Centre Excursionista Olot nº 188 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 188 s d e C a ta rs io n is te RE 2013 u B c x M E E T ts E S d 'E n ti ta JULIOL F e d e ra c ió

4,00 €

EXPOSICIÓ DE

JAUME PUIGMAL FONT AL CENTRE EXCURSIONISTA D'OLOT

COL·LECCIÓ DE RELLEUS PINTATS SOBRE MATERIALS ORGÀNICS

OBRA DE VIDA

Entre els creadors plàstics es comenta que en realitat l'obra és la persona, o... dit d'una altra manera, el resultat final de la creació artística és el mirall a on es reflecteix el creador. La història de vida pot donar fruit. En Jaume, amb els seus vitals seixanta anys, pot parlar-nos de camins... Nascut en un bressol de pagès de Serra Cavallera, dins la Vall de Camprodon, d'arrels agràries... treball, calidesa, sentit de família... En la més tendra joventut (els onze anys?) aprèn l'ofici de flequer a Castellfollit de la Roca. Més gran és el rellotger i comença a dissenyar... orfebreria i trofeus, espeleologia i fotografia... estimulant mescla d'experiències creatives. Ja amb la Tura... Casaponsa, la masia de la muntanya “feta amb el cor i amb les mans”, els dóna una justificació existencial.

Sempre m'ha agradat el dibuix de línies i formes inspirat en la natura;en el transcurs del temps he conegut diferents cultures, països i persones que m'han transmès gran riquesa en coneixements, noves tècniques, noves tendències i nous materials i un mateix, sense adonar-se'n va desenvolupant noves idees que es manifesten en el disseny i realització de la meva obra artística. Olot 2013

• 1973 - 1r premi en blanc i negre local FLOR DE NEU • 1975 - 3r premi en blanc i negre local FLOR DE NEU • 1977 - 4rt premi del concurs d'Audiovisuals que organitzava el Centre Catòlic • 1978 - FLOR DE NEU D’OR, màxim guardó del concurs de fotografia en color.

Sempre “construint”. En les seves creacions hi conviuen des de matèries primeres més arrelades a la terra, com la pedra i la fusta, passant per la tecnologia del ferrer contemporani, fins al làser i els avenços digitals més avançats.

• 1979 - 1r premi en blanc i negre del X Concurs Fotogràfic del Centre Excursionista de Besalú.

Incansable, positiu i atent... Per a qui l'ha vist treballar i el coneix, que clares es veuen les vivències!... L’objecte plàstic que surt de les seves mans n’és el resultat.

• Col·lecció de 69 medalles realitzades en bronze que reprodueixen en relleu diferents monuments de l'Alta Garrotxa.

L’obra ha rebut l'adob i el pagès segueix llaurant...

Alejandro Viladrich. - Madariaga, febrer de 2013.

• 1979 - rep un guardó per l'obra fotogràfica que va presentar al Salón de Otoño de Miranda de Ebro.

• 2004 - 1r. Premi d'escultura del III Saló Internacional d'Arts Plàstiques a Sant Jaume de Llierca.

A/e: jaumepuigmalfont@gmail.com - Tel. 872 00 50 38 - Mòb. 676 73 02 95

SUMARI SALUTACIÓ

Director: Jaume Roqué Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno

ACTIVITATS XXXVI EMBARDISSADA 5a VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT LA TRANSÈQUIA CURS DE FOTOGRAFIA

secció MUNTANYA

5 5 8 9

Edita: Centre Excursionista d'Olot Passeig d'en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

MOTS ENCREUATS

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC

INFORMACIONS

secció MAINADA

Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l'ICC Dipòsit legal: GI-1453-94 Amb el suport de: la Diputació de Girona

SOLUCIÓ

10 31

COL·LABORACIONS LA TROBALLA D'UN NOU DOLMEN DE PALAU-SAVERDERA DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. 13ena ETAPA

8 20 27

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

Els consells de la

Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

La foto de la portada: Cala de Binimel·là amb el grup de joves.

quissa sàvia

S A L U TA C I

Ó per Kim Agustí

Benvolguts consocis: El butlletí que teniu a les mans, el número 188 d'una llarga sèrie que va començar el gener de 1971, és un fruit més de la gran obra col·lectiva que és el Centre. Nascut amb prou modèstia, ha acudit puntualment a les nostres llars, sense interrupció, al llarg d'aquestes quatre dècades, i ha crescut fins assolir un format i una presentació que fan goig de veure. Els seus impulsors poc devien imaginar que aquelles quatre planes en blanc i negre es convertirien, amb el pas dels anys, en una revista amb cara i ulls. El nostre butlletí reuneix en una sola publicació diverses funcions, totes prou importants. En ell hi trobareu informació sobre les properes activitats del Centre, però també ressenyes de les portades a terme en mesos passats; malgrat que les noves tecnologies i els diferents mitjans de comunicació permeten oferir una informació molt més actualitzada, el butlletí trimestral és la primera font d'informació de l'entitat i també el principal arxiu escrit del Centre. I no només això; molts de nosaltres ens hem iniciat en el món de les publicacions excursionistes a les planes

del butlletí. Les nostres senzilles col·laboracions han fet créixer i enriquit la revista que aneu a llegir. Per tot això us vull convidar a tots, membres de la junta directiva, socis del Centre i excursionistes en general, una vegada més, a col·laborar en el butlletí i a contribuir amb els vostres escrits i fotografies, amb ressenyes d'experiències viscudes i propostes atractives per als altres socis, a fer-ne una revista que plagui rebre, tenir a les mans, fullejar i llegir amb deteniment. No vull oblidar un merescudíssim agraïment a tots els anunciants que, en una època de vaques molt magres, fan possible el sosteniment econòmic de la revista. Dediqueu-los l'atenció que mereixen i no els passeu de llarg a corre-cuita. El butlletí del Centre és la revista de tots nosaltres, i no només la d'uns pocs col·laboradors habituals. Ajudeu-nos a mantenir-la i a millorar-la cada trimestre. Ben segur que entre tots ho farem possible.•

RESERVEU AQUESTA DATA:

DIUMENGE

6 d'OCTUBRE

XLIV APLEC DEL CEO Lloc i programació: Esteu atents a la web i al proper butlletí.

www.ceolot.cat

A C T I V I TAT

per Enric Serrano

XXXVI EMBARDISSADA Aquest any, sí, el temps ens ha acompanyat i no ha calgut patir, han estat uns dies esplèndids tant dissabte com diumenge. Es van inscriure 1336 persones de les quals vam comptabilitzar que n'havien sortit 1098; bé, no sabem ben be què va passar; la qüestió és que la gent que va participar van gaudir de l'excursió i de les vistes que es van anar trobant al llarg del recorregut que oferia aquesta edició de l'Embardissada. Sortir de Sadernes és sempre una agradable excursió al cor de l'Alta Garrotxa, passar pel Salt de la Núvia, el Pujant del Jóc, St. Marc, Corral de les Grateres i Talaixà, llocs que segur que en qualsevol moment hi vols tornar perquè són emblemàtics i difícils d'oblidar; els participants així ho comentaven a l'arribada. El primer d'arribar va ser el jove de 16 anys en Biel Mossoll del Centre Excursionista i va fer tot el recorregut en 2 h 18', Déu n'hi do! A l'arribada els excursionistes estaven contents i més d'una persana ens va felicitar pel recorregut triat, això fa que tots els maldecaps que es tenen abans quedin oblidats. També hi va haver una petita incidència: un participant va patir rampes i l'escombra el va ajudar a baixar fins a Talaixà on els seus familiars el van anar a esperar. Per això sempre recomanem no sortir de l'itinerari marcat per l'organització. Tota aquesta satisfacció i alegria d'organitzar l'Embardissada i ja portem 36 edicions, cada any costa més, ja que la gent que hi

col·labora en les tasques de neteja, marcatge i muntatge fa molts anys que ho està fent i en un any com aquest, que no es podia arribar enlloc amb cotxe, fa que el material s'hagi de carregar a l'esquena i això evidentment cansa; per postres, la colla de l'Agustí Codina, quan anaven a netejar, van patir un accident de cotxe per culpa d'una placa de gel i van bolcar; en Paco Gil ha perdut dos dits de la mà dreta, els altres acompanyants van tenir més sort i sols van patir cops. Una altra feina que aquest any es va dur a terme va ser ferrar “el pas de la barra”, amb aquest ferratge es podrà fer aquest pas amb més facilitat. En fi, vull aprofitar aquestes ratlles per demanar als socis la vostra col·laboració, tant per les tasques de netejar com per aportar idees noves i poder tirar endavant l'Embardissada. Des de fa uns anys la secció de jovent ens ajuda fent un control i a més aquest any també ens han ajudat a recollir i descarregar tot el material que va als Closells, un 10 per a elles i ells. Sols ens resta, com cada any, donar les gràcies, a les empreses, estaments oficials, a totes les persones que col·laboren netejant, controls, inscripcions, bar, arribada, escombra, a les persones que fan possible el llibret i a tota la secció de jovent. Que Gràcies a ells puguem veure el futur amb més claredat per tirar endavant. Fins al proper 6 d'abril de 2014.•

DIUMENGE 23 de SETEMBRE

5a VOLTA PELS VOLCANS D’OLOT

Inscripcions: del 19 d'agost i fins al dijous 19 de setembre; inscripcions limitades a

300 participants.

Presencials: al Centre Excursionista d'Olot (de dilluns a dissabte de 7 a 9 del vespre). Per internet: www.ceolot.cat No es faran inscripcions el mateix dia. Trofeu als primers classificats: general, comarcal i per categories.

Inscripcions i informació: www.ceolot.cat Contacte: ceo@ceolot.cat www. ceolot. cat

D’OLO

• Cursa Infantil

OL C A

TA PEL L O

Puntuable per al CIRCUIT de CURSES POPULARS per MUNTANYA de la GARROTXA.

• Cursa de 12,6 km pels volcans més emblemàtics del municipi.

Aparcament, vestuaris i dutxes en el mateix recinte.

Sortida: 10 del matí, del recinte de la Fira d'Olot

5a edició

secció

A M U N TA N Y

JULIOL 2013 Dl

AGOST 2013

MES D'AGOST

 Dissabte 6: Travessia de Planès a Núria Itinerari: Planès, l'Orri de Planès, estany de Planès, serrat de les Fonts, Torre d'Eina, pic d'Eina, coll de Núria i Núria. Hores de marxa efectiva: de 7 i mitja a 8. Hora i lloc de la sortida: les 6 de l'aparcament del Consum. Coordinadora: Mònica Blàzquez. Atenció, cal inscripció prèvia, desplaçament amb autocar.

 Dies 15, 16, 17 i 18: Campament d'estiu a Bielsa

 Diumenge 21: Cova de les Encantades i Mina Saragossa Itinerari: Queralbs, Sant Sebastià, les Bassaganyes, font dels Palau, font de la Dou, serrat de la Llosa, font de l'Home Mort, cova de les Encantades, font de l'Home Mort, mina Saragossa, camí de les Mines, Queralbs. Hores de marxa efectiva: de 5 a 5 i mitja. Hora i lloc de la sortida: les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinadora: Mònica Blàzquez.

MES DE JULIOL

 Dissabte 13: La Transèquia (nocturna) Itinerari: Balsareny, Sallent, mas de les Coves, Santpedor, Sant Fruitós de Bages, parc de l'Agulla, Manresa. Hores de marxa efectiva: de 5 a 5 i mitja. Hora i lloc de la sortida: les 8 del vespre de l'aparcament del Consum. Coordinador: Ramon Regí. Atenció, cal inscripció prèvia, desplaçament amb autocar. Per a més informació vegeu l'apartat corresponent. Encara que esperem tenir claror de lluna, és indispensable portar el frontal o la llanterna.

Dijous 15: Olot – Bielsa Desplaçament fins a Bielsa amb vehicles propis. Hora i lloc de la sortida: les 9 de l'aparcament del Consum. Divendres 16: La Múnia (3.133 m) Itinerari: Pietramula, llacs de la Múnia, coll de la Múnia, pas del Gat, la Múnia, coll de la Múnia, llanos de la Larri, Pineta. Hores de marxa efectiva: de 9 a 10. Al matí anirem amb cotxes fins a Pineta; un cop allà un taxi ens portarà fins al punt de sortida (Pietramula); així ja tindrem els cotxes a Pineta per a l'arribada. Dissabte 17: Travessia Les Plans- Hospital de Parzan Itinerari: Les Plans, vall de la Géla, refugi de Barroude, port de Barroude, hospital de Parzan. Al matí anirem amb cotxes fins a hospital de Parzán; un cop allà un taxi ens portarà fins al punt de sortida (Les Plans). Diumenge 18: Tornada a Olot Desplaçament fins a Olot amb vehicles propis. Coordinadors: Mònica Blàzquez i Josep Espunya. Atenció, cal inscripció prèvia, places limitades.

A les sortides amb autocar cal apuntar-s'hi amb antelació i cap inscripció no serà vàlida fins haver satisfet l'import de la sortida. La inscripció a darrera hora patirà un increment de preu.

Font Fresca, camí de Banyoles a Olot (10-III-13)

Castells de Lastours (19-V-13)

SETEMBRE 2013 Dl

secció

OCTUBRE 2013 Dg

M U N TA N Y

23/ 30

MES DE SETEMBRE

MES DE OCTUBRE

 Diumenge 15: Travessia Ulldeter-Núria Itinerari: ras del Puig dels Lladres, refugi d'Ulldeter, coll de la Marrana, camí de Núria, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus i Núria. Hi ha l'opció de fer la travessa pels cims, si el temps ho permet. Hores de marxa efectiva: 5. Hora i lloc de la sortida: les 6 de l'aparcament del Consum. Coordinadora: Colla Garrotxa. Atenció, cal inscripció prèvia, desplaçament amb autocar.

 Diumenge 6: XLIV Aplec del CEO Vegeu l'apartat corresponent.

 Dissabte 21: Travessia de l'estació d'esquí de Formigueres a la Bollosa. Itinerari: estació d'esquí de Formigueres, serra de Mauri, estanys de Camporells, petit Peric, coll dels dos Perics, puig Peric (opcional), estany de l'Esparver, llac de la Bollosa, refugi de la Bollosa. Hores de marxa efectiva: 6 hores i tres quarts. Hora i lloc de sortida: les 6 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Paco Gil.

XXXVI Embardissada (21-IV-13)

 Diumenge 22: V VOLTA PELS VOLCANS D’OLOT Vegeu l'apartat corresponent.  Dia 29: Mare de Déu del Mont i Tossa d'Espinau Itinerari: Beuda (Can Tries), pedró de Sant Jaume, pla de Solls, santuari del Mont, coll de Joncanat, pla del Vi, Tossa d'Espinau, balma de la Tossa, collada d'Espinau, Sant Miquel de Coma de Roure, Rajolins, Can Tries de Beuda. Hores de marxa efectiva: de 5 a 5 i mitja. Hora i lloc de la sortida: les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Mònica Blàzquez.

Montolier de Perillós (7-IV-13)

www. ceolot. cat

Santuari dels Munts (14-IV-13)

XLIV Xampanyada, camí del puig de Dòrria (2-VI-13)

A C T I V I TAT

LA TRANSÈQUIA El proper mes de juliol el CEO anirà a fer la Transèquia i us volem donar una mica d'informació sobre aquesta caminada popular, que va ser creada per la Jove Cambra Internacional de Manresa l'any 1985, com a homenatge a les persones que van construir la sèquia (canal d'aigua) que encara avui aporta un gran cabal d'aigua a la ciutat de Manresa. Al segle XIV, el Bages patia una greu sequera que va provocar que el Consell de la Ciutat de Manresa decidís la construcció d'un canal d'aigua (sèquia) entre les poblacions de Balsareny i Manresa per portar l'aigua del riu Llobregat a la ciutat. Els treballs de construcció d'aquesta obra d'enginyeria, la sèquia, es van aturar en diverses ocasions ja que el bisbe de Vic, senyor de les terres del terme de Sallent, va prohibir les obres. Finalment es van reprendre l'any 1345 com a conseqüència d'un suposat miracle. Aquest miracle era el senyal d'una llum esperançadora que va entrar a l'església del Carme de Manresa, la qual va permetre acabar les obres de la sèquia l'any 1383 i per tant, acabar amb la sequera, fam i pestes de la comarca. El canal de la sèquia desemboca des de l'any 1974 al llac artificial del Parc de l'Agulla, el qual té una capacitat d'uns 200.000 metres cúbics. El terme “Transèquia”, indica clarament la finalitat d'aquesta activitat: fer un recorregut a través de la sèquia, des de Balsareny,

RA C O B A L · L O C

passant pels termes municipals de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, fins arribar al Parc de l'Agulla de Manresa. Un canal d'aigua que té molt a veure amb les Festes de la Llum, que es celebren cada any a Manresa el dia 21 de febrer amb motiu de la Misteriosa Llum, la qual va provocar continuar amb la construcció de la sèquia. Algunes dades d'interès: Recorregut: de Balsareny a Manresa (passant pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa). Distància: 26 Km Desnivell entre la resclosa i l'Agulla: 10,63 m Hores de marxa efectiva: fins que surti el sol Un altre punt d'interès que tindrà aquesta sortida és que es farà, si el temps ho permet, amb la claror de la lluna plena.... o, qui sap, amb la d'un frontal. Us esperem, el proper 13 de juliol. Fins aviat!•

IÓ per Marc i Joan Ayter

la troballa del nou dolmen de palau-saverdera En un dia de finals de primavera, amb el meu pare, com fem bastant sovint, vam decidir anar a fer una excursió per la muntanya de Palau. Era un dia assolellat i amb temperatura agradable. Vàrem començar a caminar en direcció al dolmen de la Muntanya d'en Caselles, al qual hauríem d'agafar la carrerada que va des de Palau fins al Mas Ventós, i a mig camí, sortint a uns 20 metres del camí ens vam trobar el dolmen d'en Caselles després de caminar uns 35 minuts. En aquells moments amb el meu pare ens vam avançar uns 30 o 40 metres sobre unes roques per observar el paisatge que hi havia tot seguit en formar una vall. Com que era ja mitja tarda, el sol ja era una mica baix, i vam observar que hi havia una barraca de pedra que, per l'efecte del sol, el seu sostre brillava. A nosaltres ens va encuriosir que essent com era una barraca, amb tanta antiguitat, que a la part superior pogués haver-hi un gran plàstic que fes brillar el sostre. Llavors vam decidir que un altre dia hi aniríem. Així que el cap de setmana següent vaig anar-hi amb el meu pare i amb les meves germanes. L'accés fins al Dolmen de La Muntanya d'en Caselles no va portar cap problema, però llavors l'accés fins a la barraca era una carrera d'obstacles, entre matolls, argelacs, esbarzers, etc. Fins que al cap d'una bona estona vam arribar, amb la grata sorpresa que era una barraca diferent, ja que tenia una gran llosa a sobre i a l'interior dues lloses verticals. De seguida vam pensar que havíem fet un gran descobriment en creure 8

que allò podria ser un dolmen. En aquells moments no anàvem preparats per agafar notes, i a causa d'un compromís personal vam haver de tornar aviat a casa. Llavors vam avisar un amic nostre, en Dani Facuseh, i la hi vam ensenyar, i a ell també li va semblar que allò era un dolmen. Més tard ens va posar en contacte amb Josep Tarrús, arqueòleg. Aquest setembre passat van venir els arqueòlegs i ens van donar el vist i plau: era un dolmen.•

A C T I V I TAT

CURS DE FOTOGRAFIA

Durant els passats mesos de març i abril es va dur a terme el 1r curs de fotografia organitzat pel Centre amb el nom de “De la fotografia química a la digital”. A les sessions teòriques es varen tractar diversos temes, com evolució de la fotografia, parts de la càmera, conceptes bàsics de fotografia, velocitat, diafragma, etc. D'altra banda, a les sessions realitzades pels voltants d'Olot, es varen posar en pràctica els continguts apresos a les sessions teòriques per tal de dominar, sobre el terreny, les diferents tècniques de fotografia: macro, paisatge, paisatge urbà, retrat, nocturn... Totes les sessions varen anar a càrrec del també membre del Centre, Enric Serrano i Montaña, fotògraf amb llarga carrera en el món de la fotografia el qual va posar a l'abast dels alumnes tot els seus coneixements i va resoldre tots els dubtes que els alumnes anàvem exposant. Durant la segona quinzena de juny i la primera de juliol, els alumnes participants al curs, varen exposar a la Sala del Centre Excursonista d'Olot el resultat de la feina realitzada durant el curs. Tots els alumnes han quedat molt contents i satisfets de les classes rebudes i els coneixements adquirits i donen les gràcies a l'organització pel curs realitzat, i incentivem a tothom que els interessi el món de la fotografia a sol·licitar informació de properes edicions del curs.• Mònica, Dani i Lluís Alumnes del 1r Curs de Fotografia PD: Gràcies, Enric! Fotos: Enric Serrano

Reserves on-line a:

www.viatgespirineus.cat C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT

www. ceolot. cat

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00 9

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

1 2

• • •

3 4 5

•

10 11 12 13 14

Horitzontals

1. Municipi de la Garrotxa col· locat sobre una cinglera de basalt (quatre paraules que ocupen vuit quadrets del 14 vertical). 2. Manifestaria la seva alegria. Ocell amb el plomatge del cos groc i el de les ales i la cua, negre. Est. 3. Oxigen. Permetre. Alumini. 4. Sud. Tinc dret a alguna cosa per raó d'un servei. Es manté. 5. Clau francesa. Vibració que captem amb l'oïda. Del revés, mesquinesa. 6. Alguna persona. Autor de la Divina Comèdia. Acaba l'alfabet. Cobalt. 7. Del revés, natural de Croàcia. Està en un estadi que li permet ser santa. Actini.

•

• • • •

•

6 7

•

8. Països Baixos. Dona del sultà. Amper. 9. Del revés, aquí. Municipi del Vallès Occidental. 10. Bes. Del revés, vaig a terra. Planta de la vinya. 11.Caragola. Els anys que s'arrosseguen. 12. Terratrèmol. Que conté or. 13. Mil. Ocell. No arriba a illa. Dígraf molt sonor. 14. Carta potent de la baralla. Empadronament.

Verticals

•

1. Volcà del municipi de Santa Pau. Del revés, hortalissa molt perfumada. Qui no és ambidextre, n'utilitza més una que l'altra. 2. Pot acompanyar l'ui. Serra entre el coll del Pedró i el coll de

•

• •

•

• •

• • • •

• Bracons. Sofre. 3. En traiem de la fruita si l'espremem. Adoració de si mateix. 4. Del revés, ja no és viu. Ciutat antiquíssima de Sumer. Del revés, acció de fondre. 5. Instruments. Cent. Gram. Samari. Oest. 6. Del revés, relatiu a l'esquena. Agitació brusca. 7. Litre. Interjecció per cridar l'atenció. Pèrdua de la força de voluntat. Article femení. 8. Jurista nascut a Olot el s. XVI que fou conseller en cap i participà en les converses amb el govern francès que desembocaren en la proclamació de la República Catalana i la unió amb França. D'elevada estatura. 9. S'aplica, en medicina, als fe-

• • nòmens derivats d'estar dret. Del revés, peça de fusta amb què dos bous eren junyits pel cap a l'arada. 10. Cinquanta-dos. Est. Del revés, destí. Rígida. 11. Bisbe de Girona que fundà el 1783 l'Escola de Belles Arts d'Olot i a instàncies del qual es construí l'antic hospici. Cinccents u. Metre. 12. Quaranta-nou. Adverbi d'afirmació. Preposició de lloc. Persona bàrbara, brutal. 13. Temperatura. Del revés, posa cotes al mapa. No s'acaba mai. 14. Vegeu 1 horitzontal. Fòsfor. Resistència elèctrica. Temperatura.

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com 10

I N FO R M A C

IONS

LA SALA De l'11 al 31 de juliol Exposició

Col·lecció de relleus pintats sobre materials orgànics a càrrec de Jaume Puigmal i Font. Inauguració dissabte 13 de juliol.

Del 16 d'agost al 4 de setembre Exposició fotogràfica

Arbres

a càrrec de Júlia Nogué.

Divendres 12 de juliol

Divendres 19 de juliol

Audiovisual

Audiovisual Cap de Creus-Fisterra-Porto, 2000 km a la motxilla a càrrec de Miquel Àngel Ramos i Pinto.

Trekking a l'Everest a càrrec de Sange Sherpa.

Del 5 al 15 de setembre

Exposició a càrrec del Cercle Filatèlic Numismàtic i Col·leccionisme.

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

www. ceolot. cat

Del 16 de setembre al 13 d'octubre

Exposició fotogràfica a càrrec de Enric Serrano.

Informa'te-n: ceo@ceolot.cat

secció

MAINADA

menuts! Hola menuts, com esteu? Ui..!! ja ens estem acostant a la recta final d'aquest llarg viatge d'aventures màgiques i de tot tipus d'estats meteorològics . Abans de tot, recordem les dues darreres sortides que hem fet.... Sí, sí pares!!!, ara us posarem al corrent de tot el que vam fer. Si penseu, recordareu que vàrem anar al Santuari del Cos; els pares ens van deixar al Parador de Castellfollit de la Roca, on nosaltres vam carregar les motxilles ben plenes de menjar i aigua i, en pocs minuts, ens vàrem disposar a caminar. A mig camí, vam fer una parada per esmorzar, en un gran prat verd amb meravelloses vistes a la cinglera de Castellfollit; allà, els menuts i menudes ens vam inventar o, millor dir, modificar, el joc de les 10 passades que, en el nostre cas, consistia a fer aquestes deu passades anant menuts contra monitors. Després de tenir la panxa plena i, ja per fi, d'haver-nos tret la mandra de sobre, vàrem seguir caminant. Pel camí algun monitor explicava contes, d'altres observaven les plantes i els bolets que ens anàvem trobant al llarg del camí i algun menut es dedicava a recollir espàrrecs. En arribar al Santuari vam investigar una mica la zona i vam dinar tots plegats. Desprès els monitors, que som una mica saltimbanquis, vam decidir fer unes representacions teatrals, ballar unes danses, ...; una cosa i altra ens van portar a fer un circ de menuts on els nens i nenes i algun monitor ens ensenyaven a fer acrobàcies com la roda, la vertical, la tombarella.... Tot s’ha de dir, els nens són molt més elàstics i flexibles que els monitors. Després d'això i de recollir totes les coses vam anar baixant de la muntanya fins arribar altra vegada al Parador on els pares ens venien a buscar per anar cap a casa. En l'altra sortida, vam anar a Sant Miquel del Mont; per situar-vos, allà sobre l'Hostal del Sol! Era aquell dia que, de bon matí, va ploure tant i tant i que ni monitors ni pares les teníem totes per fer la sortida; finalment, vam prendre la decisió de fer-la . Els pares ens varen deixar a l'Hostal del Sol, i des d'allà, ben carregats amb la capelina i tots els paravents, vàrem començar a caminar; al principi ens va ploure una mica, però ens vam refugiar sota d'uns arbres. Vàrem esmorzar a mig camí i vam jugar i ballar alguna dansa perquè sortís el sol. Tot reprenent el camí, de cop i volta vàrem trobar uns gossos molt grans -eren tan grans..., fins i tot més que algun menut; al principi ens vàrem espantar però vam tenir sort d'algun monitor valent que els va fer fora, i així vàrem poder continuar caminant fins a trobar-nos unes quantes vaques pasturant al mig del camí, com a persones ben educades les varem saludar i finalment varem arribar a dalt a Sant Miquel. Allà ja feia sol!!!; això ens va permetre jugar una estona. Mentre uns ens fèiem massatges, d'altres investigaven la zona on hi ha l'antena; finalment, vàrem dinar tots plegats i, tot seguit, vam emprendre el camí de baixada. Ens vàrem acomiadar de les vaques i dels gossos i vam tornar fins a l'Hostal del Sol a retrobar-nos amb els pares. Buff..., ja veieu, és que ens passen mil i una històries, sort que aquests menuts i menudes son uns valents i valentes i no tenen por de res!

Acampada menuts petits i mitjans i sortida comuna Aquest any el temps no ens va voler acompanyar i la nostra acampada es va convertir més aviat en una tancada a la rectoria de Sant Andreu de la Vola. Tot i això, amb les ganes que teníem tots de passar-nos-ho bé no vam deixar de fer res! Al matí vam arribar i ens vam posar a fer uns tallers maies que ens van quedar molt xulos, tant mòbils com màscares feien molt goig! A la tarda vam tenir una mica de treva i vam poder anar a fer una excursioneta pels voltants. Vam tornar ben xops de saltar per les basses! Una vegada a la casa canviats i amb la roba estesa davant la llar de foc vam sopar i vam ajudar als maies a aturar la fi del món! L’endemà al matí vam fer un joc de pistes i vam poder apren-

secció

Els monitors

MAINADA

Menuts: Neus Albesa, Rut Feixas, Helena Serra i Xesco Bancells Petits: Carla Masó, Sergi Ruiz, Xell Vilanova i Aina Casademont Mitjans: Gerard Milian i Marc Pons Grans: Albert Esquena, Jordi Vila, Marc Pons i Clara Robres Joves: Dani Moreno, Adrià Vila i Sarah Pujol-Galceran

dre moltes coses sobre els maies, com per exemple els seus jocs, qui eren els seus déus i temples sagrats, els aliments que ells van introduir i encara nosaltres mengem... Per acabar vam menjar un arròs boníssim per dinar i els pares ens van venir a buscar, sort que el nivell del riu ja havia baixat i els cotxes van passar sense problemes... ja sabeu que, al CEO, aventures assegurades! Després de les colònies van anar passant els dies fins que a l'1 de juny vam anar a fer la última sortida de la temporada tots junts a Sadernes. Caminant xino-xano vam arribar a la bassa del Citró i allà ens vam quedar. Aquesta vegada sí que es començava a notar la calor de l'estiu i alguns valents es van atrevir a llançar-se a les aigües glaçades del Llierca! D’altres mentrestant exploraven riu amunt o caçaven capgrossos a cabassos! A la tornada el sol es va fer fins i tot massa present i l'últim tros de pista va costar molt de passar... malgrat això tots vam arribar sans i estalvis, a punt per a les colònies de finals de juny!•

barbacoes de Sant Privat on ens esperaven els cotxes dels pares i mares i on segur que més d'un va caure adormit.

Excursió a Sant Valentí Començant per perdre’ns una miqueta per trobar la deixalleria municipal d'Olot i amb dos monitors nous, l'Aina i en Jordi, ens vam disposar a començar una gran caminada fins a St. Valentí. Realment l'excursió no ens va costar gaire, i va ser un dia per gaudir de les vistes magnífiques d'Olot i sobretot de conèixer els nous monitors i molestar-los mentre volien descansar una mica després de dinar. Però bé, després d'intentar fer una guerra de caca de vaca, va ser el moment de posar-nos en marxa cap avall. El que més vam fruir els petits d'aquella excursió, és de ser nens petits com som i posar-nos a tooootes les basses que trobàvem per poder arribar encara fent xip-xap on eren els pares.

Excursió a Joanetes

petits! Excursió al Salt del Sallent Desprès d'uns dies de pluja vam tenir un dissabte assolellat. Ja des del cotxe es veia una imatge poc freqüent, i és que gracies a aquestes pluges, baixava aigua pel salt del Sallent. Un cop vam començar a caminar i desprès d'esmorzar ens vam trobar amb un riu que baixava ple, alimentat per la mateixa aigua del salt. El vam travessar com vam poder, amb algun que altre peu mullat, per seguir la pujada fins a dalt. Desprès d'un ascens amb diverses

parades i d'uns quants “falta gaire?“ vam arribar fins a dalt del salt i vam poder gaudir de les grans vistes que ens oferia. Per si algun pare no ho va notar vam jugar una estona amb l'aigua i desprès d'un bon dinar, i d'estendre uns quants mitjons i sabates per mirar de poder baixar amb els peus secs, vam refer el camí. Encara que la tornada es va fer una mica llarga finalment vam arribar a les www. ceolot. cat

El temps semblava que no acompanyava i només els més agosarats estàvem disposats a pujar fins al Puigsacalm. Les ganes de fer el cim i de les meravelloses vistes que ens esperaven varen fer que, malgrat el vent i les 4 gotes que queien, féssim camí. Tot i així quan va començar a ploure amb més ganes vam haver de tocar retirada i anar a una fageda pròxima on el vent no hi arribava i els grans faigs ens feien de paraigües. Un cop esmorzats no ens va quedar més remei que baixar en direcció a Joanetes. Vam haver de seguir la carretera, plena de llimacs, evitant-la en la mesura del possible per camins que seguien baixant cap al poble. Semblava que el temps millorava però desprès de dinar en unes roques a

prop dels túnels de Bracons va començar a caure calamarsa que ens va fer tapar-nos i córrer fins a l'aixopluc de l'església de Joanetes. Un cop allà i desprès de jugar una estona i de patir 2 calamarsades més (aquesta vegada amb aixopluc) ja van arribar els primers cotxes del pares. 13

secció

MAINADA

Excursió a les gorgues de Sant Aniol Aquesta primavera s’ha presentat plujosa però els dies que surt el sol ja hi ha aquella caloreta que et fa venir ganes d'una cabussada, i si pot ser amb unes aigües tan cristal·lines i fredes (especialment fredes) de Sant Aniol, millor que millor. El dia era serè, i tot i que a mig matí van sortir petites nuvolades, el sol ens va acompanyar gran part del dia i fins i tot alguns ens vam posar crema solar i tot. A causa de la gran quantitat de pluja, el riu baixava més ple que mai i per a creuar la resclosa ens vam haver d'arremangar-nos els pantalons i treure les sabates. Alguns amb aquest petit tast d'aigua ja en van tenir prou; però els altres, els més valents d'entre els valents, no van poder resistir de banyar-se a la gorga del Citró. Allà mateix vam estirar les tovalloles i els que trobàvem l'aigua massa freda ens vam dedicar a caçar capgrossos, fer saltar pedres o senzillament prendre el sol. Desprès d'un bon dinar ja tocava tornar i amb el sol de tronada algun que altre es va penedir de no haver-se remullat però ho va poder fer quan vam haver de travessar el riu més avall de la resclosa. Amb la calor la tornada es va fer llarga però finalment vam arribar al pàrquing de l'hostal de Sadernes on els cotxes ens esperaven per tornar cap a casa.•

mitjans! Com el temps mateix, aquestes darreres sortides han estat un mica passades per aigua i fred; no obstant això, ens ho hem passat d'allò més bé i hem gaudit d'uns paisatges difícils d'oblidar!!! La primera de les sortides la vàrem fer el 6 d'abril a la Serra de Llancers. El dia anterior el temps ja amenaçava, ja que a la tarda el cel es va començar a ennegrir, a Olot aigua i allà dalt .... NEU, MOLTA NEU!!! I tanta i tan imprevista la nevada que no vàrem poder arribar a Coll de Bracons amb el cotxe i vàrem haver de començar l'excursió una mica més avall. A més de la neu a primera hora del matí el dia no semblava gaire alegre, però aviat va començar a sortir una mica el sol entre nuvolades i el paisatge era realment meravellós, d'aquells que se't claven dins i et fan sentir d'allò més bé!!! I de mica en mica caminant com en un conte de fades vam anar fent camí fins a Sant Miquel de Falgars on per sort ja no hi havia neu i ens vàrem poder eixugar una mica, i és que la majoria anàvem xops per culpa de la neu humida. I després d'això una ràpida baixada fins als Hostalets on ens esperaven els pares. I després d'aquesta primera sortida ja arribaven les colònies, aquesta vegada una mica diferents a les habituals ja que no anàvem a una casa de colònies sinó a un terreny d'acampada, a Sant Andreu de la Vola. Fins l'últim moment vam estar pendents de la previsió meteorològica que no era gaire esperançadora però finalment vàrem decidir tirar endavant. I més que un terreny d'acam-

secció

MAINADA

pada semblaven uns aiguamolls! Per sort el terreny disposava de la rectoria de Sant Andreu suficientment gran com per poder fer activitats, passar el temps i dormir tots plegats. Vam començar el dissabte amb un taller en què vam fer alguns objectes dedicats a la cultura maia i és que calia conèixer aquesta cultura per tal d'ajudar a salvar el planeta!!! Un cop ja a la tarda i veient que el temps millorava ens vam posar a caminar i vam fer una petita excursió per estirar una mica les cames i conèixer l'entorn i és que s'ho mereixia. Després d'això, sopar plegats, joc de nit i a dormir tots junts com a bons germans resguardats de la pluja dins la rectoria! L'endemà el dia no es llevava gaire bo però ja fent meravelles per aconseguir conviure i jugar quasi 50 persones dins un espai relativament petit vam fer una gimcana Maia, després un bon dinar tots junts i els pares ja ens venien a recollir! Després d'aquestes originals i magnífiques colònies per fi vam poder gaudir d'un dia de més o menys bon temps i el dissabte 18 de maig ens vam dirigir a Sadernes per enfilar camí cap a Santa Bàrbara. El bosc frondós i verd després de les últimes pluges ens va acompanyar durant el camí de pujada i un cop a dalt i després de les últimes sortides amb mal temps, vam gaudir d'un bon sol al prat de dalt de Santa Bàrbara; això si sempre amenaçats pels llamps i trons que sentíem a prop i que estaven fent patir de valent el grup de petits! Nosaltres però aprofitant la sort vam jugar, prendre el sol, descansar, dinar i finalment vam començar a baixar cap a Oix, de nou entre espessa vegetació fins arribar a destí on els pares ens esperaven. I ja per acabar i aprofitant el dia 1 de juny, com ja cada any dels darrers ens vam reunir els tres grups, menuts, petits i mitjans per anar a fer una remullada a les gorgues de Sadernes. Aquesta vegada esperant una mica més de bon temps ens vam arribar fins a la gorga del Citró a la riera de Sant Aniol, i malgrat que la temperatura era agradable, l'aigua era molt freda. Tot i això no ens va privar als més valents això si de fer una capbussada!!! I res més fins ara, i esperar-vos a tots a les següents, magnífiques, inoblidables colònies finals!•

grans! Bé, com ja sabeu, aquet curs està a punt d'acabar. Enrere deixem sortides de tota mena: fred, vent, boira, calor i també moltes hores compartides amb els companys i monitors, hores i dies en què tots junts hem intercanviat opinions, sentiments, experiències i sobretot companyonia, que és molt important. Ens remuntem a l'excursió del Rocacorba. Aquesta pretenia posar-vos a prova i prepar-vos per a la setmana de ruta que ens venia a sobre. Així, doncs, després de pujar i baixar i tornar a pujar i tornar a baixar i vinga amunt i avall, vàrem completar els 17 quilòmetres. Una bona caminada que va acabar amb un joc d'orientació per als pares que ens havien de venir a recollir. Per sort, finalment i gràcies a les noves tecnologies ens vàrem trobar. Per Setmana Santa el grup de grans del Centre Excursionista vàrem decidir sortir des de Vilanova de Sau per arribar finalment a Olot. L’objectiu d'aquesta sortida era passar uns dies junts i gaudir de la natura, conscienciant els nois i noies de la dificultat de la trawww. ceolot. cat

vessia. També era una de les primeres sortides llargues que fèiem tots junts, amb les motxilles ben carregades a l'esquena. Aquesta sortida va ser una experiència molt bonica per a tots, ja que ens vàrem conèixer una mica més. També vàrem aprendre a compartir, estimar i a ajudar-nos els uns als altres. 1r dia: Sortida de Vilanova de Sau - casa més enllà de Rupit. (On som? Ja queda poc) El nostre primer dia vàrem arribar a Vilanova de Sau on els pares ens van acompanyar. Tot va anar genial i tots anàvem molt contents perquè sabíem que havíem de passar quatre dies junts. La ruta va incloure tots els elements imprescindibles i ja el primer dia va ser una bona aventura: Tot el dia va passar d'allò més tranquil. No obstant, quan ja quedava poc, el camí que seguíem es va començar a fer menys evident i al cap de poc vàrem deduir que no anàvem bé. Estàvem perduts? Depèn del que s’entengui per estar perduts... Sabíem on érem i cap on havíem d'anar; així, doncs, després de creuar un tram de bosc seguint la línia elèctrica, arribàrem a la carretera. Ens separaven 5 Km de la casa. Un cotxe ens va trobar, i ens va ajudar molt amablement. Els que estaven més cansats varen poder gaudir d'un servei de taxi, i la resta vàrem acabar d'arribar a peu. Quan finalment vàrem arribar a Rupit, estàvem cansats perquè havíem fet 22 km. Havia estat el dia més llarg. El sopar ja ens esperava. Estàvem afamats, així que de segui15

secció

MAINADA

da vàrem acabar i cap a dormir que l'endemà ens esperaven uns quants quilòmetres. 2n dia: Casa de Rupit- Refugi de Falgars. (a jugar!) L’endemà, un cop esmorzats, vam continuar la ruta. Anàvem en direcció a Falgars. Arrossegàvem el cansament del dia anterior, però estàvem animats, i jugant i parlant, vàrem cobrir la distància de 10 km i arribàrem al refugi de Falgars on ens esperaven les intendents per fer-nos uns bons macarrons. Abans de sopar vam tenir molt de temps per jugar i divertir-nos. Vam visitar el poble, vam jugar a cartes... Un cop acabats de sopar, la pluja i el mal temps se’ns varen tirar a sobre, i per tant vam fer un joc de nit d'interior molt especial en què tothom s’ho va passar molt bé. 3r dia: Refugi de Falgars- Local Bosc de Tosca (Un canvi inesperat) Un nou dia i un altre repte davant nostre: ens esperaven 14 quilòmetres fins al terreny del Bosc de Tosca, a Les Preses. Va ser un dia de molta pluja, que ens va esguerrar els plans inicials. Teníem la intenció d'acampar en tendes en aquest lloc, però vist que plovia tant i que hi havia el risc de seguir-se mullant tota la nit, vam decidir dormir a l'interior del Local Social del Bosc de Tosca. Un cop més els jocs ens van acompanyar totes les hores que no podíem gaudir a l'aire lliure per culpa del mal temps. Com que era l'última nit, vam fer gresca fins ben tard, sobretot perquè ja havíem fet la feina de caminar: només ens quedaven els 2 quilòmetres fins a l'entrada d'Olot per la Vall d'en Bas.

4rt dia: Local Bosc de Tosca – Olot (Un passeig abans de dinar) Vàrem arribar al B-creck de la Solfa on ens esperava una gran recompensa: UN MAGNÍFIC DINAR. Un cop acabat el dinar, van venir els pares a buscar els seus fills i així vam posar punt i final a aquesta travessia. Sol, cansament, quilòmetres de més, pluja, boira, perduts, improvisant algun camí, caminant de nit, alegries, tristesa, i per davant de tot l'esperit de superació i de muntanya que tots vàreu demostrar. Ningú va dir que seria fàcil, però ajudant-nos, cantant, jugant i caminant vàrem poder arribar a la nostra ciutat: Olot Va ser una experiència inoblidable per a tots els nois i noies i també per als monitors que us vàrem acompanyar. Després d'uns bons i merescuts dies de descans, els més atrevits vàreu anar a fer l'embardissada. 25 quilòmetres! I és que us esteu fent grans per moments Per mala o bona sort. No ho sabrem mai, vàrem haver d'anul· lar una sortida a causa de la neu present a Vallter i després per la previsió de pluja a la Garrotxa. Podíem haver-ho intentat, però després de veure el xàfec que va caure a tota la Garrotxa segur que hauríem arribat a casa ben “empapats”. Diuen que una retirada a temps és una victòria! Així, doncs, va arribar l'última sortida. Una sortida que sempre agrada perquè sol anar acompanyada d'un bany en unes gorgues. I aquesta vegada no va ser diferent. A més, vàrem gaudir d'una guia de primera que després de portar-nos a contemplar unes fantàstiques vistes de la Garrotxa per un costat i el mar per l'altre, ja ben acalorats ens dirigírem a les gorgues. Al principi semblava que costava entrar a l'aigua. No obstant, després que els més valents i valentes fessin els primers passos, varen començar a saltar esquitxos a tord i a dret i tots cap a l'aigua. Ja ben frescos, vàrem acabar d'arribar l'església de Llierca on ens esperaven els pares. Ens veiem aviat!•

secció

MAINADA Respira buidor, percep el silenci. MIra a banda i banda, buscant algun indici de vida, alguna cosa a què aferrar-se, i els troba a ells. Pot sentir les seves rialles, que li semblen sonar a quilòmetres de distància. Sent les seves veus, conegudes de fa molt temps. Les notes que ballen entre les cordes del petit ukelele s'esfumen com els segons que neden entre cada goteta d'aigua, com cada efímera bombolla d'escuma que mor tan bonpunt neix. Els torna a mirar. Ja no són aquelles criatures innocents, però són persones. Grans persones. Persones úniques i realment molt especials. Potser no són tan lluny, potser només és una il·lusió producte de la seva feblesa. S'obliga a aixecarse. L'abracen, li parlen. Potser són molt diferents, però són la seva família, d'això n'està segura.

joves! Hola Jovenalla! Quan llegiu aquest text, ja s’haurà acabat la temporada excursionista 2012/13. Ja haurà passat un altre any en què tots i totes hem gaudit de les sortides dels dissabtes anant amunt i avall per les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany, el Ripollès i Osona. Aquest últim trimestre hem pogut contemplar les magnífiques vistes de la plana d'Osona des de dalt del santuari de Bellmunt; la tradicional Embardissada amb sortida des de Sadernes; i la ruta per les fagedes i el Castell de Milany. Però... ep! Aquí falta alguna cosa! Falta sol, platja, una C-15... Falta la travessia a Menorca! I és que aquesta Setmana Santa, 30 garrotxins aventurers ens vàrem enfilar a dalt d'un vaixell per embarcar-nos cap a Menorca, a fer el GR-223, conegut popularment com el Camí de Cavalls. La nostra ruta va començar a la capital de l'illa, a Maó, després d'unes vuit hores amb vaixell. La nostra intenció era la de fer tres quarts d'illa, uns cent quilòmetres, amb l'ajuda indispensable del servei de càtering professional i universal, BiriguiC15. Varen ser cinc dies intensos, en què les cames i els peus varen treballar de valent per tal de poder assolir el nostre objectiu. Vam poder contemplar magnífics paisatges de costa baixa, penya-

segats, i passejar-nos per corriols i platges plenes de posidònia, que fan que Menorca sigui única i que el seu potencial com a Reserva Natural de la Biosfera per a la UNESCO respongui amb escreix. Cal dir que tots estàvem una mica espantats pel temps que faria, ja que si recordeu, les últimes dues travessies que vàrem fer als Ports de Beseit i al Pedraforca, la pluja, el fred, la boira i la neu ens varen acompanyar gairebé tots els dies. Però per sorpresa i satisfacció de tots, vam tenir uns dies esplèndids! El sol es va imposar sempre, i això es va notar a les cares, braços i cames de tothom, ja que varen tornar un pelet més vermellosos que quan varen marxar. Fins i tot ens vàrem banyar a les aigües cristal·lines del nord i el sud de l'illa, malgrat que la seva temperatura no fos la més adient. Però, és clar, qui no es banya després d'un dia de ruta de 25 quilòmetres i amb calor de ple estiu? Els quatre monitors que us vam acompanyar a Menorca hem estat molt contents de la vostra dinàmica de grup i creiem que tots i totes ens fem grans com a amics. Diuen que quan convius amb algú, és realment quan el coneixes. I la veritat és que sí! Creiem que el grup de Joves som imparables i que podem afrontar qualsevol repte que ens proposem! I si nó mireu què heu escrit vosaltres mateixos d'aquesta travessa a Menorca:

SERVEI A DOMICILI www. ceolot. cat

secció

MAINADA

“Hola amics, Com a escrit especial avui us parlaré de la Travessia que han anat a fer a Menorca el grup de Joves de la Secció de Mainada. Us parlo d'aquesta travessia, perquè tant en Galdric, l'Arnau i Jo, en Biel, hi hem anat i volem compartir aquesta gran experiència! Vam sortir de Barcelona el dilluns a la nit, i desprès d'unes males hores de son per a la majoria dels joves, a causa de la calor de les cabines, vam arribar a Maó. La ruta que ens esperava aquesta setmana constava de 4 durs dies de caminar, un dia de relax per poder assaborir les platges del sud de l'illa, i per últim, la tornada! Les etapes de caminar ens van portat per tot l'oest i nord de l'illa, i el quart dia arribàrem ja al sud, a la cala Turqueta. No van ser pas fluixes, les etapes, ja que la part nord de Menorca és la més salvatge i menys massificada, la travessia es va centrar en aquesta zona, però per tal d'aprofitar el bon temps i poder-nos banyar a les precioses cales del sud, vam serrar les dents fins arribar al sud. Finalment sortiren aproximadament unes etapes de 20,30,27,35 quilòmetres. El que m'agradaria destacar és la bellesa dels paisatges de Menorca. És una illa, que jo no havia visitat mai, i que realment m'ha agradat moltíssim. Per altra banda lloar el gran treball que s'ha fet a Menorca per marcar el traçat del recorregut de la Volta a Menorca, el conegut Camí de Cavalls. Tota la volta a l'illa està molt ben marcada amb uns pals molt bonics que fan que sigui impossible perdre's! Tota la secció va donar totes les seves energies i vam gaudir en grup i amb un ambient genial de les espectaculars vistes de l'illa. L'aigua era freda, però la calor asfixiant i les moltes hores que passàvem al sol, van fer que fos imprescindible banyar-se! Per cert! Aquest any el grup de Joves estem de rècord, altrament dit, on fire! La marxa de les 24 Hores de Muntanya, l'Oriol Massanet va ser el primer membre de la Secció de Mainada en fer tot el recorregut sencer! I a l'Embardissada, en Biel Mossoll va ser el primer a la línia d'arribada! A tots dos, felicitats! I esperem que el curs que ve, puguem donar moltes més bones notícies com aquestes! Els monitors us desitgem un bon estiu i que gaudiu el màxim com pugueu. Una forta abraçada!•

També crec van ser perfectes els nostres estimats monitors, en Dani, l'Adrià, la Sara, i en Gerard. En Dani, la Sara i l'Adrià ens van acompanyar durant les hores de marxa, mentre que en Gerard, amb la seva C-15, es passava tot el dia amunt i avall per tota l'illa, comprant menjar, recollint aigua a les fonts, i a les nits ens preparava uns exquisits menjars, sembre amb primer, segon i postre. I als matins, ens preparava l'esmorzar, a base de magdalenes, croissants, "Nutella" i sucs. Durant les hores de camí, tothom anava al seu ritme ja que no hi havia perill de perdre's i de tant en tant fèiem un reagrupament on menjàvem una mica i sobretot recuperàvem les energies positives per acabar el dia ! Acabar dient que ha estat la millor travessia de Setmana Santa que he fet mai, i per sobre de tots els paisatges que vam veur; amb el que em quedo és amb el meravellós ambient que tenim els joves del CEO som una gran família, i espero que ho siguem per sempre.”

secci贸

MAINADA

Bon estiu a tots

www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ per la Comissió organitzadora

DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT DE SANT FELIU DE PALLEROLS A LA DEVESA El dissabte 1 de desembre tornem a Sant Feliu de Pallerols, disposats a continuar la nostra travessia cap a la Franja de Ponent. Som 39 de colla i ens guia en Lluís Planagumà. A un quart de 9 sortim de l'antiga estació (464 m.), inaugurada l'any 1902 i que va veure el pas dels trens de la línia de Girona a Olot fins al 1969; anem a travessar el riu Brugent i voregem les cases del nucli urbà fins a trobar la carretera que, pel mig de camps ben glaçats, ens condueix a l'Omvert. Més enllà comença la pujada de veritat. El camí de la Salut, massa sovint substituït per dreceres, s’enfila sense treva. Deixem el corriol de la font de Rocalba, a l'esquerra, i el camí del Vallac, a la dreta, i seguim cap al cim del cingle de Rocalba (720 m.), magnífic mirador de Sant Feliu i primera fita de l'etapa.

Santuari del Far (1-XII-12)

A partir del cingle, el nostre itinerari planeja al llarg d'una bona estona. Desfilem per tot un seguit de masies del terme de les Planes d'Hostoles, Carboners, el Quer i el Grèvol, travessem el Barranc i continuem cap a més cases, els Camps, mas Arús i la Rovirota, aquesta darrera més ruïnosa i coberta d'heura. Aviat arribem a la Xoriguera (660 m.), masia molt ben conservada; esmorzem a la seva vora. Més enllà de la casa, el camí torna a pujar, ara pel mig del bosc. Al cap d'una bona estona anem a trobar el que ve de Sant Martí Sacalm i tot seguit ens enfilem pel magnífic grau de Santa Anna, que ens permet superar la cinglera del Far. Entrem al terme de Susqueda, de la comarca de la Selva, i arribem a la capella

bicistarres@telefonica.net 20

de Santa Anna, construcció popular consagrada l'any 1498, ben cuidada. Agrupem la colla i seguim per carretera cap al proper santuari del Far (1123 m.), fita rellevant de la travessia. El santuari del Far fou edificat en un replà molt dominant i envoltat de cingleres, que recorden la proa d'un vaixell. Documentat l'any 1269, els seus edificis són fruit de successives reconstruccions, que van dels segles XV al XIX. Pertany al bisbat de Vic. Abandonat al llarg de la segona meitat de la dècada dels seixanta, l'any 1970 fou rehabilitat i actualment és molt concorregut. Hi fem una breu aturada, amb beguda inclosa, i gaudim a pleret del magnífic panorama; el dia és esplèndid. Sortim del santuari pel camí que voreja la imponent cinglera. Trepitgem un parell de dits de neu, caiguda la setmana anterior, anem a la Trona, magnífic mirador dels cingles i de tot el veïnat de Fornils, i seguim cap al grau de Cabrafiga, que deixem a l'esquerra. Més enllà entrem en terrenys de pastura. Tot un seguit de masies, l'Argelagós, les Vinyes, el Solanot i l'Om de Gallissana, guaiten el nostre pas fugisser. Deixem de costat el grau del Goleró, travessem la riera de l'Om, gairebé eixuta, i anem a trobar una carretera, que seguim cap a l'esquerra. El tram que acabem d'encetar, ja en terres de la comarca d'Osona, és molt panoràmic, amb contínues balconades sobre els cingles del Far. Passem pel pla dels Llancers o de Camp-sal'Arca, topònim que recorda la pretèrita existència d'un dolmen, destruït fa un segle, i anem a la cinglera de la Casadevall. Deixem el grau del mateix nom, a l'esquerra, i la carretera que dóna accés a la casa, a la dreta. Més avall creuem el modest rec del Ripol i seguim cap a can Miquel. S’acosta l'hora de dinar i procurem mantenir un bon ritme, en uns paratges on l'itinerari no té pèrdua. Deixem a la dreta la carretera de Castellet i baixem a travessar el torrent de Gravet, just per sobre d'un bonic salt. Passem als peus del castell de l'Envestida, sorprenent conjunt natural, travessem el quintà de Pujolràs, masia ruïnosa, deixem a l'esquerra el grau de la Donada i anem al mirador del salt de Sallent (750 m.). Després de contemplar l'espectacular i cabalós salt, de 120 metres d'altura, fem un bon àpat i la fotografia de grup. A un quart de 5 tornem al nostre itinerari. Deixem de costat el salt, travessem el torrent dels Esclops, passem a la vora de les ruïnes de la casa del Sallent i anem a la font de la Pomareda. Voregem un dels trams més bonics de la riera de Rupit, contemplem els salts del Tornall i del molí del Rodó, creuem el torrent del Saltiri, passem per la balma de can Pedretes i entrem al poble de Rupit

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Salt de Sallent (1-XII-12)

(848 m.). Hi fem una breu aturada, ben aprofitada per molts. Rupit és el cap d'un municipi de poc més de tres-cents habitants, format l'any 1977 per l'agrupació dels termes de dos pobles, Rupit i Pruit, nom oficial de l'actual municipi. Malgrat la riquesa natural de l'entorn, el turisme deu ser la seva principal activitat econòmica. L’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, és d'estil Renaixement, del segle XVII. El seu altar barroc procedeix de l'església de Sant Esteve d'Olot. Les restes del castell són minses. Rupit és un dels llocs més emblemàtics d'una singular comarca natural, el Collsacabra. Sortim de Rupit pel carrer del Fossar, el més típic, força costerut. Al capdamunt segueix un bon camí, que ens permet contemplar el reduït nucli urbà amb l'enllumenat encès. Més enllà trobem una carretera que ens porta a Corriol, magnífica masia, i a la Fontana, majestuosa casa d'esplai construïda fa nou dècades. Les rodegem i seguim per la carretera, plena de basses, fins a la Devesa (995 m.), deixant de costat altres dues imponents masies, la Casassa i Llorà. Ens espera una nit gèlida, però gaudirem de les confortables instal·lacions de l'hostal de la Devesa, amb un bon sopar i victòria del Barça inclosos. Demà serà un altre dia! Kim Agustí

CEO 06-2013 REBAJAS:Mise en page 1

21/6/13

13:36

Página 1

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ

DE LA DEVESA A LA VOLA 2 de desembre de 2012 Ahir vam sortir de la Garrotxa i avui ens hem despertat a la comarca d'Osona. Quin dormir més planer! L’enyorança dels moments viscuts es contraposa amb la il·lusió d'un altre dia per davant que empeny a sortir del llit. Ens retrobem tots els companys a taula, davant d'un esmorzar generós. Les motxilles ben abillades resten al terra de la porta forana de l'hostal. Un sol radiant d'hivern neix a la Mediterrània i remunta el cel blau del Collsacabra. Una remor suau de converses ens esperen i frisen per partir. Agraïm a la Carmina el tracte rebut i posem en dansa la quarta etapa que ens ha de portar a la Franja de Ponent. Avui marxem de l'Hostal de la Devesa i ens encarrilem cap al veïnat de la Vola. Comencem a moure’ns a passos iguals. Són 2/4 i mig de 9 d'un matí de diumenge fred però assolellat. La carretera C-153 és tota per nosaltres. Ocupem tota l'amplària de la via. Durant els cinc minuts que l'hem trepitjada no ha passat cap vehicle. La deixem aviat per girar a la dreta, per la carretera veïnal que ens portaria a Pujolriu i Falgars. Davant nostre el gegantí cingle d'Aiats, genet que cavalca majestuós i que exerceix un domini absolut sobre l'altiplà. Que agradable és caminar per aquests paratges de formes suaus, on l'home ha sabut conviure en simbiosi amb la natura,respectuosament. Ens trobem, doncs, envoltats d'un espai geomètric amb prats de pastura a banda i banda del camí. El grup s’allarga fruit d'un relaxament comprensible, però, ara toca reagrupar la tropa. Girem cap a la nostra esquerra. Som al Coll de Pruit i hem de deixar el quitrà de la carretera per enfilar-nos per un llom que ha estat ben esquilat per un ramat d'ovins. Ens enfilem al Puig d'Afra (1076 m). Davant nostre se’ns desplega una vista panoràmica excel·lent : a primer terme, la masia de La Garganta i la Serra; els masos de Quatrecases i Pujolriu, més endins esperxat dalt de la cinglera, el poblat medieval de Falgars amb l'església de Sant Pere del segle XI, que treu el bec per davant del Puigsacalm i les Agulles. Dessota, la Vall d'en Bas que ens condueix visualment fins a Olot; i si mirem més amunt, veurem també a l'horitzó el Costabona i a la seva dreta el nostre estimat massís del Canigó. No podem badar més. Avui el camí és un mirador constant i és gairebé ¼ de 10. Tenim taula encarregada per al dinar. Els primers ja marxen decidits, envoltats de roures, boixos i faigs cap al Collet de Pixanúvies. - Caram, quin nom més curiós! I els de darrere, que no vénen?. Quina colla d'encantats, els haurem de fer un xiulet! A la carena de la Serra de Mateus gaudim d'un caminar tranquil i unes vistes excepcionals. No parem de girar el cap mentre

Puig d'Afra (2-XII-12)

caminem ; una estoneta a la dreta, on les aigües deriven cap al Fluvià i ens encantem mirant Sant Miquel de Castelló i una estoneta a l'esquerra, on els recs del Sot de l'Artiga i el Sot del Faig Gros les porten cap al Ter i contemplem el Puig del Bac i el Montcau i l'església de Sant Andreu de Pruit. Deixem enrere el Turó de Santa Cristina per anar a trobar l'antic camí ral de Vic a Olot, que remunta en el Grau Xic des de la casa de la Serra. Caminem per sobre l'empedrat de l'Alou, un tram d'uns 60 m amb talús de pedra seca i restes de guarda-rodes. Arribem a ¼ d'onze al Pla de Bertajol. Som als peus de l'imponent cingle d'Aiats. Un paratge que a molts de nosaltres ens fa recordar el bon esmorzar de la XXXIII Lletissonada. El grup s’ha tornat a estirar, parem uns cinc minuts per retrobar-nos. Continuem tot seguit pel mateix camí que van seguir els de la G.E.C.A el 6 de maig. Pugem 30 m. per uns marges a buscar el corriol que prové de la casa de Comajoan, a peu de cinglera. Més endavant passarem per una portellera que separa les propietats de Can Bosch (Osona) i Pujolríu (Garrotxa). Cinc minuts més i girem a l'esquerra, deixem un camí planer que ens portava als Sangles i ens enfilem per un de molt dret que ens accelera el cor i ens atura les converses. Agraïm efusivament l'ajut dels boixos i els faigs que molt amablement ens han donat la mà per pujar fins al Coll Sabastida! Deixem a la nostra dreta el Puig Sabastida i ens encarem cap al Sud per un camí que ressegueix el caire. Amb una curta grimpa-

CO L · L A B O

L'Osca de Cabrera (2-XII-12)

da assolim el punt més alt de l'excursió, el dalt d'Aiats (1312 m.), que gairebé passa desapercebut per la majoria de nosaltres davant el que se’ns ofereix tot seguit: una balcona de somni en un dia d'una llum excel·lent. Ens trobem al damunt dels cingles d'Aiats, un altar esculpit per la natura. Davant la magnificència del moment, se’ns disposa als nostres peus una catifa blanca de neu i els boixos que, agraïts de la visita, ens acaronen en passar. L’espectacle d'una panoràmica desmesurada ens colpeix. Hi ha balcons de totes mides encarats a llevant: el pla del Collsacabra als nostres peus, i al fons, més enllà albirem trams de camí fet en altres jornades d'aquesta travessa: la vall de Cogolls, el Puig Rodó de les Medes, el Puigsallança, Finestres, el Puig de Capell, el Montner, Rocacorba,.. Resseguint la cinglera, la perspectiva s’estira i gira cap al sud: el senyor Montseny ens observa, amb les Agudes i el seu Matagalls enfarinat. Un tènue mantell blanc amb terbolina embolcalla la llera del Ter i s’estén a la plana de Vic. Allunyada, la serra de Montserrat i a ponent s’entreveuen Rasos de Peguera i la Serra d'Ensija. En el Pla Xic, hom resta embadalit per la bellesa del paratge. Aquest és el punt de trobada i el lloc escollit per a la fotografia de grup. Dessota, la gegantina teulada a dos vents de la gran casa de Comajoan, masia del segle XVIII amb referències del s.XII i que es troba encarada cap a migdia. A prop, la capella dedicada a Sant Gil. Les mestresses del Santuari de Cabrera ja ens esperen per dinar. Continuem el camí resseguint el cingle cap al nord per les Cabanes d'Aiats, antic espai de conreu per patates de planter. Baixem cap al petit coll de Bram i envoltem per la dreta el Puig del Llop fins al collet de Cabrera. Són un quart de dues i l'arròs a la cassola està a punt per fer la xup xup . Caram, que enlairat que es troba el Santuari de Cabrera! Triem aquesta vegada pujar per les Escales, aquest dia net i clar ens hi convida. Mirem enrere i guaitem el llom vinclat de l'Agullola de la Tuta. Apa som-hi, que l'estómac ja es queixa! Són 2/4 de dues, i arribem a l'emblanquinat Santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Del grup només en queden les escorrialles, s’ha dissolt en un tres i no res. Uns quants, bocabadats amb el màgic www. ceolot. cat

RA C I Ó

Pedraforca, observant el Santuari de Bellmunt i el veïnat de Sant Julià de Cabrera. D’altres ja són al castell de Cabrera per eixamplar l'escenari cap al nord-est. Els devots i encuriosits són a l'interior del Santuari i la resta, empesos per la flaire, són a l'hostal, ja asseguts a taula. Ens hi hem estat gairebé fins a les 4. Caram, qué bé que va, anar d'excursió i ser servits Sant Andreu de la Vola (2-XII-12) amb un bon àpat! La tarda no desmereix gens la jornada. El sol continua lluent. Aquesta vegada s’encara cap a ponent, i ens il·lumina la Serra de Cabrera. Continuem fent camí, però... on ens porta el vocal?...per on passarem? La cinglera s’estreny i nosaltres no som escaladors! Encara que no ho sembli, per l'Osca, trobem un camí esgarrapat a la pedra amb graons metàl·lics i un tub que ens fa de barana per superar el tram. No es perillós, però s’ha d'estar atent. Tot seguit el camí millora. Estem envoltats de boixos. Fem una aturada a la interessant Font del Pla del Prat. En Ramon ens fa parar esment en el fet que l'aigua brolla tot i que la deu es troba a la part més alta de la Serra de Cabrera. Lentament anem desembarcant d'aquest enorme vaixell del Collsacabra. Davallem per la Serrica observant l'elegant proa de la nau. Els primers a arribar al Collet de Cal Vidrier guaitem com van sorgint la resta de companys d'aquest últim tobogan d'espiral que ens llança al pla de la pista. Són les cinc en punt de la tarda i hem baixat 325 m. Fem recompte i no falta ningú. Marxem cap a la dreta pel Pla de la Parra. Seguim la pista pel Serrat de la Cadena amb lleugera davallada. S’ensuma el final de la jornada i el camí s’eixampla. Una llum de tarda clara i neta defineix el paisatge: els perfils de les muntanyes amb els seus contorns ondulats i els doblecs del brancatge dels roures. En el Pla de les Enfores, deixem la pista que ens duria al Güell i girem a l'esquerra. Seguint pel caire del serrat que davalla cap al Veïnat de Baix de la Vola. El sol pausadament s’ajup i ens enlluerna. Més endavant, un corriol força amagat ens portarà finalment a l'església de Sant Andreu de la Vola que s’alça altiva i obstinada davant l'esdevenir del temps. Són les 6 de la tarda i la llum del crepuscle s’aferra a l'horitzó per revelar-nos la bellesa de l'entorn. Només ens resta caminar 35 minuts fins al Veïnat de Dalt per retrobar-nos amb la modernitat i travessar la nova carretera del túnel de Bracons. Esperarem satisfets l'arribada de l'autocar, recollits del fred del capvespre, a l'interior de l'edifici de serveis. En la complicitat de l'instant es traspua la il·lusió per les properes etapes que vindran i que ens han d'encaminar cap a la Franja de Ponent. Narcís Puigvert i Codina 23

RA C CO L · L A B O

IÓ

DE LA VOLA A BORGONYÀ

Santuari de Bellmunt (20-I-13)

Gener del 2013 enllà, amb el propòsit de seguir el camí de Banyoles a la Franja, vam arribar amb autocar al veïnat de Dalt de la Vola, on passa la carretera que puja a la Collada de Bracons. Cuejava una famèlica pertorbació que ens va obligar a abrigar-nos un mínim, i encetàrem el camí en ascens cap a Collsaplana, primer per una pista d'aire boscatà tal com anirien essent les que vam trepitjar durant el recorregut, més amunt per sender. Superats els antics conreus de Collsaplana, vam encararnos, ja més planers, cap a la creu de la Salgueda, que ens feia de porta d'entrada a l'obaga. Podíem veure la casa del mateix nom on hauríem anat si no haguéssim deixat la pista. Però, ep!, hi ha gana. La mullena no convidava gaire a seure pels marges aterrats, però vam parar a esmorzar entre asseguts i drets. El camí, ara, s’aplanava sobre la catifa de les fulles del faig del recòndit vessant de la Salgueda. Aquell dia no era pas precisament gaire lluïda, però, com a mínim tapava el fang. Un bocinet de descens per un dreturer corriol entre pistes amenaçava, i sovint aconseguia, d'emmarronar els caminants amb algun cop de cul. Una miniaventura. Si hagués estat eixut no el recordaríem. Vam continuar per pistes i senders fins a l'Espaulella, casa que es troba en un collet per sobre del Ges. Vam seguir una pista que travessa el riu i que, en un principi, s’enfila al vessant de la muntanya de Bellmunt. La vàrem deixar on pren a Vidrà, i vam seguir un camí cap a la Tosca de Degollats. No baixava aigua ja que la pluja havia estat minça. La imatge guanya molt 24

quan despenja l'aigua del rec qui hi aboca. Tot i així la mateixa tosca ja té la seva presència. Seguírem fins molt a prop de la Vall. Iniciàrem la pujada ferma per un sender a l'obaga que mena al Serrat dels Cristians Vells, i aquest Serrat fins al peu del cimbell on hi ha el Santuari de Bellmunt. Seguint la carretera i una drecera aviat arribàrem a dalt. La colla es va dividir en dues per dinar, ja que hi havia l'opció de fer-ho d'hostal o portar-se’l. Quan la subcolla de l'hostal es varen adonar que no comptava amb presència femenina, es va suplicar i oferir, però la taula quedà íntegrament del gènere masculí. Mentre dinàvem la boira anava donant pas al cel blau a satisfacció general Tenint en compte que els dies eren curts vam decidir de sortir a les Fotos: Kim Agustí 3. Però:“ara poseu-vos aquí; ara, allà; espereu, que hi ha una altra màquina” En fi ¾ de 4. Marxàrem del Santuari per Sarreganyada, carena alterosa però on s’ha de sortir a les espieres per veure panoràmica; entorn agradós, i camí no sempre còmode. Suavitzàrem el fort pendent que hi ha entre el collet de la Bauma d'en Micó i el coll de les Gargantes amb una breu llaçada per la fageda amb vistes de la vertical paret que aguanta la Serra Cogulera a l'altra banda. Del Coll de les Gargantes, per un digne sender, vam baixar a les ruïnes de les Valls. Després de creuar pastures de tartera i el torrent de Saderra, seguírem una pista en lleuger ascens. Al passar dessota del Turó dels Tres Batlles se’ns convertí en sender. El llostre ja ho anava envaint tot. De fet, ja sabíem que el temps era bo, però ens faltava temps. Es tractava de gaudir de la màgia del capvespre. Passàrem el collet de Comadebó. El turó de Comadebó el vam passar pel costat, a excepció d'alguns intrèpids que pujaren els 30 metres a assaborir una vista nocturna d'Osona. Vam seguir pista avall i la llum de la lluna va ser suficient per seguir el caminet que porta a la part alta de Borgonyà. Alguns varen aprofitar per fer un tom a peu d'església i les fotos corresponents. Pel poble d'origen colonial vam baixar al davant de la fàbrica on ens esperava l'autocar. Fageda (20-I-13)

Ramon Feixas

CO L · L A B O

RA C I Ó

DE BORGONYÀ A ALPENS Al llindar ( a nivell de natura) de la generosa primavera d'aquest any, reprenent el camí que havíem deixat al davant de la fàbrica de Borgonyà, vam encetar un dia esplèndid per continuar vers la terra on han canviat el nom a la llengua per demostrar grotesca pertinença. Vam baixar a la riba esquerra del Ter i seguir entre el seu curs i un rengle de vivendes tipus colonial. També teníem la via que arriba a privar la continuïtat d'aquella agradosa avinguda. Un forat suficient permet passar per sota. El terreny exigeix, en aquest punt, enfilar-se, si es vol seguir riba amunt. Nosaltres ho vam fer per un cairell dreturer fins a trobar el camí (sender vora el Ter procedent de la part alta de Borgonyà) que nosaltres recordàvem d'un vespre de mitja lluna quan a les 6 es fa fosc. En aquesta ocasió no tindríem aquest ingredient. Veiérem la fàbrica Mambla a baix i l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia a l'altra banda. Enllà tornàrem a travessar la via . Seguírem entre la via i el riu fins prop de l'Hostalot, i li donàrem l'esquena definitivament. Aparegué un altre conducte substanciós d'aquella vall que s’havia de traspassar: l'autovia. També ho férem per dessota i vàrem seguir una pista entre conreus. El Ter el vàrem travessar (com se sol fer) per sobre un pont que hi ha a la gira d'un pronunciat meandre, prop de l'Hostal de Bajalou. Vàrem pujar en aquest Hostal on va haver-hi consens per esmorzar. Vam aprofitar per fer una visita al Pont Romànic. La bardissa no els ho va posar fàcil als fotògrafs que sols es pogueren emportar la imatge del pont.

ramadets. Pasem Gallifa i una molt breu parada a l'ermita de Sant Miquel. Creuem el portal envejats per un parell de mulats que no ho poden fer. Per pista pugem al Collet de la Mitja Lluna. Més amunt voregem un camp per incorporar-nos al GR3 que ens menarà fins al Santuari dels Munts, no sense exigir-nos una lleu suada. A dalt, el pati de llevant és una miranda amb els seus panells, és habitual la concurrència a gaudir de l'esplet paisatgístic. Sol passar el diumenge abans del migdia quan la Mare de Déu gaudeix de la devoció d'uns fidels molt acollidors, i en aquest cas, bons cantaires. Nosaltres, però, teníem prevista una cerimònia més mundana, que és la del dinar. Com en l'etapa anterior, hi hagué qui es portava la manduca i qui només l'havia encarregat. La secció femenina en aquest cas cedí 3 representants a la taula del restaurant, que foren molt ben integrades. Toquen les fotos de rigor, també cerimonioses i avall s’ha dit.

Santuari dels Munts (14-IV-13)

Riu Ter (14-IV-13)

Marxàrem prop del torrent de Bajalou pels seus reculls. Més amunt travessàrem la carretera que mena a l'abocador i per un llomet esplèndid ens acostàrem a la casa de la Portella amb la seva varietat d'animalons. A partir d'aquest punt el camí ja va ser més bosquetà. Aviat trobàrem una ossera que avisa de la plaga de voltors que hi ha en aquell indret: una de les desmesures que s’imposen en nom de la protecció del medi. En amunt ja en vàrem anar veient. Una curta pujada sense gaires revolts ens acosta a la Serra de Bescanó. La seguim en amunt. És esquerpa, però no difícil. Requereix atenció en un parell de punts. Hi ha alguna balconada generosa en vistes. Un cop a dalt, prats de pastures segueixen cap a l'Oest. El bestiar de Gallifa hi pastura fent petits www. ceolot. cat

A la poca estona es desprèn una antiga pista que combinada amb un sender de vora filat fa de drecera alternativa a l'asfaltat fins al collet de Sant Agustí. Hi ha el restaurant i la cruïlla distribuïdora de comunicació a diversos pobles del Lluçanès. Nosaltres seguim cap al nord per una pista que s’anirà decantant cap a l'Oest, el nostre referent. El barri de l'Alou el passem festejats pels gossos del lloc. El nostre vial continua fins a trobar l'asfalt en tram carener. Vam fer una petita marrada en referència al sender a seguir, per visitar l'ermita de Sant Pau de Colomer. De nou al sender vam fer el puja-baixa. Abans de trepitjar asfalt la meva idea era de seguir la pista que s’incorpora al poble per la part sud, però varem veure l'abeurador humà a dalt i ens engrescàrem a pujar per l'antic quintà. Uns nens que hi havia als gronxadors van fer festa en veure’ns pujar per allà, i es prestaren a fer-nos de guia. Total que, a part una mica de vergonya per al vocal, i part del grup que optà per l'asfalt, la cosa es va acabar animadament. Un avís al conductor que ens esperava més amunt del bar i donem com a assolida la fita de la travessia en aquest enlairat poble del Lluçanès de bon contorn quant a senderisme. Ramon Feixas 25

RA C CO L · L A B O

IÓ

Horaris de la travessia De Sant Feliu de Pallerols al cingle de Rocalba, 3h 26 min. la Xoriguera, el grau de Santa Anna i el santuari del Far Del Far al mirador del salt del Sallent

2h 04 min.

Del mirador al poble de Rupit i la Devesa

1h 41 min.

De la Devesa al puig d'Afra, la serra Mateus i el 2h 03 min. mirador del pla d'Aiats Del pla d'Aiats al coll de Bram i el santuari de 51 min. Cabrera De Cabrera al collet de cal Vidrier, Sant Andreu de 2h 33 min. la Vola i l'edifici de serveis del túnel de Bracons Del veïnat de Dalt de la Vola a la creu de Salgueda, 2h 21 min. l'Espaulella i la Vall De la Vall al santuari de Bellmunt

1h 12 min.

De Bellmunt al collet de les Gargantes, les Valls, 3h 03 min. el turó de Comadebó i Borgonyà De Borgonyà al pla de l'Espona i Bajalou

1h 15 min.

De Bajalou a la serra de Bescanó, Sant Miquel de 2h 44 min. Gallifa i el santuari dels Munts Dels Munts a l'Alou, Sant Pau del Colomer i 2h 07 min. Alpens

Arribada a Alpens (14-IV-13)

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE MIRANDA DE EBRO - HARO Dissabte, 19 de juny de 2010. Anem a esmorzar en un bar de la plaça, avui hi ha mercat i ens ve de camí passar-hi; hi ha molt de producte d'horta. El camí entra al nucli antic fins a la plaça de l'església, on al davant hi ha el “Museo del Torreón”, secció d'art modern, continuem fins a un esplèndid mirador de la plana amb vinyes pertot arreu i algun motet d'horta que li dóna un especial encant. Baixem del mirador i enfilem la sortida del poble en direcció al cementiri. Aquesta població que deixem i que compta amb 11.700

TRETZENA ETAPA aquesta en les lluites contra el seu ex-marit el rei aragonès Alfons I d'Aragó sobre l'any 1110. Alfons VIII va concedir fur a Haro, el 15 maig 1187, aconseguit per mediació de Diego López II d'Haro, i que seria confirmat en 1254 per Alfonso X “el savi”. Alfons VIII també va concedir un fur específic als nombrosos jueus de l'aljama Jarrera. Com podem comprovar una vila plena d'història, només apuntar que també va ésser víctima de la fil·loxera entre 1901 i 1902 que va afectar totes les vinyes de la ciutat, provocant la substitució o la implantació d'empelts amb varietats de vinya resistents a la plaga.

Plaça de Briones.

Església Briones

habitants surt per primera vegada documentada el 1040, en un document del rei navarrès García Sánchez III de Navarra “el de Nájera” en què la donava a la seva dona Estefania de Foix, mitjançant la carta d'arres, “Bilibium cum Far”. De 1063 és el primer document on es cita la presència de jueus a la vila. Pertany a una donació de Sancho Garcés IV de Navarra al bisbe d'Àlaba don Nuño. La vila va ser donada per Alfonso VI de Castella a Diego López I d'Haro, 15è senyor de Biscaia des 1093, reafirmant la seva possessió Donya Urraca de Lleó i Castella filla d'Alfonso VI per l'ajuda que va prestar

www. ceolot. cat

Bé, tornem al camí; una vegada superat el cementiri enfilem per la carretera vella amb suau pujada fins al “Cerro de San Pelayo” bones vistes sobre el recorregut del riu i ja som a les envistes de la població de Gimileo d'uns 170 habitants; la travessa el riu Zamaca, un afluent del marge dret de l'Ebre. Té una font a la plaça. Ara caminem al costat d'un “Calvario” envoltats de vinyes; deixem l'ermita del “Calvario” que està més enlairada i prosseguim, cal travessar el torrent del “Pozo” i entrem en una zona catalogada pel govern de La Rioja com a “Huerta tradicional”, zona de conreus molt ben cuidada. El camí és planer i al nostre davant s’alça la població de Briones, el GR només la voreja, però com que anem bé de temps, ja que l'etapa d'avui només és d'uns 15 kms, decidim deixar el traçat i pujar a la població. Aquesta població de Briones compta amb 875 habitants,

RA C CO L · L A B O

IÓ

Briones.

El trobador (Briones).

té un nucli antic important que està catalogat com a Bé d'Interès Cultural, en la categoria de conjunt Històric. L’església de nostra Senyora de l'Assumpció fou construïda al segle XVI, de fàbrica de carreus, segons l'estil gòtic isabelí. Té tres naus, va ser declarada Bé d'Interès Cultural en la categoria de Monument el 4 de setembre de 1981. També ha agafat fama popular perquè fou l'escenari on es rodaren els exteriors de la sèrie de Televisió Espanyola ”Gran Reserva”. Quina no fou la nostra sorpresa en adonar-nos que estaven de festa, feien una commemoració medieval, les “Jornadas Medievales”, festa declarada d'Interès Turístic Regional; a mesura que enfilem la pujada al poble començàrem a veure blasons penjats als carrers i persones abillades amb vestimentes típiques encaminant-se a la plaça; els carrers més propers ja tenien certa activitat festiva i els portals de les cases tot decorats d'utensilis típics, així com demostracions d'oficis antics, també un trobador que tocant una mena de violí de tres cordes (podria tractar-se d'un instrument antic anomenat “Rabel”), recitava romanços més o menys picarescos dedicats amb segones majoritàriament a les noies que l'escoltaven; d'altres amb mostres de puntes al coixí o de ganxet, tanmateix tot molt animat, en un local, els baixos d'un equipament municipal podem deixar les motxilles i ens dediquem a gaudir de la festa; també hi ha un grup folklòric de Txèquia i unes ballarines que fan la “dansa del ventre”. Les esglésies sóm obertes i podem visitar-les amb tranquil·litat. Des de la Torre del castell una bona panoràmica ens mosta el camí que falta fins acabar l'etapa tot admirant la corba de l'Ebre, la “Curva de Briones”.

A la plaça hi tenen muntat un entarimat on actuen els Txecs i les ballarines, així com la recreació d'una taverna nomenada “Mesón Berones” on servien menjars típics, en especial l'anomena’t “Preñadito” (llesques de pa de barra amb “morcilla”, truita i/o xoriço) la “Cazuelita”, “Tortilla entera”, “Sopa de ajo” i tota mena d'entrepans, i per beure vi de la contrada, autèntic Rioja, també tenien altres begudes, però no en despatxaren gaires. Ens quedem a dinar allà ja que valia la pena aprofitar-ho. A tota la plaça han disposat de barrils a mena de taules i barrilets a mena de seients. Està tot molt animat. Hem arribat a Briones a la una i en marxem a dos quarts de cinc. Bé, reemprenem la caminada fins a San Vicente de la Sonsierra tot resseguint la muralla de Briones envoltats d'hortes i vinyes, al davant les muntanyes de la serralada de Toloño (en basc Toloñoko mendilerroa) que forma part de la cadena muntanyenca de la Serra de Cantàbria. S’estén d'oest a est, elevant-se des de les ribes de l'Ebre Vinyes.

CO L · L A B O

en la seva entrada a La Rioja per la zona denominada “las Conchas de Haro” a 445 msnm, ascendint sobre terres alabeses separant la Rioja Alabesa de la resta d'Àlaba, per tornar a entrar a La Rioja fins al port de Rivas de Tereso a 945 msnm, sent la màxima cimera el puig de Toloño, a 1271 msnm. Destaca pel seu relleu escarpat i rocós en el Briones. seu vessant sud i per les seves extenses fagedes al vessant nord. Sortim a la carretera LR-210 que només travessem, seguim caminant entremig de cereals i més vinyes fins a retornar a la carretera on un sobtat revolt a l'esquerra ens fa baixar fins al pont medieval; una vegada creuat comença una forta pujada que per carretera ens porta a la població de San Vicente de la Sonsierra, població de 1.100 habitants.

RA C I Ó

més, va construir un pont fortificat que fou destruït per una riuada el 1775. El 6 gener 1172 Sancho VI de Navarra concedeix el fur de Laguardia a San Vicente. El seu fill Sançho VII de Navarra el 1194 va aixecar el castell i emmurallar la zona. Durant el segle XIII van ser abundants les lluites amb el proper castell de Briones. En 1367 es va veure embolicada en la guerra entre Pedro I el Cruel i Enrique de Trastámara. Les tropes d'Enrique, en no poder fer-se amb el

Plaça de San Vicente de la Sonsiera.

castell, van incendiar els llogarets de San Vicente a excepció de Ábalos. Al final del conflicte el llogaret va quedar en mans navarreses. A causa de la resistència dels habitants de la zona davant les tropes d'Enrique de Trastàmara, Carlos II de Navarra va concedir noblesa als seus habitants i als seus descendents. Al segle XV les lluites van continuar i Pedro Fernández de Velasco va atacar San Vicente. Actualment el castell està en ruïnes i moltes construccions medievals també. Aquesta població també és famosa perquè per Setmana Santa és quan hi ha “Los Picaos”; es tracta de l'única manifestació de penitència en què és present la flagel·lació, una pràctica freqüent a molts llocs fins al segle XVIII. Malgrat el pas del temps i de les prohibicions, aquest ritual ha estat viu al poble. Durant el re-

Gimileo.

Existeixen assentaments a la zona des de la prehistòria com testifiquen el dolmen neolític de la Cascaja o el poblat de la Nava datat a l'edat de Ferro. Al costat de l'ermita de Santa Maria de la Piscina hi va haver un poblat anterior al segle X (com demostren les tombes trobades en restaurar l'ermita). En el territori de San Vicente van existir nombrosos poblaments al voltant d'un petit temple, que constituïen els seus llogarets, com és el cas de San Martín de Sonsierra, San Juan, San Pablo, San Pelayo, San Doroño, San Román, Hornillos, Orzales, Artajona, Pangua, Santiago, Mutilluri, Peciña, Ribas i Ábalos (va ser aquest llogaret de San Vicente fins 1653 quan el Comte de Castilnovo la va independitzar). La primera referència escrita data del segle IX i s’hi citen els reis navarresos. Sancho Garcés III va donar San Vicente i les seves propietats al monestir de Leyre en 1014, pertanyent a aquest fins al segle XIV. A www. ceolot. cat

Briones. 29

RA C CO L · L A B O

San Vicente de la Sonsierra.

Haro.

corregut, els “disciplinantes” o penitents, vestits amb un hàbit de color blanc, s’assoten l'esquena amb cordons d'espart durant un màxim d'uns vint minuts, té lloc el Dijous Sant durant la processó del Sant Sopar (19,30h) i a la de l'Hora Santa (23 h), el Divendres Sant desprès del Viacrucis (sobre les 11,30) i a la processó del Sant Enterrament (20.30h). També per la Creu de Maig, 3 de maig o si no el diumenge següent desprès del Viacrucis (18h). I per la Creu de Setembre, el 14 de setembre o si no el diumenge següent (18h). El 17 de febrer de 2005 el “Ministerio de Industria, Turismo y Comercio” els va concedir el títol de “Fiesta de Interés Turístico Nacional” per les celebrades durant la Setmana Santa. Arribats a la població, ens encaminem a l'Hotel San Vicente, C/ Remedios, 35 . Tels. 941 308 062 / 987 562 759, també només

allotjament 36 euros l'habitació. Reposem una estona i sortim a buscar un lloc per sopar; no trobem res, només un bar-cafetería una mica xic i un restaurant molt més xic, que està tancat i ens diuen que fins a les 11 no solen obrir, a més, com que és dissabte, només tenen carta molt sofisticada, sort que a Briones no ens hem cruspit del que portem i sopem a l'habitació. Sortim a fer un altre tom però està tot molt quiet, a retirar aviat. Recomano preparar l'etapa d'una altra manera i no quedar-se a San Vicente, no cal ni pujar a la població ja que el camí de sortida torna a baixar a la llera del riu, encara que no pel mateix traçat, però és fàcil de combinar. Avui he caminat uns 15,200 km. Amb un temps de marxa efectiva de 3 hores 50 minuts.•

Mapa

Desnivell

IÓ

Els conse lls de la q

uiss a s à v ia

(gènesis 1,6) Déu digué: “que hi hagi un firmament entremig de les aigües, per separar unes aigües de les altres”, i així fundà el Farré del Mas.

Havent fet un gran àpat de rostit -cuit tot seguint la tradició culinària dels avantpassats- nasqué en mi la idea de la immortalitat de l'ànima.

FE D'ERRADES En el nº 187 de la revista del Centre, els Mots Encreuats tenien un error que els feia irresolubles: Faltava el punt negre (•) a la posició 13 horitzontal - 9 vertical. Des de The Graphic room us demanem disculpes per aquest error.

www. ceolot. cat

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

C R O S C A T • I P A • M A

A I • • L L A N C E R S • S

S U C • E G O L A T R I A •

T R O M • U R • • O I S U F

E I N E S • C • G • S M • O

L A S R O D • S A C S E I G

L • E I • A B U L I A • L A

F O N T A N E L L A • A L T

O R T O S T A T I C • U O H

L I I • E • T A F • E R T A

L O R E N Z A N A • D I • M

I L • S I • • A • C A F R E

T • A T O C A • • E T E R N

D E L A R O C A • P • R • T

SOLUCIÓ

ens veiem k al faceboo