Centre Excursionista Olot núm. 211 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

c ió la F e d e ra A d h e ri t a

d ’E n ti ta ts

n is te s E x c u rs io

a ta lu n y a

de C 1 JUNY 20 ABRIL -

o lo t. c a t w w w.c e núm. 211 9

4,00 €

I XAMPANYADA 1970 - PUIG DE BASTIMENTS XLV XAMPANYADA 201 4 - SERRA GALLINERA

XV XAMPANYADA 1984

- PIC DE FRESER

XXIII XAMPANYADA 1992 - ROC

A COLOM

4 XXXV XAMPANYADA 200

- BASTIMENTS

A C T I V I TAT

L XAMPANYADA APLEC del PIRINEU

BASTIMENTS

1 i 2 DE JUNY PROGRAMA Dissabte: 7.00 h: reunió al barri de l'Hostal del Sol. 7.01 h: sortida de la comitiva a peu. Itinerari: Olot, Hostalnou de Bianya (esmorzar), Capsacosta, Sant Pau Vell, Camprodon (dinar), Llanars, La Roca, Vilallonga i Setcases (sopar i dormir). Diumenge: 6.30 h: sortida de Setcases. Itinerari: Setcases, pla de la Molina, coma de l'Orri, coll de la Marrana i Bastiments. Opcions a afegir-se a la colla al pla de la Molina (7.30 h), al coll de la Marrana (10.30 h) o al mateix cim.

Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol,

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat.

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat.

Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n ja li fan el salt.

Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu,

Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

Dalt del cim, a partir de 2/4 de 12 h •L XAMPANYADA DE GERMANOR. •Cant de l’Himne a l’Isard.

1. A tothom que vulgui fer el programa complet de dos dies li cal inscripció prèvia. Cadascú haurà d'assumir les seves despeses i pagar-les in situ. 2. Els qui només vulguin venir diumenge, cal també que tres o quatre dies abans facin la seva inscripció al CEO, perquè no falli el xampany, en el ben entès que no s’haurà de pagar res fins al mateix dia de l’Aplec.

3. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 3 euros per participant. 4. Cada ampolla de xampany serà per a tres persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats. 5. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa de vidre.

6. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadascú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides. 7. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena. 8. Confiem que faci bo, però es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, capelina...)

9. L’Aplec vol ésser essencialment popular i, per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre. Es prega, però, que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes.

SUMARI ACTIVITATS L XAMPANYADA XLII EMBARDISSADA L XAMPANYADA APLEC AL PIRINEU 24 HORES A MUNTANYA XIX POCATRAÇA RUN4CÀNCER NOTA DE PREMSA

Director: Ramon Regí Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

secció MUNTANYA

10 15

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

àrea de FORMACIÓ

INFORMACIONS

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

BIBLIOTECA DE MUNTANYA

Impressió: Impremta Aubert

secció MAINADA

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

CANICROSS

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

COL·LABORACIONS

Dipòsit legal: GI-1453-1994

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. GR-99. CAMÍ DE L’EBRE.

AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

Photo by Masaaki Komori

2 4 5 8 10 17

www.ceolot.cat

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

39ena ETAPA 40ena ETAPA

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

34 37 39

A C T I V I TAT

S #Embardissada2019

XLII EMBARDISSADA

Panoràmica des del Montpetit. Foto: Ramon Bartrina.

El proper diumenge 28 d’abril de 2019 celebrarem una nova edició de la tradicional marxa popular per l'Alta Garrotxa, l'Embardissada. Enguany ens ocuparà la XLII edició en una Embardissada que sortirà d'Oix, per novena vegada, per fer un recorregut que ens durà cap a coll Sapell, Montpetit, Toralles, Cal Quic, Pera, el puig de Bestracà i tornada Oix. Un itinerari de poc més de vint quilòmetres i 1.200 metres de desnivell positiu. En aquests dies previs a una de les grans activitats que organitzem des del Centre Excursionista d'Olot estem treballant amb l'equip de l'Embardissada per deixar els camins que trepitjarem absolutament nets i ben recuperats, així com amb tots els voluntaris del CEO que faran possible una nova edició d'aquesta marxa, sense oblidar-nos que estem treballant amb les persones qui, any rere any, ens ajuden a fer el llibret digital amb la descripció del recorregut i continguts pedagògics interessants per a tota la família. Les inscripcions ja són obertes al web del CEO i també es poden fer presencialment al nostre local, us recordem que a la marxa s'hi accepten gossos però aquests han d'anar lligats i no irrompre en cap moment a la marxa de les persones participants, sobretot

Castell del Montpetit. Foto: Ramon Bartrina.

recomanem a totes les persones qui vulguin córrer que surtin a primera fila a les 7 del matí. Així doncs, sense més dilacions, us esperem el diumenge 28 d'abril a Oix!•

AC MTAINVI FTEAS T

#LXampanyada

S T

L XAMPANYADA APLEC al PIRINEU El 7 de juny de 1970, uns petits grups de companys, que feien excursions per separat i es trobaven de vegades, es varen engrescar per fer una xampanyada al Puig de Bastiments. Van ser 17 persones i varen acordar repetir-ho un cop a l'any, cercant sempre un motiu especial per a la celebració. Després de la 25ª edició, els organitzadors, vells i nous companys encapçalats per en Lluís Fontfreda, van cedir l'Aplec al Pirineu al Centre Excursionista d'Olot, amb la condició, entre d'altres, que es mantingués el nom de Xampanyada. La Xampanyada, que va arribar a reunir 147 muntanyencs, ha sobreviscut al pas de dues generacions i ha arribat a la seva 50ª edició, convertida, això sí, en una activitat molt més minoritària, com ho fou als seus orígens. No totes les activitats assoleixen les 50 edicions i la Xampanyada serà la primera del Centre que ho aconsegueix. Esperem poder gaudir d'una celebració ben lluïda i concorreguda, en un dels grans cims dels nostres Pirineus i amb les ganes de gresca de sempre.•

VI XAMPANYADA 1975 - PUIG DE TORRENEULES

II XAMPANYADA 1971 - PUIG DE PASTUIRA (O DE LES BORREGUES) www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

XV APLEC PIRINEU 1984

25 XAMPANYADA

XXXVII XAMPANYADA 2XXXIX XAMPANYADA 2008 - EL XXXVII XAMPANYADA 200 6

GARBÉ

- EÑS TRES PICS

XXII XAMPANYADA 1991 - PIC DE FINESTRELLES.

III XAMPANYADA 1972 - PUIG DE LA LLOSA

AC MTAINVI FTEAS T

XXI XAMPANYADA 1990 - CIMS DE LA COMA DE L'ORRI

S T

Fotografies de diferents autors, cedides per d'altres participants en les 49 edicions de la Xampanyada. Molts d'ells apareixen en les imatges.

PROGRAMA 1971

VII XAMPANYADA 1976 - PIC DE L'INFERN

XXX XAMPANYADA 1999 - COSTABONA. IV XAMPANYADA 1973 - COSTABONA

XXIII XAMPANYADA 1992 - ROCA COLO

XXIV XAMPANYADA 199

3 - NOUCREUS.

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

S per Sandra Marcos Bonet

24 HORES A MUNTANYA 37ena EDICIÓ

El cap de setmana del 19 al 20 de gener va tenir lloc la 37ena edició de les 24 HORES A MUNTANYA, una particular caminada organitzada pel Centre Excursionista d’Olot (CE Olot) que promou la col·laboració amb diferents entitats excursionistes i socials de la Garrotxa. Què fa tan particular aquesta caminada? Doncs que és una prova de resistència amb un recorregut i distància diferents cada any; que és guiada, és a dir, el camí no està prèviament marcat sinó que cal que tot el grup segueixi els guies de l’organització al ritme que marquen; i que cada etapa la guia i prepara una entitat de la Garrotxa diferent, en col·laboració amb el CE Olot. I tot això durant 24 hores seguides. Tot un repte! En l’edició d’aquest any 2019, el recorregut estava dividit en 5 etapes, començant al Recinte Firal d’Olot a les 14 h del dissabte 19 i acabant el diumenge 20 a la Plaça de Santa Maria de Camprodon, passant per Castellfollit, Oix, Beget i Molló. Cada etapa amb una durada aproximada de 4 hores i entre 11 i 17 km de distància. Tenint en compte que el desnivell no era molt gran, es tracta d’un ritme mig/lent, a causa de les contínues parades per reagrupar la gent, que eren el veritable repte de la prova i el que feia el trajecte més esgotador, ja que et forçava a caminar 24 hores per fer un trajecte que es pot realitzar en la meitat de temps (i molt menys!, tota aquesta gent que corre i que té un ritme ben ràpid). 8

Els organitzadors reagrupaven la gent en funció del temps de pas, ja que durant el trajecte penjaven uns cartellets en els quals els guies apuntaven l’hora de pas. Quan passava el responsable que tancava el grup, si la diferència de temps era elevada es comunicava amb els primers per frenar la marxa i fer un reagrupament. Val a dir que als cartellets també hi feien alguns dibuixos i hi deixaven missatges que als caminadors ens entretenien força. Les 5 etapes d’enguany foren les següents: • 1a etapa: Olot - Castellfollit de la Roca (17km +550m / -700m). L’etapa inicial i la més concorreguda, amb una bona riuada de gent recorrent els diferents camins, corriols i pistes. Feia especialment goig veure la filera de llums de frontal baixant per la serra de Mont-ros per enfilar el carrer de la Font i les escales per finalitzar l’etapa a l’església vella de Castellfollit de la Roca, ja ben fosc tot i només ser aproximadament les set de la tarda, on ens esperaven uns bons entrepans de formatge i pernil, beguda i algun dolç. Aquesta va ser l’etapa que se’m va fer més llarga, certament no pel quilometratge, tot i ser efectivament l’etapa més llarga, sinó per les contínues parades i el volum de gent, acostumada com estic a anar al meu propi ritme i tenint el meu espai. Les darreres llums del dia ens van permetre gaudir de la bellesa de la serra de Mont-ros i les Baumes de Caixurma, sens dubte un lloc on tornar. • 2a etapa: Castellfollit de la Roca - Oix (13km +500m / -420m). La segona etapa, ja ben fosc, va comptar clarament amb menys participants. El més destacable van ser els moments de caminar entre clarianes, sota un cel ben destapat i estrellat i poder albirar la silueta de les muntanyes del voltant; així com els diversos creuaments de rieres i torrents, alguns per roca força relliscosa, que va trencar la monotonia d’aquest tram de la marxa fins a creuar el bonic pont medieval d’Oix. En arribar al petit però encantador poblet ens esperava el sopar, consistent en un bon plat de macarrons i fruita, envoltats de dues fogueres per escalfar una mica. Malgrat

A C T I V I TAT

www.ceolot. cat

lents marxaires de la nit i nous caminadors que s’afegien a aquesta etapa vam sortir de l’Ajuntament de Molló en direcció a Camprodon tot pujant primer cap al Puig de Sant Joan i després fent un gir molt discutit per tornar per una altra banda i començar a baixar cap a Camprodon, on, per fi, feliçment puc donar per finalitzat aquest repte de les 24 Hores a Muntanya! En aquesta 37ª edició, hem recorregut un total de 72,39km amb un desnivell positiu de 3.159m. Més informació: — http://www.ceolot.cat/24-hores/ Agraïm a la Sandra Marcos que ens deixi incloure el seu escrit per l’article a aquest butlletí que completem amb les informacions de la participació: 1a etapa, 297 participants 2a etapa, 250 participants 3a etapa, 140 participants 4a etapa, 118 participants 5a etapa, 127 participants En total han participat 364 participants i han completat totes les etapes 87: Oliver Valls, Sergi Cabezas, Sara Gonzàlez, Almudena Fajardo, Pere Costa, Antonio Villarejo, Josep Domènech, Andreu Aulinas, Glòria Prados, Mariona Domènech, Moi Xarles, Teresa Muela, Paco Gil, Roser Blanco, Joan Salvador, Pol Bonet, Josep Artigas, Albert Domènech, Oriol Gallemí, Joan Carles Padrosa, Josep Manuel Moreno, Joan Carles Escute, Francesc Xavier Saurina, Joan Duran, Jaume Planella, Dolors Perea, Rosa María Vilaseca, Sandra Marcos, Oriol Gil, Albert Matas, Lluís Tuneu, Montse Albertí, Toni Guerrero, Marc Campal, M. del Mar Codina, Andreu Just, Joaquim Masegur, Agnès Vilanova, Âstrid Barcons, Jordi Pardo, Juan Andrés Pèrez, Begoña Calle, Raul Calle, Maite Reina, Joaquim Verdalet, Carme Pruenca, José Camacho, Carlos Noguera, Joan Nadal, Mary Osuna, Estev Brutau, Francisco J. Portillo, David Fernàndez, Jaume Barnó, Joaquim Gonzàlez, Josep Punset, Joan Guillamet, Albert Casals, Rosana Hoyo, Luís Martín, John Paul Mendy, Tícia Sala, Xavier Cuenca, Xavier Freixes, Benvingut Casals, Lluïsa Guix, Pilar Guardia, Francesc Riera, Jordi Vidal, Jesús Güell, Ramon Pou, Francesc Boada, Pere Masó, Jennifer Patiño, Josep Oriol Morera, José García, Benjamí Torró, Joan Carles Roqué, Aleix Coma, Consol Cabañas, Andreu Bravo, Jeroni Barbeta, Carla Masó, Miquel Gómez i Galdric Mossoll. Per acabar un, agraïment a tots els col·laboradors: Ajuntaments d’Olot, Castellfollit de la Roca, Oix i Montagut, Molló i Camprodon, els grups i associacions Ovoxo, Garrotxa, Excursionistes de Camprodon, Mainada i corredors del CEO, i, altres membres del CEO que han fet tasques de guies. Fins a la propera.• 24 Hores - Foto. Alba Danés.

el fred que ja començava a fer-se sentir, alguns caminadors van decidir quedar-se vora les fogueres, altres ens vam refugiar en un dels dos locals que l’organització va posar a disposició dels marxaires. • 3a etapa: Oix - Beget (11km +580m / -465m). En aquest tram nocturn, el de primera part de la matinada, vam anar recorrent corriols i caminets de muntanya i també vam creuar i recórrer força vegades trams de carretera. És un tram que em va passar força ràpid, malgrat notar unes ben formades butllofes als peus i el fred que es feia sentir de tant en tant. L’arribada de matinada a Beget és impressionant, creuant la riera de Beget i caminant pels carrers empedrats entre les precioses cases de pedra, per contemplar després la magnífica torre de l’església de Sant Cristòfol, prop de la qual ens esperava un got de xocolata desfeta i un tros de coca per passar el fred i recuperar les forces. • 4a etapa: Beget – Molló (11km +800m / -200m). Segon tram de matinada, el repte principal del qual en la son i el fred de l’albada. Aquest tram, gairebé de contínua pujada, el vaig fer pràcticament amb el pilot automàtic i menjant de tant en tant alguna barreta energètica i fruits secs, ja que els avituallaments no van ser suficients per saciar la gana ni per recuperar forces, tot i que les parades d’uns 30 minuts per descansar entre etapa i etapa eren molt agraïdes per les cames i l’esperit. A destacar una parada de descans al Pla de la Creu i la fredor de l’albada amb les primeres llums que ens van permetre descobrir un paisatge una mica enfarinat i la blancor de les muntanyes a l’horitzó, entre les quals el Puigmal. • 5a etapa: Molló – Camprodon (13km, +550m / -700m aprox.). La darrera etapa i la primera completament amb la llum del dia. Després d’un merescut descans i un bon esmorzar, els va-

A C T I V I TAT

XIX POCATRAÇA CLÀUDIA SABATA I MARTÍ LÀZARO NOUS CAMPIONS DE CATALUNYA INDIVIDUALS D’ESQUÍ DE MUNTANYA Aquest diumenge, 3 de març, a la Vall de Núria i organitzat pel Centre Excursionista d’Olot (CEO), s’ha celebrat, en el marc de la XIX POCATRAÇA, el Campionat de Catalunya Individual d’Esquí de Muntanya, amb dos noms propis, el de Martí Làzaro (Club Excursionista Ripoll) i el de Clàudia Sabata (Club Esquí Berguedà). La poca neu que hi ha a bona part del Pirineu Oriental no ha estat una prova insuperable per als traçadors del CEO que, una vegada més, han demostrat el seu saber fer i han confeccionat un recorregut molt apte per a la competició, bastant tècnic i molt divertit. Durant tot el dissabte 40 membres de l’organització, amb l’ajuda dels àrbitres de la Feec, han estat adequant la zona de la traça afegint neu allà on no n’hi havia, posant cordes a les canals de pujada... fins aconseguir un itinerari que la majoria de corredors han aplaudit.

Arribades Pocatraça - Foto: Alba Danés-

Martí Làzaro ha fet un temps de 2 16’ 05”, Joan Reyné, 2 h 19’ 36” i Marc Solà, tercer, (Skí Club Camprodon) 2 21’ 52”. En categoria femenina Clàudia Sabata ha tornat amb força. La berguedana, després de superar diverses proves mèdiques que l’han tingut un pel allunyada de la competició, ha demostrat que s’ha de comptar amb ella. Una gran alegria per a tothom. Clàudia ha realitzat l’itinerari B, de 1.363 m de desnivell positiu, en un temps de 2 h 16’ 05”. L’han acompanyada al podi Queralt Riba (CE Ripoll) amb un temps de 2 h 25’ 39” i Erola Bisquert (UE Vic) amb 2 h 25’ 40”.

Podis Pocatraça - Foto: Alba Danés.

L’itinerari A (sèniors masculins) ha sortit de Núria (1.960 m), i ha enfilat cap al pont de l’Escudé, coma de l’Olla, clot de Noucreus, pic de Noucreus (2.799 m) des d’on, sense els esquís, els participants han arribat al coll de la Fossa del Gegant (2.710 m). Des d’aquí han baixat fins la fossa del Gegant (2.608 m.) per tornar a remuntar cap al pic del Piolet (.733 m) que és un pic sense nom en el cim de qual hi ha un piolet. Des d’aquest punt han baixat fins als estanys de Carançà (2.400 m) (estany Blau i estany Negre), des d’on s’ha remuntat altre cop fins al Pic de Noucreus passant al costat del pas del Porc fins arribar al fons de la Vall on s’ha pujat la primera canal del dia. Des d’aquí han saltat a la Vall de Noufonts (2.450 m) per remuntar el coll de Noufonts (2.658 m) i tornar a pujar al Pic de Noucreus per un altre canal. Des d’aquí descens final fins a Núria pel “tubo” superant un desnivell positiu total de 1.712 metres. La gran sorpresa del dia l’ha protagonitzada Martí Làzaro, ja que ha superat al gran favorit Joan Reyné (Skí Club Camprodon), l’anterior campió i gran favorit de la cursa. Joan Reyné ha patit un defalliment pujant la segona canal del dia mentre anava davant i ha estat superat per Làzaro que ha donat la campanada i s’ha proclamat campió de Catalunya obtenint així la preuada fotografia del vencedor davant el santuari de la Mare de Déu de Núria. 10

Foto: Marti Pastoret.

Foto: Iren Garangou.

A C T I V I TAT

Canal Fossa Gegant - Foto: ÀlexSerra.

Els campions de Catalunya Individuals en categoria júnior han estat Guillem Farriol (UE Matadepera) que ha fet l’itinerari B en 1 h 58’ 52” i Núria Torra (Mountains Runners del Berguedà) que ha fet el C en 2 h 27’ 07”. Els campions de Catalunya Individuals en categoria cadet han estat Ot Ferrer (Mountains Runners del Berguedà) que ha fet l’itinerari C en 1 h 44’ 50” i Maria Costa (Mountains Runners del Berguedà) que l’ha fet en 2 h 25’ 02”. Els altres vencedors de la jornada han estat els traçadors del CEO que, comandats per Carles Terma, han demostrat, una vegada més, que quan més adverses són les condicions (poca neu en aquesta ocasió) més asos es treuen de la mànega.•

www.ceolot. cat

Foto: Marti Pastoret.

Foto: Irene Garangou.

Arribades Pocatraça Foto: Alba Danés.

Arribades Pocatraça - Foto: Alba Danés. 11

secció

ABRIL 2019

A M U N TA N Y

MAIG 2019 Ds

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

 Dia 5: XL Lletissonada Organitza: GECA Lletissonada d'En Bas.  Dia 12: Rasos de Tubau (Berguedà) Itinerari: Coll de Sant Jaume, coll de la Creu d'en Soler, rasos de Tubau, Sant Llorenç de Corrubí, Sant Esteve de Montner i coll de Sant Jaume (Sant Jaume de Frontanyà). Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Lluis Avellana.  Dia 19: Cercant les petjades del Comte Arnau Itinerari: Palau de l'Abadía de Sant Joan les Abadeses, barri de l'Estació, pla del Roser, la Tolosa, collet del Barri, collet del Vent, el Còdol, coll Lluçà, collet de Can Sau, les Torrenteres, pla dels Pins, serra del Cadell, mas Guit,el Roser i palau de l'Abadía Hores de marxa efectiva: 3 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa.  Dissabte 25: Del Canigó a les Terres del Ebre (XIV) D’Aiguafreda a Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental - Osona - Moianès) Itinerari: Aiguafreda (font dels Enamorats), pas de Sant Pau, torrent de la Llavina, font del Rossell, font del Llobató, molí de la Llavina, font Grossa, salt del Purgatori, salt de l’Infern, la Crusella, la Serra de Santa Anna, Can Corpus, castell de Sant Martí, coll de Prims, castell de la Popa, la Torrassa, Sant Andreu de Castellcir, Sant Quirze Safaja. Hores de marxa efectiva: 7. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Guiatge: Ramon Feixas. Coordinació: l’equip habitual. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Llancà (3-III-19)

Oratori de Sant Jordi (2-XII-18)

 Dia 7: Volta a les Gavarres Itinerari: Sant Cebrià de Lledó, font de Cantagalls, el Daró, suru d'en Xapu, Can Torrent i Sant Cebrià de Lledó. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal). Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Eloi Madrià. En acabar l'excursió, ens quedarem a dinar al restaurant dels Metges.

 Dia 28: XLII EMBARDISSADA Veieu l’apartat corresponent, plana 4.

MES DE MAIG

 Divendres 19 (Divendres Sant): La Salut de Terrades Itinerari: Terrades, Mare de Déu de la Salut, Santa Magdalena, coll de Vallis, boscos de Can Xec, Mare de Déu de la Salut i Terrades. Hores de marxa efectiva: 4. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinadors: Pere Julià i Josep Puigvert. Sortida conjunta amb el GECA i Grup excursionista Bell Matí. En acabar l'excursió hi haurà dinar al hotel de la Salut de Terrades. Cal apuntar-se amb anticipació.

MES D'ABRIL

 Dia 14: Marxa Bosc de Tosca Hora i lloc de sortida: a les 7 del local social del Bosc de Tosca.

Puig de l'Ofrena (16-XII-18)

JUNY 2019 Dl

JULIOL 2019 Ds

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

secció

M U N TA N Y

MES DE JUNY

MES DE JULIOL

 Dies 1 i 2: L XAMPANYADA - APLEC AL PIRINEU D'Olot a Bastiments. Veieu l’apartat corresponent, plana 2.

 Dia 7: Ribes de Freser - Campelles Itinerari: Ribes de Freser, roca de la Creu, collada de Segura, devesa Rosta, els Roures, camp del Vinyes, roques Blanques, serrat de Fenar, Campelles, collada de la Casassa, sant Antoni i Ribes de Freser. Hores de marxa efectiva: 4 i quart. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa.

 Dia 9: Aplec de Sant Aniol Itinerari: Sadernes, Castell s'Espasa, la Muntada i Sant Aniol d'Aguja. Hores de marxa efectiva: 1 i tres quarts (anada). Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Pep Badosa. Tradicional Aplec organitzat pel Centre Excursionista de Banyoles. Hi haurà una arrossada popular.  Dia 16: Sobrepuny - Cap de Tastanós (Berguedà) Itinerari: La Nou de Berguedà, font de Cal Patzi, Sobrepuny de Baix, coll del Faig, collades de Picamill, collada de Pascual, cap de Tastanós, cap de la Gotzera, mas Casadessús, Mare de Déu de Lurda i la Nou de Berguedà. Hores de marxa efectiva: 5. Hora i lloc de sortida: a 1/4 de 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Jordi Muñoz. Sortida conjunta amb el GECA. En acabar l'excursió hi haurà dinar de restaurant per qui ho vulgui. Cal apuntar-se amb temps.

Torre de Goà (9-III-19)

 Dissabte 29: Roc de Madres (Conflent) Itinerari: refugi del Callau (coll de Jau), riera la Castellana, orri de la Balmeta, roc de Madres. Hores de marxa efectiva: 5 i un quart. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Kim Agustí.

Les Agudes (23-II-19)

Torre del Mir (13-I-19) www.ceolot. cat

Aplec de Sant Valentí (17-II-19) 13

secció

M U N TA N Y

Matagalls (23-III-19)

Finestres (30-XII-18)

Santa Bàrbara (26-I-19)

Sant Joan de Bussols (0-II-19) 14

El Catllar (11-XI-18)

Aquest 2019 ha començat amb les tradicionals curses com la Nadalenca d'Olot i la Sant Silvestre de muntanya de Les Planes d'Hostoles. A aquestes dues hi va participar el nostre corredor Albert Calvo, tot fent una fantàstica segona posició de la general a la Nadalenca d'Olot amb 33 m 51 s els 7,8 km i +140 de desnivell, “Una cursa molt ràpida pels voltants d’Olot, pujant al volcà Montsacopa” ens diu el corredor. Calvo també va participar a la Cursa Sant Silvestre de muntanya a les Planes d’hostoles, que presentava un recorregut d'11,40 km i +700 desnivell positiu, va acabarla en 40a posició de la general i amb un temps de 1h21m. Els corredors Ivan Martin i Xavier Pérez van participar a la Novena Mijta Marató de l'Albera,de 21 km i 1300 de desnivell positiu, celebrada el 13 de gener. Martín va acabar-la en 53a posició de la classificació general amb 2 h 1 5m i Pérez en 114a posició amb 2 h 30 m, aquest últim comenta que va ser “una cursa dura a les parts més altes per la forta tramuntana”.

Ivan Martin - Mitja Marato Albera.

Albert Calvo - Marxa Nadalenca Olot.

Xavier Perez - Mitja Marato Albera.

Albert Calvo Sant Silvestre.

Volem aprofitar aquestes línies per felicitar el soci del CEOlot i corredor Pau Capell que ha guanyat la Transcanaria i recordar que fa pocs mesos Pau Capell va rebre l'homenatge d'Esports de la Generalitat de Catalunya després de proclamar-se campió del món

d'Ultra-Trail. També un gran reconeixement al soci del CEO Jordi Gamito, que entre moltíssimes d'altres curses es va proclamar vencedor de la duríssima Everest Trail Race!•

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el ’hashtag’ #CMCeolot

www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

RUN4CÀNCER NOTA DE PREMSA

LA RUN4CÀNCER D’OLOT SUPERA PER PRIMER COP EL MILER DE PARTICIPANTS I RECULL 12.000 EUROS A TRAVÉS D’INSCRIPCIONS

En total, 44.778,73 euros recollits que un cop descomptades les despeses d’organització deixen uns beneficis de 32.086,55 euros. ON VAN ELS DINERS?

La cursa, organitzada per la Fundació Oncolliga Girona a vuit poblacions gironines de manera simultània, ha deixat uns beneficis de 32.000 euros per a l’entitat Olot, 26 de febrer de 2019 – L’objectiu era superar la barrera dels 4.000 inscrits i es va aconseguir amb escreix. Sota el lema “Mou-te pel càncer”, un total de 4.228 persones de totes les edats van participar el 10 de febrer passat a la cinquena edició de la Run4Càncer, un esdeveniment esportiu i solidari organitzat per la Fundació Oncolliga Girona amb motiu del Dia Mundial del Càncer (4 de febrer) i que té la peculiaritat de ser l’única cursa d’aquestes característiques que se celebra simultàniament en vuit poblacions gironines de set comarques diferents. La cursa amb més afluència de participants ha estat, un any més, la d’Olot-Garrotxa, amb 1.200 inscrits, seguida de FigueresAlt Empordà (684); Palafrugell-Baix Empordà (593), Riudellots de la Selva-Selva Interior (447), Salt-Gironès (430), Porqueres-Pla de l’Estany (385), Tossa de Mar Salt-Selva Marítima (347) i PlanolesRipollès (142). Pel que fa al balanç econòmic, amb el conjunt d’inscripcions a les vuit curses es van recollir un total de 40.528,73 euros, dels quals 11.995,10 euros corresponen a Olot, el doble que l’any anterior. A les aportacions que van fer els participants a través de les seves inscripcions cal sumar-hi 4.250 euros en concepte de donatius d’empreses patrocinadores: Gran Jonquera, Armacell, Seat Proauto, Autocars Solà, Rotary Club Garrotxa, CBG i Dipsalut.

El Run4Càncer, que va néixer l’any 2015, té una finalitat totalment solidària, ja que els diners recaptats es destinen a finançar els serveis que l’Oncolliga ofereix per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i les seves famílies i que en la seva majoria estan disponibles a Olot. L’entitat compta amb un magatzem a la capital garrotxina amb material tècnic i ortopèdic destinat a proporcionar comoditat al malalt i la seva família en la vida diària fora de l’hospital: cadires de rodes, caminadors, crosses, llits articulats, cadires de dutxa, grua... Tot aquest material s’ofereix en préstec de manera temporal, en funció de les necessitats de cada malalt. A més, l’Oncolliga utilitza espais cedits per l’Hospital d’Olot per oferir els serveis d’atenció psicològica, grup de suport, drenatge limfàtic, grup de gimnàstica i marxa nòrdica per a afectades de càncer de mama, banc de perruques i estètica oncològica integral, tots ells de manera gratuïta. En els casos en què el malalt ho necessita, les visites dels psicooncòlegs i fisioterapeutes es fan a domicili.•

DADES RUN4CÀNCER 2019 - OLOT Total participants

Inscripcions on line

Inscripcions físiques

Total inscripcions

1.200

5.762 EUROS

6.233,10 EUROS

11.995,10 EUROS

BALANÇ ECONÒMIC GLOBAL RUN4CÀNCER 2019

www.ceolot. cat

Total ingressos

Total despeses

Benefici

44.778,73 EUROS

12.158,67 EUROS

32.086,55 EUROS 17

àrea de

FO R M A C I Ó

formacio@ceolot.cat

NOVA SECCIÓ: ÀREA DE FORMACIÓ

ETS...

EXCURSIONISTA ESCALADOR ALPINISTA NATURALISTA ESQUIADOR VIATGER

I VOLS SABER-NE MÉS?

ESQUÍ DE MUNTANYA GPS

VOLS FER...

BARRANQUISME CANICROSS RESCAT PRIMERS AUXILIS TRAIL RUNNING O SABER PREPARAR LA MOTXILLA

FORMAR-TE O

T’AGRADARIA...

CONÈIXER ALGUNA ALTRA ACTIVITAT OUTDOOR

I NO SAPS PER ON COMENÇAR?

I NO SAPS ON?

La nova àrea de formació del CEO ofereix cursos i jornades tècniques adaptades a tots els públics i nivells. formacio@ceolot.cat neix amb la voluntat de cobrir la creixent demanda de les sòcies, els socis i la ciutadania per conèixer i formar-se en diferents disciplines outdoor i fomentar la comunicació entre els socis i participants.

QUÈ VOLS FER? Ets inquiet i t'agradaria conèixer o especialitzar-te en alguna activitat i no trobes on, ni com? T'agradaria fer alguna jornada sobre un tema en concret?

formacio@ceolot.cat t'ofereix assessorament i t'organitzem el que ens demanis. Només t'has de posar en contacte amb nosaltres a través de: formacio@ceolot.cat o al centre del CEO. 18

àrea de

FO R M A C I Ó QUÈ HEM FET? Curs d’iniciació a l’esquí de muntanya Gener/febrer 2019 Qui ens ho havia de dir quan ens vam apuntar al curs d’skimo, que ens ho acabaríem passant tan bé! I que acabaríem formant un grup ben “eclèctic” que tenia una motivació en comú: aprendre a dominar aquell parell de pales que portàvem enganxades als peus. Us hem de dir que els inicis no van ser fàcils: canviar i treure pells sense deixar-t’hi la teva, posar els esquís a la maleta amb certa dignitat o lliscar per la neu sense semblar que aixafàvem raïms van ser algunes de les petites dificultats que ens vam trobar al principi. Però després de fer uns quants “vuits” per les pistes de Porté vam començar a tenir la tècnica ben dominada! (També hem

de reconèixer que sense la paciència i bon humor d’en Ton i en Ru, tot plegat ens hauria costat un xic més d’esforç). Tot seguit ens vam endinsar en el fabulós món de les volta Maria (que en més d’una ocasió va protagonitzar escenes ben divertides) i al mateix temps vam aprendre a no mirar enrere i deixar de pensar com coi baixaríem per aquells camins on ens posàvem! Finalment, per rematar la jornada, vam acabar entaulats amb un bon sopar al refugi del Xalet. Així doncs, us podem assegurar que hem passat tres caps de setmana ben intensos, formant-nos i aprenent un munt de coses i amb moltes ganes de seguir calçant-nos els esquís per pujar muntanya amunt. Ah, i això sí, preparats per gaudir d’una bona baixada!

Rosa Terricabras Castells

Jornada de Seguretat i Allaus

Iniciació a l’ús del GPS

Desembre 2018

(en curs)

Puigmal d'Err, Clara Rifà.

Mireia Montabardo

+info a www.ceolot.cat/formacio

QUÈ FAREM?

Curs d’escalada (primavera 2019) Curs d’excursionisme (primavera 2019) Jornada de primers auxilis a la natura (tardor 2019)

www.ceolot. cat

ION I N FO R M A C

TALAIXÀ La Casa de Talaixà ja es troba inscrita i acceptada al registre de refugis de la Generalitat de Catalunya.•

Foto actual feta amb DronnerCat.

LA FLAMA Ha passat ja mig segle des de la primera renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Coincidint amb el centenari del naixement de Pompeu Fabra, l’any 1968 l’excursionisme català se sumà a les celebracions reivindicatives que es dugueren a terme arreu. Des de 1970 i de forma ininterrompuda, la voluntat del poble per mantenir ben viva la llengua catalana homenatjant Pompeu Fabra s’ha fet ben visible. La darrera renovació va ser el passat febrer quan es va celebrar la 50a edició. Per celebrar-ho, la FEEC va preparar un seguit d’actuacions en les quals el CEO va col•laborar. El 18 de febrer es va recollir a mans del CEEC la Flama de la Llengua a Camprodon, i es va portar encesa fins a Ripoll. Una primera etapa de 20km i 700md+, parada a Sant Joan de les Abadesses i una segona etapa de fins a Ripoll amb 20km i 500md+.•

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi veient el munt d'articles i textos per aquest butlletí. 20

@ceolot

VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

bicistarres@telefonica.net

Aconsegueix els millors descomptes per reserva anticipada! Reserva on-line:

Visites a hores concertades. Sense esperes! Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - ) 972 26 98 00

SERVEI A DOMICILI

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

BIBLI

d e m u n t a O TE C A nya

NOVETATS!

SANT JORDI Presentació del llibre d'Esteve Serra Amb motiu de la diada de Sant Jordi i per escalfar motors per a l'Embardissada, el proper dimarts 23 d'abril us esperem a la presentació del llibre Caminant per l'Altra Garrotxa, d'Esteve Serra. A través de les seves fotografies coneixerem les persones que hi viuen i hi treballen avui dia. L'autor ressegueix la ruta del clàssic Caminant per l'Alta Garrotxa, publicat el 1984 per Ramon Sala i Narcís Puigdevall i amb fotografies de Josep M. Melció, i en mostra l'evolució humana i paisatgística. Us animem a venir per aprendre, comprendre i respectar millor el territori que caminem i on correm.

23 d'abril a les 7 de la tarda L'acte s'organitza conjuntament amb l'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa en el marc de l'estada a Olot del Piribús, projecte d'exposició itinerant que vol difondre i reflexionar sobre el patrimoni pirinenc i que ha estat creada per la xarxa transfronterera Xarxa d'Educació Pirineus Vius. I a més... Durant el mes d'abril, a la Sala, trobareu un recull de cites literàries sobre l'excursionisme, la muntanya i la natura que els socis del CEO han triat de les darreres novetats de la biblioteca de l'entitat.

Biblioteca d e

RECORDA...

www.ceolot. cat

m u n t a n y a

www.ceolot.cat/biblioteca

Servei de préstec per a socis

Servei de consulta

• 3 llibres i mapes • Durant 15 dies

Accés a la sala de lectura per consultar el fons.

secció

MAINADA

MENUTS! 15 DE DESEMBRE

CAN XEL - SANT MIQUEL SACOT - CASTELL DE COLLTORT - FONTPOBRA VOLCÀ SANTA MARGARIDA Quina sort tenim alguns de poder dormir una horeta més els mesos que fa més fred! A les 9 en punt, els menudets i menudetes ja estàvem a punt per començar l’aventura! Des de Can Xel vam seguir pista amunt direcció Sant Miquel de Sacot. I, camina que caminaràs, vam seguir muntanya amunt cap al Castell de Colltort. La pujada es va fer una mica feixuga...tots sabem per què. Necessitàvem menjar una mica per recuperar forces però volíem esperar a ser a dalt per gaudir de les magnífiques vistes. Un cop al cim, vam esmorzar acompanyats d’excursionistes i més excursionistes que venien a passar el dia, i de seguida vam continuar cap a Fontpobra. Que bé ens ho vam passar corrent per la baixada! Tot i que vam fer algun cop de cul ens ho vam passar genial! Ja només ens quedava la pujada final per arribar al volcà Santa Margarida… que, amb la gana que teníem, semblava que no s’acabava mai. Va...que no va ser tant! De seguida vam ser al cràter del volcà, on vam dinar, jugar i explicar i representar algun conte. S’estava amagant el sol i començava a fer fred, així que vam decidir marxar i arribar al pàrking on ens venien a buscar els pares i mares, i on encara vam tenir temps de jugar una estoneta més. 26 DE GENER

EXCURSIÓ A LA SERRA DE MALFORAT Com sempre, vam quedar al Pavelló Firal on ens vam retrobar després d’unes bones vacances ben merescudes! Després d’abraçar-nos, mirar que hi fóssim tots i fer cotxes vàrem començar a tirar per una carretera amb moooolts revolts que ens va fer suar a més d’un. Un cop amb els peus a terra ferma i tot aprenent a seguir el “track” del GPS vam començar a pujar. El camí era 22

més o menys com la carretera, ple de revolts i sobretot de pujades i baixades! Ens vam adonar de seguida que les vacances de Nadal i els torrons ens havien passat factura a tots, nenes i nens i monitores! Sense adonar-nos-en en un tres i no res ja vam ser al capdamunt amb unes vistes espectaculars. Quatre fotos per aquí i quatre per allà per immortalitzar el moment i ja vam començar a baixar. Després de dinar, el tros de baixada que ens quedava va ser molt divertit, amb algunes caigudes de cul i moltes rialles. En un tres i no res i amb la xerrola que ens caracteritza als nens i monitors de menuts ja érem a baix! Quina jornada! De tornada la carretera també era punyetera però la son va vèncer a tots els revolts! Al pavelló ens vam acomiadar amb moltíssimes ganes de la propera! 9 DE FEBRER

EXCURSIÓ AL CASTELL D’HOSTOLES L’excursió va començar fent algun tros de via verda per escalfar un xic, veient xais i cabres simpàtics pel camí. Passada una estona vam haver de travessar la riera de Cogolls mullant-nos un xic els peus, i això ens va agradar molt!! Va ser però, per una molt bona causa: poder arribar al Salt i gorg dels Murris. Allà, ens vam quedar hipnotitzats per l’agradable soroll de l’aigua del salt i pel pessigolleig dels esquitxos en forma de suaus pólvores que ens arribaven a la cara. Després de reprendre el camí rumb al nostre destí i d’haver fet un tros de pujada, quan ja ens pensàvem que arribàvem, les monitores ens van ensenyar quin era el cim que volíem conquerir: el Castell d’Hostoles. Per sort, però, tot gaudint de les boniques vistes i del solet, arribar al castell ens va costar menys del que ens pensàvem. L’últim tros però, va ser entretingut ja que s’enfilava fort: els enginyers del castell pensaven en tota mena d’estratègies! Allà dalt ens van visitar un senyor feudal, un remença i un rei que ens van explicar la història dels remences que va durar des de mitjans fins a finals del segle XV. Després d’haver fet un bon dinar vam jugar a la sardina i al pi descobrint les diferents cambres del castell. Ja era

hora de començar a baixar, així que motxilles a l’esquena i som-hi altra vegada. El camí de tornada va ser ben aprofitat ja que vam visitar el riu Brugent i la Cova de la Torra (aquesta des de més lluny perquè ja no eren hores de mullar-se)... reprenent la via verda vam arribar novament al cementiri d’Hostoles, que vam voler visitar. Finalment, vam acabar la jornada tot fent divertits jocs de mans. 23 DE FEBRER

EXCURSIÓ A XENACS Feia un dia força calorós i un cel completament blau. Després que els pares i mares ens haguessin deixat al trencall del camí de la Quintana, vam començar a caminar. Vam seguir un tros de carretera i de seguida ens vam començar a enfilar fins que vam arribar a Sant Miquel del Corb. Allà vam fer una assemblea per decidir si continuàvem pujant i esmorzàvem a mitja pujada o esmorzàvem a Sant Miquel del Corb i després sense queixar-nos fèiem tota la súper pujada que quedava. Finalment, la majoria va votar esmorzar a Sant Miquel i després sense queixar-se anar fins a Xenacs. Després de fer un bon esmorzar, vam tornar a agafar motxilles i vam reprendre el camí. Després de pujar i pujar, moltes, moltes, moltes, moltes i moltes erugues de la processionària ens van donar la benvinguda a Xenacs. Des de dalt vam gaudir d’unes magnífiques vistes de tota la contrada. Cal dir que estàvem més pendents de les erugues i cap on anaven i què feien que del paisatge. Ens vam acostar cap al restaurant de Xenacs i veient la gran quantitat de erugues processionàries vam decidir anar a dinar a baix al poble de Les Preses, així ja seríem gairebé a lloc per a la recollida. La baixada va ser ràpida i fins i tot els més neguitosos vam poder córrer una estoneta. Un cop a baix, vam arribar al parc de la Bòbila on vam dinar. Després de dinar, ja amb la panxa ben plena, vam estar jugant moooolta estona al parc amb els gronxadors, la tirolina i la cama elàstica fins que ens van venir a buscar.

secciรณ

MAINADA

www.ceolot. cat

secció

MAINADA

PETITS! 15 DE DESEMBRE

LA MINA DELS BANDOLERS Feia un dia fred, de desembre però clar a Olot, mentres ens dirigíem cap a Hostalets amb els cotxes, ens vàrem endinsar en una boira densa i alta que reposava a la falda del Puigsacalm, va durar fins al pàrquing, on els papes ens van deixar, allà els vam dir adéu i vam fer uns exercicis d’escalfament, en acabar vàrem començar la pista que tot travessant rius i vorejant camps i cultius, ens va portar fins al conegut Camí Ral, un antic camí utilitzat per dur aliments i teixits de Vic a Olot i on també voltaven bandolers, que saquejaven els transportistes i els hi treien els diners i aliments, per després revendre-ho més car i fer negoci. A mitja pujada vam arribar a la Font de les Marrades on amb el soroll de l’aigua ens va entrar la gana i no dubtàrem esmorzar, ja amb la panxa plena i amb energia tornàrem a caminar en direcció a la mina dels Bandolers; al cap d’una estona tot seguint un caminet estret però amb vistes a tota la Vall de Bianya, ens va dur a la mina on s’alçaven dues parets de pedra natural a cada banda i amb suficient espai per passar caminant de dos en dos pel mig, vàrem jugar i descansar abans de dir adéu a la mina i de reprendre la ruta, i al cap d’una estona de camí arribàvem a l’hostal del Grau i a 200 metres el cim, un prat verd on vam jugar i descansar, a la baixada en passar per la font un altre cop, ens va tornar a entrar gana, i automàticament ja teníem els dinars a fora i a punt per cantar. Havent dinat i amb molta energia vam baixar fent salts i amb un bon ritme. Això ens va permetre parar a fer fotos quan estàvem arribant als Hostalets, i de votar la següent excursió: va sortir la Mare de Déu del Món; ara bé, encara teníem esperança i vam decidir que si nevava aniríem al Pic de l’Àliga. Una vegada vam tenir això decidit vam anar a al pàrquing dels Hostalets on ens esperaven les mares i els pares per tornar a Olot i aviat donar-nos la dutxa que tant necessitàvem.

19 DE GENER

MARE DE DÉU DEL MONT Conscients del repte, vam decidir aixecar-nos més aviat per fer front al dia que ens esperava. El sol ens esperava radiant, així que un cop arribats a la nostra destinació, i després de fer un petit escalfament per acabar de mentalitzar-nos, per fi ens vam posar en marxa. Entre històries i rialles, i quan la gana ja començava a burxar, vam decidir parar una estoneta per esmorzar. Així que, envoltats per unes vistes sorprenents, vam treure els entrepans i carregar les piles altre cop per continuar amb l’aventura. Mentre continuaven les peripècies, vam trobar-nos amb dos petits oasis: la Font de la Roca Pastora, on vam fer una petita parada tècnica per treure jaquetes i forros, i refrescar-nos una mica; i el Monestir de Sant Llorenç de Sous, on vam deixar sorgir el nostre esperit d’exploradors i vam fer una ràpida descoberta de dos minuts. Amb les motxilles a l’esquena altre cop, el tram final ja semblava ínfim. Però quan la gana ja va començar a dominar, i els estómacs a reclamar, el Santuari de Mare de Déu del Mont va aparèixer davant, quasi com un miratge. Unes ales delta ens van rebre amb admiració, mentre un sol reconfortant i un paisatge espectacular recompensaven l’esforç fet. Així doncs, amb els núvols alineats i les carmanyoles quasi fora de les motxilles, vam fer una rotllana i ens vam posar a cantar, preparats per atacar. Després d’agafar forces, identificar muntanyes, contemplar les ales delta, i veure el mar, l’hora de baixar va arribar. Vam començar a baixar desfent, de mica en mica, el gratificant camí que havíem fet al matí. Entre pedres i arbres, i algun cop de cul, vam aconseguir arribar a baix, on alguns pares i mares ja ens esperaven inquiets. I vam arribar cansats, però molt satisfets de la fita assolida.

secció

MAINADA

9 DE FEBRER

COLL DE BRACONS - SERRA DE LLANCERS CASTELLÓ - HOSTALETS Tot i ser gener, ni rastre del fred. Vam quedar com sempre el dissabte al matí al pavelló firal i les mares i els pares ens van portar fins a collada de Bracons on vam començar el nostre camí. Si ho recordeu, aquell dia vam pujar poc, al principi vam fer la pujadeta i a partir d’aquell moment vam resseguir tota la serra de Llancers, una serra preciosa i molt màgica. Vam aturar-nos per esmorzar, en un lloc especial. Un camí enmig d’una baixada plena de fulles idònia per a poder utilitzar de tobogan i l’excusa perfecta per tornar amb tots els culs bruts! Totes i tots van baixar per aquella baixada, alguna motxilla no es va voler perdre l’oportunitat i també va decidir baixar, tant que vam haver de córrer-hi al darrere per no perdre-la de vista! Quan ens en vam adonar, vam haver de seguir el camí ja que s’havia fet tard, però com que són molt ràpides, tot passant per un mirador on vam poder observar totes les muntanyes de la Garrotxa i especialment una vista preciosa

de Santa Magdalena i Puig dels Llops; amb cada pas darrere l’altre ens vam trobar ja a Castelló, sobre els Hostalets. En arribar, com que totes i tots es queixaven ja de gana, vam menjar, però no van aguantar gaire estona assegudes i aseguts ja que el lloc mereixia jugar i descobrir; i ho vam aprofitar fins al final, que vam haver d’afanyar-nos a baixar, fins i tot vam fer alguna correguda per arribar a l’hora, on ens esperaven les famílies i ens veien arribar amb un somriure d’orella a orella de la felicitat d’haver pogut gaudir de la natura i de la bona companyia.

23 DE FEBRER

MONTPETIT Recordeu l’excursió que vam fer al Montpetit? Sí, aquella que al principi semblava que no la faríem caminant ja que els papes i mames ens van acompanyar moooolta estona amb els cotxes... he, he! Doncs la veritat és que ens va anar molt bé que ens deixessin bastant amunt perquè així de seguida ens vam posar a caminar i vam pujar ben ràpid. Un cop visitada la petita església de Sant Martí de Toralles, vam enfilar camí cap al Montpetit i, pujant, pujant i havent agafat forces amb l’esmorzar, vam arribar en una clariana que deixava entreveure que havíem arribat al cim! Des d’allà vam admirar el Montmajor, que quedava just al davant i vam anar buscant forats entre els arbres per trobar i identificar les altres muntanyes, el Ferran, el Comanegra, els Pirineus... I allò ens va fer adonar d’una cosa: vivim envoltats de muntanyes i racons molt bonics, estem en un lloc privilegiat! Després d’una estona jugant pel cim, la gana ja començava a aparèixer de nou i, com que volíem dinar a mitja baixada perquè no se’ns tirés el temps al damunt, vam començar a caminar direcció a Oix. Ja havíem baixat bastant quan de sobte vam anar a parar a un prat d’herba fantàstic on hi tocava el sol. No ens ho vam pensar www.ceolot. cat

ni dues vegades, havíem trobat el lloc perfecte on dinar! Aquell dia les carmanyoles van baixar molt ràpid ja que ens moríem de ganes d’aprofitar aquell espai per jugar i, de seguida que ens les vam acabar, vinga a fer partides de cuit i amagar i del pi, una rere l’altre. De tan bé que ens ho estàvem passant se’ns va passar l’hora i a corre-cuita ens vam preparar i vam començar a baixar. I al final, de tan ràpid que havíem anat per no fer tard vam acabar arribant a Oix mitja hora abans del previst. Però això no va ser un problema, potser no ho sabeu però a Oix hi ha un dels parcs més xulos del món! Feina van tenir els papes i mames a treure’ns d’allà...

secció

MAINADA

MITJANS! 15 DE DESEMBRE

EXCURSIÓ BEUDA - PALERA Com a cada excursió, vam quedar al pavelló firal per fer cotxes i aquesta vegada anàvem a parar a Besalú! Allà ens vam reunir totes i tots i vam començar a caminar. En entrar al bosc, vam haver de superar la primera de moltes proves que ens tenia preparades el recorregut: creuar l’equivalent al riu Nil (de la Garrotxa)! En ser el primer, vam tenir uns quants problemes: peus a l’aigua, relliscades, pors, patiments... però ens en vam sortir! Aquesta primera prova ens va donar seguretat i experiència per poder travessar els pròxims quatre sense problemes, sí sí, quatre rius més... Al cap d’una bona estona, quan ja teníem la gana feta, vam parar i vam iniciar un debat a favor d’esmorzar en aquell lloc o no, quan, de sobte, vam veure unes magranes que feien molt bona pinta i automàticament ens vam preparar per al banquet: de primer el nostre esmorzar i per postres unes magranes que tenyien de vermell tot el que tocaven. En haver carregat forces, i en haver begut molta aigua de l’església de Palera, vam poder seguir una bona estona més fins que vam arribar a la nostra meta! El poble de Beuda és un poblet molt petitó, però amb una pista de futbol ideal per poder dinar i jugar una bona estona!

La tornada era llargueta i vam haver d’apressar-nos fort per poder arribar a l’hora. Cap al final vam haver de tornar a creuar aquells rius, i és que ens en vam fer tots uns experts i ja tenim el màster! Aquell dia vam poder contemplar un fenomen extraordinari, i és que es va produir un efecte pel qual tothom intentava buscar un nom i finalment els experts han aconseguit deduir que... tortugues + mitjans = #Tortujans!!

secció

MAINADA

19 DE GENER

EXCURSIÓ MONTPETIT La primera excursió de l’any que vam fer va ser la del Montpetit. Era un fred dia de gener al matí i ben abrigats vam començar a caminar des d’Oix, lloc de sortida on ens van portar els pares i mares. Només de portar 10 minuts caminant vam trobar un riu ben glaçat i vam fer concurs de tirar pedres per veure qui aconseguia trencar el gel, al final ho vam aconseguir! Llavors vam continuar el camí que pujava amunt, i a mesura que anàvem pujant arribàvem a la zona de sol i deixàvem el fred endarrere. Al primer prat que vam trobar amb sol ens vam posar a esmorzar i després a fer algun joc. Amb les piles carregades vam fer la pujada forta fins al cim del Montpetit. La pujada va costar una mica però amb els ànims dels uns i els altres la vam superar. A dalt hi havia unes vistes de l’alta Garrotxa molt maques i vam aprofitar per fer sessió de fotos. I al cap de poc vam baixar, que hi començava a haver gana per dinar. La baixada la vam fer tota d’una tirada i vam arribar al prat de Toralles. Un prat en una zona espectacular, entre el Montpetit i el Montmajor. Allà vam dinar amb la companyia d’uns quants cavalls i un burro, i fins hi tot ens hi van fer alguna foto. Després de dinar vam poder descansar una estona al sol. També vam jugar a lladres i policies i a un joc que ens va agradar molt a tots, la Figa. Després vam continuar el camí, que encara ens quedava un tros fina a arribar a Oix. Al final uns quants ja no podien més però amb un últim esforç vam arribar al parc d’Oix on els pares i mares ja ens esperaven. I semblava que ja no us quedaven forces, però resulta que sí, perquè vau estar una estona jugant al parc. No podia haver acabat millor l’excursió.

www.ceolot. cat

secció

MAINADA

9 DE FEBRER

EXCURSIÓ AL SALT DEL BRULL Mentre deixàvem els badalls i les mandres als cotxes dels pares, el passat dissabte 9 de febrer vam començar a caminar des del pàrquing de Sadernes en direcció a Sant Aniol d’Aguja. Ja sabeu que ens agrada molt posar-vos a prova, així que com a cada excursió vam haver de creuar el riu fent equilibris sobre les pedretes. De fet, aquesta vegada anàvem súper ben preparats i portàvem una corda que vam lligar d’una banda a l’altra perquè ningú tingués excusa per caure a l’aigua. Seguint la dinàmica de posar-nos a prova, per grups de 4 o 5 ens vam fer càrrec de portar un sac de sorra fins a dalt de tot. Al principi tothom estava entusiasmat, alguns fins i tot els vau batejar (llarga vida a l’He Perdut). Ara bé, al cap d’una estona te’ls trobaves pel camí com si fossin bolets...eh, trapelles! Finalment vam arribar al refugi en construcció i les nostres esquenes van respirar, però no vam pas aturar-nos allà, encara no he, he. El nostre vertader objectiu era el Salt del Brull, i encara hi teníem uns 20 minutets de camí. Encara que de primeres tots vau queixar-vos, més endavant tothom estava encantat saltant de roca en roca, esquivant 23 DE FEBRER

EXCURSIÓ AL BESTRACÀ I VALL D’HORTMOIER El dia 23 de febrer ens vam disposar a conèixer una de les valls més desconegudes i belles de l’Alta Garrotxa. La vall d’Hortmoier. Així, doncs, amb l’esmorzar, el dinar i un munt de ganes de caminar carregades a les motxilles vam demanar als pares que ens portessin just sota la masia del Pairer. Des d’allà ens vam anar enfilant fins trobar-nos amb l’Ermita del puig de Bestracà on vam fer un petit mos per afrontar la pujada final del Bestracà amb energia. Si bé hem de dir que vam suar la cansalada, un cop vam arribar a dalt, les vistes de la vall i la imponent Serra dels Ferrans justificava les gotes de suor que regalimaven per les nostres galtes. Llavors, tot i que ens haguéssim quedat bocabadats allà una estona, i després de fer les quatre fotos de rigor vam començar a baixar pel camí tortuós que ens portaria fins a la Riera de Beget. No obstant, i com no podia ser de cap altra manera, alguna cosa estranya havia de passar al grup de Mitjans. Aquest cop va ser un gos de caça que vam trobar més perdut que nosaltres mateixos en alguna excursió passada. Per sort, en el seu collar hi havia el número de contacte i aconseguírem trobar el seu amo. Més endavant i ja després d’haver dinat i fet una mica el ronso en un prat a l’escalfor d’un tímid sol, la resta del camí va ser bufar i fer ampolles. Seguint el sinuós 28

les basses i gaudint del blau turquesa dels gorgs. Qui no s’hi hauria capbussat de caps... I després d’un últim pas tècnicament complicat, on algú no ho veia gaire clar, vam aconseguir fer-nos la foto de grup amb el bonic salt al darrere. Objectiu aconseguit. Ara el temps se’ns tirava a sobre, així que vam baixar com cabretes fins a Sant Aniol, vam dinar amb un salt i acabàrem tot d’una tirada el que ens quedava fins a Sadernes. Si no voleu no us ho cregueu, però vam arribar ben puntuals a 2/4 de 5.

curs de la Riera de Beget i amb molta calma, vam anar vorejant el riu fins a trobar-nos altre cop a Oix on uns pares molt puntuals ja ens esperaven. Sens dubte, un dia preciós i un lloc on ens queda pendent tornar per acabar d’explorar.

secció

MAINADA GRANS! 15 DE DESEMBRE

LES ESCLETXES DE LA FREIXENEDA A veure si fem memòria! Recordeu les Escletxes de la Freixeneda? Puig Cubell o el Salt del Sallent? En cas que no us explico! Aquell dia ens vam llevar sota la boira. Feia molt fred, però igualment, a les 8 del matí vam agafar cotxes i ens vam enfilar direcció Collfred. Allà, valgui la redundància, feia fred, molt de fred. Per sort el camí començava amb pujada i ens va ajudar a escalfar-nos una miqueta. El GPS ens va enganyar per un moment i, com sempre, vam acabar fent camp a través per arribar fins a les Escletxes de la Freixeneda, un lloc veritablement màgic. En l’època de formació del massís del Puigsacalm, les roques sedimentàries que el conformen es van desplaçar per sobre on es recolzaven. Aquest moviment va provocar el trencament en forma d’escletxes dels sediments deltaics, deixant al descobert un llibre d’història petrificat. Embadalits per la singularitat del racó, vam seguir fins que la gana va dir prou. Als peus del Puig Cubell ens vam asseure en forma de rotllana i nyam! Amb les piles carregades pujar al cim no va costar tant, perquè... mira que puja! Des de dalt es pot veure una preciosa panoràmica de la plana de Vic, gran part dels Pirineus, el Pedraforca, Montserrat i el Montseny... La Garrotxa queda amagada darrere la fageda, però amb un tres i no res, vam ser al Pla Traver. D’es d’allà sí que vam poder gaudir d’unes vistes esplèndides de la Garrotxa, fins i tot el mar, vam veure!

9 DE FEBRER

RAQUETES VALLTER Avui, 9 de febrer, no és un dia qualsevol! Avui els grups de GRANS i JOVES decidim fer una excursió plegats perquè ens morim de ganes de tastar la neu de Vallter, i per fer-ho… què millor que amb raquetes? Així, doncs, ens trobem tots al pavelló firal, organitzem cotxes i ens mobilitzem cap a Vallter. Sort dels pares i mares que es dediquen plenament a fer que les excursions surtin rodades i que ens fan de taxistes fins a la fi del món. Arribats a Vallter veiem que no som els únics que tenien penwww.ceolot. cat

Ens vam acostar a dinar al Salt del Sallent. Un salt que, per moltes vegades que hi hagis estat, sempre impressiona. Des d’allà ja vèiem el nostre objectiu, Sant Privat. La intenció era baixar pel Camí dels Matxos, però el temps se’ns va tirar a sobre i vam acabar baixant per les Escales. 19 DE GENER

24 HORES A MUNTANYA Recordeu la primera excursió del 2019? Aquella no va ser una excursió normal, van ser LES 24 HORES! Era la freda nit del 19 de gener. Vam quedar com sempre al pavelló firal, aquesta vegada però amb un twist, ja que vam quedar quan ja era fosc, a les 7 de la tarda! Un cop vam ser-hi tots, un autocar ens va portar fins a Castellfollit. Allà ens vam sumar a tota la colla i vam començar la segona etapa. Poc a poc vam anar fent camí: sortint de les escoles de Castellfollit, baixàrem al Pont Trencat i ens vam dirigir cap al Cos direcció Sant Eudald de Jou, un cop vam ser al coll Pregon i coll de Palomeras ja començàrem a baixar. Quan les cames ja començaven a pesar i els ulls se’ns començaven a tancar vam arribar a Oix, on un deliciós plat de macarrons ens estava esperant. Alguns vam aprofitar les fogueres que hi havia per refer-nos del fred de la nit. Prop de les 11 del vespre ja tornàvem a ser a Olot, amb uns quants quilòmetres més a les cames.

sat tocar neu, i és que un dissabte de neu i sol, anar a Vallter és bastant similar a estar enmig de la rambla de Barcelona. Per sort, la nostra excursió no és per les pistes d’esquí sinó cap a Coll de Mantet, així que amb les raquetes posades, comencem a enfilar fins al nostre primer objectiu. En general, la neu està bastant dura i veiem que en alguns moments podríem prescindir de les raquetes, però portar-les també és una experiència, així que cadascú ja és prou gran per prendre la decisió de calçar-se-les o carregar-se-les. Arribats a Mantet el vent ens dóna una gèlida benvinguda, i com una família de pingüins ens ajuntem ben junts i esmorzem amb penes i treballs. Un cop esmorzats, valorem si surt a compte baixar per la cara 29

secció

MAINADA

nord de la muntanya i anar a parar a França. La idea principal era fer això i donar la volta altra vegada per arribar al pàrking de nou, però trobem unes plaques de gel que no inspiren gaire confiança; així doncs, ens resignem i decidim pujar a un turonet al costat amb la textura de neu ideal per lliscar com pingüins i fer una mica de postureig i guerra de neu. Ja esgotats de fer fotos, ens disposem a dinar i aprofitem les últimes hores de sol per fer la fotosíntesi i, ara sí, ens tornem a posar les raquetes i ens inventem un camí per baixar fins al pàrking de nou, amb els nostres estimats i estimades pares i mares.

23 DE MARÇ

LA CALMA - CINGLES DE GITARRIU Molt bon dia! Ens trobem a les 8 al pavelló firal i amb un temps rècord organitzem els cotxes per enfilar a Monteia, passat Sales de Llierca. Un cop situats, comencem a enfilar cap a la Calma, el nostre objectiu d’avui és arribar fins als Cingles de Gitarriu i tornar cap a Sadernes. Malauradament, el nostre esperit intrèpid ens porta per camins desconeguts i decidim, de manera clarament voluntària, arribar a dalt del cim de la Calma travessant el sotabosc i la bardissa. Després de la tempesta, però, arriba la calma, i endrapem el nostre esmorzar amb les millors vistes mai concebudes. El temps, però, se’ns tira a sobre perquè hem perdut molt de temps per arribar al cim, així que enfilem cap a Gitarriu passant per Coll de Jou. Tot i així, hem de reformular l’excursió perquè no ens queda gaire temps, així que decidim deixar els cingles enrere i anem fins a l’església de Sant Andreu de Gitarriu, on dinem i fem cohesió de grup amb jocs que havíem oblidat. Amb la panxa tan plena com l’ànima, agafem motxilles i, ara sí, cap a Sadernes falta gent! 30

secció

MAINADA JOVES! 15 DE DESEMBRE

OIX - SANTA BÀRBARA - ESCALES - FERRAN - TALAIXÀ - SADERNES L’última sortida de l’any del grup de joves va tornar a fixar la mirada en l’Alta Garrotxa, ja que veníem d’un parell de sortides prou relaxants entre Olot i Santa Pau i calia collar una mica la màquina per marcar el nivell de la temporada. De fet, nens i nenes ja sabien que ens n’anàvem a Mallorca per Setmana Santa, i la il·lusió començava a créixer dins nostre. Ens vam plantar a Oix a primera hora del matí, amb un fred intens; però, res, comparat amb la rasca d’octubre; un fred normal per l’època de l’any. D’Oix a Santa Bàrbara va ser bufar i fer ampolles. Bé...bufar bastant, perquè una cosa és fer el pont romà, vorejar el riu, contemplar el Pla d’en Pei amb els primers raigs de sol, però molt diferent és el fet de pujar a dalt de Santa Bàrbara: la pujada no és despreciable per res. Així doncs, avançant el matí, ens vam enfilar fins l’església i la rectoria de Santa Bàrbara de Pruneres, amb unes vistes espectaculars del Bassegoda i de tota l’Alta Garrotxa en general. Havent esmorzat ja amb el sol escalfant-nos-el la cara, vam fer camí a la Sala i ens vam precipitar avall per buscar el riu. Allà vam comprovar la fort corrent i l’abundó d’aigua de la tardor, ja que no va se fàcil travessar la riera d’Escales sense mullar-nos. Alguns nens i nenes i monitors van treure a la llum la seva tècnica d’enginyeria civil. Cap problema, de seguida vam ser a Santa Maria d’Escales, patrimoni de la humanitat (bé, ho hauria de ser...). Des d’allà ja vam començar el tram de desnivell més fort, en direcció al Maranyó. Aquí va ser el moment de posar a prova les nostres cames, ja que ens endinsàvem a l’Alta Garrotxa

19 I 20 DE GENER

24 HORES A MUNTANYA Bon any i bones muntanyes! Els joves vam inaugurar l’any de la millor manera possible! Perquè no se’ns ocorre res millor que participar a la XXXVII edició de les 24 hores de muntanya del CEO per fer la primera excursió de l’any 2019! Aquest any el repte era fer dues etapes, tot i que alguns van aguantar-ne només una i d’altres les van fer totes. A les 13:00 ens vam reunir totes al pavelló firal, vam dinar i ben puntuals a les 14:00 estàvem iniciant la primera etapa, d’uns 17 km que ens portarien fins a Castellfollit de la Roca. Una etapa magnífica: vam vorejar Olot, gaudint d’unes vistes esplèndides de la ciutat, vam pujar fins a Begudà i l’ermita de la Devesa i, entrada la nit, vam travessar les Baumes de Caxurma, tot creant un ambient màgic amb la primera obertura de frontals. I aquí, després d’un bon berenar... trobem els primers abandonaments i donem la benvinguda als grans, que se’ns uneixen per donar-nos força per encarar aquesta segona etapa. A Castellfollit vam iniciar una etapa www.ceolot. cat

més pura, via Coll de Terres i el Ferran. Pujada de nivell i camí complicat. Arrels d’alzina, terra i pedra tot barrejat per enfiar-nos al coll. Trobar el camí que va al Ferran per aquesta banda et fa suar de totes les maneres possibles. Amb mapes i gps vam haver de fer algunes inspeccions exploratòries per rependre el camí. Estirant-se el grup una mica, vam anar pujant com vam poder fins a coronar el Ferran. Valia la pena. El cim rocòs d’una de les muntanyes més característiques de la nostra terra no té desperdici. Vistes increïbles a totes bandes, sobretot al Bestracà i al Sant Marc. La sensació màgica de ser al cor de tot. Per cert!! Portàvem tot el matí sense beure ni sentir una ànima! Ningú! Tota la muntanya per nosaltres. Si un en pren conciència, és capaç d’experimentar una quietud trista però emocionant a la vegada. El que havia estat una terra de traginers, pagesos i vida rural ara és un paisatge inhòspit, quiet, pensat per fer gaudir la vista i l’ànima. Fa pensar... De fet, això és el que trobaríem en tot el dia: calma absoluta. La baixada a Talaixà va ser ràpida, i allà ens esperva un sol potent per fer el dinar. A Talaixà no cal dir-ho...s’hi està de conya! Recordant l’estada del passat Sant Joan, vam riure explicant batalletes i descansant una estona sobre l’herba. Havíem fet una llarga ruta i quilometrada per arribar a aquest punt neuràlgic, i ara només ens quedava baixar a Sadernes canviant a la Vall de Sant Aniol. El camí ral de tota la vida ja ens el sabem de memòria. Muntanya avall per trobar el riu, i seguint Ca la Bruta enllà fins a l’Hostal de Sadernes. Una excursió llarga, 20 km, 800 metres de desnivell, i....absolutament cap altra presència humana que nosaltres. Un entrenament privilegiat recorrent els punts més emblemàtics de l’Alta Garrotxa.

de 13 km remuntant fins al poble d’Oix. Entrada la nit i amb la llum dels frontals il·luminant el nostre camí, vam caminar amb decisió i constància. I no sé si va ser sensació meva o en general, però en un tres i no res ens vam plantar a Oix, tan cofois nosaltres. No obstant, un cop parats i havent menjat macarrons, vam agafar una mica de fred, el cansament ens va vèncer i amb l’objectiu marcat realitzat, ens en vam tornar a casa satisfets del que havíem fet! I segur que tots vam dormir de meravella. Ep! Però no tots vam marxar a dormir! Un bon grup de valents i valentes del grup de mainada vam embarcar-nos a fer la tercera etapa i els seus 11km fins a Beget, un dels pobles més bonics de la Garrotxa. Va ser una etapa “durilla”, en plena nit i amb força fred, que va poder amb alguns dels valents, que arribats a Beget van decidir abandonar. No obstant un grupet després dels beuratges va decidir continuar, convençut de realitzar-les totes!!! I tal dit, tal fet! Amb un pim pam, 11 km, +800 de desnivell i després d’una dura pujada, ens vam plantar a Molló, on l’adrenalina va tornar a pujar i les ganes de realitzar les 24 hores ens va fer mig embogir. Amb ganes vam fer la pujada 31

secció

MAINADA

post-Molló i vam encarar la baixada, sense ser conscients que les baixades trenquen cames... I ens les va trencar. Va ser una última etapa fins a Camprodon molt dura (amb plors inclosos) acabant amb una satisfacció i autorealització BRUTALS! Com ja és tradició, sempre algun jove acaba caminant les 24 hores i aquest any entre les 88 persones que van realitzar-les, hi vam ser presents 5 representants de MAINADA! Dos fortíssims joves i tres “estupenduus” monitors! Personalment, us animo a tots i totes a embarcar-vos a fer-les totes l’any que ve, és una experiència única. I vull acabar dient que és un orgull poder compartir quilòmetres amb tan bona companyia! JOVES, SOU INCREÏBLES!•

secció

CANICROS

CANICROSS, EL CEO TAMBÉ CORRE AMB ELS MÉS PELUTS En Lluís i la Bàrbara, socis i corredors del CEO, comparteixen les seves aventures amb els peluts de l’equip i ens animen a formar part de la nova Secció de Canicross! Fa 3 anys vam adoptar la Menta, des de ben petita que ja era una gossa molt activa i ens agradava portar-la amb nosaltres a còrrer a la muntanya i veure com es divertia. Més endavant ens van explicar en què consistia el “canicross” i se’ns va obrir un nou món en veure que podíem compartir un esport en el qual l’esforç del gos i el nostre anàven lligats, formant així un equip. Després vam adoptar l’Anxova, i de seguida es va notar que li encantava! Des d’aleshores aprenem tots 4 d’aquest esport. Lluís, Babs, Anxova i Menta. Amb la seva experiència i energia presentem la nova secció de Canicross del CEO que s’obre amb l’objectiu de fer arribar aquest esport a més socis i sòcies. Es vol compartir i fer pinya amb la gent que ja en fa i animar a qui no ho coneix però li agrada córrer amb els seus peluts. Per començar a posar en contacte les persones interessades s’ha creat un grup de whatsapp (envia un e-mail a ceo@ceolot.cat per entrar al grup) on es proposen quedades, entrenaments,.. és un grup obert a tothom qui ho vulgui provar. També anirem publicant les sortides a través de les xarxes socials del CEO amb l’etiqueta #CEOCanicross. Si vols venir però no tens material, no tens excusa, ja que oferim dos conjunts de material per a totes les persones qui no en tinguin i vulguin provar aquest esport! Animeuvos-hi!•

www.ceolot. cat

La Bàrbara i en Lluís en cursa amb l’Anxova i la Menta.

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE FLIX – MÓRA D’EBRE

El pas de Barca de Flix.

Diumenge, 26 de gener de 2014. Sortim de bon matí d’Olot en direcció a Benifallet, via Igualada. A Benifallet tenim reserva per tots els dies, perquè des d’aquí tenim bon transport públic i no anirem carregats, a l’hotel Pepo, c/ Piscinas, 1. Tel. 977 462 200. Aquí també som els únics hostes; durant el cap de setmana sí que tenien clientela, però el diumenge no. Una habitació molt moderna i funcional. Avui no tenim sopar a l’hotel, anem al bar del poble i sense cap problema podem menjar bé. Dilluns, 27 de gener de 2014. Avui sí, reprenem la caminada. Per acostar-nos al lloc de sortida, a Flix prenem el Bus a les 7,40 del matí, per arribar a destí a les 8,37, ara ens cal anar al punt de sortida, el pas de barca. Són les nou i deu, el matí es presenta clar i lluminós, bon temps, engeguem; passem el pas de barca i a l’altra riba hi trobem una àrea de pícnic ben condicionada, nosaltres passem d’ella i enfilem de dret per pista asfaltada fins a una corba on la deixem per seguir la que mena als cultius de fruiters anomenat “el pla de l’Indi”, una pujada ens permet contemplar tota la plana i les plantacions, en tombar de vessant tenim al davant la circular xemeneia de la Central d’Ascó; un tram amb pla ens acosta al mas de “Compte”, on agafem una altra pista i aquesta s’estreny pel

TRENTA-NOVENA ETAPA

Mas Serraneta.

vessant tot acostant-nos al riu resseguint un meandre. A la nostra dreta i a l’altre costat de l’Ebre, la central; abandonem la llera del riu i en direcció a Vinebre voregem el mas “Serraneta” i seguint direcció sud entrem a Vinebre. Si no es vol entrar a Vinebre i escurçar un quilòmetre i escaig podem, a l’altura de la central d’Ascó, seguir per pista fins a trobar la carretera C-12. No sé si val la pena, nosaltres no ho férem pas. Vinebre tan sols el trepitgem uns metres, de seguida el deixem i per un pas soterrat salvem la carretera

Ascó.

Meandre i central de Flix. 34

C-12; ara el camí, una pista de terra, ens acosta una altra vegada al riu tot tornant a entroncar amb la carretera C-12, en el punt on enllaçaríem amb la variant; traspassem el pont d’Ascó, primer per un disseminat de casetes i després pel nucli de la població. Són tres quarts de dotze del migdia. El poble es veu molt endreçat, net i polit. Al final de la població i a dreta les restes d’un castell i del barri àrab; a l’esquerra la capella de la Mare de Déu del Carme, vorejada per uns terraplens florals molt cuidats, al poc el mas de “Pai-faves” i un “Vía Crucis” o Calvari (com en diuen aquí). Baixem al barranc de “la Gala”, lloc de Búnquers de la guerra Civil, anem resseguit el riu fins a topar-nos amb la via del tren, que resseguim

CO L · L A B O

Mare de Déu del Carme.

per la nostra esquerra tot marxant una mica de la riba; traspassem un túnel, dos més els salvem vorejant-los i un quart cal travessar-lo. Pal indicador, deixem la via ferrada i per caminet pugem un tram per traspassar el barranc del “Pas de l’Ase”. Aquest pas no té cap dificultat però no deixa d’ésser aeri i amb terreny erosionat, el traçat del camí s’acosta molt a la via en un tram on un mur de suport al tren salva el barranc i el camí es fa estret i penjat sobre el riu. Es fa més ample i amb ziga-zagues tot baixant per escalons artificials s’arriba a un mirador amb una taula d’orientació on, penjada més amunt, una immensa senyera presideix la contrada. Són un quart de tres de la tarda i decidim fer parada per menjar alguna cosa, ens hi estem uns tres quarts d’hora. A l’altre costat del riu i a la carretera hi ha una àrea de descans des d’on es veu el “Pas de l’Ase”. Tornem al costat de la via i el terreny s’eixampla, entrem en una zona de bocs de ribera, passat el bosc s’acaba el caminet i ara per pista que s’estreny tot seguint al costat del tren un gir i el terreny s’obre per entrar als cultius de les “Sènies de García”, l’estació del ferrocarril i el pas de barca de García, una baixada ens porta al barranc de “Roians” lloc on ens encreuem amb el GR-171; (que va del Santuari de Pinòs a l’Anoia fins al barranc de la Fonteta a la Terra Alta); Seguim per sota el pont del tren i superant un pas estret ens acostem a la llera del riu i prenem el camí de “Subarrec”, ens apartem del riu, unes hortes i ja veiem l’illa de “Subarrec” i entrem a Móra d’Ebre pel Passeig de la Ribera. Són les cinc i deu de la tarda.

Hortes i Vinebre al fons. www.ceolot. cat

RA C I Ó

Indicador de Bunquer.

El poblament més antic del municipi documentat fins ara es remunta més de 6000 anys i se situa en el temps del neolític, con-

Camí al Pas de l'Ase.

cretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Pere Bosch i Gimpera, en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de Ferro. Els íbers crearen a Móra d’Ebre les primeres entitats de poblament, com així ho demostren les restes arqueològiques del poblat del Calvari; per contra, del llarg període de la romanització, no en queden restes monumentals tret dels vestigis a la vila romana dels Emportells, situada prop del riu, al camí de les Sènies, on limiten els termes municipals de Móra d’Ebre i Benissanet. Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agràries (lloc de Subarrec), indústria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa i un castell, que formava part de la línia defensiva de l’Ebre i que al llarg de la història ha patit successives destruccions i posteriors reconstruccions. La reconquesta d’aquest tingué lloc el 1153 de la mà del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Durant l’edat mitjana, la vila va formar part de l’anomenada baronia d’Entena, la qual s’enfrontà als templers de Miravet i Ascó, que dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita causà greus danys a la comarca, com també ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segados, la de Successió, la del Francès, les carlines i la Guerra Civil espanyola. Altres esdeveniments crucials que afectaren l’esdevenidor de Móra i la seva comarca foren l’ex35

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Vista des del Pas de l'Ase.

pulsió dels moriscos, l’any 1610 i la segregació dels Masos de Móra per constituir la població de Móra la Nova, l’any 1830. Móra d’Ebre és una ciutat en creixement constant que inclou el polígon industrial de la Verdeguera. Un altre nou polígon industrial a la sortida de la població, al costat de la carretera N-420, direcció Gandesa. L’economia local es basa principalment en el comerç i els serveis, també i en la indústria auxiliar i la pelletera i, en menor mesura, l’agricultura. S’està fent un gran esforç per impulsar econòmicament la ciutat. Amb actuacions al castell, el riu, Aubadera, plaça de toros, el patrimoni de la Batalla de l’Ebre i el camí de Sirga el municipi preveu oferir als visitants nous atractius turístics i culturals que contribuirien a dinamitzar l’economia local i el nucli històric de la vila. Bé, anem a fer la cerveseta i ara ens cal tornar a Benifallet;

Pont de Móra d'Ebre.

ens encaminem al lloc on té parada el bus, però aquest no ve, dec tenir els horaris mal apuntats, ens decidim i truquem a un taxi (allà mateix n’hi ha una llista) i així ho solucionem. Arribats a Benifallet anem a l’hotel per canviar-nos, anem a fer un tomb i a sopar, avui sí tenen servei de menjador.•

Perfil etapa 39

Entrada a Móra d'Ebre.

Mapa etapa 39 36

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE MÓRA DE L'EBRE - BENIFALLET

Miravet.

Dimarts, 28 de gener de 2014. A les set quaranta prenem el bus per acostar-nos a Móra d’Ebre, on arribem a les vuit i trentaset; tenim les marques del GR aquí mateix a l’esquerra, només de començar ja les perdem i ens cal recular uns metres. Una vegada recuperades el traçat fa un gir sobtat a l’esquerra (és on ens hem perdut) tot enfilant el camí anomenat “de les Sènies”, traspassem per sota la carretera N-420 i continuem en direcció sud, traspassem el barranc del riu “Sec” i caminem una bona estona entremig de masies i sènies, dos girs sobtats ens acosten a Benissanet, poble que cal travessar, en entrar-hi de primer una plaça amb botigues, un encreuament de carrers i cap marca, el senyal del GPS ens encara al carrer de la dreta, endevinat! Una altra plaça amb un refugi antiaeri de la Guerra Civil, és visitable en hores convingudes, el carrer acaba amb un gros crucifix i es converteix en carretera, que compta amb una ampla vorera adornada amb terraplens florals; un gir a l’esquerra i una pujada a dalt el pla entrem al “Raval dels Canterers”; sí, hi ha alguns magatzems de terrissers amb bones exposicions a peu de carretera. Seguim, baixada fins a un encreuament de carreteres, les marques ens porten a l’esquerra tot depreciant les construccions d’una urbanització, per un tram amb projecte urbanitzable, carrers asfaltats, caixes de llum, faroles... però de casa cap; arribem al pas de barca de Miravet; ara tombem

L'Amarrador. www.ceolot. cat

QUARANTENA ETAPA a la dreta i entrem a la plaça de l’Arenal a Miravet. Són les onze. Aquí reposem, fem uns gots al bar de la plaça, uns hi estem una hora. El poble es veu animat malgrat ésser a finals de gener, desprès de la reposada continuem tot enfilant un costerut camí empedrat, el carrer del Forn en direcció a la plaça de l’església; un carreró ens acosta al mirador de “Sanaqueta”, vista la vista del mirador reculem fins a l’església per seguir el GR; ara una forta baixada per l’empedrat carrer de la “Costera de Riago” i de pla fins a un enorme garrofer el “Garrofer de l’Onso” s’acaba el carrer; aquí un camí a la dreta puja fort fins al castell, en aquest castell es gestà el redactat del frustrat Estatut de Catalunya del 2004 sota la presidència de Pasqual Maragall, no pugem al castell, seguim ara per caminet tot baixant a tocar l’aigua; si el riu va crescut no passes; una pujada i ens separem del riu; el camí es converteix en pista, pugem fins a un encreuament, continuem a l’esquerra per una zona amb cultius, s’enfila a un turonet amb bones vistes sobre la conca; baixada, un

Carrer Costera de Riago.

gros portal que roman obert s’entra als terrenys d’una finca particular, però el camí resta obert sense cap restricció, aquesta pista de Miravet a Benifallet és una via de serveis per a l’explotació dels cultius de la finca, ara un caminet s’enfila a un altre promontori per baixar tot envoltats de mandariners fins molt a prop del riu, aquest s’esmuny entre unes parets rocalloses fins al final de la finca, la pista també s’estreny fins a quedar en camí tot entrant a “Pas de Barrufemes” o “Roca Folletera”. Un mur que cau en vertical sobre el riu on el camí passa just entre la pedra i l’aigua per paratge arbrat de pollancres, faigs i canyissers fins a desembocar en una pista on comencen les hortes de Benifallet. Aquí fem parada per fer un most, amb migdiada inclosa. Són un qurt de tres i portem uns divuit quilòmetres, hi estem una hora. A un quart de quatre continuem la caminada entremig de camps de tarongers per una estreta franja que el riu deixa al seu pas per aquesta zona anomenada “barranc de Les Murtes”, el terreny canvia la terra per l’asfalt i s’enfila; un encreuament i de sobte una bona panoràmica sobre Benifallet, cal prendre el ramal de la dreta i pujar a la vorera de la carretera C-12 pel pont del “Llaguter”, travessem aquesta i ja s’entra a Benifallet. Cal apuntar que en aquest tram final ens férem un embolic (un en començar i l’altre en acabar...) no passàrem per on tocava. Són les cinc i hem caminat 37

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP Perfil etapa 40

El Castell des de la sortida de Miravet.

uns vint-i-quatre quilòmetres; la marxa efectiva fou de tres quilòmetres i mig a l’hora. Anem a l’hotel a canviar-nos, fem la cervesa al bar del poble i anem a fer turisme per la població. Compta amb un bonic passeig riberal amb embarcador, un safareig comunitari amb decoració de trencadís, i, el més, les Coves de Benifallet; dins del terme municipal es troben diverses coves naturals. Són les més famoses i conegudes de tot el territori. A la primavera de 1968, el Grup d’Espeleologia de Gràcia (Barcelona), en una campanya que van fer a la serra de Cardó, va trobar una sèrie de cavitats. Estudiant i investigant les coves que ja des de temps antics es coneixien a Benifallet com “Coves de l’Aumidiella”, de les quals consten troballes arqueològiques, descobreixen la “Cova Marigot”, “l’Avenc del Sifó” i la “Cova Meravelles”, que s’afegiran a les ja existents, formant el que hom coneix en l’actualitat com a “Coves de Benifallet”. Aquestes,

Mapa etapa 40 38

però, són importants per la gran quantitat i qualitat de formacions i concrecions que contenen (macarrons, gorgs, banderes, excèntriques... a més de les populars estalactites i estalagmites). Cal destacar la “Cova Meravelles”i la “Cova del Dos”, atès que són les dues coves obertes al públic en aquest moment, encara que no en

L'Ebre al pas Barrufemes.

la seva totalitat. Nosaltres deixarem la visita per una altre ocasió. El nom de Benifallet apareix per primera vegada en documents de 1153. El lloc ja existia abans de la conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV. El 1208 el rei Pere el Catòlic va lliurar el castell a Guillem de Cervera qui, en 1215, el va lliurar al seu torn als cavallers de l’orde del Temple. Posteriorment Benifallet retornà a la jurisdicció reial per mitjà de la seva vinculació amb la ciutat de Tortosa. El 1207 Ramon de Montcada donà aquests llocs a Bernat Oliver Fuster amb els seus termes i pertinences, perquè el posseís, explotés i hi establís conreadors. La primera carretera que enllaçà Benifallet amb una altra població arribà el 1917, per tant, el poble abans d’aquesta data es comunicava amb l’exterior per mitjà dels llaguts. Els llaguts servien per transportar persones, però també per comercialitzar productes i dotar de serveis mínims el poble. Són considerables les riuades que van cobrir d’aigua la meitat del poble, fins que el 1957 es construí el pantà de Mequinensa i el cabal del riu va quedar controlat. La barca de Benifallet fou utilitzada durant anys per comunicar Benifallet amb les poblacions de l’altra banda de riu. L’embarcació va deixar de funcionar el 1991, any en què s’inaugurà el “Pont del Llaguter”, infraestructura que forma part de la C-12 o Eix de l’Ebre i uneix la riba dreta del riu Ebre amb Benifallet. Té un carril per cada sentit de la circulació i un petit pas a tots dos laterals per als vianants. Una vegada fet el recorregut anem a sopar, tornem a sortir per anar a fer el cafè i ja ens retirem, ja que demà cal tornar a caminar.•

Tot va començar amb les paraules de sempre: "Si et portes bé... (Sempre el mateix condicionant) ... Podràs fer una cosa important" Ja veieu que vaig posar cara de: JA EM VOLS ENREDAR DE NOU!

La "Flo" que no fa estiu

...

Aquesta vegada però era veritat, com a gos d'atura català que sóc, vaig tenir l'honor d'acompanyar la flama de la llengua, un trosset en el seu camí cap a Montserrat.

La feina que em varen encarregar va ser: CONTROLAR EN TOT MOMENT QUE LA FLAMA NO S'APAGUÉS MAI