Centre Excursionista Olot núm. 199

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu s d e C a ta núm. 199 rs io n is te 016 u 2 c x Y E N U ts J d ’E n ti ta ABRIL F e d e ra c ió

4,00 €

CALENDARI 2016 NOM

EDICIÓ

DATA

HORA SORTIDA

34a

23 i 24 de gener

14 del dissabte

14 de febrer

A partir de 2/4 de 10 del matí

17a

3 d'abril

A partir de les 8 del matí

Vall de Núria

12 a 18 km

Cursa amb esquís de muntanya.

Embardissada

39a

17 d’abril

De 7 a 8 del matí

Beuda

20 km

Marxa, caminant o corrent.

Xampanyada

47a

5 de juny

Costabona

766 m desnivell

Caminada guiada amb cava per a tothom.

8a

setembre*

A les 10 del matí

Olot (Recinte de la Fira)

13 km

Cursa

Cursa infantil, a ¼ de 10.

3a

22 i 23 d'octubre

Entre les 6 i les 9 del dissabte

Oix

110 km, 64 km i 22 km

Ultra Trail Solidària per a l'Alta Garrotxa, recorreguts puntuables per la UTMB.

Cursa Solidària en benefici de la Fundació Albert Bosch que treballa en la recerca de malalties infantils.

38a

desembre*

*

Els Arcs

*

Caminada guiada. Sortida matinal amb esmorzar per a tothom.

Aplec de

Sant Valentí

Aplec del Pirineu

Trepitja Garrotxa

A les 7 del matí

LLOC SORTIDA Riudaura

DISTÀNCIA

CARACTERÍSTIQUES

ALTRES DADES

uns 80 km

Caminada guiada per etapes. Cadascú pot fer les etapes que vulgui, seguides o no.

Un autocar acompanya o recull els que comencen o finalitzen l'etapa.

Aplec amb xocolatada per a tothom a partir de 2/4 de 10 del matí Campionat de Catalunya per equips.

SOLIDÀRIA

Esmorzar a

Finestres

* per concretar

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS Queda convocada l’Assemblea general ordinària de la entitat per al dia 10 de juny al local de CEO, Passeig d’en Blay, núm. 5, a les 20.30 en primera convocatòria i a les 21 en segona convocatòria.

ELECCIONS A JUNTA DIRECTIVA L’actual Junta Directiva acaba els seu mandat el 19 de juny de 2016 i segons decreten els Estatuts vigents del CEO, es convoquen eleccions.

Són electors i elegibles els socis numeraris majors d’edat que mantinguin la condició de soci en el moment de la convocatòria.

Calendari electoral 4 d’abril: Sorteig i designació de la Junta electoral 18 d’abril: Exposició del cens electoral Del 25 al 29 d’abril: Presentació de les candidatures 10 de juny: Votacions

2

Sota el següent ORDRE DEL DIA • Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.

• Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior.

• Aprovació de comptes exercici 2015-2016.

• Aprovació del nou Estatut • Torn obert de paraules • Votacions a Junta Directiva • Escrutini de les eleccions Agrairem, donada la importància dels temes a tractar, la vostra assistència.

SUMARI CALENDARI 2016

2

ACTIVITATS

Director: Ramon Regí Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Gerard Millan Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

XVII POCATRAÇA

4

XXXIX EMBARDISSADA XLVII XAMPANYADA RUN4CANCER 24 HORES A MUNTANYA DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT

5 7 8 11 31

MOTS ENCREUATS

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

10

SOLUCIÓ

43

secció MUNTANYA

14

secció 18

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

EN EL RECORD

Impressió: Impremta Aubert

20

INFORMACIONS

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-94 Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

#ceolot

@ceolot

#ceolot

22

LA SALA

22

3 DIES A L'ALT EMPORDÀ GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 24ena ETAPA LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

@ceolot

OLOT, SUMA PEL 8000

23

COL·LABORACIONS

www.ceolot.cat

CentreExcursionistaOlot

21

secció MAINADA

Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d’aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l’autor.

Has visitat la nostra web?

FLAMA DE LA LLENGUA

Foto de la portada: Llac de la Bollosa de Pep Badosa.

37 40 35

A C T I V I TAT

S

XVII POCATRAÇA MEMORIAL ESTEVE SOLER, EL 3 D’ABRIL A LA VALL DE NÚRIA El CEO organitzarà el proper diumenge 3 d’abril, a la Vall de Núria, la XVII edició de la Pocatraça (Memorial Esteve Soler).

Enguany, aquesta cursa d’esquí de muntanya per parelles serà puntuable per a la Copa Catalana FEEC-Millet de l’especialitat.

La prova comprendrà de tres itineraris: A, B i C. El recorregut A consta de 2.060 metres de desnivell i surt de Núria i es dirigeix cap al coll de Noufonts, coll Bernat, l’Estanyol, serra dels Llosers, la Conca, coll del Serrat de les Fonts, coma d’Eina, coll de Torre d’Eina, l’Estanyol, pic de Noufonts, coma d’Eina i Núria.

El recorregut B consta de 1.750 metres de desnivell. Segueix l’itinerari A fins arribar al coll del serrat de les Fonts i des d’aquí Noufonts, coma d’Eina i Núria.

L’itinerari C constarà de 1.100 metres de desnivell i serà l’itinerari que hauran de fer les junior femenins i els cadets. També serà l’itinerari de la segona marxa popular individual Sant Bernat que la Pocatraça organitza per honorar el patró dels muntanyencs i esquiadors aprofitant que la imatge del sant es troba dins el santuari de la Mare de Déu de Núria.

La Sant Bernat està pensada per tal que tots els aficionats a l’esquí de muntanya puguin gaudir d’un itinerari segur, fàcil, amb talls horaris més que suficients i aeri, la qual cosa permetrà als participants gaudir d’unes magnífiques vistes de la Pocatraça que es desenvoluparà a banda i banda (vall d’Eina i vall de Noufonts) de l’itinerari escollit.

També es pot aprofitar el cap de setmana per fer esquí de muntanya el dissabte, visitar el santuari de Núria (posant el cap dins l’olla o no) i encendre una espelma a sant Bernat perquè ens empari dels riscos que, a voltes, traginen les neus.

Les inscripcions s’hauran de fer des de la pàgina web de la FEEC i el preu serà de 20 euros amb els bitllets del cremallera inclosos.

L’hotel de la Vall de Núria i també l’alberg del Pic de l’Àliga fan una oferta especial per als corredors i acompanyants.

Els horaris, itineraris, material necessari, descomptes del cremallera per als acompanyants, reglament de la cursa i altres informacions es poden consultar a la pàgina web del CEO. Esperem que d’aquí a la cursa el temps ens regali alguna nevadeta i que no sigui tan escàs com ha estat fins ara i que tots plegats (corredors i públic) puguem gaudir d’una bona prova d’esquí de muntanya amb els ingredients alpins tradicionals de la Pocatraça.•

~ Fotos: Alex Serra

|} Foto: Alba Danés 4

Equip de l’Embardissada

A C T I V I TAT

S

XXXIX EMBARDISSADA

Foto: Alba Danés. Vistes des de Falgars.

Un any més us escrivim aquestes línies per presentar-vos una nova edició de l’Embardissada. Enguany, el punt de sortida i arribada el situem a Beuda, concretament al collet de can Jou. Sense intenció de treure la sorpresa dels camins que trepitjarem, us adjuntem el mapa de la ruta que seguirem i que tindrà una llargada d’uns 20 quilòmetres. Com sempre, l’Embardissada pretén ser una marxa per conèixer i mantenir vius els camins de l’Alta Garrotxa, aquesta ocasió presentem una jornada excursionista on el gaudi i el descobriment de punts emblemàtics de la nostra zona en seran els protagonistes. El proper 17 d’abril, El Mont (1.123 m) serà el nostre cim, però abans haurem descobert les magnífiques vistes des del mirador del padró de Sant Jaume i haurem fet un bon esmorzar al Monestir de Sous (inclòs en el preu de la inscripció). Un cop arribats a la Mare de Déu del Mont, seguirem cap a Falgars tot coneixent, entre altres punts d’interès, el Roure de la Sort o les Saleres. Passant pel camí Romeria, el padró de Sant Miquel o l’Esglèsia de Santa Maria de Segueró, tornarem al nostre punt de sortida, Beuda.

A tots els participants se’ls farà entrega d’un mapa on trobaran referenciats els punts d’interès del recorregut, una camiseta en record de l’Embardissada i un val per a l’esmorzar de Sous. A tots els inscrits amb antelació a través de la web del CEO se’ls

www.ceolot. cat

farà arribar el llibret digital on, a més a més de la descripció de l’itinerari, trobaran continguts històrics i naturals, tots ells presentats de manera didàctica per tal que grans i petits gaudeixin de la descoberta del nostre entorn. Aquells qui s’inscriguin el mateix dia rebran el llibret digital per correu electrònic al cap d’unes hores.

Facilitarem les instruccions per tal que tothom qui ho vulgui pugui imprimir-se el llibret per així seguir amb la col·lecció que fa tants anys ens acompanya. És imprescindible que cada participant estigui en possessió d’una assegurança de muntanya tot mostrant el carnet de la FEEC, el CEO amb assegurança o una altra de particular a l’organització el dia de l’Embardissada. En cas de no tenir assegurança per muntanya s’haurà de tramitar una assegurança vàlida per un dia el mateix moment de fer la inscripció. El no compliment d’aquesta obligació provoca que tota la responsabilitat recaigui únicament sobre el participant.

Així doncs, quedem tots emplaçats el proper 17 d’abril a les 7 del matí a Beuda (collet de Can Jou) preparats per a una alegre caminada. Bona Embardissada a tothom!•

5

A C T I V I TAT

6

S

AC MTAINVI FTEAS T

S T

XLVII XAMPANYADA APLEC DEL PIRINEU AL COSTABONA 5 DE JUNY PROGRAMA 7.00 h: reunió a l’aparcament del Consum.

7.01 h: sortida de la caravana de cotxes.

8.15 h: arribada a la collada Fonda.

8.20 h: sortida de la comitiva a peu.

10.30 h: esmorzar i repartiment de xampany.

ITINERARI Collada Fonda, serra de Finestrol, mines de Costabona, Costabona (2.465 m) Hores de marxa efectiva: 3 i ¼ (anada i tornada).

DALT DEL CIM * Esmorzar (cadascú se l’ha de dur, és clar). * XLVII XAMPANYADA DE GERMANOR. * Cant de l’Himne a l’Isard.

Himne a l’Isard Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol,

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat.

Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu, entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat.

Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n ja li fan el salt.

Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

NOTES: 1. Per facilitar l’organització i perquè no falli el xampany, es prega que tres o quatre dies abans es passi pel CEO a apuntar-se, en el benentès que no s’haurà de pagar res fins al mateix dia de l’Aplec.

2. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 3 euros per participant.

3. Cada ampolla de xampany serà per a tres persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats.

4. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa de vidre.

5. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadascú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides.

6. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena.

7. Confiem que faci bo, però es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, capelina...)

8. L’Aplec vol ésser essencialment popular i, per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre. Es prega, però, que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes.

www.ceolot. cat

7

A C T I V I TAT

S Pep Badosa

RUN4CANCER CÓRRER I CAMINAR, PER LLUITAR El diumenge dia 2 de Febrer, es va portar a terme a Olot, la segona Run4cancer. Cursa-caminada, que es celebrà al mateix temps també a les poblacions Gironines de Porqueres, Planoles , Riudellots de la Selva, Salt i Palafrugell, tot i que a Palafrugell la varen endarrerir una semana per mal temps .

La Run4cancer està organitzada des de la Fundació Oncolliga de Girona i la seva delegació d’Olot, patrocinada per Rotary Club Olot Garrotxa; la seva finalitat és recaptar fons per a l’ajuda als malalts de càncer i els seus familiars. A Olot vàrem comptar amb l’ajuda d’entitats relacionades amb el món de l’excursionisme i l’atletisme, com el CEO, el GECA, el CNO, el club d’atletisme Terra de Volcans; amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot, i el Consell Esportiu Garrotxa, empreses com la Cooperativa La Fageda, Esport i lleure, Badia Hort i Fruits, ECO Riera, Cooperativa Verntallat, forn Batallé Hostalets, pastisseria Can Dorca i la col·laboració especial de la colla castellera dels Xerrics d’Olot, així com un bon grup de fantàstics voluntaris.

Tot i l’anunciat mal temps que va privar d’assistir als més temerosos, 516 corredors i caminaires de totes les edats, varen respondre a la crida de solidaritat, i van ser determinants i culpables de l’èxit de la diada.

S’havien establert dos recorreguts per escollir, un de 10 quilòmetres i un altre de 5, que varen satisfer tant els més esportistes com els que varen completar la caminada de manera més tranquil·la i familiar amb la mainada. Un bon esmorzar esperava a

8

l’arribada, i la colla castellera els Xerrics, van contribuí a crear més ambient festiu en delectar els presents aixecant diferent pilars i essent l’admiració dels més menuts.

L’empenta donada per aquesta forta participació, augmentar els ànims per aconseguir el proper any arribar al miler de lluitadors contra el càncer. Entre tots ho aconseguirem. Gràcies. Us hi esperem.•

A C T I V I TAT

www.ceolot. cat

S

9

MOTS TS ENCREUA 1 1 2

per Teresa de Fortuny

2

3

• • •

5 6 7

•

•

9

• •

10

12

•

13 14

6

•

7

8

• •

8

11

5

•

3 4

4

• •

9

11

12

•

• •

10

•

•

• •

14

• • •

•

• • • •

13

• •

•

•

• • •

Tarraconense Horitzontals 1. Pertanyent a la província romana que tenia Tarragona per capital. Temperatura.

2. Tasques que duu a terme una entitat. Resistència elèctrica.

3. Del revés, ocell que té una cua de llargues plomes que pot dreçar formant ventall. Em formo la imatge mental d'alguna cosa. Ceri.

4. Begut a la salut d'algú. Error comès per inadvertència.

5. Roentgen. Transpira. Neó.

Sigla de l'Institut d'Estudis Catalans.

6. Inestable (femení). Dorm.

7. Del revés, pantà que es nodreix amb aigües del Ter. Interjecció usada per cridar l'atenció d'algú. Del revés, ocell que encara no ha sortit del niu.

10

Símbol del conjunt de nombres reals.

8. Faràs venir cap a tu. Tragèdia.

9. Fruit dels cereals. Municipi de la Garrotxa. Part de l'esquelet.

10. Del revés, iridi. Signe de puntuació. Conec. Manganès.

11. Del revés, ceri. Article determinat masculí. Intenta.

12. Que no és versat en les lletres. Costums.

13. Personatge bíblic. Ianquis (forma usada pels llatinoamericans). Sudest.

14. Iode. Les seves (forma salada). Ciutat italiana. Sofre..

Verticals 1. Tesla. Inauguri (una botiga, un negoci). Que té una acidesa desagradable. Niquel.

2. Preposició de lloc. Argó. Acció de nodrir.

3. Rampinyar. Article femení plural.

4. Del revés, crom. Nuditat.

Espai que envolta la Terra. Est. 5. Del revés, natural de Cadis.

Metges especialistes en l'aparell urinari.

6. Del revés, el que està unit per amistat amb algú. Del revés, fixeu la vista. Abreviatura de transitiu.

7. Oval. Riuada. Rínxol.

8. Del revés, fa un còctel amb tònic. Sodi. Té bona salut. Vaig anar.

9. Hidrocarbur amb dos carbonis. Resistència elèctrica.

Costum..

10. Dona molt baixa. Arbres que associem al Líban. En quin lloc.

11. Del revés, ets capaç. Instrument musical antic. Antiga ciutat persa.

12. Existeix. Del revés, nom de dona. Masia.

13. Del revés, mitjó curt. Religiosos de certs ordes monacals.

14. Caminaràs apressadament. Rucs.•

Sergi Farjas

A C T I V I TAT

S

24 HORES A MUNTANYA El recorregut, d’uns 70 quilòmetres, es dividia en cinc etapes: • • • • •

Riudaura - Vallfogona del Ripollès Vallfogona del Ripollès - Ogassa Ogassa - Sant Pau de Segúries Sant Pau de Segúries - l'Hostalnou de Bianya l'Hostalnou de Bianya – Riudaura

23 de gener. Sol, temperatura agradable, alegria i molta expectació a la plaça Major de Riudaura. Són 350 persones les que esperen encetar la primera etapa de les 24 hores de muntanya.

Un rècord de participació que, ben possiblement, és el que endarrereix una mica la sortida. Ja hi som: agafem una pista asfaltada que al cap d'una estona deixarem per enfilar-nos per un camí que ens durà fins el Coll de Canes oferint-nos, de passada, molt bones vistes d'Olot. Després d'un petit reagrupament al Coll de Canes, comença una exigent ascensió fins al cim de Puig d'Estela, el sostre de la jornada. Encara amb llum de dia comencem a resseguir la carena fins arribar a la Creu de Can Civat i, tot seguit, baixem al poble de Vallfogona, amb la nit a sobre.

Un cop a Vallfogona, fem un bon berenar i, després d'esperar una estona, comencem la segona etapa equipats amb els frontals i ben abrigats per abordar la sessió nocturna. Pugem per un corriol molt suau que anirà declinant, poc a poc, cap al nucli de Sant Joan de les Abadesses i, després de creuar el poble, enllacem amb la Ruta del Ferro fent un tram molt ràpid que ens portarà fins al poble d'Ogassa. Malgrat tot, arribem al pavelló d'Ogassa una mica més tard del compte i encara trigaran una mica més a arribar uns senyorívols macarrons que tothom endrapa sense recança. Àpat fet i moment per cuidar-se els peus i descansar una mica.

La tercera etapa, tot i ser en un 98% d'asfalt o paviment, s’intueix que pot ser la més espectacular de totes. Sortim d'Ogassa tot enfilant amunt fins arribar a la carretera del Pla d’en Plata i, a la bifurcació on aniríem just a sota el Puig Estela de Serra Cavallera , trenquem a la dreta i anem fent camí per una carretera pavimentada que va carregant les cames. La llum de la lluna plena permet gaudir d'unes vistes úniques que alleugereixen el camí. A mitja etapa, a Cavallera, fem una parada per fer un caldo i estar una estona a la vora del foc. La nit acompanya, hi ha un cel serè espectacular i no fa gaire fred. Reprenem la marxa fins arribar a la Colònia Estabanell i d’aquí fins al poble de Sant Pau de Segúries.

El ritme ha estat molt ràpid i arribem amb una hora i escaig d’antelació a lloc. Això fa que (malgrat la xocolata desfeta i un tros de coca) el temps d'espera fins a començar l’altra etapa incomodi, la gent es desanima i molts participants desisteixen. No hi ajuda gens el fet que la gent de Sant Pau tanqui el local on ens trobem i que haguem d’esperar al carrer el bus amb la gent que arriba per fer la quarta etapa.

A les 6 del matí comencem la quarta etapa, l'instant amb més fred de tota la travessa. El primer tram és per la Via Romana, seguim per la carena de la Serra de Vivers fins arribar al Coll de Capsacosta i baixem cap a Sant Salvador de Bianya mentre s'acaba de fer de dia. Arribem al nucli de Sant Salvador, ens reagrupem i tornem a agafar la Via Romana per baixar al fons de la Vall de www.ceolot. cat

2016

Bianya i, després d'un tram no gaire agradable de transitar, arribem a l'Hostalnou de Bianya, on ens espera l'esmorzar. Possiblement, un dels millors punts d'avituallament per la varietat i l'abundància però, sobretot, pel farro que en un dia emboirat i fred entra molt bé.

Sembla evident que avui el dia no tindrà res a veure amb la bonança de la primera jornada o amb la bellesa plàstica dels paisatges sota la lluna plena.

Després d'esperar una bona estona més a la intempèrie, arriba l'autocar i ja podem començar a fer l'última etapa de la travessa.

Comencem a pujar per la part obaga de la muntanya fins arribar al Castell del Coll on seguirem la carena fins a Sant Miquel del Mont i el Coll de la Serrota. En aquest punt tindríem unes vistes espectaculars d'Olot però la boira segueix obstinada a fer-nos la guitza.

A partir del Coll de la Serrota, abordem una baixada molt dreta fins arribar a Riudaura. La veritat és que al disseny del traçat de la ruta no el beneficia que hi hagi una baixada d'aquestes característiques gairebé al final.

Poc abans d'arribar al poble, se senten les campanes tocant les dues, anem bé de temps. Hi ha un intent fallit de reagrupar totes les 45 persones que estem a punt de completar les cinc etapes per tal que siguem les primeres a arribar a la plaça Major de Riudaura. Bé sigui per ganes d’arribar o per descortesia o pel que sigui s’acaba arribant de manera desorganitzada. Només s’aconsegueix reunir a tots els que hem completat les 24 hores en el moment de fer la foto de família. Costa amagar les cares de cansament per somriure a plaer a la càmera però plana una confortable sensació de satisfacció i companyonia. Hi ha temps per fer un mos, intercanviar quatre comentaris i –bon senyal- emplaçar-nos a l’any vinent.

En termes generals, la trenta-quatrena edició ha estat assequible i en destacaríem la primera i la tercera etapes per la bellesa del paisatge i les panoràmiques que ofereixen (amb la particularitat d’haver pogut gaudir d’una amb l’esplèndida llum de la lluna). Pel que fa a l’organització sempre podríem apuntar alguna cosa que grinyola. Seria molt d’agrair, per exemple, que és millorés el procés d’inscripció i disposar d’informació completa amb uns mesos d’antelació. Tanmateix, hem de ser justos i reconèixer la complexitat d’un esdeveniment tan singular que busca, any rere any, noves fites i recorreguts per reforçar el seu atractiu. Aquesta marxa clàssica, amb el seu caràcter especial, sublima el sentit i la pràctica de l’excursionisme i, alhora, permet fer camí al costat de gent molt interessant i compartir farro, macarrons i experiències diverses.

11

A C T I V I TAT

S

Pere Rifà Coordinador de les 24 Hores

La participació global ha estat de 470 persones: 326 a la primera etapa, 256 a la segona etapa, 83 a la tercera etapa, 81 a la quarta etapa, i, 150 a la quinta i última etapa.

L’han feta tota 45 participants: Xavier Casamitjana, Lluís Carles Carrilo, Marta Gelis, Àngel Carbonell, Jesús Güell, Elisabet Demonjó, Ferran Noguer, Eduard Granados, Pere Masoliver, Carles Mitjà, Eduard Martin, Pere Masó, Jordi Ferrer, Josep Domènech, Carles Pons, Dani Sucarrats, Moi Xarles, Albert Planas, Xavier Alonso, Llorenç Gallego, Josep Ventura, Marc Pla, Carme Vernaus, Joaquim Verdalet, Lluís Tuneu, Joan Casas, Eva Berenguer, Josep M Recasens, Ramon Pou, Rosa M Carballo, Vladimir Smirnov, Josep Punset, Sergi Faja, Jaume Planell, Joan Duran, Pau Bosch, Mila Vidal, Adrià Masó, Mariona Domènec, Sergi Cabezas, Alfons Subirà, Jaume Subirà, Josep Godó.

Agraïments: Ajuntament de Riudaura, colla de l’Eduard Girona, Ajuntament de Vallfogona, Miquel Saña i Esteve Font, Ramon Feixas, Ajuntament d’Ogassa, Restaurant Can Costa, Colla Garrotxa, Ajuntament de Sant Pau de Segúries, Jordi Freixa, el rector de Sant Pau Lluís Caralt, Ajuntament de Bianya, colla del Romànic Extrem, Marc Roca, Xevi Plujà, Carlos Plujà, Gemma Plujà, Carme Plantalech, Davinia Grabulosa. Ramon Benítez. Coperativa La Fajeda, Fruites Capdevila, als voluntaris del Centre Excursionista d’Olot.

Finishers 24HMuntanya. Foto: Lluís.

Un record sentit per la família de Joan Grabulosa Puigvert, membre de la colla del Romànic Extrem de Bianya que ens va deixar el dia 23 de gener. •

L'escombra de les 24hmuntanya2016. Foto: Alba Danés.

12

~ Sortida 24hmuntanya2016. Foto: Alba Danés.

A C T I V I TAT

S

Sala13. Foto: Jordi Freixa.

Foto: @llg55

Foto: @estereta84

Foto: MonBarnadas3

#24hmuntanya

GUANYADORS CONCURS FOTOGRÀFIC

2016

www.ceolot. cat

13

secció

A M U N TA N Y

ABRIL 2016 Dl

Dt

Dc

Dj

4 5 6 7 11 12 13 14 18 19 20 21 25 26 27 28

Dv

MAIG 2016 Ds

Dg

1 2 3 8 9 10 15 16 17 22 23 24 29 30

Dl

2 9 16 23 30

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

Dg

1 3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29 31

MES D'ABRIL

MES DE MAIG

 Diumenge 3: XVII Pocatraça Veieu informació pàgina 4

 Diumenge 1: XXXVII LLETISSONADA Organitza el GECA de Sant Esteve d’En Bas

 Diumenge 3: Montmajor i Montpetit Itinerari: Collet de Colldecarrera, coll de Toralloles, coll de Galtés, Montmajor, la Costa, collada de Toralles, Toralles, Montpetit, collada de Toralles, oratori de Sant Isidre, coll del Reverter i collet de Colldecarrera Hores de marxa efectiva: 4 i ¾ Hora i lloc de sortida: 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum Coordinador: Llucieta Güell Dificultat: Baixa Nota: Sortida anul·lada pel mal temps el passat 28 de febrer

 Diumenge 8: Mont Capell (Vallespir) Itinerari: Sant Llorenç de Cerdans, puig Sec, la Cabana, serra i coll de Probadones, mont Capell, can Gratacós, el Bac i Sant Llorenç de Cerdans Hores de marxa efectiva: 4 (matinal) Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum, o bé a 2/4 de 9 a Sant Llorenç de Cerdans Coordinadora: Marisa Agont Dificultat: Baixa Nota: sortida ajornada el passat 21 de febrer

 Dies 8, 9 i 10: Passejades per l’Haute Loire • Divendres 8: Col de Finiels, mont Lozère, col de Finiels Hores de marxa efectiva: 3 • Dissabte 9: Visita a le Puy-en-Velay i Velorail de Dunières • Diumenge 10: Segona etapa del camí de Sant Jaume, de Saint Privat d’Allier a Saugues Hores de marxa efectiva: 5 Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 del divendres de l’aparcament del Consum Coordinador: Lluís Avellana Dificultat: Baixa

 Dissabte 14: Suma per al 8000 Informació a pàgina 22 Itinerari: Oix, el Pairé, Sant Andreu de Bestracà, la Portella, les Feixanes, coll Joell, pont Trencat, can Pei i Oix Hores de marxa efectiva: 4 i ½ a 5 Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum Coordinador: Pep Badosa Dificultat: Fàcil Nota: Està prevista l'assistència de l’alpinista tarragoní Oscar Cadiach a la caminada

 Diumenge 10: Marxa dels Hostalets Hora de sortida: a les 7 de la plaça dels Hostalets  Diumenge 17: XXXVII EMBARDISSADA Veieu informació a pàgina 5  Diumenge 24: Marxa popular del Bosc de Tosca Sortida del local social del Bosc de Tosca des de les 7 fins a les 8

 Diumenge 22: Volcans del sector de Begudà Itinerari: Aparcament del Consum, riu Fluvià, font de les Tries, volcà del Bac de les Tries, volcà del Pla de l’Estany, volcà de Gengí, volcà de Bellaire, el Puig, volcà del puig de l’Ós, pla de can Bernat, Gramoners, font Faja, volcà Biseroques i aparcament del Consum.

Hores de marxa efectiva: 5 i ¾ Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum Coordinador: Ramon Feixas Dificultat: Baixa Nota: Cal portar esmorzar i dinar  Dissabte 28: Travessia d’Olot a Foix (I) D’Olot al pont de Tregurà Itinerari: Olot, volcà Montsacopa, Hostal del Sol, Castell del Coll, Hostalnou de Bianya, pas dels Traginers, calçada romana, collada de Capsacosta, Sant Pau Vell, Creixenturri, Camprodon, Llanars, La Roca, Vilallonga de Ter i pont de Tregurà Hores de marxa efectiva: 7 i ¾ Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles Coordinador: Kim Agustí

Xenacs (29-XI-15) 14

JUNY 2016 Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

secció

JULIOL 2016 Ds

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

M U N TA N Y

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

A

MES DE JUNY

MES DE JULIOL

 Diumenge 5: XLVII Xampanyada- Aplec del Pirineu Costabona Informació a la pàgina 7

 Dissabte 2: Sortida a l'Alta Cerdanya Itinerari: Coll de Pimorent, portella de Lanós, pic de coma d’Or, pic Pedrós, portella de Cortal Rosó, coma d’en García i coll de Pimorent Hores de marxa efectiva: 6 i ½ Hora i lloc de sortida: a les 6 de l’aparcament del Consum Coordinador: Paco Gil Dificultat: Mitjana Nota: Desplaçament amb autocar, places limitades

 Diumenge 12: Cingles de Bertí (Osona) Itinerari: L’Oller, grau de la Baga, camp del Grony, grau de la Trona, la Trona, Sant Pere de Valldeneu i l’Oller Hores de marxa efectiva: 3 i ½ Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Lluís Avellana Dificultat: Baixa  Dissabte 18 i diumenge 19: Paisatges de la Cerdanya • Itinerari primer dia: La Bollosa, puig de la Cometa d’Espanya , refugi d’En Beis (aquí farem nit) Hores de marxa efectiva: 5 • Itinerari segon dia: Refugi d’En Beis, puig de la Grava (opcional), i la Bollosa Hores de marxa efectiva: 6 (pujant el puig de la Grava) Hora i lloc de sortida: per confirmar Coordinador: Jordi Freixa Dificultat: Baixa  Diumenge 26: La Gallina Pelada - serra d'Ensija (Berguedà) Itinerari: Fontfreda, barranc de les Llebateres, serrat Voltó, creu de Ferro, pla de les Torres, Gallina Pelada, roca Blanca, Gallina Pelada, refugi d’Ensija, les Planelles i Fontfreda Hores de marxa efectiva: 5 i ½ Hora i lloc de sortida: a 6 de l’aparcament del Consum Coordinadors: Francesc Bretxa i Jordi Muñoz Dificultat: Mitjana Nota: sortida conjunta amb el GECA de Sant Esteve de Bas. En acabar l’excursió hi haurà dinar de restaurant, cal apuntar-se amb anticipació al CEO

Torronada a la torre del Mir (10-I-16)

Passejada per l'Alta Garrotxa (17-I-16)

Esmorzar a Finestres. (27-XII-15) www.ceolot. cat

Travessia Vallter-Núria (30-I-16) 15

secció

M U N TA N Y

A

Anada al cap de Creus (31-I-16)

Estanya (14-II-16)

Merlant (12-III-16)

Aplecde deSant sant Valentí Valentí (14-II-16) (14-II-16) Aplec

Sant Julià del Mont (6-III-16)

16

secció

M U N TA N Y

A

D'OLOT A FOIX La ciutat occitana de Foix, antiga capital comtal i actual del departament de l’Arieja, serà la fita d'una nova travessia per etapes, que organitzarem conjuntament els centres excursionistes de Banyoles i d’Olot.

Un cop completada la memorable caminada fins a la Franja de Ponent, ens cal encetar ben aviat un nou projecte, per mantenir el caliu entre els excursionistes de les dues entitats i poder gaudir, tots plegats, d’un llarg itinerari per paratges molt atractius.

Seran 10 etapes, una en dissabte, una altra en diumenge i la resta en quatre caps de setmana complets, repartides al llarg de dotze mesos, que ens portaran de la Garrotxa a l’Arieja. Visitarem llocs emblemàtics, com ho són el santuari de Núria, el llac de les

Vall de Núria

Castell de Montsegur

Bulloses i el castell de Montsegur, bastió de l'església càtara i els seus dissortats seguidors. El pic de Noufonts serà, probablement, el sostre de la travessia, que combinarà etapes d'alta muntanya, a l’estiu, amb d’altres de mitja muntanya.

El dissabte 28 de maig començarem a caminar, a Olot i amb el Montsacopa com a primera fita; vam sortir cap a la Franja vorejant l'Estany i ho farem cap a Foix pujant a un volcà. Esperem retrobar els companys veterans i comptar amb la presència de tots aquells que es vulguin afegir a la colla.

Us hi esperem!

Castell de Foix www.ceolot. cat

17

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el “hashtag”

#CMCeolot

Bones sensacions, solidaritat i molta diversió a les primeres curses de l’any El 2015 va acabar amb sortides pel territori pels corredors de muntanya del Centre Excursionista d’Olot com la Mitja Marató CEC Collserola que en Manel Moreno va completar amb 1 h 57m, o la que en Marc García i en Juanma Tavares van disputar el 27 de desembre a Les Planes d’Hostoles, la tradicional Sant Silvestre de Les Planes d’12 km i uns 1100 D+, “molt bones sensacions, amb un recorregut divertit i exigent, l‘organització un 10!” confirmava en Marc que la va acabar amb 1 h 15 m, en Juanma va arribar uns minuts abans amb un total de 1 h 9 m. Els nostres corredors no van tardar a estrenar el nou any trepijant fort. N’és un exemple la primera posició d’Eudald Planella a la Crematorrons de Breda de 12 km i 37 0m D+ amb un temps de 55 m 17 s. El guanyador mateix deia que es tracta d’una cursa molt corredora 100% pista i poc tècnica. En Manel Moreno va encarar els primers dies de l’any amb la Mitja Marató de l’Albera del 13 de gener a Llançà, 21 km i 1000 m D+ que va recórrer amb 2 h 13 m assolint la 55ena posició. El 31 de gener en Joel Sanchís es disfressava a la Primera Cursa de Carnestoltes de Girona. La diversió sempre present!

va quedar en 18ena posició amb 3 h 23 m. En Juanma Tavares també va optar per la distància de 30 km complentant-los amb 4 hores, “és una cursa amb un alt nivell, ens va tocar córrer amb pluja i les pedres relliscaven. Als últims quilómetres vaig perdre moltes posicions perquè tenia rampes a les cames; però, tot i això estic, molt content amb el resultat”, explicava el corredor.

També a la Trail Rocacorba en Manel Moreno i l’Oscar Ejido van escollir el recorregut més llarg de 38 km i 2000 m D+, una distància de marató que van acabar amb 5 hores.

El mateix 7 de febrer la corredora del CEO Mireia Darné disputava una cursa de 25 km i 1000 m D+ a Castellterçol, la Kedada Trail, una cursa solidària que té l’objectiu de recaptar aliments. La inscripció és gratuïta i per a participar-hi s’ha de fer una aportació d’aliments de primera necesitat (cada participant en la mesura que pugui). “Són curses on el més important no és ni la posició ni el temps, sinò córrer per una bona causa. Molt bon ambient, una organització fantàstica i un recorregut espectacular amb pujades exigents i amb cordes per poder rapelar fins al terra en algunes baixades. Aquesta edició s’han aconseguit 5200 kg, l’any vinent repeteixo, segur!” ens explicava la Mireia.

“Destacada presència de corredors de muntanya del CEO a la Trail Rocacorba" Pocs dies més tard, el 20 de febrer, la mateixa Mireia participava a la cursa Nocturna de la Hivernal de Campdevànol, 12 km i 550 m D+ que va recórrer amb 1 h 30 m tot gaudint de l’encant de veure la posta de sol des de terres ripolleses. Just l’endemà, el matí del 21 de febrer, va ser Chunzi Li, que s’estrenava com a corredora del Centre Excursionista d’Olot, qui va córrer la Marató de la Hivernal de Campdevànol, 42 km i 5400 m D+ acabant amb 2 h 40 m i 12ena posició femenina.

Malauradament la corredora Tània Querol va abandonar al quilòmetre 8 per una grip que arrossegava de feia dies.•

Fent colla minuts abans de la sortida a la Nocturna de la Hivernal de Campdevànol.

El febrer va començar amb dues grans curses de muntanya, la UTMC i la Trail Rocacorba, les dues al llarg del primer cap de setmana: Així, el 6 de febrer la Montse Sisteré va disputar la primera ultra trail de l’any, la Ultra Trail Montnegre-Corredor a Vallgorguina en la distància de 112 km i 6.169 mD+. La Montse va córrer durant 17 hores finalitzant la cursa en 3a posició en la categoria master femení.

El 7 de febrer es va disputar la Trail Rocacorba a Canet d’Adri que a causa del mal temps va ser una cursa dura però alhora divertida com asseguraven alguns dels 5 corredors del CEO que hi van participar en els 3 recorreguts que proposava l’organització. La Montse Badosa va córrer la distància de 20 km i 800 mD+ amb 3 h 7 m confirmant-nos que era “una cursa molt dura i tècnica”. En Joel Sanchís, que confirmava haver-s’ho passat molt bé, també va recórrer els 20 km amb un temps de 2 h 28 m.

En Gerard Martínez va córrer la distància de 30 km i 1800 mD+, tota una experiència per ell ja que es va perdre “vaig haver de plantejar de nou la cursa”, explicava. Malgrat aquesta pèrdua 18

Tania Querol i Chunzi Li a la Hivernal de Campdevànol.

Juanma Tavares i Joel Sanchís a la Trail Rocacorba.

A C T I V I TAT

Patrocina

En benefici de

Amb el suport de

S

OBRIM INSCRIPCIONS EL DIA 1 DE MAIG 19

ORD C E R L E EN

En Francesc Lòpez ens ha deixat En Paco Sastre ens va deixar. Magnífic company d'excursions al llarg de més de tres dècades, va marxar cap a fites més enlairades amb tota discreció, sense fer soroll.

Tots recordarem la seva presència a la colla, des d'una primera excursió a l'Agulla Blanca de Carançà fins al seu darrer viatge, passant pels tortells al Puig de Bassegoda.

La petjada deixada als camins de la Garrotxa no l'esborrarà el pas del temps.

Descansi en pau.•

20

I N FO R M A C

IONS

FLAMA DE LA LLENGUA El Centre Excursionista d’Olot és l’Entitat de la FEEC que agafa el relleu de la 48a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.

Després que el passat diumenge 21 de febrer de 2016 Al-Pi-nisme Club esportiu, l’Associació Flama del Canigó d’Igualada i Òmnium Cultural concloguessin els actes amb l’arribada de la Flama a Montserrat s’ha anunciat que la propera entitat que agafarà el relleu de renovació de la Flama de la Llengua Catalana serà el Centre Excursionista d’Olot.

Es tracta d’un esdeveniment anual que es manté ininterromput des de 1970 i vol refermar la voluntat d’un poble per mantenir ben viva la llengua catalana tot fent un homenatge a Pompeu Fabra. A més de la renovació de la simbòlica Flama de la Llengua Catalana, que crema a l’atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat, per al 2017 el Centre Excursionista d’Olot tenim previstes diverses accions i activitats culturals i socials que tindran lloc entre el gener i febrer del 2017. Un grup de treball amb membres del CEO s’ha configurat per tal de tenir una renovació amb èxit. Us en mantindrem informats.

Què és la renovació de la Flama de la Llengua Catalana?

La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un esdeveniment anual amb caràcter reivindicatiu, i alhora festiu, que organitza cada any una entitat o grup d’entitats i clubs excursionistes de la FEEC. Aquesta activitat, que s’organitza ininterrompudament des de 1970, vol refermar, any rera any, la voluntat d’un poble per mantenir ben viva la llengua catalana tot fent un homenatge a Pompeu Fabra. L’activitat consisteix en renovar anualment la simbòlica Flama de la Llengua Catalana, que crema a l’atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat sota el lema: “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”.• Imatges de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat el passat 21 de febrer. www.ceolot. cat

21

ION I N FO R M A C

S

OLOT, SUMA PEL 8000 Només en falta un, el Broad Peak, des del CEO sí donem un cop de mà a l’alpinisme català!

El 7 d’Agost de 1984, l’alpinista Óscar Cadiach aconseguia arribar al cim del seu primer vuitmil, el Nanga Parbat. Ara, 30 anys després, està a un pas de tancar el cercle.

Porta 13 vuitmils aconseguits i a l’horitzó el catorzè: el Broad Peak.

L’Alpinista barceloní vindrà a La Garrotxa per explicar-nos el seu projecte i compartirem amb ell una excursió per l’Alta Garrotxa i una bona arrossada. Ens agradaria que tots els socis i amants de les nostres muntanyes se sumessin a la sortida que té com a objectiu fer costat a l’Òscar Cadiach

en aquest objectiu. L’excursió amb el reconegut alpinista serà el 14 de maig i sortint d’Oix recorrerem l’Alta Garrotxa tot seguint pel Pairé, Sant Andreu de Bestracà, Puig del Bestracà (1044m), coll de la Portella, les Feixanes, coll joell, pont Trencat, Can Pei i Oix. Un itinerari d’unes 5 hores en total que culminarà amb una arrossada a Oix. Per a l'excursió cal dur esmorzar, i per dinar cal portar els estris per menjar i, si es vol, taula i cadires (si el temps acompanya el farem a l'aire lliure). Qui només vulgui venir al dinar pot trobar-nos a quarts de dues a Oix. Lloc i hora de sortida: a 2/4 de 8 als aparcament del Consum d’Olot o a les 8 a Oix. Preu del dinar: per a majors de 12 anys: 8 euros (gratuït per a menors de 12 anys).

Oscar Cadiach al Gasherbrum 1, juliol de 2014.

És obligatori tenir assegurança de muntanya, en cas de no tenir-ne en podem tramitar una de temporal el mateix dia per un cost de 2euros.

Donem un cop de mà a l'alpinisme català, el 14 de maig ens veiem a La Garrotxa, ens veiem a Oix!•

LA SALA 22 d'abril

19.30 h

Presentació del llibre Els meus tresmil

19.30 h

Presentació del llibre Els inuit.

CAÇADORS DEL GRAN NORD

de Jordi Mercader

de Francesc Bailón

+ info www.ceolot.cat

+ info www.ceolot.cat

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi esquivant la feina pel proper butlletí del Centre Excursionista...

22

25 de maig

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos!

CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

bicistarres@telefonica.net

www.ceolot. cat

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

www.ceolot. cat

SERVEI A DOMICILI

Aconsegueix els millors descomptes per reserva anticipada! Reserva on-line:

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

VIQOLOT 02-2016_Layout 1 10/02/16 14:56 Page 1

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

secció

MAINADA minimenuts!

Hola Hola Minimenuts i Minimenudes!!!

Aquests mesos no us podeu queixar eh! Que només hem fet dues excursions! Això sí, dues excursions en les quals hem caminat fins i tot més que els menuts!!! Que nosaltres som minis, però tenim unes ganes boges de caminar.

Per la primera sortida programada teníem pensat fer el cim de Sant Miquel del Mont! Però malauradament un fort vent del nord ens ho va impedir. Ens vam reunir tots al firal decidits a fer l’excursió, però les monitores “caguetes” van fer retirada... No volien que cap minimenut acabés l’excursió volant pels aires... (que fer una mica de “vueling” hagués estat divertit, també!)

No us penseu pas que ens vam rendir! Sant Miquel del Mont havia de ser nostre! Així que el dia 30 de gener de 2016 els minimenuts estàvem decidits a fer cim! Els reis ens havien portat tooot el material necessari per anar ben equipats: maletes i botes noves, brúixoles, jaquetes... La primera parada va ser al castell encantat, que segons ens van explicar s’hi havia dut a terme una lluita entre nobles i encara tenia forats de bala. Un cop ben esmorzats i amb l’energia de les llaminadures que ens va portar l’Abril... vàrem continuar fins a la segona parada, l’església de Sant Andreu del Coll on vam jugar una bona estona! Tot i la mandra per tornar-nos a posar a caminar, Sant Miquel ens esperava! Va ser un últim tram molt dur, amb plors i males cares... un tram que ens va fer suar! A dalt vam dinar i jugar, i fins i tot vam organitzar un casament!!!

Iep! I us en recordeu de la baixada pel mig de la fageda?

Amb un camí amagadot per les fulles? Semblava que ens haguéssim transportat a un altre món! I així és com els valents i estupends de minimenuts ja teníem a l’esquena un cim més!

El dissabte 20 de febrer els Minimenuts havíem decidit anar d’excursió a Xenacs, però gràcies a un correu d’última hora ens vam assabentar que hi havia una plaga de processionària, que segons sembla dóna moltes al·lèrgies, i com que no en volíem patir les conseqüències... vàrem decidir canviar l’excursió!

Així que...com que a Sant Miquel del Mont havíem hagut de fer una bona pujada, vàrem decantar-nos per una excursió més planera: sortir del parc de l’escola Bisaroques, caminar amunt cap a Batet de la Serra i anar fins al volcà Croscat. S’ha de dir que quan ho vàrem comentar amb la resta de monitors de la secció de mainada, alguns escèptics varen dir que seria massa llarg, però les monitores de minimenuts teníem plena confiança en aquests petits trapelles, així que no vàrem dubtar a fer aquesta bonica excursió!

Vàrem enfilar el camí ben puntuals, i tot i que al principi semblava que hi hauria força pujada, entre contes i quatre històries l’hora d’esmorzar va arribar en un obrir i tancar d’ulls.

Així que vàrem agafar forces amb els entrepans, les galetes i les maduixes. Un magnífic sol ens va acompanyar tot el dia, fins i tot n’hi havia que volien anar amb samarreta de màniga curta en ple febrer! El millor de tot, va ser arribar al gran parc de Batet on vàrem www.ceolot. cat

dinar. Abans però, vàrem fer mooolts superhipermegadivertits jocs! Que bé ens ho vàrem passar! Després de dinar vam seguir el nostre camí, i encara ens va quedar temps per fer algun joc arribant al Croscat... i sabeu què? Que els més petits de la casa deien que encara no estaven cansats! Si és ben bé que tenim uns excursionistes que no acaben mai les piles! Així que vàrem tenir tots els ingredients per tal que fos una excursió ben rodona!• 23

secció

MAINADA

menuts Sortida al Santuari de la Mare de Déu del Cos Hola Menuts i Menudes, com esteu? Us en recordeu de quina va ser l’ultima sortida de l’any 2015? Sí: nois i noies, vàrem anar al Santuari del Cos. Per als pares, mares i amics que no hi éreu us explicarem una mica què vàrem fer. Per començar, ens vàrem reunir a les 9 del matí al pàrquing de l’antiga estació, una vegada allà i desprès d’unes quantes dificultats, com sempre, vàrem fer els cotxes i ens desplaçàrem cap a Castellfollit de la Roca (al pàrquing del mirador) que era el punt on iniciàvem la nostra expedició.

Vam començar a pujar en direcció al Santuari (seguint les marques grogues “itinerànnia”, tot i així, sort d’alguns “xerpes” de menuts i menudes que ja es coneixien el camí i ens guiaven. A mig camí, vàrem fer una parada tècnica per esmorzar i agafar forces

Sortida a Sant Abdó Menudetes i menudets! Recordeu on vam anar a finals de gener? Fins a Sant Abdó! Aquest cop també vam quedar amb els pares a les 9 (que encara feia fred!) i ens van portar fins a les pistes de Batet. Però, a més, aquest dia ens va acompanyar en Biel, en les nostres aventures. Un cop a les pistes de Batet vam començar l’excursió en direcció a Sant Abdó amb molta energia. Entre converses, jocs i diversions amb els amics vam anar fent gana. Tanta gana que vam parar abans d’arribar a Sant Abdó i vam acabar esmorzant al mig del camí! I quan ja teníem les panxes plenes vam continuar l’expedició fins al cim, on vam passar una llarga estona jugant tots junts al pi i tocant les campanes de la petita ermita.

per seguir amb el nostre objectiu. Una vegada arribats a dalt, vam jugar, vam observar la natura (alguns varen trobar uns cactus gegants), vam investigar noves pedres i nous minerals. Seguidament ens disposàrem a dinar! (com sempre, vam cantar fent el nostre “rap” de sóc un cuiner). Desprès de molt jugar, riure i passar-nosho d’allò més bé, ens vam posar en marxa a fer el descens fins arribar una altra vegada al mirador on els pares i mares ens venien a recollir.

Per variar, com que havíem gastat massa energia jugant, vam dinar abans d’arribar al nostre destí! Però cap problema, perquè vam trobar un raconet perfecte per dinar i jugar amb tobogans de terra, pedres precioses, etc on tots els menudets

vam acabar nets com una patena. Finalment vam acabar la nostra marxa a Santa Pau on ens va fascinar el procés que duu a terme un tractor per fer les bales del camp!

Gimcana fotogràfica El passat 20 de febrer ens vam proposar fer una excursió un xic diferent per provar coses noves. A la mateixa hora que de costum ens vam despertar i vam quedar al pavelló firal. El que passava però és que aquell dia no pensàvem anar a la muntanya sinó córrer pels carrers d’Olot fent un munt de fotos. I és que la gimcana fotogràfica que havíem planificat consistia a aconseguir 20 fotos diferents que demostraven haver superat unes proves, com 24

per exemple, trobar una persona de 36 anys i fer-se un selfie, aconseguir un carnet de la biblioteca o ballar una sardana a la plaça Campdenmàs. En finalitzar la gimcana vam anar a dinar i després vam pujar el volcà Montsacopa per fer alguns jocs. Per acabar

secció

MAINADA

la sortida amb bon peu tots junts ens vam dirigir al teatre municipal on ens van passar un documental de l’Himàlaia. De ben segurs que no és l’excursió més normal que hem fet però sí la més divertida.•

petits!

Us en recordeu de l'aventura que vam viure plegats als Ganxos del Puigsacalm?

Havíem quedat a les 9 del matí al pavelló firal d'Olot. Allà feia molt mal temps: hi havia boira, feia fred, vent... Vam començar la caminada a Joanetes i des d'allà ens vam enfilar per un petit corriol bastant dret buscant el sol enmig de la boira. Durant la pujada ens va acompanyar un gos i un pit-roig molt amigable. Un cop vam ser sota els ganxos ens vam desempallegar de la boira i vam poder gaudir d'un paisatge únic: estàvem sobre un mar de boira immens, donava ganes de saltar-hi de bomba, fins i tot!

Després de la dura pujada venia el més divertit, els ganxos!

Alguns amb més facilitat que altres vam anar pujant i vam sortir a l'estrella de Santa Magdalena.

Amb un últim esforç vam coronar el cim del Puigsacalm, on vam dinar. Bufava molt de vent però teníem tanta gana que no li vam fer cas. Ja amb les piles carregades, alguns corrent, altres caminant i uns quants fent la croqueta vam anar baixant fins al Coll de Bracons on ens esperaven els pares! Va ser una aventura inoblidable!

La segona excursió del trimestre ens va portar al Bestracà.

El dia no acompanyava gaire, feia molt vent i fred. Els petits però, teníem massa ganes d’anar d’excursió així que vam agafar les www.ceolot. cat

motxilles i cap a Oix, disposats a viure una gran aventura. Vam sortir des del pàrquing del poble, vam travessar la plaça Major i vam enfilar-nos per un bonic corriol que ens conduïa cap a la nostra destinació. Vam prendre’ns la sortida amb calma i vam fer la primera parada als camps del Peirer on vam aprofitar per esmorzar i jugar fins a quasi esgotar les nostres forces, o almenys les dels monitors.

El cap d’una estona llarga, vam decidir continuar la ruta. Tot anava sobre rodes fins que vam arribar al coll. Allà la força del vent era bastant considerable així que vam decidir fer pinya i tots juntets, molt juntets, vam fer els últims metres fins a arribar a l’ermita, on vam finalitzar l’excursió.

Cansats de l’aire que bufava vam fer-nos la foto de rigor i vam tornar als camps del Peirer per poder gaudir del dinar i de la companyia.

Ben ventats però contents vam desfer el camí fins a Oix on, per què no, vam tornar a posar-nos a jugar fins que van arribar els pares.

Aquesta vegada els petits ens havíem fixat un altre objectiu d’alt nivell, pujar fins la Mare de Déu del Mont. Des de la plaça de Beuda i animats pel sol esplèndid que feia, vam enfilar camí. Ens vam haver de treure la son de les orelles ben aviat, hi havia una senyora pujada. Però sense adonar-nos-en, vam arribar al Castellot, 25

secció

MAINADA

on vam esmorzar per tornar a agafar forces.

Vam reprendre el sender que de tant en tant ens sorprenia amb unes vistes excel·lents.

Al mig del no res i a mode de tastet del que hi hauria a dalt, vam trobar el monestir de Sant Llorenç de Sous. Ningú no va dubtar ni un segon a descarregar la motxilla i endinsar-se aquest magnífic monestir. La gana ja treia el cap, així que vam posar la cinquena marxa

fins a dalt. Les sorpreses no s’havien acabat, al santuari de la Mare de Déu del Mont va ser, aquest mateix dia, escollit com a punt de sortida d’un grup de parapentistes, així que entre mos i mos gaudíem de les vistes i dels seus salts. Descansats i tips vam anar desfent el camí de pujada, fins arribar al poble on vam acabar l’excursió però amb ganes de fer la propera!

Per acabar la jornada d’excursions, decidim anar des del Torn fins a Besalú passant per l’església d’Ossinyà. El sol pica fort però tot i així el fred ens obliga a fer uns quants jocs de curses per escalfar-nos abans de començar a caminar. Uns més ràpids, altres més lents, ens enfilem fins trobar una petita clariana on decidim fer un esmorzar ràpid per tornar a la marxa com més aviat millor. Durant l’excursió no podem jugar gaire perquè el camí no ho permet, però tota espera té la seva recompensa! I és que quan els últims ja es queixaven del mal de cames, descobrim l’església d’Ossinyà envoltada d’un prat on dinem i, ara sí, juguem d’allò més! Uns fan cabanyes amb el que troben, altres exploren el territori i uns altres juguen al pi. Per acabar l’excursió, vam reprendre el camí per la cara nord de la muntanya fins a arribar al nostre destí, el sol ens va acompanyar durant tota l’excursió i cap núvol no va gosar aparèixer!•

mitjans!

24 hores a Muntanya La primera excursió de l’any 2016 va ser les 24h a Muntanya. El dissabte 23 de gener el grup de mitjans ens vam aventurar a fer la primera etapa d’aquesta concorreguda marxa popular organitzada pel CEO. Per tal de començar a escalfar motors, vam fer una gimcama fotogràfica per Riudaura durant el matí als llocs més coneguts del poble: l’escola, l’ajuntament, el parc, les pistes... i fins i tot vam fotografiar la sala on un monitor hi guarda tot de material d’escalada. Al cap de poca estona ja van arribar els nois, noies i monitors del grup de grans i vam dinar tots junts. A les 2 ben puntuals vam començar a caminar .... puja2016 da i més pujada era el que ens esperava. I que feixucs es van 26

fer alguns trossos! Cap de nosaltres no esperava que fes taaaaaaanta calor. Ara bé, les vistes eren esplèndides i això ho solucionava tot. En aquesta sortida us vam deixar anar més al vostre aire, així que cadascú va anar al ritme que va voler...no us podeu pas queixar, eh?! Arribant a Vallfogona vam fer un bon berenar i de seguida va ser hora

d’agafar l’autocar cap a Riudaura on ens esperaven els pares i mares. Per alguns però, el dia no es va acabar aquí... que atrevides vareu ser les que us vàreu atrevir a fer la segona etapa!

secció

MAINADA

Hostal de la Vall del Bac – Montmajor – Coll de Carrera I bé, després d’haver superat amb èxit el repte de fer la primera etapa les 24 hores tocava fer alguna altra excursió abans de les colònies. Així que a les 9 del matí del dia 20 de febrer estàvem tots a peu dret al pàrking del pavelló firal.

Aquest cop vam decidir d’anar cap a la zona de la Vall del Bac i fer el Montmajor, un cim molt bonic, envoltat d’unes vistes espectaculars. Per arribar-hi però, ens vam haver d’empassar una bona mà de revolts que no s’acabaven i que van fer marejar a més d’un. Tot i així, un cop arribats a l’hostal de la vall ja van passar tots els marejos i ens vam poder posar a caminar.

I vam anar fent xino-xano per un corriol molt bonic i ben assolellat fins que vam arribar a una petita però bonica pradera on vam poder parar i fer-hi un mos. Des d’allà ja vèiem on havíem d’arribar, així que quan vam arrencar de nou, ja estàvem mentalitzats de fins a on hauríem de caminar.

A mesura que anàvem pujant, els arbres s’obrien més i deixaven entreveure un preciós paisatge de l’Alta Garrotxa amb els Pirineus (poc nevats això si) al fons. El camí va transcórrer sense imprevistos fins que vam arribar a dalt, lloc on vam dinar tot contemplant les boniques vistes de la nostra muntanyosa comarca.

Per acabar de pair i jugar una estona, vam estar enfilant-nos per un arbre ben gros i maco fins que va ser l’hora de tornar cap avall, on una bona colla es van motivar i van acabar baixant corrent pels corriols com saltimbanquis, fet que ens va permetre arribar a baix en un moment i poder descansar en un prat al costat del lloc on ens venien a buscar els pares. I potser per la

calor i l’excitació del moment alguns nens i també algun monitor va acabar rebent un bon raig d’aigua que per sort, amb el bon temps que va fer, es va eixugar de seguida.

I ja cap a les 4 de la tarda els pares ens van venir a buscar per portar-nos al Te-

atre Principal d’Olot on, per tancar un dia rodó, un grup d’alpinistes i fotògrafs ens mostraven i explicaven la seva experiència a la Vall de Langtang al Nepal. Un documental que segur que no va deixar a ningú indiferent.•

grans!

Hola GRANS! Fem un repàs de les excursions d’aquest 2n trimestre: Acabant el nou any, ens vam disposar a explorar la naturalesa de la nostra terra, la Garrotxa! Vam sortir del Sallent, tot enfilant Santa Maria de Finestres per uns caminets estrets que donaren a una espectacular fageda. Ens sentíem en un lloc inhòspit, les fulles caigudes no deixaven veure el terra, els fajos no ens deixaven veure el cel, y la boira que mig s’intuïa, feia d’aquell un paisatge magnífic. Vam continuar enfilant el Puigsallança, tot canwww.ceolot. cat

tant i cridant per no ser confosos pel dinar d’uns caçadors, que cal dir, semblaven no trobar-se en les millors facultats, inclús algun monitor va passar por! Un cop passat el perill i deixant enrere el santuari de Finestres, vam arribar al pic del Puigsallança a on vam gaudir d’unes vistes espectaculars del Bassegoda i la zona volcànica. Ens disposárem a baixar i a la collada ens va entrar la gana, així que dinàrem i deixàrem descansar, només per una estona, les cames. Amunt motxilles! I continuem fent baixada envoltatsde fajos. Al cap d’una bona estona ja ens trobem a Santa Pau, on 27

secció

MAINADA

els pares ens esperaven per portar-nos al confort de la llar.

Aquest any era el primer cop que participàvem a les 24h organitzades pel CEO, per això vam quedar unes hores abans de començar a caminar per dinar, carregar forces i saber com funcionava la marxa. Un cop van ser les 2 del migdia vam sortir de Riudaura i ens vam començar a enfilar cap al Puig Estela. A l'última pujada el sol ens va fer la guitza i ens va fer suar de valent.

Un cop a dalt, i després d'agafar una mica d'aire, vam començar a enfilar la baixada fins a Vallfogona del Ripollès, on ens esperava un bon berenar per recuperar forces.

La 2a etapa ja va començar de fosc, així que ens vam posar els frontals al cap (una cosa nova per a alguns de nosaltres) i vam començar a fer camí fins a Sant Joan de les Abadesses. Un cop allà vam travessar pel pont vell i vam agafar el bici-carril fins Ogassa, on al final de tot ens esperaven les ultimes pujades que es van fer eternes.

Per sort ja oloràvem els macarrons que ens esperàvem al pavelló. Un cop tips i amb l'experiència a la butxaca ja podíem tornar a Olot amb l'autocar per descansar.

A principis de febrer, per preparar-nos per a la gran ruta que ens esperava, vam fer una sortida a Rocacorba. Vam sortir de Sant Esteve de Llémena, un poble que molts de nosaltres ni coneixíem, i vam anar fent una pista planera cap a Granollers de Rocacorba. Un cop allà vam haver de travessar una serralada per tal de poder accedir a la muntanya de Rocacorba. A mitja pujada vam perdre la pista que seguíem de manera que vam haver d’acabar d’arribar a dalt per la carretera. Un cop a dalt vam entendre el nom d’aquesta muntanya: el cim està format per una roca espectacular a sobre de la qual hi havien construït un castell en el seu temps. Ens vam enfilar al “balcó” del castell i des d’allà vam poder observar unes vistes espectaculars; fins i tot es veia Girona! Després de fer una foto a un grup de gent gran molt simpàtica, vam començar a baixar. Seguint les indicacions del GPS vam fer un tros de carretera i finalment ens vam endinsar cap a un caminet una mica embardissat. De cop i volta ens va sorprendre una senyora gran: “Ei, marrecs, que no sabeu que no podeu estar aquí?” Havíem anat a parar al jardí d’una casa privada! Disculpant-nos vam sortir d’allà i vam seguir el nostre camí fins a Falgons, on vam trobar un tobogan 28

que ens va cridar l’atenció. Després d’una petita pausa vam seguir fins a Mieres, on s’acabava la nostra etapa. Quin fart de caminar aquell dia! Sort que sou uns valents i unes valentes!

I per últim, aquest segon trimestre els grans vam marxar cap a terres un xic més llunyanes de l'habitual. El nostre destí fou Montserrat! Montserrat és una de les serres més emblemàtiques de Catalunya, i els grans ens la vam recórrer del dret i del revés.

Un xic de bus abans d'arribar a Monistrol ens va servir per posar-nos al dia i un cop allà, puja que pujaràs, escales i més escales, ens vam plantar al Monestir de Montserrat. Allà més d'un es va quedar meravellat amb els "paisatges" he, he!

Com que l'endemà tornaríem al Monestir no vam estar-hi molt de temps i vam començar el que potser ha estat el dia més intens de la temporada. El camí de la cara sud de Montserrat amaga molts indrets espectaculars, insòlits, inhòspits, abruptes, màgics... I els grans els vam recórrer tots. Recordeu passar arrambats a parets

altíssimes de conglomerat, escletxes entre dos llates de muntanya, serpentejar entre les imponents agulles? I tot això mentre anava passant el temps, un temps que ens va regalar un moment especial, la posta de sol; una posta de sol que tot i que estàvem molt cansats vam gaudir com nens petits.

Per posar un xic d'aventura a la ruta vam acabar d'arribar al refugi Vicenç Barbé de nit, i recordeu que no el trobàvem...? Quins moments eeeeh? L'estada al refugi, en arribar tard i marxar d'hora es va fer curta, però suficient per recuperar forces.

La ja famosa Mariona ens va recomanar l'avenc de Pouetons, el qual fa 160m de profunditat i 300m de galeries. Abans de trobar-lo però, ens vam embardissar un xic, com ja és normal al nostre centre, per alguna canal d'allà a prop. Finalment, i ja amb les motxilles a l'esquena, vam pujar per la Canal Ampla fins al trencant d'aigües. Un cop allà ens vam llençar cap a la cara nord, la qual vam acabar de recórrer la resta del dia, tot observant les seves imponents parets verticals. Vam tornar al Monestir, on vam menjar el ja clàssic pa

secció

MAINADA

amb fuet. I finalment una bona baixada, aquesta vegada esquivant les escales per la drecera dels 3 quarts.

Podem dir, esperem que vosaltres

també, grup de grans, que va ser una ruta que recordarem durant molt de temps. I que tot i que va ser de les més dures que hem fet, també de les més boniques. I que

vàreu estar estupends, tothom voldria tenir un grup com el vostre!

Ens veiem a la següent! :)•

roca humida. Finalment, vam aconseguir veure la llum i vam arribar sans i estalvis; ara bé, alguns pantalons no van tornar sencers a casa!

El mes de febrer vam fer una sortida pels volts d’Oix. Vam sortir del poble mateix i vam començar a enfilar cap al Bestrecà.

Enmig de vaques i arbres vam fer el cim, on vam rebre una classe de reconeixement de muntanyes essencial com a excursionistes que som. Vam començar a baixar per l’altra vesant de la muntanya i ens vam dirigir cap a Hortmoier. Allà vam poder dinar sota uns Roures Mil·lenaris i prendre una mica el solet que feia. Vam tornar a emprendre el camí seguint la pista que ens va portar altra vegada fins a Oix, ens vam ben atipar d’aigua fresca i cap a casa falta gent!

24 hores de muntanya Com cada any, el Centre Excursionista d’Olot organitza les 24h de muntanya i la secció de Mainada sempre hi té representació. Aquest any van assistir-hi fins i tot els mitjans a la primera etapa que anava de Riudaura a Vallfogona. Els grups de grans i joves van continuar un xic més, fent la segona etapa fins a Ogassa.

Es va sortir de Riudaura a les dues del

migdia i vam començar a enfilar cap a Vallfogona, el camí a vegades més dret a vegades menys, ens va permetre gaudir d’unes vistes genials i d’una posta de sol amb el cel rogent. Un cop a Vallfogona, ens hi esperava un avituallament que es va posar de perles per agafar energia per a continuar caminant. Llavors ja era ben fosc i els frontals es van començar a deixar veure. Vam anar fent camí sense ser gaire conscients de l’hora ni de les distàncies, vam creuar Sant Joan de les Abadesses i vam agafar la Ruta del Ferro que ens va portar fins a Ogassa, quines ganes teníem d’arribar, només teníem els macarrons al cap! I no ens van decebre, vam menjar i vam poder estar per allà xerrant i comentant l’excursió tot esperant el bus. Al final ja força tard, vam tornar a arribar a Riudaura on els pares ens esperaven des de feia una bona estona, sort que són tan trempats com vosaltres!•

joves!

L’última excursió del 2015 vam anar per un lloc molt proper i alhora molt desconegut. Els pares ens van portar fins a l’hostal de Sadernes, ben conegut per tothom, però en agafar la pista, de seguida ens vam desviar per un caminet que tirava cap avall. Sense adonar-nos-en, ens vam veure plantats al mig del riu, i com pot ser això?

Doncs perquè en algunes èpoques hi ha trams del riu Llierca que queden secs, tota l’aigua es desvia per sota i deixa el llit del riu al descobert. Així que vam continuar pel riu enfilant-nos i saltant rocs fins que vam arribar a Castell s’espasa, tant de tros que pensàvem que havíem fet!

Vam tornar a agafar la pista i llavors el que vam agafar va ser un caminet de pujada, que ens va portar fins al Pas del Cabró, un forat per on ens vam haver de colar tot grimpant, realment semblàvem cabres de veritat! El camí era molt aeri però tothom se’n va sortir de primera, es nota que ja porteu temps voltant per l’alta Garrotxa!

Vam dinar en unes roques amb unes vistes genials, i tan bon punt vam començar a notar el fred vam anar baixant; el camí no quedava gaire clar, així que vam continuar esquivant troncs, branques i alguna www.ceolot. cat

29

secció

MAINADA

Les monitores i monitors del CEO estrenen equipació!

Aquesta temporada, les monitores i els monitors del CEO anem equipats amb una fantàstica jaqueta de Ternua, una marca de roba de muntanya que de molt bon grat ha volgut col·laborar i ens n’ha facilitat l'adquisició. També cal agrair l'esforç que ha fet el Centre Excursionista d'Olot per equipar l'equip de 25 monitores i monitors de la secció de Mainada del CEO amb el suport de Tavil i també de l'Aresta. A més, els fantàstics vinils de Piropop fan que anem molt ben identificats a la muntanya i així puguem guiar a totes les nenes i nens que venen a les sortides dels caps de setmana. De moment ja ens han fet passar l'hivern molt més suportable i de ben segur que aquesta primavera encara ens faran servei per mantenir-nos calents i secs. Una vegada més, gràcies a totes les persones que ho han fet possible. Tot plegat és fruit de la confiança de les mares, pares, nenes i nens que cada any us sumeu a poder

gaudir d'unes fantàstiques aventures per camins, boscos i muntanyes úniques de la Garrotxa i d'altres indrets d'aquest món.

Molt agraïts, les vostres monitores i monitors.•

no ens veiem tots. Llavors ja va arribar l'hora dels calçots, la carn... La diada es va allargar fins ben entrada la tarda tot compartint riures, experiències i amistat.

Acabar aquest escrit inèdit per engrescar els joves de fa anys a fer alguna

trobada més de tant en tant. Som els millors! I dir que la secció de Mainada del CEO aconsegueix crear famílies, amistats i grups que ni la distància ni el temps poden separar. Seguiu així! •

Retrobament joves!

El passat dissabte 13 de febrer, a part dels grups habituals de mainada, es van trobar alguns dels joves que fa anys havien format part de la secció. No vam ser molts els joves que ens vam trobar, ja que la majoria dels que ara fa un parell o tres d'anys érem joves hem anat tots per camins diferents, i trobar dies per trobar-nos tots és complicat. Però la sortida va anar de la següent manera. En Dani, que va ser el nostre "monitor" aquest dia, i ara ja ha tornat a marxar, però aprofitem per desitjar-li que li continuï anant molt bé tot per Indonèsia.

Vam fer cotxes, tot i que no van ser els pares els que ens van portar, ja ens hem fet grans i la majoria portem cotxe, i tots junts ens vam dirigir fins a l'Ermita de Sant Simplici. Vam trobar un tresor del Geocaching i tot seguit ens dirigírem fins al Molí Nou. Al molí nou és on celebraríem una calçotada, però ens vam adonar que faltava pa, de tal manera, que tots junts ens en vam anar fins als Hostalets d'en Bas on vam comprar uns quants pans. Vam aprofitar l'excursió per posar-nos al dia, ja que feia temps que 30

A C T I V I TAT

per Ramon Feixas i Kim Agustí

S

de banyoles a la franja de ponent DE FONTSAGRADA A MUR

per Ramon Feixas

El dia 17 d’octubre del 2015 el grup format per excursionistes que assistírem a la convocatòria dels centres excursionistes d’Olot i de Banyoles vam desplaçar-nos a Fontsagrada per continuar la travessia arrencada des de Banyoles ja fa temps, i que està ja albirant el seu objectiu estanyós.

A les 10 ja ens esperava la nostra companya Montse de Mallorca amb la seva ensaïmada que vam acompanyar amb un vinet llaminer de l’Empordà. Bon començament per una etapa que projectava uns 9 quilòmetres de planer, seguint a riba i a riba, amunt i avall de la Noguera Pallaresa per poder-la travessar per l’únic pont que hi ha amunt del Pantà de Terradets, i que és per a vianants, però ben sòlid. Vam fer-nos a nord prop del canal de Gravet. Vam deixar a la dreta el poble de Vilamitjana i vam passar per l’espai natural dels Arenys, lloc d’observació de natura. Fet això, vam creuar el riu i, en sentit contrari varem passar pel Pla de Palau, i resseguir la riba fins a l’Espona. Vam sortir a la carretera per, a no tardar, creuar també la via. Des d’allí seguíem paral·lels a la via fins a l’estació de la Guàrdia. Allà hi havia un grup fent pràctiques d’escalada, suposem que per a no iniciats donat el tamany de la roca. Nosaltres, però, vam seguir per una carreterota de conreus que vam haver de deixar quan ja s’aplanava i seguir per corriol fins a trobar una altra pista que ens encarava al nostre proper objectiu.

Això era en el serrat per on puja es puja el castell de la Guàrdia, que a nosaltres no ens venia de camí.

Via Crucis de la Guàrdia

Fotos: Kim Agustí

de pujada però valia més el seu encant. Planeja fins al Barranc de Mur. El travessa i s’enfila per les guaites dels Castells de la Guàrdia, Mur i Miravet. Ziga-zagues sàvies enfilen fins a la carretera, que es travessa poc abans de Collmorter, que és una barriada de l’avantcim.

A dalt hi ha el Castell i la Col·legiata. Nosaltres teníem contractada una visita a les 6 de la tarda. Hi vàrem arribar amb temps de sobres, i la guia va esplaiar-se prou en contar-nos com s’havia mercadejat amb les obres d’art de la col·legiata que les campanes musiquen, i com els comptes tenien rivalitats originades en herències i conflictes amb els moros. Raó de ser de la filera de torres que es donen la vista al Pallars per vetllar per la seguretat de Mur ( això a pesar d’un dron a vol de mosca per sobre del castell que es veu que era algú que feia un treball per la Generalitat però forçava la guia a cridar més.).

Acabada la visita l’autocar ens retornà a la casa de Colònies a la Guàrdia per fer nit. Havent sopat els nostres cantaires van animar la festa al bar, on fins i tot va interessar la gresca a gent del poble. Plegats vam passar una estona animada.

Noguera Pallaresa

Quan portàvem 15 quilòmetres de camí per aquella secana terra, però amb un riu prou cabalós, vam arribar a la Guàrdia. Alguns van aprofitar per fer alguna foto als vells però ferms carrers fortificats, però ja era l’hora de dinar. Fins i tot en opinió dels cuiners de la casa de Colònies on vam anar, ja era passada i l’arròs ben pastat. Nosaltres, però, el vam trobar prou bo. Val més així que al revés.

La casa de Colònies és al capdamunt del poble, i el camí del Viacrucis arrenca a l’entrada de baix, així que vam tenir ocasió de veure més els curiosos carrerons de la Guàrdia, aquests menys guarnits. El camí que puja de la Guàrdia a Mur era la part bonica del dia, sobretot havent-hi ja algun color de tardor. Era de tarda, i era www.ceolot. cat

Castell de Mur

31

A C T I V I TAT

S

Col·legiata de Mur

del CASTELL DE MUR a COLL D’ARES El diumenge, dia 18, havent esmorzat i reunits tots, l’autocar ens va traslladar de nou a Mur, a pesar de que la carreterica dóna exigència al conductor que és bon profesional.

Teníem pel davant una altra etapa en la que la pujada principal seria de tarda, però també la tarda seria la part més atractiva com ho havia estat el dia anterior. Generalment per una pista poc apte per vehicles vam enfilar-nos cap a Miravet. Hi ha un gran rètol que prohibeix acostar-s’hi per perill d’ensorrament de les parets que no han acabat de caure. Així que ens ho vàrem haver de mirar des del nostre camí estant.

Sant Esteve de la Sarga

A l’hora de la migdiada ens quedaven 600 metres de pujada, així que la son se’n va anar sola, i amunt. Tot i això el camí és molt agradable ja des del principi i més amunt esplendorós.

Alguns recordàvem anècdotes passades mentre pujàvem. A prop del Coll de la Pua vam trobar la carretera, que vam seguir en sentit descendent, només un trosset. Aviat vam reprendre la pujada que tornaria a ésser sostinguda. Havíem preparat bé l’ambient ja que a l’arribar a Coll d’Ares l’expressió més corrent fou:”Ja hi som?, em pensava...” De totes maneres, encara quedava una lleugera qüestió. Resulta que l’autocar ens esperava a dalt, i el punt més alt de la carretera no era el Coll, així que uns sacrificats voluntaris varen seguir fins a trobar l’autocar, per indicar-li on érem. Solventat el petit incident vam començar , ara sobre rodes, el descens de la serra del Montsec d’Ares per la part sud, que al seu peu i ha el poble d’Ager. La carretera per l’autocar és exigent. Pels marxaires es preveia que ho seria el grau de l’Onso en la següent etapa. No és habitual acabar una etapa a dalt d’una Serra però la geografia ens ho ha donat així, i tampoc es habitual convertir-la en el punt final de tota travessia com per circumstàncies és el meu cas. Però a l’hora que escric això, el grup ja ha aconseguit la fita d’Estanya, i no puc acabar sense manifestar la meva satisfacció i agraïment vers als que hem compartit camí en aquest grup des de Banyoles i que en la meva imaginació puc percebre el pas del grup per les solitàries contrades presidides pel Montsec dAres i d’Estall, i em sento molt gratificat amb el grup amb el que he tingut oportunitat de fer aquesta travessia de Catalunya d’est a oest.

Miravet

Amb un cop de coll més petit, vam enfilar-nos a la serra del Meüll, i amb desnivells molt inconsistents varem anar avançant prop del carenar que allà ens decantava cap a sud-oest. El Corral de la Plana va ser construcció més entera d’aquest tram posada en un collet. Tot seguit vam vorejar la serra del Coscó i la del Sastret.

Vam deixar a mà dreta lo Tossal i vam arribar al GR1 en un cop de roc de Castellnou del Montsec. Nosaltres però vam seguir aquest sender al revés. Ens vam encarar a sud per la resta de l’etapa, tot baixant fins al poblet de Sant Esteve de la Sarga. Seguint en descens de seguida vam arribar a la font que va resultar que no rajava. Vist l’èxit vam enfilar el marge pedregós a la recerca d’un lloc adequat per dinar. No va pas costar de trobar-lo. Qui més qui menys va compartir menjar i especialment beure.

32

Sant Esteve de la Sarga

A C T I V I TAT

DE COLL D’ARES A MONTFALCÓ

per Kim Agustí

Montsec d'Ares

El dissabte 13 de febrer, després d’un llarg viatge des de Banyoles i Olot, tornem a Coll d’Ares (1501 m), a la carena del Montsec, disposats a encetar el darrer cap de setmana de la nostra travessia. Som 43 excursionistes, llueix un sol esplèndid i bufa un vent suau. A tres quarts de 12 del migdia encetem una breu pujada, per carretera, fins a l’observatori astronòmic, bastit al primer dels tres cims del serrat de la Corona (1573 m), sostre de l’itinerari d’avui. Seguim cap als altres dos cims, tot gaudint de l’extraordinari panorama d’uns Pirineus ben nevats, i encetem una llarga baixada per la carena, completament pelada. Aviat fem una breu aturada al planell situat al capdamunt del grau de l’Onso. Abans d’encetar la davallada, ens acostem a un esplèndid i aeri mirador, que ens permet endevinar bona part del recorregut del cap de setmana, i fem beguda.

El grau de l’Onso permet superar la cinglera, que sembla barrar-nos el pas cap a la Noguera Ribagorçana. No és molt complicat, però sí força aeri en algun tram, i per agilitzar el pas de la colla estenem cordes en els punts clau. A peu de grau seguim per un camí molt pendent i tarterós, que aviat s’endinsa en una pinosa socarrada per la processionària. Al capdavall arribem a la cabana de la Plana, un bon punt per contemplar, relaxadament, la cinglera que hem deixat enrere.

Des de la ruïnosa cabana baixem esgarriats pel bosc fins a trobar el fressat camí que ve del castell de Sant Llorenç. Una part de la colla l’ha escollit d’entrada i s’ha estalviat les emocions de la baixada pel grau. El seguim cap Grau de l'Onso www.ceolot. cat

S

a la font del Llop i el mas de Carlets (755 m); són les 3 de la tarda, una bona hora per dinar. A l’interior de la casa, una colla menjarà els darrers fesols amb cansalada i botifarra esparracada de la travessia; els altres, tampoc no passaran gana. Algunes gotellades comencen a caure d’un cel que s’ha tornat ben gris.

A dos quarts de 5 sortim del mas pel camí de Mont-rebei.

L’impressionant portell del Montsec havia de ser la fita senyera del tram final de la nostra travessia; des de feia més de mig segle no hi havia cap lloc per creuar la Noguera Ribagorçana entre la gegantina resclosa de Canelles i el Pont de Montanyana, i l’objectiu de la travessia era aquesta població. Però mentre erem de camí, l’any 2013, va ser inaugurada una palanca al congost del Seguer, que ens va obrir nous horitzons. A les portes del Mont-rebei, girem cap a la nova palanca (510 m) i un cop allà, com per provar la seva solidesa, hi fem la fotografia de grup.

A l’altra riba comencem a pujar per un camí que ens hauria de portar a l’abandonat poble de l’Estall, però unes passarel·les completament artificials permeten de superar, de baixada, dues cingleres i donen accés a Montfalcó. Aquesta obra, més pròpia de països rics que no del nostre, s’ha convertit en un atractiu turístic de primer ordre i dóna vida a unes terres convertides en desert des de la construcció del pantà, l’any 1959. Baixem doncs per les passarel·les i enfilem el camí de pujada cap al corral de la Vinya i la font de Montfalcó. Amb les darreres llums del dia arribem a cal Batlle (778 m), alberg que ens acollirà per passar la nit.

El poble de Montfalcó formava part de l’antic municipi de Fet i era completament abandonat fins a la rehabilitació de cal Batlle.

Reduït a un munt de ruïnes cobertes de bardissa, només en destaquen dos edificis, el mateix alberg i l’església de Santa Quitèria, singular edifici del segle XI, d’una sola nau amb transepte, dos absis rectangulars, voltes de canó i porta d’entrada a la façana nord.

Situada en un enclavament del bisbat d’Urgell, probablement fou la capella d’un castell ja desaparegut. Bastida en un veritable niu d’àguiles, és el millor mirador del Mont-rebei, Canelles i el congost de Fet; malauradament hem arribat de fosc i demà pel matí seran pocs els que la visitaran.

Fem nit a cal Batlle, un establiment prou recomanable. La vetllada, molt animada, s’allarga fins a una hora difícil de recordar, però demà, a les 7, tothom a esmorzar!

Congost del Seguer 33

A C T I V I TAT

S

DE MONTFALCÓ A ESTANYA

Fet

Mont-rebei

Santa Quitèria

A les 7 esmorzem, però l’espai és reduït i els comiats i pagaments sempre s’allarguen. Quan ja no queda ningú als serveis, a un quart de 9 i novament sota un cel ben serè, després d’una nit amb pluges, sortim de Montfalcó per l’antic camí de Fet. Molt ben traçat i senyalitzat, baixa en direcció al barranc de Tres Termes fins a confluir amb una pista. L’embassament de Canelles va negar la continuació del camí, al seu pas pel barranc, i ara ens caldrà seguir la carretera fins a trobar un corriol que permet de travessar el rec després de rodejar la cua del pantà.

A l’altre marge comencem a pujar decididament, per corriols, antigues pistes i trams del camí vell. Als peus de l’encimbellat nucli de Fet trobem una bifurcació; escollim l’atrevit pas de les Graeres, accés directe a la part alta del poble. Aviat arribem al mirador, esplèndida balconada sobre el Montsec de l’Estall, el congost de Mont-rebei i el Montsec d’Ares, amb Montfalcó i Corçà en un terme més proper i l’embassament als nostres peus.

El poble de Fet (765 m) fou bastit sobre un dominant esperó de roca, envoltat de cingleres. L’antic castell, possessió de la canònica d’Àger i el comtat d’Urgell, és documentat l’any 1068. Els 34

edificis actuals del poble són molt més moderns, però no en queda cap de sencer. L’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, era un monumental edifici dels segles XVII-XVIII , però la volta va caure fa dècades. Totes les cases són igualment en estat de ruïna avançada. Fet va ser, fins al 1965, cap d’un municipi que comprenia també Montfalcó i Finestres. Al començament del segle XX tenia 252 habitants, que ja només eren 8 quan fou inaugurat l’embassament de Canelles; aquell any, fou annexat a Viacamp.

Després de fer un segon esmorzar, baixem del poble a l’oratori de la Mare de Déu de Bellmunt, amb el vidre trencat i la fornícula buida. Seguim cap als embardissats rentadors i allà agafem un magnífic camí, que creua el barranc de la Font i comença a pujar mandrosament. Travessem també els barrancs de la Carbassa, de la Coma dels Orts, de la Creu i d’Iscles, gaudint sovint de fotogèniques perspectives del penyal de Fet, i pugem a la serra de Sabinós.

Allà fem una segona aturada i agrupem la colla.

Trepitjant una carretera, ens enfilem pel llom de la serra fins a l’arrodonit i poc definit cim de la Creu (852 m), lloc de pas d’una carretera més ampla, però també sense asfaltar, que vertebra tota la contrada. La seguim en direcció a ponent i la deixem més endavant, per agafar una altra pista que baixa més directament cap al fons de la vall. Tornem a la carretera principal poc abans del monu-

Pont de Penavera

A C T I V I TAT

mental pont de Penavera, que permet de superar el riu Guart, convertit en un braç silenciós del gegantí embassament de Canelles.

A l’altre marge seguim per la carretera, que aviat comença a pujar.

S

però per estar pintat d’un insultant color blau marí. Al voltant del poble, nombrosos rètols senyalitzen els llocs més atractius de la rodalia, però cap és escrit en la llengua dels antics pobladors de la contrada.

Els núvols només deixen caure quatre gotes i arribem a l’autocar, que ens espera uns centenars de metres més enllà del poble, ben eixuts. No ens ha calgut l’impermeable en cap de les 20 etapes, el cel ha beneït la nostra travessia cap a ponent! Són les 3 de la tarda i fem la darrera fotografia de grup abans de marxar d’Estanya.

Anem a dinar a mas Roy, establiment situat als peus de la carretera de Benavarri. L’àpat s’allarga amb el lliurament de records a tots els participants i múltiples brindis. Després de 5 diumenges, 1dissabte i 7 caps de setmana complets, al llarg de 4 anys, hem assolit la nostra fita. Vam sortir d’un estany i hem arribat a un altre, trepitjant camins i visitant paratges que guardarem per sempre en la nostra memòria.

En el camí de tornada, nous projectes van prenent forma. Fins ben aviat!•

Estany Gran d'Estanya

En uns paratges molt secs, ondulats, sense grans muntanyes i coberts d’una vegetació pobra, sorprèn escoltar el sorollós corrent d’aigua del barranc del Regué; sense dubte ens acostem a un fenomen hidrològic rellevant. Poc més enllà de la masia dels Prats, agafem un fressat camí que s’enfila a l’estany Gran o de Baix d’Estanya. La seva encisadora imatge, amb l’encastellat poble al fons, ens anuncia l’arribada a la nostra fita. 16 hectàrees d’un blau intens conviden a la contemplació i el repòs, però núvols negres

Estanya

Horaris de la travessia De Fontsagrada al pont del pla de Palau i Guàrdia de Tremp

3 h 41 min

Del poble al Castell de Mur

1 h 13 min

Del castell a Miravet i Sant Esteve de la Sarga

3 h 33 min

Del poble a Coll d’Ares

2 h 01 min

Del coll al serrat de la Corona, el grau de l’Onso i mas de Carlets

2 h 26 min

Del mas al congost del Seguer i Montfalcó (cal Batlle)

2 h 10 min

De l’alberg a Fet i la serra de Sabinós

2 h 41 min

De la serra al pont de Penavera i Estanya

2 h 44 min

De Banyoles a Estanya

122 h 25 min

apressen el nostre pas; hem de donar la volta a l’estany, pel costat de ponent, abans d’arribar als peus d’Estanya (744 m).

El lloc d’Estanya, documentat l’any 1059, fou conquerit pel cavaller Arnau Mir de Tost en una de les seves campanyes per les terres de Ponent. Possessió de la canònica d’Àger, va ser un nucli fortificat, amb muralla, porta d’accés i castell al cim del penyal. La seva imatge actual és la d’una petita població rural, encara viva, coronada per un dipòsit i l’església de Sant Romà, edifici del 1586. Només un dels seus edificis destaca enmig dels demés, www.ceolot. cat

35

A C T I V I TAT

S

La colla a Estanya

36

Foto: Xari

Bibliografia

Cartografia

• Viatge a la frontera de Ponent, de Joan Tort i Donada. Pagès editors, Lleida, 1998.

• El Montsec i muntanyes veïnes, de Manuel Cortès i Ribelles. Centre Excursionista de Lleida, 1984.

• Catalunya Romànica, volum XVI, la Ribagorça. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1996.

• Paseos y excursiones por el Montsec. PRAMES, Zaragoza, 2009.

• • • •

Congost de Mont-rebei, 1:20.000. Editorial Alpina i GeoEstel.

Montsec de l’Estall, 1: 25.000. Editorial Piolet.

El Montsec I, 1: 40.000. PRAMES. Montsec d’Ares, 1: 20.000. La Comarcal.

CO L · L A B O per la Colla del dissabte

RA C I Ó

3 DIES A L'ALT BERGUEDÀ Les muntanyes de l'Alt Berguedà seran, per segona vegada, un marc esplèndid per a la nostra sortida nadalenca. En aquesta ocasió hem escollit el sector nord-oriental de la comarca, amb els rasos de Tubau i els cims del Catllaràs com a fites senyeres de la caminada. Anteriors visites a aquests paratges van agradar a la colla, malgrat els molts revolts de les carreteres que hi donen accés, i la proposta de tornar-hi va ser acceptada sense oposició; tampoc no hauria estat escoltada, tot s’ha de dir.

Hem programat un recorregut circular de tres dies, amb sortida i arribada a Sant Jaume de Frontanyà i nits a la Pobla de Lillet i Sant Romà de la Clusa. Sant Jaume és el municipi menys poblat de Catalunya, amb només 26 habitants, però conserva la monumental església de la seva antiga canònica, del segle XI. Quan hi arribem hi regna la tranquil·litat més absoluta i el nostre pas serà fugisser.

El 27 de desembre, a tres quarts de 9 del matí, sortim de Sant Jaume de Frontanyà (1072 m) pel camí que planeja cap a cal Vicenç i s'enfila al collet de Sant Jaume. Som 13 excursionistes de la Colla del Dissabte i el dia és esplèndid. Més enllà seguim per la carretera de la Pobla fins al coll de la Bataiola. Allà agafem una altra carretera, sense asfaltar, que va a la creu de Soler i comença a pujar, cada cop més estreta i en pitjor estat, pel llom de la serra; aviat és barrada al pas de vehicles. Ens enfilem pels rasos de Tubau, travessem la collada Gran i assolim el concorregut cim del pedró de Tubau (1543 m), coronat per l'oratori dedicat a Sant Marc. El panorama hi és immens, abasta des dels Pirineus fins a Montserrat i de l'Alta Garrotxa al Pedraforca, amb tot el camí de tornada, fins a la Pobla de Lillet, als nostres peus. En podem gaudir a pleret, però primer devorem el magnífic esmorzar que ens espera al bell cim.

Pedró de Tubau

A dos quarts d’1 del migdia encetem la davallada, que serà força més atractiva que no la pujada. Baixem per una pinosa fins al ras de l'Estimbador, un altre magnífic mirador, i anem a cercar el començament del grau Boixader. Allà el camí regira i desfila als peus de les Baumes, abans de baixar per la fageda fins al revolt d'una pista, al costat d'una bassa. Cap a l'esquerra ens portaria directament a la Pobla, però nosaltres preferim allargar l'itinerari i planejar cap a la collada de Palomera, situada als peus del Morro www.ceolot. cat

d'Ulà i el pedró de Tubau. Ens enfilem a Palomera, imponent masia, i més enllà del seu quintà agafem el bonic camí que va cap a les Muntades; la xemeneia fumeja i els gossos ens borden, però no veiem ningú. Seguim pel quintà, cercant corriols, cap al veïnat d'Aranyonet (1080 m) i allà fem una segona aturada.

Aranyonet

L'església dedicada a Sant Romà era el centre del petit veïnat, documentat l'any 982. El temple és d'estil romànic, però va ser reformat i capgirat el 1888. Actualment és molt abandonat i gairebé passa desapercebut. En procedeix una majestat del segle XIII, conservada al Museu Episcopal de Vic. Al seu costat s'alça una altra imponent masia, el Portell, també tancada. Aranyonet pertany al municipi de Gombrèn i a la comarca del Ripollès, i és accessible per carretera des del coll de Merolla. El pedró de Tubau domina la rodalia.

Un bon camí ens condueix a la Creu, collet on encetem una ferma davallada que ens porta al fons dels Engorjats del riu Arija. El camí el travessa repetidament, però el seu migrat cabal no és cap obstacle. La glaçada, un element que crèiem oblidat, és present en moltes raconades. Anem a les ruïnes del molí de la Teuleria i a la Teuleria de Montverdor, masia habitada; hi trobem, una altra vegada, uns minuts d'amable conversa. Seguim per la carretera que hi dóna accés fins a confluir amb la que ve de Sant Jaume de Frontanyà. Més enllà, altre cop a la vora de l'Arija, la deixem i agafem un magnífic camí carreter, ben enllosat en alguns trams, que ens porta al monestir de Lillet.

L'església de Santa Maria de Lillet, amb dotze segles d'història, és prou interessant i complexa com per merèixer una detinguda visita, però avui no toca. Donem la volta al conjunt dels edificis, fem una breu aturada, guaitem la rotonda de Sant Miquel i tornem al nostre itinerari. La carretera que dóna accés al monestir continua en direcció a ponent, però aviat agafem un bon camí que baixa a la font del Pla i als carrers del barri de les Coromines, de la Pobla de Lillet. A un quart de 6 arribem a l’hostal cal Pericas, bastit a la vora del Llobregat (843 m); hi farem estada.

Un cop dutxats, és l'hora del pessebre vivent de la Pobla, però fa un fred que pela i hem concertat el sopar per a les 8 del vespre.

La visita a la vila, molt atractiva, queda per a una altra ocasió.

37

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Pont Vell de la Pobla de Lillet

El dilluns 28, a un quart de 10 del matí i després de fotografiar el Pont Vell, sortim de la Pobla de Lillet pel camí de Falgars. Aviat el Pedraforca, il·luminat pels primers raigs del sol, crida la nostra atenció. Passem per l'heliport i encetem el camí dels Graus, que conserva notables trams dels seus antics empedrats. La pujada és prou sàvia i permet de contemplar belles perspectives de la vall d'un jove Llobregat. Passem pel primer grau, el més bonic de tots tres, i seguim cap al pont bastit sobre l'antiga línia del telefèric del Catllaràs. Aquest fou construït l'any 1906 i va donar servei, primer a les mines de carbó i més tard a les explotacions forestals, fins al 1929. El camí travessa pinoses i rouredes i s'enfila mandrosament per una careneta. Més enllà dels segon i tercer graus trobem una creu i anem a confluir amb la carretera d'accés a Falgars. Visitem un espectacular mirador i una segona creu i arribem al santuari (1279 m).

El lloc de Falgars és documentat l'any 985 i la seva primera església cap allà al 1120, però els edificis actuals foren construïts a partir del 1646. El santuari de Santa Maria en aquestes dates és tancat i no hi trobem ningú.

Sortim de Falgars seguint les marques del GR-4, que ben aviat comença a pujar per una fageda. El camí, en molts trams convertit en pista o rosseguera de troncs, s’enfila cap al pla de Sant Cristòfol, al camp de l'Ermità i al collet Llobató. Ja per carretera, gaudim de bonics miradors sobre Cerdanyola i Bagà i arribem a la

Roca del Catllaràs 38

collada de Sant Miquel. Ens hi espera un esplèndid àpat, gentilesa de l'equip de suport. Un cop tips, completem la pujada al Cap de la Roca de la Clusa (1729 m), cim prou panoràmic malgrat la vegetació que el cobreix.

Des del cim tornem a la collada i ens enfilem al Serrat Negre (1781 m), sostre de la muntanya i del nostre itinerari. Malgrat haver estat explotat recentment, el bosc el cobreix i no ofereix cap panorama. Fem una fotografia de grup i baixem cap al pla de la Clusa i a la roca del Catllaràs (1685 m). La boira ens envolta i pràcticament donem per acabada la caminada d'avui; ho aprofitem per fer una segona aturada i buidar el que ens queda a les motxilles.

Aviat la boira s'aixeca, just a temps per poder allargar el nostre itinerari. Anem a la collada del Pla de l'Orri i ens enfilem al Serrat de Corró (1765 m), també conegut com el Pedró i puig Lluent, en mapes antics. Bonic mirador de les muntanyes del Berguedà, hi fem una nova fotografia de grup.

Serrat de Corró

Al cim del Serrat de Corró acaba el nostre recorregut pel Catllaràs, reducte català de la flor de neu. Deslliurats de la boira, però sota un cel ben gris, tornem a la collada del Pla de l'Orri i allà agafem la carretera que baixa a la casa que li dóna nom i a Sant Romà de la Clusa (1370 m). Farem la segona nit al seu refugi, establiment que ja coneixem d'un anterior esmorzar.

L’antiga església parroquial de Sant Romà de la Clusa és un bonic edifici d'estil romànic del segle XII, d'una sola nau amb absis semicircular i porta d'entrada a la façana de migdia, encertadament restaurat fa mig segle. Conservava una interessant majestat de la primera meitat del mateix segle, destruïda el 1936. La vall de la Clusa, de poblament dispers, forma part del municipi de Castell de l’Areny, de només 75 habitants.

Malgrat l'anunci de nevades, el dimarts 29 desperta ben serè.

A dos quarts de 10 del matí sortim del refugi cap al ras de Clarent, serrat molt panoràmic. Seguim, a peu de cinglera, cap a les migrades restes de cal Tibat, masia que fou desmuntada i enduta.

Passem per la font de les Calamites i anem al Grau Pedrís. Deixem el camí de coll Pan i ens enfilem al Cap del Puig Lluent (1638 m), esplèndid mirador; podem contemplar el pedró de Tubau, la nostra fita d'abans-d'ahir, el Serrat de Corró, una de les d'ahir, i la Roca Forcada i Montclús, les dues que ens resten per completar l'itinerari d'avui. Ens queda molta feina per fer, però no tenim pressa. La

CO L · L A B O

Sant Romà de la Clusa

carena, des del Grau Pedrís fins a Creu Melosa, és partionera amb l'antic terme de Viladonja, de la comarca del Ripollès.

Des del cim baixem per la carena, en direcció a llevant, fins a tombar cap al collet d'Ardericó. Allà agafem la carretera, que travessa belles fagedes i baixa a trobar una altra carretera, la que ve de Montclús; la seguim cap a Ardericó i la collada d'Arderiu, però abans d'arribar-hi trobem la taula parada, gentilesa, una vegada més, del nostre impagable equip de suport.

Un cop satisfets, ens enfilem a l'aeri i panoràmic cim de Roca Forcada (1544 m), trepitjant un atrevit corriol i sota un cel ben gris.

El nostre pas per aquest veritable niu d'àguiles serà fugisser, però justifica plenament la llarga marrada que ens hi ha portat. A les 2 del migdia encetem el camí de tornada, cap a la collada i Ardericó. Al refugi hi fem una plaent aturada, enriquida per una intensa conversa política i una beguda singular. Seguim per la carretera cap a Montclús, pairalia bastida en una àmplia carena; malgrat unes queixes incipients, arribem fins als peus de la seva capella, bastida l'any 1898.

Tornem de la casa a la veïna collada i allà agafem la carretera que s'enfila a la carena. No trobem un camí que ens donaria accés directe al pla del Genai i seguim pel vial senyalitzat fins al pla Fondo de Baix. Ens enfilem a la carena, tornem al GR i seguim, en una pujada no desitjada, fins a la collada de Fatjabranca (1505 m). Allà encetem la darrera davallada, cap al pla del Genai i la Creu Melosa.

Algú demanava arribar de fosc i potser ho aconseguirem. Després de gaudir d'una espectacular posta de sol, arribem a la casa de Frontanyà i anem a cercar el camí que baixa al poble. La manca de llum no ens impedeix veure llargues fileres de processionàries, aquí i allà. Haurem d'encendre els frontals? Molts no en portem i apressem el pas. Finalment, a les 6 i cinc de la tarda, arribem a Sant Jaume de Frontanyà. En aquest tranquil poble acaba la nostra caminada, però ens espera un esplèndid sopar al Gat Blau de Borredà. A l'hora dels cafès, comença la preparació de la travessia de l'any que ve. Fins ben aviat!•

Roca Forcada

RA C I Ó

Text i fotos: Kim Agustí

Horaris de la caminada De Sant Jaume de Frontanyà al coll de la Bataiola, la creu de Soler i el pedró de Tubau

1 h 52 min

Del pedró a les Baumes, Palomera i Aranyonet

1 h 55 min

D’Aranyonet als Engorjats, el monestir de Lillet i la Pobla de Lillet

1 h 40 min

De la Pobla al santuari de Falgars

1 h 31 min

Del santuari al camp de l'Ermità i el Cap de la Roca de la Clusa

1 h 35 min

Del cim al serrat Negre, la roca del Catllaràs i el serrat de Corró

52 min

Del serrat a Sant Romà de la Clusa

52 min

De Sant Romà al Cap del Puig Lluent

1 h 20 min

Del puig a Ardericó i Roca Forcada

1 h 24 min

De la Roca a Ardericó i Montclús

1 h 26 min

De Montclús a la collada de Fatjabranca i Sant Jaume de Frontanyà

1 h 50 min

Total

16 h 17 min

Recorregut

56 km

Bibliografia • Catalunya Romànica, volums X i XII. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1987 i 1985.

Cartografia • Mapa Catllaràs - Picancel, 1: 25.000. Editorial Alpina i GeoEstel. www.ceolot. cat

39

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE GALLUR - ALAGÓN

VINT-I-QUATRENA ETAPA

Alagón.

Gallur i el pont de l'ascensor.

Divendres, 27 d’abril de 2012. Festa de la Verge de Montserrat.

Avui també anem amb poc pes, el just per passar la diada. Sortim a dos quarts de vuit. Baixem a la població per acostar-nos a l’Ebre.

Travessem el pont de ferro, aquí hi ha una gran zona de pícnic molt ben equipada. Ens encarem en direcció Sud caminant per mig de camps de conreu, per la zona del “Tronco”. Arribem a l’ermita de “Santa Ana” i resseguint un meandre ja divisem la població de Pradilla de Ebro, amb el seu peculiar campanar mudèjar inclinat, passem la població; està tot molt desert, també compta amb una bonica zona de pícnic i té uns 650 habitants. Ara el camí ens porta al pas de barca de la “Virgen del Rosario”, pas que fa servitud als estadants de Pradilla i als de Boquiñeni. Per un pont guanyem l’altra riba de l’Ebre i que, de continuar, aniríem a la població de Boquiñeni, que ens queda a menys de mig quilòmetre. Aquesta població té un “Dance” en llaor de “El Santo Cristo de las Capillas” que se celebra el 25 de maig, compta amb uns 950 habitants. Nosaltres seguim el curs fluvial fins a un altre meandre, aquí una barca passa a l’altra riba per poder anar als camps de conreu; anem caminant fins al ”soto de Boquiñeni” i durant uns tres quilòmetres entem envoltats d’una frondosa vegetació fins arribar a unes platjes de gravilla, tombem a la dreta i ens trobem amb unes hortes molt ben

Panell i pont de ferro a Ga. 40

cuidades, són les “parcelas de Boquiñeni». Travessem una fàbrica de pinsos tot caminant entre fruiters i pollancres ens acostem a la població. Sense entrar-hi continuem fins a Luceni, uns dos quilòmetres. Poc abans de la població i sobre un promontori es poden visitar les restes d’un assentament musulmà. Nosaltres no ho vam fer.

A Luceni estan de festa, a la plaça hi tenen muntat un tancat per fer-hi les curses de braus i algun carrer amb proteccions per al “Encierro”, els 1050 habitants i algun foraster podran gaudir d’aquestes festes taurines així com també d’un “Dance” que celebren per Sant Pere Màrtir, el 29 d’abril (d’aquí a dos dies) llàstima! no ho veurem; anem a fer una cafè amb llet i després de reposar una estona prosseguim. Hem deixat el riu a la nostra esquerra que dibuixa un anar i venir per seguir de dret fins trobar-lo de nou. Tornem a separar-nos d’ell fins al llogaret d’Alcalà de Ebro de 250 habitants, aquest llogaret i el poble veí de Pedrolo, (que ens cau fora de ruta) són molt famosos ja que Miguel de Cervantes hi situa algún passatge del seu “Quijote”, concretament els que fan referència a la “Ínsula Barataria” (imaginat llogaret on Sancho Panza seria el Governador) i al palau de “Los Duques” amb la “casa de los Villahermosa de Pedrolo” hi ha un monument al “Governador

Ermita de Santa Ana.

CO L · L A B O

de la Ínsula, Sancho Panza”.

Seguim, en direcció a Cabañas de Ebro, entrem en una pollancreda vorejada de camps cultivats, anem avançant ara en direcció Sud i al poc trobem el “Mirador del Ebro”, no te més vista que la que es veu des de qualsevol lloc. Continuem fins a Cabañas de Ebro, lloc on fem parada per menjar, ens hi estem uns tres quarts d’hora. Aquesta població, que compta amb 550 habitants, té com a filla important a Casta Ibáñez, que fou una heroïna de “los Sitios de Zaragoza”. Ara el camí ens porta per pista un tram i continuem per sender voltats d’hortes fins a trobar la carretera A-126 que traspassem per túnel, ens acostem a la sèquia d’”Alagón” que seguim fins a un pont sobre la AP-68, una vegada traspassada l’autopista caminem al costat de via del ferrocarril i entrem a la poblció d’Alagón, fi de l’etapa d’avui. Alagón compta amb uns 300 habitants.

Pas de barca.

L’enclavament correspon a la ciutat ibèrica d’Alaun. Era la més oriental de les ciutats vascones i va encunyar moneda amb inscripcions en alfabet íber. El “Bronze de Contrebia”, que data de 15 de maig de l’any 87 abans de Crist, relata un plet entre els habitants d’Alaun i Salluie, l’actual Saragossa, pels drets de regadiu.

RA C I Ó

Pollancrera.

L’any 714, l’Islam arriba a la Vall de l’Ebre, sent Alagón població important de la Marca Superior d’Al-Andalus, de la qual Saragossa era la capital. En el seu castell va dormir el 14 d’octubre de 935 el califa Abderraman III. Al llarg de l’Edat Mitjana, a Alagón, es van celebrar Corts Aragoneses, va ser centre cristià d’una comarca amb majoria de població mudèjar dedicada a l’agricultura. Al costat dels cristians hi havia a Alagón una poderosa aljama jueva, situada al voltant de la placeta Virto. A partir del segle XVI, el caseriu s’estén cap al NE entorn al carrer Major i la plaça Nova (avui d’Espanya), englobant barris preexistents com el de Sant Joan. Al segle XVIII, els jesuïtes edifiquen un col·legi i una església, al solar de l’antic Call. A finals de segle, el Canal Imperial d’Aragó salva a Alagón el major escull que tenia per arribar a Saragossa, construint-se un magnífic aqüeducte sobre el riu Xalo, popularment conegut com “El Caracol”. Finalment el segle XX suposa per Alagón el naixement d’activitats industrials que s’afegeixen a les tradicionals agrícola i comercial, instal·lant-se en 1900 la Fàbrica Azucarera i finalment, el 1980, Opel Espanya a la veïna localitat de Figueruelas.

Ara ens cal anar a l’estació del tren i agafar-ne un que ens torni a Gallur, abans, però, anem a fer unes cerveses. Avui hem caminat uns 35,200 quilòmetres amb una mitjana de 4,7 q/h i amb un temps de 7,31 hores per un terreny totalment pla. La diada ha estat ennuvolada, ideal per caminar. El paisatge bonic i distret, potser una de les etapes amb més poblets. I en anar sense pes també s’hi coneix.

Arribats a l’Alberg de Gallur ja si veu més moviment, clar, som divendres al vespre. Sortim a la terrassa i la fem petar una estona amb els que porten l’establiment. A l’hora de sopar ja hi ha més gent.•

Pradilla de Ebro. www.ceolot. cat

41

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

L'Ebre i Boquiñeni.

Monument a Sancho Panza.

Desnivell

Preparatius per la Corrida.

Mapa

42

La "Flo" que no fa estiu

...

DE LA MANERA QUE DOMINO LA "SINCRO", MEDALLA D'OR ASSEGURADA!!!

TOT XIPOLLEJANT, PENSO QUE EN LLOC DE FLO, SE M'ESCAURIA MOLT MéS dIR-ME: GEMMA, "GEMMA AMEN - GUAU"

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

T • O B R I • A G R E • N I

A • A R • N U T R I C I O •

R A P I S S A R A • • L E S

R C • N U E S A • C E L • E

A T I D A G • U R O L E G S

C I M A • U E R I M • T R •

O V A T • R I A D A • R I S

N I G • N A • S A • • A N I

E T I L E • R • U S A T G E

N A N A • C E D R E S • O N

S T O P • L I R A • S U S A

E S • S I A N A • M A S • •

• • C U E P • M O N J O S •

T R E S C A R A S • A S E S

SOLUCIÓ

43

SORTIDA DE BEUDA A LES 7 DEL MATÍ