ALIMARA 118 by The Graphic room

Núm. 118- OLOT, HIVERN 2012 • 3,50 €

R E V I S TA D E P E N S A M E N T, O P I N I Ó i R E F L E X I Ó

monografia:

"Els valors"

SUMARI pàg.

3 Editorial

Fotografia portada extreta d'internet lliure de drets.

Articles monogràfics 4

Valors i Contravalors

Daniel Baeza i Vernedes

Lluís Busquets i Grabulosa

Lluís Folch

Mercè Soler de Morell

Un decàleg de valors emergents per al segle xxi Els valors de la família Valors a l'escola

Per un esport més saludable

Rosa Maria Delgado

Ignàsi López

Normes de convivència La crisi, generadora de valors?

Joan Casañas

Valors que proclama l'evangeli

Jaume Angelats i Morató

La pàgina jove 18

Responsabilitat i paciència, valors indispensables pels joves

Núria Matabosch Pijuan

Digui, l'escolto 19

L'entrevista

Carles Aulí i Glòria Llinàs

Eduard Arbós

Biografia 22

Comptem amb tots plegats!

Lliberada Ferrarons i Vivés

Pilar Riera i Prat

Notes sobre l'actualitat garrotxina 24

Josep Murlà

Passatemps 25

Roser Puig

La tira còmica 26

Guspires

Dites i endevinalles 26

L’Alimara és una revista que edita la Parròquia de Sant Esteve d’Olot i que es publica des de l'any 1982. Aquesta trajectòria li dóna solvència i identitat. Monografies i temes d’interès i actualitat l’han marcat des de sempre, no sols per la qualitat dels articulistes, sinó també per l’actualitat de les temàtiques que tracta; amb perfil i una dinàmica que li permetran seguir endavant amb la seva tasca, comptant, sense dubte, amb el suport dels olotins i olotines.

(Solucions a la pàgina 26)

Publicació trimestral Redacció, edició i administració: Passeig d’en Blay, 3 Casa Rectoral Parròquia de Sant Esteve d’Olot Tel. 972 26 04 74. adreça electrònica: revista@alimara.cat Maquetació i impressió: The Graphic room, SC - OLOT Dipòsit Legal GI-535/82

Maria Dolors Figueres

L'acudit 27

Pilarín L'Alimara no es fa responsable, en cap cas, de les opinions i arguments dels nostres articulistes.

EDITORIAL

La paraula actitud vé de la paraula “acte”i l’acte és l’efecte de l’acció. Acte i acció són fenòmens intencionals. L’actitud és la predisposició a actuar segons unes conviccions anímiques. Actitud és expressió, manifestació exterior d’alguna cosa interior. La modalitat per actuar d’una manera característica, permanentment, contínuament... Segons Lluís Folch i Soler: l’actitud és una predisposició apresa culturalment per l’individu, segons la qual enalteix o bé desprestigia a altres indivídus, col·lectius, grups, institucions, etc. És independent de la situació. És un element més de la personalitat: natural i cultural del ser humà. Aquest aprenentatge inclou una graduació de valors escalonats segons designis personals o motivacions que mouen i orienten l’acció. Valoració i Valors: Segons els nostres articulistes es transmeten de pares a fills -ho diu Daniel Varnedas-. Hi ha un exemple familiar, social, que el vol imitar i del que es construeix la pròpia valoració de les coses i es fa la pròpia escala de valors, la que cadascú, intuïtivament, diposita en el seu interior i la fa servir de barem al llarg de la seva vida. No sempre som conscients del que transmetem com a escala de valors. Aquest fet apareix com a resultat de la nostra relació amb la vida, de la nostra educació, de la identificació amb el model, de la presència de models per imitar, el respecte al clima social en què vivim, la seguretat que sentim en nosaltres mateixos, la relació eclíptica que mantenim en tots els aspectes. Aquestes relacions afavoreixen la creació de la pròpia escala de valors, el termòmetre que anirà col·locant tot allò exterior que demani una reflexió interior. El Dr. Folch i Camarassa deia que tots eduquem; a aquest pensament podem afegir que pel fet de sentir-nos identificats amb algú,aquest ja és un educand ja que produeix un procès d’identificació Per poder construir de veritat una bona escala de valors, a nivell personal és necessari que el subjecte tingui ben alta la seguretat, el “jo puc”, incentiu de l’autoestima que el portarà a fer el que sent que pot fer i a ser-ne conscient i a sentir-ne satisfacció. Serà aquesta sensació la que anirà travant els escalons del que anirà valorant des de la pròpia experiència, segons Cassanyes i fent-ne baluart per consensuar-la amb altres de semblants, de diferents o de molt diverses. Aquí aplicarà el barem que haurà construït per interactuar a la mateixa societat a la qual es troba immers. Lluís Busquets i Grabolosa ens escriu el Decàleg dels Valors i entenem que: L’afecte, l’acceptació i l’autoritat ben entesa ajudaran a fer possibles les eines de què cada persona es servirà per conrear el propi camp de cultiu: corporal, professional i social, emprant la seva estabilitat per anar jugant el paper que li toca a cada situació o resoldre l’entrellat que dia a dia ens cau damunt la taula d’actuacions. Des de l’admiració, per imitació, també, qualsevol ser humà posa en pràctica el sistema actiu de similitud i fa que emmotlli moltes coses i s’acosti a actuacions del que ell conceptua com a importants, ja des del punt de vista d’acceptar un líder, com el de venerar qualsevol conducta humana o sentirse atret per qualsevulla personalitat atractiva. Hi ha una necessitat urgent que la societat creï definitivament possibles exemples a seguir dins el camp de l'honestedat, del respecte i de la generositat, qualitats aquestes que formen el barem d’una escala de valors ben construïda.Ho testifica des dels mateixos evangelis Ignasi López i els trobem vivenciats en la biografia de la Pilar Riera: la nostra Lliberada Ferrarons i Vivés. Un monogràfic per a la reflexió i una esperança que ens visualitza un futur més espiritual per a la societat materialista en què estem immersos.

Articles monogràfics

VALORS I CONTRAVALORS ¿ Com afecten la salut i la vida de les persones?

Els valors són principis que ens permeten orientar el nostre comportament en funció de com ens realitzem com a persones. Són creences fonamentals que ens ajuden a preferir, apreciar i/o escollir un comportament en lloc d’un altre. Són font de satisfacció i plenitud per les bones conseqüències que aporten. Els valors valen per sí mateixos, ja que són importants pel que són, el que signifiquen i el que representen i no pel que es pensi d’ells. Els valors es tradueixen en pensaments, idees i conceptes aplicats a la vida pràctica. La persona val el que valen els seus valors i la manera com els viu. Produeixen en la comunitat una consciència harmònica de benestar col·lectiu. Els valors permeten que ens realitzem com a persones protegint el que més estimem, com la família i la salut. Ens repten, ja que ens influeixen en les nostres emocions i sentiments. També ténen relació amb la nostra moral i ètica i cadascú té la seva jerarquia. Aquí és on entren els conflictes entre els valors i els contra-valors, per aquesta situació de percebre amb emocions i sentiments aquesta jerarquia. En el moment en què es contraposen els nostres sentiments i la nostra moral es produeix un conflicte i es desvirtuen els valors per les necessitats fictícies o errònies que passen a produir conductes desvirtuades. Llavors pensem: “No serà tan important si ho fem diferent per treure’n benefici”. Però no parem compte que més tard ens adonarem que produeixen un empobriment de la nostra vida familiar i de la nostra salut. A més, a la pràctica es genera tensió, insatisfacció i crisi. Quan es sobreposen les necessitats fictícies de les persones es pressionen els seus valors, aquests es debiliten, es produeix pressió social i afloren els contravalors. 4

Imatge extreta d'internet

Daniel Baeza Vernadas

Quan l'honestedat, la tolerància, el respecte, la pau i d’altres es malmeten i es fan servir els contra-valors, la societat comença a patir. Comencen els conflictes, sembla que hi sortim guanyant però la deshonestedat produeix fills dèbils, sense principis. La intolerància margina i no té mida ni entén d’altres valors que hi estan involucrats. Si la falta de respecte es posa en pràctica produeix despreci i menyspreu. Així amb tots els contra-valors. Al principi semblen afavorirnos però quan van contra tu, perquè tot el que produïm torna, ens produeixen rebuig i un emmalaltiment de la nostra societat, arribant a somatitzar-se produint malalties físiques. La manca de perdó i d’altres valors se'ns lliguen al coll produint uns lligams que ens ofeguen. Tinguem cura dels valors perquè ens donen salut i fan que tot rutlli.•

Articles monogràfics

UN DECÀLEG DE VALORS EMERGENTS PER AL SEGLE XXI

Les dones i els homes no naixem fets i condrets, autònoms. Esdevenim cada vegada més humans (hom parla d’hominització) a mesura que anem fixant en la nostra interioritat aquelles categories amb les quals percebem les informacions que ens arriben del món (coneixem), les avaluem i en menystenim unes i optem per d’altres (elegim i decidim), a partir de les quals treballem per deixar en el món una petjada singular (hi actuem personalment). Aquestes categories són els valors. La idea de valor (valor prové de ‘valer’), tanmateix, no té un pes universal per a tothom ni per sempre: depèn d’una determinada interpretació del món en un moment determinat. Vist que la interpretació del món no és uniforme, un discurs que vulgui ser honest sobre els valors s’ha de posar sota sospita i ha de ser per força polèmic. Els valors, encara que siguin canviants en tant que realitats susceptibles d’elecció preferencial, defineixen criteris de la conducta personal i comunitària. Malgrat les institucions més tradicionals transmissores de valors —família, escola, comunitats de fe i d’altre tipus, món del treball...— entrin en crisi, sempre en sorgiran d’altres i en

tenim exemples que caldria sedassejar: mitjans de comunicació, publicitat, indústries culturals i de lleure, xarxes socials... Fa un parell d’anys, en el curs de batxillerat de “Redacció i Periodisme”, vaig proposar als meus alumnes el tema dels valors. El problema era definir-los! Vam entrevistar Francesc Torralba, director de la càtedra Ethos d’ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull i autor del llibre Cent valors per viure: la persona i la seva acció en el món (2001), els responsables de l’Observatori dels valors de Catalunya, promogut per la Càtedra de Governança Democràtica d’ESADE i per la Fundació Lluís Carulla, que anualment publica quatre informes en què relaciona els valors amb determinats àmbits socials catalans —esdevenen llibres, i ja passen de la dotzena—1, i també vam enquestar d’altres personalitats del país (Arcadi Oliveres, Ricard Lobo...). A un alumne se li va acudir la pro-

Imatge extreta d'internet

Lluís Busquets i Grabulosa

posta de demanar als tres polítics que havien ocupat la presidència de la Generalitat quins eren per a ell els valors més importants i ens vam posar mans a l’obra. Resumeixo els resultats. Jordi Pujol posà a la seva llista l’amor, l’honestedat, la justícia, la llibertat, la responsabilitat, el coneixement, el deure, la solidaritat... Pasqual Maragall va enumerar i explicar aquests: saber què vols, simpatia, autenticitat, rigor, amistat, paciència, generositat, atreviment, astúcia i fidelitat. José Montilla, president 5

Imatge extreta d'internet

Articles monogràfics

aleshores, parlà de l’esforç, el treball, l’excel·lència, el rigor, la tenacitat, la disciplina, la constància, la dedicació, el civisme, l’honradesa, el respecte, la tolerància i el sentit de la justícia. Tot plegat ens relligà una mica amb el Projecte d’Ètica Mundial promogut per Hans Küng, teòleg catòlic nascut el 1928, perit del Concili Vaticà II des de 1962 al costat de Joseph Ratzinger, el Papa actual i, tanmateix, amb la llicència per ensenyar teologia catòlica retirada des de 1979. Aviat farà 20 anys de la Declaració per una Ètica Mundial subscrita al Gran Park de Chicago pel Parlament de les Religions del Món el 1993, davant de l’atzucac on es troba el nostre planeta. Des del 1995 la Fundació per a l’Ètica Mundial (Stiftung Weltethos) s’ha dedicat a prosseguir i ampliar, arreu del món, 6

aquest procés de comunicació intercultural i interreligiós, a partir dels valors que les religions puguin tenir en comú i entorn de tres grans afirmacions: 1) No hi pot haver supervivència del nostre planeta sense una ètica mundial; 2) No hi haurà pau mundial sense una pau religiosa; 3) No hi ha possibilitat de pau religiosa sense diàleg entre les religions. Des d’aleshores Hans Küng ha publicat diferents llibres sobre aquest tema2; en el meu llibre Carta al Papa d’un creient crític (2010), me’n feia ressò i em feia creus que des del Vaticà s’hagin fet oïdes sordes al Projecte d’Ètica Mundial i li deia al Papa: “No us hem pas vist cap gest de suport a la Fundació per l’Ètica Mundial ni maldar per la sostenibilitat d’un món —d’un planeta— que ja no ho és. Els experts parlen de geocidi!” (p.146). Valgui aquesta introducció

per dir que el tema dels valors, per a un educador, resulta del tot cabdal. Amb els meus alumnes en vam establir 180. D’aquella llista, bandejant els més tòpics (AMOR, AUSTERITAT, CIVISME, CORTESIA, FE, RESPONSABILITAT, SENSIBILITAT, etc.) n’extrauré un decàleg per ordre alfabètic, els més imprescindibles per afrontar aquests inicis del segle XXI, i els procuraré definir i interrelacionar. Els meus valors de futur, doncs, serien aquests: 1) L’ACCEPTACIÓ: És l’assumpció de les forces de què disposem i de les pròpies debilitats, això és, el fet de saber interioritzar els propis límits i les pròpies possibilitats. 2) L’ALTERITAT: Acceptar l’altre en totes les seves conseqüències, sigui un veí molest o un immigrant; i això vol dir reco-

Articles monogràfics

nèixer en l’altre un valor, donar per fet que els altres són importants en la pròpia vida i que la nostra vida fóra diferent sense ells. 3) La CIBERNÈTICA: Valor que ens permet el control i autocorrecció del que fem amb l’objectiu de fer els possibles per encertar millor en les futures oportunitats. 4) La CONTEMPLACIÓ: Moviment de la intel·ligència que condueix a la delectació de la inacció (ens delectem amb un quadre, amb un menjar, amb un paisatge o meditant sobre la pròpia vida). Segons Tomàs d’Aquino calen tres condicions prèvies: salut corporal, deseiximent de les coses externes, assossegament de les passions. 5) El DECREIXEMENT: Valor incorporat al moviment ecologista per la pèrdua de significació del mot sostenibilitat, sobretot a partir del Petit tractat del decreixement serè (2009), de Serge Latouche, professor d’economia a la Universitat de París. No pretén pas cap mena de “creixement negatiu” (on porta ineluctablement l’actual economia) ni de tornar a les

cavernes ni de bloquejar el desenvolupament social, sinó fer l’opció de no fomentar la vida humana sobre el desenvolupament de les formes productives de forma il·limitada. 6) L’EPIQUEIA: Consisteix a guardar l’esperit de la llei en aquelles coses en què no s’estén l’esperit de la llei i hom es conforma només amb la lletra de llei. 7) La IDEICA: Principi abstracte de la totalitat que ens fa present el conjunt com a suma de parts, més les seves relacions, i és el lloc on neixen les cosmovisions i els seus possibles models interpretatius de la realitat. 8) La IMPERIÈNCIA: Experiència interior, intuïda directament abans de qualsevol racionalització, fruit del conjunt de processos, que estableixen el principi vital de la persona, tots ells susceptibles de crear un desori interior que cal mirar d’harmonitzar. 9) La NEGATIVITAT: Denominada com a condició de negatiu a manca d’un nom millor, és el valor positiu de saber dir

“no” en situacions extremes en què ens juguem part de la pròpia vida o la vida sencera. Fins i tot l’amor té límits i, de vegades, s’ha de saber dir que “no”. 10) RESILIÈNCIA: És el realisme de l’esperança, segons Bice, que permet reeixir socialment de manera acceptable després d’haver afrontat condicions tenses o l’adversitat amb riscos negatius. Hi ha qui el resumeix com l’actitud de superació de l’adversitat. Vet aquí un decàleg per a tota una vida! •

1. Entre aquests volums, Joves i valors, Valors i mitjans de comunicació, Treball i valors, Família i valors, Empresa i valors, Política i valors, Consum i valors o TIC i valors. 2. Per exemple: Hacia una ética mundial. Declaración del Parlamento de Religiones del Mundo (Madrid: Trotta, 1994), Proyecto de una ética mundial (Ibidem, 1995), Una Ética Mundial para la Economía y la Política (Ibidem. 1999), ¿Por qué una ética mundial? Religión y ética en tiempos de globalización. Conversaciones con Jürgen Hören (Barcelona: Herder, 2002), Reivindicación de una ética mundial (Madrid: Trotta, 2002), Proyecto de una Ética Mundial. La dimensión espiritual de las religiones del mundo (Barcelona: Random House-Mondadori, 2004), Para un proyecto de ética mundial [amb Karl-Josef Kuschel, eds.], i Ciencia y Ética Mundial (Madrid: Trotta, 2006). 7

Articles monogràfics

ELS VALORS DE LA FAMÍLIA Lluís Folch i Soler

<< Quins valors poden ser els valors de la família? O no en té cap, de valor? >>

La humanitat no és masculina ni femenina, la humanitat som tots, homes i dones, i la unitat humana no és l’home ni la dona sinó la parella, masculina i femenina alhora. Quan un noi ha arribat a adult masculí i una noia ha arribat a adult femení, què els queda per acabar de créixer? Incorporar l’altra mitja humanitat en la parella. La parella és la unitat humana. La família comença amb un home i una dona amb compromís de matrimoni. Seran els pares, els avis, el besavis o els rebesavis, però serà una parella composta per un pare i una mare responsables de la formació de persones; per tant el primer valor de la família serà l’educació. La família educa, educar és fer persones, és organitzar d’una manera les immenses possibilitats genètiques del cos humà. Educar 8

és acompanyar els infants tot el camí que va de la natura a la cultura; però educar també és un procés de despreniment i d’emancipació que porta a l’autonomia. Com ho farem per acompanyar i desprendre alhora? Que no siguem nosaltres que els seguim sinó que siguin ells que se’ns emporten. La família ha de ser un lloc on els fills hi trobin protecció, aliment i afecte. La família ha de ser una casa, un ambient agradable, un lloc de seguretat, tranquil·litat, pau i confiança, on s’abaixin les defenses i tothom s’obri a la relació sense por; en aquesta relació es transmeten els valors. Aquest ambient agradable, aquesta sensació de pau i tranquil·litat farà que tots els membres de la família valorin positivament el Imatge extreta d'internet

Un valor és una cosa important per a mi, tant en positiu com en negatiu; tant la pau com la guerra són coses molt importants per a mi. El mateix podríem dir de la salut i de la malaltia, de l’amor i de l’odi. Hi ha coses molt importants, altres poc importants i d’altres gens importants. Una escala de valors seria una llista de coses ordenada segons el valor que aquestes coses tenen per a mi.

fet de ser d’aquesta família i en conseqüència se sentin solidaris d’unes maneres de sentir, de pensar i de fer; així quan se’n vagin se’ns

Imatge extreta d'internet

Articles monogràfics

emportaran i podrem seguir educant-los des de dintre. Com ho farem per transmetre una manera de sentir, de pensar i de fer? Creant lligams des del naixement. Primer familiars, després locals i de país. Haurem de convenir, d’acordar i consensuar reglaments i maneres de fer; pensem que per jugar també fa falta convenir, acordar i consensuar un reglament, i que el joc és l’escola de la vida. Fer-se gran és aprendre normes que fan possible la convivència, i aquí entra l’autoritat. L’autoritat demana un comportament d’acord amb els termes acordats. L’autoritat demana un comportament responsable i una actuació amb criteri coherent amb les convencions establertes. Però l’autoritat no ha de ser només una força que imposa, sinó una força coherent amb les formes de conducta apreses a casa, a l’escola, al poble i al país, consensuades per tots, perquè són les nostres.

<< Educar és ensenyar el valor del compromís; educar és ensenyar a complir els compromisos. >>

Així, doncs, quins són es valors de la família? L’afecte, l’acceptació, l’autoritat i l’estabilitat que permeten crear un ambient de seguretat. El sentiment de seguretat també és un valor de la família que permet créixer sense por. A patir

d’aquest ambient la família podrà educar els petits; l’educació és un altre dels valors de la família. Educar és acompanyar l’immadur a la maduresa, i la maduresa é s descobrir, valorar i assumir una escala de valors, valors que no s’han d’imposar sinó que han de néixer i créixer amb l’infant dins de la relació familiar. Però educar també és convenir, acordar i fixar formes de conducta; recordem que fer-se gran és aprendre normes que fan possible la convivència. Educar és ensenyar a posar-se d‘acord amb el veí, amb els companys i amb tots els membres de la família i, sobre tot, respectar aquest acord, aquest vincle ferm i elàstic alhora establert amb tota la població. Educar és ensenyar el valor del compromís; educar és ensenyar a complir els compromisos. Els que no es volen comprometre és que no tenen clara una escala de valors, o volen defugir les seves responsabilitats. La família forma els seus membres perquè siguin responsables dels acords i dels compromisos que els vinculen a la família, al poble i a la societat. D’això en diem ser honrat.• 9

Articles monogràfics

VALORS A L'ESCOLA Mercè Soler de Morell Pagès

Definir valor pot ser relativament fàcil: qualitat, virtut o utilitat que fa que una persona o una cosa sigui preuada. Reconèixer i saber el que volem ens porta a la conveniència de valorar unes coses, de renunciar a unes altres, de resoldre els possibles conflictes d’interessos i d’emprendre una línia de reflexió entre el desig i la realitat, la necessitat i la demanda, els sentiments i els béns materials. Vivim en una societat on no disposem de prou temps per observar i descobrir en tota la seva complexitat, la persona que es troba davant nostre. Ser mestre implica generositat, humilitat i confiança. El nostre treball és acompanyar els alumnes en el seu procés d’aprenentatge i creixement, ajudar-los a obrir-se a noves possibilitats mentre fem de les aules uns espais segurs, i donem mèrit als seus progressos. Cadascú té la seva escala de valors. Si preguntéssim a qualsevol pare o mare com desitjarien que fossin els seus fills, un bon percentatge diria primer “que sigui feliç”, i després afegiria frases com “vull que el meu fill sigui llest, que col·labori a casa i que es porti bé amb els altres”. I si preguntéssim com els agradaria que fossin els seus fills dins de 30 anys, segurament seguirien posant en primer lloc “feliç”, i després molts afegirien: “vull que sigui reflexiu, que sigui capaç de construir una llar equilibrada i que s’envolti de bones persones”. I a l’escola quins valors els oferim? En són molts, però m’agradaria destacar-ne alguns: reflexionar, col·laborar, compartir i saber comprometre’s. Fer pensar, i sobretot, fer-ho abans d’actuar, considerant les conseqüències, és madurar, créixer com a persona. Els ensenyem a conèixerse millor, a relaxar-se, a ser capaços de tenir una actitud madura davant de qualsevol fet. Tots som importants i a l’escola es treballa de valent en benefici de tots. Ser generós 10

amb els altres també és treballar en equip, col·laborar, gaudir plegats. I això fa que sigui una responsabilitat, una qüestió de respecte envers els altres i de bona convivència. La vida ens ha donat a cadascú coses diferents que hem aconseguit amb poc esforç, gairebé gratuïtament. Uns tenen habilitats per córrer, d’altres per estudiar, d’altres per fer amics,... La genètica, l’atzar, la casualitat fan que tots siguem diferents. És a l’escola on compartim emocions, alegries, soledat, tristor, il·lusió, dubtes... i tot plegat enfortirà la nostra amistat perquè deixem que ens coneguin d’una manera més íntima. L’escola sempre està treballant per una cultura de l’esforç, amb compromís constant que s’ha d’ensenyar essent model i exemple. Els mestres creiem en els valors, encara que sembli que de vegades estan desordenats o fins i tot amagats. A l’escola, els mestres tutors i a casa els pares hem de fer l’acompanyament dels nens; escoltarlos, donar-los confiança i suport incondicional i, si cal, crítica en altres aspectes on puguin sorgir discrepàncies. Aquest segle ens ha de dur un renaixement de valors per part de tots. No hem de perdre mai el referent que ens diu el mot valor, d’aquells principis ideològics o morals pels quals es guia la societat. Voldria acabar amb un petit text que vaig llegir i que m’agradaria compartir: “Per la felicitat que m’aporta, pel poder que em dóna perquè és únic per la seva utilitat, per l’esforç, pel temps que m’ha costat, pels diners que val, per l’amor que li tinc, tot junt té molt valor”.•

Articles monogràfics

PER A UN ESPORT MÉS SALUDABLE

Hi ha una certa preocupació per la mancança d’educació de valors a la nostra societat, que afecten la nostra vida. Això es veu reflectit en el treball, la família, la política, l’esport, etc. Crec que és important aturar-nos i reflexionar una mica. Avui dia, l’esport ha superat l’exclusiva activitat física i s’ha convertit en una activitat cultural i mediàtica a nivell universal. La qual cosa representa un mitjà de gran influència dels valors o contra-valors que l’esport pot projectar sobre les persones. Per tant, és important que tant els jugadors com els entrenadors i clubs esportius, etc. pensin si realment volen un esport saludable o una banal competició de rivals. Com es poden transmetre els valors a través de l’esport? A través de les actituds i les accions de totes les persones que envolten l’esport. Actituds positives i accions de valor. Per tant, és ben important com s’eduquen els infants en l’esport quan s’inicien en aquesta afició. Si un entrenador ensenya la importància de treballar en equip, resolució de conflictes i respecte entre els companys siguin o no del seu equip, entre d’altres, els jugadors seran formats en valors que afectaran la forma de comportarse en el camp de joc i, fins i tot, altres facetes de la seva vida. Així mateix, els familiars més pròxims es converteixen en un referent de com viure l’esport. Per exemple, quan un pare transmet humilitat i ensenya a gaudir de l’esport i ser competitiu al seu fill sense caure en la vanitat de creure que s’ha de ser el millor. Presidents de clubs esportius i persones representatives de l’esport també poden ser molt rellevants en ser transmissors de valors amb

Imatge extreta d'internet

Rosa M. Delgado

la seva manera de ser davant de l’esport i les persones. Per tant, és molt evident que els valors es fan visibles a través de les actituds i les accions. Aquestes no tenen un caràcter innat, sinó que són fruit de l’aprenentatge dels pensaments, de les emocions i les accions. Els valors tenen sentit quan els posem en pràctica i traiem profit de les experiències que vivim. Si no succeeix això, el que experimentem és un contra-valor. És a dir, individualisme, irresponsabilitat, menyspreu, vanitat, agressivitat, etc. Així, doncs, els valors en l’esport aporten equilibri i desenvolupament personal i de grup: superació, autoestima, resolució de conflictes, tolerància, integració dels membres del grup.... de tal manera que actituds positives i valors en acció en l’esport poden canviar i educar a tota una nació. Això és el que va passar en el Mundial de Rugby de 1995 a Sudàfrica. El President Nelson Mandela va aconseguir, a través de l’esport, la reconciliació entre blancs i negres de tot un país. Val la pena ser educadors de valors en l’esport, per a un esport veritablement saludable de tal manera que es pugi incidir no només en l’activitat física, sinó en la part integral de la persona que afecti les emocions, els pensaments i les accions.• 11

Articles monogràfics

LES NORMES DE

CONVIVÈNCIA Ignasi López Cap de la Policia Municipal

l nostre Estat democràtic garanteix el lliure exercici dels drets i de les llibertats. L'única limitació a aquest exercici seria que en voler-lo exercir, poguéssim afectar un dret d’una altra persona. Davant d’aquesta confrontació d’interessos diversos, quan no contraposats, les administracions són les encarregades de regular, per mitjà de normes, la pacífica convivència en societat. Aquestes normes hauran de tenir com a finalitat la defensa d’un “valor”. La norma ha de protegir un valor important per a la societat. Si entrem en algun exemple concret, la normativa de trànsit defensa dos valors: principalment protegeix la vida de les persones. Com a valor secundari, defensa que la circulació per les ciutats sigui possible. D’aquí tot el seguit de normes sobre com s’ha de circular, a quina velocitat, com comportar-se en arribar a un pas de vianants, les zones d’aparcament restringit, etc. Si parlem de l’ordenança de sorolls, aquesta defensa el dret a poder viure a la ciutat sense un soroll excessiu que ens pugui molestar quan anem pel carrer, o en arribar el vespre i volem dormir. Quan un local d’oci o en un pis particular posen la música massa alta, la policia adverteix sobre la molèstia, i si l’infractor persisteix, se’l denuncia perquè no hi torni. En el nostre esdevenir diari, les presses, els neguits, poden fer que puguem actuar amb un cert component d’insolidaritat. Veient més el nostre propi interès que no l’interès dels nosaltres conciutadans. D’aquesta manera, i de manera quasi inconscient, ens podem justificar en un seguit de petits incompliments de la norma 12

quan som nosaltres els interessats a vulnerarla. En canvi, som extremadament exigents en l’estricte compliment de la norma respecte dels altres. La policia ens movem en aquest bosc de normes i de sensibilitats diverses. Ens trobem ciutadans molt exigents en alguns aspectes que demanen contundència, i quan actuem sobre els infractors, aquests es mostren escandalitzats sobre la nostra actuació excessivament contundent. És una de les característiques de la nostra feina. Que la fa especialment complexa. Cada persona i en cada moment pot tenir una percepció diferent sobre un mateix fet. Bé, en tot cas, els components de la Policia Municipal d’Olot cada dia refermem el nostre compromís per servir la ciutadania. Per aconseguir una ciutat més segura, més cívica, amb menys accidents... Parlant d’accidents, sembla obligat fer una referència als dos recents accidents de trànsit que han comportat la pèrdua de dues vides. En el primer, va perdre la vida un jove motorista en xocar contra un turisme. En el segon, una nena de St. Miquel moria atropellada quan travessava un pas de vianants a la ctra. de la Canya. Els accidents sempre tenen un cert component de fatalitat, però sovint també són conseqüència de l’incompliment de la norma o almenys de certa relaxació en la conducció. El compliment de la norma respecte el trànsit de vehicles, també a la ciutat, és un element fonamental. La millora de les mesures de seguretat als carrers, però també l’educació al volant i la responsabilització dels conductors sobre com es comporten al volant, són elements

Imatge extreta d'internet

Articles monogràfics

que resulten del tot necessaris per reduir l’accidentalitat. Els conductors, en arribar a un pas de vianants, han de reduir la velocitat pel cas que pogués creuar un nen corrent. En aquest cas, si la velocitat és l’adequada, podrem aturar el vehicle. Malgrat això, si no som capaços d’aturar completament el vehicle, no tindrà les mateixes conseqüències xocar un turisme contra un vianant si el vehicle circula a 50 km/h, que si circula a 20 km/h. Les conseqüències lesives no són les mateixes i podrem evitar una lesió fatal. Quan la policia fem controls als passos de vianants, ens trobem amb conductors que no cedeixen el pas. Quan els aturem per la infracció i els denunciem, alguns ens increpen i ens

justifiquen la seva conducta dient que tenen molta pressa i que nosaltres només busquem recaptar diners per a l’Ajuntament. A l’inici de l’escrit parlava del “valor” fonamental que ha de defensar una norma. En el cas del trànsit, el valor fonamental que defensa la normativa de trànsit és la “VIDA”, com la dels nostres mateixos veïns que l’han perdut en els nostres carrers. Agraint la possibilitat de fer aquest escrit per a la vostra publicació, aprofito l’oportunitat que m'heu donat per demanar respecte i responsabilitat en el compliment de les normes de convivència, entre elles la normativa de trànsit.• 13

Articles monogràfics

La crisi,

generadora de valors? Joan Casañas i Guri

Des que, ara fa unes setmanes, em van demanar aquest article, vaig pel món com un captaire preguntant a tota mena de gent: Creieu que la malèfica crisi en què estem ens fa avançar, malgrat tot, en algunes actituds humanes positives, és a dir, en valors? En plantejar-me personalment el tema m’he descobert a mi mateix molt pessimista en aquest punt. I, atès que no és bo fiar-se del propi pessimisme, perquè un panorama personal sempre és quelcom reduït, m’he llançat a preguntar-ho als altres, conversant o llegint els seus escrits. Què més voldria jo que poder proclamar: Entre nosaltres creix l’odi a la corrupció i l’amor a l’honestedat. Fa un parell d’anys esperàvem que seria així. Però no ho veig gens clar. Per començar citaré un article d’en Martí Olivella a l’Avui el juny passat, que ens ajuda a situar els desafiaments de la crisi. Diu: Hem de revisar les actituds i els comportaments, individuals i col·lectius, polítics i empresarials, que situen l’afany de guanyar diners, la maximització del benefici, com a l’objectiu prioritari que determina les nostres decisions i relacions, en detriment de la cohesió social, el respecte als drets humans i laborals, i la sostenibilitat ambiental. Així defineix l’amic Olivella el que és, culturalment la nostra crisi. Bé es pot dir que és una crisi de valors. Estem, doncs, de ple en el

tema proposat i ell mateix l’inicia assenyalant una resposta positiva a la meva pregunta: Hem d’agrair que el moviment del 15-M hagi fet emergir un generalitzat sentiment d’indignació que no s’expressava públicament. Sí, són força les persones que, parlant de valors positius apareguts o renascuts a causa de la crisi em citen el moviment dels Indignats, el famós 15-M. Amb totes les crítiques que se li puguin fer, amb totes les deficiències que pugui manifestar, sembla clar que amb aquest moviment apareix quelcom molt aprofitable. És, simplement, la consciència col·lectiva que el sistema actual d’estructuració de la societat no va, no val, no pot anar; cal canviar-lo, ens hem de revoltar. Encara que fos només això, només un crit, ja és molt enmig de la música sorda del fer diners. I un crit com aquest, col·lectiu, és un gran valor en una societat. Algunes persones em diuen que els sembla un pas endavant, en el terreny dels valors, el fet que cada vegada més les persones tenen consciència dels seus drets. No quedo gaire convençut perquè hi trobo a faltar aquella segona part que diu: i consciència dels seus deures. Però anotem-ho com a positiu perquè la inconsciència mai no és bona. Una feliç aportació a l’optimisme que estic buscant la trobo en un escrit d’en Bru de Sala en el diari El Periódico de l’1 de juliol passat.

Articles monogràfics

(Tradueixo jo del castellà): Una vegada comprovat que l’egoisme nacional dels rics només afavoreix els rics del països rics, i només a curt termini, el pèndul europeu comença a agafar rapidesa cap a l’esquerra. La gent s'adóna compta que les capes més altes acumulen la part més gran del pastís en detriment de les mitjanes i baixes. La gent vol repartir. La gent vol benestar. La gent vol seguretat i equilibri. La gent vol posar fi al descontrol i a l’imperi dels mercats… No hi ha força humana capaç de contenir o fer canviar de direcció aquestes derives. El viatge del pèndul en direcció contrària a la dels últims decennis acaba de començar, si nó sóc jo qui al·lucina. Molt bé per en Bru de Sala! Us recomano l’article sencer. Conversant amb un grup d’amics m’assenyalen com a valor positiu i creixent amb tot això de la crisi el fet que ara, vulgues que no, ens veiem obligats a parlar d’uns temes dels quals fins ara “en passàvem”. Els temes, per exemple, del valor de la política; de la seva estreta relació amb l’economia; del fatal domini que actualment l’economia té sobre la política; del diner incontrolat; etc. I una altra cosa han posat també a les meves mans de captaire. Es tracta d’un valor ben important, sobretot de cara a l’ecologia, tan essencial per al futur de les nostres societats: La crisi ens fa aprendre de nou a aprofitar les

coses en comptes de comprar-ne de noves així que no ens agraden. A bescanviar-les amb coses que a algú altre li sobren i a mi em fan falta, o a l’inrevés. A aprofitar-les al màxim. Sempre ho havíem d’haver fet. El comerç ens ha embriagat i em deixat de fer-ho. Però mai no és tard per tornar-hi. Visca el viure amb senzillesa, aprofitant i reciclant. Així serà més fàcil que les coses bàsiques arribin a tothom del món. I m’han parlat també de la petita caritat de cada dia. Insuficient per arribar a una societat estructurada de manera més justa, però del tot necessària per a mantenir-nos en la mínima humanitat de la nostra espècie. Força gent, sobretot dels barris més afectats per la crisi, em diuen que aquesta solidaritat de petits detalls es manifesta clarament i creix. Visca la petita caritat de cada dia! Pot donar fruits més alts. Algú em diu que es pot canviar la paraula caritat per solidaritat, perquè indica una consciència nova, una certa obligatorietat social. I sempre queda l’esperança; el no caure en el desencís. És difícil saber si són moltes o poques les persones que mantenen l’esperança malgrat tot. Trobo un text d’en Vicens Verdú que ho diu breu i molt bé: L’esperança seria que aquesta transformació provocada per productes tòxics, estafes i incompetències continuades creï un subjecte nou incompatible amb la ceguera, la injustícia i la iniquitat.•

El teu anunci aquí informació: revista@alimara.cat

per només 75 € anuals!

I un anunci en un número, 25 €; i mig any (2 números), 40 €. Què esperes? Anuncia't a l'Alimara. 15

Articles monogràfics

Valors que proclama l'evangeli Jaume Angelats i Morató

En un article recent (La Vanguardia, 5/12/11), Antoni Puigverd comenta que «molta gent d’avui concep la vida només en termes econòmics: Treballar per poder comprar. Fora d’aquest esquema, la vida li semblaria tediosa, sense sentit». A parer seu, «en la construcció d’aquest ideal de vida estrictament econòmic, hi ha contribuït tothom. La política, la cultura, les dretes i les esquerres, els periodistes, els futbolistes i gairebé tots els líders socials». Considera que «la crisi econòmica ens desmunta perquè ataca l’únic valor que compartíem: fer diners és el millor que hi ha». Per això, adverteix que «potser ha arribat el moment de reconsiderarho tot. No són només diners, el que ens fa falta. També ens cal un projecte personal que doni sentit a l’existència». En aquest sentit, evocant la col·laboració de molts voluntaris en el Gran Recapte realitzat fa poc Catalunya, remarca que «se’ls veia molt contents d’ajudar a donar». I conclou així la reflexió: «Comprar i vendre –– deien–– fa anar l’economia. Ara descobrim que donar la salvarà». El miratge d’un ideal de vida merament econòmic pot comptar amb moltes complicitats, però no pas amb les de l’Evangeli de Jesús: «Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà» (Lc 9,24). Pot dir això qui no ha pretès salvar-se ell mateix (Lc 23,35), qui ha proclamat les benaurances com a via per assolir una felicitat consistent (Mt 5, 1-11 i Lc 6,20-26), qui ha transfigurat tota la seva vida fent-ne un do per als altres, qui ha dejunat quaranta dies en el desert sense sucumbir a la fal·làcia de convertir les pedres en pans: «L’home no viu només de pa» (Lc 4,4). El mestre que s’ha acomiadat dels seus deixebles oferint-los un pa trossejat mentre deia 16

«això és el meu cos entregat per vosaltres» (Lc 22,19), els ha mostrat amb eloqüència existencial que, el pa necessari per sobreviure, no basta per fer viure les persones. Cal alguna cosa més ––de la qual el pa n’esdevé signe–– per possibilitar el desplegament d’una existència humana de debò, més enllà de la vida biològica. Pau de Tars evocarà aquesta saviesa salvadora de l’Evangeli «recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre”» (Ac 20,35). En cada persona hi ha una fam, un desig i una recerca que depassen la contingència d’haver de menjar. És l’anhel d’arribar a ser allò que hom intueix que està cridat a esdevenir realment. Emprendre amb responsabilitat el camí d’aquesta realització depèn de cadascú. El gran repte que tenim al davant és el d’humanitzarnos. I, per assolir aquest objectiu ––en què humanisme i cristianisme van de bracet–– cal exercir la llibertat sense complexos. Una llibertat que ningú no ha d’esperar que li sigui reconeguda. Per més que els poders polítics, econòmics o ideològics tendeixin a conculcar-la, pertoca a cadascú d’exercitar-la decididament i sense por. No cal dir que Jesús de Natzaret és un magnífic paradigma de persona lliure, alliberada i alliberadora. Al costat de la llibertat personal, cal afirmar naturalment la igualtat de tots els homes i dones. No es tracta de cap igualitarisme que no respecti l’alteritat i menystingui les diferències, sinó d’aquella igualtat que comporta el reconeixement dels drets individuals i de cada col·lectivitat sense el qual no hi ha democràcia possible. Cal remarcar encara la dimensió de la fraternitat que reconeix un germà en cada ésser humà, que impulsa a sortir a l’encontre dels altres,

Articles monogràfics

respectant-los en la seva diversitat i mirant d’establir-hi vincles amistosos de convivència. En el context actual, si no volem renunciar a la perspectiva d’humanitzar-nos una mica més tots plegats, convé incentivar també una veritable resistència civil per no defugir actuacions –– personals i comunitàries–– que ens impliquen èticament a tots: des la preservació ecològica, passant per prioritzar el cultiu de coses belles i bones que contraresti la brutícia que ens envaeix, sense evadir les exigències de coherència que comporta la promoció de la justícia i la pau per a tothom, ni oblidar el compromís per fer més accessibles els recursos de la terra als més febles i, en definitiva, la participació de tots els homes i dones en la taula del món. Escric en vigílies de Nadal. En la celebració de la Missa del Gall, la comunitat cristiana acollirà de nou aquestes paraules: «Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom i que ens ensenya a abandonar la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist» (Tt 2,11-13). Avui ens convé redescobrir, entre altres, el valor d’un estil de vida que ––més que de virtut––

és senzillament signe de justícia: la sobrietat. A banda de les connotacions econòmiques i financeres evidents, la crisi en què estem immersos té un calat més profund: és una crisi espiritual que ––més que tornar enrere–– ens demana anar a fons per recuperar valors insensatament dilapidats. El de la sobrietat no es limita a la contenció de despeses innecessàries. Ens fa prendre consciència de la vinculació que tenim amb les generacions precedents, amb les que vindran i amb tots els nostres contemporanis. En la utilització dels béns disponibles, no podem ignorar la urgència d’una redistribució equitativa dels recursos existents: acaparar coses, explotar el planeta, desinteressar-se de les conseqüències immediates i futures d’allò que fem, significa alimentar injustícies que, encara que no repercuteixin sobre qui les comet, desfiguren el rostre de la humanitat i ofenen la creació. No ens hauria de passar per alt el lema de la campanya nadalenca de Càritas: «Viu senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure». Només una sobrietat provinent d’una sensibilitat espiritual profunda pot esbossar el camí per a una solidaritat humana i humanitzadora alhora o si voleu ––utilitzant una terminologia cristiana–– per a la comunió universal. •

Nota informativa

per a tots els lectors i subscriptors de l'Alimara:

A partir del pròxim número, l'Alimara costarà 4 €, i la subscripció anual, 15 €. informació: revista@alimara.cat

VALORS , IA C N IÈ C A P ITAT I RESPONSABIL ALS JOVES R E P S E L B A INDISPENS s valors? Fa pocs Però, què son el . da ca du ca a, ha quedat antig s. la paraula valors entre valors i jove Sembla ser que sobre la relació ó xi fle creences que re a un r manar fe n un conjunt de Só . ar tim es d’ i dies se’m va de r ira bo, digne d’adm rs tot allò que és lo va r pe nc te al En a soci ment. s aporten i ar més acceptad tu ac d’ a er lors, allò que en an va m s el la en en ct ar di ns s en r pe ens sembla no s falta temps pe ia tan ràpid que stra societat, en nv no ca la t to ns , di , sa nt es vi So . Tot va tan de pr r com a persones se n fa s en e qu allò dia a dia. ntrada en un esenta el nostre pr s en e qu poc humana, ce el a r tin ru a un r rta poder atrapa po també se’ns ha s, se’ns titlla per afortunadament, pel fet de ser jove s s, de ve jo ga s ve al s a te ur ol es en M més o menys m en voluntariats, ritat és que amb recta participem di ve in la o rò a ct Pe re x. di ei a tiv mat icia a, maner ies a la nostra in nosaltres d’una àc gr de e ts qu ol M m . be rs lo Sa rn. educat en va voltant. en el nostre ento rsones del nostre em i participem pe or a t, ab ol l·l m co r , ta ns or io ap associac cietat podem ajudar i ar-nos que la so stre entusiasme on no ad el a i a m rç ce fo en ra m s, co la nost madura, els jove a més o menys er an t amb el cor. m a un d’ Doncs s altres és actuan el ar ud aj d' a er relació als difícils que la millor man ls; però avui, i en el d’ un sc ens necessita i da ca litat i la sobre íem parlar molt de la responsabi r dr lo po i va rs el lo e va br ts so ar Hi ha mol alment en la voldria reflexion abilitats, especi e estem vivint, ns qu po s ic es irr òm a on di ec a a moments ica... tothom és ar en el nostre di molt fàcil detect tudis, en la polít es és s nt el vi en So s, a. ci tre al pacièn la responsabilitat en la feina dels tejar-nos què és a. En el treball, an tiv pl , ga xí ai ne i t ra To . ca nt seva nostres tan fe complir amb els abilitats que s’es és ns es po bl es sa irr s en le sp e di in capaç de veur n dels elements bilitat moral, zar la responsa no és tan fàcil. U tit a fa tiv si em po ria ra ld ca vo nt en la seva a actuar amb l. I en aquest pu nestos i sobretot al i fins i tot lega ho or r m se ll a ve , ni os a os , uós i deures respectu treball sigui fruct ser generosos, el a e ix qu l ue ta r nd co pe s ble aquella que en i en cada base indispensa a ens acompany e l’alegria és la st qu ue s, aq nc e do qu , c nc si alegria. Ente Actualment és bà -hi la paciència. ar m su l ca , xò ai de fruit dolç. ric. A tot endre rel amarga però ar d’ e br anismes, compr ar ec un m és us e se qu s el ja i t momen re els seus límits al davant, entend m ni te i à a ser feliços. qu a ar Respect a dia, ens ajudar a di un re st no el “diuen que, en iguals i acceptar ar fa pocs dies. ic pl ex n que no tots som va em ndicions ia que forç i en unes co una petita històr es b d’ t am ol e m ur b lo nc am n, Voldria co bient, fent joves treballave amb aquest am veure com uns nt en , lla or ba ny tre se u, un so petit poble, que miserables amb el nostre afortunats; que dir: - i vosaltres nó va si s s, el le s, ab ie er àr is ec mm molt pr spondre: - no so els joves van re i s, drà créixer”. ço or sf ee sobr nes, el poble po ga s re st ens deixem no s le i empenta manera o altra, ra a st un no d’ la e, , qu rç s fo es nt a tots els jove ure el dia a dia.• acabar, encoratja ria ld vo xò ai es pautes per vi b un I am in gu si rs lo e els va em humans i qu guiar pel cor, sigu osch Pijuan Núria Matab

per Eduard Arbós i Eceiza

Digui, l’escolto

Fotografia: Juli

GLÒRIA LLINÀS I CARLES AULÍ

Quan van encarregar-me léntrevista del monografic sobre els valors, vaig tenir clar que els meus interlocutors havien de ser la Glòria i en Carles, amics de molts anys i sobretot en Carles persona entranyable i sensible amb qui he compartit moltes coses caminant i trescant per les muntanyes garrotxines durant molts anys. Tinc entès que esteu estudiant el tema dels “valors” i ens agradaria parlar-ne donada la seva importància en els moments actuals, immersos com estem en una crisi d´àmplies repercussions. Com sorgeix el tema del vostre treball? La lectura i láprofundiment en l´àmplia obra de Ll. Duch, monjo de Montserrat, ens permet formularnos i reflexionar, seguint les seves pautes relatives a lántropologia de la vida quotidiana –referents a lámor, el simbolisme i la salut, la religió i la política – una colla de preguntes relatives al tema de láprenentatge i transmissiò dels “valors” que en els moments actuals els vivim des dúna crisi axiològica.

Quan parlem de valors, que ben segur no deuen ser els econòmics, a què ens referim concretament? A totes aquelles qualitats que fan que una persona sigui preuada, és a dir que valgui no tant en els aspectes quantitatius com qualitatius. La responsabilitat, p.e., és un valor de sempre però segons el context on es mou i qui la porta a la pràctica no és interpretada de la mateixa manera. Si de la seva transmissió es tracta, hi ha una multiplicitat de factors que influeixen i donen lloc a diverses orientacions que poden arribar a ser contradictòries. I aquí ve la necessitat –com tants altres valors– d´incloure-la dins de l´ètica i la bona pedagogia que sempre permet fer passos endavant. I què té a veure la crisi actual amb tot això? Vivim en un temps que alguns anomenem la postmodernitat i que es caracteritza per una sèrie de constants que respirem i que sovint solen tenir els aspectes materials com a centre. No fa gaire 19

Digui, l’escolto

temps ens regíem per uns objectius encarats a la consecució dúnes llibertats que ens obligaven a mantenir uns vincles i avui ens mana un paquet emocional que ens empeny a actuar segons el plaer i interessos, sovint individualistes, que localitza; estem tan enamorats del present que oblidem com en nosaltres actuen conjuntament i alhora el passat i el futur; dóna la impressió com si no disposéssim de suficient memòria històrica o ens importés poc el futur: vegi´s com es van imposant els criteris ecològics per contrarestar pèrdues i perills evidents. És difícil déxplicar amb poques paraules com el temps vital és viscut sobreacceleradament –no tenim temps per a res– o la noció déspai ens manté sovint descol·locats perquè ens deixem inundar pel món virtual i superficial. Vaja que ho tenim complicat si ens deixem portar per aquestes visions pessimistes. Alguna cosa es deu poder fer des de la política, la religió, les famílies, léscola... en tant que entitats que han de vetllar i servir per a la socialització i el bé comú, com, de fet, ja fan. Certament; i dáquí vénen les ganes de trobar bons camins en la nostra recerca perquè no sabem veure solucions definitives. Des de les famílies – l´àmbit que estem treballant- i a partir de la vivència i testimoni dels valors, pensem que hi ha una de les claus de volta. La diversificaciò de la família nuclear no pot excloure de cap manera uns valors tradicionals degudament actualitzats com poden ser lácolliment, el seguiment i estimació entre els seus membres com a pilar central. La família és un espai privilegiat per a la primera socialització perquè és aquí on aprenem a simbolitzar i reconèixer des de láltra persona i fins i tot més enllà de les seves limitacions i les nostres. La manca de credibilitat en lésglésia sembla estar passant a la política i, com a estructures 20

indispensables de servei a la gent, sembla que s´haurien de poder potenciar perquè no cal confondre sempre les institucions i la seva representativitat amb els missatges que comporten. Aquí tenim un embolic servit de fa temps. Láliança de lésglésia amb el poder polític com potser una manca dáctualització i distanciament de les bases de massa institucions religioses i polítiques passa factura però ningú no pot desentendre´s de relligar-se amb la pròpia consciència, amb els altres, amb la natura i amb Déu, si així séscau, per do i gràcia. Les persones som sers simbòlics i no es pot parar mai de buscar significacions a tantes preguntes existencials com fets viscuts de tota mena. O sigui que la feina no sácabarà mai i el problema de la legalitat i la legitimitat dels poders continua arreu i en qualsevol estructura humana. Són molt pitjors els poders fàctics i invisibles de léconomia que no se sap mai per on van i de quina manera ens sotmeten. Com és que els valors no passen per davant i des dels mitjans de comunicació es dedica látenció a la majoria de gent amb dificultats ja sigui des de látur que es pateix, la gent amb pensions baixes o col·lectius marginats que reclamen amb urgència intervencions clares? No entenem com no es pot aturar léspeculació ni com poden manar tant algunes quotes dáudiència amb continguts lleugers que silencien les grans preocupacions envers greus problemàtiques. Ens sembla que hi ha una falta dáutoritat moral davant de moltes desigualtats que haurien de ser la base de qualsevol treball cívic i mediàtic, tot i que es va progressant. Les lluites entre grups dídeologies diverses expressen molta teatralitat i egocentrisme anulant-se a vegades entre ells mateixos i desviant-se del servei pel qual han estat

Digui, l’escolto

Fotografia: Juli

escollits; fet que no inclou les persones que honorablement i amb dignitat exerceixen el seu càrrec al servei del poble. Davant dáquest panorama podríem dir que no hi ha motius per a lésperança? I tant que hem esperar temps millors i treballar per aconseguir-los. Ens hi va la vida i només pel que sovint hem rebut de tantíssima gent cal considerar-ho com un deure de reciprocitat. Es tracta déntendre i viure que tots estem sotmesos a uns drets i deures per igual perquè la condició de provisionalitat, pelegrinatge i contingència ens afecta conjuntament. La cultura del voluntariat a la qual s'afegeix tantíssima gent cada dia és motiu de joia; la tasca de joves cooperants dÓNG diverses que es juguen la vida arreu del món demostren autenticitat; els clergues que malgrat tenir tants factors en contra aposten per la seva donació amb fidelitat a unes creences i sobretot la gent anònima que des de les seves tasques quotidianes celebren cada dia com un nou dia i enlairen un monument tot practicant els valors més senzills i amb discreció. Vaja que no està tot perdut… Ni molt menys. Hi ha moltes persones que amb gran esperit de donació fan tasques al servei de la ciutat i el país sense desmoralitzarse; això sí, posen láccent en els valors dels grups, de les associacions, del veinatge i comunitats de suport que els permeten superar moltes dificultats i alhora treballar per un futur com si ja fos ara. Els nostres pares, mestres i tantíssima gent han demostrat al llarg del temps que amb treball i esperit positiu sempre es pot anar endavant. La ciència i la tecnologia avancen ràpidament però no són mai neutrals del tot. Els valors humans pot semblar que queden endarrerits però malgrat tot continuen tenint un gran pes específic. Els assentiments de grans majories no necessàriament són

veritats absolutes. Sempre es pot mantenir una independència de criteri i cultivar el que cadascú creu i en comunitat sense deixar-se portar exclussivament pel dictàmen del que es porta en una societat que alguns anomenen del control. En qualsevol cas, a tots ens cal viure la coherència entre tantes contradiccions com patim i sobretot un compromís seriós… i poca broma perquè, segons com, avui som poc i demà encara podríem ser menys. Bé, tot i que el tema podría donar per a molt més, penso que aquesta xerrada que hem mantingut amb els amics Glòria i Carles, ens ha clarificat una miqueta més aquest gran debat que manté la societat respecte al tema dels valors i ens obren un espai en el qual cadascú podría reflexionar sobre què pot aportar per enriquir o millorar aquest món ple de gent que viu tant apressadament que no té ni temps per pensar. •

Biografia

LLIBERADA FERRERONS i VIVÉS Pilar Riera i Prat

El carrer de Lliberada Ferrarons, abans carrer de la Mosca (1829) és un dels que desemboca al carrer Major, el segon a l’esquerra després de la plaça Major, en direcció a la plaça del Carme. La data d’aprovació en el nomenclàtor de la ciutat va ser el 22 de febrer de 1928. En el mateix carrer s’hi troba la casa on morí Lliberada i en la seva façana s’hi pot veure la placa commemorativa del centenari de la seva mort i on consta la següent inscripció: “Casa donde vivió y murió en olor de santidad la Sierva de Dios Librada Ferrarons y Vivés. Dia de su muerte: 21 junio 1842. Centenario: 21 junio 1942” Lliberada fou nomenada filla il·lustre d’Olot el 1942.

LA PERSONA Lliberada Ferrarons va néixer al carrer de Sant Miquel d’Olot el 19 d’abril de 1803, i fou batejada el mateix dia en les fonts baptismals de la parròquia de Sant Esteve. Els noms eren Lliberada Margarida i Rosa. El seu pare era Joan Ferrarons i Trias i era operari d’una fàbrica de mitges, i la mare Teresa Vivés i Coll. Lliberada fou la cinquena 22

de vuit germans, dels quals només en varen sobreviure tres: Felisa, Agnès i Lliberada, que era la més gran. Ja de ben petita actuava de forma responsable i la seva conducta era irreprotxable. Va rebre, de part dels seus pares, una sòlida formació cristiana i va ser una gran devota de la Imatge extreta de lliberadaferrarons.blogspot.com

EL CARRER

Santíssima Trinitat i de Sant Tomàs d’Aquino. Amb el pare malalt, i per tal d’ajudar a mantenir la família, va haver de començar a treballar als 7 o 8 anys, i ho va fer en una fàbrica de teixits, dins el terme de Sant Joan les Fonts, onhavia d’anar a peu. El seu pare moria el 15 de juliol de 1816, als 43 anys. Als 17 anys, Lliberada, a causa de la malaltia que ja patia, es va veure obligada a buscar

una feina dins Olot mateix. Primer va treballar a la fàbrica de Domènec Jou, al carrer del Pont de Santa Magdalena i, més endavant, quan ja no podia aguantar el ritme de treball, va passar a treballar a la fàbrica de mitges d’Antoni Carbó, l’esposa del qual li donà moltes facilitats perquè pogués continuar treballant. La malaltia, un tumor al fetge, se li agreujà de tal manera que el dissabte abans de l’Ascensió de 1829 (23 de maig), va haver de plegar de treballar i quedar-se al llit. Tot i que encara va poder aixecarse i sortir de casa, finalment, a partir de la vigília de Reis ja no es va poder llevar més. El 1839, amb motiu del setge carlí, la família de Lliberada, que aleshores vivia al carrer de Sant Bernat, fora del recinte emmurallat, es traslladà al carrer de la Mosca, on passà la resta de la seva vida. La seva mare moria, víctima també d’una llarga i dolorosa malaltia, el 10 de setembre de 1841, sense que Lliberada pogués fer res per atendre-la. Finalment, Lliberada moria el 21 de juny de 1842, després d’una vida exemplar dedicada al treball, a les pràctiques piadoses i a l’oració, i a la paciència i resignació amb què suportà la llarga i dolorosa malaltia.

Biografia

LES QUATRE SEPULTURES DE LLIBERADA Al cap de dos mesos del seu enterrament, es traslladà el taüt al nínxol núm. 194, ja que en l’anterior hi havien aparegut desperfectes que feien témer la seva destrucció. Més endavant, el 1898, es traslladaren de nou les restes per tal que les tres germanes fossin enterrades juntes. Aquesta vegada varen passar a la cripta núm. 1 de la via de Santa Marta. Finalment, davant l’estimació que moltes persones sentien per la causa de Lliberada, el 19 de juny de 1966 es traslladava, en processó, l’urna amb les seves restes

a l’església de Sant Esteve d’Olot. Fou dipositada dins el nínxol obert al mur de la dreta del creuer, al costat de l’entrada de la capella del Santíssim. Un cop tapat s’hi col·locà una làpida de marbre gris amb la següent inscripció: “Lliberada Ferrarons Vivés / MDCCCIII – MDCCCXLII / Trasllat: XIX de juny de MCMLXVI”.

Fotografies carrer lliberada: Roser Puig.

El dia de la seva mort els olotins varen acudir en massa a casa seva; tothom volia veure la “santa”, i varen haver d’intervenir les autoritats per evitar que passés una desgràcia. El seu cos va quedar flexible, la pell com d’alabastre, els ulls serens i els llavis rosats. Lluny de causar repugnància, produïa veneració. L’enterrament va ser, també, tota una manifestació popular i Lliberada fou enterrada, vestida amb l’hàbit del Carme, en el cementiri municipal, en el nínxol núm. 39.

PROCÈS DE BEATIFICACIÓ Després de la mort de Lliberada, arran de la fama de santedat que tenia, ben aviat es varen moure els fils per a la seva canonització. Però el procés és molt llarg i feixuc. Ha calgut molta feina i la implicació de molta gent per poder arribar, tot just ara, després de cent seixanta-nou anys de la seva mort, a poderla proclamar Venerable. Això ha estat possible gràcies al fet que el papa Benet XVI va autoritzar a la Congregació per a la Causa dels Sants, a promulgar el Decret referent a les virtuts heroiques de Lliberada Ferrarons. Ara caldria el reconeixement d’un miracle per poder-la nomenar beata i a un segon per a ser venerada com a santa. •

BIBLIOGRAFIA

Lliberada Ferrarons. Una fe sempre jove. Miquel Àngel Ferrés Fluvià. Centre de Pastoral Litúrgica. 2006. Lliberada (una vida i el seu ambient). Ramon Llongarriu i Montsalvatge. Fundació Pere Simón. 1997. Les quatre sepultures de Lliberada Ferrarons i Vivés. La Comarca núm. 1211. 21-82003. Josep Murlà. 23

Notes sobre...

l’actualitat garrotxina Josep Murlà

Gran resposta al Gran Recapte d’Aliments a la Garrotxa - El darrer cap de setmana de novembre es va dur a terme el Gran Recapte d’Aliments de la Garrotxa, amb la participació de dos-cents voluntaris. En dotze hores es van recollir 14.121 kg d’aliments i productes bàsics a Olot, amb destí al Centre de Distribució d’Aliments, que atén les persones més necessitades de la comarca. La campanya es va fer extensiva als diferents municipis de la Garrotxa i s’ha superat la quantitat de productes recollits l’any anterior. Monogràfic de les parròquies olotines – El senyal, revista de la diòcesi de Girona, en el número de novembre va dedicar un monogràfic especial a les parròquies d’Olot, amb uns petits treballs sobre la història, el patrimoni i la realitat eclesial de les tres parròquies. Canvi en el govern de l’Estat – En les eleccions generals del 20 de novembre, la majoria de votants es decantà per donar al Partit Popular la governabilitat de l’Estat, amb una gran davallada dels socialistes. A Catalunya, però, per primera vegada la formació nacionalista de CiU es va fer amb la victòria. El cardenal Martínez Sistach vindrà a Olot – Si res no ho canvia a darrera hora, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, presidirà la missa solemne del santuari del Tura el 8 de setembre de 2012. El cardenal, que té arrels familiars a Olot, va ésser convidat pels pabordes del santuari i va acceptar la invitació fa ja uns mesos. Llibres escrits per capellans – Aquesta tardor han vist la llum dos llibres escrits per capellans gironins. És el cas del titulat El do de la paraula, recull de poemes, escrits i anècdotes del garrotxí, recentment desaparegut, Mn. Lluís Fluvià i Ayguabella, i el de poesies Pla Traver, de Mn. Enric Bahí, capellà custodi del santuari de la Mare de Déu del Tura. Part del Tresor Parroquial s’exposarà a la capella de la Puríssima –La parròquia de Sant Esteve, d’Olot, ha accelerat les gestions per tal de poder exposar part del Tresor Parroquial a la capella de la Puríssima, projecte que es preveu fer realitat en el decurs de 2012. 24

Commemoració del centenari de l’arribada del tren a Olot – El 1911 el ferrocarril arribà a Sant Esteve de Bas, les Preses i, finalment, a Olot. Pel novembre d’aquell any s’inaugurà la línia Olot-Girona. Per commemorar-ho a la capital de la Garrotxa es van desplegar diversos actes i es va poder veure la locomotora 22. Elecció de pubilles i hereus – Com cada any, el CIT d’Olot du a terme l’elecció de la pubilla i l’hereu de la Garrotxa. Aquest any han estat Olga Coderch, de Sant Joan les Fonts, i Francesc Torrent, d’Olot. El noi, a més, fou elegit hereu d’Olot, mentre que la pubilla de la ciutat és Cristina Badosa. Cinquantenari de les parròquies de Sant Roc i de Sant Pere Màrtir – Amb diversos actes, marcats per la senzillesa però amb entusiasme, s’han celebrat actes commemoratius del cinquantenari de la creació de les parròquies olotines de Sant Roc i Sant Pere Màrtir, els primers rectors de les quals van ser Mn. Alfons Nogareda i Mn. Lluís Planella. El Club Patinatge Artístic Olot, subcampió del món en xou gran – Un nou triomf del CPA Olot, que ha aconseguit a Brasilia el subcampionat del Mundial de grups de xou amb Superstició. Ha fet realitat, així, el seu somni brasiler i es dóna el cas que en nou anys el club ha pujat vuit vegades al podi. Hi hagué recepció de les patinadores a l’Ajuntament d’Olot. Intensa activitat firal a la Garrotxa – L’activitat comercial ha trobat en les fires un bon mitjà de canalització i promoció. Al costat de la Fira de Sant Lluc (Olot), que es revifarà l’any vinent amb una mostra de productes catalans amb denominació d’origen, cal afegir-hi la Fira Reina de Fires (Sant Joan les Fonts), la Fira de la Ratafia (Besalú), la Fira de Sant Nicolau (el Mallol), la Fira de Santa Llúcia (Sant Feliu de Pallerols) i la nova Fira del Pessebre (Olot).•

Passatemps Sudoku

Sopa de lletres Troba els 8 noms relacionats amb el tema d'aquest número.

E S F O R Ç I R T

D S C B A T A I P

C I V I S M E A E

R H E Z E G C T O

I I R A V I V E S

S O Q Y E D A S U

I L D N R I L C T

R A C U D E O O Q

U I P B S V R L A

A M G H L B S A V

Troba les 10 diferències

Palindroms Un palindrom és aquella paraula o frase que pot ser llegida tant de d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra

A soca, a cops es poca cosa. - Cosiu? Que idoni! No dieu qui sóc. Per subscriure’s a l’ALIMARA. Es tracta simplement d’omplir la bulleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També, podeu fer el pagament en efectiu*. 15 € anuals

Transferència Efectiu

Butlleta de subscripció Nom i cognoms: NIF: Adreça:

CP:

Població: Telèfon:

Amics, Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció anual de l’ALIMARA a través del compte que us indico.

Correu electrònic: -

Atentament,

Firma

ENTITAT

OFICIN A

CONTROL

COMPTE O LLIBRETA

(*) a: Parròquia de Sant Esteve d’Olot, Passeig d’en Blay, nº3 d’Olot o dipositar-la personalment a la bústia o enviant un email a revista@alimara.cat

Dites

Maria Dolors Figueres

El bon ametller floreix pel gener.

quaresma.

Els sants de gener porten capa i barret.

Més tard o més matiner Carnaval dins del febrer.

La neu del gener s’asseu com un cavaller.

Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer.

Sant Antoni del Porquet, a les velles fa ganyotes i a les joves fa l’ullet.

Març marçot mata la vella i a la jove si pot.

Si la Candelera plora el fred ja és fora si la Candelera riu el fred és viu. Lluna nova de febrer, primer diumenge de

Setmana Santa pel març, no la vulguis pas; Setmana Santa a l’abril, any molt gentil. El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies. La bona botifarra a mig març vol ésser encetada..

Endevinalles

(www.angeldaban.com)

Al cor de l'hivern em cerquen perquè els doni escalfor, i a l'estiu no volen ni veure'm i em fan jeure en un racó.

A l'hivern, que és quan tinc vida, tota la gent m'avorreix. A l'estiu, que em quedo a casa, tothom em persegueix.

(El gel)

Què és allò que el foc no pot escalfar?

(La'estufa)

(La neu)

Anuncia’t a l’Alimara!

Posa el teu anunci i el veuran centenars de lectors informació: revista@alimara.cat CRISI - VALORS - ESCOLA - PACIENCIA - VIVES ESFORÇ - EDUCAR- CIVISME

E S F O R Ç I R T

Solucions

D S C B A T A I P

C I V I S M E A E

R H E Z E G C T O

I I R A V I V E S

S O Q Y E D A S U

I L D N R I L C T

R A C U D E O O Q

U I P B S V R L A

A M G H L B S A V 26

L’acudit de la Pilarín