre informació constant que permetrà principi de la incomprensió. l’aprenentatge i el desenvolupament personal, Més errors en la comunicació interpersonal l’essència de l'ésser humà. són la crítica, la imposició d’idees, les amenaces, En els missatges que emetem hi ha quelcom l’excés de moralització, la ridiculització, els més que les paraules. Els moviments dels bra- interrogatoris, els insults i menyspreus. ços i de les mans, la postura del cos, la mirada, Els principis que regeixen la comunicació els gestos de la cara, el somriure, els silencis han de ser el diàleg: saber escoltar, comunicar que els acompanyen, són signes de comuni- els sentiments i sobretot no perdre el respecte. cació, parlen també per ells mateixos. Un to de Les bones relacions es mantenen si sabem esveu amable, sarcàstic o amenaçador tradueix un coltar; dir a temps el que sentim, deixar clar el estat emocional de l’emissor, corroborant o no que ens molesta; no jutjar si no es té prou coel que vol transmetre. Per això és tan important neixement de la persona. Si sempre procurem aprendre a comunicar-nos correctament tenint valorar les persones del nostre costat, posar-nos cura de les paraules i dels aspectes gestuals en el seu lloc, pensar com es senten, ajudarem sense oblidar la intenció de la comunicació. la bona comunicació interpersonal i millorarem la La bona comunicació porta bones re- convivència.• 18

Articles monogràfics

<<DÉU S’HA FET CONÈIXER A JUDÀ>> (SALM 76,2)

Joan Ferrer Degà de la facultat de Lletres de la Universitat de Griona Professor de Sagrada Escriptura a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona

El salmista manifesta admirat que <<Déu s’ha fet conèixer a Judà>> (Salm 76,2). En realitat aquesta és la convicció de fe nuclear: Déu s’ha volgut comunicar amb la humanitat i el poble d’Israel i la primera Església han estat capaços de formular amb un poder incomparable aquesta convicció de fe que esdevé la clau hermenèutica de la comprensió de fe de la vida, la història i el cosmos que les Sagrades Escriptures revelen. El credo de Nicea-Constantinoble proclama la fe en l’Esperit Sant <<qui locutus est per prophetas>>, <<que ha parlat per boca dels pro-

fetes>> l’Esperit, persona i poder de Déu, actua en el camp del logos, la paraula, que és el mitjà per excel·lència de la comunicació. La <<paraula de Déu>>, en la Bíblia hebrea és una paraula sobre Déu i una paraula de Déu. Es tracta d’una realitat a través de la qual Déu es desvela i es revela. La paraula és un mitjà de comunicació diví: una trobada verbal entre Déu i persones a traves de la qual la voluntat divina esdevé operativa en les persones que l’escolten. Aquesta paraula es presenta introduïda per fórmules precises: <<Escolteu la 19

Articles monogràfics

paraula del Senyor>> (Isaïes 1,10); <<El Senyor em va tornar a comunicar la seva paraula. Em digué>> (Jeremies 1:13); <<Això diu el Senyor de l’univers>> (Jeremies 51:58). La paraula es pot percebre per mitjans diversos: somnis, visions, veus que provenen del cel, trobades amb estrangers, mots que el pensament humà formula escoltats en el cor o en la intel·ligència... La metàfora que empra la Bíblia és realment molt agosarada: significa que la persona humana és capaç – en la seva radical inadequació al misteri de Déu – de percebre l’infinit de Déu a través de paraules plenament humanes, que necessàriament portaran la marca feble i limitada de la condició humana. El noi Samuel es pensa que la paraula que escolta és la del sacerdot Elí (Primer llibre de Samuel 3) i els profetes de mentida diuen que l’han escoltada (Jeremies28:2). Amb tot, en la fe de les Sagrades Escriptures, hi ha paraules que tenen convicció i pretensió de ser veritables paraules de Déu i de marcar la fe i la vida de les persones i les comunitats que les reben. Aquesta paraula expressa la voluntat de Déu per la salvació de la comunitat. La paraula, com a reflex de la voluntat salvífica de Déu diu la veritat sobre el món: << Tu, Senyor, Déu sobirà, ets realment Déu, i les teves paraules són veritat>> (Segon llibre de Samuel 7:28). Es tracta d’una paraula que té la convicció de ser donadora de vida: << No són paraules buides, són la nostra vida; gràcies a elles viureu molts anys en el país que posseireu, un cop passat el Jordà>> (Deuteronomi 32:47). Es tracta d’una paraula que té d’estendre a la pròpia vida – i a la vida dels

altres – l’experiència de la salvació de l’Èxode: <<Aquell dia donaràs al teu fill aquesta explicació: “Això recorda el que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte”>> (Èxode 13:8) El record de la salvació és convertit en lloança en el salm: <<El que vam sentir i aprendre, el que els pares ens van contar, no ho amagarem als nostes fills, i ells ho contaran als qui vindran: són les gestes glorioses del Senyor, el seu poder i els seus prodigis (Salm 78:3-4) Aquesta paraula és posada per escrit perquè pugui ser objecte de pregària i meditació (Feliç l’home que […] estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia>> Salm1:1-2) i d’autoritat enmig de la comunitat del poble de Déu (<<No afegiu res als manaments que jo us dono, ni en tragueu res: guardeu tot allò que jo us prescric de part del Senyor, el vostre Déu>> Deutoronomi 4:2). La paraula es manifesta també com a profundament vulnerable pel fet que és una realitat que sols té sentit ple en un context dialogal, on la llibertat del qui parla es troba en relació amb la llibertat de qui escolta. Maria de Natzaret és un testimoni crucial d’escolta i acolliment de la paraula: <<Maria va dir: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”>> (Evangeli segons Lluc 1:38).•

El teu anunci aquí informació: revista@alimara.cat

per només 75€ anuals!

I un anunci en un número, 25 €; i mig any (2 números), 40 €. Què esperes? Anuncia't a l'Alimara. 20

Digui, l’escolto

Fotografia: Juli

per Eduard Arbós i Eceiza

JOSEP SANTANDREU i PERALBA Per parlar de comunicacions a la Garrotxa ens posem en contacte amb l'enginyer de camins, Josep Santandreu, segurament una de les persones que té més informació i major coneixement del tema a la nostra comarca.

A la Garrotxa d’aquest nostre grup hi ha Equip Tècnic Santandreu, s.a, empresa que ha treballat al tram Olot- Besalú amb el túnel de Castellfollit per al ministeri de "Fomento" i al túnel de Bracons per a la Generalitat.

QUINES ACTIVITATS PROFESSIONALS ESTÀ REALITZANT ACTUALMENT?

També hi ha en aquest grup el conjunt d'empreses que tenen la concessió de la recollida d'escombraries de la Garrotxa, l'explotació de l'abocador de Beuda i ara (aquesta setmana) li han encarregat la recollida i neteja viària del municipi d’Olot.

Sóc el president del grup ETS, que és un grup format per un conjunt d'empreses dedicades a l'enginyeria civil, infraestructures, mediambient i concessions administratives.

Digui, l’escolto

També sóc el president de l'àrea de territori de la Cambra de Comerç de Girona, membre del seu comitè executiu i membre de la comissió d'infraestructures del consell de Cambra de Catalunya. QUINS ESTUDIS HA REALITZAT? Sóc enginyer de camins, canals i ports de la promoció del 1980, la meva primera feina el 1981 va ser com a tècnic de la Mancomunitat intermunicipal de la Garrotxa i ja fa 30 anys que visc a Olot (vaig venir del Berguedà). ELS TÚNELS DE BRACONS, HAN TINGUT L'IMPACTE PREVIST? Jo crec que és evident que ha tingut l'impacte positiu previst, i en canvi no s'han produït els impactes negatius que auguraven alguns. Tot i que encara no hi poden passar camions que no tinguin origen-destí a les comarques que uneix, ha dinamitzat l'hostaleria, el comerç, ens ha acostat a Barcelona, ens permet treballar a les comarques veïnes i és una llàstima que no l'haguéssim tingut 10 anys abans. A DOS ANYS DE LA INAUGURACIÓ DELS TÚNELS, EL FI HA JUSTIFICAT ELS MITJANS? Estic convençut que sí, l'obra s'ha fet bé amb un nivell de qualitat que gairebé no té cap altra infraestructura de Catalunya i tot i que s’ha de completar amb les variants de Les Preses i Olot, no ha tingut els efectes perniciosos, ni urbanístics ni medio-ambientals que els seus detractors preveien. ON HA QUEDAT EL PROJECTE D’EIX TRANSVERSAL FERROVIARI? Aquest era un projecte que va promoure la Generalitat a la legislatura passada, dient que era un projecte a fer en els propers 20 o 30 anys. Inicialment havia d'unir Lleida amb la Jonquera passant per Olot, més tard l'itinerari proposat era d'un Lleida - Manresa - Vic - Aeroport de Girona. 22

L'Ajuntament d'Olot ens va encarregar a un grup de tècnics un estudi, les conclusions del qual van ser que era possible i estudiable el tram VicOlot-Besalú-Figueres. La Generalitat ho ha descartat inicialment, si bé és un projecte de futur per d'aquí a uns anys. I donada la conjuntura econòmica actual, jo crec que encara es podrà replantejar. LA GARROTXA TORNARÀ A VEURE EL TREN O DEFINITIVAMENT S´HA PERDUT? És un projecte a llarg termini, però jo espero que sí. EN QUIN ESTADI ESTAN LES VARIANTS D’OLOT I LES PRESES? Per qüestions administratives, els projectes estan dividits en 3 trams: La Variant de Les Preses, la Variant d'Olot fins a la zona de l'Hostal del Sol, que depenen de la Generalitat, i un darrer tram que va d'on acaba la Generalitat fins a la carretera de La Canya, que depèn de l'Estat. Pel que fa al tram d'Olot, s'està redactant el projecte constructiu i l'estudi d'impacte ambiental i per a Les Preses encara s'estan fent els estudis informatius per elegir la millor alternativa. LA VARIANT DE LES PRESES PER LA PLANA? AMB UN TÚNEL PEL BOSC DE TOSCA? SOTERRADA? Fa molts anys que s'estudien diferents alternatives, si em pregunten quina crec que és l'alternativa més probable, jo donaria una resposta segurament molt provocativa. Donades les circumstàncies econòmiques en què es troba el Govern, jo crec que no només a Les Preses, sinó a tot Catalunya les obres que es faran en els propers 10 anys seran força més modestes i s'evitaran al màxim grans túnels, grans viaductes, trams soterrats i per tant, jo crec que probablement la variant de Les Preses serà una carretera molt més convencional que la majoria

Digui, l’escolto

que no tenia tren, i a la vegada també, la capital de comarca més gran on no es podia accedir per cap carretera desdoblada. EN QUINS PROJECTES ESTA TREBALLANT ACTUALMENT? Estem treballant a diferents països des de fa més de 20 anys (Països d'Europa Central i de l'Est, Països de l'Àsia Central i Països llatinoamericans), el projecte més emblemàtic que estem treballant ara és el d'unes obres de renovació i ampliació de 5 aeroports al Perú. OLOT ÉS ATRACTIU PER A LA INSTAL·LACIÓ DE NOVES EMPRESES? Actualment és molt difícil ésser atractiu, perquè de noves empreses se n'instal·len molt poques. De tota manera crec que Olot i la Garrotxa tenen potencials atractius que permeten no quedar despenjats quan vingui una època de creixement i noves implantacions empresarials. HI HA PROU SÒL INDUSTRIAL PER AL FUTUR? d'alternatives que s'han estudiat fins ara. ÉS LA GARROTXA UNA COMARCA AÏLLADA, PEL QUE FA AL MOVIMENT DE LES NOSTRES MERCADERIES? Ja no, amb els túnels de Bracons i Bianya i amb el desdoblament fins a Girona (el tram Besalú - Banyoles ja està en vies de desdoblament), aquesta situació d'aïllament ja s'ha trencat. Cal tenir en compte que fins fa molt poc, Olot era la capital de comarca més gran de Catalunya

Amb les darreres actuacions a la Garrotxa ja hi ha suficient oferta, al Municipi d'Olot s'ha aprofitat gairebé tot el sòl disponible, si bé encara podria quedar una zona per on passarà la Variant d'Olot. LA GARROTXA ÉS UNA COMARCA TECNOLÒGICAMENT AVANÇADA? Al mig d'empreses de baixa i mitjana tecnologia, a la comarca hi ha sectors i empreses molt avançats. Per altra banda cal millorar algunes infraes23

Digui, l’escolto

tructures tecnològiques de telecomunicacions per facilitar la implantació i creixement d'aquestes empreses. SI FOS ALCALDE QUÈ PRIORITZARIA EN EL TEMA DE LES COMUNICACIONS? La Variant d'Olot, de 2 +2, i promovent que s'iniciï l'execució dins d'aquesta legislatura de la Generalitat.

Bé, penso que el Sr. Santandreu ens ha fet una diagnosi atrevida, sincera i moderadament optimista del present i futur de les nostres comunicacions, amb paraules clares i entenedores. Li agraïm sincerament el temps que ens ha dedicat. Moltes gràcies.•

VOSTÈ QUE TREBALLA PER A L'ESTRANGER, QUIN ÉS EL PAÍS QUE AL SEU PARER ESTA FENT MILLOR ELS DEURES? La crisi ha estat generalitzada i molt dura a tot el món. Cada país té circumstàncies diferents i quan penses que un se'n surt més bé que els altres, li ve una recaiguda. Jo crec que hem d'esperar un temps per veure quins han tingut millors estratègies en funció dels resultats. A CURT TERMINI ES VISUALITZA UNA SORTIDA A L’ECONOMIA QUE PUGUI REVIFAR EL MERCAT DE TREBALL? La Garrotxa no és una de les comarques més amenaçades de tenir un prolongat període de desocupació, comparant-ho amb altres comarques catalanes. De tota manera, però, crec que a curt termini no revifarà encara.

ANTIGUITATS ERNEST COMAS També comprem antiguitats i buidem pisos sencers. 24

c. Eugeni d’Ors, 17 - 17176 Sant Esteve d’en Bas - Girona 972 69 00 20 - 616 69 65 67 www.ernestcomas.cat

S NOVES E L I S E V O J ELS ACIÓ IC N U M O C E FORMES D

al braç, jo per b l'Internet sota am er ix né m va Gairebé t en un proa generació 2.0. n anar convertin va es or ad in Som l'anomenad rd c l'Internet i l'o o com poc a po rd co mèstic. re e pl em ex fos un electrodo si m co m nass se ca s totes le als joves que he r pe rò pe s um ducte que era a ils s vides i cost socials... Els mòb t molt les nostre es ia rx nv xa ca , ire ha t ew fe fir t , Aques ies tes wifi, USB unes conseqüènc rmals els concep no rta t ol po m m n co só xò xò ai t ai cut amb escoles, ... To ys, portàtils a les rr be ck la B , et rn amb Inte ió: n fets per ectiu de la poblac l·l co st ue els mp3 no esta aq m a co ls el ar i sobretot ap e a d'elles ja qu u i millor. compri un de no desmesurat és un 'n e se m is or id um ns um co ns l E idor se'l cin malbé el co rquè quan es fa rament el consum pe gu se nó u si no ts ra p3 pa m ser re è ha sortit un eix passa el temps amb qu a abans. El mat ni en te at e nc qu tre el b ha s' am Si no és coses que drà fer moltes m po uè rq pe à ar pr com , ... coses posiel mateix internet Per una banda té s. al ci so amb els mòbils, es rx xa çant les ts parlar amb s relacions mitjan e no els vegis, po qu ra ca en Una altra seria le s ic ple amics els teus am va com per exem rrent del que fan no co nt al s ge tà er es ix : nè es co tiv ha gent que mbé podem r malentesos, hi tos, vídeos,... Ta ea cr t po ts xa ls ells compartir fo posar que la a la frivolitat de u perfil es pot ex ics. D'altra band se al s se co sa dels nostres am t i que no és t i explica mas la seva privacita ear problemes to cr n de po es e si no vigila amb definitiva qu sa sobre ell... en gent sàpiga mas r a jugar jo vaig comença e, pl em ex r freqüent. pe en compte; olt de altre punt a tenir t precisament m fe un n in só ag s 'h m oc e oj qu de Els vi t-me anys i no crec meu pare ajudan s quatre i el cinc el el i tre at st en s co oc al oj ri amb vide b un dicciona a estar a jugar online am ocs acostumen oj es ci de rà vi G ls E s. vé a. re ct mal, al el cerrma autodida re anglès de fo a desenvolupar a nd ud re aj ap e ig qu va ec a, cr una mic jugar at, cosa que ectuals i d'habilit no deixar mai de i l·l te na in to es es pt re ire ga de plagats que es e de no estar-hi tenint en compt exemple, un nen r e pr pe , m de se ió xò us ai cl t vell. To itat i la no in ojocs ls de jugar a vide volitat i individual ril fri pe la r rs ita tjo ev pi r ls pe de al carrer ritat és que un bombolla". La ve a un en r ca en "t podria s. vida dels iccions a aquest cnologies en la te s ve no s online són les ad le n s que ocasione s fem servir. s conseqüèncie depèn de com le t to En definitiva, le t, en em pl m es; si fitin el privilegi r bones o dolent ons perquè apro ci ra joves, poden se ne ge es im les pròx s mans educar Està a les nostre rma òptima.• e tenim d'una fo qu s ie og ol cn te de tenir les Marçal Lleixà

Biografia

JOSEP M. CAPDEVILA I BALANÇÓ Pilar Riera i Prat Joan de Garganta

EL CARRER

L’OBRA

Un dels carrers més nous d’Olot és, precisament, el que porta el nom del nostre biografiat, Josep M. Capdevila i Balançó. Aquest carrer es troba situat a l’esquerra de la carretera de la Canya, el primer després de La Rodona. La data d’aprovació en el nomenclàtor de la ciutat és el 24 d’octubre de 2002.

Josep M. Capdevila havia publicat molts treballs a la premsa: Els Amics d’Europa, publicació catalana, impresa a Olot i servida, a tall de fulletó, per Vida Olotina, La Comarca, Seny, Miscel·lània Tomista, Paraula Cristiana, El Matí, Revista de Catalunya, entre d’altres. Pel que fa a llibres publicà Poetes i crítics (1925), Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925), Amics i terra amiga (1932), En el llindar de la filosofia (1960), Eugeni d’Ors, etapa barcelonina (1965), Estudis i lectures (1965), Del retorn a casa (1971). També va traduir Crítica de la Divina Comedia de F. de Sanctis i La cortesia cristiana, de Sant Francesc de Sales. Fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia (1923). El 1925 va dirigir la revista La Paraula Cristiana i el 1929 fundà el diari catòlic El Matí, del qual fou director fins al 1934, quan fou expulsat en una maniobra del bisbat de Barcelona, per considerar-lo excessivament progressista. El mateix 1934 fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d’Art de Tarragona. Intentà renovar la tradició de

LA PERSONA Josep M.Capdevila i Balançó va néixer a Olot el 14 de juny de 1892 i era fill de Vicenç i Teresa. Va cursar els estudis de Batxillerat a l’Escola Pia olotina i després Dret a la Universitat de Barcelona, a on s’havia traslladat amb la seva família. També estudià filosofia, matemàtiques, política, i fou crític d’art i literari, sobretot de poesia. Es casà amb M. Carme Muntaner i Serra, la qual va morir molt jove. Exiliat, el 1939, a Colòmbia, va viure un parell d’anys a Popayan, on fou professor de la universitat i, durant més de vint anys, exercí també de professor al Liceu de Benalcázar de Cali. El 1965, en tornar de l’exili, i per motius de salut, fixà la seva residència a la clínica “Salus Infirmorum” de Banyoles on morí el 3 de gener de 1972. 26

l’Escola tomista de Barcelona i connectà els sectors catòlics amb les noves idees de la democràcia cristiana europea, però fracassà pel seu progressisme, per la seva defensa del sindicalisme i per negar-se a secundar la situació violenta de l’època. Es pot considerar el pensador més original de la democràcia cristiana a Catalunya. El 6 de febrer de 1928 donà a Olot, a “Atenea”, una conferència sobre “L’idealisme literari”, el resum del qual va publicar-se a Revista d’Olot, núm 26, febrer 1928. Reproduïm a continuació la presentació que va fer d’ell Joan de Garganta.

PRESENTACIÓ DE

JOSEP M. CAPDEVILA, LA NIT DEL 6 DE FEBRER A ATENEA.

(Orfeó Popular Olotí)

Senyors: Quatre paraules només, per recordar-vos les característiques del conferenciant que ens honora, avui, amb la seva vinguda. El prestigi de Josep M. Capdevila, dins del nostre món intel·lectual i artístic, és un dels més sòlids i merescuts, i recolza principalment sobre dues activitats importantíssimes: la de

Biografia

teòric de l’Estètica i la de crític literari. Dintre de la renaixença de l’estètica tomista, que és quasi un infantament, en Capdevila representa ja una valor; n'hi ha prou amb fer memòria dels sens estudis a Xenia Thomística, a l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, a la Parada Cristiana, a la Veu de Catalunya, etc. Però la seva obra crítica és encara superior. En pocs anys en Josep M Capdevila, s'és col·locat a una tal altura com a crític literari, que únicament el mestre Rubió i Lluch i en Manuel de Montoliu li poden ésser comparats. Alguns dels treballs del volum Poetes i crítics, els que tracten de Costa i Llobera i de Joan Alcover, per exemple, són obres mestres del gènere.

Més no s'atura aquí la seva tasca intel·lectual. Recordem els seus estudis polítics, els seus treballs de crítica artística, i, sobretot, la seva aportació al moviment de cristianització del nostre poble, en forma de polèmiques i d’intervenció, sovint heroicament desinteressada, en l'endegament pràctic de les nostres publicacions catòliques. I tot això unit a una vida exemplarment cristiana i a un caràcter tan noble, que el fa un dels raríssims homes als quals hom pot donar amb tota propietat el nom d'amic. Aquest és en Capdevila, i aquesta és la meva tasca d'anit. Perdoneu si l'he allargada massa.

BIBLIOGRAFIA Estudis i lectures. Josep M. Capdevila. Editorial Selecta. 1965 Del retorn a casa. Josep M. Capdevila. Editorial Pòrtic. 1971. Revista d’Olot. Núm. 26. Febrer de 1928 Història d’Olot. Joaquim Danés i Torras. Edicions Municipals. 2001

Notes sobre...

l’actualitat garrotxina Josep Murlà

Cloenda del VII Centenari del santuari del Mont - El dissabte 10 de setembre, el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, va presidir els actes de cloenda del VII Centenari del santuari de la Mare de Déu del Mont, a l’Alta Garrotxa. A destacar que, per commemorar aquest centenari, ha estat inaugurada l’escultura «7 monjos», de l’artista olotina Duaita Prats (Tau), obra que evoca els monjos fundadors del santuari. A més, va ser reposada la corona a la imatge de la Mare de Déu i es va inaugurar la restauració de la reixa del santuari (s. XVIII). També es va estrenar una sardana relativa al centenari, escrita pel mestre Antoni Mas. Reconeixement a l’advocat Lluís Armengol – Amb motiu del Dia de la Justícia Gratuïta i el Torn d’Ofici, el Col·legi d’Advocats de Girona va homenatjar l’olotí Lluís Armengol i Prat, que ha exercit des de 1963 l’esmentat servei i és, per tant, el més antic. Se li lliurà una placa en reconeixement a la seva dedicació i treball, acte al qual assistí una bona representació de la cúria garrotxina. Vint-i-cinc anys de «La botiga al carrer» – L’Associació de Comerciants d’Olot ha celebrat els vint-i-cinc anys d’existència de «La botiga al carrer», l’activitat, pionera a tot Catalunya, que posa cloenda a les temporades de rebaixes d’hivern (febrer) i d’estiu (agost). Es va dur a terme per primera vegada el 1987. Amb motiu de l’aniversari va ser a la ciutat Josep M. Recasens, director general de Comerç de la Generalitat. Han mort Maria Agustí i Joan Canal – A començament de juliol va morir a Barcelona la coneguda Maria Agustí i Reixach, la qual a través de la Fundació Pere Simon havia desplegat durant una bona colla d’anys importants obres de mecenatge, que van fer possible l’edició d’un bon nombre de publicacions d’interès local i comarcal. D’altra banda, el popular Joan de Falgars, és a dir, Joan Canal i Soler, va morir l’agost. A l’activitat professional de ramader hi va afegir la de meteoròleg afeccionat, que li proporcionà una popularitat que es va estendre fins a més enllà de la Garrotxa. Posseïa la Medalla al Mèrit Agrari de la Generalitat. Joan Espona, reelegit president del Consell Co28

marcal de la Garrotxa – Al començament de juliol es va constituir el nou Consell Comarcal de la Garrotxa, d’acord amb els resultats de les eleccions municipals del maig anterior. Joan Espona i Agustín, de CiU, alcalde de Sant Joan les Fonts, va ser reelegit president de l’ens comarcal. Es va comprometre a buscar diàleg i consens per tirar endavant i enfortir la Garrotxa. El conseller Recoder a favor de la variant d’Olot amb quatre carrils – A finals de juliol visità Olot el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder. Es va reunir amb l’alcalde olotí i es van apropar posicions respecte a la variant d’Olot i la de les Preses, per a la connexió amb el túnel de Bracons. El conseller va trobar raonable la petició que la variant d’Olot tingués dos carrils per banda i es va comprometre a deixar el projecte enllestit en l’actual legislatura política. Nou enfocament de la Diada Nacional de Catalunya – Després d’haver concentrat tots els actes a Olot durant unes quantes dècades, el Consell Comarcal de la Garrotxa, junt amb Òmnium Cultural, va decidir, el juliol, donar un nou enfocament a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Per això es va mantenir l’acte institucional a Olot, al Casal Marià, però a tots els municipis de la comarca, l’11 de setembre, a les onze del matí, es va hissar la bandera catalana, que hi oneja ara durant tot l’any. «Besalú Medieval» ha arribat a la tretzena edició – El primer cap de setmana de setembre es dugué a terme la tretzena edició de «Besalú Medieval», que omplí d’activitats i de visitants la vila. És un esporàdic retorn al passat que, com passa a altres celebracions similars que tenen lloc a Catalunya, continua atraient molta gent. Es van lliurar, a més, els Premis «Pont de plata». Èxit de l’aquatló de Castellfollit de la Roca – El Swimming Cros de Castellfollit de la Roca va aplegar, pel juliol, una vuitantena de participants, que van nedar i córrer. La prova esportiva ha arribat a la dotzena edició i l’èxit, tant d’organització com de participació, va ser indiscutible. •

Passatemps Sudoku

Sopa de lletres Troba els 8 noms relacionats amb el tema d'aquest número.

A S C A R R I L E

C H A L I E A C S

A I R O N U U L T

M A R S T D T I W

I T E L E F O N A

N E T I R E P O R

S I E T N U I V S

M O R S E L S I T

A F A O T I T E Y

I E L L O T A S Q

Troba les 10 diferències

Palindroms Un palindrom és aquella paraula o frase que pot ser llegida tant de d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra

A casa cal refer la casaca - A lloar a Déu, que darà olla. Per subscriure’s a l’ALIMARA. Es tracta simplement d’omplir la bulleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També, podeu fer el pagament en efectiu*. 13 € anuals

Transferència Efectiu

Butlleta de subscripció Nom i cognoms: NIF: Adreça:

CP:

Població: Telèfon:

Amics, Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció anual de l’ALIMARA a través del compte que us indico.

Correu electrònic: -

Atentament,

Firma

ENTITAT

OFICIN A

CONTROL

COMPTE O LLIBRETA

(*) a: Parròquia de Sant Esteve d’Olot, Passeig d’en Blay, nº3 d’Olot o dipositar-la personalment a la bústia o enviant un email a revista@alimara.cat

Dites

Maria Dolors Figueres

A la tardor, ni fred ni calor. A la tardor vi, castanyes i cargols amb banyes. Per l’octubre podaràs, però l’alzina no tocaràs. Octubre bromós, hivern ruïnós. Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè.

Si al novembre trona, la collita és bona. Pel novembre, bones torrades, castanyes i bunyolades. Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants. Desembre arribat, posa’t set capes d’un plegat. Per Santa Llúcia un pas de puça. Desembre nevat, bon any pel blat. (http://llapis.quellegeixes.cat/forum)

Endevinalles

Maria Dolors Figueres

Tres vestits m'has de llevar abans d'arribar-me a la pell: el primer punxant-te els dits; el segon foc encenent, i el tercer que és la camisa, amb un punt me l'hauràs tret.

Porta el barret ben rodó, la casa vermella té, el busquen per la tardor, amb cistella i un bastó.

(El bolet)

(La castanya)

Quan cauen les fulles seques i els arbres s'han despullat i el sol va perdent la força que a l'estiu ens ha cremat, arribo jo, reposada, allà cap al tard plena d'or. No saps dir-me com em dic? Doncs jo, ja t'ho acabo de dir. (La tardor)

Anuncia’t a l’Alimara!

Posa el teu anunci i el veuran centenars de lectors informació: revista@alimara.cat CAMINS - CARRETERA - INTERNET - AUTOPISTA - VIES - TELEFON - CARRIL - MORSE

A S C A R R I L E

Solucions

C H A L I E A C S

A I R O N U U L T

M A R S T D T I W

I T E L E F O N A

N E T I R E P O R

S I E T N U I V S

M O R S E L S I T

A F A O T I T E Y

I E L L O T A S Q 30

L’acudit de la Pilarín