Revista del Centre Excursionista nº 181 by The Graphic room

Fundat l’any 1970 Adherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

NÚM. 181

BUTLLETÍ DEL CENTRE

OCTUBRE - DESEMBRE 2011

Apreciats associats:

Salutació

Una vegada acabat l’estiu, època en què s’han pogut fer les caminades i assolit els cims esperats durant tot l’any; espero que hàgiu pogut assolir els vostres objectius sense haver hagut de lamentar cap accident d’especial importància. El passat 25 de setembre s’haurà portat a terme la “III Edició de la Volta dels Volcans”, enguany ens hem vist obligats a variar l’itineraria causa de la intransigència del propietari d’una de les zones que ha denegat el permís per poder passar per la seva propietat. Per la resta les seccions de l’Entitat estan altra vegada, després del parèntesi estival, escalfant motors per les activitats de cadascuna. La de Mainada torna a estar a rebossar de preinscrits. El primer diumenge d’octubre l’Aplec de l’Entitat a Talaixà amb el refugi acabat per fora, ara només cal distribuïr interior, a veure si durant aquest nou any podrem acabar-lo definitivament. De la secció de muntanya remarco la sortida del dia 16 d’octubre conjunta amb la GECA, el GELPH, el PNZVG i TOSCA per les contrades del “Parc Natural del Montnegre-Corredor”, sota el guiatge de l’agent del Parc Natural en Pep Pannon. També us demano l’assistència a l’Assemblea General de Socis a celebrar el proper 25 de novembre al local de l’entitat. Així com també recordar-vos que ja tenim el número de la loteria de Nadal a la vostra disposició.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS Queda convocada l’Assemblea General ordinària de l’entitat per al dia 25 de novembre al local del CEO, Passeig d’en Blay, 5, a les 21,30 en primera convocatòria i a les 22 en segona convocatòria, sota el següent.

ORDRE DEL DIA: -Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea anterior. -Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior. -Aprovació de comptes exercici 2009/2011 -Torn obert de paraules. Esperem la vostra assistència, donada la importància dels temes a tractar i pel bon funcionament de la nostra entitat.

QUOTES ASSOCIATS Recordem que durant el mes de novembre es posaran al cobrament les quotes de associat. Als socis que s’acolliren a la devolució de la derrama s’aplicarà el descompte corresponent.

Esperem que al final d’aquest trimestre les neus ja enfarinin amb un bon gruix el nostre Pirineu per poder gaudir d’unes bones esquiades i sortides a la neu. Així com del Curset d’Esquí, aquest encara per definir, estigueu atens a la web. Jaume Roqué i Jutglà president@ceolot.cat

FOTO PORTADA: El llac del Portillón amb el Perdiguero. Foto

Josep Espuña.

Edita:

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA D’OLOT Director: Jaume Roqué Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno 2

Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-94

LOTERIA

LA GROSSA DE NADAL

66.568 Queda't amb aquest número... segur que toca!

Amb el suport de: la Diputació de Girona Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

PVP: 4 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Segueix-nos! Centre Excursionista d'Olot

XLII APLEC del Centre Excursionista d’olot, diumenge, 2 d’octubre

Activitats

a talaixà

PROGRAMA XLII APLEC Dia 2, Aplec a Talaixà • Concentració a les 9 del matí, a Sadernes. • Inici de la caminada fins a Talaixà. • Xocolatada a l’hort d’en Roca. • Jocs infantils i dinar de germanor, amb botifarrada a càrrec del CEO i postres a compartir. • Sorteig d'un pernil. • Cant dels adéus i retorn a Sadernes.

Informacions

CENTENARI DE L’ARRIBADA DEL TREN A OLOT El proper dia 14 de novembre s’escaurà el centenari de l’arribada del tren a la nostra ciutat. El ferrocarril d’Olot a Girona havia començat a donar servei, entre Salt i Amer, l’any 1895, però van haver de passar setze anys perquè la línia fos completada fins a la capital de la Garrotxa. Malauradament, el 15 de juliol de 1969, sis dies abans de l’arribada de l’home a la Lluna, el tren va fer el seu darrer viatge. El pas del temps i la manca d’inversions l’havien convertit en un mitja de transport gairebé obsolet, però en el seu darrer any de servei encara havia transportat sis-cents mil passatgers i més de sis mil tones de mercaderies. La supressió del ferrocarril no va comportar la millora d’altres vies de comunicació de la nostra comarca, tot i que molts anys després alguns trams de l’antiga via foren aprofitats per traçar variants de la carretera; el túnel de coll de Bas i el pont del Pasteral en són els dos exemples més vistents. Una de les locomotores belgues a la sortida de l'estació d'Olot. Arxiu Agustí.

EN FRANCESC COROMINAS VA MORIR En Francesc Corominas i Oliveras va morir el passat 19 de juliol. Veterà excursionista olotí, en Xicu ens va acompanyar en dotzenes de caminades, des de finals dels anys setanta fins a principis dels noranta, i es va mantenir actiu mentre la seva salut li ho va permetre. Ell i la seva esposa Mercè, traspassada fa uns anys, van ser uns magnífics companys, que molts recordarem per sempre.

I TAMBÉ EN JOAN COMPTE En Joan i la Maria de Pequín també ens van acompanyar al llarg d'una bona colla d'anys en les sortides de la secció de muntanya i en tota mena d'activitats del Centre. En Joan Compte i Puigvert va morir el passat 17 de setembre, als 77 anys d'edat. Allunyat des de feia temps de tota activitat excursionista, finalemnt va deixar aquest món per poder assolir fites molt més enlairades. Xicu i Joan, descanseu en pau.

La sala • Del 5 al 20 de novembre: Exposició sobre el Centenari de l’arribada del Tren a Olot, a càrrec de l’Associació d’amics del tren d’Olot • Del 21 de novembre al 12 de desembre: Exposició de fotos del Concurs fotogràfic de l’Associació de veïns de Sant Francesc.

SECCIÓ DE MAINADA Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents, les paraules no existien i les persones es discutien fins que en Mot

i la Paraula, un matí assolellat, van crear el Llibre de la Llengua i així ens vam comunicar. Tot semblava que rutllava fins que tres

Seccions Començat el mural i a pintar-nos els cossos.

A la piscina de la Cadamont!

Seccions

SECCIÓ DE MAINADA

Ens hi deixarem la pell!

ressonar les muntanyes mentre nosaltres ens pintàvem els cossos i fèiem un mural espectacular. També vam fer-nos una samarreta molt divertida i unes bosses per portar-hi mil coses! Caminant caminant anàvem fins a la piscina i ens remullàvem fent un bon xivarri. Fins i tot un dia ens hi vam banyar de nit! Algunes nits vam passar una mica de por però un dia vam veure uns focs artificials i l’última nit vam fer una bona festa de comiat on es van afegir grans i joves. Vam ballar més que mai i vam celebrar que començava l’estiu. Així ens vam adonar que, una vegada més, no tenim paraules, que això és genial! Piscina nocturna.

punts vestits de negre van robar el llibre, els problemes van tornar i els homes es van enfadar. La secció de mainada, el passat juny, es va instal·lar a la Cadamont per tal de resoldre assumpte tan preocupant. Encara que ens desapareixien paraules i no podíem dir “monitors!” ni “samarreta!” ni “piscina!” ni “tinc gana!” ni…, vam aconseguir recuperar el Llibre! Per fer-ho vam haver de resoldre enigmes i jeroglífics, buscar paraules amagades, cantar "pels mals espantar", representar animals amb ombres xineses… A més a més, la música ens va acompanyar tot el camí. Uns grans altaveus feien

Esperem que tots i totes hàgiu passat un molt bon estiu! Els monitors i monitores ens hem emplenat de pintura pel mig del bosc i per pobles de l’oest. Un gran regal, pares i mares, moltes gràcies! Però l’estiu s’acaba i tal com diu…

Així que nens i nenes, d’aquí a no res ens tornarem a trobar! Començarem el 2 d’octubre amb l’Aplec a Talaixà i podreu consultar les altres sortides a la pàgina web. Tornem a l’aventura!!

SECCIÓ D'ESQUÍ GAUDIR L’HIVERN

Seccions Per fer amb raquetes...

Som a la tardor, i s’acosten els primers freds, els dies més curts i la foscor més extensa, conviden a quedar-se tancats, ben calentets... Però a muntanya es prepara un paradís al nostre abast, que ens ha de permetre gaudir d’allò mes, fer esport i admirar la meravella dels paisatges nevats. Són moltes les activitats que podem fer a la muntanya a l’hivern: una simple passejada pels volts d’un dels pobles alts del Pirineu. La visita a l’arquitectura pirinenca, caminar pels carrerons amb l’ambient hivernal, i finalment recuperar forces en algun establiment, (que n’hi ha, i molts)... Quan ha fet una bona nevada, una caminada per qualsevol pista forestal que haurà quedat tancada a la circulació, si cal, equipats amb raquetes de neu, (que podrem trobar de compra o lloguer a qualsevol botiga especialitzada), travessant bonics boscos nevats, conviden a l'assossec i a la calma. L’esquí nòrdic augmenta les possibilitats de trasllat i gaudiment.

a casa, ofereixen un descompte interessant que cal tenir present. També trobaren la possibilitat del “passi” de mig dia (matí o tarda). O de dies feiners. O el “passi” de temporada. O el “pack” Girona. Diferents possibilitats i diferents preus. El Centre Excursionista d'Olot ofereix la possibilitat de contractar l’assegurança d’accidents col·lectiva, per als socis. Cosa que farà innecessari pagar l’assegurança de les estacions, en cas d’accident. (Que sí, és molt interessant en cas de no tenir-ne) Encara que bufen vents que no són favorables, hem de viure amb alegria i seny. Pensem que en anar a muntanya, també ajudem a revitalitzar l’economia d’aquestes regions i pobles, a l’hora que ens procurem unes jornades d’esbarjo i salut. Molta neu i bon hivern a tots.

Si volem coses més fortes, podem pensar en les marxes d’altura ben equipats amb grampons, piolet, arba, pala i acompanyats de gent experta i molt de seny. L’esquí de muntanya és el seu màxim exponent. Si gaudim amb les baixades, tenim moltes possibilitats: trineus o lluges, esquí alpí, “snow-board”, “telemark”, “snowblade” són aparells i estils de lliscament variat que ens permetran viure emocions molt divertides, fer esport i disfrutar de jornades meravelloses. Moltes són les estacions i llocs que estan preparats per a disfrutar de qualsevol nivell, en les nostres baixades. Trobarem professionals que ens ensenyaran les tècniques mes depurades, així com la manera de gaudir amb seguretat. El Centre Excursionista d'Olot ha contactat amb les estacions d’esquí d’àmbit català, per demanar que en presentar el carnet de soci en comprar els “passis”d’esquí, puguem gaudir d’un descompte en el preu. (Algunes estacions ho fan i altres no, cal preguntar). La Molina, Masella, Vall Ter 2000, properes

Esquí de muntanya.

MOTS ENCREUATS per Teresa de Fortuny 1

Passatemps

1 2 3

• • •

•

4 5 6

•

7 8 9 10 11 12 13

• •

• • • • • •

•

• •

•

• •

• • •

• •

• • • •

•

Horitzontals

Verticals

1. Refrany que ocupa gairebé tot el perímetre de la graella (tretze paraules).

1. Níquel. Vegeu 1 horitzontal.

2. Relativa al regnat d'Isabel II d'Espanya. Del revés, moneda europea. 3. Déu grec dels vents. Del revés, cascades entre els EUA i el Canadà. 4. Del revés, natural de Croàcia. Individu que té una deficiència congènita de pigment a la pell. Del revés, organisme multinacional. 5. Estimules una bèstia a accelerar la marxa. Nombre parell. 6. La que balla a la festa major. Carboni. Vint-i-quatre hores (en plural).

3. Repetit, dadaisme. Part d'un animal que compleix una funció específica. Amagatall. Cent. 4. Magnífica Suite per a piano d'Albéniz. Banda armada basca. Tipus de cèrvid. 5. Sistema astronòmic que situa la Terra al centre de l'univers. Est. 6. Òrgan de la visió. Del revés, tens una certa identitat. Símbol de la temperatura. Nota musical. 7. Dos en xifres romanes. Amper. Relatiu a l'Alcorà.

7. Del revés, vaig anar. Coberta membranosa molt tènue. Adequat.

8. Del revés, grups socials intermedis entre la família i la tribu. Aràcnid paràsit. Gal·li.

8. Del revés, pertanyent al ronyó. Relatiu als gossos. En cap moment.

9. Ràfec d'una teulada. Temors.

9. Cinquanta. Titani. Posta d'un astre. Símbol del gram.

10. Litre. Del revés, germana de la mare. Llançador de disc.

11. Est. Preposició de lloc. Mil. Fereixi amb l'arpó. Iode.

11. Del revés, mesura que servia per mesurar la llargada de les embarcacions. Sentiment profund de malvolença cap a algú. Del revés, nom de consonant. Est.

12. Engolir un líquid. Nord. Del revés, fallo en les expectatives.

12. Faríem sortir. Del revés, que es deixa fàcilment conduir.

13. Argó. Símbol del camp elèctric. Vaig d'un lloc a un altre per residir-hi. Lleure.

13. La que, en una sèrie, en té catorze davant seu. Conjunció copulativa. Expressió de fàstic.

14. Vegeu 1 horitzontal.

10. Nitrogen. Priva dels òrgans reproductors. Barreja de brases incandescents i de cendra.

2. Un element de l'esquelet. Sorra. On es baten els cereals.

ESQUÍ DE MUNTANYA

Seccions Meije, abril 2011.

Hola, caçadors de neu, ja hi tornem a ser!!!!! Com la temporada anterior us proposem les següents activitats: SORTIDES DE CAP DE SETMANA Inicialment no farem cap programació de sortides, farem el mateix que la temporada passada. Us expliquem com funcionarem, per si algú es vol incorporar al grup: El dia abans de la sortida, normalment divendres, ens truquem per quedar en l’hora i lloc de sortida i on anirem a fer esquí de muntanya, que dependrà de les condicions de la neu i de la predicció del temps. Sempre tenim algun meteoròleg entre nosaltres i algun guia que tria el millor lloc per anar. El nivell d’esquí pot ser molt variat, el mínim és baixar per pistes vermelles sense dificultats. Del material, el més important, i que cal portar, seria l’arva,

pala, sonda, ganivetes per als esquís, grampons, ulleres de sol i tempesta, guants, manyotes i roba d’abric. És recomanable també portar casc i en algunes sortides el piolet també el necessitarem. És obligatori tenir l’assegurança de la FEEC. XERRADES A part de les sortides setmanals, intentarem organitzar algunes xerrades sobre rescat en cas d’allaus, orientació i el que proposeu que sigui d’interès per a tots. ESCAPADES Anirem una setmana al Pirineu Central o Alps, Febrer o Març Si us animeu i voleu acompanyar-nos, PASSEU PEL CENTRE; allà tindreu la informació necessària per posar-nos en contacte. La colla caçadors de neu.

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIA Nº1 C/ València, 57 · 17867 camprodon (Girona) Tel. 972 74 01 84 · info@camprolot.eu

GR-99 CAMÍ DE L'EBRE. SISENA ETAPA

Col·laboració

PESQUERA DE EBRO - PEÑALBA DE MANZANEDO

Desprès d’esmorzar sortim i a la botiga del poble comprem un xoriço, pa i alguna llauna i seguim la caminada tot traspassant el pont on hi ha l’ermita de Sant Antoni, són dos quatrs de deu, aquí el curs fluvial descriu una volta i es decanta en direcció nord, l’etapa d’avui no presenta cap interès especial ni arquitectònic ni paissatgístic. El camí ressegueix l’Ebre per

un sender estret i envoltat de camps de conreu una bona estona i amb vegetació de rivera molt desenvolupada, després la vista es decanta vers l’estret o congost de “Las Calzadas” per desembocar a la carretera, que tavessem, caminem sempre pel costat del riu per una pista que acaba a la carretera del congost; passat el congost entrem a l'anomenat “Valle de Zamanzas” amb vistes a la població de Colina que compta amb una important església romànica. El sender no entra a la població; seguim per pista altra vegada amb camps de cultiu fins a trobar-ne una altre que es dirigeix a Quintanilla-Colina; seguim, ara el pis és asfaltat i la pista discorre per sota la carretera principal fins a desembocar al pont medieval de VillanuevaRampalay, la població és a l’altre costat del pont amb algunes construccions d’arquitectura tradicional burgalesa, seguim per la carretera (V5147) uns 200 metres i tornem a caminar per un sender a la vora del riu. Hi ha alguns pescadors passem un passallís força deteriorat, i arribem a la població de Tubilleja a dos quarts d’una; i hi accedim per la carretera V5146. Aquesta població té 9 habitans segons el cens del 2007. Hi destaca l’església Parroquial del segle XVI i algunes construccions també d’arquitectura tradicional amb blasons a les portalades; és també una de les poblacions que més bé conserva el seu patrimoni, fins fa ben poc només s'hi accedia per camí carreter. Parem per fer un mossec. De les dues pujades de l'etapa, a un quilòmetre comença la primera, fins al l’anomenat ”Alto de los Tornos” d’uns 750 m; pujar i baixar per pista, tornem a la vora del riu que aquí fa un gir a la dreta per salvar la “Sierra de Tudanca” on es forma un altre congost anomenat “El desfiladereo de los Tornos”, ara per camí i amb alguna ziga-zaga ens enfilem, la segona pujada, al “portillo del Oso” de 684 m; a la baixada ja entrem al “valle de Manzanedo”; aquest últim tram es una mica boscós; s’aclareix la vegetació i de planer arribem a la població de Cidad de Ebro, 4 habitans el 2007. Trobem un local obert; és la casa dels caçadors on fan les seves reunios; hi ha dos homes i tenen una mica de bar; la fem petar un estona tot prenent unes cerveses. Ara hem de deixar les marques

del GR perquè l’etapa s’acaba i aquí no hi ha cap lloc on poder sopar i pernoctar. En planifical l’etapa ens costà molt poder solucionar això; per sort vaig trobar una pàgina d’un particular que parlava de les Festes de Cidad i facilitava el seu E-mail, li vaig demanar informació i molt amablemet contestà i ens donà la solució, tot apuntat que molta altra gent li plantejava el mateix poblema, hi ha una casa rural i centre d’interpretació rural 10

GR-99 CAMÍ DE L'EBRE. SISENA ETAPA PESQUERA DE EBRO - PEÑALBA DE MANZANEDO

Col·laboració l’ensenyen tot comentant les seves particularitats, en especial que les imatges estan vestides amb roba feta per la gent de la contrada. Ens comenten que hi ha passat molta gent que fan el camí de l’Ebre, alguns alemanys, molts bascos i algún català. Un d’aquest alemanys no tenia gaire clara l’etapa següent, ja que cal passar per unes passarel·les penjades i no li feia gaire gràcia anar-hi sol i n'esperà uns que venien l’endemà per tenir companyía. També es fan ells les melmelades, la mel, el pa, tenen una horta la mar de proveïda. També podem accedir a Internet. Formen part d’un moviment format per recuperar el “Monasterio de Rioseco”, que a la següent etapa visitarem tot i estar fora del circuit. A la masia som el únics hostes, sopem i ens retirem a descansar, avui no hem pas caminat gaire, uns 17 km. Jaume & Rosa anomenada “La Behetría” a una població del costat, a Peñalba de Manzanedo, uns 4 quilòmetres i amb 5 habitans censats al 2008. La casa rural està arranjada amb molt de gust i regentada per una parella, l’Eulàlia (de Tarragona) i en Jesús (de Navarra). També tenen la clau de l’església i molt amablement

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com

GR-99 CAMÍ DE L'EBRE. SISENA ETAPA

Col·laboració

PESQUERA DE EBRO - PEÑALBA DE MANZANEDO

Pilar Sud Barre Ecrins 1200 mts. MD inf.

Estic al sofà, estirat; de sobte em llevo i agafo un llibre, de muntanya tant se val..., li trec la pols ja que fa dies que no el mirava i l’obro per la part central; és un llibre de ressenyes d’escalada dels Alps i a més és en françès; però de sobte llegeixo una frase que em fa volar la imaginació: “Grand course alpine” de fet és la manera que tenen els guies per definir una molt bona activitat a alta muntanya; així que avui ja tinc el cervell entrentingut a pensar en l’escalada que vàrem realitzar als Alps amb en Kiku i en Grau de Besalú: el pilar Sud de la Barre dels Ecrins. La via es divideix en tres parts: la primera amb una petita entrada d’escalada i la resta és una grimpada de II, III fins arribar al Tete Rouge aquí, depèn de l’encert de l’itinerari, suarem més o menys però no hauria de passar de IV grau fins arribar al Bastió que amb diversos llargs de V+ d’abans... arribarem al peu d’un corredor d’uns 300mts. de màxim 45º on el seguirem fins molt prop del cim de la Barre dels Ecrins de 4102mts. Normalment es realitza la via amb un bivac (hi ha diversos llocs per escollir) però si vas un xic fort amb un dia també es pot realitzar, nosaltres, en anar tres, la segona opció ja la vam descartar i decidim fer-ho en dos dies per gaudir del paisatge; bé és un dir; ja que aquell parell ja em van fer suar la cansalada! La veritat és que ja feia temps que em rondava pel cap però al juliol els astres no s’havien ajuntat així que va passant l’estiu i és a mitjants d’agost que salta la llebre, en Kiku i en Grau ja volten per aquelles terres però jo arribo d’un altre viatget... i per sms connecto amb ells; la resposta bona meteo demà enfilem cap al pilar, així que faig les rentadores de rigor i cap amunt que falta gent!! Arribo passades les deu de la nit i els trobo ja amb ganes d’anar a dormir i em diuen que la paret està tapissada de blanc ja que ha nevat molt aquests dies; caram!! No fotem! m’he fotut una pallisa de 600km! Bé el millor és anar a dormir i demà ja veurem.

Col·laboració

L’endemà tot es veu millor, o no!! Tot és veu blanc així que esmorzem a la furgo; un esmorzar d’aquells que duren i duren fins passades 12h. i la paret segueix igual, així en no tenir pressa decidim tenir calma i deixar reposar la paret i esperem... avui tocarà escalar per la vall per anar agafant rodatge i anar a mirar "parte" meteorològic que ens diu: divendres iso 0Cº a 4000mts. i calor molta calor!! És el dia perfecte per anar-hi. Dijous 4 d’agost enfilem cap al Glacier Noir (Gelera negra); de fet tot ho veig negre: la via, l’accés, el bivac que ens espera... L’aproximació és més bonica del que em pensava, ja que puja per una morrena d’aquelles que no s’acaben mai però les vistes són immillorables: Pelvoux, Sans Nom, Ailefroide... això sí: els dits del peu també se’m ressenten de les ensopegades que em foto ja que només faig que mirar amunt. La via s’ha de dir que no és pas de les bones: roca de dolenta a mediocre i la dificultat no molt excessiva però el grau d’exposició sí que el vam trobar força elevat. El bivac, d’aquells de somni; desprès d’escalar uns 500 mts. en una repisa força gran per dormir els tres amb una balconada impressionant! amb una caiguda vertical fins a Madame Carle on tenim els cotxes. Divendres 5 d’agost enfilem amb els sacs, estoretes i altres trastos amunt pels 700mts. restants i, tot i ser la via molt perdedora, la veritat és que ens en vam sortir prou bé i un cop a dalt després de l’esforç només em ronden pel cap dues coses: la primera, una cançó de Manel que diu: Els llums s’han apagat, han tret el pastís, aplaudien els pares, els tiets i els amics tots alhora agrupats en un únic crit: que demani un desig, que demani un desiggggggg... De fet per mi el pastís és la Barre dels Ecrins, el desig el Pilar Sud i aquest, almenys aquest, s’ha complert i la segona cosa que em ronda pel cap, bé prefereixo guardar-me-la per mi... La baixada és d’aquelles llargues i és per la vessant oposada pel Glacier Blanc de fet tot és veu clar i blanc com si a la volta a la normalitat volguéssim tornar... Això sí: arribarem tocats però contents d’haver realitzat una "alpinestada" de les bones; res nomès donar gràcies al “guide” d’en Kiku i al personatge d’en Grau per haver-me aguantat aquests dies.. i això sí: seguir somiant i realitzant el que el cos i la ment ens demani!! Salut i bones escalades! Albert Soler albertsoler@terra.es

OTURIA

Col·laboració

ASCENSIÓ PEL CAMÍ DE LES ERMITES DE SANTA OROSIA

Santa Orosia.

Oturia és un dels cims més rellevants del Sobrepuerto, muntanyosa subcomarca de l’Alt Aragó situada entre els rius Gállego i Ara. Amb els seus 1921 metres domina la industriosa ciutat de Sabiñánigo i és un excel·lent mirador dels Pirineus Centrals. Els camins que hi donen accés són molt atractius i un d’ells, el de Yebra de Basa a Santa Orosia, rep un dels romiatges més tradicionals de tota la regió. Yebra de Basa (884 m.) serà la base de la nostra ascensió, amb el camí de romiatge com a primera fita. És un bonic poble de 102 habitants, construït a la riba dreta de la tranquil·la i atractiva vall de Basa. Dista 360 quilòmetres d’Olot i és a la vora del nou traçat de la carretera N-260, però actualment és aconsellable fer el llarg desplaçament per l’Eix Transversal i l’autovia de Lleida a Osca. Cim d’Oturia (foto Marc).

El divendres 29 d’abril sortim d’Olot a primera hora de la tarda i anem a sopar i dormir a Sabiñánigo, ciutat que compta amb

una bona oferta hotelera. L’endemà, a les 9 del matí, encetem la caminada a l’ermita de L’angusto, situada a els afores de Yebra de Basa. El camí de romiatge és una carretera planera al llarg d’uns centenars de metres, però ben aviat comença a pujar, ample, fressat i molt ben cuidat. Fins i tot hi ha trams amb escales o que conserven antics empedrats. Passem per l’ermita d’As Escoronillas i per l’oratori d’As Arrodillas, construïts en una solana coberta d’una vegetació força pobra, i marxem cap al fons del barranc, sempre en suau ascensió. Travessem el torrent al lloc anomenat Pasatuaras i comencem a pujar en llargues ziga-zagues, als peus de les ermites bastides a la cinglera. Tornem al barranc i anem a l’ermita de la Cueva, construïda en un relleix del penya-segat. Hi fem una breu aturada, al costat de les seves dues campanes. Des de l’ermita tornem al camí de romiatge i seguim cap a una altra ermita, la dedicada a San Cornelio, edificada a peu de cingle. Passem per darrera d’O Chorro, espectacular cascada que hom pot contemplar al llarg de bona part del camí de pujada, i continuem cap a les ermites de San Blas i Santa Bàrbara, construïdes a les balmes de la cinglera. Els voltants de la segona són coberts de xerri, senyal inequívoca de que ens acostem als terrenys de pastura. El cingle que ens domina va perdent altura i aviat arribem al llom dels plans de Puerto, a la vora de l’ermita d’O Zoque o de la Cruz, antic lloc de trobada dels romeus de la vall de Basa amb els del Sobrepuerto. A partir d’aquí el camí és planer i ja podem contemplar el santuari i l’Oturia. Llueix el sol, però els núvols ombregen bona part de la rodalia. Travessem la carretera i anem a l’abundosa i fresquíssima font; tres raigs brollen de cares esculpides a la pedra. L’església és a pocs metres. L’actual edifici de Santa Orosia (1560 m.), molt ben cuidat però mancat de grans valors artístics, data del 1669, però el multitudinari romiatge del 25 de juny és molt més antic; l’any 1596 ja es celebrava. Un petit refugi lliure dóna acollida als passavolants, el municipal és tancat.

OTURIA ASCENSIÓ PEL CAMÍ DE LES ERMITES DE SANTA OROSIA man, poblet en què es barregen edificis ruïnosos, entre ells l’església, amb noves construccions d’estiueig. A San Roman de Basa agafem el GR-16, que baixa al cabalós barranc de Gabardué, s’enfila a una extensa plana de pastura i torna cap avall per terreny molt erosionat. Aviat trobem el camí de Santa Orosia, a pocs centenars de metres de l’ermita de L’angusto. Hi arribem a les 5 de la tarda i donem per acabada la caminada. Ens espera un llarg viatge de tornada fins a la nostra ciutat, però una vegada més hem de dir que ha valgut la pena. Kim Agustí

Horaris de la travessia De Yebra de Basa a Santa Orosia pel camí de les ermites

2h 18 min.

Del santuari al cim d’Oturia

55 min.

Del cim al Santuari

36 min..

Col·laboració

L’itinerari a seguir a partir del santuari és evident. Una pista travessa les pinedes en direcció ponent fins arribar a una ampla carena, als peus de l’Oturia. Allà girem cap al cim per una pendent herbosa, que es redreça progressivament fins assolir el vèrtex. A dos quarts d’1 trepitgem el llom cimer. Sabiñánigo és als nostres peus, Jaca més a ponent. Malauradament, el

De Santa Orosia a San Roman de Basa i Yebra 2 h. de Basa San Roman de Basa.

Ermita de la Cueva i O Chorro.

dia és gris i les boires amaguen la major part dels cims dels Pirineus, però respecten la vall de Tena amb el superb pic del Midi d’Ossau al fons. També podem veure un bonic cim del Sobrepuerto que vam visitar mesos enrere, el Pelopín. Un cop fetes les fotografies dinem en un recer, mentre veiem passar un ruixat pel nostre costat. Des del cim tornem a Santa Orosia i allà agafem el camí de San Roman de Basa, ben senyalitzat, que primer s’enfila a un llom molt dominant, a l’esquerra d’unes antenes. Més enllà baixa decididament, dibuixant llargues ziga-zagues per un terreny molt trencat i pendent. El tram final del descens és ombrejat per pinedes i boniques rouredes. Finalment arribem a San Ro-

SECCIÓ DE MUNTANYA

Seccions

MES D'OCTUBRE

MES DE NOVEMBRE



Dia 2: Aplec del CEO a Talaixà



Dia 9: XIV Ruta de Cogolls

 Dia 1: Castell de Milany Castanyada a Vallfogona del Ripollès. Itinerari: Valfogona del Ripollès, Castell de Milany, Vallfogona del Ripollès.

Organitza: Comissió de Festa Major de Cogolls

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja (matinal).

 Dia 16: Parc Natural del Montnegre-Corredor Excursió “Visc Entre Volcans”

En acabar dinar de costum i castanyada.

Sortida a les 8 del matí amb autocar des de l’aparcament del Parc Nou (Olot). Després de la rebuda, s’iniciarà la travessa guiada. Hores de durada: 5. Reserva de l’autocar al CEO fins al dijous 13 d’octubre. Coorganitzen: Centre Excursionista d’Olot, Grup Excursionista Cultural i Alpinista i Grup Excursionista de les Planes d’Hostoles. 



Dies 5 i 6: Travessia del Tec a Beget i Oix.

Itinerari dissabte: El Tec, collada d’en Banat, riu de la Menera, Serrallonga, torres de Cabrenç, coll Ballador, les Estanoses, la Menera, coll de Malrem, coll de Golofreu, el Grau, Beget. Hores de marxa efectiva: 6 i mitja. Farem nit a Beget, en plena festa de la Divina Majestat. Itinerari diumenge: Beget, la Farga, les Feixanes, puig de Bestracà, Sant Andreu de Bestracà, el Pairé, Oix. Hores de marxa efectiva: 4.

Dia 23: Serra de Busa (Solsonès)

Itinerari: Sant Lleïr de la Vall d’Ora, cal Solà, Orriols, grau de l’Escala, el Coscoller, serrat de la Llebre, serrat del Cogul (1528 m), creu del Capolat, presó de Capolatell, grau de l’Areny, casa Llobeta, les Cases Baixes (embassament de la Llosa del Cavall).

Desplaçaments amb autocar. Coordinador: Kim Agustí. 

Dia 13: La Mola (Bages - Vallès Occidental)

Desplaçament amb autocar.

Itinerari: Mura, Alzina del Vent, Coll d’Estenalles, Montcau, coll d’Eres, La Mola, Matadepera.

Coordinador: Ramon Feixas

Hores de marxa efectiva: 5 i mitja.

Hores de marxa efectiva: 6.

Coordinadors: Lluís Avellaneda Sortida conjunta entre el CEO i el GECA.

 Dia 30: Travessia d’Olot al pèg de Bugarach De Prada a Sornià (VI) Itinerari: Prada, Eus, Coma, coll de Tribes, ruïra de Salanques, Sornià.

 Dia 20: Ruta megalítica dels dòlmens de Rabós d’Empordà.

Hores de marxa efectiva: 6.

Trobareu la descripció de l’itinerari i dels monuments visitats en un altre apartat d’aquest mateix butlletí (pàg. 22)

Desplaçament amb autocar.

Hores de marxa efectiva: 6.

Coordinador: Kim Agustí.

Coordinador: Enric Carreras. 

Dia 27: Salt de la Burra i Excletxes de la Freixeneda

Itineari: pla d’en Xurri, camí dels Pescadors, gorga Blava, salt i gorga de Gorners, feixa de les Faves, salt de la Burra, molí de Collfred, Escletxes de Freixeneda, la Freixeneda, camí del salt de Bot, pla d’en Xurri. Hores de marxa efectiva: 6. Sortida conjunta entre el CEO i el GECA Coordinadors: Josep Espunya i GECA Dinar de costum.

Perdiguero

L'Ivet al cim del Garmo Negro

SECCIÓ DE MUNTANYA MES DE DESEMBRE 

Seccions

Dia 4: Coves de la Vila i collet de Saiols

Itinerari: coll de Bas, coves de la Vila, àrea recreativa de Xenacs, coll de les Falgueres, collet de Saiols, coll de Bas. Vocal: Joan Aulinas Hores de marxa efectiva: 3 i mitja Esmorzar de costum a Xenacs 

Dia 18: Portada del pessebre i esmorzar a Finestres

Itinerari: santuari dels Arcs, coll de Maria, les Marrades, el Grau, camp de la Sorra, Santa Maria de Finestres, Castell de Finestres (pessebre), Santa Maria de Finestres (esmorzar), l’Oratori, coll de Puigsafont, font de la Salgueda, santuari dels Arcs.

Gra de Fajol

Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Vocal: Pere Guitart.

La Casa de Piedra

llac de Bachimaña

Cim del Garmo Negro

Coll de Remuñe

Travessia 2011

Perdiguer

Seccions

SECCIÓ DE MUNTANYA

Llac del Portillón

Baixant del Perdiguero

Pujant al Pic de l'Inferno

ARARAT tres de distància, superen de poc els quatre mil metres. El matí del dia 1 de juliol volem de Barcelona a Istanbul. Som la Dolors, en Manel, la Dora, en Josep, en Xavi, guia i organitzador de la sortida, i nosaltres dos. Arribem a la ciutat turca prou d’hora com per poder donar un tomb pel monumental barri de Sultanahmet, abans de dinar en un dels molts restaurants de la zona. Després de l’obligada migdiada tornem a la nostra passejada, que s’allarga fins a l’hora de sopar. L’àpat acaba sota un fort ruixat, que ens fa tornar a l’hotel amb pas lleuger. Sortosament, no tornarà a ploure en tot el viatge. L’endemà volem d’Istanbul a Van, ciutat situada a l’est de Turquia. Deixem la visita a la ciutat per a la tornada i encetem un llarg viatge per carretera, de gairebé tres hores, que ens portarà a Doğubayazit. De camí som aturats en un únic control de l’exèrcit i contemplem per primer cop el nostre objectiu, l’Ararat, desdibuixat per la calitja.

El cim de l’Ararat, muntanya de ressonàncies bíbliques, va ser el port d’arribada de l’arca de Noè i serà la fita del nostre viatge. Aquest gegantí estratovolcà, que assoleix els 5165 m. d’altitud (5137 m. segons altres fonts), s’eleva, solitari, en terres que van pertànyer a Armènia, però que des de fa poc menys d’un segle formen part de Turquia. El seu nom turc és Ağri Daği, però preval el topònim Ararat, d’origen armeni.

Col·laboració

Aleshores Noè i la seva família, i tots els ocells i les bèsties, sortiren de l’arca. Sentiren la bona olor de terra mullada. Tocaren la terra ferma sota els seus peus. I saltaren i botaren i ballaren d’alegria. Gràcies, gràcies, Déu – digueren- per haver-nos salvat a tots.

Doğubayazit és una ciutat d’uns seixanta-cinc mil habitants, situada en ple Kurdistan i a pocs quilòmetres de les fronteres amb l’Iran i Armènia. Ens instal·lem en un modern hotel dels afores de la població i anem a fer un copiós àpat en un establiment proper. Avui no sortirem a passejar, som massa lluny del centre com per poder-ho fer, però serem espectadors privilegiats de fins a quatre castells de focs artificials.

Volcà inactiu, la seva darrera activitat es remunta a l’any 1840. Malgrat la seva proximitat a fronteres prou estratègiques, des de fa poc més d’una desena d’anys és accessible sense gaires impediments. La seva voluminosa silueta, coronada per una blanca glacera, destaca poderosament en una rodalia sense altres cims rellevants. L’Ararat no forma part de cap serralada i les muntanyes més properes, situades a desenes de quilòme-

El diumenge, dia 3, encetem l’ascensió a l’Ararat, volcà solitari que emergeix d’una extensa planúria, situada a 1500 m. d’altitud i ocupada per aiguamolls, migrades pastures i la mateixa ciutat de Doğubayazit. La nostra furgoneta s’enfila per una pista força precària i ens deixa en un punt de la falda oest de la muntanya, situat a uns 2195 m. Allà ens esperen els traginers amb els cavalls que transportaran els equipatges fins als camps. En Zeki, que serà el nostre guia al 19

Col·laboració

ARARAT llarg de tota l’ascensió, i l’Ali, bon company i magnífic cuiner, s’afegeixen a la colla. A tres quarts de 8 del matí comencem a caminar, a ple sol, per un terreny completament pelat i sense un sol arbre que ens protegeixi. Avancem a pas lent i ens aturem sovint per menjar i beure. La nostra presència no passa desapercebuda a una colla de nenes d’un poblat de pastors proper, que corren a trobar-nos. Avui només s’enduran l’esmorzar i crema protectora, però malgrat no poder intercanviar ni una sola paraula amb elles es guanyen el nostre afecte i a la tornada carregaran fort. A les 12 del migdia arribem al nostre camp 1, un dels quatre existents, emplaçat als peus d’una monumental colada de lava i situat a prop dels 3400 m. Recollim els equipatges, parem les tendes i ens disposem a degustar el primer dels àpats que ens prepara l’Ali. Dediquem la tarda a les tasques habituals, com són rentar roba, ordenar la motxilla i, en aquest cas, improvisar una dutxa. Aviat tenim tota la feina feta i després de sopar anem a dormir d’hora. L’endemà, a tres quarts de 9 del matí, sortim en direcció al camp 2. El corriol travessa una zona de prats amb alguns blocs, però aviat anem a parar a una pendent tartera, que el viarany supera amb curtes i seguides ziga-zagues. Els cavalls, ben carregats, pugen i baixen a tot drap, però nosaltres bufem de debò i hem de fer una aturada en un camp d’hivern, buit però força brut. Quina llàstima!, molts humans són força porcs. Un cop refets tornem cap amunt i a un quart d’1 del migdia arribem al camp 2, situat a 4200 m. Avui no hi farem estada, només hem pujat per aclimatar-nos a l’alçada. Després d’una segona aturada encetem el camí de tornada al camp 1. Tenim tota la tarda per davant i ben poca feina a fer, però una forta calamarsada ens reclou a la tenda menjador. Esgotarem tot el nostre repertori d’acudits. El dimarts, altre cop a tres quarts de 9 del matí, tornem cap amunt. Avui ja caminem a un pas molt més lleuger i en poc menys de tres hores arribem al camp 2. Cerquem els millors llocs lliures per parar les tendes, tots sobre rocs de diferents mides, dinem, ens instal·lem de la forma més còmoda possible i ens disposem a passar una tercera tarda a la muntanya. Les boires juguen amb el cim de l’Ararat, que ens mostra la seva vessant més abrupta, amb la glacera al capdamunt i tot un seguit de colades basàltiques i petits cons i cràters secundaris, entre els que destaca el petit Ararat. Sopem molt aviat i anem a dormir. Algunes ventades i contínues caigudes de rocs trenquen de tant en tant el nostre son.

El dimecres, dia 6, serà el gran dia. Ens desperten a la 1, esmorzem, ens equipem amb tota la roba d’abric i a un quart de 3 encetem la darrera ascensió. Som gairebé els darrers en sortir del campament i amb els frontals encesos ens enfilem per unes llarguíssimes pendents de blocs. Al cap de pocs minuts hem de començar a treure roba; glaça, però no tant! En Zeki, amb més de dues-centes ascensions al cim, coneix totes les dreceres i no tardem a ser al capdavant de la llarga filera de muntanyencs. Fem una queixalada, sota les primeres llums del dia, i tornem cap amunt. Aviat comencem a trepitjar la glacera, prou pendent però sense major dificultat. Dubtem sobre si calçar o no els grampons i tothom fa el que vol. Superem algunes esquerdes i ens enfilem al llom cimer. A tres quarts de 7 del matí assolim el sostre de l’Ararat. El sol llueix amb força, bufa un vent molt suau i no es veu ni un sol núvol; un dia perfecte

ARARAT de sopar, celebrem l’èxit de la nostra ascensió amb un parell d’ampolles de vi turc.

L’endemà visitem el museu dedicat a la cultura urartiana i tornem a l’aeroport. Ens esperen tres dies de vacances a Istanbul, abans de tornar a casa amb la feina feta. Montse i Kim

per fer cim! Ens acompanyen uns muntanyencs àzeris, que han fet el darrer tram de l’ascensió amb nosaltres. Fem la fotografia de grup, ornada, a manca d’una estelada, amb una bufanda del Barça comprada al Grand Bazaar, i gaudim plenament del cim.

Col·laboració

El dijous, dia 8, desfem el llarg camí amb autocar fins a Van, ciutat de tres-cents mil habitants amb un ric passat i un esplèndid entorn natural. Passegem pels seus carrers, naveguem pel llac fins a l’església ortodoxa i ens enfilem al castell, centre de l’antic regne d’Urartu, que va viure el seu major esplendor al segle IX abans de Crist.

A un quart de 8 encetem la davallada. Ara sí, tots calcem els grampons, però els piolets no sortiran de la motxilla. Aviat disposem de cobertura telefònica i despertem molts familiars, companys i amics amb la foto del cim. En Zeki ens guia per llargues pendents de neu i arribem al camp 2 sense pràcticament trepitjar pedra, a un quart de 10 del matí. Després d’un bon esmorzar arriba l’hora de recollir les tendes i refer els equipatges. A un quart de 12 tornem cap avall i a la

1 del migdia arribem al camp 1, vell conegut nostre. Després d’un bon àpat, hem de tornar a parar les tendes i ordenar tot el material. Per cert, on són les claus? Després de regirar-ho tot, són en una butxaca! L’esforç i la manca d’oxígen juguen males passades. A l’hora de sopar, l’Ali ens demostra, una vegada més, que amb pocs mitjans es poden fer veritables meravelles; el recordarem en futures sortides. L’endemà, sortim del camp 1 a dos quarts de 9 del matí. Lliurem barretes, cremes i gorres a les nenes del poblat i tornem al punt de sortida. A les 10 del matí acaba la nostra caminada. La furgoneta ens recull, amb puntualitat germànica, i ens torna a Doğubayazit. En aquesta ocasió ens allotgem en un hotel molt cèntric. Després de dutxar-nos, anem a dinar i més tard passegem pels caòtics i superpoblats carrers de la ciutat. La seva vitalitat serà un dels records del nostre viatge. A l’hora 21

LA RUTA MEGALÍTICA DELS DÒLMENS, PEDRA DRETA i GRAVATS RUPESTRES DE RABÓS D'EMPORDÀ (ALT EMPORDÀ)

Col·laboració

per Enric Carreras Vigorós i Josep Tarrús Galter (Membres del Geseart (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional.) Fotografies de Josep Agustí Prat.

I - L'ITINERARI PAS A PAS Al Pont de Rabós d’Empordà s’agafa la pista que vorejant l’Orlina mena vers el Rec del Sitjar des d’on, passat aquest i pujant vora l’enrunat mas del Sitjar, s’arriba a la Coma de Felis en els replans inferiors del Puig d’en Cases. Allí es continua fins a trobar una pista que, pujant, segueix per la Serra d’en Gibert fins a arribar a Roques Negres. En aquest punt se segueix pel Puig de Migdia fins a Comes Llobes i després per la pista es puja al Coll de Plaja. Es baixa ara cap al monestir de Sant Quirze de Colera i es va a la Font del Convent, des d’on es puja vers Queros Albos i el Coll de Dofines. Seguint per la carena de Dofines s’arriba al Coll del Trauc, on una pista que baixa pel Puig de les Guilles i el Mal Bosc porta a Les Planes. Allí es continua per la pista tot primer i per la carretera del Coll de Reixac seguidament, fins al Pont de Rabós d’Empordà, tancant el circuit que haurà comportat unes sis hores de marxa efectiva.

bert, Roques Negres (Rabós d’Empordà), Nombre de suports: 4” (pàg.845). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 358 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 30 14 m, y= 46 95 832 m. 3-DOLMEN DEL SOLAR D’EN GIBERT.

1 – DOLMEN DE COMA DE FELIS.

Es troba en línia recta a uns 3’4 km del Pont de Rabós d’Empordà al paratge conegut com la Devesa d’en Coderch. El nom li va posar Manuel Cazurro quan el va publicar amb una primera planta –sense corredor- l’any 1912. Lluís Pericot en publicà una nova planta l’any 1931, encara sense corredor, però Isidre Macau l’any 1934 refà totalment la planta afegint-hi la banda esquerra del corredor. Serà la que reproduirà Pericot en la revisió de la seva tesi de l’any 1950. Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell l’excavaren l’any 1979 i el publicaren el 1982. Una segona excavació va ser feta l’any 1988 per Josep Tarrús, Sara Aliaga, Oriol Mercadal i Josep Anton Molina, al túmul d’aquest monument. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.389-394). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 210 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 29 11 m, y= 46 95 437 m. 2 – INSCULTURES RUPESTRES DE LA SERRA D’EN GIBERT. Es troben en línia recta a uns 3’8 km del Pont de Rabós d’Empordà. Varen ésser descobertes per Enric Carreras i Miquel-Dídac Piñero el dimarts 29 de setembre del 1983 (Diari d’Exploracions núm.127) i el Geseart va publicar-ne una fotografia l’any 1986 (Revista de Girona, num,117, pàg.41). Josep Tarrús les va citar en la seva tesi publicada l’any 2002 com “Grup de Gi22

Es troba en línia recta a uns 5’3 km del Pont de Rabós d’Empordà. Josep Antoni de Nouvilas, al final del segle XIX, cità l’existència d’un dolmen a la “Coma de Libert” que segurament és aquest monument. Salvador Sanpere i Miquel l’any 1881 el publicà per primer cop amb un dibuix frontal i l’anomenà Devesa de Torrent. Manuel Cazurro l’any 1912 el va descriure, amb una planta, l’anomenà Devesa d’En Torrent i el situà a Espolla. Lluís Pericot en la seva tesi de l’any 1925 reproduí la planta de Cazurro i amb el mateix nom el situà també a Espolla. L’estiu de ’any 1925 el visità acompanyat de Pere Bosch-Gimpera i en va fer una nova planta i una fotografia que publicà l’any 1931, amb el mateix nom, però ara el situà a Rabós d’Empordà. Isidre Macau el va publicar l’any 1934, pensant que era inèdit, amb una nova planta i una fotografía. Li posà el nom actual de Solar d’en Gibert i el situà a Rabós d’Empordà. Pericot en la revisió de la seva tesi de l’any 1950 va publicar dues plantes d’aquest dolmen: la seva de l’any 1931 i la de Macau de l’any 1934 com si fossin dos monuments diferents. Durant molt de temps es varen citar i buscar dos dòlmens on només n’existia un. Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell l’excavaren l’any 1979 i gràcies a les antigues fotografies publicades varen adonar-se que en realitat es tractava d’un sol monument. El publicaren l’any 1983. Una segona excavació va ser feta l’any 1988 per Josep Tarrús, Sara Aliaga, Oriol Mercadal i Josep Anton Molina, al túmul d’aquest monument. Després de la primera excavació del 1979 la cambra i corredor foren consolidats, però a causa de les fortes plugues de l’any 1980, va ser necessari restaurar el monument aquell mateix any, treball que es va confiar a Salvador Famoso. Per falta de pressupost però, no es va poder restaurar el corredor que va patir un procés de deteriorament ràpid, que únicament es va poder corregir amb una nova restauració feta per membres del Geseart (Enric Carreras, Pere Gay i Josep Tarrús) i un paleta local durant la tardor de l’any 1995. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.381-

LA RUTA MEGALÍTICA DELS DÒLMENS, PEDRA DRETA i GRAVATS RUPESTRES DE RABÓS D'EMPORDÀ (ALT EMPORDÀ)

4-DOLMEN DE COMES LLOBES DE PILS.

resseguint els límits de Sant Quirze de Colera a la recerca de l’arca esmentada en l’acta de consagració del monestir de l’any 935. El Geseart el donà a conèixer en una publicació de l’any 1983, i posteriorment en altres escrits dels anys 1986 i 1988. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.395-398). Recentment, (2011) s’ha obert una pista per aquesta carena que passa fregant el túmul del monument. Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 475 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 64 11 m, y= 46 94 942 m. 6-PEDRA DRETA DEL MAS ROQUÉ.

Es troba en línia recta a uns 6’4 km del Pont de Rabós d’Empordà. El nom li va posar Josep Antoni de Nouvilas quan el cità al final del segle XIX. Diversos autors (Joaquim Botet i Sisó l’any 1911, Manuel Cazurro l’any 1912 i Pere Bosch-Gimpera l’any 1919) el varen citar sense haver-lo vist. L’estiu de l’any 1925 Lluís Pericot el visità acompanyat de Pere Bosch-Gimpera i en va fer una planta que publicà l’any 1943. Mentrestant, Isidre Macau l’havia publicat amb una planta l’any 1934. Pericot en la revisió de la seva tesi de l’any 1950 el va tornar publicar amb una nova planta. Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell l’excavaren l’any 1979 i el publicaren el 1983. Una segona excavació va ser feta l’any 1988 per Josep Tarrús, Sara Aliaga, Oriol Mercadal i Josep Anton Molina, al túmul d’aquest monument. Durant la tardor de l’any 1997 va ser restaurat per membres del Geseart (Enric Carreras, Pere Gay i Josep Tarrús) i un equip de paletes de Peralada. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.373379). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 310 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 42 74 m, y= 46 98 261 m. 5- DOLMEN DEL COLL DE DOFINES.

Col·laboració

388). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 369 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 34 14 m, y= 46 97 330 m.

Es troba en línia recta a uns 2’5 km del Pont de Rabós d’Empordà. El nom li va posar Isidre Macau quan el va publicar l’any 1934. Manuel Cazurro, que el cità per primer cop amb altres noms l’any 1912, segurament no l’havia vist. El Geseart també va publicar-lo l’any 1983 i 1988. En el darrer escrit s’informava que aquest menhir estava ja documentat com a Pedra Fita i Pedra Dreta l’any 1615. Joan Amades l’any 1941 publicà una llegenda sobre aquest menhir: diu que la part enterrada arriba fins a tocar el mar i per aixó si es posa l’orella sobre seu es pot arribar a sentir les onades del mar i saber si està encalmat o esvalotat. També es deia que la pedra a vegades era humida a causa del seu contacte amb el mar. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.713-715). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 116 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 47 32 m, y= 46 93 355 m. II- RABÓS D’EMPORDÀ I ELS SEUS MONUMENTS PREHISTÒRICS.

Es troba en línia recta a uns 4’8 km del Pont de Rabós d’Empordà. El nom li va donar Enric Carreras quan el descobrí el diumenge 9 de maig de 1982 (Diari d’Exploracions núm.15),

El grup de dòlmens i altres monuments megalítics del municipi de Rabós d’Empordà és una bona mostra del megalitisme que coneixem a l’Albera. Hi trobem un conjunt de 4 sepulcres megalítics, 3 d’ells de corredor i un d’indeterminat (Coll de Dofines), acompanyats d’un menhir i nombroses roques a l’aire

Col·laboració

LA RUTA MEGALÍTICA DELS DÒLMENS, PEDRA DRETA i GRAVATS RUPESTRES DE RABÓS D'EMPORDÀ (ALT EMPORDÀ) lliure amb cassoletes i reguerons, així com dues probables zones d’habitat a les valls del monestir de St. Quirze i del mas de Pils, aquesta darrera arran de l’actual frontera amb el Rosselló francès. Es tracta, en tot cas, de monuments coneguts des de finals del segle XIX o inicis del segle XX, llevat del dolmen de Dofines, descobert per Enric Carreras l’any 1982, i dels gravats esmentats, la majoria d’ells localitzats l’any 1983, durant les jornades de prospecció intensa d’aquesta serralada que efectuava el Geseart. Els sepulcres de corredor ben conservats (Comes Llobes, Solar d’en Gibert i Coma de Felis) d’aquesta zona semblen oferir-nos una tipologia arquitectònica variada, a partir d’una cambra trapezoïdal curta, més o menys gran, i un corredor estret. El seus passadissos són els que marquen més la diferència entre ells: si el de Comes Llobes és curt, el del Solar d’en Gibert és molt llarg, encara que tots dos estan fets amb murs de pedra seca i tenen la seva entrada condemnada expressament, amb lloses i blocs. En canvi, el dolmen de Coma de Felis presenta un passadís, de mida mitjana, bastit amb lloses, que a l’Albera sembla ser un signe de certa modernitat, en relació als fets amb murs de pedra seca. Aquesta peculiaritat dels corredors condemnats també la coneixem en altres sepulcres de corredor de l’Albera com el del Barranc d’Espolla, i ens indica que els seus constructors no volien que la tomba fos reutilitzada després de la condemnació de l’entrada, no sabem quants anys o generacions després de la seva construcció. A Comes Llobes de Pils, a més, cal destacar que s’ha conservat la llosa-porta, molt ben treballada, que obturava l’accés a la cambra funerària, una estructura arquitectònica molt interessant d’aquests sepulcres de corredor de l’Alt Empordà-Rosselló que apareix també al dolmen de la Font del Roure i de Girarols-I, tots dos a Espolla. No disposem de datacions C-14 que ens assegurin la cronologia absoluta, i la relativa entre ells, d’aquests sepulcres de corredor. Si ens fixem en els aixovars funeraris recuperats a Coma de Felis, Comes Llobes i Solar d’en Gibert durant les excavacions de l’any 1979 (recordem que al del Coll de Dofines no s’hi ha realitzat mai cap campanya arqueològica) ens trobarem amb el següent: • Indicis d’una fase molt antiga (denes de collaret de variscita tubulars), potser de finals del neolític mitjà o del

SERVEI A DOMICILI 24

primer neolític final/calcolític antic, potser de la meitat del IV mil·lenni aC, al dolmen de Comes Llobes de Pils. En aquest cas, la seva arquitectura, amb una cambra traopezoïdal curta i un corredor curt amb murs de pedra seca, sembla acompanyar bé aquesta cronologia antiga. • Materials clars del calcolític recent amb vas Campaniforme Pirinenc (bols i gobelets) a tots tres sepulcres megalítics, juntament amb denes de collaret tubulars en làmina d’or al Solar d’en Gibert. Aquests aixovars ens situen bé vers la meitat del III mil·lenni aC. • Vasos ceràmics de l’edat del bronze antiga-mitjana, en especial a Comes Llobes i Solar d’en Gibert, que ens marquen freqüentacions tardanes d’aquestes tombes megalítiques durant la primera meitat del II mil·lenni aC. Tot plegat ens permet deduir que segurament el dolmen de Comes Llobes va ser el primer a ser construït, seguit del dolmen del Solar d’en Gibert i poc després del de Coma de Felis. Aquest darrer dolmen el situem a la cua d’aquesta sèrie cronològica a causa del seu passadís amb lloses, un signe de relativa modernitat a l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus dins del grup dels sepulcres de corredor antics del IV mil·lenni aC. La seva evolució arquitectònica ja serien els sepulcres de corredor evolucionats o galeries catalanes, amb passadissos amples de lloses i cambres rectangulars, d’inicis del III mil·lenni aC. Hem de parlar, doncs, de tombes megalítiques bastides entre el 3500-3.000 aC, que varen ser utilitzades per grups humans diferents de pagesos i ramaders entre el IV i el II mil·lenni aC, és a dir, durant més de 2000 anys. Si fem cas de les orientacions d’aquests sepulcres de corredor i ara hi incloem el dolmen indeterminat de Coll de Dofines, veurem que totes miren cap al sud-est, llevat del de Comes Llobes de Pils, que ho fa al sud-oest. Ens trobem, doncs, en la coneguda ambivalència de les orientacions dels sepulcres de corredor de l’Alt Empordà-Rosselló durant la seva fase mitjana (cambres trapezoïdals), que tant miren al sud-est com al sudoest; mentre que els més antics (cambres subcirculars o poligonals) eren més fidels al sud-est, l’orientació clàssica. Caldrà arribar a l’etapa de les galeries catalanes, ja dins del III mil·lenni aC, perquè aquesta mena de sepulcres tornin a centrar-se al sud-est, tendència que seguiran la majoria dels dòlmens simples posteriors. Per la seva situació topogràfica, aquests quatre dòlmens de

LA RUTA MEGALÍTICA DELS DÒLMENS, PEDRA DRETA i GRAVATS RUPESTRES DE RABÓS D'EMPORDÀ (ALT EMPORDÀ)

Rabós d’Empordà se situen a dues cotes diferents: els més alts entre 475 i 310 m (Coll de Dofines, Solar d’en Gibert i Comes Llobes de Pils), al costat de roques amb gravats com les de la Serra de Gibert; els més baix (Coma de Felis) queda entre les cotes de 210 i 116 m, altura on també trobem roques amb gravats, com les del Mas Mallol I-II i altres que són a l’entorn del dolmen de Coma de Felis. En aquesta cota baixa hi retrobaríem també el menhir de la Pedra Dreta del Mas Roqué, possiblement un marcador territorial que ens dirigeix cap als hàbitats propers de la vall de Sant Quirze o de Pils. Així doncs, els monuments megalítics de Rabós d’Empordà estàn formats per tombes, menhirs i roques amb gravats, distribuïts al voltant de les possibles zones baixes d’hàbitat, normalment regades per un curs d’aigua o amb abundància de fonts properes, condicions geogràfiques que asseguraven l’existència de bones terres de conreu a l’entorn immediat de l’assentament i de bones pastures per als ramats en les cotes altes properes. D’entre aquests possibles espais habitats, no verificats arqueològicament, hi hauria: • La vall de Sant Quirze, que seria el lloc d’hàbitat més important, emmarcat pels dòlmens Coma de Felis, Solar Gibert i Coll de Dofines, a més de multitud de roques amb gravats, que marcarien en cota alta els límits d’aquest territori megalític. La Pedra Dreta del Mas Roqué en seria un element avançat, que marcaria el seu camí d’accés i potser també els seus límits territorials en cota baixa. • La vall de Pils, un lloc d’hàbitat actualment a cavall entre

Els propers monuments megalítics de la banda francesa de l’Albera oriental són del mateix tipus arquitectònic que els del costat sud, és a dir, sepulcres de corredor antics amb cambres trapezoïdals i corredors curts o llargs. Alguns d’ells, com els de Coma Estepera (Cervera de la Marenda) o el del Coll de la Creu (Banyuls de la Marenda) formarien part del possible hàbitat megalític de la vall de Cervera, al costat dels menhirs de la Pedra Dreta de Sant Salvador i de la Perafita de Cervera. En tot cas, el tipus d’hàbitat que hem descrit per a aquestes comunitats neolítiques i calcolítiques, que incorpora dòlmens, menhirs i roques amb gravats com a elements senyalitzadors de cada territori, és idèntic als dos vessants de l’Albera, ara veïns i abans un sol poble.

Col·laboració

l’Alt Empordà i el Rosselló, que quedaria emmarcat pels sepulcres de corredor antics de Comes Llobes de Pils al sud i del Coll de Brau al nord (cambra trapezoïdal), aquest darrer ja al terme de Banyuls de la Marenda.

III- BIBLIOGRAFIA BÀSICA: Tarrús Galter, Josep (2002) –Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes I Cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) Diputació de Girona. En aquesta publicació ja s’inclouen totes les referències bibliogràfiques citades al text d’aquest article.

Vols viatjar?

Reserves on-li www.viatgespirineu ne a s.cat

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT

Tel. 972 26 98 00

III Cursa “VOLTA PELS VOLCANS D’OLOT”

TA PEL L O

Activitats 26

www.cuinavolcanica.cat

Cuina Volcànica

D’OLO

Un dia esplèndid acompanyà als corredors en els prop de 13 km de recorregut, que una vegada més visità els quatre volcans del municipi.

OL C A V S

Van acabar la cursa 282 participants. El primer en arribar fou Diego Cardozo, seguit de Josep Viñas i de Josep Ma Roure, d’Olot. La primera de les dones va ser Ma Gràcia Coll seguida d'Anna Vinyolas i de Paula Salgado.

NOTES GEOGRÀFIQUES:

PROTAGONISME DEL RELLEU SOBRE LA RADIACIÓ SOLAR I EL CLIMA DE LA GARROTXA Relacions clima -accidents topogràfics

També la radiació solar, en forma de calor i hores de llum es distribueix de forma diferent segons l’orientació i exposició de les vessants: trobem com els pendents que reben perpendicularment aquesta radiació, capten més energia que les superfícies irradiades obliquament, tant o més que les planes exposades al sol directe; aquest fet té incidència sobre la temperatura, la humitat i l’evaporació. D’aquesta manera els vessants orientats al sud gaudeixen doncs, d’un ambient hivernal relativament suau sobretot a les hores centrals del dia.

Figura 1. Mapa d’unitats i subunitats de relleu Dels relleus volcànics, de formació relativament recent, destaquen l’altiplà de Batet i la majoria de cons i colades situades en planes o serres situades també dins el domini de la serralada Transversal. És per tant una comarca muntanyosa molt ben connectada al mar i propera als dominis pirinencs. Aquesta situació geogràfica junt a una complexitat orogràfica evident, permet la presència d’un conjunt de valls que han estat lentament excavades sobre incisions, falles i altres punts de debilitat de l’escorça, eixos que actuen com a desguassos de les aigües superficials, però que al mateix temps són veritables canals per on circula l’aire a nivells de la superfície tant de manera ascendent com descendent; d’aquesta forma els corredors que presenten les valls del Fluvià, el Ser i d’altres rius de la comarca tributaris al Ter, són també zones de drenatge per les quals es desplacen volums d’aire de característiques

Col·laboració

La comarca de la Garrotxa, queda orogràficament integrada per dos unitats de relleu: els Prepirineus que comprenen les muntanyes de l’Alta Garrotxa i la serralada Tranversal, que comprèn el massís del Puigsacalm - Collsacabra i la serra del Corb- Finestres a més de les serres interiors i altres contraforts com Sant Julià, Sant Miquel del Mont o les Medes. (figura 1)

diverses, entre brises i altres tipus vents de caràcter sinòptic associats als camps de pressió dominants. D’aquesta forma situacions meteorològiques acompanyades per fluxos inestables favorables a les orientacions de les valls, sempre poden abocar precipitacions més quantioses a les zones ben exposades que les situades en els llocs interiors i de difícil accés aerològic. Aquesta disposició de les valls, junt a la seva constitució geogràfica, té també importants efectes sobre la temperatura. Les fondalades amb poca ventilació a causa del seu tancament, molt habituals a la Garrotxa, gaudeixen de forts escalfaments diürns; contràriament als vespres, l’aire fred, més dens i pesat, té tendència a acumular-se al fons. Aquest ritme diari afavoreix un cert grau continentalitat, que contrasta amb una major suavització tèrmica present a les zones situades per sobre els nivells inferiors de les valls.

La constitució del relleu sovint modifica l’estat inicial de l’aire, que normalment resta obligat a remuntar-lo, incidint sobre les seves característiques termodinàmiques. En absència de corrents importants, les calmes de l’interior de les valls deprimides i amb unes temperatures elevades, contrasten amb la presència de les brises ascendents i marinades que s’enregistren per exemple al pla de Montagut- Tortellà i tota la vall mitjana del Fluvià, gairebé fins al pla de Bianya. També a les zones elevades i amb bona ventilació, en èpoques caniculars, hi ha una dinàmica que ajuda a mantenir la temperatura més a ratlla. Entre maig i setembre, quan la radiació solar és més eficient, l’escalfament dels vessants és responsables a partir de mig matí, de la formació de petits remolins i turbulències de localització aparentment al·leatoria. De forma semblant l’estretor d’algunes valls fa augmentar la força del vent i afavoreix el forçament aerològic; aquest fet es pot comprovar clarament en algunes valls de l’Alta Garrotxa com Ortmoier, Escales, Sant Aniol etc. Habitualment a les zones situades a sotavent de la direcció dels fluxos dominants, es nota una disminució de la força del

NOTES GEOGRÀFIQUES:

PROTAGONISME DEL RELLEU SOBRE LA RADIACIÓ SOLAR I EL CLIMA DE LA GARROTXA

Col·laboració

vent, observant-se fins i tot calmes; alguns dels topoclimes humits que podem trobar, es localitzen a llocs a recer del vent. A partir de les estructures i diferents morfologies que presenten els accidents geogràfics i que formen part de l’orografia, la interacció d’aquestes amb els corrents d’aire poden presentar múltiples respostes aerològiques. Les formes del relleu, amb les seves altituds, grau d’inclinació dels vessants, depressions o enfonsaments, engorjats i estrets, cims, carenes, collades etc, generen tota una sèrie de influències sobre el comportament de la capa d’aire superficial i també de les capes adjacents, pròximes a l’atmosfera lliure. A continuació es descriu breument com algunes d’aquestes formes de relleu tenen efectes sobre la meteorologia i el clima local. • El relleu d’una muntanya, no tan sols pot afectar les característiques i inèrcia de l’aire al seu voltant, sinó que pot determinar influències sobre les capes situades a nivells superiors; producte visual d’aquesta interferència són els núvols de vent que es poden formar en determinades situacions sobre els relleus perpendiculars als fluxos dominants (Thillet, 1998). • És habitual constatar com actuen els vessants de sobrevent de les serralades, obligant a ascendir l’aire, (forçament orogràfic), afavorint la formació de nuvolositat sobre les parts superiors dels relleus. • Al vespre, l’aire més fred de les muntanyes es desplaça cap el fons de les valls en forma de brises descendents (Pascual & Mercè, 2005).

Morfologies de les valls, efectes sobre el clima Les formes que presenten les valls, les seves orientacions, perfils, estructures i altres aspectes fisiogràfics, condicionen uns patrons de comportament que també tenen influència sobre el clima local. A continuació es descriuen algunes d’aquestes morfologies habituals i alguns dels seus efectes aerològics. Depressions i cubetes. Amb les calmes anticiclòniques, aquestes morfologies, sovint envoltades de muntanyes elevades, faciliten l’estancament de l’aire i dificulten la seva renovació, fet que afavoreix inversions en el camp de temperatures. Aquesta dinàmica permet la formació de boires d’irradiació i abundants glaçades. (Vall d’en Bas i Bianya,Olot, Oix...) Els vents del W i SW de caràcter sinòptic, presenten moltes vegades escalfament adiabàtic (efecte Föhn) afectant sobretot les valls situades a la conca superior del Fluvià. Valls de perfils oberts, terrasses, glacis i planes al·luvials Sobre aquestes valls obertes que ocupen sobretot el curs mitja del riu Fluvià, entre el barri del Pont de Castellfollit i Besalú i també al plans inclinats de Montagut i Tortellà, la circulació de l’aire està garantida, són llocs menys humits i més ventilats que les cubetes i valls tancades. Encara que les precipitacions aquí no són tan efectives com sobre els relleus, l’escolament de les aigües pluvials i la influència del riu afavoreixen la presència de sòls humits i per tant la formació habitual d’hidrometeors nocturns (figura 3).

• Les muntanyes faciliten processos d’inestabilitat, turbulències i variacions sobre els camps de pressió locals, afavorint girs ciclònics a sotavent de la direcció de l’aire.

Figura 3 : El perfil de les valls condiciona, entre d’altres, l’efectivitat de la radiació solar i el refredament nocturn. Figura 2: El massís del Puigsacalm condiciona el clima de les valls olotines • Les valls que recullen i capten la humitat procedent dels vents marítims (valls olotines) tenen una pluviositat més elevada que les situades a sotavent dels fluxos; aquests contrastos són molt notables respecte a les valls garrotxines més situades a l’interior dels relleus on l’aire te difícil accés (Xercavins, 1988).

• Efecte d’una bona convergència aerològica sobre la regió, l’augment de la precipitació amb l’alçada és una dinàmica que es produeix de forma menys contundent que en d’altres parts del territori.

Valls d’estructures estretes i lleres encaixades Contràriament a les valls amples i obertes, l’aire sol presentar una dinàmica diferent; el vent i les brises, quan hi arriben, augmenten la seva força (efecte Venturi); l’escalfament solar és menys eficaç que a les valls obertes. A l'hivern, amb calmes anticiclòniques, l’aire fred presenta una major residència. Sobre aquests espais relativament tancats, es poden reproduir condicions climàtiques semblants a les que es localitzen a zones més elevades. Uns bons exemples apareixen a la Vall del Bac i Ormoier. Engorjats Sobre aquestes morfologies estretes i segons l’orientació que

NOTES GEOGRÀFIQUES:

PROTAGONISME DEL RELLEU SOBRE LA RADIACIÓ SOLAR I EL CLIMA DE LA GARROTXA

Valls amb pendents suaus i esglaonades Aquestes morfologies sovint d’origen volcànic, com ara Sant Iscle de Colltort o Cogolls, no afavoreixen l’estancament de l’aire; per tant, els contrastos tèrmics entre el dia i la nit són menors que a les valls planeres, sobretot perquè són zones de trànsit de les brises de muntanya; ascendents durant el dia i descendents a la nit. Continentalitat i orografia Mentre al fons de les valls occidentals -valls olotines-, (figura 4) el clima tendeix a mantenir un cert grau de continentalitat de característiques humides per efecte de les morfologies d’esfondrament i dels relleus que les envolten (Zapata & Mazón, 2001), al curs mitjà del riu Fluvià, les valls són menys deprimides i presenten un major drenatge aerològic, per tant l’amplitud tèrmica no és menys acusada. Aquest grau de continentalitat es manifesta en forma de forts contrastos tèrmics entre el dia i la nit, producte del cicle diari d’escalfament/refredament, a causa de les inversions tèrmiques. A la Vall d’en Bas, zona afectada de grans amplituds tèrmiques, s’han enregistrat valors extrems compresos entre els -20ºC i els 40ºC; xifres que mostren aquest grau de continentalitat, fruit de l’estancament tèrmic que pot presentar l’aire en situacions determinades (Fernández,1991).

Morfologies i accidents del relleu, interaccions climàtiques El conjunt de formes que presenten les muntanyes i altres disposicions associades als relleus fallats o el vulcanisme, mantenen un caràcter climàticament diferenciat segons l’exposició o protecció dels vessants i contraforts, el tipus de cobertura dels sòls, ja sigui boscos, pastures o roques, l’altitud, l’angle dels pendents, etc. Altiplans Aquests tipus de plataformes presenten notables diferències a partir del tipus de cobertura vegetal, del substrat i de la seva orientació. Les zones que presenten la línia de pendent cap al sud, sempre seran mes seques i assolellades, per tant poden presentar un ambient canviant però sota el domini mediterrani (Batet de la Serra) sinó estan a massa altitud; per contra la possible presència de boires orogràfiques, associades a processos condensatoris diversos, que aporten humitat extra, poden afavorir paisatges de muntanya humida (Falgars d’en Bas) Aquestes zones però venen marcades per variacions sobtades en les característiques d’humitat dels sòls, a causa de la presència habitual de vents.

Col·laboració

presentin, trobem ambients sovint freds i ombrívols; l’aire augmenta la seva densitat i bufa amb més força i la seva contínua circulació no permet una gran amplitud tèrmica. A excepció dels llocs molt estancats, les temperatures pateixen l’efecte de la baixa insolació que es presenta. Uns bons exemples els trobem al curs de la riera de Beget o de Sant Aniol i Escales.

Cims i carenes Són llocs habitualment exposats al vent, per tant coincideixen amb ambients secs. La meteorologia es presenta sovint adversa sobretot quan coincideix amb situacions d’inestabilitat. A les zones més elevades (Serra Llarga), les tempestes i la presència de nuvolositat orogràfica poden condicionar situacions compromeses pels excursionistes; la neu i les calamarsades mostren normalment una major freqüència (figura 5)

Per altra banda a les muntanyes els contrastos tèrmics són molt menors i, en conjunt les temperatures són mes fresques durant el dia per efecte del gradient que presenta la temperatura; aquests fets condicionen, sobre algunes zones, l’esglaonament de la vegetació segons el grau de resistència al fred. Un altra causa de per què afecten els contrastos tèrmics les zones muntanyoses radica en l’orientació; els vessants encarats a migdia són més càlids que els vessants orientats al nord, efecte de les diferències radiatives que reben els vessants, sobretot a les serres i serralades amb una disposició E-W.

Figura 5 : La serra Llarga: Sobre les zones superiors del relleu són habituals la formació de núvols i l’acceleració del vent. Colls i collades

Figura 4: L’enfonsament de la Vall de Bianya, facilita la inversió tèrmica, les boires i les gebrades.

L’acceleració del vent es una dinàmica habitual sobre aquestes zones elevades; les ràfegues poden ser violentes sota la presencia de qualsevol advecció. Als llocs més exposats, la vegetació, sobre tot els arbres, presenten formes que delaten l’activitat aerològica (Xercavins, 1988). L’evaporació es molt eficaç i per tant la humitat dels sòls es baixa. Les formes convexes on sovint afloren les roques dels substrat, limiten la presència de sòls; en canvi, els plecs i solcs permeten l’acumulació d’aquests. 29

NOTES GEOGRÀFIQUES:

PROTAGONISME DEL RELLEU SOBRE LA RADIACIÓ SOLAR I EL CLIMA DE LA GARROTXA

Col·laboració

Vessants L’exposició a la radiació solar que presenten els vessants encarats a migdia són per força més càlids i secs que els vessants orientats al nord, més freds i humits, efecte de rebre menors quantitats de radiació. La situació és molt evident sobretot a les serres i serralades orientades d’E-W, que condicionen vessants molt contrastats (figura 6).

La superfície geogràfica afectada i la magnitud del fenomen que es produeix depèn molt de les característiques morfològiques del relleu, fins i tot en algunes ocasions, es tracta d'espais reduïts, donats per una forma que presenta l’orografia local i que afecta l’aire al seu pas. Un exemple interessant apareix sobre la zona de Castellfollit de la Roca ( figura 8 ) quan l’aire d’origen marítim ascendeix per la vall del Fluvià, i arribant al lloc on aquesta s’estreny, és veu obligat a remuntar el gruix de la colada encaixada, afavorint sobre la zona entre d’altres , la disminució de la influència de les brises, processos de realimentació de les precipitacions i la formació de nuvolositat d’evolució. La presència de les colades actua talment com un tap que determina una zona de transició entre els ambients litorals i els submediterranis humits.

Figura 6 :Sant Martí del Clot, vessants assolellats de la serra de Malforat (la Vall de Bianya) Diferències altitudinals Els contrastos altitudinals entre el fons de les valls i l’entorn orogràfic, determinen un major o menor refredament segons les diferències entre les seves cotes, fet que té repercussió sobre el refredament nocturn i les brises descendents (figura 7). Figura 8 : Imatge Google de la zona encaixada de Castellfollit de la Roca on s’afavoreix el forçament de l’aire superficial (en blau a la foto), en contactar amb el front de la colada (en vermell a la fotografia). Jordi Zapata i Coll La Vall de Bianya Agost 2011 Crèdits: Els esquemes i les fotografies són de l’autor excepte la número 5 que és d’en Jaume Fabregó.

Ja ens has trobat al Figura 7: Les diferències altitudinals entre el fons de la vall i els relleus pròxims, condicionen el clima local. Majors diferències condicionen entre d’altres un major refredament nocturn, pluges i tempestes més severes. Un exemple: Castellfollit de la Roca un enclavament geoclimàtic La dinàmica que presenta l’aire superficial quan es veu obligat a interaccionar amb el medi, genera amb certa regularitat, uns comportaments aerològics que ja formen part del clima de determinades zones de la comarca. 30

FACEBOOK?

Segueix-nos! Centre Excursionista d'Olot

31 C/ SANT RAFEL, 27 - TEL. 972 261 070 - OLOT 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

O S • A R E N A • • • E R A

N I • T A G I L L N E B A R

D A • O R G A N • C A U • C

I B E R I A • E T A • R E N

G E O C E N T R I S M E • E

U L L • S T E • • T • • M I

I I • A • A L C O R A N I C

S N A L C • • A C A R • G A

B A R B A C A N A • P O R S

L • A I T • D I S C O B O L

A O G • O D I • • A N E • E

T R A U R I E M • L I C O D

Q U I N Z E N A • I • E C S

U E N O E S T I G U I D I N

L'Oriol lliura el record del primer 3000 a l'Ivet.

Solució

Passatemps

MOTS ENCREUATS

Passeig dâ&#x20AC;&#x2122;en Blay, 5 17800 OLOT (la Garrotxa) Tel. 972 26 06 75 Fax 972 27 31 67 ceo@ceolot.cat www.ceolot.cat Sr.