Centre Excursionista Olot núm. 208

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu 208 s d e C a ta 8 núm. rs io n is te BRE 201 u c M x E E T E ts S d ’E n ti ta J U L IO L F e d e ra c ió

4,00 €

A C T I V I TAT

S

La “Volta pels Volcans d’Olot” celebra 10 anys.

Farem que sigui una edició ben especial i sobretot molt solidària!

Aquest any estem d’aniversari i volem celebrar els 10 anys de corriols entre volcans d’una manera ben especial convertint-la en una cursa solidària. Al llarg d’aquest estiu us explicarem el projecte a l'apartat de la Volta pels Volcans” al nostre web.

Se’ns presentava l’oportunitat de fer quelcom especial per celebrar aquests 10 anys. Ja ho sabeu, al CEO tenim l’experiència de la Trepitja Garrotxa Solidària, l’ultra trail a l’Alta Garrotxa que recull tots els seus beneficis per a la Fundació Albert Bosch. Així doncs, organitzar curses solidàries no ens és nou, però cada cop que podem col· laborar o organitzar-ne una ens omple d’il·lusió i aporta un valor molt especial al projecte.

Pel que fa al recorregut seguirà resseguint el Bisaroques, el Montsacopa, la Garrinada i Montolivet, els quatre volcans de la ciutat d’Olot. Uns 13 quilòmetres i 500m de desnivell positiu per córrer o caminar, cadascú al seu ritme i plens de solidaritat!•

2

SUMARI ACTIVITATS

Director: Ramon Regí

10a VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA CRÒNICA XLI EMBARDISSADA

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

secció MUNTANYA DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L’EBRE

2 4 6

8 35

secció

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

TRANSVULCÀNIA CORREDORS DE MUNTANYA

10 11

BIBLIOTECA DE MUNTANYA

12

ESPAI SOCIS

13

EL BLOG DEL CEOLOT

14

Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-1994

COL·LABORACIONS

AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

Has visitat la nostra web?

ESPAI SALUT PRUAN 4 DIES ALS PIRINEUS DE L'AUDE GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 34ena ETAPA

15 31 40

secció MAINADA

16

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

43

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Foto portada: Grup grans a la ruta dels Ports de Beseit.

Foto sumari: Grederes del Croscat (Pep Badosa)

A C T I V I TAT

S

LA TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA UNA CINQUENA EDICIÓ AMB NOVETATS! 13 i 14 d’octubre de 2018 – Oix – Alta Garrotxa L’any passat i, en la seva quarta edició, la Trepitja Garrotxa Solidària es va acabar de consolidar com a punt de trobada del trail running de la Garrotxa amb més de 600 participants entre les diferents modalitats i la participació de més de 200 voluntaris al llarg del cap de setmana.

Els propers 13 i 14 d’octubre de 2018 tindrà lloc la cinquena edició de la Trepitja Garrotxa solidària, l’única ultra trail solidària a l’Alta Garrotxa organitzada pel Centre Excursionista d’Olot i en benefici de la Fundació Albert Bosch (Noel Alimentària).

Aquest 2018 la cursa ofereix quatre opcions: l’Ultra amb 84 km i 4500D+ que forma part de la copa catalana de Curses d’Ultraresistència per Muntanya de la FEEC i qualificada amb 5 punts per la UTMB. El recorregut de la trail compta amb 53 Km i 2900D+, està qualificada amb 3 punts per la UTMB. Finalment ofereix dues opcions de curses de muntanya: una de 23 Km i 1200D+ i una altra opció de 13 Km i 550D+; pensades per a tots aquells amants del trail que busquen una distància més accessible sense deixar de descobrir camins i corriols.

Com a novetat d’aquesta edició, es modifiquen els recorreguts de l’Ultra i de la trail, disminuint les distàncies i el desnivell positiu però sense perdre els punts forts de situar les curses en un espai tan emblemàtic com l’Alta Garrotxa.

La Trepitja Garrotxa, campionat de Catalunya i puntuable per la copa catalana de curses d’ultraresistència, aquesta aplega en aquesta setena edició un total de quatre proves i inicia la primera el 21 d’abril per les muntanyes de Prades i finalitzarà amb la Trepitja Garrotxa el cap de setmana 13-14 d’octubre.

Des de l’edició anterior, formem part del codi de bones pràctiques en curses de muntanya per tal de fer-ne una activitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient; provocant que la nostra activitat en l’entorn tingui el menor impacte possible.

Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch ja que Noel Alimentària és el patrocinador de la prova esportiva i tots els beneficis es destinen a la seva fundació que treballa en projectes de recerca a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, especialitzat en malalties infantils.

4

Pau Capell. Foto: Guillem Casanova.

Monica Comas. Foto: Guillem Casanova.

Foto: Galdric Mossoll.

A C T I V I TAT

S

Foto: Galdric Mossoll.

Col·laboren, amb la Trepitja Garrotxa, l’Ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, Turisme Garrotxa, Itinerànnia i tots els Ajuntaments per on passa.

Destacada la presència a les xarxes socials i ambients de trail run. Al llarg d’aquestes edicions la Trepitja Garrotxa s’ha posicionat com una cursa d’alta qualitat i d’especial interès en l’entorn del trail run català, estatal i, poc a poc, europeu un fet que queda patent amb la participació de corredors d’arreu.•

Foto: Guillem Casanova.

www.ceolot. cat

5

A C T I V I TAT

S #Embardissada2018

CRÒNICA XLI EMBARDISSADA El passat dia 22 d’Abril d’aquest any 2018, es va dur a terme l’edició XLI de l’Embardissada, activitat que com ja sabeu, l’organitza el Centre Excursionista d’Olot.

Foto: Alba Danés.

En arribar al cim del Puig Ou, de 1.299 metres, ens calen tots els sentits per gaudir d'aquest magnífic mirador de 360º, per la cara de ponent, tenim en primer pla les vall de Sant Pau de Segúries, de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll, més al fons els Rasos de Peguera amb el Cogulló d'Estela i el Roc d'Uró, una mica més al nord la Serra d'Ensija, el Sant Amand, el Puig Estela, la Serra Cavallera.

Foto: Berta Baldà.

Aquest any hem sortit de Sant Pau de Segúries, municipi del Ripollès, que limita a l’est amb la Vall de Bianya, Garrotxa, i que aquesta ha estat la sisena vegada que sortim d’aquest municipi, amb una participació de 921 excursionistes, la sortida es va fer de set a vuit del matí i es va tancar a les cinc de la tarda.

Foto: Pep Badosa.

Foto: Pep Badosa.

Hem continuat la marxa passant per Diumal, encreuament amb la pista de Llongarriu on el primer avituallament de begudes galetes i control estava ubicat, mes endavant hem visitat l’ermita de San Feliu del Bac, per tal de creuar el torrent del Bac, hem confeccionat una passera que un cop finalitzada la marxa, va estat treta, desprès de creuar el Pont dels Esquellerincs, als prats del Molí de la Coma els marxaires varen poder gaudir d’un bon esmorzar i una invitació a visitar les restes del molí de La Coma i un fresc salt d’aigua, que ja les bardisses havien tapat, des d’aquest punt comença una bona pujada pel ben mig del caire, on des d’un mirador abans del cim ens donà un aperitiu de les vistes que trobaríem a dalt.

6

Per la cara nord el Puigmal, el Balandrau, Tres Pics, el Puig de les Borregues, el Gra de Fajol, Bastiments, el Pic de la Dona, Coma Ermada, Roca Colom, Costabona..

Per la cara de Llevant, surt el Comanegra, el Puig de les Bruixes, Sant Marc, el Bassegoda i al davant tenim el pla de Resclusanys i el Talló.

Foto: Pep Badosa.

A C T I V I TAT

Foto: Pep Badosa.

S

Foto: Pep Badosa.

Per la cara sud i a la llunyania, el Rocacorba, el castell de Finestres, el Far, Aiats, Cabrera, el Puigsacalm, el Puig Cubell, més endavant tenim tot la fondalada de la Vall del Bac.

Foto: Alba Danés.

Foto: Pep Badosa.

La baixada la farem amb direcció al Coll d’Arrencafels i arribarem al Coll de la Bau, on un altre control i avituallament ens espera per tal de recuperar les forces que hem gastat a la pujada, continuem baixant fins a Sant Bartomeu del Sitjar, on trobarem el darrer control i avituallament, passarem per cal Mariner per després tornar a Sant Pau de Segúries al punt de partida, on ens esperava un petit obsequi, i el darrer avituallament.

El primer d’arribar va ser un excursionista que va fer el traFoto: Pep Badosa.

jecte corrent i va tardar tan sols una hora i cinquanta-vuit minuts; vàrem gaudir d’una climatologia excel·lent; vàrem poder tancar aquesta mítica marxa sense cap incident.•

Cal recordar que la propera XLII EMBARDISSADA, es farà el dia 28 d’abril de 2019, us hi esperem.

Foto: Alba Danés. www.ceolot. cat

7

secció

JULIOL 2018

A M U N TA N Y

Dl

Dt

2 9 16 23 30

Dc

Dj

Dv

Ds

3 4 5 6 7 10 11 12 13 14 17 18 19 20 21 24 25 26 27 28 31

AGOST 2018 Dg

1 8 15 22 29

Dt

6 7 13 14 20 21 27 28

Dc

Dj

Dv

Ds

Dg

1 2 3 4 5 8 9 10 11 12 15 16 17 18 19 22 23 24 25 26 29 30 31

MES DE JULIOL

MES D'AGOST

 Dia 1: Tren miner de Formentera (massís del Canigó) Itinerari: Coll de la Descarga, Betera, collet de Pei, mines de la Pinosa, Rapalum, via de l’antic tren miner de Formentera, coll de Formentera, estació de Formentera, coll Bufador, torre de Betera i coll de la Descarga.

Hores de marxa efectiva: 6.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Lluís Avellana.

 Dies 24, 25 i 26: Campament del CEO El Montardo (Val d'Aran) Divendres: Sortida d’Olot a les X de l’aparcament del Consum.

Sopar i dormir a Betren.

Dissabte: Pont de Ressec, estany i refugi de la Restanca, estany de cap de Port, coll de Crestada, Montardo, Petit Montardo i tornada.

Hores de marxa efectiva: 6 i mitja.

Tornada a Betren per sopar i dormir.

Diumenge: Tornada a Olot.

 Dia 8: Puig de les Agudes i puig Sistra Itinerari: Setcases, cabanya de Sucarrats, bac de Sucarrats, puig de les Agudes, coll de Lliens, puig Sistra, jaça de les Eugues i Setcases.

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Pep Badosa.  Dia 15: Volta al Costabona Itinerari: Collada Fonda, roques d’en Mercer, opció de pujar al cim del Costabona, font de Fra Joan, coll de Pal, coma del Tec, barraca del Tec, mines del Costabona i collada Fonda.

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Pep Badosa.

Camí de l'Exili (30-III-18)

 Dia 22: Reserva natural de Mentet Itinerari: Vallter, xemeneia de Becivers, pic de la Dona, serra Gallinera, refugi dels Alemanys, serra de la Portella, portella de Mentet i Vallter.

Hores de marxa efectiva: 5.

Lloc i hora de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum.

Les Gavarres (18-III-18)

Sant Miquel del Corb (25-III-18) 8

Dl

Padró de Tubau (29-IV-18)

secció

SETEMBRE 2018 Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

M U N TA N Y

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

A

MES DE SETEMBRE  Dia 16: Travessia d'Ulldeter a Núria Itinerari: Ulldeter, ras del puig dels Lladres, refugi vell d’Ulldeter, coll de la Marrana, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus i Núria Hi haurà l’opció de passar pels cims de Bastiments, Freser i l’Infern, si el temps ho permet.

Hores de marxa efectiva: 5.

Hora i lloc de sortida: a les 6 de l'aparcament del Consum Coordina: Colla Garrotxa.

Cal inscripció prèvia al CEO per al desplaçament amb autocar Aplec de Sant Aniol (20-V-18)

 Dia 23: Cursa dels Volcans Informació a la plana 2.  Dies 29 i 30: Excursió als Parcs Naturals dels Ports i la Tinença de Benifassà Dissabte: Sortida amb autocar a les 7 des de l’aparcament de bus del parc Nou .

Viatge en bus fins a la Sènia, on ens trobarem amb el guia. Per la tarda, caminada d'uns 10 a 15 km per conèixer una mica el Parc Natural dels Ports, per cims entre Tarragona, Terol i Castelló.

Sopar i dormir al refugi de Font Ferrera.

Diumenge: Excursió d'uns 15 i 20 km pel Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

En acabar, dinar de restaurant i tornada a Olot, prevista sobre les 7 o 8 de la tarda.

Interessats, es tancaran reserves el divendres 7 de setembre.

Organitza: Casal dels Volcans.

Sortida conjunta amb el GECA.

Sant Gregori (26-V-18)

Pic de la Llosa (3-VI-18)

Torre del Cos (13-V-18) www.ceolot. cat

Vall de Ribes (10-VI-18) 9

TRANSVULCÀNIA Arribada a la sortida al Faro de Fuencaliente.

Nosaltres durant la recollida dels dorsals.

Esperant el moment de sortida.

El passat 12 de maig, tres integrants de la Secció de Curses de Muntanya del CEO (Jordi Guitart, Ivan Martín i Xavier Pérez), es van desplaçar a l’illa de La Palma per disputar la cursa Transvulcània, que es tracta de una ultramarato de 74,5 km de longitud, and un desnivell acumulat positiu de 4.500 metres.

Aquesta cursa es troba entre les curses top del panorama mundial, a causa principalment de la seva duresa, però també als paisatges que la recorrem (la majoria son parc natural) i també per l’escalf que un sent de la gent de l’illa durant la cursa.

La cursa s’inicia a l’extrem sud d’illa (Faro de Fuencaliente) a cota zero a nivell de mar, per en 18 km arribar a una alçada de 2.000 metres. En aquest primer tram de cursa tota transcorre per la ruta del que s’anomena dels volcans, per tant s’ha de córrer per sobre de sorra volcànica, el que fa que s’aguditzi la duresa de les pujades i les baixades. La segona part de la cursa transcorre per uns immensos boscos de pins en un constat puja baixa, durant aquest període de cursa vàrem patir un fenomen anomenat “Lluvia de Oriente”; els vents alisis impulsen la boira i la humitat contra el vessant est de la zona central de l’illa, de tal manera que a on hi ha cotes mes baixes tota aquesta humitat es concentra en les branques del arbres, fent que quan pases per sota d’un arbre estigui plovent, però quan no hi pases no cau ni una gota d’aigua. A més, des de fora aquesta boira, es veu com si fos una cascada de núvols que cau cap a la part més baixa de l’illa.

El següent tram que vàrem afrontar va ser la pujada fins a la cota més alta de l’illa, el Roque de los Muchachos a una altura de 2500 metres i on la calor ja començava a fer-se notar, a part de portar ja a les cames 52 km i un desnivell positiu de 4.000 metres. La peculiaritat d’aquesta zona és que hi ha un parc de telescopis astronò-

10

mics, per a observació, ja que quasi mai hi ha ni nuvolositat contaminació lumínica que interfereixin en l’observació.

L’última part era una baixada de 17 km, per arribar a nivell de mar una altra vegada (és a un desnivell negatiu de 2.500 metres, que es feia per corriols molt tècnics, perquè tot eren colades i pedres volcàniques. Especialment espectacular és la baixada fins al port de Tazacorte des del Time, ja que es va serpentejant per un precipi tenint la platja i el port sota els teus peus, però 300 metres per sota.

Per al final ens varen deixar la sorpresa d’una pujada de 300 positiiu i una calor asfixiant en l’anomenat Barranco de las Angustias, abans d’arribar a los Llanos de Aridane, lloc de l’arribada.

Destacar la implicació total de la gent de l’illa en la cursa, que fa, per exemple, que en el primer avituallament (Los Canarios) tota la gent del poble surti abans de la sortida del sol per animar els corredors, formant un passadís de gent animant que ocupa tot el poble (semblant a la pujada als ports de muntanya principals del Tour de França quan la gent anima els participants), o també que l’arribada estigui completament plena de gent animant, des del primer fins a l’ultim participant.

També destacar una organització de la cursa perfecta, ja que hem de tenir en compte que en la distància de la Ultramarató erem 2000 partipants.

Finalment tots tres varem ser “finishers” amb els següents temps i posicions: • Jordi Guitart: 11 hores 59 minuts, posició 389 de la general.

• Iván Martín: 12 hores 56 minuts, posició 588 de la general.

• Xavier Pérez: 13 hores 42 minuts, posició 779 de la general.•

A la dreta, es pot veure el que s'anomena "Lluvia de Oriente".

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el ’hashtag’ #CMCeolot

CORREDORS DE MUNTANYA Aquesta primavera els corredors d e CMCeolot han participat en una bona quantitat de curses pel territori, i a causa de la climatologia de les últimes setmanes moltes d’elles passades per aigua, això però no és un aturador per als nostres corredors i corredores de muntanya!

En Xavier Pérez estrenava el mes de març amb la Corriols de Foc a Vallfogona del Ripollès; el que havia de ser una cursa de 32 km i 1600 d+, es va convertir en un primer avís en una distància de 26 km, però finalment, i per sorpresa de tots els corredors, va ser de 22 km i +1100 d+, el perquè? La quantitat de neu que hi havia a les cotes més altes! En Xavier va finalitzar-la en 34ena posició de la general i amb un temps de 2 hores i 34 minuts.

L’abril arribava amb una de les curses més estimades de casa nostra, la Romànic Extrem, celebrada el 8 d’abril i que recorre corriols de la Vall de Bianya. Enguany van participar a la Mitja Marató de 23 km i 1500 d+ en Xavier Pérez amb 3 h 11 m, l’Albert Calvo amb 3 h 22 m i la Montse Badosa amb 4 h 15 m, entre altres corredors de la secció de Curses de Muntanya del Ceolot. Tots ells reconeixen que va ser una cursa dura per la pluja incansable que els va acompanyar però alhora molt divertida, plena de fang i única.

Pocs dies després, el 15 d’abril en Xavier Pérez, va participar a la Camins dels Matxos de Torelló, una cursa de Ultraresistencia de 63 km i 3.600d+. Reconeix que va ser una cursa molt dura per la quantitat de fang i aigua, “Vaig travessar tres reius sense cap tipus de passera!”, la cursa, amb sortida de Torelló, pujava a Bellmunt, el Puigsacalm i Cabrera, i el corredor la va acabar amb 11 h 10 m.

L’Albert Calvo estrenava maig a la Cursa de la Moixina de 10 km i 200 d+ i que recorre fantàstics paratges d’Olot, va acabar-la en 31ena posició de la general amb 51 m.

La Bàrbara Badosa i en Lluís Planagumà són una parella de corredors que fa molts anys corren amb el Centre Excursionista d’Olot, últimament però, van molt ben acompanyats de la Menta i l’Anxova, tot fent canicrós!

Aquest abril, han participat a la Cursa dels Gitanos que organitza el Centre Excursionista de Taradell sense les gosses i amb molt bons resultats: en Lluís va participar a la modalitat de 22 km i la Bàrbara a la de 10 km, malgrat a la sortida va aguantar el temps, a l’arribada la forta pluja els va fer quedar ben xops. La Bàrbara va quedar 1a noia amb un temps de 1 h i en Lluís va quedar 6è amb un temps de 1 h 50 m, “una cursa preciosa, 100 % muntanya amb trams tècnics i corriols molt divertits, per repetir!” confirmen.

També van participar a la Batega el Bac de Campelles, en Lluís a l’sprint de 13 km i la Bàrbara a la vertical. A més a més, van participar a la Canibac, en Lluís amb la Menta i la Bàrbara amb l’Anxova d’acompanyants.

El 20 de maig la Montse Badosa va córrer la Cursa dels Senglars de Bescanó de 22 km i 850 d+, quedant en 8ena posició femenina i amb un temps de 3 h!•

Jordi Riera, Albert Calvo, Jordi Guitart i Xevi Perez a la Romanic Extrem.

Albert Calvo, Cursa de la Moxina.

Lluís Planagumà a la batega el Bac.

Barbara Badosa a Vertical Canibac.

Xavier Perez a la Corriols de Foc.

Barbara Badosa a la Cursa dels Gitanos de Taradell.

11

A B I B LdIeOmTuEnCt a n y a www.ceolot.cat/biblioteca

NOVETATS XLI Embardissada: Sant Pau de Segúries, Sant Feliu del Bac, pont dels Esquellerincs, La Coma, puig Ou, coll d'Arrencafels, Sant Bartomeu del Sitjar.

Centre Excursionista d’Olot, 2018.

Llibret + Mapa (Disponible en línia) Excursions naturalistes per la Garrotxa: guies d'itineraris i excursions naturalistes.

Mike Lockwood, 2012.

Cerdanya Els camins de l'Alba.

Joan Portell, 2017.

Trail Running: las carreras más míticas del planeta.

Ian Corless, 2016.

Santuaris i ermites de la Mare de Déu a les comarques gironines: La Garrotxa i el Pla de l'Estany. Rutes en BTT i a peu.

Jaume Catalán Díaz, 2018.

Els 14 vuitmils d'Òscar Cadiach i Puig: trentacinc anys als cims més alts de la terra sense oxígen addicional.

Francesc Joan Matas, 2017 GR 7. Dels Pirineus al massís del Port: del nord al sud.

Alfons Barceló Casas, 2017.

Inclou 15 mapes a 1:50.000

Caminar Henry David Thoreau.

Traducció de Marina Espasa, 2018.

31 caminades pel Parc de Collserola.

Club Muntanyenc Sant Cugat, 2017

PROPERAMENT Summits of my life: Somnis i Reptes a la muntanya.

Kilian Jornet, 2017

Els Pirineus de cap a cap: 50 etapes La Transpirinenca (GR 11).

Marta Viladot Santaló i Daniel Calleja Cadierno, 2013 (2a edició)

MAPES Everest: Base Camp & Gokyo.

Three Passes - Kongma La - Chola Pass Renjola Pass.

Nepa Maps, 2017.

1:50.000

Around Annapurna: Annaurna Conservation Area Annapurna Sanctuary.

Himalayan Map House, 2016.

1:125.000

Kyrgyzstan: Around Karakol Enylchek Glacier.

Kyrgyztan Trekking Union, 2006.

1:100.000

Plànol Guia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 2017

XXX Campament de Ribelles: Alta Garrotxa.

1987-2016.

Colla Excursionista Sant Julià del Llor, 2016.

1:20.000

MAINADA La Tina al Mont Jaya: el mirador dels estels.

Araceli Segarra, 2016.

RECORDA...

12

Sortir a caminar.

Germán Machado i Martín Romero, 2017

Servei de préstec per a socis

Muntanyes!

Piotr Karski, 2017.

• 3 llibres i mapes • Durant 15 dies

Què? Com? Per què?

Descobrim les muntanyes.

Andrea Erne, 2017

Servei de consulta

ESPAI SO CIS ESPAI SOCIS I SÒCIES Tens propostes per al CEO? Aquest és un punt de trobada de treball, de creació i generació de noves idees per fer créixer qualitativament la nostra entitat.

Vine! Ens trobem cada últim dijous de mes a les 19 h al CEO Des del centre tenim ganes d’obrir una xarxa d’intercanvi d’opinions i propostes entre totes nosaltres, socis i sòcies de l'entitat. És per aquesta raó que ha sorgit l’Espai de Socis, per trobar-nos i repensar plegat tot allò que vulguem que sigui el CEO. La intenció és obrir tantes línies de treball com interessos hi hagi dins l'Espai. Sense tancar-nos a cap proposta treballarem valors i formació i engegarem totes les iniciatives possibles per a la millora, la cohesió i la qualitat de la nostra entitat.

En les primeres trobades s’han obert aquestes línies de treball: • Creació d’un Grup Naturalista • Creació d’una Borsa de voluntaris • Enquesta sobre els interessos dels socis i sòcies (esports, cursos, activitats...)

• Preparació de cursos de formació • Preparació de cicles de conferències • Repensar l’espai del local social i crear una cartellera d’intercanvi entre socis • Desenvolupar l’Àrea de Territori en “Territori, paisatge i persones”.

BORSA DE VOLUNTARIS

www.ceolot.cat/voluntaris

Vols formar part de la gran família de voluntaris del CEO? Apunta’t a la borsa per col·laborar amb les activitats i tasques que més t’agradin.

Fotos: Alba Danés.

www.ceolot. cat

13

EL BLOG

#SomCEOlot

EL BLOG DEL CEOLOT Descobreix més aventures de socis i sòcies de l’entitat a

Vols publicar al Blog? Envia les teves experiències com a soci/a del CEOLOT a comunicacio@ceolot.cat. Les opinions publicades són únicament de qui firma l'escrit.

www.ceolot.cat/blog

OBRINT TRAÇA AL PUIGSACALM

ACOMIADAR I REBRE L’ANY A 2.236 M

NO PUC VIURE SENSE CÓRRER

Els germans Galdric i Biel Mossoll ens relaten l’ascenció skimo al Puigsacalm amb unes fotografies que fan història!

Martí Pastoret i Alba Colomer expliquen com van celebrar l’entrada d’any al Refugi de Certascan amb els companys de Batec Garrotxí.

Aquest 2018 el corredor d’ultres s’ha fet soci del CEOlot, Alba Danés aprofita la seva arribada a l’entitat per fer-li una entrevista tot descobrint la seva relació amb la muntanya i la competició.

EL KYRGYZSTAN MUNTANYES I AIGUA

“I, QUAN FEIES CIM, ET TROBAVES L’ESTAMPA DELS PIRINEUS NEVATS” L’EMBARDISSADA, PER VANESSA MASÓ

LA NEU CALENTA. TRAVESSA VALLTER – NÚRIA

En Pep Badosa ens explica la seva experiència caminant al Kyrgyzstan.

Pas a pas, la Vanessa relata els seus primers 20 km a muntanya!

14

ENTREVISTA A PAU CAPELL

“Era la primera vegada que feia una sortida amb el CEO, només fa dos mesos que en sóc sòcia, i era la primera vegada que sentia la neu calenta”, de Txell Coll.

CO L · L A B O per Martí Pastoret

RA C I Ó

ESPAI SALUT PRUAN Fa uns dies vam acompanyar un tietavi de la meva parella a la masia on havia nascut i viscut els primers anys de la seva vida. La masia, o el que en queda, està perduda entre Sant Julià del Mont i el Sallent (Santa Pau) i, com moltes finques de la zona, no té res a veure amb el que havia estat fa 70 anys.

Entre les moltes anècdotes que ens va explicar, n’hi va haver una que em va fer pensar una bona estona. Cada dilluns, ben aviat al matí, sortien de casa pel camí que els portava a Sant Julià del Mont i, passant per Batet de la Serra, s’arribaven fins a Olot per intentar vendre al mercat setmanal allò que conreaven. Un cop acabat el mercat, recollien el que no havien pogut vendre i se’n tornaven cap a casa. Evidentment, els dos trajectes els feien caminant i aquesta, només era l’activitat a què dedicaven els dilluns. La resta de la setmana treballaven la terra i cuidaven el bestiar.

Es tractava doncs, d’una vida gens sedentària i és que durant milers d’anys l’esser humà ha anat adaptant el seu cos, gràcies a l’evolució de moltes generacions, per estar preparat per a una vida amb moviment, on el cos s’autoregula a partir de la contracció muscular (genera moviment articular, activa la circulació, ens permet vèncer la gravetat,...).

Aquest estil de vida és del tot contradictori amb el que la majoria portem actualment. Predominen les feines sedentàries (asseguts davant l’ordinador, dins d’un cotxe o un tractor...) o amb moviments molt repetitius (cadenes de producció). Fem la majoria de desplaçaments amb cotxe o moto i ens encanta passar hores al sofà.

www.ceolot. cat

És per això que considero molt necessari que aprenguem a destinar el temps lliure a fer activitats on posem el nostre cos en moviment. Així aconseguirem que el nostre sistema circulatori s’activi per millorar l’aportació de sang oxigenada als teixits, que les substàncies de desfet puguin ser expulsades fàcilment, que tinguem una bona coordinació amb el nostre sistema nerviós, que s’estimuli el sistema hormonal per tal d’alliberar hormones com les endorfines (ens aporta sensació de benestar),... i si tot això es pot fer a l’aire lliure molt millor.

Camineu, correu, nadeu, pedaleu, es-

caleu, feu exercici, practiqueu algun esport que us agradi, salteu, balleu... Feu-ho, que tenim un cos preparat per a això i us ho agrairà.•

Recorregut setmanal per anar de Pruan a Olot (11,5Km 420mD+) i tornar.

15

secció

MAINADA

MINIMENUTS I MENUTS! COLÒNIES del 2n trimestre - 17 i 18 de març

BANDOLERS DE LES MUNTANYES Els dies 17 i 18 de març, els minimenuts i menuts ens vam preparar per endinsar-nos en el perillós però fascinant món dels bandolers. Ens vam trobar amb dos clans, els Panxamples i els Esquenadrets, enfrontats per saber quin era més bandoler. Després de dinar i agafar forces, nosaltres també vam sotmetre’ns a selecció per saber a quin grup pertanyíem, i d’aquesta manera, vam tornar a fer camí cap al cim de Montgrony. Les vistes eren imponents, aquelles muntanyes, dominades pel silenci i un dens boscatge, eren el refugi ideal per famílies i clans de bandolers com nosaltres.

De sobte, vam adonar-nos que el mal temps, dirigit per un dels bandolers més ferotges i temibles, començava a amenaçar-nos. Per aquest motiu, vam decidir encaminar-nos altre cop cap a la casa de colònies per refugiar-nos. Finalment, després d’haver-nos remullat un xic per la pluja, vam arribar al nostre cau.

Durant el dinar vam descobrir a quin clan pertanyíem, però vam arribar a la conclusió que, per convertir-nos en bandolers en tota regla, necessitàvem demostrar i millorar les habilitats de destresa, sigil·li i astúcia, entre altres. Per cada habilitat assolida, aconseguíem uns rals que ens permetien comprar fragments d’un antic mapa.

Així doncs, la primera tarda la vam dedicar a desenvolupar algunes d’aquestes habilitats tan necessàries per convertir-nos en veritables bandolers. Després de sopar, i amb moltes ganes, ens vam preparar per al de nit. Lots al front, jaquetes posades i emoció al cor, ens vam disposar a començar. Els astuts aprenents de bandolers, posant en evidència les seves habilitats, van aconseguir desxifrar els enigmes, descobrint el nom dels respectius avantpassats, “Nas Petit” i “Melic Xic”. I després d’un parell de cançons de bona nit, vam anar a descansar per tal de recuperar forces.

L’endemà, després de carregar les piles, ens vam trobar amb una misteriosa frase, signada amb el nom de Serrallonga, escrita en un mirall. Encuriosits i sobtats, vam continuar millorant habilitats fins aconseguir els rals necessaris per reunir tots els fragments del mapa. Ens va costar un xic, però després d’unir forces, vam poder enganxar tots els fragments. Però no era un mapa… era un arbre

genealògic! Aquest ens descobria que, malgrat les diferències i l’enfrontament que existia entre els dos grups des de temps immemorials, els dos clans compartien un avantpassat comú que els unia: l’únic i inigualable Serrallonga!•

MINIMENUTS! Dissabte 7 d’abril

VOLCÀ RACÓ - ST MIQUEL DEL CORB - SANT MARTÍ DEL CORB - SERRA DEL CORB PUIG RODÓ - XENACS El dia 7 d’abril, els minimenuts ens vam tornar a posar en marxa per fer una excursió en un racó de la nostra estimada Garrotxa que encara no havíem trepitjat com a grup.

Vam començar la nostra aventura al mas l’Antiga i pas a pas pel mig d’una fageda molt frondosa vam arribar al volcà Racó; feia un dia ple de boira i tot tenia un toc 16

màgic. Vam aprofitar per beure aigua i saludar uns globus que estaven entre un mar de boira i vam seguir el nostre camí. Pujàvem per un camí molt estret fins que vam arribar a l’església de Sant Miquel del Corb on vàrem esmorzar i jugar una mica entre zombis, piscines i fàbriques. Després, i ja amb la panxa plena, vam emprendre el nostre camí fins a una altra església: Sant

Martí del Corb. Sembla treta d’una pel·lícula de fantasia, hi ha unes larves de salamandra precioses! Seguint la ruta i amb unes quantes minimenudes al davant que ens marcaven el camí fins i tot a les monitores, vam arribar al començament del que va ser una pujada especial. Diem especial perquè hi havia tot d’arbres caiguts i com que havia plogut, més que una pujada semblava una cursa d’obstacles, però ens en vam sortir! I vam decidir no parar fins arribar a Puig Rodó on vam dinar contemplant les vistes d’Olot.

Després de dinar vam tenir una bona

secció

MAINADA

estona per jugar, situar muntanyes i descobrir els nummulits, que estan plens d’històries. Quan ja s’acostava l’hora que ens vinguessin a buscar, vam posar-nos les motxilles a l’esquena i fins a Xenacs vam arribar!

I és que aquesta, va ser una excursió especial, on a part d’aprendre moltes coses, ens vam superar pas a pas i vam aconseguir poder fer tot el que teníem planejat... que no era pas curt!

Dissabte 28 d’abril

RIUDAURA - SANT PRIVAT D’EN BAS Sortida conjunta amb els MENUTS (Han fet l’escrit els MENUDETS) CAMPAMENTS del 3r trimestre

UN VIATGE INTERTEMPORAL

Cap de setmana del 19 i 20 de maig Sortida conjunta amb MINIMENUTS, MENUTS i PETITS (Han fet l’escrit els MENUDETS)

MENUTS! Dissabte 7 d’abril

BICICLETADA! Hola, hola menudets i menudetes! Us recordeu que ja fa un xic de temps vam fer una súper excursió de ciclistes...?

Ens vam trobar com sempre a les 8 del matí, aquesta vegada però, al pàrquing del Carrefour, totes i tots ben carregats amb les bicicletes... No vam haver de fer cotxes perquè el vehicle ja el portàvem nosaltres.

Després de repassar les normes bàsiques de circulació vam començar a pedalar. Ja abans d’arribar al carril bici vam haver de posar un parell de cadenes, i ens vam tornar unes professionals! Pedalant i pedalant vam arribar a les Preses i allà vam esmorzar.

Just després d’esmorzar uns súper ciclistes ens van fer un espectacle inèdit de BTT amb moltes acrobàcies! Vam tornar a fer via i no vam parar fins a la Vall d’en Bas. Allà vam fer una pausa per carregar piles i vam seguir, ara només ens quedava arribar fins a la Casilla. Aquell tros ja va ser www.ceolot. cat

més duret, vam haver de pedalar fort per arribar fins a dalt però ei, ho vam aconseguir!

Un cop assolit l’objectiu, per baixar vam decidir fer dos grups, els que volien anar ràpids com un llampec i els que volien anar més xano xano... Tot i fer els grups vam anar tots rapidíssims i rapi-

díssimes. Vam tornar a arribar a la Vall d’en Bas i vam començar a dinar. Tot dinant, de cop, se’ns va presentar un ciclista molt experimentat que ens va fer una masterclass de com funcionen les marxes de la bici, com posar cadenes... tot de consells molt útils.

Després de dinar vam jugar, rodolar i ballar i ens vam tornar a posar a pedalar. Tornant cap a Olot es va punxar una roda d’una bi17

secció

MAINADA

cicleta i ens vam haver d’esperar una estoneta, fins que arribés la Neus, amb la bici carregada, a punt per tornar-hi!

Ens en van passar moltes d’aventures aquell dia, oi tant... i és que anar amb bici ja vam comprovar que cansa però també que és molt divertit!

28 d’abril

RIUDAURA – SANT PRIVAT D’EN BAS Minimenuts i Menuts fem una excursió que no havíem fet mai... I és que ja n’hi arriba a haver de camins per la Garrotxa!

Sortim de Riudaura i resseguim durant

una estona el Torrent de la Font de Joan per començar-nos a enfilar. I que bé que ens va a alguns refrescar-nos una mica els peus, perquè el rierol ens manté frescos ara que comença el bon temps. Després d’esmorzar, i fer alguna cantada acompanyada per acords d’ukelele, seguim el camí i passem per una fageda de color verd primavera que també ens fa que la pujada sigui més agraïda. Entre alguna foto i altra ens anem acostant al cim i arribem a estar a uns 1090 m sobre el mar. Seguim per una bonica pineda i ens parem a dinar en un petit prat que queda una mica resguardat del vent, que per sort no en fa gaire, i que està voltat d’arbres que van de perles per... Fer cabanyes! És hora

de començar a baixar... i les bardisses i les ortigues ens fan companyia, sort que només en algun petit tros, que val la pena passar per poder gaudir de les esplèndides vistes del massís del Puigsacalm, i de les del Salt del Sallent. La remor que fa l’aigua quan juga amb les roques de la muntanya ens acompanya durant l’últim tram. Després de passar per algunes gorgues ja arribem a la plaça de Sant Privat on hi ha els pares, tot cantant i amb 13,5 km a les cames, que ja és dir!

MINIMENUTS, MENUTS I PETITS! 19 i 20 de maig

UN VIATGE INTERTEMPORAL! Minimenuts, menuts i petits, us heu recuperat del viatge a través de la dimensió del temps? No tothom pot dir que ha trencat aquesta barrera!

Fem una mica de memòria de com van anar aquests campaments inoblidables?

Aquesta vegada els pares no ens van fer de taxistes, sinó que vam carregar a l’autobús maletes, sacs, màrfegues i sobretot, les ganes de passar-nos-ho d’allò més bé! Vam acomiadar-nos dels pares, per així començar el gran viatge.

Una vegada arribàrem al terreny d’acampada, vam proce18

dir a descarregar tots els nostres estris i eines. Només d’aterrar, vam rebre una visita inesperada d’uns prehistòrics, que intentaven expressar-se en signes, i no entenien què hi fèiem en la seva època. Disposats a trobar una solució al problema, ens vam posar a caminar. Ep!! Però abans, necessitàvem recarregar piles, així que vam fer un bon esmorzar a l’ombra dels arbres, per poder començar l’aventura.

I quina sort que tots i totes sou d’allò més valents i valentes! Perquè no qualsevol és capaç d’aguantar la gran solada de la manera que ho vau fer! Quan vam arribar a Castelló d’Empúries teníem una missió molt important, necessitàvem trobar els papers que ens indiquessin com arreglar la màquina del temps. Evidentment, vam completar la mis-

secció

MAINADA

sió amb èxit, però vam gastar tanta energia que necessitàvem dinar i descansar!

No se’ns podia fer tard, i vam decidir tornar, així que: Una vegada situats a zona de campament, vam muntar tendes i ens vam posar mans a l’obra per començar a crear la màquina del temps. Per no fer el joc de nit amb la panxa buida, els intendents ens van cuinar un cuscús boníssim, truita de patates i iogurt! Ja fosc, vam encendre les nostres llanternes per moure’ns com ratpenats durant la nit! Ens vam adonar que no teníem combustible… per això la màquina no funcionava... Hauríem de solucionar-ho l’endemà.

Només sortir el primer raig de llum, els més matiners ja es van despertar. I com un efecte domino van anar traspassant la seva energia als seus companys i companyes... fins i tot n’hi van haver que només despertar-se ja van fer la maleta!

Pa amb tomata i fuet, o bé pa amb Nutella va ser l’elecció perfecta per començar les proves d’aigua... que xops vam quedar, veritat?

Ho vau fer tan bé que vam aconseguir tornar al present! Quina sort! Molts es-

tàvem mooooolt espantats!

Després de l’alegria immensa de saber que podríem tornar a casa, vam recollir-ho tot, i vam dinar uns bons macarrons amb botifarretes! Mmmmhhh...

Finalment, el bus va arribar, i ho vam

carregar tot. Algun de vosaltres es va quedar rendit al seient de l’autobús... ja es notava l’esgotament!

Quines ganes ens vau deixar de veureus per les colònies finals... Estem impacients! I vosaltres?

Monitors i monitores de minimenuts, menuts i petits!

PETITS! 17 i 18 de març

COLÒNIES CEOMONG

(compartida PETITS I MITJANS, l’ha escrit MITJANS) 7 d’abril

SANTA MAGDALENA PELS GANXOS Ei! recordeu la súperaventura que vam tenir pujant a Santa Magdalena pels ganxos? Tot i que el cel estava ben ennuvolat i la pluja ens va intentar perseguir durant tot el dia ens en vam poder escapar i ens ho vàrem passar-ho d’allò més bé. De bon matí ja enfilàvem camí cap a Santa Magdalena i, amb la companyia canina d’un gos molt juganer que ens va guiar fins a mig camí, vam anar pujant amunt amunt. Un cop el caminet es va acabar va arribar la part de l’aventura: els ganxos! Vam pujar com autèntics escaladors i va ser molt divertit. Ens ho estàvem passant tan bé que fins i tot alguns de nosaltres ens vam despistar, ens vam equivocar de camí i vam pujar per un altre costat.

Però va valer la pena perquè vam sortir a un raconet amb unes vistes molt xules i, fins i tot, vam aprofitar per fer www.ceolot. cat

una mica de “postureo”. De seguida, però, vam recular a buscar el camí correcte i en un moment vàrem ser a dalt. Allà vam gaudir de les vistes, vam fer alguna foto fent el boig, vam dinar i vam fer activitats de coordinació... tot i que alguns se’n sortien més que els altres, ens vam fer un fart de riure. Un cop acabats de dinar vam començar a baixar per les Olletes i entre històries de por i molta xerrera ja érem de nou a Joanetes. Un xic més tard del previst, això sí, però ens ho estàvem passant tan bé que ni ens en vam adonar com de ràpid va passar el temps.

28 d’abril

EL COLLELL- VENTAJOL – EL SER- EL TORNEL COLLELL De costum els Petits, com que estem molt forts i fortes, fem excursions llargues i dures per començar a preparar-nos per les possibles rutes dels anys que vénen. Per sort, però, hi ha dies que decidim prendre-nos-ho amb calma i fer alguna excursió més distesa. Aquest és el cas de l’excursió del 28 d’abril. Aquest cop vam sortir del Collell, 19

secció

MAINADA

ens vam anar enfilant per la dreta de la serra de la Cadamont fins a arribar a una casa amb el mateix nom. Des d’allà baixàrem fins l’altura del riu Ser per resseguir-lo des de llavors fins quasi acabada l’excursió. Amb la calor que feia i les ganes que portàvem a dins d’estiu va ser inevitable, quan ens va entrar la gana, asseure’ns al costat del riu

(fins i tots alguns es van aventurar a posar el peus a l’aigua) i dinar. Un cop dinats n’hi va haver que amb terra, pals i pedres van construir preses per parar el corrent de l’aigua, d’altres feien curses de pals i també hi havia qui només parlava i prenia el sol sobre les pedres, com salamandres. El cas és que quasi no ens n’adonem i ja era hora de ser

MITJANS 17 i 18 de març

COLÒNIES CEOMONG (petits i mitjans)

Els petits i mitjans aquest segon trimestre vam anar de colònies al “castell del Molí de la Riera” a Sant Pere de Torelló. Us en recordeu de què anaven les colònies? Per a tots aquells que no vau poder venir us en fem cinc cèntims: La reina Amalur del gran regne matriarcal del CEOMONG es va morir i la pau i la tranquil·litat que fins llavors regnaven al territori van desaparèixer. A partir d’aquell moment els quatre subregnes que convivien en el CEOMONG, els Walden, els Jipilpàndia, les iaies i els Sitanimulli, van començar una disputa per convertir-se en les noves reines del regne tot realitzant un seguit de jocs i proves.

La primera prova que van haver de superar consistia a arribar a Bellmunt amb l’única ajuda d’un mapa. Així que, els nens i nenes del CEO, repartits en els quatre regnes, van haver d’orientar-se per la muntanya i arribar al seu destí. Que bé que ho van fer tots!

Però la cosa no va acabar aquí, a la tarda, un cop instal·lats, va arribar la segona prova. Els grups van haver de fer pocions, dissenyar-se els seus escuts i fer uns jocs molt complicats per tal de demostrar que el seu regne mereixia recuperar el poder. La batallava continuava molt igualada.

Tot anava com una seda però... després de sopar... ens va arribar una carta d’uns bandolers que també vivien al CEOMONG. Els bandolers ens explicaven que havien passat per les nostres terres i havien perdut el seu botí. Lots amb mà vam sortir a fora a recuperar els diners tot vigilant que els altres grups no ens atrapessin. Un cop acabat el joc de nits vam anar a descansar perquè l’endemà ens esperava una altra gran aventura.

20

Només començar el diumenge tots els grups estàvem disposat a seguir batallant però... us recordeu de què va passar?

Ens va arribar una altra carta dels bandolers dient-nos que ens volien atacar. Pensant i pensant els regnes del CEOMONG vam arribar a la conclusió que ens havíem de posar d’acord per construir una fortalesa i evitar l’atac dels bandolers. I així ho vam fer!

Però... ep!... encara ens faltava una mica de fusta i uns quants maons per tal de construir una porta ben gran perquè ningú pogués entrar al nostre fortí. Durant el matí, doncs, vam realitzar una sèrie de jocs cooperatius per tal de poder obtenir tot allò que ens feia falta. I, com que els nens del CEO són uns cracs, van fer un magnífic treball en equip i van aconseguir construir la porta i per tant derrotar el regne invasor. A partir d’aquell moment vam decidir que el CEOMONG no tornaria a ser mai més una monarquia i vam declarar-ne la REPÚBLICA. Tots ben contents i cansats vam tornar a casa després d’aquesta gran aventura.

al Collell altre cop. Així, doncs, resseguint la ruta de Salamina sense pressa però tampoc pausa i passant pel Torn vam tornar d’allà on havíem sortit just per veure com arribaven els pares.

secció

MAINADA 7 d’abril

CA LA GUAPA- SANT ISCLE DE COLLTORT Algun núvol de bon matí però amb moltes ganes de sortir! Ens trobem al pavelló firal amb algun pare preocupat per la possible pluja però amb tots els nens i nenes al 100%!

Comencem l’excursió a Ca la Guapa; comencem per la fageda, el sol es comença a aixecar i ens acompanya durant tot el matí.

De mica en mica marxem de la civilització i ens enfilem muntanya amunt per camins de bardissa i camins mai no descoberts fins aleshores. Un cop a dalt de tot, ens disposem a esmorzar per recuperar forces.

Mentre esmorzem, quatre gotes inofensives ens refresquen el matí i ens espavilen per tornar a reprendre la marxa. Aquesta vegada, la baixada va ser més intensa que la pujada, i és que el camí estava fet per a persones molt baixetes, i com que nosaltres de baixets no ho som pas, el vam haver de

fer de culs i ajupits, cadascú amb el seu estil únic.

Arribats al castell de Colltort vam fer una ullada ràpida a les vistes perquè el temps se’ns tirava a sobre, així que ràpids fins al volcà de Can Tià a dinar, que hi havia gana!

Ben dinats, vam veure que fins a Sant Feliu era impossible arribar-hi i vam decidir caminar poc a poc i a bon pas fins a Sant Iscle.

sem a baixar fins Talaixà, una baixada feixuga i guerrera però amb una recompensa al final:dinar!

Dinem amb calma i aprofitem les qua-

tre ombres que trobem per fer una digestió efímera just abans de tornar a reprendre la marxa fins al final, ara sí, a Sadernes!

28 d’abril

PRERUTA Bon dia mainada! Avui és un dia especial, avui ens llevem una hora abans perquè ens toca anar fins les Basses de Monars amb els cotxes i això no està al costat de casa, avui fem preruta!

Els pares i mares ens porten fins les Basses de Monars, que no és poc, i enfilem cap amunt fins al Comanegra, una bona manera de treure’ns la mandra i la son de sobre.

Un cop a dalt, la boira ens envolta i no veiem res de res, alguna foto pel postureig (per demostrar que hem fet cim) i continuem fins al pic de les Bruixes on, ara sí, ens mereixem esmorzar amb unes vistes privilegiades de muntanyes que hem pujat en altres ocasions, un regal per a la vista!

Amb la panxa plena baixem fins a Sant Marc a fer una visita al pessebre dins una urna que hi havia just al cim. Reculem fins al coll de Sant Marc i ja ens dispo-

www.ceolot. cat

21

secció

MAINADA

19 i 20 de maig

RUTA A MONTSERRAT Ep,eep! Després de molt esperar arriba la desitjada ruta! Portàvem molts caps de setmana rumiant on aniríem, què hauríem de portar, què menjaríem... però de cop i volta ja hi érem posats!

Ens vam aixecar, altre cop, ben d’hora i a les 7 ja marxava l’autocar en direcció el Monestir de Montserrat. Un cop vam ser allà vam acabar d’omplir les motxilles de menjar! El famós pa de 800 g que a ningú no li cabia a la maleta, les pomes i taronges, els fruits secs, els fuets, magdalenes... els exagerats deien que la maleta els pesava 15 kg... he, he, he Només sortir del Monestir van començar les escales més llargues, dures, dretes, caloroses, i molts adjectius més de les nostres vides! Quants escalons! Després de no sé quanta estona vam arribar a dalt, per fi! Aleshores començava “la volta”: primer cara nord i l’endemà cara sud. Amb dos dies vam rodejar l’espectacular muntanya de Montserrat.

Per a molts era el primer cop que caminàvem per aquesta zona.

Semblàvem de Barcelona, tot el dia anàvem dient: - Oh que macu!

Quina passada! Uaaaau! Quines parets!...

Durant tot el dissabte vam seguir el GR-172, un recorregut molt bonic i molt ben marcat. Segons alguns, una excursió per a “domingueros”.

El cel es va començar a ennuvolar, cada cop més negre, es veien llamps i trons a la vall. Vam decidir avançar com bales i que ens enganxés la pluja el màxim de prop del refugi possible. Vam anar ràpid, però no pas prou! Quan ens faltaven tres quarts d’hora per al refugi va començar a ploure. Baixava aigua pertot arreu, tots els camins es van transformar en rius i cascades, una mica més i apareix Noé!

En arribar al refugi vam estendre tota la roba per on vam poder, anàvem xops de cap a peus! Després de refer-nos de la mullena, i havent deixat de ploure, uns quants vam decidir anar a veure la Foradada, una roca amb un forat enorme, des d’allà vam veure una preciosa posta de sol per sobre un mar de boira. Els altres es van quedar fent corrandes, tocant la guitarra i parlant al refugi.

Després de sopar, estàvem rebentats tots, vam tocar una estoneta la guitarra i tots al sac, que l’endemà a les 6:30 del matí sonava l’alarma.

Amb un tres i no res estàvem tots desperts i vam esmorzar les magdalenes, galetes, xocolata... que portàvem a sobre. Cada cop la maleta pesava menys!

Sabíem que la cara sud de Montserrat era molt més entretinguda que la nord, ja que passava entremig de les agulles. Entretinguda ho era, però també pujava i baixava, i pujava i baixava i així fins arribar a Sant Jeroni.

Durant el matí el sol escalfava de valent, però cap a les 12 el cel es va començar a ennegrir. Els llamps i trons van tornar i cada cop veiem més a prop la cortina de pluja. Vam decidir avançar fins arribar al Monestir, allà dinaríem.

Semblava impossible, però vam arribar! Estàvem afamats. Tots els turistes ens miraven amb cara de llàstima i admiració, en veure’ns tan cansats però alhora feliços d’haver-ho aconseguit.

Vam devorar els pans, que ningú no volia portar i que el primer 22

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

www.ceolot. cat

bicistarres@telefonica.net

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

www.ceolot. cat

VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

ACONSEGUEIX ELS MILLORS VOLS AMB LA RESERVA ON-LINE

GC - 792

Visites a hores concertades. Sense esperes!

C/ Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - ) 972 26 98 00

SERVEI A DOMICILI

www.ceolot. cat

secció

MAINADA

dia tothom deia que no es menjaria. Després de descansar un ratet el bus ens va venir a buscar i cap a la Garrotxa, que hi faltava gent!

Com sempre, alguns dormint, d’altres cantant i explicant-se batalletes o simplement mirant el paisatge per la finestra, vam arribar al pavelló firal, amb una experiència més al sarró i un braçalet per a la posteritat, on ens esperaven totes les famílies amb els braços oberts!

GRANS! 3 i 4 de març

RUTA MONTSERRAT En iniciar el curs, GRANS ens vam plantejar demostrar que som grans a muntanya. I per dominar la muntanya es necessita conèixer molts terrenys geogràfics diferents. I Montserrat, una muntanya que a molts ha fascinat, és el lloc perfecte on practicar totes les tècniques d’orientació. Els monitors tot xulus vam creure que no necessitàvem ni un bon mapa ni un GPS, que els camins en una muntanya tant emblemàtica estarien ben marcats perquè cap “pixapí” de Barna es perdés.

L’endemà, altra vegada ben “xulassos”, GRANS ens vam voler estalviar camí, el GR no feia per nosaltres que ens va l’aventura i allò poc explorat, i vam decidir agafar el camí més complicat però directe al monestir.

Després de dues hores caminant ens tornàvem a trobar al refugi del qual havíem sortit! Fantàstic i extraordinari!!

S’ha de dir que Montserrat ens va encisar i sorprendre com cap altre, perdre’ns i descobrir junts un lloc tant desconegut per tot el grup, mainada i monitors, és magnífic i són aquestes petites coses les que ens cohesionen cada vegada més com a grup.

El dissabte 3 de març de 2018 vam sortir de Monistrol decidits a conquerir cadascuna de les espectaculars agulles que conformen Montserrat. El camí fins al Monestir, i més amunt fins a Sant Jeroni va ser fàcil, bufar i fer amolles que se’n diu. Però junt amb la desaparició de turistes a la zona i les seves bosses de McDonalds, van desaparèixer també els camins, i la muntanya es va fer perdedora. Dues aparicions ens van salvar la vida, potser enviades per la Moreneta: la primera, la bombera que ens va deixar un bon mapa i ens va assenyalar el bon camí; i la segona, l’arribada del vigilant del refugi, que ens va rescatar de la fosca nit que ens havia atrapat. www.ceolot. cat

23

secció

MAINADA RUTA GRANS SETMANA SANTA 2018

PORTS DE BESEIT “No hi ha res com el mal temps, tan sols roba inadequada.” – Sir Ranulph Fiennes Doncs si, després d’aquesta ruta podem confirmar que tots els temps són bonics, tan sols es tracta d’estar preparats per afrontar-los... Anem a veure com ho vam descobrir.

Dijous 29

REFUGI FONT FERRERA – BESEIT

Dimecres 28

FREDES – REFUGI FONT FERRERA El dia comença molt aviat per a nosaltres. De fet, estem dempeus quan el sol encara no ha tret el cap i la llum tènue de la lluna regna en la foscor.

Ens trobem a tres quarts de set del matí i anem cap a Vic. Allà ens acomiadem dels pares i comença la primera fase de la nostra aventura: travessar Catalunya amb tren!

Tot i que pot semblar complicat, si un té temps i ganes d’estar ben estret dins un vagó, és possible. I amb quatre jocs i acudits senzills, el viatge va passar volant i al migdia ja ens trobàvem a Tortosa. Allí, un bus ens esperava per portar-nos cap a Fredes on començaria la nostra ruta (o bé el que creiem que era Fredes, ja que el bus ens va deixar a la urbanització anterior al poble, i vam haver de caminar algun quilòmetre més per carretera.

A partir d’aquí, s’iniciava la ruta planificada, tot i que amb un inici suau, ja que tan sols havíem de caminar 6,5 km i els vam fer amb un bufet! Tan ràpid que vam arribar al refugi abans que els nostres estimats intendents!

Vam passar la tarda en família jugant al poble, fent teatre, acro-esport, i altres idees diverses que se’ns acudien al moment.

Després d’un cous-cous boníssim dels intendents, la Judit es feia gran i va bufar les espelmes dels 20! Quina sorpresa es va endur!

I així, tots ben feliços, vam anar retirant cap al llit... L’endemà es presentava potent!

24

L’albada arriba i amb ella la fi del nostre son. Encara estem frescos, estem als primers dies! Així que ens preparem força ràpid, esmorzem i som-hi que ens espera un dia potent!

Des del refugi ens avisen, el camí d’avui passa pel riu: o el travesseu nedant o grimpeu pels ganxos que hi ha al costat. Nosaltres, creiem que exageren i seguim el track del GPS tal com havíem previst.

I anar fent xano-xano, rialla per aquí, rialla per allà, anem veient com el camí cada cop s’apropa més al riu, fins que arriba un punt en què no podem avançar. O posem els peus a l’aigua o ens quedem allà. Per sort era un tram poc profund i el passem sense problemes. Això sí, un cop l’hem passat, veiem que és inviable seguir pel riu ja que l’aigua ens arribaria al coll.

Consultem el mapa i el GPS i veiem

secció

MAINADA

que hi ha marcat un camí que passa per sobre el riu i decidim anar-lo a buscar. Al cap de res ens trobem amb una senyora paret amb tot de ganxos clavats. Rieu-vos-en dels ganxos del Puigsacalm, allò sí que era una bona “escalada”!

Però com ens havien demostrat una vegada i una altra, les grans no són grans perquè si, sinó que fan honor al nom i pugen com si res la paret, que devia fer uns 12 metres aproximadament.

Un cop a dalt, parem per dinar i recuperar energies. Encara ens queda un bon tros! Així que, endrapem els pans i els formatges i ens hi tornem a posar. Encara queda un tram de camí complicat i amb ganxos, que recorre el congost del riu, tot mostrant una paisatge de bellesa increïble, amagat a la part aragonesa del Massís dels Ports.

Ja cap a mitja tarda, hem superat totes les complicacions i només ens queden uns 7 km per carretera, que amb converses tot entretingudes, no ens n’adonem i arribem al càmping de Beseit, on el sopar comença a fer xup-xup.

Mentre esperem que acabin de cuinar, ens posem a muntar les tendes. I quin merder... Feia tant que no muntàvem cap tenda que algunes ja no se’n recordaven! Però amb l’ajuda dels monitors i una mica de paciència, vam acabar muntant un campament que feia goig de veure!

I ara ja si, només quedava sopar i... a dormir, que estàvem ben cansats del llarg dia que havíem viscut.

Divendres 30

BESEIT – REFUGI DEL CARO El primer raig de sol està a punt de sortir per l’horitzó i... – Booon diiiaaa! – Es sent com criden els monitors. El dia d’avui es presenta encara més llarg i dur que l’anterior. I és que no només hem de caminar 27 km, sinó que hem de fer uns 1000 metres de desnivell positiu.

Així que desmuntem tendes, esmorzem i ens preparem ben ràpid i a caminar s’ha dit!

El primer tram del camí recorre el riu per una pista lateral durant uns 8 km ben bons. Un cop fet això, comença una senyora pujada que ens fa treure la llengua i suar de valent. Tot i així l’aconseguim fer prou ràpid i a un bon ritme.

Un cop a dalt de l’altiplà, sembla que podrem recuperar forces, però no! Uns núvols amenaçadors ens avisen que el nostre petit moment de descans s’estava apunt d’acabar. Només ens queda una opció: posar-nos les capelines i a caminar.

Seguim la pista que travessa l’altiplà i les gotes ens comencen a caure lentament. De mica en mica augmenten la intensitat fins que, de sobte, es converteixen en neu! Sí, sí, ho heu llegit bé, ens estava nevant al sud de Catalunya el dia 30 de març, després que el dia anterior ens cremés un sol de justícia.

Ràpidament la neu comença a enganxar-se al terra. El paisatge està quedant realment bonic. El contrast del blanc de la neu amb aquells arbres verds i algun ja florit, era d’una bellesa inversemblant.

Tanmateix, no ens podíem quedar gaire temps si no volíem acabar també coberts de neu.

Decidim posar ritme fort i tot i que són quarts de quatre, preferim no parar a dinar fins arribar al refugi. I així ho fem. Encara que el sol surt a mig camí i deixa pas a la calma després de la tempesta, nosaltres acabem d’arribar al refugi on dinem a les sis. Déu n’hi do quin dia! Avui però, dormim plans: refugi amb matalassos i calefacció, quin plaer! www.ceolot. cat

25

secció

MAINADA

Dissabte 31

REFUGI DEL CARO – PAÜLS Ens aixequem ben d’hora, i tot i que hem descansat molt bé, comencem a notar els quilòmetres acumulats a les cames i costa una mica més arrencar.

Comprovem la previsió meteorològica mentre esmorzem. Es plantegen vents que ronden els 90 km/h a la zona on hem d’anar avui. Així que tothom es prepara i els intendents ens deixen tot de roba pel que pugui ser.

Comencem al camí i anem fent fins eixir en una carena just davant del Mont Caro. Des d’allí ho veiem tot: l’Ebre, el seu delta, els ports, el mar... Fa un vent considerable però es pot aguantar perfectament. Comptem que deuen ser uns 40 km/h i que no serà tant.

Seguim el camí xano-xano per dins un bosc, fins arribar a una segona carena on, ara si, fa un vent d’espant! Ens agrupem tots com els pingüins durant les fortes ràfegues i decidim anar avançant en grup les estones que les ràfegues disminueixen.

Poc a poc anem avançant, amb precaució, sempre agafats en grupets ja que, quan estem sols, el vent és capaç de tombar-nos.

Al cap d’una hora aconseguim travessar la carena on tocava el vent i ens adonem que tan sols hem avançat 700 metres en una hora. Ja és tard al migdia i decidim fer una tirada llarga fins que parem a dinar, en un petit espai al costat del camí, al mig del bosc.

Ja amb les forces recuperades i l’aventura del matí superada, queda una bonica baixada fins a Paüls. Estem motivades i unes quantes decidim baixar corrents fins arribar a l’ermita de Sant Roc. Allà ens trobem tots i acabem d’arribar caminant fins al poble.

I quin poble! Uns carrers drets i amb escales, camins secrets, fonts amagades... Els intendents ens enreden per anar a veure la posta de sol des del castell i ens posem a pujar tot el poble (que n’era d’alt!) fins que realment, veiem un meravellós paisatge de tot els ports i el delta.

Això sí, aquí no podíem dormir-hi i vam haver de tornar a baixar tot el poble per anar al lloc que ens havien trobat els intendents, que va resultar ser un camp d’oliveres!

I així, mentre ens preparaven el sopar, vam muntar les tendes (aquest cop ja més ràpid i amb més pràctica) i ho vam deixar tot apunt per tal que, havent menjat la deliciosa pasta a la carbonara dels intendents, ens vam posar a dormir i a descansar de la intensitat d’un d’aquells dies que no s’obliden!

Diumenge 1

PAÜLS – XERTA Ja sembla rutina, però és l’últim dia! Desmuntem les tendes, esmorzem i som-hi! El camí d’avui no es pot dir que sigui especialment bonic, ja que tan sols cal anar seguint la carretera. Tot i així, intentem, sense resultats, trobar un camí alternatiu. En veure que no és viable, decidim seguir per la carretera.

I camina que caminaràs, vam anar retallant quilòmetres mentre sortien unes converses i reflexions molt interessants.

Així és com, en una mica menys de dues hores, ens vam plantar a Xerta. Allà ens esperaven els intendents amb la furgoneta, per fer tres viatges cap a Tortosa, ja que el bus de línia sortia massa tard.

Ja a Tortosa, ens vam situar en un parc i allà vam descansar 26

i comentar totes les experiències viscudes, amb la nostàlgia que ja havíem de marxar cap a casa.

I així va ser, que després de compartir unes pizzes boníssimes, vam anar a buscar el tren de tornada a casa. I amb paciència i algun son, ens vam plantar a Vic, ja entrat el vespre, on els pares ens esperaven amb ànsies, encara que nosaltres ens volíem quedar al Massís dels Ports. Evidentment, no podia ser, però si que ja teníem moltíssimes ganes de la propera ruta. I de tornar a viure i ser feliços compartint aquestes experiències inoblidables.

“Al final d’aquest viatge parlar amb els companys i recordar el que hem fet junts, el que hem viscut, tot allò del que hem rigut.” – Cançó de la Secció de Mainada del CEO.

secció

MAINADA

22 d’abril

EMBARDISSADA

(compartida GRANS i JOVES) Després de la ruta de Setmana Santa, ja gairebé ens trobàvem a la recta final i com cada primavera no podia faltar l'esperada Embardissada! Com sempre vam allargar la diversió des de dissabte i vam fer nit a Sant Pau de Segúries, amb una mica de "guitarreo" i bona companyia tot es fa millor, llàstima d'algun accident inesperat.

Així doncs, l'endemà ens vam llevar aviat, grans i joves, per iniciar els 20 km que ens esperaven de camí.

Qui ho diria que l'acabaríem tan ràpid?

Vam deixar motxilles i pes als cotxes i vam començar el recorregut.

El primer dels trams no ens va portar una gran dificultat, anar fent i parlant amb els amics i amigues, tot avançant o essent avançats per altres caminadors/ es més ràpids. Sort dels bons avituallaments, amb el seu embotit, sucs, iogurts, fruita, que t'ajuden a recuperar forces i seguir amb més ganes cap amunt, perquè ja tocava la pujada fins al Puig Ou (1299 m). Realment intensa però també ràpida, ens vam posar les piles i no vam voler parar fins veure el magnífic paisatge que ens esperava allà dalt. Uns minuts més per recuperar l'alè i gaudir de la imatge i una correguda cap avall.

I això ja estava, pocs quilòmetres més i ja veiem Sant Pau de Segúries de nou! Una mica de "chill", solet i dinar, i ja teníem fet un bon diumenge.

de començar amb l’aventura però, algunes instruccions, consells i conceptes d’escalada.

Vam obrir tres vies diferents, més senzilles o més tècniques, per provar una mica de tot i poder pujar-ne més d’una si es volia. Ara bé, la guitarra, l’hamaca i la càmera no faltaven pas. Mentre alguns observaven i descansaven a baix, d’altres es posaven el casc i pujaven paret a munt.

Un cop feta l’escalada, vam anar a buscar un racó per dinar prop del riu. Alhora vam poder veure com uns bons escaladors provaven una paret realment complicada.

I ja tocava la banyada després de l’esforç. Vam cercar una bona groga i sens pensar-ho ens hi vam posar. Evidentment l’aigua estava congelada i alguns van preferir mirar-s’ho de lluny, tot prenent el sol. Ara bé, els valents i valentes no van deixar de saltar, nedar i fer fotos de l’experiència. Un cop ben frescos vam fer camí de tornada cap al pàrquing i cap a casa!

12 de maig

ESCALADA A SADERNES Com ja sabíeu no podia faltar una bona escalada a roca per aprendre coses noves i gaudir d'esports diferents a la muntanya. Vam decidir iniciar-vos a les parets de Sadernes, amb la presència de les gorgues i altres escaladors més experts. Per sort vam poder gaudir de l'experiència i coneixement d'en Jordi i l'Albert, que ens van acompanyar amb moltes ganes per tal d’ajudar-nos.

Així doncs, vam quedar al pàrquing de Sadernes i ens vam disposar a fer la petita caminada fins a la zona d’escalada. Abans www.ceolot. cat

27

secció

MAINADA RUTA 26 i 27 de maig

SANT PRIVAT - PLA TRAVER - PUIG CUBELL - LA FREIXENEDA - COLLFRED - SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS - VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS Amb l’arribada de la primavera, una primavera d’aquelles com Déu mana, de sol i núvols, de fred i calor, de vent i boira, el grup de Grans de la Mainada del CEO no volíem perdre l’oportunitat de marxar un cap de setmana a conèixer més a fons la Garrotxa.

Després de les rutes de nivell al Montseny, a Montserrat, a Ports de Beseit, els monitors i monitores vam decidir posar una mica el fre i deixar-nos cuidar per la nostra terra més propera.

Així doncs, el dissabte 26 de maig, les ja entrenades noies i nois dels Grans vam fer camí; erem poquets i ben acompanyats, cap a la zona de Can Xurri de Sant Privat.

Des d’allà, iniciàvem una expedició tranquil· la, però constant i amb un desnivell inicial considerable cap a la frontera garrotxina amb el racó de Bisaura, Vidrà i les serres de Milany - Bellmunt. Per tant, vam començar a remuntar el Gurn per pujar el Salt del Sallent, que anava prou ple després d’una primavera tan revolucionada. En pocs minuts érem a dalt de les escales i contemplàvem el salt carregat d’aigua tot esmorzant.

Amb unes fotos i l’anècdota del dia pregunteu-li a l’Oriol què va passar amb la seva cantimplora ;) - vam aprofitar les clarianes per reiniciar l’ascens a Pla Traver, sens dubte una tasca complicada veient com estan els camins de la zona. Realment ens va sorprendre no trobar indicacions mes enllà de les que et volien retornar al Salt. Amb alguna pena i algun treball vam trobar la ruta que ens plantava al magnífic Pla Traver, un altiplà molt preuat per les seves pastures, amb grans masosl i una sensació d’amplitud bestial entre muntanyes. Ja només ens quedava la pujada final al nostre objectiu: Puig Cubell. Coronat per boscos de faig i alzines, aquest pic de 1487 metres no és dels més coneguts, però és d’allò més gratificant: un caminet pel mig dels arbres rodeja cap a la cara oest fins al cim, totalment encarat a Vidrà, on es descobreixen unes vistes espaterrants. Unes vistes que no solem presenciar, i un dinar que ens vam cruspir amb la sensació d’haver 28

tocat una mica el cel.

Amb el sol encara prou potent, i amb noves ganes per fer camí, vam baixar rabent, picats, pel Coll de Ciuret i de l’Home Mort fins el que havia de ser el nostre punt d’acampada: la Freixeneda. No oblidàvem el que l’any passat havia estat, amb molt pitjor temps, la nostra visita a les Escletxes de la Freixeneda. Tampoc no oblidarem aquesta nova visita a un indret tan i tan màgic. No són fàcils de trobar, però entremig de faigs i matolls (fins i tot molts alls silvestres), perdudes, dins la terra, s’obren unes galeries increïbles.

No vam desaprofitar l’ocasió de jugar-hi una estona mentre queia la tarda i esperàvem l’arribada dels nostres estimats intendents, amb les tendes i una mica de menjar. Després de fer una mica d’exploradors, vam sortir del bosc per fixar bé el nostre campament, uns metres enllà i ja oberts als camps de freixes que hi han altra vegada de cara a la Garrotxa. Un cop més ens deixàvem endur per les vistes de l’Alta Garrotxa, la sensació de llibertat enmig del no res, sols i amb les nostres tendes plantades. El fred de la nit no va tardar a arribar. Un bon sopar de carmanyola, unes rialles, i una mica de vetllada fins ben entrada la nit, ens van fer retirar a dormir cansats i molt satisfets.

L’endemà, diumenge… SORPRESA!! Sabeu qui ens va despertar a primeríssima hora del matí? Doncs les úniques habitants dels prats de la Freixeneda: les vaques. Era totalment evident, flagrant: els havíem fotut el campament al mig dels seu territori de pastura. De seguida vam veure que el millor era recollir de pressa i retirar-nos a esmorzar, fent les paus amb el bestiar, i tots amics. Feia un dia preciós!

I havíem d’arribar a Vallfogona, o sigui que SOM-HI! Havent acomiadat i declarat l’amor als nostres monitors intendents i la seva furgoneta (les aventures que havien tingut per arribar a aquell cul de món!), vam enfilar cap a Collfred per entrar al Ripollès.

Vam assolir la cota màxima arribant per pista fins una gran línia d’alta tensió i saltant camí amunt fins arribar a Santa Magdalena de Cambrils (1547 m). I des d’allà, ja ben encarats, ens quedava una baixada contundent fins a Vallfogona. En el descens ja sí que ens vam trobar altres caminaires que venien del nostre objectiu, ja ens notàvem una mica en un altre país.

Dit i fet, havent baixat pràcticament

600 metres, trepitjàvem el petit poble de Vallfogona, tranquil i reposant en un diumenge radiant. La gana apretava, i el nostre pla de menú era dels bons: macarrons i tall arrebossat per emportar, local, del restaurant del poble: fàcil! Som tan trempats que havíem estat fent els 10 km matiners, i havent devorat el menjar, vam tenir temps de descansar, xerrar, fer el burro i rebre els pares i mares que finalment es van acostar amb els cotxes a Vallfogona.

Vam marxar cap a Olot amb la sensació d’haver gaudit de la muntanya, del temps, de la companyia i de la vida a la natura com mai, al costat de casa i coneixent indrets màgics de la nostra terra: som uns privilegiats!

secció

MAINADA JOVES!

10 de març

EL COLLELL - BESALÚ Bé, Joves!

Un altre trimestre ha passat i l'hem omplert de sortides ben divertides i especials. Recordeu la primera sortida? La que vam fer entre el Collell i Besalú.

Va ser una sortida formativa. Vam aprofitar-nos de la fabulosa obra de Cercas, Soldados de Salamina. Vam sortir del Collell, església on Mazas havia estat reclòs, vam arribar-nos a la creu en memòria dels afusellats aquella plujosa nit i després vam voltar la Serra de la Cadamont passant per Ventatjol.

Un cop de nou a la vall vàrem anar fent per aquella carretereta bonica al costat de prats i boscos de riba. Arribats al Castell de Roca vam trencar en direcció a Can Jofre. Quin caminet pel costat del riu oi? Preciós.

Llavors vam arribar a la casa on en Biel va dir que hi aniria a viure... a veure si és veritat. I des d'allà, amunt que fa pujada fins a Coll de Salom. Un cop allà ja érem de cara a Besalú. I en Martí, el bon guia de les terres de la vall del Fluvià ens va guiar, prou bé, fins el Sagrat Cor i després... Avall, avall, que amb la panxa buida es baixa millor i amb més ganes! He, he En Genís ens esperava a la plaça de Besalú, i amb ell vam dinar.

Va ser una sortida ràpida i preciosa. I a més a més vam veure i conèixer històries amagades, històries de boscúria. Posats a resseguir camins de personatges de novel·la ens podem posar a seguir el camí que feia l'Albert, a la Punyalada, tot seguint a l'Ibo. Però això ja serà una altra sortida. www.ceolot. cat

29

secció

MAINADA

19 de maig

FORAT DE LA LLEIXA CLOSA Última sortideta de la temporada, abans de les dues últimes rutes, que acaba, tal i com va començar, caminant per la nostra estimada Alta Garrotxa. Aquesta vegada, per uns o altres motius, vam resultar ser molt pocs caminaires, la qual cosa ens va permetre caminar a un bon ritme i, tot s’ha de dir, aprofitar que hi havia menys veus parlants per gaudir dels sons que ens regala el bosc, així com dels silencis.

El dia començava amb un cel net, un dia assolellat i calorós. Vam sortir del tercer pàrquing de Sadernes (som així de “guais” que ens estalvi- em el tros pesadet de les pistes), tot fent camí cap a la primera parada, la de l’esmorzar, ni més ni menys que al Forat de la Lleixa Closa, que per qui no la conegui, és una finestra natural que permet veure unes precioses vistes.

Com que portàvem un bon ritme, ens hi vam quedar una bona estona per a poder fer tots una passada per la finestra i poder gaudir de quedar-nos-hi asseguts.

Després d’esmorzar, amb la panxa ben contenta, vam fer camí cap al refugi de Talaixà, on ens vam parar també un moment per a fer una ràpida visita. Des d’allà es veien unes vistes espectaculars, i el dia encara es mantenia radiant. Després vam seguir el camí per a dirigir-nos cap al Ferran, una bona pujadeta que valia la pena fer per a gaudir altre cop, d’unes espectaculars vistes. Això si, aquesta vegada ja es començaven a veure grans formacions de núvols que pintaven pluja assegurada. Així

doncs, vam continuar camí cap al refugi d’Escales, on just en arribar es va posar a ploure. Per sort, allà hi havia un espai cobert on vam poder dinar tranquils, tot i sabent que no ens hi podíem relaxar gaire perquè l a pluja sols aniria a més.

Després de dinar, vam iniciar l’última part de la caminada, ja en direcció a Oix. No vam trigar gaire estona a agafar els impermeables, i quan encara ens quedaven uns 40 minuts de camí, es va posar a ploure de valent! Aquest cop ni impermeables ni sabates Gore-Tex ens van estalviar de mullar-nos, i pels que no en portaven, va ser una bona dutxa! I és que ja se sap que a la muntanya... sempre s’ha de portar un impermeable! Per sort no feia gens de fred,

així que va ser fins i tot divertit creuar amb els peus xops les basses d’aigua que ens anàvem trobant per la pista.

En veure que arribaríem força abans a Oix, vam optar per trucar als papes i avançar l’hora de recollida. Sort que van portar els seients ben protegits per a no deixar-los uns cotxes macos...

Tot i així, al final de l’excursió encara vam tenir temps de veure sortir de nou el sol, i acabar amb un dia assolellat, gairebé tal i com havia començat.•

ESTRENEM NOU HORARI EL CEO OBRIM DE DILLUNS A DIVENDRES DE 18 A 21 H 30

CO L · L A B O per Kim Agustí

RA C I Ó

4 DIES ALS PIRINEUS DE L'AUDE construït en un serrat molt escaient. El visitem i continuem cap al col du Coucut i Marsa, per camins convertits, en molts llocs, en veritables recs.

El poble de Marsa (Marsan, 492 m, 22 hab) fou edificat a les ribes del riu Rébenty, al fons d’una vall molt llarga i engorjada.

El domina la seva monumental església, dedicada a Sant Llop. Hi arribem a la 1 del migdia i dinem en una taula, a la vora del cabalós riu, gran afluent de l’Aude nascut al pays de Sault.

Axat.

El dilluns 14 de maig, a mig matí, arribem a Axat, a la vora del riu Aude, disposats a començar una travessia que ens ha de dur fins a Comus, a la riba de l’Hers. Al llarg del viatge per la Fenolleda lluïa el sol, però només baixar dels cotxes comença a ploure amb ganes; no pararà en tot el dia. La influència atlàntica en el clima dels Pirineus de l’Aude és evident, tot i que el riu, nascut al Capcir, acabarà el seu llarg recorregut a la Mediterrània, al nord de Narbona. Aprofitem la jornada per visitar Mirepoix i Limoux, sempre amb els paraigües oberts, abans d’instal·lar-nos a la nostra base, l’hotel Cartier de Quillan.

El dimarts tornem a Axat (Atsat, 398 m, 581 hab), bonic poble bastit a les dues ribes de l’Aude, dominat per l’església del segle XVII i les migrades restes de l’antic castell. El cel és ben gris, però no plou ni ho farà en tres dies. Després de comprar croissants a la fleca encetem la caminada. La nostra primera fita és l’antiga gare de la línia de ferrocarril de Ribesaltes a Carcassona, oberta el 1904, tancada al tràfic de viatgers el 1939 i reoberta per al train rouge de la Fenolleda el 2002.

Marsa.

Després de l’àpat tornem al nostre itinerari. Seguim un camí molt bonic, que s’enfila sàviament per la solana. Gaudim de magnífics miradors de la vall del Rébenty, sempre amb els cims coberts per la boira, i travessem un parell de torrents prou cabalosos.

Finalment arribem a Quirbajou (Quirbajon, 810 m, 46 hab), poble bastit en un replà dominant. Allà ens hi esperen dos dels nostres automòbils i una carretera prou estreta i emocionant, que haurem de resseguir repetides vegades en dos dies; sortosament, sense cap mena d’ensurt.

Quirbajou.

Les marques de la variant sud del Sender Càtar guien les nostres passes. Ens enfilem per una pista a un collet, baixem al veïnat de La Prade i seguim cap a Cailla (Calhan, 520 m, 49 hab), poble www.ceolot. cat

El dimecres tornem a Quirbajou, sota un cel encara ben gris.

Agafem l’antic camí d’Axat a Belcaire i anem al coll de la Prade, als 31

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

peus del Pujol de Sougranet. Seguim per la valleta del Saoutadou, deixem l’itinerari eqüestre que va a Marsa i ens enfilem al clot de la Dourne i el col de Casse-Crabides (1145 m), per frondoses boscúries. Anem al col de Camelier (1072 m) i encetem una llarga baixada per una carretera forestal. El sol ens il·lumina, per primer cop en tota la travessia. Deixem el camí que s’enfila al pech Tignous i seguim fins a Coudons (Codons, 860 m, 54 hab). És l’hora de dinar i fem l’àpat a la tanca del cementiri; la taula era a l’altre costat del poble!

Coudons.

Nébias.

a vianants hi fou obert l’any 1777; actualment, el riu comparteix el seu espai amb la carretera i la línia del ferrocarril, clausurada en aquest tram.

El dijous sortim de Nébias, sota un cel més amable que no el dels dies precedents. Anem a la capella de Santa Clara i seguim una pista planera que voreja el plateau, en direcció ponent. Les erugues dels boixos formen una veritable teranyina en un tram de camí. Més enllà ens enfilem a la carena i continuem en la mateixa direcció fins al castell.

Lafage.

Coudons és un lloc tranquil, situat a l’entrada al pays de Sault.

Hi podríem accedir directament, però el nostre itinerari ens farà voltar, abans de visitar-lo, per una comarca veïna, el Quercorb. La marrada val la pena. Un cop tips, anem al pla del Gros Hêtre, saltem una careneta i baixem al veïnat de Lafage (620 m). Seguim cap a un extens i fèrtil plateau, el travessem i entrem a Nébias (Nebiàs, 580 m, 242 hab), poble més gran i viu que no els que hem visitat fins ara, però també sense cap mena de servei. Els nostres automòbils ens esperen a la plaça.

Avui marxem cap a Quillan per la carretera D 117, la de Perpinyà a Foix. Aquesta ruta, per fer el mateix trajecte que nosaltres des d’Axat, ha hagut de superar el pregon engorjat de la Pierre-Lys, llaurat pel treball multisecular del cabalós Aude. El primer pas per 32

Castell de Puivert.

El castell de Puivert (605 m) fou bastit al segle XII. L’any 1210 va caure en mans dels croats, després d’un setge de només tres

CO L · L A B O

RA C I Ó

dies, i un segle més tard fou reconstruït. El recinte emmurallat i la monumental torre de l’homenatge són obra d’aquesta segona època. A manca de la seva pretèrita utilitat militar i residencial, el castell va ser convertit esporàdicament en plató cinematogràfic; avui només hi pastura un ramat de xais i ens hi passegem alguns visitants.

Un bon camí ens permet de baixar a Notre-Dame de Bon Secours i el poble de Puivert (Puègverd, 485 m, 522 hab). Passegem tranquil·lament pels seus carrers i seguim cap a la vora del llac.

Fem la cervesa en una terrassa, el primer establiment que trobem obert en tres dies.

L'Escale.

Travessem boniques pinoses i anem a les ruïnes de la casa forestal des Ombres (870 m). Baixem a travessar la carretera D 120, voregem com bonament podem les basses del camí i continuem fins al petit veïnat de Montplaisir (873 m), ja situat en ple plateau de Sault.

El pays de Sault va ser, en l’època feudal, un vescomtat amb capital a Niort. Actualment, la seva població més important és Belcaire. El nostre itinerari deixa de costat aquestes dues localitats, però dóna una excel·lent visió de la comarca.

Puivert.

Des del llac anem a travessar el Blau, cabalosa riera. Ens hem de descalçar i evitar les relliscades, sortosament sense incidències dignes de ser fotografiades. Una parella de ciclistes giren cua.

Nosaltres seguim cap al petit aeròdrom i el veïnat de Camp Bonnaure, per terreny planer i sempre sota l’atenta mirada del castell.

Més enllà ens endinsem en una raconada, travessem dues vegades més el Blau, anem al moulin de Labau, creuem per darrera vegada la riera, ara per una passarel·la, i pugem a l’Escale (600 m).

El veïnat fou incendiat i destruït l’agost de 1944 i reconstruït anys més tard, fet que li dóna un aspecte prou modern i endreçat. Hi dinem, a quarts de 3 de la tarda.

Sortim de l’església per una pista. Aviat la deixem per agafar un bonic camí de ferradura, que s’enfila per una frondosa boscúria, sàviament traçat i amb llargs trams empedrats. Ens acostem al col du Chandelier (854 m), girem per una pista cap a les Astignous i seguim fins al Sarrat du Pas de l’Ours (925 m), sostre de l’etapa. www.ceolot. cat

Montplaisir.

El divendres tornem a Montplaisir. Lluu el sol i gaudim d’un extens panorama, amb el gran plateau en primer terme, el dominant pic d’Ourtiset a migdia, la més llunyana serra de Madres al sud-est i la muntanya de Tabe a ponent, totes amb els cims ben nevats. Només sortir coincidim amb dues parelles, una d’elles canadenca, que han fet nit a les gîtes de Belvis i d’Espezel; nosaltres ens hem estalviat un bon tros de pla.

Travessem el plateau de Sault en direcció a ponent, sempre vorejant planes de conreu per camins carreters. Fotografiem camps de fenc i flors de tots els colors i seguim cap a la carretera D 29. Ens mengem uns croissants, comprats a Quillan, a la vora de la ruta (881 m), deixem de costat el veïnat de la Benague i encetem una llarga pujada per una careneta. El camí s’enfila per fagedes, avellanoses i pinedes, però també ofereix bones vistes 33

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

gaudir a pleret del darrer tram del nostre itinerari. Baixem per un bon camí fins a Comus (Comuns, 1166 m, 43 hab), passegem pels seus costeruts carrers, retolats en occità, i anem al monument, situat a la part baixa del poble. Allà ens esperen el nostre vehicle i el camí de tornada a casa.

Plateau de Languerail.

del magnífic plateau. Quan el llom es torna més planer arribem a les pastures i les ruïnes d’una masia, Serre Sec d’en Bas (1114 m).

Poc més enllà, un fidel mastí guarda gelosament el seu ramat de xais i cabres.

El trajecte pel panoràmic plateau de Languerail és, probablement, el més bonic de la nostra travessia. El sol encara llueix, llargues fileres de faigs voregen alguns trams del camí i milers de flors donen color a unes pastures d’un verd intens. Passem per uns abeuradors i deixem de costat les ruïnes de Serre Sec d’en Haut, en un paratge molt plàcid.

Més enllà del coll de Languerail (1165 m) el camí torna a pujar decididament. El panorama s’obre cap al pays d’Olmes i podem contemplar els encimbellats castells de Montségur i de Roquefixade, sota un cel cada cop més gris. Faldegem la serre de Camplong , entrem al bosc de la Mandrate i anem al refuge des Gardes (1306 m). Són dos quarts de 2 i dinem en una taula, tot esperant una pluja que no tardarà a arribar. Uns bruels, d’origen incert però molt proper, posen una nota d’emoció a l’àpat.

Tornem al nostre itinerari amb els impermeables posats. Caminem per una pista fins al pas de l’Ours, espectacular mirador de les pregones gorges de la Frau i el castell de Montségur; la pluja en desllueix les fotografies. Seguim per la pista cap al col de la Gargante (1352 m), sostre de la travessia, i el col du Boum (1320 m), faldejant el bonic pla del mateix nom. Ha deixat de ploure i podem

Comus.

Comus va ser lloc de pas de la travessia d’Olot a Foix, ben viva en el nostre record. Només per aquest fet no hem allargat la caminada una etapa més, fins al castell de Montségur, ja en terres de l’Arieja. Si un dia voleu resseguir aquest itinerari, poseu la cirera al pastís.•

Bibliografia • Le Sentier Cathare. RANDO éditions, 2005.

Cartografia • Mapes Quillan 2347 OT i Lavelanet 2247 OT, de l’Institut Géographique National, escala 1:25.000.

• Mapa Montségur, de RANDO éditions/Institut Géographique National, escala 1:50.000.

Horaris de la travessia

Pla du Boum.

34

D’Axat a Cailla, Marsa i Quirbajou

4 h 05 min

De Quirbajou a Coudons i Nébias

4 h 48 min

De Nébias a Puivert, l’Escale i Montplaisir

5 h 20 min

De Montplaisir al plateau de Languerail, el pas de l’Ours i Comus

4 h 41 min

TOTAL

18 h 54 min

secció

M U N TA N Y

per Ramon Feixas.

A

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L’EBRE L A T RAV E S S I A Pas rere pas, de dret, i fent les tortes creuant uns recs, que sedegen els temps d’aigua, sortegem els relleus, de bosc i roques: la terra.

Dels cims del Canigó, a l’Ebre seguim traça, per boscos ben tupits, baixant d’un cap a l’altre, retratem, passant, els engorjats: de nostra terra.

Tresquem per corriols gèlids quan neix el dia, de nord, a sud per les muntanyes regalades, pujant tossals, sobre espadats, d’alguna mola.

Brugueroles, però decantant-nos cap al marià Santuari del Collell.

Tot seguit vam anar a buscar una traça amb petja dels que van a la muntanya “birrodats”. Havent passat pel coll entre el Turó del Monell i el Puig de Castellar amb pendents força suaus, vàrem arribar al Crous, on hi ha les distintes instal·lacions de la Casa de Colònies el Xalió. De fet el nom va complicar una mica la cita amb els que es van incorporar a la caminada per aquells verals. Havent esmorzat vam emprendre un tram de camí poc camí, “poco usado” com diem tot fent-ne broma. Malauradament en Pep, el nostre vocal de muntanya, fent una foto es va esgalabrar el braç i d’aleshores ençà ha perdut capacitat temporalment del seu valent braç. Això va

Gent de l’estany, gent de volcans, per graus, comes, tall, silenci dels prats, braç de ribera; sota el vol d’ocellots que als ulls aturen, trencant-lo, amb llur clacar, ens fan companyia.

Trobem pobles, veïnats, i alguna ermita; flairem el romaní que ens acarona, a temps d’àpat i traguinyol, la gent reposa; menja, beu, garla; després camina gepat el seu cos per la motxilla.

Pel solc del frec d’un arç, ona una queixa.

Passem faldejant per on contorna un viaró amb traça supèrflua i senzilla.

Ebris d’olor de sajolida a una antiga feixa, del triangle amb arrossars, somniem la forma.

Falgons.

passar just abans d’arribar el Ritort. El vam creuar en un punt que mai perd la humitat pel seu encantador ensotament. Un cop creuat, una pista de bosc ens va permetre guanyar els escassos 200 metres de desnivell que ens quedaven per arribar a Falgons , tenint davant el nostre nas el tupit Puig de Montfalgó. Després vam fer un recés al petit nucli de Falgons, mentre uns visitaven l’església,

El Torn.

DEL TORN A CANET D’ADRI Com és propi a la matinada d’un dia del mes de febrer, el terra era emblanquinat per la gelada, especialment per aquells indrets cerclats per serrats fent fondalada. Del petit nucli del Torn vam emprendre la caminada, remuntant el reculls de la Riera de www.ceolot. cat

Can Baldirot.

d’altres la font, i d’altres sèiem al banc barallant-nos amb el GPS o el mòbil. Quasi de planer vam avançar cap al rec d’en Cargol. Abans 35

secció

M U N TA N Y

A

d’arribar-hi vam passar a frec de Can Baldirot. Un altre rec que també alimenta la Riera de Falgons, és el Rec del Corral. També vam passar-lo. I de seguida vam iniciar les giragonses de la pista que , vorejant el puig Sumell i enfilant el Serrat Vermell, ens va permetre arribar al camí Mercader, que, força planer, ens va menar al coll de

arran d’aigua, senderat a mitges. Finalment, i ja fosquejant, des de dessota Can Canet, i ja per asfalt, vam arribar al poble quan tocaven les set al campanar. Ens vam acostar per la pista terrera fins a l’esplanada del pavelló. Allí l’autocar va recollir el personal , i carretera amunt cap a Banyoles i els d’Olot continuar cap a Olot.

DE CANET D’ ADRI AL PASTERAL

Roca Plana de Golany.

les Portelles. Allà vam començar la pujada més dreta del dia, per un sender enmig d’aulines molt agradós. Poc abans d’arribar al cim del Serrat de Golany, vam trobar la Roca Plana. Jo vaig proposar de fer-hi la foto del grup, però els més assenyats em van fer veure que era una imprudència. Vam arribar al cim intentant gestionar les entrades de sol enmig del bosc pe poder menjar les llenties sense passar fred. En Pere, amb la seva experiència ens les va coure prou bones. Ja només ens quedava la baixada, però 11,5 quilòmetres per una tarda d’hivern emplenen el temps de llum. Tot i així ens en vam sortir prou bé. I la fosca ens va atrapar quan ja trepitjàvem asfalt. Tornant al relat, vam emprendre el descens per la carena que baixa a Coll Saposa, seguint el GR. Des del Coll i mantenint el GR vam decantar-nos cap a la Riera de Rocacorba, més avall passa a dirse Riera de Canet. És bastant encaixonada, Riera de Canet. i de ben segur que si hi passéssim ara ens agradaria més un cop acabada la sequera,: vam passar per la curiosa Roca de Mascaró que fa un estimball ben atractiu, ribera esquerra avall. On la Riera dibuixa una “L” el nostre camí en va portar a travessar-la, i vam avançar arrapats a la falda de l’aritjolada Muntana de Velers, de baix sostre i poc trepitjat, ja que els arítjols neguen hostatgeria. Aprofitant el temps de llostre, encara vam passar pel bonic tram de la Font de Can Vives, un espai bucòlic 36

Un mes més tard que la sortida anterior, amb una mica menys de recorregut i de desnivell, la sortida augurava que no veuríem fosca abans de pujar a l’autocar. Però no va ser així, sinó que la confiança ens va robar temps. També ens el varen robar els fesols amb sèpia, amb cansalada i els banyolins amb els acompanyaments que varen fer el dinar entretingut a la margera de la carretera de Les Serres, i a les envistes de l’ermita de la Mare de déu de Calders.

El 10 de març l’autocar ens va deixar al pavelló on havíem fet cap el mes anterior. De l’esplanada del Pavelló de Canet, vam baixar a travessar la Riera de Canet. Després, corejats per les festes que ens va fer el gos de Ca l’Estanyol, vam pujar suaument la pista que fa rampa fins als Quatre Camins. Allà vam deixar la pista principal que continua amunt, i vam emprendre la baixada per una pista que està en procés de convertir-se en sender que és l’ús que se’n fa actualment. A cor dels gossos de cada casa habitada, vam descendir el senglaner clot, fins a passar ran de Can Costa i arribar a la carretera que segueix la Llémana a prop de l’església del Ginestar. Vam anar fins a una escaleta que ens permeté accedir a la riba esquerra de la Llèmena. Per unes passeres voluminoses la vam travessar, i vam enfilar el turó del Volcà el Rocàs en direcció a Port Sacreu i després al Coll de Can Parades. Pel camí vam passar una finca de gestió pública on es canalitzen els diferents senders de per allà. A punt d’arribar al coll, ranejant la valla de la casa, hi ha l’oratori, i vam incorporar-nos al sender senyalitzat de la Riba de la Llémena fins al Santuari de Santa Afra. Vam ocupar una bona part del llarg banc que per l’altra banda és paret-balcó, tot esmorzant. A continuació vam encetar la pujada més dreta del dia per una carena secundària que fa de costella a la Serra de Sant Grau. I ja amb menys pendent només ens calgué seguir la carena fins al peu del bony que culmina amb l’Ermita de Sant Grau i el Castell de Tudela. Un cop pujat l’últim repetjó hi ha una terrassa enlairada amb un plafó descriptiu de la rica panoràmica de cotes baixes de la província de Girona.

Santa Afra.

secció

M U N TA N Y

Sant Grau.

Vàrem entretenir la vista i vam garlar una estona amb el company Benet que per memorar el temps que compartia caminada amb nosaltres ens va esperar al cim amb la seva bicicleta. La muntanya de cota baixa, però dominat a la seva zona. L’esplet queda una mica minorat per la quantitat de torres de línies elèctriques d’alta tensió que canten una mica en aquell entorn. Si no manessin els diners potser el tema de l’electricitat funcionaria diferent; però ara és així.

Si el corriol de pujada de Santa Afra era dret, el de baixada cap a la vora del Ter encara ho és més. Però l’aulinar és bonic. Vam passar per les runes de Can Casals, i ja va ser més suau i baixada per pista petita. A baix vam trobar la carretera, no asfaltada en aquell tram de Constantins. L’església de Constantins la vam veure una bona estona en aquell pla. Vàrem anar a buscar un camí vora el Ter sense

A

Maldecor, i fins a Can Reverter per la pista amb les plantacions d’avellaners de la casa a banda i banda. Allà vam decantar-nos avall corregint la direcció cap oest. A Can Boada també hi ha plantacions d’avellaners. La pista de bosc que seguíem desemboca a la carretera de terra que va de Sant Julià a Sant Climent d’Amer per la Vall.

Vam remuntar el Ter a prop Sant Julià de Llor. de la seva riba esquerra.

Vam haver de creuar el Brugent per unes passeres gegants i el vam resseguir fins l’aiguabarreig Brugent-Ter. Novament vam remuntar la riba del Ter vorejant el Pantà del Pasteral. No pas el gran que hi ha més amunt sinó el

El Brugent.

que queda més avall del pont. L’últim tram el vam fer pel carril bici passant dessota el pont que ara utilitzen els cotxes i abans ho feia el tren i vam travessar el riu pel pont on abans passaven els cotxes i ara hi passen les bicicletes. Ja amb les llums de les faroles vam arribar a l’estació del Pasteral on l’autocar ens esperava Com que vàrem encantar-nos més vàrem gastar també tota la claror fins al vespre a pesar de ser una etapa més moderada que l’anterior.

Fesolada.

travessar-lo i al final vàrem tornar a la carretera ja que el pas vora el riu queda obstruït per la fàbrica de Casademont. D’aquesta manera vam arribar al revolt abans esmentat de la fesolada. Tots els que varen portar la seva versió fesolera varen ésser molt ben valorats, a pesar que la veterania és un grau i així es considerà.

El poble de Bonmatí era prop per la carretera. Vam pujar per un llarg carrer septentrional, i quan es va acabar el poble un sender ens va acompanyar fins a la parròquia de Sant Julià de Llor, ben posada a sobre el turó i essent un bon balcó el davant de l’església i el cementiri. Vam continuar seguint aquella serra, passant vora Can www.ceolot. cat

DEL PASTERAL A CARRETERA GI-542 Aquesta és una etapa reina en desnivell en cotes inferiors als 2000 metres del que portem de travessia. A pesar d’això no va pas ser precisament el desnivell que en va ocupar més tram de dia. En un dia de primavera ben regada la vegetació va fer honor a l’època primaveral del mes de maig. Vam sortir der l’aparcament de l’estació del Pasteral i vam travessar la carretera per enfilar-nos a la pista de l’altra banda. Amb dos minuts vam ser a la cova prehistòrica del Pasteral. Encara que les dues boques són molt grans, estan tancades per reixes de ferro i tothom només va poder fer la foto al davant.

Vam començar a pujar quan feia poca estona que havia plogut i 37

secció

M U N TA N Y

A

Cova del Pasteral.

les plantes només de tocar-les auguraven que l’aigua podia ser un factor per la nostra caminada, com així va ser previ avís al final del dia. De moment doncs només quan s’espolsaven les plantes hom es remullava. Va fer un dia de sol i aviat ens vam oblidar de l’aigua i vam poder observar les plantes que cada mes de maig vesteixen aquells verals.. Per la boixeda vam passar el Coll de Canet, cruïlla amb un sender que descendeix al pantà. Mes enllà vam discutir sobre el controvertit presumpte dolmen de Colldegria. Vam seguir pujant encara amb relativa pendent seguint la Ruta de les Pedreres que hi ha entre el Pasteral i la Cellera muntanya amunt. Vam trobar la pista que de la Cellera mena al veïnat miner de Plantallís. Però aviat vam agafar-ne una de secundària cap l’est. En un revolt vam enfilar-nos per un corriol molt dreturer i que només ens deixava bufar un moment cada vegada que travessàvem alguna de les antigues pistes de desemboscar aperduades. Els més hàbils van veure un color groc i el van collir; eren vaquetes. Els altres bufàvem en pujar tant de dret. A l’hora d’esmorzar vam ser puntuals al cim

Puig d'Afrou (fotos: Kim Agustí)

del Puig d’Afrou amb la seva creu de gran mida i la seva rampa on emprenen el vol els que fan parapent. La vista en aquest cim és digna per gaudir-ne. Vàrem posar-nos d’acord amb els topònims del que vèiem i mirar quin seria el recorregut de les següents etapes. Alhora miràvem les castanyedes de Les Guilleries i les amables ombres. Ens quedava encara pujada fins al capdamunt del 38

Sant Gregori.

Turonal. Tot suant vam passar per la casa en runes de Les Serres de Turonal. Amunt vàrem arribar a l’ermita de Sant Gregori del Turonal. És petitona i hi ha, al seu costat, la Piràmide d’En Vinyes. Es veu que serveix per ritus esotèrics. En Kim ens va culturitzar sobre anècdotes del lloc. I vam baixar. Vam passar per la Font del Turonal a la Riera de Sant Gregori i vam trobar un arbre entravessat. Els més valents o/i tossuts no van parar fins que el van treure del mig de la petita pista. Quan vam arribar al caire proper, vam baixar sense camí marcat però en un caire ample i net. Vàrem aprofitar una petita pista de desemboscar per acostar-nos a la pista que baixa del cim Coll de Nafrè fent més voltes. I la vam tornar a deixar passant per un turonet directe, sense camí però transitable, fins a trobar una altra pista petita, que també vàrem deixar on girava cap a l’oest i vam seguir per un corriol de caçadors carena avall fins anar a trobar la pista perquè ja vam arribar al Coll de Nafrè. Ens queden gairebé 200 metres de desnivell per arribar al Santuari marià del Coll on tenim encarregat el dinar. El vam suar a aquella hora, i cap

El Coll i Osor.

a taula. El servei estava una mica desbordat i vam aprofitar per cantar una mica. Així que vàrem reemprendre el camí amb retard.

A cada raconada hi havia aigua i com que hi havia l’advertiment que hauríem de passar la Riera d’Osor en un lloc on no hi ha pont ni palanca, aquelles basses ens auguraven que la Riera podia ser que portés més aigua que abans de les pluges. I al final així va ser.

secció

M U N TA N Y

A

Narcís de Mieres sempre amatent. I finalment vam pujar a l’autocar encara amb claror de dia perquè pel maig el dia és llarg. I aquest punt tan indeterminat de la carretera esperem que sigui l’inici de la propera etapa que tindrà el sostre Solterra.•

Horaris de la travessia

Vall d'Osor.

Vam passar mantenint alçada per la casa enrunada de la Corbera.

Quan la pista es va acabar vam seguir un antic sender enmig de la penya amb bones vistes sobre la Vall d’Osor i després vàrem començar el descens de debò. Per una petita pista fins al dessota de la casa del Boscàs i després per un sender antic i oblidat amb les reblincoles típiques d’aquests. I va arribar la festa de l’aigua.

Passar la Riera va ser distret i va durar estona. Uns descalçant-se i altres remullant-se de dret. Només ens queda la curta però dreta pujada a la carretera. Com que és un aparcament molt poc habitual l’autocar ens esperava més amunt , de tal manera que vam haver de buscar la manera de fer-ho saber al xofer. Per això tenim en

Del Torn al santuari del Collell, el riu Tort i Sant Vicenç de Falgons

2 h 43 min

De Falgons al serrat Vermell, el coll de Portelles i el cim de Golany

2 h 06 min

De Golany a Replans, la riera de Canet i el pavelló de Canet d'Adri

3 h 14 min

De Canet d'Adri al Llémena i Santa Afra

1 h 30 min

Del santuari a Sant Grau

1 h 12 min

Del cim a la vora del Ter, els afores de Bonmatí i Sant Julià del Llor

2 h 45 min

Del cim a l'aiguabarreig del Brugent i el Ter i l'estació del Pasteral

1 h 51 min

Del Pasteral a Colldegria, puig d'Afrou i Sant Gregori

3 h 17 min

Del cim a coll de Nafrè i el santuari del Coll

2 h 17 min

Del santuari a la Corbera i la riera d'Osor

1 h 51 min

ESTRENEM NOU HORARI EL CEO OBRIM DE DILLUNS A DIVENDRES DE 18 A 21 H

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi admirant la secció de mainada, i prenent notes de les seves excursions! www.ceolot. cat

39

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE CASPE - MAS LA PUNTA

Sortida de Caspe.

Per aquesta altra tanda d'etapes del GR de l'Ebre, de Caspe a Flix, cinc etapes, ens calgué fer una nova estratègia, perquè les dues primeres els finals i principis no són a cap lloc habitat.

Tornem a l'hotel de Caspe que ja coneixem i allà confirmem el taxi que prèviament teníem encarregat des d'Olot per fer els diferents finals i principis d'etapes. Taxi Joaquín Catalán Tel. 608 622 436.

Quedem d'acord amb ell per demà a la tarda.

Dimarts, 2 d'octubre de 2013. A primera hora tan bon punt els de l'hotel tenen el bar obert anem a esmorzar. I sense més ja enfilem les marques del GR. És un quart de set del matí, encara és fosc, però l'etapa d'avui té una previsió de trenta quilòmetres i en aquestes dates es fa fosc aviat. A diferència de l'etapa passada en aquesta als cinc quilòmetres ens acostarem al riu i ja no el deixarem fins a finalitzar.

TRENTA-QUATRENA ETAPA aquest paratge havia de quedar inundat; per això es construí el dic i una petita presa. Aquí trobem un parell de senyors que ens fan l'explicació pertinent tot comentant que en temps dels moros això ja hi era. Traspasada la presa la pista s'enfila i podem contemplar la unió de les aigües del Guadalope amb les de l'Ebre; passem per sobre les vies del tren, girem a l'esquerra i baixem a la carretera N-211, la seguim uns metres i ja ens trobem sobre els tres túnels.

Uns metres més per la carretera i prenem un camí a l'esquerra que rodeja unes construccions; aquí cal estar vigilant ja que hem de canviar de camí molt sovint, camí, pista, camí fins arribar a una plantació de pollancres i tamarius; ja ens hem acostat a la llera de l'Ebre i no la deixarem fins a finalitzar l'etapa; les vistes sobre el riu son esplèndides té un bon cabal i aquí és molt ample; Una vegada passada la pollancreda prenem una pista que ens surt per la dreta i anem en direcció a la cala de la "Rebalsa" a la nostra esquerra. La passem i ara amb pujada resseguim el sinuós dibuix del riu fins a connectar amb el camí "de la Herradura", que segueix un allargat meandre. El terreny canvia de sorrer a asfaltat durant uns cinc-cents metres; deixem aquesta pista i seguim a la dreta un camí que ens porta a tocar l'aigua, si el riu va crescut segur que no passem, unes ruïnes i un barranc amb cultius; ara toca pujada fins al pla on prenem una pista en molt bon estat que segueix a la dreta i ja enfilem la "cuesta de Falcón" lloc on hi ha un precari refugi de pescadors. Continuem endavant, el camí torna a estar molt desdibuixat, cal tenir molta cura amb les marques i el GPS, ja que tot plegat és un cúmul de pistes, pistetes i camins fins a trobar un corriol més net que es va fent més ample i ens mena al marge esquerre del barranc de "Valdepilas" que cal resseguir, travessar un torrent, ara un petit grup de tamarius, el camí ens porta a una construcció i a la pista que mena al càmping "Lake".

Aquí fem una bona parada per menjar quelcom i reposar; En ésser el mes d'octubre el sol no molesta i és de molt bon caminar. Són les dues del migdia i portem vint quilòmetres Ens hi estem una mitja hora, el càmping queda en una península a la nostra esquerra, la pista ara ample i una mica ombrejada, segueix fins a retrobar el riu. Aquí ens trobem una

Vista de l'Ebre.

Sortim de la població per ample camí fins a la llera del Guadalope, a mesura que es va fent de dia al cel s'augura una diada clara, seguim el riu poca estona, ara un revolt amb pujada ens allunya de la ribera, cal deixar de banda tots els trencalls i seguir per la pista principal fins arribar a la "Presa de Moros" que distribueix les aigües en tres embocadures que el comuniquen amb l'Ebre. Amb la construcció de l'embassament de Mequinenza 40

Pal indicador.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Ruines.

Vista de l'Ebre.

parada de pescadors amb una instal·lació on hi ha de tot, ombres, neveres, barbacoa..., són un grup d'holandesos que van de pesca; aquesta zona és ideal per aquest esport. Bones vistes sobre el riu tot acompanyats de pins fins al corral de "Dolader", la pista es va desdibuixant i en un revolt sobtat entrem en una altra pollancreda i

Aquesta zona ocupa una gran extensió de terreny del lloc anomenat "Vuelta de la Magdalena" formada per un meandre de l'Ebre, fou un temps parc experimental de cultius alternatius; a part del pícnic també hi ha una construcció que por servir de refugi. Al davant i sobre un petit turó, que amb crescudes és una illa, hi ha la capella de la Magdalena, darrer edifici que queda del que fou convent i poblat, ara tot això sota les aigües.

Entrada al camping.

ja al lloc anomenat "Mas la Punta", ruïnes d'un gran mas, ara zona de pícnic, on també es fan festivals, precisament hi havia material per retirar d'un que feia poc s'hi celebra. Són les cinc de la tarda.

Hem fet vint-i-nou quilometres amb una marxa efectiva de tres quilòmetres quatre-cents metres l'hora.

Vista de l'Ebre.

Truquem al taxi i amb mitja hora el tenim a disposició. Amb ell tornem a l'hotel i quedem per demà al matí per reprendre la caminada.

Anem a fer un tomb pel poble i a l'hotel per sopar, també estan sopant els pescadors que hem trobat després del càmping. I a dormir que demà cal tornar a caminar.•

Campament dels pescadors. www.ceolot. cat

41

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Pont a Caspe.

Sortida del Sol.

Els tres túnels.

Mas La Punta.

Perfil etapa 34

Mapa etapa 34

42

La "Flo" que no fa estiu

El meu DNI, posa que sóc un gos d'altura, m'agrada cuidar xais, cabres, vaques, cavalls... Mira, des d'aquí veig un ramat de xais. Que bé m'ho passaria!!

FE D’ERRADES

...

En canvi, mireu que he de cuidar.. GALLINES!! Sóc el tip de riure dels meus amics.

Ara mateix quan l'amo marxi, en desplomaré un parell. A veure si es dóna compte que no serveixo, per aquesta degradant feina.

En el butlletí 207, per error al maquetar, va quedar amagada part de la foto on surt el pont del riu Martín, del GR-99 de Jaume i Rosa.

Disculpeu les molèsties.

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment al butlletí del Centre?

Contacta'ns!

ceo@ceolot.cat

www.ceolot. cat

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

43