Centre Excursionista Olot núm. 201 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e 0€ a y n a ta lu . 201 4,0 te s d e C 16 núm 0 is 2 n E io R rs B u M Exc E - DESE d ’E n ti ta ts OCTUBR F e d e ra c ió

SUMARI ACTIVITATS Director: Ramon Regí Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Gerard Millan Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA

EL CEO AMB LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA

D'OLOT A FOIX

CAMPAMENT D'ESTIU

secció MUNTANYA

secció 9

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ

secció MAINADA

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room Impressió: Impremta Aubert

COL·LABORACIONS

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. PEÑA DE CANCIÁS

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-94

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

26ena ETAPA

18 26

AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Foto de la portada: Arribant al Gósol de Pep Badosa.

Foto: Sant Antoni de Camprodon de Pep Badosa.

A C T I V I TAT

TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA

L'organització preveu una tercera edició amb un augment dels corredors en relació a l'any passat, que va comptar amb 300 participants, i importants millores qualitatives en els tres recorreguts que presenta la Trepitja Garrotxa Solidària. Els propers 22 i 23 d’octubre de 2016 tindrà lloc la tercera edició de la Trepitja Garrotxa Solidària, l'única ultra trail solidària a l’Alta Garrotxa i que organitza el Centre Excursionista d'Olot en benefici a la Fundació Albert Bosch. Aquest 2016 la cursa té l'opció de Ultra amb 110km i 5300D+ i que entra a la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència per Muntanya de la FEEC i qualificada amb 5 punts per la UTMB. El recorregut Trail amb 64km i 3000D+ i que destaca per tenir únicament un 1% d'asfalt i qualificada amb 4 punts per la UTMB i finalment la Cursa amb 22km i 1200D+ pensada per a tot amant del trail running sigui quin sigui el seu nivell. Com a novetats per aquesta segona edició destaquem la millora qualitativa de l'itinerari del qual s'han eliminat els trams d'asfalt i una gran quantitat de pista forestal. Així, doncs, la Trepitja Garrotxa esdevé una cursa que transcorre bàsicament per corriols i camins, fet que es constata amb la màxima puntuació que ens otorga la International Trail Running Association i que s'obsequia amb punts per a la reconeguda Ultra Trail del

Mont Blanc que es celebra cada estiu a Chamonix. Una de les novetats més destacades d'aquest 2016 és que l'itinerari transcorrerà en la direcció oposada de com s'havia fet en les dues edicions anteriors, és a dir la direcció de sortida des d'Oix serà cap a la Vall del Bac i l'arribada es farà per Sadernes. Aquesta decisió ha permès redefinir els quilòmetres d'asfalt i pista minimitzant-los notablement, a més a més el paisatge de l'Alta Garrotxa podrà ser redescobert per tots els corredors que ja hagin participat en altres edicons esdevenint un bon incentiu per repetir-la. NOEL Alimentària és el patrocinador de la prova esportiva i tots els beneficis es destinen a la Fundació Albert Bosch i a la seva tasca de recerca a l’Hospital de la Vall d’Hebron, especialitzat en malalties infantils.

La Trepitja Garrotxa és una cursa solidària que com bé sabeu compta amb més de 200 voluntaris que fan possible totes les tasques i evoquen un gran esforç per fer realitat aquesta cursa de muntanya. L'organització també compta amb el suport d’entitats com l’Ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, Turisme Garrotxa, Itineraannia i tots els Ajuntaments per on passa la Trepitja Garrotxa. A més a més, gaudim del suport d’empreses de la comarca que destinen esforços personals i econòmics a col· laborar amb la Trepitja Garrotxa com són Aresta, Òptica Fluvià, Hipra, Overstim’s, Sanum, Sant Aniol, Gironès Bartrina Topografia o CaixaBank, entre d’altres. Podeu consultar tota la informació a www.ceolot.cat/trepitja amb el detall de totes les curses, els tracks, requisits i desnivells. A més a més, agraïrem la vostra menció a les Xarxes Socials de la #TrepitjaGarrotxa per tal d’ajudar-nos a difondre-la!•

A C T I V I TAT

Fotos: Guillem Casanova, TrepitjaGarrotxa

DURANT TOT EL DIA STAND DEL CEO A LA FIRA D'ENTITATS PER SANT LLUC A LA PLAÇA MAJOR D'OLOT.

D'OCTUBRE

19 H A LA PLAÇA PIA ALMOINA: 'AFRONTAR AMB ÈXIT LES CURSES DE LLARGA DISTÀNCIA' UNA XERRADA D'EDUARD BARCELÓ www.ceolot. cat

secció

A M U N TA N Y

3 4 5 6 7 10 11 12 13 14 17 18 19 20 21 24 25 26 27 28 31

NOVEMBRE 2016 Dg

1 2 8 9 15 16 22 23 29 30

7 14 21 28

1 2 3 4 5 6 8 9 10 11 12 13 15 16 17 18 19 20 22 23 24 25 26 27 29 30

MES D'OCTUBRE

MES DE NOVEMBRE

 Dia 2: Les Garrotxes del Conflent Itinerari: Cauders de Conflent, mas Romeu, Aiguatèbia , coll Joell, Ralleu, Censá, coll del Dragó, les Prades i Cauders de Conflent. Hores de marxa efectiva: 6. Lloc i hora de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Florenci Padrosa. Dificultat: Mitjana. Farem una volta circular, passant pels quatre pobles de les Garrotxes del Conflent.

 Dies 5 i 6: Oix - Beget - Oix Itinerari del dissabte: Oix, can Pei, pont Trencat, palanca del Samsó, el Vaquer, Talaixà, pujant de Llop, coll de Sant Marc, puig de les Bruixes, bassa de Monars, baixant de la Figuera, coll Ferriol, collet del Sunyer i Beget. Hores de marxa efectiva: 6 i mitja. Lloc i hora de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Itinerari del diumenge: Beget, pont de Bolassell, el Salomó, coll del Salomó, collada de Rabassa, coll de Bestracà, el Peirer i Oix. Hores de marxa efectiva: 4. Coordinador: Pep Badosa Dificultat: Baixa Atenció, s'escau en la festa de la Divina Majestat de Beget, on soparem i farem nit; per tant, cal inscripció anticipada.

 Dia 9: Sant Pau de Segúries - Puigsacreu Itinerari: Sant Pau de Segúries, coll Pregon, pla de la Barraca, fageda de can Mic, font de la Puda, Sant Pau de Segúries. Hores de marxa efectiva: 3 i tres quarts (matinal). Lloc i hora de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa. Dificultat: Baixa.  Dies 15 i 16: Travessia d'Olot a Foix (VI i VII) De l'Hospitalet a Orgeix i Comús. Itinerari del dissabte: L’Hospitalet, Mérens-les-Vals, Vives, bordes de Coual, sarrat de Larguis, col de Joux, Ressec de Bas, refugi Roc de la Pera, Orgeix. Hores de marxa efectiva: 6 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Farem nit a Ax-les-Thermes. Itinerari del diumenge: Orgeix, la Porteille, Ascou, Sorgeat, col d’Ijou, col de Pierre Blanche, sarrat de l’Apailladou, col des Canons, col de Balaguès, Montaillou, Prades, Comus. Hores de marxa efectiva: 6. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Guiatge: Kim Agustí. Coordinadors: Josep Espunya i Quim Oliver “Xari”. Atenció, cal inscripció anticipada.

OCTUBRE 2016 Dl

 Dia 13: Els Caps d’Home Itinerari: hostal de Dalt, sant Romà, el Barret, coll de Forn, els Caps d’Home, les Olletes, Fontanils i hostal de Dalt. Hores de marxa efectiva: 4. Lloc i hora de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Caprabo. Coordinador: Josep Espuña. Dificultat: Baixa. Atenció, cal inscripció anticipada pels interessats en el dinar de castanyada a la casa de colònies el Rourell.

 Dies 22 i 23: Trepitja Garrotxa

 Dia 20: Serra de Collserola Itinerari: Passejada per l’espai natural de la serra de Collserola Hores de marxa efectiva: Més endavant es comunicaran els detalls d’aquesta sortida. Lloc i hora de sortida: a les 7 de la marquesina de la parada del bus del Parc Nou d’Olot. Està prevista la tornada a Olot a les 8 del vespre. Coordinador: Consorci del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Dificultat: Baixa Sortida conjunta del CE d'Olot i el GECA de Sant Esteve d’en Bas.

 Dia 30: Puig Ou Itinerari: pont de Porreres, la Coma, Puig Ou, font de Resclusanys, sant Andreu de Porreres i pont de Porreres. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal). Lloc i hora de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa. Dificultat: Baixa.

 Dia 27: La Devesa , Condreu i Roques Encantades Itinerari: La Devesa, torrent del Gravet, coll de Condreu, mas Armadans, roques Encantades, collet de l’Aire i la Devesa. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Lloc i hora de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa Dificultat: Baixa

secció

DESEMBRE 2016 Dl

M U N TA N Y

9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

MES DE DESEMBRE  Dimarts 6: Fira de Sant Nicolau Itinerari pel voltants del Mallol Hores de marxa efectiva: 4. Lloc i hora de sortida: a les 8 del local social del GECA de Sant Esteve d’en Bas. Coordinador: GECA Dificultat: Baixa Hi haurà esmorzar al Mallol; per tant, cal apuntar-se amb antelació  Dia 11: Pessebre al Puigpedrós Itinerari: coll de les Canals del Caritg, font del Bac, roure dels Capellans, pla del Vi, pla de la Tomba, puig de Torroella, pla d’Estanys, Puigpedrós, les Alzines del Lladre, pla de Montosa, collada de Montosa i coll de les Canals del Caritg. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja. Lloc i hora de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pere Guitart. Dificultat: Baixa. En acabar l’excursió hi haurà dinar de costum al Casalot.  Dia 18: Esmorzar a Finestres Itinerari: santuari dels Arcs, Santa Maria de Finestres i santuari dels Arcs. Hores de marxa efectiva: 3 (matinal). Hora i lloc de sortida: a 3/4 de 8 de l'aparcament del Consum o a les 8 del santuari dels Arcs. Dificultat: Baixa. Coordinador: Pep Badosa.

Alta Cerdanya (2-VII-16)

Cerverís (10-VII-16)

Pirineu d'Ulldeter (17-VII-16)

Gallina Pelada (26-VI-16) www.ceolot. cat

secciรณ

M U N TA N Y

Pic de Noufonts (24-VII-16)

Bachimala (13-VIII-16)

Ulldeter (4-IX-16) Mont-roig (31-VII-16)

Pla dels Avellans (17-IX-16)

Portella de la Grava (18-IX-16)

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el “hashtag”

#CMCeolot Aquest estiu els corredors de la Secció de Curses de Muntanya del Centre Excursionista d’Olot no han parat! L’11 de juny va tenir lloc una de les curses de la ciutat, la del Barri de Bonavista, amb 7km que recorren els paratges de Bosc de Tosca i La Fageda. Albert Calvo i Joel Bueno, corredors qui han seguit bona part de les curses dels barris d’Olot i del circuit de curses populars van sortir contents de la cursa amb un temps de 29’ per a Calvo i de 35’ per a Bueno. Els corredors destaquen que “el recorregut va ser molt bonic i després de la cursa hi va haver un bon esmorzar amb bon ambient esportiu”. El 19 de juny hi havia dues cites importants, una per asfalt i l’altra per muntanya; per una banda Albert Calvo va participar a la Cursa de Rac1 que es va celebrar a Girona una cursa de 5km i amb 5000 corredors! Calvo va quedar en 785a posició fent un tems de 26’59’’. El mateix dia a les muntanyes de Sant Feliu de Pallerols es celebrava la tradicional Pujada a La Salut, una cursa vertical de 2,5km i 600m de desnivell positiu, la corredora Chunzi Li hi va participar tot fent podi i quedant en 1a posició de la categoria 25-35 anys, va tardar 36 minuts a fer la dura pujada cap al santuari. El juliol s’estrenava amb el Puja Baixa de Batet, en aquest cas va ser Joel Bueno qui no se’l va perdre tot recorrent els 6’6km en 41 minuts. Ell mateix afirma que “va ser una cursa molt divertida, tothom anava molt ràpid ja que la distància era curta i el desnivell de poc més de 200m+”. Una de les “trails” que molts dels nostres corredors desitgen córrer és la Trail Ulldeter, enguany van ser Chunzi Li i Carlos Gòmez qui la van poder gaudir: El 25 de juliol vestien la samarreta del CEO per recórrer els 30km i 1600d+ Gómez entrava a meta a les 4h14m i Chunzi Li ho feia a les 5h tot destacant que “malgrat es pronosticava mal temps al final el sol va escalfar fort!”.

Albert-Calvo, Cursa-RAC1

Carlos Gomez, Trail, Ulldeter

Membres de la secció a la Volta pels Volcans d'Olot

L’agost també va ser un mes de “trails”, en aquest cas Xavier Viñolas va participar a la Trail Moixeró amb sortida a Bagà i de 17km i 1000d+. Viñolas va quedar en 30a posició fent un temps de 1h54m, el mateix corredor assegura que “es tracta d’una cursa dura i tècnica, tant de pujada com de baixada, pels corriols de la zona”. El setembre va acabar amb la celebració de la 8a Volta pels Volcans d'Olot, una de les tradicionals curses a la ciutat i on hi van participar 188 corredors, entre ells una bona colla de la secció de curses de muntanya del CEO.•

*Tal i com es va acordar a la darrera Assemblea general de socis, les quotes de 2017 s'han adaptat per tal que hi hagi una coherència amb el funcionament de la Secció de Mainada. També s'inclou la quota dels socis majors de 65 anys per poder-ne assegurar la gestió i alhora sufragar les despeses del Butlletí."

www.ceolot. cat

QUOTES* SOCIS 2017 0-5 anys  0 € 6-17 anys  7 € 18-64 anys: • socis titulars  31 € • socis adherits  19 € 65 o més anys  10 € Aquestes seran les tarifes pel 2017, els rebuts es passaran per banc la primera quinzena de desembre. + info: ceo@ceolot.cat 9

A C T I V I TAT

EL CEO AMB LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA

La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un esdeveniment anual que es manté ininterromput des de 1970 i vol refermar la voluntat d’un poble per mantenir ben viva la llengua catalana tot fent un homenatge a Pompeu Fabra. Els orígens d’aquesta activitat els trobem l’any 1968 quan, coincidint amb el centenari del naixement de Pompeu Fabra i motivat pels diferents actes que hi havia arreu del país, el Centre Excursionista de Catalunya va tenir la idea de celebrar un campament excursionista com els que havia organitzat Pompeu Fabra, decidint fer-lo a Prada de Conflent per poder retre homenatge a la seva tomba. Des de llavors s’ha mantingut la tradició i actualment l’activitat consisteix a renovar anualment la simbòlica Flama de la Llengua Catalana, que crema a l’atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat

sota el lema: “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”. Així doncs, han estat sempre entitats de la FEEC qui han organitzat la recollida a Prada de Conflent i posterior renovació de la Flama a Montserrat, enguany és el CEO qui n’agafa el relleu.

EL CENTRE EXCURSIONISTA D’OLOT ÉS L’ENTITAT DE LA FEEC QUE ORGANITZARÀ LA 48a RENOVACIÓ DE LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA. A més a més de la renovació de la simbòlica Flama de la Llengua Catalana, que crema a l’atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat, es tenen

previstes diverses accions i activitats culturals i socials que tindran lloc entre el gener i febrer del 2017 amb tres punts claus al territori: Prada de Conflent, Olot i Montserrat. El tret de sortida de la 48a renovació tindrà lloc l’últim cap de setmana de gener de 2017 amb la recollida de la Flama a Prada de Conflent i una ofrena al cementiri, una diada on no faltarà la música, els recitals i l’amenització de la faràndula de La Bressola (entitat educativa dedicada a la formació en català a la Catalunya Nord que té el suport del CEO). Tots els socis del CEO, amics i coneguts hi estan convidats. Aquell mateix cap de setmana es farà el trasllat de la Flama cap a Olot. Un cop arribada a la capital de La Garrotxa i durant tot el mes de febrer s’aniran succeïnt els actes organitzats pel Centre Excursionista d’Olot amb el suport de l’Ajuntament d’Olot i entitats de la ciutat com Els Amics de les Lletres Garrotxines o l'AOAPIX. Exposicions, conferències, concerts i visites a escoles de la ciutat conformaran el calendari del mes, on no faltaran tampoc les sortides a muntanya com una pujada a Sant Francesc i una excursió a Sant Miquel del Mont. El diumenge 19 de febrer serà el dia del trasllat de la Flama des d’Olot fins a Montserrat, una diada on després d’un acte acadèmic serà el Monestir de Montserrat qui agafarà protagonisme en rebre la flama per 48a vegada a la història.•

28 I 29 DE GENER RECOLLIDA DE LA FLAMA A PRADA DE CONFLENT

19 DE FEBRER RENOVACIÓ DE LA FLAMA A MONTSERRAT

Imatges de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat el passat 21 de febrer de 2016. 10

Fotografies cedides per la FEEC.

MOTS ENCREUA TS

per Teresa de Fortuny

1 2 3

•

5 6

•

8 9 10

•

• •

•

• • • •

•

• • •

•

• •

•

• •

•

VETES I FILS Horitzontals 1. Merceria. Si hi posem el blat, l’hem de lligar bé. 2. Concebem, inventem. Mamífer amb moltes punxes. 3. Ciència que estudia la vida. Símbol de la resistència elèctrica. Del revés, níquel 4. Del revés, laurenci. Oxigen. Radi. Fou condemnat per Zeus a sostenir la volta del cel. 5. Del revés, argumentava. Amb l’aparença de l’òpal. Preposició. 6. Als escacs, és la reina. Oposat a dur. Del revés, situació de quietud, on no hi ha dissensions, renyines, plets. Símbol del roentgen. 7. Oest. Bor. Compostes obeint un ritme determinat. 8. Del revés, por extrema. Cinc-cents. Antic sobirà de Rússia. www.ceolot. cat

9. Sigui. Afeccionat a menjar bé. Titani. 10. Que crida contínuament. Del revés, marca molt popular de bolígraf. 11.Desitgem. Símbol de la temperatura. La que produeix sons. 12. Trio. Diuen que només n´hi ha una, però aquí n’hi ha més. 13. Conjunció. Perjudicials per a la salut. 14. La perjudicada a la filera anterior. Sortejada.

Verticals 1. Dispositius que vibren. T’acostes. 2. Regió històrica d’Itàlia. Veritat que sí? Amaneix amb oli. 3. Principi de l’univers, segons el corrent taoista. Lloc disposat de manera que resguardi del sol les plantes que s’hi posen. Cinquanta. 4. Poema bucòlic. Símbol del conjunt de nombres reals. Governeu. 5. Una manera d’anomenar la ciutat de Jerusalem. Símbol del radi de la circumferència. Cos de tropes a les ordres d’un coronel. 6. Manca d’agraïment. Del revés, condicional. 7. Fabricava. Del revés, tonalitat. Cantar la cigala. 8. Del revés, estimi. Del revés, partícula elemental que pesa

200 vegades més que un electró. Manganès. Si és verge, millor. 9. Litre. Del revés, amb tomàquet, és un gran invent. 10. Del revés, cert número parell (en plural). Núvol en forma d’embut causat per un vent violent. 11.Consonant vibrant. Instruments de corda antics. Flor blanca olorosa. 12. Afirmació. Del revés, mol·lusc molt apreciat per menjar. Estat asiàtic. 13. Del revés, ciutat de la Riviera francesa. Escrits que ridiculitzen els defectes dels homes. 14. Narrar. Marge espadat.•

secció

MAINADA

minimenuts i menuts! Recordeu quan vam anar a les gorgues? Ens vam unir els minimenuts, menuts, petits i mitjans aprofitant que érem poquets i ens vam endinsar cap a Sadernes. Els pares ens van portar amb els seus cotxes fins a Montagut, on ens vam agrupar i vam aprofitar per fer uns jocs de coneixença. Quan ja teníem prou energia vam començar a caminar bosc endins seguint la llera del riu. Després de caminar i molt jugar vam arribar a un indret molt bonic, el Pont de Sadernes on hi havia unes gorgues perfectes per fer-hi una capbussada. I tot i que no feia gaire sol ens vam atrevir a banyar-nos. Fins i tot els més valents van anar nedant fins a unes roques des d’on van saltar a l'aigua!!! Un cop ben refrescats teníem molta gana; així doncs, vam creuar el pont per buscar una ombreta on poder menjar. I amb la panxa ben plena vam reemprendre la caminada fins que el caminet ens va retornar a Montagut. Com que estem molt “a tope” i portem molt marxa vam arribar abans que els pares. Així doncs, vam fer una guerra d’aigua molt divertida i vam jugar al parc. Va ser una gran aventura!•

secció

MAINADA

minimenuts, menuts i petits!

CEO EXPRESS Holaaa Holaaa!! Com han anat les vacances després de fer la volta al món?? Sí! Sí! Has llegit bé! Minimenuts, menuts, petits i mitjans vam fer la volta al món en només 5 dies!! La nostra aventura arreu del món va començar el dimecres 22 de juny. Tots carregats amb les maletes plenes, que fins i tot hi havia maletes més grans que alguns dels més petits de nosaltres. Teníem tots les piles carregades, amb energia “a tope”... tot i que alguns també teníem uns nervis una mica empipadors. Abans de començar el nostre llarg viatge necessitàvem una cosa essencial, que tot viatger necessita: un passaport personalitzat, que ens acompanyaria durant tots els dies, per emplenar-se de segells símbol de tots els llocs pels quals havíem viatjat i les experiències que hi havíem guanyat. Una de les millors parts del viatge era conèixer i jugar als jocs més típics d’arreu del món. Crossing the jungle, jocs asiàtics, jocs africans, etc. Ja se sap que la millor manera de voltar pel món i conèixer les diferents cultures del planeta és jugar, jugar i jugar. I és que els nens i nenes s'ho saben passar bé a tot arreu. Vam descobrir, per exemple, una variant del bàsquet practicada a l'Índia on els participants poden encistellar només si han passat la pilota a tots els membres de seu equip. A més a més, la pilota ha de botar a terra després d'entrar per la cistella perquè es compti 1 punt. Complicat?? I TANT!! Un altre joc asiàtic: el XING PONG. Atenció! Els nens i nenes havien de tombar una ampolla plena d'aigua. Però com? Doncs amb una mitja, unes pilotes de tennis i...molt d'estil: pilota dins la mitja, mitja al cap i a fer ballar el coll per tombar l'ampolla. Observeu les fotos i els vídeos, no us podreu aguantar el riure!!! Com veieu, vam conèixer moltes cultures diferents i vam aprendre a fer moltíssimes coses: alguns vam aprendre a menjar amb “palillos”, vam fer balls tribals de l’Àfrica, vam cuinar plats americans i fins i tot vam fer meditació zen de bon matí! Una de les coses que ens va cridar més l’atenció a tots va ser trobar-nos personatges ben extravagants al llarg de tot el viatge: gent que només parlava anglès o francès, www.ceolot. cat

una mexicana una mica pesadota, africans balladors i tres maorís amb la cresta rapada que ens van ensenyar a fer un ball ben estrany que ens va deixar a tots fascinats: conegut amb el nom de haka. El “haka” és un ritual sagrat del poble maorí, provinent d'Oceania, d'una potència enorme. Aquest es representa en diferents moments de la vida, però bàsicament es practica per homenatjar alguna persona o per animar un grup abans de passar a l'acció, com és el cas tan conegut del “crit de guerra” dels ALL BLACKS. Doncs bé, dijous a la nit, tots a punt per la festa de comiat de les colònies, i a mig a camí de viatge entre Àfrica i Oceania, van aparèixer els 3 maorís encrestats, pintats, i musculosos en escena. Van

pujar a les taules que rodejaven la pista de ball i van començar a cridar HAAAAAAAA HAKAAAAAA, HAKA HOOOOOO. Tots ens vam quedar parats, expectants, paralitzats davant aquells moviments. Els 3 maorís seguien una coreografia que feia posar els pèls de punta: tots a l'una, picant amb el peu a la taula, picant-se el braç i ensenyant la llengua. Un ball ancestral, espectacular. Tots els nens i nenes vam intentar imitar el ball i ens vam deixar posseir pels esperits maorís. I, en acabat, COMENÇAVA LA FESTA!!! Festa privada, amb un DJ estranger i barra lliure amb combinats d’arreu del món!! La música no va parar fins a altes hores de la nit!! Ep! I no ens oblidem dels jocs i activi13

secció

MAINADA

tats de nit! Quina passada convertir-te en un italià fan dels macarrons i aconseguir el màxim nombre de macarrons per tal que el català guanyés i poguéssim iniciar el nostre viatge fora d’Europa. I que “xulo” petar els globus dels nostres rivals! Cal dir, que tot i el cansament acumulat durant tot el dia, a les nits tots els nens i nenes revivíem i ho donàvem tot per tal de passar-nos-ho bé a la llum de la lluna. Corríem amb lot o sense pels camps i les feixes de la casa, ens amagàvem al terra o darrere d’uns arbustos per enganyar els nostres contrincants i, tot i caure diverses vegades per terra, seguíem endavant! Però el tercer dia, vam decidir descansar i fer una sessió golfa de cinema a la fresca. I no perquè si... sinó per agafar forces per a la última nit, el gran ball de comiat! Alguns us estareu preguntant... i com devien volar? Com carai s'ho feien aquests nens i nenes per anar d'un país a l'altre?? Doncs molt fàcil: agafàvem un avió que ens portava a les diverses parts del món. Tots recordarem el ball i la cançó que deien així: VOLARE!!! OOOOHHHH!!! XUBIDUBIDU,

PUJA A L'AVIÓ; XUBIDUBIDU, PUJA A L'AVIÓ; XUBIDUBIDU, PUJA A L'AVIÓ; XUBIDUBIDUBI, PUJA A L'AVIÓ!!•

grans! Bé, bé, bé... Aquest és l'últim butlletí de la temporada 2015-2016! I quina temporada oi? Podríem dir que hem fet de tot i més, però ens hem guardat el millor per al final, o no? L’última sortida d'un dia va ser d'aquelles que no s'obliden, i els constipats que vàreu agafar tampoc oi... encara duren o no? He, he Sí, sí, va ser l'excursió de l'aigua! Vam anar de Sadernes a Oix, i quina aigua?? deuen pensar els lectors... Doncs sí, els grans ja hem fet massa vegades el camí tradicional per Talaixà, i vam decidir passar per la riera d'Oix. La sortida la vam fer a principis de juny, i les dues setmanes anteriors a la sortida havia plogut de valent, així que després de saltar el coll que hi ha a mà esquerra del pàrquing de després de castell s'Espasa, a la pista de Sadernes, ens vam trobar no amb una riereta, no no, ens vam trobar amb un senyor riu, ben ple! Així que amb les maletes al cap vam començar a caminar per dins el riu, endinsant-nos cap a la profunda vall que ha fet l'erosió al llarg del temps. D'anècdotes d'aquell dia no n'explicarem gaires, ja que n'hi ha per parar un tren. Però pels que no hi éreu, dir que de relliscades, nens emportats pel corrent, trams de riu massa profunds on 14

havíem de nadar i ens va ser impossible resguardar de l'aigua les maletes, salts, fotos, “postureo” del bo... no van faltar. Ja veureu el dia 30 de setembre a la presentació de la temporada quines fotos més “xules” van sortir. No podem però dei-

xar aquesta sortida sense mencionar els dos acompanyants de luxe que vam tenir, en Galdric i en Marçal, quin riure oi?•

secció

MAINADA Ruta final grans I per finalitzar la temporada, què millor que una ruta per una de les zones més boniques que tenim a Catalunya? Doncs sí, els grans ens en vam anar a fer un tros dels Carros de Foc, la ruta circular que travessa el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici! Vam sortir el dimecres 22 ben d’hora d’Olot i un bus ens va portar fins a Espot. Allà va començar la nostra gran aventura! Un cop vam estar tots ben equipats i amb la crema de sol posada vam començar a enfilar cap a l’Estany de Sant Maurici, i que llaaarga i pesaaada que es va fer la pujada! Eren les 12 del migdia i feia molta calor però sort que els grans som uns valents i en un tres i no res vam arribar a dalt l’estany, on vam dinar tranquil•lament. El nostre objectiu d’aquell dia era arribar al refugi d’Amitges així que, un cop descansats, vam continuar pujant amunt! Vam passar pel Salt i l’Estany de Ratera i després d’una pujada bastant dreta vam veure el refugi, per fiii! Diuen que a Amitges s’hi menja molt bé; nosaltres aquell dia ens portàvem el menjar de casa i no ho podem corroborar, però aquesta pot ser l’excusa per tornar-hi ben aviat!! Això sí, els guardes ens van tractar molt i molt bé! L’endemà al matí ens vam aixecar ben d’hora i vam baixar cap a l’Estany de les Obagues. D’allà ens vam dirigir cap al Portarró d’Espot, per on travessaríem a la vall del costat. Us en recordeu de la neu que hi havia a la pujada? Segur que algun de vosaltres no l’oblidarà mai, oi que m’enteneu?? He, he Des de dalt al coll vam decidir que aquell dia ens banyaríem en un estany sí o sí (banyar-se al parc és il•legal però... shhhhhhtt!) així que vam decidir desviar una mica la ruta i baixar cap a l’estany Negre! I sí que baixava allò! Déu ni do per quina baixada ens van fer passar els monitors! Però...d’alguna manera us havíeu de guanyar el bany no? He, he Després de veure qui era el més valent dins la gèlida aigua i amb la panxa ben plena vam anar fins el refugi Estany Llong, on va acabar la nostra etapa. Allà ens vam menjar uns macarrons boníssims, i els mosquits gairebé se’ns mengen a nosaltres! L'endemà, ben d'hora pel matí, com de costum, vam carregar-nos les motxilles a l'esquena i vam disposar-nos a fer camí cap al refugi de Colomina. Seria un dia llarg, i se'ns plantejaven unes pujadotes maques maques! Els paisatges, però, ens van ajuwww.ceolot. cat

dar a caminar, ens feien volar pels paratges feréstecs i desolats, però alhora encantadors de la zona. Va culminar la pujada del dia a la collada de Delluí. Semblava que no hagués d'arribar mai, ja que els " repetxons" no acabaven mai, però després de pujar per una bona congesta de neu vam arribar a dalt. I quins paisatges heeee.... el “postu” es va deixar veure en la seva màxima esplendor, però era justificat, o, i tant que sí! Després del coll, ja baixadeta bona, cadascú al seu ritme, sense preses. Seguir un caminet a la vora d'un llac, envoltats de bona gent amb un ressol ben bonic va ser l'activitat estrella de la tarda, i pas a pas vam acabar arribant al refugi de la Colomina! I que va passar allà??? Us en recordeu? La Núria Picas estava fent un repte personal enllaçant la Cavalls del Vent amb la Carros de Foc. I va acabar el recorregut després de més d'un dia corrents a Colomina. Vam fer de fans numero uns animant-la en els seus últims metres sota una bona tempesta estiuenca. I l'endemà, quan ja estava un xic recuperada, fins i tot ens hi vam fer unes “fotikos”! Penúltim dia de ruta... notàvem el cansament a les cames, però de mica en mica ens vam obrir camí entre llacs i colls escarpats. Puja que puja, baixa que baixa, fruit sec per aquí, suc de taronja per allà, vam arribar al refugi de JM Blanc. Un refugi 10, gran, acollidor, amb uns guardes molt macus, i el paratge, idíl·lic. Recordeu el joc que vam fer allà, les altres persones

del refugi van quedar tocades després de veure l'Emma fer el seu estrambòtic ball del Pedra, Paper, Tisores. Llàstima que no ho gravéssim, si no, ja us podem assegurar que estaria al "passe" de fotos! He, he, he. Menja que menjaràs, ja només quedava baixar fins a Espot, on ens esperava el bus. Així que sense pressa vam baixar, tot trobant un personatge especial, recordeu en Nil?? Quin "sortenyuuu més guapu, oi! Ai la "MACOLLSUUU" he, he!! Va acabant ja, dinar 5 estrelles en un restaurant ben cèntric d'Espot, un refresc "TOPAGAOO" i cap a Olot! Entre pel•lícules i braçalets vam arribar, i els pares ens van rebre amb una forta abraçada. Això sí, diria que en arribar a casa us van posar directe a la rentadora... he, he, he. Grans, fins la pròxima, amb canvis, ja veureu! Els vostres SUPERMONIS! Una abraçada molt gran, GRANS! ;)•

secció

MAINADA

joves!

Bicicetada Bicicletada sí, bicicletada no? Aquesta és la qüestió. Doncs sí, després de dues temporades volent anar un cap de setmana amb bici, el grup de joves ho hem aconseguit. L’any passat ens va ploure i vam haver de suspendre la sortida. Aquest any semblava que tornava la maledicció de la pluja, però al final tot i canviant la ruta prevista, els joves vam anar amb bici. No va ser la sortida més llarga, ni la més dura, ni tan sols vam sortir a l’hora de costum (8:00h del dissabte) però aviat la recordarem amb una agradable nostàlgia, això sí; sobre dues rodes i en família. Ens vam trobar a les 17.00 h del dissabte, tothom anava arribant i les diferents bicis també anaven fent presència: brutes, netes, noves, rebentades, de muntanya, de passeig, de ciclocros... (que notes són aquests monitors). Vam posar direcció cap els Hostalets d'en Bas, concretament al Molí Nou, on jugaríem, soparíem, faríem festa i també hi dormiríem. Ens esperaven 12 km trepidants pel bici-carril i alguna pista o camí improvisat per amanir una mica la ruta. Pedala que pedalaràs vam anar fent camí, els bassals i el fang no hi faltaven pas, encara respiràvem l’olor de pluja del mateix matí. Bruts però sencers vam arribar al molí, on vam plantar les tendes i vam jugar com nens petits, igual que el primer dia. Vam estar cantant, cridant, desafinant, pensant i debatent les cançons, en grup tal i com ens caracteritza. Mentre els intendents ens feien el sopar; un sopar que es va fer esperar però va valer molt la pena. Tot menjant i recordant anècdotes diverses de Còrsega vam acabar de sopar i se’ns va fer de nit. Sense pressa però sense pausa tothom es va anar posant dins el sac, l’endemà ens esperava un dia... molt dur. Ens vam despertar com de costum uns més ràpid, uns fent el ronsa, i d’altres que ja esmorzaven. Vam desmuntar tendes i esmorzar ràpid, que havíem de marxar aviat per arribar a dinar a l’hora prevista. Tal i com he dit ens esperava un dia dur: un cel serè i un bon sol predominaven sobre nostre i un camí encara de més bon fer i curt que el del dissabte, he, he. No vam suar geire la veritat, vam quedar més xops dels bassals que ens trobàvem que no pas de la suor. Vam arribar sobrats de temps, vam fer un bon àpat i què millor que jugar al petó belga amb la panxa ben rodona i a plena hora del sol? Va arribar el moment del comiat, de l’arreveure, del fins aviat on les abraçades i els petons no hi van faltar. Ens sentim: Contents, agraïts, orgullosos, de tots vosaltres. Moltes gràcies i fins una altra!• Els monitors de Joves

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos! CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

Les teves

a la neu!

Visites a hores concertades. Sense esperes! C/ Sant Tomàs, 4 · OLOT · Tel. 972 26 98 00 · pirineus@viatgespirineus.com

ENTRA A LA WEB: www.viatgespirineus.cat

www.ceolot. cat

bicistarres@telefonica.net

SERVEI A DOMICILI

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com www.ceolot. cat

VENDA i REPARACIÃ&#x201C; DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

secció

MAINADA Carta comiat Eli

per dir coses posar-me en ordre, r pe i... m r pe , es s no per vosaltr Escric quatre ratlle cordar-les. he dit, o sí, i vull re que potser mai no s a qui et segueix. enrere, que donis ale iris m e qu l ca nt va s a gent guir enda gades, cal donar pa ve De vegades per se de , iar nv ca l ca guir endavant De vegades, per se s i il·lusió. valenta, amb gane s d’una nit freda de “ja som al cim!”, de i ” és m c pu o “n plors, colònies amb éssers M’emporto rialles i jada a Núria, unes pu a un al, igm Pu plogudes i “fallida” al on passar la calor, s refugi, una sortida ue rg go t, en es pr acalm, sempre ... fins a abraçades fantàstics, el Puigs acs mirant esquirols biv , da rti so itja m es a nevades inesperad nergia. ria i respirs plens d’e leg d’a ts eternes, cri nes del CEO ens da, on els nens i ne ina Ma de ió cc Se increïble. Perquè vist créixer la està plena de gent ió Anys i anys on he cc se la , tiu pa muntanyes i s. Per això, no bosc, pujar quatre l pe r hem anat fent gran ina m ca a ar da no només és an perquè... la Secció de Maina ar i transmetre-ho, tim es és da ina Ma Secció de fer quatre jocs, la

Eiii!

e estimem, “Només protegim allò qu coneixem, només estimem allò que e ens ensenyen”. només coneixem allò qu galès)

B abà Dioum (poeta sene

l’Anna, la Marta, en , en Toni Mayorga, ria Nú la , stí gu l’A , més de tots els d’altres ni i en Toni Vela, a Da I és que a mi, entre en ti, Te en , na no rendir-me, a monet, la Ja m’han ensenyat a rs, Xicu, en Joel, en Ra ito on m i ns ne ectar-nos rt de la secció, ar la secció, a resp tim es a o, que hem format pa r-l ta ec sp eravellós entorn i re estimar el nostre m a dia. i a superar-nos dia ixo una part de mi. rto tot això i hi de po ’em m la xil ot m A la . , pel que faci falta edo a la rereguarda qu rò pe a, ap et a Tanco un Muaaa* Eli Masó

www.ceolot. cat

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE UTEBO - ZARAGOZA Diumenge, 29 d’abril de 2012. Avui el desnivell també es nul, la pluja ens acompanya al començament i al final, el recorregut marca uns 15 quilòmetres. Sortim d’Utebo a un quart de deu. A l’hotel a l’hora d’esmorzar ens trobem un grup de japonesos i el cambrer ens guia a un altra menjador ja que aquesta gent esmorzen diferent. Una vegada travessat el poble recuperen les marques i per pista anomenada “Camino del Alto de Machín” ens encaminem a l’autopista AP-68 que travessem per un pas elevat, deixem a l’esquerra una pista que mena a la “Torre del Tiemblo”, traspassem un sèquia i ens encarem a la població de Monzalbarba, que compta amb uns 2000 habitants, la travessem i voregem per l’esquerra tot passant pel costat de la caserna del “Regimiento de Pontoneros” i per carretera arribem al pont “d’Alfocea” per sobre del qual traspassem l’Ebre. El seguim per la riba esquerra fins a entrar al “Galacho de Justibol”, lloc molt interessant i ben condicionat. Aquest “Galacho” té el seu origen amb motiu del desbordament de l’Ebre del 2 de gener de 1963, crescuda que superà 16 vegades el cabal normal del riu. El seu enclavament al costat d’una zona guixosa li dona un especial encant. S’hi feren extraccions de graves i sorgirien uns 11 estanys dins d’una extensió d’unes 100 hectàrees. L’ajuntament de Saragossa ho adquirí i ho transformà en un parc i n’assumí la gestió i la conservació. El lloc acull algunes espècies vegetals autòctones i altres d’exòtiques, també és refugi d’aus com les garses, martinets o fotges. Hi ha indicadors explicatius i itineraris marcats. També un centre d ‘interpretació i una zona de pícnic. Val la pena. Aquí hi arribàrem a dos quarts de dotze hi férem una detallada visita.

VINT-I-SISENA ETAPA Ranillas. Atenció, aquí trobem una bifurcació del GR que dona l’opció d’una variant que recorre pel “Parque Metropolitano del Agua”, parc fet amb motiu de l’Expo de 2008. Desestimem la variant i continuem, trobem la passarel·la de “La Almozara”, aquí també hi ha dos opcions, l’una seguir per l’esquerra fins els ponts de “La Almozara” i el “de Piedra”, L’altra per la riba dreta passa pel costat dels ponts fins al “de Piedra” que travessa i allà conflueixen els dos. Nosaltres entrem a Saragossa per un passeig a la vora del riu, travessem l’Ebre i ens dirigim a l’estació de l’AVE de “Delicias”, deixem una motxilla a la consigna. Ens dirigim a la “Aljaferia” a la Plaça del Pilar, que es on tenim l’hotel reservat. “Hotel Husa Vía Romana”, C/.Don Jaime I, 54. Tel. 976 398 215. 2 amb allotjament i esmorzar 63,20 euros. Com a anècdota; el Conserge estudià al Collell i coneix Olot.

Monzalbarba desde Soto de Afocea

Monzalnbarba

Seguim per pista amb lleugera pujada una mica apartats del riu fins a Justibol, llogaret adscrit a Saragossa; passem pel costat de l’antic palau arquebisbal i l’església barroca de “Nuestra Señora de la Asunción”. A la plaça major tombem a la dreta i prenem el “camino de Ranillas” i per mig d’hortes arribem a la riba de l’Ebre; seguim fins a topar amb l’autopista A-2 que traspassem per un pont i comença l’avinguda de 18

Saragossa, capital de la regió autònoma d’Aragón, actualment compta amb uns 680.000 habitants. Els primers documents on surt anomenada són del segle VII a/C. L’any 452 va ser conquistada pels Sueus i el 466 pels Visigots, els qui la van incorporar al regne de Tolosa. En 541, va ser assetjada pels Francs, encara que la ciutat no va arribar a caure en el seu poder. Al segle VII la seva seu episcopal va conèixer un període d’esplendor amb les figures dels bisbes Braulio de Saragossa i Tajón. L’any 714 va ser ocupada pel Sarraí Mussa ibn Nussayr i es va convertir en un centre musulmà important anomenat “Medina al-Baida Saraqusta” (Saragossa la Blanca), que Carlemany va intentar ocupar sense èxit l’any 788. Al segle IX els Banu Qasi, família noble d’origen visigot convertida a l’islam poc després de la invasió, la van designar capital dels seus extensos dominis poc després del 852 amb Musa ibn Musa, conegut en la tradició cristiana com el “Moro Muza”. L’emir Mohamed I de Còrdova la va comprar l’any 884 per 15.000 dinars d’or. El 890, van obtenir l’hegemonia dels Tuyibíes, Iemenites provinents de les zones de Calatayud i Daroca, i Muhammad Alanqar passà a ser el governador de Saragossa. El període d’esplendor de la ciutat islàmica es va donar al segle XI,

CO L · L A B O

especialment amb el regnat d’Al-Muqtadir (1046-1081). Amb l’ajuda d’Occitans i Aragonesos, Alfons I el Batallador va poder conquerir Saragossa el 1118. Durant la Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814), Saragossa va resistir els enfrontaments amb les tropes franceses. En la guerra contra Napoleó es va fer famosa per tot Europa pels seus setges. En el primer setge (juny-agost de 1808), el general Verdier va haver de desistir de prendre-la. En el segon setge (final desembre 1808-21 gener 1809) va capitular després d’una sèrie de combats violentíssims, on la població va col·laborar de forma heroica amb les tropes dels defensors, a les ordres de José de Palafox, que es va tancar amb 30.000 homes. Es calcula que van morir 8.000 francesos i 40.000 defensors, ja que dins de la ciutat es va propagar una epidèmia de tifus. D’aquí els famosos “Sitios de Zaragoza”. Durant la dictadura franquista es reobre l’Acadèmia General Militar. En total avui hem caminat uns 13,100 quilòmetres (sense comptar el tram dins la ciutat de Saragossa) amb un temps de 3 hores i vuit minuts, la mitjana de marxa efectiva fou de 4,2 q/h. Bé, a la tarda plou, però tot i això sortim a donar un vol entrem a la Basílica del Pilar i fem un tomb pel barri del “Coso”, lloc de visita obligada, com també és obligat entrar en algun dels seus establiments a fer-hi un mos. A l’hotel no hi ha sopar, anem al davant mateix on hi ha un bufet lliure; allà sopem. Plou amb força tota la nit i decidim deixar l’etapa de demà Saragossa - El Burgo de Ebro, per una altra ocasió, la farem amb bus i continuarem amb les següents programades. Així passem el matí de visita per Saragossa, anem a recollir la motxilla a la consigna i a la tarda prenem l’autobús fins a El Burgo

Conrreus al Soto Bajo

Galacho de Justibol

LOTERIA LA GROSSA DE NADAL

www.ceolot. cat

RA C I Ó

44.614

Molta sort a tots! Participacions 5 €, se'n juguen 4.

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

de Ebro, anem a l’hotel “Hosteria Donae” c/. Juan Esponera, s/n. Tel. 976 105 475. 2 sopar i allotjament 62 euros, no hi podem esmorzar ja que han de preparar el menjador per a un casament (...), anem a fer un tomb per la població; compta amb un bonic parc al costat de l’Ebre. Al matí anem a esmorzar al bar del poble i continuem la programació, etapa El Burgo de Ebro – Pina de Ebro. Ens queda l’etapa Saragossa – El Burgo de Ebro per una altra ocasió.•

Galacho de Justibol

Basílica del Pilar de Saragossa

Guixeres del Galacho de Justibol 20

El Puente de Piedra i la Seo de Saragossa

Justibol

CO L · L A B O

RA C I Ó

Desnivell

Mapa

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

S per Kim Agustí

D'OLOT A FOIX D'OLOT AL PONT DE TREGURÀ Salvador. El seu cabal, sortosament, és molt migrat; la palanca és envoltada d’un bardissar impenetrable. A l'altre marge comença una llarga i contínua pujada, can Pere Sastre n'és la primera fita. Ens enfilem carena amunt, passem per l'oratori de Sant Josep i seguim cap als Hostalets de Capsacosta (585 m); l'hostal, molt desproveït en temps de CA Torras, cap allà el 1902, fou traslladat a Sant Salvador amb motiu de l’obertura de la carretera nova, un quart de segle més tard, i actualment és ruïnós. Unes altres ruïnes, les de cal Ferrer, són a l'altre costat del camí. Després de travessar dues vegades la carretera, encara trobem les restes d'un altre hostal, can Sargantana, però aquest ja era enrunat quan el va visitar aquell il·lustre excursionista. A manca dels antics hostals, el dia és gris i la calor no és tan forta com hom podia preveure; ens espavilem amb l'aigua de les cantimplores. Les flors converteixen molts trams del camí i els seus empedrats en veritables jardins.

Pujada a Sant Francesc

El dissabte 28 de maig es desperta emboirat. A les 7 del matí ens concentrem a Olot, a l’aparcament del Consum (420 m), i pocs minuts més tard sortim cap a Foix. Som 38 excursionistes, la gran majoria veterans de la travessia a la Franja de Ponent. A les Rodes la boira ja ens cobreix i un cop a dalt del Montsacopa (530 m) no podem veure més enllà del cràter. Baixem al Morrot i l'hostal del Sol i agafem el camí que s'enfila cap a la Casica i el castell del Coll (546 m); la boira ens torna a cobrir i amaga el monumental edifici. Seguim pel mateix camí de ferradura, drecera del camí ral d'Olot a Camprodon, cap al fons de la vall de Bianya. Travessem boniques rouredes i anem al Colomer, esplèndida masia; la carretera que hi dóna accés ens condueix a Hostalnou de Bianya (360 m), centre administratiu de la vall. Són les 9 del matí i hi fem una breu aturada i un cafè. El camí ral de Camprodon guiarà les properes hores de la travessia, però al nostre pas pel fons de la vall de Bianya el deixem en un parell de punts. Anem fins a can Pairó pel corriol que ressegueix la riba esquerra de la riera, coberta de boniques arbredes, i trepitgem la carretera principal des de Puigdavall fins al pas dels Traginers. Aquí tornem al camí ral, que no és altre que l'antiga calçada romana del Capsacosta. El primer tram és planer i aviat, just després de travessar la riera de Sant Ponç, fem una segona aturada per esmorzar. El camí segueix cap a tres masies, can Perot, can Bertranet i la Pineda, antic hostal, abans de baixar a travessar la riera de Sant 22

Calçada del Capsacosta

Al Capsacosta (986 m), topònim prou esclaridor i vestigi de la parla salada, acaba la pujada. Hi coincidim amb una colla de veterans excursionistes danesos, alguns d'ells amb aspecte de no poder anar molt més enllà. En tombar la carena, el sol llueix amb força; ens acompanyarà fins a Camprodon. Encetem la davallada cap a Sant Pau de Seguries, deixem de costat la font de l'Arç i anem a Sant Pau Vell. Després d'esperar els fotògrafs, disposats a capturar amb les seves càmeres cada pam del singular itinerari, seguim cap al pont de la Rovira. Abans de trepitjar la carretera

A C T I V I TAT

el modern oratori dedicat a la verge del Raïm. Més enllà agafem un corriol que s'enfila directament a l'encastellat nucli de la Roca (1041 m). La tempesta ara va de debò i arribem a can Pei en una correguda. Però mentre els uns es remullen per dintre, per por a fer-ho per fora, la majoria prefereix treure la pols a paraigües i capelines. Fem el camí de les Eugues tot pluja batent, passem per la font Blanca i arribem a Vilallonga sota l’arc de Sant Martí. Travessem el Ter pel pont d’Abella i agafem la carretera de Setcases; no la deixarem fins al pont de Tregurà (1100 m). Hi arribem a les 8 del vespre. El pont és el sostre de l'etapa i un punt i apart en la nostra travessia. Aviat hi tornarem, ens queda molt camí per fer. Camí del Canal

escollim el camí del canal de la central hidroelèctrica de Sant Pau, que ens permet anar directament a l'aqüeducte i la pedrera del carbur. Continuem per la carretera del Sitjar cap a can Peric i font de Teresa (920 m); hi arribem a dos quarts de 3, una bona hora per dinar. Fesols, ampolles, coques i altres objectes pesants han arribat puntualment amb automòbil; hem pogut caminar ben descarregats! Després de l'àpat seguim cap a la casa Nova i el pont de les Rocasses, vorejant a una certa distància el riu Ter i deixant de costat el santuari del Remei, les masies del veïnat de Creixenturri, el gual de can Beia i la colònia Estabanell, antigament Matabosch. Completem el trajecte fins a la Vila de Baix de Camprodon (940 m) per la carretera asfaltada. A la plaça ens concedim unes cerveses ben fresques. Quan tornem al nostre itinerari, a dos quarts de 6 de la tarda, el cel s'ha ennuvolat i amenaça amb descarregar. Travessem el Ter pel monumental Pont Nou i sortim de la vila pel passeig de Maristany. Sempre per carretera, anem a l’oratori i arribem al poble de Llanars (982 m); l'església de Sant Esteve és oberta i ho aprofitem per visitar-la. La pluja ens ha respectat i fem la fotografia de grup a les escales de la placeta del temple. Només sortir de Llanars, tornem a travessar el Ter i agafem el camí de la Roca, que passa per la central de Bassols i segueix cap a la riera d’Abella. Abans de creuar-la per una palanca visitem

Llanars www.ceolot. cat

DEL PONT DE TREGURÀ A NÚRIA El 23 de juliol tornem al pont de Tregurà, disposats a continuar la travessia. Som 44 de colla i el matí és rúfol. A les 8 tocades comencem a caminar per la carretera i aviat agafem el camí vell, que puja directament a Tregurà de Baix estalviant les llargues marrades de la ruta asfaltada. Donem la volta per darrere la capella, reconvertida en habitatge, i tornem a la carretera. Pugem pels costeruts carrers de Tregurà de Dalt (1400 m), deixem de costat l'església dedicada a Sant Julià i seguim cap amunt. Aviat arribem a la creu de Fusta (1593 m), excel·lent mirador de la vall del Ter; hi ha taules i bancs, un bon lloc per esmorzar. Després de l'aturada tornem al nostre itinerari. Agafem la carretera vella, deixada en desús amb l'obertura de l'actual i completament herbada, passem per un abeurador i seguim cap

Tregurà de Dalt 23

A C T I V I TAT

Pedrisses i baixem a travessar el torrent de Fontnegra. A les 7 de la tarda arribem a l'alberg Pic de l'Àliga (2122 m) i remullem el final de la llarga etapa; el gruix de la colla hi farà estada, però no tenim prou lloc reservat per a un grup tan nombrós i mitja dotzena han de baixar a dormir al santuari de Núria (1960 m).

DE NÚRIA A EINA

Coll dels Tres Pics

a la font Freda i el darrer encreuament entre els dos vials (1952 m). Agrupem la colla i continuem cap a la collada de Fontlletera (2127 m). Les boires juguen amb els cims del Balandrau, el puig de la Coma i el de les Borregues, i bufa un vent força desagradable. Passem per la modesta font Lletera i ens enfilem al coll dels Tres Pics (2396 m). Amb la satisfacció d'haver completat la pujada més llarga de tota la travessia fins a Foix, hi fem una altra aturada i un mos, però el vent no afluixa i aviat tirem avall, cap al fons de la coma de Freser. A l'altre costat del riu ens espera el modern refugi de Coma de Vaca (1995 m); tot i la fresca, les cerveses es posen la mar de bé. El refugi seria un bon lloc per dinar, però el camí és llarg i preferim fer la pujada del coll dels Homes (2138 m) abans de l'àpat. Arribem al coll a tres quarts de 3 de la tarda. Finalment llueix el sol i la balconada és esplèndida; hi reposarem una hora i mitja.

Núria

L'endemà, a les 9 del matí, ens retrobem a l'estació del cremallera. Quatre companys s'afegeixen a la colla, tres ho deixen córrer. L'alegre toc de les campanes del santuari ens acomiada. Enfilem el camí de Noucreus i poc més enllà del pont de l'Escudé agafem el de Noufonts. Passem per les cabaloses deus que donen nom a la contrada i ens enfilem al coll (2651 m). Llueix el sol i bufa un suau vent del nord; esmorzem arrecerats, tot admirant la coma que hem deixat enrere, amb el Puigmal al fons. Després de l'àpat completem l'ascensió al pic de Noufonts (2861 m), sostre de tota la nostra travessia. El dia és esplèndid i el vent s’ha encalmat. Ens aturem una bona estona al cim, contemplem a pleret l’immens panorama que hom hi gaudeix i fem les fotografies de rigor. A dos quarts d’1 encetem el camí de baixada. Carenegem fins al modest pic d'Eina (2789 m) i seguim cap al coll d'Eina o de Núria

Camí dels Enginyers

El camí dels Enginyers és espectacular i panoràmic, però també molt llarg. Petites baixades i pujades, clots i caires, se succeeixen, gairebé sense trams planers. Una companya s'emporta un bon ensurt, sense més conseqüències, en un dels punts més penjats. Travessem el clot de Malinfern i el torrent de la Molsor, ens enfilem al collet de les Barraques i seguim cap els torrents dels Horts de Guardiola i de la Bauma. El tram més accidentat ha quedat enrere i finalment comencem a planejar. Anem al serrat de 24

Eina

A C T I V I TAT

Pic de Noufonts

(2682 m). Donem l'esquena a la vall de Núria i davallem, per un camí molt fressat, al fons de la coma d'Eina; una petita congesta hi resisteix la calor de l'estiu. Continuem cap al pla de la Beguda i allà, a la vora del rierol i als peus de la majestuosa Torre d'Eina, dinem. No tenim cap pressa i l'àpat s'allargarà més que el d'ahir, una hora i tres quarts, amb fotografia de grup inclosa. Caminar per la vall d'Eina, reserva natural, és molt plaent. El sol no ens ha deixat i el Carlit ens assenyala la bona direcció. Davallem cap als Orris de Dalt i de Baix, sempre per la vora esquerra del sorollós riu, mentre observem milers de flors de tots colors. Una eugassada i un ramat de vaques guaiten el nostre pas amb una certa indiferència. Al capdavall del llarg i deliciós trajecte arribem al bonic poble cerdà d'Eina, que conserva el seu aire rural malgrat la proximitat a l'estació d'esquí Eina 2600. Són dos quarts de 6 de la tarda i remullem, una vegada més, el final del magnífic cap de setmana. Hi tornarem d'aquí a un parell de mesos.•

www.ceolot. cat

Horaris de la travessia D'Olot al cràter del Montsacopa, l'hostal del Sol i Hostalnou de Bianya

1 h 47 min

D’Hostalnou al pas dels Traginers, la collada de Capsacosta, Sant Pau Vell, Creixenturri i Camprodon

4 h 50 min

De Camprodon a Llanars, la Roca, Vilallonga i el pont de Tregurà

1 h 52 min

Del pont a Tregurà, el coll de Tres Pics i el refugi de Coma de Vaca

4 h 19 min

Del refugi al santuari de Núria, pel camí dels Enginyers

3 h 18 min

De Núria al pic de Noufonts

2 h 16 min

Del cim al coll d’Eina, el pla de la Beguda i el poble d’Eina

3 h 23 min

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Kim Agustí

PEÑA DE CANCIÁS

Dissabte, 14 d’abril de 2012. A un quart de 10 del matí arribem a Laguarta (1140 m), poblet del valle de la Guarguera, comarca de l’Alto Gállego. El seu nucli és situat a la vora de la carretera del puerto de Serrablo, al vessant solell de la sierra del Gabardón. Hem deixat L’Ainsa sota un cel ben serè, però mentre ens calcem comença a nevar; la precipitació s’allargarà fins a les 4 de la tarda. Fem l’ascensió a la peña de Canciás sota la neu, assolim el cim enmig de la boira i dinem a cobert d’un pi. No veurem el sol fins mitja horeta abans de tornar a Laguarta. Malgrat tot, la caminada ha estat molt bonica. Hi tornarem! Divendres, 24 de juny de 2016. Ha arribat el dia de tornar a la peña de Canciás. En aquesta ocasió farem l’ascensió des de la vall del riu Ara, dominada per la seva majestuosa cinglera. A dos quarts de 10 sortim del petit poble de San Juste (770 m), bastit a la vora de les extenses planes de conreu del marge dret del riu. Seguim el camí que voreja el barranco de San Juste, força planer i senyalitzat amb les marques del PR HU 9. En alguns trams conserva els seus antics empedrats. Més endavant confluïm amb la pista que ve de Borrastre, molt herbada, però aviat tornem al camí vell, sempre amb la sierra del Gabardón al fons i la peña de Canciás a la dreta. Més enllà d’un primer barranc la pujada es redreça, per 26

camí, pistes aperduades i també alguna rosseguera, testimonis de l’explotació del bosc. Pinoses i fagedes ombregen l’assolellat trajecte, ornat amb flors de tots colors i, en algun tram, per eriçons grocs. Travessem dues vegades un segon barranc, anem a un extens pla, d’un verd intens en aquesta època de l’any, i completem

CO L · L A B O

RA C I Ó

Una travessia de San Juste a Laguarta, amb ascensió a la peña de Canciás, seria molt atractiva en el cas de disposar d’automòbils suficients. També ho és la pujada al cim des de Fiscal, amb una fàcil grimpadeta inclosa. Hi tornarem!•

Horaris de l'excursió De San Juste al collado de Gabardón

2 h 36 min

De Laguarta al collado de Gabardón

2 h 05 min

Del collado a la peña de Canciás

1 h 10 min

De la peña al collada de Gabardón la pujada al collado de Gabardón (1618 m) per una bonica fageda. Al llarg de la pujada hem donat gairebé mitja volta al nostre objectiu i la peña de Canciás ara és al nord. Baixem a creuar el petit barranco de las Tratus i tornem a pujar, per una pista vella que enfila el caire de la muntanya. Aviat es converteix en corriol, que facilita el pas per un terreny pelat però sovint espinós. Sempre a ple sol, assolim el cim oriental de la serra; només ens manca carenejar, amb la impressionant cinglera a la nostra dreta, fins al vèrtex de la peña de Canciás (1929 m). Hi arribem a dos quarts de 2 i dinem al cim. Canciás és un espectacular mirador. Al nord podem contemplar els Pirineus, des de la Collarada fins al Turbón, amb el Midi d’Ossau, el Vinhamala i el Mont Perdut en llocs preeminents; al sud, la singular i complexa sierra de Guara; a ponent, la peña Oroel i la muntanya de San Juan de la Peña; i als nostres peus, la vall del riu Ara, deslliurada definitivament de l’amenaça de la construcció de l’embassament de Jánovas. De tornada ens toca desfer camí. No trobem cap altre excursionista al llarg de tota la jornada, només un ramat de vaques. Abans d’arribar a San Juste ens atipem de maduixes i deixem de costat, amb certa recança, les gorgues del cabalós barranc. A les 5 de la tarda completem el nostre itinerari.

56 min

Del collado a San Juste

Del collado a Laguarta

1 h 22 min

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi ruminat la portada pel proper butlletí del Centre Excursionista d'Olot...

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

S per Pep Badosa

CAMPAMENT D’ESTIU EL BACHIMALA (3177 m) vegada repartides les habitacions, a les nou, tots a taula per gaudir d’un bon sopar, i a descansar d’hora ja que a les sis del matí toca llevar-nos . El matí del dissabte és esplèndid, i un cop esmorzats, carreguem motxilles als cotxes amb tot el necessari per passar una llarga jornada a l’alta muntanya; amb poc més de mitja horeta arribem al peu del refugi de Biadós, lloc des d’on hem de començar a caminar. Ja ens havíem adonat que els poblets per on passàvem durant el viatge eren molt plens de gent; i el refugi no n’és cap excepció; tota la vall està molt concorreguda, els tres dies festius en tenen la culpa. Formem dos grups; mentre el més nombrós, guiats per en

Dos quarts de quatre de la tarda del divendres dotze d’agost, ens trobem tota una colla d’excursionistes, per donar el tret de sortida a uns dies destinats a gaudir plegats de la muntanya. El ceo té esdeveniments prou interessants que cada any gaudim, i el campament d’estiu n’és un d’ells; dic plegats perquè és ben curiós que una sortida que entre altres coses tingui com a fita un cim de més de tres mil metres, aplegui una colla amb gent d’edats tant diferents; formem un equip complet, uns amb setanta anys, uns amb seixanta, de cinquanta, quaranta, trenta, n’hi ha que tenen tot just la desena a davant i un parell que ni això... no pots evitar pensar, podrem anar de veritat tots plegats, i assolir-ho junts? Pere, anirem camí del Bachimala, en Jordi guiarà un petit grup que com que ja han estat en aquest cim, aniran cap un altre tres mil, la Forqueta (que l’any passat no vàrem poder pujar-lo per culpa del mal temps). El camí es llarg, i costerut només de començar, però anar xerrant ara amb un, ara amb l’altre, fa que no sigui gota carregós, fins al moment de fer una paradeta per menjar una mica, de l’únic que ens hem hagut de preocupar i controlar és de frenar els més menuts, recordant-los a cada moment que el camí es molt llarg i han de guardar forces. En anar agafant alçada anem elevant l’horitzó, i el bon dia ens permet anar divisant altes muntanyes, unes properes (com el Posets, que vàrem pujar l’estiu passat), i d’altres més llunyanes que

Com que ens esperen quasi quatre-cents quilometres i serà difícil circular agrupats, el destí que ens marquem en sortir es trobar-nos a Sant Joan de Plan (petit municipi d’uns 160 habitants situat a la comarca de Sobrarbe a l’Alt Aragó al costat del riu Cinqueta), i concretament a l’hostal Casa Laplaza, un lloc que ja coneixem de l’any passat i que sabem que ens hi sentirem d’allò mes bé. El viatge transcorre sense incidències i alguns que han sortit mes d’hora ja ens fan arribar noves que són a lloc; tampoc no hem d’esperar gaire als que per feina han hagut de sortir més tard d’Olot, així que una 28

A C T I V I TAT

vegada), retornem amb mitja hora de cotxe a l’Hostal Casa Laplaza on una bona dutxa i un excel·lent sopar compartint taula i anècdotes amb els companys de caminada arrodoneix una diada perfecta. Avui, diumenge, de nou saludem el dia a primeres hores de llum i de nou se’ns presenta excel·lent per una nova jornada, tot i que avui no serem tanta colla, no tindrem entre nosaltres la mainada que tant ens han distret, les mares i pares de la Jana, l’Ivet, en Roger, en Claudi i l’Aniol, han pensat que ja en tenien prou amb l’esforç d’ahir i més tard començaran el retorn cap a casa, també en Joan, la Fina, en Jaume, la Rosa i la Carme retornen, així que avui descomptant els que faran una mica de turisme per la zona, serem uns tretze que intentarem apropar-nos als cims del Veteranos i els Gemelos. Acabat

els experts han d’anar identificant al so de la sovintejada pregunta de “quin és, aquell?“. No s’ha d’obligar a ningú a fer el que un no vol o no pot… així que uns poquets es queden al peu d’una petita cresta que ens separa del cim i esperen que el gruix del grup arribi a dalt, que celebri amb encaixades de mans, abraçades i rialles, faci la foto de rigor i retorni de nou. Ja sabem i reconeixem l’esforç considerable, i que any darrere any és més gran pels que anem arribant ja a certes edats, però l’alegria de fer cim dels més petits es desborda i a ells dediquem una mica mes d’atenció. A dalt l’aire que fa accentua la sensació de fresca, així que creiem que per dinar serà millor desfer una mica del mateix camí que hem fet per pujar i així la temperatura serà més agradable. En acabar l’àpat reprenem el camí de tornada. La llum de la tarda ens canvia els colors d’un mateix paisatge semblant, ara de baixada, una postal ben diferent. L’arribada al refugi de Biadós senyala la fi de la llarga jornada, cansats però amb l’objectiu assolit, ens retrobem amb el grup d’en Jordi, que també han fet cim de la Forqueta, i acomiadant-nos dels que es queden a fer nit al mateix refugi (ens veurem demà altra

www.ceolot. cat

l’excel·lent esmorzar, cotxe i de nou la pista fins al refugi de Biadós, per reunir-nos amb els companys, que ja ens esperen al refugi. La vall que seguim avui té més vegetació que la d’ahir per arribar al Bachimala; el rierol que la va resseguint ens acompanya fins a l’apartat coll de Chistau i fa el camí potser més variat que ahir. En arribar al coll comença la selectiva pujada cap al Veteranos, la inclinada cresta alenteix la pujada i al final som deu persones que ens dirigim a dalt, la resta ens esperaran al coll o bé retornaran cap a Biadós. Guanyem metres poc a poc, perquè les esmolades pedres fan que hàgim de posar-hi els cinc sentits, per no fer cap mal pas. Assolim primerament el pic Punta Blanca que no deixa de ser un altre tres mil, i amb un quart d’hora més i seguin la cresta, arribem a dalt del Veteranos. Satisfets per haver-hi arribat, i després de la foto de rigor, decidim de

A C T I V I TAT

nou separar-nos i fer dos grups, els que amb en Jordi, reprendrem el camí de tornada i en Josep, la Carme, l’Anuk (una super-girl amb els seus deu anys) i en Miquel, segueixen endavant per arribar fins als Gemelos. Ells es quedaran a sopar i dormir al refugi de Biadós i nosaltres, que baixarem de nou a Sant Joan creiem que ja es mol tard i la tornada se’ns allargaria massa. Ara la cresta és cara avall i encara cal extremar més les precaucions per desgrimpar a poc a poc, de tota manera val la pena de tant en tant, aixecar la vista per gaudir de l’espectacle que a ben segur, pocs afortunats contemplen cada dia; a ben segur,de les poques meravelles que no estan massificades. Els petits llacs blaus que hi ha als peus del cim que hem pujat, reflecteixen uns núvols que han començat a formar-se i que en arribar al coll i trobar-nos amb la Teresa i la Carme per dinar una mica, deixen anar unes primeres gotes, que ens confirmen que ja hem fet bé de començar a desfer camí. Per cert llarg i calorós camí, el perill de la pluja només ha quedat en les quatre gotes que ens han caigut a dalt el coll; falsa alarma. A l’arribada al refugi, ens retrobem amb la Teresa i s’imposa bon refrigeri per ben apaivagar la calor. Amb els deures fets, enfilem pista avall amb els cotxes i de nou cap a Sant Joan; són ja més de les set de la tarda... tota una altra jornada. En arribar, tenim la sorpresa que ens ha vingut a visitar i a sopar amb nosaltres el “presi” del CEO amb la Sra., en Ramon i la Manoli... tot un detall per part seva. El plat a taula i les ganes de xerrola, fan passar les estones volant. Demà no hem de llevar-nos tant d’hora per tornar a casa i allarguem una mica més la vetllada (sense passar-nos, de

vegades som gent de seny). Arribat el matí, donem bon compte del bon esmorzar de Casa Laplaza, i toca com no, un emotiu comiat dels que ens han cuidat tan bé aquests tres dies que hem passat a casa seva i que ens l’han fet sentir com nostra, la Marga i el seu germà. La tornada sempre sembla més llarga que l’anada, però tornar

a casa després de tres dies tan intensos, també té el seu punt de novetat. Gràcies a tots, i fins a la propera.•

La "Flo" que no fa estiu

Molts sortiu a la muntanya sense conèixer certes coses bàsiques. Per exemple, si us topeu amb aquest piló de rocs, això es una “ FITA “, es troben al costat del camí, indicant que anem pel bon camí

...

Això altre que veieu aquí és una “TIFA”; es troben al mig del camí i apart de fer un tuf impressionant, no serveix per a res... bé si, per emmerdar-te si no vigiles, oi, amo ?

FE D’ERRADES Al núm. 200 de la revista del CEO, a la col·laboració de la Sierra de Cantàbria, allà on diu 2 h 31 min hauria de dir: 1 h 45 min. Disculpeu aquesta errada.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

V I B R A D O R S • V E N S

E M I L I A • O I • O L I A

T A O • U M B R A C L E • L

E G L O G A • R • R E G I U

S I O • R • R E G I M E N T

I N G R A T I T U D • I S •

F E I A • O T • R A T X A R

I M A • O U M • M N • O L I

L • • A P • I D E E S • U F

S E R T A U Q • T R O M B A

• R • L L A U T S • N A R D

S I • A I P E S • C O R E A

A Ç I N • • S A T I R E S •

C O N T A R • R I B A S • P

SOLUCIÓ

ENS VEIEM AL FACEBOOK!