Centre Excursionista Olot núm. 195 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 195 s d e C a ta rs io n is te 2015 u c Y x N E U J ts ABRIL d ’E n ti ta F e d e ra c ió

4,00 €

SUMARI Director: Ramon Regí

ACTIVITATS XVI POCATRAÇA XXXVIII EMBARDISSADA 6a VOLTA PELS VOLCANS XLVI XAMPANYADA 24 HORES A MUNTANYA

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Joan Blanch Rut Freixas Jaume Roqué Adrià Vila

4 6 8 11 12

ENTREVISTA ALIMENTAR L’ESPERANÇA

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

secció MUNTANYA

INFORMACIONS

secció MAINADA

MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

COL·LABORACIONS

Dipòsit legal: GI-1453-94

3 DIES AL SOBREPUERTO TRAVESSIA DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 20ena ETAPA

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d’aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l’autor.

Els consells de la

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Foto de la portada: L´Embardissada d‘Alba Danés.

quissa sàvia

25 29 33 35

A C T I V I TAT

XVI POCATRAÇA MEMORIAL ESTEVE SOLER I PRIMERA CURSA POPULAR SANT BERNAT D’ESQUÍ DE MUNTANYA INDIVIDUAL, EL 12 D’ABRIL A LA VALL DE NÚRIA. El CEO organitzarà el proper diumenge 12 d’abril de 2015 la XVI edició de la Pocatraça (Memorial Esteve Soler) a la Vall de Núria . Enguany, aquesta cursa d’esquí de muntanya per parelles, dirimirà els campions de Catalunya i serà puntuable per a la Copa Catalana FEEC-Millet de l’especialitat. La prova constarà de tres itineraris: A,B i C: El recorregut A consta de 1.842 metres de desnivell i sortint de Núria salta a la vall d’Eina per anar a la serra dels Llosers i des d’aquí pujar al Noufonts des d’on es descendirà fins a Núria. El recorregut B consta de 1.254 metres de desnivell. També es salta a la vall d’Eina i es puja al Noufonts sense passar per la serra dels Llosers. Enguany tots els esquiadors i esquiadores que ho vulguin podran venir a la Primera Cursa Popular Sant Bernat, un recorregut pensat per gaudir de l’esquí de muntanya en un entorn privilegiat

L’itinerari C és la gran novetat d’aquest any perquè, aprofitant la infraestructura de la Pocatraça, farem la Primera Cursa popular Sant Bernat d’Esquí de Muntanya Individual per honorar el patró dels muntanyencs i esquiadors aprofitant que la imatge del sant es troba dins el santuari de la Mare de Déu de Núria. Aquesta cursa és individual i consta de 900 metres de desnivell i des de Núria es puja al coll de Núria, al pic d’Eina i el Pic de Noufonts, des d’on es descendirà pel mateix recorregut que els itineraris A i B. La sant Bernat està pensada perquè tots els aficionats a l’esquí de muntanya puguin gaudir d’un itinerari segur, fàcil, amb talls horaris més que suficients i aeri, la qual cosa permetrà als participants gaudir d’unes magnífiques vistes de la Pocatraça que es desenvoluparà a banda i banda (vall d’Eina i vall de Noufonts) de l’itinerari escollit. També es pot aprofitar el cap de setmana per fer esquí de muntanya el dissabte, visitar el santuari de Núria (posant el cap dins l’olla o no) i encendre una espelma a sant Bernat perquè ens empari dels riscos que, a voltes, traginen les neus.

A C T I V I TAT

Les inscripcions s’hauran de fer des de la pàgina web de la FEEC i el preu serà de 20 euros amb els bitllets del cremallera inclosos. L’hotel de la Vall de Núria (10% de descompte una nit, 20% dues nits) i també l’alberg del Pic de l’Àliga (25,05 euros dormir, sopar i esmorzar) fan una oferta especial per als corredors i acompanyants. Els corredors que ho desitgin també podran gaudir d’una graellada, al preu de 12,50 euros amb beguda i postres incloses, el diumenge una vegada hagi finalitzat la cursa. Els horaris, itineraris, material necessari, descomptes del cremallera per als acompanyants, reglament de la cursa i altres informacions es poden consultar a la pàgina web del CEO. Esperem que enguany el temps ens acompanyi (de moment hi ha força neu) i que tots plegats (corredors i públic) puguem gaudir d’una bona prova d’esquí de muntanya amb els ingredients alpins tradicionals de la Pocatraça.•

Fotos: Corriols de Llum

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

Equip de l’Embardissada

A C T I V I TAT

XXXVIII EMBARDISSADA De nou ens tornem a trobar, amb la primavera tot just arribada, per presentar-vos una nova Embardissada que celebrarem el proper 19 d’abril. Aquest any l’Embardissada compta amb un reguitzell de novetats que esperem que siguin del vostre grat. Algunes de les noves iniciatives són l’oferiment d’un bon esmorzar als entorns de Monteia, la transformació del tradicional llibret en una edició digital plena de continguts interactius i les inscripcions, que es farán a través de www.ceolot.cat. Aquest any, i per tercera vegada en la nostra història, és la població de Tortellà qui ens acull per donar el tret de sortida i arribada de la XXXVIII Embardissada. El recorregut que hem dissenyat ens portarà a coneguts indrets de l’Alta Garrotxa però també ens descobrirà antics camins i punts d’interès molt poc transitats i que podrem recórrer gràcies a la feina de recuperació de l’equip de desbrossadors del CEO i també a Itinerànnia, que ja porten mesos netejant els camins. Lluny d’explicar-vos la ruta detallada, que trobareu a la nova edició del llibret, us anunciem que el recorregut ens portarà amb direcció a Sant Martí de Sales de Llierca, seguirem trams del Borró, descobrirem marques històriques com la Creu d’en Servosa i també construccions d’anys passats com l’escaler de Can Bosch. Gràcies a la saviesa del nostre col·laborador Xavier Viñas ens agradarà mostrar-vos roures centenaris o accidents geogràfics molt especials com el Cingle de la Clau (l’Estadi). Ens permetrem gaudir de panoràmiques de somni i com a novetat farem parada i fonda a Monteia amb un esmorzar per a tots els participants. Amb la panxa plena enfilarem cap al cim de La Calma (1053m), el punt més alt d’aquesta Embardissada. Els més caminaires segurament ja endevinareu la tornada al punt d’inici; passant per Sant Grau d’Entreperes farem via al Camí dels Valencians fins l’arribada a Tortellà. Com sempre comptarem amb la col·laboració d’experts que conformen el llibret de l’Embardissada i fan possible una sortida plena d’història, paisatge, natura i saviesa. Ja us hem anunciat la presència de Xavier Viñas, però enguany també hi podrem llegir a Mike Lockwook amb qui aprendrem sobre la fauna del tram que visitem tot escoltant el cants dels ocells de la zona. En matèria de geologia en Llorenç Planagumà ens ajudarà a entendre d’una manera molt didàctica el com i el perquè de les majestuoses construccions naturals que trobarem durant el recorregut. L’historiador Xavier Puigvert ens explicarà alguns topònims de la zona i tam-

www.ceolot. cat

Foto: Alba Danés. Embardissada.

poc no faltaran els mapes que ens prepara amb passió en Ramon Bartrina i les històries personals ens seran explicades en primera persona gràcies a la Magdalena Tubert nascuda a Can Bosch i a qui podrem conèixer a través d’un audiovisual. De nou els dibuixos de Joan Tresserras ilustraran les masies i paisatges. I, com a novetat, al llibret digital també hi haurà activitats de camp per a nens i nenes i entre altres continguts que ens faran gaudir d’una Embardissada completa. Bona Embardissada a tothom!

ENTREVIS

ALIMENTAR L’ESPERANÇA

Entrega del xec a l’Hospital de Vall d’Hebron de Barcelona.

La Fundació Albert Bosch treballa per la promoció de la investigació i la recerca en malalties infantils comptant amb la participació d’entitats de La Garrotxa com el CEO per a la difusió de la seva tasca. Durant la preparació de la primera Trepitja Garrotxa celebrada el passat octubre de 2014 vàrem tenir la sort de conèixer la Fundació Albert Bosch. La ultra trail va esdevenir solidària gràcies a la voluntat de la Fundació de donar suport i treballar conjuntament amb el Centre Excursionista d’Olot. Un acord amb Noel Alimentaria S.A.U l’empresa padrina de la Trepitja Garrotxa, va permetre que tots els beneficis de la cursa es destinessin a la Fundació A. Bosch qui els va adjudicar a l’equip de recerca en càncer infantil de l’Hospital de Vall d’Hebron de Barcelona. Un cop passada la cursa i complint amb els objectius proposats, el passat dimecres 28 de gener el president del Centre, Ramon Regí i el cap d’Àrea de Trepitja Garrotxa, Paco Gil, acompanyats del Director General de Noel, Joan Boix i la Presidenta de la Fundació, Anna Bosch, van fer entrega dels beneficis recaptats durant la cursa a la Fundació del Hospital de Vall d’Hebron. Després de l’acte d’entrega dels 5.650 euros a la Fundació de l’Hospital Vall d’Hebron i encara amb l’emoció i els sentiments a flor de pell, des de l’Àrea de Trepitja Garrotxa escrivim aquestes línies perquè creiem que és molt important que tots els socis i sòcies del CEO coneguem quin és el treball que fa la Fundació A. Bosch en el si de la nostra societat.

“La nostra missió és el compromís amb la societat, Anna Bosch, Presidenta de la Fundació Albert Bosch“ 8

Anna Bosch amb el bust del seu pare.

L’any 2004 i amb l’ànim d’ajudar a mantenir l’excel·lència en la investigació mèdica però, sobretot, per poder obrir noves línies de treball Noel Alimentaria S.A.U. va decidir crear la Fundació A. Bosch, dedicada a la col∙laboració en projectes de recerca mèdica infantil. Onze anys després de la seva creació la Fundació A. Bosch manté com a objectiu promoure la investigació i la recerca de solucions mèdiques, biomèdiques i quirúrgiques de les malalties infantils i, en general, contribuir a millorar la qualitat de vida dels nens afectats per diferents malalties i les seves famílies.

La Direcció de l’empresa garrotxina va fundar l’entitat sense finalitat lucrativa en memòria del seu gran impulsor Albert Bosch Sala. La Fundació A. Bosch treballa per esdevenir una entitat de referència en el suport a la intervenció directa i investigació translacional al costat del pacient, aconseguint així que totes les millores obtingudes a nivell d’investigació es puguin aplicar

ENTREVIS

Un dels equips de recerca del Dr. Sánchez.

ràpidament als pacients. Aquest objectiu no seria possible sense l’equip humà que configura la Fundació però, sobretot, cal destacar l’equip de professionals format per investigadors de diferents àrees i departaments de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Des del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica dirigit pel Dr. Josep Sánchez de Toledo, el Grup de Recerca en Cirurgia Fetal i Malformacions Congènites, especialistes en Bioenginyeria, passant pels investigadors en Ortopèdia i Cirurgia Pediàtriques i Rehabilitació fins a Medicina Interna, especialitzats en el tractament de malalties autoimmunes, dirigit pel Dr. Josep Ordi. Aquests departaments són els principals responsables de la tasca d’investigació que desenvolupa la Fundació A. Bosch. Després d’onze anys de treball i recerca la Fundació A. Bosch té reptes nous i ambiciosos focalitzats en la investigació amb cèl·lules mare, que es concentren en la millora dels tractaments en oncologia infantil, la cirurgia fetal experimental i el lupus eritematós. Tots els esforços es basen en la millora de la vida de les persones i sobretot la dels infants. www.ceolot. cat

Un laboratori del Dr. Ordi.

ENTREVIS

LES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ DE LA FUNDACIÓ A. BOSCH

RECERCA EN CÀNCER INFANTIL

INVESTIGACIÓ DEL LUPUS ERITEMATÓS

Tot i que és una malaltia infantil poc freqüent, l’impacte del càncer en un nen i en la seva família és molt traumàtic. Cal destacar, també, que dels tumors infantils n’hi ha alguns molt resistents a les teràpies convencionals i els esforços se centren, sobretot, en trobar solucions per afrontar els més agressius i desenvolupar nous fàrmacs més efectius i específics per a cada un d’ells. Des de la Fundació es destinen esforços, també, per donar suport a la investigació amb cèl·lules mare d’aquests tipus de tumors, cercant què és el que els fa tan resistents i, en conseqüència, dissenyant noves teràpies que permetin donar solució a aquest greu problema.

Un dels projectes de l’entitat és investigar sobre malalties rares que, tanmateix, cada vegada són més comunes i de difícil solució. És el cas del lupus eritematós: aquesta malaltia autoimmune (el cos crea anticossos contra les pròpies cèl·lules), multisistèmica (afecta diversos òrgans) i crònica. Això representa un repte que esperona la Fundació a buscar noves vies de tractament per donarhi solucions. Ara com ara, el lupus eritematós és una malaltia de causa desconeguda, rara i de pronòstic incert.•

CIRURGIA FETAL EXPERIMENTAL Fa 10 anys que es va iniciar la investigació de les operacions a fetus amb ovelles i després de cinc anys es va poder començar a aplicar en humans amb un alt grau d’èxit en malalties congènites, com l’hèrnia diafragmàtica, l’espina bífida - o la brida amniòtica –que pot arribar a amputar les extremitats dels fetus-. Ara inicien un nou projecte que complementa la cirurgia fetal investigant amb cèl·lules mare per millorar aquest tipus de malaltia a través de la medicina regenerativa.

A C T I V I TAT

XLVI XAMPANYADA APLEC DEL PIRINEU AL PUIG DE FONTNEGRA 7 DE JUNY PROGRAMA 6.15 h: reunió a l’aparcament del Consum. 6.16 h: sortida de la caravana de cotxes. 7.20 h: arribada a l’estació de Queralbs. 7.39 h: sortida del tren cremallera de Queralbs. 7.59 h: arribada a Núria. 8.00 h: sortida de la comitiva a peu. 10.00 h: esmorzar i repartiment de xampany.

ITINERARI Núria, pic de l’Àliga, pic de la Pala, puig de Fontnegra (2.726 m) Hores de marxa efectiva: 3 i ¼ (anada i tornada).

DALT DEL CIM * Esmorzar (cadascú se l’ha de dur, és clar). * XLVI XAMPANYADA DE GERMANOR. * Cant de l’Himne a l’Isard.

Himne a l’Isard Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol, entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat. Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu, entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat. Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n ja li fan el salt. Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

NOTES: 1. Per facilitar l’organització i perquè no falli el xampany, es prega que tres o quatre dies abans es passi pel CEO a apuntar-se, en el benentès que no s’haurà de pagar res fins al mateix dia de l’Aplec. 2. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 3 euros per participant. 3. Cada ampolla de xampany serà per a tres persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats. 4. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa de vidre. 5. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadascú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides. 6. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena. 7. Confiem que faci bo, però es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, capelina...) 8. L’Aplec vol ésser essencialment popular i, per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre. Es prega, però, que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes. 9. Cada assistent haurà d’adquirir, pel seu compte, el bitllet per al tren cremallera, a l’estació.

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

S Pere Rifà

24 HORES A MUNTANYA Apunts personals de la 33a edició de les 24 Hores a Muntanya Trenta-tresena edició de les 24 hores de muntanya, aviat és dit. Quan es va fer la primera edició jo tot just aprenia a caminar i, enguany, és la primera vegada que l’he completat íntegrament. Així que la trajectòria és llarga i la meva experiència curta, però intentaré esmentar allò que m’ha agradat més i allò que no tant. El recorregut de 82 quilòmetres, dividits en sis etapes, tenia com a punt de partida i d’arribada la població de Tortellà. Malgrat el fred intens, dos centenars de persones van afrontar el primer tram que ens havia de dur fins a Beuda passant per carreteres secundàries, pistes i corriols molt ben fresats, fent una petita marrada per descobrir la font de Rajolins. Un cop a la plaça major de Beuda –i després d’un complet berenar- ens encaminem cap a Lladó passant vora la majestuosa casa del Noguer de Segueró. Aquesta etapa es va veure condicionada pel fet de començar a fosquejar, transitar per algunes pistes forestals i disposar d’un guiatge un pèl massa accelerat i sincopat. Un cop a Lladó, el sopar ens va permetre refer-nos per afrontar el primer tram pròpiament nocturn que ens menava cap a Terrades. Tot molt pla: pistes i carreteres secundàries (i, en algun moment, camps a través) que ens permetien descobrir llocs atractius de l’Empordà com el nucli de Vilarig o el poble de Cistella. Un caldo calent ens esperava – passada la mitjanit- a Terrades des d’on vam encetar l’etapa més curta però amb més desnivell. Vuit quilòmetres que començaven amb un corriol pedregós que enfilava cap al Coll de la Salut per, posteriorment, assolir un petit cim: el de la muntanya de Santa Magdalena on hi ha una petita ermita homònima. Aquí vam fer un nou reagrupament, una acció tan necessària com molesta perquè era dels pocs moments que el cos notava les baixes temperatures. Vam descendir, de nou per un sender pedregós i estret, fins a trobar el riu de La Muga i, al cap de poc, vam arribar a Sant Llorenç de la

Muga on finalitzava la quarta etapa cap a les quatre de la matinada. En ple equador de les 24 hores, el cansament es començava a notar però aquest nou tram cap a Albanyà es presentava interessant ascendint cap a l’ermita de Sant Jordi i agafant un altre camí, que es converteix en pista, que anava carenejant per la Serra de Sant Jordi fins dur-nos al Coll de Ferrerós, per davallar pel pedregós GR-11 . Amb el dia començant a clarejar vam arribar a Albanyà on ens esperava l’esmorzar. Aquí ens vam trobar amb la no gaire agradable sorpresa que els que s’acabaven de llevar i volien participar en la sisena etapa, no van tenir la cortesia de pensar en els que encara estàvem de camí i es van abraonar sobre el menjar i el beure acabant amb algunes provisions. Després de caminar tota la nit, el cafè amb llet que no va poder ser hauria resultat un bon estímul. En fi. Per sort, ens quedava la darrera etapa –la més llarga i engrescadora- que passava pels paratges de Lliurona (per mi una de les millors estampes de la travessa), pel Coll de la Creu, per la pista que va a la Collada d’Espinau (on, ara sí, podem esmorzar amb tranquil·litat) i per la casa de la Coma-de-roure on hi ha unes excel·lents vistes de l’Alta Garrotxa. El darrer sector fins a Tortellà, passant per Sales de Llierca, es fa particularment llarg però això no treu que aquesta darrera etapa –per sí mateixa- podria suposar una bona excursió matinal. Malgrat que va ser la primera vegada que vaig completar les 24 hores, fa temps que participo en d’altres rutes i caminades que omplen el calendari. Això em permetria comparar-ho amb d’altres sortides però seria injust fer-ho donada la singularitat i la complexitat d’aquest esdeveniment que, per si fos poc, cada edició planteja noves rutes. Per tant, els petits errors que es puguin detectar, queden diluïts i minimitzats davant el gran esforç organitzatiu. No hi ha dubte: repetiré, l’experiència s’ho val. Sergi Faja

Les fotografies guanyadores del concurs fotogràfic que vàrem fer a través de les xarxes socials són les següents:

Millor sèrie o conjunt fotogràfic per a @ferranop (instagram).

Millor fotografia individual per a Albert Terradellas (twitter). 12

A C T I V I TAT

Llista de les persones que van acabar les 24 H a Muntanya Adrià Masó Pau Puebla Esteve Brutau Emili Santana Valentí Masó Agustín Martínez Laura Bejar

www.ceolot. cat

Vanesa Tauste Jordi Bach David Molina Sergi Faja Quim Culebret Roser Berenguer Jesus Güell

Pau Bosch Jordi Ferrer David Sala Felip Monteis Jordi Sucarrats Joan Planella Pep Badosa

Rosa Torra Silvia Miró Ramon Pau Josep Maria Recasens Carme Barnaus Marçal Font Joaquim Verdalet

Xavier Aulet Antoni Villarejo Sergi Faja Joaquim Reixach Santi Roca Nicolas Rodríguez Oscar Prada

David Grau Marc Iglesias Josep Domench Francesc Riera Joan Carles Padrosa Sergi Ascaso Oriol Gallemí

secció

A M U N TA N Y

ABRIL 2015 Dl

MAIG 2015 Ds

6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

MES D’ABRIL

MES DE MAIG

 Divendres Sant 3: Sant Grau d’Ardenya o Cadiretes Itinerari: Sant Grau d’Ardenya, la creu d’en Barraquer, Sant Baldiri, castell de Montagut, pedra Sobre Altra, puig de Cadiretes i Sant Grau d’Ardenya. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Hora i lloc de sortida: a 3/4 de 7 de l'aparcament del Consum o a les 7 de Sant Esteve de Bas o a les 8 del pavelló de Llagostera. Coordinador: Joan Sàbat. Dificultat: Baixa. Sortida conjunta amb la GECA i el Grup Excursionista de Llagostera. En acabar l’excursió hi haurà dinar organitzat pels cuiners del grup de Llagostera. Qui vulgui quedar-se ho ha de comunicar amb antelació al CEO i s’ha de portar els estris per dinar.

 Diumenge 3: XXXVI Lletissonada Organitza el GECA de Sant Esteve d’en Bas.

 Dies 11 i 12: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (XV i XVI). De Gavarra a Biscarri i Fontsagrada (Alt Urgell - Noguera Pallars Jussà) Itinerari del dissabte: Gavarra, torrent de Carreu, Sant Joan de Carreu, la Vinya, riu Rialb, Sant Sebastià (opcional), clot de la Llau dels Ferradors, serra de Fontfreda, la Treita, serra de la Conca, Biscarri. Hores de marxa efectiva: 7 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament de Consum. Farem nit en un establiment de la rodalia. Itinerari del diumenge: Biscarri, serrat de la Rebollera, pont de Llordà, Mare de Déu de la Posa, jaciment paleontològic, Isona, estanys de Basturs, camí dels Estanys, Figuerola d’Orcau, camí de la Ribera, molí de Suterranya, Fontsagrada. Hores de marxa efectiva: 6 i mitja. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Coordinador: Ramon Feixas.  Diumenge 19: XXXVIII Embardissada  Diumenge 26: Visita als roures monumentals. Itinerari: Les Planes, la Fontica, la Serra, roure de la Xoriguera, can Barbet, roure Partioner, font d’Aliga, font de les Tunes, la Xuriguera, font d’Aiguanèix i les Planes. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum Coordinador : Joan Aulinas. Dificultat: Baixa. 14

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

 Dissabte 11: Sortida a la neu Itinerari: Per sobre de l’estació Vallter 2000. Hores de marxa efectiva : 4. Hora de sortida : a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador : Paco Gil. Dificultat: Mitjana. Cal portar roba d’abric d’alta muntanya, grampons i piolet.

4 5 6 7 11 12 13 14 18 19 20 21 25 26 27 28

1 2 3 8 9 10 15 16 17 22 23 24 29 30 31

 Dissabte 9: Sortida a la neu Itinerari per sobre l’estació d’esquí Vallter 2000. Hores de marxa efectiva: 4. Hora de sortida: a les 7 de l’aparcament de Consum. Coordinador: Paco Gil. Dificultat: Mitjana. Cal anar equipat amb roba d’abric d’alta muntanya, grampons i piolet.  Diumenge 10: Caminada per la rodalia de Sant Feliu de Pallerols Itinerari: Sant Feliu de Pallerols, mont Calvari, puig Cornador, castell de Puig Alder, l’Estanyol, Sant Feliu de Pallerols. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 del aparcament del Consum o bé a les 8 de l’antiga estació de Sant Feliu. Coordinador: Lluís Planagumà. Dificultat: Baixa.  Diumenge 17: El Gorg Negre Itinerari: Santa Cecília de Voltregà, Santa Perpètua, Angelats, el Gorg Negre, mirador de dalt del gorg Negre, cascada superior i Santa Cecília. Horas de marxa efectiva: 3 i mitja. Lloc i hora de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Ramon Benítez. Dificultat: Baixa.  Diumenge 24: Excursió als volcans d’Aiguanegra Itinerari: La Canya, volcà de la Canya, colades basàltiques, volcà de Repàs, volcà de Repassot, volcà Pallerols, volcà Cairat, volcà Aiguanegra, visita als búnquers d’Aiguanegra i la Canya. Hores de marxa efectiva: 5. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Ramon Feixas. Dificultat: Baixa. Cal portar alguna cosa per poder dinar.  Dissabte 30 i diumenge 31: Volta per l’Aude. Sortida a França de temàtica ferroviària. Coordinador: Lluís Avellana. Places limitades.  Diumenge 31: Rodalia de Tavertet. Volta pels cingles de Vilanova de Sau Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal). Lloc i hora de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Ramon Benitez. Dificultat: Baixa.

JUNY 2015 Dl

secció

JULIOL 2015 Ds

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

1 2 6 7 8 9 13 14 15 16 20 21 22 23 27 28 29 30

M U N TA N Y

3 4 5 10 11 12 17 18 19 24 25 26 31

MES DE JUNY

MES DE JULIOL

 Dia 7: XLVI XAMPANYADA – APLEC DEL PIRINEU Puig de Fontnegra. Informació a la plana 11.

 Dissabte 4: Travessia de Grau Roig a Escaldes. Itinerari: Grau Roig, els Pessons, estany de l’Illa, els Madriu i Escaldes. Hores de marxa efectiva: de 7 i mitja a 8. Hora i lloc de sortida: a les 6 de l’aparcament del Consum. Coordinadors: Paco Gil i Miquel Casademont. Cal inscripció prèvia al Ceo pel desplaçament amb autocar.

 Diumenge 14: Tagamenent (Montseny) Itinerari: Aiguafreda, l’Avençó, Tagamanent, pla de la Calma i Collformic. Hores de marxa efectiva 4 i mitja. Lloc i hora de sortida: a un quart de 8 de l’aparcament del Consum i a dos quarts de 8 de Sant Esteve d’en Bas. Coordinador: Lluis Avellana. Dificultat: Baixa. Sortida conjunta amb el GECA. Cal apuntar-se amb temps, ja que la sortida és amb autocar i les places són limitades. En acabar l’excursió es dinarà al restaurant de Collformic.  Diumenge 21: Rec del Tornal. Itinerari: Vallfogona, molí de Dalt, la Tosca, el Refugi, costa de Llastanosa, la Barraca, coll del Jonquer, collets de can Bersola, la Portella, i Vallfogona. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Lloc i hora de sortida: a 3/4 de 8 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa. Dificultat: Baixa.

Puig dels Llops (21-XII-14)

 Diumenge 28: La Bollosa i els setze estanys. Itinerari: Pla dels Avellaners, estany de la Pradella, el Negre, el Llarg, el Racó, el del Viver, el de la Comassa, el Vallell, el de les Dugues, el Castellar, el d’en Gombau, el Trebens, el Subirá, el Llenc, el Llat, el Sec, el Negre i La Bollosa. Hores de marxa efectiva: 5. Lloc i hora de sortida: a les 6 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Jordi Freixas. Cal portar esmorzar i dinar. Es necessari apuntar-se al CEO per reservar plaça a l’autocar. Finestres (28-XII-14)

Santuari de la Salut (14-XII-14) www.ceolot. cat

Torre del Mir (4-I-15) 15

secció

M U N TA N Y

Balma del Corneta (11-I-15)

Vèrtex de Serra-seca (17-I-15)

Roques del Corb (18-I-15)

Sant Llorenç de Sous (25-I-15) 16

Cingles de Vallcebre (22-II-15)

El Montclar (1-III-15)

Tossa de Mar (8-III-15)

Travessia Ulldeter-Núria

I N FO R M A C

IONS

Ernest López, Jove Promesa de l’esport gironí! La Generalitat de Catalunya amb la seva representació territorial del esport a Girona, va celebrar el passat dimarts 3 de març a les 7 de la tarda al auditori de Girona la primera edició dels premis Joves Promeses de l’esport gironí per reconèixer els èxits individuals dels esportistes d’entre 14 i 18 anys, així com els resultats destacats d’equips de la demarcació amb integrants d’aquesta edat. L’acte va esta presidit pel secretari general del esport, Ivan Tibau,acompanyat del representant territorial del esport a Girona , Josep Pujols. El multi esportista Ernest López del Centre Excursionista d’Olot va ser guardonat en la modalitat d’esqui de muntanya en aquesta primera edició per ser campió d’Espanya en categoria Cadet a la Crononiu de la Molina. Felicitats Ernest!

LA SALA Del 2 al 12 de maig

L'Ernest acompanyat del seu entrenador, Sr. Arnau Anguera, i del Secretari General de l'Esport, Sr. Ivan Tibau.

Centre d’iniciatives turístiques d’Olot

Concurs infantil i juvenil de dibuix "Diada de la Mare"

IMAtge de l'Aplec de sant valentí

Aquest hivern els Caçadors de Neu, els esquiadors de muntanya del CEO, no han parat quiets i ens han ensenyat fantàstiques fotografies, podeu descobrir les seves aventures al nostre Twitter i Instagram sota l'etiqueta #CaçadorsdeNeu.

Foto: Àlex Serra

www.ceolot. cat

MOTS TS ENCREUA 1 1 2

per Teresa de Fortuny

•

• •

8 9 10 11

• •

12 13 14

Horitzontals 1. Títol d’un dels més coneguts lieder de Schubert (tres paraules que arriben al segon quadrat de la 14 vertical). 2. Vanos. Figura de nota musical que té l’octava part d’1 temps de durada. 3. “...... irae”, una de les parts d’un Rèquiem. Un gegant entre els compositors. Carboni. 4. Extens, dilatat. Ganes que s’acompleixi un fet o de posseir una cosa. Lletra grega. 5. L’autor dels inefables Nocturns, Preludis, Estudis. Litre. Que no val. 6. Del revés, foll. Escala graduada de la ràdio que indica les freqüències de les emissores. Del revés, tingué coneixement. 7. Del revés, planta molt semblant al saüc. Del revés, moviment alegre en una sonata o en una simfonia. Símbol de la velocitat de la llum. 8. Urani. Element químic de nombre atòmic 68. Del revés, 18

• •

6 7

• •

•

• •

•

que fa pendent. Posseeix. 9. Redueixes un cos a un volum menor sense disminuir-ne la massa. Donar un miquel a algú. 10. Knock out. Del revés, habitatge dels ocells. Est. Dígraf sord. Països Baixos. 11. Del revés, conducte que neix a la bufeta i serveix per expel·lir l’orina. Òpera de Verdi. 12. Nota musical. Del revés, una altra lletra grega. Formació musical integrada habitualment per dos violins, una viola i un viol· loncel. 13. Indoeuropeu. Està. La meitat de cert dígraf sonor. L’altra meitat. No és baix. 14. El compositor de La Creació. Geni de la música, del qual citarem només dues de les seves millors òperes: Les noces de Figaro i La Flauta màgica. Iode.

•

• • • •

3 4

• •

• • • •

• • • • •

• • •

• •

Verticals 1. Cinquanta. Cinc-cents cinquanta. Compositor alemany del segle XVIII autor de diverses òperes, una d’elles Orfeu i Eurídice. Del revés, artilugi que, proveït d’un esquer, serveix per pescar. 2. Ciència de la locomoció per mitjà d’avions. Dos oxígens. Irritació violenta. 3. Un altre dels gegants de la música europea. Ampere. Les dues is; la llatina i la grega. 4. Institució, entitat. Introducció instrumental d’una òpera. Deuteri. 5. Del revés, tal·li. Fòsfor. Compositor anglès del segle XX, que fundà l’English Opera Group. 6. Article determinat. Òpera de Purcell (tres paraules). 7. Compositor català, les composicions per a piano del qual són excel·lents. Símbol de l’energia interna. Símbol de la resistència elèctrica. Mil. 8. Del revés, un dels himnes

• recollits en un llibre de l’Antic Testament, que ha subministrat gran part dels textos del cant gregorià. Del revés, conjunt d’intèrprets de diferents instruments, necessari per executar la música simfònica. 9. Et mous al voltant d’un eix en un sentit i en el contrari. Primer número senar. Última lletra de l’alfabet. 10. Litre. Mercuri. Compositor fill de Barcelona, deixeble d’en Gerhard. En aquest moment. 11. Del revés, acabament. Produir necrosi en un organisme. Simbol del röntgen. 12. Despullat. Els trombons els tenen encorbats dues vegades. Símbol del grau en l’escala Celsius. Del revés, director de cinema francès de pel·lícules com Mon oncle o Les vacances de monsieur Houlot. 13. Pot ser diatònica o cromàtica. Compositor alemany barroc, autor de l’òpera Juli Cesar. 14. Déu egipci. Urani. El cognom de Domenico o Alessandro.•

2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos! CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

SERVEI A DOMICILI

www.ceolot. cat

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies.

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com

bicistarres@telefonica.net

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

Aconsegueix els millors descomptes per reserva anticipada! Reserva on-line:

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

www.ceolot. cat

secció

MAINADA menuts! Bicicletada El 13 de desembre, aprofitant que era l’última sortida de l’any vam fer una excursió un xic diferent de les que fem normalment, i és que els Menuts ens vam aventurar a anar amb bicicleta!! A les 9 del matí ens vam trobar al Pavelló Firal tots ben equipats amb els cascos i les bicis xulíssimes que portàveu. Hi havia alguna cara una mica espantada ja que alguns no dominàveu perfectament això d’anar amb bici, però això rai... amb dos o tres arrencades que van costar una mica llavors ja va estar. Així que amb moltes ganes, roda rere roda, un moni davant amb armilla groga i els altres més enrere vam començar a enfilar bicicarril avall i a fer quilòmetres. De seguida ja vam arribar a Les preses i vam fer una paradeta per esmorzar i agafar forces. Després vam fer una mica de jocs i estiraments per treure’ns el fred que començava a bufar una mica de vent, i a pedalar altre cop. Passant en fila per prats i camps seguint el camí vam arribar a St. Esteve d’en Bas. Allà, a l’antiga estació de tren vam fer un bon dinar, vam descansar, jugar amb les fulles (quina guerra que vam fer, eh?!!), al parc, als gronxadors... I ja era hora de tornar-hi, tots sobre la bici a desfer el bicicarril cap a Olot on els pares ens venien a buscar. Al final en vau sortir tots uns grans experts a pedalar, i algun monitor en posar cadenes també (sempre és benvinguda alguna aventureta pel camí, ha,ha). Quina fantàstica excursió, va anar tot sobre rodes, mai més ben dit.

La Primera excursió de l’any 2015 Buf.. si fem memòria el dia 10 de gener vàrem anar a Sant Miquel del Mont! Vam fer una súper excursió per fer baixar els torrons i les neules i per començar l’any fent salut. Els pares ens van deixar al pàrquing de l’Hostal del Sol, on vàrem iniciar la nostra ruta, Déu n’hi do, quina pujada més forta només de començar, però “little by little“ vam arribar fins al Castell. Allà vam fer una gran rotllana i vam esmorzar per agafar forces! Vam tenir temps per inspeccionar el castell i, sí, vam trobar www.ceolot. cat

molta maquinària rovellada, una cadira amb una samarreta i uns pantalons.... qui sap, potser la princesa Fiona? Vam tornar agafar les motxilles i ens vam endinsar més a l’interior de la muntanya; vam seguir amb la pujada, i de mica en mica començàvem a tenir calor ... vam passar per St. Andreu del Coll, on vàrem parar una estona a beure aigua i jugar a Pi, la Sardina etc. Vam emprendre el camí fins arribar al cim i quines vistes i quin cansament !!!!!per una banda vèiem la Vall de Bianya i per l’altra Olot... Ja érem a Sant Miquel del Mont! Semblava impossible, érem a 10 de gener i tots anàvem amb samarreta de màniga curta! Quin bon dia que ens feia! Mentre dinàvem vam veure un helicòpter en primer pla; sí, pares, ho heu llegit bé! S’ha de dir que en un primer moment ens vam espantar en sentir aquell soroll intens tan a prop nostre, però l’helicòpter va passar de llarg i vam veure com aterrava al nou Hospital d’Olot. Una vegada descansats i menjats, vàrem fer la baixada com si tinguéssim un coet el cul; havíem recuperat totes les forces i vam baixar volant. Fins i tot hi havia algun saltimbanqui que baixava corrent. Hem de dir que és una de les excur-

sions més dures que hem fet a causa de la pujada constant. Menuts i menudes sou uns valents i cada vegada us supereu més!!

Volcà de Sant Marc Per tancar el mes de gener vàrem demanar als pares que ens duguessin a Sant Feliu de Pallerols. Un cop allí, vàrem emprendre el camí que sortia del camp de futbol vell. Com que ja estàvem ben entrenats de l’última excursió a Sant Miquel del Món, vàrem arribar al volcà de Sant Marc en un tres i no res! Allà vàrem esmorzar, fer cabanyes, jugar, córrer... tot gaudint d’unes precioses vistes de Sant Feliu, del Puigsacalm, els Pirineus i fins i tot les Medes! I és que tot i el fred matinal, feia un dia ben clar i lluminós! Havent esmorzat, vàrem fer la volta al volcà i vam caminar per la carretera vella fins a les Planes. Com 19

secció

MAINADA

que anàvem a bon ritme, vàrem decidir allargar l’excursió, així que no vàrem parar a dinar fins arribar a l’ermita de l’Àngel, una petita ermita molt a prop de Les Planes. Allà vam estar jugant fins que els primers núvols negres aparegueren al cel. El temps se’ns va girar de sobte! No va tardar a sonar el primer tro... així que ràpidament vam agafar les motxilles i ens vàrem posar en marxa. Vam travessar Les Planes i agafàrem el bici-carril en direcció a Sant Feliu. La pluja ens va atrapar de ple...alguns noiets i noietes deien que nevava i tot! I és que feia un fred... sort que tots anàvem ben preparats amb els paravents! La pluja però, no ens va privar d’arribar sans, estalvis i contents a Sant Feliu on els pares ja ens esperaven!•

petits! Hola “pitibadocs”! Aquest segon trimestre hem fet tres excursions espectaculars i s’ha de dir que hem gaudit com bojos. Voleu saber quina és la fórmula màgica per passar-nos-ho tan bé? Bé, doncs; us ho volem explicar, bàsicament, per fer enveja a aquells que no tenen l’oportunitat de formar part del nostre grup. Doncs mireu, vam començar el trimestre anant a Puigsallança. Va ser una excursió molt bonica i també molt llarga, on els nens i monitors del grup de petits vam haver d’esquivar entre d’altres, un grup de caçadors de senglars. Però no patiu, no hi va haver cap problema... Amb un grup amb tanta “marxa” com el nostre, tots els animalons i caçadors de Santa Pau i rodalies es van espantar i vam poder gaudir d’una caminada màgica. La recompensa a tant d’esforç la vam trobar a dalt, on endrapant unes carmanyoles espectaculars (riu-te d’en Ferran Adrià i companyia) vam poder gaudir de la sensació espectacular de tenir la Garrotxa als nostres peus! Us recomanem a tots i a totes que si teniu ganes de caminar, hi aneu a fer una excursioneta. Val molt la pena. I què més hem fet, aquest trimestre? Va, seguim amb el relat “pitibadocs”! La segona 20

excursió que vam fer va ser ja passat Nadal. Aquest cop els petits i petites vam anar a Sant Julià del Mont des del veïnat de Sant Martí (Santa Pau). Encara que era gener, la calor que feia era important i el bon temps ens va acompanyar tot el dia. El camí de pujada era dret i pedregós així que varem decidir fer una parada “tècnica” al Coll de la Boixeda per esmorzar. En arribar-hi, ens vam trobar amb una colla de valents excursionistes del CEO que també paraven a fer un mos. I quin tiberi que s’estaven preparant! Morts d’enveja, vam decidir reprendre el camí i acabar d’arribar fins a dalt. Ja al

cim ens vam enfilar al petit santuari de Sant Julià i, vam descobrir, alguns més sorpresos que d’altres, que podíem veure la badia de Roses. Encara fascinats per les vistes, vam aprofitar per dinar i jugar i jugar i jugar i jugar... fins a esgotar les nostres forces (sobretot les dels monitors). I... com qui no vol la cosa.. se’ns va fer tard, probablement MASSA TARD! En adonar-nos de l’hora que era, ràpidament, vam agafar les motxilles i vam anar volant a buscar els pares, que ja ens esperaven amb els braços oberts. I de la tercera excursió, us en recordeu? A les nou del matí ja estàvem dem-

secció

MAINADA

peus per caminar enmig d’una gebrada que cobria els boscos de la serra de Llancers. Els nens, actius com sempre, ja teníeu ganes de posar-vos en moviment, i la veritat és que ens feia falta! El fred ens congelava les mans i els peus. Tot i això, valents com sou, alguns encara jugàveu amb la neu i us posàveu els guants molls sense manies. La boira dificultava veure les vistes però vam aprofitar el paisatge nou que se’ns presentava per capturar imatges diferents de les que havíem vist fins aleshores. Després d’alguna relliscada i algun joc per entrar en calor ens vam asseure per esmorzar una mica. Eren ja les dues quan vam trobar un prat per jugar, i també vam decidir dinar-hi. Malauradament no vam poder-nos-hi estar gaire estona i vam continuar el camí fins a Sant Miquel de Castelló on, com que ja no hi havia boira, vam gaudir de les vistes de la nostra terra, La Garrotxa. Vam tornar al camí, ens va nevar una mica i vam arribar a la nostra destinació: Joanetes. Va ser una excursió molt divertida. Moltes gràcies petits i petites per totes aquestes aventures que compartiu amb nosaltres!Ens veiem a la propera excursió!•

Puigsallança.

mitjans! Excursió del 13 de desembre: Joanetes – Sant Miquel de Castelló – Falgars – Hostalets de Bas El nostre punt de partida va ser el pàrquing del restaurant Can Barris, situat al poble de Joanetes. Un cop ens vam haver tret la son de les orelles amb quatre corregudes i el degut aprofitament de tobogans i gronxadors, vam fer camí cap a Sant Miquel de Castelló, el nostre primer destí de la jornada, la qual havia d’acabar a Hostalets. Vam engegar la travessa travessant, mai millor dit, la riera de Joanetes en direcció en Bas. La pujada cap el Castelló es va fer curta però molt intensa; el fred va passar ràpid. Vam decidir esmorzar a les envistes de la carena, en unes pastures d’allò més eixerides. Sense pensar-nos-ho gaire vam arribar Sant Miquel per contemplar les magnífiques vistes de la Vall d’en Bas, amb Olot i els Pirineus al fons. Aquí va ser quan vam gaudir d’una d’aquelles oportunitats que es presenten poc sovint a muntanya: coincidir amb un grup excursionista que ocupava el petit refugi del Castelló i que amablement ens van deixar veure les instal·lacions; humils però agradables. Tot seguit vam fer camí cap al destí principal de la travessia: Falgars. Fent les pertinents giragonses, seguint la pista, vam arribar a peu pla al refugi de Falgars, tan ben arreglat i acompanyat de quatre cases i una ermita. Amb un bon sol i resguardats del vent, vam devorar el dinar i vam aprofitar per gaudir www.ceolot. cat

Falgars.

dels plans i alguna ronda del “llop”. Veient que el rellotge marcava bé les hores sense pietat, ens vam decidir a baixar pel dret, i pel dret volem dir pel camí que travessa la pista de directa baixada a Hostalets. Amb una hora pelada érem a baix, contemplant des de la base els brutals paisatges que ens brinda el poble dels Hostalets a mesura que anem arribant al seu nucli. Una bona caminada per la carena de Falgars i un destí ben fotogènic. 21

secció

MAINADA

Finestres.

Excursió del 10 de gener: Santa Pau – Puigsallança – Santa Maria de Finestres – Santa Pau

Excursió del 31 de gener: Sant Feliu de Pallerols – Coll de Condreu – Roques Encantades – La Salut – Sant Feliu de Pallerols

El dissabte 10 de gener vam decidir anar d’excursió a Santa Maria de Finestres. Tots pensàvem que seria un dia molt fred ja que estàvem en ple hivern i per això vam començar fent una bona partida de mata-conills per activarnos. Però en acabar la partida el sol ja ens tocava i feia força calor. Així doncs, vam començar a tirar ja que pel camí hi havia més zones ombrejades. Vam anar fent camí, fent alguna paradeta per esmorzar, descansar i contemplar el paisatge, però també sense relaxar-nos massa ja que era una excursió llarga i havíem d’arribar a l’hora. Per tant, seguírem caminant fins arribar a Finestres on vàrem dinar. Allà sí que vam poder descansar un xic i agafar forces per tornar a caminar ja que el camí que ens quedava no era curt! Per això, vam haver de tornar a posar-nos en marxa per arribar a l’hora, tot i que alguns no volien marxar perquè seguien jugant amb un gat que ens seguia. Però finalment vam arriar i vam anar directe cap a Santa Pau on ja ens esperaven tots els pares. Va ser una excursió llargueta, però va valer la pena!

Amb moltes ganes vam començar la nostra excursió des de l’estació de Sant Feliu de Pallerols. El nostre objectiu era fer una ruta circular: pujant fins al Coll de Condreu, dinant a les Roques Encantades, anar baixant fins al santuari de la Salut i acabar de nou a Sant Feliu. Vam encarar la pujada amb il·lusió i en un matí assolellat de seguida ens vam començar a treure capes de roba. Arribar al Coll es va fer dur, però després tot va ser bufar i fer

ampolles. Vam arribar aviat a les Roques així que vam decidir descobrir els seus racons i raconets tot jugant a «la sardina». Quan va ser hora de dinar, el temps se’ns va tapar, així que vam dinar ràpid i vam començar a baixar. De seguida vam arribar al Santuari de La Salut, i... Ooh! Miracle! Se’ns va posar a nevar! Així que vam decidir baixar pel dret, per un camí mig improvisat. Després d’alguna caiguda vam aconseguir arribar tots a baix sans i estalvis. Però quina decepció en veure que a Olot no havia nevat gens ni mica... Fins a la pròxima mitjaaaans!•

La Salut.

secció

MAINADA grans! Hola gitanos, Què us sembla, si fem una mica de memòria de les sortides que hem fet aquests últims mesos? Comparades amb la súper ruta que vam fer al Bassegoda no són ben res! Si us en recordeu, la primera excursió que vam fer després de la ruta va ser un recorregut molt bonic que sortia del Sallent, passava per Sant Julià del Mont i acabava a Olot. Va ser una excursió molt entretinguda en la qual vam conèixer un “gorro” molt original i vam fer variacions divertides de la cançó del cuiner. La següent excursió va ser just després de Nadal. Per anar cremant les escudelles i els torrons vam fer una caminada que sortia de Sant Pere de Torelló i s’enfilava cap al Santuari de Bellmunt, on vam poder gaudir de dues meravelloses vistes. Tot i estar en ple hivern ens va fer molt de sol i tots vam acabar en màniga curta i les cantimplores buides. A l’hora d’esmorzar vam tenir temps de jugar a cuit i amagar i a pi enmig de les roques i els arbres, i després de dinar també vam tenir una estona per jugar al nostre joc estrella, el poble. A final de temporada acabarem tots amb cara de llop!! Finalment, l’última excursió que vam fer anava del Sallent a Besalú. Alguns encara cansats de la nit de Sant Tomàs i d’altres amb les piles ben carregades, vam anar fent xano-xano tota la plana des del Sallent fins a arribar al Torn, on vam esmorzar. Després, amb la panxa plena, vam fer pujada cap al coll de Salom. Vam dinar

al costat d’una església on hi tocava el sol iiii.... hem de dir que cada dia porteu uns dinars més bons! Hi ha unes croquetes i uns espaguetis...mmmmm! Pares, a veure si algun dia també en feu per als monitors! hi,hi. Un cop dinats vam fer baixada cap a Besalú, on vam demostrar que estem fets uns autèntics “swags”! Fins la propera!•

joves! Hola, joves! Recordeu on va ser l’última excursió de 2014? Doncs a la Mare de Déu del Mont. Vam sortir de Beuda i, tot i que semblava molt fàcil, el camí es va començar a enfilar de seguida i a més el guia va voler improvisar una mica el camí i vam anar a parar a un cul de sac... au a recular! Un cop a dalt el fred era important, ja que el vent bufava fort, i per entrar una mica en calor vam fer un parell de partides al “ninja” que, si més no, les mans sí que és van escalfar! ;) Llavors vam dinar i vam començar

Cabrera.

Cabrera. www.ceolot. cat

secció

MAINADA

Mare de Déu del Mont

a tirar cap avall, la baixada va ser llarga i semblava que no s’acabava, sort que en arribar a Beuda els pares ja ens esperaven i vam poder entrar en calor de seguida! La següent excursió, que va ser la primera del 2015, va ser a Cabrera. Vam sortir dels Hostalets per poder agafar el camí Ral i enfilar fins al Pla d’Aiats, on, en canviar cap a la vessant d’Osona, la boira ens havia deixat una grata sorpresa: una gebrada que ho havia deixat tot cobert de blanc! Quin paisatge tan bonic!

Dalt, a Cabrera, el vent també ens acompanyava, vam dinar arrecerats i els valents que van voler van acabar de fer l’últim esforç de pujar les escales fins al cim, alguna foto de rigor i cap avall que fa baixada! Per la darrera excursió del trimestre ens vam afegir a les 24 HORES A MUNTANYA, nosaltres en vam fer 7, i per posar-hi una mica d’emoció, les dues etapes que vam fer van ser nocturnes! Vam enganxar la marxa a Lladó, d’allà vam anar cap a Ter-

Un darrer pensament per a la "Pruna"

rades, i vam acabar a Sant Llorenç de la Muga, un poble amb molt d’encant on ens esperava xocolata calenta! Que bé que es va posar! La son i el fred no ens van privar de fer els 21 km a bona marxa, ara bé, de tornada amb l’autobús... aquí sí que tothom va caure rodó!•

Preguntaré a les muntanyes als camins i corriols als estels i als núvols i als arbres de les fondalades, si t’han vist passar a prop seu o si han sentit un teu recent trepig L’ànima de cada un d’ells et conéix però sé que res de tu em dirà cap veu Altives muntanyes camins i corriols, estels i núvols i arbres d’humides fondalades, dels meus ulls regalimaran d’una en una llàgrimes quan prop vostre jo camini i amb insistència us pregunti, si heu vist últimament, la Pruna...

per la Colla del dissabte

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

3 dies al sobrepuerto ta Bàrbara, construïdes a les balmes de la cinglera, en una estreta lleixa. Aviat arribem al llom dels plans de Puerto, a la vora de l’ermita d’O Zoque o d’A Cruz, antic lloc de trobada dels romeus de la vall de Basa amb els del Sobrepuerto. La boira ens permet albirar el santuari però ens amaga en tot moment el cim d’Oturia (vegeu el butlletí núm. 181); agrupem la colla i seguim per un camí planer cap a Santa Orosia. Ens aturem a l’abundosa i fresquíssima font, amb tres raigs que brollen de cares esculpides a la pedra, i pugem a l’església. L’actual edifici de Santa Orosia (1560 m), molt ben cuidat però mancat de grans valors artístics, data del 1669, però el multitudinari romiatge del 25 de juny és molt més antic; l’any 1596 ja se celebrava. Un petit refugi dóna acollida als passavolants i el trobem lliure i amb caliu al foc a terra; són Ermites de la Cueva i San Cornelio dos quarts de 2 i l’aprofitem per fer l’àpat. L’església i el refugi municipal són tancats. El Sobrepuerto és una muntanyosa i atractiva regió de l’Alt A dos quarts de 4 la boira ja ho cobreix Aragó, situada entre els rius Gàllego i Ara; al nord de la vall de tot. Ens enfilem al puerto Isún (1610 m) cercant les marques del Basa, ratllada per la moderna carretera N-260, que enllaça PR-HU 5; deixem de costat la sima de Las i anem al caire d’O Sabiñánigo i Fiscal; i a migjorn d’una carena que culmina en els Mallo, sense assolir-ne el cim. Tot seguit encetem una ferma cims de Manchoya, Pelopín i Erata, que sobrepassen de molt poc davallada, trepitjant un savi camí que dibuixa llargues ziga-zagues els dos mil metres. per un pendent rost i força encinglat. A mitja baixada la boira ens El territori que anem a visitar és a cavall entre les actuals deslliura i comencem a veure, quan el bosc ens ho permet, el poble comarques del Alto Aragón i del Sobrarbe i en una de molt d’Isún. Al capdavall confluïm amb el GR 16 i entrem al petit nucli tradicional, el Serrablo. El formen set pobles, Cortillas, Cillas, urbà. Basarán, Sasa, Escartín, Otal i Ainielle, als quals alguns autors afegeixen Bergua i Ayerbe de Broto. La seva economia, autàrquica, era basada en l’agricultura i la ramaderia; el seu despoblament, inevitable però més o menys forçat, es va produir al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. El 27 de desembre arribem a Sabiñánigo, capital del Serrablo i de l’Alto Aragón, disposats a caminar tres dies pel Sobrepuerto. Som 15 excursionistes de la Colla del dissabte i el dia és gris i boirós. Després d’esmorzar marxem cap al bonic poble de Yebra de Basa (884 m), cap d’un municipi de 146 habitants, llestos per pujar al santuari de Santa Orosia pel camí del romiatge. A un quart de 12 encetem l’itinerari, que arrenca de l’ermita de L’angusto i segueix per una carretera planera i enfangada al llarg d’uns centenars de metres. Aviat es comença a enfilar, ample, fressat i amb trams amb escales o empedrats; els treballs de manteniment hi són evidents. Passem per l’ermita d’As Escoroniellas i per l’oratori d’As La boira cau a Santa Orosia. Arrodillas, construïts en una solana coberta d’una vegetació força pobra, i marxem cap al fons del barranc, sempre en suau ascensió. Travessem el torrent al lloc anomenat Pasatuaras i comencem a Isún de Basa (950 m) és un tranquil poble de 34 habitants, pujar en llargues ziga-zagues, als peus de les ermites bastides a pertanyent al municipi de Sabiñánigo. El seu edifici més notable la cinglera. Tornem al barranc i anem a l’ermita de San Cornelio, és l’església parroquial dedicada a Santa Maria, del segle XI i deixant de costat, en aquesta ocasió, la de la Cueva. Passem per estil mossàrab. Ens hi aturem uns minuts i seguim per carretera darrera d’O Chorro, espectacular cascada que hom pot contemplar asfaltada cap a San Román de Basa (1000 m), poblet en què es al llarg de bona part del camí de pujada i que ens esquitxa malgrat barregen edificis ruïnosos amb construccions d’estiueig, tot i que el seu poc cabal, i continuem cap a les ermites de San Blas i Sanwww.ceolot. cat

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP però avui no hi ha hagut sort! L’ermita de la Virgen de las Eras domina la continuació del nostre itinerari. Sortim de Susín pel PR-HU 3 i anem a trobar la carretera; la seguim fins més enllà de la cruïlla a Oliván. Aviat un magnífic camí antic ens permet de baixar a travessar el cabalós barranc de Bergusa i pujar al poble que li dóna nom. Berbusa (o Bergusa, 980 m) fou un poble emplaçat a l’assolellada i pendent falda de la muntanya. Venut al Patrimonio Forestal del Estado, l’any 1953, les seves deu cases, la rectoria, les dues escoles i l’església dedicada a Sant Pere, obra del segle XVIII, són en ruïnes. Hi passegem una bona estona, abans de continuar la nostra excursió. El sol ja llueix en un cel sense un sol núvol; el dia serà magnífic. Isun de Basa.

l’església mostra uns treballs de consolidació recents. Des de San Román continuem pel GR 16, que baixa al cabalós barranc de Gabardué, s’enfila a una extensa plana de pastura, O Coronazo, i torna cap avall per terreny molt erosionat. Aviat trobem el camí de Santa Orosia i gaudim, a les enfosques, del seu enfangat tram final. Arribem a Yebra de Basa a un quart de 7 de la tarda. L’endemà, el cel a Sabiñánigo és cobert i podem veure, al fons, muntanyes ben nevades. Les prediccions són, però, molt favorables, i ens dirigim a Oliván disposats a gaudir d’una travessia esplèndida; sortosament, serà així. Oliván (900 m) és un poble de 39 habitants, pertanyent al municipi de Biescas. La seva església parroquial, dedicada a San Martín, és un notable exemplar de l’art mossàrab del segle XI. Només els gossos ens saluden, però és un lloc ben viu. A dos quarts de 10 del matí en sortim per un carreró que baixa a la riera. Aviat la travessem i seguim per la carretera fins a trobar el magnífic camí que puja a Susín. Abans d’arribar al poblet deixem el camí de Casbas i Santa Orosia, que ens permetria enllaçar amb l’excursió d’ahir. Nosaltres ens disposem a visitar el petit nucli. Susín (1065 m) és un bonic poble, bellament emplaçat en un serrat. El seu edifici més notable és l’església dedicada a Santa Eulàlia, un altre edifici mossàrab del segle XI, molt reformat el XVIII. 2 cases són en bon estat i habitades temporalment, però només podem conversar amb un caçador; abunden els senglars,

Susín. 26

Berbusa.

Sortim de Berbusa per un bonic camí, ample i molt ben traçat, que faldeja la muntanya en suau ascensió. Travessem el barranc de Peña Cans i seguim cap al barranc de Rimalo; el gorg de La Olla deu convidar al bany, en d’altres èpoques de l’any. Deixem a la dreta un camí que baixa a trobar la carretera i seguim en sàvia pujada. Aviat comencem a trepitjar la neu caiguda la nit anterior. La bellesa del paisatge i la del mateix camí conviden a assaborir cada metre de l’itinerari. Finalment travessem un altre barranc i arribem al poble d’Ainielle, bastit en una fondalada. Ainielle (1355 m) és un poble del municipi de Broto. El formaven deu cases, dels segles XVIII i XIX, el molí, l’escola i l’església,

Ainielle

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

Ainielle.

dedicada a Sant Joan Evangelista. Venut al PFE, l’any 1956, fou abandonat el 1960, tot i que el pastor va viure a casa Rufo fins al 1971. La novel·la La lluvia amarilla, de Julio Llamazares, el va popularitzar i actualment les seves ruïnes són la fita de moltes excursions pel Sobrepuerto. Hi arribem a un quart de 2 del migdia i cerquem un bon lloc per dinar; només l’absis del temple ens ofereix un sostre i un terra lliure de neu, a dos graus sota zero. Malauradament, no disposem de temps per visitar el molí, rehabilitat. A tres quarts de 3 sortim del poble per la pista que puja a O Cuello d’Ainielle, coberta d’un pamet de neu nova. Un cop a la collada fem una fotografia de grup i seguim per A Pinosa cap a la Cruz de Basarán, tot gaudint de precioses perspectives dels cims que envolten el Sobrepuerto, Manchoya, Pelopín, Erata, Oturia i la

més allunyada peña de Canciás, tots ben blancs. Deixem la pista d’Escartín i baixem a Basarán (1366 m), poble bastit en un serrat molt panoràmic. Deshabitat al llarg dels anys cinquanta i venut al PFE, la seva església, dedicada a San Úrbez i d’estil mossàrab, fou traslladada a l’estació d’esquí del Formigal, on fou reconstruïda l’any 1972. Actualment tots els seus edificis són en completa ruïna. Sortim de Basarán per un bon camí que enceta un ràpid descens. Aviat la neu queda enrere i arribem a una font. Més avall deixem el camí d’Escartín, travessem un barranc i seguim per una frondosa obaga. També deixem de costat un altre corriol que baixa a puen d’as Crabas i el camí que puja a Cillas. Finalment arribem als puentes de Bergua; avui només hem de travessar el del barranco d’A Pera. Amb la darrera llum del dia ens enfilem al poble de Bergua, punt i final de la travessia d’avui. Bé, això és un dir; fa un bon fred i mentre els conductors van a recuperar els automòbils deixats a Oliván, els restants segueixen per la carretera en direcció a Fiscal; el retrobament serà a pocs centenars de metres d’aquesta població. Una darrera dada d’interès; malgrat ser diumenge, no hem trobat cap altre excursionista. El Pelopín era el nostre objectiu per al tercer dia, però el vespre abans el vent ja bufava amb ganes a la vall del Gàllego i al llarg de la nit i la matinada no ha afluixat gens ni mica. Deixem doncs els cims de costat i tornem a les valls i les faldes assolellades de les muntanyes; Escartín, poble que vam contemplar al llarg del camí de baixada de Basarán, és la nova fita. Bergua (1033 m) és un poble del municipi de Broto. Encara és un nucli viu i disposa d’una carretera mal asfaltada i d’enllumenat públic, però molts dels seus edificis són en ruïnes. Els més notables són dues torres bessones del segle XVI. Una d’elles formaria un bonic conjunt amb l’església parroquial, de tres naus i del XV-XVI, però aquesta és en un estat molt lamentable. Passegem pels seus carrers i tornem al camí que ens condueix als puentes de Bergua; avui els travessem tots dos i seguim pel camí del marge esquerre del cabalós barranco d’Otal, deixant de costat el d’Ayerbe de Broto.

Puentes de Bergua.

Basaran. www.ceolot. cat

Més enllà d’una darrera casa aïllada, encetem una suau però sostinguda pujada per un magnífic camí, ben conservat i correctament senyalitzat. Deixem a l’esquerra el camí del Barranco, per on tornarem, i seguim cap al barranco San Clemente, ple de candeles de glaç, i A Caseta Ferrer. Hi fem una breu aturada 27

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP al molí i seguim cap a l’engorjat fins a trobar el camí del Barranco, que ve d’Otal pel fons de la vall. No deixarem aquest deliciós camí (PR-HU 117) fins tornar a los puentes i el poble de Bergua. A les 2 de la tarda donem per acabada la nostra estada al Sobrepuerto, però la carretera encara ens guarda, com a comiat, una magnífica balconada sobre la vall de Broto, amb les Tres Sorores al fons. Després de tres dies de plaents excursions, marxem del Sobrepuerto sense haver assolit cap cim, però amb el record d’uns magnífics camins antics i d’una visita a un món singular que va deixar d’existir fa mig segle. Per a molts de nosaltres serà, sens dubte, un a reveure!•

Horaris de les excursions Escartín.

i continuem cap a Escartín travessant boniques rouredes. Aviat comencem a veure el poble, envoltat d’una gran extensió de terreny amb feixes de paret seca, testimonis de l’aprofitament de tots els recursos en el marc d’una economia de subsistència. Als peus de les primeres cases deixem el camí que baixa al barranc i ens disposem a fer la visita. Escartín (1360 m) fou abandonat l’any 1967. Conserva encara alguna teulada sencera i moltes de les seves típiques xemeneies, però el procés de ruïna ja no sembla tenir aturador possible. L’església dedicada a San Julián, del segle XVII, és al capdamunt del nucli i també amenaça ruïna. Una bonica font raja a la plaça. El poble fou bastit en un replà de la muntanya, als peus del Manchoya; un cop allà el lloc és molt agradable i panoràmic i hi fem una plaent aturada, novament a ple sol i a redós del vent. Aviat tornem a la part baixa del poble i allà agafem el camí que ens conduirà al fons del barranc. De tots els que hem seguit al llarg d’aquests tres dies, és l’únic que necessitaria una bona estassada, però es segueix bé. Baixem al barranco as Carreras, al paratge de la fuen d’os Moros, ornat amb boniques tosques, anem

Text i fotos: Kim Agustí 28

De Yebra de Basa (ermita de L’angusto) a Santa 4 h 55 min Orosia, Isún de Basa, San Román de Basa i Yebra de Basa D’Oliván a Susín, Berbusa, Ainielle, Basarán i 6 h 23 min Bergua De Bergua a Escartín, el camino del Barranco i 3 h 16 min Bergua

Bibliografia • El Pirineo abandonado, de Enrique Satué Oliván. Diputación General de Aragón, 1984 • Sobrepuerto. La història interrompuda, d’Eloi Figueras. Revista Vèrtex, núm. 224, maig-juny 2009. • Senderos del Serrablo GR-16. Prames S.A., 1991.

Cartografia • Mapa Serrablo-Tierra de Biescas, 1: 40.000. Editorial Prames, el Periódico.

O cuello d’Ainielle.

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

per Ramon Feixas

travessia DE banyoles A LA FRANJa DE PONENT

Collada dels Belitres (Serra del Verd

DE L’ESPÀ A COLL DEL PORT Amb, aproximadament, mitja Catalunya travessada vers l’Oest, el dissabte dia 25 d’octubre de l’any passat, vam encetar dues de les etapes de cotes més altes d’aquesta travessia, segons el nostre traçat. Ho vam fer després que l’autocar ens acostés a l’Espà, llogaret pràcticament despoblat, a la banda sud de l’emblemàtic Pedraforca. Havent-nos distanciat de les nostres comarques, ara les etapes ja s’ajunten en un cap de setmana, de tal manera que , un dia es fa un viatge i una etapa, i el següent l’etapa i la tornada. D’aquesta manera és possible fer etapes normals de jornada. El dia però, al mes d’octubre, ja decreix en horari de llum, com més endavant es constata, i garanteix gaudir de la dels estels si no és núvol. No pas molt lluny de l’Espà, a una mitja horeta de camí, hi ha un altre poblet, aquest amb més vida, que es diu Sorribes. Allà vam recollir la resta de l’expedició: Pare i fill Avellana. Vam deixar l’entorn de Gòsol cap al sud, i travessar la riera que en pren el nom, sense dilatar-ho. Cal dir que el Berguedà és una dolça aspra terra, sobtada i melosa alhora. Vol dir això que el gaudi no està exempt de costeruts desnivells, tal com el que vàrem fer per enlairar-nos des de la palanca del Molí de Gòsol, pel Torrent Fosc, fins a la Collada de Belitres i fins a la cota més alta de la Serra del Verd: el cap del Verd a 2282 metres d’alçada. Com és propi de les canals berguedanes, té una retirada a l’anterior etapa, i a la següent pel que fa al tram de pujada. La Serra del Verd clou el Solsonès pel nord. Al nostre davall tinguérem la Vall de Lord amb les seves rases, moles, caps de roca i estimballs, nius de selectes excursions. Fins aquí l’horari va ser l’esperat, i vàrem dinar a dalt a una hora prudencial. Què cal dir de la Canal de Baixada? De fet és una canal tarterosa i mal girbada: Segurament el punt més escabrós de tota la travessada. La baixada de grup va ser lenta i la companya Olga www.ceolot. cat

es va fer mal en un peu. De fet, jo també em vaig regirar amb menor conseqüència. No hem de patir quant a l’equip mèdic dels centres organitzadors. Anem ben acompanyats tot i que val més no haver-los de donar feina allà. No és una canal perillosa, però sí entretinguda. Va passar estona abans no vam reunir tot el grup a Coll de Veis. Ja vam saber que, la majoria, encendrien frontals. A partir del Coll de Veís fa una planejada per Prat Major i una “V” pel serrat d’Ordials, sempre seguint el sentit de la serra principal. Mira per on, que encara era clar, alguns es varen afanyar a arreplegar rovellons, fins potser sorprenents, ja que no se’n trobaven per aquelles dates. Vam passar per sota la Carbassa, un cim roca que obliga a baixar decididament. Vam passar pel Grauet, i el que té aquesta terra, que vam haver de remuntar, ara ja a les fosques, cap al Comellar, Prat Parcerís, i finalment baixar cap al Coll del Port. Allà hi ha el refugi, que és a peu de carretera i ben confortable.

Cap del Verd 29

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Coll Veís

anteriors. Però ara, com a passants solsonencs en diem “rasa”, com ho fan ells. Encara que la part superior de l’etapa és dedicada a l’esquí, es tracta d’esquí de muntanya, i conserva més la seva estructura natural en aquest sector. El grup va pujar a la Tossa Pelada, que és tarterosa i preludi molt digne del cim. El sostre va ser el Pedró dels 4 Batlles, de vistes francament generoses. Dominis visuals si el dia és clar, entre molts altres, són: Les serres que hem passat, Ensija (Gallina Pelada) i Serra del Verd. També els Rasos de Peguera, Puigllançada, Taga, Cadí, cims del Pirineu de la Cerdanya i andorrans, sector Pica d’Estats, Bessiberri, Sector la Maladeta; Boumort, Carreu, Serra d’Aubenç (que en una altra etapa travessarem, al seu punt baix, pel coll de les Creus), El Montsec que ens marca el nostre pas llunyà); Montserrat, Montseny... Em penso que podem dir que és un mira excepcional de Catalunya

No va quedar gaire estona per sopar. I, sorpresa dels nostres companys boletaires: vam tenir un entrant de bolets a la taula i un animat sopar va cloure una jornada prou completa. Les cantades són cantades, després de les caminades d’unes colles animades, amb cançons de torejades fetes entre volcanades i pels l’entorn d’Olot, nostrades. De Banyoles també en sonen, i amb veus ben refinades.

Fotos: Kim Agustí

Coll de Port

DE COLL DEL PORT A ALINYÀ Ja més a l’Oest que no pas a l’Est, llevats i esmorzats a Coll del Port, encetem l’etapa reina, el dia 26 d’octubre. Dic reina, no pas perquè li vulgui atribuir distincions monàrquiques, ni per suposat, comparacions indignes, sinó perquè és la que té el sostre de la travessada i, a la vegada per com és d’inusual la baixada del Pedró dels 4 Batlles cap a Alinyà, que compta amb una gran bellesa i riquesa panoràmica. Passem el Solsonès una mica de puntetes. Encara no li direm adéu definitiu, però no ens hi endinsem gaire, tot i que té paratges per a sibarites excursionistes. En el tast s’inclou, però, el punt més alt (2.388), que Déu n’hi do. Seria el tercer torrent d’aquests, que abordem de nord a sud i de baix a dalt de la seva serra, d’acord amb les dues etapes 30

Pedró dels Quatre Batlles

I en havent guaitat ma terra, me n’engego rost avall, aspre el roc i poca gleva, mos peus dansen un tosc ball. Pres cingleres i a l’Alzina, me n’assec prop de la font, duia fresca garrafa la fadrina, que ens ha dit allà on són els companys de l’avançada. que ja s’havien abeurat, i ens quedava una baixada a un poble amb qualitat la de trumfa de llavor, que abans n’era tradició de plantar-la a horts i camps i fer-ne rendibles els pams Veiérem caus de la trumfa, amagats dins a la terra. Ni calor, ni vent, ni rufa, la grillada els hi esguerra Per arribar a l’Alzina d’Alinyà, un poble que sorprèn per la vida que hi ha tot essent tant apartat, va caldre seguir corriols més o menys definits fins a les Collades. Més avall vam dinar en un indret

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

Baixada cap a Alinyà.

anomenat planell Rodó. A partir d’aquí la definició del camins és més complicada, encara que no ofereix problema. Vàrem seguir corriols de bestiar fins al Corral d’Acens. Hi ha una Font en canalització esglaonada de fusta. En aquell punt ja anàvem per un PR que mena, per la sinuositat a què obliga el terreny, fins a l’Alzina d’Alinyà. A la sortida del poble, per la part inferior, engega el sender que passa pel cementiri, va al Torrent Fondo i a la pista provinent de Can Galtanegra. A l’entrada, aquest camí presenta desús, però de seguida se segueix molt bé. Passem per l’esquerra del citat mas, per pista anem a la Costa Xoriguera, i finalment, per sender, baixem decididament, travessem la carretera asfaltada al veïnat de la Llobera, i a uns centenars de metres ja trobem l’autocar que ens va tornar cap a llevant, buscant la terra plana per la vall de Segre.

la carretera poc abans de Can Gili. De seguida la deixem, i deixem també el camí ral. Seguim pujant per una pista. En el proper caire tornem a entrar al Solsonès. Trobem un sender que baixa directe a Cambrils. A Cambrils vàrem dinar, de restaurant. Ens quedaven 14 quilòmetres per la tarda, principalment de baixada. Vam baixar per un camí prop del torrent fins al Salí. Al capdamunt de la Riera salada hi les fonts d’aigua que porta sal. Al segle divuit varen començar a explotar-les. Hi ha 5 molins de diferents usos i vam poden veure les canals de fusta que servien per transportar l’aigua salada de les basses on es recollia, a les eres o bancals d’evaporació. Una curiositat de la natura i de l’enginy humà. Estàvem en el clot de la Riera. Ens calia remuntar la Serra Seca, que ens feia de mur cap a ponent, el nostre objectiu. Una pista de bosc, un caminet agradós, i una altra pista, ens varen menar per Sopenya, Aubaga del Salí, i Serrat de La Creu, respectivament, aquest últim agafat a la Collada de les Mores. D’aquesta manera vam quedar per damunt de la cararetera de Cambrils asfaltada. Ens vam incorporar al GR1 just abans de pujar al Turó dels Mals Aires. Vam baixar a la Carretera per enfilar-nos de seguida al Roc de la Bala. És un mirador preparat amb panells, obra i barana a 5 minuts de la carretera. Un entorn ric en formes, com per exemple els conjunts de roques al davant dites Montserratines. Bon esplai si no hi venteja. Baixàrem a la carretera seguint amb el GR1, ens despenjàrem de la Serra Seca passant per les Solanes. A poc de trobar novament la carretera, la vàrem tornar a deixar a la Collada del Salze. Encara estàvem amb claror de posta i anàvem de cara a aquella posta encara que ens va ser poc visible. Però ja no duraria gaire. Baixant

D’ALINYÀ A OLIANA Una gèlida matinada del 8 de gener d’enguany, seguint el programa dels centres organitzadors, ens vam traslladar amb autocar a Alinyà, just en el punt on havíem deixat l’anterior, el nucli de l’església i el restaurant: el principal. Tot estava blanc i els carrers i punts empordlanats amb una capa de gel que feia vigilar. Com que el viatge era llarg ja era hora de fer el mos que solem fer pel camí. Vam tenir la sort que els del restaurant ens varen deixar entrar a dins encara que l’entrepà ens el portéssim, sinó hauríem passat molt de fred sense haver caminat encara. La bellesa del paratge era extraordinària, encara que s’hi havien de posar ganes per sortir a fora. Quan has caminat 5 minuts, però, el fred perd magnitud com a malestar. Allà mateix vam travessar el riu de la Feca pel camí ral. Per aquest camí vam anar-nos enlairant. Vam trobar la carretera, però la vam deixar de seguida. Podíem anar contemplant com el sol avançava des de la nostra posició obaga. Eren més de les onze i encara el poble estava sense sol. Això també vol dir que els dies són curts, i la nostra etapa no és pas molt curta. Així que tenim garantit novament que les estrelles ens il·luminin. A ple hivern passa això. Qui ho tasta diverses vegades, de ben segur que acaba agradant-li. Seguint la nostra pujada amb claror matinal, passem pel barri de les Sorts, que és un llogarret exquisit, Passem pel Cogulló, el Clot de Campaposta, pel Collet de la Migenca, per l’Estret i el Cap de l’Estret. Vam travessar la Rasa de Les Fonts. Encara que des del Pedró del 4 Batlles vam trepitjar la Comarca de l’Alt Urgell, també es tracta d’una rasa. Passem per Planaguilla i el Casalet i arribem a www.ceolot. cat

Clot de Trumfes

la Serra de Sant Just seguint el mateix sender, vam veure el llostre, i seguidament la fosca. Ben avall ja de la serra vam passar per l’ermita de San Just. Després per sobre el saltant de Sant Just, però només veièrem la barana que ens protegia de l’estimball. Al cap de poc vam arribar al Collet del Vent. Les passes, ara per carretera asfaltada no es trobaven amb entrebancs. On el sender deixa la carretera, nosaltres vam optar per deixar-lo, i seguir a bon ritme de petja plana fins a Oliana. Vam recollir les bosses a l’autocar i cap a l’hotel. Aquest vespre nit el grup es va partir. Uns varen anar a Coll de Nargó, i els altres ens quedàrem a Oliana, per raons de lloc 31

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP Horaris de la travessia De l’Espà a Sorribes, el riu de Gósol, el torrent 4 h 13 min Fosc i el Cap del Verd Del cim al coll Veís i el refugi de coll de Port

2 h 54 min

Del refugi a la rasa dels Carbassers, la Tossa 2 h 15 min Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles Del cim a les Collades, el corral dels Acens i 2 h 49 min l’Alzina d’Alinyà El Salí

a l’hotel. Un bon sistema aquest de disposar de l’autocar. En etapes ja llunyanes, vam deixar enrere el Brugent, el Ter i el Llobregat. Aquella nit vàrem dormir vora el Segre. D’aquesta manera anem travessant el desguàs hídric del terç superior del nostre país, fent carenes de mitjana alçada per veure’n, al mateix temps de travessar-lo la seva riquesa geogràfica, en un sector on a les valls hi ha més embassaments que cultius, on hi ha més hectàrees que humans, on hi ha més animals que campen, no pas dels que viuen per al consum humà. És natura que no et convida a viure-hi, però sí afable quan hi ets de pas.•

De l’Alzina a Alinyà

1 h 11 min

D’Alinyà a Cambrils

2 h 37 min

De Cambrils al Salí i el vèrtex de Serra-seca

1 h 35 min

Del vèrtex a Sant Just i Oliana

2 h 36 min

Des de Serra-seca 32

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE VINTENA ETAPA

RINCÓN DE SOTO – CASTEJÓN DE EBRO

Calahorra.

Divendres 16 de setembre de 2011. Reprenem la caminada, el paisatge, ja a la sortida de Lodosa ha canviat, poc a poc s’ha anat tornant més àrid i erm, estem acabant les terres navarreses, terreny de transició a l’Aragó. Sortim a un quart de nou i el traçat ens porta pel camí de “La Pieza de la Presa” fins a trobar el riu que resseguim pel meandre a la seva riba dreta, al poc trobem l’entrada del la “Ria de la Trueno” a la zona de “Las Bragarderas”, el meandre segueix i en arribar a San Juan deixem el riu i tombant a la dreta prenem el “camino del Soto de la Tejada”, travessem la pista que porta a la “Granja Fría”, deixem el camí i també a la dreta entrem en una altra pista, aquesta anomenada “Camino de la Abejerra” seguim aquesta pista i a la dreta apareix un estany, “La Laguna de Cofin” i les ruines de la “Venta de Orovín”, tombem a l’esquerra i ens tornem a acostar al riu, a la zona de Navardín, aquí hi ha alguns fruiters i conreus de regadiu, poquets; un altre meandre, des d’aquí i a l’altra riba del riu veiem la població de Milagro, lloc per on passa un altre ramal del GR peró que nosaltres no férem per problemes d’allotjament, ja que estaven de Festa Major i estava tot ple; ens tornem a separar del riu a la zona de “El Espeso”, tornem a la riba i entre cultius i l’aigua caminem una estona fins al desviament del “Soto del Hormiguero”. Aquí fem una parada per reposar i menjar quelcom. Deixem els conreus i pel “Camino de la Nava” arribem a les

Meandre del Soto del Estajo. www.ceolot. cat

Vinyes i Calahorra.

envistes de la població d’Alfaro, població on no entrem; ens dirigim a la central sucrera pel “Camino del Estajao” fins a retrobar el riu a el “Soto del Estajao”; a tal punt trobem l’aigua, la deixem i el camí recula altra vegada en direcció a Alfaro tot dibuixant una “V” invertida; els regadius s’acaben i molt a prop de trobar la carretera d’Alfaro a Castejón tombem a l’esquerra, primer per pista fins a trobar asfalt, només uns metres, deixem la carretera i per pista retornem al riu coincidint amb la desembocadura del riu Estajao i als regadius, zona recreativa de “Los Sotos de Alfaro y del meandro del Estajao”, Aquí s’inicia l’anomenada “Vuelta al Meandro del Estajao”, zona protegida pel govern de La Rioja. Passem per una passarel·la per salvar el riu Alhama, ara el regadiu permet algunes hortes i per pista entrem a la població de Castejón de Ebro tot deixant a la dreta la “Escuela de conserveria vegetal”. Castejón de Ebro apareix expressament en l’àrea de vigència del fur atorgat pel rei Alfons I el Batallador a Tudela arran de la seva reconquesta (1229). Amb tot, no se segregà de Corella com a municipi propi fins a 1929, i durant tota l’edat mitjana va ser lloc de senyoriu. Al 1350 posseïa 16 focs; 4 al 1366, un d’ells gentilhome; 14 habitants el 1786 i només 8 l’any 1824. Sembla que va posseir primer el llinatge de Rada fins que Sancho VII el Fort el va incorporar al patrimoni de la Corona (1222). Actualment compta amb uns 4.200 habitants. Va tenir un castell, que se cita

Canal de Lodosa. 33

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

ja al segle XII. Per aquí passava el camí ral de Pamplona a Madrid, amb servei de barca i barquer per a l’encreuament del riu. Després, en la segona meitat del segle XIX, es va escollir aquest punt com a nus dels ferrocarrils del nord-est d’Espanya. A l’entrada de la població hi ha una gasolinera i allà demanem per anar a l’hotel i resulta que aquest també està allunyat del nucli, ens cal un transport, truquem a un taxi i aquest ens porta a lloc, uns 5 quilòmetres; quedem amb ell per demà al matí. L’Hotel “Hostal Villa de Castejón” situat a la carretera Nacional 232, Tel. 948 84 02 12. 86 euros 2 persones mitja pensió. Etapa sense cap interès especial, monòtona i avorrida, una etapa de transició com, creiem, seran algunes de les properes. El total de quilòmetres fou de 27, amb una marxa efectiva de 4,4q/h, amb un total de 6 hores cinc minuts. La parroquia de San Miguel Arcángel dependía de la de San Andrés y Santiago hasta 1805, en que por orden del Rey Carlos IV se erigió en parroquia independiente.•

Carxoferes.

Desnivell

Els conse lls de la q

uiss a s à v ia

Si és per la feina que t’has de salvar, jeu i menja, i millor te’n sortiràs.

Treballa sempre el mínim necessari per no perdre la fe en la feina ben feta.

Dissabte 9 de maig

MARATÓ DE SANG D’OLOT Una gran diada en què donar sang es converteix en una festa. I ja sabeu que donar sang és donar vida. Convidem a tots el socis del CEO a participar-hi!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

L • D L • G L U C K • M A H

A V I A C I O • O O • I R A

B E E T H O V E N • A • I Y

E N S • O B E R T U R A • D

L T • • P • • N R I T T E N

L A • D I D O I E N E E S •

A L B E N I Z • U • R • • M

M L A S • A R T S E U Q R O

O S C I L L E S • • • U • Z

L • H G • • H O M S • A R A

I F • • N E C R O S A R • R

N U • T U B S • C • I T A T

E S C A L A • H A N D E L •

R A • U • S C A R L A T T I

SOLUCIÓ