Revista del Centre Excursionista nº 183 by The Graphic room

XXXV EMBARDISSADA

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 183 s d e C a ta rs io n is te Y 2012 u c N x U E J ts IL ABR d ’E n ti ta F e d e ra c ió

4,00 €

SUMARI SALUTACIÓ Director: Jaume Roqué

ACTIVITATS

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-94 Amb el suport de: la Diputació de Girona Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

XXXV EMBARDISSADA XLIII XAMPANYADA 24H A MUNTANYA

secció MUNTANYA

5 7 11 8

INFORMACIONS

secció MAINADA

secció CURSES de Muntanya

MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ

secció ESQUÍ de Muntanya

39 17

COL·LABORACIONS PROGRAMACIÓ DE L'ENTRENAMENT EXCURSIÓ A BUSA 3 DIES A LES CORBERES LES DROITES UNA SETMANA A L'ILLA DE LA PALMA GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. 8a ETAPA

20 22 26 30 32 36

EN EL RECORD LES GORGES DEL CARDANER

Els pensaments de la Pruna

La foto de la portada, feta a Beget, és original d'Enric Serrano.

S A L U TA C I

per Jaume Roqué i Jutglà president@ceolot.cat

Benvolguts socis: Primer de tot deixeu-me tenir Un entranyable i especial record a la que fou entusiasta i perseverant companya de Junta, l’Elisabet Coll i Batlle, que malauradament ens ha deixat en la plenitud de la vida, a les reunions hi trobarem un buit difícil d’omplir. El meu condol personal i el dels altres membres de la Junta del CEO: a en Carles, l’Albert, familiars i amics. Si a partir del moment de fer aquestes ratlles no ha canviat la meteo, aquest hivern no hem pogut esquiar gaire, ni fer servir moltes vegades l’equip de fred; tot i això ha fet unes gelades considerables, tots els saltants d’aigua han quedat d’allò més espectaculars; per TV3 han sortit més d’una vegada els que tenim als nostres voltans. De les activitas del Centre, ja han passat les “24 hores a muntanya”, que con va essent habitual en les darreres edicions gaudeixen d’un éxit de participants remarcable així com també d’organització; els diferents estaments i grups encarregats de conduir les diverses etapes i els respectius avituallaments s’estan superan any darrere any; a tots ells moltes gràcies, ja que sense el seu esforç aquesta activitat no podria fer-se. Ja tenim apunt la prova d’esquí de muntanya “Pocatraça”, que encara que la neu sigui molt minsa, els nostres “caçadors de

SERVEI A DOMICILI

neu” de segur que trobaran una zona adient a les Valls de Núria. També l’Embarsissada està ja a la seva recta final, amb tots els grups de neteja de camins amb les eines esmolades i ja amb la feina feta. El nostre consoci Aleix Domènech, que forma part de l’equip de la FEEC, de curses d’esquí està conseguint marques espectaculars a totes les proves on participa; vagi la nostra felicitació. Així també el component de la secció de Curses de muntanya, en Biel Mossol, ha estat seleccionat per formar part de l’equip de Curses de muntanya de la FEEC en la categoría Junior, li desitjem molts d’exits. A Talaixà s’ha acabat la segona fase, el refugi ja està consolidat; ara només falten les obres de l’interior, obres que un grup de voluntaris va acabant, tot fent una escapada setmanal, i també hi falta el mobiliari; de totes maneres ja es pot fer servir. També el CEO participarà a la caminada per la via verda Olot-Sant Feliu de Guíxols que organitzada per IntermonOxfam i anomenada “Trail Walker”. De totes aquestes activitats en trobareu complida informació a les pàgines d’aquest butlletí. Salut a tots i bones caminades!

A C T I V I TAT XXXV EMBARDISSADA El poble de Beget acollirà l’Embardissada per segona vegada. Fa trenta anys va ser la fita d’un recorregut amb sortida d’Oix, però fins en fa cinc no va poder ser la seu de la nostra trobada anual. En aquella ocasió, el Comanegra era el sostre de la caminada, ara ho serà el cim de la Clapa, un vell conegut de fa onze anys. Molts de vosaltres el recordareu, completament nevat en un dia radiant. Sortirem de Beget pel camí del Remei i seguirem cap a la creu de la Paradella i la vall de Salarsa, un dels paratges més amables de tota l’Alta Garrotxa. Contemplarem els seus roures centenaris i visitarem l’església dedicada a Sant Valentí, una bona mostra del romànic de la comarca; en la cinquena edició ja van veure el pas de l’Embardissada i era hora de tornar-hi. Després de gaudir d’una vall tan singular pujarem al collet de puig Cubell i seguirem cap al molí d’en Sorolla, per un paratge que molts recordareu cobert d’un bon gruix de neu. Més enllà anirem directament al poble de Rocabruna, deixant en aquesta ocasió de costat el cim coronat pel castell. El petit nucli de Rocabruna és a quatre passes de l’itinerari i el podreu visitar si voleu. Pujar a l’església dedicada a Sant Feliu, d’estil romànic i emplaçada en un serradet molt panoràmic, és del tot recomanable. El nostre itinerari ens portarà tot seguit cap a

www. ceolot. cat

per K. A.

paratges molt més oberts i dominants. Les mines de les Ferreres, explotades fins fa mig segle, són la propera fita. A continuació pujarem al coll de Vernadell, fronterer amb la veïna comarca del Vallespir, i ens enfilarem al cim de la Clapa, sostre del recorregut. Fa onze anys també el vam assolir, de camí al Montfalgars i trepitjant neu. Quins bons records! Al sostre comença un descens sense sifonades, per una vegada i sense que serveixi de precedent. De la Clapa baixarem al coll de Malrem, també vell conegut nostre, i seguirem cap a l’oratori de can França. Allà encetarem la davallada pel camí del Grau, un dels més característics de l’Alta Garrotxa. A mig descens gaudirem de la millor balconada sobre Beget, tot un luxe per arrodonir la caminada. La diversitat de paisatges és un dels grans atractius d’un itinerari en què no manquen magnífics camins de ferradura ni extraordinaris panorames. El recorregut és lliure de dificultats i les pujades són prou suaus i de bon fer. Esperem que el bon temps ens acompanyi i així gaudir plenament d’una esplèndida diada, però tot i que passarem menys calor que l’any anterior no oblideu una cantimplora plena d’aigua. Us esperem el proper 22 d’abril, a Beget.

A C T I V I TAT

C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT 6

A C T I V I TAT

XLIII XAMPANYADA

APLEC DEL PIRINEU AL PIC DELS SET HOMES 10 DE JUNY PROGRAMA 6:00 h: reunió a l’aparcament del Consum. 6:01 h: sortida de la caravana de cotxes. 7:40 h: arribada als Estables. 7:45 h: sortida de la comitiva a peu. 10:00 h: esmorzar i repartiment de xampany.

ITINERARI Els Estables, coll dels Bocacers, pic dels Set Homes. Hores de marxa efectiva: 4 (anada i tornada).

A DALT DEL CIM * Esmorzar (cadascú se l’ha de dur, és clar). * XLIII XAMPANYADA DE GERMANOR * Cant de l’Himne a l’Isard.

Himne de l’Isard Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol, entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat. Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu, entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat. Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n li fan el salt. Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

NOTES: 1. Per facilitar l’organització i perquè no falli el xampany, es prega que tres o quatre dies abans es passi pel CEO a apuntar-se, en el benentès que no s’haurà de pagar res fins al mateix dia de l’Aplec. 2. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 3 euros per participant. 3. Cada ampolla de xampany serà per a tres persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats. 4. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa. 5. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadascú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides. 6. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena. 7. Confiem que faci bo, però es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, “capelina”...) 8. L’Aplec vol ésser essencialment popular i, per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre. Es prega, però, que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes. 9. La carretera que puja als Estables NO és asfaltada. www. ceolot. cat

secció

Abril 2012

A M U N TA N Y

Maig 2012 Ds

1 2

MES D'ABRIL

MES DE MAIG

 Dia 6 - Divendres Sant: Serra de Rodes Itinerari: Àrea de picnic del mas Ventós, Santa Elena, Sant Salvador de Verdera, Sant Pere de Rodes, la Vall de Santa Creu, coll del Perer, mas Ventós. Hores de marxa efectiva: 4. Coordinador: Epifani Romero. Sortida conjunta amb el G.E.C.A. En acabar la sortida hi haurà dinar fet pels cuiners del G.E.C.A.

 Dia 6: XXXIII Lletissonada Organitza: GECA de Sant Esteve d’en Bas

 Dia 15: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent 2ª etapa: de Mieres a Sant Feliu de Pallerols. Continuem amb la segona etapa de la travessia que ens ha de portar a la Franja de Ponent .En aquesta ocasió, reprendrem el camí on el vam deixar a finals de gener, al poble de Mieres. Ens enfilarem a la serra de Finestres pel coll de la Palomera, i des de les Medes davallarem cap a la vall de Cogolls per acabar l’etapa a Sant Feliu de Pallerols. Itinerari: Mieres, Ombravella, santuari de Finestres, forat de l’Ovella, Puigsallança, era del Boix, la Plana, les Medes, puig Rodó, Sant Cristòfol de Cogolls, coves del Fontanil, roure de la Clota, molí d’en Murris, castell d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols. Hores de marxa efectiva: 6. Coordinadors: Quim Aradas, Narcís Puigvert i Ramon Feixas. Desplaçaments amb autocar. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

 Dia 13: Travessia de Sant Salvador de Guardiola a les Casetes de Rajadell (Bages) Itinerari: Ctra. Sant Salvador, el Sellerès, torrent de les Fonts, Pòpia de Montgrós, collet dels Morts, el Portell, Cogulló de Can Torre, serra del Colomer, les Casetes. Hores de marxa efectiva: 6 hores i mitja. Desplaçament amb autocar. Coordinador: Ramon Feixas.  Dia 20: Costabona Itinerari: Setcases, collada Fonda, Costabona, coll del Pal, coll de la Balmeta, baga del Carboner, salt del Cosí d’en Batlló, Setcases. Hores de marxa efectiva: 6 hores i mitja.  Dia 27: Travessia d’Olot al pèg de Bugarach De Caudièrs de Fenolhet a Bugarach (i VIII) Itinerari: Caudièrs, Malabrac, la Collada, pèg de Bugarach, coll del Llinars, Bugarach. Hores de marxa efectiva: 5 i quart. Desplaçament amb autocar. Coordinador: Kim Agustí.

 Dia 22: XXXV Embardissada Vegeu planes 5 i 6.  Dia 29: XXXI Marxa popular de Bosc de Tosca i Sant Miquel del Corb Organitza: Comissió de festes del Bosc de Tosca i Sant Miquel del Corb. Informació: Joan Aulinas.

Coll de la Marrana (21-I-2012)

Pessebre a Finestres (18-XII-11) 8

Argimon (22-I-2012)

secció

Juny 2012 Dl

17 24

M U N TA N Y

MES DE JUNY  Dies 2 i 3: Naixement del Loira (Ardèche) Dia 2: Olot – Sainte Eulalie de Cernon Itinerari: Vélo Rail de Larzac a Sainte-Eulalie de Cernon (baixar amb bicicleta per una via de tren) i tornada en tren. Pujada al Mont Gerbier de Jonc Dia 3: Sagnes et Goudolet-Peyrard Itinerari: Caminada de la Transcévenole. Es podrà escollir la longitud a fer de 7 a 24 km. Coordinador: Lluís Avellana. Places limitades.  Dia 10: XLIII XAMPANYADA – APLEC DEL PIRINEU Pic dels Set Homes (Canigó). Vegeu la plana 7.

Santa Magdalena de Montpalau (3-III-12) Collet de Bastarra (29-I-12)

 Dia 16 (dissabte): Travessia d'Ulldeter a Toès Itinerari: Refugi d'Ulldeter, coll de la Marrana, coll de Carançà, estanys de Carançà, refugi de Carançà, gorges de Carançà, Toès. Hores de marxa efectiva: 7 Coordinador: Paco Gil Desplaçament amb autocar. Places limitades. Torre d'el Mir (8-I-12)

Montigalar (15-I-12)

Coll de Tulha (26-II-12)

Sant Julià del Mont (18-III-12) www. ceolot. cat

ION I N FO R M A C

TALAIXÀ El refugi de Talaixà ja està prenent forma i fa goig de veure, l’estructura exterior ja està del tot acabada així com la llar de foc i, ara un equip de voluntaris s’hi desplaça un dia a la setmana a fi d’acabar els interiors, encara hi queda molta feina per fer, però, sense gaires comoditats ja es pot fer servir. Aviat tindrem redactada la normativa per al seu ús. Sempre amb preferència als nostres associats.•

L'ELISABET COLL ENS HA DEIXAT El passat 17 de febrer ens va deixar l’Elisabet Coll, companya de la junta directiva del Centre. Col·laboradora nostra des de feia un bon grapat d’anys, participava regularment en activitats de tota mena i havia dinamitzat la Sala del local social. La seva empenta i una extraordinària disposició a donar un cop de mà, a tothom i en qualsevol moment, en van fer un pilar de l’entitat. L’Elisabet va fer amics, a dins i a fora del Centre, i la trobarem molt a faltar. El seu record ens vindrà a la memòria en les nostres trobades i activitats; sense ella, sempre faltarà algú. El Centre vol expressar el més sentit condol als seus familiars, Carles i Albert. Descansi en pau.•

TRAILWALKER El Centre Excursionista d’Olot participarà a la caminada organitzada per “INTERMÓN OXFAM / TRAILWALKER” a fi de recaptar diners per a les iniciatives de la ONG, la caminada serà els dies 4 i 5 de maig i l’itinerari la via verda Olot / Girona / Sant Feliu de Guíxols, uns 100 quilòmetres i s’ha de realitzar en un temps màxim de 32 hores. Tota la informació està penjada a la web www.IntermonOxfam.org/trailwalker Animeu-vos!•

A C T I V I TAT

24 HORES A MUNTANYA Els passats dies 4 i 5 de febrer, coincidint com cada any amb la primera lluna plena després de les festes de Nadal es féu la trentena edició de les 24 Hores a muntanya que com sempre organitza el Centre Excursionista d’ Olot. Des dels inicis, les 24 Hores han estat un esdeveniment fruit de la col.laboració entre el CEO i les diferents entitats i particulars de la comarca que conjuntament ens organitzem per donar a coneixer aquests indrets meravellosos i alhora proposem un repte a l’abast d’uns quants entrenats atlèticament, per tal d'aconseguir estar 24 hores seguides trescant per les nostres muntanyes desafiant la nit, la son i les baixes temperatures. Enguany el recorregut va sortir d’ Olot amb 195 marxaires a les dues de la tarda sota el guiatge de la Colla de Bosc de Tosca, cap a Sant Jaume de Llierca on ens esperava un bon berenar al centre Cívic, d'allí i ja de fosc ens encaminàrem cap a Besalú fent

parada a l’antiga església, on el Centre Excursionista de Besalú ens delità amb uns macarrons per treure’ns el barret. La comitiva en va sortir prop de la mitja nit encaminat-se cap a la Mare de Déu del Mont seguint els passos d'en Josep Gómez i en Quim Roura bons coneixedors d’aquest indret. Arribats dalt del Cim amb una lluna esplèndida i un fort vent els 57 marxaires gaudiren del refugi del santuari i d'un brou de matinada preparat per la colla Garrotxa. Ja reposats començaren a baixar cap a Arguelaguer on l'ajuntament va preparar-los un bon esmorçar. Aquí s'hi afegiren nous caminants i enfilaren cap a Castellfollit de la Roca fent parada al pavelló, aquí els de la marxosa i els geganters de Castellfollit ens feren els honors i acompanyaren la comitiva de retorn cap a Olot, arribant a les Mates 117 caminants dels quals només 35 aconseguiren fer tot el recorregut.•

Heus aquí el nom del qui feren totes les etapes: Xavier Pere Xevi Carme Antoni Sebastián Xavier Laura Anna Miquel Àngel Natàlia

Alonso Blasi - Capellades Alsina - Sant Feliu de Guíxols Bayona - Olot Carmona - St. Feliu de Guíxols Caro - Palau Solita i Plegamans Carrillo Muñoz - Barcelona Casamitjana - Girona Domingo Peñafiel - Olot Dorca - L'Escala Feliu - Celrà Fenoy Chaparro - Arenys de Mar Fuentes Iglesias - Terrassa

Oriol Miquel Eduard Josep Mª Jesús Joan Mariona Pere David Joan Joan Lluis Pere

Gallemi - Dosrius Galofre Gual - Arenys de Munt Gonzalez Amar - Arenys de Mar Güell Ordis - Girona Güell Puigdevall - Banyoles Llosas - Girona Masanas Peraferrer - Banyoles Masó Sagrera - Porqueres Molina - St. Hilari Padrosa - Olot Rama Alvarez - Sabadell Ramió i Torrentà - Banyoles

Josep Maria Recasens i Riembau - Banyoles Marc Rotllant Coll - Olot Ricard Serra - Olot Núria Sitjà Mir - Les Planes d'Hostoles Mohamed Talib - Banyoles Lluís Tuneu Arxer - Manlleu Maria Carme Tuneu Codina - Manlleu Francisco Vargas - Banyoles Josep Ventura Guarro - Girona Joaquim Verdalet Rodríguez - St. Feliu de Guíxols Adrià Villarejo - Olot

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies. www. ceolot. cat

secció

MAINADA

Estimats excursionistes! Ja portem unes quantes sortides i cada dia veiem més clar que això és la bomba! Malgrat que hem engegat el nou any amb una topada meteorològica, no perdem les ganes de sortir a la muntanya amb vosaltres i esperem amb candeletes que arribi la primavera –que la sang altera!–. Us esperen un grapat d’excursions divertides, colònies, campaments i altres sorpreses que no podeu deixar perdre! Trobareu el calendari de les pròximes sortides al final de l’article, i abans, una petita crònica de les últimes excursions, per recordar els bons moments i perquè quedi constància de com de bé ens ho passem al CEO! Que val més omplir els anys de vida, i no la vida d’anys! Els monitors.

Ben colgats de fulles.

A l'Alta Garrotxa.

menuts! Potser ja queda lluny, però abans d’acabar l’any els Menuts vam enfilar cap a Santa Bàrbara de Pruneres! Érem força nens i nenes, però de monitors… ens en faltava algun! En Dani al Perú i la Neus a casa fent repòs per indicació del metge! Ai, carai! Tot i això, ens ho vam passar d’allò més bé! Us en recordeu? Pujant per la pista vam convertir-nos en boletaires! Sort d’en Gerard que ens indicava quins eren bons i quins no i ens estalviava un bon mal de panxa! Un cop a dalt, renoi, va aparèixer el Nan de l’Alta Garrotxa! Malgrat que s’assemblés a algú conegut, ens va explicar que havia nascut en unes terres molt llunyanes però que, viatjant viatjant, havia anat a petar a l’Alta Garrotxa. I li havia semblat un lloc tan bonic que s’hi havia quedat. Ens va demanar que nosaltres, com a habitants del lloc, l’ajudéssim a preservarlo i protegir-lo. Ni incendis, ni deixalles ni contaminació! Que l’Alta Garrotxa continuï essent el nostre orgull! I així va ser. Després de jugar una mica vam baixar a corre-cuita agafant la directa fins que vam anar a petar a Oix. I vam jugar al camp de futbol mentre els pares i mares ens esperaven comentant la jugada! La següent sortida va ser una mica especial! Era Carnestoltes i tots ens vam tornar una mica més poca-soltes! Els excursionistes es van transformar en sheriffs, cavallers medievals, animals de 12

Tots poca-soltes!

petits! tots tipus i mides, i moltes altres criatures! Vam anar al castell de Colltort i de camí ens vam trobar l’atracció natural més divertida i més aventurera: un tou de fulles seques que cobria fins i tot als monitors! Vam fer guerra de fulles, vam saltar-hi, vam estirar-nos-hi i sobretot sobretot, hi vam riure moltíssim!! A dalt del castell hi vam dinar i vam jugar a cavallers, reis i castells. Amb xocolata, vam celebrar més d’un aniversari, i de totes les edats! I després, ràpid vam baixar fins a la Cot. Ens esperaven els pares perquè més d’un havia d’anar al Carnestoltes infantil!

Aquell dissabte semblava un dia normal, però els nens ja sospitaven alguna cosa, sobretot després de saber que s’havia de portar la càmera de fotos amb la bateria ben carregada i alguna que altra brúixola. Quina una se n’havien empescat aquests monitors? Només de començar, els monitors van fer dos grups, el vermell i el blau. Però... ep! Potser els meus millors amics estan a l’altre grup! I doncs?! Segur que els monitors hi tenien alguna cosa a veure... Resulta que havien format els grups de tal manera que ens poguéssim conèixer una mica més i

secció

MAINADA

també aprenguéssim a cooperar amb tots i totes. Finalment es va descobrir que tot tenia a veure amb una gimcana, en la qual s’havien de fer diferents proves, algunes consistien a fer fotografies, fer una mica de teatre, en gravar un vídeo... I desprès de quedar ben clar en què consistia tot plegat es va fer camí cap a Santa Pau. Durant l’excursió vam poder veure quantitat de personatges i fets estranys! Uns caçadors fent la caça del senglar, una persecució entre indis i vaquers (que després van col·laborar junts per intentar atrapar un bernat pescaire!), princeses, prínceps i uns pretendents molt enamorats, algun pessebre vivent, exploradors fent servir la brúixola com uns experts, i d’altres coses que vam poder veure gràcies a les proves que fèiem mentre anàvem fent camí cap a Santa Pau. Un cop vam arribar al poble mundialment conegut pels seus fesols, vam tenir temps de dinar, jugar i d’explicarnos amb els companys de l’altre grup com havia anat tot plegat. També vam poder reflexionar una mica sobre les colònies i vam fer una petita reunió perquè tots plegats poguéssim dir la nostra i saber on teníem ganes d’anar a fer excursions. Finalment, alguns pares ja estaven llestos per portar-nos cap a Olot mentre els ensenyàvem les fotografies que havíem

www. ceolot. cat

fet; no les perdeu eh? Carnestoltes és aquí! Però... què hi fan un esquimal, un pastor i un karateka al mig de la muntanya? Només pot haver-hi una explicació... Segur que l’esquimal és un turista que s’ha enamorat dels nostres paisatges i muntanyes i el pastor és el seu guia turístic per la regió. I el karateka?! Doncs molt fàcil! Com ja és sabut en excursions anteriors, en els boscos tan frondosos d’aquesta regió podem trobar algun senglar i, com que els esquimals són molt previsors, el karateka era el seu guardaespatlles personal. La ruta turística d’avui era “ La cova del lladre “ i els petits van decidir acompanyar-los. La gana no va trigar gaire a aparèixer i l’esquimal i els seus acompanyants van decidir fer una parada per esmorzar. Després d’això es va continuar el camí. Al cap d’una estona de caminar i caminar l’esquimal es va treure la seva jaqueta, el pastor es va guardar la barretina i el karateka es va posar el cinturó al cap, el cansament i la gana començaven a perseguir els nostres excursionistes. Però això no va evitar que es fessin una foto en família sobre una torre en ruïnes. Semblava que no arribarien mai a la cova, i és que en aquella època quan els lladres s’amagaven ho feien a consciència. Quan ja feia una estona que la gana havia fet acte

de presència vam poder veure el cim del Puig Rodó. La Cova del Lladre estava a pocs minuts de distància, però veient les cares de gana dels excursionistes el guia-pastor va decidir que valia més la pena arribar fins al cim i allà fer un bon dinar. L’esquimal, el karateka i tots els nens i nenes del grup de petits hi van estar d’allò més d’acord. Un cop al cim vam treure carmanyoles, forquilla, ganivet i algun entrepà i hi va haver energia per jugar a uns quants jocs fins a la tornada cap a casa. Vau dormir bé, o què?

mitjans! Hola nois i noies, com esteu?! Ara, ja a punt d’acabar l’hivern, mica en mica el dia cada vegada és més llarg i teniu més ganes d’anar a la muntanya amb el CEO, i nosaltres ens n’alegrem molt. Com que surt la revista i sempre expliquem una mica què hem fet a les excursions passades, aquesta vegada recordarem què vàrem fer durant la gimcana fotogràfica per Olot i també aquella excursió a Sant Miquel del Món. Feia temps que teníem ganes de fer una gimcana creativa, i els monitors vam decidir que el centre d’Olot seria un bon lloc per fer-la, entre d’altres coses perquè és un lloc fàcil per trobar una iaia badallant o un nen fent un salt a la pista de gel, o un gos fent pipí (totes elles, proves de la gimcana!). Les fotos, com més originals millor, sempre i quan s’hi entengués el que demanava la prova. La veritat és que en van sortir de molt divertides! Recordeu que aquestes fotos les podeu portar al

secció

MAINADA

Un petit repós! Al Puig Estela!

Centre Excursionista i descarregar-les a la carpeta que posarem a l’ordinador per després fer-hi alguna cosa divertida (nosaltres tenim algunes idees però segur que a vosaltres se us n’acudiran més. Pel que fa a la sortida de Sant Miquel, també va ser un dia molt bonic, amb un bon sol i no massa fred (tot i la momentània desaparició d’en Nil i en Pau, que ens van fer patir una estona). Aprendre a volar semblava difícil però finalment ho vàrem aconseguir, i potser intentant fer foc amb pals i pedres incendiàrem la muntanya, no us preocupeu que un dia ja farem colònies de supervivència!! Us esperem a tots i totes a la pròxima sortida!!!

grans i joves! Sembla mentida, però aquest segon trimestre la boira i el mal temps ens han deixat! No hem posat cap ciri a la Verge ni hem ballat cap dansa espiritual, però finalment el sol ens ha acompanyat a totes les sortides! Esperem que aquesta sigui la tònica dels propers mesos, ja que tenim preparades unes excursions molt intenses i molt divertides! Si recordeu bé, vàrem acabar l’any anant al santuari del Far, on vam tenir unes grans vistes. Fins i tot vàrem poder veure les illes Medes, que estan a 57 quilòmetres de distància en línia recta! Poder contemplar aquest paisatge és tot un orgull per als excursionistes! Després del bon esmorzar i un cop contemplades totes les vistes, començàrem a baixar cap a Sant Feliu de Pallerols. I com que estem molt ben preparats físicament, vam arribar una hora abans del compte, cosa que ho vam aprofitar per poder veure la fira que hi havia al poble. Pel que fa a la primera sortida del 2012, va tenir unes característiques molt diferents a les que fem normalment. Volíem trepitjar neu i iniciar-nos a la pràctica de portar grampons. I el 21 de gener a les 7 del matí ens vàrem dirigir cap a Vallter. Al cap de pocs metres de començar la ruta, ja ens vàrem calçar amb aquelles sabates punxegudes de ferro i cap amunt que fa pujada. Malgrat que no vàrem arribar al nostre objectiu, que era enfilarnos fins a Bastiments, vàrem caminar un bon tros pel glaç i la neu d’aquestes muntanyes pirinenques. A part, vàrem assistir a 14

Molt atents a les classes de piolet! classes pràctiques sobre com i quan s’ha d’utilitzar el piolet, un element indispensable quan es camina per la neu! I pel febrer vàrem fer dues sortides. La primera varen ser les 24 hores de Muntanya. Malgrat l’onada de fred siberià que va assolar la nostra comarca (que realment va fer molt més fred una setmana més tard), una bona colla de valents ens hi vàrem enfrontar i vam caminar d’Olot fins a Besalú, fent les dues primeres etapes. D’altra banda, a finals de mes, uns poquets ens vàrem enfilar fins al Puig Estela (1.359 msnm), aquella muntanya que tothom n’ha sentit a parlar però ningú no la sap situar. Va ser una excursió on vàrem contemplar un racó de la comarca molt desconegut, però amb un paisatge encantador. I a més, algú va venir encara amb la disfressa posada del dia anterior! I res més grans i joves! Aneu-vos preparant i entrenant que ens espera un tercer trimestre molt fructífer! La Setmana Santa, l’Embardissada, més excursions, unes colònies finals que prometen molt i alguna sorpresa pel mig! Una abraçada! • Els monitors!

Calendari de les pròximes sortides: menuts, petits i mitjans

grans i joves

3r trimestre

• 14 d’abril: sortida a les 8h • 28 i 29 d’abril: campaments! • 19 de maig: sortida a les 8h • 9 de juny: sortida a les 8h • 25, 26, 27, 28, 29 i 30 de juny: supercolònies finals!

• del 2 al 6 d’abril: Setmana Santa • 22 d’abril: Embardissada • 20 de maig: sortida a les 8h • 10 de juny: sortida a les 8h • 27, 28, 29 i 30 de juny: campaments finals!

CURSES

secció

de Munta nya

NOVA SECCIÓ NOVA SECCIÓ NOVA SECCIÓ Amb l’arribada del bon temps, la secció de curses de muntanya comença a tenir l’agenda força plena. Gairebé cada cap de setmana hi ha una o més curses per anar fent. A tots els membres de la secció ens uneix la mateixa il·lusió, córrer, córrer i gaudir del paisatge, córrer i superar-se, córrer i sentir com l’adrenalina t’empeny, córrer i superar el cansament... Aviat començaran els circuits de curses de Muntanya de la FEEC, i no dubteu que allà hi trobareu els membres de la secció del CEO. En Joan, membre degà de la nostra secció és un incansable corredor. Si heu seguit el bloc, en el que portem de temporada ja Déu n’hi do els kilòmetres que ja han trepitjat les seves esportives. Els altres tres membres, força més jovenets, no es queden pas enrere. En Biel ha estat acceptat en el CTCMC (centre de tecnificació de curses de muntanya de Catalunya) de la FEEC. Una molt bona notícia per al nostre centre excursionista. L’Arnau s’ha iniciat en el món dels duatlons. Les primeres experiències han estat força positives. La passió combinada de les esportives i la bicicleta pot donar uns magnífics resultats. Pel que fa al membre més petit de la secció, en Galdric, segueix fent quilòmetre rere quilòmetre,

pujant i baixant, entrenant i participant, en competició o no, en el major nombre de curses que pot... No sé pas si l’atraparem. En Joan no para d’engrescar altres corredors, amants de la muntanya, a formar part de la nostra secció. Vosaltres, que llegiu aquest escrit... què espereu? animeu-vos a formar part d’aquesta aventura, que promet ser molt interessant.•

Aconsegueix els millors descomptes per reserva anticipada! Reserves on-line a:

www.viatgespirineus.cat

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

www. ceolot. cat

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

•

4 5

•

6 7 8

•

12 13

•

• • • •

Horitzontals

1. Fa la representació d’algú exagerant certs trets amb l’objectiu de produir un efecte grotesc. 2. Fet d’ésser real. Article masculí. 3. Les que no tenen pare ni mare. Alumini. Del revés, àcid desoxiribonucleic. 4. Adverbi de negació. Tindríem relacions amoroses. 5. La província aragonesa més septentrional. Aquell que, per ascetisme, es retira a la solitud. 6. Perd la vida. Alternativa a fer la puta és fer la ............. Carboni. 7. Triés. Condicional. Del revés, fruit del roure. 8. Temperatura. Del revés, assequi.. Fòsfor. Article indeterminat. 9. Ruteni. Joguina que es fa girar sobre una punta. Vengui sense cobrar al comptat. 10. El dia més actual. Litre. Sofre. Del revés, natural d’Etiòpia. 11. Ajornava. Expel·lir el líquid que prové dels ronyons. 12. Oest. Ruc. Polirà un metall. 13. Cèrvid amb banyes molt característiques. Pronom de segona persona. El nan que Sigfrid mata a l’òpera de Wagner. Del revés, abreviatura de doctor. 14. La que és natural d’Àlaba. Socors, tot curt. Parella d’asos.

• •

•

10 11

• • • • •

2 3

• • •

•

Verticals

• •

•

• • •

• •

1. La que controla el temps. 2. Esprai. Mal senyal si algú hi està ingressat. Article masculí. 3. Del revés, ajuda els vaixells a situar-se de nit. Tregui del no-res. Molta frondositat en les plantes. 4. Del revés, en l’òrbita d’un planeta, el punt més distant del Sol. Enformadors de làmina semicircular. Bor. 5. Cinema. Capital de Letònia. No deixa que se’n vagi. 6. Servit (un client en un establiment). Del revés, enganyada per una il·lusió. Utilització. 7. Provem el sabor. Quatre-cents noranta. Amper. Preposició de lloc. 8. Nota do antigament. Tenen la capacitat de desgastar. Nou-cents cinquanta. 9. Resistència elèctrica. Del revés, s’ocupa en una feina. Greixos. 10. Iode. Teixit de seda i argent. Perdo pes. 11. Temperatura. Del revés, sofrir. Sobretot. 12. Relatiu al punt del cel que correspon verticalment a un punt de la Terra. Mor. 13. Poblet. Instrument de corda. 14. Del revés, dany material o moral. Carboni. Conjunt d’ocellets d’un niu.

secció ESQUÍ de Muntanya

Hola caçadors de neu. D’octubre a febrer s’han aprofitat al màxim tots el caps de setmana, s’han fet interessants sortides, hem fet la nostra traça per comes i cims, hem pujat per canals i crestes, hem fet servir piolet, grampons, ganivetes,… carregat els esquís a l'esquena, esquiades curtes i llargues en neu de tot tipus, hem hagut de modificar itineraris d’Andorra al Ripollès passant per la Cerdanya..., però, alerta caçadors de neu !!! que això encara no s'ha acabat!. Tot i que ja estem a les portes del final de temporada, els mesos d'abril i maig són els que podem gaudir de les millors esquiades, neu primavera, més hores de sol, bones temperatures. Només podem trobar-nos en un petit inconvenient, que no tinguem neu, i està clar, si no tenim neu no esquiem. Però tranquils, això no passarà, ja que el mes de febrer posarem un ciri a Sant Bernat al santuari de Núria, i li demanarem que ens en faci baixar, ja veurem si això funciona. Funcioni o no seguirem fent les sortides de cada cap de setmana, i si no tenim neu les farem d’escalada, btt i bici de carretera. Si esteu interessats a acompanyar-nos truqueu o passeu pel C.E.O. Ei! Recordeu que per fer esquí de muntanya, el material més important que cal portar és: a.r.v.a., pala, sonda, ganivetes, grampons, ulleres de sol, ulleres de tempesta, guants , manyotes, roba d’abric, casc... i en algunes sortides també necessitarem el piolet. No oblideu l'assegurança de la FEEC.• Caçadors de neu.

Pas del Porc.

Baixant. CEO 02-2012:Mise en page 1

25/2/12

12:38

Página 1

Puigmal de Llo.

Aresta Olot : C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line : www.aresta.com www. ceolot. cat

tany n u M e d Í ESQU

Vertical Race als europeus de Pelvoux ~

ALEIX DOMÈNECH El jove esquiador de muntanya del CEO, Aleix Domènech ha afrontat la temporada d'hivern amb molta il·lusió i ganes de fer-ho bé. És un atleta apassionat que gaudeix de la competició, però sobre tot, de l'ambient esportiu, de l'esport en sí mateix, amb un esperit de superació brillant i una projecció de futur immensa. Combina l'esquí de muntanya amb altres modalitats esportives com l'atletisme i el triatló, aconseguint així un estat de forma excel·lent. Actualment forma part del Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya de Catalunya, i ha estat convocat per les Seleccions Catalana i Espanyola.

ESQUÍ de Muntany

Aleix Domènech, un multiatleta de cap a peus.

Els resultats d'aquesta temporada són la culminació de tota aquesta trajectòria, els més rellevants són: - 1r a la Copa del Món ISMF a Arcalís (Andorra) - 1r als Campionats d'Europa mod. Cronoescalada a Pelvoux - 2n als Campionats d'Europa mod. Individual a Pelvoux - 2n als Campionats d'Europa mod. Relleus a Pelvoux - 3r als Campionats d'Europa mod. Sprint a Pelvoux (França) - 3r al Meeting Internazionale Youth Alta Valtellina a Bormio (Itàlia) - 1r al Campionat d'Espanya Individual a Boí-Taüll - 1r al Campionat d'Espanya de Cronoescalada a Portainé - 1r al Demi kilometre vertical a Cambre d'Aze (França) - 2n a la mítica "Pierra Menta" a Arêches Beaufort Encoratgem l'Aleix a continuar per aquest camí, que segur serà un camí ple de vivències, tant esportives com personals. • www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ

per Eduard Barceló www.eduardbarcelo.com

PROGRAMACIÓ DE L’ENTRENAMENT Com organitzar l’entrenament per a la temporada de curses de muntanya? L’entrenament esportiu és un procés científic i pedagògic basat en l’aplicació d’estímuls o càrregues d’entrenament amb l’objectiu de millorar el rendiment esportiu. Per aconseguir aquesta millora, cal que les càrregues siguin: • Continuades • Progressives • Variades • Individualitzades Per tal de complir aquests requisits és imprescindible una programació de la temporada que ens permeti regular i modular els 4 paràmetres anteriors i poder situar a cada moment i amb la intensitat més adequada cada entrenament en el moment oportú. A banda, fer-ho ens permetrà tenir un punt de vista global que millorarà la nostra predisposició mental a l’entrenament i per tot plegat, els resultats de la feina feta seran superiors. Programar un procés d’entrenament requereix una amalgama d’informacions que seran molt importants alhora de determinar què fer, com fer-ho i quan fer-ho. Entre les més significatives trobem: 1. L’esportista: és el centre de la programació i el punt de partida. És important saber el punt de partida i el seu objectiu; el seu estat de salut; el lloc de residència; les possibilitats d’entrenament; el desgast que li suposa la feina; les obligacions familiars; el temps que vol/pot dedicar a entrenar-se… i altres informacions que ens permetran ajustar l’entrenament a les seves possibilitats. La programació ha de ser una eina i no una cadena que esclavitzi l’esportista. 2. L’activitat física objectiu: és l’altre centre de la programació i el que condicionarà el tipus de treball que es farà. En aquest sentit caldrà fer un perfil bioenergètic i psicomotriu per conèixer els requeriments de l’activitat i en funció de les facultats de l’esportista i les necessitats de l’esport es determinarà el treball a realitzar. 3. Les activitats i els mètodes d’entrenament: en funció dels dos punts anteriors tindrem quines activitats programarem durant la temporada i de quina forma treballarem. En aquest cas prendrà importància l’activitat principal però també les complementàries que se situen fora de temporada o les que permeten recuperar abans durant la temporada. Es tindran en compte conceptes relacionats amb la transferència i l’especificitat dels estímuls. 20

Finalment, per acabar de completar aquesta breu aproximació teòrica al procés de creació d’una programació d’entrenament caldrà tenir en compte l’organització temporal. Normalment, en la planificació d’una temporada s’opta entre dues opcions: 1. Buscar un o dos moments de la temporada per tenir un o dos pics de forma (veure figura 1). 2. Assolir un estat de forma més o menys estable durant tot el període competitiu (veure figura 2). I s’organitza en els següents períodes: A. Període general B. Període específic C. Període competitiu D. Període transitori A trets generals, el període general es caracteritza per ser de construcció, l’específic el de treball més dirigit cap a l’activitat competitiva, el competitiu de manteniment i el transitori, de recuperació entre temporades o competicions de gran duresa (veure figura 3). Segons l’opció que triem entre la 1 i la 2, la distribució dels períodes A, B, C i D s’organitzaran de forma diferent. Si suposem un esportista que té una fita molt important en un moment molt concret de la temporada, programarem l’entrenament basant-nos en un sol període general, un d’específic i un de competició, per a continuació recuperar l’esforç físic i mental que ha suposat la preparació d’aquest gran repte i iniciar la preparació de nou per un altre repte amb un nou període general, específic i competitiu. A nivell temporal hom pot suposar que tot això succeeix en un període relativament llarg de temps i equival aproximadament a tot un any. Un altre cas ben diferent seria el d’aquell esportista que vol seguir un calendari de competicions que es van succeint en un espai de temps més o menys curt i que es dilata al llarg d’uns quants mesos. En aquest cas, iniciaríem la temporada com en el cas anterior, amb un període general i un d’específic però el competitiu tindria una durada que aniria des de la primera fins a la darrera cursa a participar. Dins d’aquest període competitiu hi hauria microperíodes de recuperació post-cursa, microperíodes generals, microperíodes específics i microperíodes competitius, de tal manera que entre cursa i cursa hi hauria una organització similar a petita escala d’una temporada sencera.•

CO L · L A B O

RA C I Ó

Figura 1. Organització de la temporada centrant la preparació en un o dos objectius de forma

Figura 2. Organització de la temporada en microtemporades

Figura 3. Activitats i mètodes de treball propis de cada fase de l’entrenament

www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ per Ramon Feixas

Excursió a Busa SOLSONÈS La Vall d’Ora, cul de sac per a la majoria dels vehicles, es troba en un marc prou agraciat dominat per les cingleres del sudest de la serra de Busa i per l’extrem oest de la Serra dels Tossals (Tossal de Valielles) i de Taravil. Hi arribem per una carretera no gaire ampla, i poc transitada des de Cardona , remuntant, en l’últim tram, la mateixa riba. Hi ha Sant Lleir, les escoles i alguna casa. Tot plegat un nucli molt petit. Encara que l’asfalt s’acabi no hi falten senders amables per recórrer el contorn buscant els punts franquejables als cingles. De consideració és el GR1 que des de la serra dels Tossals hi arriba, per després remuntar el torrent d’aigua d’Ora cap a la part nord de la serra que és el nostre objectiu. Per nosaltres l’objectiu era pujar per les suara esmentades cingleres de Busa, pel grau de l’Escala. Qui ho diria des de baix que, llevat de l’Escala, es puja per camí tan consistent i de bon trepig! Travessem la riera i,per un camí molt ben senyalitzat, pugem cap al Pujol, una masia de turisme rural amb solera. Algú potser hauria fet el cafè amb llet, però el silenci d’aquell moment fa que no sapiguem si hauria estat possible. Amb les ziga-zagues de camí savi ens plantem a nivell d’una primera lleixa relativament estreta amb una vista a primera línea de la Vall d’Ora. Bé, això ho sabem perquè vam veure que havien senyalitzat i estassat el corriol de la Balma dels Xalets, estratègicament col·locada al caire, a mitja cinglera i no ens ho vam voler perdre. Fóu el lloc adient per esmorzar. En havent fet, vàrem tornar al camí i seguir en amunt, sempre pròxims a la roca. Sobta, en passar un caire amb cingleres a dalt i a baix, trobar-se amb la casa d’Orriols ben arranjada i habitada i amb

espai moderat per a conreus. La lleixa de sobre és infranquejable i anem guanyant alçada a mesura amb què ho fa la seva base fins que ens trobem l’escala. El fet d’estar posada en un canaló fa que la impressió quedi esmorteïda i, si hom endreça els bastons per tenir disponibilitat de mans, no té dificultat. Després de l’escala metàl·lica, hi ha uns escalons adaptats al mateix terreny. Un cable fa de barana per ajudar-se a remuntar. Amb aquestes, arribem a la bandera, des de la qual podem dir l’adéu a Vall d’Ora. El camí que seguíem, arribats ja al pla de Busa, el travessa cap a l’oest. Nosaltres també hi anem, però tenim intenció de ferho pel cim de la Serra. Així doncs, el deixem. Travessem la pista que segueix al llarg del pla, i pugem per un corriolet a buscar el proper caire. Girem cap a Oest i ens continuem enlairant. Veiem un Pedraforca que no sembla ell, perquè ens dóna l’esquena . A la seva dreta la Serra d’Ensija y els Rasos de Peguera amb el seu unicorn de dues puntes (Roc d’Uró i Cogulló d’Estela). La Serra del Tossals a l’est. A mesura que anem avançant anem tenint més amplitud de mires. Reposem al Serrat de la Llebre. Cap al nord hi tenim la Serra del Verd. Girant cap a l’esquerra la Serra de Port del Comte. Arribem al Serrat del Cogul. Sant Llorenç és el dessota nostre encapçalant l’Embassament de la Llosa del Cavall. Curiosa mola, que d’ací veiem petita, la del santuari de Lord. Al seu damunt destaca el Puig Sobirà de Canalda, amb les seves balmes i estimballs encara que amb un cim emboscat. Per suposat que no he pretès una descripció de la panoràmica, que de rases(tal com s’anomenen les rieres al Solsonès) i serrats, se’n veuen un munt, sinó una pinzellada de situació d’aquest lloc de ferma entranya i suaus formes ,que sols trenquen amb harmonia els espadats. Una breu contemplació des d’aquesta prominència de mitjana alçada en el seu entorn, que acull en el seu arc de visió els bonys més alts i els menys sortits i penso que és el més complet mirador del marc de la Vall de Lord.. Vàrem baixar fins a la Creu de Capolat. Hi arriba el camí que fan servir els que s’acosten amb cotxe al pla de Busa. És una balconada i hi ha un panell informador. Havíem previst dinar en aquest lloc, però abans complirem amb la visita a la presó de Capolatell. Els presoners d’aquesta presó estaven a sol i serena, i les parets que els impedien fugir, enlloc de ser de sòl cap amunt eren de sòl cap avall. Hi ha dibuixat un diable vermell, que si no vas amb compte

CO L · L A B O

RA C I Ó

en anar just allà on és, pots empassar-te pel forat. Tot plegat és una peculiaritat d’aquesta muntanya que la identifica. Altre cop al mirador, i havent dinat, vam emprendre la baixada pel grau de l’Areny. Aquest camí baixa al peu de la roca de Capolatell, després d’anar a buscar un passant en el fondal de l’altiplà. El seu marc de pedra en aquell tram es mostra curiós. De totes maneres la pluja ens menava la pressa, i per això part de la baixada la caminàrem potser menys pendents de la bellesa d’aquell baixant. Vam deixar Sant Iscle i Santa Victòria a una banda i seguir avall fins a un aparcament que hi ha al davant de Les Cases baixes on va venir a recollir-nos l’autocar. Guardo bon record de la companyia dels assistents.

Resum del track: Sant lleir vall d’ora-el pujol-balma xalets-orriols-escala busa-serrat de la llebre-el cogul-creu capolat-capolatell-grau de l’areny-sant iscle-les cases baixes.•

Altitud del track:

www. ceolot. cat

Dades de la travessia Dia

23-10-2011

Hora de sortida

07:38:21

Duració

08:01:13

Ascenció acumulada

925 m

Velocitat mitjana

1,7 km/h

Distància amb altures

13,55 km

ORD C E R L E EN

per Kim Agustí

LES GORGES DEL CARDENER Solsonès El 10 de maig de 1987, aviat farà vint-i-cinc anys, en el curs d’una llarga travessia conjunta amb el Centre Excursionista de Catalunya, vam tenir ocasió de visitar els bonics engorjats que el riu Cardener va llaurar al seu pas per les muntanyes del Solsonès. Mesos més tard hi vàrem tornar, per gaudir per darrera vegada d’uns paratges condemnats a desaparèixer sota les aigües de l’embassament de la Llosa del Cavall. La monumental resclosa, construïda en el terme de Navès i completada el 1997, va transformar per sempre un espai natural de gran valor, però va inundar una sola masia habitada, Vall-llonga. Les Cases de Posada, veritable racó de món en aquella època, són actualment a la riba del llac i a la vora de la nova carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. Amb aquestes imatges volem recordar unes excursions de fa un quart de segle i un engorjat que mai més no podrem tornar a visitar.•

El pont de les Cases

Les Cases de Posada i la serra de Busa

El pont de Vall-llonga en el seu emplaçament original

El riu Cardener 24

EN EL RE CO R D

Un dels passos més delicats

Sortida de l’engorjat

La rasa de Torroella

www. ceolot. cat

L’embassament de la Llosa del Cavall

RA C CO L · L A B O

per la Colla del dissabte

IÓ

3 DIES A LES CORBERES Les Corberes són un extens conjunt de muntanyes situades en terres occitanes, al nord de Catalunya. Els seus relleus són suaus, la vegetació hi és més aviat pobra i els vents hi bufen amb força. El pèg de Bugarach (1230 m.) n’és el sostre i altres cims rellevants són el Montolier de Perellós, el mont Tauch i el puèg d’Auroux. En molts dels pobles de la rodalia el rellotge sembla haver-se aturat fa dècades i la viticultura és bàsica en la seva economia. El massís és prou atractiu i disposa d’una bona xarxa de camins senyalitzats. Les marques grogues i blaves del Sentier Cathare ens guiaran al llarg de bona part de la nostra travessia per les Corberes. Aquell comença a Port-la-Nouvelle, a la vora del mar, i acaba a Foix, després de 12 magnífiques etapes. Nosaltres anirem des de Durban de las Corbièras (Durban-Corbières) fins a les gorges de Galamús, en tres dies molt ben aprofitats. El manteniment del sender és molt correcte i el camí no té pèrdua. La història medieval del nostre país serà molt present en la caminada. El Perapertusès, comarca per què transcorre la major part de l’itinerari, va ser un domini del comtat de Besalú des de finals del segle X i va patir la croada contra el catarisme. Fins al tractat de Corbeil, de l’any 1258, el nostre sobirà no va renunciar a la veïna Fenolleda. Al llarg de la travessia visitarem els castells d’Aguilar, Quéribus i Pèirapertusa, que van ser tres dels cinc fills de Carcassona, les fortificacions bastides pel rei de França sobre els edificis que havien viscut les lluites de la croada, molt més modestos. Els altres dos eren els castells de Termes i Puèg-laurènç. El matí del 27 de desembre, el cel és ben gris i la temperatura d’1º sota zero. Esmorzem al cafè de Durban (91 m.) i a un quart de 10 encetem la travessia. Som 13 excursionistes de la colla del dissabte. Deixem la visita a les ruïnes del castell per a una altra ocasió i agafem una pista, molt ben senyalitzada, que ens ofereix boniques vistes del poble. Comencem a travessar vinyes, monocultiu en tota aquesta regió, i anem al coll de Santa Justa. Baixem a creuar el rec del Bosc, deixem de costat la ruïnosa església de Sainte-Raphine i ens acostem als peus d’una serra prou modesta. Un camí molt net i força xorrencat ens permet pujar al panoràmic cim de la Récauta (376 m.), coronat per una torre amb l’estàtua de Sainte-Raphine. És el sostre de l’etapa d’avui i hi fem una breu aturada. Des del cim baixem per una pista fins a trobar la carretera D-205. La seguim uns metres cap a la dreta i agafem una altra pista que puja entre vinyes. El temps ha canviat i el sol llueix amb força. Més enllà escollim un camí que ressegueix el rec de l’Anglade. Ens enfilem a un coll, obert entre els cims de Miraille i del Grouffi, i tornem a una de les carreteres que donen accés a les vinyes i les parades dels caçadors. Aviat comencem a baixar cap al coll de Bent i el tranquil nucli d’Embres e Castelmaur (Embreset-Castelmaure, 185 m.), poble d’un centenar i mig d’habitants. Hi arribem a tres quarts d’1 del migdia, una bona hora per dinar. Fem l’àpat a la vora del Foyer Rural, a peu dret. Als bancs hi deixem les motxilles! El Montolier de Perellós, cim més septentrional del Rosselló i de tota Catalunya i sostre de les Corberes marítimes, domina el poble, però no és el nostre objectiu. El sender ens guia per la carretereta que puja al coll de Laval, baixa al rec de la Grave i 26

text i fotos: Kim Agustí s’enfila al coll de l’Ière (354 m.). Una successió de baixades i pujades, de camins i pistes, ens porta al castell de Novèla (Nouvelle), que actualment acull un celler. Donem una ullada a la torre quadrangular, de finals del segle XII o principis del XIII, i a la capella dedicada a Sant Martí, des de la carretera d’accés. Des de Novèla podríem planejar per la carretera fins a Tuissan, però ens queda molta feina per fer. Aviat agafem un trencall de la carretera que ens acosta a les ruïnes del castell de Domnòva, documentat l’any 1262 i destruït al segle XVII; malgrat el seu imponent aspecte, cap rètol no en recorda la història ni en senyalitza l’accés. La darrera pujada de la jornada ens porta a una fortificació encara més rellevant, el castell d’Aguilar (296 m.).Hi arribem amb el temps just per fer la visita, contemplar la posta de sol i gaudir d’una esplèndida balconada cap a la torre del Far de Talteüll, la muntanya de les Salines, el mont Capell, el Canigó i el mont Tauch. Castell d'Aguilar

El lloc d’Aguilar és documentat l’any 1020, en el testament del comte Bernat Tallaferro. El castell és format per dos recintes; l’exterior, obra del segle XIII, és hexagonal i protegit per torres semicirculars; l’interior conserva restes del XII amb nombroses modificacions posteriors. La capella dedicada a Santa Anna, construïda fora del recinte fortificat i a un nivell inferior, també és obra del segle XIII o posterior. Un automòbil ens espera a l’aparcament del castell. Mentre els conductors van a recuperar els vehicles deixats a Durban, la resta de la colla baixa per la carretera d’accés al castell, molt estreta però correctament asfaltada. Ens retrobem, gairebé de fosc, a la vora de la D-611, a poc més d’un quilòmetre de Tuissan. L’endemà tornem a Tuissan (Tuchan, 164 m.), bonic poble de vuit-cents habitants. A les 9 del matí la boira el cobreix i la temperatura és de 0º. Comprem pa, vi i tomàquets i encetem la segona etapa de la nostra travessia. Sortim de la placeta de l’església i seguim la carretera fins al cementiri. Allà agafem una de les moltes pistes que porten a les vinyes, sempre atents a les marques del sender càtar. Més enllà anem a la D-14 i la seguim

CO L · L A B O

Grau de Padèrn al llarg de mig quilòmetre. Tornem a les vinyes i ens enfilem cap als peus del rocallós pic del Seignou. Llueix el sol i les boires només embelleixen les fotografies. Un camí antic, molt planer i ben estassat, ens acosta al grau de Padèrn, impressionant engorjat obert pel cabalós riu Verdoble. Gaudim d’un esplèndid mirador sobre el congost i les ruïnes de la Forge i encetem la davallada cap a la vora del riu. Allà confluïm novament amb la D-14, però la tornem a deixar abans del pont. El sender segueix pel marge esquerre del corrent i no el travessa fins a Padèrn. Padèrn (195 m.) és un atractiu poble d’un centenar i mig d’habitants, bastit a la riba del Verdoble i als peus del seu castell. Aquest és el nostre proper objectiu. Un costerut camí hi dóna accés, passant pel rellotge i per la capella de Sant Roc. La fortificació que podem admirar, que domina la vall del Verdoble fins a Dulhac, té el seu origen al segle XII, però és fruit d’una reconstrucció del XVII; el seu estat és ruïnós.

RA C I Ó

a canvi, rebem uns interessants fullets escrits en català. Fem el darrer tram de la pujada, sota un fort vent, i accedim a la imponent fortalesa (688 m.). El castell de Quéribus o Querbús és esmentat en el testament de Bernat Tallaferro, l’any 1020. L’episodi més notable de la seva llarga història va tenir lloc a mitjan segle XIII; en els darrers temps de la croada acollia senyors i càtars refugiats, i defensat pel cavaller Chabèrt de Barbairan no va caure en mans dels francesos fins el 1255. Del castell d’aquella època en resta ben poca cosa; els tres recintes superposats, bastits sobre un encinglat penyal, i la monumental torrassa amb la sala gòtica són fruit de la reconstrucció ordenada pel rei de França i obres posteriors. El visitem sacsejats per un fort vent, que no ens impedeix gaudir de tan esplèndida i aèria balconada sobre la Fenolleda Castell de Queribús

Padèrn

Després d’una breu aturada tornem al nostre itinerari, que enceta un suau descens que ens porta ben a prop del fons de la vall. Aviat tornem a pujar, sempre per una estreta pista. Aquesta acaba a poques passes d’una cabalosa font; segueix un bon camí que s’enfila a les ruïnes del poblat medieval de Molhet, documentat l’any 805, i la seva església, dedicada a Sant Martí. En resta ben poca cosa, només un fragment de l’absis, del segle XI, decorat amb arcuacions llombardes, i l’arrencament de la paret sud de la nau, que desafien el pas del temps de forma sorprenent. Hi arribem a la 1 del migdia, bona hora per dinar. Un cop tips tornem cap amunt. El camí ens porta al roc de Molhet, bonic mirador de les altes Corberes, amb Cucunhan i el pèg de Bugarach al fons. Una pista ens permet continuar cap al coll del bosc de l’Abeilla (580 m.). Més enllà planegem per una carretera de terra, amb vistes a la costa del Rosselló i dominats per la nostra propera fita, el castell de Quéribus. Arribem als aparcaments dels visitants i comprem les corresponents entrades; www. ceolot. cat

Del castell tornem als aparcaments i allà agafem un camí que ben aviat enceta un descens molt pendent. Al capdavall anem a parar a una pista; no la deixarem fins a Cucunhan. Encara amb llum de dia, caminem pels costeruts carrers del poble i arribem al nostre hotel, l’Auberge de Cucugnan, un establiment prou confortable i amb una bona cuina. Hi fem les dues nits de la nostra travessia.

RA C CO L · L A B O

IÓ

Cucunhan

Cucunhan (Cucugnan, 341 m.) és un bonic poble de 113 habitants. Fou bastit en un turó, coronat actualment per les migrades restes del castell medieval, per l’església parroquial, moderna, i pel molí de vent d’Omer. Conserva una porta de les seves antigues fortificacions. El “sermó del capellà de Cucugnan” va donar molta anomenada al poble i és recordat en un espectacle que es fa diàriament al teatre dedicat a Achille Mir. L’endemà, de bon matí, el cel és ennuvolat, bufa el vent i la temperatura és de 6º positius. Mentre els conductors van a portar Castell de Pèirapertusa

automòbils al final de la travessia, els restants enceten la seva tercera etapa, a tres quarts de 9. El sender càtar segueix per una pista planera fins al coll del Triby, baixa a travessar la riera i puja a Dulhac jos Pèirapertusa (Duilhac sous Peyrepertuse, 336 m.), poble de 104 habitants, bellament emplaçat en un faldar. Tots plegats caminem pels seus carrers i visitem l’església parroquial dedicada a Sant Miquel, d’estil romànic. Sortim del petit nucli per la carretera del castell, però aviat agafem el camí antic, molt ben traçat. Més endavant un fressat corriol evita el pas per un tram de la carretera; al capdamunt de la pujada més ferma la travessem i agafem el GR-36, que dóna accés directe als aparcaments del castell. Comprem les corresponents entrades i rebem a canvi fullets escrits en francès o en castellà. Completem la pujada a la fortalesa i ens disposem a passar-hi una llarga estona. El castell de Pèirapertusa (796 m.) fou el més important de tots els visitats i dóna nom a la comarca. Documentat l’any 1017, va caure en mans franceses el 1240. Actualment el formen tres recintes, construïts sobre una encinglada i panoràmica cresta. En el recinte jussà hi trobem l’església de Santa Maria, d’estil romànic, i la sala del governador, anteriors a la croada, envoltades pels edificis aixecats pels reis de França a partir del 1242. Els recintes mitjà i sobirà, així com l’escala tallada a la roca que dóna accés al darrer, són obra del rei Sant Lluís. Les ruïnes de la capella de Sant Jordi, de mitjan segle XIII, són al capdamunt del conjunt. El panorama que hom hi gaudeix és magnífic i la perspectiva de tot el castell, esplèndida. Tornem del castell als aparcaments, anem a trobar la carretera i la seguim cap a una bifurcació. Allà agafem la branca de la dreta, que marxa cap al mas de Bugamus i continua de pla fins a les Cols. Llueix el sol però bufa un vent prou molest, hem de cercar un bon recer per dinar; el trobem a mig camí del coll de Laprès. Després de l’àpat tornem al sender càtar i el seguim cap al pla de Brézou (665 m.). Aquí escollim entre el GR-36, que baixa cap al coll de Corbasse i Galamús, i el sender càtar, que coincideix en aquest tram amb el Tour de la Fenolleda, que s’enfila serrat amunt. La majoria optem per aquest darrer i encetem la darrera ascensió de la travessia. El camí puja per uns paratges que recorden la nostra Alta Garrotxa; travessem magnífics alzinars i trepitgem roca calcària. Assolim un alterós avantcim i seguim pel camí en direcció ponent. Finalment el deixem per enfilar-nos al puèg d’Auroux (940 m.), sostre de la travessia i magnífic mirador del pèg de Bugarach. Des del cim tornem al camí i el seguim, en sostingut descens, fins a una cruïlla. Arguments prou convincents ens conviden a agafar el camí de la dreta, que s’enfila al coll das Souls i segueix

CO L · L A B O

Gorges de Galamús

RA C I Ó

Pla de Brézou i el puèg d'Auroux

cap a Cubièras de Cinòble. És l’antic camí que evitava el pas pel fons de l’engorjat, però aviat el deixarem; en la següent bifurcació agafem el corriol de l’esquerra, molt pendent i relliscós, que baixa directament al començament de les gorges de Galamús. La nostra caminada s’acosta al final. Només ens resta travessar les espectaculars gorges obertes pel riu Aglí, seguint la carretera D-10. Ho fem amb llum de dia, però per pocs minuts trobem el camí de l’ermitatge de Sant Antoni tancat. Hem deixat l’Aude i el Perapertusès per entrar a la Fenolleda. Els companys i els automòbils ens esperen pacientment als aparcaments de l’engorjat (400 m.). Les Corberes ja formen part dels nostres records.•

Bibliografia • Guia Le Sentier Cathare. Rando Éditions, 2005. • Catalunya Romànica, volum XXV. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1996.

Cartografia

Horaris de la travessia De Durban a Sainte-Raphine i Embres e Castelmaur

3h 02 min.

Del poble als castells de Novèla i d’Aguilar i la carretera de Tuissan

3h 39 min.

De Tuissan al castell de Padèrn

2h. 15 min.

Del castell al priorat de Molhet, el castell de Quéribus (torre) i Cucunhan

3h 16 min.

De Cucunhan a Dulhac i el castell de Pèirapertusa (capella de Sant Jordi)

2h 13 min.

Del castell al pla de Brézou i el puèg d’Auroux

2h 27 min.

Del puèg a les gorges de Galamús i l’aparcament

1h 16 min. 18h 08 min.

TOTAL Desnivells acumulats: + 2881 m.,-2539 m.

Mapes Durban-Corbières/Leucate(2547 OT) i Tuchan (2447 OT), de l’Institut Géographique National francès, 2006-09.

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ per Albert Soler

LES DROITES

Miro per enèsima vegada el rellotge i, caram! només han passat cinc minuts des de l'última vegada! com pot ser!! a veure: no ens posem nerviosos, esperaré una horeta més... al cap d’una estona torno a mirar el maleït rellotge i només han passat cinc minuts... una altra vegada he tornat a caure a la mateixa trampa! El cas és que estic, amb dos companys més, al cim de les Droites, una muntanya de 4000 metres del massís del Montblanc, i per bona o mala sort hem pillat vivac i avui és 29 de febrer i som a ple hivern... La jornada ha començat pels vols de les tres del matí quan ens hem llevat al refugi d’Argentière a 2771 metres, hem esmorzat juntament amb dos guies de Chamonix que van a la mateixa ruta: la Lagarde Direct de 900 metres de recorregut catalogada de molt difícil a la cara nord. Cap a les cinc ja ens trobem immersos en una glacera per arribar a peu de via, on arribem quan el dia comença a clarejar. La via es diferencia en tres parts: la primera comença en una rimaya que, segons l’any, serà més o menys difícil i amb unes sis tirades de gel bastant vertical (una petita part arriba als 90º i en conjunt és la part més complicada) i ens deixarà en unes campes de neu; en aquesta següent part ens trobarem una inclinació màxima de 60º amb algun llarguet de mixt que ens farà suar un xic i la tercera i última part, uns tres llargs de mixt (nosaltres els vam trobar “curiosos”) fins arribar a l’aresta cimera que ens durà 30

directe al cim on amb prou feines hi caben tres o quatre persones. La baixada és per la vessant oposada mitjançant sis rappels per un terreny bastant caòtic fins arribar en unes pales de neu molt i molt llargues; si duem esquis i l’any ens acompanya podrem esquiar des d'aquí fins a Chamonix!! realment espectacular passant abans per la glacera de Leschaux, glacera Mer de Glace i per una pista forestal fins a l'entrada d’aquesta bonica vila. Caram! no paro de tremolar i encara és negra nit!! miro els companys: un tremola igual que jo i l’altre no para de roncar! Collons! com ho deu fer?, menjo un xic i em passen els tremolors una estoneta fins que el cos torna a tremolar amb força un altre cop. Intento abrigar-me però el cas és que no duem sacs ni res semblant, així que ens hem hagut d’abrigar amb les cordes i la motxilla ens ha servit de peücs. La sort és que portem fogonet i ens serveix per fondre molta i molta neu per hidratar-nos i almenys veure alguna cosa calenta, bàsicament te i uns fideus que en una situació normal no ens menjaríem... Ara engego el frontal una estoneta i veig les siluetes de les Grandes Jorasses i el Montblanc; realment és fantàstic de tenir aquestes vistes privilegiades també observo el mar d'estrelles; de tant en tant se'n veu alguna de fugaç, penso en desitjos que espero que algun dia es compleixin... Tanco el frontal i intento dormir un xic, però, què collons! no hi ha manera!!

CO L · L A B O

ara penso que vam arribar aquí dalt sobre les vuit del vespre tot seguint els guies de Chamonix i una altra cordada catalana que al final ens han agafat una hora i mitja d’avantatge (el suficient per començar a rappelar per la vessant oposada i esquiar fins al refugi Covercle o a Chamonix); quina sort! penso... Nosaltres, en arribar en plena nit, no ens arrisquem a baixar pels rappels sense saber on anirem a parar. La repisa on estem entaforats és realment molt estreta, el just per estar-hi els tres estirats però el terreny és molt punxegut i les pedres, que en un principi no em semblaven cap

www. ceolot. cat

RA C I Ó

problema, ara veig que ni un Faquir no podria estar-hi ni una hora! Ara em giro cap a l’altre costat de fet és la vintenta vegada que busco aquesta posició però no hi ha maneres de trobar l'opció ideal per, almenys, estar deu minuts quiet; caram! què veig! és el sol que comença a puntejar per darrere el Grand Combin; per fi es fa de dia! quina alegria! ja és hora de començar a fondre neu, equipar-se, recollir els trastros, i començar a rappelar; res, us deixo que se'm gira molta feina! Salut i bones escalades!

Pico Bejenado

RA C CO L · L A B O

IÓ

UNA SETMANA A L’ILLA DE LA PALMA

per Míriam, Montse, Joan i Kim.

Un bon dia vàrem fer la primera sortida plegats, al parc d’Aigüestortes. La colla es va mantenir i amb el pas dels anys vam decidir que en la desena edició de la nostra caminada anual visitaríem les Illes Canàries. I va arribar el gran dia. La següent pregunta que ens vàrem fer és òbvia, quina illa escollim? La resposta ja la coneixeu des de l’enunciat d’aquesta ressenya. L’illa de La Palma compta amb un parc nacional, el de la Caldera de Taburiente, i pot presumir d’una reserva de la biosfera. Emergida del fons del mar fa uns tres milions d’anys, fou conquerida per tropes castellanes l’any 1492. Una extensa xarxa de senders, molt ben traçats i sotmesos a un acurat manteniment, permet de fer-hi fantàstiques excursions. El dissabte 21 de maig volem de Barcelona a Tenerife. Aterrem a Los Rodeos, baixem a donar una volta i a dinar a la capital de l’illa, Santa Cruz, i a mitja tarda ens tornem a enlairar, ara en direcció a La Palma. Un cop a la nostra destinació ens allotgem en un hotel del nucli turístic de Los Cancajos, molt proper a l’aeroport. El dia és llarg i encara tenim temps per passejar per Santa Cruz de la Palma i per proveir en un supermercat, abans del primer sopar de la nostra estada a les Canàries. L’endemà el temps no és massa bo, però podria ser millor a l’extrem sud de l’illa. Cap allà anem i a les 10 del matí comencem a caminar al far de Fuencaliente, sota un cel ben gris. El GR-131 s’enfila per un camí molt ben cuidat però prou pendent. Trepitgem gredes d’un color molt fosc, gairebé negre en molts llocs, que comencen a ser colonitzades per una vegetació arbustiva característica; la foscor del terreny contrasta vivament amb les seves flors grogues. Més amunt passem entre una colada de lava i una vinya. Aviat deixem el GR per assolir la nostra primera fita, el cim del volcà Teneguia (438 m.) La seva erupció, a la tardor del 1971, va ser la penúltima que han viscut fins ara les Illes Canàries. Al cim hi bufa un fort vent i no ens podem entretenir. Tornem al GR, que ara segueix per una carretera. Travessem el canal del Estado i gaudim d’una magnífica perspectiva de la costa de ponent de l’illa. Més enllà agafem un bon camí, que s’enfila en continus revolts, travessa el canal de Fuencaliente i porta al centre de visitants. El seu personal s’esforça a donarnos informacions d’interès, previ pagament d’una mòdica entrada.

Volcà Teneguia

Anem a l’espectacular cràter del volcà de San Antonio (657 m.), que va fer erupció per darrera vegada l’any 1677, i dinem en una de les terrasses del centre. El temps ha millorat i encetem el camí de tornada a ple sol. Escollim un corriol que surt de la part baixa del nucli de Los Canarios, amb vistes a la costa llevantina. Tornem a trepitjar greda, deixem de costat cuidades vinyes de malvasia, voregem la montaña de Lagi, bonic volcanet, ens acostem a un parc eòlic, travessem una espectacular colada de lava i tornem al far, encerclat però respectat per les colades emeses per la darrera erupció del Teneguia. Vinyes de Malvasia

El dilluns el temps és molt millor i escollim com a objectiu un cim més rellevant, el pico Bejenado, que domina la singular Caldera de Taburiente. Anem al centre de visitants de El Paso i allà obtenim el permís que ens permet accedir amb automòbil a la Cumbrecita (1287 m.), estratègica base d’excursions. Un bon camí, traçat per un terreny molt pendent, ens permet d’assolir la carena del Risco de los Cuervos; més enllà planeja cap al coll de El Rodeo, lloc de pas del PR que ve de Valencia. Només ens resta pujar al punxegut cim per una bonica pinosa. El pico Bejenado (1857 m.) és el gran mirador de la Caldera de Taburiente, però també podem contemplar la planura de El Paso i Los Llanos de Aridane, amb els cims de Cumbre Vieja al fons. Un cop fetes les fotografies tornem a la Cumbrecita, desfent camí. Aprofitem la tarda per passejar pel nucli de Los Cancajos, construït sobre una colada de lava, visitar una antiga industria salinera i, en el cas de les més agosarades, prendre un bany a la platja, de sorra negra; tots plegats ho farem a la piscina de l’hotel, d’aigües més tranquil·les. El dimarts, dia 24, el cel amenaça pluja. Un dia perfecte per assolir el sostre de l’illa! Agafem la carretera de l’observatori astronòmic i pugem sense treva per la falda de la muntanya. Aviat sortim de la boira, llueix un sol esplèndid! Aparquem al mirador de los Andenes i agafem el camí que voreja la caldera, senyalitzat amb les marques d’un vell conegut nostre, el GR-131. Passem per la pared de Roberto, deixem de costat l’observatori astrofísic, un dels més importants del món, ens enfilem al pico de la Fuente Nueva, seguim cap a la Degollada del Fraile i pugem al Roque de

Caldera de Taburiente i Pico Bejenado

los Muchachos (2426 m.), sostre de l’illa de La Palma. La carretera arriba fins a pocs metres del cim, però val la pena fer el camí a peu i anar fins als miradors del Morro de la Cresta. La Caldera de Taburiente és un gegantí cràter d’esfondrament, de 8 km de diàmetre i 1500 m de profunditat. Avui la boira penetra al seu interior i fa ressaltar la magnitud i verticalitat de les seves parets. El pico Bejenado sobresurt del mar de núvols com una petita illa. Molt més al fons podem veure nítidament el gegant de les Illes Canàries, el Teide. Els corbs venen a menjar de la mà dels turistes, no podem dir que no s’hagin acostumat a la presència humana! Tornem al mirador de los Andenes desfent camí. Per cert, on és el menjar? A la taula de l’habitació de l’hotel. Dinarem de restaurant, envoltats d’una espessa boira pixanera. El dimecres tornem a la Caldera, però avui visitarem el seu interior. Anem a los Llanos de Aridane i seguim fins a l’aparcament del fons del barranco de las Angustias. Allà mateix contractem el taxi que ens porta a Los Brecitos (1030 m.), mirador situat a la paret del gegantí cràter. Un gran camí el faldeja, en suau descens i La Caldera amb el Teide al fons.

CO L · L A B O

RA C I Ó

superant successius torrents, en direcció a la Playa de Taburiente, immens sorral que ocupa el fons d’un barranc. Allà deixem el camí principal i ens enfilem cap als peus del Roque del Huso i el mirador de l’espectacular i elegant cascada de la Fondada (1050 m.). Des del mirador tornem a la Playa desfent camí i seguim cap al centre d’informació bastit al fons de la Caldera. Visitem la seva exposició i continuem la nostra travessia. Un bonic camí, molt ben cuidat, davalla cap a la Somada de Palos i les Lajitas del Viento. El singular Roque Idafe crida poderosament l’atenció, especialment entre el personal femení. Aviat arribem al fons del barranc i a una cruïlla de camins. Dinem i degustem una exquisida pinya, ben passejada. Un cop tips, agafem el corriol que travessa repetidament el llit del torrent i porta a la confluència dels barrancs del Almendro Amargo, d’aigües clares i transparents, i del Salto del Agua, completament tenyit de groc. En aquest darrer hi trobem la cascada de Colores, resclosa convertida en un dels atractius turístics de la Caldera. Des de la cascada tornem al camí principal i el seguim cap a Dos Aguas, confluència del barranc amb el riu Taburiente. Poc més avall una captació s’emporta bona part del cabal. A partir d’ara ens mancarà el soroll de l’aigua, però el camí del barranco de las Angustias, sortida natural de la Caldera de Taburiente, no perd atractiu. Travessem el torrent repetides vegades, fem infinitat de fotografies, anem a parar a una carretera (250 m.) i aviat trobem el nostre automòbil. Avui ens banyarem a la platja de Puerto Naos, sota un sol enteranyinat. El dijous ens disposem a viatjar al nord-est de l’illa. Ens desplacem fins a Los Tilos i allà contractem places en el taxi que puja, per una carretera en prou mal estat, fins a la Casa del Monte (1300 m.). El dia és gris i boirós, però avui el de menys és el panorama. Anem a seguir un canal i a visitar deus i boscos de laurisilva. L’excursió a Marcos y Cordero és la que més ens han recomanat abans de sortir de casa i no quedarem gens decebuts. El camí voreja el canal, traçat per una vessant molt pendent i emboscada, i comparteix la foscor i humitat dels seus tretze

Canal de Marcos y Cordero.

www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ

Canal de Marcos y Cordero.

túnels, inclosa una bona dutxa en el dotzè. En poc més d’una hora i quart arribem al Naciente de Marcos, la més cabalosa de les deus, i gràcies a les llanternes i els impermeables ho fem eixuts. Pugem al mirador de Marcos (1511 m.) per unes escales, esquitxades per un sorollós corrent, i tornem a planejar fins al Naciente de Cordero, l’altra deu i origen del canal. Dinem a la seva vora, enmig d’una espessa boira. Encetem el descens pel barranco del Agua seguint un fressat corriol, que aviat s’endinsa en el llit del torrent. Més avall en sortim pel seu marge esquerre, ara per un camí molt ben cuidat. El mirador de los Espejos és una espectacular balconada sobre la feréstega i humida laurisilva, reducte d’una vegetació autòctona que en èpoques pretèrites s’havia estès per bona part de la Mediterrània. Un pont ens permet passar a la riba dreta i anem a trobar una pista; només la deixarem per pujar al Espigon Atravesado, un altre encimbellat mirador. Ens entretenim una estona veient com els ocells vénen a menjar pràcticament a les nostres mans i completem la davallada fins a Los Tilos (500 m.), sempre pendents d’una pluja que no arriba a caure en cap moment. El divendres, dia 27, farem la darrera excursió. Hem deixat per al final la Ruta de los Volcanes, esplèndida travessia pels cims de Cumbre Vieja. Anem fins a Los Canarios, nucli principal del municipi de Fuencaliente, i allà contractem el taxi que ens portarà al refugi de El Pilar (1522 m.), bastit en una esplèndida pinosa i envoltat d’una àrea d’esbarjo. De camí, el taxista, que no sembla tenir cap pressa, ens explica els seus records de l’erupció de 1949. Un cop al refugi tornem al GR-131 i ens enfilem al bonic cràter del Birigoyo (1808 m.). Llueix el sol, però la boira ens amaga la 34

Hoyo Negro

Caldera de Taburiente. Tornem al camí, molt ben cuidat, que faldeja la muntanya i passegem per pinoses ben netes de sotabosc. Aviat arribem al cràter de Hoyo Negro, espectacular fruit de les erupcions de 1949. Els volcans de Cumbre Vieja ens permeten apreciar erupcions de diferents èpoques i la progressiva colonització del terreny per una vegetació esplèndida. Malauradament, la boira arriba als cims al mateix temps que nosaltres; mai no serà molt espessa, però no tornarem a veure el mar fins al final de l’etapa. El fressat camí segueix cap a migjorn, deixa de costat el Nambroque i les colades de la Malforada, també nascudes de l’erupció del 1949, voreja el cràter del Duraznero i puja a un altre cràter, el del volcà de Deseada (1937 m.). Dinem al costat del vèrtex, acompanyats per una bona colla de llangardaixos blaus. La boira no ens deslliura i seguim cap al Llano del Guanche i el mirador de Montaña Cabrito sense poder gaudir del panorama, però sí d’un singular paisatge. Arribem als peus de l’espectacular volcà Martín, que va fer erupció l’any 1646, i el voltem per la dreta. També deixem de costat la Montaña Pelada i anem al sorprenent paratge anomenat Fuego. Passem ben a prop de la fuente de los Roques, voregem la montaña del Pino i anem a trobar un altre sender de gran recorregut, el GR-130. Un quart més tard arribem a Los Canarios (722 m.), ara a ple sol. La mainada hi llueix vestits regionals, nosaltres fem el nostre goig. Soparem a la vora de l’aeroport, en un senzill establiment que ens van recomanar, molt encertadament, per menjar bon peix, i tornarem a casa l’endemà. D’aquí a unes hores, La Palma i la desena edició de la nostra sortida seran història. S’acosta un futur ple de projectes.•

CO L · L A B O

RA C I Ó

La Malforada

Horaris de la travessia Del far de Fuencaliente als volcans de Teneguia i de San Antonio, los Canarios i tornada al far

3h 57 min.

De la Cumbrecita al pico Bejenado i tornada a la Cumbrecita

3h 02 min.

De los Brecitos al mirador de la cascada de la Fondada, la playa de Taburiente, la cascada de Colores i l’aparcament del barranco de las Angustias

2h 19 min.

De los Brecitos al mirador de la cascada de la Fondada, la playa de Taburiente, la cascada de Colores i l’aparcament del barranco de las Angustias

5h 29 min.

De la casa del Monte als nacientes de Marcos i de Cordero i l’aparcament de los Tilos

3h 48 min.

Del refugi El Pilar als volcans de Cumbre Vieja i los Canarios

4h 57 min.

www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. QUINTANA DE VALDIVIESO (PUENTE ARENAS) - TRESPADERNE Una vegada esmorzats enprenem la baixada, al final del poble hi ha un forn de pa on comprem per pasar el dia; comencem la caminada tot retornant a Puente Arenas a fi de retrobar les marques del GR, ara no passem per la carrereta, perquè ahir en pujar vàrem veure unes dreceres, que, per mig de camps arriben al poble sense problemes i més curt. Arribats al pont de la població, on hi ha una font, posem les coses a la moxila i al GR s’ha dit. Son les 9’50. De primer per camí planer ens acostem a l’ermita de “San Pedro de Tejada”, de propietat particular, però els del poble hi fan alguna festa popular. Seguim per lleugera baixada fins al “camino de La Cubilla”, enllacem per pista fins a la carretera; BU-V-5314; uns metres de carretera, a la dreta hi tenim el riu i a l’esquerra camps de conrreu amb gent treballant, xerrem amb alguns del temps i de les collites, ara una altra pista ens porta al poble de Población de Valdivieso, en el cens del 2007 comptava amb 37 habitans, l’església de Sant Pere i Sant Pau no té res de remarcable. Continuem uns metres per la carretera, la deixem a la nostra dreta tot evitant la població de Condado, ara resseguim l’Ebre fins al pont de “las Ventillas”. Atenció, aquí: si es vol escurçar la caminada aquest es un bon lloc, en comptes de seguir les marques del GR, continuar per l’esquerra per pista entre mig de camps fin a la població de Hoz de Valdivieso, on retrobem el GR, s’escurcen uns 6 kilòmetres i no es pas gaire important el que es perd. El deixem una estona, el riu, i per camí enmig de bosc de ribera el tornem a trobar. Ara el tenim a l’esquerra i el resseguim una bona estona; en aquest tram hi ha, segons la guia, el manantial de “la Calentura”, un pont i de seguida la cova de “Fuente Sagrero”; no ho vàrem pas trobar: ni la calentura ni el sagrero... Continuem per pineda fins a un altre pont, el de “Panizares”, que creua l’embassament de “Cerezada” de 35 ha i amb una capacitat de 1hm3.; ara comença la primera pujada de la diada primer fins a Panizares (13 habitans el 2007) per seguir pujant, a un quilòmetre una ermita i per bosc fins als 720 metres, al cim de la muntanyeta es gaudeix d’una bona vista de les planúries de la contrada i dels “Cuchillos de Panizares”. Ara baixem fins a 600 metres a la població de Hoz de Valdivieso (15 habitans el 2005). Aquí arribaríem en cas de fer la drecera. Fa estona que va fent cada vegada més calor.

Ermita a Panizares. 36

VUITENA ETAPA

Comença la segona pujada del dia, aquesta és més llarga i més dreta, hem de pujar fins als 940 m, els primers trams, fins a Tartalés de los Montes, (19 habitans el 2007) per carretera amb força ombres, hi trobem moltes maduixes al llindà mateix, aquí no les deuen collir. La plaça es veu renovada de poc, amb un ferrador de cavalls restaurat i una font. Fem parada per menjar quelcom. A la sortida del poble una pista ens endinsa al barranc de “Borcos”; seguim, el camí avança enmig de pins, passem pel costat d’una mansió fins arribar al corral de “Pedraco”, amb limitació per al bestiar a base d’un tancat amb pedra seca, travessem un rierol i anem pujant envoltats de pineda fins al coll “de la Muñeca”, el darrer tram d’aquesta pujada se'ns fa molt feixuc, fa molta calor i és per carretera, abans d’arribar al cim hi ha un salt d’aigua i un petit túnel. Aquesta pujada fa uns 6 quilòmetres. Aquest lloc és la divisoria entre Tartalés de los Montes i Tartalés de Cilla. Bones vistes sobre el “mojón de las Siete Cruces” i “el alto de la Tesla” de 1.163 mt i 1.170 mt respectivament. També és una entrada al “Parque Natural Montes Obarenses-San Zadornil”, amb plafó d’indicacions de diferents caminades pel parc. Té alguna casa habitada, un banc a l’ombra i una font, ens ben refresquem, reposem, mengem quelcom i, ja més descansats, emprenem la baixada, que és per carretera amb alguna drecera que t'evita algun revol fins a Tartalés de Cilla (5 habitans el 2007), uns 4 kilòmetres, poc abans de la població deixem la carretera i hi arribem per camí, pel costat d’un abeurador a l’esquerra del torrent de “las Torcas”; ceuem el poble, hi ha alguna casa oberta i força de restaurades amb finalitat de segones residències, ja que els camps estan tots abandonats; el camí baixa pel que és el final del penyasegat de “la Horadada”. Ressegim el canal “Cereceda /

Cascada de Muñeca.

CO L · L A B O

Des de la cascada de Muñeca. Trespaderne” fins a trobar la carretera N-629 que ja ens porta al final de l’etapa a aquesta població; abans, però, passem per sota el pont d’un tren, tren que no funciona ni ha funcionat mai. Fou un projecte començat a primers del segle XX que uniria les poblacions de Santander amb València a fi d’evitar el transport marítm de mercaderies que voltava la península. Faltaven només uns 60 quilómetres per acabar-lo, però el govern franquista ho va parar, es veu que pressionat per la junta del port de Bilbao. També es contruí un túnel, en aquells dies el més llarg de la xarxa ferroviària estatal de 6.976 metres i 14 anys de treballs, no s'hi posaren mai les vies. Es veu que això de fer construccions mastodòntiques que no serveixen per a res, en aquest païs ja de lluny... Ens digueren que hi volen fer una via verda; però ara per ara, tot està parat (això era l’any 2009). Arribem a la població de Trespaderne (1.172 habitans el 2008), pel pont medieval, zona ajardinada i d’esbarjo fins al pont que travessa l’Ebre i ja entrem a la població, busquem el lloc on tenim reserva a l’hotel “José Luis” (C. Bilbao, 35. Tel. 947 307 293, 2 a mitja pensió 66,34 euros, l’any 2009), són dos quarts de vuit. Ens donen l’habitació, una bona dutxa, una estoneta de repós i a fer el toquillo en un bar del poble. Sopem al mateix hotel, hi ha dos xicots de Sabadell que també fan el GR amb bici. La fem petar una estona i a dormir. Avui hem fet uns 33 quilòmetres amb unes 8 hores de marxa efectiva. Demà teníem previst fer una altra etapa, fins a Frias, peró calculant la manera de tornar, els horaris, anar a buscar el cotxe etc. decidim acabar la caminada aquí. Tenim el cotxe aparcat a Reinosa, i per anar a buscar-lo no hi ha cap transport públic; ens cal llogar un taxi, que per 90 euros ens porta a Reinosa; recollim el nostre cotxe i, com que teniem previst continuar fins a Frias on tenim l’allotjament encarregat i pagat, aquest allotjament “Pensión Puente Romano”, (Tel. 947 35 84 45. 2 a mitja pensió 74’35 euros, dels quals 42’80 euros ja els teniem pagats; si no, hauríem marxat), fou el més dolent i cutre de tots, no ja del camí de l’Ebre, sino de tots el llocs que hem estat en tota la vida, amb molta diferència del més dolent que el segueix DOLENTÍSSIM, per això fa pagar per endavant, en fer la reserva exigeixen un pagament, no retornable perquè la gent marxaria. Hi havia una parella que estaven emprenyadíssims en grau superlatiu. www. ceolot. cat

RA C I Ó

San Pedro de Tejada.

Mojon de las siete cruces. Des de la cascada de Muñecar.

RA C CO L · L A B O

IÓ

Plaça de Panizares. Bé, doncs agafem el cotxe i anem de turisme a Frias a pasar el dia, població molt interessant, amb castell i muralles, tot restaurat i molt acollidor, té un pont romà igual que el de Besalú, i la pensió “Puente Romano” està al costat d’aquest pont i el GR hi passa per davant. Després de passar la nit amb molta calor en una habitació claustrofòbica marxem de Frias tot fent una parada a Alfaro (on

Des de Población de Valdivieso. coincidirem amb un casament a la Basílica) i una altra a Fraga i ja fins a Olot. Hem fet aquesta primera fase del camí de l’Ebre en 8 etapes, que començàrem a Fontibre el 3 de juny i l’acabàrem a Trespaderne l’11 de juny de 2009, en total caminàrem uns 170 quilòmetres en unes 45 hores de marxa efectiva, que dóna una mitjana d’uns 21’15 km diaris a una marxa de 3’70 km/hora.•

Els Pensam D E L A P R ents UNA

per Josep Badosa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www. ceolot. cat

C R O N O M E T R A D O R A

A E R O S O L • U V I • E L

R A F • C R E I • U F A N A

I L E F A • G U B I E S • B

C I N E • R I G A • R E T E

A T E S • A S U L L I • U S

T A S T E M • X D • A • • A

U T • E R O S I U S • L M •

R • A J E N I E F • O L I S

I • L A M E • • A P R I M O

T • • R I T A P • O I M E S

Z E N I T A L • F I N A • •

A L D E A • G U I T A R R A

• L A M • C • N I E R A D A

SOLUCIÓ

1r aniversari 2011 - 2012

L'èxit no s'aconsegueix amb la sort, és el resultat d'un esforç constant. Gràcies a tots!

Ctra. de Santa Pau, 12-14 ¿ Tel. 972 27 18 18 ¿ 17800 OLOT

ens veiem k al faceboo