Centre excursionista d'Olot nº 187

XXXVI EMBARDISSADA

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 187 s d e C a ta rs io n is te 2013 u c Y x N E U J ts ABRIL d ’E n ti ta F e d e ra c ió

4,00 €

ION I N FO R M A C

2

S

SUMARI SALUTACIÓ Director: Jaume Roqué Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

4

ACTIVITATS XXXVI EMBARDISSADA XLIV XAMPANYADA 24 HORES A MUNTANYA

secció MUNTANYA

5 7 11

8

MOTS ENCREUATS SOLUCIÓ

10 35

INFORMACIONS

12

secció MAINADA

16

secció CURSES de Muntanya

21

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

ESQUÍ de Muntanya

22

Dipòsit legal: GI-1453-94

COL·LABORACIONS

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

Amb el suport de: la Diputació de Girona Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

3 DIES A LA SERRA DE MONTSANT 23 GLOSSARI D'UNA EXCURSIÓ 27 GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. DOTZENA ETAPA 30

Els consells de la

Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

La foto de la portada: Balmes d'Uja, de Ramon Bartrina.

quissa sàvia

35

S A L U TA C I

Ó

per Jaume Roqué i Jutglà president@ceolot.cat

Benvolguts socis: Estem acabant l’hivern, hivern que enguany no ens ha deixat esquiar gaire per les contrades properes. Aquesta manca nival obligà a suspendre la 15ena edició de la “ Pocatraça”, ja que els organitzadors no trobaren la manera d’aconseguir un traçat idoni; també cal apuntar que la data que la Federació ens assignà fou molt a primers de temporada i normalment per les nostres zones la neu abundant arriba més tard. Un altre any serà.

L’activitat que sí que es portà a terme fou la 31 edició de les “24 hores a muntanya”, la ressenya de la qual trobareu en aquestes pàgines.

L’edició de l’Embardissada continua amb els seus preparatius; en el moment d’escriure aquestes ratlles ens assabentem que hi ha hagut un esfondrament a la pista de la Muntada a causa del pas d’una màquina destinada a les obres de La Quera. També, i relacionat amb els preparatius de l’Embardissada, cal lamentar un accident de trànsit degut a unes plaques de gel a la carretera de Beget, on malauradament un company sofrí greus ferides a la mà dreta, company a qui desitgem una ràpida recuperació.

També durant aquest dies a la FEEC hi ha eleccions per a la nova Junta Directiva; es presentaren dues llistes, una encapçalada per l'actual president, en Jordi Merino, llista en què el nostre company de junta, en Ramon Regí i Pujals, forma part. A l’altra llista encapçalada per Jordi Quera, hi figura en Pere Gelis, del GECA; aquesta segona llista, si no prosperen les al·legacions, queda fora del procés electoral per errades de forma en la presentació dels avals.

4

Durant aquest trimestre les seccions de Mainada clouran les activitats d’aquest curs, les seves sortides han estat d'allò més reeixides, amb molta participació; aquesta secció, que cal protegir i mimar d'allò més, segueix a molt bon ritme.

Les obres de Talaixà també estan en la seva recta final, aviat els socis en podran fer ús.

Un nou intent de degradar les nostres contrades és la temptativa de fer prospeccions per extreure gas mitjançant fracking. No cal dir que les plataformes contràries tenen tot el nostre suport.

En aquest trimestre hem hagut de lamentar el traspàs de dos col·laboradors de l'entitat i molt vinculats a les activitats muntanyenques, primer fou en Josep Maria Melció, (mossèn Mel) i l’altre en Nicolau Gironès; descansin en pau.

I, ja, només desitjar que aquesta primavera ens sigui propícia per a les nostres activitats.•

per Kim Agustí.

A C T I V I TAT

S

XXXVI EMBARDISSADA El puig de Sant Marc serà, per segona vegada, la fita senyera del recorregut de l’Embardissada.

Els veterans, i també molts dels més joves, recordareu la XX edició de la nostra trobada anual, marcada per una pluja persistent al llarg de tota la jornada. Enguany hem cregut oportú traçar un itinerari semblant al d’aquella malaguanyada Embardissada, però amb alguns canvis dignes de ressenyar.

Sortirem per novena vegada de Sadernes. Anirem al Gomarell i ens enfilarem al salt de la Núvia. Fa setze anys vam trencar cap a la Quera i el coll Joell, però en aquesta ocasió seguirem en direcció a Sant Aniol. El camí del salt de la Núvia, el més espectacular de tota l’Alta Garrotxa, no veu el pas de l’Embardissada des de la ja molt llunyana primera edició!

Un cop al quintà de can Cots deixarem el camí de Sant Aniol i escollirem el que planeja pel bac cap a can Barrufa. Allà comença la ferma ascensió pel pujant del Jóc, que ens acostarà a les balmes d’Uja. Més enllà continuarem pujant cap al coll i el puig de Sant Marc, sostre del recorregut.

Fa setze anys vàrem baixar des del cim directament cap al pla d’en Quera, el Cortal i Talaixà. En aquesta edició donarem una llarga i atractiva volta, que ens portarà als Soms, el corral de les Grateres i l’escaler de la Masó, abans d’arribar igualment al poble. Tots els participants podreu veure les obres portades a terme pel Centre Excursionista d’Olot a la seva casa de Talaixà, que actualment fa goig de veure.

Baixarem de Talaixà pel camí ramader, vell conegut de tots els excursionistes que trepitgem l’Alta Garrotxa, que ens conduirà al pont de Valentí i Sadernes.

El puig de Sant Marc domina les valls de Sant Aniol, Ribelles i Ormoier, i és per tant un extraordinari mirador. Al llarg del recorregut no ens mancaran camins atrevits i espectaculars ni boscos d’una gran diversitat i riquesa. Només trobarem a faltar l’aigua, en cas de persistir l’actual sequera. La major part del recorregut és lluny de carreteres i les fonts que trobarem són prou modestes. Caldrà anar ben proveïts!

Us esperem el proper 21 d’abril, a Sadernes.•

Foto: Enric Serrano. www. ceolot. cat

Fotos: Ramon Bartrina.

5

A C T I V I TAT

S

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com 6

A C T I V I TAT

S

XLIV XAMPANYADA

APLEC DEL PIRINEU AL PUIG DE DÒRRIA 2 DE JUNY PROGRAMA 7:00 h: reunió a l’aparcament del Consum.

7:01 h: sortida de la caravana de cotxes.

8:10 h: arribada al collet de les Barraques.

8:15 h: sortida de la comitiva a peu.

10:00 h: esmorzar i repartiment de xampany.

ITINERARI Collet de les Barraques, pas dels Lladres, puig de Dòrria (2.543 m).

Hores de marxa efectiva: 3 (anada i tornada).

A DALT DEL CIM * Esmorzar (cadascú se l’ha de dur, és clar). * XLIV XAMPANYADA DE GERMANOR * Cant de l’Himne a l’Isard.

Himne a l’Isard Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol, entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat.

Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu, entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat.

Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n ja li fan el salt.

Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

NOTES: 1. Per facilitar l’organització i perquè no falli el xampany, es prega que tres o quatre dies abans es passi pel CEO a apuntar-se, en el benentès que no s’haurà de pagar res fins al mateix dia de l’Aplec.

2. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 3 euros per participant.

3. Cada ampolla de xampany serà per a tres persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats.

4. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa de vidre.

5. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadascú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides.

6. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena.

7. Confiem que faci bo, però es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, “capelina”...)

8. L’Aplec vol ésser essencialment popular i, per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre. Es prega, però, que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes.

9. La carretera que puja al collet de les Barraques, des de Planoles, és asfaltada. www. ceolot. cat

7

secció

Abril 2013

A M U N TA N Y

Dl

Dc

Dj

Dv

Maig 2013 Ds

Dg

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

Dj

Dv

Ds

Dg

1

2

3

4

5

8

9

10

11

12

16

17

18

19

20

21

13

14

15

16

17

18

19

24

25

26

27

28

20

21

22

23

24

25

26

29

30

27

28

29

30 31

 Dia 5: XXXIV Lletissonada Organitza: GECA de Sant Esteve d’en Bas.  Dia 12: Caminada del Vidranès (Vidrà) Hora i lloc de la sortida: les 7 del pavelló de Vidrà.

Organitza: Club Excursionista de Sant Quirze de Besora.  Dies 18 i 19: Anada amb tren a Quilhan i visites a Limós i Carcassona.

Més informació al local del Centre.

Coordinador: Lluís Avellana.

Places molt limitades.  Dia 19: Puig de les Lloses Itinerari: Firal de Prats de Molló, el Casot, coll del Miracle, el Faig Xintat, coll de la Comella, puig de les Lloses (1.413m), coll de Cabanelles, fort Lagarde, Prats de Molló.

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja.

Hora i lloc de la sortida: les 7 de l’aparcament del Consum o bé les 8 del Firal de Prats de Molló.

Coordinadora: Colla Garrotxa.  Dissabte 25: Els escalers de Serra Cavallera Itinerari: Antiga estació del tren de Sant Joan de les Abadesses, la Rovira, collada de Can Camps, casa de Maus, els Escalers, puig Estela, coma d'Olla, collada de Can Camps i tornada pel mateix camí a Sant Joan de les Abadesses Hores de marxa efectiva: 7 i mitja.

Hora i lloc de la sortida: 6:30 de l'aparcament del Consum.

Coordinadors: Xevi Cardona i Carme Plana

A les sortides amb autocar cal apuntar-s'hi amb antelació i cap inscripció no serà vàlida fins haver satisfet l'import de la sortida.

La inscripció a darrera hora patirà un increment de preu.

Bellmunt (20-I-13)

7

Dc

23

 Dia 7: Serra de les Corberes (Rosselló) Itinerari: Òpol, castell de Salvaterra, cortal de la Murtra, poble de Perillós, cim del Montolier de Perillós, cortal Lalane, coll de la Sabina, Òpol.

El Montolier de Perillós és el punt més septentrional de Catalunya.

Hores de marxa efectiva: 6.

Hora i lloc de la sortida: les 7 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Florenci Padrosa.

 Dia 28: XXXII Marxa del Bosc de Tosca Organitza: Comissió de festes del Bosc de Tosca i Sant Miquel del Corb.

Informació: Joan Aulinas

6

Dt

15

MES DE MAIG

 Dia 21: XXXVI Embardissada Vegeu l'apartat corresponent.

Dl

22

MES D'ABRIL

 Dia 14: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (VI) De Borgonyà a Alpens Itinerari:Borgonyà, l'Hostalot, Bajalou, la Portella, cingles de Bescanó, Sant Miquel de Gallifa, santuari dels Munts, collet de Sant Agustí, l'Alou, ermita de Sant Pau, Alpens.

Hores de marxa efectiva: 6 i mitja.

Hora i lloc de la sortida: 7:30 de l’aparcament del Consum.

Dinar opcional al santuari del Munts.

Coordinador: Ramon Feixas.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Atenció, cal inscripció prèvia.

8

Dt

Can França (3-III-13)

Juny 2013 Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

secció

Juliol 2013 Ds

Dg

Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

1

2

1

2

3

4

5

6

7

3

4

5

6

7

8

9

8

9

10

11

12

13

14

10

11

12

13

14

15

16

15

16

17

18

19

20

21

25

26

27

28

17

18

19

20

21

22

23

22

23

24

24

25

26

27

28

29

30

29

30

31

M U N TA N Y

Dg

MES DE JUNY

mes de juliol

 Dia 2: XLIV Xampanyada – Aplec del Pirineu Puig de Dòrria.

Vegeu l’apartat corresponent.

 Dissabte 6: Travessia de Planès a Núria

A

 Dissabte 8: Travessia Pirinenca: Catalunya d'Est a Oest.

De Sant Julià de Lòria al Coll de la Botella (XIII) Itinerari: Sant Julià de Lòria, Aixovall, Aixàs, Pica de l'Os, collada de Montaner, coll de la Botella.

Hores de marxa efectiva:7.

Hora i lloc de sortida: les 6 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Jordi Freixa.

Atenció, cal inscripció prèvia.  Dia 16: Puig de les Borregues des de Setcases Itinerari: Setcases, cabanya Roc d'Esquer, la Crestella, cabanya de la Crestella, pla de les Noufonts, font del Ocells, cim del Pastuira, puig de les Borregues, coma d'Orri, pla de la Molina, Setcases.

Hores de marxa efectiva: de 7 a 7 i mitja.

Hora i lloc de sortida: 6:30 de l'aparcament del Consum.

Coordinadors: Josep Espuña i Mónica Blàzquez.

Montserrat (16-II-13)

 Dies 22, 23 i 24: Vall de Luchon Dissabte 22: Olot · Bagneres de Luchon · refugi d'Espingo Itinerari: Granges d'Astau, refugi del llac d'Oô, refugi d'Espingo Hores de marxa efectiva: 2 i mitja.

Hora i lloc de la sortida: 8:30 de l'aparcament del Consum Diumenge 23: Refugi d'Espingo · pic des Spijeoles (3.065m) · pic Gourdon (3.034m) · refugi d'Espingo Itinerari: Refugi d'Espingo, llac Saussat, Coma de l'Abesque, pic des Spijeoles, pic Gourdon, refugi d'Espingo.

Hores de marxa efectiva: 7.

Dilluns 24: Tornada a Olot Itinerari: Refugi d'Espingo, refugi del llac d'Oô, granges d'Astau Hores de marxa efectiva: 2 Coordinadors: Mónica Blàzquez i Josep Espunya.

Cal dur grampons.

Atenció, cal inscripció prèvia.

Roques del Rei (24-II-13)

Camí de la torre del Mir (13-I-13)

Cista de l'Abel (10-II-13)

www. ceolot. cat

9

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

2

3

4

5

6

7

8

1 2

• •

3 4 5 6

• •

7 8

•

9

• •

• •

12 13 14

Horitzontals 1. Ideologia d'extrema dreta que, a l'Estat espanyol, va desembocar en el franquisme i que, malauradament, no ha desaparegut.

Conjunt de tots els musulmans.

2. Víctima de l'odi dels xenòfobs.

Mamífer africà.

3. Cap cosa. La persona que va a la cua. Del revés, natural de Croàcia.

4. Símbol químic de l'astat. Del revés, tenir coratge per fer alguna cosa. Suturo.

5. Relatiu a un lloc. Tros de pedra.

Es diverteix.

6. Oest. Incògnita. Ésser de la mitologia grega amb cos d'home i orelles,cua i potes de cavall. Símbol químic de l'iridi.

7. Exhibeixen. Si és de metge, té fama de breu.

10

•

• •

•

•

• • •

• •

10 11

•

9

11

12

13

14

• •

•

•

•

• •

•

•

• 8. Símbol químic del sodi. Del revés, instrument que serveix per tirar allò que apareix al 5 horitzontal. Figura geomètrica que s'usa sovint a les carreteres.

9. Preposició. Del revés, t'enlairis.

Veïna o amiga alegre.

10. Del revés, cants de certs ocells. Repetim de tros de pedra.

Litre.

11. Habitant de l'antiga ciutat fenícia de Tir. Del revés, dret a oposar-se a l'adopció d'alguna resolució. Del revés, el gegant de la música.

12. Est. Relatives a la ciutat. Còlera.

13. Edifici de culte per als musulmans. Posi les cotes en un mapa.

14. Tall de carn de l'espatlla del bou. Regió de la Itàlia central. Del revés, elabora.

10

•

• •

Verticals 1. Plaça o lloc on es fa la fira. Posem en un ast.

2. Transmeto a l'espai ones, partícules, calor, etc. Títol de sobirà de Pèrsia. Símbol químic del titani. Article masculí.

3. Del revés, nota musical. Vegada. Existir. Sigla de societat limitada.

4. Tassa per prendre la xocolata desfeta. Oxigen. Del revés, adjectiu que s'aplica al nas de ganxo.

5. Idèntic. Que conté sal. Nom de dona.

6. Abreviatura de senyores. Odi als estrangers.

7. Mar agitada. Cosa apareguda de fa poc.

8. Faldilla blanca en desús que feia de peça de roba interior. Sím-

bol químic del fluor. Pertanyent al ronyó.

9. Temperatura. Del revés, capital de la comarca d'Osona. Símbol químic del carboni. S'acosta.

Amper.

10. Conjunció copulativa. Sigla del tribunal constitucional. Beguda alcohòlica obtinguda per destil·lació. Si hi poses blat, més val que el lliguis.

11. Del revés, els que senten atracció sexual cap a individus del mateix sexe. Cent u en xifres romanes.

12. Pedra plana per a paviments.

Manca d'activitat.

13. Meteorit. Resistència elèctrica. Localitat mallorquina famosa per les coves.

14. Rebuf, miquel. En aquest moment. Del revés, de confiança.

A C T I V I TAT

S

24 HORES A MUNTANYA 31 EDICIÓ Sant Miquel del Mont

El dissabte 26 de gener puntualment a les 2 de la tarda, començà la 31ena edició de les 24 hores a muntanya; aquest any s'escollí un itinerari que arrancà de l’Hostal Nou de Bianya, lloc des d'on sortiren els autocars per enllaçar amb les següents etapes.

La primera etapa comptà amb 196 participants, que s'enfilaren fins a Vallfogona del Ripollès.

La segona comptà amb 99 participants, que caminaren fins a Vidrà.

A la tercera foren 77 els que arribaren a Sant Privat de Bas. A la quarta la participació es tornà a animar i 123 caminaren fins a Riudaura.

La darrera etapa encara s'animà una mica més, fins a 144 excursionistes que tancaren el cercle a l’Hostal Nou de Bianya.

Els participants es repartiren les etapes de la següent forma: • Feren 1 etapa (la primera o qualsevol de les altres): 182 • En feren dues: 82 • En feren tres: 33 • En feren quatre: 11 • Completaren tot el recorregut: 49

2013

Els horaris es compliren segons el previst i els avituallaments foren generosos i complets. Donem les gràcies a tots els que participaren en l’organització, la qual ajuda és primordial per poder portar a cap aquesta caminada tradicional del Centre Excursionista d’Olot.•

ANUL·LADA LA 15a EDICIÓ DE LA CURSA A LA NEU POCATRAÇA La Pocatraça – Memorial Esteve Soler, primera cursa de la XXIX Copa FEEC – Millet d’esquí de muntanya per equips que s’havia de dur a terme el passat diumenge tres de febrer va quedar suspesa a causa de la mala condició de la neu.

Des del CEO vam intentar trobar itineraris que pal·liessin la mala qualitat de la neu, però en aproximar-se la data de la cursa, a l’escassa www. ceolot. cat

innivació si van afegir fortes ràfegues de vent i es va considerar que el més prudent era suspendre la Pocatraça.

Agraïm a tots el patrocinadors, col·laboradors i participants la implicació i interès que han mostrat i esperem retrobar-nos en la propera edició 2014 amb un paisatge més blanc.•

11

ION I N FO R M A C

S

IMATGES DE LA CASA DE TALAIXÀ

12

I N FO R M A C

www. ceolot. cat

IONS

13

ION I N FO R M A C

S

BIBLIOTECA

“LO CATALANISME” de Valentí Almirall, editat pel Centre Excursionista de Catalunya, edició facsímil del treball intitulat “Lo Catalanisme, motius que’l llegitiman. Fonaments científichs y solucions práctiques” editat l’any 1886 i redactat en català prefabrià.

GR-83. Guia del GR-83 també anomenat “Camí del Nord”, de Mataró al Canigó.

Guia molt completa amb mapes i acurada descripció de l’itinerari.

“RUTAS DEL MERCENARIO y montañas del sector”, aquest libre el rebérem per deferència del “Club Andino Mercedario” de San Juan (Argentina); és una acurada guia de caminades i ascensions a la serralada dels Andes , concretament a la província de San Juan, al nord de l’Argentina, amb pics tals com: Cordones de La Rambla, Ansilta y La Totora.

“BOSCOS DE CATALUNYA”, de Martí Boada i Francisco Javier Gómez, acuradíssima edició de l'editorial Planeta amb textos d'explicació amens i boniques fotografies.•

CURS DE MEDICINA i RESCAT A MUNTANYA Els dies 11, 12, 13, 14 i 15 de febrer es va dur a terme el 7è curs de Medicina i Rescat a Muntanya a la població de Setcases.

Les classes teòriques es feien al local del Centre Excursionista d’Olot i, els matins es va sortir a la muntanya per fer les pràctiques i simulacres d’accidentats sobre el terreny.

El curs, adreçat a excursionistes, bombers, infermers,

14

alpinistes i metges, a banda de la temàtica sanitària i de rescat, va tractar temes i formació d’orientació bàsica amb la utilització de mapes i GPS, coneixement del material més utilitzat en el medi (esquís de muntanya, raquetes, crampons i piolets), nocions bàsiques de descens amb corda (ràpel), ascens de cordes, coneixements de l'"arva" i recerca de víctimes d’allaus.•

I N FO R M A C

IONS

RECORDANT L'AMIC El passat 12 de febrer ens sobtà la notícia del traspàs d’en Nicolau Gironès i Casanova, persona molt vinculada a la nostra entitat; consumat excursionista i de tothom conegut, artista aquarel·lista, dibuixant a ploma i llapis, els seus treballs acompanyen nombroses publicacions relacionades amb la nostra comarca i el nostre romànic, amb el nostres poetes, amb els goigs dels patrons de les nostres ermites; també ens fan companyia en les nostres lectures, ja que els seus punts de llibre son nombrosos. També tenia una especial, i podríem considerar única, habilitat en el maneig de la cartolina i les eines per plegar-la, especialitat anomenada “figures polièdriques”, de les quals ens ha deixat tota la nostra faràndula, pessebres i moltes altres figures.

Amb la nostra Entitat col·laborà sempre que se li demanà, les seves col·laboracions més

www. ceolot. cat

conegudes foren la portada del número 100 del nostre butlletí (juny de 1991), el cartell del 30è Aplec (Octubre de 2007), així com també l’adaptació de l’anagrama del centre, anagrama original de Jaume Bach, a les diferents seccions de l'entitat.

A més, i a títol personal, vaig tenir la sort de conviure amb ell una pila d’anys en l’àmbit laboral, perquè treballàvem junts en una empresa d’arts gràfiques, on ell desenvolupava els seus coneixements artístics i jo els passava als sistemes d’impressió; aquest contacte diari, tot comentant les nostres respectives afeccions despertà en mi el cuquet de l’excursionisme; tanmateix podria dir que gràcies a ell conec les muntanyes que conec i desenvolupo la tasca que ara faig al Centre Excursionisa d’Olot.

Moltes gràcies per tot, Nicolau.•

15

secció

MAINADA

menuts!

Hola menuts! Com anem? Els dies de mica en mica ja són més llargs i aviat podrem començar a gaudir de la primavera!

Recordem les aventures que hem viscut durant els últims mesos? Sí? Pares, perquè us en feu una idea, a la primera sortida van anar cap a Batet a pujar a Sant Abdon i Sant Senén! Va ser una excursió molt intensa, els reis mags ens van ajudar i ens van enviar per correu la monitora perduda per les Canàries, ens vam fer amics d’un gos molt gros i vam despertar a tota la comarca fent tocar les campanes que vam trobar a l’ermita del cim. I què més, què més?

Perquè la cosa no es va quedar aquí, a part de jugar amunt i avall a tots els jocs haguts i per haver, vam trobar una carta misteriosa i vam començar a fer els primers preparatius per organitzar un casament molt esperat (aviat potser en tindrem més notícies).

Ah!... i ens en descuidàvem, encara ens van quedar forces per fer beuratges màgics i cabanyes pel mig del bosc. Si és que aquests menuts són uns artistes! De tornada vam explicar històries i vam córrer

pels camins convertint-nos en motos.

El punt final de l’excursió el vam posar a Begudà, on els pares ja ens esperaven amb els braços oberts i els cotxes a punt per tornar cap a Olot!

I de Batet ens n’anem a les esquerdes de Freixeneda, sí, sí, ho heu entès bé, de Freixeneda. La segona sortida d’aquest grup de petits artistes la vam fer on “Jesús va perdre les sabates” (com molt bé alguns pares ens vau ajudar a definir).

Després de mil revolts i alguna que altra parada tècnica vam arribar al nostre destí.

Aquesta segona excursió va ser una caminada 2.0, GPS en mà, monitors i nens ens vam endinsar per camins i caminets fins arribar a la nostra destinació. I quins moments més divertits vam passar tots plegats! Sabeu que vam fer d’equilibristes pels troncs talats d’uns arbres? I que ens vam enfangar com animals? També vam explicar un munt de contes i vam dissenyar enginyoses maneres de portar les maletes.

De ben segur que aviat ens donaran el títol d’excursionistes experts!

I què més, què més? Camina que caminaràs vam arribar a les esquerdes,

uns passadissos màgics entremig de les roques! I què millor que descobrir-los jugant a la sardina? Així que, malgrat el fred, vam córrer amunt i avall descobrint petits amagatalls on poder passar desapercebuts.

I vinga, que ja és hora! Cap a buscar els cotxes falta gent! Vam refer el camí parantnos a investigar una petita cabanya de fusta perduda per aquests móns de Déu, i no sabem si eren de Jesús, però vam trobarhi sabates! Després de tantes emocions quan vam arribar als cotxes estàvem ben cansats! Així que vam pujar als taxis més eficients d’Olot i comarques i cap a casa gaudint de les vistes!

Ei menuts, però les nostres aventures no s’acaben aquí, encara ens queden moltes històries per viure així que us esperem a tots a les properes sortides amb les piles ben carregades! Nosaltres ja comptem els dies per tornar-vos a veure!•

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies.

16

secció

MAINADA petits!

Hola petitons!

Aquest segon trimestre l’hem començat plens d’energia i fent unes excursions un xic històriques!

Abans de Nadal ens vàrem disposar a tornar-nos una mica remences i vam dirigirnos cap al Castell d’Hostoles. Prenent-nos la sortida amb calma, vam estar jugant força estona a l’estació de Sant Feliu de Pallerols, on vam tornar a fer jocs de coneixença ja que teníem alguna incorporació nova.

Agafant la via verda i ja queixant-nos que volíem esmorzar (recordeu: heu de menjar més a casa!), no vam esperar gaire per parar a esmorzar en un prat prop del riu i on el terror dels prats tornava a fer-hi presència.

Era un esmorzar tranquil, fins que un petitó va decidir que tenia molta calor i va llançarse al riu... Continuant el nostre camí i fent peripècies per triar el més adequat, va ser hora d’afrontar el tros més complicat, però sense vacil·lar ens vam plantar dalt del castell, on un home molt eixerit (però també rondinaire), ens va explicar les obres de reconstrucció que hi estaven fent.

Ens vam plantejar que el pròxim repte anés més enllà en la història i pels volts de gener, tornant de les vacances de Nadal, vam decidir fer la Via Romana del Capsacosta. Per culpa del fred hivernal que feia, vam esperar que sortís una mica més el sol tot jugant al cementiri, la cadena i els quatre cantons. Tard, ens vam adonar que era hora de posar-nos en marxa. Amb un moment ens vam plantar a la part més elevada de la via i vam començar a baixar sense dificultat. Això sí, primer ens havíem de fer la foto de grup sobre el tro. Els nois del grup es van pensar que es farien d’or amb una pedra marcada i van decidir transportarla un bon tros, però de seguida van sorgir els

www. ceolot. cat

conflictes monetaris i s’ho van deixar córrer. A poc a poc, la gana començava a protestar i, allà on temps enrere hi havia un hostal, nosaltres hi vam dinar. Transformantnos en romans amb corones vegetals al cap i decorant la casa, vam passar l’estona fins que va ser moment de tornar a caminar i afrontar el complicat, perdedor i aventurer tros final.

Per acabar aquesta tanda de sortides, vam deixar córrer la història i ens vam disposar a pujar a Xenacs, passant pel Volcà Racó. Després de l’ajuda d’alguns nens i dels pares que ens van indicar el camí, la cosa va ser bufar i fer ampolles.

Tot jugant i tafanejant sobre la vida dels estimats monitors, la caminada se’ns va fer curtíssima i de seguida vam tocar el cim. Ja a Xenacs, ben dinats, descansats i amb la il·lusió de pensar que faria una gran nevada, vam fer una caminada on

vam poder descobrir els animals més comuns de La Garrotxa: Mira una serp! Oh, i un porc senglar! I què és aquell animal? I també ens va quedar temps per fer un bar musical, baixar amb “tobogan” fent patir els monitors, i fer una casa ben neta de fulles i elegant!

Els monitors volem que continueu amb tota aquesta energia per continuar coneixent els paisatges de La Garrotxa!

Ens veiem d’aquí a molt poquet!

Monitors de petits: Carla, Sergi, Xell i Xevi

17

secció

MAINADA

mitjans!

Hola, hola, mitjans!!!

I recordant, recordant les darreres sortides que hem fet plegats aquests mesos d'hivern ...

La primera d'elles al Salt del Sallent des de l'àrea dels Pins, i quin fred que feia! Tot i així sort que la pujada era dreta i agafàvem calor, i la baixada quedava arrecerada del vent gèlid que bufava. Una excursió molt entretingu da amb racons i vistes privilegiades.

I llavors, després d'unes bones vacances de Nadal ja teníem sortida de nou, aquesta vegada en busca de petroli! Fins a l'antic pou de petroli situat sobre Riudaura, antigament utilitzat i ara abandonat. Un cop fet l'estudi de si hi havia o no petroli amb controvèrsia assegurada, hipòtesis sobre com podria haver aparegut i d’altres coses del tot interessants, vam creuar el vessant de la muntanya amb direcció a Sant Privat on una mica abans vàrem finalitzar l'excursió.

I d'una època més moderna amb

petroli i cotxes, vàrem fer un salt en el temps per fer un tastet de carreteres empedrades per on circulaven carros tirats per cavalls, poderosos exèrcits i reis; la Via Romana des de Sant Pau de Segúries fins a l'Hostalnou de Bianya! Un magnífic camí amb un patrimoni històric impressionant i una arquitectura del camí realment interessant. A mig camí acompanyant el

grans!

Ei grans! Déu n'hi do quina intensitat en les últimes sortides!

No n’hem fet moltes però totes han estat molt divertides. Després de les vacances de Nadal, vàrem començar amb una sortida al Comanegra, que tot i que el temps no ens va acompanyar, va anar molt bé.

Al cap d'un parell de setmanes els més atrevits vàrem anar a fer les 24 hores del Centre Excursionista d’Olot. Per sort no les vàrem haver de fer totes, però sí que ens vàrem atrevir a fer les dues últimes etapes. 6 hores de caminar en les quals vàrem recórrer 20 Km. Volem recordar que gràcies al vostre suport, un dels monitors va aconseguir finalitzar les 24 hores senceres, sense vosaltres no sabem si ho hagués aconseguit! Moltes gràcies!

Doncs bé, després d’aquesta llarga caminada vàrem descansar unes quantes semanes , quasi un mes, i així, tots ben

18

fred també vam poder gaudir d'una minsa i fugaç nevada que si més no ens va fer somriure a tots!

I finalment unes grans colònies plenes de neu, disfresses, jocs i rues acompanyats ni més ni menys que pels reis del carnestoltes en persona!•

descansats, vàrem endinsar-nos en l’aventura d’una nova ruta.

Aquest cop vàrem anar cap a l’Alta Garrotxa on vàrem caminar entremig de paisatges meravellosos. La veritat és que tot i esperar trobar neu i mal temps, al final el dissabte ens va somriure i el sol ens va acompanyar fins al refugi, tot passant per les Gorgues de pel·lícula amb una aigua cristal·lina així com la gorga d’en Tarzan i el Gorg Blau, també vàrem arribar fins al Salt del Brull, que malauradament no vàrem poder veure en plenitud ja que no baixava ni una gota d’aigua. Havent dinat i recuperat forces, ara tocava pujar fins a Talaixà passant pel Salt de la Núvia (més d’un va sentir la núvia cridant durant la nit). Un cop a dalt, després d’instal·lar-nos al refugi del CEO, vàrem anar a buscar llenya per passar una nit més aviat freda. Una posta de sol meravellosa tancava un gran dia de caminar, i ara quedava una gran nit per davant. Així doncs, els monitors varen començar a preparar el foc per coure la carn. Un cop el caliu va estar apunt i tots sèiem a taula,

secció

MAINADA

vàrem començar a coure la carn i a servir-la mica en mica juntament amb torrades de pa amb tomata. Realment hi havia molta gana, ja que tot era molt bo i no va quedar res. Després de sopar, recollírem la taula i vàrem tenir una estona lliure abans d’anar a dormir. Va ser una nit freda així que tots vàrem dormir tan premuts uns amb altres com vàrem poder. El dia es va aixecar, i cap a esmorzar falta gent! Després d’esmorzar, va arribar l'hora de deixar totes les coses ben ordenades i escombrar una mica el refugi. Amb tot net i les motxilles apunt, vàrem fer una excursió matinal per acabar-

nos de despertar, perquè ens esperava una intensa pujada fins a dalt del cim dels Ferrans on gaudírem d’una vista fantàstica.

Un cop recuperat l’alè, vàrem baixar, una baixada complicada per alguna clapa de neu que encara la dificultava més . Tot i axí, arribàrem al refugi sense cap ferit greu.

Allà vàrem agafar les motxilles i cap a baix falta gent. El dia era fred, el sol que ens havia acompanyat, va començar a amagar-se darrere els núvols, i aquest fet va fer que passéssim una mica de fred tot dinant. Així, doncs, dinar ràpid, jugar una mica per escalfar-nos i cap a Oix falta gent.

joves!

Bones, Joveees!

Una vegada més podem dir que hem començat l'any amb bon peu, aquest semestre ha estat motivador, el temps ens ha acompanyat i vosaltres heu estat uns excel·lents excursionistes!

Abans de començar el nou any, però, recordar la que vam fer a finals de l'altre! Començava des d'Oix, tenint com a objectiu el cim del Montpetit i fer-hi un petit pessebre tot gaudint de les vistes

www. ceolot. cat

Ens quedava una bona estona de pista, però finalment vàrem arribar a l’atracció tan esperada, on tot el cansament es va esvaïr de cop i tots vàreu començar a rodar i volar!

Així vàrem posar fi a 17 Km de ruta, moments de patiment, moments de diversió i 2 dies compartint-ho tot.

Ara encara ens queden grans moments per passar junts, i esperem que ens ho puguem passar tan bé com fins ara!

Una abraçada molt gran dels vostres monitors!

espectaculars que queden amagades entre les muntanyes de l'Alta Garrotxa. També vam tenir l'oportunitat de passar per camins alternatius per arribar al cim i fer una mica les cabres. El temps va ser fantàstic i fins i tot vam poder dinar acompanyats de quatre cavalls i un guarà. Què més es pot demanar?

Seguidament, i ara, ja, sí; la primera del 2013, va venir la ruta més freda de totes; la sortida es feia a Camprodon per agafar la Ruta del Ter fins arribar a Sant Joan de les Abadesses. Aquesta ruta ens va fer passar per vora del riu gairebé tota l'estona, fent-

19

secció

MAINADA

nos gaudir d'uns paratges encantadors i ben variats, des de boscos caducifolis fins a prats gelats, sempre amb el riu a prop marcant el ritme. El fred hivernal que ens va fer aquell dia, però, va tenir els seus avantatges, ja que ens va permetre fer una sessió de “patinatge” just a l'inici del dia sobre el gel del petit estany de Camprodon.

Per les 24 hores, els joves vam participar a la primera etapa, tot i que alguns van fer-ne alguna altra. Vam aguantar el bon ritme en tot moment i fins i tot un de nosaltres, l'Oriol Massanet, va aconseguir fer les 24 hores completes! Quins cracks que ens surten per aquí!

Finalment, ens queda recordar la primera sortida que ha durat tot un cap de setmana i on el temps ens ha acompanyat positivament. La vàrem iniciar a la Jonquera amb un bon sol i avançant per el GR-2 vam anar baixant amb direcció a Boadella d'Empordà. Aquest inici va ser força impactant ja que vam travessar part dels boscos afectats per l'incendi de l'estiu passat; les vistes, com podeu imaginar, eren un punt desoladores, i creaven escenes molt contrastants. De totes maneres, ja es pot

observar com tota la vida torna a començar de nou, com els brots de les alzines sureres surten d'entre les cendres amb ganes de tornar a crear el meravellós paisatge empordanès. És una sensació especial. A més, que, aprofitant que era Carnaval, què millor que les escorces de les alzines cremades per a pintar-nos la cara, i en alguns casos tot el cap, i semblar un grup de miners? El mateix dia vam passar per Terrades, on poc després vam fer nit acompanyats pels intendents Gerard i Marc, que ens van cuinar un bon sopar acompanyat de coca d’aniversari en honor a en Dani. Va ser també una prova per a en Gerard: havíem de decidir si el volíem com a cuiner per a la travessia de Menorca o no, cosa que finalment va ser aprovada per majoria absoluta! El dia següent vam passar pels pintorescs nuclis de Vilarig, Sant Martí Sesserres i ja, a les portes de la Garrotxa, vam acabar a Beuda. Aquest segon dia va ser més feixuc, però tots van a mantenir un bon ritme, força constant, cosa que esperem que això us hagi augmentat les ganes d'anar a la super mega esperada travessia de Setmana Santa!

Adrià, Dani i Sarah!

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

Informa'te-n: ceo@ceolot.cat

SERVEI A DOMICILI 20

Hola, ara ja fa 1 any que vam començar el projecte de la secció de curses de muntanya del CE, i durant aquest any han passat moltes coses...

Ara sí que tenim samarreta que ens identifica i ja la hem lluït en unes quantes competicions. Aquest any ha estat molt fructuós i finalment, després de molts esforços, ja tenim consolidada la secció. No som molts integrants, però, com que cada vegada hi ha més gent que estima aquesta modalitat de la muntanya, esperem que la gent es vagi animant.

Aquest 2012, en Biel, que ha estat seleccionat com a esportista del Centre de Tecnificació de Curses per Muntanya de la FEEC, ha quedat 3r al campionat de Curses Verticals de Catalunya. Enguany s’ha tornat a presentar a les proves de selecció del CTCMC. Esperem que sigui altra volta escollit.

Aquest any estarà ple de curses i la nostra comarca n’acull unes quantes que no us podeu deixar perdre. A la web http://marxesgarrotxa. jimdo.com/ podeu trobar tota la informació que necessiteu. Entre d’altres, els membres del centre correran el circuit de curses populars per muntanya de la Garrotxa i força de les curses del circuit català de curses per muntanya.

En trobareu més informació a la pàgina web de la FEEC. La roba que ens ha proporcionat el CEO consta d’una samarreta amb el dibuix d’un volcà a l’esquena i els productes piroclàstics que en surten a la part de davant, creant un efecte molt espectacular. Els pantalons que ens proporcionarà l’Aresta encara no els tenim, però confiem que arribin aviat.

D’altra banda, recordar que la secció té un blog on pengem publicacions setmana rere setmana de les activitats que anem fent i des d’on ens podeu seguir. Hi podeu accedir directament des de la pàgina web del centre. A més, ara hem obert una pàgina al facebook on anem penjant fotos i expliquem les activitats que anem duent a terme.

Per últim, tornar a dir que la secció està oberta a tothom. L’objectiu no és guanyar cap competició, sinó donar a conèixer i fer estimar aquest esport que ens permet gaudir de l’entorn d’on vivim d’una forma plena.•

www. ceolot. cat

21

untan M e A d D Í A U N Q I E MSA

ya

Hola, caçadors de neu!

En el moment de fer-vos aquest escrit, està fent una bona llevantada, i això és, de ben segur, més de mig metre de neu al Pirineu. Ànims, doncs, que tampoc no ens ha anat tan malament aquests mesos. De fet, si no hagués estat pel fort vent que ens ha acompanyat en moltes sortides, estaríem parlant de un bon any de neu.

Bé, com ja sabeu, el mes de gener férem una xerrada de rescat en cas d'allaus, però el que no férem foren les pràctiques; intentarem fer-les el mes d'abril. La travessa Ull de Ter - Núria tampoc no la férem, per falta de continuïtat de neu i la cursa del Pocatraça la suspenguérem per les males previsions meteorològiques, que al final foren certes.

Amb tot aquest panorama pensareu que no hem sortit o hem sortit poc; doncs, no: hem sortit cada cap de setmana.

A la Cerdanya teníem força neu i al nostre Pirineu, buscant, també podíem fer acceptables esquiades.

Per aquests propers mesos no tindrem problemes de neu, pel que veig per la finestra, la llevantada segueix, per tant, mirarem de fer alguna travessia, a part de les sortides habituals. Ens trobem, doncs, qualsevol cap de setmana d'aquests. Apasiau.•

El passat 29 de desembre 2012 a la Sala d'Exposicions de la Molina va ser presentada la SELECCIÓ I EL CENTRE DE TECNIFICACIÓ D'ESQUI DE MUNTANYA, en aquesta Selecció el Centre Excursionista d'Olot esta representat pel soci i esportista amb futur, ALEIX DOMÈNECH Durant l'acte, al qual va assistir molt de públic, van parlar entre altres, Bernat Clasella, director comercial de Millet, nou sponsor de la Selecció, Albert Solá, director dels Ferrocarrils de la Generalitat i van cloure l'acte el President de la Federació, Jordi Merino i el director General d'Esports de la Generalitat el Sr. Albert Marco.• 22

CO L · L A B O per la Colla del dissabte

RA C I Ó

3 DIES A LA SERRA DE MONTSANT El Montsant forma part de la serralada prelitoral catalana i és en terres de l’actual comarca del Priorat. La serra Major assoleix els 1163 metres a la roca Corbatera, però és mancada de cims destacats; els seus principals atractius són la retallada cinglera del costat de migdia, solcada per tot un seguit d’atrevits graus, i les profundes barrancades de l’altre vessant. Muntanya de llarga tradició excursionista, una extensa xarxa de camins, molt ben senyalitzats des de fa dècades, engresca a fer-hi esplèndides travessies, com la que anem a començar.

Ulldemolins és un poble de 449 habitants, bastit al nordest de la serra de Montsant, entre els cursos del riu de Prades i el riuet del Teix. La seva economia és basada en l’agricultura de secà i el turisme, com la resta del Priorat. L’església parroquial, dedicada a Sant Jaume, fou edificada a finals del segle XVI en el solar de l’antic castell, documentat al XII. Nosaltres deixem el nucli urbà de costat i seguim per carretera asfaltada fins a l’ermita de Sant Antoni (670 m.), construcció popular, adjacent a un refugi i envoltada per una zona d’esbarjo i acampada. El 27 de desembre hi regna la tranquil·litat més absoluta; aparquem i encetem la caminada, a tres quarts d’11 del matí. Som 14 excursionistes de la Colla del dissabte.

El GR 65.5 segueix una pista i en retalla els revolts més pronunciats. Anem al coll del Prat, la font de la Gleva, del tot transformada per una captació, i continuem cap al mirador de les Cadolles Fondes, espectacular engorjat del riu de Montsant.

Més enllà el camí ressegueix el marge esquerre del riu i s’endinsa Sant Bartomeu de Fraguerau

www. ceolot. cat

en el congost, dominat en tot moment per cingles i monòlits de formes arrodonides, molt característiques. Passem per la roca Balladora, deixem a l’esquerra el corriol del grau de la Cornereda, desfilem als peus dels Tres Jurats i anem al pont penjat sobre el riu. El travessem i ens enfilem a Sant Bartomeu de Fraguerau (520 m.), senzilla construcció d’estil romànic de finals del segle XII. Al seu voltant podem visitar algunes balmes ben aprofitades com a vivendes, testimonis de la tradició eremítica que dóna nom a la serra.

Tornem sobre les nostres passes fins al pont penjat, travessant una zona cremada per un incendi recent, i continuem pel camí riu avall. Aviat el deixem i agafem un altre camí, a l’esquerra, que s’enfila mandrosament. Arribem a una placeta, magnífic mirador del congost de Fraguerau, i seguim per un fressat corriol, que s’enfila més decididament fins a assolir el caire. Allà girem en direcció llevant i encetem un dels trams més atractius de tota la travessia.

El caire dels Ventadors, molt panoràmic, sembla fora del nostre abast, però un viarany, senyalitzat amb fites, cerca sàviament els punts febles d’una aresta molt abrupta. Mentre pugem podem contemplar els curiosos plegaments del profund barranc dels Pèligs, i també les llunyanes terres de l’Ebre. Finalment, deixem a l’esquerra el camí del grau de la Cornereda i assolim la punta dels Pins Carrassers (1062 m.), magnífic mirador d’Ulldemolins i la serra de la Llena. Hi arribem a les 2 del migdia, hora de dinar, però bufa un fort vent i cerquem un recer, uns minuts més endavant. Gaudirem d’un temps esplèndid al llarg de tota la nostra estada al Priorat.

Caire dels Ventadors

23

RA C CO L · L A B O

IÓ

Després de l’àpat seguim pel camí carener. Deixem a l’esquerra els corriols del grau del Llop i del grau de Sant Antoni i anem al Pi de la Carabasseta, curosament modelat pel vent dominant. Allà agafem el GR 171, que enceta la davallada cap al fons de l’accidentat barranc dels Pèligs. Travessem un dels seus afluents, el barranc del Parral, i anem al Toll de l’Ou, bonica successió de gorgues i petits salts, nodrits per un cabal perenne.

Hi fem una breu aturada.

Toll de l'Ou

Només sortir del toll encetem una nova pujada. Aviat deixem a l’esquerra un fressat camí que porta al corral de Cal Tomaset i la roca Corbatera, sostre de la serra, i poc més endavant fem el mateix amb el camí de la Pleta, que marxa cap a la dreta. Assolim un caire i el seguim fins al llom de la serra Major.

El GR segueix cap al grau de l’Agnet, però nosaltres hem escollit el grau de la Grallera per completar l’itinerari d’avui.

Després de carenejar uns minuts en direcció ponent encetem el descens pel camí de Montsant, sàviament traçat per una canal prou abrupta. Al capdavall deixem a l’esquerra el camí del grau de l’Espinós i els Bitllots, singulars monòlits. Més avall deixem de costat els camins dels graus de l’Agnet i dels Barrots, i arribem a la Morera amb les darreres llums del dia.

La Morera de Montsant (743 m.) és un poble de 164 habitants, bastit a la falda de la serra de Montsant i en terres La Morera de Montsant

24

que foren possessió de la cartoixa d’Escaladei. La seva església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de la Nativitat, és d’estil barroc, però conserva la portada romànica d’un edifici anterior. El castell, casa forta del segle XIII, ja era en ruïnes a mitjan del XIX i fou parcialment enderrocat el segle passat. En aquesta època de l’any el nucli sembla pràcticament desert i els seus establiments hostalers són tots tancats. Nosaltres ens allotgem al poble veí, Poboleda. L’hostal Populetus ens ofereix una còmoda estada i un bon restaurant.

L’endemà tornem a la Morera, disposats a encetar la segona etapa de la nostra travessia. La serra Major ens espera i hem de superar un dels graus més atractius, el del Carabassal. El camí dels Fareus, inicialment força planer, marxa en direcció llevant per sobre de la carretera de Cornudella. Encisadores perspectives del poble fan encara més plaent aquest trajecte. Aviat ens toca pujar.

Després de visitar una balmeta anem a trobar la primera de les escales que permeten superar la cinglera. Actualment són de ferro, però quan el grau fou recuperat, a partir de l’any 1972 , eren de fusta. Més enllà d’una llarga feixa tornem cap amunt per una canal i trobem una segona escala. Un cop superada la cinglera caminem per paratges més suaus. Deixem a la dreta el camí de la cova Santa i assolim la serra Major.

Grau del Carabassal

El cim de la roca Corbatera és a llevant, però nosaltres marxem cap a ponent. Deixem a l’esquerra el camí que dóna accés als graus dels Barrots i de l’Agnet i a la dreta el que puja del Toll de l’Ou, que ja coneixem. També deixem de costat el camí del grau de la Grallera i ens enfilem al piló dels Senyalets. Abans d’assolir el cim cerquem un bon lloc per dinar. A mig àpat saludem un pastor amb el seu cuidat ramat de cabres; d’excursionistes en trobarem ben pocs al llarg dels tres dies de la nostra caminada.

El piló dels Senyalets (1109 m.) és un extraordinari mirador, com ho és tota la serra Major. El panorama abasta des dels Pirineus centrals fins al massís dels Ports i la costa Daurada. Fem la fotografia de grup i seguim cap al Pi del Cugat, un altre arbre singular en una carena completament pelada.

Des del pi seguim carena enllà, però aviat agafem un camí que baixa a l’esquerra, cap al fons del barranc del Miró. Seguim cap al cingle dels Sacs, magnífic mirador de l’etapa prevista per demà, i encetem la davallada pel grau de Salfores o de Santfores,

Piló dels Senyalets

CO L · L A B O

RA C I Ó

de la pista per visitar la font de Pregona, que raja malgrat la sequera. Voregem algunes vinyes, deixem un altre itinerari que baixa a la Cartoixa i pugem al coll de l’Hort o dels Ortigons del Rius.

Un corriol ben senyalitzat s’enfila des del coll cap als peus de la cinglera, que sembla infranquejable.

Uns graons tallats a la roca ens permeten superar una primera canaleta. Més enllà el camí marxa cap a ponent aprofitant una lleixa, molt encinglada i panoràmica.

Text i fotos Kim Agustí Aviat arribem al Cairat, punt clau del grau de l’Escletxa; una esquerda, entre la paret i un bloc enorme, dóna pas que aprofita relleixos naturals per superar la cinglera sense cap a una segona canaleta. Al capdamunt tornem a girar mena d’artifici. Boniques perspectives de la Morera fan encara cap a ponent i anem a un indicador molt vistent (949 m.), que més agradable el ferm descens. Finalment, després d’un tram més senyala la propera punta del Boter. Esmorzem al seu costat. planer arribem al poble.

Un bon camí, un dels pocs que trobem sense senyalitzar en Avui disposem de més temps i l’aprofitem per visitar la tota la travessia, ens permet baixar a la cova de la Martorella, petit Conreria d’Escaladei, fer la cervesa i comprar vi i oli, productes molt habitatge bastit en una balma. Poc més enllà girem sobtadament preuats, bàsics per a l’economia de la comarca. Malauradament, en direcció migdia. Després de tot un seguit de serrats i clots aviat es fa fosc i hem de deixar la visita a la Cartoixa per a una arribem al mas de l’Estrem, reconstruït. Malgrat passar per ser altra ocasió. en el lloc més fred del Montsant, caminem tots en mànigues de camisa.

Per sota de la casa agafem un fressat corriol que baixa al Grau de Salfores barranc de la Martorella, senyalitzat amb fites. Tot seguit encetem la davallada pel grau de l’Enderrocada, prou agosarat però sense especials dificultats. Visitem la cova del Lladre, bonica balma, i contemplem uns escaladors, probablement italians, que s’enfilen per la paret del racó dels Codinals. Després d’una ferma baixada anem a trobar la carretera del mas de Forçans, senyalitzada amb les marques d’un bell conegut nostre, el GR 171.

Seguim la carretera cap a la dreta. Després d’una pujadeta deixem el camí dels Cartoixans i el GR, a la dreta, i continuem per la carretera. Anem al ruïnós mas Déu (605 m.), envoltat de cuidades vinyes, i gaudim d’una bonica perspectiva de la cinglera de la serra Major. Més enllà del coll de la Guixera encetem una nova davallada.

Voregem vinyes i una pinosa cremada fa poc temps, deixem també de costat les construccions en paret seca del racó de Montalts i arribem en una cruïlla. Allà agafem el camí de l’esquerra, ben senyalitzat, però amb unes indicacions horàries molt exagerades; El dissabte dia 29 tornem a la Morera i agafem el camí dels més d’un comença a pensar que avui dinarem molt més tard del Cartoixans, senyalitzat amb les marques del GR 171. Aviat el camí previst. Passem pel corral de Cal Masip, baixem al barranc dels de ferradura aboca a una pista, que seguirem una llarga estona. Bassots, seguim cap al del Racó per un camí molt ben traçat i anem Deixem a l’esquerra el camí que baixa a la Cartoixa d’Escaladei a una careneta prou encinglada. El magnífic grau dels Bous o del i a la dreta el fressat corriol que puja al racó de Missa, zona Caragol ens permet continuar el descens, tot dibuixant llargues i d’escalada molt freqüentada. Més enllà sortim momentàniament sàvies ziga-zagues. Al capdavall anem a trobar el camí de Cabacés.

www. ceolot. cat

25

RA C CO L · L A B O

IÓ

Grau de l'Escletxa

Horaris de la travessia De Sant Antoni d’Ulldemolins a Sant Bartomeu de 1 h 04 min.

Fraguerau De Sant Bartomeu als Ventadors i la punta dels 1 h 55 min.

Pins Carrassers De la punta al toll de l’Ou, el grau de la Grallera i la 2 h 45 min.

Morera de Montsant De la Morera al grau del Carabassal i el piló dels 2 h 26 min.

Senyalets Del piló al grau de Salfores i la Morera de 1 h 26 min.

Montsant De la Morera al grau de l’Escletxa i l’indicador de 1 h 55 min. la punta del Boter De la punta al mas de l’Estrem, el grau de 1 h 23 min. l’Enderrocada i mas de Forçans Del mas al grau dels Bous i la Vilella Baixa

1 h 40 min.

Total

14 h 34 min.

Seguim el camí, pista en aquest tram, cap a l’esquerra. Anem al coll de la Creu i tornem al camí de ferradura, que baixa a trobar la carretera asfaltada. Som al davant de la Vilella Baixa, però hi entrarem per sota. Una pista ens porta a travessar el riu Montsant i segueix per la seva riba dreta. Finalment arribem al pont Gran, construcció de tres arcs, dos sobre el riu Montsant i el tercer sobre el riuet d’Escaladei, molt airosa i escaient. A tres quarts de 4 arribem a la darrera fita de la nostra travessia, el restaurant Racó del Priorat. Ens hi espera un bon dinar de comiat.

La Vilella Baixa (220 m.) és un poble de 210 habitants, construït a la confluència dels dos rius. Mai no va pertànyer a la Cartoixa d’Escaladei, com sí que ho feren la Morera, Poboleda i la Vilella Alta. La seva església parroquial, dedicada a Sant Joan Baptista, és obra del segle XVIII. El conjunt és prou atractiu i crida l’atenció l’altura de les seves cases. En marxem de fosc; ens espera un viatge de poc més de tres hores per tornar a Olot.• Grau de l'Enderrocada Indicador de la punta del Boter

Bibliografia • Guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena, de Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna. Associació Excursionista de Reus, 1960.

• Revista Vèrtex, núm. 59, 234, 244 i dossier Montsant.

• Revista Muntanya, núm. 735 i 804.

• Catalunya Romànica, volum XXI. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995.

Cartografia Mapa Serra de Montsant, escala 1:20.000, de l’editorial Piolet.

26

CO L · L A B O per Josep Casals i Micaló

RA C I Ó

GLOSSARI D'UNA EXCURSIÓ De Sant Feliu de Pallerols a Sant Andreu de la Vola

•Espectacular: Que esdevé un espectacle per les seves característiques excepcionals, sorprenents, grandioses.

•Espectacle: Allò especialment notable, digne d’atenció, que s’ofereix a la vista.

Vam dedicar els dies 1 i 2 del passat desembre a perfilar amb les nostres petjades, d’esquerra a dreta, una part emblemàtica del fons escènic a l’oest del nostre paisatge. Llocs de gran valor simbòlic per a molta gent: El Far, Aiats, Cabrera. Sobre el paper, les expectatives de l’excursió eren altes, i es confirmarien pas a pas. Van ser dos dies clars, d’ambient fred, amb l’escalf de la bona companyia, en un marc espectacular!

•Aplaudir: Demostrar l’aprovació, l’entusiasme, picant de mans.

www. ceolot. cat

Sortim de Sant Feliu de Pallerols entre el sol i la lluna. A l’esquerra, els primers raigs del dia fan brillar els prats nevats de glaçada. A la dreta, una vaca amb el llom gebrat observa la gran lluna plena com s’amaga darrere la muntanya. Escolto aplaudiments. No estic segur que només siguin per espolsar-se el fred de les mans.

•Grau: Pas a través d’un cingle o cinglera que permet assolirne la part superior.

Camí del Far. A mesura que t’hi apropes, la paret es fa més imponent, sembla impossible arribar a dalt sense escalar. Per sort, l’home campa per aquí des de fa mil·lennis i va trobar maneres de superar aquesta muralla. El Grau de Santa Ana sembla l’opció més adequada a la nostra ruta. És dret, però segur, i la bellesa pràctica de les llaçades del tram final endolceix l’esforç. A dalt, al voltant de

27

RA C CO L · L A B O

IÓ

la petita ermita de Santa Ana, les restes de la darrera nevada ens conviden a llençar alguna bola.

•Far: Torre amb una llanterna al cim edificada perquè serveixi de referència als navegants •Fart: Que ha menjat fins a no poder més.

Santuari del Far. Segons la llegenda, la capella fou construïda per uns mariners que estaven a punt de naufragar, van veure el cim del Far i van prometre que si se salvaven hi aixecarien una ermita en agraïment. Per contra, hi ha estudiosos que sostenen que el nom del santuari seria el «Fart», atesa la relaxada expressió de sacietat del nen Jesús de la seva imatge venerada.

Que sigui una o altra variarà la intensa impressió que provoca la grandiosa vista des del mirador? Segurament no. Però a mi m’agrada creure’m la llegenda per inversemblant que sigui; la imatge marinera és encertada, veig el Far com la proa del buc Collsacabra camí de la Mediterrània, que s’albira al fons.

•Cingle: Espadat de roca al cim o en el pendent d’una muntanya.

•Cinglera: Seguit de cingles, cingle que s’estén tot al llarg d’un serrat, d’una serralada.

Ostres! Aquí la Natura ha treballat de valent.

Quan t’aboques a aquesta immensa balconada, no és vertigen el que sents, entres en una espiral de sensacions contradictòries on es barreja la consciència de la teva petitesa insignificant i la il·lusió de domini sobre el món que s’ofereix als teus peus, amb tots aquells cims, valls, pobles, masies, ermites..., identificats o no, i el pantà i el riu, és clar!

Si gosessis, cridaries allò que la teva ment respon en silenci a la crida de l’avenc: “No, gràcies”.

Des de l’admiració, siguem francs, més de sis quilòmetres de passejada sobre la cinglera, camí de Rupit, a l’hora de dinar, poden provocar un empatx de balconada.

•Sallent: Salt d’aigua Com anomenar un salt d’aigua de més de cent metres d’alçada per on es precipita a plom la riera de Rupit, sempre espectacular malgrat no el trobem en la seva millor època de cabal? EL SALT D’AIGUA. Una mostra de saviesa popular.

Igual que reaccionar a la caiguda accidental d’un bastó de caminar

C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT

28

pel penya-segat amb un “Alabat sia Déu! Aquest ja no tornarà a caure”. I què me’n dieu de portar fogonet i paella per coure uns ous ferrats i unes "xuies" de cansalada contemplant aquest paisatge imponent?

•Rupit: 1-Pit-roig. 2-El nom de poble deriva del llatí Rupes, en referència a la gran roca on es recolza el castell, construït l’any 1000, origen de la vila.

El poble és bonic, potser massa i tot, dóna la sensació de ser artificial, massa turístic. Però entrar-hi per darrere, des del camí del Sallent, vorejant la riera i envoltats d’hortes, encara ofereix una mica del vell encant rural. Quan en sortim, pujant pel típic carrer del Fossar, fosquejant i amb els fanals encesos, ens mostra la seva cara més fotogènica.

•Suficiència: 1-Qualitat de ser en la quantitat que es necessita.

2-Confiança en si mateix. Hostal de la Devesa, una mitja pensió molt digna. Arribem amb frontals i enfredorits, la dutxa es posa molt bé. Fent temps per sopar, veiem el Barça mostrar la seva suficiència, i això em recorda la competència amb què ens han guiat per aquests camins. També tinc exemples del contrari: el bar de l’hostal mostra la seva insuficiència per assadollar-nos de cervesa, i l’endemà, l’arròs del dinar al restaurant de Cabrera serà insuficient per atipar-nos (és just reconèixer que això pot ser degut a dues causes: la manca de previsió de qui serveix, o les necessitats inusuals de qui és servit).

•Mitificar: Donar a alguna persona, cosa o esdeveniment una importància molt gran.

Pla d’Aiats. Un altre magnífic escenari natural, ideal per a situarhi històries d’aquelarres, suïcidis d’amors prohibits, o avistaments d’OVNI’s. Però avui ningú no explica llegendes fantàstiques, més aviat es parla de patates: la història d’aquells camps que ocupaven tot l’altiplà, d’aquell planter tan apreciat, d’aquell tractor pujat a peces i muntat aquí a dalt... On acaba la realitat i comença el mite?

El mite comença quan els camps es converteixen en bosc. La realitat acaba una passa enllà del caire del cingle.

•Panorama: 1-Vista pintada en la superfície interior d’un cilindre buit en la part central del qual es col·loca l’espectador.

2-Vista d’un horitzó molt dilatat.

Cabrera, pujant des del Coll del Bram per les escales. L’esforç i les vistes et deixen sense alè. Estem en una plataforma enlairada

CO L · L A B O

gairebé plana que domina el Cabrerès, l’Osona i la Garrotxa. Aquí a dalt sí que es pot dir que el panorama és de 360 graus: de Roses a Vic, del Montseny als cims de l’Alta Garrotxa i el Canigó, del Puigmal a Montserrat, de Rocacorba al Predraforca...

La part que dóna al sud és prou ampla per acollir el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera i el restaurant; en canvi, quan ens dirigim al nord, s’estreny fins a convertir-se en un passadís que al final t’obliga a fer equilibris i a deixar-te de vistes.

•Fer Balanç: (Col·loquialment) Valorar els aspectes positius o negatius d’una situació o d’un fet.

Resseguint la cinglera, baixem vertiginosament per l’altra cara de Cabrera. Espectacular! Estem guanyant nous horitzons i la promesa de racons i camins per descobrir, ho sabem prou bé. Però creix una difusa sensació de pèrdua: en la ruta que seguim ja no tornarem a veure el mar; i els de Banyoles, a més, acabem de perdre Rocacorba, el nostre punt de referència casolà.

Ara no és moment de mirar enrere ni d’encantar-se a passar comptes, millor que ens concentrem en on posem el peu. Potser més tard algun savi ens expliqui que això és la paràbola de la vida en un tresc.

RA C I Ó

•Aspergir: Ruixar amb aigua beneita.

Sant Andreu de la Vola. Sembla que fa molts anys en aquesta església hi va haver un rector molt peculiar. Una de les seves anècdotes diu que un dia va decidir aspergir els seus feligresos amb oli en lloc d’aigua, mentre els anava dient: “Si no s’hi coneix avui, s’hi coneixerà demà. Si no s’hi coneix avui, s’hi coneixerà demà.”

Avui el rector no ha vingut a rebre’ns, i ningú no ens ha beneit, però, en acabar aquesta excursió, ressona al meu cap: “Si no s’hi coneix avui, s’hi coneixerà demà”. No és pel cansament, o al menys no només. Penso en les imatges, les sensacions, el pòsit que deixa una gran caminada.

•Objectiu: 2-Fi a aconseguir.

Cap a l’oest, el sol s’amaga i els núvols rogencs prometen noves emocions, per allà, a aquelles sotes, hi ha d’haver la Franja de Ponent. Ja venim, però no tenim pressa perquè l’objectiu és el camí!!

•Poliàndrica: Es diu de... (Aquesta us la busqueu. I sí, té relació amb l’excursió)•

Pla d'Aiats (2-XII-12)

Aconsegueix els millors descomptes per reserva anticipada!

Reserves on-line a:

www.viatgespirineus.cat

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00 www. ceolot. cat

29

RA C CO L · L A B O

IÓ Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE MIRANDA DE EBRO - HARO Haro

Divendres, 18 de juny de 2010. Sortim de Miranda de Ebro tot traspassant a l’altra marge de l’Ebre, ara el tenim a la nostra esquerra, el camí ressegueix el parc del riu, es pot caminar molt prop de l’aigua, però avui està tot inundat i hem de fer-ho pel carrer que està més enlairat. Diverses rescloses donen molta vistositat al fort corrent que porta el riu. Acabat el parc, el passeig es converteix en pista i segueix vorejant les sinuositats del riu envoltat de verns, freixes i pollancres; l’Ebre aquí rep les aigües del Bayas i del Zadorra. Tot encarats en direcció Sud continuem fins a passar la via del ferrocarril per sota un pont, on hi ha un grup de cases. Comença una lleugera pujada fins a l’entrada de la població d'Ircio, on hi ha un mirador anomenat “Balcón de Castilla”.

30

DOTZENA ETAPA Aquesta població és una de les sis pedanies de Miranda de Ebro, compta amb 70 habitants en el cens de 2008, les primeres notícies daten del 1025 ja que està esmentada en el llibre “Reja de San Millán”. La seva església dedicada a Sant Pere Apòstol compta amb un interessant retaule del segle XVI, també és interessant l’Ermita de San Roc així com també les restes arqueològiques de Revenga.

Sortim del poble en pujada per un “Calvario”. En finalitzar aquest, tombem a l’esquerra entre camps cultivats i veiem al davant nostre i una mica a l’esquerra un camí molt costerut que sembla un tallafocs; fet i dit: ens hi acostem i per allà cal pujar, una vegada ficats al camí no és tan fort com semblava i en poca estona som a dalt, al “Collado Gobera” de 680 mts. On disfrutem de bones panoràmiques vers l'”Espacio Natural de los Montes Obarenses”, la serralada de “Toloño” i les "Conchas de Haro"; les "Conchas de Haro", també anomenades “Conchas del Ebro” son un canal natural entre roques calcàries produït pel riu Ebre en la seva entrada a La Rioja, a una altitud de 445 msnm, marcant la separació entre les Muntanyes Obarenes pels cingles de Bilibio i la Serra de Cantàbria pels cingles de Buradón.

Després de travessar el pla comencem a baixar per pista envoltats d’alzines, boixos i roures fins a Herrera, llogaret on hi ha el Monestir de “Santa María la Real de Herrera” o dels “Camaldulenses” dels segles XII al XVIII. Monestir que fou de gran fàbrica, actualment en part força deteriorat, principalment l’església. Té la particularitat d’ésser l’únic monestir regentat per l’ordre dels “Camaldulenses”; en el 2009 el Monestir continua habitat pels ermitans de la Congregació camaldulense.

Aquests en diuen Erm, la traducció literal seria “desert”, però el significat més propi és el de “lloc solitari, lloc habitat per religiosos que consagren les seves vides a Déu i als seus germans, en l’oració contínua”.

El que fóra refectori del monestir cistercenc és utilitzat com a església, atès que l’església pròpiament dita es troba El Pícnic

CO L · L A B O

arruïnada. Al lloc regeix una estricta clausura, per la qual cosa són possibles només les visites masculines els dimarts i dissabtes, en horaris de 15:30 a 17:30. No hi ha nuclis habitats pels voltants, ja que el petit llogaret a la qual va donar nom, Herrera, va quedar erma des d’antic i alguna casa dispersa està ara abandonada.

Només les muntanyes i els boscos envolten el paratge. A la part baixa de la coma, els monjos van explotar en el passat algunes salines, aprofitant l’evaporació dels cabals que rendia una petita deu salobre. Els rudimentaris dipòsits que es van construir van ser modernitzant amb el temps i encara són apreciables en un avançat estat d’abandonament, també es conserven les restes

RA C I Ó

d’una roda hidràulica. En un vessant, al costat del camí d’accés, perduren certes excavacions troglodítiques que aparenten ser emplaçaments d’ermitans, potser els antecessors medievals del cenobi actual. Una forta muralla que aïlla per complet la propietat impedeix el pas franc i la visió, de manera que des de l’exterior només s’albira una bella espadanya barroca de tres obertures, buides de campanes, i feta amb carreus encoixinats, una torrassa quadrada amb el rellotge i algunes dependències, entre les quals destaca la il·luminada amb un ampli rosassa Deixem el monestir a la nostra dreta i continuem fins a trobarnos amb les salines, la caminada continua tot remuntant el torrent

Les primeres vinyes.

www. ceolot. cat

31

RA C CO L · L A B O

IÓ

Ermita de San Felices.

fins a una esplèndida roureda, continuem pujant fins a un petit coll a 590 mts on ens trobem amb l'autopista AP-68, que seguim fins a trobar un pont que dóna accés a l’ermita de “San Felices” i a les ja anomenades “Conchas de Haro”. Aquí a l’entorn de l’ermita hi ha una curiosa àrea de pícnic, on cada penya de la contrada té el seu espai en forma d’equipament (taules, banc de pedra i motius al·legòrics a la seva colla). És especialment important la de la “Confraria de San Felices de Bilibio”, aquesta Confraria té més de 350 anys, complerts el 2005, i està avui més viva que mai. La intensa activitat que ve desplegant des de fa uns anys, mitjançant la integració de la “Rondalla Juvenil Harense” (ara Ruïnes de les salines.

32

“Rondalla Juvenil San Felices”) i l’acord de col·laboració amb YMCA, (associació més aviat de caire apostòlico-assistencial i d’activitats relacionades amb el proïsme i l’educació infantil/ juvenil) fan que la Confraria sigui avui un referent en la vida cultural i espiritual de la ciutat d’Haro i la seva comarca. Aquí fem parada per dinar i reposar una bona estona.

L’ermita de San Felices de Bilibio està dedicada a aquest Sant que, segons conten, va néixer al voltant de l’any 443, vivint durant anys com a anacoreta en els Cingles de Bilibio propers a Haro. A ell va acudir l’any 493 Sant Millán, per qui faria de mestre durant tres anys, abans que aquest es dirigís a les muntanyes Cogollanos.

CO L · L A B O

RA C I Ó

L'Ebre a Miranda de Ebro.

Va morir l’any 520, sent enterrat a la muntanya de Bilibio, on romandrien les seves restes fins que fossin traslladades el 1090 al Monestir de “San Millán de Yuso” per l’abat Blas i dotze monjos, amb els permisos d’Alfonso VI i Lope Díaz d’Haro.

En continuar caminem per antiga calçada Romana, el tram coincideix amb el sender “Oja-Tirón” el camí és envoltat de vinyes i cereals, son les primeres vinyes de certa envergadura que veiem, d’ara endavant en veurem moltes. Creuem l’autopista per un pont

elevat i fins a arribar a la carretera LR-306, que creuem, girem a la dreta i caminem al costat de la via del tren, el GR fa una marrada fins a entrar a la població d’Haro, nosaltres, avisats per un company que també fa aquest recorregut i que ens porta unes etapes avançades tirem per una pista que entremig de vinyes ens porta a Haro en menys temps.

Avui el recorregut ha estat de 22,5 km. I hi hem esmerçat 6h i 19m de marxa efectiva.

Ircio.

www. ceolot. cat

Monasterio de Santa María la Real de Herrera.

33

RA C CO L · L A B O

IÓ

Arribats a Haro anem a l’allotjament que tenim encarregat: “Hostal Aragón”, c/ Virgen de la Vega, 35 - Tel. 941 310 004; només dormir, 40 euros. És un hostal senzill i força antic regentat per una Sra. molt amable, al rebedor hi ha una enorme estufa molt curiosa.

Una vegada reposats i canviats anem a fer el tomb pel poble, aquí comencem a notar el canvi de cultura, la gent està molt al carrer i hi ha molts bars on la beguda normal és el vi, seiem en una terrassa i fem com tothom; unes noies ens donen un programa on hi ha publicitat un concert d’un orfeó basc, estem temptats d'anar-hi, però seria massa tard i demà ens cal tornar-hi. Sopem molt bé en un lloc molt acollidor i amb molt d’ambient per 16 euros cada un; tres plats de primer: embotit, amanida molt ben preparada i saltejat d’alls tendres, de segon bacallà a la biscaïna l’una i entrecot al rocafort l’altra, postres i beguda (vi i aigua) inclosa. Súper.

Aquí i trobem també sopant 2 xicots bascos que han fet, amb bici, el Camí de Sant Jaume anomenat “el del Nord”, i comenten que aquest està molt poc transitat.

Després de caminar pels carrerons del casc antic, buscar la sortida del GR de la població a fi que demà no ens calgui fer tombs inútilment i de participar del bon rotllo que de la gent de la Rioja emana, ens en anem descansar. Fins demà.•

Desnivell

34

Balcón de Castilla.

Mapa

Els conse lls de la q

uiss a s à v ia

Déu digué: "Que hi hagi llum". I hi hagué llum, i separà la llum de les tenebres. Déu anomenà la llum dia, i les tenebres, nit (Gènesi 1.3) i a la llum dins la tenebra l'anomenà foc. De la primera llum hi hagué el primer dia, i del primer foc, el primer àpat de costum

Els usos i costums conformen l'ànima oriiginal i el contingut escrit de les lleis humanes. És així que després d'un àpat de costum tothom té més lleis que mai..

per Tòfona

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

Informa'te-n: ceo@ceolot.cat

www. ceolot. cat

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 E 12 13 14

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

F I R A L • E N A S T E M •

E M E T O • X A • T I • E L

I M • • C O P • S E R • S L

X I C R A • O • I L I U Q A

I G U A L • S A L I • R U T

S R E S • X E N O F O B I A

M A R O R • N O V E T A T •

E N A G O S • F • R E N A L

• T • • C I V • C • V E • A

I • T C • L I C O R • S A C

S L A U X E S O M O H • C I

L L O S A • I N A C C I O •

A E R O L I T • R • A R T A

M O C • A R A • E L B A I F

SOLUCIÓ

35

Organitza: