Centre Excursionista Olot núm. 206 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 206 s d e C a ta rs io n is te 2018 u c Ç x R E A ts M d ’E n ti ta GENER F e d e ra c ió

4,00 €

ASSEMBL

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS Queda convocada l'Assemblea general ordinària de socis de l'entitat per al divendres 6 d'abril al local del CEO, al passeig d'en Blay, 5, a les 20 h en primera convocatòria i a les 20.30 h en segona convocatòria. Sota el següent: ORDRE DEL DIA 1- Aprovació de l’acta de l’assemblea anterior 2- Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior: a. Informe de Presidència b. Informe de les Àrees 3- Precs i Preguntes 4- Presentació i aprovació dels comptes de l’exercici vençut de 2017 5- Presentació i aprovació del pla d’actuació per a l’exercici de 2018 6- Presentació i aprovació del pressupost per a l’exercici econòmic de 2018 7- Aprovació de les quotes de soci de 2019 Agrairem, donada la importància dels temes a tractar, la vostra assistència. D'acord amb els Estatuts, podeu incloure assumptes a l'ordre del dia si ho sol·liciteu un 10% dels socis i sòcies de l'entitat i durant el primer terç d'aquesta convocatòria (mes de gener). •

per la Junta Directiva

SUMARI ASSEMBLEA

ACTIVITATS

Director: Ramon Regí

24 H A MUNTANYA XVIII POCATRAÇA TREPITJA GARROTXA

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

4 6 8

ENTREVISTA

secció MUNTANYA

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE 33

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room Impressió: Impremta Aubert

BIBLIOTECA DE MUNTANYA

INFORMACIONS

LA SALA

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

MOTS ENCREUATS

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

SOLUCIÓ

Dipòsit legal: GI-1453-1994

18 39

secció 19

AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

secció MAINADA

COL·LABORACIONS EL KYRGYZSTAN: MUNTANYES I AIGUA GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 31ena ETAPA

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU Foto portada: La Muga, de camí cap a les Terres de l'Ebre (Pep Badosa)

28 37 39

A C T I V I TAT

Pere Rifà Coordinador de les 24 Hores

24 HORES A MUNTANYA 36ena EDICIÓ La lluna plena de gener s'escau el dimecres 31, per tant el cap de setmana escollit per fer la edició 36ena de les 24 HORES A MUNTANYA és el cap de setmana 27 i 28 de gener de 2018. La sortida i l’arribada serà des del recinte firal d’OLOT, o sigui que la trajectòria de la caminada serà circular a diferència de l’edició anterior que va ser de modalitat travessia.. El recorregut, a falta de confirmar horaris de les etapes, que quan surti el butlletí ja estaran penjats en la web del Centre, recorrerà els següents municipis: • Olot - Sant Aniol de Finestres, passant per la Fageda, en un tram molt semblant a la passada edició, serra del Corb, riera del Llémena. Serà una etapa d’unes 6 hores que necessitarà un avituallament entremig. • Sant Aniol - Falgons, passant pel Freixe, al final d’etapa menjarem els preceptius macarrons. • Falgons -Banyoles, fent , segurament, un tram d’una de les rutes del llibre “els Soldats de Salamina”. A l’arribada ens esperarà un brou calent i algun acompanyament. • Banyoles - El Torn (Sant Ferriol), on mirarem de prendre una xocolata calenta. • El Torn-Olot, també es preveu una etapa d’unes 5 o 6 hores amb un esmorzar entremig. Es calcula que el recorregut tindrà uns 78 Km . Les tres etapes de nit tenen una durada d’unes 3 hores cadascuna, aproximadament. Hi haurà un servei d’autocars des d’Olot que traslladaran els participants que vulguin començar cada etapa i s’emportarà els que vulguin plegar. Els horaris es fixaran més endavant i es donaran a conèixer per la web del Centre. La sortida és a les 2 de la tarda del dissabte, 27 de gener. Sortirem puntuals i els que arribin tard a la sortida hauran d’esperar-se fins a la següent etapa. Les inscripcions es poden fer per Internet, en la web del Centre que ho haurà habilitat des del 28 de desembre. També es podran fer inscripcions presencials en el centre els últim dies i en el mateix punt de sortida. Insistim que la caminada és en règim d’acompanyament perquè l’itinerari no està marcat i cal seguir els guies. És important anar al més junts possible. Es procurarà anar a un ritme adequat per a tothom però tampoc anem de passeig. L’objectiu és fer les etapes en un temps establert per no endarrerir la següent i anar coordinats amb el transport d’autocars. Si alguna persona s'endarrereix molt, a criteri dels coordinadors de la caminada se li demanarà que no continuï en la següent etapa per no fer anar malament a la resta si no es veu amb cor de seguir el ritme. Els avituallaments són molt senzills i es procura que n’hi hagi per a tothom pel que es demana que només s’agafi el que toca per a cadascun, i, ja es podrà repetir un cop hagi passat tothom. Es recomana de portar els complements que creguen necessaris, així com aigua suficient. Recordem que cal anar amb l’equipament adequat segons el temps que fa per aquestes dades de l’any, a més de la previsió d’impermeable o protecció per a la pluja. També recordar la neces4

sitat d'una llanterna o llum frontal amb les piles carregades. Igual com cada any, donem les gràcies per avançat als ajuntaments i col·laboradors que ens ajudaran a realitzar les 24 Hores d’enguany. Esperem tenir una bona lluna plena de gener i poder gaudir de la seva lluentor.•

A C T I V I TAT

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

XVIII POCATRAÇA MEMORIAL ESTEVE SOLER Campionat de Catalunya Individual (prova única). III Edició de la Marxa Popular Sant Bernat.

Foto: Martí Pastoret

El CEO organitzarà el diumenge 11 de març de 2018, a la Vall de Núria, la XVIII edició de la Pocatraça, Memorial Esteve Soler. La gran novetat d’enguany és que el CEO ha apostat pel Campionat de Catalunya Individual després de disset edicions de participar en la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya per Parelles. Aquesta decisió ha estat motivada per dues raons: perquè d’aquesta manera ens assegurem sempre de tenir un campionat de Catalunya (el campió individual es dirimeix en una sola cursa) i perquè creiem que el futur d’aquest esport són les curses individuals. Aquesta aposta comporta un risc que només el temps dissiparà. La prova constarà de tres itineraris especialment escollits per les seves característiques alpines: A, B i C que els participants hauran de fer en funció de la categoria a la qual pertanyin.

El recorregut A, si el mal temps o les condicions de la neu no ho impedeixen, constarà de 2.100 metres de desnivell i, amb sortida des de Núria, passa pel coll de Núria, coll de Torre d’Eina, pic de Torre d’Eina, serra dels Llosers, l’Estanyol, pic d’Eina des d’on es descendirà fins a Núria. El recorregut B consta de 1.800 metres de desnivell. També passa pel coll de Núria, coll de Torre d’Eina, l’Estanyol, des d’on es remunta en direcció al coll d’Eina i d’aquí a Núria. L’itinerari C serà la 3era Marxa Popular sant Bernat, que porta aquest nom per honorar el patró dels muntanyencs i esquiadors aprofitant que la imatge del sant es troba dins el santuari de la Mare de Déu de Núria. Aquesta cursa també és individual i consta de 900 metres de desnivell i, des de Núria, es puja al coll de Núria, pic del, d’es d’on s’inicia el descens cap al santuari. La sant Bernat està pensada per tal que tots els aficionats a l’esquí de muntanya puguin gaudir d’un itinerari segur, fàcil, amb talls horaris més que suficients i aeri, la qual cosa permetrà als participants gaudir d’unes magnífiques vistes de la Pocatraça que es desenvoluparà aprop de l’itinerari escollit. També es pot aprofitar el cap de setmana per fer esquí de muntanya el dissabte, visitar el santuari de Núria (posant el cap dins l’olla o no) i encendre una espelma a sant Bernat perquè ens empari dels riscos que, a voltes, traginen les neus. Les inscripcions s’hauran de fer des de la pàgina web de la FEEC i el preu inclourà el dinar i els bitllets del cremallera. Els horaris, itineraris definitius, material necessari, descomptes del cremallera per als acompanyants, reglament de la cursa i altres informacions es poden consultar a la pàgina web del CEO. Esperem que enguany els temps ens acompanyi i que tots plegats (corredors i públic) puguem gaudir d’una bona prova d’esquí de muntanya amb els ingredients alpins tradicionals de la Pocatraça.•

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

UNA TREPITJA GARROTXA D’ÈXIT, PAU CAPELL I ÀNGELS CENTELLES NOUS CAMPIONS DE LA ULTRA DE L’ALTA GARROTXA El passat 21 i 22 d’octubre Oix va viure la consolidació de la Trepitja Garrotxa Solidària en la seva quarta edició, organitzada pel Centre Excursionista d’Olot en benefici a la Fundació Albert Bosch (Noel Alimentària), un esdeveniment solidari que definitivament es consolida dins el món de les ultres i les trails. La prova reina de la Trepitja Garrotxa és l’ultra i té una longitud de 110 quilòmetres, amb un desnivell positiu de 5.400 metres que cal fer en menys de 28 hores. Amb sortida i arribada a l’acollidora població d’Oix, el recorregut de l’ultra va permetre conèixer la subcomarca de l’Alta Garrotxa en tots els seus límits. Des de Sadernes, Sales de Llierca i Beuda al sud; per l’est les Garrotxes d’Empordà; la ratlla de França pel nord; i per l’oest, una petita part de la Vall de Camprodon. En aquesta edició es va mantenir el recorregut en sentit invers, igual que l’edició 2016 i la ITRA (International Trail Running Association) la va tornar a valorar amb la màxima puntuació: 5 punts, que molts corredors desitjaven per sumar puntuació per a la UTMB (Ultra Trail del Montblanc).

“Quan era cara avall pensava, “ara vindrà la baixada”, però aquesta era més difícil encara, no podies descansar ni un moment!” Mònica Comas

En la seva IV edició l’esdeveniment va tenir diverses opcions que es repartien al llarg del cap de setmana: Dissabte a les 7 del matí es donava el tret de sortida a

Foto: Alba Danés

l’Ultra amb 110km i un total de 100 participants. L’atleta Pau Capell va ser el gran protagonista de la quarta edició de l’Ultra Trail Trepitja Garrotxa. El corredor de San Boi de Llobregat, un dels primers espases de l’escena de les curses d’ultraresistència internacionals, va encapçalar l’ultra des dels primers compassos. Fins a Beget, quilòmetre 40 de cursa, Isaac Riera li va aguantar el ritme, però a partir d’allà Capell va pujar de revolucions i al seu pas per Coll de Boix ja li treia 20 minuts a Riera. Capell va creuar la línia de meta instal·lada a Oix amb un temps de 12 hores i 13 minuts i es va proclamar guanyador de l’Ultra Trail Trepitja Garrotxa, rebaixant el temps absolut de la prova en 1 hora 49 minuts. El de Sant Boi no va poder aspirar al títol del campionat de Catalunya perquè en aquell moment no disposava de llicència federativa (aquest 2018 ja és federat a la FEEC i soci del Centre Excursionista d’Olot), a l’arribada confessava que “la cursa ha estat molt dura, un puja baixa constant, molta pedra”. Es situava en segona posició el corredor Isaac Riera, que arribava amb 13hores i 8 minuts i s’adjudicava el títol de campió de Catalunya de curses d’ultraresistència; “He gaudit molt de la cursa. Fins a Beget hem anat junts el Pau Capell i jo. El Pau anava fort i allà m’ha

deixat enrere, i he decidit fer la meva cursa”, va comentar Riera a l’arribada a meta. En tercera posició a l’Ultra, i amb un temps de 13 hores 42 minuts, arribava el corredor Marc Solé qui esdevenia sots campió. El subcampionat de Catalunya, i tercera plaça de l’ultra, han estat per a Marc Solé, amb un temps de 13 hores 42 minuts.

“La cursa ha estat molt dura, un puja baixa constant, molta pedra”, Pau Capell En la categoria fememina Angels Centelles es proclamava guanyadora amb 16 hores i 48 minuts i també Campiona de Catalunya en la modalitat. Montserrat Sisteré va ser la subcampiona de Catalunya, amb 19 hores 9 minuts. Al tercer calaix del podi hi va pujatr Sílvia González, marcant un temps de 20 hores 27 minuts. En la categoria d’equips només tres parelles van aconseguir puntuar per campionat català. El títol del campionat de Catalunya de curses d’ultraresistència per equips se’l va endur la sòlida parella forma-

A C T I V I TAT

Foto: Alba Danés

da per Jaume Folguera i Salvador Vilalta, fent un temps de 16 hores 51 minuts. Els subcampions de Catalunya van ser David Vallverdú i Pedro Gutiérrez. La parella de Tarragona va marcar un temps de 18 hores 58 minuts. La tercera plaça va ser per als corredors locals Jordi Guitart i Ivan Martin, del CE Olot. A les 8 del matí de la mateixa plaça d’Oix sortia la distància Trail de 64km i 3000D+ que comptava amb 230 participants, un èxit de participació que portava a molts corredors de variats punts del món a desplaçar-se i visitar l’Alta Garrotxa per primera vegada. Acabar aquesta cursa dins el temps establert significava l’obtenció de 4 punts per a la reconeguda UTMB, Ultra Trail del Montblanc. En aquesta ocasió va ser el venessolà Samuel Davila qui es va emportar la victòria amb 6 hores 49 minuts

www.ceolot. cat

i va recomanan molt entusiastament la cursa i recordant la seva família a l’arribada. El va seguir Eduard Barceló amb 7 hores 18

“És fantàstica la volta, gaudeixes del paisatge i els corriols. Córrer a casa és el millor, trobar-te gent coneguda als avituallaments” diu Mila Duran minuts i en tercera posició Jaume Martí amb 7 hores 27 minuts. Amb 7 hores i 40 minuts arribava la flamant Mònica

Comas, seguida amb 8 hores i 41 minuts de Mila Duran, en tercera posició Sandra Castellanas que arribava a Oix amb 9 hores 2 minuts. Arribada la nit i al llarg de la matinada van anar degotant corredors i corredores de l’Ultra a la plaça Major d’Oix, l’últim entrava a meta 1 dia, 1 hora i 53 minuts després de la seva sortida al mateix punt. Estrenat el diumenge, a les 8 del matí sortia la Cursa de Muntanya de 22km i 1200D+ un recorregut de descoberta de l’Alta Garrotxa que arriba fins a Talaixà; el corredor més ràpid va ser Marcel Compte amb 1 hora 58 minuts, seguit de Diego Cardozo i Jonatan Mora que arrivaben amb segons de diferència a les 2 hores i 1 minut. L’arribada de les tres primeres noies va ser molt seguida, en primer lloc Imma Boada amb 2 hores i 33 minuts seguida per

A C T I V I TAT

un minut de diferència per Marta Paulino i un minut més per Natàlia Badia.

Sense l’esforç de tots els voluntaris res no seria possible. Solidaritat i voluntariat són el motor de la Trepitja Garrotxa” Paco Gil, cap de cursa Trepitja Garrotxa

Mitja hora més tard sortia la quarta i darrera de les curses Trepitja Garrotxa, es tractava de la novetat d’enguany, la cursa de 12km i 550d+, un recorregut que proposava descobrir camins i corriols per

a tots els amants de la muntanya, ja fos corrent o caminant, el límit de temps per a fer- la era de 4 hores. Aquesta cursa també era puntuable per a la 16a edició de la Copa Catalana de Curses per Muntanya FEEC, en categoria cadet. El podi de la Cursa 12km ha estat el següent: Pol Espinosa ha arribat a meta en 1 hora i 2 minuts, Salomó Guinovart en1 hora 6 minuts i Lluís Planagumà en 1 hora i 8 minuts. Jenny Arasil en 1 hora 21 minuts, Laura Boix en1 hora 22 minuts i Anna Casellas en 1 hora 28 minuts. Tots els beneficis recaptats durant la Trepitja Garrotxa es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch de Noel Alimentària, patrocinador de la prova esportiva. En breu el Centre Excursionista d’Olot farà entrega del total de diners recaptats a la fundació.

Foto: Alba Danés

Foto: Alba Danés 10

Van col·laborar a la Trepitja Garrotxa L’Ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, Turisme Garrotxa, Itinerànnia i tots els ajuntaments per on passa la Trepitja Garrotxa. Volem agrair a totes les persones voluntàries que han fet possible una nova edició de la Trepitja Garrotxa, així com empreses i entitats que ens fan costat. També un agraïment a la família Racionero per haver-nos ajudat en el transcurs de la Trepitja Garrotxa. Pots reviure la cursa a les xarxes socials: Twitter @TGarrotxa / Instagram i facebook @trepitjagarrotxa

www.ceolot.cat/trepitja trepitjagarrotxa@ceolot.cat

Foto: Galdric Mossoll

Foto: Alba Danés

A C T I V I TAT

Foto: Galdric Mossoll

Foto: Guillem Casanova

Foto: Galdric Mossoll

Foto: Guillem Casanova

Mònica Comas · Foto: Guillem Casanova

Foto: Alba Danés

www.ceolot. cat

ENTREVIS

TA per Alba Danés

ENTREVISTA A PAU CAPELL Nascut el setembre de 1991 a Sant Boi de Llobregat, Pau Capell és un dels joves atletes catalans més reconeguts en l’àmbit del trailrun, competeix des de fa quatre anys i ja suma un palmarès d’alt nivell. Des del passat desembre de 2017 el corredor d’ultra trails és soci del Centre Excursionista d’Olot, aprofitem la seva arribada a l’entitat i li fem una entrevista tot descobrint la seva relació amb la muntanya i la competició. De petit anàves d’excursió a la muntanya? La veritat és que de petit no anava a la muntanya, al contrari, amb la meva família anàvem al mar. D’adolescent tampoc no hi anava, llavors jugava a fútbol sala, el fútbol ha estat sempre un esport que m’ha apassionat. I doncs, quan vas començar a anar a la muntanya? Vaig començar a anar a la muntanya als 20 anys. Em vaig lesionar i per recuperar-me el metge em va recomanar sortir a muntanya, vaig començar a córrer per camins i corriols, és així com em vaig enganxar a la muntanya i al trailrun. En aquell moment es va despertar en mi el fet de voler descobrir nous horitzons i nous indrets, suposo que tot ha de començar a alguna generació, espero començar jo l’afició d’anar a la muntanya amb família! Què et passa pel cap i pel cor quan ets a la muntanya? Passen tantes coses que no es poden explicar en una sola resposta, hi ha dies que quan corres penses en la feina, hi ha dies que penses en la família, hi ha dies que penses en tu mateix, en el futur… Al cap i a la fi, el que ens permet la muntanya és conèixer-nos a nosaltres mateixos. Crec que el dia de demà, quan marxem d’aquest món, hem d’intentar haver arribat al màxim de coneixeça d’un mateix, crec que hem de perseguir això. La muntanya ens dóna la possibilitat de sentir-nos lliures i descobrim molts sentiments quan practiquem aquest esport, és per això que la gent s’hi enganxa tant; perquè sent. També l’estat de cansament ens porta a un nou indret que potser prèviament no havíem viscut, a les ultratrails creem una 12

Pau Capell · Foto: Guillem Casanova

fantasia dins la nostra ment, una faceta de la vida que no experimentem en el nostre dia a dia. Acostumes a fer excursions amb l’objectiu d’arribar a un cim? Entreno pels voltants de Sant Boi de Llobregat, per les muntanyes del Baix Llobregat i el Garraf, les sortides sempre em porten a algun lloc especial. No ha de ser un cim, pot ser una creu, alguna pedra especial o algun lloc on m’he pogut asseure, estar tranquil, escoltant,.. A la llarga són llocs que quan hi tornes et retornen els sentiments viscuts. Però com a punt especial aprop de casa meva hi ha Sant Jeroni, el cim culminant de Montserrat, una muntanya màgica que et permet entrenar de manera exigent, amb recorreguts per a tots els nivells, és una muntanya molt xula per descobrir! Si desconnectes uns dies tries mar o muntanya? Trio muntanya al 100%, m’encanta, és on em relaxo, on m’entreno tranquil·lament, el mar també m’agrada molt, però la muntanya per mi és única. Valores i t'interesses pel territori que corres? Sí, sóc un apassionat de conèixer la zona on corro, intento dormir-hi com a mínim una nit i conèixer la seva cultura, les muntanyes que hi ha, el com i perquè es va crear la població al territori i la seva gas-

tronomia també, per mi és molt important. A més a més, quan vaig a un nou lloc sempre en busco informació tècnica, perquè la muntanya és molt bonica però ens l’hem de conèixer bé per poder-hi anar amb seguretat. Quan vas decidir entrar al món de la competició? Sempre he estat una persona molt competitiva, tant al futbol com a les cartes, sempre m’ha agradat molt competir i no vull perdre mai! Ara farà 5 anys que vaig començar a córrer per recuperar-me d’una lesió però a nivell professional vaig començar a competir fa 3 anys. Al final, però, la muntanya t’ensenya que la competició és una cosa molt puntual i que el que realment importa és el dia a dia, el fet de sortir i gaudir. Evidentment a cada entrenament ens exigim el màxim però cal gaudir i al final la competició ens serveix per saber si les coses es van fent bé o si cal millorar en algun aspecte en concret. Quin és el teu terreny preferit per córrer? Montserrat, és la muntanya més alta que tinc a prop de casa, però m’agraden molt les zones pirinenques, exigents i amb pujades importants com les del Ripollès. A més a més, tinc la sort de poder entrenar força per Andorra, on em deixen una caseta. És un país especial on la muntanya t’envolta i has d’estar preparat per sortir-hi

ENTREVIS

a entrenar, muntanyes exigents i molt boniques. Com valores a nivell esportiu aquests últims anys de competició? La veritat és que sorprenents. Fa cinc anys no m’esperava córrer, tampoc m’esperava començar l’etapa de competició guanyant el campionat de Catalunya i el d’Espanya més tard, fent podi al Campionat Mundial i el 2017 acabant en la segona posició del Campionat Mundial! Tot ha anat molt ràpid. Però tot ha anat tan ràpid perquè m’he pogut envoltar de gent important per a mi i que m’ha ajudat molt: des de la meva família fins a l’entrenadora, la nutricionista, tots, tots tenen la seva importància, i al final tot s’engloba; sóc un apassionat d’aquest esport, m’agrada molt. Sí, és sorprenent, tot ha anat tot molt ràpid, però quan estimes el que tens és molt més fàcil el fet de sacrificar hores per entrenar-se com és el meu cas. No puc viure sense córrer. Com és el el dia d’una cursa? Tres dies abans d’una cursa ja estic al 100% pensant-hi, sobretot en temes de nutrició em preparo bastant bé. Arribo molt ben hidratat i preparat per l’esforç físic d’una ultratrail. A nivell psicològic una cosa que mai no m’ha agradat és el fet de discutir, intento que la setmana prèvia a la competició sigui una setmana tranquil·la sense problemes i que la ment pugui estar lliure, sense preocupacions. La meva família és la meva assistència i la Marta, la meva parella, és la part més important que tinc al meu voltant, ella és qui m’ho prepara tot abans d’una cursa, des de revisar la motxilla de competició, els avituallaments,… Em llevo un parell d’hores abans de la cursa, sopo en el cas que surti de nit i m’estiro al llit l’hora abans. Si surto al matí com el cas de la Trepitja Garrotxa, esmorzo i durant l’hora prèvia estic tranquil sense pressions, amb música calmada per no sortir gaire entusiasmat! Competint segueixo el planning de l’entrenament: l’avituallament en cursa que els dissenya l’Anna Grífols, el ritme de carrera que el marca la Laia Díez i la part psicològica que la porta la Marta. Jo només em dedico a córrer i tinc un equip brutal al coswww.ceolot. cat

Foto: Galdric Mossoll

tat, cadascú fa la seva feina per ajudar-me i ho fan súper bé perquè tot tiri endavant. El post cursa s’ha de celebrar sempre, sempre! Estem parlant de curses llargues que es pateix i es gaudeix per tant 24 hores després d’acabar una cursa s’ha de celebrar molt, menjar lliurement sense preocupacions. Passades unes hores es fa una dieta per recuperar, cal menjar molt bé al post carrera i hidratar-se molt amb aigua perquè el cos pugui expulsar les toxines que s’han generat.•

Pau Capell va participar a la primera edició de la Trepitja Garrotxa Solidària l’any 2014 en la Trail de 64km estrenant la línia d’arribada, quatre anys més tard, aquest 2017, va córrer l'Ultra de 110km enduent-se de nou una primera posició al podi.

Foto: Alba Danés 13

secció

A M U N TA N Y

FEBRER 2018 Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

5 6 12 13 19 20 26 27

1 2 3 4 7 8 9 10 11 14 15 16 17 18 21 22 23 24 25 28

MES DE GENER

MES DE FEBRER

 Dia 7: Torronada a la torre del Mir Itinerari: Coll d’Ares, pla d’en Xanau, torre del Mir i tornada a coll d’Ares Hores de marxa efectiva: 3 (matinal) Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordina: Colla Garrotxa Nota: a l’hora d’esmorzar hi haurà torrons i cava al preu de 5 €

 Dia 4: Col·laboració del CEO amb el GECA, el CNO i Terra de Volcans a la 4a Run4Càncer Curses o caminades de 10 i 5 Km. Inscripcions a partir de les 9 del matí a la sortida del recinte Firal o bé a www.oncolligagirona.cat Nota: hi haurà esmorzar per a tots els participants

 Dissabte 13: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (VI) De Sadernes al Torn. Itinerari: Pont de Plansarenes, pont de Llierca, Tortellà, Argelaguer, santuari del Guilar, La Miana, coll de Canyelles, El Torn. Hores de marxa efectiva: 6 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Guiatge i coordinació: l’equip habitual.  Dia 21: Sortida Alta Garrotxa Itinerari: Sadernes, cova 120, torrent del Serradell, Bistoltes, sant Grau d’Entreperes, can Pentinet i Sadernes Hores de marxa efectiva: 4 i mitja. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinadors: Josep Genoher i Lluís Planagumà. Nota: hi haurà dinar de costum.  Dies 27 i 28: XXXVI 24 Hores a Muntanya Veieu l’apartat corresponent (pàg. 4).

Fontcoberta (15-X-17) 14

GENER 2018 Dl

 Dissabte 10: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (VII) Del Torn a Canet d’Adri. Itinerari: El Torn, santuari del Collell, els Crous, Falgons, Can Baldirot, collet de Portelles, roca Plana de Golany, coll Saposa, riera de Rocacorba, Canet d’Adri. Hores de marxa efectiva: 7. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Guiatge: Ramon Feixas. Coordinadors: l’equip habitual.  Dia 18: Aplec de Sant Valentí Itinerari: Olot, Sant Valentí, Olot. Hores de marxa efectiva: 2 i mitja (matinal). Hora i lloc de sortida: a les 2/4 de 9 del local del CEO o a les 9 de l'aparcament de l’Aldi. Organitzador: Centre Excursionista d'Olot. Nota: Hi haurà xocolatada per a tothom a partir de 2/4 de 10.  Dia 25: Sortida a la Costa Brava. Itinerari: Cadaqués, far de Cala Nans, Sa Planassa, mas d’en Baltre i Cadaqués Hores de marxa efectiva: 3 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinadors: Lluís Planagumà i Josep Genoher. Nota: possibilitat de dinar de costum.

Puig de Cubell (29-X-17)

secció

ABRIL 2018

MARÇ 2018 Dl

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

M U N TA N Y

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

MES DE MARÇ

MES D'ABRIL

 Dia 4: Sant Fruitós d’Ossinyà Itinerari: Hotel d’Ossinyà, Creu d’Hortós, pi de Sant Josep, Sant Esteve de Briolf, Mare de Déu de Loreto, castell de Roca, can Jofre i Ossinyà. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pere Rifà

 Dia 8: Riells del Fai Itinerari: Riells, parc Usart, Sant Martí Xic, Balma d’en Xec, Soler del Bertí, Paller del Boi i Riells. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja. Lloc i hora de sortida: a 2/4 de 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Lluís Avellana amb la col·laboració de GEBRACB.

 Dissabte 10: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (VIII) De Canet d’Adri al Pasteral. Itinerari: Canet d’Adri, els Quatre Camins, santuari de Santa Afra, Sant Grau, Bonmatí, Sant Julià de Llor, aiguabarreig TerBrugent, El Pasteral. Hores de marxa efectiva: 6 i quart. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Guiatge: Ramon Feixas. Coordinadors: l’equip habitual.  Dia 18: Sortida a les Gavarres Itinerari: Naixement del riu Daró i riera de Verneda. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum o a 2/4 de 9 a la benzinera de Cassà de la Selva. Coordinador: Eloi Madrià. Nota: En acabar l’excursió, per a tothom qui ho vulgui, ens quedarem a dinar al restaurant dels Metges.

Piló de Belmaig (11-XI-17)

 Dia 25: Marxa popular del Bosc de Tosca Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 del local social del Bosc de Tosca.  Divendres 30: (Divendres Sant) Camí de l’exili Itinerari: Prats de Molló, plaça del Firal, pont sobre el Canidell, pla d’Espinàs, Santa Margarida de Coll d’Ares, coll d’Ares, coll Prugent, pla dels Bous, pont de can Fumat i Molló. Hores de marxa efectiva: 5. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: David Ortiz. Nota: sortida conjunta amb el GECA i el CE Llagostera. Cal apuntar-se amb temps al CEO, per les places de bus i places pel restaurant.

Coll de Malrem (4-XI-17) www.ceolot. cat

Garraf (19-XI-17)

Santa Bàrbara de Pruneres (26-XI-17) 15

A B I B LdIeOmTuEnCt a n y a VOLEM QUE SEMPRE ANEU D’EXCURSIÓ BEN INFORMATS I PREPARATS! Per això hem adquirit diverses guies d’itineraris i mapes de la Garrotxa, de les comarques veïnes o d’entorns de Catalunya coneguts, que poc a poc anirem ampliant. No només us serveixen de suport per resseguir els itineraris que us proposen, sinó per agafar més idees i descobrir nous paisatges. Combineu-les sempre amb altres mapes, recursos i informacions actualitzades.

Guies d'excursions Planifica bé les teves rutes amb les millors guies de muntanya

Cartografia

Tot això i més a: www.ceolot.cat/biblioteca

Biblioteca d e

m u n t a n y a

RECORDA...

Servei de préstec per a socis

Servei de consulta

• 3 llibres i mapes • Durant 15 dies

Accés a la sala de lectura per consultar el fons (prèvia sol·licitud).

I N FO R M A C

LA SALA

IONS

De dilluns a dissabte de 19 a 21 h

Febrer de 2018 Exposició ABANS D'OLOT 1960-1990 Fotografies antigues d'Olot

Organitza: Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) + info www.ceolot.cat

RECORDEU AQUESTA DATA: 22 D'ABRIL DE 2018

XLI EMBARDISSADA

La organització de l'Embardissada ja estem treballant per la propera edició d'aquesta marxa tan esperada entre els excursionistes de la comarca i arreu. Com sempre ens mourem pels entorns de l'Alta Garrotxa i enguany la sortida i arribada la tenim prevista a Sant Pau de Segúries. Mentre anem cercant i provant camins i corriols ja estem preparant el llibret digital on es recollirà la història, la fauna i la flora d'aquests paratges tan especials. La data de la XLI Embardissada és el diumenge 22 d'abril de 2018 i a mitjans de març obrirem inscripcions. En breu trobareu tota la informació al web www.ceolot.cat i seguint l'etiqueta #Embardissada2018

Mentrestant a la redacció del butlletí A la Lissi li encanta la secció mainada del butlletí del Centre Excursionista d'Olot. www.ceolot. cat

MOTS TS ENCREUA 1

per Teresa de Fortuny

3 4

•

6 7

•

11 12 13

•

• •

Horitzontals 1. Nom de certa cursa de muntanya (quatre paraules que s’allarguen fins al 3r quadret de la 14 vertical). 2. Especialista en urologia. Del revés, ens desagrada si és de fetge de bacallà. Del revés, s’ajusta a. 3. Juvenil. Camp d’herba.

Verticals 1. Nom d’una altra cursa de muntanya (quatre paraules). 2. Part de la medecina que s’ocupa de l’aparell urinari. Porta que tanca una obertura al sostre. 3. Obligació del pagès emfiteuta de fer certs treballs en benefici del senyor. Relatius a la forma de parlar que consisteix a dir una cosa de manera

• •

•

• •

•

• •

• • •

•

• •

• • •

4. Permet volar als ocells. Arbust de flors blavoses. Vent que aixeca la neu. 5. Aptitud. Preposició de lloc. Del revés, titani. Relatiu al fill. 6. Sacsejats. Arbre de l’Europa humida. 7. De bon aire (femení). Símbol de l’erbi. Mesquí. 8. Del revés, galleda per treure aigua del pou. Rims.

9. Amper. De neu. Barri del Masnou. Amper. 10. Del revés, mamelles. Contemplàvem. 11. Del revés, segella una carta. Eructe. Qui el fa, presum de forma rídicula. 12. Deixa anar un cable de l’aparell d’una nau. Au amb un fetge molt valorat. Ésser. 13. Del revés, símbol del plu-

toni. Allò que obstrueix un conducte. Mosca de la son. 14. Localitat d’on era en Tartarí, el personatge de Daudet. Nom de dona.

que s’entengui el contrari. Símbol de la resistència elèctrica. 4. Quan ens falla, ens costa de respirar. Del revés, guisat amb el cap i els peus de vedella o porc. Símbol de l’amper. 5. Si la tenim als ulls, no hi veiem clar. La carta guanyadora de la baralla. Cinc. Amplis. 6. Faria anar amb rapidesa.

Símbol de l’actini. 7. Iode. Imprescindibles per obtenir escons. Oxigen. El que defuig el treball. 8. Del revés, ranc. Del revés, que es pot usar sense cap molèstia. 9. Producte de l’hort molt usat a la cuina. Crueltat. 10. Nota musical. Tret. Déu romà de la llar. Està bé de salut. 11. Est. En química, propietat

d’un àtom per la qual existeix una separació estable de les càrregues positives i negatives. 12. Nom d’una tercera cursa de muntanya (dues paraules). 13. Maregis el cervell. Natural de la ciutat d’Efes. 14. Vegeu la 1 horitzontal. Del revés, article determinat masculí. Estimares. •

Foto: Galdric Mossoll

Una bona representació de membres del grup de corredors de muntanya del CEO van participar a la Trepitja Garrotxa del passat octubre a l’Alta Garrotxa. L’Ultra va ser cursada per Ivan Martín, Xevi Pérez, Montserrat Sisteré i Jordi Guitart. Van participar a la Trail Albert Planas, Juanma Tavares, Aleix Planas i Daniel Revidiero. La Cursa de 22km va ser la que va comptar amb més corredors del centre amb Montse Badosa, Miquel Forés, Carlos Gómez, Xavier Dimé, Eudald Planella, David Torres, Bàrbara Badosa i Lluís Planagumà.• Foto: Guillem Casanova

Foto: Guillem Casanova

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el 'hashtag' #CMCeolot

Nota Al darrer butlletí vàrem donar-vos la informació de la corredora del CMCEOlot Montserrat Sisteré poc detallada; aprofitem per recordar les seves curses d’estiu i ho fem amb les seves pròpies paraules: “Buff Epic trail d’Aigüestortes de 105 km amb +7700, finisher i neutralitzats per mala meteo a Espot, una mala experiència per la mala organització i "trampes en el podi final”. 5 dones, 1 abandó i podi manipulat, al final, mal regust de boca. Gran Raid de Pirineés 220 kms i 13000 positius, tallats a 183 km per mala meteo, finisher en 56.15 h pos. final 10 dona i 239 general.”

www.ceolot. cat

secció

MAINADA

FESTA DE MAINADA!

I després d’un estiu sense trobar-nos... per fi va arribar el gran dia. L’inici de la temporada amb la més esperada Festa de Mainada. Tot va començar amb un dia un xic ennuvolat, però que no ens va espantar i ben decidits vam començar a prendre una boníssima coca amb xocolata desfeta. Un cop amb l’estómac ple i les piles carregades, vam fer camí cap al volcà Pujalós. Tot seguint la greda, vam anar descobrint petits racons de Batet, fins arribar vora el volcà Croscat, on vam fer una bonica foto de grup. Seguidament, vam seguir la carretera una estoneta fins arribar altre cop a les pistes. Allà ens esperava una brutal gimcana apta per a tots aquells que tinguessin ganes de córrer, cridar, embrutar-se i sobretot, passar-s’ho bé! De seguida vam començar a veure un panorama on regnava la felicitat i “l’empastifamenta”. I on alguns va semblar que retornaven a la seva infantesa, amb una motivació no menys gran que la dels nens i nenes. Cal dir però que vam tenir molta feina a netejar-nos... he,he,he! Ja per acabar una bona diada ens vam asseure en una gran rotllana i vam gaudir conjuntament d’un bon dinar que va finalitzar amb unes postres compartides i un xic de guitarreta fins que, vistos els núvols que s’acostaven, vam anar retirant cap a casa a descansar una mica, amb un gran somriure als llavis, després de la gran diada conjunta.

minimenuts! Hoooolaaaa Minimenuuuts! Quin principi de temporada més mogudet! Tot seguit, fem un petit recordatori de com han anat les excursions d’aquests dos primers mesos.

La Salut - Roques Encantades - Coll de Condreu 29 d’octubre de 2017 El passat dissabte 27 d'octubre, els minimenuts vam emprendre una nova etapa en la nostra petita aventura. Eren poc minuts més tard de les vuit del matí quan un grup de cotxes s'enfilava cap al Santuari de la Salut. Com petites gotes, ens vam començar a reunir davant d'aquell vell monestir. Preparant algun que altre joc de coneixença i mentre naixia un bonic grup, que esperem que es vagi formant durant molts anys, alguns dels noiets i noietes ja preguntaven per aquell lloc misteriós on ens volíem endinsar: les Roques Encantades. Un sol lluent ens emmarcava un paisatge muntanyenc del poblet de Sant Feliu just abans que emprenguéssim el camí bosc endins. Sense gaire dificultat i amb una energia més viva de la que ens podíem esperar, vam recórrer una pujada tranquil·la seguint les zigazagues que el camí ens anava dibuixant. Quan ja portàvem una estoneta caminant, i l’hora d'esmorzar es feia pròxima, vam

Visites a hores concertades - Sense esperes! Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

Entra al web: www.viatgespirineus.cat i tria el teu hotel… et sorprendran els baixos preus!

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos! CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

www.ceolot. cat

VENDA i REPARACIÃ&#x201C; DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

SERVEI A DOMICILI

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat www.ceolot. cat

bicistarres@telefonica.net

secció

MAINADA

arribar en una zona verda que envoltava el nostre camí de terra. El que havia de ser una petita pausa per menjar una mica, es va acabar allargant fins a convertir-se en una primera connexió entre la mainada. Va arribar el moment de treure'ns alguna melodia de la boca. Un cop tinguérem el batejat «guitalele» preparat i els cançoners en mà, vam començar a recordar (o conèixer) noves cançons. Sempre amb la benvinguda sorpresa d'algun ciclista despistat que travessava el camí. Però, encara que a tots ens agradi molt la música, el nostre objectiu era conèixer aquella terra que trepitjàvem. Així doncs, dinou motxilles a l'esquena després, vam tornar-nos a posar en marxar. Una filera d'arbres ens donava la benvinguda a l'entrada d'aquell petit bosc. El nostre caminar emprenyava els pilons de fulles que descansaven en aquells puja-i-baixes de camins. Els mateixos camins que ja deixaven entreveure alguna que altra pedra majestuosa color maragda. Finalment arribàrem a les Roques Encantades. Aquell paratge, acompanyat d'uns relats de màgiques bèsties, ens mostrava els terrenys més autèntics de la nostra estimada Garrotxa. I quin millor moment que anar-hi en plena tardor? Entre corredisses, les històries van quedar penjades a l'aire i prematurament substituïdes per la descoberta d'aquell espai, a ulls dels infants, feréstec i desconegut. Per als que no hagueu visitat mai aquest indret, sabreu la màgia que desprèn l'espai. En els seus ulls envoltats pel tel de la innocència, el món que els envoltava semblava tret directament d'un conte de fades. Després d'un bon descans, vam retornar a l'acció. El sol començava a apuntar cap al centre del dia i la gana se'ns enfilava per la panxa. Encara vam seguir un tros de camí envoltat d'arbres fins arribar a uns prats amples i d'herba curta. Amb l'entrepà a les dents vam poder apreciar les vistes que s'observaven altre cop des de l'exterior del bosc. Ja quedava poc per acabar la nostra primera excursió de descoberta. Aquesta que ens va acabar portant fins al Coll de Condreu. Això sí, sempre acompanyats de rialles i amb la motxilla a l'esquena. Aquest va ser l'inici, esperem, d'una molt gran aventura!

gana feia estoneta que protestava, així que vam decidir esmorzar sota l’escalfor i la llum del sol per agafar energia. Tot seguit, vam jugar una miqueta amb l’aigua del riu i vam fer algun joc tots junts. Ben aviat vam tornar a agafar les motxilles i vam seguir el camí cap a l’Àrea Recreativa dels Pins per dinar. I és que vam procurar menjar molt ràpid perquè no tocava gens el sol i les mans ens estaven quedant glaçades! Així doncs, just havent dinat vam acabar d’arribar fins al poble de Sant Privat on vam tenir temps de jugar i descobrir petits raconets de la plaça. Com us agrada fer trapelleries!

Sant Privat d’en Bas - Salt del Sallent - Sant Privat d’en Bas 18 novembre de 2017 De mica en mica, els Minimenuts anem coneixent el fantàstic entorn que ens envolta! La segona excursió de la temporada ens va conduir per un dels racons més magnífics de la comarca: el Salt del Sallent, tot i que no vam poder gaudir del salt, ja que no hi baixava gaire aigua. Brr…. feia moltíssim fred, però com que som uns valents, ens vam posar els guants i gorros i cap amunt que fa pujada! Després d’algunes parades i bufets de seguida vam ser a mitja pujada i el camí seguia. Teníem dues opcions: o passar per un petit pont penjant o per uns còdols travessant el riu. I què vau decidir, petits Minimenuts aventurers? Travessar el riu pel pont! Ja faltava poc per coronar el cim més alt de l’excursió i en un tres i no res vam arribar a dalt. Mmmm...la www.ceolot. cat

minimenuts i menuts! Colònies al Molí de la Riera (Sant Pere de Torelló) 25 i 26 de novembre Ja vénen! Prepareu la “purpurina”, que no faltin els malabars, però sobretot amanim-ho de diversió i alegria! Senyores i senyors, «El circ dels somriures» ja és aquí! I és que els passats 25 i 26 de novembre, els grups de Menuts i Minimenuts ens vam endinsar en una aventura plena de colors, llum i màgia. No passaven gaires minuts de les nou del matí, quan el Molí de la Riera va començar a rebre una pila de nens, tots ells amb la 21

secció

MAINADA

promesa d'un nou circ per descobrir. Ja en aquella primera benvinguda vam poder conèixer dos personatges que ens acompanyarien al llarg de la història: la Sanguinbalti i el senyor alcalde. Les petites disputes empeses entre ells dos i les intencions de mediació de «la presentadora» ens van portar a fer una petita descoberta de l'entorn. Una excursió ben inclinada amb motxilla en mà i cançons als pulmons. Retornàrem a la nostra història després que el sol deixés de mossegar, a primera hora de la tarda. Nous personatges ens van acollir de nou a la casa, tots ells amb les seves experiències i ganes de formar un gran circ. Les ganes de l'espectacle se'ns van filtrar per les mans i la cara. A poc a poc aquella voluntat va ser nostra, volíem ser el circ. Només ens faltava transmetre aquesta voluntat al senyor alcalde. La descoberta sobre aquest nou món es va perpetuar fins a la foscor de la nit. Les estrelles ens van venir a veure i ens van guiar a través del camí del riu demostrant-nos que aquesta màgia no desapareixia després de la llum del dia. Tot i que tantes emocions necessitaven ser digerides i, després de la música acompanyada pel tímid so d’unes guitarres, la son ens va anar envaint lentament. Amb la renovació de les nostres forces, el dia ens va saludar de nou. Una bona notícia ens va fer somiar altre cop: faltava poc per poder convèncer l'alcalde. Però abans els nens havien de fer despertar la passió per l'espectacle que de ben segur aquell vell

home tenia amagat en alguna part del seu cos. I així va ser. La resta del matí va transcórrer entre activitats i jocs d'autèntics acròbates, “hoolahoperos” i maquillatge. I el toc final d'aquell gran pastís: aquella il·lusió que transmetíem va acabar convencent l'alcalde per deixar l'espai a la Sanguinbalti i als seus amics. De ben segur que aquesta experiència la guardarem dins nostre durant molt temps!

menuts! ON THE TOP OF THE WORLD 28 d’octubre

fer el cim!!!!! Quines vistes tan boniques I quins colors de tardor... Vàrem baixar a mig camí per dinar, ja que dinar al cim era una mica perillós. Estàvem al mig d'una fageda, era molt màgic. Una vegada ben esgotats de jugar, saltar i ballar vàrem refer el camí de tornada a la collada de Bracons on ens esperaven els pares i mares. Hola menuts i menudes! Com esteu? Us en recordeu de la primer sortida de la temporada? Buff! Vàrem començar molt "on the top" vàrem anar al Pugisacalm (1.512 m). Tot va començar quan els pares ens varen deixar a la collada de Bracons, vam començar la ruta amb una forta pujada, però com diuen a Kenya "pole pole" que vol dir a poc a poc, i així ho vàrem fer, a poc a poc vàrem anar pujant a cim. A mig camí, a la Font Tornadissa, vàrem fer una parada tècnica per esmorzar i jugar (curses, cabanyes, jocs de coneixença). Després de la parada, vàrem seguir amb el nostre objectiu de fer el cim. I, pares i mares, vàrem 22

SORT DE LA FLOR ROMANIAL 18 de novembre Menuts i menudes ens vam aixecar disposats a pujar a Sant Miquel del Mont. Calia activar els cossos ja que sortíem a peu des del Recinte Firal. És per això que vam fer alguna dansa. I som-hi cap a l’Hostal del Sol, no per esmorzar, sinó per anar a buscar el camí que ens portaria al nostre destí. Abans d’arribar-hi, però, calia fer parada per esmorzar. I ves per on, al costat del castell hi havia un molt bon lloc. Era el lloc perfecte per conèixer la història misteriosa que s’ama-

secció

MAINADA

gava darrere el castell… Sort de la flor romanial! Després d’investigar i jugar pels voltants vam tornar a emprendre el camí fins arribar al cim de Sant Miquel del Mont (792’6m). Vam compartir cim amb un grup d’excursionistes amb experiència, que, en veure’ns van recordar amb nostàlgia les sortides que feien amb els nens… Després de dinar hi va haver cantades, i el grup d’excursionistes es va acomiadar de nosaltres afegint-se al Puff, era un drac màgic... També hi va haver jocs de mans i cabanyes, fins que, els voltants de la capella d’estil romànic de Sant Miquel del Mont es van acabar convertint en un gimnàs amb peses naturals, a la inauguració del qual els monitors i monitores vam ser convidats. I després d’haver exercitat ja era hora de començar a baixar fins arribar a Olot. La tornada també va ser divertida. Ens vam convertir en animadors d’una cursa d e cotxes antics que anaven passant. Amb cants diversos vam acabar arribant altra vegada al Recinte Firal.

petits! Serra del Corb 29 d’octubre

El 28 d’octubre vam fer la primera sortida de la temporada de Petits. Què, us en recordeu? A les 8 del matí ens vam reunir al pavelló firal i després d’haver fet cotxes vam anar al punt d’inici de l’excursió. Allà vam fer una breu presentació ja que hi havia unes quantes cares noves i vam enfilar camí cap a Xenacs. El camí pujava fort però com que tots veníem amb moltes ganes no va costar gaire arribar fins a dalt. En arribar vam posar-nos a esmorzar que hi havia gana. Però abans vam cantar la cançó que cantem al CEO abans de cada àpat, així els que no la coneixíeu vau poder-la aprendre. Amb les piles carregades, mentre uns jugaven, els altres descobrien els racons de la zona... vam començar a aprendre a situar-nos amb un mapa de l’excursió. Llavors vam continuar el camí fins al Puig Rodó, on vam fer una petita parada per contemplar les meravelloses vistes i explicar les normes bàsiques. Vam caminar una estona més fins a arribar a Sant Martí del Corb on vam dinar. En acabar, vam fer algun joc de coneixença que va ser d’allò més divertit. I finalment vam seguir la ruta fins arribar al Caprabo on els pares i mares ens esperaven per tornar. Quina gran excursió d’inici que va ser!!

Santa Magdalena de Maià 18 de novembre

Els petits vam tornar a sortir d’excursió amb moltíssimes ganes. Després d’una primera excursió teníem ganes d’aventures abans de les super-colònies. Un cop més, vàrem agafar les motxilles i ens vam calçar les botes per descobrir un nou indret. Aquesta vegada el nostre objectiu va ser Santa Magdalena de Maià. Com sempre, sortim a les 8 del matí al pavelló firal i ens encabim dins els cotxes de tots els pares disposats a portar-nos fins al nostre punt d’inici. Comencem a caminar i no tardem a trobar-nos un gos, que serà el nostre primer company de ruta! El primer, sí... però no pas l’últim! Cavalls, gossos i molts altres animals van fer-nos més amena la pujada i ens van deixar records molt divertits que de ben segur que no oblidarem! Un cop a dalt dinem, fem moltes fotos genials i algun joc. La baixada passa ràpid i de seguida ens trobem al punt d’inici, on ens estan esperant una colla de pares preparats per carregar-nos als cotxes! Ha estat un gran dia ple d’anècdotes que no podem esperar per explicar! Amb un bon record i amb ganes de la pròxima ens despedim. Ara toca descansar!

www.ceolot. cat

secció

MAINADA

petits i mitjans!

Cova del Bisbe i Cova dels Ermitons 28 de novembre Mitjaaaaaans! Us en recordeu de la primera excursió de la temporada? Eren les 9 del matí i ja estàvem dins el riu... Vam començar l’excursió al passallís d’abans d’arribar a l’Hostal de Sadernes. Des d’allà fins al 3r pàrquing vam caminar, grimpar, saltar per dins l’engorjat riu de Sadernes! Semblava un altre planeta. Tots ens pensàvem que no hi havia aigua però... alguna basseta quedava i com que no podíem sortir del riu per culpa de les verticals parets vam fer el que vam poder. Algun peu vam sucar! Un cop vam arribar al 3r pàrquing vam esmorzar i amb les piles recarregades amunt que fa pujada! Com es notava que veníem de l’estiu, les cames no tiraven i el cul ens pesava però al final vam arribar a la majestuosa Cova del Bisbe. Des d’allà vam poder veure un paisatge poc comú de la vall de Sadernes i després de jugar una miqueta vam tornar a pujar, aquest cop cap a la Cova dels Ermitons més modesta que la del Bisbe però igual o més interessant. Ens la vam trobar tancada perquè hi feien extraccions arqueològiques, tot i que no vam veure ningú... Ens trobàvem amb la baixada més empinada que hem fet mai, i penjant-nos pels arbres com micos vam ser a baix amb un tres i no res. Un cop vam ser a la pista vam devorar les carmanyoles i entrepans. Des d’allà fins a Sadernes ja només quedava pla. Una primera sortida per escalfar motors per al que vidria...

Bassegoda 18 de novembre La segona sortida de la temporada va ser el Bassegoda! Els papes i mames ens van portar fins a Ca n’Agustí de Riu, i a partir

d’allà ens vam començar a enfilar amunt, amunt! A mig matí ens vam parar a esmorzar a mig del camí just abans de la pujada final. A poc a poc vàrem començar a fer la pujada final sota al sol, vam aprofitar per fer una foto de grup i vam poder gaudir del magnífic paisatge de l'Alta Garrotxa. Un cop acabada la dura pujada, alguns es van animar i van pujar fins al fals cim, mentre que els altres vam començar a fer via cap al cim. Després de fer una mica de cabres i grimpar vam arribar a dalt! I quina vista! Es veia des de França fins al golf de Roses. Vam dinar tranquil·lament i després mentre uns jugaven els altres fèiem sobretaula. Cap allà a les 3, vàrem decidir començar a baixar ja que teníem una llarga tartera per endavant. Entre salts, relliscades, algunes embardissades i rialles vam arribar, altra vegada, a Ca n’Agustí, on els papes i mames ja ens esperaven!

Lladres camuflats 25 i 26 de novembre Recordeu les colònies del primer trimestre? Vam ser els millors detectius de la comarca! Petits i mitjans vam ser contractats per la policia secreta de Güent per trobar un lladre molt perillós. Tots junts v a m desenvolupar els nostres "skills" per treure l'entrellat d'aquest misteri. Just després d'arribar a la casa vam posar-nos les motxilles a l'esquena i vam començar l'excursió fins al santuari de Montgrony. Uff, feia molta pujada! Després d'una baixada molt ràpida ens vam instal·lar a la casa i van començar els nostres entrenaments. Els agents ens tenien preparades unes proves que ens ajudarien a ser més ràpids, més hàbils i més forts. Després de sopar va començar l'acció, el moment de posar en pràctica tot allò en que em havíem entrenat a la tarda. En petits grups d'investigació vam desxifrar uns missatges clau que ens havien arribat dins unes caixes blindades! Finalment vàrem rebre un video d'en Marçal que ens demanava ajuda! Després d'un intent fallit d'atrapar el lladre vam decidir deixar-ho per l'endemà i ens vam relaxar amb una vetllada de guitarres. El matí següent, després d'agafar forces amb un bon esmorzar vam resoldre una gimcana i vam descobrir que el lladre que haviem estat buscant era en Marçal, ens havia estat enganyant! Els pares ens van venir a buscar després de dinar i entre abraçades i “fins aviat” ens vam despedir d'un gran cap de setmana.

secció

MAINADA grans! Sadernes - Coll de Jou - Bauma del Corneta - Coll de Terres - Grau Sadidorta - Sadernes 21 d'octubre (COMPARTIDA AMB JOVES) El dissabte 21 d'octubre del 2017 iniciàvem oficialment la temporada de sortides a la secció de mainada i el nostre grup, els GRANS, ens disposàvem a posar-hi moltes ganes. Ganes de demostrar que som grans a muntanya. Què vol dir ser grans a muntanya? Doncs vol dir començar a dominar-la de veritat: conèixer el país, valorar-lo pel que és: terra, pedra, aigua i aire; tota la força que té molt abans que les persones la trepitgem, entendre que és nostra perquè ens permet accedir-hi i entendre perquè l'hem de respectar de la mateixa manera que ella ens respecta a nosaltres. Per altra banda, orientar-nos: amb mapa, gps, seguir els camins, on som, on anem, com hi arribem, quins noms aprenem, d'on vénen, fer-ne memòria. I finalment: fer-nos créixer com a grup, com a persones grans, que ens entenem, que ens ajudem, que riem de nosaltres i posem les coses fàcils als altres, que hem d'anar tots a l'una pensant tan diferent com vulguem. Això és ser grans a muntanya.

Vam començar a posar en pràctica tot això pujant al Ferran per un camí totalment desconegut i des de Sadernes, camp base de l'Alta Garrotxa. Però... sorpresa! No érem els únics grans, n'hi havia de més, encara. Qui? Doncs el grup de joves, que eren tan pocs, que vam decidir compartir la mateixa ruta, fer pinya, i descobrir junts la Bauma del Corneta, objectiu d'aquell dia. L'aventura no es va fer esperar: pujar Coll de Jou des de Sadernes ja és en sí rocambolesc. Una transició entre valls i la riera del Llierca que et porta a Oix, un puja i baixa de “cuidadu!” Tot plegat per esmorzar ja a baix al riu, on la màgia de l'Alta Garrotxa ja et comença a impregnar la pell, lluny i a prop de la riera de Sant Aniol on ben segur trobaràs desenes de visitants, aquí no hi ha ningú! Amb més energia, ja vam començar la pujada cap a la Bauma del Corneta, camí molt dret però marcat, a la mateixa falda del Ferran. L'arribada a la Bauma ens va fer bufar d'allò més. Una bauma que, com indica el seu nom, BAUMA, està totalment exposada al cingle i no entra gaire endins a la roca. Preciosa! El camí que seguia també ho era, però potser amb molta ironia, ja que sembla que fa anys i panys que ningú no l'estassa. Feia temps que no passàvem per un camí en tan mal estat. Cal reivindicar-ho, recuperar-lo! La pujada fins al Coll de www.ceolot. cat

Terres, separador de les valls de Sadernes i Escales, va ser dura. Tan dura, que el temps va volar, i aquell dia havíem de ser a primera hora de la tarda a Sadernes per muntar el control de la Trepitja Garrotxa. No podíem pujar el Ferran. Havíem de baixar fent drecera, i quina drecera hi ha de Coll de Terres fins la Pista de Sant Aniol? Ni més ni menys que el Grau Sadidorta. No apte per a dèbils! Aquesta tartera fa un desnivell picat de 200 metres i és molt, MOLT traïdora. La baixada va ser Rock'n Roll! Algun ferit i tot, però res per haver de patir. És el que té l'Alta Garrotxa, que no t'ho posa fàcil si la reptes a segons quins camins. Així doncs, potser també per anar amb els Joves, (és a dir, com per costum) vam fer uns quants, quants minuts tard a la cita amb es pares, però vaja! Havia valgut la pena! Sense pujar al Ferran, l'excursió havia tingut igualment emocions fortes, però ho vam superar amb èxit tots plegats!

Ruta pel Montseny

Coll Formic – Matagalls – Coll de Sant Marçal – Les Agudes – Turó de l’Home – Montseny – Coll Formic 4 i 5 de novembre I per continuar demostrant que som GRANS a muntanya tocava realitzar la primera ruta de la temporada com Déu mana! Així que e l cap de setmana 4 i 5 de novembre ens vam proposar coronar els tres cims del massís del Montseny! Una ruta que de ben segur no ens decebria. Després de deixar els pares i la boira al Coll Formic, ens vam plantar en un plis-plas al cim de Matagalls. Arrecerats darrera el monument per evitar el vent, vam esmorzar i vam celebrar que som feliços i que amb “carmelus i xupa-xups” en tenim prou per gaudir del moment i continuar endavant. Ràpidament ens vam endinsar a la fageda (prou bonica però millor la d’en Jordà), on després de topar-nos amb molt de xava “runningpostureo”, vam coincidir amb gent de terres garrotxines!! Els nens i nenes dels escoltes d’Olot. Arribats al Coll de Sant Marçal ens vam adonar, que allà començava la veritable excursió: pujada, pujada i pujada fins al Coll de les Agudes. Un indret màgic, on habiten bruixes que canten a la vora del foc i el “postureo” t’obliga a immortalitzar el moment. [Per cert, no es pot fer foc al Montseny, tinguem-ho clar!

secció

MAINADA

Però va ser molt “xuluu”!!]. Cal dir que només uns quants valents, amb ganes d’observar el Puigsacalm de lluny, van coronar el segon cim: Les Agudes, des d’on no es veia absolutament res, només l’espessa boira. La foscor de la nit i la imminent pluja que percebíem per llunyans llampecs ens va manar la pressa i ens vam quedar a 6 metres de coronar el Turó de l’Home... (però psssst... nosaltres com si l’haguéssim fet). D’aquell capvespre de ben segur que tots recordarem els llamps, la boira i com de sobte es va obrir el cel i vam poder observar les llums d’una gran ciutat als nostres peus. Ens vam sentir els reis del món per uns instants. Però la cosa encara no havia acabat i arribar al càmping va suposar tot un seguit de peripècies extravagants: trobar el bon camí, saltar dos portals, passar per llocs tenebrosos, espants de la foscor... per sort, tot va acabar amb la il·lusió de veure les nostres fantàstiques intendents que ens esperaven amb una boníssima sopeta calentoneta i salsitxes! Nyam! L’endemà només quedava la tornada a Coll Formic. Fàcil, pensareu alguns... però no... Va ser un dia potser més dur que l’anterior, no pel camí que majoritàriament era per pista, sino per l’avorriment. No es veia res, no pujàvem a cap cim i els revolts ja es feien pesats. Semblava el camí de mai acabar. No obstant, ho vam aconseguir ja que actualment res no ens pot frenar! “Grans” està en alça i aquest

any ens proposem fer-la, cada excursió, més grossa! Portem dos excursions i cap d’elles sense acabar tots els coronaments... Però a la següent excursió sí que ho vam fer, Mare de Déu del Mont va ser nostra per uns instants!!!

Beuda - Sant Llorenç de Sous - Mare de Déu del Mont - El Castellot - Beuda 25 de novembre De camí cap al nostre destí, semblava que el dia no ens acompanyaria, que la boira ens impediria gaudir d’unes bones vistes després de l’esforç. Per sort, a mesura que ens encaminàvem cap al cim de Mare de Déu del Mont, els núvols es van anar diluint per poder escalfar-nos amb el sol. Amb les cares adormides ens vam endinsar dins de la vegetació de Beuda fins a Sant Llorenç de Sous. Aquest bonic monestir de l’Edat Mitjana ens va permetre gaudir de les seves ruïnes, tot escalant i fent una mica de postureig. Ja amb les piles posades, vam seguir fins arribar al cim! Després d’observar aquell genial paisatge que ens estava esperant, vam decidir dinar allà, acompanyats de la caloreta del sol. Tot baixant, saltant com cabirols, el temps ens va passar volant. Abans de l’arribada a Beuda però, ens vam aturar en unes petites ruïnes per acomiadar-nos d’aquell paisatge i poder fer les últimes fotografies prèvies al retorn.

joves! El Peirer - Bestracà - Vall d’Hortmoier - Pas dels Lliberals - Oix 5 de novembre 1a EXCURSIÓ COMPARTIDA AMB ELS GRANS Bones joves! Segona sortida eh! Doncs anar-hi! Ara estàvem comentant la jugada i creiem que potser seria una tasca que hauríeu d'assumir vosaltres els joves no? Perquè qui millor que vosaltres per explicar com ha anat una sortida? Bé, ho deixem aquí, esperem que ho llegiu. Què us sembla si ho comentem a la següent sortida? Lectors del butlletí, veurem si aquests joves de mainada el llegeixen o no! hehe Va doncs, anem a per la segona sortida de la temporada. Volíem anar a fer el camí que ressegueix el torrent del Toll. Els monitors ho teníem entre cella i cella, doncs som-hi. Efectivament i, sort, no hi vam arribar. Perquè si arribem a enfilar cap al Corral de les Grateres, saltar fins el Soms i tirar-nos avall pel Toll, potser avui encara no hauríem arribat. 26

Va anar de la següent manera. Vam sortir del Peirer i vam enfilar a un ritme molt bo i àgil cap al Bestracà. Un cop allà i ja amb la panxolina plena, que el bon esmorzar sí que el vam fer, perquè, lectors, als joves els pots colar un parell de quilòmetres de més, però no els treus l'esmorzar eeh! Bé, avall que fa baixada, tarteres, caminois i altres coses que en Biel i el seu olfacte desorientat crien que eren camins vam arribar fins al coll que uneix les precioses valls de Beget i Hortmoier. I hi hem passat vegades, però no ens cansem de parar-hi un moment i observar les vistes, les vessants del Bestracà i del Comanegra i cada una de les seves perdudes i inhòspites valls que desemboquen a Hormoier. Cada arbre, cada color, cada un de nosaltres va quedar petrificat, com somiant, en fase REM, i mai més ben dit, perquè els que sí que anaven de bòlit eren els nostres ulls, tantes coses per veure... bufff *Apunt científic, fem referència a la fase REM i al moviment ràpid dels ulls perquè la fase REM vol dir (Rapid Eye Movement)*.

secció

MAINADA

Sí que somiàvem, sí. Parlant més tard més d'un vam parlar que ens agradaria viure allà... A veure si haurem d'acabar muntant un sistema de torns, o una comuna, potser més divertit, no? Va, avall que fa baixada i fins a la Plantada. Allà havíem d'enfilar amunt en direcció al Corral de les Grateres, però veient el temps que ens quedava i que era el segon dia que sortíem, ens havíem d'acabar de conèixer... vam decidir fer una estona de jocs a l'herba i després de dinar, amb l'ombra mossegant-nos els talons ja vam enfilar la pista cap a Oix. I mireu, sembla un “pim pam” oi? Doncs sí, realment va ser-ho! Però ja en teníem una altra al sac! I amb el Toll pendent ens en vam anar cap a caseta!

Ruta per l’Alta Garrotxa

Basses de Monars – Comanegre – Puig de les Bruixes – el Toll – Hortmoier – Sant Eudald de Jou – el Cos – Castellfollit de la Roca 18 i 19 de Novembre I res! Amb un “pim pam”, que anàvem de “pim pams” ens hem trobat amb la ruta! Us imagineu, lectors, on vam anar... Què ens quedava per fer Joves, que no havíem pogut fer a la sortida anterior? Doncs sí, o no, no sé, ho heu encertat o no? Va, el Toll. Havíem de fer el Toll. Però aquesta vegada vam decidir que no sortiríem d'Oix. Ben d'hora, algun pare encara molt adormidet, sí, eren les 7 del matí, carretera i amunt que fa pujada fins a les Basses de Monars. Us podeu imaginar el camí oi? Comanegra, pel dret, clar que sí, Puig de les Bruixes, Coll de Sant Marc i... Què comença llavors, mirant avall en direcció Hortmoier? Doncs sí, ara sí que sí, l'inici del torrent del Toll. En Biel deia una hora, en Pons i en Genís no s'ho acabaven de creure, i ben fet que feien... 4 horetes, ens hi vam estar! Jeje, potser van ser quatre hores, però quines quatre hores, eh! Desgrimpades, tarteres, penya-segats, camins de cabra, tècnic, tècnic i molt tècnic. Avall, avall, avall, i més avall! Hortmoier! Sí! Uffff... quin fred, la inversió tèrmica feia estralls! Dinar, pas dels Lliberals i Oix. Tard, era tard i vam haver de tirar dels cavalls. No, no vam anar amb cavall, ja ens hagués agradat, vam anar amb “furgo”, i aquesta, que té un motor, té cavalls de potència! (Apunt friki)! Sant Eudald de Jou, allà va ser on vam sopar i dormir. Ara, el sopar, el podríem qualificar d'un dels més bons de les últimes rutes. “Noodles”, verduretes, espècies; pa torrat, all i oli; creps amb Nutela... Mmmmmm! Que bé que va entrar tot plegat! “Guitarreo del bueno”, com diuen els joves, i cap al llit! Matí, ben d'hora, canta el gall i en direcció al Cos els 25 joves formosos van començar a caminar! Que bonic. Vam veure els globus que treien el cap darrere Sant Julià. Avall cap a Castellfollit, i un cop allà, la tipiquíssima volta de la zona! Baumes de Caixurma, Mare de Déu de la Devesa i altre cop www.ceolot. cat

Castellfollit. Un recorregut màgic i bonic, que es veu que les escoles fan de tant en tant. Deuria ser que a la nostra generació no ho feien... perquè cap dels monitors ho coneixíem! Va, que no “m'enrollo” més! Ens veiem a la pròxima.• 27

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Pep Badosa

EL KYRGYZSTAN: MUNTANYES I AIGUA Un dimecres, una conversa entre dos aficionats a la muntanya... i en un moment donat, en Josep deixa anar com qui no vol la cosa: Som un grup petit, que ens n’anem a fer un trekking al Kyrgyzstan. Està clar que la meva pujada mal dissimulada d’adrenalina, va ser instantània, i un ”ostres” entre envejós , gelós i mal contingut me va sortir com a resposta. En Josep devia captar-ho i la seva proposta va ser generosa i ràpida: Divendres fem un sopar a casa per parlar-ne i ve també l’Anna que es la persona que ens organitza la sortida , vine a sopar i podràs recopilar mes informació...El cuc ja corria per dintre i acceptar l’oferiment va ser qüestió d’unes dècimes de segon mal contades . Fins divendres, doncs. En arribar a casa , un hola a la Teresa i la resta de comentaris, tots acabaven allà mateix, al Kyrgyzstan. Sense cap necessitat d’anotar-ho al calendari, (que selectiva que tenim la memòria!), el divendres en qüestió, la Teresa m’acompanyava amb el cotxe fins davant de la porta de la casa d’en Josep, que en sortir a rebre’ns, feia gala d’uns excel·lents dots de persuasió, convencent a la Teresa de quedar-se també, i assistir plegats al sopar-reunió. Que fàcil connectar amb persones que no has vist mai, però amb les que t’uneix una mateixa afició. Una agradable vetllada i quasi sense adonar-nos-en, ja estàvem compartint el projecte. Quedava un detall que no ens va deixar confirmar la nostra participació en aquell mateix moment; eren els pocs dies de vacances que li quedaven a la Teresa; però aquesta mena de problemes terrenals solen tenir solució, i en un dia el projecte quedava consolidat. Una altra trobada-sopar perquè l’Anna ens fes entrega dels bitllets dels vols i ens fes també cinc cèntims més d’aquets dies que ja ens esperàvem fantàstics, en un país desconegut i nou per nosaltres. El temps implacable com sempre, ens acostava al diumenge 4 de setembre. El centre d’operacions que havia estat a casa d’en Josep en les trobades anteriors, també va ser el punt de trobada per començar l’aventura, i allà ens aplegàrem, els vuit caminaires aventurers: l’Anna, organitzadora, coneixedora del terreny (és casa seva) i estones també guia i cuidadora de tot i de tots, la Pilar, la Teresa, en Josep, en Rafel, en Pere, en Matías, i jo. Els vols perfectes, de Barcelona a Istambul (quatre hores), i d’Istambul a Bishkek , capital del Kyrgyzstan (quatre hores també),

aquí arribàvem entre dos i tres quarts de nou del matí , amb quatre hores de diferència horària (sembla fet expressament això de les quatre hores). Amb el que va durar el viatge i la diferència d’hores, no teníem clar si esmorzàvem, dinàvem, o sopàvem, però el que sí és segur és que vàrem doblar els àpats; gana, no en varem pas patir. Arribats a Bishkek, ens esperava el nostre transport, una furgoneta de 12 o 13 places, conduïda pel que seria el nostre xofer i company al fi i al cap,i que l’Anna ens va presentar com l’Edy, però com que el nom tot i essent curt ens era una mica complicat de recordar, en Josep el va batejar com a “Jordi”; crec que s’hi va identificar molt, amb aquest nou nom, i penso que quan vagi a recollir més catalans, no m’estranyaria que ja es presentés sempre com a “en Jordi”; l’acompanyava la Xènia (a ella no li vàrem pas canviar el nom), que seria la nostra guia fins que comencéssim a enfilar-nos muntanya amunt

l primer tram de ruta va ser curt, de l’aeroport a casa de la tia de l’Anna, parada i, sabeu què?... esmorzar!!! A casa d’aquesta gent tan hospitalària, vàrem descobrir, el pa Kirguis i les delicioses mega síndries i súper melons típics del país . Ens vàrem acomiadar i fins a la tornada del trekking, que tornàrem a casa d’aquesta família a passar-hi una nit. En Jordi ja ens esperava amb el seu bòlid a punt, per portar-nos fins a la població de Tokmok, a una casa particular , sabeu a què?, doncs a dinar!!!, De tota manera pel camí vàrem fer una parada en un súper, per canviar moneda; pensem que als nostres súpers, venen de tot i més, però als súpers del Kyrgyzstan, ni ha que fins i tot et canvien moneda!!. Sortint de l’esmentat súper em sentia com un ric marxant, ja que per cada euro, em vàren donar 82 soms (que és la moneda d’allà). Proper a Tokmok, vàrem poder ampliar una mica la nostra cultura, visitant les restes d’una antiga població de finals del segle IX. Unes làpides turques, uns mausoleus, les restes d’un castell i sobre28

CO L · L A B O

tot, la torre Buranà que es el que millor s’ha conservat i restaurat d’aquest antic assentament, varen ser el tema de les explicacions de la Xènia. De nou en ruta; i de sobte mentre ens dirigíem a alimentar els nostres cossos, en Jordi va parar vora la carretera, i sense entendre on anaven, varen baixar l’Anna i la Xènia, desapareixent per la cuneta contrària, encuriosits, seguírem el seu camí, i al bell mig d’un camp solitari, assistíem perplexos a la compra d’una caixa de petites maduixes a un noi , que per més curiositat, anava equipat amb una camiseta del Barça... La casa en què varem parar a dinar, ens tenien preparada una taula, digna del més fantàstic i humil palau ...i una vegada tips, al cotxe, doncs ara si quedava una bona estricada , baixar fins a Balykchy, població de pescadors a la part més occidental de l’espectacular llac Issyk-Kul (el segon dels llacs en altura més gran del món darrere del Titicaca. Fa 182 km. per 60 Km.) i seguir la irregular carretera que ressegueix la part sud del llac fins al poblet de Tamgà per passar la nit... eren uns dos-cents km. A les vuit del matí esmorzant, el comentari era que tothom havia dormit d’una tirada, i en aixecar-nos de taula vàrem poder gaudir d’una passejada pel meravellosament desordenat i florit jardí de l’amable senyora Lyubov, mestressa de la casa. Tot seguit, desfent una mica de carretera don havíem arribat la nit anterior, en Jordi ens va acostar fins un indret ben curiós, de fet el seu nom és Skazka que el traduiríem com “conte”, i a ben segur que d’aquet lloc se’n deu haver explicat més d’un de conte. Son formacions de petits monticles ondulats de pedra morta de colors variats, predominant ocres i vermellosos de formes capritxoses que formen un laberint de camins i que pujant damunt dels mes alts et permetia veure com a prop que estàvem de l’impressionant llac Issyk-Kul. Després de la caminada, una nedada; no podíem arribar vora el famós llac i no tastar les seves aigües, i dic tastar perquè es una mica salat, talment com el mar. Després d’una breu regressió a la infància amb un assortit de jocs d’aigua, tornàvem a la carretera.. www.ceolot. cat

RA C I Ó

feina per a en Jordi que seguint cap a l’est, ens endinsava a la vall de Djety Oguz, a una trentena de km. de la ciutat de Karakol (capital de província), que visitaríem en acabar el trekking. Poc a poc l’orografia s’anava tornant més muntanyosa i un parell d’aturades vora la carretera, ens varen permetre contemplar formacions rocoses ben curioses com l’anomena’t “Corazón partido” i els “Set Braus”i també sostenir sobre el braç unes àguiles reals (pesant més que un pollastre). De nou a la furgo, i la carretera que es convertia en pista , i la pista en pista dolenta, creuant rierols d’aigües blanquinoses i braves dels desgels, per sobre de ponts de fustes que cruixien al pas i pel pes de la furgoneta. Axó ja era un turisme diferent, ja no ens feia sentir “guiris”, érem voltats de muntanyes amb avets i rierols i allò era el que en el fons esperàvem, i en Jordi va fer la seva feina, fins arribar a una prada immensa i verda, a 2.600 mts. d’alçada i que en un costat, lluïa un campament amb nou iurtes anomenat “ Djety Oguz”. Les iurtes son les acollidores cases circulars naturals i ancestrals dels nòmades natius, però que, a diferència d’ells, nosaltres no traginaríem bestiar, només arrossegaríem per aquells salvatges i solitaris paratges que ja s’endevinaven fantàstics, la nostra avidesa de muntanyes, d’aigua, d’aire, d’arbres, plantes i pedres, fins a emborratxar-nos de natura, i això és el que vàrem aconseguir els següents quatre dies: caminant entre muntanyes i aigua durant el dia i descansant en els campaments ja preparats a les nits, acollits sempre per gent amable. L’espectacle que representava sortir a fora avançada la nit i apartar-te una mica del campament per contemplar-lo il·luminat per una lluna enlluernadora que retallava i pintava de negre sobre el terra les ombres de les tendes, alhora que tenyia de blanc brillant els sorollosos rierols sempre propers, amb un cel fosc i ple d’estrelles, es un record inesborrable. En llevar-nos al mati del dimecres 6 en el campament Djety Oguz, ens acomiadàvem de la Xènia, doncs aquí començàvem els quatre dies de trekking, i els nostres guies per aquelles muntanyes serien en Vasili i l’Aleksey. També fèiem tria del material necessari per als quatre dies que dins unes bosses, els 29

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Des de dalt al pas Telety, la visió de l’Oguz-Bashi era perfecta...Unes fotos i començàvem la baixada cap a l’altre vesant, la vall de Karakol. Mentre baixàvem de mica a mica anàvem abandonant el pedregam i les congestes de neu i tornaven els prats florits i l’aigua i després els avets, i en-mig d’ells, ens apareixia el campament de Karakol, a 2500 mts. amb una tenda-sauna! Impressionant, la provaríem. Per rematar la jornada, al voltant d’un alegre foc de camp ens atrevíem amb quatre cançons, mentre apallissàvem una ampolla de vodka, una de les tradicions russes que perduren. El resultat dels cants es va traduir en uns llamps i trons, que per por ens van fer abandonar la festa, i ja dins la tenda, sentíem el repicar sobre la lona de les primeres gotes de pluja, però que tampoc no, van anar a mes.

traginers S’ocuparien de fer-les arribar a cada un dels campaments en què aniríem fent nit; és a dir nosaltres només portàvem dins les nostres motxilles, el necessari per passar cada jornada. Seguint la riba del riu de la vall Bai Tor, el camí anava guanyant alçada, però encantats amb el paisatge que ens presentava les seves primeres muntanyes grans, farcides de neus permanents, no ho notàvem gaire. L’Anna ens assenyalava el primer cinc mil a la vista, l’Oguz-Bashi. Buscar un lloc bonic per seure i dinar, era ben senzill ...tot era bonic!. Per fi, sortejant prades inundades d’aigües i travessant algun rierol, arribàvem al campament Telety a uns 3500 mts. d’altura i al peu del

El divendres 8 començava fresc, però assolellat, clar i sense vent, avui eren uns 9 km. que havíem de recórrer, però amb 1100 m. de pujada. Després d’una horeta llarga de camí per la vall i sortejar sobre troncs, petits rierols d’aigua, començava el llarg ascens, primer fins a una cabana de fusta, anomenada “Sirotà” i més amunt fins a un salt d’aigua, on l’Anna ens explicà que les aigües provenen del llac que trobaríem a dalt. En arribar al coll , la natura ens presentava una nova meravella, l’espectacle del gran llac Ala Kol que traduït seria “llac colorit”i que en aquell començament de la tarda, era d’un puríssim color turquesa. Una mica mes endavant, també ens aparei-

pas del mateix nom que passaríem l’endemà. En tots aquests campaments, podies prendre un bon bany, nomes havies de tenir el valor que esgrimia en Pere en ficar-se dins d’aquelles aigües glaçades que baixaven del desgel... El dijous 7, comença amb un altre dia clar, calmat i assolellat,( aquell dia ens tocaven 750 mts. positius , 1300 de baixada i uns 18 km.), i mentre anàvem guanyant altura , podíem veure com anaven desmantellant el campament, s’acostava poc a poc la tardor i les primeres nevades i nosaltres érem ja l’últim grup d’aquella temporada. En anar pujant, la vegetació poc a poc anava minvant, el terreny es feia pedregós i només elsedelweiss i unes petites plantes florides arrapades al terra s’atrevien a acompanyar-nos quasi fins a dalt. No trobaríem cap pas difícil, només l’esforç d’anar pujant. 30

CO L · L A B O

xien les tendes escampades del campament, i tant, al costat del llac, a 3600 mt. d’altura. No sé si hi va tenir res a veure o no sant Bernat, el patró dels excursionistes, però el cas és que el dissabte 9, el dia es llevava altre cop perfecte per caminar i fer amb tranquil·litat els 18 km. que teníem per davant. Pas a pas, anem resseguint el pedregós camí que s’endevinava perfecte fins a guanyar els dos-cents i escaig de metres de desnivell que teníem fins el pas del mateix nom del llac, al pas Ala Kol, que en arribar-hi algun altímetre ens marcava 3900 mt. Descriure el lloc es difícil; ho deixaré en majestuós, la classe de geografia per part de l’Anna posa nom als cims que teníem davant, tots ells de més de cinc mil metres: l’Asku, el Yigit, el Karakol i l’Oguz Bashí i la glacera que provinent del mig d’ells arriba quasi al mateix llac Ala Kol, i el nodreix d’aigua.

RA C I Ó

ta amb unes fonts d’aigües termals a més de cinquanta graus, que també vàrem voler provar...ara sabem tots com se sent un ou dur!. En sortir de fer la xup-xup en les aigües termals amb el cos completament nou, ens esperava una última aventura; caminaires, guies i traginers, ens enfilàvem més d’un metre amunt, dalt d’una mena de camió amb places, que anomenen tanc, i posant la nostra vida en mans d’un altre xofer que no era en Jordi, ens va baixar passant per sobre de clots, rocs, marges, troncs i rius, de dalt les muntanyes fins a la ciutat de Karakol. En arribar, en el fons el conductor es mereixia un fort aplaudiment. Un modern hotel ens esperava per passar la nit. El diumenge 10 estava destinat ja a actuar el cent per cent com a “guiris”. Visita a la mesquita Dungana, construcció d’origen xinés,que serveix per al culte musulmà, la catedral de la Santa Trinitat (església ortodoxa russa) i un petit mercat. Dins la furgo d’en Jordi, enfilàvem la carretera que ressegueix el grandiós llac Issyk-Kul per la seva vessant nord en direcció a Bishkek; aquesta carretera, com que la part nord del llac es més turística, l’estaven ja fent nova. Una parada, ens va permetre endinsar-nos en un caòtic i pintoresc mercat, amb tota mena de productes autòctons, lloc ideal per comprar algun record del país. Tots vàrem invertir en material kirguis, algun més que altres, en Josep concretament, va comprar tants mocadors en una sola paradeta, que li va esgotar les existències a la noia que els venia, ella els hi va deixar a bon preu, però en acabar, va tancar la paradeta i crec que va marxar de vacances. En arribar a Bishkek ja era llostre, però va haver-hi temps per una volta per algun parc i contemplar la colorida il·luminació de places i carrers...Realment un gran contrast en comparació als llocs on havíem estat voltant els darrers dies. La jornada la vàrem acabar en un luxós restaurant, on perfectament podíem haver mort (d’un empatx), si ens haguéssim acabat tot l’excel·lent arròs a la cassola que ens varen preparar aquella gent... impressionant!. La nit la vàrem passar a cassa la tia de l’Anna que ja coneixíem del primer dia. L’endemà no quedava més que un adéu d’enyorament a una terra de muntanyes i aigua, conscients que havíem invertit uns dies de manera fantàstica; eren pensaments mentre durava el trasllat a l’aeroport per tornar a casa. I una vegada a casa, una abraçada a l’Anna per haver-se ocupat de set “galifardeus” de manera meravellosa.•

Quan ens decidírem a baixar cap a l’altra vall, ens adonem que mentre badàvem, entre els guies i traginers, ens havien instal·lat una corda en els primers metres de camí perquè en ser tant empinat, algun de nosaltres no baixés rodolant. Bé, val més prevenir que curar. La baixada per la vall d’Arashan va ser llarga, i els escandalosos xiulets de les marmotes, ara que ens adonàvem que allò s’acabava, ens sonaven a crits de comiat. Arribàvem a Altyn Arashan a la fi del trekking, i una última mirada enrere ens mostrava la imatge d’un gran cim, una forma semblant a una enorme tenda blanca, el Palatka, era la visió de l’últim cinc mil d’aquells dies. L’antic balneari que existeix en aquest assentament, disposa de unes cabanes de fuswww.ceolot. cat

secció

M U N TA N Y

per Kim Agustí

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE

Vernet, començament de la travessia (fotos: Kim Agustí).

DE VERNET ALS CORTALETS El dissabte 1 de juliol de 2017, a dos quarts de 10 del matí, encetem la travessia que ens durà del Canigó a les Terres de l’Ebre. Encara no sabem per on passarem ni quin l'any la completarem, però un nou projecte, compartit per una colla animosa i ben avinguda, ja tira endavant. Som 39 excursionistes i a Vernet hi llueix el sol, tot i que les prediccions meteorològiques són força dolentes. Sortim de la vora del Cadí, agradable i cuidat passeig, i pugem a la plaça de la República, ocupada pel mercat setmanal. Esmorzem a la terrassa d'un cafè; la caminada serà llarga, però sense presses. Vernet (639 m, 1344 hab) és un bonic poble de la comarca del Conflent, documentat l'any 874. L'establiment termal, a partir del segle XIX, i l'explotació dels meners de ferro van ser la base de la seva economia. Un ferrocarril miner va unir Vernet i Saorra amb l'estació de Rià, fins a l'any 1963. Després d'esmorzar ens enfilem pels costeruts carrerons cap a l'església parroquial de Sant Sadurní, antigament Santa Maria del Puig. És d'estil romànic, la podem visitar i fem la fotografia de grup davant la porta d'entrada. Al seu costat fou alçat el castell, construït el segle XIX al voltant de les restes d'una torre del XII. L’aiguat del 1710 es va endur un temple anterior, situat a la part baixa del poble. www.ceolot. cat

A dos quarts d'11 tornem al nostre itinerari. Anem al cementiri i agafem la carretera de Fillols (D 27). Travessem la riera de Sant Vicenç i poc més enllà trenquem a la dreta per una carretereta que porta a unes cases. Aviat la deixem i escollim un magnífic camí, que enceta una pujada sense aturador, esmorteïda per llargues llaçades. Anem a un serrat i més enllà seguim per una canal emboscada. El cel s'ha ennuvolat i la gana torna a ser un més de la colla. A tres quarts de 12 arribem a la panoràmica Portella de Baix (1209 m), magnífica talaia de Vernet i l'abrupta vall de Sant Vicenç; visitem el senzill monument dedicat al maquis Henri Barbusse i fem un segon esmorzar. El camí segueix cap a les restes de can Magí, la Portella de Dalt (1390 m) i la bifurcació del camí al Cogulló. Després d un tram menys pendent travessem el riu de Bonaigua (1655 m) i tornem cap amunt decididament, per una avetosa. Arribem al refugi de Bonaigua (1741 m), bastit en un caire molt panoràmic. Al seu costat raja una cabalosa font i són tres quarts de 2; un bon lloc i una bona hora per dinar. A dos quarts de 4 tornem cap amunt, sempre cap amunt! Passem per l'orri de la Castella (1980 m), molt ben conservat, seguim cap a un esplèndid mirador i comencem a caminar enmig de nerets florits. Finalment arribem a la bifurcació de la font de la Perdiu (2270 m). S'ha acabat la pujada, per avui! Baixem a l’Estanyol 33

secció

M U N TA N Y

Estanyol dels Cortalets.

i anem al xalet-refugi dels Cortalets (2150 m). És un quart de 6 i no ens ha plogut en cap moment. Farem nit al venerable establiment del Club Alpí Francès, inaugurat l'any 1899.

DELS CORTALETS A LA PICA DEL CANIGÓ I BETERA

Pica del Canigó.

ens enfilem a la cresta del puig Barbet (2712 m). Les boires han deslliurat la Pica i podem gaudir a pleret de la seva imatge més espectacular, amb la minúscula glacera i la bretxa Durier als seus peus. La petita nevada caiguda fa dos dies embelleix encara més aquest abrupte paratge. Des del cim baixem pel caire seguint el camí dels Cortalets, però quan aquest tomba cap a l'esquerra, poc abans d’un cim secundari (2489 m), nosaltres continuem serrat avall, en ferm descens i sense un corriol definit. La colla es torna a esgarriar i arribem a un altre camí, que també ve dels Cortalets, força separats. Seguim caire avall i arribem al ras del Prat Cabrera (1739 m). Són dos quarts de 2 i molts ens aturem per dinar; els altres ho fan una mica més endavant.

La Colla als Cortalets.

La Pica del Canigó és una de les grans fites de la nostra travessia i l'objectiu de la segona etapa. Després d'esmorzar, fem una fotografia de grup a l'esplanada del xalet i a les 8 del matí encetem la caminada, pel centenari camí traçat pel Club Alpí Francès. Tornem a l’Estanyol, ens enfilem a la font de la Perdiu, captada i eixugada, i seguim cap al pic de Joffre (2362 m). Més enllà el camí encara la Pica. Vernet és molt avall, i ho sabem prou bé!; el cim és més a prop, però no tant com sembla. Passem per la Portella i ens enfilem per la piràmide cimera en llargues llaçades. Finalment assolim la Pica del Canigó (2784 m); les boires juguen amb el cim i podem contemplar l'espectre de Brocken. Després d'esperar els darrers de la colla i de fer les fotografies de rigor, a dos quarts d'11 encetem la baixada per la Xemeneia, en petits grupets. El descens no és difícil, però requereix molta atenció. Al capdavall, arribem al collet de la pregona bretxa Durier i seguim, per bon camí, cap a la portella de Vallmanya (2580 m), deixant la bonica vall de Cadí a la nostra dreta. Després d'agrupar la colla, i de fer una queixalada, donem l’esquena al puig Sec i 34

Pica del Canigó des del Barbet.

A un quart de 4 sortim del ras, disposats a gaudir d'un camí deliciós, molt ben traçat i força planer. La tarda és esplèndida i caminem sense pressa, tot conversant i fotografiant flors i papallones. El primer tram és molt assolellat i panoràmic; el coll de la Cirera ens indica la bona direcció i els alterosos roc Negre i puig Sec ens dominen, amb els Masos de Vallmanya als nostres peus i l’arrodonit cim de Santa Anna dels Quatre Termes i el mar al fons. Aviat arribem a la clotada i travessem els cabalosos còrrecs d en Perelló i de la Congesta Grossa (1670 m), origen de la Lentilla. Més enllà ens endinsem en frondoses boscúries. Passem per l'abric del

secció

M U N TA N Y

Pinetell (1650 m), deixem a l'esquerra el camí que baixa als Masos i continuem de pla. Passegem per pinoses i avetoses, superem serrats i creuem sorollosos recs. Finalment, una llarga ziga-zaga ens permet de baixar al refugi forestal de l’Estanyol (1479 m). Hi fem una aturada, molt ben aprofitada per beure i refrescar els peus a la seva cabalosa font. A la sortida del refugi ens toca pujar. Deixem a l'esquerra els camins de Vallmanya i de les mines de la Pinosa i ens enfilem al collet del Roc de l'Ós. Travessem el torrent de Gallinassa i seguim cap al coll de la Cirera (1731 m). A dos quarts de 7 de la tarda hi llueix el sol, en un cel sense un núvol. El panorama sobre el Vallespir i les muntanyes de l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà és magnífic. Al coll encetem la darrera baixada del cap de setmana. Antigues excavacions ens recorden el passat miner d'uns paratges que tornen a ser terrenys de pastura; les vaques han substituït els minaires. Deixem a l'esquerra el puig de l'Estela i la torre del Coll de la Porta, objectius de la propera etapa, i anem al refugi de Betera (1460 m), situat a l'antiga Cantina de les Mines. Els nostres autocars ja ens hi esperen, però no marxarem sense abans fer unes cerveses de cara al Puig de Bassegoda.

Coll de la Cirera.

DE BETERA A ARLES Les mines de Betera, o meners dels Indis, tenen un suposat origen romà i van ser les darreres explotades al massís del Canigó, molt ric en aigua i minerals. Fins al seu tancament, l’any 1987, produïen entre noranta mil i cent quaranta mil tones de mineral de ferro anuals. Un transportador aeri, construït l'any 1899, permetia de baixar el mineral fins als forns i l'estació de tren d'Arles. El 7 d'octubre tornem a Betera, disposats a continuar la nostra travessia. Som 40 de colla, el dia és esplèndid i bufa un vent molt suau. Esmorzem i a dos quarts d'11 encetem la caminada. Ens enfilem per les pastures, ben aprofitades per xais, cavalls i algunes vaques, cap al collet de Pei i l'arrodonit però dominant puig de l'Estela (1778 m), sostre de l'etapa. Hi fem una plaent aturada i la corresponent fotografia de grup. El puig de l’Estela és un extraordinari mirador sobre el vessant llevantí del Canigó, les Corberes, els Aspres, la plana del Rosselló, el Vallespir i les muntanyes de l'Alt Empordà i la Garrotxa. Fou un www.ceolot. cat

Torre de Betera.

dels vèrtex escollits pels astrònoms francesos Delambre i Pierre Méchain per mesurar l'arc del meridià de París, des de Dunkerque a Barcelona, entre els anys 1792 i 1794, treballs que foren la base per a establir el metre com a unitat de longitud. Des del cim carenegem, en plàcid i panoràmic descens, cap a la propera torre del Coll de la Porta o de Betera (1429 m), construïda, com altres torres del Vallespir i el Rosselló, en temps dels reis de Mallorca, a finals del segle XIII o principis del següent. El seu estat de conservació és força dolent. Des de la torre seguim per la pista que faldeja el serrat de Fontfreda. Al coll Bufador (1320 m) deixem el camí de Formentera i agafem el corriol que davalla pel caire de migdia. El pendent es redreça i baixem sense pressa, procurant mantenir la colla i no perdre ningú. Els Palets de Roland, que el llegendari cavaller tirava, jugant amb ells, de muntanya en muntanya, pel Pirineu (Canigó, cant VIII), eren, segons Jaubert de Réart, autor de principis del segle XIX, dues taules oblongues, situades l'una al costat de l'altra, d'uns cinc metres d'ample, set de llarg i un i mig de gruix. Jacint Verdaguer, a finals del mateix segle, les va donar per destruïdes. Un cartell recorda el topònim en passar per una pedra treballada, que no té cap semblança amb les peces descrites. Seguim caire avall pel fidel corriol, per un singular paisatge granític. Passem als peus d'una torre de la línia d'alta tensió i

Caixa de Rotllan. 35

secció

M U N TA N Y

Santa Maria d'Arles.

arribem al dolmen de la Caixa de Rotllan (820 m), molt ben conservat. És un quart de 3 de la tarda, bona hora per dinar. L'àpat s'allargarà gairebé una hora i mitja. Després de dinar tornem al nostre itinerari. Ara el camí és molt fressat, i encara ho és més després de confluir amb el GR 10. No deixem el caire i anem a la ruïnosa estació de Jacotí (620 m), del transportador aeri de les mines. El piló de Belmaig, una de les properes fites de la nostra travessia, guia les nostres passes. Finalment, tombem cap a la dreta i anem a trobar els carrers d'Arles. Agrupem la colla i anem al centre de la vila (290 m, 2690 hab). Ens espera una excel·lent visita guiada a l’abadia de Santa Maria, monument cabdal del Vallespir. Després de la visita, i de voltar i fer el toc pels carrers de la vila, anem a l'antiga estació del ferrocarril. Allà ens espera el nostre autocar, però el camí segueix molt més enllà. El Canigó ha quedat enrere, l'Ebre és encara molt lluny. Serà, doncs, un a reveure! El tren va arribar a Arles l’any 1898. El servei de viatgers va ser suprimit el maig de 1940 i cinc mesos més tard l'aiguat es va endur bona part de les instal·lacions del ferrocarril. Els darrers anys, el mineral de Betera va haver de ser transportat fins a Ceret amb camions.•

Cartografia • Mapes Massif du Canigou i Céret, 1:25.000. Institut Géographique National. 36

Horaris de la travessia De Vernet a la Portella de Baix i el refugi de Bonaigua

2 h 57 min

Del refugi a la font de la Perdiu i el xalet dels Cortalets

1 h 38 min

Dels Cortalets a la Pica del Canigó

1 h 46 min

De la Pica a la bretxa de Durier, el puig de Barbet i el ras del Prat Cabrera

2 h 18 min

Del ras al refugi de l’Estanyol, el coll de la Cirera i el refugi de Betera

3 h 20 min

De Betera al puig de l’Estela

49 min

Del puig a la torre de Betera i la Caixa de Rotllan

2 h 23 min

Del dolmen a l’estació de Jacotí i Arles

1 h 27 min

Bibliografia • RIBERA-MARINÉ, Ramon. Canigó-Tres Esteles-Costabona. Centre Excursionista de Catalunya. Editorial Montblanc –Martín. Barcelona, 1994. • TORRAS, César August. Vallespir- Conflent-Canigó-Alberes. Companyia Espanyola d’Arts Gràfiques, S.A. Barcelona, 1919. + CHURET, Dr. Jacques. Le petit train jaune de Cerdagne. Les Éditions du Cabri, 1989. • VERDAGUER, Jacint. Canigó. 1886. • Segon Centenari del Mesurament del Meridià Dunkerque – Barcelona. Cicle d’Excursions i Actes Culturals del Centre Excursionista de Catalunya. 1993-1994. • Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El Vallespir. Volum 15. Barcelona, 1985. • Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996.

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE SÁSTAGO - SESCATRÓN

TRENTA-UNENA ETAPA a la "Mejana de Menuza". Un quart d'hora més i el camí comença a enfilar-se, però canviem de camí a l'esquerra i de pla arribem en una caseta on hi ha unes instal·lacions d'elevació d'aigües; portem uns dotze quilometres. Seguim pel camí que mena a les instal·lacions fins a topar amb un barranc; es deixa el camí i el canviem per un altre que amb baixada a l'esquerra creua un torrent fins a acostar-nos molt al riu, un nou barranc força deteriorat, les restes una sèquia abandonada ens acompanyen fins a trobar el camí de Tomargo i així entrem en una zona d'oliveres, portem uns catorze quilòmetres. Passades les oliveres el camí s'estreny i gira tot deixant la vora del riu per

Castell de la Palma.

Dimecres 20 de juny de 2012, al matí a les set i vint prenem l'autobús fins a Sástago. El xofer és el mateix i ja ens coneix, s'interessa pel que fem i comenta que ell els dies que lliura de la feina també fa caminades i aquests trams de per aquí els coneix bé, ens explica alguns detalls i efectivament ho hem trobat tal com ens digué; sempre va bé tenir algú amb qui comentar la jugada. A Sástago deixem el bus i les vuit comencem a caminar tot seguint la carretera A-221 en direcció a La Zaida, cal travessar tot el poble que té una estructura molt allargada, a la nostra esquerra dues centrals hidroelèctriques; deixem la carretera i per camí ens apropem a la llera del riu; al poc i a l'esquerra un turó amb les restes de l'espectacular castell de "La Palma" d'origen musulmà, el

Sástago.

traspassar un altre barranc; un cop passat aquest el traçat s'enfila sobtadament, un cop superada la pujada deixem a l'esquerra un vial que mena a la riera de Novallas; anem baixant tot caminant entre mig de pins i oliveres fins a enfocar el camí a Novallas i ja ens tornem a acostar al riu. El camí s'estreny i és força aeri sobre el riu amb algunes hortes tot aprofitant trams més amples; creuem més torrenteres i desemboquem a l'àmplia plana d'Escatrón. Ara

Barranc de Gallipuente.

conjunt compta amb l'ermita barrocadel “Pilar"; el camí ressegueix el barranc de "Gallipuente" i després pel camí de “Alaf" que ens surt per la dreta, dos quilòmetres més i la pista es fa més ampla desembocant en una àmplia zona d'hortes anomenades "Huertas de Alaf", aquí el camí deixa les hortes a l'esquerra i ens fa caminar pel llindar d'aquestes apartats del riu, seguim vorejant els cultius fins www.ceolot. cat

Camí amb el castell al fons. 37

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

ens tornem a allunyar del riu que ja no trobarem fins arribar al final de l'etapa. A l'esquerra i més apropat al riu hi ha la central tèrmica d'Escatron inaugurada el 1946 i lloc de treball de molts habitants de la contrada. Quan nosaltres hi passàrem (2012) estava en procés de reconversió. El camí que seguim acaba en trobar la carretera A-221, la mateixa que en començar hem resseguit una estona, al poc trobem el pont; sense creuarNo vàrem pas passar. l'ho, girem a la dreta per arribar a l'Alberg i amarrador d'Escatrón, lloc on acaba l'etapa. Avui la distància teòrica i la real han coincidit, hem caminat vint quilòmetres trenta-set metres, hi hem esmerçat cinc hores i onze minuts, amb una marxa efectiva de tres coma nou quilòmetres hora. Escatrón és una població relativament petita; compta amb uns 1.100 habitants i no té una història amb dades rellevants. Una vegada acabada la caminada d'avui ens cal cercar el cotxe que tenim aparcat per tornar a Caspe. Dutxats i adecentats anem a deixar el cotxe a Chiprana, lloc on demà acabarem la caminada i tornem a Caspe amb el bus i amb el mateix xòfer amb qui comentem la caminada d'avui.•

Escatrón.

La "Flo" que no fa estiu

...

Apa, anar donant peixet als del PP, ara us diran que ens adoctrineu! Mira, tots iguals marcant el pas, llavors portar els xais en fila, acabant posar-los bé a dins de la quadra... després ens queixem, no tenim remei!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

Pssstt, pssstt, noi, això que feu, ja té mèrit ja, però sóc més d'esbarriar-ho tot... xais, cabres... Tot, i quan més, millor! No us ho deixen fer mai? Sempre sou tan avorrit?

P U J A D A A L A S A L U T

U R O L O G I A • T R A P A

J O V A • I R O N I C S • R

A L E • A T O P I P A C • A

B E N A • A S • V • L A T S

A G I L I T A R I A • • A C

I • V O T S • O • D R O P O

X I O C • • E D O M O C • •

A L L • F E R O C I T A T •

D O • T I R • L A R • • S A

E • P O L A R I T A T • E N

B A R R I B O N A V I S T A

A T A B A L I S • E F E S I

T E T • L E • • A M A R E S

SOLUCIÓ

ENS VEIEM AL FACEBOOK!