Centre Excursionista Olot núm. 214 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

t. c a t w w.c e o lo w a ny 4 d e C a ta lu núm. 21 io n is te s 2020 rs Ç u R c A x E M GENER d ’E n ti ta ts F e d e ra c ió

4 ,0 0 €

E D I TO R I A

Enguany el CEO fa 50 anys com a entitat excursionista independent, no voldria fer un recull d’aquests 50 anys en l’esdevenir del CEO, això ja ho farem més endavant, sinó que voldria donar una ullada al naixement i l’evolució dels centres excursionistes a Europa. Des de mitjans del s. XIX començà a sorgir a Europa un interès cap a les muntanyes desconegudes i també en disciplines tan diverses com les ciències naturals, l’arqueologia i l’antropologia, tot integrat en aquell moment dins el muntanyisme. Aquest fenomen va molt lligat principalment a l’expansió de la classe mitjana, inicialment sols l’aristocràcia i la burgesia en formaven part, evidentment a causa de les capacitats econòmiques i temps lliure de què disposaven, acompanyat d’una inquietud cultural i uns mitjans de transport cada cop més eficients; la construcció de la xarxa ferroviària europea va ser un factor detonant per aconseguir fer molt més ràpida la consecució d’objectius. L’any 1857 fou fundat, a Londres, l’Alpine Club, una societat destinada a l’estudi, al gaudi de la natura i en particular de la muntanya a causa de la seva espectacularitat. Al començament els anglesos varen ser els precursors de tot el moviment excursionista i alpinístic recollint les elits alpinístiques d’aquells moments. Poc després varen començar a fundar-se diversos clubs i centres alpinistes arreu d’Europa com el C.A. Austríac (1962), l’Alpin Suís (1963), l’Italià (1963) i l’Alemany (1869). Cada vegada es posaren reptes a cims més alts, llunyans i difícils, i sempre anaren acompanyats per guies locals coneixedors del terreny. Aquests reptes entre els clubs de diferents països va comportar una rivalitat entre nacions per qui aconseguia el pic més alt, el Cerví (4.478 m) va ser l’últim pic en ser conquerit a Europa, el 14 de juliol de 1865. Posteriorment varen començar les expedicions internacionals cap a pics més alts com els Himàlaias, organitzades totes pels clubs alpins amb el recolzament dels seus governs corresponents i concebudes com una expedició militar. Amb l’esdevenir del temps i la consolidació de l’excursionisme com a moviment i nova disciplina l’esperit de les vessants científiques i naturalistes

per Ramon Regí President del CEO

desaparegué dels clubs. En el nostre país el 6 de novembre de 1876, a fi de canalitzar les inquietuds excursionistes -científiques, va donar pas al naixement de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC) i l’Associació d’Excursions Catalana (AEC), per discrepàncies dins de les societats es fusionaren i es creà el Centre Excursionista de Catalunya al 1891. En un inici en el nostre país el muntanyisme deriva cap a un caire científic, folklòric i muntanyenc. Començaren a sorgir diferents centres excursionistes, molts cops semiclandestins fins a la fi de la dictadura. Al 1920 les entitats es federaren i es creà la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya ja amb un caràcter totalment muntanyenc. La Guerra Civil del 1936 va malmetre tot l’entrellat associatiu muntanyenc de Catalunya i la majoria d’entitats desaparegueren. Al 1939 les poques entitats que quedaren passaren a dependre del Consejo Nacional de Deportes, i posteriorment al 1942 de la Federación Española de Montañismo restant Catalunya com a Delegación Regional. Poc a poc les entitats començaren a revifar i aprofitant el relaxament de la dictadura, i posteriorment la fi d’aquesta, es creà una gran xarxa d’entitats altre cop agrupades dins de la FEEC. Actualment les entitats muntanyenques tornen a experimentar grans canvis dins les seves estructures i objectius. Moltes entitats, empeses per la demanda de la societat, inclouen en les seves activitats proves que semblarien alienes als objectius inicials del muntanyisme i decantant-se més cap a objectius més competitius com serien curses de muntanya, BTT, curses d’esquí, etc. Aquest és un debat que està en evolució i veurem cap a on deriva, de moment hi parem la nostra atenció ja que en depèn la viabilitat i la vitalitat que fins ara ha mantingut el nostre CEO. Amb motiu del 50è aniversari al CEO des de l’entitat hem preparat una sèrie d’activitats: • 5 cims emblemàtics de Catalunya • Llibre de la història del CEO • Dinar de celebració

5 CIMS PER CELEBRAR 50 ANYS 14 de juny Pica de Canigó (Xampanyada) 28 de juny Pica del Carlit (sostre de la Cerdanya) 12 de juliol Pic de Comapedrosa (sostre d'Andorra) 26 de juliol Puigmal (sostre del Ripollès) Mes d'agost Pica d'Estats (sostre de Catalunya, Campament d'Estiu)

PESSEBRE del CEO 2019 Autor: Ramon Benitez

SUMARI EDITORIAL

ACTIVITATS

Director: Ramon Regí

24 HORES A MUNTANYA

Redactor en cap: Kim Agustí

XX POCATRAÇA TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA

Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

CANICROSS

secció MUNTANYA

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room Impressió: Impremta Aubert

secció MAINADA

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-1994 AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

www.ceolot.cat

@ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

BIBLIOTECA DE MUNTANYA

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

CentreExcursionistaOlot

4 6 8

Foto portada: Sant Martí del Canigó, de Pep Badosa. Foto sumari: Canal d'en Xescu, de Martí Pastoret.

A C T I V I TAT

per Pere Rifà Coordinador de les 24 Hores

24 HORES A MUNTANYA 38ena EDICIÓ

Aquest any les 24 Hores seran molt aviat perquè la lluna plena de gener cau en el dia 10, divendres, per tant el cap de setmana escollit per fer l’edició 38ena de les 24 HORES A MUNTANYA són els dies 11 i 12 de gener. La sortida es farà des dels HOSTALETS D’EN BAS i l’arribada serà a VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS. O sigui, que la trajectòria de la caminada serà de modalitat travessia. El recorregut, a falta de confirmar horaris de les etapes passarà pels següents municipis: Cantonigròs-L’Esquirol, passant pel Camí Ral d’Olot a Vic, amb una durada d’unes 4h ( 13,35 Km, +670 m de desnivell ) i un avituallament a Cantonigròs. Continuarem fins a Sant Pere de Torelló per una de les etapes del Camí de l’Abat Oliva amb una durada d’unes 4h (14,60 Km, +265 m de desnivell), al final d’etapa menjarem, com de costum, macarrons. L’etapa d’havent sopat serà llarga, unes 6 hores (19 Km, +1000 m de desnivell) i començarà amb una pujada a Bellmunt on ens pararem a pendre algun beure calent i galetes. Continuarem fins a Santa Maria de Besora per prendre un brou calent amb

acompanyament i farem un últim tram d’etapa fins al castell de Montesquiu per prendre xocolata calenta i coca. La ruta pertany igualment a una de les etapes de l’esmentat Camí de l’Abat Oliva. Des del mateix Parc del Castell ens dirigirem a Llaés, passant possiblement pels Bufadors de Beví i cap a la pista asfaltada que va de Santa Maria de Besora a Llaés per la qual transcorrerem uns 4 Km. Aquí la durada és d’unes 3h (11 Km, +530 m de desnivell). A Llaés esmorzarem. A l’última etapa passarem possiblement per les baumes del Teixidor i de les Fleus que es troben en el camí d’ascens a Milany i després quedarà el descens pausat fins a Vallfogona . S’estima una durada de 4h (10,70 Km, +500 m de desnivell). Es calcula que el recorregut tindrà uns 70 Km i 3000 m de desnivell positiu . Hi haurà un servei d’autocars des dels Hostalets d’en Bas que traslladaran els participants que vulguin començar cada etapa i s’emportaran els que vulguin plegar. Els horaris s’hauran donat a conèixer per la web del Centre. La sortida és a les 2 de la tarda de dissabte, 11 de gener. Sortirem puntuals i els que arribin tard a la sortida hauran d’esperar-se fins a la següent etapa.

A C T I V I TAT

A Vallfogona, arribada de les 24 Hores, caldrà estar pendent d’agafar el bus que ens portarà a Hostalets, on haurem deixat els cotxes. Les inscripcions es poden fer per Internet, a la web del Centre que ho haurà habilitat des del 15 de desembre. Es podran fer inscripcions presencials en el centre els últim dies. NO es podran fer en el mateix punt de sortida el mateix dia. Com cada any insistim que la caminada és en règim d’acompanyament perquè l’itinerari no està marcat i cal seguir els guies. És important anar el més junts possible. Es procurarà anar a un ritme adequat per a tothom però tampoc anem a passeig. L’objectiu és fer les etapes en un temps establert per no endarrerir les següents i anar coordinats amb el transport d’autocars. Si alguna persona s’endarrereix molt, a criteri dels coordinadors de la caminada se li demanarà que no continuï a la següent etapa per no fer anar malament a la resta si no es veu amb cor de seguir el ritme. Els avituallaments són molt senzills i es procura que n’hi hagi per a tothom, fet pel quals es demana que només s’agafi el que toca per a cadascú, i ja es podrà repetir un cop hagi passat tothom. Es recomana de portar els complements que creguem necessaris, així com aigua suficient. Recordem que cal anar amb l’equipament adequat segons el temps que fa per aquestes dates de l’any, a més de la previsió

www.ceolot. cat

d’impermeable o protecció per a la pluja. També recordar la necessitat d’una llanterna o llum frontal amb les piles carregades. Igual com cada any donem les gràcies per avançat als ajuntaments i col·laboradors que ens ajudaran a realitzar les 24 Hores d’enguany. Esperem que tinguem una bona lluna i que no hi hagi boira.•

A C T I V I TAT

XX POCATRAÇA MEMORIAL ESTEVE SOLER Prova d’esquí de muntanya que es disputarà el 8 de març a la vall de Núria i que és organitzada pel Centre Excursionista d’Olot. Campionat de Catalunya Individual (prova única). V edició de la Marxa Popular Sant Bernat.

Foto: FEEC.

El CEO organitzarà el diumenge 8 de març de 2020, a la Vall de Núria, la XX edició de la Pocatraça, Memorial Esteve Soler. Enguany ja serà el tercer any que varem apostar per fer el Campionat de Catalunya Individual després de disset edicions de participar en la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya per Parelles, i la veritat és que estem contents d’haver pres aquesta decisió, bàsicament per l’increment en el nombre d’inscrits La novetat de la trenta-sisena COPA FEEC - Ferrino d’esquí de muntanya a celebrar aquest 2020 és que consta de 7 proves (5 per parelles i dos d’individuals) de les quals només en puntuen 5 i que, per tant, i per primera vegada, s’ajunten les proves individuals amb les de parelles. Decisió que des del CEO ens sembla encertada, ja que la Pocatraça, a més de dirimir els campions individuals de Catalunya, també serà puntuable per a la copa FEEC.

Foto: Anna Güell. 6

C3 - Carançà - Foto: David Fajula.

Aquest 2020 hi ha una triple coincidència que ens obliga a brodar-ho. Coincideixen el centenari de la FEEC, el cinquantè aniversari del CEO i la XX edició de la Pocatraça. Ni fet expressament!!! Esperem que aquesta canviant climatologia no es desentengui d’aquestes efemèrides i ens regali un dia amb bon sol i bona neu que faci de la Pocatraça, una vegada més, la gran festa de l’skimo gironí. La prova constarà de tres itineraris A, B i C especialment escollits per a les seves característiques alpines i de seguretat que els participants hauran de fer en funció de la categoria a la qual pertanyin. El recorregut A, si el mal temps o les condicions de la neu no ho impedeixen, constarà de 2.100 metres de desnivell i, amb sortida des de Núria, s’enfila cap al coll de Finestrelles fins arribar sobre el roc de la Maula, des d’on descendeix pel torrent del mateix nom i remunta fins al Pla dels Eugassers. Segueix per la coma de l’Embut fins el coll de l’Embut i des d’aquí al Puigmal, des d’on es baixa tota la valleta de Fontalba. Des d’aquí es remunta fins al cim de l’Ortigar des d’on es descendeix cap a Núria. El recorregut B consta de 1.800 metres de desnivell i més o menys faria al mateix que el recorregut A traspassant el coll de l’Embut i sense pujar al Puigmal. L’itinerari C serà la V Marxa Popular sant Bernat, que porta aquest nom per honorar el patró dels muntanyencs i esquiadors aprofitant que la imatge del sant es troba dins el santuari de la Mare

A C T I V I TAT

Foto: Àlex Serra.

de Déu de Núria. Aquesta cursa també és individual i consta de 900 metres de desnivell i, des de Núria, es puja fins al coll de l’Embut i des d’aquí es continua pujant fins el cim de l’Ortigar des d’on s’inicia el descens cap a Núria. La sant Bernat està pensada per a que tots els aficionats a l’esquí de muntanya puguin gaudir d’un itinerari segur, fàcil, amb talls horaris més que suficients i aeri, la qual cosa permetrà als par

ticipants gaudir d’unes magnífiques vistes de la Pocatraça amb la qual, fins i tot, es compartirà l’últim descens. També es pot aprofitar el cap de setmana per fer esquí de muntanya el dissabte, visitar el santuari de Núria (posant el cap dins l’olla o no) i encendre una espelma a sant Bernat perquè ens empari dels riscos que, a voltes, traginen les neus. Les inscripcions s’hauran de fer des de la pàgina web de la FEEC i el preu inclourà el dinar (amanida i hamburguesa Natrus), diversos regals i els bitllets del cremallera. Els horaris, itineraris definitius, material necessari, descomptes del cremallera per als acompanyants, reglament de la cursa i altres informacions es poden consultar a la pàgina web del CEO. Esperem que el 100, el 50, el 20 i el 5 ens portin sort i, mentrestant, si hi ha algun expert en numerologia (que segons la wikipedia és un conjunt de creences que pretenen establir una relació mística entre els números, els éssers vius i les forces físiques o espirituals) que ens envií un correu a comunicació@ceolot.cat, gràcies.•

20ena EDICIÓ CP7 - Coll de Carançà - Foto: Irene Garangou. www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

LA TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA Més de 450 corredors i corredores celebren la sisena edició de la Trepitja Garrotxa durant el cap de setmana del 26 i 27 d’octubre, un cap de setmana en què el temps ens va acompanyar de bon grat i esdevingué una de les millors Trepitja Garrotxa en aquest aspecte. El programa de la prova consta de quatre recorreguts: 84 km, 53 km, 23 km i 13 km.

Dissabte es van dur a terme les dues proves de modalitat més llarga, l’Ultra i la Trail, essent l’Ultra la darrera prova puntuable de la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència de la FEEC. Ambdues proves permeten gaudir de paratges emblemàtics de l’Alta Garrotxa com són: el Puig Ou, el Puig de les Bruixes, el Comanegra, Sant Aniol d’Aguja, Beget i Talaixà. Víctor del Águila (10h 03’ 33”) i Ester Franc (13h 46’ 48”) s’emporten els llorers en la modalitat més llarga, de 84 quilòmetres; mentre que en la distància Trail els guanyadors varen ser Pau Capell (5h 14’ 44”) i Aina Cusí (6h 37’ 08”). A la prova de l’Ultra Trepitja Garrotxa 84 km Víctor del Águila (Club Excursionista Trail Tarraco) va marcar des d’un bon inici la seva posició i fins al final la va mantenir, a diferència de Jesús Pau (Espot Esquí Club Valls d’Àneu) i Sergi Puigmal (Vo2 Team) que van mantenir tota l’estona un mateix ritme amb molt poca diferència; tot i així, Jesús Pau li va marcar 3 minuts d’avantatge amb els quals va arribar en segona posició mantenint aquesta diferència.

Amb les dones va passar el mateix amb Ester Franch (Club Esquí Girona), que va dominar la primera posició al llarg de tota la prova arribant a meta amb un temps de 13h 46’ 48” i en segona posició Anna Altarriba marcant (Ass. Esp. Muntanyencs d’Arenys 8

de Munt) un temps de 14h 01’ 57”, ambdues marcaren bastant la seva posició i en tercer lloc arriba Núria Codina (Club Esp. Pedala. Cat Balaguer) amb un temps de 16h 19’ 58”. L’altra cursa que es va disputar el dissabte, la Trail Trepitja Garrotxa de 53km; Pau Capell, soci del Centre Excursionista d’Olot, es va emportar l’indiscutible podi masculí amb un temps de 5h 14’ 44” , el segueix Albert Llonch (Club Esportiu de Muntanya Vall de Camprodon) en segona posició amb un temps de 5h 42’ 29” i Pol Morell Solé en tercera posició amb un temps de 5h 55’ 56”.

En categoria femenina Aina Cusí (Ass. Esp. I Cult. Capgirell) va marcar una contínua primera posició, sobretot a l’últim tram de la prova de Coll de Boix fins a Oix arribant amb un temps de 6h 37’ 08”, la segona i tercera posició fins a Beget van estar molt disputades entre Laura Boix (Club Atletisme Olot Terra de Volcans) i Heura Piñol (Club Esp. De Muntanya la Cameta Coixa); Laura Boix en l´últim tram de Coll de Bolós a Oix va marcar distància fent una segona posició amb un temps de 7h 35’ 21”) i l’Heura Piñol arribà amb un temps de 7h 49’ 12”. El diumenge es van dur a terme les modalitats de 23 km i 13 km, dues curses que en aquesta darrera edició han vist augmentat amb diferència el nombre de participants. En la mitja marató el podi masculí va estar mol disputat entre els dos primers, David Coma (Club Esquí Girona SE) i Rubén Hernández (Club Esquí Girona

A C T I V I TAT

SE), fent una mateixa marca de temps de 1h 59’ 44”, i en tercera posició Santi Peña (Club Excursionista Madteam) amb 2h 03’ 11”. El podi femení el van completar Anna Rovira (Centre Excursionista Pontsicà) en primera posició amb 2h 31’ 01”, en segona posició Raquel Bosch (Club Esquí Girona SE) amb 2h 35’ 04” i en tercera posició Cristina Bataller (Club Esportiu Bellcairenc) amb un temps de 2h 39’ 45”.

en segona posició amb 1h 21’ 29” i en tercera posició Mila Duran (Club Atletisme Olot Terra de Volcans) amb un temps de 1h 29’ 19”. En aquesta edició ja vam fer esment dels reforços realitzats en el marcatge, fet que va ser positiu i cap participant es va perdre al llarg de les curses.

Fotos: Galdric Mossoll.

Pel que fa a la cursa de 13 km el podi masculí el van completar Pol Espinosa (Club Natació Banyoles) en primera posició amb 1h 04’ 36”, en segona posició Rajiv Marroig (Aresta Camp Base) amb 1h 05’ 48” i en tercera posició Ramon Caballeria (Club Excursionista Cultural Alpí Lletissonada) amb un temps de 1h 06’ 56”. El podi femení el van completar Ester Ferrer amb 1h 18’ 33” en primera posició, Cristina Solé (Vall d’Hebron Institut Recerca VIHR)

www.ceolot. cat

Una vegada més, no podem deixar d’agrair a tots aquells voluntaris que any rere any es bolquen en un cap de setmana intens, d’Alta Garrotxa, per tal d’aconseguir portar a terme una nova edició de la Trepitja. Recordem que la Trepitja Garrotxa és una cursa solidària en la qual tots els beneficis obtinguts es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch.•

A C T I V I TAT

Fotos: Miriam Nieto.

Fotos: Galdric Mossoll. 10

secció

CANICROS

per Bàrbara Badosa i Lluís Planagumà

Els corredors de la secció de canicross s’han posat en marxa en començar la temporada el passat mes d’Octubre. El grup va creixent, ja que cada vegada son més els que s’animen a participar als tallers i entrenaments que organitza el CEO mensualment. Aquests consisteixen a fer un recorregut de 5 a 7 km per pistes i corriols propers on tothom pot provar les sensacions de córrer amb el seu gos formant un autèntic tàndem. Si no tens experiència ni tampoc el material necessari, comunicant-ho amb antelació en inscriure’t la gent de la secció del CEO te’n en facilitarà, amb l’ajuda i suport de Minifauna. Per a la gent a qui agradi o no pugui córrer, el mateix recorregut es podrà fer caminant. El circuït el mantindrem marcat fins acabar el taller. Recordem que és una activitat gratuïta i oberta a tothom.

Marta Picas i Piga 3r lloc al cani de la Cellera. Equip CEO participant al Collsacabra.

Marc Ruz amb Asha al canicross del Figaró. Podi Collsacabra, 2n lloc per Lluís i Anxova.

a Òdena; el 10 de Novembre a la Canixtrem d’Argentona; i, per últim, el 17 de novembre al Figaró.

El calendari de proves de la Lliga Catalana s’allarga fins al mes de març; seguirem participant en altres curses populars i entrenaments mentre les temperatures ens ho permetin.•

Equip ceo a Òdena. Taller Canicross (9-XI-19)

Els corredors de la secció estan participant a la Lliga Catalana Popular de Canicross, amb molt bons resultats. La primera prova del circuit va ser el passat 13 d’octubre a Cantonigròs, on els organitzadors, aprofitant els paisatges del Collsacabra, varen muntar un excel·lent circuit. El CEO va tenir una bona representació per part de Cristian Màrquez amb “Grim”; Jose Antonio Espinosa amb “Koa”; Lluís Planagumà amb “Anxova”; Francesc Llorà amb “Tom”; Marta Picas amb “Piga”; Marc Ruz amb “Aisha”, i Bàrbara Badosa amb “Menta”. Altres participacions han estat el 20 d’octubre al canicross del Cava a Sant Sadurní d’Anoia; el 27 d’octubre a la cursa de casa, la Trepitja Garrotxa; l’1 de novembre www.ceolot. cat

Eduard Valés amb Peter, xops al Canicross de Cercs. Epi amb Koa i Inma amb Yuko participant a la Trepitja Garrotxa.

Ens podeu seguir a l'Instagram: @ceo.canicross i l'etiqueta #CEOCanicross

Cristian Màrquez i Grimm 3r lloc categoria - 15 kg a la Canixtrem. 11

secció

GENER 2020

A M U N TA N Y

FEBRER 2020

9 10 11 12

5 3

13 14 15 16 17 18 19

10 11 12 13 14 15 16

20 21 22 23 24 25 26

17 18 19 20 21 22 23

27 28 29 30 31

24 25 26 27 28 29

MES DE GENER

MES DE FEBRER

 Diumenge 5: Torronada a la torre del Mir Itinerari: Coll d’Ares, pla d’en Xanau, torre del Mir i tornada a coll d’Ares. Hores de marxa efectiva: 3 (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum. Coordinadora: Colla Garrotxa.

 Diumenge 2: Cingle Major (Alta Garrotxa) Itinerari: Can Tenys (Cabanelles), cingle Major, el Ferrers, el Soler, Puigbalí, font de l’Aburada i can Tenys. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 8 de l’aparcament del Consum. Coordinadors: Josep Genoher i Lluís Planagumà. Hi haurà dinar de costum en arribar als cotxes.

 Dies 11 i 12: XXXVIII 24 HORES A MUNTANYA Veure l'apartat corresponent.  Diumenge 19: Parcs de Barcelona Itinerari: Turó del Putxet, les Tres Creus, parc Güell, el Carmel, turó de la Rovira, parc del Guinardó i parc del Laberint. Hores de marxa efectiva: 4. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Lluís Avellana. Inscripció anticipada per les places del bus. Cal dur dinar.  Dissabte 25: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (XVIII) De Monistrol a Montserrat i El Bruc (Bages - Anoia) Itinerari: Monistrol, camí de l’Aigua, drecera dels Tres Quarts, coll de les Baranes, monestir de Montserrat, Sant Miquel, cova de les Bagasses, Bruc Residencial, El Bruc. Hores de marxa efectiva: 4 i tres quarts. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Guiatge: Ramon Feixas. Coordinació: l’equip habitual. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Sant Antoni (7-VII-19) 12

 Diumenge 9: 6a Run4Càncer Col·laboració del Centre Excursionista d'Olot, el GECA, el CNO i Terra de Volcans. Curses o caminades de 10 i 5 Km. Hora i lloc de sortida: a les 10 del recinte Firal. Organitza: Oncolliga Olot. Inscripcions des d'1 hora abans de la sortida al recinte Firal, o bé per internet a www.oncolligagirona.cat Hi haurà esmorzar per a tots els participans  Diumenge 16: Aplec de Sant Valentí Itinerari: Olot, Sant Valentí i Olot. Hores de marxa efectiva: 2 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 9 de l'aparcament de l'Aldi. Organitza: Centre Excursionista d'Olot. Hi haurà xocolatada per a tothom a partir de 2/4 de 10.  Diumenge 23: Castell de Mataplana (Ripollès) Itinerari: Gombrèn, Pomarell, coll de Jou, Montgrony, les Viles Xiques, pla de la Pera, pla de la Bassa, castell de Mataplana i Gombrèn. Hores de marxa efectiva: 4 i tres quarts. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa.

Travessia Vallter-Núria (15-IX-19)

MARÇ 2020 Dl

2 9 16 23 30

secció

ABRIL 2020 Dg

1 3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29 31

M U N TA N Y

9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

MES DE MARÇ

MES D'ABRIL

 Diumenge 1: Serra de Puig Estela Itinerari: Coll de Canes, puig Estela, Vallfogona i coll de Canes. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Hora i lloc de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pere Rifà.

 Diumenge 5: Marxa del Bosc de Tosca Hora i lloc de sortida: de 7 a 8 del matí del local social del Bosc de Tosca.

 Dissabte 7: Travessia de Peguera a Cercs i Berga, per les línies dels antics ferrocarrils miners. Itinerari: Pla de la Creu de Fumanya, camí dels Planos, Cercs, tramvia de Sang, Berga. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinadors: Kim Agustí i Lluís Avellana.

 Divendres 10 (Divendres Sant): Puig Neulòs (l'Albera) Itinerari: Castell de Requesens, coll Forcat, pou de neu de Neulòs, refugi del forn de Calç i castell de Requesens. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinadors: Josep Puigvert i Pere Julià. Sortida amb el GECA i Grup Excursionista Bell Matí. En acabar la caminada hi haurà dinar de restaurant; cal apuntarse amb anticipació.

 Diumenge 15: Sortida a marina Itinerari: Coll de Perafita, mas Romanyac, pas del Llop, mas d’en Figa, mas Baltre i Cadaqués. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinadors: Lluís Planagumà i Josep Genoher. Qui ho vulgui es podrà es podrà quedar a dinar en acabar l'excursió.  Dies 21 i 22: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (XIX i XX) Del Bruc a la Pobla de Claramunt i la Censada (Anoia) Itinerari dissabte: El Bruc, coll de Can Maçana, castell de la Guàrdia, Sant Pau de la Guàrdia, Montserrat Parc, coll del Bruc, castell de Castellolí, Cal Jaume Bruguers, els Masets, els Vivencs, La Pobla de Claramunt. Hores de marxa efectiva: 5 i tres quarts. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Itinerari diumenge: La Pobla de Claramunt, castell de Claramunt, Pujol de la Guàrdia, Santa Maria de Collbàs, Santa Margarida de Montbui, castell de Montbui, coll Vendrell, la Censada (carretera C-37). Hores de marxa efectiva: 6. Guiatge: Ramon Feixas. Coordinació: l’equip habitual. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.  Dissabte 28: Travessia de Betera a Santa Anna i Serrabona (els Aspres) Itinerari: Coll de la Descarga, torre de Betera, els Menerots, coll de Palomera, creu d’en Turon, Santa Anna dels Quatre Termes, coll de les Arques, Cementiri dels Moros, priorat de Santa Maria de Serrabona. Hores de marxa efectiva: 4 i tres quarts. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l’aparcament del Consum. Desplaçaments amb autocar. Coordinador: Kim Agustí. Visitarem la tercera de les quatre superbes abadies cantades per mossèn Jacint Verdaguer en el seu poema Los dos campanars. www.ceolot. cat

Montcau (13-X-19)

La Transcévenole (6-X-19)

Travessia de Cap de Creus al Port de la Selva (29-IX-19) 13

secció

M U N TA N Y

Priorat de Marcèvol (19-X-19)

Sant Miquel de Roca (17-XI-19)

Beget (9-XI-19)

MENTRESTANT A LA REDACCIÓ DEL BUTLLETÍ La Lissi sobre un munt de butlletins del Centre Excursionista d'Olot! 14

Salt dels Llavaits (3-XI-19)

Sant Nazari de la Garriga (24-XI-19)

Riells del Fai (1-XII-19)

BIBLI

d e m u n t a O TE C A nya

NOVETATS!

TRASLLAT DEL FONS HISTÒRIC A L'ARXIU COMARCAL DE LA GARROTXA El passat mes de novembre vam realitzar el trasllat del fons històric cap a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, d'acord amb els acords establerts en les darreres Assemblees de socis i amb motiu de la commemoració del cinquantenari que celebrem enguany. L'ACGAX ens ha facilitat els espais per poder conservar i consultar millor la història de l'entitat a la comissió organitzadora del cinquantenari i el trasllat suposa una millor preservació del fons, format per documentació textual, gràfica i audiovisual de les diferents etapes de l'entitat des de 1934. Al llarg dels propers mesos estudiarem els acords de donació amb l'ACGAX per tal de rectificar-los novament amb els socis. Esperem compartir totes les troballes amb vosaltres ben aviat!•

ÈXIT A LA PRESENTACIÓ DE "3 NITS DE TORB I 1 CAP D'ANY" Agraïm a Jordi Cruz, Sisco Carola i Albert Soler per haver compartit amb nosaltres el passat 21 de novembre la seva experiència sobre el fenomen del torb i els rescats a muntanya. Vam poder conèixer el procés de formació d'un episodi de torb a Pirineu i les seves conseqüències, el testimoni del rescat de l'any 2000 al Balandrau i el funcionament del GRAE del cos de Bombers. Si en voleu conèixer la història, podeu trobar el llibre a la biblioteca del centre.• www.ceolot.cat/biblioteca

RECORDA...

www.ceolot. cat

Servei de préstec per a socis

Servei de consulta

• 3 llibres / 1 mes • o mapes / 15 dies

Accés a la sala de lectura per consultar el fons.

secció

MAINADA

MINIMENUTS! XENACS Era 9 de novembre i els nervis i les ganes es notaven. Sota els anoracs tothom suava, tot i el fred. Les ganes hi eren i amb això ja en teníem prou. Havíem hagut d’ajornar la primera sortida, així que donàvem el tret de sortida al novembre. Som Minimenuts, i hem vingut a petar-ho. Les bambes del Decathlon ja tremolen. Doncs això, començàvem un mes tard però amb ganes. Ens trobàrem a les 8 del matí i en un tres i no res vam tenir els cotxes fets. I és que les famílies encara ens volen acompanyar a tot arreu (no patiu, ja s’acabarà), així que tots els cotxes buits, un o dos Minimenuts per cotxe i cap a Xenacs. Va ser una sortida de descobriments, vam conèixer companys i companyes de grup, les monitores i els monitors, la cova de Rocalladre, el Castell de Colltort, i els cecidis, que la maleta si va molt plena pesa. Així doncs els Minimenuts vam anar de Xenacs a La Cot per la Serra del Corb. Durant el camí vam fer la cabana amb la finestra més gran del món, ens vam embardissar (això de ser del CEO passa factura) i vam aprendre què eren els cecidis. Ei lector, si no saps de què parlem, consulta-ho a un minimenut o busca-ho a Google. Doncs això, moltes novetats, molts amics i companys i ganes. Moltes ganes de trobar-nos de nou i passa rere passa forjar un camí inoblidable.

VISITA'NS AL WEB

www.ceolot.cat

etiqueta'ns

@ceolot

#ceolot

Busca les nostres rutes a

GPS

TwoNav

Mapes i llibres ALPINA

Descompte especial pel CEO

37,5% de descompte

LLOGA AL CEO EL TEU GPS

CAMP BASE

DIA 5 € / SOCIS DIA 10 € / SOCIS

Tots els socis de Centre Excursionista d'Olot que vulguin fer-se socis de CB tindran descomptes personalitzats a totes les botigues físiques i Online del grup Camb Base.

Vestimenta + Calçat (especial club)

14 %

fins a una setmana a negociar

de descompte

*Cal deixar una fiança de 100 €.

MOTXILLA + COMPLEMENTS + MAT. DUR (tot el que no entra en el primer punt) = (especial club)

Producte Outlet i/o Rebaixat 7%

MASELLA

de descompte

Vine al CEO a buscar el codi que et permetrà gaudir de varis descomptes a l'Estació d'esquí La Masella.

(especial club)

de descompte addicional

*Nota: Condició aplicable en productes amb dte. inferior o igual al 30%

NÚRIA (Cremallera) Presentant el carnet de soci, guadiràs del 50% dte. en el passi de temporada.

50%

de descompte

Et permetrà gaudir de: Esquí de muntanya, raquetes de neu, alpinisme, gaudir de la flora i la fauna, senderisme, trail running, excursions en família i molt més.

*Durant tot l'any. *Cal acreditar-se com a soci del club del CEO (carnet o certificat). Gestió a Ribes-Enllaç (09.00 a 13.00 tots els dies de la setmana)

VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

bicistarres@telefonica.net

SERVEI A DOMICILI

ACONSEGUEIX ELS MILLORS VOLS AMB LA RESERVA ON-LINE

GC - 792

Visites a hores concertades. Sense esperes! C/ Sant TomÃ s, 4 - 17800 OLOT - ) 972 26 98 00

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

secció

MAINADA RUTA A TALAIXÀ Preparats per a la narració de la nostra primera miniruta com a Minimenuts del CEO? L’aventura va començar el dissabte a les vuit del matí. Tots estàvem ben preparats i mig endormiscats perquè, vulguis o no, ens vam aixecar més aviat que un dia d’escola. Tot seguit vam agafar el cotxe rumb al punt de sortida, la carretera d’Oix a Beget. Després d’una foto conjunta vam començar a caminar fins a l’hora d’esmorzar que ens vam aturar al pla de les Guillasses. Amb els budells plens, el camí de pujada que passava per pel lateral del Ferran va ser un encant. Caminàvem mentre observàvem els boscos verds d’alzina amb pinzellades vermelles i grogues dels arbres de fulla caduca. I és que l’Alta Garrotxa és preciosa! Tot i això, no cal amagar que va ser una lluita constant contra les nostres maletes ben carregades, tot i que només portaven el més essencial. Finalment, la victòria va ser nostra perquè fins i tot abans de dinar vam arribar al nostre destí: Talaixà. I és que Talaixà es troba en un lloc privilegiat. És un prat elevat amb vistes al Bassegoda per un costat i a la vall d’Hortmoier per l’altre. Havia estat un poble d’un centenar d’habitants però ara només en queda l’església, una casa i dos refugis. Primer vam dinar i després vam entrar a l’interior del refugi o Casa de Talaixà del CEO. Allà va aparèixer la primera carta de Kimba, un ésser misteriós del bosc que ens va ajudar durant la nostra estada a canvi de complir unes tasques. La primera consistia en anar a buscar llenya al bosc per encendre un foc i estar ben calentons, i també anar a buscar aigua per cuinar. Un cop vam tenir la llenya apilonada vam començar els jocs. De seguida el joc del pi va tenir molt d’èxit i vam jugar-hi plegats fins que es va fer fosc. Ara només ens faltava aconseguir l’aigua. Vam agafar els frontals i vam decidir fer una excursió nocturna fins a la font. Aquest cop, acompanyats per les estrelles i sense maletes vam baixar fins a la font. En un tres i no res vam tenir les nostres cantimplores carregades d’aigua. El camí de tornada també haurà estat ràpid si no hagués estat interromput per la troballa d’una salamandra. En arribar de nou al refugi, com a recompensa, Kimba ens havia preparat els ingredients per al sopar: pastanaga, moniato, xampinyons, bròquil... que vam tallar entre tots. Ho vam posar tot en una olla i en vam fer una sopa de fideus boníssima! Ja cansats vam entrar a l’habitació de les lliteres, ens vam posar a dintre del sac, un conte... i bona nit. El matí següent ens vam despertar quan ja molts raigs de sol entrawww.ceolot. cat

ven per les finestres laterals. Un bon esmorzar i un parell d’hores de jocs que van acabar amb la construcció d’una cabana. La nova tasca va ser deixar-ho tot tal com ho havíem trobat i preparar les maletes. Abans de començar a caminar, vam dinar pa amb fuet i formatge sota el sol lluent de tardor. Així, doncs, ens vam acomiadar de Talaixà i de Kimba rumb a Sadernes. Va ser tot un camí de baixada, amb zones de sòl vermellós d’argila i vistes als cingles de Guitarriu. Anàvem a un pas tan lleuger que en algun moment fins i tot corríem. En arribar a baix, vam seguir el curs del Llierca fins arribar a Sadernes. Potser vam acabar cansats i bruts, però va ser una gran aventura, i la primera de totes les que vindran! 17

secció

MAINADA

MENUTS!

COLL DE BRACONS - FONT TORNADISSA - PUIGSACALM - COLL DE BRACONS Com sempre, ens vam aixecar ben d’hora per ser a les 8 al Pavelló Firal. Era la primera sortida de la temporada i en teníem moltíssimes ganes. Feia molt fred però els menuts i menudes anàvem súper preparats per les baixes temperatures (o això crèiem hehe). Un cop ens vam assegurar que hi fóssim tots vam enfilar fins a la Collada de Bracons on ens esperava l’inici de la nostra caminada. Només de començar ja vam haver de grimpar una roca. Semblava ben bé que el camí ens advertís del que ens esperava més endavant. Després d’una estona caminant per uns camins molt bonics, ja ens roncaven els budells, així que ens vam parar a esmorzar a Font Tornadissa. El lloc era ideal: un prat amb sol per ajudar-nos a passar el fred que ja es començava a necessitar. Un cop amb la panxa plena vam fer algun joc de coneixença, hi havia nens i nenes nous (i també monis!). Després de les presentacions vam posar rumb al cim, pel camí VAM TROBAR ELS PRIMERS FLOCS DE NEU! Un cop arribats al cim vam poder gaudir de les millors panoràmiques que existeixen, les 360°, veient el mar, els Pirineus, el Pedraforca... Vàrem buscar un racó que ens resguardés un xic 18

del vent per poder dinar. El sol es va començar a amagar entre els núvols i vam aprofitar per fer pilons humans per fer passar el fred. Sort en vam tenir d’haver dinat, perquè la baixada va ser dreta, enfangada i plena de fulles, però sobretot molt divertida i màgica, ja que els colors vius de plena tardor ens inundaven de bones emocions. La vàrem fer tota rient i caient de cul. Alguns ja no ens aixecàvem i utilitzàvem la baixada de tobogan! Un cop a la Collada una altra vegada vam pujar als cotxes, que de ben segur no van quedar gaire nets, i ens vam anar a reunir amb la resta de pares i mares que ens esperaven al pàrquing del Carrefour. La temporada havia començat genial i tots i totes teníem moltíssimes ganes de la propera: les colònies!

secció

MAINADA

COLÒNIES A MAS COROMINA (VALL DE BIANYA)

Us recordeu de la Clémence i en Thal als qui vam haver d’ajudar perquè anaven desbordats de feina? Només arribar a la casa de colònies La Coromina ens van presentar el cas 112319 de l’agència de detectius Buskat i Trubat i havíem d’ajudar-los a resoldre un misteri sobre una olla amb mooooolts de diners a dins. Després de presentar-nos els possibles sospitosos que els agents havien trobat vam anar a fer una excursioneta per veure si per allà a la vora trobàvem alguna pista que ens pogués ajudar. Pel camí, a part de gossos que ens seguien tota l’estona, també vam trobar un sobre que ens va portar al poble de l’Hostalnou de Bianya, on havíem d’aconseguir alguna cosa més valuosa que el clip que ens vam trobar a dins el sobre. Així vam interactuar amb la gent del poble per tal d’anar canviant el q u e anàvem aconseguint. Amb tot allò aconseguit vam poder deixar-ho al mig de plaça a canvi que un testimoni del poble ens digués el que ell havia vist. I així vam poder descartar 2 sospitosos. Per tant, ja teníem qui havia sigut el lladre de l’olla. En arribar a la casa, ho comunicaríem als agents. Vam dinar tranquil·lament (de fet, de tranquils, tranquils no n’estàvem pas, amb els gossos rondant per allà...) i vam tornar cap a la casa pel camí més curt perquè el cel s’estava ennuvolant. En poc temps, el ruixat ens va atrapar, de manera que vam arribar a la casa xops com ànecs. Sabíem que ja teníem culpable pel robatori, però en arribar a la casa, els agents ens van informar que durant el matí ells també havien investigat i havien afegit nous sospitosos a la llista. Ens van explicar sospitós per sospitós. N’hi havia un munt! Per això vam decidir fer uns esquemes gegants amb

www.ceolot. cat

els trets característics de cada sospitós per tenir una estructura i no deixar-nos-en cap. Un cop havent sopat (mmm... quina sopa més bona, Pilar) ens hi vam tornar a posar. Vam rebre un missatge d’un testimoni que ens diria una pista si jugàvem a un joc de nit. Vam jugar tan i tan i tan bé que de seguida el testimoni ens va enviar un missatge descartant un altre dels sospitosos. Una mica de guitarreig amb les cançons que més ens agraden ens va portar ja cap a tancar els ulls i fer nones. Bona nit!! Zzz... zzz... L’endemà al matí corredisses amunt i avall; i és que encara ens quedava mooolta feina pel cas. Després d’un bon esmorzar ens hi vam tornar a posar. Recordeu que vam rebre cartes oficials segellades? Cartes oficials que ens informaven que Acirfa Trapus era en un concert a New York City i Asnefed Populum era en una platja molt lluny d’aquí el dia del robatori. Com a detectius primerencs que ens havíem anat formant vam tenir el plaer de descartar-los. Ja només ens quedaven dos sospitosos. Aleshores va ser quan vam trobar un llibre, i quin llibre tan valuós! Perquè a dins hi havia un missatge de la Hajip Semao cap a Trams Listus per quedar just el mateix dia del robatori. Tot seguit, ens vam fixar amb la foto de Trams Listus i vam veure que hi faltava un tros, li faltava un braç. Clémence i Thal van poder trobar la foto sencera. Us recordeu de com era? Sortia Trams Listus amb l’olla!!!! Després de veure un vídeo on Trams Listus i Hajip Semao admetien ser culpables i que estaven mooooolt i mooooolt penedits, havíem resolt el cas. Ja podíem dir que érem detectius amb una mica més d’experiència. Vam acabar les 48h que havia durat el cas una mica esgotats però molt contents d’haver ajudat Buskat i Trubat.

secció

MAINADA

PETITS! EL PAIRER, BESTRACÀ VALL D’HORTMOIER, OIX

De bon matí i per acabar de despertar-nos vam fer un escalfament tots i totes juntes al costat del Peirer!! I amunt que fa pujada; amb un moment ja teníem mig camí del Bestracà fet. Vam parar al costat de l’església de Sant Andreu de Bestracà a agafar aire i contemplar el bell paisatge que veiem a l’horitzó, i com que ens va agafar la gana, vam decidir esmorzar. Amb les energies carregades i ganes de parlar de curiositats d’animals, l’evolució i d’altres temes interessants sense adonar-nos-en ja érem a dalt, ara ja només ens calia seguir la cresta fins al cim i una vegada a dalt contemplar el Comanegra, el Pic de les Bruixes, Sant Marc i, per sorpresa: els Pirineus nevats! Sense distreure’ns massa i baixant per la divertida tartera, només aturant-nos per crear una fita amb forma de Ferran I fins i tot amb el refugi de Falgars vam anar fent el camí fins a la vall d’Hortmoier. Pas a pas, correguda a correguda i riure a riure vàrem recórrer la màgica Vall que estava agafant ja els colors de tardor. En un petit prat al costat del camí i amb una mica de pressa (i fred) vam treure els tuppers i entrepans que tanta estona feia que les panxes ens demanaven, que bo!! Seguint la pista, vam donar la volta a aquella vall (on algunes vam prometre que tornaríem juntes), i vam arribar al petit poble d’Oix, on ens esperava el parc que ja ens coneixem. Va ser un dia per carregar piles, omplir els pulmons d’aire fresc, retrobar cares, conèixer-ne de noves i encarar una temporada des d’una perspectiva tots i totes juntes i fent allò que més ens agrada: anar a la muntanya!

MINIRUTA

SANT PRIVAT D’EN BAS - SALT DEL SALLENT - SANTA MAGDALENA - PUIG DELS LLOPS - PUIGSACALM COLL DE BRACONS Per fi va arribar el dia del que tantes ganes teníem: l’inici de la mini ruta de les petites àligues! Després d’haver-ho passat tan bé a l’última, teníem moltes ganes de noves aventures així que, com a cada sortida, vam quedar pares, mares, nens i nenes al nostre lloc de trobada matutina: a les 8 al Pavelló Firal. Un cop allà, vam pujar als cotxes i vam dirigir-nos cap al lloc de sortida: Sant Privat d’en Bas. Un cop havíem dit adéu als pares i mares sabíem que ens esperava un bon tros de caminada intensa, així que les monitores vam donar-vos un mix energètic de fruits secs, fruita de temporada i alguna llaminadura per arribar al nostre objectiu: el refugi de Santa Magdalena, on dormiríem aquella primera nit. 20

Durant el camí, vam cantar, jugar a enigmes, tenir xerrades molt interessants i gaudir de la bona companyia. Així doncs, entre converses i rialles vam arribar al nostre primer objectiu del dia: el Salt del Sallent, un lloc encisador que de seguida et captivava amb aquella cascada d’aigua tant espectacular i que vam tenir la oportunitat de gaudir en primer pla. Allà dalt vam esmorzar i vam disposar-nos a continuar el camí, però de sobte ens vam trobar atrapats sense poder travessar el riu! Les monitores, però, sabíem que no ens podíem rendir i vosaltres tampoc volíeu fer-ho, així que amb l’enginy de tots i la unió que fa la força vam espavilar-nos per construir un súper pont amb troncs i bastons que travessava fins l’altra llera del riu! És ben be que som uns arquitectes de primera! Un cop creuat, i amb alguns peus molls, vam seguir amb decisió fins el refugi i no vam parar fins aconseguir-ho, havíem arribat al final del nostre objectiu del dia. Un cop instal· lats, cansats i afamats, vam dinar i, just abans d’acabar, la pluja va obligar-nos a entrar dins; i finalment vam passar la tarda amb jocs com “El poble”, buscar pals i troncs per encen-

secció

MAINADA

dre la llar de foc del refugi i vam gaudir de la companyia en família. Va costar molt encendre el foc, però al final amb l’ajuda de tots vam aconseguir mantenir-nos calentons dins aquell raconet tant acollidor. Quan s’acostava el vespre i teníem molta i molta gana, de cop van aparèixer els nostres súper intendents que ens venien a fer el sopar més exquisit de la Garrotxa! Una pasta a la carbonara d’allò més deliciosa. Un cop sopats, vam disposar-nos a fer el joc de nit, que de primeres semblava un joc normal i corrent, l’ONU. Però quina va ser la sorpresa per vosaltres? Les monitores us teníem preparat un regal molt especial i amb molt d’amor per als nostres petits i petites, una súper peça de vestir tubular multifuncional, altrament anomenada “Buff”! Un cop tots ben contents i després d’unes cançons de guitarra i ukelele vam acomiadar-nos d’aquell dia tant bonic i vam anar a dormir, ja que l’endemà ens esperava un altre dia de caminada. L’endemà, un cop esmorzats i amb les piles carregades vam disposar-nos a fer dos pics: el Puig dels Llops i Puigsacalm. Vam arribar en un tres i no res! Vam tenir temps de descansar i contemplar les magnífiques vistes que ens mostraven tota l’alta Garrotxa, pirineus i part de l’Empordà. Quina sort estar envoltat d’una naturalesa tant encisadora. Que no us enganyin, també vam tenir temps de fer-nos fotos, i no pas poques!!!! Vam refer el camí i vam dinar un cop fets els dos pics amb el típic pa i fuet (i formatge pels vegetarians) tant tradicional de la Secció de www.ceolot. cat

Mainada però tan ben encertat, ja que tothom se’n llepava els dits. Finalment vam acabar de fer el tram final i d’arribar a Coll de Bracons, on ens esperaven els pares i mares a punt per escoltar totes les nostres anècdotes i historietes de la ruta que tant feliços ens fan! I amb això ens vam emportar una altra història a la motxilla i un aprenentatge més que portarem al nostre cor. Fins la propera petites i petits àligues. 21

secció

MAINADA

MITJANS! BASSEGODA La primera excursió de la temporada es va fer el Bassegoda el dia 9 de novembre. Els pares ens van deixar a un prat abans d’arribar a Ca n’Agustí de Riu, vam anar pujant de mica en mica fins arribar a l’església de la Mare de Déu de les Agulles, que està situada cap a la meitat del camí. Allà vam esmorzar amb rotllana de germanor. Després d’esmorzar, per fer algun joc per iniciar la temporada, ens vam classificar nens i monitors per ordre alfabètic sense poder parlar. Seguidament, vam continuar caminant. Quan ja faltava poc per arribar ens vam parar al coll de la muntanya per gaudir de les vistes amb els Pirineus nevats de fons. Un cop vist, vàrem continuar pujant, vorejant el pic i, després d’escalar una mica, tots plegats arribàrem a dalt. Un cop a dalt, hi havia unes vistes de l’Alta Garrotxa, Pirineus i el mar molt maques i vam dinar. Mentre dinàvem i amb motiu de la troballa d’un grinder, es va tenir una conversa educativa amb els nens i nenes sobre les drogues. Un cop dinats, es va realitzar una sessió de fotos. Al cap de poc ja vam començar a baixar per l’altra banda. Mentre baixàvem vam saludar uns quants cotxes que van passar per la pista que seguíem. Finalment, vam arribar un xic tard al mateix punt de sortida on els pares ens esperaven per tornar, i és que de tan bé que ens ho vam passar que el temps ens va passar volant!! Quina gran primera excursió de temporada!

RUTA A FALGARS El passat 23 de novembre els Mitjans vam anar de ruta. Vam quedar com sempre a les 8 del matí al pavelló firal, amb les motxilles ben carregades per passar dos dies a la muntanya. Havent fet els cotxes, vam marxar de seguida, que hi havia moltes ganes de començar la ruta. Les mares i els pares ens varen deixar a Hostalets, on vam començar a caminar ben abrigats perquè feia un xic de fred i vent. De seguida ja va començar la pujada pel camí ral i el fred ens va passar. Entre camins pedregosos, fulles que queien dels arbres i converses vam arribar a la Mina dels Bandolers. Allà vam esmorzar i havent agafat forces vam anar a visitar la mina. Llavors, vam tornar a carregar motxilles a l’esquena i a seguir caminant. En poc vam arribar al famós prat de l’arbre al mig i vam aprofitar per fer una mica de postureig i fer-nos unes fotos de grup ben xules saltant!! I vam seguir fins a arribar a Falgars d’en Bas, on vam fer algun joc per acabar d’agafar gana i dinar. 22

Després, vam rebre una visita inesperada del grup de Grans, que feia una excursió per la zona també. Quin retrobament més bonic que va ser! I per immortalitzar-lo vam fer una foto conjunta. Llavors, els Grans van marxar i nosaltres vam fer una gimcana d’orientació que no vàrem poder acabar del tot, ja que feia força vent i començava a fosquejar. Ens vàrem esperar a recés del vent fins que van arribar els súper intendents i vam poder entrar al refugi. Només d’entrar vam encendre la llar de foc per estar ben calentons i berenar. Mentrestant els intendents feien el sopar vam estar a la vora del foc guitarrejant i cantant cançons. Alguns també van aprofitar per anar a dalt a l’habitació a descansar una estona. Quan el sopar estava gairebé llest va succeir un esdeveniment mai vist abans per les terres de Falgars. No sabeu pas que va passar? Doncs que a dalt a l’habitació hi havia un guirigall i batibull dels grossos, i, és clar, s’hi havia de posar

remei. Així que es van acabar muntant les barricades de Falgars. I que bé que ens ho vam passar! Un cop retornada la tranquil·litat ,vam sopar una boníssima pasta a la carbonara i, de postres, iogurt. Després de sopar no vam tardar gaire a anar a dormir, ja que totes i tots estàvem ben cansats. L’endemà al matí ens vam aixecar ben

secció

MAINADA

aviat, que ens quedàvem uns quants quilòmetres per fer. Abans d’esmorzar vam sortir a contemplar les fantàstiques vistes que es veuen des del refugi. Havent esmorzat, abans de marxar, vam fer una cosa molt important i transcendental, i és que vam plantar el boix de les colònies finals al costat del refugi. Va ser un moment molt bonic que recordarem i sempre que vulgueu ja sabeu que podeu anar a veure com està el boix! Ens vam acomiadar dels intendents i del boix i vam començar la marxa cap a la Serra de Llancers. Feia un dia esplèndid i tot i portar ja uns quilòmetres del dia anterior a sobre vam anar a la idea i en menys del que esperàvem ja estàvem travessant la impressionant fageda de la Grevolosa fins a arribar al Coll de Bracons. En arribar, vam dinar i descansar fins que

ens van venir a buscar els pares i les mares. Fins i tot vam tenir temps de prendre el sol i fer algun joc després de dinar. Quina ruta més intensa i impressionant!

GRANS! RUTA VALLTER - PLANOLES

Un cop esmorzats i amb les piles carregades, ens vam dirigir cap a la cabana de Tirapits. Sota l’imponent Pic de l’Infern vam fer una paradeta per comentar la jugada i aprofitar per tocar una mica de neu que quedava de la setmana anterior. La gana tornava a apretar, però no va ser fins al cim del Nou Creus que no vam asseure’ns i dinar. Això sí, feia un fred que pelava, i no vam tardar gaire a acabar-nos els tuppers estupends que portàvem de casa. Des d’allà, Núria semblava al costat, però vam estar dues horetes ben bones de baixada fins arribar-hi.

Després d’un intent fallit per marxar de ruta, els grans vam començar la temporada amb molt bon peu: ens disposàvem a anar des de Vallter fins a Planoles fent nit a Núria i coronant el Puigmal. Dissabte a primera hora ens vam trobar, després d’un llarg estiu, un altre cop al Pavelló Firal i, en un tres i no res, ja érem dins els cotxes en direcció a Vallter. Un cop als 2000 metres feia fred, però el sol ens escalfava les cares. Per entrar en calor vam fer un parell de jocs i amunt! Vam esmorzar al coll de la Marrana, on es va començar a ennuvolar i van caure quatre gotes. Vam patir per uns instants per haver de caminar la resta del dia sota la pluja. Per sort no va ser així. Els núvols anaven i venien amb el vent. www.ceolot. cat

secció

MAINADA

Per sort, ens hi esperaven els intendents amb les olles gairebé apunt de fer xup-xup per cuinar-nos el sopar. La gent de Núria, amb una amabilitat extraordinària, ens van cedir una sala de l’hotel per tal de passar-hi la nit. Des d’aquí, una forta abraçada! Mentre el sopar es coïa vam fer temps jugant a tot tipus de jocs, posant-nos al dia de les notícies de les pàgines roses del les revistes... Va

COLL DE BRACONS - CABRERA - PLANS D’AIATS - FALGARS HOSTALETS Bon dia mainada! Primera excursió de la temporada i ja som a final de novembre, per això toca fer-la a l’engròs. Ens trobem a les 8 de matí al Pavelló Firal i fem cotxes fins Coll de Bracons, on passa un vent que convida a abrigar-se. Comencem a caminar i ens endinsem per la fageda de la Grevolosa que, vés per on, en aquesta època està espectacular. Entre fotos i caminar ens agafa la gana d’esmorzar, però forcem la màquina fins a dalt de Cabrera. Ens esperem unes vistes maques de benvinguda però la boira no ens permet, sort en tenim, del balcó del vent, que ens entreté una bona estona mentre païm l’esmorzar. Agafem motxilles i som-hi! Ara amb menys dificultats perquè només ens queda pla i baixada, arribem als Cingles d’Ayats, on la boira ens regala unes vistes blanques i sense paisatges. Continuem baixant, cada cop amb més gana, fins a Falgars. Ara sí, sense boira! Espectacle de tardor i de llum i color. Ens trobem amb el grup dels mitjans que ja eren al refugi de Falgars i ens fan companyia mentre dinem, així sí que dóna gust menjar! Amb la panxa plena, ens acomiadem dels mitjans i fem el tram final fins a Hostalets, fàcil i engrescador, quina bonica excursió!

sonar la campaneta i tothom a taula! No hi ha res millor que una bona sopeta calentona després d’un dia de fred i vent al Pirineu! Després de sopar, gairebé sense haver de dir res, tothom dins el sac i a dormir, que l’endemà ens aixecàvem ben aviat! A les 7 del matí ja estàvem esmorzant i a les 8, motxilles plenes i a caminar, que començava una de les pujades més llargues i alhora boniques que hem fet mai: l’ascens del Puigmal des de Núria: 1.000 metres de desnivell positiu en 3-4 kms. A mig camí vam començar a trepitjar neu. La boira ens va envair i de cop i volta no teníem gaire referències, tot i així sabíem que la bona direcció era muntanya amunt! D’un moment per l’altre va aparèixer el cim: 2.913 metres! Amb molta il·lusió ens vam fer la foto i, sense pensar-nos-ho dos cops, vam començar el descens en direcció Puig Dòrria a la cerca de millors condicions climàtiques. En un petit recer vam poder treure’ns els guants i esmorzar. Des d’aleshores començava la baixada més llarga que hem fet mai. Més de 1.500 metres negatius! Els genolls encara ho recorden... Amb més o menys bona cara vam arribar a Planoles, on per decisió popular, vam dinar a la plaça del poble. Només ens quedava arribar fins a Olot, sort que aquest tros el fèiem en cotxe.

secció

MAINADA JOVES! OIX - MONTPETIT - MONTMAJOR - OIX La molt esperada primera excursió del curs, després de tants mesos sense fer res, per fi va arribar, i, com sempre, la vam voler començar amb un bon postureig! Aprofitant les bones vistes des de sobre el Mas Pineda vam voler tirar-nos quatre fotos, amb la mala sort que just hi havia la bifurcació i ens la vam saltar. Ups! Com sempre comencem estupendament l’excursió (esperem que no sigui un presagi de com evolucionarà tot l’any...). Però un cop trobat el camí, ben marcat amb marques grogues i fàcil de seguir, en petits grupets vam anar pujant el Montpetit, cadascú al seu ritme. I mentre uns havien arribat a dalt i cridaven “On sou? Aneu pujant bé?” per la dreta, els altres vam arribar-hi per l’esquerra. Totes, cadascuna pel seu camí (ben marcat i fàcil de seguir eh), vam arribar a dalt del Cim del Montpetit (898m), on vam esmorzar mirant per una balconada que s’obria vers la nostra propera destinació: el Montmajor! Trobar el camí de baixada ens va tornar a costar, un camí costerut i sinuós, un petit corriol (o rastre de corriol?) en ziga-zaga,

www.ceolot. cat

que només va seguir bé en Quel. La resta del grup, llevat dels altres tres monitors i la Núria, ens vam ben embardissar, vés a saber tu com. Després d’una bona estona, ja reunits a Sant Martí de Torrelles, i després de comentar la jugada... au! Torne’m-hi cap amunt! Com diu aquell: “hay que saber subir y bajar”. Per un nou camí petit i costerut, que com més pujàvem més difús es tornava, vam arribar a coronar el cim del Montmajor (1.075m). I res, seguim de nou un nou rastre de corriol, marcat amb fites, baixa com puguis i, evidentment, ens tornem a perdre. Després de tantes petites “pèrdues”, el temps se’ns va tirar a sobre i vam decidir no acabar la ruta pel camí del Bodelquer, dinar amb 25 minuts de rellotge i retornar a Oix voltant el Montmajor. Però sabeu què? Tot i que el camí estava marcadíssim, encara hi ha algú que no veu bé les creus i es va equivocar de camí! Es ben bé que hem arribat a joves, però ens han regalat el carnet eh! No hem aprés a seguir les marques ni les fites, ni els rastres de corriols!

secció

MAINADA

BASSES DE MONARS - PLA DE LA MUGA - PUIG DEL CASSO - SANT ANIOL D’AGUJA - BASSEGODA EL MONT - BEUDA Ben d’hora, ben d’hora, concretament a les 7 del matí, ens trobàvem tots per anar a fer el que hauria de ser una gran ruta. Després de resoldre quatre problemes del que té fer cotxes al matí, ens plantem a Basses de Monars al voltant de les 9. Sense perdre temps, ens posem a caminar, sabent que ens espera una llarga caminada i que, si volem fer cas del que diu la Carla (veure la posta de sol al Puig de Bassegoda), hem d’anar a tot drap. Així que xino-xano, no gaire ràpid però sense parar, ens plantem al coll entre Puig de les Bruixes i Comanegra, on comença una entretinguda baixada entre una fageda amb el terra ple de fulles i fang. I amb algun que altre ensurt d’algú que tenia

ganes de baixar rodolant, ens plantem al Pla de la Muga en un no res. I... meravella! Quines vistes tan precioses i espectaculars que es deixen veure en un dels racons més amagats i poc accessible de l’Alta Garrotxa. La tardor, a més a més, li dóna un toc especial en tenyir d’una gran varietat de tons càlids els arbres de la vall. Havent esmorzat i agafat forces de nou en aquest bonic paratge, ens decidim a tornar a fer una bona tirada i és així com, en un tres i no res ens plantem al Puig del Casso. I sorpresa de nou! Que boniques eren les vistes des del cim i alhora que recònditament amagat es trobava el puig ben bé al cor de l’Alta Garrotxa. Però el dia anava avançant i no podíem perdre temps. Comencem a baixar per uns corriols i alguns “rastres de corriol” fins plantar-nos a Sant Julià de Ribelles. Una encantadora ermita molt ben conservada, amb un poble al voltant, que pel que es llegia en un escrit, datava que allà havia viscut gent fins al 1913, tot just un segle! Allà vam aprofitar per dinar ràpidament i iniciar la baixada fins a Sant Aniol per un camí que, per dir-ho d’alguna 26

manera, baixava força pel dret. Fins i tot, alguns van veure que baixava tant que la seva motxilla va baixar de pet fins a baix sense fer el camí! (més tard la vam poder recuperar). I fent i desfent, ens vam plantar a Sant Aniol d’Aguja, on vam poder reomplir aigües. Problema? Doncs que les últimes llums s’amagaven rere les muntanyes i deixaven pas a la foscor de la nit. Doncs res, que la solució a aquest petit problema és posar-se uns frontals i... som-hi! I dit i fet, a un ritme ja no tant ràpid a causa del cansament acumulat de tot el dia, vam fer part del GR-11 per sota del Puig de Bassegoda, fins que, ben entrada la nit (cap a les 10) vam arribar al refugi. Per fi! Mai havíem agraït tant arribar al refugi i poder escalfar-nos tots junts vora el foc. I així, mentre ens anàvem refent, els monitors van cuinar una carn a la brasa que acompanyada amb pa amb tomàquet, ens en rèiem dels plats del Celler de Can Roca. I ja amb la panxa ben plena, el dormitori es va anar quedant en silenci per deixar pas als somnis dins del sac. Però unes quantes hores després... Bon dia! A les 7 del matí ens llevem ben d’hora per aprofitar el dia! Va costar una mica abandonar l’escalfor del sac, però a les 8 estàvem tots apunt i caminant. I així, al cap d’una estona, arribant al poble de Lliurona i aprofitant que el sol ja estava més amunt al cel, vam fer un bon esmorzar, per tal d’agafar forces per la gran i última pujada que ens deparava la ruta: el Mont. I vinga, amb les últimes forces que ens quedaven, vam anar fent de mica en mica, fins que una mica abans del migdia, ens plantem al cim! Ho aprofitem i gaudim una bona estona de les precioses vistes que se’ns mostren i observem tot el camí que hem fet per arribar fins aquí. Ja recuperats i amb la il·lusió que ens espera un bon dinar, baixem ben ràpid (alguns corrent i tot) i en un tres i no res ens plantem a Beuda! Allí, un meravellós plat de pasta a la carbonara (fet pels nostres estimats intendents!) ens espera i fent el nostre últim àpat de la ruta, comentem com de bé ens ho hem passat i ja esperem la següent, tot i que potser un xic més curta... Fins la propera! Els monis de Joves

secció

M U N TA N Y

per Ramon Feixas

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE D’AIGUAFREDA A SANT QUIRZE SAFAJA Aquell dia, tant pels pronòstics com pel que feia a l’ambient de nuvolositat que hi havia, ens prometíem una remullada durant la travessia. Tots recordàvem com l’havíem parat tot pujant a Solterra i temíem una mica haver de tornar a aguantar un dia xopat. Va ser el temps el que ens va alegrar el dia aguantant sense ploure. De moment l‘autocar ens va deixar a l’aparcament de la Font dels Enamorats d’Aiguafreda amb humitat, però sense mullena. Vam baixar a buscar el pas pel dessota de l’autovia, per l’antiga carretera. Una pista que vam seguir travessa el pregon Congost. Vam pujar a travessar també la via. El creuament de la via va anar acompanyat d’un ensurt en relació amb el pas del tren. L’ensurt es va saldar amb una caiguda i un truc a l’espatlla d’una marxaire. Vam pujar al nucli de Sant Pau i per la carretera d’accés asfaltada, vam avançar cap a Centelles. A punt d’entrar-hi vam prendre el camí del Torrent de la Llavina. Remuntar-lo era el sender escollit per la primera part de la pujada. A la part baixa vam passar per la font del Rossell i de Llobetó que són abans d’arribar al Molí de la Llavina. Quedava encara la Font Grossa que és la més notòria en tots sentits. Un cop vista, vam començar a pujar. En amunt vam trobar el Salt del Purgatori. A pesar del ruixats dels dies anteriors no portava aigua. Vam passar per la balma amb la mancança de la cortina d’aigua que es forma quan no va eixut. Per no mullar-nos, ja que tot estava amollegat, vam haver d’esmorzar dessota d’una línia elèctrica poc atractiva.

Tot seguit vam endinsar-nos per un camí enmig del bosc. Els que varen voler van optar per anar al Salt de l’infern en un racó clos. Van tornar al camí de pujada que s’enfila fins a la casa de la Crusella tots junts. Vam anar pujant-lo, per seguir amunt cap a Can Corpus. casa que vam passar després de creuar la carretera de Centelles a Sant Quirze, el nostre objectiu. Vam flanquejar el turó del castell de Sant Martí per un passatge obert a mode de rega. Hi vam pujar per la banda de Sant Martí. L’entrada al castell està tancada pel perill de despreniments a causa de l’estat ruïnós del castell. Hi ha un corriolet que permet anar fins a la punta, que és una bona miranda sobre la plana de Vic i entorn. Aquest Castell antigament havia esta dedicat a Sant Esteve. Ara es diu de Sant Martí, ja que pren el nom del poble.

Castell de Centelles.

Salt del Purgatori. www.ceolot. cat

Ens quedava encara una pujada per travessar la carena al coll de Prims passant per un tram de camí força planer que té una vista esplèndida sobre el castell i entorn. Tot seguit vam reprendre l’ascensió fins a Coll de Prims. El camí que d’allí mena al castell de la Popa té desnivells molt suaus. Correntment es diu així enlloc del seu primer topònim Castellcir, donada la forma de popa de vaixell que té. El castell conserva el seu àmbit entre murs, encara que aquests són molt trencats. Hi vam dinar a la banda de proa. Després de l’àpat vam baixar fins a creuar el torrent de la Casanova. Per una pista vam anar a Sant Andreu de Castellcir, església solitària, amb el seu cementiri i antiga parròquia del poble de Castellcir. Vam continuar fins al Torrent de Can Bosc. Allà vàrem prendre un camí que s’enfila cap a la carena principal que mor al poble. Dalt d’un turonet hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Roser al turó de Can Barnils. Al seu peu hi ha la masia àmplia i murada. A tocar les parets del tancat de la casa, un camí s’enfonsa vers el torrent de l’Espluga. Aquest torrent es despenja prop de Sant Quirze per un bonic salt balmat que actualment no es permet visitar per perill d’esllevissades. Nosaltres vam seguir paral·lels al torrent. Finalment vàrem arribar a Sant Quirze Safaja incorporats a la carretera que havíem creuat. Els del darrere varen tenir ocasió de visitar l’església a la qual s’accedeix per un pati compartit amb la rectoria. Finalment vam descendir del conjunt històric pels carrerons i escaletes que 27

secció

M U N TA N Y

Castell de Castellcir (fotos Kim Agustí).

permeten el descens de l’encinglat conjunt a frec dels habitatges. L’autocar ja era a baix esperant-nos. Vam passar pel bar i, un cop abeurats, vam pujar a l’autocar per emprendre la tornada. Ho vam poder fer a una hora satisfactòria donada la llargada del recorregut.

Mare de Déu del Roser de Bernils. 28

DE SANT QUIRZE SAFAJA A LES ARENES Ja entrat el mes d’octubre, el dia del Pilar, traslladats amb autocar a Sant Quirze Safaja, final de l’etapa anterior, vam iniciar els dos dies de camí cap a terres vallesanes. El bar que ja coneixíem estava tancat i no vam poder fer el cafè. Això ens permeté millorar l’horari, encara que algú ho trobés a faltar. Un cop caminat un petit bocí de carretera vam incorporar-nos al GR-177 que vam seguir fins a l’hora d’esmorzar. En aquest tram vam creuar la carretera entre Sant Feliu de Codines i Castellterçol. La parada per esmorzar va ser al Collet de les Termes, entre la Serra Llarga i el Serrat de Berenguer que separen les aigües a banda i banda de Sant Feliu de Codines per atractius afluents del riu Besós. Vam haver de baixar de cara al Sot de la Roca per accedir a la baga al nord de la muntanya que culmina a Sant Sadurní de Gallifa. Vam fer la baixada per un incòmode camí pel pendent i les pedres soltes, reservant el gaudi que ofereix un sender enmig més de l’aulinar per quan el sender va ser més proporcionat enfilant-nos al Coll de Sant Sadurní i continuar fins a dalt de la Mola on s’ubica la romànica ermita, a la cota 951 metres, sostre de l’excursió. Allí vam fer un bufet i la sessió de fotos de rigor. La baixada al poble la vam fer novament per un dreturer camí que creua pistes, per un terreny amb un sotabosc més tapat, desnivellant uns 400 metres fins a la carretera que travessa cap a Sant Llorenç Savall. Vam acostar-nos a l’església romànica de Sant

secció

M U N TA N Y

per Ramon Feixas i Kim Agustí

Més enllà continuem per paratges ondulats i emboscats, sovint per pistes i sota un cel ben gris. Passem per un original monument, dedicat a un conegut divulgador del medi natural, i ens acostem al fons de la vall. Saltem una careneta per un bon camí i anem a travessar el Ripoll, notable afluent del riu Besòs; el seu migrat cabal no ens fa recordar les seves catastròfiques revingudes. Seguim cap a la riera Seca, que sí que fa honor al seu nom, i arribem a l’aparcament de les Arenes (390 m). El nostre autocar ens portarà a Sant Llorenç Savall, on passarem la nit.•

Gallifa.

Pere i Sant Feliu, altrament dita de Sotagrau, parròquia de l’espars poble de Gallifa. Per un corriolet vam accedir a un vial passejador. Seguidament per un curt tram d’asfalt vam arribar a Can Font, on surt el camí que mena a travessar el Torrent de les Malloles i del que se’n desprèn el que ens va permetre ascendir al Castell de Gallifa. Els meus companys van completar l’etapa fins a Les Arenes d’acord amb la narració d’en Kim que segueix.

Castell de Gallifa.

Gallifa.

Horaris de la travessia Ens aturarem una llarga estona al castell de Gallifa. El seu edifici més notable és l’antiga església parroquial de Santa Maria del Castell, construïda al segle XI i que llueix un bonic absis decorat amb arcuacions llombardes. En una època posterior fou sobrealçada i fortificada. L’any 1985 fou restaurada i convertida en un santuari, que acull la imatge de la Mare de Déu de l’Ecologia, del segle XI i origen olotí. Després de dinar i de fer la visita al santuari (629 m), tornem al nostre itinerari. Una carretera de terra ens condueix al collet de Penjallops i la serra de la Codina, tot contemplant una vall gairebé inalterada per l’afany urbanitzador de dècades passades, amb la muntanya del Farell al fons. Des del llom de la serra, ratllada per dues línies d’alta tensió, baixem per un camí a Sant Jaume de Vallverd (570 m), petita església d’estil romànic, amb un absis decorat amb arcuacions cegues i una part anterior més moderna. www.ceolot. cat

De la font dels Enamorats d’Aiguafreda al molí de 3 h 22 min la Llavina, el salt de l’Infern i el castell de Centelles Del castell de Centelles al castell de Castellcir

1 h 18 min

Del castell a Sant Andreu de Castellcir, Bernils i Sant Quirze Safaja

3 h 01 min

De Sant Quirze Safaja a Sant Sadurní de Gallifa

2 h 38 min

De Sant Sadurní a Gallifa i Santa Maria del Castell

1 h 34 min

Del castell a Sant Jaume de Vallverd i les Arenes

2 h 54 min 29

secció

M U N TA N Y

Sant Sadurní de Gallifa.

per Pep Badosa

Perdoneu que fins i tot em deixi els pensaments enrera, però és la velocitat. Ràpid, ràpid! M'he d'afanyar, que faig tard!!!

La "Flo" que no fa estiu

...

Buf! El cor encara em va a cent per hora ! Una mica més i perd o el tren!

CentreExcursionistaOlot

www.ceolot. cat

@ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot