Centre Excursionista Olot núm. 196 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 196 s d e C a ta rs io n is te RE 2015 u c B x M E E T ts E S d ’E n ti ta JULIOL F e d e ra c ió

4,00 €

S A L U TA C I

El marc general dels centres excursionistes

El repte d’atraure noves persones actives

Passat un any de la formació de la nova junta reservem aquestes línies per valorar la tasca feta. El recorregut d’aquest 2014-2015 s’ha d’emmarcar en la situació que vivim actualment la gran majoria de Centres Excursionistes de Catalunya, ja fa anys que constatem que els socis actius envelleixen sense tenir una nova generació que adopti el compromís de tirar endavant les activitats dels centres; malgrat tenir casos de noves activitats encapçalades per joves, aquests encara són pocs. És així com l’edat de persones actives cada cop és més alta. Aquesta situació no implica que no hi hagi socis i sòcies joves als centres, a causa de l’augment de la pràctica d’esports de muntanya i l’alt nombre de competicions trobem que hi ha força altes. El problema per als centres rau en el fet que aquestes persones que s’acosten per tal de federar-se no es veuen involucrades en l’activitat que conforma un centre excursionista. Una novetat que afecta a totes les entitats és la “professionalització econòmica” exigida pel govern. Malgrat ser una entitat sense ànim de lucre tenim els mateixos estatuts que una empresa, no podem desgravar l’IVA i hem de portar la gestió de comptes regulada. Aquesta nova situació ha portat a un agument de la despesa del CEO; hem donat d’alta les persones treballadores, hem contractat un gabinet tècnic, passem auditoria de comptes amb Hisenda i estem subjectes a inspeccions. També a nivell general val la pena esmentar que en breu entrarà en vigor la llicència única, fet que comportarà que tots els esports tinguin una única llicència i que cobrarà el govern central.

Durant aquest any de Junta hem copsat que tenim ganes de donar la benvinguda a noves persones i sense donar l’esquena a cap de les nostres activitats més tradicionals, volem entrar a treballar en allò que creiem que els pot atraure, aquelles activitats que actualment tenen un lloc a la societat i que des del CEO hem deixat de banda, i reiterant, tot plegat sense deixar les nostres arrels. També creiem que val molt la pena treballar de forma col·laborativa, col·lectiva i conjunta, trobar-nos tots plegats a les grans cites i tenir aquella bonica sensació que som una entintat amb força i empenta! Podríem dir que fa anys que el CEO vivim en una “zona estable” pel que fa a activitats, després de molts anys sense cap novetat, el passat 2014 vàrem crear una nova gran activitat anual: la Trepitja Garrotxa i aquesta ens ha portat a la reactivació de la secció de curses de muntanya. Feia temps que no donàvem la oportunitat a gent nova de veure’s motivats a venir a formar part del CEO. Sortir de la zona de confort sempre fa respecte, però sovint, i acceptant que ens podem equivocar, és fora de la comoditat on tenen lloc les millors experiències. A l’actual junta imaginem un CEO amb gent jove, però també hi imaginem els veterans aportant tot el que sabem, explicant i escoltant les nostres i noves idees. Volem un CEO de tots els socis i sòcies, volem donar la benvinguda a totes les persones amb ganes de fer crèixer qualitativament aquesta entitat, volem adonar-nos que el nostre paper a la ciutat, a la societat, és rellevant i ens volem sentir satisfets i reconeguts del treball que fem per al Centre Excursionista d’Olot. És per tots els motius anteriorment esmentats i explicats a l’Assemblea Ordinària de Socis del passat 19 de juny que ens comprometem a seguir treballant en aquesta línia durant el nou curs. Bon estiu!•

L’experiència com a valor, la confiança com a futur Anys i panys organitzant excursions i activitats a muntanya, fent difusió de l’excursionisme i l’entorn natural; l’experiència és un dels valors més grans que tenim al CEO. Socialment els membres del CEO ens hem anat agrupant per esports, aficions, preferències, nivells físics,... de forma natural els socis més actius ens hem anat disgregant i actualment ens trobem que són poques les ocasions on es pot identificar una entitat transversal que col·labori de forma conjunta. És molt positiu tenir tots aquests grups actius i en cap cas creiem que hagin de desaparèixer, però val la pena ser conscient de la tendència que estem agafant com a entitat. Des de la junta pensem que val la pena donar veu i confiança a les persones que vénen a nosaltres per proposar-nos novetats, creiem que no podem mostrar-nos com una entitat tancada. Val la pena destacar que aquest any hem tingut diversos exemples de socis que s’han apropat a nosaltres amb noves propostes i ells mateixos expressaven un total respecte per l’experiència i tradicions intrínsiques del CEO. Un dels reptes que encarem des del CEO és que malgrat tenir una fantàstica secció de mainada, ens trobem que un cop arribats a la majoria d’edat no es mantenen com a persones actives de les activitats del centre. Tenim l’objectiu de captivar a tots aquests joves que ja coneixen els nostres valors, donar-los un espai on puguin tirar endavant les seves inquietuds, recolzar-los en noves iniciatives i motivar-los a ser partícips de les activitats tradicionals del centre. 2

per la Junta Directiva

SUMARI SALUTACIÓ Director: Ramon Regí

ACTIVITATS

Redactor en cap: Kim Agustí

XVI POCATRAÇA CRÒNICA TREPITJA GARROTXA XXXVIII EMBARDISSADA 7a VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT

Consell de redacció: Pep Badosa Joan Blanch Rut Freixas Jaume Roqué Adrià Vila

secció MUNTANYA

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

MOTS ENCREUATS SOLUCIÓ

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

10 23

secció MAINADA

Impressió: Impremta Aubert

4 5 6 7

COL·LABORACIONS

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

TRAVESSIA DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 21ena ETAPA

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

17 21

Dipòsit legal: GI-1453-94 Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

Els consells de la

quissa sàvia

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d’aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l’autor.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot Foto: els setze estanys. Pep Badosa

A C T I V I TAT

XVI POCATRAÇA El passat 12 d’abril es va celebrar la XVI edició de la Pocatraça (Memorial Esteve Soler) a la Vall de Núria que va dirimir els Campions de Catalunya d’esquí de muntanya per equips i que també va resultar ser la darrera prova de la Copa Catalana FEECMILLET per equips. L’Itinerari previst per l’organització es va haver de modificar a causa de la manca de neu que feia molt dificultosa l’ascensió al Coll de Núria, la qual cosa impedia l’accés a la vall d’Eina i a la serra dels Llosers. Al final es va optar per un itinerari que ens permetés sortir de Núria sense haver de caminar massa. I amb aquesta premissa l’itinerari més obvi era pujar per la coma de Noufonts. El recorregut A (absoluts i júnior masculí) de 1.927 metres de desnivell sortia de Núria (1.964) i pujava un tram de la pista d’esquí Mulleres fins a la carretera que empalma amb el Pont de l’Escudé. D’aquí s’enfilava per la coma de Noufonts fins al coll del mateix nom (2.652) des d'on es baixava fins al Pla de Noufonts (2.587)per pujar al Pic del Pas de Porc (2.742) i baixar fins al Grau de la Valleta (2.350) i remuntar fins al pic de Noufonts (2.840) des d’on es baixa fins a l’Estanyol (2.325) per anar a coll Bernat (2.616) al pla de Noufonts (2.576) i remuntar fins al pic de la Fossa del Gegant per, a continuació, baixar cap a Núria per la coma del Noucreus. El recorregut B (júnior, femení i cadets) de 1.372 metres de desnivell seguia el mateix itinerari que l’A fins el grau de la Valleta; d’aquí es remuntava fins al pla de Noufonts i tot seguit fins al pic de la Fossa del Gegant, des d’on es baixava cap a Núria. Enguany i com a gran novetat de la cursa estrenàvem la cursa popular Sant Bernat pensada per esquiadors que volguessin

Foto: Alba Colomer 4

gaudir d’un itinerari segur i fàcil i que no haguessin de patir per talls horaris exigents. La Sant Bernat seguia la Pocatraça fins al coll de Noufonts i des d’aquí s’enfilava cap al pic de la Fossa del Gegant per, a continuació, baixar cap a Núria. En categoria absoluta masculina es va disputar una gran cursa frec a frec fins al final entre els tres equips formats per Joan Reyné i Xavier Sadurní, Gerard Vila i Gerard Garreta, Jordi Bes i Alfons Gascón. Els guanyadors i, per tant, campions de Catalunya per equips, van ser Joan Reyné i Xavier Sadurní amb un temps de 2.18.50. En segona posició entraren Gerard Garreta i Gerard Vila amb 2.20.35 i tercers Jordi Bes i Alfons Gaston amb 2.30.00. En categoria femenina les guanyadores van ser Roser Ortes i Pilar Caixach amb un temps de 3.33.40. Les segones Helena Salvany i Laura Balet amb 3.42.46. Va ser també una bona diada per constatar que l’esquí de muntanya català té molt bon planter amb les categories júniors encapçalades pels campions de Catalunya, Pau Coll i Aribau Portillo amb 2.44.58 i en categoria femenina (itinerari B) les campiones de Catalunya foren Erola Bisquert i Maria Illa amb un temps de 1.44.07. En categoria cadet els campions de Catalunya foren Albert Artis i Joan Soler amb 1.38.28 i en cadet femení les guanyadores foren Júlia Massagué i Judith Buyse amb 1.56.15. El Centre Excursionista d’Olot movilitza una cinquantena de voluntaris que fan possible any rere any aquesta trobada de l’esquí de muntanya català assumint tasques d’organització, gestió i també de marcatge i punts de control, feina que per la seva dificultat demana quedar-se a dormir a muntanya la nit prèvia a la cursa, un gran equip humà que ho fa tot possible!•

Foto: Alba Danés

Albert Grabulosa

A C T I V I TAT

TREPITJAGARROTXA Crònica Per tal d'anar escalfant motors per la Trepitja Garrotxa, durant els darrers mesos s'han realitzat tres entrenaments oberts a corredors i corredores. Les sortides eren gratuïtes i lúdiques, sense cap mena d'afany competitiu. Al mes de març vam encetar el programa amb un recorregut que transcorria per alguns dels punts més emblemàtics de l'Alta Garrotxa: Oix, Santa Bàrbara de Pruneres, Sadernes o Talaixà. Al març es va sortir des de Beuda cap a la Mare de Déu del Mont, amb tornada per la Tossa d'Espinau i Sant Miquel de Coma de Roura. El cicle es va tancar al maig al Comanegra, amb l'ascens pel Coll de Malrem i el descens pel camí de la Figuera. A Beget ens hi van rebre amb un pica-pica per gentilesa de l'Hostal el Forn. La valoració d'aquest conjunt de sortides és més que positiva. Entres les persones inscrites hi havia força afluència de comarques veïnes: Ripollès, Camprodon, Osona, Empordà... I s'han satisfet plenament les finalitats de la iniciativa, hem pogut fer algun test de cronometratge, s'ha revisat la senyalització i les condicions de certs trams de l'itinerari, i sobretot s'ha donat a conèixer la Trepitja Garrotxa gràcies a la bona recepció que han tingut els entrenaments i al ressò que han generat a nivell de xarxes socials.•

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

Equip de l’Embardissada

XXXVIII EMBARDISSADA L’Embardissada d’enguany va tenir sortida i arribada a Tortellà; va constar d’uns 23 km, una ascensió acumulada de 1200 D+ i una durada de 6 hores per a la gran majoria de caminaires. Com bé sabreu els qui vàreu participar de la tradicional caminada, va ser una edició marcada per un temps inestable que va portar pluja en més d’una ocasió durant la jornada. El mal temps que feia a primera hora del matí va ser un factor clau i malauradament va fer que un gran nombre de participants decidís no venir a la cita. Els primers a sortir van ser una quarantena de corredors; darrere seu més de 500 persones decidides a descobrir els camins recuperats de l’Alta Garrotxa. Vam començar a enfilar direcció a Sales de Llierca, passant per l’esglèsia de Sant Martí i el monumental Roure de Can Tomet. Resseguit el Riu Borró, vam arribar a les runes de la cabanya de Can Servosa del Racó. A partir d’aquest punt entràvem al Camí Ral a Lliurona recuperat pels membres del CEO per a aquesta edició de l’Embardissada; recordem que aquest camí era una de les principals vies de comunicació però amb l’abandó de la vida a muntanya s’havia perdut del tot. Un llarg camí de pujada ens va portar cap a La Creu d’en Servosa; allà vèiem les primeres panoràmiques. Baixades cap als torrents i les seves consecutives pujades ens van conduir cap a l’Escaler de Can Bosch, la Bauma del Birol, Coll Sespera i finalment entràvem al terreny de Can Bosch on s’acabava el Camí Ral a Lliurona. La Font de La Clau, el Roure de La Clau i fins a arribar al Torrent dels Trulls que ens acabaria de portar l’espectacular Cingle de La Clau també anomenat l’Estadi, una paret rocosa colossal originada pel xoc continuat de l’aigua del Borró a la seva base. Tornats al camí, vam enfilar cap al camí del Bac de Canes; una bona pujada fins a l’Era d’en Marcé i finalment l’esperat esmorzar en una de les masies més importants de l’Alta Garrotxa: Monteia. Amb la panxa plena vam enfilar cap a Sant Miquel de Monteia, després fins al Pla de La Calma i una pujada final fins al Cim de la Calma (1053m) on alguns dels caminadors van tenir la sort de poder veure la fantàstica panoràmica, però d’altres no van veure més que boira. La baixada en direcció a Sant Grau d’Entreperes i fins a l’inici del Camí dels Valencians, que vàrem resseguir en tota la llargada de 4,2km i un desnivell de 277m, passant per la Font Espanyola i Les Tres Creus. Amb més o menys visibilitat vàrem entrar al terme municipal de Tortellà fins a arribar a la Pedrera dels Comuns i l’arribada al punt d’inici. La XXXVIII Embardissada va comptar amb diferents novetats, una d’elles, esperada des de feia temps, era un esmorzar al bell mig de la ruta, que va ser ofert a Monteia. Una de les altres novetats d’enguany va ser el fet de no imprimir el tradicional llibret sinó fer-lo en una edició digital i interactiva; la raó era econòmica, però es va aprofitar l'oportunitat per guarnir de nous formats i continguts el llibret que podeu descarregar-vos des de la pàgina web del Centre a l’apartat d’Embardissada. L’obsequi per a tots els caminaires va ser d’un portamapes amb el mapa inclòs. La data de la propera Embardissada serà el 17 d’abril de 2016, l’equip de l’Embardissada farem tot el possible per millorar edició rere edició i us hi esperem!•

Fotos: Alba Danés 6

A C T I V I TAT

DIUMENGE 27 de SETEMBRE

7a VOLTA PELS VOLCANS D’OLOT Sortida: 10 del matí, del recinte de la Fira d'Olot Aparcament, vestuaris i dutxes en el mateix recinte.

• Cursa de 12,6 km pels volcans més emblemàtics del municipi.

Per internet: www.ceolot.cat No es faran inscripcions el mateix dia.

al Centre Excursionista d'Olot (de dilluns a dissabte de 7 a 9 del

vespre).

Presencials:

D’OLO

Inscripcions: del 24 d'agost i fins al dijous 24 de setembre; inscripcions limitades

a 300 participants.

• Cursa Infantil

OL C A V S

TA PEL L O

Puntuable per al CIRCUIT de CURSES POPULARS per MUNTANYA de la GARROTXA.

7a edició

Trofeu als primers classificats: general, comarcal i per categories.

Inscripcions i informació: www.ceolot.cat Contacte: ceo@ceolot.cat

www.ceolot. cat

secció

JULIOL 2015

A M U N TA N Y

AGOST 2015

9 10 11 12

5 3

13 14 15 16 17 18 19

10 11 12 13 14 15 16

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

MES DE JULIOL

MES D'AGOST

 Dissabte 4: Travessia de Grau Roig a Escaldes Itinerari: Grau Roig, els Pessons, estany de l’Illa, el Madriu i Escaldes. Hores de marxa efectiva: de 7 i mitja a 8 Hora i lloc de sortida: a les 6 de l'aparcament del Consum Coordinadors: Paco Gil i Miquel Casademont Dificultat: mitjana Cal inscripció prèvia al CEO per al desplaçament amb autocar.

 Dies 7, 8 i 9: Campament d’estiu al Pirineu d’Osca • Divendres dia 7: sortida d’Olot des de l’aparcament del Consum a les 3 de la tarda; soparem i farem nit a Sant Joan de Plan (Osca) • Dissabte dia 8: sortida amb cotxe a les 7 fins al refugi de Biadós, on els deixarem per seguir camí cap al refugi Angel Orús, no sense pujar (qui vulgui) el pic de la Forqueta (3.011 m). Soparem i farem nit a l'Angel Orús • Diumenge 9: sortida del refugi a les 7 per dirigir-nos cap al cim de Posets ( 3.375 m) i baixar fins al refugi de Biadós, per sopar i passar la nit • Dilluns 10: tornada a Olot El coordinador es reserva el dret de canviar qualsevol itinerari , si les circumstàncies així ho requerissin Coordinador: Pere Guitart Dificultat: la pròpia de l’alta muntanya Molt important la inscripció prèvia al CEO per les places limitades d’hostal i refugis

 Diumenge 12: Passejada pel nostre Pirineu Itinerari: Ulldeter, coll de la Marrana, coll de la coma de l’Orri, puig de les Borregues, coll de la coma de l’Orri, coll de la Marrana i Ulldeter Hores de marxa efectiva: unes 4 Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Paco Gil Dificultat: sense dificultat tècnica  Diumenge 19: Circ de Concrós Itinerari: Pla del Serrat Negre, pla de Carboners, collada de la Balmeta, Roca Colom, portella de Concrós, circ de Concrós, pla dels Estanys, font dels Estanys, pla de la Llosa i pla del Serrat Negre. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Pep Badosa Dificultat: mitjana  Diumenge 26: Per sobre la coma del Catllar Itinerari: Collet de la Gralla, coll de Fontlletera, camí a la roca del Catllar, barraca del Triader, puig del Pastuira, puig de la Canal Mala, serra del Catllar, puig de Fontlletera, coll de Fontlletera i collet de la Gralla Hores de marxa efectiva: 5 Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Pep Badosa Dificultat: moderada

Sant Baldiri d'Ardenya (3-IV-15) 8

Dissabte a la neu

Tren del Tarn (31-V-15)

secció

SETEMBRE 2015 Dl

M U N TA N Y

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

MES DE SETEMBRE  Diumenge 13: Travessia Vallter-Núria Itinerari: Vallter 2000, ras del Puig del Lladres, refugi vell d’Ulldeter, coll de la Marrana, camí de Núria, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus i Núria. Hi haurà l’opció de passar pels cims de Bastiments, Fresser i l’Infern si el temps ho permet. Hores de marxa efectiva: 5 Hora i lloc de sortida: a les 6 de l'aparcament del Consum Coordinador: Colla Garrotxa Dificultat: mitjana Atenció: cal inscripció prèvia al CEO per al desplaçament amb autocar .

Puig de Fontnegra (7-VI-15)

Castell de Puig Alder (10-V-15)

 Diumenge 20: al Sant Amand des de Bruguera Itinerari: Bruguera, Sant Julià de Saltor, el torrent Roig, el faig Gros, la Garganta, la font del Pi, la creu de Sant Amand, puig de Sant Amand, coll de Jou i Bruguera Hores de marxa efectiva: 4 Hora i lloc de sortida : a 2 quarts de 8 de l'aparcament del Consum Coordinador: Pep Badosa Dificultat: fàcil  Diumenge 27: VII Volta pels volcans d’Olot

El Gorg Negre (17-V-15)

24-V-15 Aiguanegra

Tavertet (31-V-15)

Sant Miquel de la Miana (15-III-15) www.ceolot. cat

La Xoriguera (26-IV-15) 9

MOTS TS ENCREUA 1

per Teresa de Fortuny

1 2 3 4

•

9 10

•

11 12 13 14

•

Horitzontals 1. Recinte que allotja un dels pocs claustres renaixentistes de Catalunya (tres paraules que arriben al segon quadret de la 14 vertical). 2. Del revés, el que fa les coses lentament, ronsejant. Va baixar fins a l'infern per rescatar Euridice. Unió Europea. 3. Cent. Període comprès des de trenc d'alba fins que surt el sol. Monstre de rondalla. 4. Del revés, sensació intensa de calor. Sud. Serralada del nord d'Àfrica. 5. Els que roben. Fluor. Títol d'una novel·la de Nabokov. 6. Quaranta-nou. Peces d'abric per posar sobre el llit. Article determinat masculí. 7. Físic de la primera meitat del segle XX, conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió. Avaladors. 8. Oxigen. Acabament d'un pro10

•

• •

•

• •

•

• • •

•

• • • •

Verticals 1. Coca. Pèrdua transitòria del coneixement. 2. Arbre de fulla caduca. En aquell lloc. Alumini. Riu africà. 3. El conjunt d'ocellets d'un niu. Del revés, s'està en un lloc. Del revés, que exigeix un gran esforç. 4. Antic terme del municipi de la Vall de Bianya (tres paraules). Del revés, pronom relatiu que designa persones. 5. Caminada anual organitzada pel CEO. Urani. 6. Nitrogen. Aliatge de ferro i carboni. Color de terra. Crit de queixa. 7. Del revés i antigament, aportació de béns que feia la dona en el moment de casar-se. Laics. Del revés, samari. 8. Del revés, habitant de Sardenya. Cub numerat a les seves cares. Dónes forma ondulada. 9. Del revés, ferro. La quinta "...",

•

• •

cés criminal en què es declara la innocència de l'acusat. Símbol de la resistència elèctrica. 9. Patum. Proposició indiscutida. 10.Quaranta-nou. Vehicle per transportar càrrega. Morals. 11. Mil. Urani. El dóna per incurable. Amper. 12. Estat asiàtic. Manera de dir o pronunciar. 13. Del revés, coll entre la Vall d'en Bas i la vall d'Hostoles. Del revés, inflor causada per infiltracions seroses als teixits cel· lulars. Nou-cents cinquanta. 14. Personatge habitual al butlletí del CEO (tres paraules).

•

molt lluny. Sentit amb què percebem els sons. 10. Zeus es va convertir en cigne per tenir-hi relacions sexuals. Moment en què comença una cosa (plural). 11.Si és de gambals, no és massa intel·ligent. Del revés, ions positius. Preposició de lloc. 12. Repetim la preposició. Déu dels musulmans. Temperatura. Veritat que sí? Iode. Cinc. 13. Bestieses. Mil cent. Amb una llesca de pa, un bon berenar. 14. Vegeu l'1 horitzontal. Clorur sòdic. Excavació llarga i estreta. La meva.•

secció

MAINADA menuts! Ermita de Santa Llúcia. Hola menuts i menudes!! Com esteu? Us recordeu de la sortida que vàrem fer el 28 de febrer?; buf.. hem de fer memòria que ja fa molt temps. Vàrem quedar a les 9 al Pavelló, a l’hora de sempre per als mesos de fred , per fer els cotxes i anar cap a la Vall de Bianya (al Molí d’en Solà). Una vegada allà vàrem començar a caminar en direcció a l’ermita de Santa Llúcia i, quan tot just començàvem el camí, ens vam trobar l'Auja que, per si no ho sabeu, pares i mares, és la gossa més valenta del món mundial; al principi la fèiem fora, perquè venia algun menut que li feia por, però la gossa no marxava. A mig camí vàrem parar a esmorzar per agafar forces... després vàrem emprendre el camí fins arribar a l’ermita de Santa Llúcia on vam jugar i dinar. Una vegada tots amb la panxa plena ens vam disposar a fer el camí de tornada cap al Molí d’en Solà, però agafant una altra ruta, i aquí va començar la nostra súper aventura!!. Sí, sí, pujades i baixades de nivell d’embardissada, eh! Havíem d’ajudar l’Auja a grimpar perquè sola no podia!!!. Però sempre amb aquell esperit d’excursionista i d’aventurer!!!. Sort que els nostres menuts i menudes són molt i molt valents i van estar a” tope” fins a l’arribada. Va ser allà quan ens vam acomiadar de la gossa i la vam deixar a casa seva. La vall de Bianya ens va regalar una increïble posta de sol per totes les estones que vàrem caminar.

11 d’abril L’onze d’abril els menudets vàrem decidir introduir-nos al món del “geocatching” i va ser tota una aventura! Per qui no sàpiga de què parlem... el “geocatching” es basa a buscar petits tresors que qualsevol persona pot amagar arreu del món (n’hi ha milions) i registrar-los en una pàgina web. Es tracta de trobar els petits tresors mitjançant les coordenades que et donen a la pàgina web, agafar algun petit objecte del tresor i deixar-hi quelcom. Així que amb l’ajuda d’un mapa i algunes pistes de la pàgina web, vàrem encaminar-nos cap a les pistes d’atletisme. No va ser gens fàcil trobar els dos petits tresors que allà s’amagaven, però amb la implicació de tots aquests petits aventurers els vàrem acabar www.ceolot. cat

trobant! També en vam buscar al parc nou sense gaire èxit... però no ens vam desanimar! Vàrem travessar tot Olot cantant mil cançons que alegraven a tots els vianants que ens observaven sorpresos... i és que teníem moltes ganes de trobar més tresors! I de fet, en vam aconseguir dos més! Tot i les grans recerques dels geocatchings, encara vàrem tenir temps per fer molts jocs d’allò més divertits. Ens va agradar molt aquesta nova aventura, així que potser algun dia la repetirem! El dia 31 de maig vàrem sortir caminant del pàrquing del dia cap al Triai, i vàrem enfilar carretera amunt fins a can Xel passant per la fageda d’en Jordà. Feia un dia preciós amb un sol espatarrant, sort vam tenir dels arbres que ens feien ombra! I és que realment, el camí era molt bonic, semblava que estiguéssim a la selva amazònica, envoltats de tan verd! El que més ens va agradar, però, van ser els centenars de petites maduixetes de bosc que adornaven tota la vora del camí. Ens vam fer un tip de collir-ne i menjar-ne! Estaven al punt, ben dolces! Vàrem fer tantes partides del joc del poble (altrament dit, el llop) que el temps ens va passar volant, i vàrem haver de caminar ben decidits tot i el cansament, per arribar puntuals on els pares ja ens esperaven: al Triai.• 11

secció

MAINADA

petits! 28 de febrer Bon dia! Avui toca excursioneta a casa! Sortim caminant directament des del pavelló firal en direcció cap a Sant Valentí. Fa un sol increïble i no hi ha cap núvol, sort del caminet ple d'arbres que ens tapa, si no els quatre despistats que s'han deixat la gorra a casa haurien patit. Arribem en un prat enorme on, amb la grata companyia de les vaques i els burros, esmorzem. Després, la gran majoria descansa per agafar forces mentre que els més esbojarrats corren pel prat i es persegueixen. Seguidament continuem la nostra ruta fins al cim de Sant Valentí, un trajecte un xic carregós però que val la pena, i és que les vistes són un regal que no té preu. Cansats, ens disposem a dinar i a explorar el territori o descansar. Al cap d'una bona estona tornem a carregar les motxilles a l'esquena i cap a baix falta gent! Un dia preciós i unes ganes enormes de tornar-hi!

11 d'abril A 2 quarts de 9 del matí ja estàvem dempeus als pins per pujar cap amunt. Direcció a la Freixeneda vam passar enmig d'una fageda. Val a dir que la pujada era dura! Però vam parar a esmorzar per acabar de pujar amb la màxima força possible. Després d'un km i mig de pista vam arribar a dalt de la Freixeneda. Vam gaudir d'unes vistes espectaculars de tot el Pirineu i vam jugar al cranc i a altres jocs molt divertits. Vam caminar fins a arribar a les escletxes, on vam poder jugar i gaudir de l'entorn. De nou vam omplir les piles amb un bon dinar. Tan bon punt portàvem les sabates ben cordades vam baixar fins a baix per arribar als pins altra vegada. Els nens van arribar cansats però tots amb ganes de tornar-hi!

30 de maig Després de dues sortides no gens fàcils ens vam permetre fer una treva. Abans de començar a travessar el Torrent del Puig, vam activar-nos amb un parell de jocs que a més ens van acabar de treure la son de les orelles. Per fortuna nostra va fer un dia esplèndid que ens va permetre refrescar-nos, agafar capgrossos i, per als més agosarats, banyar-nos. Entusiasmats per continuar trobant gorgues cada vegada més boniques, vam enfilar el camí per 12

poder dinar al costat de la Font de les Marrades, on encara vam tenir ganes de construir i enderrocar petits embassaments. Quan ja de baixada passant pel Camí Ral no comptàvem trobar res més al·lucinant que el que ja havíem trobat, se'ns va creuar pel camí un camp ple de bales de palla on inevitablement tots vam voler pujar i fins i tot intentar moure-les.•

secció

MAINADA mitjans! Excursió del 28 de febrer Beuda – Falgàs – Beuda El nostre objectiu per a aquesta excursió era pujar a la Mare de Déu del Mont des de Beuda però, per variar, ens van sorgir una sèrie d’imprevistos al cap de poca estona de caminar. Ja ens havíem enfilat pel camí en direcció al “Castellot” quan ens vam trobar uns gossos de caçadors que bordaven sense parar amb uns crits de fons: “Ehhh, Ehhh!”. Després d’una intensa conversa de lluny enmig del bosc entre nosaltres i els caçadors, vam optar per desfer camí i buscar-ne un altre més enllà. Caminant i caminant per pista vam trobar un sender que s’enfilava muntanya amunt cap a la Mare de Déu del Mont per Falgàs. Ja s’apropava l’hora de dinar i en veure que el camí només feia que pujar i pujar i que encara en teníem per unes dues hores per arribar a dalt, vam decidir que el millor que podíem fer era un joc i dinar! En acabar, tots avall que fa baixada fins arribar altre cop a Beuda per una pista que es va fer eterna! Semblava que el cansament s’havia apoderat de nosaltres, però veient el parc i la pista a Beuda cap de nosaltres pensava en el mal que ens feien els peus i les cames.

tàvem força. Així que ens ho vam prendre amb calma. La fase més llarga ja estava feta, el que ens quedava fins a Olot era poquíssim i tornàvem a tenir les piles ben carregades, tot i que amb una mica de mal al cul, i en un moment tornàvem a ser a al punt de sortida!

Excursió del 30 de maig Oix – Montpetit – Oix

Excursió de l’11 d’abril BICICLETADA d’Olot a Sant Feliu de Pallerols L'any passat us va fer una mica de ràbia quan els menuts van anar d'excursió amb bici, i ens vàreu demanar de fer-ne una. Els monitors mai us fallem! I per fi aquest 11 d'abril va arribar l'esperada excursió amb bici. Vam començar fent un petit escalfament al pavelló firal, que ens va donar molta energia per arribar en un tres i no res al Coll de Bracons, on vam fer una petita parada per esmorzar al sol. Ben recuperats de la pujada, ara tocava baixar i arribar fins a Sant Feliu. Ens va ser facilíssim. I com que els mitjans som uns valents vam decidir no parar, jugar una mica i tornar cap amunt. Realment, la pujada se'ns va fer llargota... Feia sol, calor, hi va haver alguna caiguda sense importància... Ens va costar, sí, però ens vam esforçar molt! Sense parar, vam arribar al parc de l'estació de Sant Esteve d'en Bas, aprofitant el prat per dinar i descansar, que alguns ho necessiwww.ceolot. cat

Volem jugar al parc! Volem jugar al parc! Sempre que comencem o acabem una excursió a Oix sempre us prometem que us deixarem jugar una estona al fantàstic parc, però ja sigui per una cosa o altra sempre acabeu tenint poc temps per gaudir-lo. A partir d’ara, però, ja no podreu dir-ho! Després de jugar una bona estona vam enfilar camí a Montpetit. Després de caminar per una pista que se’ns va fer eterna vam menjar una mica i vam fer un joc curiós però divertit; entre científics, nens orfes, dones embarassades, capitans de vaixells i avis multimilionaris va costar posar-nos d’acord per qui es quedaria i qui marxaria de la ciutat! Ja sabeu de què parlem mitjans  Tot seguit, i ja amb les piles carregades altre cop, vam seguir pel camí fins a dalt de tot...quin cansament! Alguns i algunes pensàvem que no arribaríem mai a dalt, però un cop vam ser-hi, quines vistes tan fantàstiques que teníem des d’allà! I cap avall que fa baixada, vam seguir un bon tros fins a l’hora de dinar (cal dir que després de buscar i buscar, al final vam trobar una bona ombra on menjar). I, havent dinat, com que encara ens quedaven forces per jugar al parc, vam caminar tan ràpid com vam poder per arribar a Oix i jugar abans que ens vinguessin a buscar!•

Colònies Patates i Dracs El cap de setmana del 21 i 22 de març si fem memòria recordarem que els menuts, petits i mitjans vam anar de colònies. I van ser unes colònies una mica especials ja que literalment van ser passades per aigua!! No parava de ploure... però adaptant els jocs ben bé que ens ho vàrem passar tots! Ens vam trobar el dissabte a les 8 de matí al pàrquing del Dia i com que ja començaven a 13

secció

MAINADA

caure les primeres gotes vam fer els cotxes ràpidament i els pares ens van portar fins a Banyoles on hi ha la casa de colònies. En arribar vam deixar les motxilles sota el porxo i com que semblava que la pluja ens acompanyaria tot el dia vam canviar una mica els plans. Després de jugar i saltar una mica al porxo per treure’ns el fred vam entrar al menjador de la casa i de cop i volta van aparèixer uns personatges molt curiosos. El rei de les contrades en les quals ens trobàvem que ens va explicar que tenia un problema amb el drac ja que se li menjava totes les patates; la princesa, que era amiga del drac; el príncep conquistador de la princesa i protector del rei i un bufó saltimbanqui. Així que ens vam dividir en dos grups, les patates que ajudaven al rei i al príncep, i les cols que anaven amb el drac i la princesa. I cadascú es va fer una identificació per així saber de quin grup era. Després d’haver esmorzat vam fer una sèrie d’activitats: combat de corrandes (quines lletres i balls més originals que van sortir!!) i dibuixar i pintar uns morals que van quedar fantàstics. Una estona lliure a fora aprofitant que havia acabat de ploure i ja va arribar l’hora de dinar; així que després d’haver recuperat forces com que el temps encara aguantava vam anar fins a Banyoles caminant vora l’estany a fer una gimcana fotogràfica que consistia a fotografiar un seguit de coses. En acabar vam tornar cap a la casa i ens vam instal·lar a les

habitacions i seguidament ens vam posar a fer unes proves per grups: fer una truita de patates, dibuixar un quadre, concurs de preguntes, jocs... En acabar ja començava a ser tard i cap a sopar vam anar tots, quina gana que teníem. Llavors vam fer un joc de nit per dins la casa (ja que tornava a ploure) que consistia a buscar el rei i el drac per dins la casa. Vam tocar la guitarra i cantar una estoneta i els menuts i petits vam anar cap a dormir, els mitjans es van quedar fent un joc de nit de por a fora i després també cap a dormir. L’endemà al matí ens vam

llevar i semblava que feia més bon temps, així que després d’esmorzar vam poder fer jocs a fora. Els jocs consistien a fer unes mini proves molt divertides que tots vàreu superar d’allò més bé: desfer el nus, cantar una mica, anar a buscar la sabata, estirar la corda, relleus... Finalment us vam deixar una estona lliure mentre s’acabava de fer el dinar i cap a taula tots. Havent dinat ja van començar a arribar pares que ens venien a buscar. Així que vam agafar tots les motxilles i ben cansats però havent gaudit el màxim de les colònies vam tornar cap a Olot.•

vam ser a l’estació, tots ben equipats amb les nostres ulleres de sol i jaquetes d’esquí “swags”, vam assistir a la classe magistral de com posar-nos les raquetes, duta a terme pel professional Biel Mossoll, tot un expert en esports de risc. Amb les raquetes als peus no semblava que hagués de ser gaire complicat caminar per la neu però... crec que ens vam creure uns professionals massa aviat; només de començar, a la primera pujada ja n’hi havia un sense raqueta, l’altre relliscant pendent avall, l’altre que tenia el pal massa curt... renoi, que complicat això d’anar amb raquetes!! De mica en mica li vam anar agafant el “truco” i ben aviat vam arribar la Portella de Mentet, on feia un vent que semblava que se’ns hagués d’emportar a tots! Vam

baixar cap a l’altra vall (alguns caminant i d’altres lliscant) on vam trobar un lloc ben assolellat ideal per parar a dinar. Ah, me’n descuidava, i amb una baixada ideal per tirar-nos-hi de totes les maneres possibles! No se qui va guanyar el campionat mundial de baixades extremes però està clar que tots plegats esteu fets uns pingüins. Un cop ben dinats (cal dir que alguns van menjar més neu que macarrons) uns núvols densos se’ns van començar a acostar, així que vam decidir anar desfent camí. Ens esperava una pujada maca, maca, maca, però sort del vent que ens va donar una petita empenta per pujar-la amb més facilitat. Arribats a dalt, avall que fa baixada fins a l’estació! La sortida pel Corb va ser d’allò més

grans! SORTIDA RAQUETES

Hola, gitanos! Us recordeu de la primera sortida d’aquest trimestre? Vam anar a fer raquetes! Després d’haver-ho hagut d’anul·lar un cop per mala previsió meteorològica les ganes d’anar-hi eren dobles, i finalment va arribar el dia tant esperat! Alguns, era la primera vegada s’endinsaven en aquest esport de valents que, pel que ens va semblar veure als monitors, consisteix a fer les pujades caminant per la neu i les baixades lliscant com pingüins! L’aventura va començar el dissabte al matí, quan ens vam enfilar als cotxes dels pares i ens van portar cap a Vallter. Era un dia molt assolellat i adient per anar a la neu, i no vam ser els únics que ho vam pensar... quina cua de cotxes que hi havia! Un cop

secció

MAINADA

maca! Vam sortir de Can Xel en direcció la Serra del Corb. Ens vam enfilar per una bonica fageda tot seguida d’un alzinar on al cap de poca estona ens vam trobar el castell de Colltort. Les vistes eren magnífiques! Vam estar mirant el relleu de les nostres muntanyes tot fent l’aperitiu i uns quants “selfies”, per variar. Vam seguir caminant en direcció Xenacs; a mig camí vam creure oportú jugar a la sardina, joc en el qual un parell de gitanus es van amagar massa bé... Després de trobar-los al cap d’una bona estona, vam seguir tirant fins al Puig Rodó (al costat de l’àrea recreativa de Xenacs). Un cop allà, com que vam caminar a tan bon ritme ens va donar temps a dinar i a fer una petita becaina sota l’ombra d’una alzina. Quan va ser l’hora vam tirar cap a Xenacs tot baixant en direcció a les Preses pel camí de les Barrincoles. Un cop vam arribar a les Preses ens vam abeurar bé i vam esperar els pares a la gespa. I... recordeu la ruta pel Ripollès? Es va fer dura i llargueta, però el glop d’aigua a Campdevànol no ens el treu ningú, i bé que el vam gaudir! És broma, molonguins! Va ser una ruta molt maca i màgica! Vam sortir ben d’hora de Gombrèn i ens vàrem endinsar en uns fantàstics camins envoltats de faigs i herbeta verda cap al

Pedró de Tubau, on ens creuàrem amb els primers animalons del bosc; sí sí, ho heu endevinat, les paparres... he,he,! Des del Tubau ens vam deixar caure avall per unes divertides canals de pedra cap al Coll de la Merolla! Allà ens vam menjar un bon plat de pasta, us en recordeu?? Va entrar bé, eeeh! L’endemà ens esperava el dia dur. Molts quilòmetres per davant, moltes hores, i per no perdre el costum, ens vàrem aixecar ben d’hora al ritme dels monis més marxosos del CEO! Amunt que feia pujada ens vam encaminar cap al Monestir de Montgrony i un cop allà, amb el punt de mira fixat a la font de Campdevànol, vam acabar de baixar i també pujar alguns turonets que no s’acabaven mai, eeeh! He,he,he que «pillins» som aquests monis que teniu! I finalment... tots vàrem poder gaudir de la “clara i saludable” aigua de Campdevànol! I es va posar d’allò més bé! Ara de debò! El grup de grans som molt potents, vàrem demostrar que estem preparats per arrasar pels camins de ronda, i trepitgem tan fort que deixarem petjada entre Blanes i... amunt, amunt per la bona Costa Brava!!! Ens veiem aviat estupends i estupendes!!! I finalment, la sortida a Cabrera, en

la qual molts de vosaltres no vàreu poder assistir perquè sou uns trempats i vàreu estar tot el cap de setmana estudiant; és ben bé que us assembleu als vostres monitors! He,he ;) Va ser una sortida molt familiar, en la que 8 nens i 2 monitors ens vam enfilar cap a la serra de Cabrera tot sortint de coll de Bracons. Vam passar per unes fagedes molt maques i fresques, que van evitar que agaféssim una insolació amb la calor que feia! Un cop a dalt la serra, al Pla del Prat, vam anar carenejant fins arribar al Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, on vam dinar i vam fer amics, uns gossos que també tenien gana. Amb la panxa plena, vam tenir temps de fer una migdiada al sol i recarregar energies per la baixada. Vam baixar per l’altra banda, per les escales, i ràpidament, mentre uns ens recomanaven pel·lícules als altres, vam arribar al Molí de la Faja. Vam continuar fins a Falgars, i d’allà, sense entretenir-nos gaire perquè anàvem justets de temps, i intentant no relliscar, vam baixar ràpidament fins als Hostalets, on ens esperaven els pares. Quina sortida tan maca! Als que no vàreu poder venir us recomanem que hi aneu algun dia! :) Fins aviat estupendos!•

no és el que compta i sempre ens agrada fer una mica el ronso, eh ? Una vegada ben desperts, ja vam enfilar cap a Monteia, on va començar a ploure i la pujada fins a la Calma va ser una mica enfangada... sort que a dalt ens esperava l’avituallament dels monitors de la secció de mainada com sempre animats i amenitzant el control! Tot seguit vam continuar cap a Sant

Grau i un cop allà ja tot va ser baixada fins a Tortellà passant per la pedrera. Va ser una caminada dura però tothom va aguantar com uns valents! La següent sortida del trimestre va ser una mica diferent i, enlloc d’anar a caminar, vam anar a escalar a Beuda! Per molts era la primera vegada que es posaven un arnès però vam tenir una classe magistral dels

joves! Hola Joves! La primera sortida d’aquest trimestre va ser l’Embardissada, que, com sabeu és organitzada pel CEO i com cada any no hi podíem faltar! Vam quedar el dia abans a la tarda i vam anar tots plegats cap al punt de sortida d’aquest any: Tortellà. Vam fer nit allà amb la intenció de ser dels primers a sortir a caminar, tot i que en aquest cas la intenció www.ceolot. cat

secció

MAINADA

nostres monitors i tot va anar com una seda, tot i que s’ha de dir que a alguns els va agradar més que a altres això de no tocar de peus a terra... Finalment, va arribar l'última sortida d’un dia del tercer trimestre, on sempre intervé una banyada en algun lloc. Aquest any, però, vam fer voltar una mica més els pares (moltes gràcies!) i vam anar fins a Calella, des d’on vam agafar el camí de Ronda fins a Cala Castell. Abans d’arribar, però, vam parar a Cala Estreta, on vam dinar i ens vam banyar. L’aigua encara era força freda però tothom s’hi va posar, i no pas poca estona! Ja quasi hem acabat la temporada, però encara queda el millor... la ruta de final de curs! Joves, us hi esperem a tots!• 16

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

per Ramon Feixas

travessia DE banyoles A LA FRANJa DE PONENT D’OLIANA A GAVARRA Després de fer nit en un poble grandet i sortir al carrer amb un bon trànsit, iniciem en un 9 de gener una etapa, menys quilomètrica que la del dia abans i amb poca cosa més de pujada per camins d’aquells anomenats savis, exceptuant el punt d’enfilar-se a la Roca del Corb.

Les de sant Honorat. Tenen unes formes esplèndides amb uns rocs amurugolats. El mur que queda al nord-oest és la també encinglada serra d’Aubenç. Nosaltres vam passar-la més tard per la seva part més baixa, que és el coll de Les Creus. Vam desenfilar-nos de la Roca, i vam seguir al seu peu cercant el ponent. Un cop aconseguit vam seguir en aquella direcció pel tossal del Torrent cap al Collet de la Miamorta. Al collet vam començar a enfilar-nos de mica en mica. Vam faldejar el Tossal de la Cortiuda. Vam mandrejar fins a Cal Bernardí, i vam pujar fent marrades fins al Coll de Les Creus. De fet, quan el camí s’aplana abans del Coll, en Pere va veure un lloc arrecerat on estaríem bé per dinar. La cosa va funcionar molt bé.

Sant Honorat

Sortim del nucli urbà, reprenem el GR1; en aquell tram va per un vial asfaltat però estret, que dóna accés a Tragó. Per un curiós pont travessa el Segre. Una vegada passat el riu deixem el sender i ens desviem cap a la dreta. L’antic camí ha quedat perdut, i tirem amunt en vores de camp. Sense problemes vam arribar a la carretera que mena a l’Hostal de Boix. Vam vorejar les instal·lacions de l’Hostal per la seva dreta, i vam seguir un PR que s’enfila cap al Corb. El Corb és una casa ficada sota la roca. La roca és d’uns 80 metres d’alçada, i fa paret per totes bandes. Nosaltres no vàrem anar a la casa perquè el corriol d’accés a dalt, és just a l’altra banda de la roca. El dalt, amb espai suficient per no haver-hi perill del buit a cada costat, és una miranda sense reserves. Hi ha una esglesieta amb mig sostre a terra, que es veu que és la més petita de tamany del romànic català. Al costat es poden veure unes altres roques:

Roca del Corb www.ceolot. cat

Cistes del coll de les Creus

El sol ja s’anava enteranyinant, i encara quedava un tros d’excursió, el viatge de tornada era llarg. Així que vam agafar els trapaus, vam travessar la Serra de la Creu i el Torrent d’Isot, i remuntar fins a la casa de Cal Gabandé, al costat de la qual arriba la carretera asfaltada on va venir a recollir-nos l’autocar. Feia fred, el terra era glaçat, i es posava a nevar. O sigui que «carretera i manta». El poble de Gavarra és petit, en un turonet. Està molt despoblat i amb moltes cases ruïnoses. Aquesta vegada no vam pujar a visitar-lo. Tampoc no hi pujaríem a la propera etapa, ja que ens perjudicaria l’horari. No em deixo de dir, que aquesta etapa va ser a la Comarca de l’Alt Urgell, comarca que té com a eix el curs del Segre. Hem passat: Pla de l’Estany – Garrotxa – Osona –Ripollès – Berguedà – Solsonès. A punt d’acabar a l’Alt Urgell.•

Fotos: Kim Agustí 17

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP DE GAVARRA A BISCARRI

Gavarra

La part alta de la Baronia de Rialb, per on s’encaixona el Riu Rialb, al qual també aboca la Riera de Carreu, és de tipus barrancós. És un terreny força solitari i feréstec, la vegetació és de secà, i la intervenció humana evident, es limita a un bocí on es fan treballs de bosc, més de desbrancament que de tala. La resta, el més pràctic, és seguir pistes aptes per a tot terreny, i a petits trams seguir camins on s’acaba fent olor de romaní, que posa un toc agradable al caminar i inevitament hom hi frega al passar. Amb la consciència, doncs, que el trànsit humà no seria pas excessiu, el nostre xòfer molt ben integrat al grup, va deixar-nos a Gavarra, d’on havíem tornat l’etapa anterior contemplant les volves per la finestra. El poble de la Gavarra, on l’habitant que hom pot saludar, és un gos gens lladrador, és a dalt del turó, quelcom comú a la nostra geografia de construcció antiga, ja que el terreny de baix feia falta per plantar: Només alguns varen aprofitar el temps d’esmorzar per pujar-hi, ja que eren dos quarts d’onze i hi havia 25 quilòmetres per davant. El torrent del Teix, ramal de la forca del Rialb, és a tocar. Unes romagueres amenaçadores indiquen l’entrada del camí. De seguida, però, s’acaben les romagueres, i el camí puja pel pedregar natural i les antigues parets, no pas cuidat, però sense espècies

Sant Joan de Carreu 18

excessivament punxants. Vam passar un clot, i vam pujar lleument per incorporar-nos a una pista que baixa del Serrat de Gabandé. Per la pista ens vam acostar al torrent del Pal, just al davant del deteriorat Cal Manso. Vam girar avall sense arribar a travessar el torrent. Ho vam fer més avall. També vam creuar la Riera de Carreu. Es passa un tros pel camí patidor del desús, i que avança fins a una pista que baixa per la riba dreta. Les pistes, en aquest tram no són gaire planeres. No poden ser-ho en aquells encaixos. La que seguírem ens va enlairar fins al paratge de Carreu. En aquesta època de l’any el relatiu verd no presenta tanta desolació com en altres estacions. En aquest cas ens vam trobar amb el pastor que hi porta el ramat. Es veu que l'hi té pels volts d’un mes a l’any. És el temps que la vegetació fa menys inhòspit el topant. En aquest sentit el calendari ens va anar a favor. L’església i la torre són els dos motius per visitar el lloc. Vam saber que tant el pastor com el municipi són de Coll de Nargó. CARREU La font ja no vessa ni mai ja l’he vist, la font ja no plora; un tub ho fa trist Un dipòsit metàl·lic dóna aigua al ramat, contrastant el to pàl·lid d’un poblet ensorrat. És que aquest paratge ja resta salvatge i n’és el miratge, d’entorn sense humans. En un llunyà abans, com passa als llocs plans, hi havia estadants amb llur habitatge. Però en queda record d’abans de ser ruïna? Estadants són morts, Poc viant hi camina. Runes que fóreu Carreu, nom de pedra tallada, sou apartades del peu de vostra serra escarpada. Quan més a ponent, hi haurà tanta solitud? Hi serà a penyals imponents, prop de Bulí, aventurer embut. A prop hi ha el brancal de pistes , una de les quals baixa del coll de Bòixols. Vam agafar la pua cap a sud. En lleugera pujada, esquitllant l’Agulla Encantada vam tenir un tram panoràmic sobre els engorjats i entorn pertanyent a Rialb. Precisament passar el riu d’aquest nom és el que ens condicionava a baixar, sabent que hauríem de remuntar a l’altra banda. De moment ho fèiem cara sud, seguint la pròpia direcció de la carena. Cap avall, ja en un terreny on penyals són els que marquen els carrils, vam trobar el que queda de la casa de la Vinya. Vam girar cap a Ponent. Vam

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

Riu Rialb

deixar la pista i vam baixar pel bosc, més o menys corriolat. Ja al riu hi ha un barranc d’aventura que ens calia travessar: el Forat de Bulí. Hi ha una entrada dels barranquistes que ens va servir per passar. Una vegada aconseguit, ens vam enfilar a la pista de l’altra banda, que es troba amb l’anterior, riu amunt. Imponent la paret que resseguírem. A la nostra dreta, la vertical, és la base del Castell de Taravau. A l’esquerra, mentre pujàvem teníem una excel·lent miranda sobre l’engorjat. En aquest tram seguíem un asfaltat que començava a mitja paret, sense espai d’aparcament, només la separació per un pas de bestiar de l’altra pista. I és molt curiós que més avall torna a ser pista. Vam travessar la riera de Cerdanyés. En aquest tram, per primer cop, aquell dia, teníem conreus al nostre costat. Presidia el nostre pas el Castell de Taravau, o les seves restes, però amb la seva imponència natural. La serra de les barraques ens marcava la continuïtat en amunt que després hauríem de remuntar fins que es donen les mans al Coll del Prat, encara que nosaltres marginaríem el Coll. La Collada, no pas lluny de la casa del Cerdanyès, era l’objectiu culinari, i en un racó consensuat vam aplegar-nos a la taula sense potes. Els d’Olot amb un menú més volcànic, com és propi, i els de Banyoles més de costat de bassa. Tot plegat prou adient per al moment. L’ermita de Sant Sebastià era a sobre el turonet. Hi havia un puja i baixa. Per no afectar l’horari general, els que varen voler, varen haver de treure’l de la parada de dinar, per suposat, suficient. Ara venia la pujada més sostinguda del dia. La pista va a buscar el clot rodejant les penyes del Serrat de Castella. El primer tram pren el nom de Camí de Cerdanyès. Més enllà camí del petrolers, i va prenent alçada pel camí de la Treita remuntant a www.ceolot. cat

una certa distància la Llau de Ferrodars. Ens anàvem acostant cap al Pallars i comencem a trobar la nomenclatura “Llau” Ho fèiem encara dins els límits de la baronia de Rialb, a la Noguera. Si la Riera de Carreu ens deixava enrere l’Alt Urgell, a dalt, a la Serra de la Conca entraríem al Pallars Jussà. De moment encara, però deixàvem la Treita a la nostra esquerra amb un bufar més alentit gràcies al fet que el camí s’anava aplanant progressivament. Ja amunt, vàrem trobar la pista, més apta per als vehicles, que ressegueix, pel vessant est, la Serra de la Conca fins a prop de Comiols pel costat de l’imperiós roc de Benavent. La vàrem seguir fins a sota el Coll de la Madrona. Vàrem travessar la serra per aquest Coll. Els camins són poc definits i cadascú passa per allà on passa. Cal dir que en aquell punt s’obre a la vista la Conca de Tremp, prou ben dotada de murs naturals. La baixada, a partir d’aquí, a més de ser més de corriol que de camí, és dreturera. Un cop passat el tros més abrupte, una pista d’accés a camps suavitza el pendent i el trepig. El conreu va substituint el bosc, i retorna el lladrar dels gossos, mentre un company em feia notar que durant el dia el no havíem vist ni sentit, ni perdius, ni tudons, ni merles,....I és que els animals salvatges també volen proximitat humana. Ja ens quedava poc per arribar a Biscarri. També quedava poc per a l’hora concertada. Aquesta vegada no era fosc com les etapes de dissabte anteriors, però no perquè fos més hora de rellotge, sinó perquè el sol s’amagava sobre Castellnou de Montsec a les 8 de la tarda. Després d’un enjardinament de Biscarri vam ser transportats a Tremp. Ens vam dutxar, sopar, i cantar una mica abans del necessari descans.•

Biscarri

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP BISCARRI FONTSAGRADA El diumenge, una bona estona abans que obrissin les panaderies, l’autocar ens retornà a Biscarri, lloc que té un bon domini sobre la Conca de Tremp i les murades dels Montsecs de banda catalana i les carenes que separen les Nogueres. Isona presideix l’ampla vessant est. Era un objectiu per a nosaltres. Vàrem baixar a la carretera, passant per cal Ferrer, amb la seva capella. I per una pista, vam anar a travessar el Torrent de Ranou, deixant més enlairat el poble de Biscarri vell i la seva vistosa església. Pel Serrat de la Rebolera baixàrem fins al Pont de Llordà. El vam travessar i agafar l’accés al poble de Llordà. Quan vam trobar el sender que va de Llordà a la Posa el vàrem seguir. Vam baixar al Torrent de Rater, i vam remuntar per l’altra banda. Més enllà, i per pista, vam passar els torrentets que formen la Llau del Sant. Vam travessar cap al Barranc de la Guineu, i ja vam ascendir fins a l’ermita de la Mare Déu de la Posa. És un bon mirador, i hi ha una bona esplanada al costat de l’església preparada per acollir molta gent. Allà hi vàrem esmorzar. Hi ha plaques que expliquen moviments de la guerra, ja que es veu que en aquell sector hi va haver una batalla dura. I, si alguna cosa distingeix especialment el lloc són les “petjades del diable”, que després s’anomenaren jaciments d’ignites i/o jaciments paleontològics. Siguin petjades o fenòmen geològic, el lloc dóna prou curiositat per veure’l i de ben segur amb prou interès per als estudiosos. Per la roureda vam baixar a travessar la Llau Cotonera i la resta d’etapa la faríem entre atmetllers, granges i cereals de pam d’alçada en el seu esplet de color verd. Tanmateix ben diferent de l’etapa anterior.

Estany de Basturs

relativament menys condicionat pel rellotge i els 10 quilòmetres que ens quedaven eren pla i avall. Generalment seguíem pistes de veïnats o conreus que descendien mandrosament. Quan vam travessar el riu d’Abella alguns varen aprofitar per gaudir del lloc i de l’aigua. Poc després d’haver passat la Llau de Juncs i el Barranc del Pont de Fusta vam trobar la carretera que és la principal comunicació de la Conca de Tremp en relació a Llevant- La vam travessar per encarar-nos cap a Fontsagrada. Part de les pistes que hi havia abans, ara són llaurades, però el fet que els conreus siguin de secà auster, fa fàcil de passar sense encallar-se ni fer perjudici als camps. Ja a tocar de la Noguera Pallaraesa, vam finalitzar una altra etapa. En aquest cas una versió més humanitzada dins la diversitat de la terra catalana que essent aspra o essent dolça, és melosa en caminar.•

Horaris de la travessia D’Oliana a can Boix, el grau de Porta i Sant 2 h 01 min Salvador del Corb

Mare de Déu de la Posa

Quan vam arribar a Isona ja feia estona que les panaderies del Pallars eren obertes. Vam poder proveir d’això i de líquid molt oportú. Des de la part alta del poble ja vam travessar cap al Barranc de Mas de Mitjà. Un bocí de la pista que va més directa cap a Ponent ha estat absorbit per una granja i una plantació d’atmetllers. Vam haver de passar-los fins a retrobar la continuació. La pista senyalitzada puja a Sant Romà d’Abella per anar als estanys de Basturs. Nosaltres hi vam anar de dret. Era l’objectiu per dinar. Pels estanys i ha un recorregut dit de descoberta que vàrem seguir en una part. Són d’origen càrstic, com el del nostre punt de partida de la travessada encara que les dimensions no tinguin res a veure, i valorats per la seva biodiversitat. Aquest cop el dinar estava 20

De Sant Salvador a cal Bernadí i coll de Creus

2 h 10 min

Del coll a Gavarra

1 h 02 min

De Gavarra a Sant Joan de Carreu

1 h 43 min

De Carreu al Rialb, el Cerdanyès i Sant Sebastià

2 h 23 min

De l’església a la Treita, la serra de la Conca i 2 h 48 min Biscarri De Biscarri a la Mare de Déu de la Posa

1 h 37 min

Del santuari a Isona i els estanys de Basturs

1 h 52 min

Dels estanys al riu d’Abella i Fontsagrada

2 h 09 min

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE CASTEJÓN DE EBRO - TUDELA

Hotel Castejón

Dissabte 17 de setembre de 2011. El taxi ve a recollir-nos i a tres quarts de nou arrenquem a caminar, aquesta etapa promet tenir el mateix poc encant de l'anterior, totalment plana i amb molt poca vegetació. Primer ens cal fer carretera fins a entroncar amb el tram que ve de Milagro tot enllaçant amb el recorregut de l'etapa 20 al seu quilòmetre 9. Creuem el pont de l'AP-15, pont amb uns enormes tirants, al poc entrem a la "zona periférica del enclave natural del Soto Alto", arbreda integrada a la llista dels "Espacios Protegidos de Navarra"; deixem el riu a la nostra dreta i tot evitant un meandre caminem per "La Torna" i "El Aislado"; el retrobem a la zona del "Sotillo", seguim al seu costat una estoneta, el tornem a deixar per retrobar-lo als pocs centenars de metres i ja no el deixarem en molta estona. Tot seguit, el camí, pista, ressegueix un dic de contenció, les contrades van canviant de nom; així, caminem per "La Mejana", un trencant a l'esquerra ens portaria a la població d'Arguedas, a uns 2 quilòmetres hi ha una àrea de descans, on parem una estona, està força abandonada, seguim per "Soto de la Barca", "El Rincón", "Rincón de Salado", "La Cerrada", lloc on hi ha un arrossar; aquí, una carretera, el "camino del Raso", també a l'esquerra (a la dreta hi ha el riu), ens portaria a "Murillo de las Limas" i a "Las Bárdenas Reales".

L'Ebre www.ceolot. cat

VINT-I-UNENA ETAPA

El pont de Castejón

Així arribem al barranc del "Río Comeo"; per salvar aquest barranc ens cal caminar fins a la carretera N-134, uns 500 metres, passar un pont i retornar al lloc d'origen, 500 metres més. Per aquesta zona veiem un cotxe negre amb un personal una mica sospitós que estan com esperant alguna cosa; per l'aspecte són gent de l'Est, al poc arriba un altre cotxe i sembla que fan com un intercanvi...? En aquest indret i al riu Ebre hi ha dos illetes de gran valor vegetal i faunístic. Seguim, ara per "la huerta de Soladrón", escoltem a la llunyania com un tret, aquest so es repeteix sense regularitat i cada vegada es més fort fins a molt fort; es tracta d'un aparell per allunyar les aus de les hortes. Ens acostem per camí més amable a "las Norias" i el "Enclave Natural del Soto de Traslapuente" fins a trobar la carretera N-134, creuar un pont i entrar a Tudela pel "Parque del Prado", coincidint amb la desembocadura del "Río Queiles". Són dos quarts de set. Trobem vestigis romans al "Soto del Ramalete de Tudela", on s'han descobert restes d'una "Villae" del segle IV, amb bellíssims mosaics, actualment al Museu de Navarra. No obstant això, el nucli urbà va sorgir al començament del segle IX per iniciativa del muladí Osca Amrus Ibn Yusuf, enviat per l'emir Al-Hakam I a la

L'Ebre 21

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP Desnivell

L'arrossar

Mapa Marca Superior, la conca de l'Ebre, per vigilar els Banu Qasi i als seus partidaris cristians del regne de Pamplona. Al llarg de la segona meitat del segle XIX i durant les dues primeres dècades del XX la població de Tudela va oscil·lar entre 9.000 i 10.000 habitants. Aquest creixement es va accelerar a partir dels anys 50 i 60 en què, com en altres zones i ciutats d'Espanya, va arribar la industrialització. En l'actualitat Tudela compta amb uns 36.000 habitants. A Tudela tenim reserva a l'holet Remigio, C/. Gaztambide, 4 Tel. 948 82 08 50, 97 euros dos a mitja pensió. La caminada d'avui ha estrat de 24,71 quilòmetres, amb 6 hores i cinc minuts, una marxa efectiva de 4,1 Q/H.•

Els conse lls de la q

uiss a s à v ia

És consubstancial a l’espècie humana fer-se preguntes sense resposta, amb l’excepció de l’amo, que sempre contesta abans no li preguntin res.

Els cans lladrem quan cal, l’amo parla quan ha de callar i calla quan hauria de parlar.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

C O C • L I P O T I M I A •

O M • A L L A • A L • N I L

N I A D A • U A R • U D R A

V A L L D E L B A C • I U Q

E M B A R D I S S A D A • U

N • A C E R • O C R E • A I

T O D • S E G L A R S • M S

D R A S • D A U • O N D E S

E F • • F O R C A • O I D A

L E D A • N A I X E N C E S

C U R T • S N O I T A C • A

A • A L A • T • O I • I • V

R U C A D E S • M C • O L I

M E • S A L • R A S A • M A

SOLUCIÓ