Centre Excursionista Olot nº 191 by The Graphic room

XXXVII EMBARDISSADA

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 191 s d e C a ta rs io n is te 2014 u c Y x N E U J ts ABRIL d 'E n ti ta F e d e ra c ió

4,00 €

ION I N FO R M A C

SUMARI SALUTACIÓ Director: Jaume Roqué Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno

ACTIVITATS XXXVII EMBARDISSADA

XV POCATRAÇA

24 HORES A MUNTANYA

XLV XAMPANYADA

secció MUNTANYA

RUTA DE LES 10 ERMITES

Edita: Centre Excursionista d'Olot Passeig d'en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

MOTS ENCREUATS

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC

INFORMACIONS

secció MAINADA

Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l'ICC

SOLUCIÓ

12 39

secció 23

Dipòsit legal: GI-1453-94

COL·LABORACIONS Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

3 DIES A LA VALL DEL SEGRE EL VOLCÀ LICANCABUR GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. 16ena ETAPA

Els consells de la

La foto de la portada: Sant Antoni Autor: Ramon Bartrina.

quissa sàvia

27 31 35

S A L U TA C I

per Jaume Roqué i Jutglà president@ceolot.cat

Benvolguts socis: Quan llegiu aquestes líneas ja farà uns dies que la primavera és entre nosaltres, enguany la temporada d’esports d’hivern ha esta bona; hem tingut neu amb abundor i s’ha pogut gaudir d'allò més. El primer diumenge d’aquest nou trimestre, el dia 6, suposarà per al Centre una frenètica activitat on tots els membres de les diferents seccions i els altres col·laboradors amb qui l'Entitat compta estaran al peu del canó, ja que com sabeu, coincideixen dues de les activitats més importants del nostre Centre, per un cantó la prova d'esquí “POCATRAÇA” i per l’altre la “XXXVII EMBARDISSADA”; aquesta coincidència posarà a prova la nostra capacitat organitzativa, capacitat que no seria possible sense els col·laboradors voluntaris. A tots ells, moltes gràcies. També està molt avançat el treball de marcatge de la ruta Trepitjagarrotxa. Durant aquest trimestre està prevista l'inauguració de la Casa de Talaixà, concretament el diumenge 15 de Juny, no cal dir que aquesta esperada efemèrides m'omple de satisfacció a mí i als

altres membres de la Junta; cal apuntar que els darrers treballs han estat fets voluntàriament, molt especialment per dos membres de la Junta que desinteressadament han pujat a Talaixà 2 vegades cada setmana; gràcies, Pep i Enric. Està previst fer-hi una gran trobada, una mica com la festa del Soci, amb dinar i gresca final; els detalls encara estan per acabar d’arrodonir, estigueu atens a la web i als mitjans locals de comunicació. Tots els actes seran gratuïts per als Socis (dinar inclòs) caldrà estar apuntat prèviament al local del CEO. En un altre ordre de coses, el dia 19 de juny està convocada Assemblea de Socis, on entre altres apartats figura la renovació parcial de Junta. És important per a l’Entitat la presència dels associats. Recordeu que teniu els carnets de l’Entitat i els de la FEEC a la vostra disposició, passeu a recollir-los. El necessitareu per anar a Talaixà.•

El Centre us desitja una bona entrada a la primavera!

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS Queda convocada l’Assemblea General ordinària de l’entitat per al dia 19 de juny al local del CEO, Passeig d’en Blay, 5, a les 21,30 en primera convocatòria i a les 22 en segona convocatòria, sota el següent.

ORDRE DEL DIA • Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea anterior. • Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior. • Aprovació de comptes exercici 01/01/2013 al 31/12/2013. • Renovació parcial de la Junta. • Torn obert de paraules. Esperem la vostra assistència, donada la importància dels temes a tractar i pel bon funcionament de la nostra entitat.

QUOTES ASSOCIATS Recordem que durant el mes de novembre es posaran al cobrament les quotes d'associat. Als socis que s’acolliren a la devolució de la derrama se'ls aplicarà el descompte corresponent. 4

per Kim Agustí

A C T I V I TAT

XXXVII EMBARDISSADA La feréstega fondalada de Bolòs, situada a la capçalera d'una de les moltes rieres que formaran el riu Llierca, veurà el pas dels participants en una nova edició de l'Embardissada, la nostra veterana trobada anual. I ho farà per segona vegada. Molts de vosaltres recordareu l'edició de fa divuit anys, que ens hi va portar des de Sant Pau de Segúries. L'itinerari que hem escollit per a aquesta XXXVII Embardissada, proposat precisament pels companys de Sant Pau, és molt semblant sobre el paper a aquell que ja coneixem, però amb alguns trets diferencials rellevants. El primer, farem la volta en sentit contrari, fet que canvia horaris de pas, llums i perspectives. El segon, assolirem el cim de Sant Antoni, gran mirador de la vall de Camprodon, i no els Castellets, greny molt més encarat a l’Alta Garrotxa. El tercer, ens enfilarem de tornada al puig de Dot, excel·lent balconada sobre Sant Pau, deixant de costat el santuari del Remei i les migrades restes del castell de Creixenturri. I també són uns altres els camins escollits per baixar del coll de la Bau al Seguer de Bolòs i per pujar de Santa Maria a la muntanya de Sant Antoni. Serà certament una altra Embardissada, tot i que a hores d’ara ja és molt difícil no repetir punts claus d'anteriors edicions. Bolòs també ha canviat molt en aquests divuit anys. El 1996 la pràctica totalitat dels seus edificis eren en ruïnes o abandonats. Actualment molts han estat consolidats o reconstruïts i fan goig de veure. La imatge que ens emportarem d’aquest remot veïnat serà una altra molt diferent. El paisatge i els dilatats panorames que hom gaudeix als cims de la vall conserven tot el seu atractiu, enaltit en aquesta ocasió per uns Pirineus propers i molt nevats. Us esperem el proper 6 d’abril, a Sant Pau de Segúries.•

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

XV POCATRAÇA MEMORIAL ESTEVE soler El CEO organitzarà el proper diumenge 6 d’abril, a la Vall de Núria, la XV edició del Pocatraça (Memorial Esteve Soler). Enguany, aquesta cursa d’esquí de muntanya per parelles, serà puntuable per al Campionat d’Espanya (ESQUIMON 2014) i també per a la Copa Catalana de l’especialitat. La prova constarà de tres itineraris (A,B i C) pensats per als sèniors, júniors i cadets respectivament. Per a l’itinerari A hi haurà un desnivell acumulat de 2000 metres. Les inscripcions s’hauran de fer des de la pàgina web de la FEDME i el preu serà de 20 euros amb els bitllets del cremallera inclosos. L’hotel de la Vall de Núria i també l’alberg del Pic de l’Àliga fan una oferta especial per als corredors i acompanyants que inclou el sopar i dormir del dia anterior a la cursa i l’esmorzar del diumenge. Els corredors que ho desitgin també podran gaudir d’una graellada, al preu de 10 euros, el diumenge una vegada hagi finalitzat la carrera. Els horaris són els següents: el dissabte 5 d’abril, a la Vall de Núria i a partir de les 16 hores, lliurament de dorsals. A les 18 hores "briefing" a l’Auditori de Núria. Per als corredors que no desitgin pernoctar a Núria s’ha habilitat un cremallera que sortirà de Queralbs a les 16,50 hores i un altre de baixada a les 19,30. Els corredors que acreditin haver reservat hotel o alberg per a la nit de dissabte podran pujar amb el cremallera que vulguin. El diumenge 6 d’abril sortida del cremallera des de Queralbs a les 7,49; 8,10 entrega addicional de dorsals a la sala Sant Josep de Núria; 8,30 control d’ARVA i a les 9 hores sortida. Esperem que enguany els temps ens acompanyi (de moment hi ha força neu) i que tots plegats (corredors i públic) puguem gaudir d’una bona prova d’esquí de muntanya amb els ingredients alpins tradicionals de la Pocatraça.•

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

24 HORES A MUNTANYA Els excursionistes que van completar el recorregut de les 24 Hores, a la plaรงa de Santa Pau.

2014

A C T I V I TAT

XLV XAMPANYADA APLEC DEL PIRINEU AL PUIG DE SERRA GALLINERA 8 DE JUNY Himne a l’Isard 40è aniversari de l'homenatge a l'Isard

PROGRAMA 6.30 h: reunió a l’aparcament de Consum. 6.31 h: sortida de la caravana de cotxes. 7.25 h: arribada a Vallter. 7.30 h: sortida de la comitiva a peu. 10.30 h: esmorzar i repartiment de xampany.

ITINERARI Vallter, portella de Mentet, barraca dels Alemanys, serra de Caret, puig de Serra Gallinera (2.663 m). Hores de marxa efectiva: 4 i ¼ (anada i tornada).

A DALT DEL CIM * Esmorzar (cadascú se l’ha de dur, és clar). * XLV XAMPANYADA DE GERMANOR

Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol,

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat. Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu, entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat. Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n ja li fan el salt. Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

* Cant de l’Himne a l’Isard.

NOTES: 1. Per facilitar l’organització i perquè no falli el xampany, es prega que tres o quatre dies abans es passi pel CEO a apuntar-se, en el benentès que no s’haurà de pagar res fins al mateix dia de l’Aplec. 2. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 3 euros per participant. 3. Cada ampolla de xampany serà per a tres persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats. 4. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa de vidre. 5. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadascú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides. 6. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena. 7. Confiem que faci bo, però es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, “capelina”...) 8. L’Aplec vol ésser essencialment popular i, per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre. Es prega, però, que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes.

www.ceolot. cat

secció

A M U N TA N Y

ABRIL 2014 Dl

MAIG 2014 Ds

MES D'ABRIL

MES DE MAIG

 Dia 6: XXXVII Embardissada Informació a les pàgines 5 i 6.

 Dia 4: XXXV Lletissonada Organitza: GECA.

 Dia 13: XXXIII Marxa Bosc de Tosca

 Dies: 9-10 i 11: Sortides amb els nostres companys de Mallorca, Menorca i Lisboa • Itinerari del divendres: Sant Privat, salt del Sallent, Santa Magdalena del Mont, puig dels Llops, Puigsacalm, font Tornadissa, collada de Bracons. Detalls a decidir segons el nombre i els ànims dels participants. Hores de marxa efectiva: unes 5. • Itinerari del dissabte: Oix, Sant Andreu de Bestracà, puig de Bestracà, les Feixanes, Ormoier, grau d’Escales, Oix. Hores de marxa efectiva: unes 5. Gran sopar, amb animada sessió de ball, en acabar la jornada. • Itinerari del diumenge: Can Serra, fageda d’en Jordà, Sant Cristòfol les Fonts, passejada per Olot, volcà Montsacopa, el Firal d’Olot. Hores de marxa efectiva: unes 3. Sortides conjuntes amb el Grup Excursionista de Mallorca, la Unió Excursionista Menorquina i el CAAL de Lisboa. Els interessats a col·laborar en l’organització de la trobada poseuvos en contacte amb en Kim Agustí.

 Dia 18: Sortida de Divendres Sant: la ruta de l'Exili Itinerari: La Vajol, monument a l'Exiliat, can Capelleres, can Quera, coll de Manrella, les Illes, coll de Lli, restaurant Manrella Comauli Hores de marxa efectiva: de 3 i mitja a 4. Coordinador: Epifani Romero. Sortida conjunta amb el GECA. En acabar l'excursió hi haurà dinar de restaurant. Atenció, cal inscripció prèvia per al dinar.  Dia 27: Puig de la Calma Itinerari: Pedrera de Tortellà, camí dels Valencians, Sant Grau d'Entreperes, coll Sabassa, puig de la Calma, Sant Miquel de Monteia, oratori de Sant Jordi, pedrera de Tortellà. Hores de marxa efectiva: de 3 i mitja a 4 (matinal). Coordinador: Pere Guitart. Puig Escaleró (15-XII-13)

 Dies 16, 17 i 18: Sortida a l’Auvergne. Programa proposat • Divendres: Viatge per la línia de ferrocarril Translozerienne, de la Bastide-Puylaurent a Marvejols (Lozère). • Dissabte: 1ª etapa del camí de Sant Jaume francès (via Podiensis), de le Puy-en-Velay a Saint-Privat-d’Allier (Haute Loire). • Diumenge: Vélo-rail de Pradelles (Haute Loire). Coordinador: Lluís Avellana. Atenció, cal inscripció anticipada, places molt limitades.

Pla de Vaca (23-II-14)

 Dia 18: Volta pel Ripollès Itinerari: Ripoll, santuari del Remei, molí de Vilardell, mas Vallespirans, collet de l’Oró, mas Bufatals, santuari del Catllar, Ripoll. Hores de marxa efectiva: 6 i mitja. Coordinador: Florenci Padrosa.  Dissabte 24: Volta al Costabona Itinerari: Collada Fonda, roques d'en Marcer, serra de Finestrol, mines de Costabona, clot de l'Ortrigar, collada de l'Ullat, cabanya de l'Ullat, barraca de la Coma del Tec, coma del Tec, pla Rodó, Costabona, coll del Pal, refugi de Costabona, font de Fra Joan, collada Fonda. Hores de marxa efectiva: de 5 a 5 i mitja. Coordinadora: Mònica Blàzquez.

secció

JUNY 2014 Dl

M U N TA N Y

1 2

23/ 30

MES DE JUNY  Dies 31 i 1 de juny: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (IX i X) De Malanyeu a Vallcebre i l’Espà (Berguedà) • Itinerari del dissabte: Malanyeu, grau de les Orenetes, cingles del Reu, grau de Llet, collada de Sant Isidre, riu Llobregat, la Consolació, Sant Corneli de Cercs, grau del Boits, pla de Borromba, Vallcebre. Hores de marxa efectiva: 6. Farem nit en un establiment del sector. • Itinerari del diumenge: Vallcebre, forat Negre, l’Esdavella, coll del Pradell, barranc de les Llobateres, refugi d’Ensija, la Gallina Pelada (2317 m), roca Blanca, font del Portet, can Quel, la Farga, l’Espà. Hores de marxa efectiva: 7 i quart. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Coordinador: Ramon Feixas. Atenció, cal inscripció anticipada. Torre del Mir (5-I-14)

 Dia 8: XLV XAMPANYADA – APLEC DEL PIRINEU Puig de Serra Gallinera. Informació a la plana 9.  Dissabte 14: Puigmal inèdit Itinerari: Fontalba, collet d'Estrebís, font de l'Home Mort, pas dels Lladres, Puigmal, cim de la Dou, Fontalba. Hores de marxa efectiva: de 6 a 6 i mitja. Coordinadora: Mónica Blàzquez. Cal portar dinar de motxilla.  Dia 15: Inauguració de la Casa de Talaixà Informació a la plana 13 .  Dies 22-23-24: Revetlla de Sant Joan a la Vall de Benasc • Dia 22: Anada d'Olot a Benasc i nit al refugi de la Renclusa Itinerari: A la tarda, pujada de l'Hospital de Benasc al refugi de la Renclusa. Hores de marxa efectiva: de 2 i mitja a 3. • Dia 23: Pic d'Alba (3.118 m) Itinerari: Refugi de la Renclusa, llac de la Renclusa o de Paderna, pla de Paderna, pic d'Alba, tornada pel mateix camí fins al refugi i l'Hospital de Benasc. Hores de marxa efectiva: de 8 a 8 i mitja. Nit en un hotel a Benasc i l' endemà tornada a Olot.  Dissabte 28: Travessia de la Vall d’Incles a l’Hospitalet Itinerari: Vall d’Incles, refugi de Juclar, coll d’Alba, estany de Couart, estany de Pedourrés, l'Hospitalet. Hores de marxa efectiva: de 7 i mitja a 8. Coordinador: Paco Gil. Atenció, cal inscripció prèvia, desplaçament amb autocar.

Camí de Ronda de Tossa (9-II-14) www.ceolot. cat

Roca del Catllaràs (19-I-14) 11

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

1 2

• •

3 4 5

• • •

6 7

•

8 9

•

10 11 12 13 14

•

• •

•

Horitzontals 1. Posar-se malalt. Mil cent u. 2. No pas ràpides. Esquerpa. 3. Forma pronominal de primera persona. Del revés, tret. Grotesc. 4. Cobalt. Del revés, encarcarada. Terraplè construït vora el mar per contenir les aigües. Estic al cas. 5. Incisió quirúrgica de la tràquea. Símbol de la temperatura. 6. Conjunt de cerimònies d’un culte. Voltants (d’un poble, per exemple). 7. La salvació per qui es perd al desert. S’aplica a l’animal indòmit i carnisser. Del revés, embriac. 8. Cul-de-sac. Fregada amb els olis sants. Del revés, trossos de pedra. 9. Del revés, mecanisme que serveix per aturar un vehicle. Del revés, afirmació. Sensació semblant a la que produeix una cremada.

•

• •

•

• • •

• •

• • •

• •

•

Verticals 10. Cent u. Contenidor de l’oli. Oest. Est. 11.Vaixell. Pronom de segona persona. Closca del cap. 12. Darrera part de l’intestí prim. Del revés, relatius al nas. Radó. 13. Alumini. Deesses. Clariana. 14. Del revés, desmuntarà. Sal de l’àcid iòdic.

1. Tècnica que tracta de l’aplicació dels fenòmens elèctrics i magnètics. 2. Qui no en té, ha de tenir cames. Acció de riure. 3. Manganès. Del revés, substància que constitueix el tronc dels arbres, sota l’escorça. Expressió de sorpresa. Símbol de la resistència elèctrica. 4. Escometin algú per tal de robar. Sud. L’afirmació russa. 5. Del revés, municipi del País Valencià, gran productor de vi. Del revés, l’acció de rondar algú o alguna cosa per aconseguir-la. 6. Cos celeste. Conductes. 7. Símbol del litre. Del revés, l’autor de Robinson Crusoe. Símbol del conjunt de nombres reals. Ruc. 8. Tret. Pertanyents al tòrax. Cinc-cents. 9. Nom d’un cèlebre bisbe de Sevilla. Hi fem el brou.

10. Del revés, mesurar. Absència de soroll. 11. Relatius al ricí. Fòsfor. Article usat a les terres de Ponent. 12. Mil sis-cents. Esvelts. Anno Domini. 13. Amagatalls. Del revés, esfera terrestre. Instrument de corda de grans dimensions. 14. Iode. Del revés, estrella. Cap cosa. Nascut.•

I N FO R M A C

IONS

GUARDEU AQUESTA DATA: 15 DE JUNY INAUGURACIÓ DE LA CASA DE TALAIXÀ

PROGRAMA • A les 9 h, sortida a peu des de Sadernes. Esmorzar pel camí (cal portar-l'ho). • A les 12 h, concentració a Talaixà. Tot seguit inauguració de la casa amb descobriment d'una placa commemorativa. Agraïments. •A 2/4 de 2, dinar amb amanides, graellada de muntanya, postres i begudes. • Després de dinar, gresca amb música en viu. – Cants dels Adéus i retorn. – Tots els actes són GRATUÏTS pels socis del Centre, no socis 5 euros. Recollida de tiquets al local del CEO fins al 13 de juny. Podreu aprofitar per a recollir el carnet de soci. www.ceolot. cat

ION I N FO R M A C

MARÇ 2014

LA SALA

MAIG 2014

ABRIL 2014 Ds

JUNY 2014 Ds

1 2

24/ 31

23/ 30

Del 24/03 al 06/04

Del 07/04 al 30/04

Del 03/05 al 13/05

Exposició de les activitats organitzades pel Centre Excursionista d'Olot

Exposició fotogràfica

Exposició de Dibuix de la

Embardissada i pocatraça + info www.ceolot.cat

Divendres 06/06 20.30 h Audiovisual

Volcà Licancabur, a Altiplano de Bolívia. a càrrec de Míriam, Montse, Sílvia i Kim Lloc: al local del CEO.

Juga i dibuixa amb la llum a càrrec de Petra Vlasman i Marta Aumatell

+ info

El passat dia 9 de novembre, dins el Festival de Lluèrnia, es va celebrar el taller de fotografia “Dibuixa i crea amb la llum” a càrrec de Petra Vlasman i Marta Aumatell. L’exposició és el resultat del que va donar de sí el taller, consistent a realitzar una fotografia de 20 segons on els participants varen poder dibuixar, jugar i crear amb efectes de llum obtenint un resultat de sorprenents efectes visuals barrejats amb la màgia de la fotografia.

Diada de la Mare organitzat per Centre d'Iniciatives Turístiques Lloc: al local del CEO.

Del 15/05 al 15/06 Exposició fotogràfica

Santa Bàrbara - Aplecs a càrrec d'Enric Serrano Lloc: al local del CEO.

I N FO R M A C

IONS

Divendres 16/05 20.30 h Audiovisual

“Glaceres dels Pirineus, evolució recent i extinció” a càrrec: Jordi Camins Lloc: al local del CEO.

+ info Interessant i molt il·lustrativa conferència de caire divulgatiu adreçada als socis de l’entitat i a tota la ciutadania, que a més de comentar conceptes generals sobre la dinàmica i comportament de les glaceres i congestes de gel, explica el moment climàtic que vivim en comparació a altres èpoques històriques i les seves causes probables, i on s’analitza per mitjà de la fotografia comparativa i exemples concrets, l'evolució recent de les glaceres dels Pirineus. La xerrada es basa fonamentalment en la catalogació de totes les glaceres dels Pirineus que el conferenciant ha finalitzat l’any 2012, i la comparativa amb la que va realitzar entre els anys 1982 i 1985, per finalment treure conclusions de la possible extinció total a curt termini dels aparells glacials dels Pirineus, informació que ha resumit en el seu darrer llibre “Los 100 últimos glaciares del sur de Europa”. Jordi Camins és observador glaciòleg,

alpinista i esquiador, ha participat en expedicions a glaceres i muntanyes de molts indrets del planeta. Des del 1982, fa 32 anys, dedica part del seu temps a l'observació i seguiment de les glaceres de tot el món, especialment dels Pirineus, motiu pel qual ha estat guardonat amb el Premi Medi Ambient 2012 de la Generalitat de Catalunya. Col·labora amb la Universitat de Saragossa, amb altres universitats europees, amb el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, de la Generalitat de Catalunya, i és membre del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC). És autor de nombrosos articles i de diverses publicacions, entre les quals cal

destacar els llibres El Canvi Climàtic a les Glaceres dels Pirineus - La Glacera d'Aneto, efectes del Canvi Climàtic en Imatges, publicats amb la intenció de divulgar de manera senzilla el fenomen de les glaceres i la seva evolució a tota la ciutadania, utilitzant la fotografia comparativa com a eina didàctica. A l'octubre del 2013 ha presentat el seu darrer treball Los 100 últimos glaciares del sur de Europa, un llibre per a tothom, il·lustrat amb 308 imatges comparatives, que mostren l'evolució de les glaceres en els darrers 30 anys, període en què s'han extingit el 42% de les geleres dels Pirineus.• www.gelicehielo.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

www.ceolot. cat

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

secció

MAINADA

menuts!

Experiments científics

L'última sortida de l’any 2013 la vam fer el 14 de desembre i, sabeu com la vam començar? Doncs dormint una mica més. Com que l’hivern ja quasi havia començat ens vam trobar una hora més tard al Pavelló Firal i a les 9 vam sortir caminant des d’Olot en direcció cap a Batet. Ben aviat ens vàrem parar a esmorzar al parc de les móres (Parc Espunya); abans, però, vam jugar una miqueta a atrapar i la pesta alta per agafar gana. Un cop recuperades les forces vam enfilar camí fins a Batet. Recordeu la pujada que feia? Però com que tots sou molt valents, amb una mica d’esforç i alguna cantarella, sense adonar-nos-en vam arribar a Batet per dinar; fins i tot vam tenir una estoneta per mirar un parit de horseball. Havent dinat, per esperar els pares que ens vinguessin a buscar, vam aprofitar per jugar una estona al prat on estàvem amb els gronxadors, el tobogan... i també vam fer cabanyes!! Passant-nos-ho tan bé el dia se’ns va fer curt i a l’hora de marxar alguns pares van tenir feina per fer-vos pujar al cotxe.

I de la següent excursió us en recordeu? Els menuts, vam pujar a Xenacs des del veïnat de Poca Farina. En aquesta excursió, els monitors, que de vegades perden una mica la xaveta, es van presentar disfressats de científics i, mentre caminàvem, no van parar de realitzar experiments estranys. A mig camí vam fer una parada al volcà Racó per descansar i agafar forces per poder arribar al cim. Després de fer quatre jocs i menjar una mica ens vam posar el “turbo” i, tot i la pujada que hi ha, ens vam plantar al mirador de Xenacs en un temps rècord. Un cop allà vam desafiar el mal temps corrent amunt i avall, fent cabanyes al mig dels arbres, jugant amb els gronxadors i fent coreografies de nivell professional. També vam tenir temps de dinar i explicar uns contes espectaculars a “quatre mans”. Quan va ser hora de marxar vam posar-nos les capelines i cap avall que fa baixada! Tot i que alguns vam caure a terra una o més vegades vam arribar a baix rapidíssim i vam poder aprofitar l’estoneta que ens quedava per alimentar cavalls i jugar una mica més.

El Castell d’Hostoles El dissabte 11 de gener la secció de menuts del CEO vam anar al Castell d’Hostoles. Pares, us ho expliquem perquè us en feu una mica la idea. Va ser una excursió bastant curta, però en algun tram molt intensa. Vàrem sortir del cementiri de les Planes d’Hostoles, i vàrem començar jugant a mata conills i esmorzant per agafar força. Tot seguit vam emprendre el camí pel carril bici, en direcció al Castell i, camina que caminaràs, ja vàrem arribar al cim. Un dels moments més durs va ser la pujada final al Castell, però la vàrem fer amb un moment; aquests menuts i menudes són molt valents!

Els ceojocs

Menuts al Castell d'Hostoles.

Una vegada arribats al Castell ens vam posar a dinar, ja teníem la gana feta per l’esforç!!. Tot seguit vàrem inspeccionar la zona, després vam jugar molta estona, uns tenien una botiga amb diferents plantes medicinals, altres vigilaven tot el territori de dalt del castell, ... Finalment, amb les motxilles a l’esquena vam baixar cap al Restaurant la Curenya, que era el lloc on els pares ens venien a buscar; sembla estrany, encara ens quedaven forces per jugar a cuit i amagar. Ben cansats, però ben feliços, vam tornar cap a casa.

Aquesta excursió va ser una mica especial. Vam sortir caminant des del Pavelló Firal en direcció a les pistes d'atletisme. Després de córrer una mica vam esmorzar i, tot d’un cop, vam trobar una carta que ens convocava a superar els Ceojocs. Per fer-ho vam haver de dividir-nos en tres grups i, amb un "kit" de supervivència (mapa, brúixola, GPS i moltes altres coses), cada grup va aconseguir arribar a dos llocs marcats als mapes, dos llocs diferents per a cada grup. Després de caminar una estona vam trobar dues targetes amagades entre la natura; encara que ningú no entenia què volien dir, totes eren dibuixos de material per fer manualitats. A la una ens vam trobar tot el grup al parc de les móres (Parc Espunya). Allà vam dinar tots junts i vam jugar fins que vam rebre un missatge dels Ceojocs que ens comunicava la superació de la primera prova (trobar les targetes) i ens exposava la segona que era l'elaboració de volcans a partir de tot el material trobat. Però, on era aquest material? De sobte va sortir de dins les ma-

secció

MAINADA

letes i vam posar-nos a treballar. Amb bosses d’escombraries vam fernos el cos, ens el vam decorar amb gomets, cadascú al seu gust i vam tenyir-nos el cap amb "lava". Després d'elaborar el millor "harlem shake" vam continuar per fer la tercera prova que consistia a regalar deu abraçades. Vam seguir jugant a jocs on s'haguessin d'utilitzar les abraçades i vam caminar fins al pavelló, on ens van venir a buscar. El resultat dels Ceojocs va ser molt positiu així que de regal vam aconseguir un paquet de "sugus" per repartir-nos entre tots. I com sempre, recordeu: Al pot petit hi ha la bona confitura; per això som els menuts!!!• Ceojocs.

petits! El 14 de desembre vam fer l’última excursió del 2013 que començava a Can Xel, passant per St Miquel Sacot, continuant fins al Castell de Colltort, Fontpobra i arribant finalment al volcà de Sta Margarida. Tot i ser un dels mesos de l’any que en teoria ha de fer més fred, ens va fer un dia esplèndid amb molt de sol i caloreta. Un cop vam haver jugat una miqueta, ens vam posar a caminar per aconseguir el nostre primer repte: enfilar-nos al Castell de Colltort. Després d’una llarga pujada per fi vam aconseguir fer el cim! Mmmm... que bons que eren aquells esmorzars tan esperats allà dalt! Un cop esmorzats vam endinsar-nos pel bosc per arribar a Fontpobra, on, com el seu nom indica, la font era bastant pobra d’aigua... Pel camí però, vam jugar una estona a pi per esperar dos companys nostres enmig d’una gran fageda amb colors de tardor. Abans de fer la pujada al Volcà Sta. Margarida havíem d’agafar forces, així que

www.ceolot. cat

Petits al Castell de Colltort.

vam decidir parar a descansar, cantar i ballar unes cançons molt divertides –el ball del saló francès-, dinar i descansar encara més tot fent-nos uns fantàstics massatges! Oh nens i nenes..quan voleu sí que en sabeu! Havent dinat ens esperava una dura pujada al volcà però en un moment hi vam

ser... perquè aquests petits som molt valents! I, puntuals com un rellotge, abans que els pares i mares arribessin, nosaltres ja els esperàvem! I per començar el 2n trimestre, després d’unes vacances de Nadal amb molts regals, turrons i ben farts de menjar, tocava

secció

MAINADA

fer una mica d’exercici i jugar una mica! El dissabte 11 de gener els petits vam anar de Sadernes a Oix, pujant a Sta Bàrbara. S’ha de dir que la pujada va ser bastant dura, però que finalment vam aconseguir el que ens proposàvem: dinar a dalt! Havent dinat vam jugar una estoneta i alguns van descobrir l’entorn i, ves per on, vam trobar que podíem tocar la campana de l’ermita! I quan van sonar els últims tocs, ja va ser hora d’agafar altre cop el camí per seguir cap a Oix. Us havíem promès que podríem jugar al superhipermega parc tan guai d’Oix, però vam anar amb el temps just i vam tenir poquet temps. Sort que els pares ho van entendre i, tot i que els vam fer esperar un xic, vam poder jugar una estoneta. La segona sortida de l’any va ser el dia 1 de febrer. Vam començar a caminar amb unes ganes increïbles des de Batet, amb ganes de trobar tot de coses amagadetes pel bosc, ja que uns personatges que encara no coneixíem ens havien promès un premi!! Vam estar tot el camí pensant què podien ser les ungles d'eriçó, la neu de foc, el cor de pedra, i moltes coses més. Amb gran imaginació, vam acabar tenint toooooots els objectes i vam rebre el premi a mans d'un bandoler francès: un VAL per poder anar de COLÒNIES!! Uueeeeee!! Ens

Petits al Croscat.

el mereixíem, és clar que sí! Per mala sort se'ns va posar a ploure (sort que ja havíem dinat i jugat força per La Fageda d'en Jordà!) i vam córrer cap al Triai i cap al Dia, on tots els pares ja ens estaven esperant!! La següent sortida va ser el 22 de febrer. Els pares i mares ens varen portar a Sadernes i després de jugar una bona estona, vàrem enfilar el camí escarpat fins a la Cova del Bisbe. Era bastant dret i en alguns trams havíem de grimpar com veritables cérvols! Però com que som uns excursionistes experts, vam arribar a la cova en un tres i no res. Era mooolt gran, però se sentia

una olor...ehm... molt peculiar...! I és que estava tot ple de caques de cabres salvatges! Hi va haver qui en va comptar-ne unes quantes i va arribar a més de mil! També vàrem intentar veure ratpenats al fons de la cova, però devien estar ben amagadets, espantats pels nostres crits i rialles. El camí de tornada va ser tranquil, xano-xano vàrem tornar a arribar a Sadernes on ja ens esperaven els pares.•

sol radiant que ens va acompanyar tot el dia exceptuant a la baixada, que ens vam endinsar dins el bosc i semblava que no n'havíem de sortir mai. A l'hora de dinar vam fer un repàs de totes les sèries que mirem (que no en són pas poques!), tot comentant el que ens agradava més d'una i menys de l'altra. La primera sortida de l'any va ser l'11 de gener i ens vam començar a aventurar

a les 24 hores de muntanya però d'una manera més tranquil·la. Vam sortir de Santa Pau, tot seguit vam pujar al Puigsallança fins arribar a Sant Aniol de Finestres. Sí, sí! Vam fer el mateix recorregut que la primera etapa de les 24 hores! Al cim de Santa Maria de Finestres vam treure la vena més artística que tenim dins nostre... que divertit que és pintar els monitors! A la següent sortida vam sortir de Coll

Els monitors de petits: Arnau, Aina, Carla, Marcel i Xell

mitjans! Hola hola mitjans i mitjanes!! Ja hem passat els mesos de més fred i ja estem a mitja temporada! Començarem fent una mica de memòria de les sortides que hem anat deixant enrere... El 14 de desembre vam anar al Castell d'Hostoles i Sant Salvador de Puig-Alder, nom que ens va costar una mica de recordar. Al matí vam sortir del cementiri de les Planes d'Hostoles amb un

secció

MAINADA

de Bracons, vam travessar tota la Serra de Llancers fins arribar als plans de Falgars i vam baixar fins als Hostalets d'en Bas. Aquell dia no vam veure el sol, i feia un vent i un fred insuportables. Recordeu quin soroll feien els arbres quan es movien pel vent? Millor no pensar-hi ... encara tindrem algun malson! La humitat que hi havia durant tot el camí de la serra va fer que gairebé no poguéssim ni seure per esmorzar. Ara, cal dir que aquest dia tots caminàvem més ràpid que mai i que amb prou feines notàvem el cansament o el mal de cames que sempre tenim durant les excursions. Per dinar vam haver de refugiar-nos i

protegir-nos del fred davant l'ermita de Falgars amb la companyia d'un gatet blanc que ens va ajudar a acabar-nos el menjar. Després de dinar, com que no estàvem gaire còmodes amb aquell fred, vam decidir començar a fer camí de baixada. Com que era molt aviat vam fer tota la pista... que es va fer llarguíssima. Tot i així vam tenir una hora per reposar (i acabar de passar fred) als Hostalets. El 22 de febrer, acabant d'aprofitar que era l'últim dia que ens podíem aixecar un pèl més tard, ens vam dirigir cap a Beuda per enfilar-nos a la Mare de Déu del Mont. Aquest dia vam començar a conèixer com

funcionava un “GPS” de muntanya, tot i que algun cop ens despistàvem i no agafàvem el camí correcte. Ens va fer un molt bon dia, però estàvem una mica ensopits i ens va costar molt arribar a dalt! Però cap de vosaltres sabíeu que a dalt ens esperava una sorpresa: dos nois estaven preparats per tirar-se amb ala delta i vam poder gaudir del seu vol. Després de dinar i fer una mica el manta aprofitant el solet vam començar a baixar, però aquell camí no s'acabava mai i al final vam acabar arribant mitja hora tard!•

Farem un repàs de les últimes sortides, i començarem per la darrera del primer trimestre, quan vam anar de Sant Miquel Sacot a Xenacs. Feia molt bon dia i ens vam plantar a la Cot. Sortint d'allà, vam pujar sense ni adonar-nos-en fins al Castell de Colltort, on vam esmorzar i, aprofitant

les vistes, vam fer un petit concurs de muntanyes. Aquests grans estan fets uns bons excursionistes, se les sabien totes!! Amb un sol càlid il·luminant-nos entre les branques, vam anar fent tota la serra del Corb, passant per Rocalladre fins arribar a Puig Rodó. I a una banda i altra, vèiem

grans! Hola, mainada! Els grans cada vegada anem més amunt i tenim més ganes de veure-ho tot a vista d'ocell! Les cames les tenim entrenades i les ganes no ens falten, així que amb les cantimplores plenes i un mos per mig camí, ja hem vist tota la Garrotxa i més enllà a molta alçada!

Aconsegueix els millors descomptes per reserva anticipada! Reserves on-line a:

www.viatgespirineus.cat C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT

www.ceolot. cat

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00 19

secció

MAINADA

Grans al Castell de Colltort.

Grans i joves a Toralles.

valls de la nostra comarca! A Puig Rodó ens esperava una petita sorpresa... un monitor que s'ha agafat unes vacances ens va venir a veure. Quina il·lusió, Albert!! Vam dinar tots junts a Xenacs i vam baixar cap a Les Preses. Com que som molt ràpids, encara ens va sobrar temps per jugar una mica i esperar que els pares ens vinguessin a buscar. Després de les vacances de Nadal, vam creure que la millor opció per començar “l'operació canelons”, si és que això existeix, era afegir-nos a les 24h hores de muntanya que organitza el CEO. Potser totes les etapes eren massa (encara que alguns ja s'hi haguessin apuntat...), així que vam fer-ne només dues: de Santa Pau a Sant Aniol de Finestres, i de Sant Aniol de Finestres a Les Planes d'Hostoles. El camí va ser molt bonic i vam anar veient com s'anava fent de nit, fins que vam haver de treure els frontals. Això de no dormir ho vam deixar per als més experts, però la sensació de caminar de nit ja la vam tenir, quin exèrcit d'un sol ull! Una altra de les excursions d'aquest segon trimestre la vam fer amb els Joves i vam anar del poble d'Oix a la vall de Bianya. Era febrer, feia una mica de vent i semblava que passaríem fred, però amb la caminada ja ens vam anar escalfant (tot i que a l'hora de dinar, algun va acabar una mica congelat..!). Vam pujar vorejant el Montpetit i vam arribar fins a Sant Martí de Toralles. Que bonic, quines vistes!! Després vam seguir a certa alçada fins arribar a l'Hostal de la Vall del Bac, i d'allà ens vam enfilar travessant la serra del Malforat fins arribar a Sant Martí del Clot i d'allà, a Bianya! Si és que no hi ha res que se'ns

secció

MAINADA escapi, a aquests grans! Per acabar, l'última sortida que vam fer va anar des de coll de Bracons fins a coll de Canes tot passant per Coll Fred i pla Traver… Déu n'hi dó! Van ser 16 km de pujades i baixades que d’una banda ens van servir per anar-nos entrenant per a properes rutes però sempre gaudint d’unes vistes magnífiques de valls i muntanyes! Ara bé, el protagonista d’aquesta excursió va ser, sense cap mena de dubte, el fang! Vam acabar tots ben bruts, alguns literalment fins als genolls! També vam trobar una mica de neu, suficient per fer guerra de boles, però no n’hi va haver tanta com per posar-nos les polaines, quina llàstima! •

Grans i joves a Toralles des d'una altra perspectiva.

joves! Hola jovenalla! Ja som a la primavera i això significa que el juny està a punt d’arribar!! I què vol dir això? Que acabareu el curs a l’institut? Sí... Que podreu anar a la platja i prendre el sol? Sí... Que que... Doncs que el viatge al Marroc ja el tenim gairebé aquí!! Falten uns tres mesos perquè 34 aventurers ens enfilem a dalt de l’avió i aterrem a terres africanes a fer la nostra travessia! Com molt bé sabeu, durant aquests mesos previs al gran viatge, hem fet activitats per autofinançar-nos part del trajecte. Ja sigui fent de xefs amb unes demostracions culinàries exquisides, la venda de calendaris amb fotografies trapelles dels monitors de la Secció de Mainada (que per cert, encara ens en

queda algun!), i sobretot la representació dels Pastorets Excursionistes. Els dies 28 de desembre i 4 de gener, al Casal d’Argelaguer, els Joves ens vàrem treure la vergonya de sobre i vam representar quatre vegades els Pastorets. Totes les sessions varen ser un èxit de públic i es varen omplir totes les cadires del Casal. Pastors, àngels i dimonis varen fer passar una bona vetllada als més de 450 assistents que es varen apropar a Argelaguer. A tots i a totes, moltes gràcies! Però no podem deixar de banda el que realment som, un grup excursionista. I per això, hem compaginat les activitats proviatge al Marroc, amb les nostres sortides. I les que hem fet, les hem compartit amb el grup de Grans de la Secció. Tant a les

24 Hores a Muntanya, que vàrem fer les etapes de Santa Pau fins a Sant Feliu de Pallerols, com la ruta d’Oix a la Vall de Bianya, passant per la Vall del Bac. I de projectes d’excursions encara ens en queda per a tot aquest tercer trimestre! La travessa de Setmana Santa, l’Embardissada, excursions amb bicicleta i moltes més! Per això us animem a tots els nois i noies, a anar venint regularment a les sortides, per tal de fer cames i anarnos coneixent cada cop més per arribar a la nostra meta: el viatge al Marroc. Si volem, podem!• Una abraçada! Adri, Dani i Sarah

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com www.ceolot. cat

secci贸

MAINADA

Els Pastorets excursionistes.

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE MUNTANYA El proper dia 10 de maig (dissabte tarda) tindrà lloc, per segona vegada a la Garrotxa, el Campionat de Catalunya de Muntanya, organitzat pel Càmping i Restaurant La Fageda conjuntament amb la Federació Catalana d’Atletisme i el Centre Excursionista d’Olot. Aquest campionat formarà part de la 5ena edició de la cursa “CORRE PEL COR DE LA FAGEDA” amb un recorregut de 13.5 km. A més d’aquesta cursa hi haurà el “Trail” amb un recorregut de 29 km renovat i ampliat respecte a l’any passat. Les dues curses comparteixen els sis primers (fins a la Cot) i els dos darrers quilòmetres. El Trail visitarà el Turó de Sant Jordi

Perfils d’ambdues curses

www.ceolot. cat

(punt més enlairat 973 m), la vila medieval de Santa Pau, i Sant Abdó i Sant Senén (Puigsacreu) com a llocs destacats. El recorregut curt visitarà el volcà Santa Margarida. Tots els participants tindran una bossa obsequi amb una samarreta tècnica de la marca ASICS.• Per a inscripcions i més informació: www.noticiescursa.com i www.campinglafageda.com

Recorregut Campionat de Catalunya – 13,5 km

secci贸

M U N TA N Y

Santuari de Farners

Santa Vict貌ria de Sauleda

Santuari d'Argimon

Sant Pere Cercada

Castell de Farners

secciรณ

M U N TA N Y

Sant Miquel de Cladells

Santa Margarida de Vallors

RUTA DE LES 10 ERMITES Ens plau resumir en imatges el recorregut per la Ruta de les 10 Ermites, que en Josep Alzina i la Dolors Reixach han guiat al llarg dels darrers 2 anys i que hem gaudit en companyia dels bons amics del GECA.โ ข El Pedrรณ

Roques del Rei

www.ceolot. cat

secció

U N TA N Y A

Santa Creu d'Horta

Santa Bàrbara

Sant Andreu de Castanyet

CO L · L A B O per la Colla del dissabte

RA C I Ó

3 DIES A LA VALL DEL SEGRE Les muntanyes de la vall del Segre, a la comarca de l’Alt Urgell, són l’objectiu de la nostra tradicional sortida nadalenca. En aquesta ocasió no ens hem plantejat una travessia en tres etapes, sinó tres excursions ben separades, que ens donaran una visió de conjunt d’un territori molt aspre i atractiu. Som 14 excursionistes de la Colla del dissabte i farem estada al poble de Coll de Nargó, cap d’un muntanyós terme de 618 habitants. L’hotel Betriu ens hi ofereix un tracte familiar i bons àpats. Des del poble, els nostres desplaçaments seran tots força curts i per carreteres en bon estat. La primera de les nostres excursions ens portarà a la muntanya d’Alinyà, al marge esquerre del Segre. Farem la travessia de Perles a Fígols amb ascensió als tossals de Balinyó, panoràmics cims bessons que dominen Coll de Nargó i Organyà.

baixem al fons d’una engorjada torrentera. Enrere el Grauet, ens enfilem a un dominant cap de cinglera, seguim cap al collet de la serra dels Timons (1145 m) i baixem a la collada de Malhivern (1043 m). A la collada deixem momentàniament el camí de Fígols i encetem l’ascensió als tossals. Un camí bagueny puja mandrosament fins als seus peus i allà decidim assolir en primer lloc el tossal del Pouet (1211 m), aeri mirador de l’embassament d’Oliana, Coll de Nargó, Organyà, la muntanya de Santa Fe, fita d’una anterior sortida de la colla, i la vall de Cabó. El panorama s’estén fins a la serra de Turp, el Port de Comte, el Cadí, el pic de Salòria, sostre de la comarca, i la serra de Boumort, cims ben nevats. Anem a dinar al veí tossal d’Oriola (1216 m); llueix el sol i no bufa vent, l’àpat s’allarga fins a un quart de 4. Cim del tossal del Pouet

Perles

Perles (800m) és un poblet del municipi de Fígols i Alinyà, bastit en un serrat que domina l’engorjat del riu al qual dóna nom. L’església parroquial, dedicada a Sant Romà, d’estil romànic del segle XII, és el seu edifici més rellevant. Hi arribem el matí d’un fred 27 de desembre; deixem els automòbils a la vora del temple i a tres quarts de 10 comencem a caminar, sota un cel sense un núvol. Un bon camí, molt ben senyalitzat amb petits rètols i fites, ens condueix cap al Coll (893 m) i el riu de Nidola; el travessem a la vora de cal Penya (780 m) i encetem una pujada més decidida i assolellada. Passem al costat del roc de l’Ou, curiós monòlit, i seguim cap a la base de la cinglera. La superem per una canaleta i un petit escaler i

Un cop tips baixem directament a la collada de Malhivern i seguim cap al fons del clot del Grau. Planegem fins al collet de Dalt (917 m) i tornem a baixar decididament, ara cap a la cabalosa font de Codonyes. Més enllà escollim el camí del bac, que després de travessar el clot de les Tines ens condueix a la carretera de Fígols, a la vora del reduït nucli urbà. Un petit malentès fa que no ens hi esperi el nostre vehicle de suport, però gràcies a uns bons amics d’Organyà el fet queda en una simple anècdota, que serà molt comentada al llarg de la resta de la sortida. Aprofitem els minuts d’incertesa per visitar l’església parroquial, dedicada a Sant Víctor, d’estil romànic de principis del segle XII, passejar pels carrers del poble amb les darreres llums del dia i

SERVEI A DOMICILI www.ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ

fer la cervesa. Fígols (600 m) és el centre i principal nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, de 254 habitants. L’endemà el dia és ben gris i no hi ha glaçada. El nostre objectiu és el cap de Boumort, però tardem pocs minuts a comprovar com és cobert de boira. Girem cua, sota un cel ben amenaçador, i escollim unes fites més modestes, les roques del Corb i de Sant Honorat, del terme de Peramola. Anem fins a l’hotel Can Boix (583 m), voregem les seves modernes instal·lacions i agafem el camí que s’enfila al bonic grau de Porta. Seguim cap a Quatre Camins, el forat del Corb, avenc de 53 metres de fondària, i una cruïlla, a les envistes de la ruïnosa església romànica de Sant Salvador, que corona la roca. Escollim el camí de l’esquerra, que rodeja la base de la cinglera i ens porta a la casa del Corb, bastida en una balma. Visitem el seu interior, ben fumat, fotografiem el forn i tornem a l’exterior. El camí segueix cap a una successió de balmes, que ens seran d’una gran utilitat; aviat comença a ploure i decidim fer un esmorzar dinar en un bon aixopluc.

Coll de Mu i Sant Honorat

l’església de Sant Honorat, amb una llinda del 1729, i assolim el panoràmic cim (1068 m), extraordinari mirador de la veïna serra d’Aubenç. Les boires que pugen de la vall del Segre juguen amb les muntanyes i fan més atractives les fotografies. Des del cim tornem al coll de Sant Honorat i seguim una estreta pista fins a la Serra, als peus del roc de Rumbau. Allà continuem per la fangosa pista, que baixa pel bac en fort pendent. Un camí alternatiu sembla força tapat. Al capdavall arribem a l’encimbellat santuari de Castell-llebre (678 m). La seva església és d’estil romànic i fou construïda entre finals del segle XI i el XIII . Les restes del castell, documentat l’any 942, són molt minses. Ens hi aturem uns La serra d'Aubenç des de Sant Honorat

Casa del Corb

Després de l’àpat ha deixat de ploure. A la 1 del migdia tornem al nostre itinerari i seguim una pista fins al coll de Mu (879 m). Més enllà, ja a ple sol, seguim l’atrevit corriol que flanqueja les roques de Sant Honorat pel vessant de migdia. Gaudim d’uns paratges montserratins i avancem trepitjant petits relleixos i superant una successió de clots i caires, sovint ajudats per cadenes. Finalment, trobem el corriol que puja de can Boix, més fressat, i el seguim cap al coll de Sant Honorat. Un altre corriol, suportat en el seu darrer tram per una arcada, s’enfila al cim de la muntanya. Visitem les ruïnes de

CO L · L A B O

minuts, tot contemplant, de passada, la monumental resclosa de l’embassament d’Oliana. Tornem a can Boix seguint la carretera d’accés al santuari, que més enllà de la Salve, bonic mirador de la vila d’Oliana, desfila als peus de les impressionants cingleres dels rocs dels Moros i de Rumbau. El diumenge, dia 29, el temps és immillorable i tornem a la nostra fita senyera, la serra de Boumort. Anem per la carretera de coll de Bóixols fins als Prats, aïllat veïnat de l’extens municipi de Coll de Nargó, i estacionem els automòbils al costat de cal Paleta (1480 m). Llueix un sol esplèndid i la temperatura és de sis graus sota zero. Pugem a cal Fernando, una altra masia abandonada, voregem un camp conreat i encetem una feixuga ascensió per un rost pedregós i cobert d’esquifits boixos rogencs, sense un camí definit. Al capdamunt assolim un extens pla, en bona part poblat per una pinosa i completament nevat; el canvi no pot ser més radical. Veïnat dels Prats

La neu embelleix el paisatge i no alenteix excessivament el nostre pas. Donem l’esquena a la roca de Senyús i anem a cercar la carena del tossal del Cabrit, en direcció ponent. Baixem al plan de Llet i ens enfilem a un primer cim (1954 m), molt panoràmic; la torreta de l’Orri destaca entre les muntanyes veïnes, amb la vall de Cabó als nostres peus. Baixem a un coll, pugem a un altre llom,

RA C I Ó

Serra de Boumort

ornat per una antena, i anem a la Creueta, àmplia collada. Només ens resta completar l’ascensió al cap de Boumort (2077 m), sempre trepitjant un blanquíssim mantell de neu. El cap de Boumort és un extraordinari mirador. El panorama abasta des del Pedraforca a Montserrat, el Montsec, la sierra de Guara i el Turbón, amb els Pirineus del Pallars, l’Alt Urgell i Andorra al fons. El dia és esplèndid i el vent, molt suau; fem la fotografia de grup al costat del vèrtex. Curiosament, el mateix cim pertany a la comarca del Pallars Jussà i vessa aigües a la Noguera Pallaresa, i no al Segre. Dinem en un redós, a pocs minuts de la nostra fita; l’àpat s’allarga fins a les dues de la tarda. Desfem camí fins més enllà de l’antena i baixem a trobar una carretera; la seguim cap a l’esquerra i la trepitgem al llarg d’una bona estona. Aviat deixem enrere la neu, però no el glaç. Passem per la collada del Rei i encarem el coll de Llívia, però abans d’arribar-hi agafem una altra pista, que ens porta a cal Magí (1530 m), masia habitada. Hi rebem informació sobre el camí a seguir i anem a les ruïnes de cal Joan, abans de completar la nostra caminada a cal Paleta; la temperatura quan hi arribem, dos graus sota zero. Abans de marxar visitem la font d’en Narcís i l’església dedicada a la Mare de Déu de la Providència, en el mateix veïnat dels Prats. Ens espera el viatge de tornada a Olot, de poc més de dues hores i mitja; el rematarem, no cal dir-ho, amb un bon sopar. Com a fet sorprenent, hem de ressaltar que al llarg de tots tres dies només hem trobat uns altres excursionistes poc abans del cim de Sant Honorat; les muntanyes eren per a nosaltres sols!•

Plan de Llet www.ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ

Cap de Boumort

Text i fotos: Kim Agustí.

Horaris de les excursions

Bibliografia

De can Boix al grau de Porta i la casa del Corb

1 h 05 min

De la casa al coll de Mu i el cim de Sant Honorat

1 h 43 min

• Guia Per la vall del Segre, de Joan Tort i Donada. Col·lecció Llibre de motxilla/23. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984. • Recull Les muntanyes de la vall del Segre, de diferents autors i coordinat per Francesc Beato i Vicens. Centre Excursionista de Catalunya, 1986. • Doce itinerarios por el macizo del Boumort, de Francisco Gurri Serra. Revista Montaña, del Centre Excursionista de Catalunya. • Catalunya Romànica, volum VI. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1992.

De Sant Honorat a Castell-llebre i can Boix

1 h 31 min

Cartografia

De Perles al riu de Nidola i la collada de Malhivern 2 h 20 min De la collada al tossal del Pouet i el tossal d’Oriola 50 min Del tossal a la collada, el collet de Dalt, la font de 1 h 49 min Codonyes i Fígols

De cal Paleta (Els Prats) al plan de Llet, la Creueta 3 h 14 min i el cap de Boumort Del cim a la Creueta, cal Magí i cal Paleta

2 h 25 min

• Mapa Muntanya d’Alinyà, escala 1:25.000, de l’editorial Alpina i GeoEstel. • Mapes Serra de Boumort, escala 1:20.000, de l’editorial Piolet i el Centre Excursionista de Lleida.

bicistarres@telefonica.net 30

CO L · L A B O per la Colla

RA C I Ó

EL VOLCÀ LICANCABUR CRÒNICA D’UNES VACANCES A BOLÍVIA

Laguna Verde i volcà Licancabur

El volcà Licancabur, de 5916 m d’altitud i situat a la partió entre Bolívia i Xile, és la fita de les nostres vacances. Som la Míriam, la Montse, la Sílvia i en Kim, companys en moltes sortides al llarg dels darrers anys. I, per què el Licancabur, quan a la mateixa Bolívia hi ha cims més alts relativament assequibles? Doncs per recomanació dels companys amb qui vam compartir l’ascensió a l’Ararat, l’any 2011. Abans, mai no havíem sentit a parlar d’aquest preciós estratovolcà, nascut al bell mig d’un desert en un lloc remot del planeta. No tot ha de ser muntanya en el nostre viatge. Una agència boliviana, Lipiko Tours, contractada a través d’Internet i que ens demostrarà ser prou seriosa, ens ha preparat una estada de dues setmanes al país, adaptant el programa als continus canvis de dates proposats. Farem turisme i aclimatació al mateix temps. El 24 de setembre volem de Barcelona cap a Barajas, Santa Cruz de la Sierra i El Alto, aeroport de la capital boliviana, La Paz. Hi arribem el matí del dia 25 i ens trobem de cop i volta a més de 4100 m La mateixa ciutat és als dos vessants d’una vall, sempre per sobre dels 3600 m, i els seus singulars carrers van ser traçats amb forts pendents. Aviat ens adonem que passejar-hi suposa un veritable esforç, per al qual encara no estem massa preparats. El llac Titicaca, el més gran de l’Amèrica del Sud, és la següent fita del nostre viatge. La seva superfície és de 8562 km2 i la longitud màxima de 204 km. El comparteixen Bolívia i el Perú, però nosaltres el visitem, òbviament, des de la localitat boliviana de Copacabana. La mateixa tarda emprenem la travessia de la Illa del Sol, de Yumani a Challapampa, que completarem l’endemà. Caminem www.ceolot. cat

sempre entre els 3812 i els 4075 m, però ens comencem a sentir més còmodes; en Peter, el nostre guia, ens marca un pas prou savi i les visites a les ruïnes de l’antic imperi inca fan que ens aturem sovint. L’extraordinària bellesa del paisatge, sota un cel ben blau, millora encara més el nostre estat d’ànim. L’Altiplano bolivià, regió per la qual transcorrerà gran part del viatge, s’estén entre dues branques de la gegantina serralada dels Andes, la cordillera Occidental, d’origen volcànic, i la cordillera Real, llarga filera d’impressionants nevados. La seva altitud mitjana és de 3800 m, les pluges són escasses i la vegetació hi és molt pobra. La Paz

RA C CO L · L A B O

IÓ

pressionant mostra de ferralla ferroviària, i ens dirigim tot seguit al poblet de Colchani, porta d’entrada al salar. El Salar de Uyuni, el més gran del món, té una superfície de 10.582 km2 i la capa de sal un gruix de 9-10 metres. Conté 9 milions de tones de liti, el 40% de les reserves del planeta. Els tot terrenys hi avancen en línia recta i a tota velocitat, seguint uns itineraris que els guies coneixen prou bé. Arriba un moment en que tot l’horitzó és una línia de sal, d’una blancor enlluernadora, i només en sobresurten, com turons, els grans volcans de la rodalia. Al bell mig del salar, l’illa Incahuasi, formada per coralls petrificats, és coberta de milers de cactus gegants, de fins a 12 m d’alçada. Un cop assaborida la meravellosa visita, continuem la travessia del salar i anem a fer nit al poble de Coquesa, en un establiment familiar, molt senzill però acollidor.

Llac Titicaca

Salar de Uyuni

La població, agrupada en petits poblets i grans ciutats, parla una llengua que no entenem de res, l’aimara, i també el castellà. Ens hi trobem molt a gust. El nostre programa preveu, a continuació, una estada a cotes més baixes, a la regió de los Valles. Volem a Sucre, la capital històrica i seu del poder judicial, i visitem la ciutat, anomenada encara Chuquisaca pels seus habitants i considerada per molts com la més bonica del país. L’endemà ens desplacem al singular cràter de Maragua i caminem fins a les petjades de dinosaure, sempre per paratges molt accidentats i que conserven el seu primitiu encant. Potosí ens rep després d’un llarg viatge amb taxi. La que va ser la ciutat més poblada i rica del planeta, al llarg dels segles XVI i XVII, és tant o més bella que l’antiga capital. Hi visitem el convent de San Francisco i una dels centenars de mines del Cerro Rico, que en l’època colonial va proveir de plata tot l’imperi. El segon desplaçament de la jornada, aquest cop amb autocar, ens porta fins a Uyuni, localitzat nascuda amb l’arribada del ferrocarril, a finals del segle XIX. Nosaltres hi arribem de matinada i prou cansats. S’acosta l’hora de la veritat. El matí del setè dia de la nostra estada a Bolívia, després d’una breu passejada i de desfer i refer els sacs, emprenem un tour de sis dies amb vehicle tot terreny. Ens acompanyen en Juan i la Dora, que seran els nostres xoferguia i cuinera, respectivament; dos magnífics companys de viatge i excel·lents professionals alhora. Visitem el cementiri de trens, im-

Salar de Uyuni 32

Illa Incahuasi

L’endemà ens llevem d’hora i ens enfilem per la falda del volcà Tunupa fins a la cova de les Mòmies. Després de visitar-la, a tres quarts de 9 del matí, encetem l’ascensió al cràter del volcà. El guia ens deixa sols i pugem al nostre aire, per un camí força evident, cap als dos miradors de la muntanya. A un quart d’1 arribem al llavi del gegantí cràter, esberlat i cobert de precioses gredes de tots colors. Hem superat els 4900 m i gaudim d’un impressionant mirador del salar. El cim de la muntanya, de 5432 m i que porta el nom del déu del llamp i del volcà, és avui fora del nostre abast. El camí de baixada és molt més ràpid i en una hora i mitja tornem al nostre vehicle. Dinem a Coquesa, tornem al salar i seguim cap a

CO L · L A B O

Volcà Tunupa

San Pedro de Quemez, ja per carretera de terra. Al poble, que ens podria semblar un veritable racó de món, ens allotgem en un hotel amb totes les comoditats. El novè dia comença amb la visita a unes curioses formacions rocoses i segueix amb la del salar de Chiguana; res a veure amb el d’Uyuni, el paisatge aquí és plenament desèrtic. Ens aturem per veure passar i fotografiar el tren miner que comunica Bolívia amb Xile i seguim cap als peus del volcà Ollagüe, que encara fumeja. Caminem una bona estona per una colada de lava de formes capricioses, dinem i seguim cap a la ruta de las Joyas Alto andinas; successió de les llacunes anomenades Cañapa, Hedionda, Chiar Khota, Honda i Ramaditas. Els flamencs que fan estada a les dues primeres es deixen fotografiar tranquil·lament, mentre els turistes passegem a la vora dels llacs; els altres surten volant en percebre la nostra presència. Continuem el nostre viatge, per carreteres cada cop en pitjor estat, entrem al desert del Siloli i ens allotgem a l’hotel Ojo de Perdiz; el seu emplaçament no és gens casual, és en l’únic punt d’aigua en molts quilòmetres a la rodona, als dos costats de la frontera amb Xile.

RA C I Ó

la natura. El seu color vermell, molt intens el dia de la nostra visita, és fruit de la població d’uns petits crustacis. Després de passejar a la seva vora, tornem a la carretera i ens enfilem als guèisers de Sol de Mañana, extens camp d’olles de fang bullent fumejant i sorollosos raigs de vapor, situat a 5000 m d’altitud. Tot seguit baixem als banys termals de Polques, situats a la vora d’una altra llacuna salada. Després d’una remullada molt plaent dinem a la seva vora. A primera hora de la tarda seguim cap al desert del Sud Lípez i el desert de Dalí, esquitxat de roques de formes capricioses, que

Laguna Colorada

recorden l’obra del pintor empordanès. Aviat superem una collada i allà apareix, davant nostre, el Licancabur, la fita de tot el viatge. Hem de reconèixer, però, que després de contemplar tantes i tantes meravelles de la natura ja només serà la cirera d’un pastís extraordinari. Baixem a la preciosa laguna Verde, fem les fotografies de rigor, sempre amb el nostre volcà, perfectament cònic, al fons, i seguim cap a la laguna Blanca. Allà ens espera un bon refugi, però que no disposa de cap guia per al dia següent; tots són a la ciutat, en una reunió d’una gran importància! El que de bon començament ens sembla un obstacle de primera magnitud, aviat es converteix en l’anècdota del viatge. Els tres xòfers-guia organitzen el grup de vuit muntanyencs, dues franceses, una parella brasilera i nosaltres quatre; farem l’ascensió tots junts. Després de sopar fa un fred que Laguna Verde

Arbol de Piedra

L’endemà visitem el Árbol de Piedra, curiosa formació molt reproduïda en tota la informació turística del país, i seguim cap a la Reserva Nacional de Fauna Eduardo Avaroa. Un cop fets els tràmits burocràtics, molt àgils, i els pagaments corresponents continuem el nostre viatge cap a la veïna laguna Colorada, un altre espectacle de www.ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ

pela; el refugi disposa de llits amb roba i flassades, però no de cap mena de calefacció. La roba de vestir i els sacs no són sobrers. L’endemà, dia 5 d’octubre, ens llevem a quarts de 2 de la matinada. La Dora, veterana del Licancabur, ens ha preparat l’esmorzar, una infusió que ens anirà molt bé i menjar per endur. Els tot terrenys ens porten fins a la falda del volcà, en un punt situat a 4500 m, i allà comencem l’ascensió, a un quart de 4. Continua fent un fred intens i portem tota la roba posada. Caminem de fosc; tota una sort, no veiem que ens espera un corriol que serpenteja per inacabables grederes, primer per una cometa i més amunt, després de travessar una congesta, fruit d’una gran nevada del mes anterior, per un caire. Aviat es fa de dia i podem contemplar a pleret els canvis de coloració de la laguna Verde, més blavosa a primera hora del matí. Sembla que arribarem amb quatre gambades a un avantcim coronat per un pal, però passen les hores i gairebé ni ens movem, dues passes endavant i una endarrere, deu passes i una aturada per recuperar l’alè. Finalment assolim el pal i allà retrobem les franceses, més jovenetes i que s’havien avançat. Ja tenim el cim a frec de dits, però els darrers tres quarts d’hora es fan molt llargs. Finalment, a dos quarts de 12 assolim el cim del Licancabur (5916 m), sota un cel enteranyinat i en un matí sense vent. L’antiga seu de cerimònies sagrades dels inques és als nostres peus. Pujada al Licancabur

Passem poc mes de tres quarts d’hora al cim, a la vora del preciós cràter ocupat per un llac gelat, de 90 metres de diàmetre màxim i el sisè més alt del món. Contemplem terres de tres estats, Xile, Bolívia i Argentina, i som a la vora de la partió entre els dos primers, però el mateix cim és xilè, tot i que tothom fa l’ascensió pel vessant bolivià. Les fronteres, en aquest lloc del món, són completament artificials. Gaudim de cada minut i fem tantes fotografies com ens ve de gust. Contemplem el desert que ens separa de San Pedro de Atacama i també l’enorme cràter del veí Sairecabur. Finalment decidim encetar el descens i menjar força més avall. En poc més de tres hores tornem als nostres vehicles. Al refugi ens hi espera un magnífic dinar, amb una ampolla d’un bon vi bolivià; la Dora sembla tant o més contenta que nosaltres! Avui no dormirem al refugi. En Juan ens proposa anar a Polques i cercar allotjament a la vora dels banys termals. Abans de sopar, un bany a la llum de les estrelles, tot contemplant la via Làctia i els brillants Ojos de la Llama, ens deixa com nous. 34

Al cim del Licancabur

El dia següent encetem el viatge de tornada. Ens aturem altre cop a la vora de la laguna Colorada, hom no pot passar de llarg d’una meravella semblant, i seguim cap al salar de Challviri, extensa explotació de bòrax. Anem a dinar a la vora d’un preciós llac, situat al final d’una colada basàltica, contemplem el calmós passejar de les llames i busquem vizcachas, una mena de conills, entre les roques. Un cop tips continuem cap a San Cristóbal, important població minera; caminem pels seus carrers i anem a fer el toc al mercat. Finalment seguim cap a Uyuni. Ens acomiadem de la Dora i en Juan, amics per sempre, i ens disposem a fer un llarg viatge amb autocar. Després de tota una nit de camí, en bona part per carreteres sense asfaltar, tornem al brogit de La Paz. El penúltim dia de la nostra estada a Bolívia el dediquem a visitar per segona vegada la ciutat de La Paz i passejar pels seus carrers i mercats. Qualsevol espai, per petit que sigui, és bo per vendre algun producte, des de fulles de coca fins a màquines d’afaitar. Tothom ven, però gairebé ningú no demana. El carrer Jaén recorda el passat colonial; l’estàtua eqüestre dedicada a Simón Bolívar, la independència. El parc mòbil és tan nombrós com antiquat i el tràfic veritablement caòtic, però els automòbils no són gens ratllats i no presenciem cap topada. Els carrers continuen fent molta pujada, però menys que el primer dia! El darrer dia el dedicarem a visitar una comunitat rural, Chacaltaya, situada als peus del Huayna Potosí, un dels grans nevados de la cordillera Real. Potser hauríem preferit, com a comiat, una activitat més intensa i emocionant, però hem de reconèixer l’encert de l’elecció. Visitem l’escola, una explotació de torba i una mina d’estany, passegem per la laguna Pampalarama i fotografiem, de forma gairebé furtiva, un ramat d’alpaques. Tornem a la capital per fer-hi les darreres compres, sopar i dormir. Ens espera un llarg viatge de tornada, des de El Alto cap a Cochabamba, Santa Cruz de la Sierra, Barajas i Barcelona. Els vols interiors bolivians són molt còmodes i d’una puntualitat germànica. No podem dir el mateix del nostre pas per l’aeroport del centre de la península. Sortosament no perdem el darrer enllaç i arribem a casa sense més incidències. El viatge ha superat tots els nostres objectius. Hem gaudit de paratges meravellosos i de la companyia de la gent, ens hem sentit sempre segurs i només ens ha sabut greu haver de marxar de Bolívia tan aviat. Serà un a reveure?•

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE OYÓN (Oion) – LOGROÑO – ARGONCILLO

Sortida de Logroño.

Dimarts, 22 de juny de 2010. A partir de Oyón, la proposta de la Guia del GR té dues alternatives, una per cada riba del riu, nosaltres, més que res a causa dels problemes d’allotjament optem per la variant 16.1. Una vegada sortits de l’hotel, per enllaçar amb la variant escollida ens cal anar amb Bus fins a Logroño, molt aprop, uns 6 quilòmetres que en un quart d’hora estigueren fets. Aquí entronquem amb el camí de Sant Jaume, que nosaltres fem en sentit oposat. L’etapa d’avui és curteta, uns 16 quilòmetres. Situats al pont que travessa l’Ebre, el GR ressegueix el riu i per l’altre costat un immens parc on hi ha ubicats El Palau de Congressos, l’Institut, el Parc de La Ribera i un Centre Científic, una vegada travessat el parc, salvem un petit rierol i entrem a la barriada de Varea, on encara conserven algun vestigi de l’antic port romà i petits trams de la calçada entre Tarragona i Astorga, caminem entremig de camps de cultiu i unes ben cuidades hortes fins Bores de l'Ebre a Verea. a la “Posada del Chivero” on ja ens allunyem del riu tot seguint un camí anomenat “del Espinal”, comença a fer calor; hem deixat l’Ebre però caminem al costat del curs de la riera de Verea, a l’altre costat de la carretera hi ha algunes cooperatives vinícoles, som a la zona d'Igay, alguna també amb construccions de disseny. Entronquem amb el “Camino viejo de Calahorra”, tombem a la dreta i traspassem unes rotondes distribuïdores del trànsit de la carretera N-232, una vegada traspaswww.ceolot. cat

SETZENA ETAPA sades hi ha una gasolinera on entrem a comprar begudes fresques i reposem una estona a l’ombra d’unes torres d’electricitat, seguim uns metres per la carretera i de seguida tombem a la dreta, al costat d’una bòbila, tot deixant al darrere les cases de Recajo, on hi ha la base militar aèria d'Argoncilo; per un túnel travessem l’autopista AP-68 i amb forta pujada per camí molt descompost, més aviat per entremig d’abocaments de material de construcció arribem al cim del barranc, la pujada ha estat d’un quilòmetre llarg; aquest camí l’anomenen “Camino de la Rad”, al davant nostre hi tenim el pic de Rabadera, el més alt de la contrada de 519 msm, entrem a una pista asfaltada a l’entrada d’una cantera tancada per un portal de ferro; des d’aquesta altura veiem la base militar i els xalets on viuen els seus comandaments, de totes maneres això està enmig de res. De tant en tant surten alguns avions que fan molta remor. Després d’un altre quilòmetre per planer tombem a l’esquerra tot entroncant amb l’antic camí de Valdeviguera a Argoncillo, aquí i a l’ombra d’unes oliveres fem parada per menjar quelcom i reposar una estona. Continuem i amb suau baixada arribem a “los Corrales de Valdeviguera”, tombem a la dreta i resseguint una estona l’autopista AP-68, fent un curt anar-i-venir la traspassem per un túnel i arribem al pont sobre el riu Leza, que seguim a la nostra esquerra

fins a pujar a la carretera N-232 que cal travessar i baixar a la llera del riu que també travessem per unes passeres de formigó, ara el camí segueix el riu una estoneta fins al túnel del ferrocarril, deu minuts més fins a l’ermita de “los Dolores” i ja entrem a la població d’Argoncillo. Ara comença una altra història: tenim encomanat l’hotel “Molino”, el poble és petit, però llarg i no té gaires llocs on buscar, 35

RA C CO L · L A B O

IÓ

Panell informatiu a Verea.

però no el trobem, ens parem en un parc a l’ombra per centrar-nos i buscar-lo amb calma, fa molta, molta calor, no passa ningú per preguntar, viem un bar i ens hi fiquem, deixem les motxilles i ens acostem a la barra, el senyor del bar en veure’ns tan acalorats i, suposo una mica nerviosos, ens convidà a beure, no ens volgué cobrar, resulta que allà mateix també tenen habitacions, però ho té tot ple, parla amb nois que estan al bar, que son treballadors de la construcció i que estan allà allotjats, es veu que n'hi ha un que ell no sap de segur si avui vindrà, però els altres li confirmen que sí, que guardi l’habitació, no ens pot allotjar. Llavors li comentem el tema de la reserva i ens explica que on hem d'anar és a un parador de la carretera i que està a uns 2 quilòmetres d’allà; la carretera porta molt de trànsit especialment de camions de gran tonatge, però té una vorera ampla per on podem caminar tranquil·lament, ens diu que si tingués algú per suplir-lo ens hi portaria, però una vegada reposats i assedegats ja podem continuar aquesta mitja hora de propina. Carreguem i ens dirigim a l’hotel, resulta que poc desprès de passar per l’ermita de “Los Dolores” hi hem passat molt aprop..!, i tot baixant abans de creuar l’autopista es veia clarament la construcció amb el seu aparcament per a camions, la gasolinera i tot pegat... en no saber les coses (l’hotel l’he marcat al mapa amb un signe vermell). Arribem, ens donen l’habitació, una dutxa, unes cervesetes i a sopar (2 a mitja pensió 77 euros). L’hotel està ple de camioners i comercials, si no recordo malament, a part del servei, la Rosa fou l’única fèmina al menjador per sopar. Avui, entre "pitus i flautes" en comptes de 16 quilòmetres n’hem fet 24,300 amb unes 6 hores de marxa efectiva.•

Cellers amb arquitectura moderna. Camí a Argoncillo.

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies. 36

CO L · L A B O

Argoncillo.

www.ceolot. cat

RA C I Ó

Passeres al riu Leza.

RA C CO L · L A B O

IÓ

Desnivell

Mapa

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

Informa'te-n: ceo@ceolot.cat

Els conse lls de la q

Un gos no es queixa tant de les bastonades rebudes com dels manyacs que no ha rebut. No som pas tan diferents homes i cans.

uiss a s à v ia

Gaudiu de l'Embardissada d'enguany!

A l'Embardissada, tal i com passa a la vida, sempre hi ha bona gent que abans estassen els camins que trepitjarem.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

E L E C T R O T E C N I A •

M E M O R I A • R I A L L A

M N • • A T S U F • U I • R

A T R A Q U I N • S • • D A

L E I T U • • G I E T S E F

A S T R E • F I S T U L E S

L • • E O F E D • R • A S E

T I R • T O R A C I C S • D

I S I D O R • • O L L A • •

R A D I M A • S I L E N C I

• R I C I N I C S • P • L O

M D C • A I R O S O S • A D

C A U S • E B R O • A R P A

I • L E T S E • R E • N A T

SOLUCIÓ

ORGANITZA: