Alimara 125 "La Garrotxa: art i artistes, pintura i dibuix." by The Graphic room

Núm. 125 - OLOT, TARDOR 2013 • 4 €

R E V I S TA D E P E N S A M E N T, O P I N I Ó i R E F L E X I Ó

Entrevista a:

Xavier Carbonell monografia:

La Garrotxa:

art i artistes, pintura i dibuix

Sumari pàg.

3 Editorial

Foto de la portada: Juli

Escola d'Art i d'Olot 4

Un passat de més de 230 anys Olga Sacrest

Escola d'Art Antoni Lòpez Sànchez

Vivències del meu pas per l'Escola d'art d'olot Montse Mas

L’Alimara és una revista que edita la Parròquia de Sant Esteve d’Olot i que es publica des de l'any 1982. Aquesta trajectòria li dóna solvència i identitat. Monografies i temes d’interès i actualitat l’han marcat des de sempre, no sols per la qualitat dels articulistes, sinó també per l’actualitat de les temàtiques que tracta; amb perfil i una dinàmica que li permetran seguir endavant amb la seva tasca, comptant, sense dubte, amb el suport dels olotins i olotines.

Escoles d'art a la comarca 9

Escola de Belles Arts - Sant Joan les Fonts

Escola de plàstica de Les Preses Miquel Duran

Articles monogràfics 11

Escola Municipal d'Expressió Tavi Algueró

Pintors Garrotxins Joan Sala Plana

Les Galeries d'Art Amat Las Heras

Fira del Dibuix Marian Vayreda Puigvert

Comptem amb tots plegats!

Pintura religiosa a Olot: Joan Carles Panyó Josep Murlà

Publicació trimestral

Pintura religiosa i espiritualitat Mn. Emili Bohigas

Redacció, edició i administració: Passeig d’en Blay, 3 Casa Rectoral Parròquia de Sant Esteve d’Olot Tel. 972 26 04 74.

La pàgina jove 26

Adreça electrònica: revista@alimara.cat

Artista o dissenyadora? Roser Puig

Maquetació i impressió: The Graphic room, SC - OLOT

Biografia 27

Dipòsit Legal GI-535/82

Joaquim Vayreda i Vila Pilar Riera Prat

Digui, l'escolto 29

L'entrevista

Xavier Carbonell Eduard Arbós Eceiza

Notes sobre l'actualitat garrotxina 32

Josep Murlà

Passatemps

La recepta / Refranys

La tira còmica

Guspires

L'Alimara no es fa responsable, en cap cas, de les opinions i arguments dels nostres articulistes.

(Solucions a la pàgina 34) També podeu veure la revista ALIMARA a tot color a la web del Bisbat de Girona:

www.bisbatgirona.cat ‒2‒

Editorial

Dibuixar i pintar, des que l’home es manifesta, han estat pràcticament la mateixa cosa: dibuixar amb pig-

ments, pintar dibuixant... pintar el dibuix, dibuixar la pintura... A les coves prehistòriques ja anaven molt més

lluny i aprofitant relleus naturals els feien coincidir amb formes del cos dels animals i allò era l’esbós del que més tard seria un relleu, una escultura.

Aquest monogràfic que apareix impregnat d’art ens acosta al que fou i al que segueix essent l’art religiós

que a Olot tingué una estada ben pròpia en els tallers d'imaginària religiosa. No obstant el que llegirem serà sobre la pintura religiosa, la seva aparició, el per què i el seu llegat.

L’escola olotina abeurada al paisatge que ens envolta apareix a la vila d’Olot i segueix quan Olot és ciutat,

d’una manera molt particular ja que la bellesa omple els ulls dels olotins que es senten cridats a fer-la perdurable a les teles. Personatges com Panyó, ens els trobem estudiats en aquest recull d’art de la terra. L’antiga

“Escuela de Bellas Artes y Oficios”, va fer néixer els germans Vayreda, Iu Pascual, Solé Jorba, Gussinyé, Marsillach, Vinyoles, Barnades, Batallé, Codinac, Congost, Farjas i d’altres que fan la llista molt significativa.

L’actual Escola de Belles Arts promou el Disseny i dóna ales a un art diferent però expressiu i fidedigne. L’Es-

cola de pessebrisme dilata la manifestació artística a Olot, la posa a nivell internacional i ha estat el bressol de la Mostra, ja fa alguns anys, per la seva tradició,escola i vàlua.

Fou l’artista Barnades el que concebé la idea de la Fira del Dibuix que segueix una línia completament au-

tèntica al format dibuix i molts anys es presenten els artistes a la Fira de Sant Lluc amb les seves carpetes en

blanc i negre, alguns colors sèpia, gravats i prou. De mica en mica, el mercat comercial demana color a la Fira

del Dibuix i són la pintura acrílica, l’oli i l’aquarel·la les que es van col·locant al costat dels dibuixos de sempre. Copiaren la idea de la nostra Fira del Dibuix altres llocs com Vic i Girona i ja són esperades també la de

Figueres i localitats que s'han atrevit a fer-la dins els actes d’exposicions de comerç i de ramaderia i d’agricultura.

La coneixença dels nostres pintors, dels nostres dibuixants, s’ha estès a tot el món ja que obres de l’es-

cola pictòrica d’Olot eren estimades a la sala Parés de Barcelona i d’ella se’n distribuïen arreu eixamplant la

popularitat dels artistes pintors, com el cas d'Elías Garralda, Carbonell i Batallé que tenen obres a Estats Units i a Amèrica llatina, a Alemanya i a Anglaterra i d’altres. Autors, d’ahir, d’avui, de demà i de sempre, portaran el

nom de la nostra Garrotxa on sigui possible perquè la bellesa que ens envolta demana a crits que la propaguem! Feu-ho des de les pàgines d’aquesta recollida d’articles interessants pel que ens aporten i informatius pel que són.•

‒3‒

Articles monogràfics

ESCOLA d'ART i SUPERIOR de DISSENY d'OLOT Un passat de més de 230 anys Olga Sacrest Fotos: Juli

Breus apunts històrics: 1783: El bisbe Tomàs de Lorenzana fundà l'Escola. 1783: L'1 de juliol d'aquest any va prendre possessió del càrrec de director de l'Escola Joan Carles Panyó, provinent de l' Escola oficial de Belles Arts de la Junta de Comerç de Barcelona. 1783: El 15 de juliol d'aquest mateix any s'inaugura oficialment com a centre de formació de tècnics estampadors d'indianes. 1793 - 1802: L'activitat va restar aturada a causa de la guerra amb França. 1869: Els artistes J. Vayreda i J. Berga creen el “Cercle Artístic” per tal de donar un impuls al moviment naturalista que es vivia a França. La tradició dels ensenyaments artístics a l'Escola de Belles Arts d'Olot es remunta a l'any 1783. En el transcurs d'aquests 230 anys ha quedat palesa la importància, tant a nivell d'ensenyaments de caràcter oficial com de caràcter no reglat, i en són testimoni l'obra d'artistes de rellevància i la promoció d'alumnes més contemporanis. Avui, és l'única Escola d'Art oficial depenent del departament d'Ensenyament de la Generalitat a les comarques gironines i forma part de L'ESDAP que reuneix les set escoles existents a Catalunya. Els ensenyaments artístics i de disseny segueixen en plena activitat d'acord amb les inquietuds artístiques actuals.

1872 - 1875: L'Escola va romandre tancada amb motiu de la Guerra Carlista. 1891: “ Escola Menor de Belles Arts”. En fou director Josep Berga i Boix i va dependre de la Diputació de Girona. Fou un període molt fructífer i van sortir promocions d'artistes molt destacats com M. Blay, J. Clarà, J. Berga o M. Casadevall. 1934 - 1938: “Escola Superior de Paisatge” sota la direcció d' Iu Pasqual i depèn de la Generalitat de Catalunya. 1951 - 1970: “Escola de Belles Arts i Oficis artístics” destacant la direcció de Bartomeu Mas i Collellmir, amb una ampliació considerable dels ensenyaments com la perspectiva, el gravat, la pintura mural, els esmalts o la ceràmica.

‒4‒

Articles monogràfics

1986: Creació de la Fundació Pública d'Escoles Municipals de Belles Arts, on s'englobarà l'Escola Municipal de Música i l'Escola de Belles Arts.

Mural realitzat pels alumnes de l'Escola d'Art a la plaça Pia Almoina, 2013.

1986 - 1987: Es fa realitat el projecte de reorganització de l'Escola i s'inicien els ensenyaments oficials d'Arts Aplicades i Oficis Artístics sota la direcció de Joan Vallés i Villanueva. 1987 - 1988: Pel Decret 348/1987, del 23 de novembre, El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya qualifica l'Escola de Belles Arts d'Olot com a centre reconegut d'ensenyaments artístics. 1988 - 1989: S'iniciaran els cursos d'especialitats de Disseny Gràfic i Disseny d'Interiors. L'especialitat de Pintura Mural s'iniciarà el curs següent. 1989 - 1990: Pel Decret 156/1990, del 20 de juny, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya oficialitza l'escola com a “Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics d'Olot”. 1996 - 1997: S'inicien els nous Cicles Formatius amb l'especialitat d'escultura. En dos anys s'incorporarà tota la resta. 1997 - 1998: S'incorporarà el Batxillerat d'Arts. 2003 - 2004: S'inicien els Ensenyaments Superiors de Disseny d'Interiors i el 2007-2008 els de Disseny Gràfic. L'escola passa a anomenar-se “ Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot”. 2005: Celebració del 222 aniversari de l'Escola amb Jordi Bartrina com a director del Centre. L'ajuntament d'Olot compra l'antiga fàbrica tèxtil de

Can Sacrest i cedeix els terrenys a la Generalitat de Catalunya per tal de poder fer un projecte d'obres d'ampliació de centre. S'incorporen els Estudis de Graus Universitaris en l'especialitat de Disseny d'Interiors i Disseny Gràfic. Actualment l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot disposa de 418 alumnes matriculats, dels quals un 60% són de fora de la comarca de la Garrotxa.Reuneix estudis de Batxillerat de les Arts, cicles formatius de grau mitjà, cicles formatius de Grau Superior i Estudis de Grau universitaris.•

‒5‒

Articles monogràfics Foto: Juli

Escola d'Art Antoni Lòpez Sànchez

Director de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot

L’escola de Belles Arts fou fundada l’1 de juliol de 1783 pel Bisbe Tomàs de Lorenzana. En els seus anys d’història cal destacar l’any 1891 com a “Escola menor de Belles Arts” depenent de la Diputació de Girona i l’etapa de 1934 a 1938 com a “Escola Superior de Paisatge” depenent de la Generalitat de Catalunya. El curs 1986-87 s’inicia l’ensenyament oficial d’arts aplicades i oficis artístics segons el Pla de 1963, com a escola municipal, depenent de l’Ajuntament d’Olot. Aquest fet comporta: una ampliació de l’horari lectiu, una necessitat major d’espais i recursos materials i econòmics, una procedència més àmplia de l’alumnat, per ser l’única escola amb estudis oficials d’Art a la demarcació de Girona, i un professorat amb determinats requeriments acadèmics. El curs 1988/89 s’inicien les especialitats de Disseny Gràfic i Disseny d’Interiors. El 23 de novembre de 1988 per mitjà del Decret 348/1987 es classifica l’Escola Municipal de Belles Arts com a centre reconegut d’ensenyaments artístics. El curs 1989/90 s’inicia l’especialitat de Pintura. El 20 de juny de 1990 l’escola entra a formar part de la xarxa oficial d’escoles d’art de Catalunya amb el nom de Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Olot, per la qual cosa els recursos humans i els recursos de funcionament passen a dependre de la Generalitat de Catalunya. El curs 1996/97 s’inicia una nova especialitat amb el CFGS d’arts aplicades a l’Escultura i l’escola passa a anomenar-se Escola d’Art d’Olot. El curs 1997/98 s’inicia la primera línia de Batxillerat Ar-

tístic i el CFGM d’Autoedició amb el qual s’inicia la transició dels estudis del pla del 63 a la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu. El curs 98/99 s’inicien els CFGS de Pintura i de Projectes i direcció d’obres d’interiors. El curs 99/2000 s’inicia la segona línia de Batxillerat Artístic i el CFGS de Gràfica Publicitària. El curs 2000/01 s’inicien els CFGS de Il· lustració i d’Arquitectura Efímera i el curs 2002/03 el CF de Fotografia Artística. Des del curs 2003-2004 l’Escola d’Art, ha passat a ser “Escola d’Art i Superior de Disseny” completant l’oferta formativa amb una diplomatura (equivalent) de Disseny d’Interiors. Des del curs 2007-08 l’Escola imparteix també la diplomatura (equivalent) de Disseny Gràfic. Des del curs 2010-2011 s’imparteix el “GRAU EN DISSENY” en les especialitats de disseny gràfic i disseny d’interiors depenent de l’ESDAP, Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques. L’ESDAP és un centre únic amb set seus ubicades en les escoles d’Art i Superiors de Disseny de la Generalitat de Catalunya. El curs 2013-14 impartim un nou cicle de grau mitjà en Revestiments Murals. •

‒6‒

Articles monogràfics

Vivències del meu pas per l’Escola de “Belles Arts” d’Olot

Alumnes: Vilà Moncau, Miquel Plana, Joan Carrillo, Xavier Carbonell.

Montserrat Mas i Hostench

Els meus primers contactes amb l’Escola van tenir lloc quan el meu pare, Bartomeu Mas, n’era professor. Recordo que em va dir “el tòrcul de l’Escola, malgrat el seu mal estat, ha de funcionar de nou”. El tòrcul és la premsa manual emprada per imprimir les làmines per als gravats. El que es trobava a l’Escola havia estat utilitzat per qui en fou professor i figura destacada del Noucentisme, Xavier Nogués. Jo era molt joveneta però em vaig comprometre a ajudar el pare per tornar-lo a posar en funcionament. Hi treballàvem els diumenges i malgrat els meus desitjos de sortir a divertir-me vaig trobar el temps per a col·laborar en la recuperació d’aquell aparell imprescindible per a la tan laboriosa tècnica del gravat. Amb aquest tòrcul feu el seu aprenentatge el qui es convertí en

prestigiós i reconegut bibliòfil olotí Miquel Plana.

<<... el curs 1964-65 vaig entrar a formar part de la plantilla de professors de l’Escola d’Art d’Olot,... >> Recordo que l’any 1954 el llavors Ministre d’Educació Nacional, Sr. Joaquin Ruiz-Giménez, va visitar l’Escola i va quedar molt sorprès per les escultures i material artístic que es conservava al centre, pel seu desenvolupament, marxa i importància però també per la petita subvenció que rebia i els sous irrisoris que cobraven els ‒7‒

professors. Però tot plegat no es va traduir en cap nova aportació, si bé l’Escola va seguir endavant, creixent i millorant. Després de la meva formació a l’Escola Massana i l’Escola Llotja de Barcelona, el curs 196465 vaig entrar a formar part de la plantilla de professors de l’Escola d’Art d’Olot, introduint-hi les especialitats de ceràmica i esmalt al foc, tècniques que per primera vegada s’impartiren en el centre. En aquell primer curs ja s’hi van inscriure molts alumnes interessats en l’aprenentatge d’aquestes pràctiques en què van posar tota la seva il·lusió. D'aquella etapa en guardo molt bon record, ja que des del principi vaig poder comptar amb el suport i l’ interès dels alumnes i dels professors, que veien un futur enriquidor i d’augment

Fotos cedides per Montserrat Mas i Hostench

Articles monogràfics

Imprimint al Torcul, Sibecas i Vallés.

del prestigi del centre en aquella ampliació de l’oferta formativa. Per la meva condició de professora titular de ceràmica i esmalt al foc, em va tocar novament de treballar alguns diumenges, ja que calia controlar la cuita al forn de les peces de ceràmica que havien fet els alumnes. El meu goig i el d’ells, però, era veure el resultat satisfactori del treball acabat. Els anys 1965, 66 i 67 es feien els dijous al vespre, a l’Escola, unes sessions divulgatives sobre temes relacionats amb l’art, adreçades als alumnes i persones interessades en aquesta matèria. Cal dir que varen tenir una molt bona acollida. Eren conferències amb diapositives, pel·lícules... i tractaven sobre Història de l’Art, l’Art Modern, les Belles Arts. La Diputació hi col·laborava cedint els aparells de què no disposava el centre i facilitant conferenciants. Alguns dels que hi van participar eren persones de prestigi, entre ells el catedràtic Miquel Farré i Albagés, membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i creador de l'Escola de Pintura Mural Contem-

Pintura mural Jordi Farjas.

<<...em va tocar novament de treballar alguns diumenges, ja que calia controlar la cuita al forn de les peces de ceràmica que havien fet els alumnes. El meu goig i el d’ells, però,... >>

porània a Sant Cugat. Un alumne que es mostrà molt interessat en la pintura al fresc fou Jordi Farjas, el qual orientat per aquest professor, que en va fer el seguiment, pintà a l’Escola un mural de pintura al fresc, amb un resultat molt satisfactori; encara ara es conserva. L’any 1971, el meu pare Bartomeu Mas es va jubilar com a Director de l’Escola, després d’una llarga i intensa dedicació a la professió que tant va omplir la seva vida. El 1991, vaig ser jo qui va ser nomenada Directora de l'Escola, càrrec que vaig exercir fins a la meva jubilació. Durant aquells anys vaig haver de assumir a més de la meva tasca de professora, la ‒8‒

gestió del centre i les relacions amb l’administració, amb totes les dificultats que això comporta. Un dels moments complicats es va produir quan el Sr. Joaquim Nadal, llavors Alcalde de Girona, pretenia que la nostra Escola passés oficialment a aquella ciutat. Vaig sol·licitar la col·laboració d’alts càrrecs del Departament d’Ensenyament, i de la Llotja d’Art de Barcelona, perquè donessin suport a la continuïtat a Olot de l’Escola, que durant tants anys havia aportat prestigi a la ciutat. Es va aconseguir que l’Escola seguís a Olot, cosa ben satisfactòria per a la gent del centre, per als olotins i per als garrotxins. •

Articles monogràfics

ESCO L ES D' A RT D E LA C O M A R C A

Escola de Belles Arts, Sant Joan les Fonts

MODELATGE

L’escola té trenta cinc anys i en tot aquest temps ha estat formant joves alguns dels quals, avui, son pintors artístics, aparelladors, arquitectes, interioristes... Procurem ensenyar-los sobre una base acadèmica, que els serveixi per apreciar el món de les arts plàstiques. L’escola també disposa d’uns espais per als adults on poden venir a satisfer les seves inquietuds artístiques, pintura, dibuix, model natural, fotografia. Dins el curs s’ofereix fer monogràfics els caps de setmana, com poden ser cuina, fotografia, restauració de mobles...

DIBUIX I PLÀSTICA INFANTIL Es pretén que els nens aprenguin a treballar amb diferents tipus de materials, com poden ser paper, fang, suro, etc. També donar pautes de dibuix per tal d’assolir uns bons resultats. (a partir de 6 anys)

Es imprescindible tenir un nivell de dibuix. Iniciació a l’estructura mitjançant el dibuix escultòric i el modelatge amb fang i aprofundiment de l’estudi del cos humà, amb domini del volum en les tècniques escultòriques.

DIBUIX MODEL NU L’objectiu del curs és fer conèixer les proporcions generals del cos humà amb tècniques diferents.

DIBUIX i PINTURA Percebre la forma d’un objecte, relacionant-la amb els conceptes geomètrics plans i utilitzant les tècniques més apropiades per a cada cas: sanguines, carbó, llapis, etc. En el cas de la pintura, s’orientarà l’alumne en teoria dels colors, contrast, composició colors freds i calents i la seva implantació sobre la tela o el paper. Els nostres alumnes més petits fan un pessebre artístic que es pot visitar durant les festes de Nadal a la Parròquia de Sant Joan.

‒9‒

Articles monogràfics

ESCO L ES D' A RT D E L A C O M A R C A

Fotos cedides per l'escola.

En moltes edicions participem a la mostra pessebrista d’Olot També fem concurs de nadales; aquest any serà la 36à edició; hi solen participar uns 1200 joves de la comarca. A la primavera fem un concurs de pintura jove que entra dins els actes de la festa aniversari de l’escola. Per Sant Joan convoquem un concurs de fotografia d’àmbit nacional; hi participen fotògrafs d’alt nivell artístic; l’any vinent ja serà el 35è concurs que organitzem.• ESCOLA DE BELLES ARTS Sant Joan les Fonts Tel. 972 291 202 escolabellesarts@gmail.com www.facebook.com/escola.bellesarts

Escola de Plàstica de Les Preses

L'escola de Plàstica és una de les principals activitats impulsades des del centre cultural de les Preses. Va néixer l'any 1989 de la mà de Miquel Duran, qui ha estat el seu director fins l'actualitat. Durant aquests vint-i-quatre anys d'han impartit classe de model al natural, pessebrisme, dibuix, pintura a l'oli, pintura a l'aire lliure, aquareŀla, construcció de petits mobles, restauració i manualitats. També s'han efectuat múltiples visites a museus de tot el país i fins i tot alguns de l'estranger. La tasca formativa d'aquesta escola s'ha vist reflectida en el gran nombre d'exposicions de dibuix, pintura i pessebres que ha dut a terme tan al poble com a diferents llocs de la província al llarg dels anys.• ‒ 10 ‒

Fotos cedides per l'escola.

Miquel Duran

Articles monogràfics

Escola Municipal d'Expressió Tavi Algueró

Hem de buscar els inicis de l’Escola Municipal d’Expressió a l’Escola de Belles Arts d’Olot i la seva inquietud per ampliar els tallers i monogràfics a un nou públic: els nens. D’aquesta manera va començar l’activitat d’expressió plàstica als claustres del Carme, donant classes de dibuix i pintura als més petits. El 1989 l’Escola de Belles Arts va passar a ser un centre d’ensenyament oficial i es va convertir en l’actual Escola d’Art d’Olot. En oficialitzar-se els estudis, els alumnes de 6 a 14 anys quedaven desvinculats del centre. D’aquí va néixer la possibilitat de crear una escola amb nom propi, la que es va anomenar Escola Municipal d’Expressió (EME). Al cap de pocs anys ens vàrem haver de traslladar, per manca d’espai, a Can Marguí, on l’EME es va consolidar portant a terme diferents activitats relacionades amb el món de l’expressió artística. En aquesta etapa es crea la nova àrea de teatre, els monogràfics de còmic, tècniques pictòriques per a joves i ceràmica. El curs 2001-02 l’EME torna a canviar d’emplaçament i ens traslladem on som actualment, a l’avinguda de Sant Joan de les Abadesses, 20-22, de la ciutat d’Olot. El fet de disposar d’un espai molt més ampli ens anima a engegar noves ofertes, i així es consoliden els monogràfics com a cursos anuals (ceràmica, còmic, pintura, escultura,..) i s’inicien noves especialitats, com són creacions digitals o plàstica i teatre.

En aquests moments l’EME està formada per un equip de 9 persones que imparteixen un total de 15 activitats diferents dirigides a un públic molt ampli (a partir dels 3 anys). En els darrers anys, s’han incorporat noves propostes dirigides al públic adult i a la gent gran, i això ha fet que l’escola hagi arribat a tenir prop de 240 matriculats. Aquesta diversitat de públic i d’especialitats és molt enriquidora, ja que permet veure interactuar una varietat molt àmplia de persones de perfils i edats ben diferents dins un mateix espai.

‒ 11 ‒

Fotos cedides per l' E.M.E.

Articles monogràfics

Actualment, dins el projecte pedagògic de l’Escola, s’ofereixen tallers de plàstica, teatre, ceràmica, il·lustració i còmic, tallers artístics, dansa, dibuix i pintura, a més de diferents activitats que es proposen durant les vacances de Nadal i d’estiu. L’objectiu principal de l’Escola d’Expressió és que els alumnes aprenguin tècniques i maneres per poder portar a terme treballs i projectes passant per un procés creatiu ben amè, enriquidor i satisfactori. Així mateix, en el procés de treball se’ls inculquen els valors necessaris per poder-se desenvolupar correctament tant en grup com individualment. Intentem donar les pautes necessàries per facilitar que la creativitat esdevingui un valor personal de cada individu aplicable a qualsevol aspecte de la vida.

A part dels aprenentatges de caire més tècnic o de desenvolupament personal treballats internament a les aules, valorem molt el fet de poder participar, en la mesura que sigui possible, en els esdeveniments i els actes d’àmbit artístic i cultural que es donen en el transcurs del curs escolar a la ciutat. Intentem ser presents en la vida social del nostre entorn més immediat col·laborant amb entitats i associacions perquè els nostres alumnes puguin posar en pràctica la seva capacitat creativa a través de l’expressió artística. En definitiva, l’equip de professionals de l’Escola Municipal d’Expressió pretenem que de l’escola surtin persones preparades amb criteri, valors i amb capacitat creativa per fer front a qualsevol aspecte de la vida personal. •

‒ 12 ‒

Articles monogràfics

PINTORS

Garrotxins

Joan Sala

La ciutat d’Olot ha tingut dos moments especialment brillants per la seva plàstica i, alhora, per la projecció de la ciutat cap a l’exterior. Aquest dos períodes van ser per un costat els anys vuitanta del segle XIX, i per l’altre uns anys de la segona i la tercera desena del segle XX. És evident que em refereixo als moments més espectaculars de l’Escola d’Olot, quan el paisatgisme de Joaquim Vayreda tenia un protagonisme primordial a nivell de país, i els seus quadres eren admirats i imitats pels joves artistes més inquiets del moment i Josep Berga i Boix estava en un intens i discret pla en el seu procés de creació plàstic, però d’un gran valor, a més de portar un programa docent de gran nivell a l’Escola de Belles Arts de la ciutat. D’aquest període van sortir uns bons artistes, els ja anomenats “alumnes d’en Berga”, alguns dels quals van gaudir d’un reconeixement internacional de primer ordre, especialment els seus alumnes escultors. L’altre període brillant va ser l’esclat del noucentisme a Olot, portat de la mà de Francesc Vayreda que va reunir, novament, a la comarca de la Garrotxa part de la intel·lectualitat del moment, i hi van fer estada una representació significativa dels artistes més singulars, que també hi van produir obra. Un d’ells, Ivo Pascual, va ser, a més, el mestre que va succeir Berga a l’Escola de Belles Arts i qui va formar a un altre grup de bons pintors, i fou l’ànima de la fundació

Sense títol. 1940. Tècnica mixta sobre fusta, 40’5 x 31 cm. Museu de la Garrotxa, Olot

de l’Escola Superior de Paisatge, un centre que estava destinat a tenir un paper important en la docència del nostre país si la guerra civil no l’hagués mutilat i la repressió franquista, eliminat. En aquest centre es varen formar un grup de joves d’una gran qualitat plàstica, que varen ser els que van protagonitzar la creativitat més interessant durant bona part de la segona meitat del segle passat. Varen saber aplicar intel·ligentment el que l’Escola els havia ensenyat, empenyent-los a la recerca d’un llenguatge propi i diferent del que havien tingut altres artistes anteriors a ells. No tots van seguir aquest camí d’estudi i investigació, només ho van fer els millors, i que han estat els que han deixat una obra més coherent i valorada.

‒ 13 ‒

Articles monogràfics

Paisatge amb cases cúbiques. 1942. Tècnica aquosa damunt tela, 91’5 x 60 cm. Museu de la Garrotxa, Olot

No entraré a detallar noms tot i que no puc deixar dústries locals, que en els moments de més activitat d’esmentar un artista que ha estat molt desconegut; comercial, quan es podia viure de la pintura, varen es deia Virgili Batlle i Vallmajó, i signava els quadres deixar la seva feina i es van dedicar només a pinVirgilio. Havia nascut a Olot el 1915 d’una família tar. Encara que no tots es poden posar en un mateix molt humil. Ben jove va entrar en un taller de sants, i grup, és cert que alguns són els responsables de la durant els primers anys trenta es va instal·lar a Bar- valoració pejorativa que es té de l’escola olotina en celona, on va entrar en contacte amb les avantguar- amplis ambients artístics de la pintura, que sovint és des artístiques. Va prendre part activa a la guerra pel sinònim d’un cromo de molt baixa qualitat. Amb una encara curta perscostat republicà, on va fer feines pectiva històrica veiem que els propagandistes donades les sepintors que sobresurten són els ves qualitats plàstiques, i es va <<...un artista que ha que van ser valents de seguir el haver d’exiliar un cop finit el conestat molt desconegut; camí de creativitat, lluny dels preflicte bèl·lic. A París va viure de es deia Virgili Batlle i ceptes preestablerts, com havien prop l’ambient creatiu que es resfet en el seu moment Joaquim pirava i va arribar a ser un dels Vallmajó, i signava els Vayreda, Josep Berga i Boix, o, autors més pioners, dels nascuts quadres Virgilio.>> entre d’altres, Francesc Vayreda a la península, en la creació cu–l’obra del qual ha estat exposada bista i de l’abstracció geomètrica. a la Sala Oberta del Museu de la Va morir molt jove, als trenta dos anys, el 1947, a Tolosa del Llenguadoc on van residir Garrotxa del setembre al gener de 2014–. Aquest semolts republicans exiliats, i la seva obra va quedar ran, molt probablement, els que deixaran petja, i els estroncada i molt desconeguda, guardada en ambi- artesans de la imitació seran una anècdota històrica ents familiars fins temps molt recents. Aquest olotí d’un moment que hi va haver a la ciutat molta gent hàbil que va agafar els pinzells i va omplir teles de hauria pogut arribar a ser una figura de gran talla. Però a Olot sempre hi ha hagut pintors que s’han grafismes. • allunyat del quadre bucòlic i reiteratiu, que no aportava gaire res a la pintura, i que ha estat practicat per molts aficionats, moltes vegades treballadors d’in‒ 14 ‒

Articles monogràfics

Galeries d'Art d'Olot Amat Las Heras

Segons bibliografia consultada-tot i que no s’han trobat moltes dades- les diferents sales que cronològicament han format part de la vida pictòrica olotina han estat:

Francesc Armengol. Podem considerar-la com a Olot, La Garrotxa, gràcies al seu magnífic paissatge i a la creació de l’Escola de Belles Arts, ha estat un gran bressol d’artistes. Algun moment, s’ha dit que era la zona on hi havia més artistes per hectòmetre quadrat. Motiu pel qual eren necessaris espais per poder mostrar les seves obres. Espais institucionals o privats que més tard derivaren en Galeries d’Art més comercials. Sembla que a l’any 1852, un artista francès que donava classes, aprofita per organitzar una exposició d’obres d’art a la “boutique “ on més tard hi hagué el “Café de les Xurriaques”. Més endavant, en el pis alt de Can Trinxeria en una mena d’associació anomenada “Centro Artístico” es feien exposicions. El fet no agradà a les autoritats i es dissolgué el Centre. Al finals del període de la Dictadura de Primo de Rivera es féu la concessió de la importació d’automòbils francesos Citroen i aquesta circumstància impulsà a aprofitar per reservar un espai per a exposicions dels artistes, principalment pintors i escultors locals. Era el “Saló Citroen” situat als baixos de la casa Pujador que s’inaugurà l’any 1929. Al suspendre la importació de vehicles es tancà definitivament la sala. Els artistes lamentaren el fet, i l’Ajuntament juntament amb un grup d’amants de l’art que dirigien i administraven l’espai, van considerar la reobertura i continuació de les exposicions. Al 1932, pren el nom de Sala Vayreda. La inauguració fou tot un èxit. Hi havia treballs de R. Barnadas, P. Gussinyé, Josep Pujol, Olivet Legares, Aulí, Domenge, Iu Pasqual, Martí Casadevall, Lluís Carbonell… Els artistes exposaven freqüentment les seves obres, abans de presentar-les a Barcelona. Malauradament, amb la Guerra civil, quedaren paralitzades totes les activitats de la sala.

primera Galeria comercial. En principi, s’anunciava com a Casa Armengol- Marcs.Quadres-Gravats. Es dedicà principalment a mostrar les obres dels artistes locals que destacaven en aquell moment. Diferents exposicions col.lectives de pintors locals i també obres d’ artistes molt reconeguts de l’art català. Als anys 60 es mostraren diferents exposicions en combinació amb la Sala Parés de Barcelona. Actualment tancada.

Vda. Armengol. Galeria situada al c/Sant Esteve també dedicada a exposicions de manera més ocasional i també a la construcció de marcs. Tancada. Galeria Les Voltes. C/St. Tomàs. S’especialitzà

en artistes locals i clàssics catalans. Sempre arrelats als seus artistes, han dedicat diferents homenatges i recordatoris de les seves obres i personatges: 10 anys sense Comellas, Recordant Vayreda Canadell, I aniversari Paxinc, Marià Oliveras, Corriols, Raül. L’Any 2010, celebrà els seus 40 anys amb una lluïda exposició.

4Cantons. Obre les portes l’any 71. Destinada especialment als artistes que han dedicat la seva obra al paisatge olotí. Diferents exposicions de X. Cugat. Han organitzat subhastes a benefici d’entitats locals. Creu Roja, Orfeó, CIT. Més tard al c/ Sant Pere Màrtir obriren Galeria Art 16, primordialment especialitzada en Subhastes.

Sant Lluc, més tard Galeria Arcadi Calzada.

S’inaugura l’octubre de 1973, amb una mostra de Modest Cuixart. Galeria que a més a més dels artistes locals, ha apostat per la innovació i presentació d’ex-

‒ 15 ‒

Articles monogràfics

Galeries d'Art d'Olot posicions d’artistes reconeguts: Chillida, Guinovart, Tàpies, Ponç, Barceló, Becthold, Miró. Als anys 90, es dedicà bàsicament a l’organització de subhastes. Actualment fa exposicions ocasionals.

Leonci Quera. C/Sant Ferriol. Inaugurada al 1976

amb la intenció de presentar obra no figurativa, i amb el propòsit d’ obrir-se als corrents artístics renovadors del moment. No tingué l’acollida que esperaven i tancà el 1977. La inauguració va ser una antològica dedicada a Domènec Fita. Presentació dels ceramistes Bulbena, Carrillo, Casanovas i Codina.

Galeria d’Olot. C/Clivillers. S’inaugurà l’any 76 amb

una col·lectiva presentada pel crític Santos Torroella. Exposició d’obres de l’escultor Lluís Curòs. A destacar la presentació del llibre “El tren d’Olot”, de Pep Callís. Durà molt poc temps.

Sala Vayreda. C/ Vilanova. Inici any 1982. En prin-

cipi es dedicà a presentar obra d’ artistes locals: Codinach, Danés Jordi, Clapera Mayà, Marià Oliveras i més tard obres de diferents artistes forans. Sala Clarà. L’any 83 organitzà el 1r concurs de pintura i oli, on participaren artistes de tot l’estat molt reconeguts i que més tard presentaven les seves obres de manera individual. Organitzà també exposicions dels ceramistes Joan Carrillo i Claudi Casanovas. Més tard, la galeria es va anomenar Francesc Collell marxants d’art. Va apostar per artistes més contemporanis. Tancada.

Art i Traça. C/ Sastres. Oberta l’any 84. Presentà diversos artistes joves, locals i forans, algun d’ells molt reconegut actualment com Magí Puig. També s’especialitzà en obra gràfica de grans artistes. Picasso,Tàpies, Appel, Castillo, Plensa. Tancada

Fons d’Art Olot. C/ Bisbe Guillamet. Oberta l’any

1991. Exposicions de pintura escultura i obra gràfica de diversos artistes. Periòdicament celebra actes socials,conferències, presentacions. Edicions de diverses biografíes d’artistes : Art fi de Segle, Josep Subirats, Martínez Lozano, Glòria Muñoz.

Galeria Joan Prat. Sant Esteve,7. Del 1994 fins al

2001. Inauguració amb exposició de Gussinyé. Diverses mostres de Francesc Gimeno,LL.Graner, Grau Sala, Àlex Nogué Més tard, oferí els seus serveis al C/ Hospici.

Clàssic Art. C/Sant Pere Màrtir. Marc Art. Avinguda Sant Jordi. Olot Art. C/Sant Rafel. Any 79.

Algunes exposicions i presentació de 23 Artistes olotins. Es presentà el Grup Passeig d’en Blay. Montseny. C/ Proa. Presentà obres d’artistes olotins. Cràter d’Art C/Clivillers. Projecte ISHTAR C/ Dr. Bartrina. Presentació d’iniciatives conjuntes i projectes multidisciplinars.

M.M. Art Gallery. 2007. Exposicions de joves artistes emergents juntament amb altres ja reconeguts: Ramon Planes, Vicenç Masdemont. Presentació d’obres de petit format. Tancada.

Regal i Art. Plaça del Mig. Habitualment presenta

exposicions coŀlectives, i ocasionalment individuals. He intentat donar una visió objectiva i retrospectiva. Com es pot comprovar, en èpoques, especialment en moments de bonança econòmica, obriren diverses galeries. Algunes han perdurat, altres, el seu recorregut ha estat molt efímer. El panorama de les galeries d’art està en plena transformació i casa nostra no n’és una excepció. Confio no hi hagi cap error irreparable, totes les dades han estat consultades en la següent Bibliografia: Arxiu Municipal, Història d’Olot. Dr. Danés, Art,política i Societat. Narcís Selles. •

‒ 16 ‒

Articles monogràfics

FIRA DEL DIBUIX Marian Vayreda Puigvert President del Patronat Fira del Dibuix d'Olot

La Fira del Dibuix d’Olot es realitza per Sant Lluc, Patró dels artistes, cada 18 d’octubre. Ja en segle VI s’atribuí a Sant Lluc una imatge de la Mare de Déu que es venerava a Constantinoble i, en el segle X se’l considerava patró dels artistes. A partir del segle XV va ser representat amb atributs que fan referència als metges i durant el Renaixement es substitueix la ploma d’au pròpia d’un evangelista per un pinzell, amb clara referència al dibuix i la pintura. Tot i que la primera Fira del Dibuix d’Olot es realitzà l’any 1932 a la Sala Vayreda, en temps de la Segona República Espanyola, la Fira en el format que la coneixem, a la Plaça Clarà, se celebra amb algunes interrupcions, des de l’any 1951. El Patronat Fira del Dibuix d’Olot, associació cultural sense ànim de lucre que té per objectius la promoció del dibuix i la seva divulgació, és l’encarregada de l’organització. L’entitat neix de la necessitat de formalitzar el grup d’artistes que organitzaven la Fira del Dibuix des de principis dels anys cinquanta del segle passat. Per a una entitat, organitzar un esdeveniment durant 58 edicions és un gran esforç. Requereix de la constància de diferents persones i, fins i tot, generacions: Barnadas, Gussinyé, Marsillach, Oliveras, Augé, Granados Llimona, Congost, Vilà Moncau, Carbonell, Danés Berga, Narcís Coderch. I com la majoria d’en-

titats sempre hi ha una persona que estira als altres, que tira del carro. És de justícia reconèixer a Ramon Duran la seva feina per la Fira del Dibuix d’Olot, veritable pal de paller per arribar a tantes edicions. Sota els porxos de la plaça Clarà s’inaugura a les 11 del matí cada edició que romandrà oberta al públic ininterrompudament fins a les 8 del vespre. Els participants provenen principalment de Catalunya i sud de França. Sempre s’ha tingut molt en compte que tots els artistes, tant veterans com novells, exposessin en les mateixes condicions. L’organització posa a disposició de cada participant una taula individual, la llum necessària, queda prohibida qualsevol il·luminació a part de la ja instal·lada, i un envelat de grans dimensions perquè tots els artistes tinguin les seves obres sota cobert i evitar la col·locació de carpes o tendals. És una de les fires del dibuix més fidel al seu nom, es regeix per unes estrictes bases que s’actualitzen cada any. Les obres que s’exhibeixin han de ser originals de l’artista expositor, sense emmarcar i fetes sobre paper, cartró, tela o un suport similar. No s’admeten teles amb bastidor de fusta ni obres emmarcades, escultures, relleus amb fang o altres materials, tampoc obres de caràcter artesanal (collarets, arracades...) ni reproduccions de tipus industrial. Per cada edició es forma una comissió de seguiment que

‒ 17 ‒

Articles monogràfics Foto "Sendo" Coma, "Paxinc" a la Fira del Dibuix

durant el transcurs de la Fira vetlla pel compliment d’aquestes normes. Un altre tret característic de la Fira del Dibuix és el seu cartell. Realitzat l’any 1955 és original de Sebastià Congost i gravat al linòleum per en Miquel Plana; les primeres impressions es varen fer a Gràfiques Olot. La imatge del cartell amb la paleta i els pinzells s’ha mantingut des de llavors, l’artista olotí Narcís Coderch és l’encarregat de combinar-los. L’exposició i venta de dibuixos al voltant del Parc Vell és el més conegut de la diada però el Patronat organitza altres activitats paral·leles que malauradament no tenen tanta difusió. A les 10 del matí s’oficia una missa en honor de l’evangelista sant Lluc a l’altar de la Mare de Déu del Roser de l'església de Sant Esteve, davant el retaule de fusta tallada i policromada realitzat per Pau Costa els anys 1704 i 1707. Cada any s’obsequia els assistents a la missa amb una estampa realitzada expressament per un artista que participa a la fira. També des de la primera edició i com a cloenda de la Fira del Dibuix, es celebrava el Sopar dels Pintors amb l’assistència d’artistes, familiars, amics i personalitats relacionades amb la cultura. Durant el sopar s’homenatjava una persona vinculada a la Fira, i a l’acabament es sortejava entre els assistents dibuixos donats per alguns artistes que havien participat a la Fira. El Sopar dels pintors es deixà d’organitzar a la 50ena edició de la Fira. El 2008 s’exposaren als jardins de la Plaça Clarà algunes de les vaques pintades que prengueren part a la mostra de la Cow Parade de Barcelona, amb la intenció de recordar les sessions de dibuix del natural que realitzaven els alumnes de l'Escola Superior de Paisatge. ‒ 18 ‒

Últimament s’hi han sumat altres iniciatives com Els nostres dibuixants, una petita mostra de dibuixos a la planta baixa de Can Trincheria per recordar alguns dels artistes que han passat per la Fira en alguna de les seves edicions. Les mostres també tenen el propòsit de difondre el dibuix com a tècnica artística i de reconeixement a la trajectòria professional d'artistes que han excel·lit en la matèria. Les exposicions s’han dedicat a Sebastià Congost, Peret Plana Puig i, a Joan Granados Llimona. No obstant, el salt més significatiu quant a organització i actualització de propostes s’ha iniciat el 2011 sota la denominació, primer, de la Gimcana del Dibuix i a partir d’enguany com a Olot Dibuixa. Un seguit d’activitats que tenen com a eix vertebrador el dibuix i acompanyen la celebració de la Fira. Un projecte en col·laboració amb d’altres persones i entitats de la ciutat,

Articles monogràfics Foto "Sendo" Coma, Biscuter conduït per Ramón Barnadas i al costat Leonci Quera. Fira del Dibuix de 1960.

que convida a tothom a celebrar el dibuix com a eina de coneixement i d’expressió. Alhora, Olot Dibuixa esdevé un punt de trobada, integrador i d’intercanvi entre el pensament i el món. Es convoquen diferents col·lectius per dibuixar al carrer, els visitants poden conversar-hi i veure com treballen o bé visitar els seus estudis. Els més petits també viuen sant Lluc amb el projecte Fira del dibuix a les escoles; els alumnes de diferents centres educatius d’infantil i primària realitzen un dibuix, a canvi d’aquest, obtenen un tiquet que els permet adquirir-ne un altre dels exposats al pati de l’escola. Reconegudes persones de diferents disciplines (pintors, escultors, arquitectes, dissenyadors, mestres, fotògrafs...), que utilitzen el dibuix habitualment, ofereixen originals tallers gratuïts on tothom pot participar, en família, sol, acompanyat, en parella... per dibuixar de manera lliure i espontània. També es programen conferències, cursos i exposicions als museus de la ciutat. Tot plegat configura una gran oferta entorn del dibuix que acompanyen i ajuden a donar ressò a la Fira del Dibuix. Pressuposem que la majoria de ciutadans no són conscients de les possibilitats creatives que proporciona el dibuix. Sota el lema Jo tampoc sé dibuixar! pretenem animar a tothom a guixar. El dibuix no és exclusiu d’artistes, facilita la comprensió de tot tipus de sabers, ordena el pensament, esquematitza i fa comprendre. Per aquesta raó, Olot Dibuixa convida persones de totes les edats i habilitats a celebrar el dibuix com a mitjà d’expressió i creativitat. •

‒ 19 ‒

Articles monogràfics

PINTURA RELIGIOSA A OLOT

Joan Carles Panyó Josep Murlà Fotos: Juli

Hi ha un interessant llibre de Ramon Grabolosa, publicat el 1976, que parla extensament de Joan Carles Panyó i Figaró, que va ser el primer director de les escoles de dibuix d’Olot i de Girona. S’hi aporta molta documentació sobre el pintor i decorador, que l’investigador Josep M. de SolàMorales va proporcionar al seu amic Grabolosa quan aquest decidí de presentar-se amb un treball sobre Panyó al Certamen Històrico-Literari sobre temes gironins, convocat a Girona el 1974. Obtingué un accèssit. Joan Carles Panyó (Mataró, 1755 – Olot, 1840) és considerat un dels millors artistes del classicisme català i una part molt important de la seva obra es troba a Olot, a l’església de Sant Esteve. També va treballar moltíssim per al santuari de la Mare de Déu del Tura, començant pel projecte del retaule fins a les grans pintures murals, decoratives, de les quals en sobresortien les dues de grans dimensions que hi havia a les parets del creuer del temple. Una representava la troballa de la Mare de Déu; l’altra era sobre el trasllat de la imatge. El santuari, com prou bé se sap, va ser pastura de les flames a l’inici de la Guerra Civil de 1936-1939 i entre el que es va

poder salvar hi havia la talla romànica de Santa Maria (però no l’Infant). Per tant, anys després calgué reconstruir-lo totalment, reproduint l’obra de Panyó, excepte en la part de pintures decoratives. Només va quedar d’original d’ell, i encara calgué fer-hi treballs de restauració, la pintura al tremp de la cúpula, on hi ha representada la glorificació de la Mare de Déu, envoltada d’àngels i sants. A l’església de Sant Esteve hi ha força obres de Panyó. El 1825 se li encomanà el projecte del templet de l’altar major, que s’aixecà sota la seva direcció. A l’hora de tirar endavant les obres, es va començar pel tabernacle o sagrari d’exposició, que s’estrenà per la ‒ 20 ‒

festa de Corpus de 1828. Les seves quatre obertures, s’explica en la publicació commemorativa que aleshores van fer imprimir els pabordes de la Confraria del Santíssim, van ser tancades per «altretants quadros, obra del espressat D. Juan Panyó, en los quals la valentía del pinsell nos presenta, en actitut viva y parlant, quatre passos sagrats per nostra instrucció acerca del SS. Sagrament». S’hi descriuen, tot seguit, els temes d’aquestes quatre pintures i les frases que es col·locaren a la part baixa de cadascuna d’elles. Va cobrar 30 lliures per a cadascuna de les quatre pintures. De Panyó és també el projecte de la balustrada de decoració ele-

Articles monogràfics

gant (o reixes, com es diu en algun document) que tanca el presbiteri, plànol que el mestre va traçar «en petit y en gran» i que van executar dos serrallers olotins: Bru Casanovas i el seu cosí, manyà de l’Obra, Francesc Casanovas, que van signar el contracte corresponent el 1825, any en què Panyó va dissenyar també una dotzena de candelers magistrals per a les grades de l’altar major. Dos anys després va fer quatre gonfanons o estendards per a les processons solemnes, dos de domàs carmesí, amb els símbols del martiri i triomf del protomàrtir titular de la parròquia, i els altres amb «los trofeos de Passió en todas dos parts de cada un». Però sens dubte el treball més destacat de Joan Carles Panyó fou el de la capella del Santíssim o del Sant Crist, que constitueix una unitat temàtica, dins l’estil neoclàssic, que es va completar amb imatges tallades per Ramon Amadeu. El retaule es va destruir el 1936, però es reconstruí fidelment després sota la direcció de Manuel de Solà-Morales, que com a arquitecte de la parròquia va desplegar, durant molts anys, un treball importantíssim per tal de reparar els desperfectes i les pèrdues ocasionades en el temple. Per a aquesta

capella del Santíssim, a més del projecte del retaule, el mestre hi pintà les teles que decoren les parets laterals, totes amb escenes de la passió de Jesús. Són les titulades L’oració a l’hort, Jesús davant de Pilat, L’assotament, La coronació d’espines, Jesús i les dones de Jerusalem, Jesús i la seva Santíssima Mare, Ecce Homo i El despullament de Jesús. Les teles, de grans dimensions, necessiten una bona restauració, perquè amb el pas dels anys s’han anat enfosquint i en algunes, a més, hi ha desperfectes seriosos que les acabaran de malmetre encara més, si no s’hi actua aviat. El 1935 van ser netejades pel pintor Melcior Domenge, treball que aleshores va ser elogiat, però el vernís amb què se les va tractar ha fet que els colors anessin perdent força, que s’enfosquissin, com s’ha dit abans, i actualment és durant les hores nocturnes, amb il·luminació elèctrica, quan més bé es poden veure, ja que els reflexos de la llum diürna en dificulten la contemplació. Aquestes pintures van ser fetes en plena Guerra del Francès i Panyó va signar, el 23 de març de 1813, el rebut de 115 lliures (satisfetes per un devot) «por los dos hultimos quadros que se collocaran en seguida de los demás». ‒ 21 ‒

Articles monogràfics

Uns dies abans, sense concretar l’import, havia signat un rebut dient que «de todo quanto e trabajado en la Capilla del Sanmo. Sacramento de esta Parroquial Iglesia, quedo enteramente pagado y satisfetcho; como tambien lo estoy de los nueve quadros que son los quatro de cada lado de dicha Capilla y el del Santo Crusifijo del medio del Altar que sierra el camaril». És la pintura a la qual s’ha donat el títol d’El sacrifici de l’Anyell de Déu, que ve a ser una al·legoria a la missa i fa de fons a la imatge del Sant Crist. Panyó va projectar i fer altres obres per a l’església de Sant Esteve, com les pintures de la volta de la capella de la Puríssima (1813) i el projecte d’unes columnes per al monument de Setmana Santa (també emprades per al cadafal de la música), que acabaren perdent-se amb el pas del temps. S’han conservat cinc quadres, amb les escenes corresponents als misteris de goig, que actualment formen part del Tresor Parroquial. S’ignora la data en què les va pin-

tar Panyó. Una d’aquestes pintures, El Naixement de Jesús, ha estat restaurada i mostra la força del color, el domini de la perspectiva i la bona distribució de les llums i les ombres, fruit dels coneixements de l’artista. Les altres quatre pintures no han estat encara restaurades, però pel seu interès convindria de fer-ho. Joan Carles Panyó arribà a Olot el 1783, quan es va fer càrrec de la direcció de l’Escola de Dibuix. Hi va exercir fins al 1790, quan s’absentà de la vila. Després de residir en altres localitats va tornar i es reincorporà, el 1803, a la direcció de l’Escola. Va morir pel gener de 1840, als 86 anys. Va compondre el Compendio de los primeros, y principales elementos del dibujo (imprès per Ramon Roca, impressor i llibreter olotí), que contenia els «principios esenciales para la instrucción de mis Dicipulos» i que va escriure «excitado de los singulares talentos, que la experiencia de los años en el exercicio de mi empleo me ha dado a conocer de estos naturales» •

Anuncia’t a l’Alimara! Posa el teu anunci i el veuran centenars de lectors informació: revista@alimara.cat ‒ 22 ‒

Articles monogràfics

PINTURA RELIGIOSA I ESPIRITUALITAT

Mn. Emili Bohigas

Uns mossens de la Residència Sacerdotal “Bisbe Sivilla” de Girona, estaven asseguts al dessota dels dos ombrívols til·lers que hi ha entrant a la casa, quan, sorprenentment i agradablement, vaig adonar-me que, entre ells, hi havia mossèn Lluís Solà, rector d’Olot, que havia vingut a veure’ns. Després de la salutació cordial i, amb to seriós, va dir-me: “Voldria demanar-te un favor”. La meva resposta, espontània va ser: “Ja ho saps, amb molt de gust, si puc fer-te’l”. Llavors va convidar-me a fer un article per a la revista olotina Alimara que, des dels inicis, opta per temes monogràfics. Va barbotejar l’oferta del tema sobre: art, espiritualitat, pintura, fins sobre algun quadre concret, per exemple, el retorn del fill pròdig... Em va fer l’efecte que ell no ho tenia gaire clar i jo, en aquell moment, encara menys. Però, des de llavors em venia al cap, donant voltes, com podia harmonitzar i sintetitzar els diferents conceptes que m’havia insinuat Mn. Lluís. Al final he optat per dividir l’article en tres parts: Primer: L’art en general. Segon: Espirituali-

tat. Tercerament: rematant-ho amb un exemple concret d’art religiós.

L’ART Les arts afecten els sentits, els sentiments, les emocions, la ment. Podem caure en el perill d’arrecerar-les només als museus, a les sales d’exposicions, als certàmens, als estils, les modes, les èpoques. L’art sobrepassa totes aquestes eventualitats. Les arts clàssiques, amb la seva diversitat de formes, subsisteixen com les arrels d’un arbre o com els fonaments d’un edifici, però, no exclouen de cap manera el naixement d’altres manifestacions. L’art és creatiu, imaginatiu, obert a la novetat, a l’incert, a l’increïble... L’art estimula el pensament, les emocions, les creences, les idees a través dels sentits i, a vegades, és un vehicle per expressar aquests sentiments o idees. Tots tenim un instint o necessitat de comunicar-nos i de manifestar el que volem i sentim. Una mostra dels últims temps són els grafits; amb pots d’esprai, de forma escrita o pintada, en panys de pa‒ 23 ‒

rets, portes, monuments, delaten situacions anòmales del moment present o reivindicacions de tota mena, polítiques, socials, religioses...En la reunificació de les dues Alemanyes, enderrocant el mur que les separava, n’han deixat trossos plens de grafits, com a recordatori, certament trist i vergonyós, de la seva història. L’art sacre, en les diferents èpoques i cultures, s’ha obert a les divinitats, ha transcendit el que és purament humà i s’endinsa en el camp del misteri, de les espiritualitats. L’art va molt més enllà de la utilitat, no és simplement un objecte, sinó un reconeixement intern d’equilibri i d’harmonia. L’art va molt lligat a la bellesa i la bonesa. Plató ho formulava d’aquesta manera: “La potència del BÉ s’ha refugiat en la naturalesa d’allò que és BELL”. La bonesa s’entén per ella mateixa i “la bellesa –deia Joan Pau II a la carta dirigida als artistes - és clau del misteri i crida a la transcendència. És una invitació a gustar la vida i somniar el futur”.

Articles monogràfics

ESPIRITUALITAT Hi ha una dita llatina que ve de lluny i que diu: “Nihil est in intellectu quod prius no fuerit in sensu”, que ve a dir això: No hi ha res a la intel· ligència que abans no hagi passat pels sentits. Quan naixem no sabem ben bé res! Entrem a la gran descoberta. De mica en mica les formes més nítides i pures es van desvetllant amb admiració. Els ulls es mouen amb delit buscant constantment sensacions noves. L’oïda està atenta a tota classe de sons: es desvetlla en sentir les remors més menudes. L’olfacte rep tota mena d’olors. La boca és àvida de les múltiples funcions. Entra en joc la movedissa de mans i peus. Quina meravella! Tot és vida!. Paraŀlelament i fusionant-se, es gesten, les grans potències o facultats de l’ànima: raó, voluntat, memòria, imaginació, sensibilitat, instints, consciència, destriar el bé del mal, entrar en el misteri, Déu... L’esperit actua per mitjà d’aquestes facultats. En aquest lent procés s’arriba a l’etapa anomenada us de raó. Quan diem que aquesta per-

sona té bon cor, no ens referim al cor físic, sinó el cor espiritual. ¿Qui és que mesura els desitjos i sentiments innats que puŀlulen en els nostres cors? El nostre pensament transcendeix tot el que és material i s’endinsa a les regions sublims de l’esperit. Voldríem materialitzar el concepte del que en diem Déu i Aquest ens depassa. Sant Dionís ens deixà escrit: “El coneixement més diví de Déu és el que es coneix a través del desconeixement" L’home des dels inicis s’obre al transcendent i és quan apareixen les primeres mostres d’art: els dòlmens, les piràmides dels grans imperis, asteca, maia, inca, egipci, els santuaris i temples de la Grècia antiga, les esglésies romàniques, les catedrals gòtiques i en tota la seva extensió la pintura religiosa. Veiem que, a través de la història de l’art, l’home no es pot desprendre fàcilment de la divinitat, de Déu. Les coses materials estan subjectes a les que són espirituals i guiades per aquestes, però no inversament. Els nostres sentits neden en el gran oceà de les espiritualitats. ‒ 24 ‒

EL RETORN DEL FILL PRÒDIG Dintre de les innombrables espiritualitats hi ha l’espiritualitat cristiana que parteix de l’experiència personal amb Jesús que ens emmena cap a l’Abbà, Pare. Una de les escenes més boniques i commovedores de l’evangeli de Lluc és la paràbola del retorn del fill pròdig. Si algun dia aneu a Sant Petersburg, us recomano que entreu en un dels museus més grans del món, l’Ermitage. Hi ha una sala dedicada a Rembrandt. Entre els seus quadres, ressalta el del retorn del fill pròdig. Té una dimensió notable: 262 x 205 cm. És impressionant!. Si algú el mira sense haver llegit el relat de l’Evangeli de Lluc no hi entendrà gaire res. Es fixarà en la composició i els colors del quadre, i deixarà de banda el gran gest del pare acollint el seu fill esgarriat, imatge del nostre PareDéu. Aquí l’art i l’esperit es barregen. El fill, brut, espellifat i cansat, s’agenolla vigorosament als peus del seu pare esperant el perdó. El pare, s’encorba, amb serenor i de-

Articles monogràfics

licadesa, demostrant l’afecte que li té. No té prou mans per acollir el seu fill. Els dits estan separats per abraçar més fort el tros d’esquena que li resta. Tot passa en un ambient familiar. Unes persones presencien l’escena: una, al davant, que sembla observar fredament el que està passant. Més enrere un altre assegut, i al fons i llunyà, una dona. Tot això s’esdevé en una estança fosca amb una llum daurada que dóna rellevància i vida a les dues figures principals: pare i fill efusivament abraçant-se. En el pare de la paràbola, els cristians, hi veiem l’amor immens de Déu i la seva infinita misericòrdia. Ho deixo aquí, afirmant que l’espiritualitat és la mirada del cor adreçada al misteri d’amor infinit de Déu i que, de retop, ens el retorna estimant-nos els uns als altres; i l’art és la llumeneta que ajuda i iŀlumina el camí per lloar Déu i estimar-nos com a germans. •

Imatge extreta d'internet > Rembrandt - El retorn del fill pròdig.

‒ 25 ‒

a? r o d a y n e s s i d Ar tista o ucte de disseny,

mia. Un prod onalitat i ergono ci re àfic, està at it nt se dor industrial o gr mpre m'he ya se en a ss tit di pe un n r be pe , eat Des de gonòmic, pràctic s. La meva cr i les impressore ser funcional, er r rs pe do at na di di r tu or pe es ls t te fe ta pe mecanvi, un produc casa i jo podia re en de ..; s ill. de nz va se lla e, ba mod mare hi tre ts, moltes vegaava fer tar- cò ic, amb ornamen r-ho tot. M'agrad ún ca to és i ta es tis ov ar pr r un fe nar i ratiu, i molt ar-ho únicament deco ania de classific l, m na la io a ni nc te fu i ns nt ge getes a la ge sabia que des gran escala. (Cal s, colors, etc. No icar o fabricar a pl tre lle du de de il us fíc tip di r tot pe també han e en e molts artistes ra gràfica, ja qu qu do a, ya nd en ba ss di tra al ria d' de gran se dor gràfic dir, enyadors intentem rrera de dissenya cies que els diss ca èn la nd a, te t oc ea èp cr lla aque r exemple m la treballs, com pe nia tant d'èxit co te s re no st i c no s po al n r be ta es coneixia an, a l'es- adap emple. De més gr ex r pe , Warhol.) ia er rm fe de in e per les Andy pr m se ar in cl de que a vegades em em vaig cola i a l'institut, nt, a les persones COU ta el r , xò Pe ai r pe s; plicar que jo per les lletre ta els intento ex tis a ar d’ ciències i no pas ar an en ig qu ifi va al qu gràfiic. Després d'això c dissenyadora el vaig fer científ icità- no sóc artista, sinó que só bl Pu a fic rà l G ent de meu superior de és, independentm a in la fe estudiar un cicle a de ev ca m ni la l’ú : a ca ament una idea t d'Olot, on jo er i estat d'ànim, projectar gràfic ria a l'Escola d'Ar es ci èn ci s le de seguir que a de la branca a i precisa- i acon ar cl r r ia classe que veni se nc de re fe ha di a -que ret. Per tres, era un punt ecte s’hi senti at oj pr l de iu ct ec no de l'art i les lle je oj ob ar els pr el públic previ que resveure i de realitz cal fer un estudi s e, en la manera de ny rm te pa a m o co s r-h du dirigit nava que els meu untes: a qui va eg pr ts en gü jo tes. Sí que m’ado se uè s pongui le e jo, perq ir? de quina més artistes qu es vol aconsegu è c qu 1 de classe eren só ? e te qu ec oj sí pr er el erat artista ; pots ir? mai m'he co2 nsid e he manera ho volem aconsegu pr m se rò pe a, in fe a ev m la ina que una "artista " en úsic...) del gràfica és una fe m ra r, do lto ya cu en es ss r, di to r Se a (pin te petit i sendiferenciat l'artist si faig un projec nt ta , ta an . nc ic 'e àf m . Totes dissenyador gr altre de molt gran un ig fa int en se si us zill com i, expressa els se nen, i cada dia iques m'apassio Un artista, per m àf x gr ei s ct fle ue re sq i ta ar s le rar. Tinc obra, es deixa an això és un no pa s, ve no es ments en la seva ss se di co rt; un aprenc aquí uns anys, nsa mitjançant l'a tot el que sabré d' e iur nt el que sent o pe ve se de us s se ne s el ga descobrir de deixar córrer ó per aprendre i ci bi am a ts nyador gràfic ha ev ita m ss la ce les ne ja que hagi arribat fins "la seva obra" a que ha fet que c el to ments i adaptar és un r r ra ve illo ha m t i e sempre hi po del client, tot i qu uest dissenya- on sóc ara. te que fa que aq ec oj pr al al ci pe es enyador rtista com el diss l'a nt Ta . ta tis ar i dor sigu va obra/proseguir amb la se el que han d'acon r/client. ió de l’espectado nc te l'a ar pt ca jecte és : no només dor va més enllà Però el dissenya client, sinó ió del possible nc te l'a pecialment una ar pt ca actica un art, es ha de mar la as pl 1 art Persona que pr de a er : an ssió de repreta m artis ies a la que té per profe ir s arts. Persona nt que, a més, gràc lle se ls, musicals, be tra de les tea ha de s i re t ob sentir atre dansar, etc., de ar, a toc r, s'h nta st ca ue r, aq senta idea, del projecte. , etc. tivitat amb una ber més aspectes cançons, danses e realitza una ac un curiositat per sa 2 col·loq Persona qu tre en r ia : ina! nc ta cu re artis Ets un artista a la e per saber dife itat o perfecció. bil nha Un altre exempl fu an gr va se la un de disseny és producte d'art i

‒ 26 ‒

Biografia

Joaquim Vayreda i Vila

Pilar Riera i Prat Fotos: Juli

EL CARRER El carrer de Joaquim Vayreda va des del carrer Mulleras fins a la ronda Fluvià, popularment conegut com el carrer de correus. Canvis en el nom: inicialment de Santa Pau (3 de desembre de 1884).

LA PERSONA Joaquim Vayreda i Vila va néixer a Girona el 23 de maig de 1843. Els seus pares, Francesc i Rosa, s’havien traslladat a aquella ciutat en motiu de la guerra dels Set Anys, quan la casa pairal de la família, situada als afores de la ciutat, va ser incendiada. Va tenir tres germans: Estasnislau, farmacèutic, Marià, pintor, literat i poeta i Lluís. El seu pare, aficionat a la pintura i al dibuix, s’adonà, ben aviat, de les aptituds de Joaquim i el feu entrar, als nou anys, com a alumne particular de Narcís Pascual, aleshores professor de l’escola de dibuix d’Olot. El 1860 es traslladà a Barcelona per estudiar Filosofia i aprofitava els moments lliures per pintar i per rebre classes de Martí Alsina. Junt amb Josep Berga i Boix va fundar, el 1869, el Centre Artístic, d’on va sorgir l’Escola d’Olot. Fou fun-

dador, junt am el seu germà Marià, del taller d’imatgeria religiosa “El Arte Cristiano”. El febrer de 1872 va ser nomenat tinent d’alcalde d’Olot, càrrec al qual hagué de renunciar, tres mesos més tard, pel sol fet de pertànyer a una família carlista. Tornà al seu càrrec des del primer de juliol de 1881 a mitjans de 1883. Va ser també diputat provincial de Girona des del 3 de gener de 1891 fins a la seva mort, l’any 1894. Es casà, el 28 d’abril de1876, amb Mercè Casabó i Puig de la Bellacasa i un dels seus fills, Francesc, va ser conegut com a pintor de paisatges i figures. Morí a Olot el 31 d’octubre de 1894.

L’OBRA En els primers temps del Centre va pintar La tarda del Divendres Sant a Olot, obra que després de figurar a l’Exposició Nacional del 1871 i haver estat proposat, el seu autor, per a una medalla, es reproduí a La ilustración Española y Americana, en la col· lecció fotogràfica de Laurent. Aquest quadre el va adquirir, més tard, el llavors rei d’Espanya, D. Amadeo de Saboya.

‒ 27 ‒

Biografia

Animat pels resultats, va passar una temporada a Madrid, on estudià, en el seu Museu, els clàssics, i féu amistat amb diferents artistes contemporanis, visitant els seus estudis i admirant la seva obra. Va viatjar diverses vegades a París on va conèixer l’escola Barbizon i l’obra de Camille Corot, Millet, Théodore Rousseau i Daubigny, que influïren notablement en la seva obra, evolucionant la seva pintura cap a una aproximació a l’impressionisme. Per motius polítics, s’exilià durant un temps a França, amb el pintor Berga i Boix. El 1887 fundà el Centre Catalanista, instrument social que potencià un seguit de manifestacions artístiques i culturals. El seu catalanisme el portà el 1892 a la presidència de la primera Assemblea Catalanista de Manresa, on foren aprovades les Bases per a la Constitució Regional Catalana. En la vessant literària, Vayreda publicà diversos articles polítics en setmanaris locals i va escriure algunes obres com: La Bruixa, obra inèdita per al teatre, Tres generacions, novel·la a mig fer, d’entre altres.

A l’Exposició de 1883 a Amsterdam va estar premiat amb una medalla de plata per una de les seves obres, i una altra d’or a Niza, en la de 1884. Joaquim Vayreda va ser, també, mereixedor de diversos homenatges. A Olot, a la Casa de la Vila, se li dedicà una sessió d’homenatge, el 23 de desembre de 1894, poc després de la seva mort, i a Barcelona se li organitzà una exposició commemorativa. El 16 de juny de 1912, una comissió de l’Ajuntament de Barcelona deixava una corona a la tomba de Vayreda, al cementiri d’Olot. El 20 de novembre de 1915 s’inaugurava oficialment un bust de Joaquim, obra de l’escultor Josep M. Fuxà, en un pedestal als jardins del que fou Palau de Belles Arts del Passeig de Sant Joan de Barcelona, edifici que recordava l’Exposició de Barcelona del 1888. El 19 de juliol de 1918, l’Ajuntament acordava posar Vayreda en la seva Galeria d’Olotins Il·lustres. En motiu del centenari del seu naixement, el 30 de maig de 1943 l’ajuntament d’Olot organitzà diversos actes en memòria seva.

PREMIS I RECONEIXEMENTS

BIBLIOGRAFIA

Els quadres Recansa i Hivern varen estar exposats a l’Exposició de Madrid de 1878, on el primer va rebre una tercera medalla i va ser enviat a l’Exposició Universal de París.

Danés i Torras, Joaquim. Història d’Olot. Edicions Municipals.•

El teu anunci aquí informació: revista@alimara.cat

per només 75 € anuals!

I un anunci en un número, 25 €; i mig any (2 números), 40 €. Què esperes? Anuncia't a l'Alimara. ‒ 28 ‒

Digui, l’escolto

per Eduard Arbós i Eceiza

Xavier

Carbonell Fotos: Juli

Diu que al darrere d’un pintor, un artista plàstic, hi ha sempre quelcom a explicar, una història, una emoció, un poema… avui parlem de tot això amb un artista de casa nostra, de relleu internacional, casat amb l’escultora Rosa Serra amb qui comparteix l’amor per l’art amb majúscules. A VEURE XAVIER, POTS RECORDAR EL TEU PRIMER QUADRE?

I tant, tenia uns 7 anys, estava pintant un tema de Sant Francesc, i recordo que era d’un color verd esplendorós, tan verd, tan verd, que en acabar de pintar no sé on hi havia més pintura: si a la tela o damunt meu, més aviat el que vaig quedar com un quadre vaig ser jo mateix. MALGRAT SER OLOTÍ, FILL TAMBÉ D’UN RECONEGUT PINTOR DE L’ESCOLA OLOTINA, LA TEVA PINTURA HA FUGIT DEL PAISATGISME TRADICIONAL DE CASA NOSTRA I T´HAS DECANTAT PER ALTRES TÈCNIQUES; COM QUALIFICARIES LA TEVA OBRA?

Bé, jo sóc un obsés de la geometria, i la meva obra és fruit d’aquesta dèria, els meus treballs penso que són sobris, alegres i realistes que no vol dir que siguin millors o pitjors que gent que té altres estils, senzillament a mi m’atrau l’ordre que tenen les formes geomètriques i un cop tinc l’obra embastada intento endolcir la imatge inicial amb colors adients, capes d’atmosfera i allò que calgui perquè el resultat final sigui atractiu. ES PER AIXÒ QUE PINTES SOVINT ESTAMPES DE NOVA YORK? Quelcom hi té a veure, sí, l'skyline d’aquesta ciutat es geometria total i per això m’atrau especialment.

OLI, AQUAREĿLA O DIBUIX?

Per descomptat, oli; però no pots pintar olis, sense una base important de dibuix; si dibuixes tens més possibilitats. ET POTS IMAGINAR UN MIRÓ, SENSE COLOR?

No; de cap manera, la pintura de Miró no té formes hi predominen els colors primaris; és una explosió de color. PICASSO, MIRÓ, LAUTREC?

DALÍ,

GOYA,

TOLOUSE

Tots són genis, a mi Picasso o Tolouse Lautrec amb diferents estils em produeixen un joc d’emocions. DIGUES-ME UN PINTOR EMERGENT A QUI HAURÍEM DE SEGUIR EL RASTRE… PER EXEMPLE, BARCELÓ?

Doncs és un artista que en sap, però a mi no m’emociona, en aquests moments s’ha produït un buit, són temps difícils per a l’art, crec que s’ha perdut una generació de possibles artistes; la premsa parla poc del moviment artístic…. és la meva opinió, tant se val. A TU, MALGRAT ELS ORÍGENS, NO T’HA DONAT PER SEGUIR EL TRADICIONALISME DE LA PINTURA OLOTINA, ELS PAISATGES, EL VERD, ELS XAIS, ELS "VORA RIUS"…

‒ 29 ‒

Digui, l’escolto

per Eduard Arbós i Eceiza

Evident, no et sabria dir el perquè, però des de sempre vaig anar per altres camins i ja de bon començament fins i tot m’atreien més els paisatges de Cadaqués o l’Empordà; m’agrada l’asfalt.

li agrada allò que ha comprat, ara no és un bon moment per a l’art en general i per a molta gent que en determinat moment va invertir molt per revendre el dia de demà, ara la seva idea ha quedat frustrada.

PER A TU L’OLI SEMPRE HA ESTAT LA TEVA TÈCNICA PREFERIDA?

I QUE DIRIES DELS AUTODIDACTES, CREUS QUE POT SORTIR UN BON PINTOR SENSE PASSAR PER UNS ESTUDIS PREVIS?

Si, però també m’agrada l’acrílic sobre paper, en qualsevol tècnica que utilitzo l’art és una connexió a tres: l’artista, l’obra i el públic, quan tot això connecta s’estableix una emoció.

COM VEUS L’ACTUAL PANORAMA ARTÍSTIC A CASA NOSTRA? Quiet, parat; jo penso que es va fer una equivocació en barrejar l’escola d’art amb l’escola de disseny, aquesta s’ha menjat la primera i la gent que li agrada pintar s’ha hagut d’espavilar i avui està tot escampat, manca aquell gust, aquella identitat que tenia una escola en què tots els seus mestres eren prestigiosos i reconeguts artistes, s’ha diluït tot i el públic esta desorientat, sembla com si es volgués anuŀlar la tradició de tants anys de pintura.

POTSER PER AIXÒ AQUELL BOOM QUE VA VIURE LA PINTURA ANYS ENRERE EN QUÈ TOTHOM COMPRAVA ART, S’HA DIFUMINAT EN UN NO RES… Sí, és veritat que en certs moments la gent comprava art per invertir amb l’esperança que aquella inversió inicial podia revertir en una venda milionària, però això va ser un miratge. Jo sempre he cregut que la millor inversió en un quadre és quan a un mateix

Jo no m’atreviria a jutjar a ningú que es digui artista, però una escola d’art marca molt i si tu tens uns coneixements mínims, en molts moments t’ajuda. POTSER PER AIXÒ HI HA GENT QUE COPIA.

Sempre n’hi ha hagut, però es descobreixen, has de tenir molta informació pictòrica, tot i això mai no pots assemblar-te a un altre. QUAN COMENCES UNA TELA NOVA SAPS SEMPRE EL QUE VOLS PINTAR O HI HA UN PERCENTATGE D’IMPROVISACIÓ?

Mai no he improvisat, sempre tinc clar què vull transmetre, per això faig un esbós previ (sempre porto un bloc i un llapis a la butxaca) i llavors a l’estudi ho trasllado a la tela i ho componc segons els sentiments d’aquell moment i a vegades he copsat detalls amb la càmera fotogràfica que després m’ajuden a recordar. I QUAN CONSIDERES QUE UN QUADRE ESTà ACABAT?

Tothom deu tenir el seu sistema; jo personalment faig seguir 3 o 4 pintures alhora i quan en un quadre no sé què més fer-hi és el senyal que l’he de deixar de cara a la paret un temps i tornar-lo a revisar més tard. De totes maneres mai una obra no està acabada.

‒ 30 ‒

Digui, l’escolto

per Eduard Arbós i Eceiza

AIXÒ DEFINEIX UNA DISCIPLINA METÒDICA I ORDENADA… ÉS AQUEST, EL TEU CARÀCTER?

Bé, sóc en certa mesura reservat i ordenat; en aquest sentit et puc dir que tota la meva obra des dels inicis la tinc catalogada, numerada i fotografiada i et podria dir on ha anat a parar cada quadre que he pintat, PARLEM ARA DE LA TEVA PROJECCIÓ INTERNACIONAL, ON TENS EN AQUEST MOMENT OBRA EXPOSADA? He acabat una exposició a Miami recentment, ara preparo obra per exposar a París el mes de novembre i en tinc pendent de dates una altra a Nova York

TENS UN CURRÍCULUM INTERNACIONAL MOLT EXTENS, TENS ALGUN LLOC PREFERIT PER EXPOSAR?

A tot arreu és gratificant, Nova York, Zurich, Miami...; també a l’Àsia, encara que és més complex, tinc bons records de Singapur i Hong Kong on vaig exposar quan encara era colònia anglesa, el contrast d’opinions tan diferents és molt gratificant, però en qualsevol cas el lloc més emotiu i més compromès és quan exposo a la meva ciutat. I COM FUNCIONA LA LOGÍSTICA PER ENVIAR I RECUPERAR ELS QUADRES, NO ÉS MOLT COMPLICAT?

UNA TRAJECTÒRIA COM LA QUE HAS FET?

Per descomptat que no, tot plegat és el resultat de viatjar molt, conèixer gent i una cosa va portant a l’altra. La Rosa sempre m’ha esperonat i m’ha donat l’ impuls i la confiança necessàries per relacionarme en el món de l’art i et comento una anècdota… (digues, digues…) la primera vegada que vaig sortir d’Olot va ser per anar a Mallorca a recollir un premi i hi vaig anar perquè la Rosa em va donar el passatge d’avió i em va dir, ja hi estàs anant!! SEMPRE HEM DE CREURE! PARLEM ARA DE LA FIRA DE SANT LLUC I L’ETERN DILEMA, S’HA DE CELEBRAR EN DIA FESTIU O FEINER? Per a mi, sempre el dia del Sant. Sant Lluc és el patró dels artistes i no s’hauria de fer córrer la data; és un dia entranyable i sempre hi he estat present des de l’any 1959.

HI HA CONTROVÈRSIA I DIFERENTS OPINIONS RESPECTE A L’OFERTA, DIBUIXOS, PINTURES O TOT ÉS PERMÈS? El reglament és clar, tot el que sigui sobre paper és lícit, dibuix, aquareŀla, acrílics … QUEDA DIT! •

No, no; està tot controlat, els agents de duanes s'ocupen de tot i no he tingut mai cap ensurt important. T’HAVIES IMAGINAT MAI EN ELS TEUS INICIS

‒ 31 ‒

Notes sobre...

l’actualitat garrotxina Josep Murlà

Nova plaça Mercat per a Olot - A mitjan juliol es va inaugurar les instal·lacions provisionals de la plaça Mercat, d’Olot, que han quedat ubicades en un costat del pg. d’en Blay, en un solar que va quedar buit i s’hagué d’adequar, després d’haver tirat a terra els edificis que l’ocupaven. Fet el trasllat dels placers, es van iniciar les obres d’enderrocament del vell edifici de la plaça Mercat, que a poc a poc va anar desapareixent fins a quedar totalment demolida en la primera setmana d’octubre. En quedar lliure l’espai (situat entre els c. Mulleras, Rengle i Antoni Llopis, i la pl. de l’Hospital), aquesta zona urbana ha quedat molt oberta, proporcionant temporalment unes imatges inusuals i desconegudes, que no es mantindran. Acabat l’enderrocament s’iniciarà la construcció del nou edifici, el qual, segons el calendari previst, ha d’estar acabat per l’octubre de 2014. Es vol fer la inauguració coincidint amb la Fira de Sant Lluc. De la Via Catalana a la festa «Quatre barres i una estrella» – Continuen les reivindicacions massives, canalitzades per mitjà de l’Assemblea Nacional Catalana, per reclamar el dret a decidir del poble català. El dimecres 11 de setembre es va dur a terme l’anomenada Via Catalana, aconseguint formar, amb la participació de milers i milers de persones de tot el país, una cadena humana des de la frontera amb França fins a l’entrada del País Valencià. Un èxit sense precedents, popular, associat a proclames independentismes. La Garrotxa també va ser present a la Via Catalana, cobrint un tram de l’Alt Empordà. Després, el primer cap de setmana d’octubre, es dugué a terme, a Olot, la festa «Quatre barres i una estrella», amb la participació de grups i entitats de tots els municipis de la Garrotxa. Va ser una festa, tot i la pluja, molt concorreguda i popular, en què es pogueren sentir els primers tocs de la Llibertat, la campana sufragada per aportacions populars i que recorrerà tota la comarca al llarg de 2014. Per Sant Esteve s’inaugurarà el nou espai del Tresor Parroquial – Serà el dia de la festivitat del patró de la parròquia, el 26 de desembre, quan s’inauguri el nou espai del Tresor Parroquial, ubicat a la capella de la Puríssima, de l’església de Sant Esteve, d’Olot. No es desmuntarà el Museu instal·lat al costat de la sagristia. En el nou espai, de més fàcil accés, hi haurà exposades una selecció d’obres artístiques, com el

quadre Crist abraçat a la creu, d’El Greco. Els actes de la festivitat de sant Esteve els presidirà el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo. Primera edició del Trail del Camí Ral – Es va presentar al final de juliol i es dugué a terme, per primera vegada, el darrer diumenge de setembre. Ja és una realitat el Trail del Camí Ral, cursa de muntanya, de 47 km, que uneix Olot i Vic, passant per camins que formaven part de l’antiga via de comunicació que unia les actuals capitals de la Garrotxa i Osona. Hi prengueren part un centenar i mig d’atletes. Adéu a Joan Vilà Moncau – El dilluns 16 de setembre va morir Joan Vilà i Moncau, artista polifacètic que va ser, de 1970 a 1987, director de l’Escola de Belles Arts, d’Olot. També va ser regidor olotí en dos mandats municipals. Ha deixat molta obra en diverses disciplines i tècniques, ja que treballà el gravat, el dibuix, la pintura, aiguaforts, etc. Vigatà d’origen, havia desplegat una intensa activitat social, cultural i artística a Olot, on va ser enterrat. Marc Güell, setè ambaixador d’Olot – L’Ajuntament d’Olot continua efectuant el nomenament d’ambaixadors de la ciutat, és a dir, de persones que, residents a fora, sobretot a l’estranger, poden aportar punts de vista sobre el futur de la ciutat. El darrer nomenament (juliol) va ser el de Marc Güell i Cargol, investigador, resident a Boston (EUA). Jennifer Pareja, millor jugadora del Mundial de Natació de Barcelona 2013 – La waterpolista olotina

Jennifer Pareja, formant part de l’equip estatal, va fer-se amb una medalla d’or al darrer Mundial de Natació, dut a terme a la capital de Catalunya. Va ser, a més, la millor jugadora del torneig. Cal destacar també que Nan Oliveras aconseguí el subcampionat d’Espanya Sub-23, en curses de muntanya, i el tennista Tommy Robredo obtingué a Umag (Croàcia) el segon títol ATP de l’any. Consagració a Sant Llorenç de Sous – El 10

d’agost, el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, va consagrar l’església i l’altar de Sant Llorenç de Sous, a l’Alta Garrotxa, després d’haver recuperat un espai de les antigues dependències monàstiques per a aquesta destinació.•

‒ 32 ‒

Passatemps Sudoku

Sopa de lletres Troba els 8 noms relacionats amb el tema d'aquest número.

P Q E S C O L A D

I U M F M A L T I

N I D V S E U R S

T E L A I N C D S

U C I Y O L I S E

R O R R T I Y U N

A R T E S D N G Y

F L S D E U O L S

E A G A L E R I A

S M T U A T M C E

Troba les 7 diferències

Palíndroms Un palíndrom és aquella paraula o frase que pot ser llegida tant de d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra

Té llet al clatellet. Tip, el pastor ara fara rots a ple pit. Té tara: baratet! http://usuaris.tinet.cat/mgine/palidi.htm

Per subscriure’s a l’ALIMARA. Es tracta simplement d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També, podeu fer el pagament en efectiu*. 15 € anuals

Transferència Efectiu

Butlleta de subscripció Nom i cognoms: NIF: Adreça:

CP:

Població: Telèfon:

Amics, Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció anual de l’ALIMARA a través del compte que us indico.

Correu electrònic: -

Atentament,

Firma

ENTITAT

OFICIN A

CONTROL

COMPTE O LLIBRETA

(*) a: Parròquia de Sant Esteve d’Olot, Passeig d’en Blay, nº3 d’Olot o dipositar-la personalment a la bústia o enviant un email a revista@alimara.cat

‒ 33 ‒

La recepta

per Roser Puig #Ruceptes

Crema de porros (Vichysoisse)

IIngredients: 2 porros grans o 4 de petits, 1 o 2 pomes, 1 ceba petita, mantega, aigua o brou de verdura, oli, sal, 4 formatgets o 1/2 got de crema de llet i paciència al foc. Preparació: Netegeu els porros i les pomes i talleu-ho a daus juntament amb la ceba. Poseu dues cullerades de mantega i 4 cullerades d'oli en una cassola fonda i poseu-la al foc perquè es vagi escalfant. Seguidament, rossegeu-hi el porro i la ceba i afegiu-hi sal. Aboqueu-hi la poma una mica més tard. Si ho creieu convenient, afegiu-hi més mantega. Quan la barreja hagi reduït bastant i hagi agafat coloret, aneu afegint-hi aigua o brou, de mica en mica, a foc mitjà-alt. Quan cregueu que ja ha agafat prou consistència i sabor, ja podeu parar el foc i afegir-hi 1/2 got de crema de llet o 4 formatgets, o res. Tritureu-ho tot plegat amb una batedora fins a aconseguir la textura i l'espessor desitjades.La podeu servir adornant-la amb ametlles o pimyons. Aquesta crema la podeu prendre freda o calenta.

Refranys i dites

Extret de Viquidites

- No en tinc prou amb escriure-ho, necessito fer un dibuix.

- La pintura és molt fàcil quan no saps com fer-ho. Quan en saps, resulta molt difícil. - La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació. - La fotografia és millor que un dibuix, però no cal pas dir-ho.

- La pintura és una ficció tant si és una pintura figurativa com una pintura abstracta: obres una finestra a una altra realitat. - La poesia és pintura per a les oïdes, com la pintura és poesia per als ulls. - Titular un quadre no és necessari. No cal limitar l'atenció de l'espectador. - La qualitat d’ un pintor depèn del passat que hagi viscut. - Per dibuixar cal tancar els ulls i cantar.

- La pintura és més forta que jo, sempre acabo per fer el que ella vol. - L’execució a la pintura ha de tenir sempre improvisació.

- El dibuix no és pas la forma sinó la manera de veure-la.

- Tota pintura és un fet: les pintures estan carregades amb la seva pròpia presència.

PINTURA - ART - GALERIA - LLUC DISSENY - OLI - VAYREDA - ESCOLA

P Q E S C O L A D

Solucions

‒ 34 ‒

I U M F M A L T I

N I D V S E U R S

T E L A I N C D S

U C I Y O L I S E

R O R R T I Y U N

A R T E S D N G Y

F L S D E U O L S

E A G A L E R I A

S M T U A T M C E

‒ 35 ‒