Centre Excursionista Olot núm. 203

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu s d e C a ta núm. 203 rs io n is te 2017 u c Y x N E U J ts ABRIL d ’E n ti ta F e d e ra c ió

4,00 €

+ info a la plana 20.

SUMARI JUNTA DIRECTIVA

Director: Ramon Regí

2

ACTIVITATS

Redactor en cap: Kim Agustí

XL EMBARDISSADA 4 RUN4CÀNCER 6 XLVIII XAMPANYADA 7 24 HORES A MUNTANYA 8 LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA 10 X TRAVESSIA DE BANYOLES A OLOT 30

Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

secció MUNTANYA

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

14

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE 16

secció

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

17

Impressió: Impremta Aubert

MOTS ENCREUATS SOLUCIÓ

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

INFORMACIONS LA BIBLIOTECA DE MUNTANYA

Dipòsit legal: GI-1453-1994 AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS.

secció MAINADA

19 51 20 21

22

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

COL·LABORACIONS PISANG PEAK, MANANG PASS´ARAN 3 DIES AL PALLARS JUSSÀ I L’ALTA RIBAGORÇA

31 35 38

PEDALANT ENTRE VOLCANS GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 28ena ETAPA

43 48

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

51

A C T I V I TAT

S

XL EMBARDISSADA

4

#Embardissada2017

A C T I V I TAT

S

XL EMBARDISSADA SORTIDA I ARRIBADA A SADERNES Un any més us escrivim aquestes línies per presentar-vos una nova edició de l’Embardissada, enguany amb especial il·lusió, ja que celebrem quaranta edicions. El punt de sortida i arribada el situem a Sadernes, sense intenció de treure la sorpresa dels camins que trepitjarem, us adjuntem el mapa de la ruta que seguirem i que tindrà una llargada d’uns 20 quilòmetres amb un desnivell de poc més de 1300 md+. Com sempre, l’Embardissada pretén ser una marxa per conèixer i mantenir vius els camins de l’Alta Garrotxa, aquesta ocasió presentem una jornada excursionista on el gaudi i el descobriment de punts amb interès natural i històric de la nostra zona seran els protagonistes. El proper 23 d’abril, la Taula d’en Gustí del Puig de Bassegoda (1.363 m) serà el nostre particular cim a assolir, però abans haurem descobert la història de Ca n’Agustí de Riu, on esmorzarem (inclòs en el preu de la inscripció) o gaudit de les magnífiques vistes des del Caire de Comadells. De baixada seguirem tot fent un vuit que ens tornarà a Ca n’Agustí de Riu per un camí de carboners nou per l’Embardissada, ja que és un tram envoltat de fagedes recuperat enguany i que mai abans havíem trepitjat. El paisatge restant de les castanyedes i Sant Feliu de

www.ceolot. cat

23 D'ABRIL Riu marcaran les últimes passes d’una Embardissada emblemàtica pel número (quaranta) i per la data, ja que s’escau en la festivitat de Sant Jordi.

A tots els participants se’ls lliurarà un mapa on trobaran referenciats els punts d’interès, un buff en record de l’Embardissada, un val per l’esmorzar i un detall especial per aquesta diada. A tots els inscrits amb antelació per mitjà de la web del CEO se’ls farà arribar el llibret digital on, a més a més de la descripció de l’itinerari, hi trobaran continguts històrics, geogràfics, culturals i naturals, tots ells presentats de manera didàctica per tal que grans i petits gaudeixin de la descoberta del nostre entorn. Aquells que s’inscriguin el mateix dia rebran el llibret digital per correu electrònic al cap d’unes hores. Facilitarem les instruccions per tal que tothom que ho vulgui pugui imprimir-se el llibret per així continuar amb la col·lecció que fa tants anys ens acompanya.

Recordem que es permet fer l’Embardissada corrent però caldrà que els corredors surtin a primera fila puntualment el diumenge a les 7 del matí.

Bona Embardissada i feliç Sant Jordi a tothom!•

5

Foto: Ramon Bartrina

A C T I V I TAT

S

M Àngels Martínez Premsa Fundació Oncolliga Girona

RUN4CÀNCER La Run4càncer d'Olot bat rècords de participació i es converteix un cop més en la més concorreguda de la jornada La cursa solidària de la Fundació Oncolliga Girona es va celebrar simultàniament a la capital de la Garrotxa i a set poblacions més: Figueres, Palafrugell, Planoles, Porqueres, Salt, Tossa de Mar i Riudellots de la Selva.

Girona, 6 de febrer del 2017 – La Run4Cancer d’Olot va ser, un cop més, la més concorreguda de les vuit curses simultànies que la Fundació Oncolliga Girona va celebrar aquest diumenge amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer.

Un total de 875 persones es van animar a participar en la prova a la capital de la Garrotxa, en una matinal que va estar marcada per un ambient molt festiu i solidari.

La cursa, organitzada per la delegació de l’Oncolliga a Olot, va superar totes les expectatives, fins al punt que no hi va haver prou samarretes i buffs per a tots els participants. “En tornarem a tenir per Sant Jordi, tots els que se’n van quedar sense poden passar per la parada que muntarem per Sant Jordi a buscar-la”, han explicat la Delegació de la Fundació, que ha volgut destacar la gran implicació dels olotins, així com agrair la col·laboració dels patrocinadors i voluntaris.

“Ajudo, corro, camino”, lema de la cursa Olot va ser una de les vuit poblacions on es va celebrar aquesta tercera

6

edició del Run4Cancer, que té carácter provincial i que enguany tenia com a lema “Ajudo, corro, camino”. Cadascuna de les poblacions actua com a seu comarcal de la prova, que va aconseguir aplegar un total de 3.404 participants. A Palafrugell (Baix Empordà), s’hi van inscriure 557 participants; a Figueres (Alt Empordà), 510; a Porqueres (Pla de l’Estany), 380; a Salt (Gironès), 296; i a Planoles (Ripollès), 155.

La comarca de la Selva ser l’única que va tenir dues seus: Tossa de Mar (Selva Marítima), amb 357 inscrits, i Riudellots de la Selva (Selva Interior) amb 274. Des de l’Oncolliga s’ha valorat molt positivament la xifra total de participants, que gairebé

duplica la de l’edició del 2016, quan es van animar a prendre-hi part 1.936 persones.

La iniciativa, que va néixer l’any 2015, té una finalitat totalment solidària, ja que els diners recaptats es destinen a finançar els serveis que l’Oncolliga ofereix per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i les seves famílies. L’entitat està preparant en aquests moments la memòria d’activitats del 2016, en la qual es desglossaran els serveis que s’han ofert a la comarca de la Garrotxa.•

AC MTAINVI FTEAS T

S T

XLVIII XAMPANYADA APLEC DEL PIRINEU A LA SERRA DEL CATLLAR 4 DE JUNY PROGRAMA 7.00 h: reunió a l’aparcament del Consum.

7.01 h: sortida de la caravana de cotxes.

8.15 h: arribada a la bifurcació de la carretera de Tregurà.

8.20 h: sortida de la comitiva a peu.

10.30 h: esmorzar i repartiment de xampany.

ITINERARI Carretera de Tregurà, collada de Fontlletera, puig de la Coma, serra del Catllar (2.602 m) Hores de marxa efectiva: 3 i ½ (anada i tornada).

DALT DEL CIM

Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol,

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat.

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat.

Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n ja li fan el salt.

Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu,

Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

• Esmorzar (cadascú se l’ha de dur, és clar).

• XLVIII XAMPANYADA DE GERMANOR. •Cant de l’Himne a l’Isard.

1. Per facilitar l’organització i perquè no falli el xampany, es prega que tres o quatre dies abans es passi pel CEO a apuntar-se, en el benentès que no s’haurà de pagar res fins al mateix dia de l’Aplec.

2. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 3 euros per participant.

3. Cada ampolla de xampany serà per a tres

www.ceolot. cat

persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats.

4. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa de vidre.

5. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadascú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les

torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides.

6. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena.

7. Confiem que faci bo, però es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, capelina...)

8. L’Aplec vol ésser essencialment popular i,

per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre. Es prega, però, que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes.

7

A C T I V I TAT

S

24 HORES A MUNTANYA 35ena EDICIÓ El recorregut, d’uns 75 quilòmetres, es dividia en quatre etapes: W OLOT – LES PLANES D’HOSTOLES W LES PLANES D’HOSTOLES - RUPIT W RUPIT – PANTÀ DE SAU W PANTÀ DE SAU – SANT HILARI DE SACALM La previsió del temps per al dissabte 14 de gener és favorable.

Ens hem trobat cap a les dotze al Recinte Firal d’Olot per preparar el lliurament de tiquets i esperar la sortida que es fa a les dues de la tarda. La primera etapa la guia en Ramon Benítez, que es disposa, juntament amb 300 caminaires, a travessar la Fageda d’en Jordà, pujar al coll de Colltort i baixar a Sant Iscle, on els esperem per un avituallament senzill: coca de llardons i fuet. Salten a la vall de Cogolls i arriben de fosc a Les Planes, on es fa un altre senzill avituallament gentilesa de l’Ajuntament.

2017

A la segona etapa, entre els que pleguen i alguns que s’hi afegeixen, en queden 200. La previsió per a la nit és d'una mica de vent. Com que el primer tram de pujada cap a coll de Condreu és fa per zona boscosa, no es nota. La pujada és considerable però just quan s’acaba, al restaurant del coll, hi ha un merescut premi.

En Josep Maria Figueres, del GELPH, ens ha portat a bon ritme. Els macarrons han agradat, hi havia gana i eren bons. Cap a mitja nit, a les dotze emprenem l’etapa que transcorrerà per la cinglera de Cllsacabra. El vent ha netejat el cel i la lluna plena que brilla quasi completa ens permet caminar la pista amb els frontals apagats.

Crec que molts hauran pogut sentir una sensació de pau que no es pot sentir gairebé mai. Amb aquestes que arribem a Rupit, on ens espera un caldo calent i uns complements per arrodonir l’avituallament que ens han preparat l’alcalde i els seus ajudants.

Són passades les dues de la matinada.

La tercera etapa l’inicien uns 115 caminaires amb el guiatge de membres de la junta del CEO. Es tracta de fer un tram més de cinglera fins a Tavertet sense parar-nos al poble i baixar pel GR2 fins a la presa del pantà de Sau. La baixada és un corriol una mica dret però no implica gaire dificultat i amb els frontal se supera bé.

En arribar al veïnat de la Riba resta fer un tram de carretera d’uns 2 Km fins la presa, on ens espera la xocolata calenta que ens ha preparat la colla Garrotxa, amb coca de Folgueroles. Aquí sí que 8

fa fred, per la proximitat de l’aigua del Ter, que sembla que vingui directament del desgel de les neus del Pirineu.

A les set del matí fem un crit per despertar la gent que inicia la darrera etapa. Són uns 80 i els guiaran la colla FORTS FERMS FORCES de Sant Hilari i en Ramon Feixas. El temps és més incert i fins i tot comença a caure una neu petita i seca que arriba a pendre una mica a terra. Es passa pel Pont de Malafogassa i es fa un pujant per arribar a la casa del Cortadés, on es fa un avituallament, igualment molt ben preparat per la colla Garrotxa. Ja ha parat de caure la rufa i es fa un tram més per l’Espai Natural de les Guilleries. Ja només falta baixar cap a Sant Hilari, on s’arriba amb una puntualitat britànica, a les dues de la tarda del diumenge. A la Plaça vam poder provar els jaumets de Sant Hilari i fer-nos la foto amb els que van acabar totes les etapes, per agafar l’autobus i enfilar cap a Olot.

La participació global ha estat de 390 persones. L’han feta tota 55 participants: La Maite, Joaquim Cerdalot, Oriol Gallemí, Pep Badosa, Biel Mossoll, Amalia Pardo, David Solà, Juan Miquel Quesada, Marçal Feliu, Jordi Bosch, Francesc Lòpez, Esteve Brutau, Carme Bernaus, Josep Godó, Eduard Martín, Jon-Gurutz Lòpez, Joan Canalias, Andreu Aulina, Marc Pla, Joan Casas, Vladimir Smirnov, Joan Duran, Jaume Planella, Lluís Tuneu, Andreu Just, Albert Planas, Jesús Güell, Pere Masó, Silvia Segura, Francesc Riera, Annabel Martín, Mireia Gonzàlez, Xavier Casamitjana, Ticia Sala, Josep m Güell, Patrocinio Marín, Carles Noguera, Alfons Subirà, Jaume Subirà, Roan Lòpez, Jordi Planagumà, Joan Carles Padrosa, Elena Bassaganyes, Xavier Palau, ElisabetDemonjó, Pau Bosch, Mark Esteban, Jordi Ferrer, Pere Masoliver, Josep Domènech, Pau Torrent, Adrià Masó, Mila Vidal, Cèlia Colldecarrera, Jordi Vidal.•

Foto: Kim Agustí.

Pont de Malafogassa

A C T I V I TAT

S

Agraïments: Ajuntament d’Olot, colla de curses de muntanya del CEO, colla de mainada del CEO, Ajuntament de Les Planes d’Hostoles, GELPH de les Planes, Ajuntament de Rupit, Restaurant Coll de Condreu, Colla Garrotxa, FORTS FERMS FORCES de Sant Hilari Sacalm, Ajuntament de Vilanova de Sau, Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, Ramón Benítez, Ramón Feixas. Cooperativa La Fageda, Fruites Capdevila, als voluntaris del Centre Excursionista d’Olot.

Fotos: CEO.

GUANYADORS DEL CONCURS FOTOGRÀFIC

#24HMuntanya

1r Ultraquim 2n iClavaguera 3r Castellsn

2017

www.ceolot. cat

9

A C T I V I TAT

S

RENOVADA LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA

La Flama de la Llengua Catalana es va encendre per 48a vegada el 29 de gener de 2017 a Prada de Conflent de la mà del president del Centre Excursionista d’Olot, Ramon Regí, qui la va dur cap a Olot. Durant els dies que la Flama va restar sota la responsabilitat del CEO es van organitzar diverses activitats per finalment procedir a la seva renovació al Monestir de Montserrat.

Una cercavila amb els Almogàvers Garrotxins i el gegant Clam a la Plaça Major de Prada de Conflent va ser el tret d’inici dels actes de la 48a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana i que va precedir l’acte oficial. La Flama es va encendre al cementiri del municipi, on reposen les restes del filòleg català PompeuFabra, que va morir a Prada de Conflent el dia de Nadal de l’any 1948 i a qui la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ret homenatge cada any des de 1969. La coral Croscat i Cantabile, cor de cambra, van emocionar-nos amb les seves veus tot posant música al final de l’acte. La jornada es va acabar amb un dinar de germanor entre tots els assistents. A l’acte hi van assistir el president de la Federació de la FEEC, Jordi Merino, i el vicepresident segon, Josep Casanovas. El regidor Josep Gelis, en representació de l’Ajuntament d’Olot; les autoritats de Prada de Conflent, així com diversos membres de la Junta del CEO i Josep Mir, que ha estat al costat de la organització d’aquest acte des dels seus inicis.

La Flama va ser rebuda a Olot per part de l’alcalde, Josep Maria Corominas, i diversos regidors; així com els membres d’Òmnium Cultural Garrotxa, que van acompanyar la Flama fins al peveter instal·lat a la plaça del Rector Ferrer d’Olot. Un cop la Flama ja cremava a Olot van començar els actes amb la programació dels Boukets de poesia que ens va acostar Concepció Batallé cada divendres al vespre, petits recitals de poesia d’autors olotins.

També el concert de la cantautora d’Argelaguer Marta Rius dalt del volcà Montsacopa, just al costat de l'ermita de Sant Francesc, que va tenir lloc el 3 de febrer. El 12 de febrer es va fer una trobada a Fredes, poble que pertany al municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat, al nord del País Valencià. Aquesta diada va esdevenir el punt de reunió amb les entitats excursionistes d’arreu dels Països Catalans. Dalt del cim del Tossal del Rei es van succeir els parlaments dels membres de les entitats excursionistes de la 10

Franja de Ponent, de les Illes Balears, del Centre Excursionista de Castelló i, finalment, de l’Agrupació Excursionista Catalunya i el Centre Excursionista d’Olot.

Per acabar, la Flama va fer el seu recorregut des d’Olot fins a Montserrat, “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”. Sota aquest lema, la Flama de la Llengua Catalana va ser renovada el diumenge 19 de febrer al Monestir de Montserrat per 48a vegada a la història.

Tres autocars sortits d’Olot van acompanyar la comitiva d’excursionistes fins a Montserrat, on se’ls va rebre amb la festiva presència de la penya AOAPIX, els Geganters del barri de Sant Cristòfor i Mas Bernat d’Olot, la colla Trenkabaketes i els Ministrers de l’Escola de Música d’Olot.

La Flama, acompanyada de senyeres, estelades i grallers, va ser rebuda pel pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, abans de la missa conventual. L’acompanyaven el senyor Jordi Mir, fundador de l’esdeveniment; Josep Berga, 1r tinent d’alcalde a l’Ajuntament d’Olot; Ramon Regí, president del CEO, i Jordi Merino, president de la FEEC. A mig matí es va procedir a la part més commemorativa de l’acte: l’encesa de la Flama a l’atri de la basílica, on cremarà fins l’any vinent. Abans de dinar, els assistents van gaudir de la conferència Present i futur de la llengua catalana davant els reptes de la societat digital, a càrrec de la filòloga Meius Ferrés.

La cerimònia de Renovació de la Flama de la Llengua Catalana va acabar amb el nomenament del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines (CESF), com a entitat renovadora de la Flama 2018.

Tots els actes han estat possibles gràcies a l’equip de voluntaris del Centre Excursionista d’Olot, que han organitzat l’esdeveniment amb l’assessorament de Jordi Mir; però sobretot gràcies al suport de l’Ajuntament d’Olot i la FEEC, així com gràcies a Òmnium Cultural Garrotxa i totes les entitats olotines que hi han participat.•

Fotos: Alba Danés.

A C T I V I TAT

S

"Una diada molt emotiva i necessària per mantenir viu el record dels que ens han precedit en els nostres anels de llibertat" Cantabile - Cor de Cambra "Òmnium Garrotxa ens sentim molt honorats d’haver participat a la 48a Renovació de la Flama de la Llengua. Cal, ara més que mai, que continuï vigent l’esperit i l’energia de Pompeu Fabra. En el seu moment, ell va estructurar la LLENGUA CATALANA. Ara, nosaltres tenim un repte colossal, hem d’estructurar un nou país! La Flama d’enguany ha de cremar amb la força de tothom per aconseguir-ho." Òmnium Garrotxa

www.ceolot. cat

11

A C T I V I TAT

S

"Emoció i germanor són les dues paraules que resumeixen el que vam sentir quan vam tenir l’honor de ser convidats pel CEO a la renovació de la Flama de la Llengua a Montserrat. Emoció de veure la faràndula del barri ballant en un lloc mític del catalanisme; germanor entre totes les entitats que aquell dia ens aplegàvem en un acte tan transcendent i que el CEO va dur a terme amb una molt bona organització i cura.

Acompanyants i membres de la faràndula de l’Associació del barri de Sant Cristòfor Mas Bernat i els components del grup Trenkabaketes estem molt agraïts al CEO per fer-nos partícips d’un acte que simbolitza plenament el caràcter català i que, en el fons, sintetitza el treball que fem totes les entitats: de manera desinteressada i amb esforç, vetllem perquè les tradicions que ens fan ser continuïn ben vives."

Associació del barri de Sant Cristòfor Mas Bernat i Trenkabaketes.

12

A C T I V I TAT

S

"Per nosaltres una diada històrica, satisfets de poder-ne formar part."

Almogàvers Garrotxins "Poder acompanyar a La Flama de la llengua ha estat un veritable plaer. Fer-ho a més fent ballar el gegant del Porc i el Xai a Montserrat, acompanyats pels Ministrers de la Bouera, per una causa com la reivindicació del català ha estat un honor. Volem agrair al Centre Excursionista d’Olot per haver pensat en nosaltres com a representants de la ciutat d’Olot. Els geganters afirmen que aquell dia el gegant no pesava tant com en d’altres ocasions."

Aoapix

www.ceolot. cat

13

secció

A M U N TA N Y

ABRIL 2017 Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

3 4 5 6 7 10 11 12 13 14 17 18 19 20 21 24 25 26 27 28

MAIG 2017 Ds

Dg

1 2 8 9 15 16 22 23 29 30

Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

MES D'ABRIL

MES DE MAIG

 Dies 1 i 2: Travessia d’Olot a Foix (IX i X) De Montsegur a Roquefixade i Foix.

Itinerari de dissabte: Montsegur (Séguela), Montferrier, Sau, Conte, Coulzonne, Roquefixade.

Hores de marxa efectiva: 4 i quart.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l’aparcament del Consum.

Farem nit a Foix.

Itinerari de diumenge: Roquefixade, castell de Roquefixade, Leychert, pas du Falcou, col de Touron, col de Porte Pa, Foix.

Hores de marxa efectiva: 5.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Guiatge: Kim Agustí.

Coordinadors: Quim Oliver “Xari” i Josep Espunya.

Atenció, cal inscripció anticipada.

 Dia 7: XXXVIII Lletissonada Organitza el GECA de Sant Esteve d’en Bas

 Dia 9: Marxa popular del Bosc de Tosca Hora i lloc de sortida: de 7 a 8 del local social del Bosc de Tosca  Dia 14 Divendres Sant: Santa Magdalena de Cambrils Itinerari: Collada de Collfred, collet del Bosc, Santa Magdalena de Cambrils, coll de Trebija, la Feixa del Puig Ras, coll de la Creu d’Espinal, Santa Margarita de Cabagés, el Pujol, pla de la Pedra Dreta, Fontcoberta, font Martingala i collada de Collfred.

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 8 del camp de futbol de Sant Privat d’en Bas. Coordinador: Quim Barcons i Francesc Bretcha.

Sortida conjunta amb el GECA i el Centre Excursionista de Llagostera.

En acabar l’excursió hi haurà dinar al local social del Bosc de Tosca, cal apuntar-se amb antelació al CEO i portar els estris per dinar.  Dia 23: XL EMBARDISSADA Veure informació a les planes 4 i 5.  Dia 30: Sant Miquel del Fai (Vallès Oriental) Itinerari: Riells del Fai, turó de les Onze Hores, l’Ullar, Sant Miquel del Fai i Riells del Fai. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja (matinal).

Lloc i hora de sortida: a 2/4 de 7 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Lluís Avellana.

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

 Dia 14: Volta per sobre de Vallfogona de Ripollés Itinerari: Es detallarà amb antelació a la xarxa.

Hores de marxa efectiva: 4.

Lloc i hora de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Ramon Benítez.  Dies 12, 13 i 14: Descobrint l’Allier (Haute-Loire) • Divendres 12: Velo-rail a Sainte Eulalie de Cernon.

• Dissabte 13: Gorges de l’Allier.

Recorregut entre Alleyras i Monistrol de l’Allier.

Hores de marxa efectiva: 5.

• Diumenge 14: Tercera etapa del Camí de Sant Jaume.

Recorregut entre Saugues i la Chapelle Saint Roch.

Hores de marxa efectiva: 5 i mitja.

Lloc i hora de sortida: divendres, a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Lluís Avellana.  Dia 21: Volcans del sector de Batet Itinerari: Can Blanc, volcà de can Barraca, volcà de Puig Astrol, volcà de Pujalós, volcà del Puig de la Garça, volcà de Puigsafont, volcà de la Mallola, volcà del Pla del Torn, volcà del Puig de Martinyà, volcà del Puig s’Agonia, volcà de la Pomereda, volcà del Puig Jordà, volcà Cabrioler i can Blanc.

Hores de marxa efectiva: 5 i ¾.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Ramon Feixas.

Cal portar el dinar a la motxilla.  Dia 28: Vistes sobre el Ter Itinerari: Tavèrnoles, mirador, balma i font de la Baronesa, castell de Savassona, Sant Pere de Savassona, pla de Savassona, Sant Feliuet de Savassona, collet de la Passarella, castell de s’Avellana, Santa Magdalena de Conangle, pou del glaç de Salou, la Bauma, les Piscines i Tavèrnoles.

Horas de marxa efectiva: 3 i ¾.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Jordi Calm.

Travessia Vallter-Núria 14

JUNY 2017 Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

secció

JULIOL 2017 Ds

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dl

3

Dt

4

Dc

5

Dj

6

Dv

7

Ds

M U N TA N Y

Dg

1

2

8

9

A

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

MES DE JUNY

MES DE JULIOL

 Dia 4: XLVIII XAMPANYADA – APLEC DEL PIRINEU Serra del Catllar.

Informació a la plana 7.

 Dies 1 i 2: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (I i II) De Vernet als Cortalets i Betera.

Itinerari de dissabte: Vernet, les Portelles de Baix i de Dalt, refugi de Bonaigua, Orri de la Castella, font de la Perdiu, xalet dels Cortalets.

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Farem nit als Cortalets.

Itinerari del diumenge: Cortalets, pic de Joffre, pica del Canigó, la Xemeneia, bretxa de Durier, portella de Vallmanya, puig de Barbet, ras del Prat Cabrera, barraca del Pinetell, refugi de l’Estanyol, coll de la Cirera, Betera.

Itinerari alternatiu del xalet dels Cortalets al ras de Prat Cabrera, sense pujar a la Pica ni baixar per la Xemeneia.

Hores de marxa efectiva: 7 i ¾ (1a opció) i 4 i ½ (2a opció).

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Guiatge: Kim Agustí.

Coordinadors: Quim Oliver “Xari” i Josep Espunya.

Atenció, calen inscripció anticipada i assegurança d’accidents de la FEEC, modalitat “C”.

 Dia 11: Costabona Itinerari: Setcases,collada Fonda pel GR, Costabona, coll de Pal, coll de la Balmeta, baga de Carboners i Setcases.

Hores de marxa efectiva: 5 i mitja.

Lloc i hora de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Josep Espunya.  Dia 18: La vall de Carançà Travessia d'Ulldeter a Toès.

Itinerari: Refugi d’Ulldeter, coll de la Marrana, coll de Tirapits, coll de Carançà, estany Blau, estany Negre, estany de les Truites, refugi de Carançà, ponts i palanques de l’engorjat de Carançà i Toès.

Hores de marxa efectiva: 8.

Lloc i hora de sortida: a les 6 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Pep Badosa.

Es necessari apuntar-se amb temps al CEO per les places limitades del bus.  Dia 25: Comabona (Serra del Cadí) Itinerari: Coll de la Bauma (Gisclareny), cap de Grauer, puig dels Terrers, coll de Tancalaporta, Comabona, clot de Comabona i coll de la Bauma.

Hores de marxa efectiva: 5.

Hora i lloc de sortida: a les 6 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Jordi Muñoz.

Sortida conjunta amb el GECA de Sant Esteve d’en Bas.

Sagrat Cor (19-III-17)

Sant Vicenç de Principi (5-III-17) www.ceolot. cat

Castell de Montsegur (11-III-17) 15

secció

M U N TA N Y

A per la Comissió Organitzadora

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE Del gust per trepitjar camins de natura compartit entre la gent dels centres excursionistes d'Olot i Banyoles, vam establir una relació,la concreció de la qual, d'una manera més estable, va consistir a anar de Banyoles a Olot i d'Olot a Banyoles passant per les diferents versions itineràries que uneixen ambdues poblacions.

L'activitat va engrescar i va portar a pensar en un projecte de continuïtat per un àmbit més de Catalunya.

Els Cortalets i la Pica del Canigó

Es va decidir anar des de Banyoles a la Franja de Ponent (Catalunya de través). Aquest cicle va tenir com a punt i final Estanya.

Així varen inspirar de fer-ho els Estanys d'Estanya que rebrien el missatge de l'estanyer draconià de Banyoles. Les hores i el camí compartit varen engrescar a projectar nou cicle.

Partint d'Olot, es va emprendre camí cap a Occitània. És un cicle en curs i ja està programada la seva finalització, que s'ha concretat a Foix, anant-hi ara pels camins amb prou bellesa que van ser un dramàtic lloc de fugida per als bonshomes, una vegada assaltat el seu castell. El caliu del grup segueix creixent, i ens porta decidir continuïtat.

La Banya del Delta des de la Torreta del Montsià.

16

El refugi de Sant Aniol d'Aguja.

En aquests moments, doncs, s'està posant fil a l'agulla per a un altre cicle.

Aquesta vegada amb més nombre d'etapes. La inspiració es poua del trajecte de la flama que del Canigó cada any baixa Catalunya avall repartint l'engojada claror.

No es pot descendir la xemeneia si abans no s'ha pujat on hi ha la creu. La sortida es preveu al Conflent, amb al so a banda dels cloquers dels dos monestirs. L'objectiu serà les terres de l'Ebre (Catalunya de nord a sud). Mentre les aigües que vertebra el Segre, artèria principal de Catalunya, baixen prop de ponent per destins més meridionals, els caminants d'aquest cicle farem menys distants del litoral, travessant els viaranys que reguen Catalunya i que fonten a les serralades per fondre's a la Mediterrània. No oblidarem de passar per emblemàtiques mirandes o per llocs d'encant més arrecerats Vol ser un altre cicle obert per compartir i palpar més la natura de la nostra terra, que engresca la gent d'aquestes entitats excursionistes, i mantenir el caliu d'hores compartides i entranyables fent camí.•

NOVES INCORPORACIONS I MOLTS QUILÒMETRES! Aquest primer trimestre del 2017 han entrat nous corredors a la secció de Curses de Muntanya del Centre Excursionista d’Olot, són Berta Baldà, Xevi Pérez, Jordi Riera, Jordi Guitart, Quel Fores, David Torres, a qui donem la benvinguda i les gràcies per confiar en aquesta secció que cada cop suma més quilòmetres.

cursa distreta, agradable amb bons avituallaments i força trencacames, amb uns últims 500 metres de pujada al castell on hi havia l’arribada, explica.

La Montserrat va correr la Hostalric Trail de 26 km amb un temps de 3h i 10m.

A finals de mes Marc García participava a la Marxa Trail de 32 km i 1250 metres de desnivell amb un temps de 4 hores, explica que “les sensacions van ser bones tot i ser principi de temporada, va sortir un molt bon entreno, no era competitiva, els 1424 participants vàrem tenir bon temps”.

Marc García i Montse van participar a la Marxa del setge de Cardona que pertany a les caminades de resistencia de la FEEC, 53 kms i 4630 mts acumulats en 8.22 hrs gairebé totes corrents, van acabar-la en 65 i 66 posició de 350 participants. Garcia i Siseré recorden que “sortim de sota el castell de Cardona a les 7.00 a.m amb una temperatura mes aviat freda, ruta circular i amb molts trenca cames per puja i baixa constant, amb trams tècnics, corriols i una mica de pista.

Hostalric.

Estrenàvem l’any amb la 29a edició de la cursa Mar i Murtra de Blanes, on la Montse Badosa i la Montse Sisteré van participar a la cursa de 20 km i Joan Blanch a la de 10 km, ell mateix ens comenta que “la Mar i Murtra a mantingut, la bona organització i companyonia de sempre i per tercer any consecutiu les dues distàncies, la tradicional de 20 km i la curta de 10 km.

Des de sempre ha mantingut la característica de cursa no competitiva (tampoc s’utilitza xip), però amb classificació per categories i sense trofeus pels primers classificats. Tot i així van sortir 925 atletes entre les dues curses, repartits així: 675 a la de 20 km i 250 a la de 10 km. Pel que fa el temps es va mantenir la tradició de les temperatures gèlides del gener que enguany van baixat pels volts del cero graus, tot i que a l’hora de la sortida el sol ha eixit d’entre els núvols reconfortant el cos dels participants.”

Berta Baldà estrenava la camiseta del CEO a la Rocacorba Expres de 21 km i 800 md+ en un temps de 3 h 19 m, recorda que “a nivell de paisatge recorregut molt maco. Cursa intensa i dura però val molt la pena. La organització un 10 i molt ben senyalitzat.”

Una setmana més tard es tornava a posar la camiseta per córrer la Vertical Montgrí de 15 km i 700 md+ aquest cop en 2 h 17 m, una cursa amb molt bon ambient, molta gent animant, que va ser molt motivador els últims km, comenta.

Joel Bueno va quedar-se a terres garrotxines per disputar La Feixina, la marxa de Beuda amb 14 km, 600 md+ i 1 h 45 m. Mentre que Xavier Perez disputava la Mitja Marato de l’Albera, quedant en la posicio 112.

El febrer s’estrenava amb la tradicional Hivernal de Campdevànol on Ivan Martín, Jordi Guitart i Xevi Perez i David Torres participaven a la mitja marató, els dos primers amb un temps de 2 h 29 m, Perez amb 2 h 38 m i Torres amb 2 h 50 m una molt bona estrenada de camiseta del CEO! El 19 de febrer Joan Blanch i Montserrat Sisteré participaven a la Hostalric, en Joan ho feia a la versió Express de 12 km, una www.ceolot. cat

Joan, Montse i Montse.

17

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el 'hashtag' #CMCeolot

Avituallaments i voluntaris de 10, molt ben marcada”.

Joel Bueno va participar a la Run4cancer organitzada per Oncolliga Delegació Garrotxa, tot caminant-la amb la família.

El calendari del primer trimestre de 2017 el tancava el passat 5 de març Berta Baldà a la Montserrat Express de 15 km i 800 m+ que va recórrer en 2 h14 m, explica que va ser un “recorregut molt ben trobat, amb puja-baixes que et feien gaudir del paisatge, sortint d'un tram boscós i de cop et sorprèn les vistes de la muntanya de montserrat. Una cursa per marcar al calendari i repetir”.•

Cursa Mar i Murtra de Blanes 10 km, Joan 57'.

Berta Baldà.

Marc i Montse Hostalric, Joan.

Hivernal Campdevanol, Xevi, Jordi i Joan.

18

Hostalric, escales d'arribada, Joan.

MOTS ENCREUA TS

per Teresa de Fortuny

1

2

3

4

5

1

•

4 5 6

•

7

•

8

11 12 13

• • • •

14

Horitzontals 1. Que té capacitat per guiar i inspirar els altres. Hi ha un gran forat a la seva capa.

2. Ona. Sodi. Del revés, rei de l’antic Egipte.

3. Feu concordar fonemes entre dos o més mots. Del revés, passi la llengua per sobre. Estic al corrent.

4. Dissetena lletra de l’alfabet grec. Pèrdua de resistència del formigó elaborat amb un cert ciment. Cent.

5. Acció de tancar algú a la garjola.

6. Del revés, parlaràs. Seleni.

Del revés, rosegador.

7. Fòsfor. Iode. Afligir vivament. De quina manera.

8. Metall molt dens de la família del platí. Utilitzis. Líquid que circula pel teixit vascular de les plantes.

www.ceolot. cat

8

• •

9

10

•

•

•

•

9. El que fa nusos. Poden viure a l’aigua i a la terra.

10. Sapiència. Preposició de lloc. Gossos.

11. Amper. Del revés, es diu del recipient on ja no hi cap res més. Del revés, espai que ocupa una comunitat d’organismes que estan mútuament condicionats. Iode.

12. Litre. Del revés, laurenci.

Pot ser postal, de barres, secret... Pla. 13. Del revés, afluixaria. Monedes del Japó.

14. Delicat, esvelt. Reunió de capitostos. Del revés, Vic en època romana.

• •

11

•

12

•

• •

9 10

7

• •

2 3

6

13

•

•

• • • •

Verticals 1. Periodista que cobreix la informació d’un determinat territori. Fluor.

2. Del revés, preocupa. Transpira. Iode.

3. Toia. Una de les quatre estacions de l’any.

4. Conjunt d’idees, per exemple, d’un grup polític. Relatiu a la poesia que descriu la vida rústica en una perspectiva de felicitat ideal.

5. Grup de salzes. Del revés, manobre. Del revés, iridi.

6. Mil. Utilització. Camí que fa una cosa que es mou d’una manera progressiva. El punt més alt d’una muntanya.

7. Plens d’ànims, coratjosos. El que no té peus.

8. Botiga o obrador de l’artesà que feia sandàlies de suro folrat de cuir. Riu que desemboca

14

• •

•

a la mar Bàltica.

9. Conjunció d’enllaç. Nom de consonant. La que pateix certa malaltia respiratòria.

10. Lloc on es crien els coloms.

Fluor. Oest.

11. Del revés, unitat d’inducció magnètica. Illa de la Mediterrània que havia pertanyut a la Corona d’Aragó.

12. Metall molt cobejat. No tenen final.

13. Onomatopeia del soroll produït per una cosa que es mou molt de pressa dins l’aire.

Localitzin. Del revés, ajuntà.

14. Dificultat de respirar. Compacta.•

19

ION I N FO R M A C

S

US VAU PERDRE LA DARRERA ASSEMBLEA DE SOCIS? Al CEO trobareu tota la informació i documentació i també us ho enviarem per correu electrònic ben aviat.

CANVIS A LA JUNTA DIRECTIVA* Es va informar del nou representant de l’Àrea de Mainada, Marc Pons i Gómez, que va assumir el càrrec el setembre de 2016 en substitució de Gerard Milian i Bel. S’ha creat la nova Àrea de Territori, encapçalada per Xavier Grabalosa i Juvanteny, amb l’objectiu de donar a conèixer millor tots els camins de la Garrotxa i vetllar per la seva preservació i conservació.

Nou esquema de junta directiva > pàgina 2 * Informació a rectificar amb els acords i votacions finals presos durant l’Assemblea general de socis de 31 de març de 2017.

RECORDEU AQUESTA DATA: 23 D'ABRIL DE 2017

XL EMBARDISSADA

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi fent les darreres correccions del butlletí del Centre Excursionista d'Olot.

20

Biblioteca d e

I N FO R M A C

muntanya

IONS

Ens ajudes a millorar la Biblioteca?

Com bé sabeu, estem readequant la Biblioteca i volem renovar el fons i els serveis. És per això que volem conèixer l'opinió i els interessos de tots els socis i sòcies i amants de l’excursionisme i la muntanya. Ens dónes un cop de mà?

Enquesta 2017 Només et durà uns minuts, moltes gràcies!

Enllaç directe al formulari de Google https://goo.gl/forms/8f7iyezssfdoaLlr2

Per una Biblioteca de muntanya amb recursos i coneixements d'excursionisme, esports de muntanya, natura i patrimoni de la Garrotxa i Pirineu. * L’enquesta estarà vigent de l’1 d’abril al 31 de maig de 2017.

Biblioteca de

munt anya

Remomora totes les Embardissades A la Biblioteca trobareu els llibrets de totes les edicions de l’Embardissada per tornar-les a trepitjar, des de la primera fins la darrera, en paper i des de l’edició XXXVIII en format digital.

Aquests llibrets s’han anat elaborant cada any per informar els caminaires de l’itinerari de l’edició i alhora recuperar, posar en valor i donar a conèixer tot l’entorn natural i patrimonial de la Garrotxa.

Hi trobareu cada itinerari ben descrit, els diferents trams i tots els aspectes del territori, la fauna i la flora, la geologia, els monuments... escrits per col·laboradors de l’entitat.•

Tot això i més a: www.ceolot.cat/biblioteca www.ceolot. cat

21

secció

MAINADA

menuts!

Sant Julià del Mont.

Sant Julià del Mont 14 de gener de 2017 Hola nens i nenes! Recordeu la primera sortida que vam fer aquest 2017 a Sant Julià del Mont? Tot i que va fer molt de vent i fred, això no ens va impedir fer una excursió súper xula!

Els pares ens van deixar a la casa de colònies de Begudà i ben aviat vàrem començar caminar. Ens vam posar en marxa i ens vam anar enfilant ben amunt. Gràcies a unes cintes de colors que penjaven dels arbres, ens vam poder orientar i vam anar seguint el camí.

Aviat la sortida se’ns va complicar ja que va aparèixer un misteri que vam haver de resoldre com a bons detectius. Recordeu les pistes que vam anar trobant? Ràdios obertes penjant dels arbres, un cotxe també amb la ràdio oberta, pintades als arbres, cintes... Sort que amb tota la colla d’investigadors que érem vam resoldre el radio mistery en un moment.

Vam parar a esmorzar a mitja pujada i de seguida ens vam tornar a posar en marxa. Un cop a dalt vam fer algun joc per entrar en calor, ja que, entre el fred i el vent que feia, quasi quedem ben congelats. I havent dinat vam aprendre un ball molt guai que ens van ensenyar els monitors. No vam poder tardar gaire a marxar, ja que encara ens quedava tota la baixada fins a Santa Pau. Xino-xano i tot cantant vam arribar al veïnat de Sant Martí, on els pares ens esperaven mig congelats! Tot i el fred ens ho vàrem passar la mar de bé!

De Sant Feliu a les Planes d’Hostoles 4 de febrer del 2017 Hola menuuuts!!! El primer dissabte de febrer, després d’una nit molt ventosa, els pares i les mares ens van deixar a l’antiga estació de tren de Sant Feliu de Pallerols per fer una excursió per la vall d’Hostoles. Seguint el bicicarril vam començar a caminar travessant el poble de Sant Feliu en direcció a les Planes. Camina que caminaràs, vam parar per esmorzar al costat del riu Brugent.

Després d’agafar molta energia vam començar l’ascens al 22

Sant Feliu.

castell d’Hostoles. La pujada va ser feixuga però les vistes de dalt ho van recompensar. Un cop explicada la llegenda d’aquest castell vam fer el descens d’una manera molt aventurera i al cap d’una bona estona vam ser una altra vegada al bicicarril. Com que la panxa ja ens cridava l’atenció, vam menjar abans d’arribar al poble de Les Planes i vam aprofitar per construir cabanes amb les canyes que hi havia.

Llavors, com que ja se’ns feia tard, vam recular cap a Sant Feliu un altre cop entre cançons i jocs. I amb una calor no típica del mes de febrer vam arribar al punt d’inici on ens esperaven els pares i les mares.

secció

MAINADA

Besalú.

Sant Julià del Mont.

Sagrat Cor de Besalú 18 de febrer del 2017 Tenim un #topsecret però shhhhttt....

Hola Menuts i Menudes, com esteu? Recordeu la sortida que vàrem fer al Sagrat Cor de Besalú? Ens va fer un dia fantàstic, els pares ens van portar fins al pavelló municipal de Besalú, on nosaltres vam iniciar la ruta i, aprofitant el bon dia que ens feia, vàrem fer una mica el turista per Besalú i el seu pont, he, he.

Vàrem endinsar-nos a la ruta i a mig camí vam parar a esmorzar a sota d'un gran plataner. Amb les piles ben carregades d'energia, vàrem seguir fins a arribar al cim. Pares i mares: unes

vistes increïbles, vèiem Besalú en miniatura. Vàrem jugar una mica i ja ens vàrem posar a dinar... i quina gana que teníem!!!

Després, alguns feien pocions màgiques; d'altres, migdiades... abans de baixar cap al poble vàrem fer diferents jocs cooperatius per unir i enfortir el nostre grup. Després de molts riures i passar-nos-ho d’allò més bé, vàrem baixar de la muntanya. Tenim uns skills ... Baixàvem fent la cabra corrent!!!!

Una vegada al peu de la muntanya i ben cansats ja ens esperaven els pares i mares.

Els vostres monitors i monitores de menuts ;) #topsecret•

petits!

Sant Valentí de la Pinya 17 de Desembre del 2016 (menuts i petits) Buf... Quina aventura vam viure el mes de desembre! Ho recordeu, bonics i boniques? Ens vam aixecar amb les piles carregades com bons excursionistes, però malauradament la pluja també va matinar i el temps no ens va anar gaire a favor. Així doncs, vam decidir prevenir, canviar la sortida i unir-nos tots els valents de menuts i petits per fer més pinya!

Després de fer algun joc tots junts al mateix Pavelló Firal, vam iniciar el camí en direcció a la recerca de petits tresors amagats per la ciutat, els Geocatchings. Un cop vam arribar fins a les pistes d’atletisme, vam fer una parada per demostrar les nostres aptituds d’esportistes fent curses potents a les pistes i salts de gegant a la sorra.

Vam recuperar forces amb un bon esmorzar i vam emprendre camí cap a Sant Valentí.

La pluja ja s’havia acomiadat de nosaltres i ara el sol ens acompanyava. Aquesta petita www.ceolot. cat

Sant Valentí de la Pinya.

muntanya no era cap repte per uns valents i valentes com nosaltres, així que amb un pim-pam vam ser a dalt. Allà vam poder dinar davant d’unes precioses vistes de la ciutat, on també ens vam fer alguna foto

de record. I, amb la panxa plena, vam anar muntanya avall fins al Pavelló Firal, on ens esperaven els pares i mares ansiosos per conèixer la nostra nova aventura!

23

secció

MAINADA

Mina dels Bandolers 14 de gener del 2017 Amb un dia assolellat però amb un fred de mil dimonis, els petits començàvem la sortida a la mina dels bandolers. Encara no havíem ni sortit del poble d’Hostalets que alguns de vosaltres ja demanàveu per esmorzar, però encara n’hi havia per una estona per fer una parada! Al principi el camí semblava senzill fins que vam arribar al camí que resseguia el riu. Els gorgs que trobàvem pel camí eren impressionants! I com que els petits sou tan fotogènics, vam fer alguna fotografia per tenir un record d’aquestes fantàstiques aigües cristal·lines. El camí s’anava complicant cap amunt; fins i tot en algun tros vam necessitar l’ajuda d’unes cordes enganxades a les roques. Després de caminar una bona estona, la gana apretava. Així que vam decidir fer una petita parada per agafar energia però, amb el fred que feia, no ens vam encantar gaire i vam seguir fins a trobar el camí ral cap a la font de les Marrades, on vam trobar fulles congelades i, els més observadors, una salamandra dins la font! Al cap de cinc minuts més, ja arribàvem a la mina dels bandolers. Quina passada! Vam córrer pel mig de l’esquerda i vam jugar-hi a fer ponts humans una petita estona. Però se’ns va fer tard i teníem molta gana, així que vam acabar d’arribar a l’enorme prat de sobre la mina per fer una parada per dinar.

Un núvol empipador i el vent ens van fer la guitza durant tot el dinar, però els petits i petites som uns valents i vam aguantar; fins i tot alguns dinaven amb els guants posats! La baixada pel camí ral va ser rapidíssima i amb una horeta i mitja ja vam ser altre cop als Hostalets!

Sant Julià del Mont 4 de febrer de 2017 Recordeu a principi de febrer, quan vam anar d’excursió a Sant Julià del Mont, prop de Santa Pau? Vàrem quedar a les nou del matí al Pavelló Firal. Un cop preparats, vam pujar als cotxes i els pares ens varen portar fins un veïnat prop de Santa Pau. Després de dir adéu als pares vam començar a fer camí cap a Sant Julià! A mig camí del cim, vam fer una parada per esmorzar tots junts i descansar una estoneta. Durant l’esmorzar a alguns de vosaltres us va sem24

Mines dels Bandolers.

Sant Julià del Mont.

blar veure una abella asiàtica, ho recordeu?

Després de fer-nos massatges perquè la primera part de dura pujada ens havia carregat l’esquena, vam acabar de enfilar-nos fins al cim. A mig camí, però, vam fer una parada per fer-nos unes fotos de grup, allà va ser on vam trobar un cartell ple de faltes d’ortografia! Un cop a dalt, abans de dinar, vam jugar una estona a les ruïnes de l’església, també vam fer el joc de l’eruga! Un cop dinats vàrem baixar a Santa Pau tan ràpid com vam poder perquè, com ja es tradició, els petits sempre anem un xic tard.

Un cop vam arribar al poble els pares ens van recollir per tornar-nos a Olot.

De Tortellà a Beuda 18 de febrer del 2017 La segona sortida de febrer ens vam trobar a les 9 del matí al Pavelló Firal, a punt per a una nova aventura. Els pares ens van portar fins a Tortellà on, un cop vam haver arribat tots, vam emprendre el camí. Al cap d'una estona de caminar vam fer una parada per veure un llac petit que hi havia a la vora del camí i vam continuar la nostra ruta. El recorregut era de bon fer i, passant entre boscos i camps, vam arribar a una esplanada on hi havia un bonic i

secció

MAINADA

enorme roure. Allà vam esmorzar i, després de descansar una mica, vam seguir el camí.

Vam haver de travessar unes quantes vegades el riu i, com que aquests petits tenim tan bones skills ens en vam sortir! Quan tots començàvem a tenir gana vam arribar a un rierol amb una cascada i vam dinar allà al costat. Després de dinar, uns van aprofitar per explorar la zona i altres van fer preses amb pedres al riu. Fins i tot vam intentar rescatar un anell que havia caigut a l'aigua i uns valents us vàreu ficar dins el riu. Però tot i els esforços no va ser possible. Com que es començava a fer tard vam tornar a fer camí i cap al final vam trobar uns caçadors que portaven 27 gossos. Déu n'hi do quina colla! Vam seguir i vam arribar a Beuda amb una mica de temps per poder jugar al parc fins que van venir els pares a buscar-nos per portar-nos fins a Olot.•

Beuda.

mitjans!

Xenacs 17 de desembre de 2016 El dissabte es despertava gris. Nosaltres hi havíem de posar color. El fred i la boira de dalt al Coll de Bracons no eren gaire bons aliats per al nostre propòsit. Ens vam fer enrere. Així que gràcies a uns pares disposats a passejar-nos una mica més, vam anar fins Les Preses decidits a fer d’aquell un dia recordat per tots! En un tres i no res vam ser a Xenacs, on vam esmorzar amb Olot als peus. Quatre fotos i a seguir, teníem molt per viure. Sabíem que havíem de baixar però no per on, parada tècnica, mirades i cares de murris, baixar pel dret era el que tots teníem ganes de fer.

Relliscades i rialles. Bruts de mans i culs.

Però, ep, ja érem davant la bonica ermita de Sant Martí del Corb. Paràvem per dinar, una mica de xerinola abans de tornar a caminar. Decidim que arribarem a Olot.

De tornada vam voler passar per la Moixina i veure els seus aiguamolls. Allà, encara no sabem com, vam acabar de peus a les basses, alguns amb aigua fins als genolls.

Quatre fotos més i a seguir. Sabem que les rentadores aquell dia van tenir molta feina.

Però també sabem que l’excursió va valer molt la pena. www.ceolot. cat

La Calma 14 de gener de 2017 Per fer baixar els torrons i l’excés d’escudella i carn d’olla de Nadal vam decidir fer cim cap a la Calma. El nom enganya, ja que el camí ens va fer treure la son de les orelles ben aviat. Mentre caminàvem sense treva, el fred ni el notàvem, però... renoi!! Quan vam parar per esmorzar... llavor si que en feia. Vam esmorzar molt juntets i

ben ràpid per seguir amunt cap a l’oratori de Sant Jordi. Entre revolts i rialles, vam arribar al pla de la Calma, un indret totalment diferent del que havíem vist fins llavors. I, encara sense saber com, vam fer el cim.

Unes vistes de l’Alta Garrotxa esplèndides i més boniques van ser amb la rufa que arribava. Ja havíem patit prou fred per esmorzar i no volíem repetir les sensacions, així que vam buscar un lloc arrecerat per dinar.

On vam ben descansar i jugar per afrontar la baixada amb més ànims que mai!!

25

secció

MAINADA

Puig de les Àligues 4 de febrer de 2017 Després d'una setmana de pel·lícula, la Garrotxa va quedar tota coberta de blanc! Ja feia temps que ens volíem treure l'espina i conquerir el puig de les Àligues: un cim molt desconegut però amb unes vistes espectaculars.

Només feia 10 minuts que ens havien deixat els pares al collada de Bracons i ja anàvem tots amb màniga curta. Bé tots no, he, he, he, volaven boles de neu amunt i avall, si no vigilaves eres pell! Érem gairebé a dalt, però ens quedava l'última pujada. Quina pujada! Un cop a dalt vam immortalitzar el moment, però el vent era empipador i vam dinar un xic més avall.

Vèiem el coll davant nostre, però el que no vam saber trobar va ser el camí, així que cap problema; com fan tots els SÚPER equips, ens vam posar d’acord i amb l’ajuda de tots ens vàrem treure el camí de la màniga i vam aconseguir arribar a dalt, amb més o menys facilitat, on ens esperaven els pares.

Forat de la Lleixa Closa.

Forat de la Lleixa Closa 18 de febrer de 2017 Molt bon dia! Quedem a les 9 al Pavelló Firal, aprofitant l'horari d'hivern per dormir una horeta més i així emprendre l'excursió amb més energia!

Agafem cotxes i remuntem fins a Sadernes, concretament fins al segon pàrquing, on comencem a caminar en direcció a Talaixà.

El camí es fa lleuger i només ens trobem una parella amb un gos, la resta de l'excursió la nostra fidel acompanyant és la natura.

La pujada és ferotge i ens obliga a parar a esmorzar alguna cosa a la meitat, poc abans d'arribar a Talaixà.

Després de veure el refugi de Talaixà, ens disposem a desviar-nos per arribar fins al Clot de la Llosa, on, ara sí, dinem amb calma. Després de dinar decidim travessar el clot i gaudir de les vistes de l'altra banda, acompanyats d'alguna foto, que no falti el "postureig"!

Després de les sessions de fotos baixem amb ganes cap a Sadernes altra vegada amb el privilegi de fer l'últim tram amb els joves de la secció de mainada.• 26

Xenacs

Puig de les Àligues

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos!

CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

www.ceolot. cat

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

Aconsegueix els millors descomptes per reserva anticipada! Reserva on-line:

Visites a hores concertades. Sense esperes!

C/ Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - ) 972 26 98 00

SERVEI A DOMICILI

VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

www.ceolot. cat

bicistarres@telefonica.net

secció

MAINADA grans!

24 Hores a Muntanya 14 de gener del 2017 La segona setmana de gener va ser de les més fredes i ventoses que recordem d'aquest 2017. Abans de les nevades de febrer, el clima es va anar endurint, com tantes vegades passa a la Garrotxa, havent passat un Nadal força suau. La lluna plena crida a anar a muntanya, i el grup de Grans ho tenim sempre clar: ens apuntem al bombardeig que faci falta! Que toca anar a les 24 h?

Doncs som-hi! Per segona vegada aquesta temporada, doncs, vam anar a competir a la màxima categoria, amb el grup de Joves i amb tota la veterania excursionista de la Garrotxa i terres llunyanes, unes 200 persones que s'apunten cada any a aquesta caminada popular que dura, ni més ni menys que això: 24 HORES!!

El grup de grans, no obstant, veient que l'edició d'aquest any tenia menys etapes, però més llargues, ens vam conformar amb els 22,7 km i 750 metres de desnivell del primer tram. No està malament, no? Alguns de nosaltres ja ens havíem entrenat en les distàncies llargues durant l'anterior sortida a Santa Pau. Això sí, sabíem que se'ns faria de nit, i per tant, ens vam equipar bé amb abric i llum frontal, i moltes ganes de caminar acompanyats de gentada.

Havent dinat i jugat una mica al recinte-pavelló firal de l'estació, a les 14 h enfilàvem cap als darreres de la Moixina veient com l'organització ens aclaria el trànsit pels carrer que travessàvem. Quin luxe, tu! Un cop allunyats del nucli urbà vam començar a agafar el ritme. El sol ens va acompanyar sempre, esmorteint-se, fins ben travessada la Fageda d'en Jordà pel sud cap a Sant Miquel Sacot. La cosa anava sola, grans, joves i veterans ens deixàvem endur per la marxa, converses compartides, llargues, alegres.

Castell Sacot estava preciós, amb aquella llum de tarda-vespre, just quan vam tallar la ruta cap al sud i cap a muntanya, cap a la Serra del Corb, allà mateix. Va ser una pujada curta i intensa que ens va portar a saltar cap a Sant Iscle. Arribats en aquest petit veïnat vam aconseguir refer-nos amb una mica de coca, taronja fresca i plàtan. La gentada ho va devorar tot. A partir d'aquí ho vam tenir fàcil, i el fred no ens feia por, perquè tampoc no bufava tant i nosaltres teníem clar on anàvem, cap a les Planes! No tenia pèrdua, www.ceolot. cat

Raquetes

collet de la Panosa, Vall de Cogolls, i en línia recta cap al sud. De seguida se'ns va fer de nit. Frontals al cap, una mica de paciència i acabar de fer camí. Un cop a les Planes els peus ja ens havien dit prou, i bé ens va anar menjar 4 galetes més, que ja es feia tard.

Ens reservem el dret de atacar més etapes per l'any que ve. Ens veiem forts, grans i creiem del tot en la màgia de les 24 hores a Muntanya!

Talaixà 18 de febrer de 2017 I un dia més amb moltes ganes de caminar, els grans ens disposàvem a fer una excursió per l’Alta Garrotxa. L’excursió sem-

blava senzilla, sortir des de Oix, pujar fins a Talaixà i baixar per l’altra vall fins arribar a Sadernes. L’excursió va començar normal, els pares ens van deixar a Oix i, després de jugar una mica al parc (som una mica Peter Pans i no ens volem fer grans del tot), vam començar a caminar per la pista. No obstant, ens vam trobar el riu crescut i que ens barrava el camí, ens vam plantejar passar-lo, però vam pensar que l’aigua ens arribaria als genolls i no teníem gaire ganes de mullar-nos, ja que a quarts de 9 del matí encara feia molt fred. I aquí va ser quan una excursió que es preveia normal, es va convertir en una gran aventura!!

No ens vam voler rendir i sense descans vam buscar la manera com passar el 27

secció

MAINADA

riu. Vam treure les nostres dots de supervivència i entre tots, ara cap aquí, ara cap allà... vam aconseguir travessar el riu. La cosa no va ser fàcil, no us penseu... Vam calcular la distància entre les roques, vam fer i desfer camins i vam haver de saltar el riu refiant-nos de l’Uri i la Carla, una cosa una mica arriscada (ha, ha, ha). Però ho vam aconseguir com a grans excursionistes i aventurers que som. Entre una cosa i l’altre ja eren quarts d’onze i tots teníem gana, així que mentre buscàvem el camí per on podíem continuar, vam decidir agafar energia amb un bon esmorzar.

Però no us penseu que la nostra aventura acabés aquí, que passant el riu n’hi havia hagut prou! Tot el contrari! En resum, només us direm que vam haver de descalçar-nos (cap a les onze quarts de dotze ja feia caloreta) i tornar a travessar el riu i tornar-lo a travessar, passar pel mig d’una selva i per fi, arribar just allà on havíem deixat el camí, però a l’altre costat del riu. Sense rendir-nos i amb les ganes de caminar que encara tení-

Talaixà.

em, ens vam disposar a fer la ruta pensada.

I pim pam, amb un moment ens vam plantar a Talaixà on vam dinar i vam continuar per la vall de Sant Aniol fins arribar a Sadernes!!!

Ens veiem el dia onze preparats per fer la primera ruta de GRANS!!!•

joves!

Sant Julià del Mont 17 de desembre del 2017 (grans i joves) Hola noies i nois de grans i joves!

Dissabte 17 de desembre vam desafiar les previsions de pluja que teníem i vam sortir d’excursió igualment. Com que érem pocs valents que ens vam atrevir ens vam ajuntar els dos grups.

Vam sortir des del Pavelló Firal. Només de sortir ja va començar a ploure, per sort,

Sant Julià.

28

va ser una ploguda molt petita i no ho va tornar a fer en tot el dia. El primer pic que vam fer aquell dia va ser Sant Abdó i Sant Senén, aquell dia no buscàvem pics complicats ni alts, sinó intentar fer més quilòmetres.

A Santa Pau vam dinar amb tranquil· litat, fins i tot vam jugar al “ninja”. La tornada era pel volcà Santa Margarida. Allà també teníem temps de fer un petó belga i enfilar el camí de tornada per la fageda d’en Jordà.

L’arribada va ser al Pavelló Firal, va ser una votla circular espectacular.

Raquetes de neu 19 de febrer del 2017 Apala!!! La neu ja la tenim aquí i, no cal dir-ho, alguna sortida enfarinadeta no hi podia pas faltar! Així doncs, tot i que a alguns dels nois els feia gràcia agafar els esquís, vam optar per fer una sortida amb raquetes, les quals molts d’ells provaven per primera vegada. Vam ser una bona colla... això de la neu fa dentetes!!!

La ruta que vam decidir fer va ser ni més ni menys la mateixa que havia fet el grup de grans el dia anterior, el dissabte, amb la diferència que la previsió de temps per al diumenge era de forts vents i nevades.

De fet, les pistes d’esquí de Vallter estaven tancades aquell cap de setmana. Però això no va impedir la nostra sortida.

Així doncs, a les 8:30 del matí, sortíem amb diversos cotxes en direcció Vallter, per iniciar la nostra ruta a la vall de Coma de l’Orri.

Va ser curiós veure el mateix paisatge que havíem vist uns pocs mesos enrere, en l’excursió cap als Grans de Fajol, gran i petit, però aquest cop tot de color blanc, i sense animals de pastura. I també cal dir, que ca-

secció

MAINADA

minant sobre neu i amb el vent en contra, va fer que el nostre pas per la vall s’alentís en relació a l’última vegada.

Sols començar el camí, vam haver de travessar un riuet, intentant passar per sobre les pedres amb les raquetes, amb un estil una mica “ortopèdic”, tot sigui dit. Com sempre, alguns no es van salvar de posar el peu dins de l’aigua, cosa que no va fer gaire gràcia en un dia fresquet com aquell... però forma part de l’aventura!

Ah! I no us penseu que aquell dia ens vam salvar de la nostra ratxa de pluja! Per sort, en aquest cas, la pluja no era aigua sinó neu, de manera que no molestava gaire, i ben al contrari, donava una certa bellesa a tot plegat.

Tot el grup va seguir molt bé, fins que va començar la pujada més inclinada, i, juntament, amb aquesta, un vent més fort i ràfegues intermitents de neu, que punxaven com mil agulles pessigant la pell. Gran invent el dels bufs!!!

Després d’aquest trosset un xic més dur, vam arribar a un petit planell situat just al costat d’una paret de neu força empinada.

Allà vam treure’ns les raquetes i vam aturar-nos per a descansar una estoneta abans d’iniciar la tornada, però també i sobretot, vam aprofitar les condicions del terreny per ensenyar-los als nois i noies com utilitzar el piolet. Els que es van animar, van pujar a dalt d’un repetjó i s’anaven tirant amb el piolet cap avall, simulant una caiguda al gel. Com que la majoria estaven ja ben congelats, vam decidir no trigar gaire a iniciar rumb cap avall, fins a un lloc més a recer on poder parar per a dinar.

La parada del dinar va ser bastant fugaç, perquè la majoria, a causa del fred i sobretot pel vent, tenia més ganes de baixar que no pas de menjar.

La baixada va ser ben ràpida, fins i tot algunes baixades era possible fer-les de culs a terra i lliscant. A mesura que arribàvem cap al final, el nostre cos tornava a recuperar l’escalforeta, però el que va acabar de fer passar el fred, va ser la sorpresa final! Com que ens va sobrar una mica de temps abans no vinguessin els pares, vam fer una mica el “gitano”, i ens vam anxovar a la furgoneta que portàvem els monitors, i amb uns quants viatges, ens vam acostar a Set Cases per invitar a tot el grupet a quelcom calentet!

Així, fins i tot els que se’ls havien congelat els peus, van aconseguir quedar-se amb un bon regust de boca, encara que fos pel regust del Cacaolat!

www.ceolot. cat

Neteja de camins, 18 de febrer de 2017 L'última sortida abans de la ruta va ser especial. Us en recordeu? La finalitat d'aquesta era netejar i arreglar un tram del camí per on passarà enguany l'Embardissada. Concretament el tram de Can Gustí de Riu a la Placeta Blanca. Però els joves no ens estem de bestieses, vam mirar el mapa de bon matí i vam veure que anar a Can Gustí per la pista era una mica “rotllo” i com que a la tornada l'hauríem de fer ja que segurament, com sempre, vaja, aniríem un xic apurats, vam decidir anar a trobar un camí que no coneixíem. Mapa sota el braç i amb ganes de menjar-nos totes les teranyines que hi ha en els camins vells, vam agafar el camí que surt de la resclosa que hi ha al costat de la Muntada. Vam enfilar-nos entre feixes abandonades plenes de roques caigudes dels penya-segats que ens vigilaven des de dalt. Anàvem en direcció al Martanyà, per la banda dreta del Cingle Trencat. Quan vam arribar a una casa en ruïnes, vam començar a flanquejar cap a la dreta, en direcció, ara sí, cap a Can Gustí. Quina meravella per a la vista, veure la vall de Riu des d'aquell petit balcó, eeehhhh, us en recordeu, ens va captivar.

Finalment vam anar, ja de baixada, fins al roure de Can Gustí, i després fins la casa. Allà,, ens vam trobar amb una de les brigades de neteja de l'Embardissada, que estaven una mica enfadats. I amb raó n'estaven, havíem arribat tard, el camí se'ns havia allargat, però ho van entendre, i amb una gran entusiasme ens van ensenyar la bonica tasca de netejar i refer camins antics. Entre tots els joves que vam anar a la sortida vam moure moltíssimes pedres, branques, vam reconstruir fites, en vam fer de noves... I no van parar ni un moment de descobrir-nos coses noves que no coneixíem, tant de l'Alta Garrotxa, com del marcatge de camins... Va ser una sortida molt enriquidora.

Volem donar moltíssimes gràcies a en Xevi Grabolosa i a en Ramon Bartrina, entre d’altres, per la bonica tasca que duen a terme, i per compartir-la amb nosaltres.

Ara que ja podem dir que estem iniciats en el món del marcatge, si teniu curiositat i mai us trobeu un jove del CEO, no dubteu a preguntar-li sobre el tema, que, com sempre diem, compartir és viure, i viure és estimar. I de ben segur que voldran compartir amb vosaltres tot allò que van aprendre, igual que va fer la brigada de neteja amb nosaltres.

Fins la pròxima a tots i a totes!• 29

A C T I V I TAT

S per Kim Agustí

X TRAVESSIA DE BANYOLES A OLOT El vespre del dissabte 21 de març de 2015 va ploure amb ganes. Per segona vegada en deu edicions ens vam veure obligats a suspendre la travessia, precisament l’any en que havíem decidit fer-la de nit. S’imposava un ajornament, que s’ha allargat fins al 12 del març següent. Esperar ha valgut la pena; anem a gaudir d’una nit esplèndida, serena, tranquil·la i no gaire freda.

A tres quarts de 9 de la nit sortim de la Draga de Banyoles i comencem un relaxant passeig per la vora de l’Estany. Som 17 excursionistes, molts menys que en les edicions diürnes de la travessia. Més enllà de can Bosc podem escoltar el silenci, trencat només pel trepig de la colla i per algun sorprès animaló. Caminem cap a cal Sastre i Quatre Camins, baixem a travessar la riera de Merlant i seguim cap a can Gallifa i Sant Quirze de Merlant; hi arribem a tres quarts d’11, una bona hora per fer un àpat que s’allargarà fins gairebé mitjanit.

Merlant.

Un cop tips seguim cap al collet de Guixeres i allà iniciem la baixada cap a can Guixeres, la Caseta i la riera de Sant Miquel.

Travessem la carretera del veïnat de Roca, pugem a la Cadamunt i continuem cap al monumental santuari del Collell; a tres quarts de 2 de la nit és tan silenciós i aparentment desert com la resta de l’itinerari. No ens hi aturem i seguim cap al poble del Torn; al local ens espera un reconfortant refrigeri, que ens ajudarà a refer les forces en el moment més crític de la nit.

A tres quarts de 4 tornem al nostre itinerari. El brogit del riu Ser ens acompanya fins al molí de Gibert, més enllà regna novament el silenci. Seguim per la carretera cap a la Tarruella i ens enfilem al poble del Sallent pel camí de ca la Paca. El petit nucli encara dorm i procurem no fer gaire soroll, hom no espera el pas d’una colla d’excursionistes a quarts de 5 de la matinada! Continuem per camí cap al molí de can Batlle, ens enfilem a la Carreteria i seguim cap a tot un seguit de masies, can Gasparic, can Formiga, el molí Nou i can Coderc. Al carrer de can Mascou o de la font del Consol agrupem la colla i continuem, ara per la carretera asfaltada del pla de Terraprim, fins a les Forques.

Les primeres llums del dia ens acompanyen de camí cap a Coll de Caselles i can Bastans. Arribem a l’hostal poc abans de les 7 del matí i pocs minuts més tard ja som a taula. Ens espera un magnífic esmorzar calent, senzilla celebració de la desena edició 30

El Torn.

de la travessia.

A un quart de 9 encetem la darrera davallada. Anem a can Sargantana i l’àrea de can Serra, voregem la Fageda d’en Jordà i seguim cap a la Fullaca, la pujada del Gegant i cal Cucut. Passem per l’església parroquial de Sant Cristòfol les Fonts i anem al barri olotí de Benavent, sota un sol esplèndid. La Teisa surt d’Olot a dos quarts de 10, si accelerem el pas potser arribarem a temps. Unes voluntàries, més lleugeres, s’avancen al gruix de la colla i, sí, ho aconseguim! Sense gaire temps per a comiats, aviat els companys de Banyoles són al cotxe de línia.

A l’estació d’autobusos d’Olot acaba la desena edició de la nostra travessia. En aquest moment encara no ho hem decidit, però serà la darrera. Quan vàrem començar les caminades, la relació entre els excursionistes de Banyoles i d’Olot era molt minsa; actualment compartim engrescadors projectes de llarga durada. La veterana travessia era condemnada a una contínua repetició d’itineraris, malgrat la gairebé inesgotable imaginació d’organitzadors i col·laboradors, i a una participació cada cop més reduïda; les noves propostes ens portaran molt més lluny. En el record sempre quedaran les moltes hores de camí compartides i els esplèndids paratges de la Garrotxa i del Pla de l’Estany.•

Horaris de la travessia De Banyoles (la Draga) a Quatre Camins i Sant Quirze de Merlant

1 h 56 min

De Merlant al coll de Guixeres i el santuari del Collell

1 h 57 min

Del santuari al Torn

22 min

Del Torn al Sallent

50 min

Del Sallent al carrer de can Mascou i can Bastans

2 h 08 min

De l’hostal a Sant Cristòfol les Fonts i Olot (estació d’autobusos)

1 h 13 min

TOTAL

8 h 26 min

CO L · L A B O per Joan Soler

RA C I Ó

PISANG PEAK, MANANG NEPAL

El Pisang Peak (6.091 m) és una muntanya situada a la vall de Manang que rep el nom del poble de la mateixa vall, al vessant nordest de l’Annapurna II. L'elecció de l'ascensió al Pisang Peak va resultar de voler combinar uns dies de trecking amb l'ascensió a un cim d’una certa alçada amb atractiu alpinístic (i millor si el cim es trobava per sobre dels 6.000 m, per allò del pedigrí, per què enganyar-nos). La ruta de la Volta als Annapurnes i el Pisang Peak, per l'alçada i perquè inicialment no havia de presentar unes excessives dificultats tècniques, van ser les opcions escollides.

Després de destinar tota una nit i un dia de viatge (sortida des de Barcelona, amb escala a Qatar i arribada al vespre a Katmandú), i després d'haver fet nit a Katmandú, al segon dia, ja acompanyats del guia (en Prem) i dels traginers, vam dirigir-nos amb autocar cap a la vall de Manang: ens esperaven 7 hores de viatge de risc per carreteres sinuoses (l'assegurança de la FEEC cobreix això?), amb parades discrecionals (o no) i amenitzades (o no) per l'emissió de pel·lícules bollywoodenques, no aptes (o sí) per a les nostres ments occidentalitzades.

La vall de Manang s'inicia al poble de Benisahar. Des d'aquí encara ens quedaven 4 hores de trajecte amb jeep fins al poble de Jagat, punt d'inici habitual de la ruta dels Annapurnes (250 km en uns 10-12 dies). La pista que travessa la vall, construïda fa 12 anys, és un magnífic banc de proves per a la posta a punt de les reductores de qualsevol vehicle 4x4. Per entendre'ns, la pista de la Vall d'Hortmoier, comparativament, poc li faltaria per poder-la considerar una autovia.

Per cert, un apunt: la mateixa obertura de la pista va permetre l’electrificació d’uns 100 km de vall, i fer arribar l’electricitat a pobles ben remots. I acompanyant l’electricitat, sorprenentment, el wifi es troba també arreu dels pobles, cosa que ens va permetre poder estar en contacte diari amb les nostres famílies. És clar que encara no acabem de tenir clar si ho van acabar agraint, perquè qui més qui menys s'esperava tenir-nos desconnectats alguns dies...

Després de dos llargs dies de viatge, les cames ens demanaven a crits poder començar a caminar. Els 3 dies de ruta per la vall fins al poble de Pisang van ser dies d’aclimatació, d’agafar alçada pauwww.ceolot. cat

sadament i de descoberta del territori, tant el paisatgístic (cascades d’aigua aquí i allà, incomptables ponts tibetans sobre les aigües del riu Marshyangdi, petits i no tant petits monestirs budistes escampats arreu com ermites romàniques a l’Alta Garrotxa) com l’humà (mainada jugant despreocupadament als carrers dels molts petits pobles, adults amb cossos prematurament envellits per les dures condicions de vida, i, sí, també, nombrosos excursionistes europeus potser més acompanyats del que inicialment podrien desitjar).

Al segon dia de ruta va ser quan vam contemplar les primeres muntanyes de 8.000 metres sobre nostre: primer el Manaslú i després els Annapurnes. Així, entre nosaltres, impressionen, sí.

L’endemà d’haver arribat a Pisang vam conèixer els dos xerpes que ens havien de guiar fins dalt el cim: Lakpa i Nimba. Ens van explicar que un d’ells ha trepitjat el cim de l’Everest.

I finalment, també la mateixa tarda, abans d’iniciar l’ascensió, vam anar a demanar la protecció de la muntanya que ens havia d’acollir. Un monjo budista va presidir la cerimònia corresponent amb pregària inclosa per tal que l’aventura arribés a bona fi. Dels nostres mots emesos a mode de repetició dels que el monjo recitava, hom no en pot donar compte ni del què ni del com ho va pronunciar.

L’ascensió al Pisang Peak estava planificada fer-la en 4 dies d’ascens (fent cim el quart dia) i amb 2 dies de descens. Era important realitzar una bona aclimatació pel tal que el desnivell diari a superar entre camp i camp no fos excessiu (dos camps intermedis abans no arribem a l’últim camp, situat a 4.900 metres). Amb tot, diàriament pujàvem i baixàvem per sobre de la cota dels diferents camps per aconseguir una major aclimatació i posta a punt del cos.

La darrera nit es va fer curta. A 4.900 m la temperatura cau a la mateixa velocitat que el sol s’amaga (a les 5 de la tarda) per la qual cosa cadascú es va abrigar i va passar la nit com bonament va poder. A les dues de la nit sonaven les alarmes en forma de tassa de te que ens duia un dels traginers fins dins la mateixa tenda!

A les tres de la matinada iniciàvem l'assalt al cim. Ens esperaven 1.200 m de desnivell d’ascensió. Dos de nosaltres, per precaució, van decidir no realitzar l'ascensió. A l'hora de sortir, desitjos de sort.

31

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Els primers 300 m de pujada esdevenen una rampa de graves fines, que la vam pujar a una velocitat de vertigen, intentant escalfar el cos per fer passar el fred intens. Després, vam decidir afluixar el ritme, excessiu (a veure si encara arribaríem de fosc). Un flanqueig d’una horeta ens desembocava a la base de l’aresta OE, a 5.600 m.

Habitualment, l’ascensió al Pisang Peak es realitza amb neu a partir dels 5.000 m. Amb neu, l’ascensió és molt més neta i directa i no es realitza per l’aresta. La manca de neu d'aquest any però ens va obligar a realitzar l’ascensió per l’aresta i mitjançant les precàries cordes fixes ja instal·lades. Quan era estrictament necessari els xerpes instal·laven noves cordes fixes, cosa que alentia el ritme fins a punts desesperants: a les 6 i a les 7 del matí, parats i sense que toqués el sol, l’aire no era precisament càlid.

En Joan S., ens relata personalment les pròpies emocions viscudes durant l'ascensió: "Quedo petrificat quan a un xerpa li cau el frontal daltabaix.

M’adono que estem en un buit, tot fosc i pendents infinites a cada banda. Anem pujant i per fi clareja.

32

– Fem un mos, que se m’acaba la gasolina.

– Sí, parem una estona... Uah quina sortida de sol... Mira el Machapuchare és espectacular. – La llum de l’alba ens recorda que aquesta és la muntanya dels déus – – S’està pitjor parat que en marxa! Tornem-hi o ens gelem.

– Ostres, jo tinc els dits blaus.

– Té, posa’t els meus guants...

– Te’n dec una gràcies – Estic segur que si no em dóna els guants tinc principis de congelació – – Seguim, seguim que almenys no ens congelem.

Enfilem l’aresta molt descomposta. Cauen rocs pertot arreu i els del darrera sembla que estiguem en una loteria. Per fi es veu la cota de neu. Arribem als 5900 m, ens posem els grampons; això és una altra cosa. Almenys no cauen pedres. Ja es divisa la cresta summital. Tinc davant en Joan, un xerpa, i en Marc, que ja hi són. Uf, darrer esforç que se’m torna a acabar la gasolina. Necessito menjar alguna cosa. La cresta, que és espectacular, de cop perd pendent i et dóna la benvinguda al cim. La vista és insuperable. Són les 11:00

CO L · L A B O

RA C I Ó

i fa un sol esplèndid. Ni un núvol. Ho tenim tot a la mà: tot el massís dels Annapurnes, el Manaslú, Machapuchare... I el Tibet al fons.

Fem fotografies, mengem, riem... Estic cansat, però feliç. Gràcies, un plaer de viure-ho.

Després d’haver gaudit del cim, vam iniciar el descens. Finalment, vam acabar fent un descens de 3.200 m fins al poble de Pisang arribant a quarts de vuit del vespre caminant unes quantes hores amb la foscor; sincerament, no teníem ganes de tornar a passar fred una altra nit dins la tenda i vam cremar totes les reserves per poder dormir més calentons i sobre un matalàs a l'alberg de Pisang. De passada (o no), vam poder celebrar haver fet el cim amb una bona cervesa, qüestió pràcticament obligatòria!•

www.ceolot. cat

33

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

34

CO L · L A B O per Xavier Casamitjana

RA C I Ó

PASS´ARAN ENTRE EL MONT VALIER I EL TUC DE MAUBERME

Aneto des del Mont Valier.

El Pass’Aran és una travessa circular que en 5 dies recorre una zona a cavall entre la Vall d’Aran i la regió occitana de Couseran i que passa prop de cims prou emblemàtics com el Tuc de la Barlonguera, el Mont Valier i el Tuc de Mauberme. La travessa que vam fer nosaltres va ser de 77 km i de 6500 m de desnivell de pujada i a continuació en farem una breu ressenya.

1 dia: Refugi de Montgarri – Tuc de la Barlonguera – Refugi d'Estagnous. Tot i que la majoria de gent que fa el Pass’Aran va del refugi de Montgarri al refugi d'Estagnous anant directament al Port de Gireta, nosaltres optem per la variant que puja al Tuc de la

Estany Long. www.ceolot. cat

Barlonguera (2802 m). Cal dir que la pujada a aquest Tuc és molt exigent, ja que pugem 1200 m de desnivell pràcticament sense descans i per arribar a la carena ens cal superar una tartera amb forts pendents. A dalt, belles vistes de l’estany blavós de Milh i del Santuari de Montgarri. Per anar al port de Gireta ens cal seguir la carena, però nosaltres optem per uns camins de cabres que la flanquegen pel seu vessant Sud. Passem pels estanys Llong i Redon i arribem al refugi d'Estagnous després d’haver fet una pujadeta final.

Al refugi admirem la mer du nuages; és a dir, la mar de núvols que tenim a sota nostra, mentre nosaltres veiem el cel ben serè.

La mer de nuages des del refugi d'Estagnous.

35

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

arribant a Montgarri.

2 dia: Refugi d'Estagnous – Maison du Valier. Sortim del refugi i en 1 hora i mitja pugem al Mont Valier (2838 m). Des d’aquest pic es pot gaudir d’unes excel·lents panoràmiques de gran part del Pirineu. Seguidament, tornem al refugi i baixem directament al pla

Estany 36 de Montoliu.

Pujant a la Barlonguera.

de la Lau pel GR 10, on hi ha la Maison du Valier. Tot i que la baixada és fa llarga, tothom que fa el Pass’Aran coincideix en què aquest hostalatge és el millor de la travessa, ja que més que un refugi es tracta d’un petit hotelet de muntanya.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Gite d'Eylie.

3 dia: Maison du Valier – Gite d’Eylie. També una etapa dureta, tant per la calor que fa (ens movem en cotes relativament baixes) com pel fet que ens cal superar dos colls: el de la Cabanne du clot du Lac (1821) i el Coll de l’Arech (1802). Molts terrenys de pastura i força ramats que hi campen. Les vessants són d’un verd més intens que el que estem acostumats a veure al Pirineu oriental; ens hi trobem diverses persones que recol·lecten nabius. Arribant a Eylie ens comencem a trobar els vestigis d’un passat miner en forma de ferralla acumulada prop dels camins. La Gite d’Eyle, al mateix poblet, té l’encant de certes gites franceses i els seus propietaris ens fan un dels sopars més memorables.

4 dia: Gite d’Eylie – Refugi d’Araign. L’etapa teòricament més curta del Pass’Aran ens durà d’Eylie fins a l’estany d’Araign, passant per les mines de Bentaillou. Aquí, i a tota la zona de l’anomenada vall de Biros s’hi va extreure zinc i plom fins l’any 1950. Abans d’arribar a l’estany d’Araign, des del coll del mateix nom, pugem al pic Hair (2424 m), ja que el dia es va embolicant i preveiem que no tindrem temps de pujar al Tuc de Crabèra, que és el que proposa la travessa.

les solitàries valls que es desprenen del Tuc de Mauberme. Passem a tocar el Tuc i no hi pugem perquè volem arribar d’hora a Montgarri i agafar el cotxe que ens durà cap a casa. Han estat 5 dies immersos en les muntanyes, prats i pastures que tenen la flaire atlàntica pròpia de la Vall d’Aran i de la part de l’Arieja del Couseran. Una experiència totalment gratificant.•

5 dia: Refugi d’Araign – Refugi de Montgarri. A la nit ens plou i comencem la darrera etapa amb un cert plugim, a causa que la mer du nuages ha embolcallat totalment el refugi d’Araign. A mesura que el dia avança els núvols es van dissipant i ens permeten contemplar www.ceolot. cat

37

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per la Colla del dissabte

3 DIES AL PALLARS JUSSÀ I L’ALTA RIBAGORÇA El pui de Lleràs i la serra de Sant Gervàs són les fites senyeres de la nostra sortida nadalenca. Tots dos dominen la Terreta, un territori del Pallars Jussà que mira a la Ribagorça. Engrescats per un article de Joan Ramon Segura, publicat al núm. 262 de la revista Vèrtex, hem decidit visitar uns paratges que només un de nosaltres havia trepitjat fa més d’un quart de segle.

A les 3 de la tarda tornem al nostre itinerari. Ens enfilem al cim de Roca Lleuda, en bona part per una pista prou precària, i seguim cap al pui de Lleràs o Pleta Verda (1692 m), la nostra fita d’avui. El cim és un magnífic mirador de la Terreta, dominada per la serra de Sant Gervàs i amb la Noguera Ribagorçana als seus peus, i de la Conca de Tremp, regada per la Noguera Pallaresa. Ens entretenim una bona estona contemplant l’immens panorama, que s’allarga fins a la Maladeta, i fem una fotografia de grup.

Des del cim baixem pel camí carener que, per paratges prou abruptes i travessant una humil fageda, ens condueix al coll de Serradell (1540 m), ornat per una torre elèctrica. Poc més enllà deixem la carena del Camporan i encetem la davallada pel grau de la Roca Gran que, a manca de passos atrevits, s’esmuny als peus d’espectaculars cingleres en direcció a Espluga de Serra.

Al capdavall, travessem una roureda i arribem a la moderna escola municipal de la Terreta, construïda a la vora de l’església, a la part alta del poble (1194 m). Mentre passegem pels seus carrerons arriben puntualment els nostres vehicles de suport; ens acomiadem d’una mainada, que saluda en veu alta la nostra presència, i marxem cap a Pont de Montanyana, encara amb llum de dia.

Sapeira.

Les tres excursions que ens proposem fer constitueixen, a manca d’una perfecta coincidència de sortides i arribades, separades per pocs quilòmetres de carreteres en bon estat, una esplèndida travessia entre Sapeira, a la Terreta, i Senterada, a la vall del Flamisell. El territori, d’una gran complexitat geològica i una notable riquesa paisatgística, ens promet magnífiques caminades.

El bonic poble de Sapeira (1017 m) fou bastit en un serrat molt dominant. L’església parroquial de Santa Maria, d’estil romànic però molt transformada, ocupa el panoràmic emplaçament de l’antic castell. El petit nucli va arribar a perdre tots els habitants i l’any 1970 el seu terme municipal va ser agregat al de Tremp. En anys posteriors bona part de les cases varen ser rehabilitades i actualment dues tornen a ser habitades de forma permanent.

El 27 de desembre, a les 11 del matí, sortim de Sapeira per un bon camí que puja en direcció a llevant. Som 14 excursionistes de la Colla del dissabte, el cel és ben serè i la temperatura molt agradable. Ens enfilem pel serrat de la Raurella i ben aviat creuem el modest barranc de Canarill. A l’altre marge, superem lo Grauet, travessem una atapeïda pineda, seguim cap amunt per un caire, en ferma ascensió, i anem a parar en un cim secundari , amb abruptes barrancs a banda i banda. El Codó Xic i el Codó Llarg, per un costat, i les roques de Castellet, per l’altre, tots formats de conglomerats, criden la nostra atenció. Després d’un tram més planer arribem al cim del pou de la Neu (1516 m), actualment coronat per un repetidor. El pou és en bona part enterrat i cobert de boixos.

Seguim per la carena cap a la veïna collada de Castellet o de la Caramella (1470 m), accessible per carretera de terra des de Santa Engràcia; hi arribem a un quart de 2, pocs minuts després que el nostre equip de suport. Fem l’àpat tots plegats.

38

Pui de Lleràs.

Text i fotos: Kim Agustí.

Espluga de Serra és el poble més alt de la Terreta. Fou construït a redós de la roca de l’antic castell, del qual es conserven migrades restes. L’església parroquial de Santa Maria és d’origen romànic, molt modificada. L’any 1970 el seu terme municipal fou agregat al de Tremp; els dos termes de la Terreta, Sapeira i Espluga de Serra, sumen la meitat de la superfície de l’immens municipi de la capital del Pallars Jussà. El poble va acollir nombroses famílies neorurals i actualment supera el mig centenar d’habitants.

Fem estada al Pont de Montanyana, en un establiment, Condes de Ribagorza, que ja coneixem de la sortida al Montsec. El sopar és prou bo i d’allò més animat, sense entrar en més detalls.

L’endemà, dimecres, tornem a la Terreta. A les vores de la Noguera Ribagorçana la temperatura és de sis graus sota zero, però a Torre de Tamúrcia (1052 m) hi llueix un sol esplèndid. Passegem pels carrers del poble, documentat l’any 837, sense trobar-hi ningú, ens acostem a l’església de Sant Josep, d’estil romànic

CO L · L A B O

RA C I Ó

Serra de Sant Gervàs des de Torre de Tamúrcia.

i sufragània de la d’Espluga de Serra, i fotografiem l’imponent muralla calcària de la serra de Sant Gervàs. Passem per davant del Casal dels Voltors, tancat, i tornem als nostres automòbils per continuar fins al barranc de Miralles (945 m).

Al barranc encetem la segona excursió, a tres quarts de 10 del matí. Passem per la cabalosa font, ornada per majestuosos roures, i seguim per la carretera. Un ramat de vaques guaita el nostre pas muntanya amunt. En un tancat revolt deixem el vial i escollim el camí, que s’enfila, molt dreturer, fins tornar al final de la pista. Seguim pel camí, ara més planer, cap a l’església de Sant Gervàs (pronuncieu Girvàs, 1263 m), molt dissimulada per un enorme bloc de roca.

L’ermita dedicada a Sant Gervàs i Sant Protàs és molt ben conservada i s’hi celebra un concorregut aplec, el tercer diumenge de juny. Més enllà el camí segueix en suau ascensió cap al serrat de la Cabanera (1365 m), topònim evocador de la pretèrita importància de l’itinerari. Al serrat la pujada es redreça, i de quina manera! Curts revolts permeten superar un fort desnivell, a ple sol

Grau de la Roca Gran. www.ceolot. cat

i sense cap ombra. Assolim el peu de la cinglera, aparentment infranquejable, i trenquem cap a la dreta. Aviat arribem a una sorprenent i espectacular escletxa, que permet el pas d’una persona i, en d’altres èpoques, dels ramats. És el Portús (1659 m), únic accés a la part superior de la cinglera.

Un cop a la carena, baixem a un collet i deixem de costat el corriol de l’Avedoga, segon cim de la serra, i el camí d’Adons. Un altre viarany serpenteja enmig de vegetació arbustiva en direcció a ponent, cap a les planelletes de Castellveire. Més enllà passem per un pi solitari i ens enfilem, pel corriol carener, al cim de la Pala del Teller (1889 m), sostre de la serra de Sant Gervàs.

Fem una breu aturada al cim. Els voltors ens sobrevolen, però no podem deixar de contemplar un panorama immens, que abasta des de la serra de Guara al Cadí i des de l’Aneto a Montserrat.

A un quart de 2 marxem del cim per tornar al collet del Portús. Donem l’esquena a la Terreta i encarem la vall d’Adons, més amable, freda i plujosa. El camí és molt ben traçat, però el cobreixen un parell de dits de neu gelada; les caigudes sovintegen, però sortosament ningú no pren mal. Al capdavall arribem a un extens pla, les Boigües Altes (1526 m), un bon lloc per dinar.

Alguns avets ens recorden la pretèrita existència de l’Avetosa d’Adons, anorreada per un incendi.

Després de discutir llargament sobre el parador d’una ampolla, l’ombra i el fred ens fan fora del nostre menjador. Baixem al pla de les Boïgues, seguim cap al cap del Grau, deixem a la dreta el camí de la collada de la Creu del Ferri i arribem a Adons a les 4 de la tarda.

El poble d’Adons (1331 m) fou bastit al voltant del penyal coronat per les minses restes de l’antic castell. L’església parroquial de Sant Vicenç no conserva res de la primitiva construcció romànica. Dues cases són habitades de forma permanent i en una altra s’hi fabrica el tradicional xolís. Ramats de xais pasturen les seves terres. Pertany a l’antic terme de Viu de Llevata, agregat al de Pont de Suert, capital de l’Alta Ribagorça.

Encara és de dia, però no ens podem entretenir gaire. Amb els nostres vehicles de suport hem d’anar a recuperar els estacionats, des del matí, al Pont d’Orrit i a Torre de Tamúrcia, per recollir més 39

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Sant Gervàs.

tard els companys que han d’esperar a Adons i reunir-nos tots plegats al Pont de Suert. Fem estada a l’hostal Canigó i sopem al restaurant las Cumbres, tot guaitant, de reüll, un intranscendent partit de futbol. Abans de l’àpat, un company té el caprici de fer una visita llampec a Pont de Montanyana; això sí, demà podrà lluir un afaitat impecable.

El dijous tornem a la rodalia d’Adons, però en aquesta ocasió anem al veí poble de Corroncui (1280 m). L’església parroquial de Santa Maria fou construïda aprofitant nombrosos elements de la del veí nucli de Corroncui Vell, d’estil romànic, i la seva orientació és molt atípica. El poble encara és viu i podem endevinar que es dedica a la cria de bestiar de llana i a la fabricació de formatges.

Pertany a l’antic municipi de Viu de Llevata.

Un cop feta la visita, tornem un quilòmetre enrere, en direcció a la Creu de Perves, i a un quart d’11 comencem la darrera caminada. Una carretera prou estreta i herbada s’enfila, per un terreny molt pelat i pedregós, a la panoràmica serra de Comillini.

Donem l’esquena a Adons i la serra de Sant Gervàs i anem als plans del Mont, coberts d’herba seca. Poc més endavant assolim el llom cimer (1569 m) i encetem la baixada per la carena, gaudint a pleret d’un panorama immens sota un cel ben blau. Travessem una roureda i anem al dolmen de la Casa Encantada (1396 m), tomba d’una geganta segons la llegenda, el més notable i ben conservat dels monuments megalítics escampats per aquesta serra. Pertany al terme de Senterada; hem sortit de l’Alta Ribagorça i tornat al Pallars Jussà. Fem beguda i una fotografia de grup a la vora del dolmen.

40

El Portús.

CO L · L A B O

RA C I Ó

L'Avedoga, camí de la Pala del Teller.

A les 12 del migdia tornem al nostre itinerari. Retrocedim fins a la roureda i agafem el camí que planeja en direcció al serrat dels Rebolls, però abans d’arribarhi trenquem a l’esquerra per un fressat corriol, que baixa a trobar un magnífic camí de ferradura, al costat d’un gran bloc. El seguim cap a la dreta, en sostingut descens, i anem en un collet, al peus d’uns penyals des d’on els rapinyaires guaiten el nostre pas amb indiferència. La davallada continua fins a l’entrada del poble de Cadolla (935 m). Hi arribem poc abans de la 1 i fem la visita mentre esperem el nostre imprescindible vehicle de suport. Per una vegada els caminadors ens hem avançat, tot i que la intendència no s’ha entretingut a comprar pa pel dinar.

Cadolla és un poble del municipi de Senterada. Fou bastit en una fondalada, als peus de l’estret de l’Estany Obert i a la vora del riu que porta el seu nom. Dues cases són senceres, però l’església dedicada a la Presentació de la Mare de Déu, sufragània de la de Naens, i la resta d’edificis són en ruïnes.

Després de l’àpat, baixem a travessar www.ceolot. cat

el riu, prou cabalós, i ens enfilem a la ca del Sant. Un magnífic camí de ferradura, molt bagueny, puja mandrosament al llom de la serra i baixa, més sobtadament, a Naens (994 m), punt i final de tres dies de caminades. Són les 4 de la tarda i els automòbils ens estalvien el trajecte

per carretera asfaltada fins a Senterada.

Llàstima, no hem aconseguit arribar de fosc cap dia! Un mal precedent que caldrà esmenar en futures sortides.

Naens és un atractiu poble pertanyent al municipi de Senterada. Fou construït a mitja muntanya, a la falda d’un turó coronat

Dolmen de la Casa Encantada.

41

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Corroncui.

pel castell, del qual només queden migrades restes. L’església parroquial de Sant Esteve no té particularitats remarcables i la capella de Sant Miquel, d’estil romànic, fou en bona part enderrocada. El petit nucli encara és habitat de forma permanent.

Després de recuperar el vehicle que hem deixat a la Creu de

Naens.

Perves, i de fer la cervesa a Senterada, emprenem el camí de tornada a Olot. No el farem d’una sola tirada: una plaent aturada a l’hostal Jaumet de Torà el farà molt més grat. A les postres, votem democràticament les diferents propostes per a la sortida de l’any que ve; com molt bé podeu imaginar, guanya la que toca.•

Horaris de les excursions De Sapeira a lo Grauet, el pou de la Neu, la collada de Castellet, roca Lleuda i el pui de Lleràs (pleta Verda)

2 h 54 min

Del cim al coll de Serradell, el grau de la Roca Gran i Espluga de Serra

1 h 05 min

Del barranc de Miralles (Torre de Tamúrcia) a Sant Gervàs,el serrat de la Cabanera, el Portús i la Pala del Teller

2 h 41 min

Del cim a les Boïgues Altes, el cap del Grau i Adons

1 h 24 min

De la carretera de Corroncui a la serra de Comillini i la Casa Encantada

1 h 24 min

Del dolmen a Cadolla i Naens

1 h 43 min

Bibliografia • SEGURA, Joan Ramon. Serra de Sant Gervàs i muntanyes veïnes. Cossetània edicions, 2016.

• TORT i DONADA, Joan. Viatge a la frontera de Ponent. Pagès editors, 1998.

42

CO L · L A B O per Pep Badosa

RA C I Ó

PEDALANT ENTRE VOLCANS Començaré amb un petit intent de definició de qui som, abans que més d’una persona llegint això , es pregunti , i... aquests qui carai són? B , com els del Barça, tenim un nom que està clar que no el sap tothom, i que, en un dia inspirat i amb una bona dosi d’humor, en Ramon ens va batejar com a “Beteteros Ferotges”. Be, això de “beteteros” encara, perquè ens mou una afició en comú, que és la bicicleta , però quant això de ferotges, crec sincerament que mai hi hem arribat i a mesura que van passant els anys a allò més ferotge que ens assemblem és a un “xinicu”. El dia de la setmana que tenim destinat a sortir d’aventura és el dimarts, i el nombre de participants de la sortida –que llevat d’alguna excepció solen ser matinals– varia segons el sol, el fred , la pluja, els quilometres, com d'apartada sigui la ruta, el desnivell, l’hort, els refredats, les obligacions familiars, etc. Com podeu veure, que hi siguem tots, amb tantes variables, és súper complicat. Això sí, la nostra estructura està molt ben constituïda: tenim un capità general, que és en Ton, a qui tots obeïm cegament. Però el més inquiet és en Ramon, que és qui va començar a esvalotar el galliner amb la innovadora idea (tal i com va fer un tal Colom), de descobrir terra més enllà dels mars, nosaltres, però, en bicicleta... Decidit, els “beteteros” aniríem a Lanzarote!!! Està clar que dedicar set dies a aquesta aventura és més complex que una matinal vora casa i al final els que vàrem decidir-nos a fer el pas vàrem ser quatre... .i sense el“cabu”.

De fet, teníem l’experiència acumulada d’haver anat a recórrer els “Pedals de Foc” feia poc més d’un any, i això ens feia prendre una mica de consciència del que ens esperava. El funcionament de la volta segurament seria semblant, cada dia una etapa amb més o menys quilòmetres i desnivells, descansant i fent nit a pensions, apartaments o cases rurals. De fet, la denominació és semblant: en lloc de “Pedals de Foc”, en diuen “Pedals de Lava “, tot i que ara els han canviat el nom i són “Tracks de Lava“.

Som gent de costums, i la Fina, en Joan, en Ramon i un servidor vàrem escollir, com sempre, un dimarts per sortir, el 22 de novembre de 2016, per embarcar-nos (en avió, eh!, amb vaixell ja ho va fer Colom) des de Barna cap a Lanzarote (sense bicis, ja les llogaríem allà). La sortida d’Olot, de bon matí i amb força temps per por del trànsit. El dia era gris i plujós, però l’esperança era que allà ja tindríem bo. El vol va ser mogut i, pels que no som gaire amants dels avions, allò que en diuen turbulències ens acoquinen una mica. Qualsevol desplaçament amb avió, encara que sigui curt, et porta quasi tota la jornada. En arribar a l’illa, el temps era bo, però està clar que no era un temps d’estiu. Crec recordar uns 17 o 18 graus i, això sí, el vent. Hi ha una illa propera que es diu Fuerteventura (per què serà?) aquesta es podria dir Lanzaventura, això va de vent!!!

El taxi que ens va recollir al Aeroport d’Arrecife, en poca estona ens va deixar a la porta del complex d’apartaments on havíem de passar la primera nit i on ens trobaríem amb el nostre contacte de l’agencia de “Tracks de Lava”. No vàrem tenir gaire estona per fer turisme i es va fer hora de tornar als apartaments.

En Justo (així es diu el nostre contacte) era puntual i ens havia preparat una bona explicació del que ens trobaríem en els cinc dies pedalant per tota l’illa, amb plànols i llocs assenyalats on havíem de passar obligatòriament per segellar un full, i així tenir conformitat i www.ceolot. cat

constància del nostre pas pel lloc. Un cop escoltat el pla i fetes les preguntes necessàries, a fora, en una furgoneta, ens esperaven les bicis. Per part nostra hi havia una mena de sentiment d'entre recel i expectació per veure de quina mena de material disposaríem aquells dies. No estava gens malament, de tota manera semblava que anàvem més ben servits els que portàvem bicis convencionals que els que les havien llogat elèctriques. Això sí, totes eren molt noves i estaven en bon estat. L’apartament es va convertir en una mena de taller d’assistència per ajustar coses, muntar suports pels GPS, etc.

Dimecres 23. L’etapa era de 68 km i 327 m. de desnivell; el recorregut era de sud a nord, seguint la costa est de l’illa. Potser l’optimisme ens va trair una mica i vàrem sortir una mica massa tard, cosa que pagaríem. Vàrem començar a pedalar cap a dos quarts de nou, el dia era entre núvols i clarianes, però sense fred, i els nostres punts claus de la jornada eren: el dinar a Arrieta –on havíem de segellar el document– i arribar a les sis en punt a Orzola, al nord de l’illa, per embarcar en l’últim ferri de la companyia, que sortia per anar fins a l’illa de la Graciosa. Els tretze primers quilòmetres fins Arrecife eren planers, molts d’ells per carrils bici

43

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

en zones turístiques, esquivant vianants, fent fotos, etc, i badar –en una paraula– ens va anar retardant. A les deu, abandonant ja Arrecife, el bar El Molino –una tasca no pas turística sinó de llogarrencs– ens va cridar l’atenció, i en un moment ja teníem muntat un bon esmorzar a base de calamars, que no devien pas ser a l’andalusa sinó a la canària, però que estaven boníssims... i seguíem compaginant l’esport amb el turisme. Després de 15 km més, el terreny per on ens marcava el track va canviar de sobte.

S’acabaven els carrils bici i els passejos, i entràvem en terreny de sorra, pedres soltes i roques volcàniques. Aquí ja era més complicat, tant avançar, com de vegades aguantar-se dret. A les tres de la tarda vàrem arribaar a Arrieta per dinar, al restaurant casa La Playa, fàcil de localitzar perquè ens el vàrem trobar als nassos. Bàsicament el track passava per la terrassa del restaurant, davant mateix del mar, i apa: sardinetes, les salses verda (amb all) i vermella (picant), que ja ens serien familiars cada dia, la briota ( un del peixos típics d’allà) i és clar, aquí vàrem descobrir per primer cop els vins de la varietat raïm malvasia. El cambrer va deixar el vi vora el peixot, que estirat a la plata estava, i, amb els ulls rodons, em va fer la sensació que l’ampolla es mirava i que, amb immensa tristor, volia dir-me: Quant de temps he viscut enganyat nedant sempre en aigua de mar tard me n'adono ara, en aquest bar, del meravellós líquid d’aquí al meu costat Acabat l’àpat, les primeres pedalades varen ser una mica dures, però havíem de concentrar-nos de nou en el terreny difícil de sorra i pedres, sempre vora el mar i amb una solitud total, només nosaltres, fins a desembocar en un espai asfaltat on Los Jameos del Agua i La Cueva de los Verdes són el principal reclam turístic de la zona, llocs que sap greu no visitar (per sort, tots hi havíem estat abans ) però és que encara per carretera asfaltada ens quedaven 9 km. i poca estona per les 6 de la tarda.

L'esprint fins a Orzola va ser èpic i l’arribada al ferri justíssima.

Mentre ells desamarraven , nosaltres carregàvem les bicis.

44

Allò que diuen, que els justos van al cel, per poc no ens vàrem quedar a terra.

El fort vent provocava que el primer tros de navegació cap a l’illa de la Graciosa, essent molt obert, el mar es mogués molt i el ferri ens xarbotés força, però la travessia a la Graciosa dura poc, un quartet i ja érem a lloc. Davant mateix del moll (cala del Sebo) vàrem trobar el lloc per recollir les claus dels apartaments. Dutxats i canviats de roba, trobar un lloc per sopar va ser fàcil. N'hi ha dos, l’un era ple (donaven el Barça per la tele) i a l’altre (a ca l’Enriqueta) hi cabíem. Volíem sopar sense passar-nos i a dormir aviat, que encara que l’endemà no s’esperava una etapa molt dura, la del dia sí que ho havia estat .

Dijous 24. Ens vàrem llevar a les 8 per poder ser dels primers a esmorzar, a quarts de 9 ... Difícil, allà –pels quatre gats que són– no obren pas tan aviat. Feia un bon dia, núvols i clarianes i 18 graus de temperatura: fantàstic! Preparades les bicis, vàrem enfilar el petit poble amunt. A pocs metres de sortir-ne, ens vàrem trobar el primer problema: pel lloc que ens feia passar el track unes màquines havien obert unes rases tot vora pista i ens barraven el pas. Superat l’obstacle, la pista anava pujant, seguint el marge dret de l’illa, fins al poble (si se’n pot dir així, ja que té dos habitants censats) de Pedro Barba. Fem les fotos de rigor i seguim per pistes de sorra blanca fins a la platja de Las Conchas, al peu de la muntanya Bermeja. Aquí ja hi trobàvem més persones voltant, es notava que els ferris del matí havien començat a arribar i els visitants, poc a poc, anaven escampant-se per l’illa, en excursions a peu , en jeeps i en bici . Vint minuts de visita a la platja i tornàvem de nou al track, que en forma de pista sorrenca, plena de pols i

CO L · L A B O

RA C I Ó

curiós, és una barreja de supermercat-estanc-bar i lloc de tertúlia.

Els pronòstics s'acomplien. Mentre pujàvem un tros per asfalt i, més tard, per camins i pistes en direcció al Mirador del Río apareixia la pluja. De tota manera, res greu, i un cop arribats a dalt, cap a les 11 i amb uns 500 m de desnivell fets, l’espectacle dels impressionants espadats amb la Graciosa als seus peus que se’ns va presentar ens va guarir de cop de l’esforç realitzat. El descens des del mirador era ràpid, per una carretera molt estreta.

El fort vent de costat ens movia la bici constantment combinat amb estones de pluja, i sempre vora el mar. Acabada la baixada, la sorra dels corriols enduria les fortes pujades, fins ens va fer dur la bici a coll un parell de vegades. Més tard, els camins es convertien en divertides trialeres on la mateixa sorra buscava la complicitat de les bicis per fer-nos anar una mica de corcoll.

Haria era el nostre proper poblet de pas i El Rincón de Quino el lloc per dinar i segellar el full de ruta. Les pujades que quedaven eren duretes i en arribar a dalt la pista s’eixamplava.

Primer planejant i, més tard, la baixada feta a tota bufa ens

pedres , ens acostava fins a la punta de El Pobre, un lloc idíl·lic i solitari, una cala rocosa amb parets groguenques i vermelloses, amb aigües verdes i transparents, on la pista s’acaba i s’ha de recular, però abans de fer-ho en vàrem gaudir una bona estona.

Un cop saciat l’esperit amb tanta contemplació, desfer els 4 quilòmetres va ser un moment, fins agafar la pista que de nou ens portaria de tornada a Cala del Sebo, el lloc on havíem començat,, i tancar així la volta a l’illa. Tal com apuntaven les previsions, es va convertir en una etapa per agafar-la en calma, i gens exigent, 30 km i 280 m de desnivell en una illa que vaig considerar un lloc tranquil, perfecte per anar-hi a pintar un quadre o a escriure un llibre. Qui sap, potser un dia d’aquests...

Un sopar a ca l’Enriqueta va ser el final de la diada. A dormir d’hora ja que havíem d’embarcar en el primer ferri, a les 8 del mati, de nou cap a Lanzarote.

Divendres 25. Un cop embarcats en el ferri (aquesta vegada sense corredisses), vàrem aprofitar per donar una ullada a l’etapa que teníem per davant. Pintava més seriosa, uns 50 km i quasi 1200 m. de desnivell. El petit vaixell no es movia tant com abans d’ahir, el mar estava més encalmat. De tota manera, el que ens preocupava una mica eren les previsions de la meteo que anunciaven pluja durant el dia.

Només de desembarcar, ens vàre trobar en Justo amb la seva furgo d’assistència, que –davant d’alguna queixa que li havíem fet arribar– venia a canviar la bici de la Fina per una de millor. Un punt per a en Justo!!

Abans de sortir d’Orzola, vàrem demanar un lloc per poder esmorzar i ens varen suggerir el súper d’en Miguel el rana. Tot www.ceolot. cat

acostava a Famara, amb el dia a punt de llostre i a punt d’encendre els frontals. Recorreguts el parell de quilòmetres fins la Caleta de Famara, vam trobar una mestressa que ens va obrir l’apartament del mateix nom (Famara) per guardar les bicis i passar-hi la nit. Ara ja teníem on donar descans al cos, només faltava donar també una mica de descans a l’esperit (n'hi ha que el tenim molt localitzat a l’estómac) i el lloc triat per aquest menester era un restaurant que ens havia recomanat en Justo, el restaurant El Risco. Realment recomanable.

Dissabte 26. Amb el cos i l’esperit reconfortats, ens vàrem llevar a les vuit i entre esperar per poder esmorzar (allà mai obren aviat) i esperar que obrissin una botiga-escola de surf de vela per poder segellar el pas, ens ho vàrem haver d’agafar amb calma i, fet i fotut, sortíem de Caleta de Famara per començar a pedalar cap a les 10 del matí –segurament massa tard– s’havia d’arribar a Uga i era molt avall de l’illa. Teníem 44 km per fer i quasi 500 m de desnivell, amb el cel ben ras i el dia més aviat calorós.

El track ens feia passar per pistes que resseguien les platges de sorra blanca. Poc a poc, el cel pel costat de mar, anava canviant el color, de blau passava a negrós i amb els arcs de Sant Martí que es 45

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

sabéssim ja quin gust tenien. Quedava poquet per arribar a Uga i el sol ja s’estava amagant, no sé com ens ho fèiem per arribar sempre just en fer-se fosc. Aquí varem haver de buscar la casa rural que regenta l’Alfonso. La casa era molt correcta, i l’Alfonso... doncs... tot un personatge, segurament et podries passar dies parlant amb ell (bé més que res, parlant ell!) però va ser molt atent.

dibuixaven al fons, no s’havia pas de ser gaire llest per endevinar que venia aigua. Amb prou feines ens va donar temps d’equiparnos per la pluja que ja la teníem a sobre. De tota manera amb la mateixa rapidesa que va arribar va marxar, i el sol lluïa de nou. La pista també va fer com el temps i es va transformar en corriols trialers i rocallosos que ens varen entretenir d’allò més. L’arribada al poble de La Santa es fa per carretera asfaltada i, passat el poble, aquesta no dura gaire, de nou per pistes amb el terra de greda volcànica ens portaven fins al peu d’un altre Monte Bermejo i, altra vegada, els espadats caient sobre el mar ens varen regalar unes vistes fantàstiques. Poc a poc el paisatge, a banda de palmeres i figueres, s’anava omplint de ceps creixent en mig de gredes negroses o vermelloses fins arribar a Tinajo. Aquí ens trobàvem a una mica més de la meitat del recorregut del dia i vàrem prendre la decisió de dinar una mica. Una decisió assenyada ja que la part de l’etapa que quedava era exigent. Els colors del paisatge eren espectacularment canviants en aquella part de l’illa, llevat del cel blau. Manaven el gris de la greda del terra i el negre intrigant de les roques, que, com si haguessin estat cultivades, havien crescut omplint tots els camps fins on la vista allargava a veure. De sobte, ens vàrem trobar amb un fenomen una mica insòlit per nosaltres: havíem de pedalar fins i tot en les baixades, i amb força, si no volies baixar de la bici. El terra gredós i gris deixava enfonsar les rodes de les bicis com si se les volgués empassar. Així varem arribar a La Geria, fent parada per segellar el nostre pas per aquest punt de control, que, per cert, estava situat “estratègicament” en una de les bodegues que hi ha en aquest poble. Està clar que s’imposava una degustació de vins malvasia, com si a aquestes alçades no

46

Diumenge 27. Diumenge, qui ho diria, sensació estranya, per nosaltres ens era igual el diumenge que un altre dia qualsevol. Un soroll inequívoc a la claraboia del sostre ens avisava que plovia. Una vegada esmorzats, eren cap a les 9 quan sortíem, ja lluïa un sol ben agradable i ens disposàvem a fer una etapa de pedalar molt però de no assaborir gaire la bici. En sortir del poble, en 2 km érem a Yaiza, i aquí s’ enfilava una pista de terra, però en poca estona s’esvaïa la il·lusió i tornàvem a l’asfalt de la LZ 704 per fer-hi uns 4 km i agafar unes pistes que ens portarien per un petit sender farcit de pedrotes davant mateix de la platja d'El Golfo. A partir d’aquí, la cosa aniria de turisme i força carretera. En primer lloc, parada en sortir d'El Golfo per visitar El Charco de los Clicos, una petita llacuna amb aigua de color verd. Altra vegada carretera, ara per la LZ 703, que va resseguint la costa fins arribar i visitar Los Hervideros, lloc on si tens sort i l’aigua del mar està una mica alterada, pots veure com fa pujar l’escuma pels forats de les roques. Seguint per la mateixa carretera, es volten les Salinas de Janubio. Llavors sí que deixàvem l’asfalt, que anava més per l’interior, i ens endinsàvem al bell mig del no-res proper a la costa, entre pedres i sorra humida, en direcció sud. Aquí sí que teníem sort del track, perquè de camí fressat se n’endevinava poc. A més, per posar-hi més emoció, encara ens quedava una dificultat per superar amb què no contàvem. En voler sortir d’un lloc fangós, una pedalada massa forta combinada segurament amb un moviment del canvi inadequat, em va fer saltar la cadena. El tensor es va doblegar al mig dels raids de la roda i es va produir el “xafastre”.

Impossible continuar pedalant. Bé, en primer lloc s’havia de sortir d’aquell sorral pedregós. La decisió que vàrem prendre va ser que la Fina i en Joan seguirien la ruta (esperar tots no solucionava res), la bici accidentada podia rodar a las baixades i tot i que no n’hi havia gaires, tampoc el terreny presentava pujades fortes.

Així doncs, en Ramon amb un esforç suplementari, em va anar arrossegant, enfilat sobre la malmesa bici i enganxat amb una

CO L · L A B O

RA C I Ó

mà, com una llagasta, a la seva motxilla. Aquesta mena de “biciarrastring-cross” va ser prou efectiu per superar els 7 o 8 km, fins arribar a Playa Blanca, lloc que permetia l’arribada d’un rescat. En Justo tenia tots els números i li va tocar. Diumenge o no, és la seva feina i allà era amb la furgo (un altre punt per en Justo ) i ens va portar fins a Uga, a casa del nostre amic l’Alfonso; això sí, amb la promesa que l’endemà vindria abans de les 8 del matí amb una altra bici per poder fer l'última etapa dignament.

Dilluns 28: Cap a dos quarts de 9 del matí teníem la bici de substitució a punt de marxa. Així doncs, un cop esmorzats i després d’un piló de fotos amb l’Alfonso i un llaaaaaaarg comiat sortíem d’Uga. Avui teníem per davant, talment com els ciclistes del Tour de França, una etapa de passeig fins arribar a París, perdó fins arribar a Puerto del Carmen, 19 km i 250 m de desnivell. El primer tram per pistes ens portava fins a una asfaltada, que amb dos o tres km de ràpid descens, ens acostava fins la tranquil·la Playa Quemada i, amb el fabulós dia que feia, qui podia renunciar a un cafetó, asseguts davant del mar, al bar Playa Quemada (aquí tot crema), on, per cert, havíem de posar l’últim segell de control.

D’aquí a Puerto del Carmen, passant per Puerto Calero, va ser un seguit de camins de ronda, sortejant turistes que hi caminaven aprofitant el bo que feia. Aquí completàvem la volta sencera a l’illa, que exceptuant el parc del Timanfaya, on no es pot accedir amb bici, i vàrem haver de voltar-lo, el track va seguir sempre la costa.

Quedava el comiat amb en Justo, que al cap vespre va venir a recollir les bicis i entregar-nos els maillots de Tracks de Lava per marxar ben cofois cap a casa .

Però això no acabarà aquí. Amenacem, que les ments pensants dels “Beteteros Ferotges” ja rumien la propera pedalada.•

www.ceolot. cat

47

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE ZARAGOZA – EL BURGO DE EBRO Dimarts, 1 de maig de 2012. El cel està encapotat però no plou, sortim de El Burgo a dos quarts de nou, l’etapa també serà molt planera i d’uns 31 quilòmetres, segons la informació que tenim. Durant el recorregut no travessarem cap població important.

Sortim, ens atansem al riu i l’anem resseguint per la seva dreta, un curt tram i ens topem amb les cases de la urbanització Virgen de la Columna; deixem aquesta a la dreta i continuem vorejant la riba, al poc ens trobem la presa de Pina, que permet traspassar el riu. Nosaltres seguim, aquest tram forma un meandre anomenat El Sotico, passada la presa abandonem el riu fins a trobar La Acequia de Quinto, que ens porta altra vegada a la vora de l’Ebre per l’antic camí d’El Burgo a Fuentes de Ebro.

Es diu que pot ser la via Romana de Celsa Lepida (Velilla de Ebro) a Caesar Augusta (Saragossa). Continuem al costat de la sèquia de Fuentes, ens trobem amb una planta industrial que travessem, el polígon industrial d’El Espartal. El camí ens acosta de nou a l’Ebre i discorre per sobre un dic de defensa acompanyat d’una filera de salzes a la dreta i ja entreveiem les construccions d’una altra urbanització, la de La Mejana del Marqués.

Traspasada la urbanització, el camí fa unes corbes per rodejar el Soto del Marqués també anomenat La Mejana Baja.

Avancem, el camí pasa pel Soto de las Viudas, aquí fem una parada d’uns quinze minuts. Portem la meitat del recorregut, uns quinze quilòmetres; ens separem del riu i, per un tram amb canyissars, al punt

VINT-I-VUITENA ETAPA

Cigonyes.

quilòmetric 16,7 trobem l’indicador per anar a Fuentes de Ebro, que cau a la nostra dretra a un distància d’uns quatre quilòmetres.

Descartem aquesta possibilitat i anem seguint les marques del nostre GR; salzes i àlbers fan de barrera tot separat-nos del riu passant pel Soto de Osera i les Casas del Tío Carreras. Aquí hi ha uns tancats per al bestiar, tornem al riu i veiem a l’altra riba la població d’Osera de Ebro; passem per la Mejana del Conde i ens trobem sota el pont de l’AVE, llarga construcció que fa estona que veiem. Continuem i ara el riu i el camí fan un meandre, el del Soto de Aguilar, aquí fem parada per menjar. Hi estem uns quaranta minuts, hi ha un refugi de pescadors, les boires s’han dissipat i surt el

El Sotico.

48

sol. El camí està acompanyat de vegetació de ribera, canyissars, àlbers... Al poc, i a l’esquera un petit tamíssal, fem una altra corba i ens encarem a l’illa de Pina; una vegada deixada enrera, el camí deixa el riu i s’encara a la carretera CV-605, la creuem per un pont que també travessa l’Ebre. Al final del pont un camí segueix, traspassem la depuradora i entrem al passeig fluvial de Pina, una àrea de pícnic que està anegada perquè el riu va força alt. I ja entrem a Pina de Ebro. Son les cinc de la tarda. Tenim encarregat allotjament a Alojamiento los Valles, c/ Magisterio Nacional, xamfrà amb Avenida Goya. Telèfons: 976 16 55 56 / 675 731 711. Pel carrer trobem un xicot i li preguntem la direcció a prendre per anar

Monument al pagès.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Zona industrial "El Espartal".

a l’hotel, resulta que és el carter i ens dibuixa un plànol i tot, molt amable. Aquí només hi tenim allotjament, l’habitació costa 40 euros.

Avui hem caminat 32 quilòmetres amb una marxa efectiva de 7 hores 14 minuts, amb una mitjana de 4,5 km/h. L’etapa ha estat monòtona i avorrida, una etapa de transició, caminar per caminar i totalment plana.

Una vegada refrescats, anem a fer el beure de rigor i a cercar un lloc on sopar, trobem un bonic bar-restaurant i per 24 euros sopem els dos. L’endemà també hi anirem a esmorzar.

Una mica d’història: el territori de Pina va ser reconquistat per Alfonso I el Batallador. Des 1134-1198 es coneixen els noms de sis tinents: Jordán, García Ortiz, Gostio, Ortiz Ortiz, Jordán de Pina i Martín Pérez de Villel. Els ordes militars van tenir importants interessos en aquesta localitat, així el de San Juan de Jerusalén va instal·lar-s’hi i el primer comanador va ser Domingo de Ricla.

També l’orde dels Templaris va tenir-hi nombroses possessions. El 1164 es va concedir a Pina el terme de les terres i furs de població.

I el 1174 Alfons II va donar Pina com a regal de noces a la seva esposa, Sança de Castella, la qual cosa va tornar a ocórrer 57 anys més tard amb Jaume I i la seva esposa. Una gran riuada esdevinguda el 1259 va arrasar la localitat i aquest últim monarca va fer entrega de terrenys més endins per reedificar el nou poble, eximint la població de pagar la contribució durant un període de dos anys. Hi ha constància que, el 1350, la pesta negra –que des de l’est peninsular havia arribat a Saragossa a final de 1348– va deixar despoblats llocs com El Rebollar, Talavera i la Mechana del

Espantaocells. www.ceolot. cat

Figueral. Al segle XV, el futur rei Ferran II d’Aragó, després conegut com el Catòlic, va descansar a Pina dos dies abans de la seva coronació. El 1492, a Pina es va organitzar la jurisdicció senyorial que comprenia, a més de la mateixa Pina, Alcubierre, Monegrillo, Cinco Olivas, Torres i Barbués. Aquesta organització duraria fins a 1851. Actualment compta amb uns 2.600 habitants. Així com també un important polígon industrial.

A la plaça hi ha un monument dedicat a Pilarín Artigas, persona dedicada a l’ensenyança del ball regional de la Jota, molt vinculada a Pina de Ebro.•

Explotació ovina.

Osera de Ebro.

49

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Monument a Pilarín Artigas.

Desnivell

Mapa

50

Pont de l'AVE.

La "Flo" que no fa estiu

...

Guaita, és aquesta muntanya d'aquí al davant. És impressionant… Però t'hauries d'apartar una mica, que aquí, tan enganxat, l'arbre no et deixarà veure el bosc!!

Vine "Xatu" rei, que tu no havies estat mai aquí la Torre del Mir, t'ensenyaré el Costabona, que es veu perfecte des d'aquí dalt.

Ostres quin vent que fa, ja vinc, et segueixo!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

C O R R E S P O N S A L • F

A N I O M A • S U A • • • I

R A M • P R I M A V E R A •

I D E A R I • I D I L L I C

S A U L E D A • O E P • R I

M • • U S • C U R S • C I M

A N I M O S O S • A P O D E

T A P I N E R I A • O D E R

I • E N A • A S M A T I C A

C O L O M A R • F • O • • •

• A L S E T • S I C I L I A

O R • I N A C A B A B L E S

Z A S • T R O B I N • I N U

O F E C • • M A S S I S S A

SOLUCIÓ

51