Centre Excursionista Olot nº 186 by The Graphic room

POCATRAÇA

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 186 s d e C a ta rs io n is te 2013 u Ç c x R A E M ts d ’E n ti ta GENER F e d e ra c ió

4,00 €

SUMARI SALUTACIÓ Director: Jaume Roqué

ACTIVITATS

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-94

24 HORES A MUNTANYA POCATRAÇA VII TRAVESSIA D'OLOT A BANYOLES

ESQUÍ de Muntanya

secció MUNTANYA

MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ

UN NOU DOLMEN A LA SERRA DE RODES UN CAP DE SETMANA A LA PENÍNSULA DE LLEVANT GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. ONZENA ETAPA

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

COL·LABORACIONS

Amb el suport de: la Diputació de Girona

www.ceolot.cat

secció MAINADA

Els consells de la

Has visitat la nostra web?

5 5 17

La foto de la portada: Pocatraça 2012.

quissa sàvia

20 22 24 27

S A L U TA C I

per Jaume Roqué i Jutglà president@ceolot.cat

Benvolguts socis: Tot desitjant-vos un bon nou any, any que haurem d’afrontar amb nous reptes identitaris per al nostre país, reptes molt importants i que malauradament aniran acompanyats de la penúria econòmica que a tots ens agafa de ple. Esperem, des de la nostre modèstia, ajudar que aquells esdevinguin positius per al bé de tots i que el treball moltes vegades fet a l’anonimat de molta gent, es vegi compensat amb el reconeixement de la nostra identitat i que siguem respectats com a poble. Les activitats pròpies del nostre Centre Excursionista segueixen a bon ritme, les diferents comissions estan treballant per aconseguir, si més no, els mateixos èxits de participació i d’organització assolits en anys anteriors tot adaptant-se als nous reptes pressupostaris.

Les contrades de l’Alta Garrotxa han sofert una nova agressió, s’ha obert una pista que mena a les ruïnes de La Quera, lloc on el nou propietari té prevista una restauració; això ha comportat una variació del pas del GR en el tram Sant Aniol – Talaixà, la intenció era de desviar els pas d’aquest tram tot fent un camí nou que feia molta marrada, la pressió efectuada per les entitats de la comarca ha aconseguit parar aquest projecte de desviament tot conservant el pas original. Esperem que aquest hivern puguem gaudir de la neu i, ja a la primavera, de les caminades a la fresca per les nostres muntanyes.

Recordeu aquesta data:

21 d'abril

CURSET D'ESQUÍ Estigueu atents a la web del Centre

www.ceolot.cat

XXXVI

Embardissada Sadernes 4

A C T I V I TAT

24 HORES A MUNTANYA 31ena EDICIÓ Enguany serà l’edició trenta-unena de les “24 Hores de Muntanya” i es duran a terme l’últim cap de setmana de gener, coincidint amb la lluna plena. El recorregut serà: • Vall de Bianya-Vallfogona • Vallfogona- Bellmunt – Vidrà • Vidrà-Sant Privat • Sant Privat-Riudaura • Riudaura-Vall de Bianya La sortida es farà del Centre Cívic de Bianya al nucli d’Hostalnou, al costat de l’ajuntament, a les dues de la tarda del dia 26 de gener, i l’arribada és al mateix lloc, l’endemà, dia 27 de gener, a les dues de la tarda. Al final de cada etapa hi haurà un petit piscolabis i avituallament que ofereix la població visitada, i en l’etapa que s’arriba a

Bellmunt hi haurà també un petit “refrigeri” calent. En l’organització hi col·laboren els ajuntaments dels llocs per on passa la travessia, en aquest cas, els de Vall de Bianya, Vallfogona, Vidrà, Vall d’en Bas (Sant Privat) i Riudaura. Altres col·laboradors són els grups excursionistes i persones que ens ajuden a trobar camins per on passa el recorregut. Els detalls dels horaris i els itineraris es podran consultar a la web del CEO. També s’hi podran fer les inscripcions a partir de la primera setmana de gener, així com el mateix dia al lloc de sortida. Com cada any, cada participant podrà fer l’etapa o etapes que desitgi, i,també fer-les totes, ja que hi haurà un servei de transport que portarà els que comencin i

s’emportarà als que acabin fins al centre situat a Vall de Bianya. Animeu-vos a participar!

2013

POCATRAÇA 2013 l dia 3 de febrer es durà a terme la quinzena edició de la ja clàssica cursa a la neu Pocatraça. Fa quatre anys que la Vall de Núria ens obre les portes i en ofereix tot el seu suport. Durant molt temps la sortida es va fer des de Vallter i en una ocasió des de Setcases, la neu havia fugit de les quotes més elevades i no quedaven gaires alternatives: o es suspenia la Pocatraça o es canviava radicalment l’itinerari que ja feia temps que es tenia estructurat per anar a buscar racons a menys alçada on hi hagués quedat la neu acumulada. Els qui estimeu la neu ja sabeu que és delicada, volàtil i fonedissa, i que quasi fins a l’últim moment no saps com la trobaràs. És per això que no podem donar a conèixer l’itinerari que seguirà la cursa fins poc abans de la sortida. Els participants habituals sabeu que a última hora es donen unes instruccions clares i precises per poder fer front a possibles entrebancs i minimitzar els riscos que porta implícits la participació en una prova d’aquesta categoria. Pocatraça puntua per a la Copa Catalana d’Esquí i des de l’organització tindrem degudament senyalitzats i amb les traces marcades dos recorreguts, l’un per als competidors i l’altre per als qui senzillament vulguin gaudir de la neu i la muntanya dins www. ceolot. cat

l’incomparable marc que ofereix la Vall de Núria. Els amants de l’esquí, la neu i la muntanya recordeu aquesta data: 3 de febrer de 2013.

Més fotografies a la pàgina 9. 5

secció

A M U N TA N Y

Febrer 2013 Ds

MES DE GENER

MES DE FEBRER

 Dia 13: Gran Torronada a la Torre del Mir

 Dia 3: Maians i Sant Sebastià de Monars Itinerari: bassa de Monars, font de l'Avellanosa, coll de Moltó, pla de Vaca, pujant Gros, pujant de la Soca, Maians, pujant d’en Carreres, balma del Portuguesos, Sant Sebastià de Monars, Masmitjà, bassa de Monars. Dinar de costum als cotxes. Hores de marxa efectiva: 5 Hora i lloc de sortida: les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinadors: Josep Genoher i Lluis Planagumà.

Itinerari: Coll d’Ares, pla d’en Xanau i torre del Mir. Hores de marxa efectiva: 3 Matinal amb menjada de torrons i cava. Hora i lloc de sortida: 7:30 de l'aparcament del Consum. Organitza: Colla Garrotxa.  Dissabte 19: XIX Travessia Ulldeter – Núria Itinerari: ras del Puig dels Lladres, refugi d'Ulldeter, coll de la Marrana, camí de Núria, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus, Núria. Hores de marxa efectiva: 6 Cal portar, obligatòriament, roba d’abric, grampons posats a mida i piolet. Desplaçament amb autocar. Places limitades. Hora i lloc de sortida: 6:30 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Paco Gil.  Dia 20: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (V) De la Vola a Borgonyà Itinerari: La Vola, Collsaplana, Creu de la Salgueda, l’Espaulella, riu Ges, baga de la Vall, serrat dels Cristians Vells, santuari de Bellmunt, coll de les Gargantes, les Valls, turó de Comadebó, Borgonyà. Hores de marxa efectiva: 6 i mitja Hora i lloc de sortida: 7:30 de l'aparcament del Consum Coordinador: Ramon Feixas. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles  Dies 26 i 27: XXXI 24 Hores a Muntanya Vegeu l’apartat corresponent .

Gener 2013 Dl

Santa Magdalena del Mont (1-XI-12)

 Dia 10: Sortida a les Gavarres Itinerari: Montnegre, font Picant de Madremanya, cista de l'Abel, troc de la Sureda, Montnegre. Hores de marxa efectiva: 4 Dinar de costum. Hora i lloc de sortida: les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Eloi Madrià.  Dissabte 16: Travessia integral de Montserrat Itinerari: Can Massana, refugi Vicens Barbé, pas del Príncep, coll de Porc, coll del Miracle, coll de les Comes, coll de Montgròs, canal del Migdia, el Camell, les Pinasses, torrent de Santa Maria, pla del Ocells, monestir de Montserrat. Hores de marxa efectiva: 5 Hora i lloc de sortida: les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Ramon Regí.  Dia 17: Aplec de Sant Valentí Itinerari: Olot, Sant Valentí, Olot. Hores de marxa efectiva: 2 i mitja. Matinal amb xocolata per a tothom. Hora i lloc de sortida: 8:30 del CEO Coordinador: Albert Villa.  Dia 24: Ruta de les 10 Ermites (Santa Coloma de Farners) III etapa: Sant Miquel de Cladells, Santa Margarida de Vallors, Mare de Déu del Pedró, Osor. Itinerari: Sant Miquel de Cladells, el Clopers, can Joanic, Santa Margarida de Vallors, can Solà, mirador de les Roques del Rei, font d’en Nandu, pedra dels Evangelis, cal Rei, can Cigala, roques del Rei, el Pedró, el Sobirà, Osor. Es farà un dinar en acabar la sortida, no cal dur coberts. Agafarem els cotxes en direcció a Osor i allà hi haurà un autocar que ens portarà cap a Sant Miquel de Cladells. Hores de marxa efectiva: 6 Hora i lloc de sortida: 6:30 de l'aparcament del Consum. Coordinadors: Josep Alzina i Dolors Reixach Sortida conjunta entre el CEO i el GECA. Cal apuntar-se amb antelació al CEO per al dinar.

Març 2013 Dl

secció

Abril 2013 Ds

M U N TA N Y

MES DE MARÇ  Dia 3: Camí del Contraban de Beget a la Menera Itinerari: Beget, casa dels Trulls, salt i escaler dels Trulls, collada Fonda, coll de Malrem, l’Oratori, cingles de la Maçana, Beget.

mes d'abril  Dia 7: Serra de les Corberes (Rosselló)

Dinar de costum.

Itinerari: Òpol, castell de Salvaterra, cortal de la Murtra, poble de Perillós, cim del Montolier de Perillós, cortal Lalane, coll de la Sabina, Òpol.

Hores de marxa efectiva: 5

El Montolier de Perillós és el punt més septentrional de Catalunya.

Hores i llocs de sortida: 7:30 de l'aparcament del Consum o bé 8:30 de Beget.

Hores de marxa efectiva: 6

Coordinador: Jordi Freixa.  Dia 10: VIII Travessia de Banyoles a Olot Itinerari: Banyoles, Sant Miquel Sesvinyes, riu Ser, Brunyoles, Mare de Déu de Loreto, el Torn, el Sallent, can Batlle, carrer de can Mascou, les Forques, can Bastans, can Serra, Sant Cristòfol les Fonts, Olot (parc de les Móres).

Hora i lloc de la sortida: les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Florenci Padrosa.  Dia 14: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (VI) De Borgonyà a Alpens.

Hores de marxa efectiva: 8 i mitja. Hores i llocs de sortida: 6:30 de l'aparcament del Consum o bé a les 7 de la Draga de Banyoles. Coordinadors: Joan Pontacq, Quim Oliver i Kim Agustí. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles i els Amics de la Serra de Finestres i de l’entorn de Mieres.  Dia 17: Puig de Llandrics Itinerari: Sant Joan dels Balbs, coll de Massegur, oratori de Sant Pere Màrtir, puig de Llandrics, Font de Joan, oratori de Sant Pere Màrtir, coll de Sabatalla, Sant Joan dels Balbs. Hores de marxa efectiva: 5 (matinal) Hora i lloc de sortida: 7:30 de l'aparcament del Consum.

Sant Pere Cercada (4-XI-12)

Coordinador: Pere Rifà.  Dia 29: Sortida de Divendres Sant a l’Albera Itinerari: La Jonquera, Sant Jaume de Canadal, dolmen de Canadal, Santa Llúcia, els Estanyols, Esquerda de la Bastida, castell de Rocabertí, mas Brugat, la Jonquera. Hi haurà dinar de restaurant a la Jonquera, cal apuntar-se amb antelació al CEO. Hores de marxa efectiva: 4 Hora i lloc de la sortida: les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Epifani Romero. Sortida conjunta entre el CEO i el GECA.

Puig Ou (10-XI-12)

www. ceolot. cat

secci贸

M U N TA N Y

A Mol铆 de Sadernes (11-XI-12)

Pedr贸 dels Quatre Batlles (25-XI-12)

Dolmen del Mas de la Mata (18-XI-12)

Sallent (1-XII-12)

Pla d'Aiats (2-XII-12)

Les Agudes (15-XII-12)

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com 8

ESQUÍ de Muntanya

pels Caçadors de neu

Hola, caçadors de neu! mai tan ben dit, aquesta temporada l’hem començat al mes de desembre anant a buscar la neu força lluny, coma d’en Garcia, estany Bésines, Nerasol, vall de Galba...I si volíem fer metres anàvem a la Tossa d’Alp, des de l’estació d'esquí de Masella, amunt i avall per pista, amb neu, principalment artificial. Esperem que aquest mes de gener no sigui dels normals, SEC, i ens deixi alguna bona llevantada amb força neu, i preguem perquè el totpoderós vent no ens la tregui. En tot cas podem encomanarnos al TIÓ; caga, caga, TIÓ; i si no cagues neu, et fotré un cop de bastó.

De moment, les sortides són força concorregudes; el dia que fórem menys, 7; i la sortida que més, 13. Aquest trimestre, a part de les sortides de cada dissabte i diumenge, tindrem les següents: • 11 i 12 de gener: Xerrada de rescat en cas d'allaus i sortida teòrica • 19 de gener : Travessia d’Ull de Ter a Núria. • 3 de febrer : “Pocatraça”. Com a les temporades anteriors, farem algunes sortides al Pirineu central i Alps.

Coma d'en Garcia www. ceolot. cat

Recordeu: Del material, el més important, i que cal portar, seria l’arva, pala, sonda, ganivetes per als esquís, grampons, ulleres de sol i tempesta, guants, manyoples i roba d’abric. És recomanable també portar casc i en alguna sortida també necessitarem el piolet. És obligatori tenir l’assegurança de la FEEC. Si us animeu i voleu acompanyarnos, PASSEU PEL CENTRE, allà tindreu la informació necessària per posar-nos en contacte. La colla “Caçadors de neu”.

Refugi Bésines 9

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

3 4 5

•

• • •

• •

•

• •

Horitzontals

Verticals

1. Per Nadal, es fa a Joanetes, Santa Pau.... (dues paraules).

1. Natural d'una regió del nord d'Itàlia. Escorça de l'alzina surera.

2. Aïlleu. Dona desmesuradament baixa. Metall usat en joieria. 3. Tendència artística que utilitza i concilia estils del passat. Oxigen.

2. Escola pictòrica sorgida a Olot en la segona meitat del s. XIX (dues paraules). 3. Embruti. Es vegin lluminosos. La meva.

4. Gran quantitat. Del revés, poses dins caixes adequades per al transport.

4. Del revés, membranes molt tènues. En un estat de decaïment, mancats d'energia.

5. Producte d'esprémer l'oliva. Del revés, allò que es pot agafar d'un cop de pala. Mil.

5. Del revés, antiga sigla de la Unió Europea. Expressió usada per encoratjar. Tipus.

6. Sodi. Disc de vinil de llarga durada. Rosegui. Lletra grega.

6. Del revés, cilindre buit més llarg que ample. Cinc-cents. Fòsfor. Sortejar.

7. Bassiot gros. Abreviatura de doctor. De vidre. 8. Pronom personal de tercera persona. Fòsfor. Illa grega de la mar Egea. 9. Del revés, que té nusos. Buscat. 10. Del revés, acció de llançar. De vegades, és pitjor que la malaltia. Del revés, aquí. 11. Del revés, diables. Del revés, destrueix.

•

• •

•

12 13

• • • • • • •

•

7. Roentgen. Mamífer de la família dels bòvids. Transferim. 8. Començaríem a gastar una cosa intacta. Herba de la qual es menja l'arrel. 9. Nen. Travessada. 10. Acció de mesclar els aliments amb la saliva. Del revés, cap cosa.

12. Article indeterminat masculí. Fa més delicat, més subtil. Iode. Cinquanta-u.

11.Sabatilla per fer esport. Còlera. Del revés, pell adobada.

13. El millor escultor pessebrista de Catalunya, l'obra del qual està ben representada al museu d'Olot (nom i cognom). Del revés, matrícula dels Països Baixos.

13. Adverbi de negació. Símbol del camp elèctric. Del revés, creació de bellesa. Faig pressió sobre algú per fer-li fer alguna cosa.

14. Oxigen. Del revés, excavació llarga i estreta. Parc a Olot on s'ubica el museu dels volcans.

14. Soroll que segueix el llamp. En cap moment. Del revés, sola en el seu gènere.

12. Est. Disminuir. Nitrogen.

secció

MAINADA l’aplec del ceo Amb aquesta trobada iniciàvem una vegada més, la temporada d’excursions i aventures per muntanyes i altres mons. Ja feia molts anys que anàvem a Talaixà, així que decidírem canviar de lloc. Una zona de més fàcil accés on tots plegats poguéssim gaudir d’una bona diada. Així doncs, els nens, nenes, pares, mares, avis, àvies i tothom qui va voler vàrem començar a pujar cap a Batet. A mitja pujada vàrem fer una parada per menjar coca amb una bona xocolata calenta. D’aquesta manera tinguérem prou forces per acabar d’arribar a dalt.

Com que encara era aviat per dinar, ens vàrem posar a jugar. Els més petits varen poder gaudir de diferents jocs, mentre que els grans varen decidir-se per l'opció fàcil i comuna i, sí, també divertida. Un partidet de futbol. Tots vàrem acabar cansats, així que després de jaure una estona ja va ser hora de dinar. L'olor que es sentia ja ho deia tot. Vàrem començar per una amanida, i després va arribar la paella d’arròs, que realment estava per llepar-se els dits. Mentre fèiem les postres i anàvem paint, el grup de música, Els Estukats es varen preparar per animar la festa. Al cap de poc ja sonaven les primeres notes i

tothom es va anar apropant tímidament. A mesura que el concert va anar avançant, entre danses i cançons més tranquil·les, la gent es va anar animant, per acabar ballant tots plegats en una rotllana enorme. Així la vetllada va arribar a la fi. Hora de tornar cap a casa i preparar-nos per a la primera excursió del curs!

menuts! La primera excursió que vam fer els menuts del centre va ser a les Roques Encantades! Tot i ser octubre feia força fred i vam haver de fer una mica d’escalfament i alguns jocs per començar-nos a conèixer una mica millor. Un cop a les Roques se’ns va presentar un repte… Vam haver de fer tot d’encanteris per ajudar la nostra monitora atrapada a les Illes Canàries… L’Helena! Malgrat el nostre gran esforç, els encanteris i la poció màgica no van ser suficients. Però no pateixis, Helena; els menuts no ens rendim fàcilment! Després de dinar i inspeccionar les Roques de dalt a baix tot jugant, va ser hora de tornar cap a casa, va ser llavors quan vam haver de superar el segon repte de l’excursió. Se’ns va posar a ploure i a caure calamarsa! Impermeables a sobre i a córrer! Vam arribar xops com ànecs.. sort que els pares ja ens esperaven amb paraigües i calefaccions a tota pastilla! La nostra segona sortida va ser a les grederes del volcà Croscat i al volcà Sta. Margarita. Els pares ens van deixar a la zona de Can Serra i vam anar tot passejant fins al volcà Croscat. Després vam continuar fins al peu del volcà Sta. Margarita on vàrem esmorzar per agafar forces per pujar cap al cràter! Un cop allà, ens van arribar més instruccions de l’Helena però, després d’acomplir-les totes, res de res! En fi, vàrem anar a buscar un lloc a recer per dinar i jugar a una infinitat de coses fins que va ser hora de baixar a retrobar-nos amb pares i mares. www. ceolot. cat

secció

MAINADA

petits! Hola petitons! Esperem que les vacances de Nadal estiguin anant (o hagin anat) genial i que hàgiu agafat forces i energia per començar el segon trimestre. Comencem, doncs, a recordar una mica com va anar aquest primer trimestre de la temporada: Després de l’Aplec del CEO a Batet, la nostra primera sortida com a grup va ser el 27 d’octubre. I què vam fer? On vam anar? Vam quedar tots a l’aparcament de Can Xel per començar a caminar cap al poble proper de Santa Pau. Quantes cares noves que hi havia! Entre nosaltres no ens coneixíem encara, ja que aquest any hi havia bastants nens i nenes nous al grup. Així que... què millor que començar a jugar per conèixernos bé! Així doncs, abans de començar a caminar, al prat del costat de l’aparcament de Can Xel vam jugar a la Cadena, a la Macedònia de fruites i al Pistoler durant una estona per perdre la vergonya, aprendre’ns els noms i escalfar-nos una mica. Com que aquesta primera excursió no era gaire llarga, vam decidir que ja teníem temps de jugar! De camí, vam trobar un prat enorme

on també vam parar a jugar a Bruixes, fades i mags enmig de grans basses i on vam quedar tots xops com ànecs. Que contents devien estar els pares! Fins i tot, alguns s’escorrien l’aigua dels mitjons a l’hora d’esmorzar. Després d’esmorzar, vam seguir cap al volcà Santa Margarida, rumb Santa Pau. Tot i que l’excursió era curta molts ja teníem ganes d’arribar al poble i dinar. Aquests petits a tota hora tenen gana! Un cop vam arribar, vam posar-nos a dinar i de sobte, semblava que començava a ploure. Per sort, no va fer res i en vam fer prou d’aixoplugar-nos cinc minuts sota un arbre. Després de dinar, vam quedar-nos jugant al parc a l’Stop i a l’Assassí fins que ens van venir a recollir els pares. Ja ha arribat l'hivern! Més que pel fred, es notava per la quantitat de gorros, guants i per uns nens que semblava que s'havien engreixat 10 quilos amb tanta roba. Ep! Que no anem al cementiri! A partir d’ara es quedarà al pàrquing del Dia, estigueu al cas. Dit això i després d’esperar algun despistat, ja vam ser-hi tots, vam agafar cotxes i cap al cim del Bestracà falta gent! L’excursió va començar fàcil i planera però mentre caminàvem, jugàvem i rèiem... un dels

animals més temibles de la fauna garrotxina estava a l'aguait! Va ser just al moment que ens vam posar a esmorzar quan va fer acte de presència… i tots vam haver de sortir cames ajudeu-me. Amics, estem parlant del terror dels prats, la vaca. Un cop vam haver fet totes les maniobres necessàries,per rodejar de manera segura un ramat bastant gran, de seguida vam arribar a l’Ermita de Sant Andreu de Bestracà. Allà sí que vam poder descansar, jugar i mentalitzar-nos per la pujada tranquil·lament. S’escoltà algun que altre esbufec, però després d’una estona de pujada i un cop vam arribar a la carena, les vistes valien moltíssim la pena. Seguim amb compte, ja que el camí és rocós i una mica complicat, i aviat arribem al cim on trobem les ruïnes de l’Ermita de Sant Julià. I per fi, el desitjat dinar i la fotografia de grup! Nois, ja toca tornar a casa, així que desfem camí cap a Oix. Però aquest cop hem de baixar nosaltres fins al camp de futbol i tampoc no cal queixar-se tant, que a la baixada tots els burros tiren! Carregueu-vos, doncs, d’energia per a les excursions que ens esperen aquest trimestre!

Les teves

vacances a la neu!

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

50 anys d'experiència en el món de l'esquí. 12

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIA Nº1

C/ València, 57 17867 camprodon (Girona) Tel. 972 74 01 84 · info@camprolot.eu

Els monitors de Petits!

secció

MAINADA mitjans! Hola Mitjans!!! Un any més el grup de Mitjans ha arrencat amb força; aquesta vegada, però, amb els que l'any passat eren del grup de petits. Això significa per a ells alguns canvis pel que fa la manera com enfoquem les sortides: caminar una miqueta més i conèixer i descobrir noves coses de l'entorn. A continuació farem un petit esment de cada una de les sortides que hem fet fins ara: Per iniciar el curs com cada any vàrem assistir a l'aplec del CEO, en el qual vam gaudir d'una caminada per la zona del Volcà Bisaroques, per donar pas a una petita porció de la Fageda d'en Jordà i finalment la zona de Batet on vàrem arribar al camp de futbol

de la Sagrada Família i allà, jocs, dinar i concert a càrrec del grup Stukat del Bolet. Però, bé: com ja sabem, l'aplec no és una sortida com solen ser normalment les

altres, i per començar a fer grup propi a la primera sortida ens vam dirigir des de La Cot cap a la Serra del Corb, seguint el fil de l'aresta amb la intenció d'arribar a la zona de Xenacs. El temps, però, no va acompanyar

aquesta vegada, i amb l'amenaça de pluja entre trons i llamps vam modificar l'itinerari i sense passar per Xenacs vam baixar cap a Sant Miquel del Corb i fins al pàrquing del Caprabo on ens esperaven els pares. Després d'aquests dos primers retrobaments tocaven colònies, un cap de setmana entre lladres i detectius a la casa de colònies el Xalió, prop de Mieres. I la darrera sortida que hem fet fins ara ens vam desplaçar fins a Castellfollit de la Roca, per pujar no sense abans fer alguns jocs i algunes rialles, fins al Santuari del Cos on hi ha unes meravelloses vistes de la vall del Fluvià al seu pas per les poblacions de Sant Jaume de Llierca i Argelaguer. I des d'allà una baixada llarga fins a Montagut, el pont de Sadernes i finalment Tortellà.

Colònies de menuts, petits i mitjans Gavardina, una lupa en mà i en l'altra una llibreta sempre disposada a ser utilitzada per a notes secretes, privades i indesxifrables a ulls d'un inexpert; a què us sona, això? Doncs sí a un detectiu i no sense algun lladre a qui buscar! Aquestes vegada, doncs, les colònies van tenir com a objecte l'ofici de detectiu en què tots els nens varen tenir l'oportunitat de convertir-se per un cap de setmana en autèntics buscadors de pistes. El cas és que alguns lladres semblaven disposats a fer-nos la guitza durant tot el cap de setmana agafant coses que no eren

www. ceolot. cat

seves, apareixent de manera misteriosa i arrogant i fent d'altres malifetes. Això sí: hi havia 60 nens i alguns monitors disposats a treballar de valent per tal d'atrapar-los i així va ser, després de moltes pistes, d'enigmes resolts i d'alguna persecució vam poder solucionar el tema i atrapar els lladres.

secció

MAINADA

grans! Sí sí...Ja comenceu a ser GRANS! Aquest any vàrem començar fort amb una excursió que ja era alguna cosa més que una excursió. Resulta que vàrem pujar al Puigsacalm, però no per la ruta normal, ens vàrem enfilar pels ganxos. Era un dia més aviat fred, però el sol ens escalfava; així, doncs, ben abrigats vàrem superar els ganxos, i després d’arribar a Santa Magdalena, vàrem caminar tot passant pel Puig dels Llops fins arribar al Puigsacalm. Allà el vent bufava de valent, així que vàrem baixar a buscar un punt més a recer per dinar. Havent dinat, vàrem trobar un lloc assolellat on vàrem agafar prou energia com per poder fer tota la baixada. Evidentment fent una petita pausa per jugar, beure aigua i descansar. Un bon dia per començar, arribar a casa i jaure al sofà! Després d’algunes setmanes de descans va arribar la segona sortida; bé, més aviat hauríem de dir la Ruta. Doncs resulta que els més atrevits i els que varen tenir l'oportunitat, tot i la boira que cobria la serra dels Llancers, varen preparar les motxilles i després de repartirnos el menjar entre tots vàrem començar a caminar...però cap a on? Sí, vàreu ser vosaltres que després de mirar-vos el mapa ens vàreu guiar cap al refugi. La boira ens va acompanyar tot el camí, fent d’aquest una passejada tranquil·la i misteriosa. A tots ens pesaven les motxilles i com és de costum tots volíeu saber quan arribaríem. Els monitors us vàrem dir que quan s’acabés la boira, i dit i fet. La boira es va començar a esvair i ja s’intuïa el refugi. Un cop ens vàrem haver situat i explorat tots els racons d’aquest, vàrem fer un bon dinar. Vàrem pair una estona i després vàrem aprofitar per anar a buscar llenya i aigua. Un cop feta la feina i com que

encara era clar, vàrem anar cap a un prat a jugar, primer al pistoler, després al petó belga i finalment a matar conills (aquest últim no va durar més de 30 segons, ja que la pilota va desaparèixer precipici avall). Així doncs vàrem tornar cap al refugi on vàrem aprofitar per jugar a un joc anomenat SOPAPO al qual es juga amb un HAKI. Algú va acabar amb el cul ben calent! Ja era fosc, vàrem començar a fer un bon foc i a jugar a jocs d’interior així com a cartes. Segur que molts recordeu el Jungle Speed. Ja és hora de sopar! I què soparem? Doncs bé: podeu triar...Tenim macarrons a la bolonyesa, puré de patates amb carn, macarrons amb vedella i Curry amb verdures. Tot això gràcies a la màgia del menjar deshidratat, els anomenats liofilitzats! I és que menjar calent i sense haver-nos d’embrutar les mans sempre es posa bé. Ja amb l’estómac ple, vàrem

seguir jugant a cartes, parlant, rient... fins que va ser hora d’anar a dormir. Tots cap a les habitacions, les converses, a poc a poc, començaven a disminuir el to de veu, i això indicava que molts ja dormien, fins que finalment es va fer el silenci enmig de la foscor. L’endemà ens vàrem despertar aviat, i després d’esmorzar i recollir-ho tot vàrem començar a tirar cap als plans de Falgars. Allà vàrem fer un joc d'orientació. Cal dir que encara hem de millorar, però almenys tots vàreu aconseguir l’objectiu! Ara tocava dinar per poder recuperar forces i així acabar de baixar fins als Hostalets. Finalment es va acabar un cap de setmana que a tots se’ns va fer curt! Tres setmanes varen passar volant i ja hi tornàvem a ser. Ara tocava iniciarnos al Pirineu! El dia començava sota zero però per sort amb solet. Durant la pujada ja vàrem trobar les conseqüències d’aquest

secció

MAINADA

fred amb un abeurador ben glaçat que va servir de pista de gel! Vàrem anar pujant fins que arribant al coll vàrem prendre el primer contacte amb una clapa de neu que va iniciar una petita batalla. A més de neu, a dalt el coll també feia un vent que ens va deixar ben ventilats. Per sort vàrem poder passar per la vessant de la muntanya en què el vent no tocava. Així, doncs, caminant vàrem arribar a la pujada final per la carena on el vent es va tornar a imposar. Arribar a la creu, mirar les vistes, apilonar-nos per a una foto i cap avall s’ha dit. Després d’una bona baixada era hora de fer un mos i un descans. De cop vàrem notar que els rajos de sol ja començaven a minvar, així que tornarem a emprendre la marxa per acabar arribant a l’ermita de Sant Martí d’Ogassa. Allà encara ens va quedar temps per jugar a les tres maries, o altrament conegut amb el nom de “Tot s’hi val!” Ja finalment, els

www. ceolot. cat

pares i mares varen arribar i cap a Olot! Encara queden moltes sortides i aventures, així que aprofiteu per descansar! Fins a la propera! Els vostres monitors/a! Albert, Clara, Jordi, Marc

joves! Hola Jovent!! Ja hem encetat una nova temporada excursionista amb les il·lusions renovades i les cames a punt per caminar els quilòmetres que facin falta! Com molt bé sabeu, aquest any hem pujat un esglaó en la llargada i la dificultat de les sortides, ja que tots plegats hem crescut i hem d’afrontar reptes nous! I una de les noves fites que ens vàrem proposar va ser la ruta de cap de setmana per la Vall de Carançà. Us en recordeu del sol lluent que ens va fer? Ni va ploure ni va fer vent, cosa que

ens va permetre veure un paisatge pirinenc espectacular! Fins i tot vam aprofitar el bon temps per banyar-nos als Estanys de Carançà, de la calor que feia! Dies més tard, a mig octubre, vam fer una cosa diferent. En lloc de pujar les muntanyes a peu, les vam pujar amb cordes i escalant! Era una de les activitats que teníem previst fer al llarg del curs, per tal que veieu les diverses possibilitats que hi ha per accedir a la muntanya i també, per provar noves activitats a què no estem gaire acostumats. Ogassa va ser el lloc escollit i els monitors varem quedar impressionats pel gran nivell i la facilitat que teniu pujant verticalment una muntanya! I un cop arribat el fred, vàrem deixar banda les sortides a l’alta muntanya per descobrir-ne d’altres a la muntanya mitjana. La primera sortida d’aquestes característiques va ser el tram del GR-2 entre Besalú i Santa Pau. Vàrem poder descobrir alguns paisatges i camins de la Garrotxa interior, un lloc que no solem freqüentar gaire a les nostres sortides. Va ser una ruta llarga, i com que ens sobrava temps, vàrem decidir allargar-la un pelet més! A finals de novembre, seguint la mateixa línia que la sortida anterior, vam retrobar-nos novament a Besalú per començar una sortida fins a Banyoles. Vàrem poder veure el canvi que hi ha entre la muntanyosa Garrotxa i la plana de l’estany banyolí. El Pla de l’Estany era una àrea on mai no havíem anat a caminar, però vàrem descobrir que també s’hi poden fer bones rutes. Un suculent dinar al Clot d’Espolla, unes magnífiques vistes des del Puig de Sant Martirià i la posta de sol al peu de l’estany de Banyoles, varen ser algunes de les parades d’aquesta sortida. I a partir d’ara, més!! Arriba un segon trimestre carregat de sortides de

secció

MAINADA

tot tipus, on la cirereta del pastís serà la hipersupermegasortida de Setmana Santa! Els vostres monitors us desitgem una bona entrada d’any i que sigueu molt feliços! Una abraçada!

PD: Només dir a tots els lectors que la sortida a la Vall de Carançà la vàrem haver d’anul·lar dues vegades consecutives i vam desistir de fer-la. La primera perquè va ploure bastant, i la segona perquè feia un vent més que considerable. Hem decidit

posar la veritat al final perquè ja ens fa certa vergonya que cada vegada que fem una sortida, l’hàgim d’anul·lar pel mal temps... Però vaja, la vida de l’excursionista és així!

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

SERVEI A DOMICILI

Els monitors!

Informa'te-n: ceo@ceolot.cat

A C T I V I TAT

per Kim Agustí

VII TRAVESSIA D’OLOT A BANYOLES Font Faja

Des del cim baixem al coll de Boixeda per un pendent corriol. Travessem els camins de Begudà a Santa Pau, seguim uns metres per la carretera, tornem al camí vell, voltem el puig d’en Bardissa pel solell i continuem l’ascensió per la pista que ressegueix l’antic traçat. Finalment tornem al camí, deixem a l’esquerra els de Begudà i la Miana i assolim el cim de Sant Julià (907 m.). Sant Julià del Mont.

El diumenge 18 de març de 2012, a un quart de 8 del matí, sortim de l’aparcament del Consum (420 m.) disposats a fer una magnífica travessia, setena edició de la d’Olot a Banyoles. Passem a la riba dreta del Fluvià i al costat del pont agafem el camí que s’enfila per la colada basàltica del volcà de les Bisaroques. Voregem el camp de tir i seguim cap a la font de la Salut, primera fita del recorregut. Ens acostem a cal Pacient i allà agafem el camí de font Faja, ombrívol i força planer. Deixem a l’esquerra diferents camins que baixen al xalet de les Tries i el veïnat de Sant Cosme, passem per les ruïnes de cal Vicari i seguim fins a la font; hi fem una breu aturada, ben aprofitada per beure dels seus dos raigs. Més enllà de font Faja el camí puja en llargs revolts. Deixem de costat can Gralla i la Masó i arribem al veïnat de la Trinitat de Batet. Alguns companys ens hi esperen, tot fent el cafè; amb ells, la colla creix fins als 63 excursionistes. En sortir de la Trinitat travessem l’altiplà volcànic de Batet. Deixem a la dreta la Planella, el volcà de Pujalós i Godomar i ens acostem a una altra masia, el Pla. Més enllà encetem un suau descens, que ens porta a trobar el camí que puja de Sant Cosme per Gramoners. Planegem per una carretera habitualment fangosa, però que en aquesta ocasió és pràcticament eixuta, i anem al coll de Palomeres. Allà escollim la pista que s’enfila al Puigsacreu (772 m.), cim coronat per l’església dedicada a Sant Abdó i Sant Senén, construcció popular del segle XV. Hi esmorzem, tot contemplant un bonic panorama de Santa Pau i la zona volcànica, per un costat, i de les valls de Begudà i Bianya, per l’altre; galetes, cafès i gotes arrodoneixen l’àpat.

www. ceolot. cat

Sant Julià del Mont fou un monestir benedictí, documentat l’any 866. Dotze anys després va ser incorporat al de Sant Esteve de Banyoles i més tard fou convertit en una simple parròquia, traslladada a la Miana els segles XIV o XV. L’església és una ruïnosa construcció d’estil romànic, d’una sola nau amb absis semicircular. La torre campanar, ben restaurada i convertida en un magnífic mirador, i la sagristia són afegits posteriors. La casa de l’Ermità, abandonada fa tres quarts de segle, també va ser reconstruïda. El dia és esplèndid i convida a fer una plaent aturada, que aprofitem per fer la fotografia de grup. Sortim de Sant Julià per la carretera que hi dóna accés, però aviat trenquem a l’esquerra, anem al coll de Sant Martí i seguim per camí cap al coll Satrapa, magnífic mirador de la valleta dels Arcs. Allà deixem els camins dels Agustins i de Santa Pau i escollim el que careneja en direcció llevant. Més enllà confluïm amb el camí que ve de Plomers, passem per la font i seguim entre dues planes de pastura fins arribar a Pruan. Fa sis anys, en el curs de la segona travessia, vam dinar a

A C T I V I TAT

Pruan.

dels Vells (559 m.), el turó Vermell, la bassa d’en Camps, el pla de Gòdua i la creu Montner, punt de pas de la nova carretera del Torn a la Miana. La facilitat d’accés fa possible que ens hi esperi un magnífic aperitiu; no en deixarem ni les engrunes. Creu Montner.

Pruan. En aquesta ocasió només hi fem una aturada, suficient per comprovar els efectes de l’accelerat procés de ruïna que pateix la casa. Tornem al caire travessant les seves magnífiques planes, deixem la carretera que baixa al Sallent i agafem el camí carener, que ens porta a una altra masia, can Serra Grivera. El pas del temps és evident en la seva dominant cabanya. Més enllà baixem al collet de can Serra i el coll de Cabaià, ens enfilem a un cim emboscat i seguim cap al coll de Canyelles (501 m.), lloc de pas del camí del Torn a la Miana. El pla de les Bruixes és poc més endavant; trobem la seva bassa eixuta, fet gairebé insòlit. Des de la bassa de les Bruixes seguim pel corriol carener, molt ben estassat pels companys de Banyoles i Mieres, cap al turó Can Serra Grivera.

Després del refrigeri continuem carena enllà. Passem per coll Pany, ens enfilem al turó de la Cadavall i seguim cap als Tres Turons. Aviat arribem a un xalió, magnífica balconada sobre la vall del Ser i la rodalia del Torn; és el lloc ideal per dinar. Fem l’àpat sota un cel ben gris, però no caurà ni una sola gota de pluja. Poc abans de les 4 de la tarda tornem al nostre itinerari. Baixem al collet de can Daina, tramuntat pel camí de la Miana al molí de Roca, seguim cap al turó de Planells i el collet de la Bassota, per un corriol estassat enmig de veritables cortines d’aritjols, i anem al coll de Salom, lloc de pas del camí de Besalú i el veïnat d’Ossinyà al Torn i Mieres, que actualment forma part del GR-2. Poc més enllà gaudim d’un bonic mirador de la vall de Campmajor, amb el Puigsou de Rocacorba al fons. En una carena molt emboscada, coberta d’alzinars i alguna pinosa, embardissada a més no poder i fins a cert punt monòtona, gaudim de cadascuna d’aquestes balconades. Tota aquesta contrada és anomenada Terra Santa per la gent de Besalú. Des del mirador seguim en suau ascensió cap al serrat Gran, l’oratori de Sant Josep, encarat a la vall del Ser, i el modest pi de Sant Josep (456 m.), abans de baixar al collet de Besalú, punt per on el camí de Besalú al santuari del Collell tramunta la carena. Deixem la pista que baixa a ca n’Illa i continuem cap als

A C T I V I TAT

Tres Termes i el puig de ca n’Hortós (407 m.), darrer cim de la llarga carena que hem seguit des de Sant Julià. El corona la Creu Blanca, record d’una missió del 1958. Torna a lluir el sol i fem una breu aturada en aquest magnífic mirador de les terres del Pla de l’Estany, amb el Montgrí al fons. Des del cim davallem pel fil de la serra fins a un revolt de la pista que puja de ca n’Hortós. Un fressat camí ens porta a trobar una altra pista, que seguim cap a l’emboscat pla de les Bruixes i el clot de la Vídua. Més enllà baixem a les planes de conreu i voltem per sota de ca l’Aulina, per cercar el pont sobre el riu Ser en el punt més baix de tota la travessia (135 m.). A l’altre marge trobem la carretera de ca n’Illa, prou ampla però sense asfaltar. La seguim cap a l’esquerra i anem als peus d’una altra gran masia, Gatielles. Allà agafem un camí carreter que puja a Serinyà en llargs revolts, deixant la carretera principal a l’esquerra. Finalment la travessem per un petit túnel i entrem al poble (192 m.). Era previst fer una passejada pels carrers de Serinyà, amb visita a l’església parroquial dedicada a Sant Andreu, edifici d’estil romànic de la primera meitat del segle XII, de molt bella factura. Massa tard! Són tres quarts de 7 i tothom enfila el camí que voreja el Serinyadell en direcció a la font d’en Vila i el parc de les Coves. Més enllà seguim el vell camí ral d’Olot a Banyoles, que ens porta a un antic hostal, el Mas, i al roure de la Creu. Travessem la variant de Banyoles per un pont i ens encaminem cap a l’església d’Usall, però encara ens queden uns minuts de llum de dia per visitar el bullidor de Mossoga, completament eixut després de la llarga sequera. L’església de Sant Cristòfol d’Usall és una construcció d’estil romànic dels segles XII-XIII. La deixem de costat i seguim pels carrers del veïnat fins a trobar la carretera d’Esponellà. Encara tenim prou ganes de caminar com per pujar al puig de Sant Martirià, a les enfosques, i així poder gaudir d’un magnífic mirador sobre l’enllumenat de Banyoles. Encetem la darrera baixada, passem de llarg del cementiri i arribem a la Draga (171 m.) a les 8 tocades. Un any més hem completat una magnífica travessia, en bona companyia i, en aquesta edició, amb els peus eixuts. L’any que ve hi tornarem!•

Bibliografia •Catalunya Romànica, volum V. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1991. Termes municipals d’Olot, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Sant Ferriol, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Porqueres i Banyoles.

www. ceolot. cat

Puig de ca n'Hortós.

Horaris de la travessia D’Olot a font Faja, Sant Abdó i Sant Senén i Sant 2h 38 min. Julià del Mont De Sant Julià a Pruan, el coll de Canyelles i creu 2h 10 min. Montner De creu Montner al coll de Salom, Sant Josep i el 1h 44 min. puig de ca n’Hortós Del puig de ca n’Hortós a Serinyà

1 h 11 min.

De Serinyà a Sant Cristòfol d’Usall i Banyoles

1 h 16 min.

Total

8 h 59 min.

Recorregut

36,4 km

RA C CO L · L A B O

IÓ

per Enric Carreras Vigorós i Josep Tarrús Galter Membres del GESEART- Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional

Un nou dolmen a la serra de Rodes la Barraca del Rec del Mas Ventós (Palau-saverdera, Alt Empordà) Amb aquesta notícia volem donar a conèixer la recent descoberta de les restes d’un nou monument megalític fins ara inèdit que es troben una mica enlairades en el vessant de ponent del rec del mas Ventós. A l’altre costat d’aquesd rec hi ha el conegut dolmen de la Muntanya d’en Caselles, bastit al planell superior del vessant de llevant. El que ha arribat fins a nosaltres d’aquest nou dolmen són dues lloses de la seva cambra i la coberta, elements integrats actualment dins i damunt d’una barraca de paret seca. Aquest fet –elements dolmènics integrats en barraques de paret seca de les vinyes- ja el tenim documentat en els dòlmens del Puig del Pal i de Girarols-II, ambdòs en el municipi d’Espolla, i el del Mas Bofill, a Palau-saverdera, tots a l’Alt Empordà. La seva identificació la devem a Marc Ayter Coderch i el seu pare Joan Ayter Oliveras, veïns de Palau-saverdera, interessats en el patrimoni prehistòric del seu municipi. El maig del 2012 varen observar des del dolmen de la Muntanya d’en Caselles que una barraca, situada a poca distancia en línia recta a l’altra banda del córrec, tenia una gran llosa com a coberta.

Figura 1: vista frontal de la barraca que oculta el Dolmen de la Barraca del Rec del Mas Ventós (Palau-saverdera).

Aquest detall desvetllà el seu interès i travessant amb dificultat el rec del mas Ventós –actualment totalment envaït per matolls de tota mena- varen constatar que es podia tractar d’un dolmen, perquè interiorment presentava dues grans lloses que formaven un angle. Ells mateixos ens hi acompanyaren (Enric Carreras/Josep Tarrus/Sebastià Delclòs/Vivian) el dilluns 24 de setembre del 2012 i així vàrem poder comprovar que, efectivament, ens trobàvem davant de les restes d’un nou monument funerari prehistòric. Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 302 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques les següents: UTM: x= 512183 m, y= 4685547 m. Es troba en un pendent pronunciat, cosa que va obligar a atrinxerar la cambra dins de la muntanya, pel costat de la capçalera al nord-oest. Actualment la cambra megalítica conserva dues lloses, una probable capçalera escapçada i força inclinada cap endins i una probable llosa lateral dreta, ben implantada i sencera, perfectament tallada pels dos costats i per l’extrem superior. Si es tracta d’un sepulcre de corredor antic, tal com sospitem, li mancarien, doncs, la llosa lateral esquerra, i segurament altres dues lloses, una per banda, que farien més estreta la part davantera de la cambra. Igualment, faltaria encara un corredor de lloses o paret seca al davant de la cambra, que no podria ser gaire llarg perquè el pendent ho impedeix. Algunes lloses clavades al costat dret ens adverteixen que potser hi ha encara altres lloses del dolmen integrades en aquesta paret de pedra seca. La coberta de la cambra, segurament quan la capçalera i la llosa lateral esquerra varen cedir, va rossolar cap enrere fins a descansar en el pendent de la muntanya, de manera que ara queda desplaçada de la seva posició original. A banda i banda de la cambra hi ha una paret de pedra seca, d’una antiga feixa de vinya, que emmascara el túmul que devia cobrir el dolmen. Per altra banda, la transformació del monument megalític en barraca va acabar per ocultar o fer desaparèixer qualsevol resta visible de túmul. La seva orientació, seguint la perpendicular de la capçalera, és a 160º sud-est, molt semblant a la del veí sepulcre de corredor de la Muntanya d’en Caselles i, en canvi diferent de la del sepulcre de corredor de la Sureda-I, que mira a 250º sud-oest, malgrat ser tots propers i dins del terme de Palau-saverdera. Com passa habitualment a l’Alt Empordà, les orientacions de dòlmens propers

CO L · L A B O

RA C I Ó

Figura 2: vista interior de la barraca amb les dues lloses de la cambra dolmènica que s’hi conserven. poden ser diferents, encara que normalment sempre miren al quadrant sud (est o oest). En tot cas aquest nou dolmen ve a afegir-se a la forta implantació de poblament neolític i calcolític en aquests vessants de ponent de la serra de Rodes que actualment s’integren en els termes municipals de Vilajuïga, Pau, Palausaverdera i Roses. Per la seva probable arquitectura original, potser un sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal, es podria situar la seva construcció en la segona meitat del IV mil·lenni aC.

www. ceolot. cat

Finalment, cal remarcar que aquest dolmen de la Barraca del Rec del Mas Ventós ve a integrar-se en l’itinerari de “La ruta megalítica dels dòlmens de Palau-saverdera (Alt Empordà)” que el CEO va publicar (Butlletí núm.145, octubre 2002) i va portar a cap el dia 17 de novembre del mateix any 2002, sempre i quan per poder visitar-lo s’hi practiqui un corriol que hi meni a través de l’esmentat rec del mas Ventós.•

RA C CO L · L A B O

IÓ per la Colla

UN CAP DE SETMANA A LA PENÍNSULA DE LLEVANT per sa Talaia Moreia (433 m.), torre de senyals de principis del segle XVII. El panorama hi és immens i podem contemplar des de la badia d’Alcúdia i la colònia Sant Pere fins a l’illa de Menorca. És l’hora de dinar i fem l’àpat als peus de la torre; mengem i bevem, en abundància, productes típics mallorquins.

Costa de Betlem.

La península de Llevant de l’illa de Mallorca és un paratge força verge i digne de ser visitat. Situada dins dels termes municipals d’Artà i Capdepera, va ser declarada parc natural l’any 2001, tot i que la superfície protegida ha patit les vicissituds de la política de ses Illes. Hi volíem fer una travessia de dos dies, però una meteorologia adversa i la manca de lloc al refugi ens han fet decidir per uns objectius més modestos. Fem estada a sa Colònia de Sant Pere, bonica població marinera del terme d’Artà, i disposem d’automòbils de lloguer per als desplaçaments. El dissabte 29 de setembre, a tres quarts de 10 del matí, sortim de la urbanització de Betlem i agafem el camí que voreja la mar en direcció llevant, molt ample i planer. Ens guia la Fina i ens acompanyen en Carlos i la Catalina, amics del Grup Excursionista de Mallorca; les seves explicacions enriquiran la nostra estada a l’illa. Tot i les prediccions, llueix el sol i la temperatura és molt agradable. Ens aturem en alguna cala i seguim cap a es Caló, antic embarcador situat en un extrem de la badia d’Alcúdia. Aquí comença la pujada, prou ferma i sense camí evident; un viarany, senyalitzat amb fites i molt panoràmic, s’enfila serrat amunt. Aviat ens cau a sobre, sobtadament, un fort ruixat, però quan arribem al coll des Vent (294 m.) el sol torna a brillar. Passem a l’altre costat del serrat i contemplem el cap Ferrutx. Després de planejar uns minuts tornem cap amunt i anem a cercar un canaló, que superem amb una fàcil grimpada. Finalment assolim el dilatat cim coronat

Sa Talaia Moreia.

Text i fotos: Kim Agustí.

A les 3 de la tarda encetem una llarga davallada, de bon començament per un corriol i més enllà d’un collet per una pista, sempre per terreny desforestat i cobert de carritxar i garballons, que ens porta a s’Arenalet des Verger, platja solitària situada en un entorn natural d’una gran bellesa. Només s’hi pot arribar a peu i avui és tota per a nosaltres! Llueix el sol i, tot i les onades, ens concedim un bany magnífic.

S'Arenalet des Verger.

De tornada ens toca pujar. Visitem el paradisíac refugi de s’Arenalet, que trobem buit, i seguim cap a la caseta dels Oguers, que sí és ocupada, i s’Esquena Llarga, sempre sota l’esguard de sa Talaia Moreia. Anem a trobar sa carretera des Presos, construïda, sense un objectiu aparent, per presoners de la darrera guerra civil, i la seguim cap a l’esquerra. Faldegem el puig de sa Talaia Freda (564 22

CO L · L A B O

m.), sostre de les serres de Llevant, i anem al ruïnós campament des Soldats, que també ens recorda aquell trist episodi de la nostra història. Aquí deixem la carretera i agafem un bon camí, que baixa per la pinosa. Més avall travessem el vial i voregem camps de conreu. Finalment visitem la Sínia i arribem a s’Alqueria Vella de Baix, amb les darreres llums del dia. Ens hi esperen, des del matí, els nostres automòbils.

RA C I Ó

Torre d'Albarca.

Dolmen de s'Aigua Dolça.

l’accidentada costa de Llevant, sacsejada per un violent onatge i sota un cel del que penja un amenaçador cap de fibló, són certament espectaculars i fotogèniques, però arribem als automòbils molls com ànecs. Sortosament, ens podem anar a canviar de roba a la casa de colònies a on hem passat la nit, abans de gaudir d’una magnífica arrossada a cala Ratjada. La nostra estada a la península de Llevant mereixia un comiat com aquest.•

El diumenge, de bon matí, el temps és més insegur. Visitem el dolmen de s’Aigua Dolça, un dels dos que es coneixen en tota l’illa de Mallorca, i el talaiot de sa Canova, dit també sa Clova des Xot, notables monuments megalítics situats a la rodalia de sa Colònia de Sant Pere, i marxem cap a la costa de Llevant. Anem fins a cala Torta i estacionem els vehicles a la vora de la platja. L’onatge és molt fort i oneja la bandera vermella, avui no ens podrem banyar! Agafem un bon camí que ens porta a cala Mitjana i seguim per carretera fins a cala Estreta. Tornem al camí costaner i visitem dues cales més, molt boniques i verges, cala Dèntol i es Matzoc. Finalment ens enfilem a la torre d’Albarca (67 m.), torre de defensa de principis del segle XVII. Aprofitem una ullada de sol per dinar al capdamunt de la torre, però aviat podem veure com la pluja ve, lentament, cap a nosaltres. Tot i que escurcem l’àpat i emprenem precipitadament el camí de tornada, la tempesta ens arreplega de ple. Les imatges de

www. ceolot. cat

Cap de fibló.

Horaris De la urbanització de Betlem a sa Talaia Moreia

2 h 41 min.

De sa Talaia a s’Arenalet des Verger

1 h 22 min.

De s’Arenalet a sa carretera des Presos i s’Alqueria Vella

2 h 27 min.

De sa cala Torta a sa Torre d’Albarca

59 min.

De sa torre a sa cala Torta

49 min.

RA C CO L · L A B O

IÓ Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE BAÑOS DE SOBRÓN (Sobronco Bainuetxeat) – MIRANDA DE EBRO

ONZENA ETAPA

Anegament de l'Ebre a Baños de Sobron.

Puntelarrá amb el frontón al fons.

Dijous, 17 de juny de 2010, el dia és tapat però sense pluja, hem deixat de sentir ploure sobre les 3 de la matinada. Sortim de l’hotel i de Baños de Sobrón (Sobronco Bainuetxeat en Eusquera) a les 9 del matí; només de començar ja ens cal caminar per on no hi ha el GR marcat, perquè l’aigua té del tot inundat el primer tram, així com un pont que ens caldria travessar; també ens han explicat, els de l’hotel, que més endavant hi ha un altre tram també inundat. Així doncs, caminem per la carretera uns 7,400 quilòmetres fins a la població de Puentelarrà (Larrazubi en Eusquera), (165 habitants el 2011). El seu patrimoni està centrat a la parròquia de Sant Nicolau de Bari, les restes d’un pont penjat sobre l’Ebre i les d’uns assentaments medievals; té un enorme rentador; la caserna de la Guardia Civil està molt protegida, amb un alt mur i càmeres. Aquí retrobem el GR amb el seu respectiu plafó informatiu i una bifurcació; per arribar a Miranda de Ebro hi ha dos opcions. Nosaltres escollim la de la variant 11.1, perquè està més poblada, en contra del recorregut 11 que té menys pobles. Travessem l’Ebre i ens encaminem per la variant escollida que també coincideix força estona amb el GR1. El camí ressegueix diverses propietats conreades fins a la població de Fontecha (Iturriestaria en Eusquera) (22 habitants el 2008), població ja habitada des de l’Eneolític; adquirí molta importància per estar situada a la via Romana d'Aquitània a Astorga i per la Ruta de la Sal que arribava a Puntelarrá des de les Salines d’Añana, també

tingué un important Call Jueu; apareix documentada al “Fuero de Miranda” de 1099 que Alfons VI va atorgar a Miranda de Ebro. Té dos importants torres medievals: l’una dels Comptes d’Orgaz i l’altra dels Solorzanos. Destaca també l’església Romànica de Santiago. Ara caminem per sender tot traspassant el torrent de Lago i continuant resseguint-ne un altre, el de Caicedo; comencem a trobar les marques del GR 1; el camí es converteix en pista i pujada durant uns 3 km fins a Caicedo de Yuso (Kaicedo Behekoa en Eusquera) (56 habitants); fins arribar aquí, de primer el camí discorre entre roures i alzines fins a les ruïnes de l’Ermita de Sant Miquel i ara per pista fins a la població. Destaquen d’aquesta contrada les seves mines de sal, la necròpolis de Santa Magdalena i l’espai d’Interès Naturístic de l’estany d’Arreo-Caicedo de Yuso (Kaicedo Yusoco Arintzira en Eusquera). Aquí xerrem una estona amb gent del poble, val apuntar que en aquesta etapa i a tots els pobles hem trobat algú i amb tots hem parlat; gent simpàtica. La sortida de la població de primer és per carretera, la A-4323, encara que per pocs metres; al poc tombem en direcció Est fins a un collet que baixa a Leciñana del Camino (Leciñana en Eusquera), aquí és pas del Camí de Sant Jaume amb la seva església de Santiago, és també pas del camí de la Sal; té d’important, a més, el dolmen de “La Mora”, situat al camí de Molinilla. Fem parada per dinar-hi. Ara el GR-1 ressegueix per altres viaranys. A la sortida el camí està molt tapat de vegetació i decidim fer un tram per carretera que comporta

CO L · L A B O

Torre dels Comptes d'Orgaz.

una curta marrada de no més d’un quilòmetre. La caminada continua en suau pujada fins al collet on la panoràmica ens mostra la pròxima població, Salcedo (Saratxu en Eusquera), 111 habitants; molt a prop del nucli hi ha el dolmen de “La Lastra”; a més, cal destacar l’ermita de Sant Pere, la necròpolis i la torre del rellotge, també fou pas de la Via Aquitana, però no en queden vestigis. Uns dos quilòmetres més per camí amb lleugera baixada i ens plantem a la població de Comunión (Komunioi en Eusquera) tot entrant-hi per la carretera A-4321, carretera que talla la població en dos unitats anomenades “Barrio Arriba “ i “Barrio Abajo”. Compta amb 103 habitants el 2011. Aquí es localitza el jaciment Romà de Cabriana, ja excavat durant el segle XVIII per Prestamero; on es troben importants restes epigràfiques, decoracions murals, mosaics i unes instal·lacions termals. La primera documentació de la localitat és de l’any 1025, en el document conegut com “Reja de San Millán”, també consta en el “Fuero de Miranda” de l’any 1099, en el llibre de visites de Martin Gil a l’any 1556, entre altres. Les festes patronals sota l’advocació dels Sants Cornelio i Cipriano són el diumenge més proper al 16 de setembre. També té, creiem, molt escampadest en el país basc, unes pistes de “bola-toki”, un joc de bitlles Alavès. La ruta per pista segueix en suau pendent, desemboquem a la carretera A-2122 i travessem l’autopista per un pont ja a tres quilòmetres del final. Deixem Euscadi i entrem a la comunitat de Castella-Lleó, a la demarcació de Burgos. Continuem per pista fins

Sortida de Puentelarrá. www. ceolot. cat

RA C I Ó

Safreix a Puntelarrá.

a la central elèctrica de Cabriana. Tombem a la dreta tot travessant una plantació de pollancres i camps de conreu, aquí han fet obres a la carretera i tant les marques com el camí no hi són, ens cal anar un tram per intuïció, de totes maneres no té pèrdua ja que la població es veu molt a prop. Entrem a Miranda de Ebro per un camí on a la nostra dreta discorre l’Ebre i a l’esquerra hi ha habitacles, fins al pont de Carles III, punt final de l’etapa. L’etapa d’avui ha estat de 26,10 quilòmetres i hi hem esmerçat unes 6 hores i quart. Allà mateix hi tenim l’hotel: Hotel Tudanca tel 947 311 843 (75,43 euros dos amb habitació i esmorzar, any 2010). La població compta amb 38.930 habitants el 2011. És un important centre industrial amb unes comunicacions excel·lents, compta amb indústries químiques, alimentàries i aeronàutiques, aquestes de màxima importància. Està esmentada per primera vegada en el 757. Alfons VI li atorgà l’important “Fuero de Miranda” el 1099, ja esmentat anteriorment. El ferrocarril hi arribà durant el 1862. L’església del “Espíritu Santo” és la més important de la població, data del segle XIII, construïda sobre les restes d’una altra dedicada a Sant Nicolau, on, segons conten les llegendes, el Cid Campeador hi pregà juntament amb els seus fidels cavallers durant el segle XI. La representació d’un Castell i d’un Lleó als seus capitells commemora la unió dels dos reialmes durant l’any 1230. Arribats a l’hotel i una vegada descansats i canviats anem al

Camí a Comunión. 25

RA C CO L · L A B O

IÓ

fer un tomb pel poble, a la zona comercial, entrem a fer el cafè a un bar d’estil modernista, el “Café Bulevard”, lloc molt acollidor i amb molt d’ambient, principalment de senyores molt ben vestides, vaja, mudades, fent les seves partides de cartes, al carrer tothom també va molt ben vestit, particularitat que és molt estesa a les Castelles. Entrem a sopar al restaurant “Conde de Frías”, on per 19 euros sopem tots dos. I ja a descansar que demà toca caminada altra vegada.•

Mapa

Comunión.

Desnivell

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies.

C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT

Els conse lls de la q

uiss a s à v ia

Que tingueu clar que aquesta és una col·laboració puntual i desinteressada, el meu lloc és a la portada de "Vèrtex" i no en aquest butlletí de xirucaires d'estar per casa...

Nota de la redacció: la complicada conjuntura econòmica d'aquests moments ens ha obligat a escurçar radicalment les despeses. Aquest animaló és d'allò més baratet que hem trobat.

per Tòfona

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

Informa'te-n: ceo@ceolot.cat

www. ceolot. cat

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

P I E M O N T E S • S U R O

E S C O L A O L O T I N A •

S O L L I • L L U I N • M A

S L E T • L L A N G O R O S

E E C • A P A • • • M E N A

B U T • D • • P • R I F A R

R • I S A R D • C E D I M •

E N C E T A R I E M • N A P

V A I L E T • C R E U A D A

I N S A L I V A C I O • E R

V A M B A • I R A • R I U C

E • E M P E T I T I R • • N

N O • E • T R A • C O L L O

T R O • M A I • • A C I N U

SOLUCIÓ

Aresta Olot: C/ Xavier Bol贸s 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

ens veiem k al faceboo