Centre Excursionista Olot núm. 205 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 205 s d e C a ta rs io n is te BRE 2017 u M c E x S E E D ts E d ’E n ti ta OCTUBR F e d e ra c ió

4,00 €

SUMARI secció MUNTANYA

Director: Ramon Regí

EL CAMPAMENT D'ESTIU

4 17

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

INFORMACIONS LA BIBLIOTECA DE MUNTANYA LA SALA

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

MOTS ENCREUATS SOLUCIÓ

6 6 7

8 31

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room Impressió: Impremta Aubert

secció 9

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

secció MAINADA

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

Dipòsit legal: GI-1453-1994 AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

COL·LABORACIONS PASSEJADA PER CA L'ANTICICLÓ L'EIGER, PER L'ARESTA MITTELLEGI MUNTANYES DE LLIBERTAT GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 30ena ETAPA

20 23 27 29

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

Fotos portada i contraportada: Pep Hubach (Corriols de Llum)

secció

A M U N TA N Y

2 9 16 23 30

3 4 5 6 7 10 11 12 13 14 17 18 19 20 21 24 25 26 27 28 31

NOVEMBRE 2017 Dg

1 8 15 22 29

9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

MES D'OCTUBRE

MES DE NOVEMBRE

 Dia 1: Torre del Cos ( Vallespir) Itinerari: El Tec (poble), mas de Vilafort, la Collada, torre del Cos, mas el Cos, Santa Cecília i el Tec. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja ( cal portar dinar a la motxilla). Lloc i hora de sortida: a les 7 del aparcament del Consum. Coordinador : Florenci Padrosa.

 Dia 4 i 5: Travessia de Prats de Molló a Beget i Oix Itinerari del dissabte: Prats de Molló, els Casals, coll de la Guilla, can Molins, santuari del Coral, cal Pubill, coll de Vernadell, cim de la Clapa, coll de Malrem, coll de Golofreu, el Grau i Beget. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja. Lloc i hora de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum. Farem nit a Beget, en plena festa de la Divina Majestat. Itinerari del diumenge: Beget, pont d’en Quelet, planes d’en Batlle, la Farga, can Passalaigua, can Jepet, Rabassa, coll de Bestrecà, el Peirer i Oix. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja. Coordinador: Pep Badosa. Cal inscripció anticipada pel bus i l’estada a Beget (places limitades).

 Dia 7: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (III) De Betera a Arles. Itinerari: Betera, collet d’en Pei, puig de l’Estela, torre del Coll de la Porta o de Betera, coll Bufador, Palet de Roland, dolmen de la Caixa de Roland, estació de Jacotí i Arles. En acabar la sortida, visita guiada a l’abadia de Santa Maria d’Arles. Hores de marxa efectiva: 4. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Guiatge: Kim Agustí. Coordinadors: Quim Oliver “Xari” i Josep Espunya.  Dia 15: Ruta de les Fonts i el patrimoni de Fontcoberta Itinerari: Melianta (plaça de la Font), font de Melianta, monòlit de la Pedra Dreta, font de la Teula, veïnat de Figueroles, ca l’Oriol, font de Pedra, veïnat d’en Fares, aulina Reclamadora de l’Omeda, aulina Reclamadora del puig Saguàrdia, font de can Pujaol, Fontcoberta i Melianta. Hores de marxa efectiva: 3 (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Joan Coma. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.  Dies 21 i 22: 4a TREPITJA GARROTXA Veure informació a l’apartat corresponent.  Dia 29: Puig de Cubell Castanyada Itinerari: Carretera de Collfred, faig de can Font, coll de Rebassosa, serrat de Llevacaps, font Fresca, collada de sant Tomás, puig de Cubell, coll de Ciuret, camí de Pla Traver a Collfred, roc de l’Àguila i carretera de Collfred. Hores de marxa efectiva: 4. Hora i lloc de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum Coordinador: Josep Espunya.

Mina Saragossa (23-VII-2017) 4

OCTUBRE 2017 Dl

 Dies 11 i 12: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (IV i V) D’Arles a Sant Llorenç de Cerdans i Sadernes. Itinerari del dissabte: Arles, coll de Paracolls, piló de Belmaig, serra de Montner, coll de la Senyoral, coll del Noell, Sant Llorenç de Cerdans. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Farem nit a Sant Llorenç de Cerdans. Itinerari del diumenge: Sant Llorenç de Cerdans, pla Castanyer, hostal de la Muga, Sant Julià de Ribelles, camí de les Canals, Sant Aniol d’Aguja, el Gomarell, Sadernes. Dinar de germanor a Sant Aniol. Hores de marxa efectiva: 6. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Coordinadors: Grup Excursionista Peu Alegre i l’equip habitual.  Dia 19: Sortida al massís del Garraf Itinerari: Caminada fins arribar a Sitges, per conèixer el massís del Garraf, que forma un aparell càrstic gairebé únic a Catalunya, amb una gran importància geològica, biològica i paisatgística. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja. Lloc i hora de sortida: a les 7 de la marquesina de la parada del bus del Parc Nou d’Olot. Està prevista la tornada a Olot entre les 19 i les 20 h. Coordinador: Consorci del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Sortida conjunta del CE d'Olot i el GECA de Sant Esteve d’en Bas. Cal apuntar-se amb temps per les places del bus.

secció

DESEMBRE 2017 Dl

M U N TA N Y

1 2 3 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 4

MES DE DESEMBRE  Dia 26: Matinal per l'Alta Garrotxa Itinerari: Oix, pont romànic, Aiguabella, coll de Palomeres, Santa Bàrbara de Pruneres, pla d’en Pei i Oix. Hores de marxa efectiva: 3 i quart. Lloc i hora de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa.

 Dia 6: Fira de Sant Nicolau Itinerari: Aparcament dels Pins (Sant Privat), camí del salt del Sallent, el grau de Pla Traver, camí dels Matxos i Sant Privat. Hores de marxa efectiva: 4. Lloc i hora de sortida: a 3/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Nota: Hi haurà esmorzar per a tothom, però cal apuntar-se amb antelació al CEO. Coordinador: GECA.  Dia 17: Pessebre al puig del Casso Itinerari: La Muntada, camí de les Canals, Ribelles, puig del Casso, Ribelles, camí de les Canals i la Muntada. Hores de marxa efectiva: 6. Lloc i hora de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pere Guitart. Hi haurà dinar de costum a Ribelles i es pujaran amb cotxe tot terreny els estris per dinar de tothom qui ho vulgui.

Vernet (1-VII-17)

 Dia 31: Esmorzar a Finestres Itinerari: Santuari dels Arcs de Santa Pau, Santa María de Finestres i santuari dels Arcs. Hores de marxa efectiva: 3. Hora i lloc de sortida: a 3/4 de 8 de l'aparcament del Consum o a les 8 del santuari dels Arcs de Santa Pau. Coordinador: Pep Badosa.

Comabona (25-VI-17) Travessia Vallter-Núria (17-IX-17)

Costa Pubilla (30-VII-17) www.ceolot. cat

Fabert (9-VII-17) 5

ION I N FO R M A C

Biblioteca

munt a ny a

Ens ajudes a millorar la Biblioteca? Com bé sabeu, estem readequant la Biblioteca i volem renovar el fons i els serveis. És per això que volem conèixer l'opinió i els interessos de tots els socis i sòcies i amants de l’excursionisme i la muntanya. Ens dónes un cop de mà?

Enquesta 2017 Només et durà uns minuts, moltes gràcies! Enllaç directe al formulari de Google https://goo.gl/forms/8f7iyezssfdoaLlr2

Per una Biblioteca de muntanya amb recursos i coneixements d'excursionisme, esports de muntanya, natura i patrimoni de la Garrotxa i Pirineu. L'enquesta estarà vigent durant tot l’any 2017. Moltes gràcies.

RECOMANEM L’any 2016 va fer trenta anys de la tragèdia al K2: 13 alpinistes hi van perdre la vida i només 2 van sobreviure. A K2. El nudo infinito, Kurt Diemberger relata i analitza amb profunditat els tràgics esdeveniments. Kurt divisa per primera vegada el K2 l’any 1957 des de la base del Broad Peak. A partir de llavors, tota la seva vida gira al voltant d’aquesta màgica muntanya. Després d’alguns intents frustrats, hi torna el 1986 amb Julie Tullis amb l’esperança de fer cim. Però una inesperada tempesta atrapa a set persones a vuit mil metres d’altitud durant

diversos dies. Kurt i Julie, després d’arribar al pic que havien anhelat durant tants anys, lluiten per les seves vides en un combat desigual contra les forces de la naturalesa. Després d’un tràgic descens, només dues persones arriben al camp base i sobreviuen a la ira de la muntanya. K2. El nudo infinito és un clàssic de la literatura de muntanya que no us podeu perdre. Al CEO també trobareu l’autobiografia del mateix autor Entre cero y ocho mil metros.

Planifica bé les teves rutes amb les millors guies de muntanya www.ceolot.cat/biblioteca

Biblioteca de

Tot això i més a: www.ceolot.cat/biblioteca 6

munt anya

I N FO R M A C

IONS

LA SALA 02/09 al 30/10 Exposició fotogràfica LA MEDICINA DE LES FLORS De dilluns a dissabte de 19 a 21 h.

+ info www.ceolot.cat

QUOTES SOCIS 2018 Tal i com es va aprovar en Assemblea general ordinària de socis de 31 de març de 2017, us informem que les quotes de soci per l'any 2018 seran les següents:

0-5 anys  0 € 6-17 anys  7 € 18-64 anys: • socis titulars  32 € (abans 31 €) • socis adherits  20 € (abans 19 €) 65 o més anys  10 € Els rebuts es passaran per banc la primera quinzena de desembre.

+ info: ceo@ceolot.cat

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi fent les correccions ortogràfiques per el butlletí del Centre Excursionista d'Olot. www.ceolot. cat

MOTS TS ENCREUA 1

per Teresa de Fortuny

3 4

•

11 12

• •

13 14

Horitzontals 1. No justificables. Àrea. 2. Cortina molt gran que tapa l’escenari. Pertanyent als llavis. Abreviatura de transitiu. 3. Sempre ens fa costat. Aquell que ven llibres. 4. Calaixera. Del revés, l'animal de granja que canta a punta de dia. Níquel.

Verticals 1. Pàtria d’Ulisses. Del revés, la teva. Ocupa el volum d’un recipient. 2. Capità del Nautilus. Profunditat insondable. Una bona carta de la baralla. 3. Suprimiries. Forma antiga de la nota do. 4. Comerços o obradors de la llaminadura que conté cacau

• • • • • •

•

7 8

• •

• • • • •

•

• •

•

• •

•

• •

•

5. Símbol de l’amper. L’article masculí italià. Hipocorístic castellà del nom Dolors. Dóna al brou un sabor característic (plural). 6. Desplaçats. Període de temps indefinit. Les llars des ocells. 7. Faig caure. Si és confortable, és el millor seient. Est. 8. Llences. Símbol del rönt-

gen. Nom d’home. 9. Tractament d’aristòcrata britànic (plural). Els han tallat la cua. 10. Membre de certa dinastia àrab instal·lada a Damasc. Tailàndia. Abans era el camí més transitat. 11. Aquells que no senten els cops ni les ferides. Feu versos. 12. Fòsfor. Sofre. Abominable.

Preposició de lloc. 13. Llei d’Arrendaments Urbans. En un organisme, petita cavitat. Article determinat. 14. Llevant. Del revés, tolls d’aigua. Litre.

i sucre. 5. Carboni. Cinc-cents. Petita elevació del terreny. Sofre. 6. Els de Dràcula sí que fan por. Litre. Alumini. 7. Abans en sortia molta de Cardona. Oest. Gronxo. 8. Guarniu. Condicional. Mil sis. 9. Saben molt bé com organitzar una muntanya de llibres.

10. Protagonista femenina de la novel·la Doctor Zivago. Aquell que conté alum. 11.Gràcia i refinament. Qualsevol de les dues pedres circulars que componen el molí. 12. Sud. Carrer sense sortida. Monedes que corren per Turquia. Bor. 13. Haveu. Va perdre la primogenitura per un plat de llenties. Símbol del camp

elèctric. 14. Caragoleu formant rulls. Cinquanta. Casa bé amb el julivert.•

L’ESTIU A LA SECCIÓ DE CURSES DE MUNTANYA Durant l’estiu les corredores de la secció de Curses de Muntanya del CEO han participat a diverses curses; Montserrat Sisteré, corredora de llargues distàncies, va ser “finisher” a la Buff Epic Trail d’Aigüestortes amb 105 km i 7.700 mentres de desnivell positiu, una cursa marcada pel mal temps a Espot on es va neutralitzar la cursa. Amb un gust amarg Sisteré explica que no va ser una bona experiència per a ella. També va ser neutralitzada per mala meteorologia durant la seva participació al Grand Raid de Pyreneés amb 220 km i 13.000 positius.

Berta Balda · Cursa de la Marrana

La corredora Berta Baldà va participar a la cursa Catllaràs de les Missions X3, amb 28 km i 1.700 de desnivell positiu i la Cursa de la Marrana d’11 km i 900 metres de desnivell positiu. Finalment, el corredor Xevi Pérez va córrer l’Open Cavalls del Vent, una cursa no competitiva de 80 km i 5.400 de desnivell positiu. Recordeu que podeu seguir les curses dels membres de la secció a les xarxes socials amb el hashtag #CMCEOlot

Montserrat Sistere · Grand raid des pyrenees

www.ceolot. cat

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el 'hashtag' #CMCeolot

secció

MAINADA

menuts i petits!

Gorgues les Planes d'Hostoles Ei, petits! Com ha anat l’estiu? Bé, suposo… Recordeu com va anar l’última excursió de l’any? Va ser la sortida de gorgues! Per celebrar l’inici de l’estiu vam decidir anar-nos a remullar a les gorgues de les Planes d’Hostoles. Abans de començar l’excursió, però, vam jugar al clip. Un joc que consistia a intercanviar un clip per diferents objectes amb gent del poble. Vàrem aconseguir un grapat de coses xules! Un cop acabat el joc ens vam dirigir a les gorgues i tot passejant pel bicicarril vam arribar-hi. Que boniques que eren! Un cop remullats ens vam vestir i vam tornar al poble perquè semblava que es posava a ploure, i, efectivament, de cop i volta la pluja va arribar! Aquella sí que va ser una sortida passada per aigua!•

Colònies Ceolines 22 - 26 de juny Hooola hooola “celokos”! Eps! recordeu el súper creuer que ens vam muntar abans de les vacances? Déu n’hi do quin tros de tripulació que us va atendre durant la setmana eeh!!! I aaaii el capità i el company que duia sobre l’espatlla... quin goig que feien i que bé us ho van fer passar! Ho recordem? El magnífic creuer embarcava a primera hora, i tots vosaltres passatgers, ben preparats per a l’aventura, vau haver de superar els estrictes controls de seguretat, on de ben segur que us van requisar més d’un element. Tot seguit vau anar coneixent la 10

secció

MAINADA

tripulació que rondava pel vaixell, els quals us van donar el braçalet ceolines i a qui vau entregar el vostre súper-vaixell demostrant aquestes “skills” de “ceolokos” que teniu. Un cop embarcats va començar el gran viatge ple d’aventures rumb a Santa Paz. Abans d’arribar a la bonica ciutat, ens esperaven moltes activitats per als creueristes, com les sessions de “zumba” i “karaoke”, una miqueta d’”aquagym” i “cactiu” per seguir amb l’exercici, la sensacional visita al museu que ens va deixar realment impactats, la zona chill out & cocktail per relaxar-nos, etc. A més, cada nit podíeu gaudir d’un autèntic “show” a càrrec de la tripulació! I entre rialles i més rialles vam arribar a Santa Paz, on sols amb un mapa i un llapis vau explorar d’una punta a l’altra tot el meravellós poblet, tot fent preguntes als autòctons per descobrir més coses sobre el lloc. I tornem a embarcar, que la diversió continua dins del vaixell amb uns macrojocs geeenials plens d’aigua, mitjons pudents i bogeries! I no podia faltar la insuperable gimcana americana amb el fang i la pintura com a protagonistes. Entre la pista sabó, el camuflatge amb fang, les batalles de bombardes de farina i el “body painting”, vam acabar bruts de cap a peus! Finalment, ens esperava la gran gala Ceolines. Tots/es ens vam posar ben guapes i guapos per ballar tota la nit sense parar entre cocktails de sucs variats i un gran pica-pica per celebrar el final de la travessia i la nostra gran amistat!! Amb molt i molt i molt d’amor, els vostres estimats monitors i monitores!!•

www.ceolot. cat

Ceolines!

secció

MAINADA

mitjans!

Excursió al riu Bones #mitjOnspudents! Us en recordeu de la esbojarrada excursió al riu de Sadernes? Ens vam trobar tots a les 8 del matí al pavelló firal i en un tres i no res ja érem als cotxes amb direcció el 3r pàrquing del camí de Sadernes. Allà vam fer quatre exercicis i balls per escalfar-nos una miqueta, perquè... a l’ombra, molta calor, no feia! Ben escalfats, sense samarretes i amb les bambes ben collades ens vam ficar al riu. L’aigua era CONGELADA! o si més no això semblava amb els crits de totes i tots. Al començament ens va costar agafar el ritme, però amb un moment ja baixàvem més ràpid que l’aigua pel riu.

Vam trobar una escletxa de sol dins l’engorjat i res ens va impedir esmorzar per reposar energia; ho necessitàvem. Cada roca que ens trobàvem era un excel·

lentíssim trampolí per fer tot tipus de salts! De cop i volta la fondària del riu va guanyar metres i ens vam trobar que ningú no tocava a terra. Això volia dir una cosa: o sortíem del riu o nedàvem amb les motxilles sobre el cap, o com poguéssim... la resposta era clara! Ejjejej de caps a l’aigua i les maletes ja s’assecarien! (el que no vam pensar era que encara no havíem dinat) Vam avançar com peixos per l’aigua fins que va tornar a venir la gana. Es vam quedar sense aigua als peus i en un obrir i tancar d’ulls ja ens plantàvem a l’Hostal de Sadernes. Amb fam de menjar-nos els selectes “tuppers” i entrepans que ens prepareu les mames i papes i esgotats d’un dia dins l’aigua ens vam adonar que teníem tots els dinars xops! Però ja ho diuen que, com la sopa d’all, quan tens gana tot passa com si res!•

secció

MAINADA grans i joves!

Gorgues Sadernes - Oix Mmm... ja es comença a notar l’olor d’estiu i la calor ja es fa present... què tocarà avui doncs? Cap al riu! I així iniciàvem l’última excursió d’un dia el grup de Grans i Joves. Ens vam plantar a Sadernes de bon matí, ben lleugers de roba i amb el mínim a la motxilla ja que, senyores i senyors, anàvem a remuntar la riera fins a Oix. Al principi, semblava que l’aigua no arribava i cada cop era més forta la calor. Alguns ja es pensaven que els havíem enganyat i que en realitat era una excursió com qualsevol altra, quan de sobte vam

sentir soroll d’aigua i... tots cap a córrer a fer una remullada! A partir d’aquí ja tota la riera estava ben plena d’aigua. I anar fent per entre roques, engorjats, ponts... i amb alguna grimpada o salt a l’aigua, vam anar avançant poc a poc fins arribar a un prat on deixaríem la riera i seguiríem pel camí. Allà vam aprofitar per dinar, que ja teníem una gana...! Alguns, però, tenien el menjar ben moll, ja que els havia caigut la motxilla al riu. Cosa que vam solucionar amb la gran solidaritat del grup i entre tots vam compartir el dinar. En acabar, semblava que algun núvol amenaçava de deixar caure algunes gotes

i ens vam afanyar a caminar cap a Oix. Per sort, no va acabar fent gaire res i vam poder arribar sense haver de tornar a quedar xops. A Oix, ens esperava la mítica atracció que sempre ens té ben entretinguts mentre esperem com els pares i mares van arribant. I acabàvem així, ben frescs i feliços, l’última sortida d’un dia de la temporada. Ara, a per la ruta final!•

tat. I ja sabíem que cadascú al seu ritme i xano-xano, arribaríem a dalt en un tres i no res. Un cop allí la cosa es complicava un xic més, ja que teníem per davant una forta baixada que ens portava fins la vall de Bacivers. Qui ho diria, però, que al mig d’aquesta baixada i a ple estiu, trobaríem neu? Doncs sí, en vam trobar. I alguns fins i tot van aprofitar-la per baixar un bon tros, lliscant amb el cul cap avall. Ben divertit, eh?

En arribar a baix vam fer una petita parada per dinar i continuar ben ràpidament ja que la pluja se’ns acostava sense parar. El camí seguia un rierol ben petitó que vam haver d’anar creuant diverses vegades fins arribar a una cabana perduda pel mig del bosc que ens va permetre aixoplugar-nos mentre passava la tempesta. En sortir d’allà, en poc més de vint minuts ja ens vam plantar al refugi Ras de Carançà,

grans! Ruta final per Vallter Primer dia! “I per fi ha arribat! L’estiu ja és aquí! Sí!” cridàvem tots emocionats sabent que les classes havien acabat i estàvem a punt d’iniciar un nou estiu. Un estiu que començaria amb la nostra primera ruta llarga. Portàvem tots unes motxilles ben grans i carregades que quan ens les vam posar a l’esquena per primer moment, alguns es pensaven que seria impossible caminar amb allò. Tot i així, després d’alguna explicació de com repartir el pes i collar-se la motxilla, vam començar a caminar i al cap d’una estona ningú no es queixava ja del pes. La primera tirada de la ruta era la mítica pujada al Pic de la Dona, sortint des de Vallter. Ja l’havíem fet anteriorment, així que no era novewww.ceolot. cat

secció

MAINADA

on per fi vam poder descarregar les motxilles de l’esquena. Vam passar el que quedava de tarda amb calma, reflexionant sobre la vida, mentre esperàvem impacients que bullís l’aigua que ens havia d’escalfar els espaguetis liofilitzats que ens menjaríem aquest primer dia per sopar. Un sopar que no ens convencia pas a tots, però va acabar resultant prou bo. Un cop amb la panxa plena ja no quedava altra feina que anar a descansar, ja que l’endemà es presentava com el dia més dur. Segon dia! Les 6 del matí i sona el despertador... bon dia! Que en feia de dies que no ens despertàvem tan aviat... però ja havíem descansat força i havíem d’aprofitar les hores de menys calor. Així que vam desparar, preparar la motxilla, esmorzar una miqueta i... som-hi cap amunt que fa pujada, direcció al Pic de l’Infern. Era un dia preciós, i el camí no deixava a ningú indiferent. Vam fer una bona tirada fins que vam arribar a l’Estany de les Truites on, vam fer una remullada ben merescuda per tal de refrescar-nos i recuperar forces. Això sí, l’aigua estava moooolt freeeda! Ja ben frescs vam reprendre el camí, que cada vegada pujava més fort, alhora que el paisatge es tornava més rocós. I de mica en mica, anar passant estanys, en vam plantar sota el coll de Tirapits, on vam aprofitar per descansar una mica i dinar el mític pa amb fuet que ens acompanya a totes les rutes. Altre cop però, el paisatge es tornava fosc i vèiem com una tempesta s’acostava... així que ens vam afanyar a recollir, ens vam posar els impermeables i capelines i ràpid cap al refugi, sense poder fer el Pic de l’Infern. Tot i intentar escapar-nos-en, la tempesta ens va enganxar i alguns van acabar amb els peus ben xops. Però anar fent de mica en mica, lluitant contra la pluja, vam arribar al refugi de Coma de Vaca, on vam poder assecar-nos i refer-nos del fred i del llarg dia. És clar que, després d’un dia sencer menjant el que podíem portar a sobre, l’espectacular sopar que ens van preparar al 14

secció

MAINADA

refugi ens va semblar una exquisidesa. I així ben feliços i ben tips ens en vam anar a dormir, per tal de recuperar forces per al que seria l’últim dia de la ruta. Tercer dia! Booon dia! Sonava altre cop el despertador, just quan començava a sortir el sol. I és que al refugi ja ens preparaven l’esmorzar. Així que ens vam vestir, vam recollir el sac i ens vam posar apunt per la marxa. Vam engolir aquell esmorzar tan bo que ens havia de donar energia per començar el dia. Havent acabat, començarem el Camí dels Enginyers que ens portaria cap a Núria. Un camí amb uns paisatges espectaculars que ens mostraven com tenim paratges meravellosos al Pirineu més proper. També s’ha de dir que en algun lloc vam passar un xic de por per alguns punts on el camí s’estrenyia força i es veia a baix un llarg pendent. Però amb la cooperació entre tots per anar-nos ajudant, aviat vam tenir-ho superat i ens vam plantar a Núria a l’hora de dinar. I tots ben contents perquè ens havien preparat uns pícnics boníssims d’entrepans de pizza. Un cop ben tips ja només quedava la baixada, que amb una mica de sort i coneixement de dreceres, vam poder escurçar i ens vam plantar a Queralbs en poc menys de dues horetes. Just a l’hora en què ens arribava el bus que ens portaria a la casa de colònies “Els Arcs” on es trobaven tots

www.ceolot. cat

els altres nens i nenes de la secció de Mainada. Pel camí, al bus, vam aprofitar per posar-nos el braçalet de record de la ruta, cosa molt típica en les rutes del CEO. I per fi, quan vam arribar a la casa, ens vam fer un merescudíssim bany després de tres dies sense dutxar-nos. En acabat, vam assistir al gran banquet que tenia lloc en conjunt per tota la secció de Mainada, que feia ja uns tres anys que no ens trobàvem tots altre cop. Ja de nit, mentre els més petits iniciaven el ball i la festa, Grans i Joves vam aprofitar per fer un joc de nit que permetés conèixer-nos més entre nosaltres i sen-

tir-nos nens un altre cop. Finalment, ens vam unir a la festa, i després de ballar unes quantes cançons, estàvem tots tan cansats que vam anar cap al llit que ens esperava impacient. Que bé que vam dormir aquella nit! Quart dia! “Avui no ens hem d’aixecar aviat!” cridaven alguns, en aixecar-nos a les 9 del matí, després d’uns dies molt matiners. I és que aquell dia no havíem de fer més que recollir i banyar-nos a la piscina. Així que ens ho vam prendre amb calma i vam gaudir d’aquest inici de vacances d’estiu. Ja al migdia, els pares i mares van començar a arribar i de mica en mica ens vam asseure al gran dinar que fèiem conjunt amb els nens i famílies de la secció. Quan vam acabar, ens vam trobar una barreja de sentiments. Aquella sensació de felicitat quan no necessites res més i alhora aquella nostàlgia que ens deia que estaríem uns quants mesos abans no ens tornéssim a veure. Una sensació estranya que es va passar amb petons, abraçades i comiats. Fins i tot, alguna llàgrima. I tancàvem així una altra aventura. Us esperem al setembre amb les piles ben carregades! Els vostres “monis” de grans.•

secció

MAINADA

joves!

Ruta final per la Garrotxa

22-25 de juny

Lectors aficionats de les aventures dels Joves, Joves que voleu recordar els moments viscuts i altres lectors curiosos de les aventures del jovent de l’entitat, aquí comença el petit, breu i bonic comentari sobre la ruta final dels Joves, que era la culminació de l’any, un any on no va faltar de res, ah sí, va faltar crema solar! Ha, ha, ha Va som-hi! La ruta final de joves va ser peculiar, en lloc de començar caminant, vam començar-la donant als joves un sobre, sí, sí, un com aquests que remenen els polítics. Un sobre on hi havia els diners que havien d’utilitzar per comprar tot allò que creguessin necessari per passar tota la ruta, un parell de sopars i dinars, un esmorzar i un berenar. Es van quedar sobtats, per gurps vam anar a un supermercat i allà van començar a comprar, amb més criteri o menys havien comprat i anaven sortint, també més o menys convençuts de la seva elecció culinària. Motxilles carregades, molt carregades, i amunt que fa pujada direcció Batet! Vam començar la ruta a la tarda, així que a Batet mateix vam plantar les tendes i van cuinar els suculents plats que havien pensat. Matí, som-hi amunt, que el sol escalfava ja ben d’hora. En Joan, el nostre monitor convidat, ens havia preparat uns enigmes ben entretinguts. La solució d’aquests ens proporcionaria el tret de sortida cap a una activitat que duraria tot el dia i seria un xic especial. Seguint un mapa, resolent enigmes i guiant-se pel seu instint més muntanyenc, els joves havien d’anar per grups de 8 a resoldre el “raid” que se’ls havia plantejat. Cada grup tenia destins diferents i van anar sortint en funció de quan resolien els primers enigmes que se’ls van plantejar. Amb més o menys dificultat els joves van anar fins als diferents destins, allà trobaren una carta que els plantejava un jeroglífic que els indicaria on tenien amagats els banyadors, que per art de màgia havien desaparegut de les seves motxilles, i amb els banyadors, trobaren un altre enigma que els duria, ara sí, a tots els grups, al Salt de Can Batlle. Van arribar quasi tots. Ens vam banyar i després tots junts vam anar fins al càmping Can Patxet. Allà ens trobarem amb el grup que s’havia quedat a mig camí! Banyet a la 16

piscina, cuinar un sopar per llepar-nos els dits, cada grup el seu, i cap a fer una mica de vetlla, que érem 24 de juny i els joves no es volien perdre la celebració de Sant Joan! La pirotècnia es va quedar en l’imaginari dels joves, però vam cantar, xerrar i gaudir de la companyia que ens brindàvem els uns als altres. Matí del 2n dia! Camí cap a Santa Pau, després, com no, d’una bona banyada a la piscina del càmping. Esteu veient molt “tranquileo”oi? Sí, va ser una ruta de descans, merescut! Va doncs, cap a Santa Pau, allà gimcana d’orientació + resolució d’enigmes i endevinalles per mitjà de les noves tecnologies! Els grups sortien a la recerca de peces d’escacs amagades a diferents punts del casc antic de Santa Pau. Cada peca tenia un número assignat. Cada vegada que un grup trobava una peça, ho comunicava via WhatsApp als monitors, que els proporcionàvem un enigma o endevinalla. Si aquest era superat correctament el grup es podia quedar amb la peça. Els monitors anàvem comunicant també via WhatsApp a tots els grups les peces que havien estat aconseguides per altres grups. Un cop torbades totes les peces ens vam reunir altre cop a la plaça del Mirador. Allà, després de l’espremuda de cervell que havien realitzat els joves, després d’una última prova, van poder demanar a Can Pauet un bon gelat ben fresc. I la resta ja com cada any. Vam anar fins als Arcs, allà ens trobàrem amb la resta de grups, festeta final i l’endemà, desprès de més entona en remull, dinar de cloenda amb tots els pares i mares! Una bona ruta diferent i peculiar per acabar la temporada. Una temporada que posava punt i final a l’etapa de diversos joves, uns seguirien a la Secció com a monis, d’altres els seguirem trobant coronant cims, però ara sí, sols, buscant els seus propis camins i treient suc a tants anys d’experiències, amistats, lligams, vincles i amors. I ja ho tindrem, ara que torna a començar el curs, només podem dir que amb més il·lusió que mai, continuarem sortint a la muntanya a viure, compartir i estimar! Fins aviat, amics!•

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos! CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

www.ceolot. cat

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Les teves

a la neu!

Visites a hores concertades. Sense esperes! C/ Sant Tomàs, 4 · OLOT · Tel. 972 26 98 00 · pirineus@viatgespirineus.com

ENTRA A LA WEB: www.viatgespirineus.cat

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

bicistarres@telefonica.net

SERVEI A DOMICILI

www.ceolot. cat

VENDA i REPARACIÃ&#x201C; DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

secció

per Pep Badosa

M U N TA N Y

EL CAMPAMENT DE L’ESTIU El calendari anual del Centre excursionista d’Olot, compta amb una sèrie d’esdeveniments que es repeteixen any darrere any amb unes mateixes o aproximades dates. Un d’ells es el campament de l’estiu, que per la seva complexitat, es l’única sortida que es du a terme al mes d’agost aprofitant, si es pot, el pont que sol aportar el dia festiu de la Mare de Déu. L’aventura escollida per aquest any, era assolir el cim del Clarabide Oriental (de 3004 m) i el Clarabide Central (de 3006 m) ; molt proper es troba el Gías (de 3002 m), però aquest el deixàvem com a opcional, a decidir sobre el mateix terreny, dons una cosa es sobre el papar del plànol, i l’altre quan et trobes allà dalt, llavors el cos i el seny, t’ajuden a escollir el millor per tots. El traçat que es fa servir normalment per aproximar-se a aquests cims des de casa nostra, és per carretera fins al poble de Benasc; una vegada passat el poble, i seguint la mateixa carretera, a molt pocs quilòmetres, un petit cartell anunciador,

la bullícia de cotxes augmentava fins a haver d’aturar-nos; amb paciència vàrem travessar Benasc i llavors si que la cosa es va normalitzar, quatre o cinc quilometres, per trobar el trencall i la petita i empinada carretera ens va dur fins als aparcaments, que Déu n’hi do com n’estaven de plens... Deu minuts per canviar-nos la roba i sabates de passeig pel material de muntanya, motxilles a l’esquena i fàcilment s’endevina on començava el camí que s’havia de prendre. Ens esperaven una mica més de dues hores per arribar al refugi i el sol picava de valent, de tota manera el camí era agradable, està clar que feia pujada, però no era molt forta, seguíem constantment el riu Estós i per tant els arbres que l’envolten ens donaven bona ombra mentre a poc a poc engolíem

ens assenyala que seguint una estreta i empinada carretera que surt a l’esquerra ens servirà per dirigir-nos al refugi d’Estós. La carretera acaba en unes esplanades habilitades per aparcament de vehicles i no es pot anar més amunt amb cotxe, a partir d’aquí s’han de fer servir les cames per fer els set o vuit quilometres fins al refugi, que es troba a uns 1900 m d’altitud, el refugi d’Estós. El dia assenyalat per sortir d’Olot era el 12 d’agost i trobarnos a les 8 del matí, tot i que per ajustaments per millorar el programa, es va haver d’avisar als excursionistes que la sortida seria a les 10. Una vegada distribuïts els quinze participants per aprofitar de la millor manera les places dels vehicles, sortíem amb direcció Benasc. El trajecte es va cobrir sense incidències, i desprès d’una paradeta per poder estirar una mica les cames, ens plantàvem a Ansils, petit poblet situat tan sols a 2 quilòmetres de Benasc. Aquí ens esperava l’àpat important del dia, un bon dinar... Una bona taula ben parada i proveïda, va anar donant pas a tota mena de xerrades i la cosa s’anava allargant, sort que en Jordi ens va fer adonar que si volíem arribar a dalt al refugi a temps per al sopar, havíem d’abandonar la taula per adaptar-nos a l’horari previst. Semblava que no hi havia gaire trànsit i que en poca estona faríem el tros que quedava, però en acostar-nos a Benasc, www.ceolot. cat

secció

M U N TA N Y

metres de camí, algun comentari-pregunta dels petits, tipus: “falta molt per arribar”?, ens feien cavil·lar respostes per calmar-los dins del possible; de tota manera l’entreteniment dels dos gossos que venien amb nosaltres, “la Menta” i “l’Anxova” els va ajudar a passar millor l’estona. En arribar a l’anomenada cabana del Turmo, el camí s’obria força i no era tan arbrat, fet pel qual el sol es feia veure, però ja era més tard i no picava tant; quedava un terç del camí, i ara pujava una mica més... fins arribar a un tros enllosat més dret encara, i per fi el Refugi d’Estós davant nostre, passava molt poc de les set i en anar a notificar que havíem arribat, ens varen donar el segon torn per sopar; perfecte per poder acomodarnos i pair una mica més el tec del dinar.

Sopar i, sense allargar-ho gaire, a descansar, ja que l’endemà era qüestió de llevar-nos a les sis per començar al més aviat possible la jornada. De tota manera, jo personalment m’ho vaig agafar amb calma, era el dia que deien que es veuria millor la pluja d’estels, o llàgrimes de Sant Llorenç o Perseidas, (digueu-les com us sembli) i estava encuriosit per contemplar-ho; a les deu del vespre tancarien els llums del refugi i tot quedaria a les fosques... Bé, aixó es el que pensava perquè a la muntanya, no hi ha manera que es faci mai fosc. Però tot arriba i a la fi vaig poder gaudir, no va ser cap castell pirotècnic, però va valer la pena l’espera. Bon dia!!! a les sis (i mai millor dit) estava serè com un ull de peix i ni una mica d’aire. Esmorzar lleuger i camí amunt, perquè només de deixar el refugi, començava a enfilar-se que donava gust. Se’ns varen afegir al grup, la Carme,en Josep i la seva filla l’Anouk, i faríem camí plegats fins poc abans del llac de Gías, perquè ells anaven a pujar a unes crestes que hi ha al Gourgs Blancs; el camí era molt fressat enmig de prades molt inclinades i herba punyent; de mica en mica el terreny anava canviant i quan ens vàrem separar d’ells érem enmig d’un bon pedregam amb algunes roques prou importants, que feien prou difícil esbrinar el traçat exacte del camí. De sobte el terreny formava com una mena de terrassa en la qual descansava el llac de Gías, un lloc perfecte per fer un mos i reposar una mica abans de seguir amunt. Gradualment el pedregam anava canviant i la muntanya ara es

secció

M U N TA N Y

convertia en un llit de pedres trinxades mes petites i el camí tornava a endevinar-se prou bé, ple de sorra que feia lliscar enrere si no vigilaves. Un bufet al coll de Gías i cap a l’esquerra per atacar l’últim repetjó que ens portaria al cim del Clarabide Oriental. En arribar, tant se val, alegria entre el grup; uns minuts d’espera per als que veníem una mica més endarrerits i llavors plegats, cobríem sense gaires esforços el quart d’hora de camí cap al Clarabide Central. Un bon espectacle des de aquest cim i que la bona visibilitat permetia contemplar; a sota mateix de la muntanya a la vesant francesa, el llac de Clarabide, i aixecant la vista, cims ben coneguts com el Posets, Bachimala, una mica més lluny el Vignemale... un mar de muntanyes. Aquí sí que vàrem fer la foto de rigor i es va decidir que no calia fer més, així que sense presses, (el temps continuava essent bo) vàrem començar a desfer camí, fins al llac de Gías, que si havia esset bo per esmorzar, perquè no havia de ser bo per dinar?, doncs de nou es va convertir en el nostre menjador. Faltava rematar la jornada arribant al refugi; així que avall que fa baixada... i caram si en feia, el comentari que més se sentia entre el grup era: “no semblava pas que haguéssim pujat tant” i és que els genolls començaven a grinyolar i estar adolorits; però tot acaba, i el refugi va arribar, o nosaltres varem arribar al refugi millor dit, i com que veient-lo ja feia estona que més d’una i un (com està de moda dir-ho ara) s’exclamaven demanant una

www.ceolot. cat

cervesa hidratant (deu ser una marca nova) dons, una abans de la dutxa i una altra per després... fantàstic! Una animada tertúlia ens va entretenir fins a l’hora de sopar, que, per cert, tothom coincidia, va ser millor que el del dia abans (imagino que el desgast del dia donava raó de ser al comentari). El cansament acumulat, no ens va pas deixar anar a dormir gaire tard i com que tampoc no calia llevar-nos tant d’hora, ens vàrem aixecar amb un cos prou recuperat per recollir tots els estris i agafar de nou el camí de tornada a l’aparcament dels cotxes. Una última foto de tot el grup amb el refugi al darrere i xerrant en petits grupets el camí va esdevenir un passeig; les dues hores ni es varen notar, ni cap comentari com: “que falta gaire?”. L'Ivet i l’Anouk varen fer bona amistat. Un parell de dies enmig de muntanyes espectaculars i desafiants i amb uns dies fantàstics va fer que ens conjuréssim per tornar-hi l’any vinent. Buscarem un altre tres mil per tan bona companyia, gràcies.•

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Pep Badosa

PASSEJADA PER CA L'ANTICICLÓ

Amb aquest petit escrit, la meva intenció no és comentar i resumir el dia a dia dels set que varem romandre en aquest bonic paratge. Parlo de l’illa Terceira, una de les nou que formen l’arxipèlag de les Açores. La meva intenció és que ajudat d’algu-

nes fotos preses aquets dies poder fer-vos fer arribar unes pinzellades d’aquest bonic i tranquil racó de món. Si sents parlar d’Açores, lloc del qual pren el seu nom el famós anticicló que sovint ens afecta aquí a casa nostra, ens

podria fer pensar que tindríem el sol assegurat. De fet, el primer dia d’estada així va ser; els restants (i sembla que es la tònica general) en quan ens apartàvem de la zona de la costa i ens apropàvem a als llocs mes muntanyosos, les persistents boires, boirines, plugims i “xirimiris”, ens donaven ràpidament l’explicació del perquè d’una vegetació tant exuberant en una illa cent per cent volcànica situada al bell mig de l’oceà Atlàntic. El lloc que vàrem triar per fer-hi l’estada aquests dies va ser un hotelet de la

La illa Terceira és coneguda també pel sobrenom de ”illa Violeta”, sens dubte per la quantitat d’hortènsies d’aquest color que...

població més gran i capital de l’illa i que es troba situada vora mar al sud de la mateixa; el seu nom: Angra do Heroismo. De fet no importa gaire la situació geogràfica del lloc que s’hagi triat per fer estada, perquè les dimensions de l’illa, (uns trenta per divuit quilòmetres) fan que no representi en absolut cap problema moure’t amb un petit cot20

CO L · L A B O

xet de lloguer d’un costat a l’altre de l’illa per arribar al començament dels diferents trekkings. Parlant d’Angra, els seus habitants se senten molt orgullosos del fet que havent estat molt malmesa la ciutat per un terratrèmol el 1980, una vegada reconstruïda, la Unesco declarés el seu centre com a

www.ceolot. cat

patrimoni de la humanitat. Dóna gust passejar pels seus carrers admirant les cases acuradament pintades amb diferents colors pastel; i sense passar de llarg els jardins del duc de Terceira, les passejades, solen acabar sistemàticament en el seu encantador i petit port (deixant apart un desagrada-

RA C I Ó

ble hotel que ves a saber qui es deu sentir orgullós d’haver construït en mig de tanta harmonia). La illa Terceira és coneguda també pel sobrenom de ”illa Violeta”, sens dubte per la quantitat d’hortènsies d’aquest color que es troben escampades arreu tant vorejant

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

les carreteres com per prats i camins de muntanya, composant quadres espectaculars per fer gaudir el sentit de la vista. De tota manera si algú espera trobar-hi grans i complicats senders on posar a prova el seu físic, s’equivocarà. L’illa disposa de una xarxa de senders ben senyalitzats (no fa pas falta GPS) dels quals la vegetació i l’orografia no et permeten desviar-te’n gaire i que ressegueixen els llocs mes atractius i variats, pensats sens dubte per gaudir de la bellesa del seu entorn. La seva gastronomia també es molt interessant, ja que a la lògica del fet que estant en una illa els seus plats de peix han de ser fantàstics (las “lapas” i el “polvo” són presents a tots els restaurants), s’hi afegeix la carn de qualitat de les seves vaques, ja que el bestiar boví, molt abundant en les frondoses pastures de l’illa, té denominació d’origen protegida; i com no els seus vins verdelhos autòctons, s’encarreguen de magnificar els seus plats. Ah! i s’aconsegueixen els cafès al preu d’aquí casa nostra abans que l’euro els dupliqués o tripliqués... impressionant. No cauré en el paradigma d’assegurar que es el lloc mes fantàstic del món, ja que això crec que és una utopia. El lloc mes fantàstic per cadascú, serà el que arribi a il·lusionar-nos en un moment concret a causa d’unes circumstàncies especials i personals. De tota manera, preciós i recomanable. “Muito obrigado” Terceira; podria ser que ens tornéssim a veure.•

CO L · L A B O per Pep Codony, Lluís Monells i Joan Soler

RA C I Ó

L'EIGER, PER L'ARESTA MITTELLEGI

Grindenwald, sota els peus de l’Eiger.

L’Eiger no és una muntanya qualsevol, n’hi ha de més altes, més estètiques, però cap no té una cara nord com l’Ogre, allà s’hi ha mesurat la història de l’alpinisme, fosca, verticalíssima i llarga, ha estat i és encara la vara de mesura i pelegrinatge de tot alpinista per ser reconegut. La directíssima, l’aranya, el vivac de la mort, via 1939, Rabadà i Navarro, Lowe, Ueli Stek, tot el que es parla de la cara nord de l’Eiger és història. L’aresta Mittellegi amb la seva verticalitat, sobretot en el tram final, et recorda que ets a l’Eiger i que no et deixarà indiferent. Sortim des de Grindenwald, (poble on Tolkien s’inspira amb La Comarca dels Hòbits), aquí s’agafa el cremallera que puja a La Jungfrau; nosaltres, però, baixarem al túnel de l’estació intermitja Eismeer, que travessa l’interior de la muntanya i sortim per una finestra directament a la gelera de Challifirn, (un inici un pèl surrealista) un petit flanqueig ens orienta cap al camí del refugi, sense una traçada gaire evident, enfilem per un primer esperó de roca de IIIº, ens marca la tònica del que serà la resta de camí, plou una mica però la pedra molla és ferma i ens deixa pujar bé. El refugi Mittellegi Hütte està situat completament en l’aresta, se sustenta sobre una plataforma artificial, als nostres peus, el poble de Grindelwald cau a plom. –Us n’heu adonat, estem en ple Juliol i tenim l’Eiger per a nosaltres sols, això promet!. Ens llevem amb el sol, no tenim pressa, sabem que ens espera una llarga jornada, organitzem la cordada, en Pep està inspirat i es posa al capdavant, davant nostre el panorama és inquietant, comencem a les 6.30 h, –Ep!, cal posar atenció als primers passos per acostumar-se a l’alçada i als trams exposats, de moment les dificultats són de IIº i IIIº i es progressa sense ajudes artificials, l’aresta és evident i la pedra molt segura, al cap d’una hora, trobem les primeres maromes (cordes nàutiques fixes), que ajuden www.ceolot. cat

L'Eiger és una muntanya de 3.970 metres d'altitud dels Alps Bernesos de Suïssa. Es localitza a la regió de l'Oberland bernès, al cantó de Berna.

Altitud 3.970 m Data de la primera ascensió 11 d’agost de 1858

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

El camí d’aproximació no és evident.

El refugi, penjat en la mateixa aresta, tot per a nosaltres. 24

Les maromes (cordes nàutiques que ajuden en la progressió).

CO L · L A B O

RA C I Ó

L’aresta és vertical, quasi sempre.

L’aresta Mittellegi, de bon matí, Nari!

en la progressió i la fan més humana, duren poc, es veu que hi ha un debat interessant sobre aquestes ajudes en arestes com aquesta o la Hörnli al Cerví, (la veritat és que sense les maromes la progressió es fa més lenta i exigent, però també és menys artificial i s’agraeix), abans del ràpel sota el gendarme Grosser Turm a 3692, ens aturem una estona, –Ep nois, heu vist el refugi on és? –Ostres en quina meravellosa aresta es hem ficat! La progressió continua fins a trobar la gelera des d’on podem veure per primer i únic cop la Nord des de dalt, quina verticalitat!, des d’aquest punt l’aresta convergeix amb la via Heckmaier, la clàssica, –Ostres quin final, fixem-nos ben fort els grampons, aquí no s’hi val a badar!. El precipici a banda i banda és inquietant. –Atenció, cordes curtes i progressió lenta, d’acord? Pas a pas, entrem a l’aresta “somital”, des d’aquí ja s’intueix el cim, a cada metre es perd pendent per guanyar estretor per acabar en un fil de neu i gel, finalment arribem al Cim, 3970 m, –Hi cabem tots 3, just, però hi cabem!, no us moveu gaire, eh!, –Ostres som al cim de l’Eiger, costa de creure! www.ceolot. cat

El cim. 25

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Estètica, llarga, alta, ho té tot ! (al fons, sobre l’aresta, es pot veure el refugi)

Són les 12.30 h i la boira ens regala uns moments de màgia vertical. Baixem per l'aresta S, volem fer la integral fins al refugi Monchsjochhütte 3.567, la baixada obliga a rapelar diverses vegades, la progressió és lenta i llarga, cal arribar al coll i s’endevina encara molt lluny, hi ha passos delicats que obliguen a estar molt alerta a la posició de mans i peus. Arribats al primer coll, la neu està molt gelada i cal fer treballar les puntes dels grampons de valent, en algun pas hi ha pendents de 60º, carai amb la baixada! Arribats al coll Südliches Eigerjoch ens espera la darrera dificultat, la boira que ens obliga a utilitzar el GPS i un millor sentit d’orientació per no posar-nos en cap esquerda. Arribem al Refugi a les 5.30 h, en total 11 hores a l’Eiger, –Un plaer!•

Tota l’aresta vista des de la baixada.

L’Eiger (aresta de baixada S i la cara nord), i el Monch des de la Jungfrau. 26

CO L · L A B O per Xavier Casamitjana

RA C I Ó

MUNTANYES DE LLIBERTAT

Des de Certascan.

El 2013, Alejandro Gamarra, guarda del refugi Certascan i dissenyador del trekking “La Porta del Cel”, en va proposar un altre anomenat “Muntanyes de Llibertat”. Aquest trekking ens acosta a la història dels camins que utilitzaven tant els jueus que fugien de l’Holocaust nazi, com dels republicans espanyols que els utilitzaven en direcció contrària. Com diu la guia d’Editorial Alpina: “Aquest recorregut no és tan sols un passeig pels Pirineus, sinó que també vol recordar i homenatjar totes les persones que van patir persecucions per les seves creences o la seva raça, per les seves penúries econòmiques o qualsevol altre motiu pel qual es van veure forçades a travessar aquestes muntanyes de llibertat”. El trekking enllaça 4 refugis: el càmping de Graus prop de Tavascan, el refugi de Certascan, la gîte d’étape de la Presbytère a Aulus les Bains i la gîte d’étape de l’Escolan a Bidous. La distància total és de 62 km i el desnivell acumulat de pujada d’uns 4500 m. La primera etapa és la mateixa que la de “La porta del cel” i ens dóna l’opció de pujar al pic del Certascan. Pel camí ens trobem amb diferents estanys, abans d’arribar a l’estany del Certascan, que és el llac natural més gran dels Pirineus. La segona etapa és l’etapa reina tant per la seva diversitat de paisatge, com per la seva duresa ja que hem de pujar uns 550 m i baixar-ne uns 2000, des del coll de Guiló fins a Aulus les Bains per www.ceolot. cat

terrenys sovint de mal caminar. Aquest mateix recorregut el van fer el 5 de desembre de 1942 en sentit contrari Jeanne Rogalle, una francesa que llavors tenia 20 anys, i que ajudava a fugir a una família jueva formada per una àvia de 77 anys, els pares i un nadó de 3 mesos. Estremeix pensar les dures condicions de la seva fugida comparades amb les relativament còmodes de la nostre cami-

Les Bordes de Noarre. 27

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

L'estany Romedo de Dalt.

nada. L’any 2000 la senyora Rogalle va explicar aquesta història i gràcies al seu relat es va poder retrobar amb Claude Heine, el nadó que havia ajudat a fugir; l’any 2004 Jeanne Rogalle va rebre la Legió d’Honor i la medalla dels Justos. La tercera etapa ens porta d’Aulus les Bains fins a Bidous seguint el GR10 francès. Aquesta etapa és la més còmoda de la caminada, si bé a nosaltres ens plou i no podem gaudir massa d’un paisatge format per rius, cascades i prats alpins. A les gites franceses hi mengem molt bé i ens trobem molt ben acollits. A tot arreu hi veiem fotografies d’óssos encadenats i tractats com a mascotes, pràctica habitual que feien fa una colla d’anys. Ens assabentem que la reintroducció dels óssos al Pirineu genera fortes polèmiques a la regió. La quarta etapa ens torna al càmping de Graus tot afrontant un desnivell considerable. El dia és molt emboirat si bé no plou. Passem la frontera pel Port de Tavascan. Aquesta ruta era molt utilitzada ples republicans espanyols que creuaven cap a França. Ja al vessant català el camí es torna més suau amb els seus llacs, boscos d’avets i bedolls. Abans d’arribar a Graus passem per les bordes de Noarre i acabem els nostres quatre dies de caminada. Ha estat una caminada que tot i no tenir dificultat tècniques requereix una petja segura per camins i corriols típicament pirinencs; també ha estat un recorregut on la muntanya i la història han anat agafades de la mà.•

Arribant a Aulus les Bains.

Arribant a Bidous. 28

Recordatori de les deportacions jueves a Aulus les Bains.

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE QUINTO - SÁSTAGO

Assut de Cinco Villas.

Dilluns, 18 de juny de 2012. Aquesta vegada no hem tardat gaires dies a continuar la caminada, un mes i mig. Dediquem el dia a fer l’aproximació a Caspe, lloc on farem el camp base i des d’aquí ens desplaçarem per fer les diferents etapes, ja que el transport públic funciona bé i amb la regularitat que a nosaltres ens cal. Tenim lloc a l’hotel Magallón, estratègicament situat al davant de l’estació del tren i també de la sortida del Bus regular. Després de prendre possessió de l’habitació, de dinar i de fer una mica de migdiada ens desplacem amb el cotxe a Sástago, lloc on el deixem aparcat per trobar-lo demà a fi de tornar a Caspe. Ara tornem a Caspe amb autobús. Dimarts, 19 de juny. Avui comencem a caminar, l’etapa que ens espera és una barreja de 3 variants, amb traçat d’uns 28 quilòmetres teòrics. Per qüestió de logística decidirem fer-ho així. A dos quarts de nou engeguem, està ennuvolat i la temperatura és ideal per caminar. Tornem al lloc on deixarem el GR i enfilem les marques en direcció sud-est cap a Gelsa. Retrobem l’Ebre a la nostra esquerra fins al pont pel qual travessem i enfilem la recta que ens apropa a la població de Gelsa, les instal·lacions

El molí. www.ceolot. cat

TRENTENA ETAPA d’un molí datat el 1876; aquí el camí coincideix amb el de Santiago, encara que en sentit invers; no entrem al nucli urbà; una mica abans tombem a la dreta i seguim en direcció Sud, ens hem tornat a allunyar del curs fluvial, però de seguida el retrobem, a l’alçada de l’illa de Gelsa. Deixem dues pistes a l’esquerra, després en un encreuament de quatre camins girem a l’esquerra; al poc entrem al camí de “los Choperos” que seguim fins al trencall de la carretera de Velila de Ebro. Ara s’acaba un bon tram de cultius i el riu s’encaixona en una zona calcària, travessem algunes torrenteres i restes de les canteres d’alabastre de la contrada. Fa poc que ha començat a caure alguna gota, però ara s’ha decidit i ha optat per ploure de valent, estem a uns deu minuts a sopluig, de les nou i trenta-cinc a tres quarts de deu, la pista ha quedat convertida en un fangar que fa molt dificultós el caminar-hi; és amb pujada i cada pas endavant són dos enrere, és un fang molt enganxós, el camí va resseguint la llera del riu sense gaires llocs per aixoplugar-s’hi i així arribem a la població de Alforque quatre cases malt comptades. Son la una, des de Velilla a Alforque hi ha uns vuit quilòmetres però

Pas de Barca.

per fer-los hi hem estat unes tres hores. A més de molls i enfangats estem força cansats. Però oh... miracle!!! De les quatre cases malt comptades una és un bar i fan menjars!!!! “Alberge rural Las Yurtas del Paso”. Deixem les botes resguardades a fora i dinem de taula i cadires. No vaig apuntar el menú, però el preu fou de 17 euros. Ja menjats i reposats decidim continuar, és un quart de tres i encara plou, però el terreny canvia i ja no hi ha fang. Aquesta contrada compta amb una església Gótico-mudèjar on estan gravades les dates dels segles XVI i XVII que fou quan l’Ebre va glaçar-se, (llavors ja hi havia canvi climàtic!) no ho vàrem pas veure, el malt temps ens recomanava fer via. Rodegem la població, deixem la pista i per camí ens encaminem a la riba i a la casa de la Barca. El traçat, per pista, passa per l’assut de “Cinco Villas”, supera una sèquia i continua paral·lel al riu per acabar en uns cultius. Ara per caminet fins a la carretera que uneix Alforque amb Alborque. Seguim per carretera entremig del riu i el vessant muntanyós, pugem al mirador “de las tres aguas”, carretera enllà fins a l’encreuament 29

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Velilla de Ebro.

d’Alborque. Aquí, a l’esquera, comença una altra variant, la 29.1 que també ens portaria a Sástago amb uns vuit quilòmetres, té l’atracció de passar per l’”Ermita de Montler” lloc amb molta vista; però avui no convida. Nosaltres seguim pel camí més curt. A la dreta un ramal ens endinsa a la població d’Alborge situada en un turonet i acompanyada de les restes del seu castell. Nosaltres continuem en direcció al riu on prenem el camí de l’esquerra que tresca pel mig de dues lleres fins a trobar el pont que travessa l’Ebre, un cop passat el pont deixem l’asfalt i baixem més a la vora de l’aigua per seguir pel “parque Fluvial” i pel darrere del poliesportiu entrem a la població de Sástago. Són les cinc de la tarda. Anem on tenim el cotxe aparcat per canviar-nos, busquem una botiga on comprar un raspall per poder treure el fang de les botes, anem a fer el toc i amb el cotxe tornem a Caspe. Més tard anàrem a Escatrón a deixar el cotxe per a l’etapa de demà i tornem a Caspe amb el bus. Avui hem fet uns trenta-un quilòmetres, amb una marxa efectiva de tres quilòmetres sis-cents metres.•

Restes de les mines d'alabastre.

La "Flo" que no fa estiu

M'han dit que em quedi a vigilar això i que no ho toqui, que ja venien de seguida

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

...

Pel treball m'han donat això... penso que hi he sortit perdent!

I T A C A • A T • O M P L E

N E M O • A B I S M E • A S

E L I M I N A R I E S • U T

X O C O L A T E R I E S • •

C • • D • T O S S A L • • S

U L L A L S • • • • L • A L

S A L • O • B R E S S O L O

A B I L L E U • S I • M V I

B I B L I O T E C A R I E S

L A R A • • A L U M I N O S

E L E G A N C I A • M O L A

S • T • P I A S T R E S • B

• T E N I U • E S A U • E •

A R R I S S E U • L • A L L

SOLUCIÓ

ENS VEIEM AL FACEBOOK!