Centre Excursionista Olot nº 189

a C a ta lu n y

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

de io n is te s ts E x c u rs ta ti E - DESE n 'E d OCTUBR F e d e ra c ió

w w w.c e 13 MBRE 20

o lo t. c a t núm. 189

4,00 €

SALUTACIÓ Director: Jaume Roqué

4

ACTIVITATS

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno Edita: Centre Excursionista d'Olot Passeig d'en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l'ICC Dipòsit legal: GI-1453-94 Amb el suport de: la Diputació de Girona Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

5a VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT 24 HORES A MUNTANYA

5 15

secció MUNTANYA

6

MOTS ENCREUATS

8

SOLUCIÓ

31

secció d'ESQUÍ

9

INFORMACIONS

10

secció MAINADA

12

secció 15

COL·LABORACIONS UNA SETMANA A LA BRETANYA LA RUTA MEGALÍTICA DEL SECTOR LLEVANT DEL TERME D'AGULLANA UNA MALA SORT(IDA) EL TOUR DE MONTBLANC EN BTT GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. 13ena ETAPA

16 20 23 26 28

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

Els consells de la

La foto de la portada: La Múnia des del Robiñera. Joan Aulinas.

quissa sàvia

31

S A L U TA C I

Ó

per Jaume Roqué i Jutglà president@ceolot.cat

Benvolguts socis: Tal com apuntava en aquest mateix lloc ara fa un any: “Encetem el darrer trimestre d’aquest 2012, que comença força escalfat a conseqüència del ressorgiment nacionalista amb la mostra evident de la multitudinària manifestació del passat 11 de setembre...” També ho podem aplicar avui canviant les dates, ressorgiment per la consolidació i la manifestació per la Via Catalana. Estem tots molt il·lusionats per poder encaminar-nos a poder decidir el nostre futur com a nació.

Centrant-nos en les activitats de la nostra entitat, el passat 22 fou la Cursa dels volcans, en el moment de redactar aquestes línies encara no ha arribat aquest dia, pel que no sé com ha anat...

Una altra novetat, L’Aplec del CEO que enguany seria la 64 edició ha quedat suspès com a tal Aplec i canviat per la presentació de les diverses seccions de la secció de Mainada, en l’edició de l’any passat aquest format ja es va portar a terme; trobareu més informació a l’apartat corresponent, de totes maneres encara que sigui una festa de la secció de Mainada la resta d’associats també hi pot participar. Hi esteu tots convidats Ell proper 22 de novembre tenim l’Assemblea General Ordinària de Socis, no cal dir que ens ompliria de goig comptar amb molta assistència.

Recordeu que ja tenim el número per a la Loteria de Nadal.

Enguany el 10548, esperem que toqui.

En referència a la casa-refugi de Talaixà, podem dir ja està operativa, encara sense lliteres i per a ús exclusiu dels Socis de l’Entitat, la normativa es pot consultar al local del CEO. Per a la propera temporada també farem una renovació del Carnet de Soci amb un disseny més modern i en format de targeta plastificada.

Recordar-vos també, que durant el proper mes de novembre posarem en circulació els rebuts de les quotes de l’entitat; demanem que si algú vol fer alguna modificació passi per secretaria a fi d’evitar retorns que a tots ens van malament.

El proper mes de juny, encara falta molt, toca renovació de Junta, si algú està interessat a formar candidatura o entrar a formar part de la Junta pot començar a moure fils.

També serveixin aquestes ratlles per lamentar la pèrdua de l’Albert Villa, persona molt vinculada i activa de la nostra entitat; rebin els seus familiars el condol de tota la Junta i el meu propi.

I, ja desitjar-vos una bona tardor, tot esperant les neus a les nostres muntanyes.•

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS Queda convocada l’Assemblea General ordinària de l’entitat per al dia 22 de novembre al local del CEO, Passeig d’en Blay, 5, a les 21,30 en primera convocatòria i a les 22 en segona convocatòria, sota el següent.

ORDRE DEL DIA • Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea anterior.

• Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior.

• Aprovació de comptes exercici anterior.

• Quotes.

• Torn obert de paraules.

Esperem la vostra assistència, donada la importància dels temes a tractar i pel bon funcionament de la nostra entitat.

QUOTES ASSOCIATS Recordem que durant el mes de novembre es posaran al cobrament les quotes d'associat. Als socis que s’acolliren a la devolució de la derrama se'ls aplicarà el descompte corresponent.

Recordeu aquesta data:

6 d'abril

XXXVII

Embardissada LOTERIA

LA GROSSA DE NADAL

10.548 Queda't amb aquest número... segur que toca!

4

A C T I V I TAT

S

5a VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT

D’OLO

TA PEL L O

OL C A

NS

SV

T

V 5a edició

Primers classificats per categories Dames (fins a 17 anys) 1a - Irene Batlle (1h 12' 45") 2a - Júlia Elias Vilanova (1h 29' 47") Homes (fins a 17 anys) 1r - Biel Mossoll Clos (1h 2' 28") 2n - Isaac Barti Sola (1h 02' 47") 3r - Jordi Roca Guitart (1h 14' 59") 4t - Julien Strahodinsky (1h 16' 40") 5è - Bernat Herrero Prat (1h 22' 57") Primers classificats generals Dames 1a - Anna Vinyoles Massegur (1h 4' 18") 2a - Judit Riera Sala (1h 6' 36") 3a - Clara Noguer Martos (1h 12' 17") 4a - Irene Batlle (1h 12' 45") 5a - Cristina Bosch Coll (1h 13' 32") Homes 1r - Joel Barcons Vila ( 53' 47") 2n - Roger Selles Olomi ( 55' 11") 3r - Jordi Roura Capdevila (56' 10") 4t - Josep M Roura Codony (57' 09") 5è - Jordi Carbonés Cabrera (57' 37") Primers classificats generals comarcals Dames 1a - Judit Riera Sala (1h 6' 36") 2a - Sara Arbos Torrent (1h 15' 32") 3a - Montse Benitez Comas (1h 21' 8") 4a - Montse Badosa Feixas (1h 22' 52") 5a - Anna Garcia Alsina (1h 25' 26") Homes 1r - Joel Barcons Vila ( 53' 47") 2n - Jordi Roura Capdevila (56' 10") 3r - Josep M Roura Codony (57' 09") 4t - Jordi Artola Casacuberta (58' 55") 5è - Lluís Planagumà Brum (59' 27") www. ceolot. cat

5

secció

OCTUBRE 2013

A M U N TA N Y

Dl

7

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

NOVEMBRE 2013 Dg

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

12

13

Dl

4

Dt

5

Dc

6

Dj

7

Dv

Ds

Dg

1

2

3

8

9

10

14

15

16

17

18

19

20

11

12

13

14

15

16

17

21

22

23

24

25

26

27

18

19

20

21

22

23

24

28

29

30

31

25

26

27

28

29

30

MES D'OCTUBRE

MES DE NOVEMBRE

 Dissabte 12: Sortida de presentació dels grups de la secció de Mainada Veure l’apartat corresponent. (pàg. 2)

 Divendres 1: Faig Rodó i castanyada al Ventós Itinerari: El Ventós, les Set Carreteres, aulina de la Creu, estret de la Canova, fageda Fosca, Faig Rodó, la Rovira i la Rovirota, clot de Matabous, el Ventós.

Hores de marxa efectiva: 4 (matinal).

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament de Caprabo.

En acabar la sortida es celebrarà la tradicional castanyada al restaurant el Ventós.

Coordinadors: Mònica Blàzquez i Josep Espunya.

 Dia 13: XI Ruta de Cogolls Organitza: Comissió de la Festa Major de Cogolls  Dia 20: Els Bedollars del Grell Itinerari: Molló, veinat del Grell, Molló.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal).

Hora i lloc de la sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament de Consum.

Coordinadora: Colla Garrotxa.  Dissabte 26: Sortida a Montserrat Itinerari: Can Massana, roca Foradada, coll de Port, portell Estret, la Portella, can Massana.

Hores de marxa efectiva: de 5 a 5 i mitja.

Hora i lloc de la sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament de Consum.

Coordinador: Ramon Regí.

Sortida amb places limitades, els participants hauran de tenir experiència a baixar i pujar canals.

La Transèquia (14-VII-13)

 Dies 9 i 10: Travessia de Prats de Molló a Beget i Oix Itinerari de dissabte: Prats de Molló, els Casals, coll de la Guilla, can Molins, santuari del Coral, cal Pubill, coll de Vernadell, cim de la Clapa, coll de Malrem, coll de Golofreu, el Grau, Beget.

Hores de marxa efectiva: 6.

Hora i lloc de sortida: les 8 de l’aparcament de Consum.

Farem nit a Beget, en plena festa de la Divina Majestat.

Itinerari de diumenge: Beget, la Farga, Rabassa, la Portella, puig de Mestrecà, Sant Andreu de Mestrecà, el Pairé, Oix. Hores de marxa efectiva: 4.

Desplaçament amb autocar.

Coordinador: Kim Agustí.

Atenció, cal fer reserva prèvia.  Dia 17: Ruta de les 10 Ermites (Santa Coloma de Farners) IV etapa: Santa Creu d'Horta, Santa Bàrbara, Sant Andreu de Castanyet Itinerari: Osor, Santa Creu d'Horta, coll d'en Roscall, Santa Bàrbara, coll d'en Roscall, Sant Andreu de Castanyet.

Hores de marxa efectiva: de 5 a 5 i mitja.

Hora i lloc de la sortida: a 2/4 de 7 de l’aparcament de Consum.

Coordinadors: Josep Alzina i Dolors Reixach.

Hi haurà dinar al final de l'etapa i desplaçament amb autocar fins a Osor, ja que s'haurà d'anar amb cotxes particulars fins a Sant Andreu de Castanyet.

Sortida conjunta entre el CEO i el GECA.  Dissabte 23: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (VII) D’Alpens a Sant Jaume de Frontanyà Itinerari: Alpens, Anfruns, collet de l’Oració, el Grau de l’Olla, coll de Mercadal, el Castellot, Santa Margarida de Vinyoles, puig Cornador, Sant Pere de Serrallonga, riera de Merlès, refugi de Puigcercós, càmping de can Saiol, Sant Jaume de Frontanyà.

Hores de marxa efectiva: 6 i mitja.

Hora i lloc de la sortida: les 7 de l’aparcament de Consum.

Coordinador: Ramon Feixas.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Atenció, cal inscripció prèvia, desplaçament amb autocar.

6

Robiñera (16-VIII-13)

secció

DESEMBRE 2013 Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

M U N TA N Y

Dg

1 2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23/ 24/ 30 31

25

26

27

28

29

A

MES DE DESEMBRE  Dia 24: Ruta megalítica d'Agullana Itinerari: Vegeu l'apartat corresponent.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja.

Hora i lloc de la sortida: les 8 de l'aparcament de Consum, o les 9 de la rotonda de la Jonquera (km 776).

Coordinador: Enric Carreras.

 Dia 1: Esmorzar a Xenacs Itinerari: L'Antiga, pujant d'en Vidal, cova de Rocalladre, Xenacs, volcà de Racó, Sant Miquel del Corb, l'Antiga.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal).

Hora i lloc de la sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament de Caprabo Coordinador: Joan Aulinas.

Cal apuntar-se al CEO, l'esmorzar tindrà un preu de 5 euros.

La Múnia (16-VIII-13)

 Dia 15: Portada del pessebre al puig Escaleró Itinerari: Collet de Can Nou, can Galan, coll de Bassegoda, puig Escaleró, Sant Joan de Bussols, Sant Martí de Corsavell, collet de Can Nou. Hores de marxa efectiva: de 3 a 3 i mitja.

Hora i lloc de la sortida: a les 8 de l’aparcament de Consum.

Coordinador: Pere Guitart.

En acabar l’excursió hi haurà dinar en una masia de Lliurona.

Cal portar 2 euros per persona.  Dia 29: Esmorzar a Finestres Itinerari: Santuari dels Arcs, font de la Salgueda, coll de Puigsafont, l'Oratori, Santa Maria de Finestres, els Arcs.

Hores de marxa efectiva: 3 (matinal).

Hora i lloc de la sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament de Consum o a les 8 del santuari dels Arcs.

Organitza: CEO.

www. ceolot. cat

Travessia d'Ulldeter a Núria (15-IX-13)

7

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

2

3

4

5

6

7

8

1 2

4 5

• •

6 7

•

8 9

11 12 13 14

Horitzontals

1. Justícia, equilibri. Pot ser bru, blanc, formiguer, polar....

2. Acció de nodrir. Del revés, treure aigua del pou.

3. Radi. Cartons fins.

4. Construeix. Del revés, severitat.

5. Grana que s'usa com a aliment dels ocells (plural). Cop de vent.

6. Rígid. Una bona troballa al desert. Del revés, abreviatura de doctor.

7. Del revés, fills de l'oncle. Del revés, animal que té aspecte de planta, com els coralls.

8. Sud. Sentit amb què es perceben els sons. Sentiment de repulsió causada per alguna cosa

8

•

•

•

11

• •

espantosa.

9. Hortalissa molt usada a la cuina. Resistència elèctrica. La que conté oli.

10. Cinc-cents. Est. Mil u. En tinc coneixement. Sofre. Preposició de lloc.

11. Sistema de rodes dentades que encaixen les unes amb les altres i així es transmeten moviment. Àpat.

12. La càustica és molt corrosiva. Del revés, el que en té cinc al davant. Treu profit d'alguna cosa.

13. Urani. Llegum molt eixerit.

Nom d'un arbret i d'un municipi del Baix Penedès.

14. Manera característica de fer.

Carboni. Acumula.

12

•

13

14

•

•

•

• • •

• •

• • • • •

• • •

•

10

10

•

• •

3

9

• •

Verticals

•

•

• •

1. Les que presenten embulls que en fan difícil la comprensió.

Est. 2. Llibreta. Litre. Cert tipus de fruit sec (plural).

3. Antiga denominació de la nota do. Zoòlegs especialitzats en peixos. Temperatura.

4. Argó. Creença ferma. Adverbi d'afirmació. Arrabassà.

5. Ximples. Del revés, primera nota musical. La meva. Article determinat masculí.

6. Del revés, vaig a terra. Flautes amb vuit forats.

7. Fixava la vista. Del revés, objecte inanimat.

8. Vaixell de luxe. Existeix. Mal

• •

disposat respecte alguna cosa.

9. Temperatura. Zoòlegs especialitzats en ocells. Amper.

10. Home que viu a costa d'una dona prostituïda. Aniré. Est. Del revés, si la posem al foc, significa que estem segurs d'alguna cosa.

11. Bosc de les terres fredes boreals. Faixa decorativa en una paret. Abreviatura de senyora.

12. Del revés, combino per a una acció comuna. Cilindres buits més llargs que amples.

13. Cirurgiana. Ressons.

14. Sofre. Repetim de sofre.

L'última lletra de l'alfabet. Persegueix amb insistència.•

secció

d 'E S Q U

es practiquen aquests esports, trobarem personal qualificat per alliçonar-nos en les primeres passes. Pensem que quan practiquem activitats d’hivern també estem ajudant l’economia d’aquestes zones del nostre país.

Recordem que el C.E.Olot ha contactat amb les estacions d’àmbit català, demanant que en comprar els “passis” per a les instal·lacions, i presentant el carnet d’associat, puguem tenir un descompte, (que varia segons cada estació... i alguna no ho fa). En el tema dels possibles accidents, val la pena tenir contractada una assegurança. (federat, si practiquem de forma intensiva alguna especialitat). L’assegurança col·lectiva del Centre E.Olot, que cobreix la pràctica habitual del muntanyisme i l’esquí turístic... (informar-se a secretaria). I l’assegurança de les mateixes estacions pensades per cobrir la pràctica esporàdica d’esports a la neu.

Aquesta propera temporada de neu permet moltes activitats a la natura i gaudint d’aquest meravellós paisatge hivernal. *Passejades pels bonics pobles del Pirineu, on l’arquitectura ens recorda èpoques passades, fets històrics i tal vegada, tendres records d’altres temps.

I també confortables establiments on assaborir la contundent gastronomia de muntanya... Amb els seus embotits i formatges, tot fent llargues sobretaules al caliu d’una bona companyia i “regant-ho” amb un bon vi de la terra... *Per als esperits inquiets i esportius, proposem: Les diferents modalitats d’esquí: de muntanya o travessia, alpí, telemark, de fons o nòrdic... * Els seguidors del “snow-board” gaudiran d’allò més amb el “free-style”, a l’snow park, o a la pista... *Fascinants excursions o passejades amb raquetes, travessant boscos nevats i descobrint llocs que a l’hivern són totalment deserts. *Els trineus amb gossos o les motos de neu, ens portaran al “paradís”, sense cansar-nos ni una miqueta... En qualsevol estació o poblet on

CEO 09-2013:Mise en page 1

Í

Per als que prefereixen seguir els esdeveniments des de casa, aquesta temporada 2013-2014, és plena de grans esdeveniments: • SOCHI 2014 Els Jocs olímpics d’hivern, que es celebren a Rússia, a la ciutat costanera de Sochi, vora la Mar Negra, i les muntanyes del Càucas, acolliran les proves d’esquí i snow-board, i altres modalitats olímpiques d’hivern; així, doncs, entre el 7 i 23 de febrer, ja tindrem bon espectacle.

• GRAN VALIRA 2014 Les finals de la copa d’Europa esquí alpí, de les dues modalitats (nois i noies), es faran a l’estació andorrana i sembla probable que s’homologui la pista “L’Àliga” del Tarter com a escenari de proves de descens... (realment molt espectacular!!)

Salut per a tots i molt bona temporada de neu.

12/9/13

20:07

Página 1

PROGRAMA Trail Running Campus ARESTA: ENTRENAMENTS GUIATS AMB: Just Sociats / Miguel Heras / Djanina Freytag XERRADES TÈCNIQUES ● ● ●

+ RENDIMENT + SEGURETAT

● ●

26 i 27 D'OCTUBRE

TEST DE PRODUCTE DE DIFERENTES MARQUES

ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

PREU: 89€

www. ceolot. cat

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

INSCRIPCIONS

OBERTES!

http://goo.gl/TzobEK

9

ION I N FO R M A C

S

EN EL RECORD Escorcollant dins la motxilla de l’Albert...

Mentre acumulem vivències, coneixem persones, que ens afecten ni et preguntes el com és o el perquè, els acceptes, o no...

Els que varem trobar a l’Albert , tampoc no ens ho vàrem preguntar , senzillament el gaudíem, a la muntanya, a la feina, on fos... tan sols gaudíem d’ell .

El vull recordar sempre portant a coll una gran motxilla plena de sorpreses per a tots ... de regals en forma de somriures , somriures encomanats del seus...

Per als que no el coneixíeu gaire, us he de dir que l’Albert es mort... però per als que el coneixíem bé, sabem que amb un bon acudit seu, a la mort ha fet seva, i, ella no ho sap, però és ell qui se l’ha endut a voltar per algun camí aperduat.

Egoistament, crec que podíem haver-hi anat els dos sense ella...

Ens has deixat a tots amb un curiós sentiment, de ganes d’haver-te gaudit més, d'haver estat més temps amb tu... però està clar , que no podies compartir tants amics...

Un “brindis etern” per tu amic Albert!!!...

Ha estat un plaer haver ballat amb tu...

10

I N FO R M A C

OCTUBRE 2013

LA SALA

Dl

Dt

7

Dc

Dj

Dv

Ds

Dl

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

12

13

4

Dt

Dc

5

6

Dj

7

Dv

Ds

GENER 2014

DESEMBRE 2013

NOVEMBRE 2013 Dg

Dl

Dg

1

2

3

8

9

10

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

Dg

Dl

Dt

1 2

3

4

5

6

7

IONS

8

6

7

Dc

Dj

Dv

Ds

2

3

4

5

8

9

10

11

12

14

15

16

17

18

19

20

11

12

13

14

15

16

17

9

10

11

12

13

14

15

13

14

15

16

17

18

19

21

22

23

24

25

26

27

18

19

20

21

22

23

24

16

17

18

19

20

21

22

20

21

22

23

24

25

26

28

29

30

31

25

26

27

28

29

30

23/ 24/ 30 31

25

26

27

28

29

27

28

29

30

31

Del 24/10 al 30/11

Divendres 8/11 20.30 h

Del 5/12 a l'11/01/2014

Exposició fotogràfica

Audiovisual

Nordic Walking La marxa nòrdica

Exposició fotogràfica La casa de refugi de Talaixà: passat i present

a càrrec de Cristina Borràs

+ info

Xiii Concurs de fotografia de l’Av. de Sant Francesc + info

Del 24 d’octubre al 30 de novembre, la Sala del Centre Excursionista d’Olot acull l’exposició de les fotografies presentades al XIII Concurs de Fotografia de l’Associació de Veïns del Barri de Sant Francesc.

Les fotografies es podran veure en horari d’oficina del Centre (de 7 a 9 del vespre).

ATENCIÓ: Les obres es podran recollir a partir del dia 9 de desembre fins a final d’any al local de l’Associació, contactant prèviament al telèfon 972263367 (Jaume).

Dissabte 9/11 Lluèrnia

Càmera Fosca Lloc: al local del CEO

+ info

Càmera Fosca. Dins els actes de Lluèrnia, el Centre Excursionista d'Olot acollirà un espectacle de càmera fosca. Consulteu el programa de Lluèrnia per a més informació. www. ceolot. cat

Dg

1

+ info

La Marxa Nòrdica o Nordic Walking neix als anys 30 a Finlàndia, quan els esquiadors de fons comencen a practicar aquesta forma de moviment en els seus entrenaments d’estiu, caminant i corrent amb els bastons emprant la tècnica de l’esquí. Des de llavors s’ha anat desenvolupant aquest nou concepte i forma de moviment.

Avui dia, el Nordic Walking és una activitat física practicada per milers de persones, sobretot en països nòrdics i del centre i nord d’Europa. A Catalunya, tot i ser un esport molt jove (2010), s’està introduïnt molt rápidamente per ser una activitat molt saludable i apte per a tothom. A més, es pot practicar en qualsevol espai a l’aire lliure i totes les èpoques de l’any.

L’ús correcte dels bastons dóna un gran impuls al moviment i la velocitat de la marxa augmenta fàcilment, essent una activitat física de gran eficàcia, on treballen el 90% de la musculatura del nostre cos, és a dir, més de 600 músculs de forma simultània però sense carregar les nostres articulacions, fent que l’activitat sigui molt saludable.

L’audiovisual tindrà lloc el proper divendres dia 8 de novembre, a 2/4 de 9 del vespre al local del Centre Excursionista d’Olot i anirà a càrrec de Cristina Borràs, llicenciada en Educació Física i instructora de marxa nòrdica per l'Associació Catalana de Nordic Walking.

La casa refugi de Talaixà és l’equipament, propietat del Centre Excursionista d’Olot, que es posa a disposició dels socis de l’entitat que vulguin pernoctar a la zona de Talaixà.

L’any 2010, amb l’extracció de les teules i aprofitant l’Aplec del Centre, es va aprofitar per iniciar les obres que han durat tres anys, en les quals s’ha consolidat el teulat, s’ha adequat el terra i s’han arranjat els tancaments, entre d’altres detalls.

L’exposició mostra aquesta transició des de l’inici de les obres fins a l’actualitat i es podrà veure, de dilluns a dissabte, de 7 a 9 del vespre, des del dia 5 de desembre al 11 de gener de 2014.•

CASA DE TALAIXÀ Podem anunciar, amb satisfacció, que la Casa-Refugi de Talaixà ja està pràcticament operativa; es pot fer servir, de moment sense lliteres i amb ús exclusiu per als socis del Centre. La normativa d’ús es pot consultar a les oficines de l’Entitat.• 11

secció

MAINADA

Colònies finals de menuts, petits i mitjans Hooola, noiets i noietes!

Si fem una mica de memòria i pensem com van començar aquests tres mesos de vacances, platja, piscina, calor, excursions, casals…. ben segur que recordarem una motxilla gegant i unes miques de nervis a la panxona! I què és millor que començar l’estiu amb unes súper colònies Olímpiques amb la Secció de Mainada!?

Ens vàrem trobar com sempre a les vuit del matí, però les motxilles pesaven més que normalment...i és que marxàvem sis dies fora de casa! Després de conèixer en Naranjito (la nostra mascota olímpica) i de veure la flama olímpica en directe, els pares ens van portar a prop de Besalú, a la casa de colònies Mas Gircós.

Allà va començar l’acció de veritat! Després de jugar una mica, vàrem carregar-nos les motxilles i vàrem enfilar el camí. Els mitjans van anar a les gorgues mentre que els petits i els menuts varen anar-se a banyar al riu. Quin regal l’aigua fresqueta amb la calor que feia! Entre banderes i mascotes, els jocs de cada nit i les estones tocant la guitarra, gimcanes olímpiques i no tan olímpiques (vàrem quedar fets uns porquets fent les proves de la gimcana marrana!); anaven passant els dies sense adonar-nos-en. I que bé que ens ho passàvem amb els nostres fillets globus i les seves guarderies; les estones a la piscina que compartíem amb altres estadants de la casa i el temps lliure fent braçalets de fil.

No ens deixem l’excursió llarguíssima a Besalú (estem fets uns valents!) on vàrem fer uns jocs de pistes molt divertits, ni els nous cançoners que vàrem aconseguir! Finalment va arribar l’esperada última nit. Vàrem tenir el gran honor de ser visitats pel grandíssim Coi de President (el major dirigent del Comitè Olímpic Internacional) i els seus magnífics ajudants Déus Grecs que ens varen premiar amb unes medalles personalitzades! Quina festassa que vàrem muntar tots vestits de blanc!

L’endemà al migdia vàrem haver de refer les motxilles, els més desordenats buscar les peces de roba perdudes i ja van començar a arribar els pares i mares que segur que tenien moltíssimes ganes de veure’ns! Van ser unes colònies genials, plenes de somriures i moments únics, que sense cap mena de dubte ens han fet créixer una miqueta més!

12

Ahh... I els monitors tampoc no hem parat aquest estiu. Ens ho hem passat gairebé tan bé com vosaltres! Sobretot pel magnífic cap de setmana fent caiac a Llançà i barranquisme al riu Llech (no patiu, a la reunió de finals de setembre us en farem cinc cèntims!).

Moltes gràcies pares i mares, va ser un gran regal!

Així que d’aquí a res ja ens tornarem a trobar amb les piles ben carregades, tots preparats per a màgiques aventures i les millors excursions! Una abraçada gegaaaaaant!•

secció

MAINADA grans i joves!

Benvolguts grans i joves!

Com han anat les vacances d'estiu? Confiem les haureu aprofitat molt bé... i més si tenim en compte com les vàrem començar tots junts aquells dies de mitjans de juny. Fem memòria, va!

En aquests darrers campaments ens vam instal·lar a l'amagada i bonica vall de Sadernes; durant cinc dies vam realitzar diverses activitats, entre elles hi havia escalada, excursions al riu, tatuatges amb “henna” (encara que no sortissin gaire bé), cinema a la fresca... i més que aniran apareixent en les següents línies.

La primera tasca important va ser muntar la carpa per a la cuina, les tendes i organitzar les tasques que hauríem de fer entre tots aquells següents dies; i també fer una mica de presentació de tots els que érem allà, ja que era la primera activitat on ens ajuntàvem els dos grups, Grans i Joves. Ràpidament es va crear una bon ambient, tots estàvem disposats a passar-ho bé i a gaudir d'aquell bon moment de l'any, quan arriben les vacances. Per tant, tot estava a favor nostre, fins i tot el riu baixava amb abundància i pel que semblava la calor ens acompanyaria la major part dels dies.

Aquell mateix vespre vam fer cinema a la fresca acompanyat amb crispetes fetes al moment!

El segon dia vam sorprendre els joves amb una ruta de supervivència, havien de passar per la riera d'Oix, triant només el material que ells mateixos creguessin necessari per fer nit allà i per afrontar algun imprevist que poguessin trobar. I malgrat que així va ser, se'n van sortir amb un bon treball en equip i amb coratge per part de tots. Els grans, aquell mateix matí van practicar l'escalada esportiva, cosa que els va permetre gaudir d'unes vistes privilegiades de la vall i conèixer una branca més dels esport de muntanya practicables a la Garrotxa. Al vespre vam fer camí cap a Talaixà per fer nit al refugi i sopar llom cuinat amb un bon foc de camp, pa i all.

Què més volem?

Al matí següent ens vam retrobar els dos grups a Talaixà i vam marxar a bon ritme cap a dinar; i aprofitant la tarda per tocar les guitarres, cantar, fer equilibris amb la corda fluixa, jugar a vòlei... aquell vespre vam tornar a muntar el cinema a la fresca i vam poder compartir aquells moments que els joves havien gravat durant la seva sortida cap a Oix. Més crispetes!

Els dies restants els varem aprofitar per a portar a fer més escalada a aquells que ho volguessin, banyar-nos al riu amb en Bruc, la mascota dels campaments, muntar la corda fluixa a la Cúpula, un lloc ben especial, mirar les estrelles abans d'anar a dormir, i un llarg etcètera de moments únics que no oblidarem.

www. ceolot. cat

Tots van demostrar ser uns bons cuiners, ben organitzats, respectuosos amb l'espai, demostrant en tot moment la facilitat que tenen a fer equip i noves amistats, a mesura que passaven els dies la relació entre els grups es va anar estrenyent fins que al final vam aconseguir un ambient familiar i divertit. Esperem poder fer alguna activitat més tots junts durant aquesta temporada vinent!

Una de les millors anècdotes cal dir que va ser el trasllat de la carpa, que estava muntada al campament i l'havíem de portar fins al camp de la rectoria on es feia el dinar. Tota una colla de nens i monitors coordinant distàncies per fer-la passar per camins massa estrets mentre cotxes passaven per sota quan a poc a poc l'anàvem portant, com pesava...

I ja per acabar, moltes gràcies a tots els pares i mares que

13

secció

MAINADA

vàreu assistir al dinar de l'últim dia i a tots els que no hi vàreu poder venir també, per a l'obsequi que ens vàreu regalar, per fer possibles activitats com aquestes i per la confiança en la nostra dedicació i il·lusió. I sobretot moltes gràcies a tots els grans i joves per fer-nosho passar tan bé; ens veurem ben aviat!•

Calendari de les pròximes sortides: • 12 octubre: Festa inici temporada Cartell pàgina 2 • 26 octubre: Sortida d’un dia • 16 i 17 novembre: Sortida cap de setmana • 30 novembre: Sortida d’un dia • 14 desembre: Sortida d’un dia

14

Bones! corredors i corredores, Durant la primera part de temporada hem anat participant a diferents proves arreu de Catalunya. S’acosta la segona part de la temporada; s’acaba l’estiu, la calor afluixa i les curses es van fent més abundants. Precisament, recordar-vos que aviat es celebrarà la cursa dels Volcans, una oportunitat única de córrer a casa, amb la nostra gent i envoltats dels volcans.

La secció arrencarà de nou amb la cursa dels volcans on esperem ser-hi tots. Començarem a organitzar algun entrenament mensual per anar-nos coneixent i anar perfilant la secció, ja que per tal de tirar-la endavant calen moltes ganes i energia, que no en falta pas! Estem oberts a tothom, només us heu de posar en contacte amb nosaltres. Qualsevol iniciativa, idea... serà benvinguda, ja que una secció com la nostra l’hem d’anar construint entre tots.

No oblideu, com diem sempre, que la muntanya és preciosa; hem d’aprofitar l’entorn on vivim. Als que ens agraden les aventures una mica més fortes i no ens conformem amb l’excursionisme, córrer per la muntanya és perfecte. La importància no rau a

competir, ni córrer molt i ràpid, ni arribar el primer, sinó tant sols gaudir i, si és això el que sentiu quan correu, no ho dubteu ni un moment! Us esperem!•

A C T I V I TAT

S

24 HORES A MUNTANYA 32ena EDICIÓ

2014

www. ceolot. cat

Els dies 18 i 19 de gener de 2014, coincidint amb la lluna plena del primer mes de l'any, el Centre Excursionista d'Olot organitzarà la 32ena edició de les 24 HORES A MUNTANYA. Superats més de 30 anys d'aquesta prova esportiva, en la què col·laboren moltes entitats excursionistes de la comarca, enguany el recorregut es pensa fer amb sortida i arribada a la bonica vila medieval de SANTA PAU i passant per SANT ANIOL DE FINESTRES, LES PLANES D'HOSTOLES, AMER, SANT ESTEVE DE LLÉMENA i MIERES. Més endavant us informarem dels detalls d'aquest esdeveniment.•

15

RA C CO L · L A B O

IÓ per la Colla

UNA SETMANA A LA BRETANYA LA CÔTE DE GRANIT ROSE L’Armòrica, la terra d’Astèrix, ens acollirà en la dotzena edició de la nostra sortida anual. Després de caminar, l’any passat, pels abruptes paratges dels Picos de Europa, complint una vella promesa feta a la Montse, un article publicat en una d’aquelles revistes que hom pot fullejar als avions ens portarà enguany fins a una destinació insospitada, la costa de la Bretanya francesa.

El principal objectiu de la nostra estada a l’Armòrica serà resseguir la Côte de Granit Rose, paratge natural singular que un turisme poc massificat no ha malmès. Escollim com a base la ciutat de Lannion, reservem habitacions en un aparthotel i ens disposem a fer un viatge de més de mil cent quilòmetres des d’Olot, en una furgoneta de lloguer. Som sis de colla, la Míriam, la Montse, l’altra Montse, la Marta, en Joan i en Kim. El vell sentier des douaniers, senyalitzat actualment com a GR-34, ens guiarà al llarg de la nostra caminada.

sobre llocs per visitar i on comprar els millors croissants.

El diumenge 30 de juny, a dos quarts d’11 del matí, encetem el nostre itinerari al pont de Sainte Anne, de Lannion. Caminem pel quai du Maréchal Joffre, il·lustre militar català, i anem a cercar el chemin de Halage, a la riba dreta de la ria. El dia és gris però gens amenaçador i la temperatura prou agradable. Voregem la ria, en marea baixa, al llarg d’una bona estona i arribem al port de Plaisance. Més enllà ens enfilem cap al chemin du Beg Hent i el chemin du Léguer. Fotografiem una bonica creu de pedra, la primera de les moltes que veurem al llarg de la nostra estada, i seguim cap a la pointe Servel, fortificada fa set dècades, i la platja de Mez en Acc. Poc més endavant arribem al pàrking de Beg Léguer i fem la cervesa en un bar de la costa; els musclos en són el plat estrella.

Després de la breu aturada seguim pel camí de ronda cap a la platja de Gwel-a-Gom i el càmping de Kerdual. Ens acostem a la platja de Pors Mabo i en marxem seguint el fidel sentier des douaniers. Anem a la pointe de Bihit, situada en una bonica península, i continuem cap a la platja de Tresmeur, molt més turística que no les anteriors. Ens arribem fins al cap du Castel i fem una altra aturada, aquest cop en unes gelateries.

Després d’un breu recorregut pels carrers de Trébeurden tornem a paratges més naturals. Visitem el marais de Quellen i les landes de Milin i tornem a la carretera. Cerquem el menhir de Prajou i arribem a la parada d’autobús de Penvern, just a temps per veure marxar el darrer servei del dia. En aquesta situació, aparentment complicada, les dues Montse ens mostren el seu bon saber fer en el difícil art de l’autoestop; la tasca els és automàticament adjudicada per a tota la setmana.

Lannion

Lannion (Lannuon en bretó) és una bonica població de 20.079 habitants, bastida a la vora del riu Léguer, just allà on es converteix en una esplèndida ria. Aviat ens adonem del gust per les flors dels seus habitants i de l’amabilitat envers els visitants. Un establiment, el bar de l’Ouest, serà el nostre centre d’operacions.

Hi trobem una bona taula per esmorzar, però també informacions

16

Chemin de Halage

El dilluns tornem a Penvern, però abans de visitar el poble anem a donar la volta a l’Île Grande, comunicada amb la terra ferma per un pont. Sembla petita, però resseguir les seves puntes i platges i admirar els seus valors naturals i una estació de fauna ens porta més de dues hores. Abans de tornar a la carretera visitem també la galeria coberta de Prajou, espectacular monument megalític de 15 metres de llargada..

Galeria coberta de Prajou

CO L · L A B O

El GR-34 s’allunya de la costa, resseguida en el següent tram per la carretera D-788, i s’endinsa a l’interior per paratges amables.

Visitem la bonica capella de Penvern i seguim cap al monumental menhir de Saint-Uzec; dinem al seu costat, sota un cel ben blau.

El menhir, cristianitzat al segle XVII, fa 6 metres d’altura; el gal Obèlix hauria necessitat ajut per moure’l de lloc!

RA C I Ó

a recollir la furgoneta a Penvern. La jornada acaba amb un magnífic àpat i una esplèndida posta de sol.

L’endemà el cel és ben gris, com cada matí. Tornem a Coz Pors i al sentier des douaniers, deixem de costat l’Île Renote i seguim cap a la plage de Sainte-Anne. Voregem un petit estany i continuem cap a dos interessants molins de marea, anomenats Bleu i Rouge i situats entre les localitats de Trégastel i Ploumanac’h; el primer és convertit en un petit museu i el podem visitar.

Des dels molins seguim cap a Crec’h Jego, la Bastille i SaintGuirec, nucli turístic on podem admirar una bonica capella i un curiós oratori, que la marea alta converteix en un illot; el nas de la imatge del sant porta sort a les futures núvies. Més enllà trobem la maison du Littoral, situada a la vora d’una altra capella i d’un far. Visitem alguna de les guaites del vell sentier des douaniers i seguim cap a la pointe de Squéouel, probablement el lloc més singular de tota aquesta costa. Juguem a endevinar formes en els capriciosos monticles de granit rosa i continuem cap a l’aparcament de porz Rolland. La vegetació és força més rica que no la de la nostra costa i desfilem sovint per un veritable túnel verd. A la plage Trestraou podem contemplar velles mansions al costat de construccions molt més modernes; algú assaja de fer-hi sonar un estrident altaveu, sortosament sense massa èxit.

Menhir de Saint-Uzec

Després de menjar seguim per un camí planer i sovint emboscat.

Voregem la tanca de la Cité des télécoms i continuem cap a una bonica creu i l’església de Saint-Samson. Hi visitem una interessant exposició fotogràfica i també un petit menhir convertit en estela. Més enllà travessem un camp de golf i baixem novament a la vora del mar, resseguida encara per la D-788. El sol llueix i la marea és alta, ens espera un tram molt atractiu. Travessem la carretera i seguim pel camí costaner cap al càmping du Port i la pointe Landrelec, per paratges naturals de gran interès. Tornem a la carretera en un lloc anomenat la Golven, però poc més endavant escollim novament el camí, que ens comença a portar per alguns dels llocs més característics de la Cöte de Granit Rose.

Deixem de costat dotzenes d’illots, visitem un parell de platges, poc concorregudes malgrat el bon temps, i arribem a la de Coz Pors, del poble de Trégastel. Hi soparem, però abans ens cal anar Saint-Guirec

Després d’una breu aturada, seguim cap a l’altra punta de la platja i continuem pel carrer Sept Îles, que ens acosta a la plage Trestrignel, un altre nucli turístic, molt més silenciós que no l’anterior.

El camí vell ens porta a la pointe du Château i a una altra platja.

Més enllà ja no sortirem de l’asfalt; deixem de costat un petit museu i anem al concorregut port de Perros-Guirec, punt final de la travessia. Un bon àpat clou la primera part de la nostra estada a les Côtes d’Armor.

Perros-Guirec (Perroz-Girec) és una localitat turística de 7511 habitants. En formen part els nuclis i platges que acabem de visitar.

Un tren de via estreta la va enllaçar amb Lannion fins al 1949; avui, a les Montse els toca fer, una vegada més, autoestop.

Completem la jornada visitant el dolmen i la galeria coberta de Kerguntuil i les galeries cobertes de Keryvon i d’Île Grande, inteCoz Pors www. ceolot. cat

17

RA C CO L · L A B O

IÓ

Squéouel

ressants monuments megalítics de l’entorn del nostre itinerari.

En el curs de la darrera visita cau una gotellada, l'única precipitació que hem de ressenyar.

Els dos dies següents els dediquem a fer turisme. El dimecres viatgem amb la vapeur du Trieux, tren de vapor que enllaça les localitats de Paimpol i Pontrieux, passegem per la part meridional de la preciosa île de Bréhat i completem la jornada als singulars carrers de Tréguier. L’endemà ens desplacem fins a le Mont-Saint-Michel, a la veïna Normandia, i de tornada visitem Cancale, la pointe du Grouin i Saint-Malo, per carreteres que esperen el

18

pas del Tour.

El divendres, darrer dia de la nostra estada, les ganes de caminar poden més que no les de fer quilòmetres amb automòbil. Escollim un sector de costa que encara no hem visitat, la baie de Morlaix, i anem fins a Saint-Samson, llogarret turístic situat a la vora de la platja. El sentier des douaniers ens guia, en direcció sud, cap a la platja de Ti-Louzou i el nucli de Térénez, al qual accedim per la modesta rue de Paris. Més enllà tornem a la vora del mar per unes escales i seguim cap al fons de l’anse de Térénez. Passem per Saint-Gonven i anem a visitar el cairn de Barnenez, enorme

CO L · L A B O Cairn de Barnenez

RA C I Ó

túmul que cobreix fins a 11 dòlmens, considerat com un dels tres principals monuments megalítics de la Bretanya.

Després d’un matí més aviat gris, el sol comença a lluir amb tota la seva esplendor. Completem la volta a la península de Kernéléhen i ens endinsem a la rade de Morlaix, tot contemplant les ostreres i el château du Taureau, que en èpoques pretèrites defensava l’entrada a la badia. Dinem a la vora del mar i fem una llarga sobretaula, mentre observem com la marea puja pausadament. Milers de petxines cobreixen els còdols i en fem una bona tria.

Un cop tips i ben reposats, tornem al GR-34 i seguim cap a Kerarmel, Traou Nevez i la decrèpita Societé des Regates, que ens recorda la destresa en la navegació a vela dels habitants de la contrada. Finalment arribem a le Dourduff-en-Mer, preciosa localitat marinera. La nostra caminada acaba a la terrassa del café du Port, amb unes cerveses ben fresques a les mans. No ens ha plogut ni un sol dia i ho podem celebrar sense cap pressa ! Poques hores més tard, ens regalem un esplèndid sopar a Locquirec, un altre port encisador. A taula no hi manquen les ostres, un dels principals productes de la regió.

El dissabte ens espera un llarg viatge de tornada. Ens acomiadem del bar de l’Ouest, amb fotografia inclosa, i de Lannion i tornem a la carretera. La Bretanya formarà part per sempre dels bons records de la nostra vida excursionista.•

Horaris de les travessies De Lannion a Beg Léguer, Trébeurden i Penvern

Rade de Morlaix

5 h 28 min.

De Penvern a l’Île Grande, Saint Samson, la Gol- 6 h 18 min. ven i Trégastel (Coz Pors) De Coz Pors a Saint Guirec, Squéuel, Trestaou, 3 h 46 min.

Trestrignel i el port de Perros-Guirec De Saint Samson al cairn de Barnenez i le Dour- 3 h 05 min. duff en Mer (Morlaix)

www. ceolot. cat

19

CIÓ A R O B A L · CO L

per Enric Carreras Vigorós i Josep Tarrús Galter Membres del GESEART- Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional

Fotografies de Josep Agustí Prat

LA RUTA MEGALÍTICA DEL SECTOR DE LLEVANT DEL TERME D'AGULLANA ALT EMPORDÀ I – L’ITINERARI PAS A PAS A partir de la rotonda de La Jonquera que es troba abans del punt quilomètric 776 de la carretera N-II, cal creuar el pont de l'autopista E-15/AP-7 entre els km 4 i 5. Seguidament s’ha de passar per sota la via del tren d’alta velocidad espanyola (AVE) o train à grande vitesse (TGV) i per la pista de terra pujar entre els sectors de Tretzevents i les Vinyes fins als Planers de la Serafina.

Aleshores es baixa al Clot dels Cirerers i pels entorns del Mas Gros se segueix travessant el torrent de Querols, pel pont del Mas Gros, tot pujant al serrat de la Plaça.

D'allí, per Rocalba cal passar vora les restes del Mas Romeguera i baixar tot creuant el torrent del Forn fins a arribar a la carretera GI-500, que s’ha de seguir un tram fins al sector del camp i bosquet dels Palaus, al veïnat de l'Estrada. Aquí s’acaba aquesta travessia d’uns 7’5-8 km, que haurà comportat unes 3'5 hores de marxa efectiva a través dels paratges cremats pel gran incendi forestal del juliol de 2012 (1).

1-DOLMEN DELS PLANERS DE LA SERAFINA

2-MENHIR O PEDRA DRETA DELS PLANERS DE LA SERAFINA El seu nom li va donar el GESEART en relació a la seva proximitat al dolmen dels Planers de la Serafina quan el va identificar el 15 de juny de 1999.

En la seva descoberta Jean Pierre Lacombe i Martine Camiade varen acompanyar a Enric Carreras, Pere Gay i Josep Tarrús. A pocs metres del suposat Menhir o Pedra Dreta hi vàrem observar en superfície –aquell dia– un fragment de la base d'un vas a mà potser del neolític final o de l'edat del bronze. Es tracta d'un possible monument encara inèdit. Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 238 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x= 487924 m, y=4697392 m.

3-DOLMEN DE ROCALBA

El seu nom li va donar el GESEART en relació al paratge on es troba situat –pràcticament a la divisòria dels termes municipals d'Agullana i La Jonquera– quan el va visitar per primera vegada l'1 de juny del 1999. El monument l'havia descobert poc abans (abril del 1999) Xavier Martí Budó de La Jonquera. Va ser citat amb una fotografia l'any 2000 (Carreras/Gay/Tarrús, AIEE, 33, p.49.50). Es tracta d'un sepulcre de corredor (possiblement evolucionat o galeria catalana), actualment molt destruït, que encara no ha estat publicat en detall. Josep Tarrús en va donar una notícia amb una fotografia en la seva tesi publicada l'any 2002 (pàgs. 148 i 842 ).

Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 242 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x= 487928 m, y=4697413 m.

20

El seu nom li va donar Jaume Justafré de La Jonquera quan el va descobrir l'any 1988 en relació al paratge on es troba situat.

Aquell mateix any 1988 el GESEART (Tarrús/Badia/Bofarull/Carreras/Piñero) va citar-lo per primera vegada en el seu llibre sobre el megalitisme de l'Alt Empordà. Es tracta d'un sepulcre de corredor evolucionat amb cambra rectangular llarga i passadís ample de parets paral·leles o galeria catalana en U. La seva orientació és al sud-est (120 ± 5 º).

Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l'any 2002 (pàgs.147-150 ). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva alti-

CO L · L A B O

tud és de 214 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x= 488702 m, y=4695828 m.

4-MENHIR DELS PALAUS

RA C I Ó

ser redreçat en el decurs d'una festa popular organitzada pel Centre Excursionista de Figueres, l'Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca i el GESEART. La restauració finançada per la Diputació de Girona va consistir a implantar-lo al marge superior del camp on era caigut i a uns 50 m del seu emplaçament original, que estaria enmig del camp actual quan aquest encara era un bosc d’alzines.

En una de les seves cares presenta un gravat en forma de jou que s’assembla molt als trobats al menhir de Castellruf (actualment a Sta. Maria de Martorelles) i a la Pedra de Llinàs (Montmeló), tots dos al Vallés Oriental i a uns cent km de distància en línia recta el primer. A l’altra cara s’hi veu part de les restes d’un possible antropomorf arboriforme. Josep Tarrús el va incloure a la seva tesi publicada l'any 2002 (pàgs. 671-674 ). Segons les dades extretes d'un GPS, la seva altitud és de 104 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x= 489700 m, y=4694553 m.

II- EL SECTOR DE LLEVANT D'AGULLANA I ELS SEUS MONUMENTS PREHISTÒRICS

El seu nom li fou donat per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, membres del GESEART, quan el 12 d'octubre del 1986 identificaren aquesta pedra amb gravats tombada al marge d'un camp com un important menhir prehistòric. Una part dels gravats d'aquesta pedra eren coneguts de feia temps per Joan Verdú d'Agullana però mai no havia associat aquest bloc a un menhir. Ens el mostrà la seva filla Dolors –acompanyada d'una seva cosina– juntament amb un altre bloc granític amb possibles gravats prehistòrics que coneixien vora el mas Tibau i que resultaren ser erosions naturals de la pedra.

El mateix any 1986 el GESEART (Badia/Bofarull/Carreras/ Piñero) va donar-ne una primera notícia a la revista Hora Nova (núm.492, p.16-22) de Figueres. El 24 de juny de 1987 el menhir va www. ceolot. cat

En aquest sector de llevant d'Agullana es varen descobrir a finals dels anys 80 i 90 del segle passat dos sepulcres megalítics singulars tant per la seva grandària com per tractar-se de sepulcres de corredor evolucionats o galeries catalanes: els dòlmens de Rocalba (Agullana) i dels Planers de la Serafina (La Jonquera/ Agullana). Cap dels dos ha estat excavat encara per arqueòlegs, com la majoria dels dòlmens descoberts els darrers 15 anys en aquesta zona altempordanesa.

Aquesta mena de dòlmens no són dels més usuals a l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus, on la tomba megalítica més comuna és el sepulcre de corredor antic, amb cambra poligonal o trapezoïdal. De fet, hi ha poques galeries catalanes a l'Albera i la majoria són de mida petita, com la Barraca dels Lladres (L'Estrada, Agullana) o la de Coll de Madàs-I (Cantallops). En canvi, la galeria catalana de Rocalba s'ha de considerar de les mitjanes o grans, mentre que la dels Planers de Serafina sembla que també era de dimensions considerables, tot i que només se'n conserva la cambra funerària.

Per altra banda, recordarem que la majoria de les galeries altempordaneses d'aquesta serralada se situen a la banda occidental del vessant sud de l'Albera, on també es concentren els possibles dòlmens simples (amb accés per un vestíbul-pou o per una portafinestra), cosa que indica l'existència d'una fase recent (neolític final-calcolític, finals del IV - III mil·lenni aC) en el poblament megalític d'aquesta àrea.

Una altra particularitat interessant d'aquest conjunt megalític és la presència d'un menhir al costat d'un dolmen, com és el cas del grup del Planers de la Serafina. En aquests casos els menhirs fan una funció de senyalització de la necròpolis –el dolmen que tenen a prop–, tal com retrobem a les zones megalítiques més importants com la de la Bretanya francesa. No és habitual, però, trobar aquesta combinació a la resta de Catalunya, on només coneixem els exemples del sepulcre de corredor amb cambra poligo21

RA C CO L · L A B O

IÓ

Dolmen de Rocalba

nal i el menhir de Puig ses Forques (Calonge, Baix Empordà) i de la petita galeria catalana de Castellruf (Vallès Oriental), encara que el menhir d'aquest grup va ser traslladat a Sta. Maria de Martorelles o Martorelles de Dalt vers l'any 1970.

A l'Alt Empordà i concretament a l'Albera sud és on en tenim els millors exemples, com seria el cas del dolmen simple i menhir de la Vinya Monera (Capmany), tots dos traslladats al Museu Arqueològic de Catalunya a principis del segle XX, i de la galeria catalana del Quer Afumat (Capmany), que encara conserva un petit menhir senyalitzador (Quer Afumat-II) uns metres al nord-est.

Per altra banda, en aquesta banda occidental de l'Albera, dins del terme municipal de La Jonquera, també es conserven els recintes megalítics dels Estanys-I (format per un menhir i un tancat fet amb una paret de pedra seca i un fossat) i del Mas Baleta-III (un recinte rectangular amb corredor d'accés, formats per menhirs petits i un de central més gran), que se situen enmig de necròpolis dolmèniques d'èpoques diverses, que es daten entre el neolític mitjà-final i calcolític (mitjan del IV i III mil·lenni aC). En aquesta classe de recintes s'hi realitzarien segurament cerimònies de caràcter funerari en relació als sepulcres megalítics propers.

Hem deixat per al final el comentari sobre el menhir dels Pa-

laus (Agullana) i els seus interessantíssims gravats: el jou de la cara nord i l'antropomorf arboriforme de la cara sud. Quan es va descobrir, l'any 1986, no es coneixia cap altre menhir amb gravats similars a Catalunya, però 10 anys més tard, el 1996, n'aparegueren dos de cop: el de Castellruf, ara a Martorelles de Dalt i la Pedra de Llinàs a Montmeló, tots dos al Vallès Oriental, com ja hem dit.

El primer és gairebé igual que el dels Palaus, mentre que al segon li manca la línia de tancament pel darrere.

Més recentment, l'any 2009, s'ha recuperat un altre menhir amb gravats, el del Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès, que a l'anvers presenta una cara formada amb una T facial en baix relleu, potser de cronologia més recent, i en l'altre multitud de gravats, fets amb solcs repicats, que recullen molts dels motius tradicionals (serpentiformes, jous, ovals) presents a les cobertes d'alguns sepulcres megalítics i roques a l'aire lliure de l'Alt Empordà-Rosselló (cista amb túmul de la Vinya d'en Berta a Pau, sepulcre de corredor antic del Barranc d'Espolla, Llosa del Puig Alt a Roses). Tots aquestes manifestacions artístiques, relacionades amb el món megalític, es poden situar entre el neolític mitjà-final i el calcolític (IV-III mil·lennis aC).

Per acabar assenyalarem que l'existència de menhirs abundants, alguns amb gravats complexos, i de recintes o cromlecs prop dels dòlmens només la coneixem a les zones megalítiques més antigues i importants d'Europa occidental, com seria el cas de l'Alt Empordà-Rosselló.

(1) Encara més a llevant i fora d'aquest Itinerari hi ha els dòlmens e la Jassa d'en Torrent i de la Barraca dels Lladres –en el terme del veïnat de l'Estrada (Agullana)- que ja varen ser inclosos a la ruta megalítica de l'any 2009 (Butlletí del CEO, núm.173)

BIBLIOGRAFIA BÀSICA Tarrús Galter, Josep (2000)- Poblats, dòlmens i menhirs.

Els grups megalítics de l'Albera, Serra de Rodes I Cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental.

Diputació de Girona.

En aquesta publicació s'inclouen totes les referències bibliogràfiques dels monuments citats al text d'aquest article.

C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT

22

CO L · L A B O per Agustí Jiménez

RA C I Ó

UNA MALA SORT(IDA) que anàvem fent alçada vèiem que el temps no millorava. En arribar al Portillón superior la perspectiva de la glacera era molt pitjor i totalment desaconsellable, sobretot, per a gent com nosaltres poc habituats a condicions hivernals i d’alçada. Molt a pesar nostre decidim per unanimitat que no valia la pena arriscar res, l’Aneto continuarà allà per molts i molts anys i que serà una altra vegada quan ho tornem a provar. Reculem cap a la Renclusa…

Arribem al refugi per fer un cafè calent i per recollir les coses que havíem deixat per no portar coses innecessàries. En Satur, el guarda ens avisa que si havíem aparcat els cotxes a la Besurta, que no podríem sortir cap a Benasque perquè que amb la pluja i el desgel, el llac del Pla de Estan havia pujat el nivell i cobria la carretera en un tram petit però que resultaria infranquejable per a turismes com els nostres.

Tot va començar un bon dia de primavera, quan en companyia de l’Àngel, la Mireia, la Yasmin, en Jordi i l’Adrià ens vam plantejar fer el sostre dels Pirineus, l’Aneto.

Per a la majoria de nosaltres era la primera vegada i un objectiu de feia temps, mai no l’havíem fet i el vam preparar a consciència.

El dijous 15 de juny arribem amb vehicle propi fins a l’aparcament de la Besurta, allà on s’acaba la carretera. Al mes de juny encara s'hi pot accedir amb cotxe; en els mesos de juliol i agost queda tancat l’accés i només es pot arribar amb autobús. Tant de bo hagués estat així!

Efectivament un cop arribem al Pla d’Estan,ens trobem un tram de carretera sota l’aigua, poc però suficient com per no poder creuar cap a l’altre costat. Aleshores decidim deixar els cotxes aparcats a l’espera que tornés a baixar el nivell de l’aigua i baixar a peu cap a Benasque on tenien previst fer la nit en un hotel. L’endemà tornàrem a pujar a veure com estava l’accés.

El 17 de juny, en despertar-nos, ja vam poder comprovar que la cosa no es resoldria aquell dia en veure que el riu Ésera al seu pas per la població anava amb un cabal molt superior al normal. Tot i així agafem un taxi cap al Pla d’Estan. Arribem i comprovem que no només no havia baixat el nivell sinó que encara havia augmen-

Un cop estacionats els dos vehicles i a quarts de sis de la tarda iniciem el trajecte fins al refugi de la Renclusa, sota una intensa tempesta de pluja i llamps, i trepitjant molta neu, fins al punt que es feia difícil avançar sense grampons. Un cop al refugi els últims preparatius i un bon sopar abans d’anar a dormir. L’endemà ens esperava una bona matinada, a quarts de cinc i una caminada amb molta neu, fruit de les grans nevades de la primavera.

Ens despertem amb neguit, esperàvem que fes bon temps i sobretot que no plogués. Ni una cosa ni l’altra, molta boira i la pluja intermitent amb estones de força intensitat que ens feia sentir un xic decebuts. Tot i això decidim sortir amb l’esperança que la perspectiva millorés amb l’alçada.

El dia 16 de juny sortim a quarts de sis amb la intenció d’arribar al pas de Mahoma bastant d’hora i així no trobar gaire trànsit. A mida

Les teves

vacances a la neu!

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

50 anys d'experiència en el món de l'esquí. www. ceolot. cat

23

RA C CO L · L A B O

IÓ

El 18 de juny, van caure 150 litres per metre quadrat enregistrats al refugi de la Renclusa i en conseqüència, juntament amb la neu acumulada a les muntanyes, el Pla d’Estan va registrar una crescuda excepcional. Des de la distància seguíem les notícies que arribaven i tot feia presagiar que tot i deixar el cotxe en una zona més elevada, s’hauria vist afectat per l’aiguat.

tat la profunditat a les zones afectades i que ara cobria una altra part de la carretera. Segons la Guàrdia Civil això podria durar molts dies, a causa de la gran acumulació de neu a la muntanya; així que decidim moure els cotxes cap a una zona més segura i elevada per evitar que es veiessin afectats per la crescuda. La primera intenció va ser tornar enrere cap a la Besurta, però ara l’aigua també ens tancava el pas en aquesta direcció. En la part més elevada possible i sobre un marge de la carretera vam deixar els vehicles.

Tot plegat uns tres o quatre metres per sobre del nivell que l’aigua tenia en aquell moment. En la mateixa situació es van trobar altres turismes.

Amb la impotència d’haver de deixar el cotxe abandonat a la seva sort durant molts dies en un lloc aïllat de muntanya sobre un marge de la carretera i amb el perill de quedar submergit per l’aigua, marxem cap a casa com podem, amb una combinació de transports certament increïble en ple segle XXI.

SERVEI A DOMICILI 24

El dissabte 22 de juny aconseguim arribar al Pla d’Estan per comprovar si els nostres vehicles s’han vist afectats. És impressionant la crescuda i els efectes que sobre la carretera d’accés a la zona ha tingut la pluja. Pràcticament un tram de la carretera d’un quilòmetre ha desaparegut i ni tan sols sembla que hagués passat per allà una carretera asfaltada.

Arribem fins al vehicle del meu company; ha estat arrossegat per l’aigua carretera avall un tros i l’aigua li arriba fins a un metre d’alçada. Després de vorejar el llac pels marges de la muntanya arri-

CO L · L A B O

RA C I Ó

bem fins al meu cotxe. Aparentment està bé des de la distància però a mida que ens hi acostem comprovem que l’aigua l’havia cobert per complet i que per les línies de nivell de la zona, segurament va estar submergit entre un i dos metres sota l’aigua.

Resultat; dos vehicles sinistre total, a sobre no vam fer el cim de l’Aneto, que era l’objectiu inicial, i un mal regust fruit de la mala sort d’aquesta sortida. Una altra vegada haurem de vigilar i tenir en compte aquestes qüestions. Ara bé, com se sol dir el que és important és que no ens va passar res a nosaltres; el material és reemplaçable.•

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com www. ceolot. cat

25

RA C CO L · L A B O

IÓ per Xavier Casamitjana

La gran aventura de la bicicleta de muntanya: el TMB (Tour del Montblanc) en BTT Tenim els Alps a davant amb tot el seu esplendor i anem amb bicicleta! Prats verds al costat de glaceres imponents. Valls amb rierols que baixen amb tota la seva intensitat...Tothom ha sentit a parlar del Tour del Montblanc, és un clàssic del senderisme mundial, que dóna la volta a aquest massís en uns vuit dies. Des de fa uns anys també es fa amb bicicleta de muntanya. El que escriu aquestes ratlles ja l’havia fet a peu fa anys, però amb el grup d'amics que anem amb bicicleta ens feia gràcia de provar de fer-lo a cavall de la bici. Mirem per Internet i ens desanimem una mica ja que les etapes sempre son classificades de difícils o molt difícils, mai moderades. Les baixades sempre són molt tècniques, i nosaltres tenim una edat i no estem per coses molt complicades. Al final ens decidim per un recorregut amb 6 etapes, bé podríem dir 5 i mitja ja que la darrera surt relativament curta.

Aquesta proposta crec que està a l'abast de qualsevol practicant de btt amb un mínim d’entrenament i és la que us proposo per si algú s'hi anima. També permet combinar refugis i hotels fent-la més assequible a persones més primmirades. Si a més es disposa de suport logístic, com en el nostre cas, encara es fa més assequible. Passo tot seguit a comentar-vos les etapes que vam fer.

1. Chamonix- Martigny. Sortim de l’alberg de Chamonix en direcció a Le Tour (nom d'una població; no confondre amb el Tour). Mentre que la ruta clàssica a peu fa el Tour en sentit horari amb bicicleta és millor prendre l'antihorari. Les pujades són més assequibles.

També es comenta que hi ha una altra raó: els excursionistes et veuen, ja que els vens de cara. Arribats a le Tour es presenta una possible opció mecànica: prendre el remuntadors que et pugen fins al Coll de Balma. Fa una calor fora de mida i ens decidim per aquesta opció. Aquesta serà l'única vegada que fem servir aquest tipus d'artilugis. Ja som a Suïssa. Baixem a Trient i ens desviem una mica per veure’n la gelera ; continuem per un camí que ens ve de planer fins al Coll de la Forclaz. En aquest coll, el Tour oficial va a Champex per la Vall de l'Arpette, o per la Bovina, però amb bicicleta és molt millor baixar cap a Martigny, on hi ha moltes possibilitats d'allotjament. Així ho fem.

2. Martigny- La Fouly. El dia s’aixeca plujós. Som a la capital de l’albercoc, al cantó del Valais; a tot arreu en pots comprar. Tenim la sort que aquesta etapa, que és majoritàriament per asfalt i per cotes baixes, és l'única que farem amb mal temps. De Martigny agafem uns pocs quilòmetres; la carretera que va cap al Coll i el túnel de Saint Bernard, molt transitada, però a l'alçada de Les Valettes, la deixem per començar unes dures rampes que ens portaran per una pista asfaltada fins al llac Champex. Allà ens estem dues hores parats en un bar a esperar que la pluja amaini. Quan 26

CO L · L A B O

RA C I Ó

ho fa baixem en direcció a Orsieres, i per la Vall Ferret arribem a la Fouly on hi ha una gita molt acollidora (La Lechere) on ens allotgem.

3. La Fouly- Courmayeur. Una de les etapes estrella del TMB, ja que es passa pel Gran Coll Ferret (2537 m), la màxima alçada que assolirem.

Magnífiques vistes a les geleres del Mont Dolent. A dalt el coll ens trobem burros (és una altra modalitat per fer el TMB: utilitzar aquest animal per al transport de càrrega) Ja som a Itàlia. La baixada, molt tècnica, cap al Refugi Elena ens obliga a baixar de la bici. Passat el refugi, una pista asfaltada a través de la Vall Ferret italiana ens porta fins al poble de Courmayeur, molt conegut per les seves pistes d'esquí. Ens allotgem en un bon hotel i visitem el poble. A tot arreu ens trobem referències al UTMB (Ultra Trail del Montblanc) que es corre a finals d’agost i a les llibreries hi veiem el llibre de Kilian Jornet "córrer o morir" en italià i en francés!

4. Courmayeur- Les Chapieux. Sortim de Chapieux per la pista asfaltada que puja per la Vall Veny, fins passar prop del refugi E. Soldini i puja al Coll de la Seigne (2516 m). Altra vegada som a França. Com sempre els darrers metres s'han de fer empenyent la bici. A dalt precioses vistes del Montblanc. Baixada cap al Refugi dels Mottets i arribada a les Chapieux, petit llogaret on ens allotgem al Refugi de la Nova.

5. Les Chapieux- Saint Gervais les Bains. Aquí també ens separem del TMB oficial que puja al Coll de la Croix du Bonhome. La versió btt puja cap el Cormet de Roselend per carretera asfaltada. Aquest és un indret molt conegut pels seguidors del Tour de França i està considerat un port de primera categoria. Després anem cap al llac de Roselend i pujem al Coll Joly per pistes i corriols. Altra vegada el Montblanc es deixa veure amb tota la seva esplendor. Baixada a les Contamines i arribada a Saint Gervais les Bains on pernoctem 6. Saint Gervais les Bains- Chamonix. Darrera i curta etapa del nostre Tour, que podíem haver empalmat amb l'anterior però llavors s'hauria fet un pèl massa llarga. Després d'una pujada asfal-

tada cap a Bionnassay, passem pel coll de Voza, on veiem els esforçats alpinistes que baixen del Montblanc amb el tren cremallera que baixa del Niu de l'Àliga. Arribada a Chamonix al nostre punt de partida després de 227 km i 7200 m de desnivell positiu.

En resum una de les voltes més boniques que es poden fer amb bicicleta de muntanya, sobretot per la varietat de paisatges i de països (França, Itàlia i Suïssa) units per una mateixa cultura muntanyenca. En 6 etapes està a l'abast de qualsevol bettero amb un mínim de preparació.•

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies. www. ceolot. cat

27

RA C CO L · L A B O

IÓ Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE CATORZENA ETAPA

SAN VICENTE DE LA SONSIERRA – ELCIEGO (Zieko)

Interior de l'Església.

Diumenge, 20 de juny de 2010. Sortim de l’hotel i anem a esmorzar al bar “xic” i a tres quarts de nou emprenem la caminada que ens portarà fins a la població de El Ciego, tot passant entremig per Baños de Ebro. El camí es dirigeix a la carretera (que és on enllaçaríem amb l’entrada del poble si no volem pujar-hi) i segueix fins al cementiri, ens allunyem de la població mentre guanyem panoràmica sobre el castell i el turó, estem envoltats de vinyes i continuem amb baixada fins a travessar el torrent de “Riera”; aquí comencem amb suau pujada fins a un pla per tornar a baixar fins a un altre torrent, el “arroyo hondo”; ara caminem paral·lels a l’Ebre una estona, a l’altre costat del riu hi ha l’ermita de San Juan. Aquí el riu fa un gros meandre ornat per vegetació de ribera i vinyes, el terreny és molt fèrtil i molt ben aprofitat. A causa de la gran extensió de les vinyes de tant en tant hi ha unes construccions de pedra, aquí anomenades “chozos”, (a les vinyes del Penedès els anomenen “Muleres”), on tenien el material necessari per a les feines del camp. La primera que trobem l’anomenen “Chozo del Montecillo”, durant aquest tram en trobem moltes, de diverses mides i de diferents acabats. El terreny és molt pla i permet continuar veient San Vicente i també Baños de Ebro; ara una lleugera pujada ens enfila fins al “collado de Espinillas” de 450 snm on trobem un altre “chozo” el “de la Veguilla”, aquest coll és un altiplà d’uns 2 quilòmetres, la baixada fins al nivell normal del tram, uns 50 metres; també és molt suau uns 2 quilòmetres i mig més i entrem a la carretera i també al canvi de comunitat, deixem la LR-

28

318 de La Rioja i entrem a la A-3224 d’Àlaba, durant 1 quilòmetre caminem per carretera i la deixem per un caminet a la dreta que ens acosta al riu fins al “puente de Baños”, aquí hi ha la connexió amb una variant del GR, l’etapa 14-1. El caminet es converteix amb pista a la vora del riu, trobem algun pescador i xerrem amb un que ens comenta que ell és caçador i que per la contrada hi ha molta cacera, més aviat cacera de ploma, i en temporada hi vénen molts caçadors de tot el país, de Catalans també. Una vegada traspassat el pont a la nostra dreta s’alça l’església parroquial de “Nuestra Señora de la Antigua de Baños de Ebro” L’Església és un edifici barroc de planta de creu llatina. Fou construïda entre els segles XVI i XVIII. La portada és d’estil de barroc decadent. En aquesta església hi veiem molt de moviment, entrem i ens trobem amb una celebració religiosa amb protagonisme d’adolescents i amb la nau plena a vessar de fidels, les oracions i pregàries les recitaven en Eusquera, no entenguérem el significat de la festa, ja que primer pensàrem que es tractava de la primera comunió, però no, perquè els nois i noies eren de més edat. Romanguérem pels entorns una estona i continuàrem la caminada.

Baños de Ebro/Mañueta, compta amb uns 325 habitants; S’han trobat restes romanes que semblen remuntar els orígens d’aquesta població a aquella època. Es tracta de tres làpides de l’època romana, una amb inscripcions i dibuixos. Durant l’Edat Mitjana la població rebia el nom de “Baños de Navarra”. Va

Nuestra Señora de la Antigua de Baños de Ebro.

CO L · L A B O

Chozo.

RA C I Ó

Castell de San Vicente de la Sonsierra.

pertànyer a la jurisdicció de la vila de Lagardia fins al 1666 quan es va convertir en vila. Des del 1997 va adoptar la seva actual denominació bilingüe de Baños de Ebro/Mañueta. No cal apuntar que la seva economia està basada quasi únicament en el negoci del vi, amb alguns cellers familiars, encara que el gruix de la producció es ven a cellers de la comarca.

La població ens queda a l’esquerra i no hi entrem; el camí només la voreja. Seguim per la carretera, l’A-4205, trobem un rentador de camions, la deixem a la dreta per entrar a “Los sotos de Baños de Ebro”, zona declarada d’”Interés Natural Preferente del País Vasco”, lloc amb molta vegetació de ribera; la pista comença a enfilar-se fins al “monte de San Quiles” de 516 snm, el traçat es va separant del curs fluvial i l’entorn va recuperant les vinyes, tenim visió de la desembocadura del Najerilla, una altra pujadeta on cal estar atent a les marques perquè hi ha una confluència de camins; ens encaminem a un torrent, el traspassem i així arribem, a “la Planilla”, lloc pla i envoltat de vinyes; continuem uns metres i entrem a la carretera A-3210, que ja no deixarem fins a entrar a la població de Elciego, (Eltziego, o Zeiko en Eusquera). Aquest últim, Zeiko, és actualment el més utilitzat, ja que la corporació municipal és el que ha optat per fer servir a causa de ser el de més antiguitat de què es té notícia.

Només de veure la població des de lluny, en sobresurt l’estrambòtica construcció de les Caves i Hotel del Marqués de Riscal, obra dissenyada per Frank O. Gehry.

La caminada d’avui ha estat d’uns 25 km amb una marxa efectiva de 6 hores 23 minuts.

Aquesta població compta amb uns 1.050 habitants. El primer testimoni escrit sobre Elciego el trobem l’any 1067, al “Cartulario de San Millán de la Cogolla”. Es tracta d’una acta testamentària d’Aznar Díaz de Zieko.

La història econòmica i social de Elciego comença a tenir importància a partir dels segles XVI i XVII, quan la vinya es va estendre. A principis del segle XIX, la producció vinícola de Elciego era de 1,8 milions de litres.

La plaga de la fil·loxera a França va significar per a Elciego una nova etapa d’expansió vitícola. La presència de l’olivera i els cereals va anar minvant davant el creixent avanç de les vinyes.

El 1880 la producció de vi arribava als dos milions de litres amb una superfície de vinya de 1210 hectàrees. Les caves “Marquès de Riscal” fundades el 1860 marcaven la pauta dels colliters i els viticultors de Elciego, ja que tota la producció així com també tota la població estaven a mercè de les anomenades caves. Fou a partir dels anys 70 que la població començà a reeixir i es fundaren les primeres cooperatives i cellers independents que redundaren en el millorament de les condicions econòmiques dels habitants de la població.

La població compta amb palaus i portals blasonats amb escuts heràldics; la parròquia està dedicada a San Andrés; està ubicada en un turonet que li dóna una aparença de molta sumptuositat apart què els seus murs assoleixen més de 30 metres d’alçada.

bicistarres@telefonica.net www. ceolot. cat

Bodegas del Marqués de Riscal.

29

RA C CO L · L A B O

IÓ

També compta amb una basílica, la de “Nuestra Señora de la Virgen de la Plaza”.

Bé, entrem a la població, són les 5 de la tarda, ens fiquem en un bar a fer el toc, unes cerveses amb olives, unes olives descomunals, gairebé com un ou de colom, al bar hi ha, entre altres, un grup familiar que estan parlant de Catalunya, un d’ells hi viu i està intentant explicar el perquè de la diferenciació; li costa molt i no els convenç pas, (això que els altres són bascos).

Ens encaminem a l’hotel que tenim encomanat, “Hotel Villa de El Ciego”, Tel. 945 60 10 56, habitació doble i esmorzar dos persones 65 euros l’any 2010. Està molt ben situat al costat mateix de la plaça, encara que per trobar-lo haguérem de que fer un parell de voltes.

Sortim a fer el tomb pel poble, i, no cal dir-ho, ens apuntem a l’esport local; anar de bars a tastar el vi. Ho fem un parell de cops...

També busquem un lloc on sopar, perquè a l’hotel, com que és diumenge, tenen la cuina tancada. Veiem un lloc, resulta que és el casal de la gent gran que també fan de restaurant; però ens trobem

un matrimoni que ens diu que anirem millor si anem al de la piscina municipal; ells gustosament ens hi acompanyen i pel camí parlem del que nosaltres fem, resulta que els que porten el restaurant són la seva filla i la seva família. Ens tracten molt bé, per beure ens porten tres classes diferents de vi de la contrada, l’un millor que l’altre, el menjar a base de plats de tastet de viandes també locals i el preu 17 euros tots dos..!Una vegada menjats i beguts ens encaminem a l’hotel a dormir, que demà cal tornar a caminar.•

FE D'ERRADES El títol de la tretzena etapa, publicada en el butlletí 188 era: HARO – SAN VICENTE DE LA SONSIERRA. Des de The Graphic room us demanem disculpes per aquest error.

Panoràmica de ElCiego.

Desnivell

Mapa

30

Els conse lls de la q

uiss a s à v ia

Si l'amo et crida, no hi corris si no és l'hora de l'àpat

A l'amo, pren-li la carn o només menjaràs ossos...

FE D'ERRADES En el nº 188 de la revista del Centre, la solució dels Mots Encreuats tenia un error: En la posició 14 horitzontal i la 9 vertical, enlloc de una "H" i anava una "J".

Des de The Graphic room us demanem disculpes per aquest error.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www. ceolot. cat

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

E N R E V E S S A D E S • E

Q U A D E R N • L • N O U S

U T • I C T I O L E G S • T

A R • F E • S I • • R A P I

N I C I S • O D • M A • E L

I C A C • O C A R I N E S •

M I R A V A • • • • A S O C

I O T • E S • H O S T I L •

T • O R N I T O L E G S • A

A R L O T • I R E • E • A M

T A I G A • F R I S • S R A

• O N I D R O O C • T U B S

O P E R A D O R A • E C O S

S • S • • • Z • • A C A Ç A

SOLUCIÓ

31

ens veiem k al faceboo