Centre Excursionista Olot núm. 207 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu s d e C a ta núm. 207 rs io n is te 018 u 2 c x Y E N U ts J d ’E n ti ta A B R IL F e d e ra c ió

4,00 €

SUMARI ASSEMBLEA

ACTIVITATS

Director: Ramon Regí

XLI EMBARDISSADA RUN4CÀNCER XLIX XAMPANYADA 24 H A MUNTANYA XVIII POCATRAÇA

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

secció MUNTANYA DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L’EBRE

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

12 31

BIBLIOTECA DE MUNTANYA

INFORMACIONS

LA SALA

Impressió: Impremta Aubert

4 6 7 8 10

secció 16

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

secció MAINADA

Dipòsit legal: GI-1453-1994

COL·LABORACIONS

AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

Has visitat la nostra web?

SANT VALENTÍ DE SALARSA 3 DIES A L'ALT MAESTRAT GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 32ena ETAPA GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 33ena ETAPA

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Foto portada: Riera de Sant Aniol. Foto sumari: Estany Blau de Carançà (Pep Badosa)

29 35 38 41 43

A C T I V I TAT

XLI EMBARDISSADA

A C T I V I TAT

#Embardissada2018

L’equip organitzador de l’Embardissada està molt content de presentar una nova edició d’aquesta tradicional marxa per l’Alta Garrotxa que celebrarem el proper 22 d’abril. Aquest 2018 en el nostre quaranta-unè aniversari, el punt de sortida, essent la sisena vegada en la nostra història, es farà des del municipi de Sant Pau de Segúries. Un itinerari que seguirà cap a Sant Feliu del Bac, el pont dels Esquellerincs, La Coma, puig Ou, coll d’Arrencafels i Sant Bartomeu del Grau, tot traçant uns 20 quilòmetres i 1.010 de desnivell positiu. Com ja és tradició la sortida es donarà a les 7 del matí, demanem a les persones corredores que es posin a primera fila, i s’allargarà fins a les 8. L’arribada és prevista fins a les 5 de la tarda, una hora abans que en les altres ocasions. Destaquem el Puig Ou, que es troba a 1300 m com a fita que ja vàrem visitar els anys 1992 i 2009; la pujada d’enguany, però, es farà pel camí del caire de la Coma, un itinerari que encara no hem fet mai. Lluny de descobrir-vos més detalls d’aquesta Embardissada, us emplacem a ser vosaltres mateixos qui la visqueu, per

això proposem trobar-nos el proper 22 d’abril a les 7 del matí a Sant Pau de Segúries, per així, junts, fer possible el nou camí i compartir aquesta XLI EMBARDISSADA. No ens oblidem de tots els col·laboradors qui fan possible l’edició del llibret digital que rebreu a pocs dies de la gran trobada, un document que, adaptat als temps que corren, ens presenta la descripció del recorregut així com articles que ens són útils per ampliar la coneixença del territori; esperem que sigui del vostre grat. Bona Embardissada a tothom!•

US HI ESPEREM!

XLI EMBARDISSADA 22 D’ABRIL

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

RUN4CÀNCER EL RUN4CANCER 2018 S’ACOSTA AL MILER DE PARTICIPANTS A OLOT I RECULL 6.853 EUROS A TRAVÉS D’INSCRIPCIONS L’esdeveniment, celebrat simultàniament a vuit poblacions gironines, va recollir 33.590,28 euros i un cop descomptades les despeses de promoció deixa uns beneficis de 12.158,67 euros a l’entitat Olot, 13 de març; - Sota el lema “Mou-te pel càncer”, un total de 3.527 persones van desafiar el fred el 4 de febrer passat per participar a la quarta edició del Run4Cancer, un esdeveniment esportiu i solidari organitzat per la Fundació Oncolliga Girona amb motiu del Dia Mundial del Càncer i que té la peculiaritat de ser l’única cursa d’aquestes característiques que se celebra simultàniament a vuit poblacions de set comarques diferents. La cursa amb més afluència de participants va ser, un any més, la d’OlotGarrotxa, amb 943 inscrits, seguida de Figueres-Alt Empordà (588); Palafrugell-Baix Empordà (586), Tossa de Mar Salt-Selva Marítima (400), Salt-Gironès (380), Riudellots de la Selva-Selva Interior (332), Porqueres-Pla de l’Estany (213) i Planoles-Ripollès (85).

Pel que fa al balanç econòmic, amb el conjunt d’inscripcions a les vuit curses es van recollir un total de 28.390,28 euros, dels quals 6.853 euros corresponen a Olot. A les aportacions que van fer els participants a través de les seves inscripcions cal sumar-hi 5.200 euros en concepte de donatius d’empreses patrocinadores: Gran Jonquera, Armacell, Seat Proauto, Autocars Solà, Rotary Club Garrotxa, CBG i Dipsalut. En total, 33.590,28 euros recollits que

un cop descomptades Les despeses de les samarretes i bosses amb què es van obsequiar els participants deixen uns beneficis de 12.158,67 euros. ON VAN ELS DINERS? El Run4Cancer, que va néixer l’any 2015, té una finalitat totalment solidària, ja que els diners recaptats es destinen a finançar els serveis que l’Oncolliga ofereix per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i les seves famílies; aquests diners en la seva majoria estan disponibles a Olot. L’entitat compta amb un magatzem a la capital garrotxina amb material tècnic i ortopèdic destinat a proporcionar comoditat al malalt i la seva família en la vida diària fora de l’hospital: cadires de rodes, caminadors, crosses, llits articulats, cadires de dutxa, grua... Tot aquest material s’ofereix en préstec de manera temporal, en funció de les necessitats de cada malalt. A més, l’Oncolliga utilitza espais cedits per l’Hospital d’Olot per oferir els serveis d’atenció psicològica, drenatge limfàtic, grup de gimnàstica pera afectades de càncer de mama i banc de perruques, tots ells de manera gratuïta. En els casos en què el malalt ho necessita, les visites dels psicooncòlegs i fisioterapeutes es tan a domicili. En breu esta previst que entri en servei també un servei d’Estètica Oncològica Integral que té coma objectiu reduir els molestos efectes secundaris que els tractaments oncològics provoquen en la pell i les mucoses.•

DADES RUN4CANCER 2018 - OLOT Total participants

Inscripcions on line

Inscripcions físiques

Total inscripcions

943

2.360 EUROS

4.493 EUROS

6.853 EUROS

BALANÇ ECONÒMIC GLOBAL

Total despeses

Benefici

Total ingressos

21.431,61 EUROS

12.158,67 EUROS

33.590,28 EUROS

AC MTAINVI FTEAS T

S T

XLIX XAMPANYADA APLEC DEL PIRINEU AL PIC DEL RACÓ GROS 3 DE JUNY PROGRAMA 6.45 h: reunió a l’aparcament del Consum. 6.46 h: sortida de la caravana de cotxes. 8.10 h: sortida de Queralbs amb el cremallera. 8.30 h: arribada a Núria. 8.31 h: sortida de la comitiva a peu. 11.35 h: esmorzar i repartiment de xampany.

ITINERARI Núria, Noucreus, pas del Porc, pic del Racó Gros (2.782 m) Hores de marxa efectiva: 5 i ½ (anada i tornada).

DALT DEL CIM • Esmorzar (cadascú se l’ha de dur, és clar). • XLIX XAMPANYADA DE GERMANOR. •Cant de l’Himne a l’Isard.

1. Per facilitar l’organització i perquè no falli el xampany, es prega que tres o quatre dies abans es passi pel CEO a apuntar-se, en el benentès que no s’haurà de pagar res fins al mateix dia de l’Aplec. 2. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 3 euros per participant. 3. Cada ampolla de xampany serà per a tres

www.ceolot. cat

persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats. 4. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa de vidre. 5. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadascú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les

Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol,

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat.

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat.

Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n ja li fan el salt.

Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu,

Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides. 6. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena. 7. Confiem que faci bo, però es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, capelina...) 8. L’Aplec vol ésser essencialment popular i,

per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre. Es prega, però, que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes.

A C T I V I TAT

Pere Rifà Coordinador de les 24 Hores

24 HORES A MUNTANYA 36ena EDICIÓ Edició 36ena de les 24 HORES A MUNTANYA del Centre Excursionista d’Olot, 27 i 28 de 2018. El recorregut, d’uns 75 quilòmetres, es dividia en cinc etapes: • - Olot - Sant Aniol de Finestres • - Sant Aniol de Finestres - Sant Miquel de CampmajorPorqueres • - Porqueres - Santuari del Collell • - Santuari del Collell - Santa Pau • - Santa Pau - Olot Dissabte 27 de gener i un any més amb les prediccions favorables per encarar les 24 Hores de Muntanya. Enguany sortim del recinte Firal de l’antiga estació del Carrilet d’Olot. Hem preparat tanques i hem estudiat la manera de sortir a l’hora tots junts per corregir la sortida de l’any passat que va ser una mica accidentada. Quan són les dues en punt ja hem demanat el tiquet a tothom i la sortida es fa amb puntualitat britànica. Encara hi ha alguns despistats que arriben a última hora i els “escombres” els esperen, després de fer-los l’advertència. És que complir horaris amb els més de 300 participants de la primera etapa és un repte. En Ramón Benítez la guia. A mig camí, salvat el coll de Fontpobra i a peu de carretera del Ventós de Sant Feliu de Pallerols hi ha l’avituallament dels corredors de curses i altres membres del CEO. Fins aquí hauríem repetit un tram de l’edició passada, a partir d’aquí, passant prop del volcà Traiter i de Sant Joan de les Medes, anem a trobar la riera del Llémena per arribar a Sant Aniol de Finestres. Allà espera una altra parada per fer un mossec, ja de fosc ja que són les vuit del vespre. L’entrepà, la peça de fruita i l’aigua de Sant Aniol són per col·laboració de l’ajuntament del lloc. La seva distribució és lenta i ens posem com a deure de millorar-ho. Sortim de Sant Aniol per la carretera i a un quilòmetre enfilem un corriol que ens portarà al Freixe. Allí és on podem gaudir una mica de la lluna que encara no és plena i tampoc gaire brillant. Portem retard perquè som més de 200 i caminar de nit per corriols és més lent que per pistes. Quan hem baixat del Freixe i estem prop del veïnat de Ruïtlles augmenta el retard i encara que ens esperen els macarrons de sopar previstos passat les 12 de la nit, no és fins quarts de 2 que arribem a Sant Miquel de Campmajor fins al local que té l’ajuntament i que ens cedeix com a col·laboració. Els macarrons cauen molt bé i, a més, acompanyats d’una mica de vi, fruita i cafè refan els participants que encara els falta un tram per completar l’etapa. Aquí però, pleguen els de la colla de Mainada del CEO que també han col·laborat en tasques de guiatge i avituallament. El final de la etapa és a Porqueres, a l’escola El Frigolet que ens han cedit des de l’ajuntament d’aquesta localitat. A Sant Miquel s’han afegit membres del Centre Excursionista de Banyoles, En Narcís, en Quim Arada i companyia, que faran el guiatge fins al final de la tercera etapa. A Porqueres es porta un retard considerable, com que no ha començat ningú en aquesta etapa no s’han hagut d’esperar, però els que acaben i no continuen ho fan més tard del previst, fet del qual prenem nota per millorar. L’avituallament de Porqueres el 8

serveixen col·laboradors de Banyoles, en Roure, la Lalín i companyia, que amb l’espera ho han pogut organitzar per tal de no augmentar el retard. Des de l’escola s’ha pogut veure la serp de llumetes que van baixant cap al Pla de l’Estany i que són rebuts amb bombos i platerets. Són vora les quatre de la matinada i surt la tercera etapa que ens portarà al Collell. Com que s’ha reduït considerablement el grup, ara són un centenar, el ritme és més alt i es recupera una mica. El Santuari el porten uns particulars que hi fan estades per a colònies de mainada de futbol i altres activitats. Ens cedeixen amablement un espai del pati interior que hi ha vora l’església amb la deferència de la intervenció de l’ajuntament de Sant Ferriol. Els participants, amb els guies davant, arriben havent recuperat una mica l’horari que encara ha fet que els que començaven l’etapa haguessin d’esperar una bona estona dins l’autocar. Aquí al Santuari, l’avituallament és una xocolata calenta i coca. Tot plegat ho serveix la colla Garrotxa.

Passades les 8 del matí ja és de dia i es disposen a reprendre el camí que passarà pel Torn, el Sallent fins a Santa Pau amb el guiatge d’en Ramon Feixas, també una garantia per fer passar al centenar llarg de participants per camins inèdits. En Ramon també ha recuperat una mica de temps però ja és clar que aquest any les 24 hores en seran una mica més. Amb tot això a Santa pau, l’ajuntament amb el seu alcalde al davant ens ha preparat pa amb tomàquet i embotits per acabar de reposar les forces que portaran al grup fins a Olot. La darrera etapa també la guia en Ramon i els portarà a través de l’altiplà de Batet fins a Olot. El dia clar i solejat acaba de donar forces als 76 participants que hauran completat totes les etapes i haurà fet gaudir a la resta d’una bona estona de caminada fins

A C T I V I TAT

arribar al mateix punt d’on s’havia sortit 25 hores abans. Sembla ser que, en general, ha agradat i les deficiències que haguem pogut tenir els organitzadors han estat menystingudes. No treu que el compromís per l’any que ve és de corregir-les i millorar l’edició d’enguany. Agraïm a col·laboradors del CEO, colla de curses, membres de junta, ajuntaments de San Aniol de Finestres, Sant Miquel de Campmajor, Porqueres, Sant Ferriol, Santa Pau i Olot, la Colla Garrotxa, Centre Excursionista de Banyoles, Ramon Feixes, Ramon Benítez, Narcís Puigvert i companys, i tots els que no anomeno i han col·laborat en les 24 Hores de Muntanya, edició 36ena • Han participat 421 caminaires • Han fet la 1a etapa 313 • Segona etapa 260 • Tercera etapa 128 • Quarta etapa 129 • Cinquena etapa 153 • Les han fet totes 76: M Rosa Casanovas, Carme Bernaus, Xavier Alonso, Montse Uró, Josep Artigas, Josep Godó, Albert Planas, Albert Domènech, Ferran Sala, LluísTuneu, Paula Caballero, Sílvia Segura, Sergi Calm, Pilar Guardia, Ramon Busquets, Núria Masó, Teresa Muela, Carme Pruenca, Jordi Feliu, Lluisa Guix, Elena Bassaganyes, Vladimir Smirnov, Joan Duran, Àlex Morales, Pau Puebla, Jordi Ferrer, Josep M Recasens, Josep Punset, Mercè Pallerols, Víctor Alegre, Joan Aldavert, Valentí Popescu, Xavier Casamitjana, Jaume Barnó, Pere Masó, David Bramon, Alexandre Sànchez, Josep Roure, Lluís Bonet, Patrocinio Marín, Benvingut Casals, Josep Solé, Josep M Güell, Jordi Puigvert, Pau Bosch, John Paul Mendy, Carme Ferré, Mark Esteban, Marçal Font, Carles Pons, Pau Torrent, Eduard Granados, Adrià Masó, Benjamí Torró, Alfons Subirà, Jaume Subirà, Joan Carles Padrosa, Mary Osuna, Josep Oriol Morera, Elisabet Demonjó, David Molina, Josep Domènech, Mariona Domènech, Moi Xarles, Jordi Olmedo, Paco Gil, Ignasi Ahumada, Andreu Bravo, Miquel Gómez, Biel Mossoll, Antonio Villarejo, Pere Costa, Amàlia Pardo, Ramon López, Juan Miguel Quesada, Jordi Bach.•

www.ceolot. cat

GUANYADORS DEL CONCURS FOTOGRÀFIC 24 HORES A MUNTANYA 2018

1r PREMI @runnin_girls 2n PREMI @markestebancosta 3r PREMI @castellsn

A C T I V I TAT

XVIII POCATRAÇA Aquest diumenge 11 de març, a la vall de Núria i organitzat pel Centre Excursionista d’Olot, s’ha celebrat el campionat de Catalunya individual d’esquí de muntanya amb dos noms propis, el de Joan Reyné (Ski Club Camprodón) i el de Clàudia Galícia (Club Esquí Cerdanya Skimo Team).

En categoria masculina s’ha imposat Joan Reyné amb un temps de 1.10.54 seguit de Xavi Areny, que, tot i retallar-li 21 segons en el descens, ha entrat a 2'39'' seg del guanyador en un difícil final. En tercera posició ha entrat Jordi Alís. En categoria femenina la guanyadora ha estat Clàudia Galícia amb un temps de 1h34'06'' seguida de Maria Illa i Laura Larregola. En categoria júnior el vencedor, i campió de Catalunya de la categoria, ha estat Pau Coll amb un temps magnífic de 1h16'12'' seguit de Guillem Farriol i Albert Artís.

El dia anterior a la cursa l’organització, amb 40 voluntaris, havia preparat un itinerari de 1.700 metres de desnivell que des de Núria anava en direcció al coll de Finestrelles, passava pel coll de l’Embut i descendia fins a la solana de Fontalba per després remuntar fins al cim de l’Ortigar i ,des d’aquí, iniciar un espectacular descens fins al santuari. La pluja de la nit de dissabte i el fort vent del diumenge al matí ,acompanyat d’una intensa boira, han obligat l’organització a improvisar un recorregut a contra rellotge que ha fet que la sortida s’endarrerís 90 minuts. Al final s’ha optat per fer dues voltes a un circuit que s’enfilava en direcció al coll de Finestrelles fins a arribar sobre el roc de la Maula, descendia pel torrent del mateix nom i remuntava fins al pla dels Eugassers, seguia per la coma de l’Embut i descendia pel pla de l’Ortigar fins a Núria. En total 1040 metres de desnivell que han permès dirimir els campions de Catalunya de l’especialitat.

El guanyadors en categoria cadet, que només feien una volta al circuit, han estat Ot Ferrer i Núria Torra. El moment emotiu de la jornada l’han protagonitzat els tres guanyadors de la categoria màster 50, Xavier Sadurní, Jaume Estañol i Joan Cardona, tres llegendes de l’esquí de muntanya, que en veure’s plegats a dalt del pòdium han reclamat insistentment als fotògrafs que els enviessin, sobretot, aquesta fotografia que de ben segur guardaran a l’àlbum dels millors records. Els altres vencedors de la jornada han estat, sens dubte, els traçadors del CEO que comandats per Carles Terma han improvisat, en un temps rècord i en unes condicions climatològiques molt adverses, un molt bon itinerari que ha comptat amb l’admiració i el reconeixement general de tots els participants.• 10

Fotos: Galdric Mossoll

A C T I V I TAT

www.ceolot. cat

secció

A M U N TA N Y

ABRIL 2018 Dl

MAIG 2018 Ds

2 3 4 5 6 7 9 10 11 12 13 14 16 17 18 19 20 21 23 24 25 26 27 28 30

1 8 15 22 29

7 14 21 28

MES DE MAIG

 Dia 8: Sant Miquel del Fai Itinerari: Riells del Fai, la Pineda, cingles del Perer, parc Usart, Sant Miquel Xic, les baumes d’en Xec, Sant Miquel del Fai, costes d’en Batlles, paller del Boll i Riells. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja (matinal llarga). Lloc i hora de sortida: a 2/ 4 de 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Lluís Avellana i el GEBRACB.

 Dia 6: XXXIX Lletissonada Organitza el GECA de Sant Esteve d’en Bas

 Dia 22: XLI Embardissada Vegeu informació a les planes 4 i 5.  Dia 29: Rasos de Tubau (Ripollès) Itinerari: Sant Martí de Puigbó, coll de Faig General, pedró de Tubau, les Baumes, coll de la Palomera i Sant Martí de Puigbó. Hores de marxa efectiva: 4. Lloc i hora de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Lluís Avellana.

 Dia 13: Torre del Cos (Vallespir) Itinerari: El Tec (poble), mas de Vilafort, la Collada, torre del Cos, mas el Cos, Santa Cecilia i el Tec. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja. Cal portar dinar a la motxilla. Lloc i hora de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Florenci Padrosa.  Dia 20: Aplec de Sant Aniol. Itinerari: Sadernes, Castell Sespasa, la Muntada, Sant Aniol d’Aguja. Hores de marxa efectiva: 1 i ¾. Lloc i hora de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordina: Pep Badosa. Tradicional Aplec organitzat pel Centre Excursionista de Banyoles. Hi haurà una arrossada popular.  Dissabte 26: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (IX) Del Pasteral al santuari del Coll. Itinerari: El Pasteral, cova del Pasteral, pedrera de la Palomera, drecera dels Pins, Puigdefrou, Can Serra del Turonell, Sant Gregori, font del Turonal, els Aigols, coll de Nafré, santuari del Coll, la Corbera, riera d’Osor. Hores de marxa efectiva: 6 i mitja. Hora i lloc de sortida: a 2/ 4 de 7 de l’aparcament del Consum. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Guiatge: Ramon Feixas. Coordinació: l’equip habitual.

Creu de puig Hortós (4-III-18)

Pessebre al puig del Casso (17-XII-17)

1 2 3 4 5 6 8 9 10 11 12 13 15 16 17 18 19 20 22 23 24 25 26 27 29 30 31

MES D’ABRIL

 Dia 15: Volcans de Santa Pau Itinerari: Pavelló esportiu de Santa Pau, volcà d’en Simon, colada piroclàstica del volcà d’en Jordi, volcà de Plaça Ribera, volcà del puig Subià, volcà Rocanegra, volcà de Santa Margarida, volcà del Puig de Mar i pavelló Esportiu de Santa Pau. Hores de marxa efectiva: 5 i ¾. Lloc i hora de sortida: a 2/ 4 de 8 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Ramon Feixas.

Esmorzar a Finestres (31-XII-17)

JUNY 2018 Dl

secció

JULIOL 2018 Ds

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

2 9 16 23 30

M U N TA N Y

1 3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29 31

MES DE JUNY

MES DE JULIOL

 Dia 3: XLIX XAMPANYADA – APLEC DEL PIRINEU Pic del Racó Gros. Informació a la plana 7.

 Dia 1: Tren miner de Formentera (massís del Canigó) Itinerari: coll de la Descarga, Betera, collet de Pei, mines de la Pinosa, Rapalum, via de l’antic tren miner de Formentera, coll de Formentera, estació de Formentera, coll Bufador, torre de Betera, coll de la Descarga. Hores de marxa efectiva: 6. Hora i lloc de sortida: 2/ 4 de 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Lluís Avellana.

 Dia 10: Mines de la Vall de Ribes Itinerari: Ribes de Freser, castell de Sant Pere, Ventaiola, can Cerdà, Rialb, Batet, mines Gerona, mines Fernanda i Fernanda de Dalt, Ventolà, mines de can Paloca, oratori de Sant Cristòfol i Ribes de Freser. Hores de marxa efectiva: 4 i ¾. Lloc i hora de sortida: A les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa  Dia 17: Salga Aguda (Berguedà) Itinerari: Pla de la Fusta (Vilada), pont d’en Climent, cim de Salga Aguda, collet de Tell, font de la Molina, torrent Fred, puig de Migdia, font del Colletons, pont d’Uró i pla de la Fusta. Hores de marxa efectiva: 5. Lloc i hora de sortida: a les 6 de l’aparcament del Consum. Vocal: Jordi M Casadevall. Sortida conjunta amb el GECA. Qui vulgui quedar-se a dinar de restaurant, s’haurà d’apuntar amb temps al CEO.

Bistoltes (21-I-18)

La Torre del Mir (3-XI-18) De Canet d’Adri al Pasteral (10-III-18)

Sant Miquel de la Miana (13-I-18) www.ceolot. cat

Sortida a la Costa Brava (25-II-18) 13

A B I B LdIeOmTuEnCt a n y a JA PODEU CONSULTAR L'INVENTARI DE TOTS ELS LLIBRES I MAPES DE LA BIBLIOTECA DEL CEO A: www.ceolot.cat/biblioteca Per a cada llibre o mapa hi trobareu el títol, l'autor o l'any d'edició, entre altres dades, juntament amb la classificació per matèria i la signatura (etiqueta) que porta cada llibre i que us servirà per trobar-lo al prestatge. A més, ja podeu trobar tots els prestatges senyalitzats. Actualment, el Centre Excursionista d’Olot formem part del grup de treball que vol potenciar i millorar l’actual Catàleg Col·lectiu de Biblioteques Excursionistes, juntament amb el Centre Excursionista de Catalunya, el Centre Excursionista de Lleida, el Centre Excursionista de Terrassa, el Servei General d’Informació de Muntanya, l’Agrupació Excursionista Talaia, la UEC de Gràcia i la Unió Excursionista de Sabadell. Estem treballant internament en aquest projecte per renovar la plataforma i perquè el CEO hi pugui aparèixer més endavant.

SANT JORDI EXCURSIONISTA

Tot això i més a: www.ceolot.cat/biblioteca

Per aquest Sant Jordi, estigueu atents a les noves guies i mapes que arribaran a la Biblioteca del CEO. Continuem renovant-ne el fons compartit!

Biblioteca d e

m u n t a n y a

RECORDA...

Servei de préstec per a socis

Servei de consulta

• 3 llibres i mapes • Durant 15 dies

Accés a la sala de lectura per consultar el fons (prèvia sol·licitud).

I N FO R M A C

LA SALA

IONS

De dilluns a dissabte de 19 a 21 h

Del 7 al 30 d'abril Exposició "MAR i MUNTANYA"

Del 5 al 15 de maig Concurs infantil i juvenil del:

Rubén Ramos

"DIA DE LA MARE"

+ info www.ceolot.cat

SAPS QUÈ? El Dia de la Terra és un dia festiu celebrat en molts països el dia 22 d'abril. Aquesta celebració va ser iniciada als EUA l'any 1970 i actualment està coordinada a nivell mundial per l‘Earth Day Network (Xarxa del Dia de la Terra, en anglès) amb diferents actes a més de 192 països cada any. El 22 se celebra també el naixement del moviment ambientalista modern. El Dia de la Terra s'ha convertit en un esdeveniment informatiu, educatiu i de sensibilització sobre el problemes del medi ambient. És un dia per prendre consciència de les problemàtiques ambientals, com ara la contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl, la destrucció dels ecosistemes, els centenars de milers de plantes i animals en perill d'extinció i l'esgotament dels recursos no renovables. Text: Viquipèdia

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi admirant la súper fotografia de portada d’en Pep, de l’anterior butlletí del Centre. www.ceolot. cat

SECCIÓ DE CURSES DE MUNTANYA DE CEO

Jordi Riera.

Jordi Riera de la secció de curses de muntanya del CEO ja ha estrenat temporada participant al Trail Rocacorba de 31 km i 1800 d+, ha arrencat amb molt bones sensacions i sobretot gaudint al màxim del que més li agrada. El seu temps ha estat de 5h 03', s’ha classificat en 128a posició de la categoria general. La segona cursa

del corredor va ser a la Transgrancanaria el passat 22 de febrer a Las Palmas de Gran Canaria per participar de la marató 42 km que va completar amb un temps de 4 h 46min. Va quedar en 64a posició en la categoria M30 H i 180è de la general; recorda que “va ser espectacular, una festa del trail running amb gent d’arreu del món”.•

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el ’hashtag’ #CMCeolot

secció

MAINADA Pàgina

MINIMENUTS! 17 MENUTS! 18 PETITS! 20 MITJANS! 22 GRANS! 24 JOVES! 26

secció

MAINADA MINIMENUTS! Dissabte 16 de desembre de 2017

SANT JAUME DE LLIERCA ARGELAGUER Diuen que la màgia ens envolta, que agafa presència en el nostre dia a dia i, que en el fons, hi ha màgia en cada petit detall de les nostres vides. Moltes vegades, aquesta no és altra que les històries. I és que la bellesa d’un paisatge o d’un entorn no sols es troba en els ulls de qui la mira, sinó darrere de totes les aventures que han tingut lloc en ell.

El passat dissabte 17 de desembre justament vam tenir la sort de trepitjar terra amb molta història. Passaven pocs minuts de les nou del matí i ja estàvem enfilant pel camí de la Miana de Sant Jaume, direcció el castell de Montpalau. Després d’una pujada entrebancada però entretinguda, sempre amb la presència de la gebrada matinal, vam fer una parada al mig del camí. Havíem de reforçar-nos amb noves energies. Ens esperava un bon esmorzar. Després d’una agradable descoberta de l’entorn, vam reprendre la pujada. El revolt final ens va deixar al descobert una església al capdamunt de tota la vall del Llierca. Des d’allà vèiem totes les muntanyes que a la Garrotxa sempre han estat vetllant per nosaltres. Totes elles amb milers d’històries. I a la nostra esquerra, a quatre passes ben comptades, s’aixecaven les últimes pedres del que havia estat el castell de Montpalau. www.ceolot. cat

De baixada altre cop cap a Sant Jaume, vam trobar una masia -Cal Turrós- amb un jardí molt acollidor. Una petita parada per beure aigua i cantar quatre cançons. Últimament la música forma part de les nostres caminades! Altre cop en marxa, les nostres passes travessaren tot el poble fins a portar-nos a l’anomenat barri del pont de Sant Jaume. Era un lloc perfecte per parar-nos a dinar. El sol començava a pujar i nosaltres encaràvem l’últim tram d’aquesta excursió, sense saber, encara, el que ens esperava el parc de «les Cabanes d’Argelaguer». Si mai us heu acostat en aquest poble, és possible que en sapigueu la seva existència. Girant un revolt entre el camí que connecta els dos pobles, més tirant cap a Argelaguer que cap a Sant Jaume, es poden veure unes altes torres de fusta amb cases alçades. Amb els minimenuts vam descobrir tots els racons de cada una de les cases, tombes, torres i tot tipus de construccions que havien sortit de les mans d’aquell artista. Finalment, i després d’haver descobert tots els reptes que ens proposava aquesta excursió, vam tornar al camí per arribar al poliesportiu d’Argelaguer, on els pares ja ens esperaven per tornar cap a casa. Això si, amb les motxilles plenes de noves històries que de ben segur ens acompanyaran a les pròximes sortides!

Dissabte 13 de gener de 2018

SANTA BÀRBARA DE PRUNERES I com tots els dissabtes que tenim sortida, vam despertar-nos, vam menjar alguna coseta i vam dirigir-nos cap al pavelló...però no! Aquest dissabte no va ser normal, els Minimenuts teníem un repte. Voleu saber si el vam assolir? El nostre repte començava a Sadernes, un indret que encara no havíem explorat. Vam començar el dia amb molta energia i vam fer la pujada només parant per esmorzar; així que aviat vam ser al nos-

secció

MAINADA

tre cim, a Santa Bàrbara de Pruneres. Quan vam arribar a dalt tots els minimenuts van estirar-se uns minuts, perquè potser sí que és veritat que els monitors/es vam apressar una mica al tram final; fins i tot alguns vam córrer! Però no digueu que no va valer la pena... A dalt vam tenir temps per jugar a cartes, enfilar-nos, i els monitors, vam tenir temps per refrescar la memòria i situar les muntanyes del nostre voltant. Els Minimenuts segueixen el nostre camí i, excursió rere excursió, també van aprenent muntanyes. Com que feia una mica de fred vam decidir començar a baixar cap a Oix. No sabíem què fer: caminar i menjar o menjar i caminar...així que vam decidir votar-ho i ...sabeu què van decidir els Minimenuts? Caminar! Així que vam estar una estona més seguint aquell camí que tenia un paisatge preciós i entre el fred vam fer una parada per dinar. Llavors vam posar-nos les piles i això va fer que més d’un caigués de cul a terra, tot i que va ser molt divertit. Però com que estem a tope, vam arribar al parc una hora abans que els pares vinguessin i així vam poder jugar en aquell parc tan especial. Així, doncs, vam aconseguir un superrepte i a la pròxima excursió, un altre. Als Minimenuts ningú no ens atura!!! Dissabte 3 de febrer de 2018

A LA NEEEEEU! Excursió compartida Minimenuts + Menuts, MENUTS ha redactat l’escrit a les següents pàgnies... Dissabte 24 de febrer de 2018

PUIGSACALM La temporada de neu poc a poc es va acabant...i els minimenuts volíem aprofitar la poca que quedava a prop de casa nostra

per fer-la servir d’excusa per anar a un cim que des de principi de curs teníem entre cella i cella. Així doncs el nostre repte del dissabte va ser pujar al Puigsacalm. I sí sí, ja ho diem bé: va acabar essent un REPTE amb totes les lletres de la paraula. Ja de bon matí quan enfilàvem cap a coll de Bracons, una corba ben glaçada va fer la guitza a un parell de cotxes, que van ser rescatats per una “superfurgo”. Una vegada al coll, ens vam acomiadar ràpidament ja que feia molt de fred i vent. Aquí començava el nostre camí, i no ho feia d’altra manera, que començar obligant-nos a grimpar una paret de pedra. Entre això i haver de pujar per un camí enmig del bosc, vam haver de parar a treure’ns roba: quina calor! Després de la parada, vam decidir continuar fins a l’hora d’esmorzar; el que no sabíem era tot el que ens esperava. Neu, basses d’aigua, gel, fang, molt fang, encara més fang!! Amb una petita parada per es-

morzar de seguida vam ser als prats verds, on una vespa va espantar alguns minimenuts, llavors si que caminaven ràpid. Hem dit prats verds, perquè des d’aquest moment ja no vam veure’n cap més de verd, tots eren blancs, coberts de neu. L’última pujada ens va costar una mica, però veure el cim al final de tot ens va donar l’aire que ens faltava. Una vegada a dalt, quatre fotos i avall! I tant avall, la baixada era tota plena de fang, i més d’un i de dos minimenuts van quedar bruts de dalt a baix. De baixada anàvem súper ràpids, de manera que vam tenir temps per dinar i més avall per parar a jugar una última vegada. Quan vam arribar al coll, els pares ens esperaven i quan ens van veure tots ens deien: treu-te les sabates per pujar al cotxe i nosaltres contestàvem: ens ho hem passat genial!!

estàvem molt preocupats per si faria fred o no... però per sort el sol ens va acompanyar i ens va regalar un súper dia per a la nostra aventura! Els pares i mares, tan amables com sempre, ens van portar fins al nostre punt

de sortida. De bon matí ja vam començar amb les piles ben carregades per pujar muntanya amunt i anar descobrint nous indrets fins arribar al cim! Com sempre teníeu les cordes vocals al màxim i no paràvem de cantar cançons i recitar tots els versos de Nadal que havíem de dir el dia de Nadal... va ser un bon moment per re-

MENUTS! 16 de desembre de 2017

FEM CIM A SANTA BÀRBARA DE PRUNERES! Hola, hola menudets!!! Recordeu la primera excursió del segon trimestre? Aquell dia els monitors i monitores 18

secció

MAINADA

passar-los, acabar de retocar les errades i preparar-nos per a l’actuació final. Pas a pas i cançó rere cançó vam arribar a un prat on vam jugar al “FAN” amb tots els idiomes possibles. Ens vau demostrar que sou súper internacionals cantant el pedra, paper, tisores en anglès, rus, xinès...Quin nivell tenim! A continuació vam descansar mentre ens menjàvem els entrepans tan bons de formatge, pernil, xocolata… mmm!!! Tot seguit vam reprendre la marxa i vam continuar amb la nostra serenata fins arribar a dalt de tot! I quines vistes que vèiem des d’allà dalt! Vam gaudir del cim i vam jugar a fer cabanyes, pentinats i molts altres jocs ben divertits. Ens van visitar dos companys molt especials... els gossets de la casa! Eren uns trapelles... fins i tot van robar-li el tupper de menjar a la Neus! Sort que ho feien per jugar i vam riure molt! Un cop reposats i dinats vam anar baixant fins arribar de nou a trobar els nostres pares i mares que ens van portar cap a Olot amb una experiència més dins la motxilla! 13 de gener de 2018

CAP A SANT ABDÓ I SANT SENÉN, QUE HI FALTA GENT! Pares i mares ens van deixar al camp de futbol de Santa Pau per començar a posar fil a l’agulla per assolir l’objectiu del dia: arribar a l’ermita de Sant Abdó i Sant Senén, d’estil romànic i que es va construir al segle XV, entre el coll de Boixedes i el coll de Palomeres, per alliberar-se dels “somiots”, que feien malbé les collites i esvalotaven els ramats. Hem de confessar que menuts i menudes no ens acabàvem de creure que haguéssim d’arribar allà dalt. Però, entre granges, dilemes amb les olors, prats i camins vam anar fent fins a arribar-hi. Els santapauencs i santapauenques segur que es van assabentar que els menuts del CEO havien arribat a “Sant Non i Sant Nen”: la campana no donava l’abast! L’ermita del segle XV va rejovenir enmig de tanta mainada. Tot seguit vam jugar al director d’orquestra. Allà dalt, però, feia una ventolina fresca. Si no hi posàvem remei el fred començaria a guanyar terreny... Així doncs, vam fer corregudes tot jugant al pi. Havent dinat i reposat un xic, vam tornar a emprendre l’exwww.ceolot. cat

cursió descobrint nous camins, I un cop a Santa Pau… Ara sí que ens podíem creure que havíem visitat Sant Non i Sant Nen! 3 de febrer de 2018

ESPECIALISTES DEL MÓN DELS NINOTS DE NEU (excursió compartida MINIMENUTS i MENUTS)

Hola petits experts i expertes de Minimenuts i Menuts! Com esteu? Recordeu el dia que vam anar a la neu? Va ser GENIAL, BRUTAL, “APOSTOFLANT”!!!! I quin bon dia, i quina bona

companyia... Va, fem una mica de memòria, tot va començar quan els pares i mares ens varen portar a Vallfogona del Ripollès. Tot estava ben nevat, era màgic, semblava un poblet de “pessebre”.A veure: pares i mares us hem de confessar que “en teoria” fèiem una excursió, però la realitat va ser diferent. Va ser veure el primer parc infantil tot nevat i ens vam plantar allà a jugar, fèiem concurs de ninot de neu, guerra de boles, l’àngel i, en definitiva, menjar molta neu. Després ens vam desplaçar fins al pavelló municipal 19

secció

MAINADA

on vam deixar les motxilles, però agafàvem els plàstics!!!!! Els monitors i monitores que són una mica saltimbanquis ens van portar en una baixada que T-E-L-A M-A-RI-N-E-R-A! Baixàvem de totes les maneres possibles, fèiem grups i baixàvem tots junts... al final ja no hi havia neu, però es podia baixar igualment per l’herba molla! Déu n’hi do, quin mal al cul també ha-ha-ha. Després de dinar, entre tots vam construir 3 ninots de neu format GEGANT! Més alts que els mateixos monitors! Ens vam fer unes fotos de “postureig “en grup i els pares i mares ja ens van venir a buscar. Va ser fantàstic, ens ho vam passar pipa!!!! Nosaltres ja tenim ganes de tornar-vos a veure i vosaltres? 24 de febrer de 2018

SANTA BRÍGIDA Aquell dissabte vam sortir de la comarca de la Garrotxa per anar fins a la comarca de la Selva, a la urbanització Solivent, a prop d’Amer. Allà vam jugar una estona al parc, i després vam fer un joc de mímica teatral grupal (el cinema en 3D, el correfoc...), tot fent temps per esperar que hi fóssim tots. Vam començar a fer camí i... l’aventura no va tardar gaire a començar! Vam fer una

PETITS! 16 de desembre de 2017

VOLTA A MONTMAJOR Us recordeu de l’última excursió del 2017? Era un matí molt fred i com sempre vam fer cotxes i ens vam dirigir fins a l’Hostal de la Vall del Bac. Allà, després de comprovar que hi fóssim tots, vam enfilar camí cap al Montmajor per escalfar-nos una mica que feia molt fred. Al cap d’una estona vam parar a esmorzar i agafar forces. Havent esmorzat vam seguir camí però ens vam trobar amb un petit inconvenient (resulta que el camí per pujar al Montmajor estava una mica embardissat). En no veure-ho gaire clar vam decidir deixar el Montmajor per una altra ocasió i vam 20

troballa: apartada del camí i una mica camuflada hi havia la pedra que commemora els fets històrics rellevants dels bandolers. Un grup de bandolers va detectar la nostra presència i vam haver de fer un canvi de rumb per despistar-los... Uf, ens va anar de ben poc! Al llarg de tota la senda que ens portaria fins a Santa Brígida vam trobar molts nummulits, fòssils amb forma de llentia. Un cop arribats a dalt la cantera vam cantar la cançó del cuiner i al cap d’una estoneta d’haver començat a dinar... Van aparèixer homes i dones voladors i vola-

dores que ens van oferir un espectacle a primeríssima línia de parapents! No vam tenir gaire temps de veure l’ermita de Santa Brígida, però vam fer honor al seu nom - Brighid singnifica en gaèlic “la més forta”- perquè, menuts i menudes, vam ser capaços de completar una tornada una mica a contrarellotge. Això sí, hem de dir que la reubicació que vam fer del punt de recollida ens va salvar una mica... Gràcies, papes i mames!•

agafar el camí que li dóna la volta. Caminant i explicant-nos històries se’ns va fer l’hora de dinar i vam parar en un prat ben assolellat. Després de menjar vam aprofitar per jugar una estona en aquell bonic indret. I finalment vam seguir camí fins a tornar a l’Hostal de la Vall del Bac on ens esperaven els pares i mares. No vam poder fer cim però vam veure el Montmajor amb totes les seves perspectives. I que bé que ens ho vam passar!

Firal i desprès d’haver fet cotxes vam començar a caminar cap a la casa de colònies dels Arcs de Santa Pau. Pujant amunt ben amunt, com que el camí de pujada era llarg, vam esmorzar abans d’arribar a dalt, que hi havia gana. En haver agafat energies vam seguir fins a dalt. Us recordeu del vent que feia?!! Sort que som unes valentes i uns valents i el vent no va poder amb nosaltres! A dalt, a Santa Maria de Finestres, vam poder gaudir d’unes magnífiques vistes. Vam veure el refugi lliure que hi ha i abans de dinar vam fer alguns jocs conjunts. En un lloc a recés vam poder dinar tranquil·lament. Al cap d’una estona vam desfer camí fins a arribar a Santa Pau. I cap a casa ben cansats però havent gaudit d’un gran dia a la muntanya!

13 de gener de 2018

SANTA MARIA DE FINESTRES Després de les vacances de Nadal ens vam retrobar el 13 de gener amb les piles ben carregades i moltes ganes de gaudir de noves aventures aquest 2018. A les 9 del matí ens vam trobar al Pavelló

secció

MAINADA

24 de febrer

SERRA DE LLANCERS (excursió compartida PETITS I MITJANS)

3 de febrer de 2018

PIC DE L’ÀLIGA Ei!!! Recordeu la sortida que vam fer a la neu?? Bé, l’objectiu de l’excursió no era ben bé anar a passar un dia a la neu sinó pujar fins al Pic de l’Àliga, però va acabar semblant que ens trobéssim en un paisatge nòrdic. Ja abans d’arribar al coll de Bracons, on els pares ens deixaven amb el cotxe, vam començar a intuir la neu. Al principi, ens pensàvem que només eren les vores de la carretera que estaven enfarinades però quan vam arribar al coll la neu era pertot arreu. Abans de començar la marxa vam aprofitar per tirar alguna bola de neu, n’hi havia tanta que no ens en vam poder estar de fer una guerra de boles. Ens vam posar a caminar i ens vam endinsar cap a la Fageda de la Grevolosa. Els peus se’ns enfonsaven amb la neu ja que en alguns llocs n’hi havia www.ceolot. cat

gairebé més de dos pams!! De mica en mica ens vam anar enfilant al pic. Tot va anar molt bé fins que vam arribar a la pujada final que, entre la neu, el gel i el fang, vam haver de fer mans i mànigues per no relliscar i poder arribar a fer cim. Un cop a dalt ens vam asseure per dinar amb aquelles meravelloses vistes: la plana de Vic, el Pirineu, la Garrotxa, el Pedraforca, que també treia el cap, i fins i tot vam poder intuir Montserrat molt a la llunyania, tot ben emblanquinat. Quin dinar més privilegiat, bona companyia i unes vistes fantàstiques. Però ja s’acostava l’hora de tornada, així que vam començar a desfer el camí a poc a poc, i fins i tot amb algun cop de cul a terra per culpa del fang que relliscava molt. No sé vosaltres, però els monitors ens ho vam passar genial!!!

L’última excursió de petits no va ser exactament com totes les altres. Aquest cop comptàvem amb la companyia d’uns convidats molt especials. Els nostres amics de Mitjans. Per coses de la vida faltaven monitors i vam decidir ajuntar-nos. Així doncs amb un grup molt més gran del que estem acostumats però també amb més ganes que mai ens vam enfilar des del coll de Barcons (després que algun cotxe es quedés atrapat en aquells giravolts encara emblanquits de neu...) cap a la serra de Llancers. Al principi la pujada ens va fer entrar a tots en calor però un cop ja no vam poder pujar més i vam seguir per la carena de la serra de Llancers les vistes que teníem eren totalment justificades. Vam seguir tota la serra evitant que cap nen caigués daltabaix esquivant boles de neu que d’altres feien amb la que encara quedava de la nevada anterior. Xano-xano, en un tres i no res ens vam plantar a Sant Miquel de Falgars, això no obstant abans d’arribar-hi i seguint la tradició ens vam fer un embolic amb el camí i ens vam embardissar més del compte fins a decidir que havíem de recular, per sort hi vam arribar igualment i és allà on vam dinar i descansar una bona estona abans d’encarar l’últim tram de l’excursió. La baixada. Aquí n’hi ha que es van motivar i la van fer corrents i d’altres de més sensats que vam arribar als Hostalets a poc a poc però a bon ritme on ja ens esperaven els pares per tornar cap a casa. L’ambient fred però l’escalfor de noves amistats van fer d’aquest dia un dia bonic i diferent.• 21

secció

MAINADA

MITJANS! 16 de desembre de 2017

PUIGSACALM

Recordeu la primera excursió d’aquest hivern? Va ser tota una autèntica aventura accidentada! Vam anar des de coll de Bracons fins a Sant Privat d’en Bas, passant per Santa Magdalena. L’excursió va començar com qualsevol altra, a poc a poc vam enfilar cap amunt, molt amunt... semblava que no s’acabava mai aquella pujada, i que dreta era! Després d’esmorzar, d’acabar de fer uns quants puja i baixa més i de veure el cim del Puigsacalm des de sota, vam arribar a Santa Magdalena, pel camí dels Burros, on vàrem dinar. Un cop dinats, i després de fer el “postureo” corresponent van començar “els accidents”. El primer dels accidentats, en va ser un que no va saber frenar. Ell, ben feliu, corria pels prats de Santa Magdalena, quan es va entrebancar i pum! cap a terra! Després de quatre fregues al braç i un embenatge improvisat, ja tornava estar preparat per l’aventura. Vam començar a baixar, ja sabeu el que diuen: ‘tot el que puja, baixa’ i sí que baixa, sí, i ben dret que ho fa... I tal i com va arribar la baixada va arribar la segona accidentada, la monitora que

no mirava per on anava... Ella, despistada, va posar el peu on no tocava i nyec! Cap avall! Una ximpleria tan grossa que va fer que hagués d’acabar els quilòmetres que quedaven arrossegant el cul pel terra. Ja ensumàvem el final de l’excursió quan la debutant del grup es va estrenar. Una relliscada que li va costar una bona patacada al cul! Però ella va fer com si res, i es va aixecar per acabar l’excursió. Després d’una correguda final perquè fèiem un xic de tard ens vam trobar amb els pares, que ens esperaven a Can Turó.

13 de gener de 2018

BESTRACÀ Eren les 9 del matí i ja estàvem tots a punt per marxar! Cap a Oix, exactament els pares i mares ens van deixar al Peirer. Una immensa masia típica de l’Alta Garrotxa molt ben restaurada. Vam seguir en direcció a Sant Andreu de Bestracà i en un tres i no res ja érem al cim. A 1056 metres sobre del nivell del mar i amb una posició extremadament estratègica queden encara les ruïnes d’un antic castell, allà vam esmorzar. Ens sentíem grans privilegiats al poder menjar amb aquelles vistes! davant nostra tota l’Alta Garrotxa en el seu màxim esplendor.

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

Aconsegueix els millors descomptes per reserva anticipada! Reserva on-line:

Visites a hores concertades. Sense esperes! Carrer Sant TomĂ s, 4 - 17800 OLOT - ) 972 26 98 00

www.ceolot. cat

bicistarres@telefonica.net

VENDA i REPARACIÃ&#x201C; DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

SERVEI A DOMICILI

www.ceolot. cat

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

secció

MAINADA

Un cop vam agafar forces, avall que fa baixada! Amb un pim pam érem a Hortmoier, tot i que pel camí ens vam parar a jugar amb el gel de les basses congelades. Vam travessar un petit riuet i vam albirar dos enormes arbres. Els famosos roures del rei. Dos espectaculars roures amb 450 anys d’història: els havien de talar per construir vaixells per a la marina reial. Sort que se’n van oblidar! No vam tardar res a arribar a la palanca on vam dinar a corre-cuita per arribar a temps a Oix, on ens esperaven els pares i mares, tot i que encara vam tenir temps de fer més història i passar pel pas dels lliberals i Santa Maria d’Escales. Qui ho diu que a la muntanya no es pot aprendre?

“quatre revolts de no res”. A partir d’aquell punt i animats pel sol esplèndid que feia vam aprofitar per veure les disfresses que portàvem i presentar-nos. Entre nosaltres hi havia herois molt especials (sí, sí, el nostre carnaval estava ambientat en els

herois): teníem la “puxigirl”, la “ceogirl”, el “suorgatito”, la “punkigina”, etc. Quins farts de riure! Un cop coneguts i presentats tots els superherois vam començar a caminar de forma continuada passat per el Pujant

3 de febrer de 2018

TALLÓ La següent excursió del trimestre ens va portar al Talló a jugar amb la neu i celebrar el carnaval. Els pares ens van deixar passat l’hostal de la Vall del Bac després de www.ceolot. cat

secció

MAINADA

del Matxo i després pel Pujant de Burro. Tot anava sobre rodes fins que vam perdre una mica el camí i vam començar a fer “free style” pel mig del bosc. Però no patiu que en un tres i no res vam tornar-lo a trobar i tot cofois vam anar caminant a poc a poc fins a arribar a la nostra destinació, el Talló! Durant l’ascensió no havíem trobat gaire neu i estàvem una mica preocupats però,

a dalt, SORPRESA! Tot estava cobert de neu així que vam agafar plàstics, guants i jaquetes i ens vam posar a fer l’animal. Uns feien la croqueta, els altres feien ninots de neu, uns altres intentaven fer curses de “trineus”, etc. Cansats de tan d’esport i una mica enfredorits vam dinar, vam acabar de jugar una estona més i

vam decidir desfer el camí per anar a trobar-nos amb els pares que ja ens esperaven amb els braços oberts.

en els nostres últims passos d’aquella excursió. I ben cansats, però feliços del bonic dia que ha fet, tornem cap a casa, a gaudir de la màgia de la llar a l’hivern.

pares a Coll de Bracons, amb el ja típic vent de 1000 dimonis i amb avís d’un dia complicat, de ratxes altes, no ens vam deixar acovardir. Vam sortir disposats a fer molts quilòmetres i a creuar ràpidament la Grevolosa direcció sud fins al punt d’encreuament del Güell i retallant les pistes forestals fins al Collet de Sant Julià. Des d’allà, esmorzats, ja enfilàvem amb el que semblava algun raig de llum acollidor des de sobre les roques de Cabrera. Certament, triant el camí d’ascens més directe, sorpreníem el Santuari des de darrere, des del Pla del Prat, amb unes vistes celestials d’un dia de clarianes, fred, amb gel als arbres i un vent que ja començava a arrencar. Preciós! No vam perdre el temps: una salutació ràpida als hostalers i a l’olor de cassola del típic arròs de Cabrera i cap avall! Ens tocava emprendre el camí via Pla d’Ayats i Falgars. El temps amenaçava fort! Amb el temps de pujar a Ayats, ja teníem la tempesta a sobre. El vent feia volar literalment blocs de gel dels arbres i la boira ho impregnava tot. Visitar els cingles d’Ayats

24 de febrer de 2018

SERRA DE LLANCERS (excursió compartida PETITS i MITJANS, l’escrit l’ha redactat el grup de PETITS)

GRANS! 16 de desembre de 2018

BESTRACÀ Un bon dissabte de desembre, ens aixequem aviat, ens calcem les botes i amb il·lusió cap a la muntanya. Tot anant amb el cotxe cap al Peirer, veiem com la boira es va aixecant i deixa pas a un bonic paisatge assolellat d’hivern. Aquell blau intens del cel ens dóna alegria per començar amb energia l’excursió. Comencem a fer camí i puja que pujaràs cap a dalt del Bestracà. Quasi tot seguit i amb una petita parada per fer una foto, pugem fins a dalt on contemplem el paisatge i fem un bon esmorzar arrecerats del vent i el fred entre les roques. Allí ens adonem que un gos ens ha seguit des de mig camí. Seguim, ara ja cap avall per una bonica però tècnica tartera, que ens porta a un caminet que s’endinsa pel bosc fins portar-nos a una pista que seguirem una bona estona. Pel mig, trobem tot de basses glaçades que no ens podem estar de trencar. El gos que ens seguia, sembla no tenir fred i s’hi banya. Enmig de la vall d’Hortmoier, trobem aquelles antigues cases en ruïna i ermites, típiques de l’Alta Garrotxa. Totes tenen el seu encant i destinem un petit temps a contemplar-les. I camina que caminaràs, arribem a sota la cresta del Ferran, que s’imposa majestuosa, i trobem per allà la vora un prat on decidim dinar. I amb la panxa plena, i alguns el nas també (per la pudor de gos mullat), agafem el camí que ens porta cap a Oix, passant pel pont Romà, una bonica construcció que trobem ja quasi entrant al poble. El sol es comença a pondre entre les muntanyes i nosaltres el contemplem 24

13 de gener de 2018

CABRERA Voleu saber com vam donar la benvinguda al 2018 el grup de Grans? Com vam decidir cremar els turrons uns valents i valentes disposades a enfrontar-se al rigorós hivern del gener? Res apte per a covards: una travessia pel Cabrerès! Després d’una tardor molt marcada per l’Alta Garrotxa i amb el deure d’entrenar-nos per les sempre excitants 24 Hores a Muntanya de finals de gener, havia arribat l’hora d’anar a visitar el nostre venerat i estimat Santuari osonenc de Cabrera. Aquesta vegada, però, el sorprendríem per darrere, per la cara oest, venint des de la Grevolosa, una ruta molt poc freqüentada. I així va ser, acomiadant-nos dels

secció

MAINADA

sense veure-hi res, cap vista, és una maledicció! Però bé, què hi farem! Ja portàvem un bon cúmul de quilòmetres quan vam ser a baix al Coll de Saiols, en direcció Pujolriu. Tocava arrecerar-se per fer dinar. Allà vam agafar forces, però molts també vam acabar d’afiançar un bon refredat. Ja només ens faltava aterrar als plans de Falgars i baixar pel camí ral des de l’Hostal del Grau, una ruta d’aquelles d’obligat pas per a tothom no fa ni 100 anys. El descens va ser el que en diríem “a la ideia!!”, que ja fèiem tard. Sans i estalvis, vam arribar a Hostalets d’en Bas, amb la sensació d’haver donat una volta de poca broma, però agraïts de conèixer una mica més el nostre país. 27 i 28 de gener de 2018

24 HORES DE MUNTANYA (excursió compartida GRANS i JOVES)

Un any més van arribar les intenses 24 hores de muntanya, sempre acompanyades de fred, bons amics i llargs moments compartits. Sempre fa una mica de mandra començar, però la il·lusió era present en tots nosaltres des que ens vam retrobar tot jugant a l’espera que s’iniciés la jornada de muntanya. Qui serien els valents que aguantarien fins al final? La trobada es va anar omplint poc a poc de més motivats i ansiosos per la muntanya fins que per fi tot va començar. El recorregut no era pas complicat, més aviat familiar i agradable, tot compartint conversacions amb els amics i amigues sempre es fa més plaent. Així, doncs, les ganes de realitzar unes quantes etapes van anar creixent en nosaltres a mesura que el sol s’anava allunyant rere increïbles paisatges. Cada vegada era més fosc i encara que la llum de la lluna es feia present, el frontal sempre feia favor per evitar entrebancs. Entre els avituallaments i les petites parades anàvem agafant força per continuar, encara que de tant en tant s’observava algun badall que revelava el cansament. Aquestes primeres etapes van ser suficients per a uns quants que van decidir retirar aviat cap a casa quan van veure l’oportunitat del bus de tornada. Per sort però, els més temeraris no van voler aturar-se i van seguir esforçant-se algunes hores més. De mica en mica van anar caient, estàvem cansats o volíem guardar les forces. No obstant això, per fortuna en Miquel i en Biel www.ceolot. cat

van fer-nos de representants i van acabar completant tota la jornada! 10 de febrer de 2018

PUIGSACALM NEVAT (excursió compartida GRANS I JOVES)

Com cada any, el dia que els monitors decidim anar amb raquetes a GRANS ens fa un dia horrible: amb vent i fort torb a Vallter. Així que després de l’experiència glacial de l’any passat, vam decidir canviar radicalment. Aprofitant que a La Garrotxa

havia de fer un dia fantàstic amb un sol espatarrant i que teníem un bon tou de neu, vam decidir redescobrir una zona tan coneguda com el Puigsacalm, en unes condicions totalment diferents! I joves també ens hi van voler acompanyar!!! Ens esperava una excursió diferent, on papes i mames patien molt per si passàvem fred. Aquests papes són uns patidors i exagerats. A mitja pujada ens vam començar a “despullar”, alguns de grans portaven tantes capes que semblaven una ceba gegant! Arribar fins als ganxos va

secció

MAINADA

ser fàcil, però a partir d’allà va començar la veritable experiència, ja us ho diré. Els ferros estaven molt freds, hi havia alguna roca molt gelada i alguna altra relliscada va succeir. No obstant, res no ens atura, vam arribar a dalt de Santa Magdalena on hi havia taaanta i taaaanta neu tova! Espectacular! El que va costar més a partir d’aquí va ser obrir traça, ja que ningú no es va atrevir a fer el que nosaltres ens havíem proposat fer. Realment va costar, no us enganyaré pas, en molts punts la neu ens arribava per sobre els genolls, feia molta pujada, relliscava i els peus es van començar a glaçar una miqueta (imagineuvos que alguns es pensaven que els haurien de tallar els dits de congelats que els tenien...). Però res, bestieses, vam arribar a dalt afamats i ens vam cruspir el dinar en un tres i no res, calentonets amb els guants als peus (tot molt normal) i amb el solet escalfant-nos la cara. Quins petits plaers ens dóna la vida, si els sabem aprofitar! I ara ja només quedava baixar, i com es baixa per la neu? Doncs de cul o

fent el pingüí! Fàcil! I com no en aquesta excursió... el POSTUREIG amb

l’ajuda del gran #galphotodric (Galdric Mossoll) va estar assegurat!! I ja tindríem una nova experiència a la butxaca!

l’Ata Garrotxa per fer una sortida molt bonica i que ens va deixar encisats. Recordeu quina volem dir, oi? Sí, és clar que sí, aquella que vam ser tan ràpids que férem un tros més de recorregut més i tot. Els pares no s’ho creien, recordeu? Comencem. Vam sortir d’Oix i resseguint la riera d’Oix vam anar pujant fins a trobar el trencall que ens portava cap al Coll de Pla Sapell. En aquest bonic coll, després d’una bona pujadeta vam esmorzar. Com ens agrada esmorzar bé, i a més a més si

és després d’una bona apressadeta, i amb les vistes que teníem des d’allà. Amunt que fa pujada, cap al Mont Petit s’ha dit. Érem pocs però ben avinguts, vam contemplar les vistes que donaven cap al Pirineu i la resta d’Alta Garrotxa tot esperant veure els nostres companys de secció, ja que algun altre grup també estava atacant aquell mateix dia el Bestracà. No els vam veure, molta vegetació i poca vista, haurem de menjar més pastanaga. La baixada és molt divertida des del

JOVES! 3 de febrer de 2018

MONTPETIT

Bon dia Joves! Un altre butlletí, i això vol dir una mà de sortides i passos més al sarró. Va passar Nadal i entre els àpats abundants i les celebracions diverses d’aquests dies d’excessos vam haver de cremar un xic els torrons, així que vam reprendre les sortides tan bon punt vam tornar a començar classes. El dia 13 de gener vam enfilar cap a 26

secció

MAINADA

Mont Petit fins a Sant Martí de Torralles. Caminets empinats, revolts forçats i un terra degradat ens van fer enamorar d’aquella baixada a ritme de cursa, ens en podrem anar a la secció de curses del CEO. He, he! I després d’una paradeta a Sant Martí per esperar a tothom vam enfilar altre cop en direcció a la Vall del Bac, passant per la Serra de Sant Isidre, l’Hostal i Llongarriu. Déu n’hi do aquesta última casa. Més d’un ens hi haguéssim quedat ehhh. Vaja. Doncs bé, encara meravellats per les cases de la la Vall del Bac vam anar resseguint el GR-1 fins al trencall que va cap al Coll de Capsacosta, passada Santa Magdalena del Coll. A l’inici dèiem que havíem anat ràpids, doncs sí. Havíem quedat amb els pares i mares al coll, però feia tant de fred i anàvem tant d’hora que vam decidir tirar-nos avall per un camí xulíssim fins a Sant Salvador, on vam anar a interceptar un a un els cotxes dels pares que anaven pujant. Quina grata sorpresa els vam donar. Doncs això seria tota la primera sortida d’aquest trepidant 2018 que ens espera. Cases impressionants, somnis, la Vall del Bac, fred i bons amics. 24 i 25 de febrer de 2018

ESQUIADA

Apa doncs, som-hi de nou cap a tocar neu! No em vam tenir prou amb l’última sortida per la Garrotxa ja nevada, i a més volíem sortir un xic de la rutina caminaire, gens despreciable, tot anant a provar l’esquí de fons. Com que els joves ja feia un temps reclamaven que volien fer unes colònies, els vam concedir el seu desig, tot i no ser ben bé les típiques. La destinació escollida va ser Lles de Cerdanya, en un refugi molt gran anomenat Cap de Rec situat a peu de pistes. Vam sortir ben d’hora ben d’hora el dissabte al matí, tenint en compte que teníem per davant dues hores i escaig de trajecte, i que a les 11 del matí començaven les nostres classes d’iniciació a l’esquí de fons. Un cop allà, vam anar a buscar tot l’equipament (per cert, les botes eren genials, molt còmodes i calentetes) i ens vam dividir en dos grups, cadascun amb un monitor. Primer vam estar una estona a baix de pistes aprenent quatre coses bàsiques, i més tard vam pujar muntanyeta amunt per anar-les a posar en pràctiwww.ceolot. cat

ca. S’ha de dir, que tot i que tenint bases d’esquí alpí pot ajudar un pèl, aquests nois i noies joves se’n van sortir d’allò més bé! Amb alguna caigudeta, o dos, o tres... Al migdia vam fer paradeta per a dinar, i després “sant tornem-hi” una estoneta més, fins a quarts de cinc, que vam tornar el material i vam anar cap al refugi a començar una activitat tranquil·la i ben interessant, almenys als ulls dels monitors... Aquesta va ser donar l’oportunitat als nois i noies d’escollir, dins uns paràmetres, i organitzar la ruta final de juny, tot emprant

els mapes necessaris que els vam donar, i treballant sobre aquests en termes de distàncies i desnivell, i també pensant en temes de aturades tècniques per comprar el menjar i aigua de cada dia. Així, d’aquesta manera, motivar-los a aprendre a muntar una ruta, i alhora, ser-ne els autors. Al vespre, després de l’arribada de l’estupenda intendència que ens va preparar unes “fajitas” amb verduretes i pollastre d’allò més bones, vam cantar quatre cançonetes amb la guitarra, i vam anar a dormir, que de son no en faltava pas després d’un

secció

MAINADA

dia tan llarg. El matí següent ens va donar la benvinguda un sol espatarrant, que deixava al descobert un paisatge preciós: la serra del Cadí. Vam fer una mica el mandrós i al ritme de cadascú ens vam anar llevant (com veieu, unes colònies d’allò més tranquil· les). Vam esmorzar i vam posar-nos una estoneta més amb el tema “ruta final”, que avançava bastant a poc a poc. Al cap de poc, però, per no fer-li un lleig al dia i a l’entorn, vam sortir a fora per a fer, primer de tot, una activitat per a conèixer què és l’ARVA i com funciona, per si mai fos necessari dur a terme un rescat, o ser rescatats, en una allau. La resta del temps fins a l’hora de dinar, va ser lliure: guerres de neu, cantades acompanyades de guitarra (sort en tenim que hi ha més d’un jove music per allà!) passejadetes pels voltants... fins a l’hora de dinar, que ens esperava un exquisit “cous-cous” de verdures que es va posar de nassos! I així ens acomiadàvem d’aquell dia radiant en una zona ben bonica, emblanquinada, i havent après quatre coses més d’esports a la neu, i de seguretat en aquesta, i és clar, d’un cap de setmana entre amics i muntanya! I fins a la pròxima! 27 i 28 de gener de 2018

24 HORES DE MUNTANYA

(excursió compartida GRANS i JOVES, l’escrit l’ha redactat el grup de GRANS) 10 de febrer de 2018

PUIGSACALM NEVAT

(excursió compartida GRANS I JOVES, l’escrit l’ha redactat el grup de GRANS)

per Joan Tresserras Dou President dels Amics de l’Alta Garrotxa

CO L · L A B O

RA C I Ó

SANT VALENTÍ DE SALARSA

Sant Valentí de Salarsa és una ermita romànica que fou sufragània de Beget, i quan aquest va perdre la seva autonomia municipal, fou incorporada al Municipi de Camprodon, i així, de sobte, es trobà al Ripollès, malgrat que es manté dintre del Bisbat de Girona i òbviament dintre de l’àmbit territorial de l’Alta Garrotxa. Documentalment l’església apareix l’any 937, però la seva consagració no fou fins al 1168. Les seves característiques són les pròpies de les nostres esglésies romàniques, planta rectangular, amb un absis a llevant, una porta a migdia, i una espadanya a ponent. Coberta amb volta de canó i en el seu origen, protegida amb llicorella del lloc. Aquesta descripció originària no és la que ens ha arribat als nostres dies. Possiblement afectada pels terratrèmols del segle XV, s’esfondrà la volta, que ara ens apareix lleugerament apuntada. Al segle XVIII s’obrí la porta de ponent, amb una finestra a cada banda i protegida amb un porxo i a sobre es bastí una gran espadanya, amb dues obertures, on encara es conserven les campanes. Òbviament s’obtingué més lluminositat interior, però la sobrecàrrega de l’espadanya i les obertures practicades, debilitaren la paret i obligaren a construir un contrafort per la banda nord. Sobre aquesta banda més tard s’hi construí una escala, per l’accés al campanar. A la dècada del 1980, el Servei de Monuments de la Dipuwww.ceolot. cat

tació, per assegurar la seva estabilitat, arranjà unes esquerdes de l’absis i a la façana de migdia reobrí l’antiga porta, que funcionava com un punt de llum natural. També es procedí, amb perfils de ferro laminat a estintolar, en forma de tornapuntes, la determinada volta. Aquesta és la imatge actual de Sant Valentí de Salarsa, que assentada sobre un pujol, i emmarcada per uns esplèndids roures, donen un conjunt paisatgístic de primer ordre, possiblement l’ermita més fotografiada i publicitada de l’Alta Garrotxa. Els Amics de l’Alta Garrotxa observaren des de l’exterior, el mal estat de la coberta, i la necessitat d’una reparació d’urgència per tal d’evitar mals majors. La sorpresa fou, el dia que, acompanyats pels Serveis Tècnics del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, entràrem dintre la nau, acompanyats del masover de la casa del Beç, que tenia la clau, i que té l’ofici de paleta, i que pel seu compte havia col·locat uns puntals, per evitar enfonsaments, ens trobàrem que no sols calia reparar la coberta, sinó tot l’edifici, ja que el terra de l’interior era ple de despreniments, els puntals torçats i unes esquerdes a les parets per on entrava la llum exterior. Tenia un aspecte, que, per moments, podria esdevenir-se el col·lapse total. Ens adonàrem que les obres no consistien en una reforma 29

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

de la coberta, sinó que havien de tenir una envergadura que als Amics de l’Alta Garrotxa se’ns escapava de les mans. Però férem també la reflexió que si no ho fèiem nosaltres, no ho feia ningú, i no es podria perdre Sant Valentí de Salarsa. I així emprenguérem una obra que ha calgut fer en cinc etapes, equivalents a cinc anys, en funció de les disponibilitats econòmiques. Una de les causes de l’estat ruïnós del edifici –formant concauses amb assentaments del terreny i moviments sísmics- era la sobrecàrrega de material sobre la volta i l’absis, a causa de que en successives reformes de la coberta, en segles anteriors, es col·locà una coberta sobre l’anterior. Així s’ha vist en procedir a descobrir la volta per reparar-la, l’existència de dues cobertes antigues amagades, una amb lloses de llicorella i una segona de teula, amb pendents formats per calçobre i sorra. Tota aquesta sobrecàrrega que s’ha hagut de treure per mitjans manuals, vist l’estat precari de la volta, ha sumat més de 40 tones. La volta era partida per diverses esquerdes i fissures. Eren les més greus dues esquerdes longitudinals, una propera a la clau en el intradós i una altra al ronyó de migdia al extradós. La consolidació de la volta ha consistit a reparar dites esquerdes i assegurar la seva estabilitat, per mitjà d’un cèrcol de formigó armat. En síntesi les obres executades foren: Fonamentació dels murs, no hi havia cap tipus de fonamentació, amb un taló exterior per evitar filtracions de pluja -òbviament la coberta no té canals – i 30

les aigües pluvials donen sobre el terreny immediat, reparació dels murs, tapant esquerdes i reconstruint les parts més afectades, col·locació d’un tirant a la volta, nova coberta de teula ceràmica, donar planimetria al paviment format per cairons, reposant els que faltaven, col·locació d’una porta d’acer corten vidriada a l’antiga entrada de migdia i assegurar l’estructura del porxo. Totes aquestes obres han sumat la quantitat de 116.665,86 euros, dels quals en formen part 20.247,80 euros d’IVA. Costa entendre que no es pugui aplicar un IVA reduït a unes obres, l’única finalitat de les quals és preservar un Bé Cultural que és Patrimoni de tots. Les obres han estat promogudes pels “Amics de l’Alta Garrotxa” i han estat projectades i dirigides per l’Arquitecte Lluís Bayona Prat, Cap del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, amb la supervisió arqueològica de Bibiana Agustí Farjas i executades per l’empresa Construccions Beget. L’import de les obres s’ha finançat a través del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, i hi ha col·laborat l’Ajuntament de Camprodon amb un conveni amb el Consorci de l’Alta Garrotxa. Un agraïment a les dites entitats i professionals, ja que sense la seva col·laboració no hagués estat possible salvar Sant Valentí de Salarsa. Que duri uns quants segles més.•

secció

M U N TA N Y

per Kim Agustí

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L’EBRE

El Canigó des del Piló de Belmaig (fotos: Kim Agustí).

D’ARLES A SANT LLORENÇ DE CERDANS El dia 11 de novembre tornem a Arles, disposats a continuar la nostra travessia. Som 28 de colla i ens espera un cap de setmana esplèndid. A les 9 del matí sortim de la gare (272 m) i baixem a creuar el Tec per un pont per a vianants. Tot seguit pugem a la carretera de Can Valent i ens enfilem per un camí molt costerut, força xorrencat de bon començament però que més endavant conserva bona part dels seus antics empedrats. El bosc ens cobreix i només ens concedeix fugissers miradors sobre la vila d’Arles. Esmorzem a mitja pujada, deixem a l’esquerra el camí de la bateria de Santa Engràcia i els Banys d’Arles i arribem al coll de Paracolls (902 m), excel·lent mirador sobre el roc de Sant Salvador i la muntanya de les Salines. Al coll deixem el GR-10 i seguim caire amunt, per un panoràmic corriol senyalitzat amb les marques del tour del Vallespir. Completem el quilòmetre vertical i assolim el Piló de Belmaig (1280 m). Després de contemplar a pleret l’immens panorama que hom hi gaudeix, que abasta el Vallespir, el Canigó, els Aspres, el Rosselló i les muntanyes de l’Alt Empordà i l’Alta Garrotxa, i de guardar un respectuós minut de silenci en memòria d’un company traspassat, fem una fotografia de grup. Des del cim, el corriol ressegueix la serra de Montner, força www.ceolot. cat

accidentada en el seu primer tram i més amable a partir d’una colladeta. Ens enfilem al puig de la Senyoral (1315 m), irrellevant sostre del cap de setmana, accessible fins i tot amb vehicles lleugers, i baixem al coll del mateix nom (1185 m). Són dos quarts de 2 del migdia, un bon lloc i una bona hora per dinar.

Piló de Belmaig. 31

secció

M U N TA N Y

ja a la divisòria entre les conques del Tec i de la Muga. Deixem de costat la vella masia i un parell de construccions modernes i seguim per la carretera, ara de terra. També deixem la carretera de mas Vicenç i seguim cap als Meners, masia de llarga història. Gaudim de boniques perspectives de la vall de la Muga, dominada pel puig del Casso, i baixem cap a la fondalada, tot travessant boniques castanyedes. Deixem la carretera que davalla al veïnat de la Muga i seguim cap a l’antic hostal (720 m), per un bon camí al llarg del darrer centenar de metres. L’Hostal de la Muga va tancar les seves portes el gener de 1992 i actualment és en estat de ruïna i en bona part cobert de vegetació. Molt més vius són els inesborrables records que els més veterans conservem de l’establiment i de la família Farcy, que el va regentar.

L’Avenir.

A un quart de 4 tornem al nostre itinerari. Els companys de Sant Llorenç s’afegeixen a la colla, que creix fins als 33 excursionistes. Baixem a la Boadella i seguim cap al coll (918 m) i el petit veïnat del Noell. Fem una breu aturada i continuem, per bonics camins, cap a Sant Llorenç de Cerdans. A l’ Avenir ens hi espera una esplèndida rebuda, gentilesa del Grup Excursionista Peu Alegre. Ens instal·lem al càmping Verte Rive i tornem a l’Avenir. El sopar és més que esplèndid; acollida, aperitiu, senglar i pastissos seran recordats molt de temps. Hem arribat a Sant Llorenç de Cerdans amb les darreres llums del dia i el temps just. La visita a la vila (1142 hab), prou coneguda de bona part de la colla, haurà d’esperar a una altra ocasió. Bona nit! Hostal de la Muga.

Hem sortit del Vallespir per entrar a l’Alta Garrotxa. No assolirem cap dels seus cims, perquè hem preferit enllaçar directament dos dels punts més emblemàtics de la comarca, l’Hostal de la Muga i Sant Aniol d’Aguja. Cap allà anem! Des de l’hostal baixem a creuar la Muga, jove rierol en aquest lloc, i ens enfilem a les ruïnes de mas Sobirà (850 m) per l’antic camí. La casa fou construïda en una àmplia collada, situada a la divisòria entre les conques de la Muga i del Llierca. Agrupem la

Sant Llorenç de Cerdans.

DE SANT LLORENÇ DE CERDANS A SADERNES L’endemà, després d’un bon esmorzar a l’Avenir, tornem al nostre itinerari. Ara som 41 de colla i a les 9 del matí baixem a l’antiga gare del tramvia elèctric (660 m), clausurat l’any 1937, i encetem la llarga travessia de la vila. En sortim per la carretera de Costoja, travessem la Quera i anem a una bifurcació; seguim per la carretera de Vila-roja, trepitjant sempre l’asfalt. Abans d’arribar al poblet trenquem a l’esquerra i ens enfilem a Pla Castanyer (834 m), 32

Sant Julià de Ribelles.

secció

M U N TA N Y

colla i seguim pel camí que faldeja el puig del Casso, molt assolellat però ombrejat per una frondosa boscúria. Arribem a Sant Julià de Ribelles (870 m) pel camí de dalt. Fem una breu aturada, ben aprofitada per visitar l’església, i ens reunim amb els companys de Sant Llorenç; la colla creix fins als 46 excursionistes. Els colors de tardor engalanen les valls de Ribelles i conviden a fotografiar-ne tots els racons. A dos quarts d’1 sortim de l’església i anem al collet de Sant Julià. Seguim cap al coll de la Bassa i comencem un ferm descens, voltant el puig d’en Coll. Baixem pel Davallant, grau molt ben traçat i cobert per un frondós alzinar, i continuem cap a pla Ballador (780 m). Allà encetem la baixada pel camí de les Canals, que després d’una llarga successió de curts revolts pel fons de la pregona Canal Grossa ens acosta a la fondalada de Ma del Forn. Faldegem la muntanya fins al collet de Clarioles (551 m) i tornem a baixar decididament. Finalment travessem la riera i arribem a Sant Aniol d’Aguja (450 m). La visita a l’església i a les obres del refugi serà molt ràpida; ens espera, fumejant, un arròs exquisit, preparat pels Amics de Sant Aniol. La sobretaula s’allargarà fins gairebé les 5 de la tarda, tot i que els companys de Sant Llorenç han d’emprendre abans el seu feixuc camí de tornada.

Travessem el clot de les Calaníes, passem per sota de Bellpuig i anem a Can Pau Clo. Tot seguit entrem a Tortellà i anem a la seva plaça Major (276 m), centre neuràlgic de l’Alta Garrotxa, ben deserta a aquesta hora. Són les 9 del matí i anem a esmorzar, uns en un parc assolellat i els altres al cafè. Després de l’àpat tornem al nostre itinerari. Ara ens guia en Pere Guitart i agafem un camí que ens porta a Can Pere Santaló o Can Senyavaques, on un bonic rellotge de sol ens recorda l’hora que és, Can Roure Vell i Ca n’Horts. Més enllà seguim cap a la Barreja dels Carlins, lloc a on hi va haver una batussa en el curs de la darrera carlinada, i el rec de Can Sisrals. Anem a travessar l’autovia per un pas soterrat, seguim cap al Morató i entrem al poble d’Argelaguer. Passegem pel seu carrer Major, fem una breu aturada a la capella de Santa Anna i continuem fins a l’església parroquial, d’estil romànic i dedicada a Santa Maria (184 m).

Carrer Major d’Argelaguer.

Sant Aniol d’Aguja.

Encara amb llum de dia, marxem de Sant Aniol pel centenari camí del meravellós engorjat, que ens condueix al Gomarell i el pont de Valentí. Ja per la carretera continuem cap a Sadernes (310 m); fem una breu visita a l’hostal i seguim fins al pont de Plansarenes (250 m), a on ens espera pacientment el nostre autocar. Hem completat un cap de setmana rodó, que serà llargament recordat; com a mínim, fins a la propera etapa.

DE SADERNES AL TORN El dissabte 13 de gener tornem a Sadernes. Som 41 de colla i sortim del pont de Plansarenes per la carretera, encara de fosc. Baixem a travessar el Llierca i seguim cap a les planes de Can Lloret i Can Jou, ben gelades i il·luminades per les primeres llums del nou dia. Anem a la bauma del Serrat del Pont, interessant jaciment arqueològic, i continuem fins al pont de Llierca, monumental i singular construcció medieval, atribuïda als senyors del castell de Sales. El deixem de costat i seguim cap al pla de la Quintana. www.ceolot. cat

Pels carrers del poble i del seu polígon industrial, seguim cap a Can Portella i baixem a travessar el Fluvià (160 m). Malgrat les darreres pluges, el seu cabal és prou migrat i les basses són ben glaçades. El cel és gris, no tornarem a veure el sol en tota la jornada, però gens amenaçador. Continuem per la carretera cap a l’antiga Guixera del Guilar, travessem un bonic alzinar i agafem el camí vell, que s’enfila a Can Serra; el santuari (316 m) és poc més enllà. L’església del Guilar és una senzilla construcció popular, bastida l’any 1334. El seu emplaçament és una esplèndida balconada sobre la vall i les planes del Fluvià, amb Argelaguer, Tortellà i les muntanyes de l’Alta Garrotxa, en primer terme, i el Pirineu, al fons; un bon lloc per girar la vista enrere, aviat ens tocarà mirar endavant i ben lluny. Des del Guilar tornem a Can Serra, estada d’un ramat de cabres, i seguim per la carretera fins més enllà d’un dipòsit. Deixem la de Ca n’Abulí a la dreta, baixem a travessar un torrent i encetem una pujada en llargues giragonses. Passem a la vora de les ruïnes de la Cadavall i continuem cap a la bassa del Llop. Més enllà seguim pel camí carener, que volta l’emboscat puig del Sucre pel costat de llevant i va al coll de Coloma. Allà deixem el camí directe, molt embardissat, i continuem pel corriol del caire. Ens enfilem al cim de la serra del Mor (590 m) i baixem a travessar una pista; seguim pel camí antic fins al coll de Can Jou, un altre esplèndid mirador sobre la vall del Fluvià i les muntanyes de l’Alta Garrotxa. Continuem, ara 33

secció

M U N TA N Y

per carretera, fins a la Rectoria i l’església parroquial de St. Miquel de la Miana (420 m). Hi arribem a les 2 de la tarda, una bona hora i un bon lloc per dinar; fem l’àpat a redós de la capella. L’església de la Miana és una interessant construcció d’estil romànic. Per sota seu podem contemplar les restes del Castell, documentat a principis del segle XII i que va emergir, fa pocs anys, d’un turó emboscat. Després de la visita, i de fer la fotografia de grup, tornem al nostre itinerari. Seguint les passes d’en Narcís Puigvert, baixem al castell i continuem per camí cap a les ruïnes de la Rierona i Campolier. Aquesta darrera masia, com també la Rectoria i Can Jou, són dedicades al turisme rural, activitat que ha fet renéixer un dels llocs més remots de la Garrotxa. Des de Campolier anem a travessar la riera de la Miana (314 m), origen del modest Junyell, i encetem la darrera pujada de la jornada, per un camí bagueny que s’enfila a les emboscades ruïnes de Canelles i segueix, en ferma ascensió, fins al coll de Canelles (501 m), esplèndid mirador de la vall del Ser, amb la carena de Finestres a Rocacorba al fons; en destaca l’encinglat cim de Golany, fita de la següent etapa. Al coll deixem, a la dreta, els camins de Gussinyer i del coll de Cabaià, i, a l’esquerra, el del pla de les Bruixes. Nosaltres agafem el que baixa al fons de la vall. Anem a les pedres Moledores i allà escollim el camí dels Burros, més llarg i savi que no el de drecera. Voregem les planes i anem a cercar el modern pont de formigó, estès sobre el riu Ser. El Torn (250 m) és poc més enllà; hi arribem amb les darreres llums del dia. El bonic poble de El Torn forma part de l’extens municipi garrotxí de Sant Ferriol. La seva església parroquial, dedicada a Sant Andreu, conserva l’àbsida de la primitiva construcció pre-romànica, convertida en sagristia. Li donem una ullada abans d’emprendre el camí de tornada a casa.•

Sant Miquel de la Miana.

Coll de Canelles.

Horaris de la travessia D’Arles al coll de Paracolls i el Piló de Belmaig

2 h 42 min

Del piló al coll de la Senyoral, el mas del Noell i Sant Llorenç de Cerdans

2 h 48 min

De Sant Llorenç al pla Castanyer i l’hostal de la Muga

1 h 33 min

De l’hostal a Sant Julià de Ribelles i Sant Aniol d’Aguja

2 h 28 min

De Sant Aniol al pont de Valentí , Sadernes i el pont de Plansarenes

1 h 48 min

Del pont de Plansarenes a Tortellà

1 h 25 min

De Tortellà a Argelaguer i el santuari del Guilar

1 h 40 min

Del Guilar al coll de Coloma, la serrra del Mor i Sant Miquel de la Miana

1 h 55 min

De la Miana al coll de Canelles i El Torn

1 h 39 min

CO L · L A B O per la Colla del dissabte

RA C I Ó

3 DIES A L’ALT MAESTRAT

Camí ramader (text i fotos: Kim Agustí).

L’Orde militar de Montesa fou creat l’any 1317 pel rei Jaume II i dotat amb els béns del suprimit Orde del Temple al Regne de València. Els seus antics dominis en terres castellonenques constitueixen el Maestrat, vast territori que serà l’objectiu de la nostra sortida nadalenca. La comarca de l’Alt Maestrat és una demarcació molt més moderna, que inclou els tres municipis que visitarem, Vilafranca, Ares del Maestrat i Catí. El primer i el darrer mai no van ser possessió de l’Orde de Montesa i, per raons històriques, també podrien formar part de la comarca dels Ports de Morella. Engrescats pels articles publicats per Rafael Cebrián i Carles Ferrís al núm. 232 de la revista Vèrtex, anem a visitar uns paratges que no coneixem, tot i que fa set anys vam dedicar la sortida al singular cim de Penyagolosa, a la veïna comarca de l’Alcalatén. El dimecres 27 de desembre al Maestrat hi bufa un fort vent, que condicionarà el nostre programa; capgirarem l’ordre de les sortides, cercant un cert redós. Som 17 excursionistes de la Colla del dissabte i esmorzem camí de Vinaròs a Morella, en un establiment, el Clot d’en Simó, on som molt ben atesos; comencem amb bon peu! Més enllà fotografiem Morella des d’una bonica balconada i seguim cap a Vilafranca (1125 m, 2267 hab.). Travessem la industriosa vila sense visitar-la i anem a l’alberg de la Parreta, punt de sortida de la que havia de ser la darrera excursió. A la 1 del migdia comencem la caminada. Sortim de l’alberg (1170 m) seguint un dels itineraris de la pedra en sec, del museu de Vilafranca. Ens enfilem pel bosc de la Parreta, bonic alzinar, per un camí que dibuixa llargues llaçades, vorejades de paret seca. Aviat arribem a una ampla i panoràmica carena, resseguida per un magnífic camí ramader. Trepitgem, de forma gairebé simbòlica, alguna clapa de neu i arribem a un bonic mirador de Vilafranca. Deixem un camí que hi baixa i seguim carena enllà. També deixem el camí de Palomita, assolim un vèrtex geodèsic (1381 m), irrellevant sostre de la sortida, admirem una bona quantitat de fòssils i baixem a una collada (1308 m), poc més enllà del mas de Tosca de Dalt. Agafem una pista, deixem el camí de la Pobla del Bellestar i baixem mandrosament al fons del barranc, travessant una pinosa. Fem l’àpat a la font d’Horta (1220 m), força cabalosa però ben gelada. www.ceolot. cat

Bosc de Palomita.

Sortim de la font per un bonic camí que ressegueix el fons del barranc, però aviat regirem per una pista que s’enfila pel bosc de Palomita, esplèndid bosc de pi negre. Assolim una ampla collada i encetem una llarga baixada, sense deixar mai la pista. Passem pel ruïnós mas de les Covetes, deixem el camí de Vilafranca i tornem a l’alberg de la Parreta, vorejant cuidats conreus. A les 5 de la tarda completem l’itinerari, no hem aconseguit arribar de fosc! Fem estada a l’hotel d’Ares, situat a la plaça Major d’Ares del Maestrat (1194 m, 197 hab.); un establiment familiar, prou confortable i on rebem un tracte excel·lent. Mentre esperem el sopar veiem caure una petita nevada, il·luminada pels llums de Nadal. El dijous dia 28, un cop assabentats de les sorprenents notícies pròpies d’un dia tan assenyalat, a les 10 del matí, sortim de l’hotel, a peu, en direcció al barranc dels Molins. Travessem l’encisador nucli urbà, en sortim pel portalet de les Roques, d’origen medieval, i encetem la davallada pel barranc. Serà, sens dubte, el trajecte més interessant de tota la sortida. La fondalada, aspra, encinglada i força pelada, coberta només d’alguns alzinars autòctons i de pins repoblats, fou convertida en terra de conreu, suportada per extraordinaris murs de paret seca, i aprofitada per bastir-hi una

Barranc dels Molins. 35

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Barranc dels Molins.

veritable obra d’enginyeria. Un sistema de cinc molins, de probable origen medieval però construïts entre mitjan segle XVIII i principis del XIX, aprofitava els migrats cabals de les fonts i el Salt del clot per moldre el cereal de tota la comarca. La baixada serà prou entretinguda. Ens aturem en tots els cups, basses, aqüeductes i edificis; els del molí de la Roca, el molí del Planet o Molinet, el molí de Dalt, el molinet del Bassot o de la Bassa Redona i el molí del Sol de la Costa (910 m), aquest darrer situat al fons de la vall. Més enllà voregem camps de conreu fins a trobar el camí que ens tornarà a Ares.

la tranquil·litat més absoluta i anem a dinar a una àrea de lleure de les afores del poble. Després de l’àpat seguim, per una pista, cap a la cabalosa font dels Regatxols. Més enllà ens enfilem, ara per un bon camí, cap a la Nevera, notable testimoni de la desapareguda indústria del gel, construïda al segle XVI i que va estar en funcionament fins a principis del XX. Seguim, sota un cel cada cop més gris, fins al dilatat cim de la Mola d’Ares (1321 m), extens pla envoltat d’una petita cinglera. Fem la fotografia de grup al vèrtex geodèsic, més estètic que no les monumentals antenes que coronen la mola. Després de travessar el pla cimer, i de contemplar els amenaçadors ruixats que ens envolten, baixem per un bonic grau al poble d’Ares. Abans d’arribar-hi fem una segona fotografia de grup, ara amb el poble al fons. El divendres dia 29 marxem cap a Catí. Travessem la vila i seguim per carretera fins al santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (900 m), construït entre mitjan segle XVI i principis del XVIII, i el balneari annex, sense visitar-los. Anem a encetar la jornada més muntanyenca de la sortida. El cel és gris i el vent encara bufa, tot i que amb molta menys força que no el primer dia. A dos quarts de 10 sortim cap a la Glorieta i, ja per un bon camí, cap a un coll molt marcat (985 m). Ens enfilem per terreny rost i tornem a planejar per feixes emboscades, amb el tossal al fons i el camí de tornada als nostres peus. Arribem a una collada (1075 m), més enllà dels Campanarets, i seguim cap amunt per la carena, vorejant la tanca d’un vedat. Un ruixat ens regala uns espectaculars arcs de Sant Martí, amb la Tinença de Benifassà al fons. Finalment assolim el cim del Tossal de la Nevera o de Gibalcolla (1286 m). Hi arribem sota la pluja, però ben aviat hi lluu el sol. Així podem contemplar a pleret un espectacular panorama, que abasta des del Montsià i el Delta de l’Ebre fins a Penyagolosa, amb Catí als nostres peus.

Pujada a Ares.

Un bon camí s’enfila, mandrosament, cap a Ares del Maestrat. Llueix el sol, però aviat cau un fi ruixat, que ens regala un esplèndid arc de Sant Martí sobre l’encastellat nucli d’Ares. Tornem al portalet de les Roques i ens enfilem a la mola coronada per les migrades restes de la torre de l’homenatge de l’antic castell (1231 m), excel·lent mirador del petit nucli urbà. Baixem a l’església parroquial de l’Assumpció, destruïda per les tropes de Felip V i reconstruïda pocs anys més tard, i tornem a la plaça Major travessant els arcs de l’antiga Llotja. Ares del Maestrat fou el primer nucli del País Valencià conquerit pel rei Jaume I (1232) i el darrer a caure, després d’un llarg setge, en mans de les tropes de Felip V (1708). Avui hi regna 36

Tossal de la Nevera.

A dos quarts de 12 encetem el camí de baixada. La ruïnosa Nevera Vella, construïda l’any 1636, n’és la primera fita. Més enllà seguim cap a la Nevera del Mas de la Serra i la masia que li dóna nom, igualment ruïnoses. Baixem a un coll (1000 m) i seguim pel fons del barranc per un magnífic camí, cobert per l’alzinar. Quan el clot s’obre comencem a veure argelagues florides i passem per l’abundosa font de la Masada. Aviat el camí es converteix en pista i voregem conreus de secà, esquitxats de granges de porcs. Arribem

CO L · L A B O

RA C I Ó

La Colla a Ares del Maestrat.

al Prigonet Trencat, destruït l’any 1898 per un llamp, i seguim per carretera fins a la vila de Catí (661 m, 757 hab.). Bastida en una extensa plana, conserva un notable patrimoni monumental i artístic, però avui no la visitem i anem directament a l’ermita de Santa Anna, als afores del nucli urbà. El nostre impagable equip d’intendència ens hi te preparat un magnífic àpat, a redós d’un vent que encara bufa amb força. Marxem de Catí tot contemplant la fumera d’un incendi forestal, que cremarà centenars d’hectàrees de l’Alt Maestrat. Una sequera extrema i el fort vent l’atiaran amb força. Esperem que la pluja torni a beneir, un dia o altre, el nostre país.• Tossal de la Nevera.

Horaris de la travessia De l’alberg de la Parreta al mas de Tosca de Dalt i la font d’Horta

1 h 56 min

De la font al bosc de Palomita i l’alberg de la Parreta

1 h 23 min

De la plaça d’Ares del Maestrat al molí del Sol de la Costa, pel barranc dels Molins

50 min

Del molí a la plaça Major d’Ares, pel castell

1 h 20 min

De la plaça a la Mola d’Ares, per la Nevera

52 min

De la mola a la plaça Major d’Ares

31 min

Del santuari de l’Avellà al Tossal de la Nevera

1 h 36 min

Del cim a Catí

1 h 50 min

www.ceolot. cat

Nevera Vella. 37

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE ESCATRÓN - CHIPRANA

Pont del riu Martín.

Dijous, 21 de juny de 2012, al matí a les set i vint prenem l’autobús fins a Chiprana. El xofer ha estat esmorzant amb nosaltres al bar de l’hotel. Aquí a Escatrón hi ha el famós Monestir de Rueda i és també seu de la denominació d’origen dels “Vinos de Rueda”, el Monestir està actualment convertit en hotel de luxe. Comencem a caminar, són les vuit del matí, estem envoltats de mosquits, molts, molts... i les marques estan molt borroses o no hi són, fins al cap d’una bona estona no es normalitza la senyalització. Està encapotat i fa força xafogor. Sortim de la població i entrem a la carretera A-221 uns metres, la deixem i per ample camí ens acostem al riu tot passant pel pont romànic que salva el riu Martín, riu que anirem trobant en el transcurs d’avui, també les restes del poblat iberoromà de “El Pueyo” fins

TRENTA-DOSENA ETAPA hace nada”. El camí tomba a la dreta per entrar en una torrentera; la deixem i ara a l’esquerra i amb una curta pujada ens topem amb un refugi de pescadors i un mirador; és una àmplia esplanada amb una petita ombra amb equipaments de pícnic, al final de l’esplanada estan fent unes obres en una estació de bombeig i ens cal passar per un lloc habilitat molt precari i de mal localitzar; els treballadors ens ho indicaren, si no, no sé si haguérem passat. Som a mig dia, les boires han escampat, el sol comença a lluir i amb ell la calor, les ombres igual que tot el recorregut per l’Aragó són més que escasses. Una vegada passades les obres el riu fa uns meandres fins a la “Antigua huerta de Bacón”, lloc on trobem un ramat d’ovelles amb el pastor encaramat dalt del “balsanete de Chipranescos”. Ara el camí enfila una forta pujada i deixa el curs del riu fins al final de l’etapa. El paisatge també cavia bruscament i es torna més desèrtic encara. Abans de fer aquest canvi parem per menjar quelcom; fa un ventet molt agradable i aprofitem per gaudir-lo. Són dos quarts de dues i portem uns 22 quilòmetres. A les tres tornem a caminar; de seguida deixem el riu i entrem en una zona totalment mancada de vegetació, tant com allarga la vista predomina el groc-blanquinós de fang sec. De les tres fins a un quart de cinc pararem 3 vegades i decidim esperar força estona parats tot esperant que passés una mica la calor; hem trobat una ombra i ens hi estem fins a les cinc; fem més parades. Trobem la carretera de Casp a Escatrón a l’altura de la “cabaña de Piarroyos” i ens creuem amb el camino de Santiago, aquí podem optar per dos itineraris, seguir la carretera i acabar l’etapa o bé continuar per camí fins a la “Reserva Natural Dirigida de las Salinas de Chiprana” uns llacs d’aigua salada, nosaltres, disposats a tot, optem per anar a las Salinas. Apa, a parar el sol i més desert, ja que a la “laguna Salada” només hi ha sorra i sal, però té el seu peculiar encant. Ja fa estona que tenim l’aigua racionada. Són quarts de set i encara fa molta calor... Bé, bé, això pinta bé!! A empentes i rodolons buscant les ombres on no n’hi havia arribem a la població de Chiprana. Per arribar al bar ens cal fer una pujada i resseguir tot el carrer major. Per fi podem beure quelcom fresc. Són les vuit del vespre. Aquesta etapa potser fou la més dura de totes i una de les més

Escartón al fons.

a una caseta d’extracció d’aigües situada al final del meandre de “Gotor”. Ara resseguint el curs fluvial voregem la “Vuelta de Valero” tot traspassant algunes torrenteres arribem als masos de “Torjué” en el lloc anomenat “la Vuelta de Moros” fins a les cases de “Cerollera”, i els masos de “Biancos”, aquests llogarets estan habitats, si més no els cap de setmana, d’un d’ells en sortí un enorme gos que no ens feu gens de gràcia, sortí gent d’una d’aquestes casetes i el cridaren tot adduint que “...tranquilos, no 38

Ramat.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Huerta de Bacón.

llargues. Caminàrem uns trenta-cinc quilòmetres i hi estiguérem dotze hores en total. S’acabà la bateria del GPS i no tinc les dades precises però compto que férem una mitjana d’una marxa efectiva d’uns tres quilòmetres i mig.

Promontori de Chipranescos.

Chiprana.

Una vegada reposats ens encaminem on tenim el cotxe aparcat, al costat del poliesportiu, i ja amb el cotxe tornem a Casp. Avui no cal anar a aparcar-lo enlloc, perquè demà ja tornem a Olot. El xofer ens trobarà a faltar, ja que no ens hem acomiadat d’ell perquè el pla era de demà fer una altra etapa, però estem molt cansats i decidim plegar.•

Llacuna salada. www.ceolot. cat

Ombres dels presseguers.

L’Ebre i el Chiprana. 39

sC I Ă&#x201C; t A n R e O m B a A s L n Âˇ e C ElOs LP Perfil etapa 32

Perfil etapa 33

Llacuna salada.

Mapa etapa 32

Mapa etapa 33 40

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE TRENTA-TRESENA ETAPA

CHIPRANA - CASP

Rotonda de Chiprana.

Diumenge, 31 de març de 2013. Aquesta etapa la fem sols, ja que la teníem pendent, havia quedat penjada. Ens desplacem fins a Chiprana amb l’autocaravana i, en arribar-hi, aparquem al costat del poliesportiu. Hi ha unes famílies amb nens jugant per allà que, moguts per la curiositat, ens van mirant fins que s’atreveixen a demanar-nos per entrar i veure l’autocaravana per dintre. Venen tots, pares i tot. Xerrem una estona i marxen. Dilluns primer d’abril. A tres quarts de nou comencem a caminar. El dia es presenta esplèndid: un cel sense núvols i amb molta visibilitat. Val a dir que avui no veurem el riu ni hi passarem gaire a prop; queda a la nostra esquerra i té un traçat molt sinuós tot formant l’embassament de Mequinensa, també anomenat mar de Aragón. El camí arrenca a la rotonda d’entrada a la població per la carretera de Casp; una rotonda ben decorada. A l’esquerra, un ample camí ens condueix fins a un encreuament on un ramal va al cementiri i una torre de comunicacions de la Tercera Guerra Carlina (com les que tenim aquí a Sant Francesc i altres llocs). L’altre ramal, a la dreta i una mica enlairat, és el que cal seguir en paral·lel a la carretera. Hi ha tots els fruiters florits que fan la caminada molt agradable. Parlem amb un camperol que trobem i ens comenta

Camí i hortes. www.ceolot. cat

Casp.

que els préssecs s’embolcallen d’un en un per preservar-los de plagues i de productes fitosanitaris. Aquesta zona de l’Aragó té el microclima adequat per a aquest cultiu, com també per als famosos préssecs de Calanda. Tot seguit, trobem un altre encreuament que hem de seguir, a la dreta, pel barranc d’Alcalán. Creuem la carretera A-221 tot entrant a les edificacions de la Venta de Voteré, que deixem a la nostra esquerra, i agafem un camí de baixada que ens acosta al mas Poblador. Cal travessar el barranc d’Alcalán un cop passat aquest un nou encreuament, i ara les marques ens dirigeixen cap a l’esquera, amb pujada fins a recuperar l’altura de La Venta, una nau agrícola que encerclem i, seguidament, tombem a la dreta tot deixant caminets que porten als camps de cultiu. Continuem per una pujada suau fins a uns plans on hi ha un gran pi. Ja portem caminats uns quatre quilòmetres. Avui veiem un moviment diferent: a les cases hi ha cotxes i, en una, un grup de jovent està preparant una barbacoa. Es percep molt de moviment. Seguim encarats a l’est, ens acostem a un complex ramader tot entrant a una pista asfaltada a l’esquerra i seguim ara les marques del GR i del Camí de Sant Jaume. Una vegada passades les granges, deixem l’asfalt i seguim fins al pas elevat del tren, caminem al costat de la

Fruiters florits. 41

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Camí.

séquia de Civán, construïda el 1550 amb un recorregut de més de 55 quilòmetres i que comença a la presa de Civán del riu Guadalope. El llit d’aquesta séquia és de terra, i rega unes 4.120 hectàrees dels municipis de Chiprana i Casp. Com a curiositat, l’Ajuntament de Casp està ubicat a la que fou la seu de la casa de Civán. Altra vegada ens trobem un encreuament i hem de caminar per la pista de servei de la séquia a la dreta i seguir per l’esquerra del corrent. Aquí trobem uns ginys hidràulics, una construcció en forma de casella de pedra tallada que distribueix l’aigua a les hortes de l’altre costat. Caminem fins a trobar un pas per sota la carretera N-211 cap a Alcañiz. Ara tombem a la dreta uns metres, ens desviem a l’esquerra i, tot baixant, ens acostem a una séquia secundària i a un tram d’aqüeducte. De seguida entrem en un polígon industrial que té molt poca activitat i desemboquem a la carretera N-211. Fem uns tres cents metres de baixada i entrem a l’encreuament d’entrada a la població de Casp. Són un quart de dotze del migdia i hem fet uns deu quilòmetres en dues hores i mitja amb una marxa efectiva d’uns quatre quilòmetres per hora. Aquesta etapa segurament és la més curta de totes. Casp ja la coneixem d’altres vegades i ens encaminem a l’hotel on ja havíem allotjat. Fem un esmorzar-vermut i li demanem al del bar si podem deixar les motxilles, ja que després dinarem aquí. Sorpresa! Resulta que no podem fer-ho, perquè al migdia tanquen per celebrar el dilluns de la Pasqua de Pentecosta i ho celebrem

Caseta de la séquia. 42

Entrada a Casp.

fent un dinar al camp. Aquí és festiu. Ara comprenem les colles que hem anat trobant i la poca activitat del polígon. Bé doncs, ens caldrà cercar un altre lloc que estigui obert. Voltant, voltant, en trobem un: l’hostal restaurant El Surtidor, Casa Felipe – Av. Joaquín Costa, 37, telèfon 976 63 94 53 – on també tenen habitacions. Dinem molt bé per 12 euros cada un. A primera hora de la tarda prenem l’autobús per tornar a Chiprana. El xofer no és pas el mateix de l’altra vegada. A Chiprana anem a l’autocaravana per prendre quelcom i marxar de retorn a Olot. El vigilat del poliesportiu molt amablement ens ofereix els serveis, per si volem dutxar-nos. Ens comenta que, sobretot els caps de setmana, hi ha força grups que, majoritàriament amb bicicleta, fan trams del GR. Ens acomiadem, i carretera fins a Olot.•

Aqüeducte de Casp.

Diu que una vegada, un burro va tocar una flauta...

La "Flo" que no fa estiu

...

A ell que era burro, almenys li varen donar una flauta. Jo no sóc burra, i l’amo crec que m’ha confós i m’ha donat això per tocar... Francament, no sé què pensar d’ell!

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment al butlletí del Centre? Contacta'ns!

ceo@ceolot.cat

www.ceolot. cat

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot