Centre Excursionista Olot núm. 204 by The Graphic room

a C a ta lu n y

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

de io n is te s ts E x c u rs ta SETEM ti n ’E d JULIOL F e d e ra c ió

o lo t. c a t w w w.c e núm. 204 BRE 2017

4,00 €

SUMARI ACTIVITATS

Director: Ramon Regí

XL EMBARDISSADA TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA XVII POCATRAÇA

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

secció MUNTANYA

D'OLOT A FOIX SORTIDA A L'HAUTE-LOIRE

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

4 5

31 35

secció 11

MOTS ENCREUATS

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

SOLUCIÓ

Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

INFORMACIONS

LA BIBLIOTECA DE MUNTANYA

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-1994 AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

secció MAINADA

COL·LABORACIONS GR-99. CAMÍ DE L’EBRE.

29ena ETAPA

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

A C T I V I TAT

XL EMBARDISSADA El passat 23 d'abril el Centre Excursionista d'Olot vàrem organitzar la XL Embardissada amb un total de 815 participants, que van fer el puig del Bassegoda (Taula d'en Gustí) en un dia de primavera radiant. El punt de sortida i arribada va ser a Sadernes, el recorregut proposat tenia una llargada d’uns 20 quilòmetres i un desnivell de poc més de 1300m D+ es va proposar la descoberta de camins recuperats de l’Alta Garrotxa arribant a un dels punts d’interès natural i històrics de la nostra zona com és el cim del Bassegoda, concretament a la taula d’en Gustí (1.363 m). L’itinerari passava per Ca n’Agustí de Riu, tant de pujada com de baixada tot dibuixant un vuit.

L’equip organitzador de l’Embardissada vol donar les gràcies a tots els voluntaris del CEO que ho van fer possible i als 815 participants que van confiar un any més, i des d'en fa 40, en l’Embardissada.• 4

#Embardissada2017

A C T I V I TAT

TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA L’any passat i en la seva tercera edició la Trepitja Garrotxa Solidària es va consolidar com al punt de trobada de trail runners de La Garrotxa amb 360 participants; l’equip organitzatiu preveu una quarta edició amb un augment dels corredors destacant l’adjudicació de Campionat de Catalunya de curses d’ultraresistència de la FEEC i la nova cursa de 12 km apta per a corredors i caminaires.

Foto: Alba Danés

Els propers 21 i 22 d’octubre de 2017 tindrà lloc la quarta edició de la Trepitja Garrotxa Solidària, l’única ultra trail solidària a l’Alta Garrotxa que, gràcies al patrocini de Noel Alimentària, destina tots els beneficis a la Fundació Albert Bosch. Aquest 2017 la cursa té l’opció d’Ultra amb 110 km i 5300 D+ i que és Campionat de Catalunya i entra a la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència per Muntanya de la FEEC i qualificada amb 5 punts per la UTMB. El recorregut Trail amb 64 km i 3000 D+ i que destaca per tenir únicament un 1% d'asfalt i qualificada amb 4 punts per la UTMB. La Cursa de Muntanya amb 22 km i 1200 D+ i que entra a formar part de la 16a edició de la Copa Catalana de Curses per Muntanya

Fotos: Guillem Casanova

www.ceolot. cat

FEEC. I com a novetat la Cursa “petita” de 12 km que es proposa per primer any com a punt de trobada dels amants del trail running sigui quin sigui el seu nivell i també per a caminaries, aquesta cursa és també la categoria de cadets de la 16a Copa Catalana de Curses per Muntanya FEEC. Destaquem un any més la millora qualitativa de l'itinerari del qual s'han eliminat els trams d'asfalt i una gran quantitat de pista forestal esdevenint una cursa que transcorre bàsicament per corriols i camins. Aquest fet es constata amb la màxima puntuació que ens otorga la International Trail Running Association i que s'obsequia amb punts per a la reconeguda Ultra Trail del Mont Blanc que se celebra cada estiu a Chamonix (França). Una de les novetats més destacades és l’adjudicació de Campionat de Catalunya a l’Ultra mantenint-se al mateix temps com a prova puntuable per a la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que aplega en la sisena edició un total de quatre proves d’arreu de Catalunya. La competició començarà el dia 29 d’abril en l’entorn de les muntanyes de Prades, i acabarà en el mateix escenari, però a diferent vessant, el 4 de novembre. Enguany mantenim la direcció del recorregut de l’any passat i sempre amb la intenció de millorar-ne els trams menys agraïts per als corredors qui busquen una cursa 100% de muntanya. Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch ja que NOEL Alimentària és el patrocinador de la prova esportiva i tots els beneficis es destinen a la seva fundació que treballa en projectes de recerca a l’Hospital de la Vall d’Hebron, especialitzat en malalties infantils. Col·laboren a la Trepitja Garrotxa l’Ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, Turisme Garrotxa, Itinerànnia i tots els Ajuntaments per on passa la Trepitja Garrotxa. Us animem a descobrir totes les entitats i empreses col·laboradores amb la Trepitja al nostre web.•

Foto: Alba Danés

A C T I V I TAT

XVII POCATRAÇA LA CURSA D’ESQUÍ DE MUNTANYA DEL CEO A LA VALL DE NÚRIA La gran festa de l’esquí de muntanya de les comarques gironines va aplegar un total de 53 parelles a la XVII Pocatraça i 33 individuals a la Marxa Popular Sant Bernat. El proppassat 26 de març de 2017 es va celebrar a la vall de Núria la XVII edició de la Pocatraça (Memorial Esteve Soler) que va dirimir els Campions de Catalunya d’esquí de muntanya per equips i que també va ser la tercera prova de la Copa Catalana FEEC- FERRINO per equips.

Aquest recorregut, d’uns 1750 metres de desnivell, va ser comú per a totes les categories, tret de la dels cadets que varen fer el recorregut de la cursa popular sant Bernat, que consistia a arribar a Núria després del segon descens. Els guanyadors de la cursa foren en categoria masculina Jordi Alís i Will Juillaguet amb un temps de 1 h 49 min 32 s seguits de Xavier Sadurní i Joan Reyné amb 1 h 54 min 43 s i dels júniors Aribau Portillo i Pau Coll amb 1 h 56 min 52 s. En categoria femenina les guanyadores foren Maria Illa i Erola Bisquert amb un temps de 2 h 33 min 19 s, seguides d’Elisabet Bertran i Queralt Riba amb 2 h 39 min 55 s, i terceres foren Júlia Massagué i Cèlia Espinós amb 2 h 49 min 23 s. Pel que fa al campionat de Catalunya (reservat als corredors que corren amb llicència FEEC) els campions foren Xavier Sadurní i Joan Reyné, els subcampions Josep Montsant i Joan Cardona i els tercers Xavier Guillaumes i David Garcia.

La sortida. Foto: Berta Balda.

Arran de les fortes nevades que es van viure a les hores prèvies a la sortida, l’organització de la cursa i els traçadors van treballar dur per oferir un circuit de qualitat, a l’alçada d’un campionat de Catalunya. El recorregut final va acumular un desnivell positiu de 1.700 metres amb tres pujades i tres baixades, amb neu fresca, i amb un tram per bosc especialment atractiu. La participació a la Pocatraça va ser de 53 parelles i a la cursa popular Sant Bernat, que era individual, i destinada als esquiadors que volen gaudir d’un itinerari segur sense haver de patir pels talls horaris, va ser de 33 participants. L’Itinerari previst per l’organització es va haver de modificar a causa de les intenses nevades del divendres i dissabte anteriors al dia de la cursa. Els 50 centímetres de neu nova caiguts a Núria i els 70 centímetres caiguts a les carenes i als cims aconsellaven un itinerari centrat en les comes i allunyat de les altures. Sense cap mena de dubte no era dia per pujar a la Torre d’Eina ni endinsar-nos a la serra dels Llosers i a la Conca. Al final vàrem optar per pujar en direcció al Puigmal per la coma de l’Embut fins al pluviòmetre i des d’aquí iniciar el primer descens fins arribar molt a prop de Núria sense travessar la riera i, des de la ribera oest, iniciar l’ascens cap al pic de l’Orri per un bosc que, a causa de la gran quantitat de neu caiguda, va resultar d’una gran bellesa. Travessat el bosc i molt abans del pic de l’Orri vàrem iniciat el segon descens també pel mig del bosc que ens va portar a Núria. Des d’aquí ens vam enfilar per la coma d’Eina des d’on vàrem saltar a la coma del Noufonts per la Feixa. Des d’aquí fins a les immediacions del coll de Noufonts; i seguidament descendírem fins Núria. 6

Podi Campions de Catalunya.

Pel que fa a les noies foren campiones de Catalunya les mateixes que hem citat com a guanyadores de la Pocatraça. Els Campions de Catalunya juniors foren Pau Coll i Aribau Portillo. En categoria cadet els campions de Catalunya foren Albert Pérez i Jordi Roselló i en categoria femenina Núria Torra i Maria Costa. Pel que fa a la parella mixta campiona fou la de Bàrbara Badosa i Lluís Planagumà.•

Fent canvi de pells al control 3. Foto: Albert Esquena.

A C T I V I TAT

Arribada de participants de la marxa Sant Bernat.

Arribada Erola Bisquert i Maria Camps. Foto: Alba DanĂŠs.

Arribades al 1r control. Foto: Marti Pastoret.

Joan Reyne arribant al 1r control. Foto: Marti Pastoret.

DirecciĂł al Puigmal. Foto: Marti Pastoret.

www.ceolot. cat

secció

A M U N TA N Y

JULIOL 2017 Dl

AGOST 2017

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

1 8

2 7 9 14 15 16 21 22 23 28 29 30

3 4 5 6 10 11 12 13 17 18 19 20 24 25 26 27 31

MES DE JULIOL

MES D'AGOST

 Dies 1 i 2: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (I i II) De Vernet als Cortalets i Betera. Itinerari de dissabte: Vernet, les Portelles de Baix i de Dalt, refugi de Bonaigua, Orri de la Castella, font de la Perdiu, xalet dels Cortalets. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Farem nit als Cortalets. Itinerari del diumenge: Cortalets, pic de Joffre, pica del Canigó, la Xemeneia, bretxa de Durier, portella de Vallmanya, puig de Barbet, ras del Prat Cabrera, barraca del Pinetell, refugi de l’Estanyol, coll de la Cirera, Betera. Itinerari alternatiu del xalet dels Cortalets al ras de Prat Cabrera, sense pujar a la Pica ni baixar per la Xemeneia. Hores de marxa efectiva: 7 i ¾ (1a opció) i 4 i ½ (2a opció). Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Guiatge: Kim Agustí. Coordinadors: Quim Oliver “Xari” i Josep Espunya. Atenció, calen inscripció anticipada i assegurança d’accidents de la FEEC, modalitat “C”.

 Dies 12, 13 i 14: Campament del CEO Picos de Clarabide. • Dissabte 12: Sortida d'Olot a les 8 del matí de l'aparcament del Consum. Dinar a Benasque. Després de dinar, caminada fins al refugi d'Estós. Sopar i dormir • Diumenge 13: Des del refugi d'Estós pujarem cap l'ibón de Gías, el puerto de Gías i els picos de Clarabide (3.004 i 3.006 m). Opcional el pico de Gías (3.002 m). Tornada al refugi per sopar i fer nit. • Dilluns 14: Tornada a Olot.

 Dia 9: Espinavell, puig de la Clapa i Fabert Itinerari: Espinavell, Mare de Déu de les Neus, coll Pregon, coll de la Clapa, puig de la Clapa, puig Rodonell, les Dous de Fabert, Fabert, pla d’en Bertran i Espinavell. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal). Lloc i hora de sortida:a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa.

Puig Pedrós (11-XII-2016)

 Dia 16: Buscant la fresca al Pirineu Itinerari: Vallter, pic de Prat de Bacivers, Bastiments i Vallter. Hores de marxa efectiva: 4. Lloc i hora de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pere Rifà.  Dia 23: Queralbs, Vilamanya i mina Saragossa Itinerari: Queralbs, pont del Boscàs, Vilamanya, font dels Verns, mina Saragossa, riu de Tosa, balma Paredada, camí de les vagonetes i Queralbs. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja. Lloc i hora de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa.

Collserola (20-XI-2016)

 Dia 30: En tren cap a Costa Pubilla Itinerari: Estació de Toses, Pedra Picada , Costa Pubilla, estació de Planoles. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja. Lloc i hora de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Lluis Avellana. Esmorzar a Finestres (18-XII-2016) 8

SETEMBRE 2017 Dl

secció

OCTUBRE 2017 Dg

1 2 3 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 4

2 9 16 23 30

M U N TA N Y

1 3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29 31

MES DE SETEMBRE

MES D'OCTUBRE

 Dia 17: Travessia de Vallter a Núria Itinerari: Vallter 2000, ras del Puig dels Lladres, refugi vell d’Ulldeter, coll de la Marrana, camí de Núria, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus i Núria. Hi haurà l’opció de passar pels cims del Bastiments, el pic del Freser i el pic de l’Infern, si el temps ho permet. Hores de marxa efectiva: 5. Hora i lloc de sortida: a les 6 de l'aparcament del Consum. Coordinadora: Colla Garrotxa. Cal inscripció prèvia al CEO per al desplaçament amb autocar.

 Dia 1: Torre del Cos (Vallespir) Itinerari: El Tec (poble), mas de Vilafort, la Collada, torre del Cos, mas el Cos, Santa Cecília i El Tec Hores de marxa efectiva: 4 i mitja (cal portar dinar a la motxilla). Lloc i hora de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Florenci Padrosa.

 Dia 24: Camprodon, la Roca i Llanars Itinerari: Camprodon, Espinalba, oratori de sant Isidre, les Planes, les Escomes, La Roca , Llanars, font de la Forcarà, Camprodon. Hores de marxa efectiva: 4. Lloc i hora de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa.

Sant Valentí (12-II-17)

Torre del Mir (8-I-2017)

Bellmunt (22-I-2017) www.ceolot. cat

Torre de Norfeu (26-II-17)

Els Metges (26-III-17) 9

secció

M U N TA N Y

Santa Magdalena de Cambrils (14-IV-17)

Vallfogona(14-V-17)

Gredera (21-V-17)

Sant Miquel del Fai (30-IV-17) 10

Savassona (28-V-17)

Costabona (11-VI-17)

Ras de Carançà (18-VI-17)

DE LES MARXES POPULARS DE LA GARROTXA A ZEGAMA Amb l’arribada de la primavera els membres de la secció de curses de muntanya comencen a preparar-se per a una temporada que es presenta amb bons objectius. Les marxes populars que s’organitzen a la Garrotxa sempre són una bona trobada per començar a entrenar-se no competitivament i alhora donar suport a les entitats organitzadores. Enguany els membres de la secció han participat a la Marxa de Bianya, la Marxa del Morrot, la Marxa de Sant Joan Les Fonts, la Marxa dels Llenyataires, la Walking Dog, l’Embardissada i la Lletissonada, entre altres. La Romànic Extrem obre el calendari de curses competitives a La Garrotxa, una cita que des de fa anys és obligada per a tots els amants de les curses de muntanya. Van participar a la mitja marató de la Romànic de 21 km i 1500 de desnivell positiu en Quel Forés amb un temps de 2 h 48 m, en Xavier Perez amb 3 h, en Joel Bueno amb 3 h 15 min, Montserrat Badosa amb 3 h 20 min, Encara a la Romànic Extrem Montserrat Sisteré va participar a la Marató de gairebé 43 km amb + 2.527 m positius que resseguia la Vall de Bianya i la Vall del Bac amb ascens, entre altres, al Talló i Puig Ou, com a cims més enlairats. Tot seguint el recorregut des de l’Hostalnou, carena de Puigsolana, Sant Tomàs, Hostal de la Vall del Bac, El Talló, Puig Ou, Sant Andreu de Porreres, Hostal, coll de la Barcadura, carena de Puigsolana i arribada. Montserrat Sisteré va quedar tercera en la categoria veterana juntament (exequo) amb Sílvia Torrent amb un temps de 6 h 41 min, també va participar a la marató de 42 km el corredor del centre Jordi Riera. La Cursa de la Moixina de 10 km és una bona cita per redescobrir els entorns més propers d’Olot, enguany Albert Calvo va participar-hi aconseguint un temps de 52 minuts. També destaquem la presència de Berta Baldà a la Cursa pel Cor de la Fageda de 18 km i 530 m+, que va córrer amb un temps de 2 h 17 min.

Montse Sistere ,marxa de resistència del Cap de Creus.

van prendre la sortida prop de 80 participants i van arribar-ne a meta 50. I una segona cursa de 45 km i 2900 m positius en la qual va participar Marc García amb un temps final de 8.53 i posició final de 75 general i 31 de la categoria veterana; afegim que van prendre sortida 156 participants i n’arribaren 100.

Joel Bueno, Romànic Extrem.

Albert Calvo, Cursa de La Moixina.

Com sempre els nostres corredors s’animen a viatjar i descobrir camins arreu, Marc García i Montserrat Sisteré van viatjar fins a Zaramillo, al Pais Basc per participar en dues proves de resistència enmarcades dins la Enkarterri Extrem. Per una banda una cursa de 69 km i 4500 m positius en la que hi va participar la Montse Sisteré amb un temps final de 12.56 i posició final de 4a dona i 2a veterana. Val la pena remarcar que www.ceolot. cat

Els corredors reconeixen que “la calor i el dur recorregut pels paratges del País Basc, van fer que fos molt dur”, però es van fer cims com l’Apuko, l’Aldape o l’Eretza que mereixen l’esforç. La 13a marxa de resistència del Cap de Creus que va tenir lloc el dia 15 d’abril és una prova dins del calendari de les marxes de resistència de la FEEC i que amb sortida al Port de Llançà i arribada al centre de la mateixa vila, dóna una volta pel Parc Natural del Cap de Creus de 87 km i 3000 D+, passant per llocs tant emblemàtics com Sant Pere de Rodes, Cadaqués o el Port de la Selva. Va participar-hi Montserrat Sisteré amb un temps final de 12 h 36 min acabant en 2a posició de les fèmines i en Xavier Pérez que va arribar en 79ena posició amb un total de 15 h 44 min. Encara, la mateixa zona, la Berta Baldà va participar a la Trail Cap de Creus de 24 km i 1200 m+ fent un total de 4 h 45 min; aquesta cursa forma part del repte MissionX3 format per 3 curses 11

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el 'hashtag' #CMCeolot

al territori i en el qual la corredora participarà. També ha acceptat el repte en Jordi Riera, qui ja ha participat a la primera cursa. Van participar a la Molló Trail de 46 km i uns 5400 metres acumulats amb en Marc García i la Montse Sisteré completant-la amb 7 h 24 m. Marcada per les inclemències meteorològiques, amb pluja, pedra,vent. Aquesta trail segueix el Camí de la Retirada des de Molló fins a Prats de Molló, passant per la Torre del Mir, Fabert, Espinavell i el Costabona, cim que per seguretat no van deixar pujar.

Montse Sistere, Romanic Extrem.

Quel Fores, Cames de Ferro.

Les curses solidàries son a l'ordre del dia dels nostres corredors, n'és un exemple la participació de Montse Badosa a la 6a Cursa Solidària de les Gavarres d'Astrid 21 de 20 km i que la corredora va fer en 2 h 22 min. El corredor Iván Martín va participar a la Fox Trail de Sant Llorenç de la Muga, una cursa de 23 km i 1000 m; va acabar-la en un temps de 2 h 24 min. El maig sempre acaba amb una gran cita, la Cames de Ferro, una cursa de caràcter solidari organitzada pel GECA. Va participar a la mitja en Quel Forés amb 3 h 42 min i a la marató de 42 km i 3000 m acumulats l'Ivan Martin amb un temps de 6 h 34 min, en Marc García i la Montserrat Sisteré que va posicionar-se com a 2a dona veterana amb 7 h 28 min.

Montse Sistere i Marc Garcia a la marxa de resistencia del Cap de Creus.

respectivament. El mateix dia, Ivan Martin participava a la Cursa Cirera Terrades de 18 km i 850 m+ amb un temps de 2 h. Com a objectius de cara a propers mesos els nostres corredors s'estan preparant per fer la Trail Ulldeter, la Cavalls del Vent Open, la Marató del Pirineu, i, és clar, la Treptija Garrotxa Solidària el proper 21 i 22 d'octubre!•

Marc Garcia, ENKARTERRI EXTREM.

La corredora Montserrat Badosa es va estenar el juny amb la cursa de 23 km i 1080 m+ Sant Grau Xtrem fent un temps de 3 h 16 min, i a mitjans de juny en Daniel Revidiego i l'Aleix Planes van participar a l'Olla de Núria amb un temps de 3 h 57 min i 4h 12

Berta Balda. Trail Cap de Creus.

per Albert Planas Serra

ZEGAMA-AIZKORRI

Per què és especial, la ZegamaAizkorri Mendi Maratoia? Els seus 42 km la converteixen en una marató de muntanya dura, però no la més dura: altres proves del Pirineu, com la Emmona, Bastions, Marató Aneto-Posets, per exemple, són més dures. Pel seu recorregut? La comarca guipuscoana del Goierri és idíl·lica per la pràctica de córrer per la muntanya, però totalment comparable a la nostra Cames de Ferro organitzada pel GECA. La misticitat de Zegama no es deu a un sol factor, sinó a la suma de diversos. En destaquen sobretot dos. El primer és la participació de la flor i nata mundial dels corredors de muntanya: tothom vol estar a la línia de sortida. I en segon lloc per l’ambient i el suport de l’afecció basca al llarg de tot el recorregut. Des de les 8 del matí -plogui, nevi, amb ventades o faci un sol de justícia- la serralada de l’Aizkorri-Aratz concentra milers d’aficionats disposats a animar des del primer corredor fins als més amateurs. Els crits de “Gora ta gora”, “aupa Txapeldun”, “oso ondo”, “venga Albert” www.ceolot. cat

suposen una injecció d’energia superior a qualsevol beguda isotònica, gel o barreta energètica. A les 8 del matí del dissabte 28 de maig ja ho tenia tot llest, i poc després de dos quarts de nou passava pel control de material just darrere de la Selecció Catalana de curses de muntanya de la FEEC. M’acompanyava la Patrícia Serra, amiga santapauenca i afortunada com jo de ser una de les 250 persones elegides en el sorteig per córrer la cursa d’un total de 8500 preinscrits. Una vegada sota l’arc de sortida va ser el torn de tot aquest ritual de les curses que em fot tan nerviós i que per mi és totalment prescindible: que si ara la cançoneta, que si ara aixecar les mans... “Va, a córrer, cullons!”, em va sortir. La cursa comença amb una fortíssima pujada de 3km que em va fer situar a 171 pulsacions per minut. A partir d’aquí s’inicia un tram de cursa molt agradable que transita per boscos, pistes forestals, prats d’herba i corriols de muntanya. Les sensacions van ser molt bones, i

progressivament remuntava posicions tot avançant corredors als trams de baixada. Ja tenia un terç de cursa a la butxaca, i a partir del quilòmetre 14 començava la segona gran pujada de la cursa. Amb les cames fresques i el cap serè de seguida vaig arribar a les 3 grans ikurriñes que donen la benvinguda al cim de l’Aratz, passant just per davant del vèrtex geodèsic pintat amb la bandera de la serp i la destral d’ETA amb un temps acumulat d’1 hora i 52 minuts. Coronat l’Aratz tocava el descens fins a Sancti Spiritu passant per la cova de San Adrián. Personalment aquest va ser el tram de la cursa on m’ho vaig passar més bé, gaudint dels corriols de baixada i responent amb “gràcies” i “eskerrik asko” a tota la multitud que animava. Amb menys de 3 hores arribava al punt més mític de la cursa, on m’esperava el meu germà. “Aleix Aleix, de moment molt bé, la faré amb unes 6 hores! Abans de començar la cursa tenia com a temps de referència la Cames de Ferro, la marató de muntanya del GECA amb un desnivell 13

acumulat similar a la Zegama-Aizkorri i que just un any abans l’havia finalitzada amb un temps de 7.20 h Per tant, segons els meus càlculs, acabaria en unes 6 hores, tot un èxit! Tanmateix, la calor, unes rampes a la part final i les característiques del terreny extremadament tècnic a la part del "cresterío" van fer endarrerir uns minuts l’arribada estimada a la línia de meta. Efectivament, després de creuar el túnel de San Adrián els corredors arriben a Sancti Spiritu (km 22), lloc on comença La pujada fins a l’Aizkorri. 500m de desnivell en poc més de 3km que esdevé un passadís format per desenes d’animadors a banda i banda, on els corredors tendim a fer un sobreesforç per correspondre als crits de l’afecció. Tots aquest m’animen a mi? A les 3 hores i 45 minuts de cursa em plantava a dalt l’Aizkorri, on m’esperava en Joel Vila del Batec Garrotxí. Després de donar-li els pals, conversar un mica i prendre’m dos gels i molta aigua per la forta calor, va ser el torn d’encarar el tram de la marató conegut com el cresterío, la part més tècnica de la cursa que careneja la serralada de l’Aizkorri. Un tram on només els més hàbils poden córrer donades les característiques del terreny i on la majoria ens hem de conformar a caminar el més ràpid possible evitant possibles relliscades. Amb tot, amb poc més de 15 minuts ja tenia el "cresterío" a la saca i començava l’empinada baixada cap a la campa de Urbía. Aquí em va aparèixer la primera rampa, i les forces van començar a escassejar. L’ambient al prat d’Urbia senzillament espectacular, amb famílies i grups d’amics

celebrant el diumenge amb un dinar de pícnic. A més d’animar-me gairebé tots ells van oferir-me menjar i beure, i clar, jo per educació ho acceptava de bon grat. Ja només quedava l'última pujada: en 20 minuts coronava el pas de l’Andraitz (km 31), i en 5 hores i 17 minuts a les cames només quedaven poc més de 10 quilòmetres de baixada fins a la població de Zegama. M’hagués agradat fer un descens més ràpid, però una rampa al km 35 em

va fer disminuir el ritme. Ben pensat, m’era completament igual arribar 10 minuts més o menys tard, la qüestió era gaudir i acabar la cursa, i fins aquell moment l’havia gaudit i sabia que ja la tenia coll avall. Al pas per l’avituallament d’Itzubiaga m’esperava en Goritz Garmendia, un amic de Zegama

que l’any anterior precisament ens havia convidat durant tot el cap de setmana a la seva casa de muntanya situada davant el control d’Itzubiaga. Com havia canviat l’escenari en només un any! Els darrers 5 quilòmetres -com a totes les maratons- se’m van fer llargs. A falta de 15 minuts per arribar ja sentia la música i l’speaker, i els voluntaris dels avituallaments comentaven alegrement allò de “tranquilo, ya lo tienes, a disfrutar,¡ no corras! A falta de dos quilòmetres m’esperava novament el meu germà, que va aprofitar per gravar l’entrada. Els darrers metres de cursa, a la zona de tanques, només podia saludar i agrair a tota la gent allà present. Abans de creuar la meta vaig aprofitar per girar-me per darrera vegada i aplaudir braços enlaire com a senyal d’agraïment. Ara sí, saludar els meus allà presents: la Lídia, la Susanna i l’Arnau... i entrar a meta! Quina enrampada! Per cert, ja he decidit què faré l’any que ve: el dissabte dinar de sidreria amb un bon txuletón i el corresponent maridatge de sidra. El diumenge al matí cap a dalt l’Aizkorri per convertir-me amb un hooligan de Zegama: animar, animar i animar!•

MOTS ENCREUA TS

per Teresa de Fortuny

• •

2 3 4 5

•

6 7

•

13 14

Horitzontals 1. Nom d’una cursa solidària organitzada pel CEO (tres paraules que s’allarguen fins al quadret 12 de la columna 14 vertical). 2. Ens permet fer avançar la barqueta. Del revés, malaltia. Localitat de l’Alta Garrotxa. 3. Del revés, ressò. Roca calcària susceptible d’un gran poliment. Símbol químic del radi. 4. Cert joc de cartes. Del revés, deessa grega filla de Gea i Urà. Malla per recollir els cabells (en plural).

Verticals 1. Pas ràpid del cavall. Lleteres. 2. Reuneix (coses disperses). Del revés, sigla del rendiment efectiu anual d’un producte financer. Impost de béns immobles. 3. Radià. Ofuscaré. 4. Fòsfor. Del revés, la vint-i-tresena lletra de l’alfabet grec. Del revés, impedir que

www.ceolot. cat

•

• • •

•

• • •

• •

•

• • • •

•

• • • •

•

• •

5. Tram del camí ral de Vic a Olot que conserva el paviment original (dues paraules). Oxigen. 6. Mil cinquanta. Títol d’alta dignitat en alguns països. Símbol de la temperatura. Conjunció copulativa. Semblant. 7. Amper. Oest. Article determinat femení. Rumiï. 8. Del revés, individu d’un grup ètnic del nord d’Àfrica. Àcid que conté àtoms d’oxigen coordinats a l’àtom central. 9. Del revés, convertir en massiu algun fenomen social. Cada una té cinc dits. 10. Parava atenció. Veure.

11. Nitrogen. El que no hi veu. Que té una força extraordinària. 12. Del revés, camàlic. Pasta adherida a la paret de la pastera. 13. Riu que dóna nom a la nostra península. Del revés, el que és d’una alçada superior a l’ordinària. Del revés, tens una identitat. 14. Del revés, revesteixis de brea. Nord. Del revés, substància que dóna aprest als teixits.

algú se’n vagi. 5. Del revés, en cap moment. Capaços de causar danys. Bor. 6. Del revés, destresa. Península del sudoest d’Àsia. Sigla de l’Autoritat del Transport Metropolità. 7. Prometre. Sud. Floc de cabells. 8. Nom de la fundació beneficiària de la cursa de la 1 horitzontal (dues paraules). Preposició de lloc.

9. Part de la cama que va del genoll al peu. Del revés, afluixa la tensió. Nitrogen. 10. Distret. Resoldràs (una controvèrsia). 11.Símbol de la resistència elèctrica. Cap cosa. Déu egipci. Del revés, relatius a l’orella. 12. Del revés, or. Pal d’hoquei. Del revés, cessació de l’ús. 13. Del revés, elegeixo. Bèsties. Iode. 14. Vegeu la 1 horitzontal. Mil.•

ION I N FO R M A C

Biblioteca

munt a ny a

Ens ajudes a millorar la Biblioteca? Com bé sabeu, estem readequant la Biblioteca i volem renovar el fons i els serveis. És per això que volem conèixer l'opinió i els interessos de tots els socis i sòcies i amants de l’excursionisme i la muntanya. Ens dónes un cop de mà?

Enquesta 2017 Només et durà uns minuts, moltes gràcies! Enllaç directe al formulari de Google https://goo.gl/forms/8f7iyezssfdoaLlr2

Per una Biblioteca de muntanya amb recursos i coneixements d'excursionisme, esports de muntanya, natura i patrimoni de la Garrotxa i Pirineu. *Disculpeu per l’error en les dates de l’enquesta que s’indicaven a l’anterior Butlletí. L’enquesta estarà vigent durant tot l’any 2017. Moltes gràcies.

Aquest estiu, no et perdis! Planifica bé les teves rutes amb les millors guies de muntanya www.ceolot.cat/biblioteca

Biblioteca de

mu n tan y a

Pots consultar les novetats de llibres de la Diada de Sant Jordi i de juny a l’espai digital del CEO.

Tot això i més a: www.ceolot.cat/biblioteca 16

secció

MAINADA menuts!

Bicicletada 22 d'abril Hola menuts i menudes! Com esteu? Us en recordeu de la súper bicicletada que vàrem fer? El dissabte 22 d’Abril ens vàrem trobar tots ben equipats amb les bicis, els mallots i les eines a les 8:00h al pavelló firal. Una vegada allà vam iniciar la nostra ruta amb BTT. El nostre objectiu final era arribar fins a la Casilla (passat Sant Esteve d’en Bas). Pedala que pedalaràs ja ens vàrem trobar a les Preses; allà vàrem fer una parada tècnica per esmorzar i agafar forces. En un tres i no res, ja ens vàrem trobar a la Casilla on vàrem decidir tornar cap a Sant Esteve d’en Bas, a l’antiga estació, per dinar i jugar. Sí, jugar molt! Vàrem fer diferents jocs amb grup com per exemple caus i conills, la cadena, etc. També vàrem investigar una mica la zona. Finalment se’ns va fer tard i vàrem agafar les bicis per tornar al punt de partida. Sí, pares i mares, vàrem tardar només 20 minuts!!!! Semblava que volàvem! Hem observat que hi ha molt d’esportista d’elit al grup de menuts.•

menuts i petits!

Colònies de bruixes i bruixots 11 i 12 de març Hola holaaa, guapos i guapes! Que recordeu les primeres colònies que vam viure aquest any tots junts? No??? Us faré un petit recordatori... Quan vam arribar a la màgica casa de Brunyola ens esperava una sorpresa... hi havia dues bruixes esperant que les ajudéssiu amb tota la vostra força i màgia interior! Elles tenien un problema... i és que estaven enfrontades... la dolenta bruixa negra havia fet un malefici a la bruixa blanca i a nosaltres ens havia deixat unes paraules prohibides!! Oh, nooo!! I com ho farà la pobra per desfer-se del malefici i poder tornar a utilitzar els seus poders? La vam haver d’ajudar i aprendre a ser grans bruixes i bruixots per aconseguir www.ceolot. cat

recuperar-los i poder tornar a dir totes les paraules! Abans de començar a adquirir els coneixements però, havíem de conèixer una mica el bosc i per això ens vam endinsar en aquells meravellosos indrets i vam fer una excursioneta plena d’aventures durant el matí. Quan vam tornar a la casa vam posar en marxa el nostre aprenentatge. Com podíem trencar el malefici? Amb un encanteri? Sí!!! Ens vam posar les piles i vam fer un joc per poder descobrir les paraules màgiques que ens ajudarien al final. Ho vam aconseguir! Vam dir l’encanteri i les paraules prohibides van deixar de ser-ho, ja quedava menys! Durant la resta del dia vam estar fent molts jocs que ens van ensenyar els grans secrets del món màgic. Quan va arribar la nit, vam jugar al joc del mitjó, on vam haver de fer estratègies i tècniques amb el nostre equip per passar la barrera de bruixes negres!! Ho vam aconseguir amb la força de la 17

secció

MAINADA

unió! Aquella nit els petits aprenents i aprenentes van aconseguir ser bruixots i bruixes de veritat! Només faltava un petit pas per aconseguir el retorn de la màgia blanca. L’endemà ens vam aixecar plens d’energia per fer tot un matí ple de jocs i tallers i entre ells l’aprenentatge del gran ball que ens faria trencar d’una vegada i per totes el malefici. Així que vam ballar i cantar tots junts i vam transformar la bruixa negra en blanca i vam poder recuperar la màgia blanca!! Enhorabona a tots els petits aprenents de bruixes i bruixots! Fins a la propera!•

Salt del Sallent 22 d’abril Ens posem les botes, omplim les cantimplores, crema solar i... ens preparem per anar d’excursió! Un altre dissabte preparats per descobrir, redescobrir o aprofundir en diferents punts de Catalunya. Aquest cop no anem gaire lluny, ens disposem a anar al Salt del Sallent, per poder contemplar les magnífiques vistes de la vall d’en Bas. Al punt de trobada, esperem que arribi tothom, tot i que som poquets apuntats a les llistes. Acabem sortint 15 nens i nenes i 5 monitors! Pocs, tot i que ben avinguts, ens encabim als cotxes i els pares ens deixen a l’Àrea recreativa dels Pins, des d’on comencem a caminar. I camina que caminaràs, que fa pujada, cada vegada veiem el nostre destí més a prop! Som poquets i caminem junts i amb ganes. Avui, l’excursió és curta, tot i que això no impedeix que se senti algun «quan falta?» o «estic cansat». Finalment arribem a dalt! I, caram, quines vistes! Sovint l’esforç val la pena. Com que tenim calor i estem cansats, reposem una mica i remullem els peus a l’aigua glaçada que baixa per la riera del Sallent. Després d’esmorzar, amb l’energia ja renovada, juguem a jocs que no coneixíem. Després de jugar una bona estona, baixem. Ens aturem altre cop a l’Àrea recreativa dels Pins i dinem. Com que ens agrada el risc, juguem a travessar les gorgues fins que algun nen i nena cau dins l’aigua i queda xop com un peix! Finalment, ens afanyem a anar cap a Sant Privat, que hem quedat que els pares ens hi vindrien a recollir, i ens acomiadem amb un «fins a la propera» i ganes que passin ràpid les següents setmanes per poder gaudir, altra vegada, de la companyia dels companys i companyes de la Secció de Mainada. 18

Colònies Bruixes i bruixots

secció

MAINADA Campaments d’Indis 13 i 14 de maig Recordeu els campaments del tercer trimestre? Vam ensenyar a un parell de tribus índies americanes què era la cooperació! La tribu dels Tikis i la dels Takas havien perdut el tòtem del llop i els menuts i els petits els vam ensenyar que si treballaven amb equip serien capaços de trobar-lo. Al matí, després de la cerimònia índia, vam anar d’excursió fins a l’Ermita de Sant Cebrià on vam esmorzar. L’esmorzar ens va donar forces per poder fer la gimcana que les monitores ens havien preparat per a Sant Esteve de Llémena. Un cop dinats, vam tornar al terreny d’acampada per poder posar-nos el banyador i anar a remullar-nos al riu! Un cop ben frescos, ens vam dividir en dos grups i mentre uns quants muntaven les tendes, els altres feien un fantàstic imant indi per a la nevera.

Després de sopar, les dues tribus ens vam enfrontar en un partida molt renyida al tresor. Vam descobrir que el tresor era una carta que ens deia que havíem de treballar en equip per a poder trobar el tòtem del llop! Després del joc de nit, i un cop tocada la guitarra, vam anar a les tendes a descansar i a dormir. Al matí següent, després d’esmorzar, vam fer una sèrie de jocs: acrosport, el joc dels jeroglífics, la bandera, relleus amb aigua...

Llavors, va arribar el que tots temíem… la pluja! Ens vam aixoplugar com vam poder sota la carpa i la caseta per passar la tempesta. Però, com tots sabeu, tot allò dolent té una part bona i després que la pluja hagués passat, vam poder passar una bona estona saltant pels bassals. La justa per esperar que els pares ens vinguessin a buscar!•

mitjans i grans!

Colònies Supervivència 11 i 12 de març (El primer dia el grup de mitjans anava sol! Els grans van fer ruta fins que van arribar a la casa de colònies amb nosaltres. El diumenge el vam fer tots junts! El grup de grans ha fet l’escrit del segon dia...) I... les colònies del segon trimestre van arribar. Aquest cop el grup de mitjans anàvem sols i vam aprofitar per anar una mica lluny, concretament vam decidir instal· www.ceolot. cat

lar-nos a la casa de colònies de la Cinglera, situada tocant el Pantà de Sau. El matí de dissabte, just en arribar a la Cinglera ens vam adonar que havia passat una catàstrofe molt gran! La presa del pantà de Sau s’havia foradat feia un dies i al poble no hi quedava ningú. Ningú, tret d’un supervivent una mica “curiós” que ens va convidar a quedar-nos a les seves terres si anàvem al poble més proper i li demostràvem que hi havia vida més enllà d’aquell indret desolat. 19

secció

MAINADA

Així que el nostre grup, valents i guapos com som, vam decidir agafar les nostres maletes d’excursió i vam posar rumb a l’aventura, rumb a Vilanova de Sau. El camí per arribar-hi no va ser curt ja que vam aprofitar per veure el pantà des de tots els angles possibles. I quines vistes, famílies, ens en vam ben enamorar! Just abans de dinar vam arribar a la nostra destinació. Després de parar, refrescar-nos i fer un bon mossec als nostres dinars vam començar una gimcana fotogràfica per desmostrar-li al supervivent que nosaltres teníem raó. Ell no era l’únic humà viu que quedava. Agafades les proves vam emprendre el camí de retorn a la casa on ens esperava el nostre amic. Aquest, que era una mica estrafolari, ens va demanar si li podíem fer una mascota perquè estava molt sol i trist. Com que

mitjans!

Volta per la Garrotxa 1 d'abril Si comenceu a fer memòria us en recordeu que un dia vam començar a caminar des d’Olot, plovent? Sí, sí PLOVENT! Però ja sabeu que no ens para res, a nosaltres! Entre núvol i núvol empipador nosaltres anàvem pujant fageda amunt direcció Can Xel. Un cop allà, potser us semblarà estrany, però vam coronar el cim del famós Croscat! – I, ara fredament. Quants de vosaltres havíeu pujat al Croscat, abans? Em sembla que hi han pujat més turistes que Garrotxins! Un cop érem a dalt, no us diré com pujava el volcanet, vam contemplar les espectaculars vistes de la Garrotxa i avall, que fa baixada! Amb els budells que feia estona que roncaven vam acabar de pujar a Batet, on unes carmanyoles ben bones entraven de meravella! En un obrir i tancar d’ulls ja tornàvem a ser a Olot. Una aventura més per explicar als nostres néts quan siguem grans! 20

aquesta mainada tenen molta imaginació, vam agafar quatre coses i, en petits grupets, vam fabricar unes mascotes molt especials (algunes també una mica espacials) per fer content el supervivent de Sau. Sense adonar-nos-en es va fer de nit i vam tenir una visita fantàstica. El grup de Grans van arribar a la casa per poder compartir amb nosaltres el diumenge. Així que vam aprofitar per sopar tots junts, fer un joc de nit i una mica de vetllada. I tots cap a dormir, que ens esperava un diumenge amb moltes més aventures.•

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos! CentreExcursionistaOlot

Segueix-nos!

ACONSEGUEIX ELS MILLORS VOLS AMB LA RESERVA ON-LINE

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

Visites a hores concertades. Sense esperes! C/ Sant TomÃ s, 4 - 17800 OLOT - ) 972 26 98 00

#ceolot

Busca les nostres rutes a

www.ceolot. cat

bicistarres@telefonica.net

VENDA i REPARACIÃ&#x201C; DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat www.ceolot. cat

SERVEI A DOMICILI

secció

MAINADA

Bolet de Troia 22 d’abril La següent excursió del trimestre ens va portar a la Salut tot passant pel Bolet de Troia i les Roques Encantades. Des de Coll de Condreu i animats pel sol esplèndid que feia, vam enfilar camí. Ens vam haver de treure la son de les orelles ben aviat, perquè buscant i buscant el famós Bolet de Troia vam fer una bona pujada. Però, sense adonar-nos-en, el vam trobar, enmig dels arbres, una mica amagat. Després de fer les fotos de rigor amb el nostre fotògraf professional vam desfer el camí fins arribar a un prat gran i molt verd on vam esmorzar per tornar a agafar forces i vam poder jugar a uns relleus molt divertits i una mica curiosos. Acabats els jocs, vam reprendre el sender que ens portaria a les Roques Encantades, un lloc que no deixa indiferent a ningú. I, és clar, ens vam haver de tornar a parar per gaudir d’aquest meravellós indret i jugar una mica més. Com és habitual en el nostre grup, el temps se’ns va tirar a sobre i quan ens en vam adonar vam haver d’agafar els nostres “trapaus” i enfilar fins a la Salut. Un cop a dalt vam aprofitar per dinar, gaudir de les vistes i descansar una mica. Descansats i tips vam anar baixant per un corriol que ens portaria fins a Sant Feliu, on vam acabar l’excursió. www.ceolot. cat

secció

MAINADA

Ruta per Falgars 13 i 14 de maig Els dies 13 i 14 de maig els mitjans vam decidir anar de ruta cap a terres no garrotxines; sí sí, ho heu sentit bé, de ruta! El nostre objectiu era partir de les Preses el dissabte i arribar diumenge per dinar a Cantonigròs. L’aventura va començar a la Bòbila, una escola de les Preses al costat del bicicarril, on els monitors varen obsequiar els excursionistes amb una samarreta única i exclusivament per als presents aquell dia. “Els súpermonis” també havien organitzat una cursa d’orientació per grups! Però no una cursa qualsevol; aquí no guanyava qui feia el recorregut més ràpid, sinó el grup que aconseguia caminar d’un control a l’altre a la velocitat exigida en cada cas. Un cop reunits de nou, ara sí, vam emprendre la marxa cap als Hostalets, on vam ser idolatrats per gent del poble, i és que una colla d’excursionistes vestits iguals i amb pas ferm fa molta patxoca! Ens vam enfilar per un camí que ens portava cap a Falgars, i vam tenir l’immens plaer de passar pel Salt de l’Olla, on vam dinar i els més acalorats es van refrescar. Motxilles a l’esquena de nou i enfilar cap amunt, la tarda es va fer feixuga però tot esforç té la seva recompensa, així que vam arribar al refugi de Falgar pel camí ral, on ens esperaven els intendents. I quins intendents... Ens van preparar un cuscús amb pollastre i verdures d’allò més bo! Estàvem cansats però el joc de nit no pot fallar! Així que uns amb més energia que altres, vam fer un joc per acabar de gastar

les forces i dormir més plans, que l’endemà ens esperava una senyora excursió. Bon dia! El diumenge ens vam llevar súper aviat, esmorzar ben ràpid i cap amunt! El temps ens va obsequiar amb una mica de xim-xim inofensiu per refrescar-nos però tot i així el matí es va fer feixuc. Arribant a la serra de Cabrera amb penes i treballs, notem que la gana ja fa de les seves; tornem a esmorzar per agafar energies, quatre fotos ben “xules” per immortalitzar les vistes i cap avall falta gent! Ara sí, recta final! La motxilla pesava, el sol escalfava, però les ganes no minvaven. Vam baixar d’una tirada fins a Cantonigròs, on els intendents ens esperaven amb uns macarrons amb carn picada. Ens disposem a dinar quan, de sobte, comença a diluviar, quina sort! Tots vam gaudir de l’espectacle a aixopluig; bé, tots no... Alguns volien acabar de gastar les energies i se’m van anar a fer una dutxa abans d’hora, quina ruta!

Ruta per Tavertet 11 i 12 de març El primer dia van anar grans sols, però el segon ens vam ajuntar amb mitjans! Després d’un intent fallit de ruta al primer trimestre a causa de les condicions meteorològiques, semblava que aquest cop el temps ens acompanyava i podíem sortir. Així que, com sempre, a les 8

secció

MAINADA

del matí ens vam trobar al pavelló firal per anar cap a Rupit, on començava la nostra aventura. Des d’allí, vam començar a caminar cap als cingles de Tavertet. I xano-xano, semblava que no, però en unes 3 horetes ens vam plantar a dalt, on vam poder contemplar les meravelloses vistes del pantà de Sau, en un dia tan esplèndid i seré com aquell. Després d’un bon dinar amb aquestes vistes, vam començar a fer camí cap a la casa de colònies on dormiríem, a l’altra banda del pantà. A partir d’aquí la ruta ja es va complicar una mica, primerament, perquè en arribar al peu de l’embassament, a molts ja no els quedava aigua. Però, tot i així, sabíem que la casa no era lluny i per tant això no seria cap problema. La sorpresa va ser que quan estàvem a punt d’arribar a la casa (i de fet ja la vèiem) el riu ens tallava el camí. En ser massa ample i amb força corrent, vam decidir que hi havia d’haver un altre pas. I després d’una bona embardissada pels boscos de la zona, vam trobar un punt on el riu s’estrenyia i amb un petit salt, ja vam poder ser a l’altra banda i, per fi, beure aigua i berenar una mica. Tota una aventura! Ja a la nit, després d’un bon sopar i d’haver descansat una bona estona, vam compartir un joc de nit ple d’històries sobre www.ceolot. cat

el pantà i amb una lluna plena que posava els pèls de punta... Però aquests nois i noies deien que ja són grans i ja no tenen por (encara que, algun crit es va escapar). Ja per acabar, amb una mica de guitarra ens vam anar calmant tots i ens vam posar a dormir després d’un llarg i cansat dia. Havent fet una bona dormida i ja amb totes les forces recuperades, ens esperava un matí ple de jocs i reptes per superar. Així que, ens vam repartir en cinc grups i va començar l’espectacle. Que si la molla, disparar “torpedos”, caçar conills amb la sabata, emplenar el got d’aigua amb la boca... i tot això competint contra els monitors! Ja us imagineu la motivació i les ganes de guanyar-los que tenien...! Ja per acabar, per grup vam preparar també uns pastissos molt especials, el nivell dels quals, hem de dir, era molt elevat i estaven molt elaborats! Això si, vam quedar un xic bruts! Finalment, res millor que un bon dinar per assimilar un matí tan mogut i ja, per fi, descansar d’un cap de setmana molt intens!

Escletxes de Freixeneda 1 d’abril El passat 1 d'abril, el grup de grans volíem avançar-nos a la primavera, tenint molt

present que s'acostava Setmana Santa i que la calor ja feia acte de presència des de feia setmanes. El destí escollit havia de ser diferent, i no ens conformaríem amb qualsevol cosa. O sigui que, amics i amigues, tocava enfilar-se des de Sant Privat en direcció a Collfred i anar a descobrir els misteriosos paratges de Freixeneda, una incògnita per molts excursionistes encara. Dit i fet, ens vam aixecar i puntuals com sempre, vam quedar amb tots els pares al pàrquing del Consum (aquesta vegada es celebrava l'èpica i benèfica Trailwalker, cosa que ens obligà a trobar-nos lluny del pavelló firal). Això era una novetat, però sabeu què no ho era? EL MAL TEMPS. És clar que sí, com tota aquesta dissortada temporada, no ens esperava un dia plàcid, ni molt menys, i és que fins i tot es van haver de cancel·lar les sortides dels grups de menuts i petits. Feia fred, humitat, i els núvols amenaçaven tot acompanyant el misteri de la ruta que ens esperava. Però si som grans, som valents, i vinga! cap amunt. Des de Sant Privat ens vam plantar com si res riera amunt fins a l'escaler del Salt del Sallent. Una pujada considerable, vam arribar prou cansats a dalt del Salt. No cal que us ho expliquem, però és que el Salt del Sallent encara val més la pena un dia així, de boira, “malparit”. Però no podíem perdre temps, via nord, vam fer camí cap a la Serra de Freixeneda. Mal passos entre fageda, pista i bardissar ens van fer retallar distàncies fins a creuar la serra i arribar fins al Cap del Ras i el Ras de Freixeneda, un indret preciós, penjat, perdut. Teníem clar el nostre objectiu, i el temps encara ens ho permetia, vam endinsar-nos al petit bosc de freixes on grans roques formen unes esquerdes de 4 o 5 metres terra endins. Un laberint de sotabosc, pedra vella, forats i passadissos estrets i secrets. Nens i nenes grans, monitors i monitores grans, tots vam esdevenir follets juganers entre les roques, una experiència que s'ha de viure, un tresor perdut als límits de la Garrotxa. FINS I TOT VAM TROBAR ALLS SILVESTRES!! Sens dubte, l'anècdota de la jornada: matolls i matolls d'alls tendres regats per la humitat. Va ser el que volíem, una sortida diferent. Curts de temps, ens va ser impossible seguir el pla previst que ens havia de dur fins a Puig Cubell 23

secció

MAINADA

retallant pel Coll de l'Home Mort. Vam optar per desfer camí i baixar directament per la Riera de Gorners, un camí molt directe i paral·lel al riu en baixada cap a Sant Privat. D'aquesta manera vam ser altre cop puntals al pàrquing dels Pins o Plans d'en Xurri. Havíem estat pocs, però molt ben avinguts i havíem descobert un indret màgic. Podíem rebre Setmana Santa ben satisfets, un dia més el grup de grans conqueríem un trosset ben especial de la nostra estimada Garrotxa.

Embardissada 23 d’abril Com cada any, vam quedar a mitja tarda per anar cap Sadernes, lloc de sortida de la XL Embardissada, per tal de poder despertar-nos i posar-nos a caminar com aquell qui diu.

Allà vam parar les tendes, vam fer algun joc, vam tocar la guitarra i poc després de sopar ja ens vam posar a dormir, ja que l’endemà es presentava un dia llarg i dur. A les 6 del matí va sonar l’alarma del mòbil i tocava aixecar-se. Semblava que alguns no volien sortir del sac, però amb un xic de música ens vam anar aixecant i vestint tots i a les 7 ja estàvem a la sortida, a punt per arrencar un gran dia. Cadascú va sortir al seu ritme, uns corrent, alguns trotant i d’altres caminant, i a partir d’aquí tots vam anar seguint el meravellós, i alhora dur, recorregut de l’Embardissada d’enguany, que tenia el seu punt més emblemàtic a dalt del Bassegoda. Un lloc amb unes vistes espectaculars que van deixar més d’un bocabadat (potser també a causa de la llarga i dreta pujada que s’havia de fer per arribar a dalt). Però aquí no

s’acabava, quedava baixar per uns caminets i corriols molt bonics que de mica en mica ens tornaven cap a ca n’Agustí de Riu, per seguidament agafar la pista que ens acabaria portant a Sadernes. Vam anar arribant tots de mica en mica i, quan cap a quarts de tres ja hi vam ser tots, no va fallar el típic dinar amb uns macarrons boníssims que es posaven més que bé després dels 21 quilòmetres i 1300 metres de desnivell positiu que componien aquesta última edició de l’Embardissada.•

l’inici al “xou de muntar tendes”, un espectacle d’allò més divertit i entretingut!!! Els riures estan assegurats, sempre que tingueu l’ocasió de mirar-ne un mireu-lo de lluny, perquè si no acabareu formant part del xou! I tampoc no us podeu perdre mai el “xou de desmuntar tendes”... No sabria dir-vos quin és més di-

vertit!!! A la nit, tots rendits, vam trobar a faltar el gran “jefe” Uri a la vora del foc, tot tocant-nos cançonetes relaxants. L’endemà havent agafat forces (perquè tothom sap que: a la nit, tot i no dormir gens, es recuperen les forces perdudes del dia anterior) vam començar a caminar. L’excursió va ser una mica avorrida al principi passant per moltes urbanitzacions, amb

grans!

Ruta Camí de Ronda 20 i 21 de maig El grup de grans estem disposats a conèixer món, per això l’última ruta de cap de setmana abans de la GRAN RUTA FINAL ens en vam anar a descobrir mar, uns paratges insòlits per tot el grup, ja que ningú no havia fet mai aquest camí de ronda entre Sant Feliu de Guíxols i Blanes. Tot i les nostres ganes de veure mar, el GR-92 ens va endinsar cap a les muntanyes litorals i vèiem el mar cada vegada més lluny. Els monitors motivats i amb ganes d’ensenyar llocs bonics als nostres nens els vam obligar a pujar fins al Cim de Cadiretes, on el paisatge i el postureig van estar servits (és conegut per tothom que si alguna cosa tenim GRANS és el postureig! Ens ve de naixement, què hi vols fer...). Des del cim vam poder divisar Tossa, la nostra següent parada! I després de corba dreta, corba esquerra, corba dreta, raassss... Vam arribar a Tossa, on vam berenar unes galetetes i un suquet a la vora de la platja. Per fi vam veure platja!! Però ens faltava arribar fins al càmping, on ens esperaven els nostres intendents “sexis”, “mocosos”, “xulus”, sectaris, carinyosos i amistosos, i sobretot uns cuiners d’estrella Michellin! Un cop descansats vam donar 24

secció

MAINADA

cases xulíssimes i cutríssimes... Però finalment, vam arribar a Cala Trons, una magnífica caleta, i vam seguir el camí vora la mar amb paisatges xulíssims fins a Lloret, que estava ple de guiris torrant-se al sol. Perquè no ho hem dit, però calor en vam passar i mooooolta. Per això, tot just arribar a la nostra fita marcada (Blanes) el primer que vam fer és tirar-nos a l’aigueta fresqueta i gaudir-ne.

Així doncs, podem concloure que... 20 nens/es en edat del pavo + 2 monitors motivadíssims + 4 intendents valents = 40 km recorreguts + ruta rodona + incrementació de les ganes d’anar a la GRAN RUTA FINAL!!!!Us hi veiem a tots i toteees!•

joves!

Ruta per les Alberes 11 i 12 de març Ja tenim aquí la que acomiada l’hivern, ben bé a les portes de la primavera, la ruta per l’Albera! Vam sortir del Pertús (França) un dissabte ben estupendo i espeterrant, per a iniciar dos dies de ruta entre terres catalanes i, principalment, franceses. El primer dia havíem calculat que seria més tranquil·let, de pocs quilòmetres, i reservar forces per a un segon dia més llargot. Com sol passar a la vida, la realitat no es va acabar d’ajustar gaire a les previsions... tot sigui per a posar emoció a la sortida! Les primeres hores de camí, les vam encarar tot “xino xano”, per camins senzills i amb trossos de pista. A mesura que pujàvem poc a poc d’altitud, es començava a deixar veure un contrast de vistes entre uns Pirineus nevats que ens anaven quedant enrere a les nostres esquenes, i la costa brava al nostre davant. Magnífic! El sol ja començava a apretar, i vam fer parada per a dinar amb vistes al golf de roses. La primera escaldufada de l’època! Després vam continuar fent rumb cap al puig nevulós. Durant una bona estona vam estar carenejant, així que per vistes no ens vam pas poder queixar. La costa catalana a la dreta, cap de creus al nostre davant, i la costa francesa a l’esquerra. La tarda anava avançant i no quedaven gaire estona de sol, quan ens vam adonar que el refugi no era ben bé on havíem pensat. Algun imprevist havia de passar per a donar emoció a tot plegat. Va resultar que l’última baixadeta de quart d'hora que ens quedava per arribar al refugi, es va convertir en dos horetes més de caminada, un parell de pics més enllà, i per a que fos més especial, sota www.ceolot. cat

la llum de la lluna... o dels frontals! Una bona oportunitat per a fer un bon treball psicològic i no caure en la frustració. Vam arribar a quars d’onze al refugi, per a fer un soparet ben merescut, i cap al llit! Vam decidir modificar un xic la ruta de l’endemà, tenint en compte que havíem anat a dormir més tard del que pensàvem, i així no haver de matinar tant. Així doncs, el diumenge ens vam llevar, vam esmorzar, i vam iniciar rumb, muntanya amunt i després muntanya avall, cap a Portbou. La pluja va trigar a treure el nas, però ni que fos per recordar-nos que sempre hem de portar impermeable, ens va dedicar un ruixadet. Vam arribar a Portbou una mica abans de lo esperat. Vam dinar, i per a fer temps, vam jugar al joc del clip . Amb les cosetes que van aconseguir tots plegats, vam poder fer junts un pica pica i així posar fi a un cap de setmana rodó, de ruta en germanor!•

secció

MAINADA

Ruta Menorca Setmana Santa #saxil #somCEOlot #CEOlife #xilidò #CEOland Primer dia! Doncs érem a dia 10 d'abril. Feia un bon dia quan un bon, bon, bon grapat de joves del CEO vam pujar al bus que ens portava cap a la ciutat comtal. Darrera el bus ens seguia la bona furgoneta de l'IME, carregada fins dalt tot el material d'intendència. Feia patir i tot, ja que semblava que hagués de tocar el terra amb la mà de pes que portava. Carretera i manta, tampoc tant, que era arribar a Barcelona ja no és tant com quan a principis de segle havíem de pujar Capsacosta o Bracons per anar a Vic. Jejeje A Barna vam estar fent temps fins a l'hora de pujar al ferri, i quina estona! Jocs, dinàmiques, guitarreta, xil... Que no faltés el xil. A les 9 de la nit vam pujar al vaixell. Encara no havíem caminat, i qui més qui menys s'havia dutxat al matí, de tal manera que encara no fèiem aquella pudor característica que fem després de ruta, que ens obra totes les portes i ens deixa espais amplis als transports! Així que la gent ens va veure molt macos i nets i vam passar la nit ben apretats entre turistes que anaven a visitar Menorca, aquesta illa tant bonica i encantada que nosaltres, com uns guiris més, anàvem a visitar. Hi havien uns "nais" que creien que el seu compi estava a Alemanya recorrent praderes amb la seva bicicleta. Però es veu que un complot malèfic s'havia organitzat per tal de fer-los uns sorpresa. Sí, sí, parlo d'en Joan, i d'en Galdric i l'Oriol (Gran Jefe Indi). Conclusió, que abans de marxar, en Joan va entrar in extremis i els va donar una bona sorpresa. Ens acompanyaria durant tota la ruta. Vam dormir un xic. I ja se'ns va fer de dia. 26

secció

MAINADA

Segon dia! Arribàvem a Maó; la capital de l'Illa. Baixàvem nosaltres i al cap d'un moment la furgoneta (de gitano). Vam iniciar aquella rutina que repetiríem cada dia: repartir menjar, omplir cantimplores, esmorzar, carregar motxilles i "nari canari". Érem a Maó, a l'est de Menorca. El nostre destí era el Pou d'en Caldes, passat el far de Favaritx. Amunt amunt, resseguint cales, passant poblets idíl·lics, trepitjant sorra humida... El dia va passar bé, començaven a pesar les motxilles, les espatlles notaven el pes de la il·lusió amb la qual les havíem omplert. Vam arribar al mític far de Favaritx i allà vam berenar. I des d'allà ja seguírem direcció al Pou d'en Caldes, que per qüestions logístiques vam deixar enrere i finalment vam parar a Les Salines. Arròs i pollastre al curri. No cal dir gaire res més oi? Com entrava! Estàvem exhausts, encantats, amb el cor a cent pel que havíem viscut fins aleshores, i aquell plat... mmmm. Ens va fer arribar a.... no ho direm pas! Cadascú ho sap.

a les motxilles, vam començar amb un “postu” del bo! I que bé quedava la foto amb el reflex de Les Salines! Aquell dia vam allargar mooolt fins poder esmorzar en unes escales on hi havia una bona ombra i passava aquella marinada... Després d’agafar forces vam haver de fer molts quilometres d’enllaços per carreteres asfaltades. Bfff!!! Després de fer una de les tirades més llargues que havíem de fer, vam arribar a Cala Tirant. Allà ens vam trobar amb els intendents per poder dinar tots junts el típic pa amb fuet! Ens vam banyar, alguns vam menjar un gelat ben fresquet i van començar a sortir les nostres amigues... Sí, sí. El segon dia que caminàvem ja començaven a sortir les butllofes! Un cop totes curades ja podíem seguir amb la marxa. Vam passar pel costat del Far de Cavalleria, vam travessar la platja de Cavalleria i la platja de Binimel•là fins als Alocs, caminant sota la llum de lluna els últims quilometres. Allà ens esperaven uns macarrons amb tomàquet i salsitxes boníssimes! Mmmm!!!! Va ser dur, però tots, amb l'ajuda dels uns als altres vam aconseguir superar el rebés moral que suposava anar tant tard després de tantes hores caminant! Quart dia! Cada cop costava més aixecar-se als matins!! Però amb l’Uri i la seva guitarreta tot es feia una mica menys feixuc!! Durant el matí, vam tenir un mal de cap nou... Quina pizza voldríem per l’últim dia i amb qui ens la partíem? Aquell dia el nostre objectiu era arribar fins a Punta Nati, però les butllofes i el cansament ens van fer una mala jugada i vam haver de retallar el camí

Tendes muntades en un tres i no res... No, tres i no res no, que eren 16 i feines teníem per muntar-les. Jajaja. I tots al sac, que ens esperaven aventures que encara, en aquell moment, ningú s'imaginava. O si? Tercer dia! Només de començar el dia i després d’haver-ho carregat tot www.ceolot. cat

secció

MAINADA

fins a Cala Morell. Allà ens esperava una plaça plena d’herba i uns arbres per fer una tarda de xil, amb guitarra, slack-line, frisbie i el hacky...que no falti! Cinquè dia! Ens vam llevar i vam agafar un bus per anar al far d’Artutx. Ens vam saltar uns 30 km i amb ells el far de Punta Nati i Ciutadella. A Son Xoriguer vam esmorzar, vam fer un parell de jocs i vam trobar les primeres dutxes públiques on vam poder fer la primera dutxa de la setmana era d’agrair després de tants de dies! Sota la cleca vam anar fent camí fins Platges de Son Saura per poder dinar en un raconet on hi tocava l’ombra. Després de fer una mica el boig saltant el rierol, vam travessar la platja....però amb tanta mala sort, que la posidònia va fer-nos la guitza i no ens va deixar banyar-nos-hi! Vam seguir un tros més fins Cala des Talaier on esperàvem poder banyar-nos però tampoc vam poder ja que estava ple, ple, ple de meduses! Però els joves no perdem mai l’esperança, es diu que l’esperança és l’últim que es perd! Així doncs vam acabar d’arribar a Cala Turqueta. Tot i trobar-hi també meduses, hi havia un petit raconet per posar-hi els peus! I vam continuar amb el xil... Sisè dia! Aquest va ser el dia més light! Havíem de caminar tan sols 12 quilòmetres en tot el dia, passant per les tres cales més emblemàtiques de Menorca: Macarella, Macarelleta i Mitjana. A Macarella vam passar-hi gran part del dia, seguint amb el nostre xil. Després d’unes hores, vam decidir que calia continuar caminant, i abans d’arribar a cala Mitjana, vam fer parada a Cala Galdana, on vam fer 28

uns amics menorquins. A última hora del dia ja només ens quedava visitar l’última cala, cala Mitjana, on vam passar-hi la nit. La furgoneta i els intendents, que havia de venir a fer-nos el menjar, es van trobar amb una cadena a l'inici de la pista que portava a la cala. Sort que estavem frescos després d'un dia tant relaxadet. Vam fer la pujada amb un tres i no res, i alhora vam agafar ganes per sopar. Quins noodles amb verduretes més bons que vam menjar! Setè i vuitè dia! El dissabte ens vam aixecar sabent que era l’últim dia a Menorca i també les últimes abraçades d’en Ferran. Que ràpid havia passat la setmana! Vam recular fins Cala Galdana, on ens esperava un fantàstic pica-pica amb galetes salades, peixets, patates i olives per esperar el GRAN ÀPAT, unes pizzes! Mentre dinàvem, teníem un espectacle davant nostre amb músiqueta ambient. Havent dinat vam fer una mica el guiri per Maó i, ja tots a punt, però els monitors amb una mica retard, vam començar a embarcar al ferri direcció Barcelona, i és que els monitors també ens encantem de tant en tant xerrant de les nostres cosetes i voleiant-la per la bonica terra! ;) Tal com hem comentat al principi, la nostra olor corporal es feia notar; ningú volia acostar-se a nosaltres! Realment fèiem tanta pudor? Potser sí... Tornada cap a caseta. Volíem tornar? Calia tornar? Familia? Què és això? jajajaja Teníem ganes de quedar-nos i de tornar alhora, així que vam decidir tornar, però deixant un trosset de nosaltres allà! Va, acabem, tot i que ens podríem allargar moltíssim, nombrat adjectius, vivències, amics, nyafres, anècdotes, butllofes (que al final ja teníen nom...

secció

MAINADA

Va ser genial, va que encara ens emocionarem i els (klinecs, clineks, o com es diguin..) van molt cars. Sou genials, ens vam donar amor, amistat, i vida! Muaaaaaa....

Sortida d’iniciació a l’escalada 13 de maig

abans! Fins i tot algun es va atrevir a assegurar als seus companys. Com que el dia era ben assolellat i feia bastant caloreta (tot i que en Tomàs Molina ens havia volgut espantar amb una previsió de pluja), vam decidir anar a dinar cap a alguna gorga propera, i des pas, pels valents, fer-hi un “xap”. Cal dir que pocs es van atrevir, però hi vam estar de perles. I així vam concloure la sortida, un xic més curta del que solen ser les sortides d’un sol dia, però diferent i divertida. Esperem tornar-ho a repetir!

Ruta per Carançà 20 i 21 de maig

Aquesta va ser una sortida ben diferent a la resta que havíem fet durant l’any. La idea era iniciar als nois a l’escalada esportiva, i vam escollir una zona ben propera de casa nostra, Sadernes, que no té gaire a envejar a moltes d’altres. Per a realitzar aquesta sortida, vam demanar un cop de mà a un parell de joves trempats (ex monitors del CEO) que ens van deixar els seu material i ens vam fer una petita classe introductòria. Ells havien arribat un xic abans a la zona d’escalada i ja havien obert les vies per tal que els nois ja poguessin començar a escalar. Com que solament havia dues vies obertes, i la resta de grup havia d’esperar, vam portar un arsenal de complements per a passar una bona estona: una hamaca per a fer una mica el gos a l’ombreta, gentilesa d’un dels monitors, la guitarra i uns quants cançoners del CEO, escacs, dames... Pràcticament tots van pujar, una o varies vegades, i cal dir, amb molta traça tenint en compte que la majoria mai ho havia fet www.ceolot. cat

I és que aquest trimestre ha anat de rutes, una rere l'altre oi? La nostra última aventura, i de ben segur que la recordarem durant temps, ja que de deixar marca en va deixar, va ser la ruta de Carançà. Ens disposàvem a fer la mítica ruta Vallter-Tirapits-CarançàPic de la Dona-Costabona, però ara us explicarem què va passar... Doncs de bon matí ens vam plantar a Vallter, a la paella d'on surt el camí per pujar cap a Ulldeter. Els ànims no estaven a tope, que si havÍem dormit poc, que si la setmana havia estat dura, etc. I és que aquests joves no paren i sembla que els dies se'ls facin curts. En fi, que quan vam arribar al Coll de la Marrana semblava que estiguéssim aproximant-nos a l'Everest, que tant de moda està ara! No hi érem, però els joves us ho podran explicar, per ser maig, hi havia moltíssima neu. Havíem de continuar la vall fins a Tirapits, però veient el panorama i ves a saber com estaria la cara nord, vam decidir que escurçaríem el camí, tot pujant el Bastiments i saltant per darrera cap a la vall de Bacivers. Així ho vam fer, sota uns núvols baixos que anaven d'un costat a l'altre fent-nos patir pel temps... La baixada podem dir que va ser d'allò més ràpida, i és que els joves això de baixar caminant no els acaba de fer el pes. Portem màrfega? Sí! I per què serveix la màrfega? Per dormir? No home no, serveix de trineu per tirar-nos pendent avall. 1, 2, 3... Tot a baix en un tres i no res. I des d'allà, ja us podeu imaginar, tots molls de peus vam acabar de baixar fins el refugi de Bacivers. No podíem dormir a Carançà. Aquests francesos estan molt sol·licitats, i no va haver-hi manera de trobar lloc en tot el mes. I ara bé el fet divertit, alhora traumàtic, alhora interessant de la ruta. I és que per molt que no veiem gaire el sol per culpa dels núvols, per molt que no creiem que ens estem cremant, la neu reflexa tots els rajos directament a la nostra cara, amb un angle que, si el calculem................ Exacte, l'idoni per cremar-nos la cara. No us vulgueu imaginar com vam quedar... Per whatsApp corren algunes fotos d'uns tomàquets que suposadament són persones. Si tenim molta curiositat ja les sabreu trobar. Fora conyes, els joves crec que mai més marxarem de casa sense la nostra crema solar protecció 500! La nit, direu, la cabanya de Bacivers no està molt atrotinada? Doncs no companys, la cabanya està molt arregla- deta, això sí, l'estufa no acaba d'anar bé. I què li passa? Doncs bé, que el 99,99% del fum creat per la combustió de troncs recollits al bosc de pinàcies del voltant del refugi s'escapa per les escletxes que la xemeneia posseeix i s'escampa per l'habitacle de prop de 125 m3 . 29

secció

MAINADA

I com ja sabreu, els gasos tenen la propietat física d'ocupar tot el volum del cos que els reté, de tal manera que, després d'aquesta petita classe de física/química improvisada, us podeu imaginar com estava el refugi... En fi, ens en podem riure del salmó fumat, que aquí tenim els bons joves fumats! jejeje no mal interpreteu res eh! Va, ja acabem. Pel matí ens vam llevar amb la cara en un estat bastant lamentable, alguns joves la tenien inflada per alguna reacció al•lèrgica que desconeixem... I el que vam fer va ser tapar-nos-la, després d'una classe mestra de turbants improvisats. Vam enfilar cap al Pic de la Dona i des d'allà vam baixar a Vallter, no estàvem per anar fins el Costabona, i és que el sol ens va robar l'energia. Si la nostra energia és el suc d'un raïm, nosaltres érem una pansa. Res més a dir. Ara, ja recuperats, però, recordem aquesta ruta com una de les experiències més èpiques i emocionants de la temporada, o no? I és que joves, si no ens passés

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi pensant en la portada del proper butlletí del Centre Excursionista d'Olot. 30

res estrany, no seriem els joves. A veure què ens passarà a la pròxima. Ja veurem.•

secció

M U N TA N Y

per Kim Agustí

D'OLOT A FOIX DE COMUS A MONTSEGUR El dissabte 11 de març tornem a Comus. Som 39 excursionistes i el dia és esplèndid, fins i tot calorós. A tres quarts d’11 encetem la vuitena etapa de la nostra travessia. Agafem la carretera que ressegueix el fons de la plàcida vall i ben aviat comencem a trepitjar un bon gruix de neu dura; el blanc element ens acompanya al llarg d’una bona estona, sense alentir el pas. La vall es va estrenyent i aviat arribem a l’entrada de les pregones gorges de la Frau (1039 m). La carretera regira cap a l’esquerra i nosaltres escollim el camí que s’endinsa a l’engorjat. El camí de la Frau aprofita la plataforma d’un antic vial, que una inundació de fa més d’un segle va impedir que es convertís en carretera. Al seu costat corre l’Hers, gran afluent de l’Arièja, aquí un modest però sorollós rierol. Impressionants cingleres calcàries i pendents vessants cobertes de pins i faigs ens envolten. Avancem a bon pas i fem incomptables fotografies. Al capdavall arribem a una carretera asfaltada; agrupem la colla i fem una breu aturada. La carretera segueix pel fons de la vall, ara més oberta, amable i assolellada. L’Hers corre al nostre costat i comença a semblar un riu de part de bo. Aviat arribem a Pelail (Pelalh, 605 m), tranquil veïnat. Deixem la carretera asfaltada i trenquem a l’esquerra.

Castell de Montsegur.

creu Ferroca i l’aparcament del castell. El nostre autocar ja ens hi espera, però ens falta la cirereta del pastís, la pujada a la fortalesa. Seguim cap al pla dels Cremats, passem a la vora de l’estela que recorda els morts a la foguera i ens enfilem per un camí prou savi al cim del pog (1207 m). El poblat fortificat de Montsegur fou bastit i finançat per l’Església càtara, a principis del segle XIII. L’any 1244 va caure en mans dels croats francesos, sota les ordres del senescal de Carcassona, Hug d’Arcís, després d’un setge de deu mesos. Els cavallers i soldats que el defensaven, comandats pel senyor Ramon de Perella, van obtenir una rendició digna, però més de dos-cents càtars, amb el seu bisbe Bertran Martí, van morir a la foguera. L’actual castell fou construït pel nou senyor del lloc, Guy de Lévis, a finals del mateix segle XIII. Del poblat i el castell dels càtars no en queda rastre, però des del pog podem contemplar el mateix esplèndid panorama de fa vuit-cents anys, amb la muntanya de Tabe i els pics de Soularac i St. Barthélemy, molt nevats i ben assolellats, a migdia; Roquefixade, la nostra propera fita, a ponent; Bélesta, a llevant, i la vila de Lavelanet, al nord. Des del castell tornem al pla dels Cremats i l’aparcament. Ens espera un viatge de tres hores i mitja, amb una aturada a Quillan. Malgrat el cansament, ben aviat tornarem!

Camí de les gorges de la Frau.

Fins ara hem caminat de baixada, però a Pelail comença una ferma pujada, per una antiga rosseguera que voreja el torrent de Rivels. Deixem de costat les emboscades ruïnes de la casa que li dóna nom, travessem el rec i seguim cap amunt. Quan ens acostem a la carena, el camí trenca cap a la dreta i porta al serrat de Liam (1080 m), un bon lloc per dinar. L’encimbellat castell de Montsegur apareix per primer cop, enmig del brancatge. Després de l’àpat tornem al nostre itinerari. Un curt descens ens porta a travessar una carretera, primer, i el riu del Lasset (870 m). A l’altre marge tornem cap amunt, creuem la carretera D 9 i pugem al poble de Montsegur (920 m). Montsegur (108 hab) fou edificat en una estratègica cruïlla d’importants camins medievals, als peus de l’imponent pog coronat pel castell, al cor del remot país d’Olmes. Passegem pels ben traçats i cuidats carrers i seguim per un bon camí cap a la www.ceolot. cat

Castell de Montsegur. 31

secció

M U N TA N Y

Pla dels Cremats.

DE MONTSEGUR A ROQUEFIXADE El dia 1 d’abril tornem a Montsegur. Les prediccions meteorològiques són força dolentes, ha plogut amb ganes al llarg del viatge i la neu arriba a pocs metres de l’aparcament del castell, però la colla, formada altre cop per 39 excursionistes, no ha desdit i encetem la caminada sense pluja. Al pla dels Cremats, a dos quarts de 12 del matí, agafem el camí del sender càtar, que dóna l’esquena al castell i baixa al revolt del Plancat, a la carretera D 9. La seguim fins al veïnat de Pigaillous i tornem a un camí, que ens porta al cabalós rec de la Bouche. L’enfangat itinerari segueix a la vora del rec fins més enllà de la carretera de l’estació d’esquí dels Monts d’Olmes. Passem per la borda de Bas i anem a parar al pont de Montferrier (690 m).

una bona sifonada. Després de l’àpat, agafem un bon camí que davalla per una ufanosa obaga dibuixant llargues giragonses. Passem per una masia, le Pipié, baixem a travessar un cabalós rierol i anem a la carretera D 117, en el veïnat de Conte (580 m). La seguim cap a l’esquerra, però ben aviat tornem cap amunt per un camí ample. Alguns ruixadets ens obliguen a tenir els impermeables sempre a mà, però la cosa no va a més. Ens enfilem per un serrat cap al bosc de Mondini, anem a trobar la carretera D 9 i seguim per un altre vial cap a les ruïnes de Gaillardet i el veïnat de Coulzonne (790 m), tot contemplant el ja llunyà pog de Montsegur. Coulzonne és encara un lloc ben viu i conversem llargament amb una de les seves veïnes. En marxem per un camí ample i força planer. Anem al monument erigit en memòria d’uns resistents francesos i seguim cap a Roquefixade, faldejant el roc Marot. A les 6 de la tarda arribem al poble (760 m); passegem pels seus deserts carrers i fem la fotografia de grup a la font de la bonica plaça. Roquefixade (Ròca Fixada, 151 hab) pertany al país d’Olmes. La muntanya de Tabe, coronada pels pics de Soularac i de StBarthélemy, ben nevada però amb els cims coberts de boira, domina la rodalia. Ens plauria fer-hi estada, però el poble no disposa de serveis per acollir una colla nombrosa. Un cop feta la visita pugem a l’autocar per anar fins a Foix. Soparem i dormirem a la capital de l’Arièja, amb passejada nocturna inclosa. La imatge del castell dels comtes, molt encertadament il·luminat, és esplèndida.

Roquefixade.

DE ROQUEFIXADE A FOIX Montferrier.

Montferrier (548 hab) és una bonica població del país d’Olmes, bastida a la vora de le Touyre, afluent de l’Hers. Passegem pel seu carrer i comprem begudes en l’única botiga que trobem oberta, molt ben assortida. A un quart de 2 tornem al nostre itinerari, que més enllà dels darrers carrerons s’enfila per un magnífic camí empedrat. Aviat comencen a caure les primeres gotes del que serà un bon ruixat. Passem pel veïnat de le Sau (870 m) i anem a una collada; ha deixat de ploure i aprofitem una ullada de sol per dinar. El poble de Roquefixade és davant nostre, però ens en separa 32

El diumenge tornem a Roquefixade. A les 9 del matí encetem la desena i darrera etapa de la llarga travessia. El castell, que domina el poble des d’una encinglada talaia, és la nostra primera fita. Hi arribarem eixuts? Doncs no, aviat ens hem de posar els impermeables. Ens enfilem per un corriol, prou relliscós, fins a les monumentals ruïnes de la fortificació, documentada l’any 1034 i demolida per ordre del rei Lluís XIII, el 1632. La boira aviat ens amaga el poble i dóna un cert aire fantasmagòric a la nostra visita. Des del castell tornem al sender càtar, força planer en aquest tram. Anem a un coll i seguim per un panoràmic camí cap a la part alta del poble de Leychert (Leishèrt, 630 m, 101 hab). Els fruiters

secció

M U N TA N Y

de Sant Volusià al fons; en aquest precís moment descarrega el ruixat més fort de tot el cap de setmana! El deixem caure i fem la foto, abans de continuar cap a l’estació (370 m), punt i final de la travessia.

Castell de Roquefixade.

florits l’embelleixen per a la nostra visita. Ha parat de ploure i ho aprofitem per a fer el segon esmorzar. Des del poble tornem cap amunt per un camí carreter. Anem a un coll, deixem a la dreta el camí de les Monges i seguim cap a un petit veïnat, Charillon (780 m). Poc més endavant deixem la pista, que baixa a St. Cirac, i regirem cap a la dreta per un camí que s’enfila pel caire del pic de l’Aspre. El faldegem per l’obaga i anem a trobar una carretera forestal, que segueix per una preciosa fageda. Un fort ruixat ens obliga, una vegada més, a posar-nos els impermeables. Aviat arribem al pas du Falcou (930 m); hi trobem uns altres excursionistes, als quals la pluja tampoc no ha fet desdir. Agafem un camí que ens porta a un extens pla, just abans del col de Touron (851 m), i seguim per la carretera forestal del bosc comunal de Pradières. Poc abans de les 2, una ullada de sol ens convida a dinar, en una clariana de la fageda; l’àpat s’allarga gairebé una hora i mitja, malgrat alguna gotellada. Després de l’àpat, i d’una memorable sessió d’acudits, tornem al nostre itinerari. Baixem al col de Porte Pa (795 m) i ens enfilem per la carena, en direcció a ponent. El temps no ha millorat, però el camí és molt panoràmic i els ruixats es veuen venir de lluny. Montgaillard és a la nostra esquerra i Foix a la dreta, però el nucli antic de la capital de l’Arièja queda amagat per la mateixa carena. Tombem cap al ruïnós veïnat de Pech de Naut i seguim cap avall per un bon camí, que travessa un quintà i baixa en llargs revolts. Passem per les restes d’una altra masia, suportades per una singular paret de marge, i ens acostem a la vila. Finalment, el castell dels comtes apareix davant nostre. Baixem a la carretera i ens disposem a fer una fotografia de grup, amb les tres torres medievals i l’església www.ceolot. cat

Leychert.

A la magnífica gare de Foix, fem una segona fotografia de grup i també la dels 18 excursionistes que hem completat tota la travessia. Són les 5 de la tarda i no ens queda temps per fer una segona visita a la vila, ara amb llum de dia. Ens espera un llarg viatge de tornada, sense comiats. Tots sabem que no és un adéu, sinó un a reveure! Nous i engrescadors projectes ens permetran seguir fent camí tots plegats.•

Castell de Roquefixade. 33

secció

M U N TA N Y

Els 18 a la Gare de Foix.

Foix de nit.

Horaris de les travessia De Comus a les gorges de la Frau i Pelail

1 h 48 min

De Pelail al serrat de Liam i Montsegur

2 h 01 min

De Montsegur al castell i tornada al pla dels Cremats

49 min

Del pla dels Cremats al pont de Montferrier

1 h 30 min

De Montferrier a le Sau i Conte

1 h 38 min

De Conte a Coulzonne i Roquefixade

1 h 38 min

De Roquefixade al castell i Leychert

1 h 15 min

De Leychert a Charillon, el pas du Falcou i el col de Porte Pa

2 h 51 min

Del coll a Pech de Naut i Foix

1 h 15 min

D’Olot a Foix

63 h 33 min

Bibliografia • Le Sentier Cathare. RANDO éditions, 2005. • El somni d’Occitània. Fundació Jaume I, 1996.

Foix.

secció

M U N TA N Y

SORTIDA A L'HAUTE-LOIRE Les imatges il·lustren la sortida a l'Haute-Loire, coordinada per en Lluís Avellana i portada a terme el passat mes de maig.

La Bastide- Pradines.

tide Pardines.

Volta per les rodalies de La Bas

Gare d'Alleyras.

St. Etienne.

La Beaume. www.ceolot. cat

secciรณ

M U N TA N Y

3A ETAPA DEL CAMร DE SANT JAUME De Saugues a Saint-Roch. .

Saugues.

La Clauze.

Bosc de le Sauvage.

Falzet.

Saint-Roch. 36

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE PINA DE EBRO - QUINTO Dimecres 2 de maig de 2012. Aquí a Pina de Ebro hi ha dos opcions, l'etapa 28 que discorre pel marge esquerre del riu i que té el seu final a Velilla de Ebro amb un recorregut d'uns 20 quilòmetres; i l'etapa 28.1 que acaba a Gelsa amb un llarg de 18,5 quilòmetres, a causa de la logística d'allotjaments haver d’optar per la segona, la 28.1, encara que amb una modificació; no la farem tota; al desviament de Quinto anirem a questa població i allà acabarem.

VINT-I-NOVENA ETAPA Contienda"; el riu té un seguit d'illes amb vegetació, de seguida una bifurcació, a l'esquerra un camí entra a la "Mejana de los Nidos", però el nostre continua ara a la dreta; seguim i superem un encreuament de sèquies, un seguit de pistes surten a la dreta; que s'encaminen als diversos camps de conreeu de la zona, voregem el "soto de los Arenales" i acompanyats de fruiters anem seguint les marques. Una filera d'àlbers de ribera ens acompanyen fins a retrobar l'Ebre al meandre de "Bolleque"; ara trobem les marques de la "Ruta Jacobea del Ebro" (camí aragonès de Sant Jaume), marques que indiquen la direcció contrària a la nostra. A la vora d'un torrent deixem una àrea de pícnic; aquí hi ha una bifurcació: un camí segueix de cara i ens porta a Quinto (és el nostre), l'altre és l'anomenada "Ruta de las Mejanas", aquest tram comporta un allargament d'uns 7 quilòmetres a la ruta; desistim i continuem amb direcció a Quinto. Son les dotze i vint del migdia. Aquí acabem l'etapa d'avui i, amb ella aquesta quarta caminada per l'Ebre. Avui hem caminat 12 quilòmetres amb un temps de 3,05 hores de marxa efectiva, amb una mitjana de 4,3 q/h.

Camí bora la sèquia de Bonastre.

Després d'esmorzar al mateix bar on ahir sopàrem prenem les motxilles i a caminar s'ha dit. És un quart de deu. Ens cal refer el darrer tram d'ahir per travessar el pont i retrobar les marques. L'etapa serà curta, d'uns 14 quilòmetres, apunta la guia i també molt planera. Tenim el dia molt serè, el sol ens acompanyarà tota l'estona, però es suporta bé. El camí, pista de terra, va seguint el riu per la seva riba dreta, caminem enmig de camps de cultiu tot resseguint l'antic llit de la sèquia de Bonasatre, al poc tombem a l'esquerra on hi ha un descomunal pi, a l'altura de la "Mejana de Toledo" i la "Casa de la

Hortes i cultius. www.ceolot. cat

Quinto.

Unes pinzellades a la història d'aquest indret: Sobre els penya-segats que dominen el riu Ebre, es localitza un assentament de la Primera Edat del Ferro. La seva cronologia abasta des de l'any 750 al 500 aC aproximadament, moment en què va ser totalment arrasat pel foc. El jaciment es troba pràcticament destruït. L'aparició d'una estructura urbana, amb cases de planta rectangular allargada, correspon als esquemes clàssics per a aquest tipus de poblats a la vall mitjana de l'Ebre. Les llavors de cereal, les restes de molins de mà i les petxines de cloïssa de riu, impliquen que l'economia del poblat estava basada en l'agricultura i en la ramaderia, encara que acompanyada de la recol·lecció de certs productes de la natura. Del passat àrab de Quinto, al turó en el qual s'assenta, l'antiga parroquial de Quito fou en temps dels àrabs un formidable fort, conservant encara pel N i S els fonaments de les seves antigues torrasses. Tot i que no és fins al 1118 quan Quinto apareix documentat per primera vegada, any de la seva reconquesta per Alfonso I el Batallador. Un altre document, 37

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Plaza de España, Quinto.

aquest de 1149, recull la data en què la sèquia es posa en servei, amb la consegüent repoblació de cristians. Durant La Guerra de Successió, el senyoriu de Quinto es va inclinar a favor dels Borbons, per la qual cosa Felip V, fet i fet vencedor, va concedir a Quinto el títol de «Lealísima Villa». Durant la guerra civil, Quinto fou un important nucli, primer de les tropes franquistes fins al 26 d'agost de 1937 quan les tropes de la República conqueriren la vila i van establir-hi el seu quarter general fins al març de 1938, que fou reconquerida pels franquistes, s’hi lliuraren forts combats i fou bombardejada en diverses ocasions. Acabada la guerra els mateixos habitants iniciaren la reconstrucció de la vila, vila que actualment compta amb uns 2100 habitants. Tenim reserva a la Pensión Plaza, Plaza España, 7. Tel. 976 177 284; hi tenim allotjament i esmorzar, dos persones 40 euros. Com que som a migdia, una vegada canviats sortim a cercar un lloc per dinar, dinem en un restaurant de la plaça per 23,80 euros i a sopar anem a un altre lloc i ens costa tots dos 17 euros. Demà dia 3 farem el viatge de retorn a Olot, Quinto/Zaragoza/ Barcelona/Olot. I a esperar una altra ocasió per anar completant tot el recorregut d'aquest GR-99, Camí de l'Ebre.•

Cigonya i marca del GR.

La "Flo" que no fa estiu

...

Millor fer una moixaina a l'amo que segur que d'aquí una mica, algun trosset de botifarra caurà!!!

He goig sense un tingut alegria, pensava acontentar el cos aquí, creient que feia referència als cans, però m'han dit que no...

FE D'ERRADES

1 2 3

En el núm. 203 del butlletí del Centre, la col·laboració GR-99 Camí de l'Ebre anava de El Burgo de Ebro fins a Piña de Ebro. Disculpeu les molèsties.

4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

T R O T • M A R R A N X E S

R E C U L L • E A T • I B I

E M E T E • O B C E C A R E

P • • I S P • R I N E T E R

I A M • M A L E F I C S • B

T R A • A R A B I A • A T M

J U R A R • • • S • • B L E

A L B E R T B O S C H • A •

G A R A A • A X A L E R • N

A M E • D I R I M I R A S •

R • • R E • R A • S C I T O

R O • E S T I C • S U S E D

O I R T • A N I M A L S • I

T X A S O L I D A R I A • M

SOLUCIÓ

ENS VEIEM AL FACEBOOK!