Revista del Centre Excursionista nº 182 by The Graphic room

POCATRAÇA

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 182 s d e C a ta rs io n is te Ç 2012 u R c A x M E ts R GENE d ’E n ti ta F e d e ra c ió

4,00 €

EL CENTRE US DESITJA BONES FESTES i UN FELIÇ , 2O12

Director: Jaume Roqué Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

SUMARI SALUTACIÓ

ACTIVITATS

INFORMACIONS VI CONGRÉS EXCURSIONISTA CATALÀ TARGETES DE FEDERAT

secció MUNTANYA de banyoles a la franja de ponent

secció CURSES de Muntanya

MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ

Dipòsit legal: GI-1453-94

COL·LABORACIONS

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

11 12

secció ESQUÍ de Muntanya

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

secció MAINADA

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

Amb el suport de: la Diputació de Girona

6 26 28

VI TRAVESSIA DE BANYOLES A OLOT GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. 7a ETAPA TORRENT DE PAREIS

30 17

18 21 24

IMATGES de l'Aplec

Els pensaments de la Pruna

La foto de la portada, feta a Noucreus, és original de Carles Terma i Grassa.

S A L U TA C I

per Jaume Roqué i Jutglà president@ceolot.cat

Benvolguts associats: Tot desitjant que hàgiu passat unes bones festes Nadalenques, encetem el primer trimestre de 2012.

i per part d’Esports de l’Ajuntament es farà un curs de caminades amb pals nòrdics.

Com heu pogut comprovar en aquest exemplar de la nostra revista s’hi han fet importants millores de disseny; esperem que siguin del vostre grat.

I estan ja ultimant-se els detalls de les activitats que aquest hivern i la propera primavera l’entitat organitza: les “24 hores a muntanya”, la travessia hivernal “Vallter-Núria”, la prova competitiva d’esquí de muntanya “Pocatraça”, “l’Embardissada” i...

Durant el trimestre que hem acabat dins del Centre i ha hagut molta activitat de planificació, preparació i participació. Els dies 5, 13 i 14 de novembre es portà a terme el VI Congrés Excursionista Català, el dia 5 es féu la presentació a Lleida i els 13 i 14 a Barcelona es desenvoluparen les diferents ponències. El diumenge el Centre Excursionista d’Olot en desenvolupà una referent a la gestió de les entitats, enfocada a les seccions infantils i juvenils. La secció de Mainada ha canviat de responsable, assumintn’hi la responsabilitat l'Eli, a la qual desitgem molt d’encert a la gestió. S'engegarà una nova secció especialment dedicada a les curses de muntanya. El curset d’esquí està ja planificat. També,

Els “caçadors de neu” estan (en el moment d’escriure aquestes ratlles) neguitosos ja que la neu caiguda fins ara és molt minsa i no poden “caçar” gaire res, esperem que durant la temporada la cacera sigui molt fructífera. També recordar que s’ha fet la tramitació del rebut corresponent a l’exercici 2012, i us demanem que si detecteu alguna anomalia o desacord, passeu pel Centre per aclarir-ho abans de retornar el rebut bancari. També podeu passar per l’Entitat a fi de recollir el carnet corresponent.•

22 d'abril

XXXV EMBARDISSADA BEGET

A C T I V I TAT

vine a la

POCATRAÇA el 25 de març a la Vall de Núria << ITINERARI COMPETICIÓ 1.800 m desnivell

<< ITINERARI POPULAR 1.000 m desnivell

30 edició

24 hores a muntanya Com cada any, i ja en portem una trentena, les “24 Hores a Muntanya” es duran a terme, el primer cap de setmana de febrer. Enguany el recorregut serà amb sortida i arribada a Olot i constarà de 5 etapes, amb una de doble que se’n enfilarà a un dels cims més emblemàtics de la Garrotxa: la Mare de Déu del Mont. • • • • •

El recorregut serà: Olot - Sant Jaume de Llierca Sant Jaume de Llierca - Besalú Besalú - Mare de Déu del Mont - Argelaguer Argelaguer - Castellfollit de la Roca Castelfollit de la Roca - Olot

2012

La sortida d’ Olot, al PARC DE BOMBERS serà a les dues de la tarda del dissabte 4 de febrer, per tornar-hi a les dues de la tarda del diumenge dia 5. Com sempre hi haurà un servei d’autocars que durà a tothom qui participi des d' Olot fins als punts de sortida de les diferents etapes. Atenció al canvi del lloc de sortida, en aquesta edició serà al davant del parc de Bombers d’Olot (polígon industrial “les Mates”). Estarrà degudament senyalitzat. Al final de cada etapa hi haurà el petit piscolabis i avituallament que ofereix la població visitada. En l'organització hi col·laboren els diferents ajuntaments del territori que trepitgem, com són els ajuntaments d’Olot, Sant Jaume de Llierca, Besalú, Beuda, Albanyà, Montagut-Oix, Argelaguer i Castellfollit de la Roca. Igualment ens ajuden abuscar els camins i conduir l’itinerari destacats excursionistes i entitats de les contrades per on passa el recorregut, així com el patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont. Els detalls dels horaris es podran consular a la web de CEO. çes podran fer les inscripcions a la mateixa web a partir de primers de gener o també en el moment de la sortida. Cada participant podrà fer l’etapa o etapes que desitgi , i gaudir d’un dia esplèndid pels camins de la Garrotxa. Als més valents i agosarats els deixem el repte d’intentar fer-les totes. Esperem la vostra participació.

Josep M. Baburés Coordinador 24 Hores

C/ SANT RAFEL, 27

+ info: www.ceolot.cat/pocatraça

www. ceolot. cat

TEL. 972 261 070 OLOT 5

NS O I C A M R I N FO

TALAIXÀ El passat divendres 25 de novembre es feu una segona pujada de material a Talaixà a fi de poder continuar les obres del Refugi.•

PREMIS TRABUCAIRE Els Amics de l’Alta Garrotxa van concedir un dels premis Trabucaire d’enguany al nostre consoci i habitual col·laborador Xevi Muñoz. En el mateix acte fou lliurat el 3er Memorial Ramon Sala i Canadell, concedit a Olot Televisió, i foren distingits amb el premi Trabucaire Llorenç Callís i Joan Domènech, persones prou conegudes per la gent de la nostra entitat. El Centre vol felicitar tots els guardonats amb els premis.•

Foto cedida pel Setmanari La Comarca d'Olot

VINE A LA NEU cada diumenge amb el CENTRE EXCURSIONISTA d'OLOT AUTOCAR + FORFET + ASSEGURANÇA

Socis: 39,00€ No socis: 43,00€

Dates i estacions 15 de gener: Porté Puymores 22 de gener: Formigueres 29 de gener St. Pere dels Forcats-Eina 5 de febrer: Puigmal 132 de febrer: Formigueres 19 de febrer: no hi ha sortida 26 de febrer: Els Angels 4 de març: Gran Festa Social

Cursets: 5 dies de curset, a escollir entre 6 diumenges: 98,00€ (4 hores de curset cada dia). Un sol dia: 34,00€ Sortida d'Olot a les 6,30 h. de l'aparcament del Consum.

Altres opcions: sense autocar, sense forfet, menys de 5 anys gratuït.

SERVEI A DOMICILI www. ceolot. cat

secció

Gener 2012

A M U N TA N Y

Febrer 2012 Ds

 Dies 4 i 5: XXX 24 Hores de Muntanya Vegeu l’apartat corresponent a la pàgina 5.

 Dia 29: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent 1ª etapa: de Banyoles a Mieres. Itinerari: Banyoles, font Pudosa, can Llapart, Pujarnol, Sant Nicolau, collet de Portelles, collet de Trentinyà, collet de Bastarra, el Freixe, Mieres. Hores de marxa efectiva: 6. Coordinadors: Quim Oliver, Narcís Puigvert i Quim Aradas. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

 Dia 8: Gran Torronada a la torre del Mir Itinerari: Coll d’Ares, pla d’en Xenau, refugi i torre del Mir. Hores de marxa efectiva: 2 i mitja. Matinal amb menjada de torrons i cava Organitza: Colla Garrotxa

 Dia 22: Ruta de les 10 Ermites (Santa Coloma de Farners) 1ª etapa: ermita d’Argimon i ermita i castell de Farners. Itinerari: parc de Sant Salvador, can Subiranes, l’hort de la Vila, can Pere Llarg, ermita d’Argimon (470 m), can Gargals Vell, Roca Ballera, torre d’en Planes, ermita i castell de Farners, turó del Vent, parc de Sant Salvador. Hores de marxa efectiva: 6. Coordinadors: Josep Alzina i Dolors Reixach Dinar de costum. Sortida conjunta entre el CEO i el GECA Aquestes sortides es faran per conèixer i visitar les ermites dels voltants de Santa Coloma de Farners i estaran coordinades per Josep Alzina i Dolors Reixach.

MES DE FEBRER

 Dia 21: XVIII Travessia Ulldeter - Núria Itinerari: ras del Puig dels Lladres, refugi d'Ulldeter, coll de la Marrana, camí de Núria, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus, Núria. Hores de marxa efectiva: 6. Cal portar, obligatòriament, roba d'abric, grampons posats a mida i piolet. Desplaçament amb autocar. Places limitades.

MES DE GENER

 Dia 15: Montnegre Itinerari: Santa Maria de Montnegre, Montigalà, plaça de les Bruixes, font Picant de Madremanya, suro Robat, plat de la Sureda, Santa Maria de Montnegre. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Coordinador: Eloi Madrià Sortida conjunta amb la Colla Excursionista Cassanenca. En acabar la sortida hi haurà dinar de costum a la vora dels cotxes.

 Dia 12: Aplec de Sant Valentí Aplec amb xocolatada per a tothom. Itinerari: Olot, Sant Valentí, Olot. Hores de marxa efectiva: 3 (matinal). Coordinador: Albert Villa.  Dia 19: El Tossal Gros Itinerari: la Plantada, el Vilar, el Toll, balma del Toll, escaler de Cabesses, el Tossal Gros, la Feixassa del Toll, la font del Teix, corral de les Grateres, escaler de la Masó, Talaixà, la Plantada. Hores de marxa efectiva: 6. Coordinadors: Josep Genoher i Lluís Planagumà Dinar de costum  Dia 26: Travessia d’Olot al pèg de Bugarach De Sornià a Cauders de Fenollet (VII) Itinerari: Sornià, coll de Benta Fride, coll de l’Espinàs, coll Bas, refugi de Gastepa, fageda de Boissavila, coll de Tulha, les Bordes, Fenollet, gorges de Sant Jaume, santuari de la Vall, Cauders de Fenollet. Hores de marxa efectiva: 6. Desplaçament amb autocar. Coordinador: Kim Agustí.

Serra de Busa Dolmen de Ca l'Arenes.

Març 2012 Dl

secció

Abril 2012 Ds

M U N TA N Y

1 2

MES DE MARÇ

MES DE ABRIL

 Dia 4: El Guilar i castell de Montpalau Itinerari: Argelaguer, el Guilar, el Turrós, castell de Montpalau, la Capelleta, Ca n'Illa, Argelaguer. Hores de marxa efectiva: 6. Coordinador: Quim Roura i Josep Gómez Dinar de costum

 Dia 6: Sortida de Divendres Sant Sortida a determinar, conjunta entre el CEO i el GECA. En acabar la sortida hi haurà dinar fet pels cuiners del GECA.

 Dia 11: Celler de la Manllada Itinerari: passant d’en Roca, pont de Valentí, grau Sa Didorta, coll de Terres, coll de la Bassa, collet de la Beta, celler de la Manllada, coll Roig, passant d’en Roca. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja (matinal). Coordinadors: Lluís Planagumà i Josep Genoher. Dinar de costum al cotxe en acabar la sortida. NOTA: Si la riera porta aigua, l’itinerari serà coll de Terres, el Ferran, Talaixà, pont de Valentí.  Dia 18: VII Travessia d’Olot a Banyoles Itinerari: Olot, font Faja, la Trinitat de Batet, Sant Abdó i Sant Senén, Sant Julià del Mont, Pruan, can Serra Grivera, coll de Canyelles, coll de Salom, Sant Josep, puig de ca n’Hortós, Serinyà, Banyoles. Hores de marxa efectiva: 8 i mitja. Opció a fer només la travessia entre Batet i Serinyà, escurçant en 2 hores i mitja l’itinerari. Coordinadors: Quim Roura, Quim Oliver i Kim Agustí. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles i els Amics de la Serra de Finestres i de l’entorn de Mieres.

Castell de Milany

Serrallonga

 Dia 25: Mont-ros Itinerari: escoles de Begudà, Santa Eulàlia, mas Begudà, Mont-ros (santuari i castell), Masoliveres, baumes de Caixurma, Santaló, Serra de Bosc, puig de Lliurella, el Guix, el Roure, Begudà. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Coordinador: Pere Rifà

Dolmen de coll de Tribes www. ceolot. cat

Beget 9

secció

M U N TA N Y

A REGLAMENT SOBRE INSCRIPCIONS A LES SORTIDES Article 1. Les activitats El Centre Excursionista d’Olot organitza setmanalment sortides de les seves diferents seccions. La majoria d’aquestes sortides són gratuïtes i hi poden participar tant els socis de l’entitat com aquelles persones que, no essent sòcies de l’entitat, volen participar en una de les activitats organitzades per l’ens.

Alzina del Vent

D’altra banda, també hi ha activitats que, per la seva naturalesa, comporten que els participants hagin de fer el pagament o bé d’un import per al desplaçament i/o per algun altre concepte, com pot ser, per exemple, la pernoctació en albergs, entre d’altres. Article 2. Finançament del cost Les activitats que organitza el Centre Excursionista d’Olot i que suposen un cost, com ara el desplaçaments amb autocar, es finançen exclusivament amb els imports de les inscripcions que es cobren als participants, sense que hi hagi ànim de lucre en la seva organització.

Dolmen de Coma de Felis

Per tant, les anul·lacions a última hora de les inscripcions, comporten un dèficit que s’ha de compensar amb càrrec al pressupost de la secció corresponent, fet que comporta un consegüent desequilibri econòmic. Article 3. Reserva de places i pagament Per tal de reservar una plaça a les activitats organitzades per el Centre Excursionista d’Olot cal fer-ho o presencialment o bé a través de telèfon. Realitzar les inscripcions per correu electrònic no suposa la inscripció automàtica a l’activitat.

Freixeneda Xenacs

El termini màxim d’inscripció per a una sortida determinada finalitza el dijous abans del cap de setmana en què es desenvolupi l’activitat per a la qual s’ha realitzat una inscripció. Article 5. Anul·lacions i retorns Les anul·lacions d’inscripcions s’han d’avisar amb la màxima antel·lació possible per part dels participants. En cas d’una anul·lació, només es retornarà íntegrament l’import abonat per a l’activitat si es pot cobrir la plaça que quedi lliure. Si no es cobreix la plaça anul·lada, però l’avís d’anul·lació es rep al Centre Excursionista com a molt tard, vint-i-quatre hores abans de l’inici de la sortida, es reintegrarà el 50% de l’import de la inscripció. Així mateix es podrà ajornar o anul·lar una sortida programada, avisant amb la suficient antel·lació als participants a través de missatges de text o trucades telefòniques. En aquest cas, es tornarà íntegrament l’import abonat. La no presentació d’un participant en el moment de la sortida comporta automàticament la pèrdua de l’import abonat com a inscripció a excepció de causes que justifiquin específicament aquest fet. Article 6. Resolució de conflictes El Centre Excursionista d’Olot i els membres de la Junta resoldran, prèvia consulta amb els vocals implicats, tots els aclariments i totes les reclamacions que aquesta normativa generi. Article 7. Acceptació de normativa

En el moment de fer la reserva de la plaça per a una determinada activitat en què s’hagi de fer algun pagament, aquest caldrà abonar-lo en el moment de fer la inscripció.

La inscripció a les sortides col·lectives i activitats del Centre Excursionista d’Olot pressuposa l’acceptació d’aquesta normativa.

En cas que el participant faci la inscripció per telèfon o, per algun motiu no pogués fer el pagament de la inscripció, el Centre Excursionista d’Olot facilitarà un número de compte a efectes de fer el pagament corresponent.

Els coordinadors que organitzen les excursions actuen desinteressadament. Per això us preguem la màxima col·laboració per tal que puguin desenvolupar llur tasca amb encert i eficàcia.•

Si passades 48 hores des del moment de fer la inscripció no s’ha rebut l’ingrés al compte especificat, el participant perdrà automàticament els drets sobre la plaça reservada. Article 4. Preu i termini d’inscripció El preu de les activitats organitzades per el Centre Excursionista d’Olot el 10

determinarà el cost de l'activitat i tindrà una diferenciació entre socis i no socis.

Article 8. Coordinació d’activitats.

secció

M U N TA N Y

DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT Presentació d’una travessia de llarga distància La Secció d’Excursionisme Clàssic del Centre Excursionista que anem fent camí, que es presentin el nous butlletins, i que es de Banyoles us volem donar a conèixer un projecte que, pel seu vagin trobant dates adients. Sí que ens hem marcat una línia, i ja caràcter especial , bé es val una presentació. Primer de tot esmentar mai tan ben dit, perquè serà traçada vers el lloc cap on s’amaga que l’organització serà conjunta amb una entitat amiga com és el sol. Seguirem direcció ponent. Serà una referència però això el Centre Excursionista d’Olot. Els companys garrotxins ja porten no vol dir que fem desviacions amunt o avall si veiem que hi ha anys que van realitzant excursions de tipus travessia de llarga punts d’interès que no podem deixar de banda. Malgrat aquesta distància. Així doncs, han completat cicles ben atractius com són manca d’un estudi acurat del nostre camí a seguir ens hem “d’Olot al Pedraforca” i “Del Cap de Creus a la Pica d’Estats”. Per proposat a mantenir-los entre els dos paral·lels que es troben Olot anomenar els més destacats. Alguns dels participants d’aquestes i Banyoles(46.50 al 46.75). Ens mantindrem dintre aquesta latitud. travessies són també membres del C.E.Banyoles i segurament Una proposta: obriu un mapa físic de Catalunya, assenyaleu Olot ha estat aquest el motiu que ,des de la nostra Secció, se’ns hagi i Banyoles i aneu seguint d’est a oest,traceu una línia horitzontal.. acudit una travessia semblant. No estem presentant cap mena de plagi ni molt menys, perquè creiem que la idea de l’itinerari que hem pensat és prou original. Volem anar de Banyoles a les terres de la Franja de Ponent. Asseguts a l’entorn d’una taula, plena de bon menjar i bon vi i amb els bons companys d’Olot, comentem la idea. De seguida ho tenim clar: estaria molt bé portar-la conjuntament. Les raons són vàries i més que convincents. Per una banda ens podrem repartir més la feina i coneixements, s’ha de tenir en compte que hi haurà moltes etapes. Segonament el tema logístic, com pot ser la contractació dels autocars, sempre podran sortir més econòmics si som més colla. Abans Congost de Mont-rebei i la Noguera Ribagorçana. Línia de la Franja de Ponent d’arribar a l’última raó tenim una sèrie de reflexions. Ens considerem excursionistes clàssics. Això vol dir que exercim la veritable essència dels primers Anireu trobant llocs que us cridaran molt l’atenció: Rocacorba, excursionistes. O sigui, des de les nostres entitats, organitzem Finestres, Puigsacalm, Lluçanès, Serra de Picancel, serra de Busa, sortides per tal de donar a conèixer la muntanya obertament. Serra d’Aubenç i el Montsec. Per citar uns quantes referències Arribem a la conclusió que els excursionistes fets amb aquest que possiblement trepitjarem. Per tant l’interès és gran i per això motlle s’acaben. Parlant clar, som una espècie en perill d’extinció. emprendrem la caminada amb il·lusió de completar-la. L’inici serà Aquesta sentència ens fa arribar a l’última raó, que és la que ens el 29 de gener des del mateix local del Centre. Sortir de casa per convenç més: junts farem més pinya i ens ho passarem més bé anar lluny. Una etapa que ens portarà a Mieres. Pel proper butlletí encara. Que seria el mateix que dir: com més serem , més riurem!. de primavera ja tenim pensada la segona etapa que, travessarà la Amb l’entitat garrotxina ja fa anys que estem organitzant Serra de Finestres i ens deixarà a Sant Feliu de Pallerols. A l’estiu activitats conjuntes per tant no és cap novetat aquesta relació en quedarà interrompuda per la calor i a la tardor ja trobareu més aquesta nova fita. Dins l’àmbit de la nostra entitat s’ha d’esmentar camí pensat.Així doncs, anireu trobant informació més detallada que segurament mai no s’ha dut a terme una travessia d’aquestes en cada butlletí. característiques. Per això demanarem la col·laboració de tota la Desitgem que la nova proposta us faci peça. Us engresquem gent de la secció d’excursionisme per tal de repartir més la feina. a fer camí plegats. Animeu-vos a descobrir el camí que porta cap La idea principal d’aquesta travessia, en part, és la mateixa a la posta de sol. Secció d’Excursionisme Clàssic que tenim en cadascuna de les nostres excursions: gaudir de la muntanya i conèixer país. La fita que ens hem proposat és la Coordinadors: Narcís Puigvert, Quim Aradas, Kim Agustí, Josep Espunya i Quim Oliver “Xari” Franja de Ponent, aquesta terra de transició pel que fa a la parla catalana. Això vol dir que , com a mínim, haurem de travessar la Noguera Ribagorçana. I aquest magnífic riu es troba ben lluny de casa. No tenim cap camí estudiat ni tampoc les etapes determinades. Creiem que ja les anirem encaminant a mesura www. ceolot. cat

secció

MAINADA

menuts! En la primera sortida, els menuts vam anar cap a Batet i Sant Abdó! Va ser una ruta molt bonica i amb força sol, que vam aprofitats tots plegats per conèixernos més! Després de treure’ns la son de sobre amb un bon esmorzar (quins pans amb xocolata, pares i mares, els monitors també en volem!) i jugar una mica a atrapar, vam enfilar el camí! Mentre ens explicàvem aventuretes i jugàvem a jocs de paraules vam passar per sota d’arbres, entre bardisses i... “Carai! Mireu, un bolet gegant! I... oh, no sentiu aquesta olor? Fa olor de nimfa oi?” I efectivament, quan vam arribar a Sant Abdó ens vam trobar una capseta

El grup de petits

vam veure les cases on vivien i vam sentir la seva olor! Hi ha qui en va veure alguna que volava i altres fins i tot una nimfa que portava purpurina a la cara! A veure si a la pròxima sortida estem atents i en trobem més!

Menuts investigant un dolmen

que els nans i nimfes ens havien deixat per explicar-nos qui eren. Resulta que fa molts i molts anys els nans i les nimfes habitaven la terra. Tenien un aspecte humà però amb poders màgics! Però quan vam arribar els humans i vam començar a destrossar la natura ells van haver de refugiar-se al mig dels boscos on no els veiés ningú. Ens van dir, però, que els nens i nenes els hi agradaven molt i que si ens portàvem bé... algun es deixaria veure!! I què, què dieu menuts? En vam veure o no? Nosaltres diríem que sí! Que 12

petits! Hola, petits!! Com proven les vacances? Esperem que molt bé, segur que els reis us han portat molts regals, oi, trapelles?! Segurament ja teniu moltes ganes de començar el segon trimestre, fer moltes excursions i fer-nos anar d’aquí cap allà! Nosaltres hem preparat moltes activitats, així que prepareu-vos per caminar, orientarvos, parlar, cridar, jugar, riure, córrer i

pensar... molt bé! Abans de res recordem les sortides del primer trimestre: El dia 22 d’octubre ens vam trobar tots, desperts i ben vius, a les vuit del matí al pàrquing del cementiri. Vam fer el ritual de cada excursió i ens vam reunir altra vegada a Bracons, on vam deixar els pares i les mares. Vam començar a caminar entre badalls i crits que deien: “Quan pararem a esmorzar...?”. El cap d’una mitja horeta de caminar i caminar sense veure ni un bocí de pa, vam fer un joc per conèixernos millor. Quan faltava poc per arribar a font Tornadissa, finalment vau aconseguir el que tant anhelàveu: fer un petit mos i així agafar forces fins l’hora de dinar. Un cop a la font, vam fer cabanyes, “hotels” i construccions de tota mena amb diversos materials. Al cap d’una petita estona de fer d’hotelers i clients, ens vam decidir a acabar la gran caminada fins a fer cim. Des d’aquelles alçades tan prominents podíem observar muntanyes tan conegudes com el Comanegra o el Pic de les Bruixes. Vam estar-hi el temps just per fer-nos alguna foto de grup, ja que bufava un vent molt molest. Seguidament i escopetejats –de tant com ens apressava la gana–, vam baixar fins la font Tornadissa on per fi vam menjar-nos el dinar. Vam tornar a fer d’hotelers i clients, vam jugar al “pi” i al cap d’una estona vam enfilar el camí de baixada tot explicant-nos les batalletes de la setmana. Vam arribar al coll on ja ens esperaven tots els pares i mares, que ens van tornar cap a casa. Carregueu piles que aquest cap de setmana serà súper guai! Els monitors de petits! (que ja us troben a faltar)

secció

MAINADA

Els mitjans, més feliços que mai!

mitjans! Bones a tothom!! El grup de mitjans no parem aquest trimestre. La nostra primera sortida com a grup va ser el passat dia 22 d’octubre. Vàrem carregar motxilles i ens vam plantar als pins de Sant Privat. Allà, tots amb una mica de fred, però amb moltes ganes, ens disposàrem a pujar cap al Puigsacalm (al menys aquest era el nostre objectiu). Durant el camí, entre xerrameca i xerrameca, vàrem explicar endevinalles i acudits, que de ben segur molts encara recordeu. Pel camí de les Olletes, ens vàrem aturar al santuari per esmorzar. Allà va sortir un joc improvisat, com una mena de judici en el qual tots ens posàrem en el paper (advocats, jutges, acusats, culpables...). Quan ja estàvem a punt, maletes a l’esquena i tornàrem a pujar. El camí va ser llarg, per això i per la falta de temps, vàrem decidir quedar-nos a Santa Magdalena, allà van caure un parell de jocs i tots junts vàrem dinar. De baixada, els monitors els volíem fer pujar al Puigsacalm (que dolents que som: una broma que els va engalipar tots!), però vàrem baixar pel Salt del Sallent, amb unes vistes eren precioses. Tenim un molt bon record d’aquella excursió: de ben segur que no oblidarem la nostra primera excursió de mitjans, amb uns monitors nous i alguna cara nova també.

A les lliteres de juerga! Fent la cremallera!

Heu sentit aquesta música tan bonica?! I després de la primera sortida, van arribar les esperades colònies!! Menuts, petits i mitjans vam marxar tot un cap de setmana a La Jonquera. La nostra missió era recuperar els estils de música (i els monitors bé que es van posar en el paper, que disfressats i tot com anaven!!). Només d’arribar la Reina Rata es va presentar i ens va explicar que estava enfadada perquè no podia sentir la música. Així que l’havia robada. Nosaltres vam descobrir que no sentia la música perquè tenia uns taps més grans que una casa de pagès instal·lats a les orelles! Però quan li vam haver resolt el problema ens va fer jugar una mica perquè recuperar la música no fos tan fàcil... I així vam descobrir i ballar tots els estils de música, vam fer el cremallera, vam ballar danses tradicionals, vam jugar al “Gat, rates i formatge”, ens vam encabir tots en un banc... fins i tot vam fer un pal de pluja! Encara que el diumenge va ruinejar una mica i vam haver de fer les activitats a l’interior, dissabte vam poder anar d’excursió i descobrir els megàlits que hi ha per aquelles contrades. Un bon cap de setmana musical, sí senyor!• www. ceolot. cat

secció

MAINADA

grans i joves! A que no sabeu quin nou fitxatge hem fet aquest any al grup? Us donarem unes quantes pistes: és de color blanc, molt espessa i et fa perdre pel camí. La boira! Per als que no sàpiguen de què va tot això, resulta que el grup de Grans i Joves tenim una certa atracció cap a aquest fenomen meteorològic. Ja ens va venir a veure la temporada passada a la travessia pels Ports de Beseit, i aquest any ens ha fet la guitza a gairebé totes les sortides. Què hi vols fer... el temps és el temps! La nova temporada va començar al ja tradicional Aplec del CEO a Talaixà. Com que som els més experimentats, vàrem decidir agafar el camí més llarg per arribar a la nostra destinació. La calor sufocant que encara feia a principis d’octubre no va ser obstacle per a nosaltres i fins i tot un grup de pares ens va acompanyar fins a dalt. Que consti, però, que ells eren els que es queixaven més: que si fa calor, que si falta molt... És ben bé que ens queixem

per tot, eh?! La segona sortida va ser la travessia Tregurà - Núria, passant per Comadevaca. Va ser un camí llarg, que no s’acabava mai, però al final vàrem poder aconseguir la nostra fita. Els més valents pujàrem al Balandrau, de 2.585 metres, i des del cim vàrem poder contemplar l’espectacular mar de boira, a part d’alguns pics com Bastiments o el Gra de Fajol. Tot seguit, vam fer una gran baixada fins al refugi de Comadevaca, on varem ser molt ben rebuts. Cal dir però, que durant la nit, a fora feia una mica de fresca! L’endemà al matí varem enfilar camí fins a Núria i novament uns quants valents caminàrem, o més ben dit, vam córrer fins a Queralbs, on el cremallera, carregat de maletes, ens acabà portant fins a Ribes de Freser. I què va passar a la ruta del Comanegra i el Pic de les Bruixes? Per culpa del mal temps la vam ajornar fins a la setmana següent, ja que esperàvem que el sol fes

acte de presència. I en va fer, però amb un parell d’hores ja en va tenir prou, ja que una boira espessíssima va anar tapant el cel i el camí. El resultat de tot plegat és que no vàrem poder pujar als dos cims, perquè la boira pixanera ens dificultava molt el camí. A part, vàrem arribar gairebé fosc a Beget, on tothom ens esperava... amb paraigües! Tot això és un tastet de les aventures que ens han passat i, previsiblement, ens passaran al llarg de tota la temporada. Però ens ho passem molt bé i això és el més important! Els monitors estem contentíssims amb tots vosaltres i creiem que pujarem a molts més cims tots plegats. I per aclamació popular, acabarem l’article amb una frase cèlebre, d’aquelles que fan història: “Si ens aixequem ben d’hora i caminem per les muntanyes, serem un grup imparable”. Salut! Els monitors!

Al Cim del Balandrau

Emboirats al Comanegra

Núria - Queralbs 1,5 h.

I perquè no us penseu que badem i us comenceu a preparar, us deixem aquí el calendari del segon trimestre:

menuts, petits i mitjans

grans i joves

2n trimestre: • 28 de gener: sortida a les 9 h. • 18 de febrer: sortida a les 9 h. • 10 i 11 de març: colònies a les 8 h.

2n trimestre • 21 de gener: sortida travessia Vallter-Núria amb grampons. • 4 i 5 de febrer: sortida 24h de Muntanya • 26 de febrer: sortida a les 8 h. • 17 i 18 de març: travessia

secció

de Munta RSES nya NOVA SECCIÓ NOVA SECCIÓ NOVA SECCIÓ El CEO no para de moure’s i properament obrirà una nova secció dedicada a les curses de muntanya. A la qual convidem a apuntar-se els socis que practiquen aquesta modalitat esportiva. Els promotors de la nova secció són l’Arnau Àlvarez, en Galdric i en Biel Mossoll, als quals ens agrada córrer pels corriols travessant valls, pujant tarteres, resseguint carenes; gaudir del paisatge i lluitar per superar-nos. Però, sobretot, passar-nos-ho bé corrent. Aquesta nova secció s’iniciarà gràcies a l’ajut d’en Dani

www. ceolot. cat

Moreno, el nostre monitor, el Pressi i en Joan Blanch. Aquest any, que ja es va acabant, hem participat en algunes curses: la Costa Brava Xtrem Running, el campionat català de curses verticals de la FEEC, el Terra d’Indiketes, entre d’altres i, és clar, les curses i caminades populars de muntanya de la Garrotxa. Esperem que aquesta nova secció tingui èxit i tots ens posem a córrer el més aviat possible. Us animem a participar en aquesta secció que comença amb molta empenta i il·lusió.•

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

• • •

2 3 4

• •

5 6

•

7 8

•

9 10 11 12

• •

13 14

•

• • • •

•

• •

• • • •

• •

•

• •

•

• • •

Horitzontals

Verticals

1. Antic hostal d'Olot on, el març de 1875, es reuniren el cap de les forces liberals i el de les forces carlines i es pactà la fi de la resistència carlina a Catalunya (quatre paraules que acaben al segon quadret de la 14 vertical).

1. Un de combat, dels molts que ha comprat el goven espanyol, costa 56 milions d'euros (!!!). Plata.

2. Antiga ciutat jònica. Esmenava els errors. 3. Consigna, missatge. Acompanyat de l'agulla, ens permet cosir. Au palmípeda.

2. Dificultat per respirar. La que professa una certa doctrina cristiana que va néixer a mitjan segle XVI. 3. Relativament al significat. 4. La dona del fill del tsar. Del revés, signa.

5. Carboni. Del revés, van de pressa. La que té lloc a l'aire.

5. Amper. Iridi. Del revés, individu d'un poble amerindi de l'Amèrica del Sud.

6. Oxigen. Televisió. Del revés, va anar. Del revés, que produeix una sensació semblant a la d'una cremada.

6. Cinquanta. Durà a a terme. Del revés, acabament dels verbs de la 3a conjugació. Del revés, es desplaça.

7. Escriptor llatí del segle I. Cent. Fòsfor. Papallona que ens forada els abrics als armaris.

7. Sis-cents u. Metge especialista en el tractament de tumors. Est.

4. Illa de la mar Egea. Del revés, opti. Litre.

8. Nom dels ocells que viuen a Amèrica, que tenen el bec tan llarg com el cos. Arbre que necessita humitat. Del revés, niu. 9. Lletra grega. Personatge de la Commedia dell'Arte italiana. Dígraf característic del català. 10. Faries anar els rems. Est. Nord. Àrea.

8. Relativa als vents. Amiden. 9. Laurenci. Conjunció copulativa. Fòsfor. Lletra O amb cueta. Òpera de Verdi. 10. Muntanya, la pujada a la qual és descrita en el darrer butlletí del CEO. Recipient que serveix per transportar ous. Litre.

11. Del revés, localitat de la Selva, on hi hagué una important abadia benedictina. Ornar.

11. Es va celebrar el de l'arribada del tren a Olot, el novembre passat. Matrícula dels Països Baixos. Iode.

12. Del revés, contenidor de vots. El que riu amb facilitat.

12. Del revés, en psicologia, jo. Darrere. Riu egipci. Temperatura.

13. La que existeix des d'una època anterior. Del revés, preposició. Coure.

13. Me'n fumo. Del revés, noi. Sap greu.

14. Gal·li. Fluor. Qualitat de qui es deixa subornar. 16

14. Vegeu 1 horitzontal. Municipi veí d'Olot (dues paraules). Nom bíblic femení.

secció ESQUÍ de Muntanya

Hola, caçadors de neu, com esteu? Aquesta temporada no podreu queixar-vos, el 5 de novembre ja es podia pujar i baixar el Pic de Bastiments! Les sortides han estat continuades, Puigmal, Infern, Bastiments, Bassibers, Pic de la Dona… i totes al nostre Pirineu, no calia anar a caçar neu a fora; la teníem aquí, i en perfectes condicions. Aquesta neu caiguda a finals d’octubre, principis de novembre, ha fet les delícies de molts, bé, tampoc estaria malament que aquest any nou ens portes més neu. Es faci o no realitat aquest desig, nosaltres us proposem algunes activitats, les més destacables:

Escapades • Gener: Travessia Ulldeter-Núria. • Febrer: Travessia coll de Pimorent, portella d'en Garcia, coma d’Or, estany de Lanós, Carlit, estany de les Bulloses. • Març: Pocatraça

Xerrades • 10 i 11 Febrer: Metodologia de recerca entorn d’allaus. Ei! Recordeu el material més important que cal portar: arva, pala, sonda, ganivetes, grampons, ulleres de sol, ulleres de tempesta, guants , manyotes, roba d’abric, casc... i en algunes sortides també necessitarem el piolet. No oblideu l'assegurança de la FEEC. Caçadors de neu

Visites a hores concertades. Sense esperes! Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT Tel. 972 26 98 00 Reserves on-line a www.viatgespirineus.cat www. ceolot. cat

RA C CO L · L A BO

IÓ

VI TRAVESSIA DE BANYOLES A OLOT RUTA DEL TELÈGRAF ÒPTIC Les tres torres de la línia del telègraf òptic militar, construïda el 1848 i abandonada només catorze anys més tard, són les fites de la sisena edició de la travessia de Banyoles a Olot. Farem part del recorregut per l’antic camí ral de ferradura, substituït fa una centúria per la moderna carretera, oberta la segona dècada del segle passat i que encara avui dia dóna servei entre les dues comarques. Aquell deixava de costat el poble de Mieres per seguir un traçat molt més directe, gairebé oblidat però ideal per a una travessia prou llarga i amb continus repetjons. Aquesta caminada havia estat programada per primer cop el 14 de març de 2010. Setmanes abans diferents colles, de Banyoles, Mieres i Olot, havíem estassat els trams de camí que eren intransitables. Tot era a punt, però el dia 8 va caure una impressionant nevada, que va cobrir les dues comarques i malmetre els boscos del Pla de l’Estany. Bona part de la feina feta se’n va anar en orris. La travessia es va convertir en una ascensió a la torre del Croscat i el castell de Colltort des de Sant Cristòfol les Fonts, amb un pam i mig de neu en bona part de l’itinerari, i la ruta del telègraf òptic es va ajornar fins a l’any següent.

Torre de Can Ginestar.

Diumenge, 13 de març de 2011. A les set del matí ens concentrem a la vora de l’estany del Vilar. Tot i la treva que ens concedeix la llevantada només som 29 de colla, menys de la meitat que en anteriors edicions de la travessia. Abans d’encetar el recorregut ens fan saber que l’aigua caiguda el dia abans ha tornat completament impracticable part del camí entre Santa Maria de Porqueres i la Creu de Rodeja. Hem de neutralitzar aquest tram de l’itinerari, estassat en dues ocasions per permetre el nostre pas, i seguir amb autocar fins més enllà del salt del Matxo. La meteorologia ens ha tornat a jugar una mala passada. A dos quarts de vuit comencem a caminar a la Creu de Rodeja (254 m.), collet partioner entre les conques del Ter i del Fluvià i lloc de pas de la carretera de Mieres. Sota un cel sense un núvol anem a la casa de Rodeja, imponent edifici que comença a mostrar els efectes de l’abandó. Al seu costat baixem a travessar la riera, que rep el nom de la casa i també el de Merdançà; malgrat el seu cabal la podem saltar, però no ens podem lliurar amb la mateixa facilitat del fangueig en què s’ha convertit un camí netejat poques setmanes abans pels companys de Banyoles. Pugem per les Saleres i seguim cap a Can Ginestar, assolellada pairalia amb capella pròpia. Més enllà ens enfilem per una pista, que ens condueix al caire de la muntanya, i completem l’ascensió a la primera torre per un pendent corriol. La torre de Can Ginestar (488 m.) fou bastida a la punta d’un serrat molt dominant, però actualment és envoltada d’un bosc de pins que només respecten una esplèndida balconada sobre Banyoles, l’estany, Sant Patllari i Rocacorba. Endevinar la continuació de la línia del telègraf i del nostre itinerari és del tot impossible. El matí és esplèndid i esmorzem al costat de la torre. Després de l’àpat tornem sobre les nostres passes i encetem un ferm i relliscós descens per corriols i pistes, que ens porten al quintà de Can Coma Petit i l’església de Santa Quitèria o Sant Martí de Campmajor, edifici del segle XVIII que conserva l’absis, la base del campanar i la portalada de la primitiva construcció d’estil romànic. Allà rebem acurades explicacions sobre el temple, la festa que s’hi celebra el 22 de maig i les coques de Santa Quitèria. Des de l’església baixem per camí cap al molí de Sant Miquel, bastit a la vora del cabalós riu Tort i al costat de la carretera del Collell. Travessem el riu pel pont de la carretera i pugem a Sant Miquel de Campmajor, nucli que dóna nom a un extens municipi de poblament disseminat i caire plenament rural. L’església parroquial és una construcció d’estil barroc de tres naus, amb capçalera triabsidal romànica a llevant, de principis del segle XII tot i que

CO L · L A BO

RA C I Ó

Santa Quitèria

molt restaurada; hi dediquem una detinguda visita. Sortim de Sant Miquel per l’antic camí carreter de Mieres, que voreja camps de conreu i s’endinsa en la valleta del rec del Pla de la Vinya. Més enllà ens enfilem al Crous, masia convertida en casa de colònies. Hi fem una breu aturada per beure i contemplar la nostra propera fita, la torre de Can Badia. Tot seguit baixem cap al clot del torrent Fondo, habitualment eixut però convertit per la pluja del dissabte en un veritable riuet. El camí és completament intransitable i hem d’escollir entre trepitjar els esbarzers dels marges o fugir cap a l’estassada d’una línia elèctrica. Al capdavall anem a parar a la vora del Merdançà, riu molt més cabalós que de costum. No hi ha pont ni passeres i hem d’optar entre fer un atrevit salt o anar directament de peus a l’aigua. Un cop tothom s’ha tornat a calçar, travessem una extensa plana de conreu en direcció a la Coromina, masia ruïnosa, i la carretera del Torn. L’antic camí ral de ferradura de Banyoles a Olot, també camí ramader, ens permet continuar cap al coll d’Arques i el rec de Ca l’Americana, que creuem per un pontarró. Cèsar August Torras, en la seva guia Comarca d’Olot, publicada l’any 1910, encara parla d’aquest traçat en descriure l’itinerari de Santa Pau a Banyoles, però sense donar-ne gaires detalls. Devia ser un vial molt ample, freqüentat i de bon seguir. Més enllà del rec continuem cap a l’Hostal Nou, trepitjant un tram del camí estassat dies abans. Ens aturem uns minuts a la masia i seguim cap a Can Roure, però abans d’arribar a la casa escollim un camí enfangat que ens condueix a la carretera d’Olot. La travessem a la vora de la pedrera d’en Roure

Sant Miquel de Campmajor.

www. ceolot. cat

El Merdançà

i anem al dipòsit d’aigua. Allà ens espera un magnífic aperitiu, que farà més passadora la pujada que ens espera. Un bon camí s’enfila des del dipòsit cap al collet d’en Roure. Més enllà seguim el fressat corriol carener, que ens porta al collet de Llops i l’emboscat cim coronat per la torre de Can Badia (688 m.), segona gran fita de la jornada. La torre és ruïnosa i un atapeït alzinar impedeix contemplar el que devia ser un esplèndid panorama. Que hi farem! Des de la torre baixem per un caminot i antigues pistes, molt relliscoses, fins a la vora de Can Badia i les seves instal·lacions ramaderes. Són les tres tocades, hora de dinar; fem l’àpat als peus d’un grup d’alzines, a la vora de les assolellades i florides pastures i ben a prop del ramat de vaques. A un quart de cinc tornem al nostre itinerari, que a partir d’ara no serà inèdit; seguirem el camí de Mieres a Santa Pau i repetirem per tant el de fa tres anys. Baixem a la creu del Coronel i ens enfilem al collet dels Arcs o de les Tres Creus. Més enllà voregem el camp de la Planadamunt, just al costat del veritable traçat del camí, que és completament tapat d’esbarzers. Seguim per carretera cap a la Planadavall i tornem al camí vell per pujar al santuari dels Arcs. Allà ens esperen cava fresc, cafès i alguna copeta. El cel s’ha tornat gris i amenaçador, però no arribarà a ploure. Sortim dels Arcs pel camí de la Bellaguarda i seguim cap a l’oratori de la Verge, el Pujol, extraordinari mirador de la vila de Santa Pau i la vall de Sant Martí, el pont d’Instints, bastit sobre el cabalós rec del veïnat de Can Font, i el veïnat de les Cases Noves. Els camins enfangats del matí ja són part dels records i cel torna a ser ben serè. El portal de Mar ens dóna accés a la Vila Vella de

RA C CO L · L A BO

IÓ

La colla a Can Badia.

Santa Pau, que en aquesta ocasió travessem sense perdre gaire temps. Ens queda molt camí per fer! Pocs minuts abans de les sis de la tarda sortim del firal dels Bous; baixem a la placeta de Sant Roc, anem a trobar la carretera d’Olot i la voregem per un bon camí de terra fins a la urbanització puig de Mar. Més enllà caminem per fora de la tanca de la mateixa carretera. Deixem de costat el monumental oratori dedicat a Sant Cosme i Sant Damià, materialment cobert de romagueres, i també dues masies, la Coromina i Can Casals, mentre faldegem el volcà de puig de Mar i la muntanya de Pedra Agudes. Aviat arribem a Santa Llúcia de Trenteres, capella restaurada a finals del segle XIX. Centre d’un nombrós veïnat, el mes de desembre acull un tradicional i molt concorregut aplec. Més enllà de l’església seguim cap a dues masies, Collelldavall i Collelldamunt, sense deixar la carretera. Passem per sobre de l’emplaçament de l’antic hostal de Santa Llúcia, anorreat en eixamplar el modern vial, i deixem a l’esquerra les restes d’un oratori dedicat a Sant Miquel. Trobem els aparcaments del volcà de Santa Margarida pràcticament buits, senyal inequívoc que es fa tard, però seguim cap a Coll de Caselles i els peus del Croscat sense por a la foscor. Deixem de costat el modern veïnat que envolta Can Xel i anem a cercar el fressat corriol que s’enfila pel costerut llavi meridional de l’enorme cràter principal del Croscat. Al capdamunt trobem la tercera torre telegràfica (789 m.), la més mal conservada de totes tres. Com les anteriors és envoltada d’un atapeït alzinar, però la monumental gredera ha creat un espectacular mirador sobre el pla de Maçandell. És un quart de vuit i gaudim de la fosca de la nit sota un cel ben estelat. Amb els frontals encesos, baixem per l’altre llavi del cràter i anem a Cal Pagès. Més enllà seguim per un bon camí cap a l’àrea de Can Serra (570 m.), lloc on ens espera pacientment el nostre autocar. Tothom hi puja sense dubtar-ho ni un sol moment i donem per acabada la travessia, a falta d’uns quaranta minuts per arribar a l’olotí parc de les Móres. Després d’esperar un any, hem gaudit d’una magnífica caminada en un dia esplèndid. Ben mirat, hem estat de sort. A la pluja del dissabte s’hi afegirà la que caurà dilluns, dimarts i dimecres. A Olot es recolliran fins a 202 mm de precipitació. L’aigua i el fang ens podrien haver arribat a les orelles!

Torre del Croscat (14-III-2010)

Bibliografia • LEN i CURRIUS, Lluís, i PERARNAU i LLORENS, Jaume. La telegrafia òptica a Catalunya. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2004. • TORRAS, Cèsar August. Comarca d’Olot. Barcelona, 1910. • Catalunya Romànica, volums IV i V, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990 i 1991. Horaris de la travessia De la Creu de Rodeja a la torre de Can Ginestar

1h 07 min.

De la torre a Santa Quitèria, Sant Miquel de Campmajor, l’Hostal Nou i la torre de Can Badia

3h 28 min

De la torre al santuari dels Arcs, Santa Pau, Santa Llúcia de Trenteres i la torre del Croscat

2h 45 min.

De la torre als aparcaments de Can Serra TOTAL

42 min. 8h 02 min.

Termes municipals de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Mieres, Santa Pau i Olot.

Kim Agustí A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies. 20

CO L · L A BO

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. SETENA ETAPA. PEÑALBA DE MANZANEDO – QUINTANA DE VALDIVIELSO Després d’un copiós esmorzar, tot amb ingredients casolans, reprenem la caminada; ens cal recuperar les marques del GR, ja que ens apartarem del camí per poder pernoctar. Els de la Casa Rural ens expliquen per on passar, ens recomanen que visitem les ruïnes del Monestir que volen restaurar i ens recomanen precaució en passar les passarel·les de “Los Hocinos”; ens acomiadem, són dos quarts de deu; i tot caminant ens plantem a Manzanedillo, tot recuperant el camí. És una població abandonada; al 1950 comptava amb 20 habitants. Ara no en té cap; continuem fins a Manzanedo sense cap monument d’importància, a part de les ruïnes gòtiques del “Monasterio de Nuestra Señora de Rioseco”, que visitarem d’aquí poc. Una pista ens acosta al curs del riu per la seva riba dreta, a prop tenim la central de “Bocarrendo” i l’ermitatge rupestre de “San Pedro” que cau fora de circuit. El camí va serpentejant pel barranc de “Campiño” fins a una tanca, prosseguim entre finques privades i vedats de caça, a la nostra dreta apareix la font de “Valdecañales” i el camí fa una marrada a fi de rodejar la finca “El Hayadal” per a retornar al camí principal; una vegada sobrepassat un graner i un abeurador, ens acostem al pont de “Bailera” que travessa l’Ebre i accedeix a les instal·lacions de la central homònima. Aquí deixem el GR i ens encaminem al pont, perquè a l’altra riba hi ha les ruïnes del Monestir que volem visitar. Està molt deteriorat, si de veritat volen fer-hi una restauració hi tindran molta feina, molta. En passar pel pont la porta de la central estava oberta hi havia un cotxe aparcat; en tornar, el cotxe ja havia marxat i veiem el portal del pont tancat, carai... a veure si no podrem passar, però no, ja hi tenen previst un pas per passar a peu. Tornem al camí principal i al poc ens topem amb un portal de ferro i amb un rètol molt ostentós de “FINCA PARTICULAR, PROHIBIDO EL PASO”, però a les reixes del portal hi ha una zona més ampla que facilita el pas, i les marques continuen a l’altre costat del portal; als que van amb bicicleta potser els costa més de passar, però els que anem a peu passem sense dificultat. De totes maneres està vist que per aquesta finca no volen ni

caminants ni ciclistes, les marques no les han pas tretes, però estan molt esborrades i amagades per vegetació segurament posada amb intenció; també hi ha algun escrit de protesta, que no reprodueixo pel gruix del missatge. Bé, continuem i ens fem una mica d’embolic, el GPS marca per un lloc molt a la vora del riu i que sembla inaccessible, molt tapat de vegetació i nosaltres optem

Ermitori rupestre de San Pedro

per continuar per la pista que travessa uns prats i està més neta; però no, hem d’anar a la vora del riu per un camí, com he apuntat, molt brut i aquí tenim l’ensurt més gran dels que hem tingut mai: el camí segueix molt acostat a l’Ebre i a la nostra dreta un terraplè va guanyat altitud i quedem encaixonats entre el terraplè i l’aigua en un espai de no més de 2 metres i de cop sentim un remenament de fulles i ens apareix una família de senglars que marxen espantats en direcció a nosaltres, entre el riu i el terraplè; ens passen a fregar i desapareixen; encara tremolem. Després de poca estona el camí puja al terraplè i ja amb ample i planer camí seguim, central de “Congosto” i una zona amb

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com www. ceolot. cat

RA C CO L · L A BO

IÓ

construccions abandonades que forma part de la finca “El Hayadal”, sortim d’aquesta immensa propietat i fins a la granja de “Masivo” anem paral·lels al riu. A l’altra riba veiem la “Granja Hocina” i al nord ens queda la població d’Incinillas i la caminada s’endinsa al congost de “Los Hocinos”, aquí és on hi ha les famoses i temudes passarel·les. Res de l’altre món, estan molt ben ancorades i són de molt bon passar, tampoc no tenen gaire espectacularitat, ja que

el congost és molt ample, per l’altra riba hi passa una carretera que molta gent i ciclistes fan servir per estalviar-se aquestes passarel·les. Ara entrem en una zona d’espès bosc de ribera fins al pont “del Aire”, aquí hi ha una àrea de pícnic i fem parada per menjar quelcom. Són les tres i trenta-cinc, ens hi estem una mitja hora. Pugem a la carretera N-232 i creuem el pont, les marques 22

ens encaminen pel primer camí a la nostra dreta, una pista. Ja enfilem en direcció a Puente Arenas, tot resseguint el curs fluvial, la pista es va desdibuixant fins a convertir-se en camí que, tot fent reblincoles i guanyat altura, ens porta al collet de “la Labrada”; bones i relaxants vistes sobre la vall de “Valdivieso”; el camí ara trepitja una calçada romana voltat de camps de conreu i amb nuclis de població dispersats per la vall, envoltat per les serres de “Tesla” i “Mazorra” Entrem a Puente Arenas; al 2007 comptava amb 58 habitants. Puente Arenas posseeix l’únic pont medieval d’aquestes contrades, i aquest topònim fa referència a dos poblacions: Puente, edificada al costat del pont i reconstruït el 1885 i Arenas, on en el seu nucli antic hi ha cases blasonades de pedra i la parròquia plateresca de “Santa María” amb restes romàniques i gòtiques. Aquesta població ara (2009) no hi ha cap lloc per allotjar-se, un hostal tenia habitacions, però ara ja no. Hi anem a fer el toc i li ho comentem i ens diu que sí, però que ara ho té per al seu fill i no hi caben hostes. De fet ja tenim encomanat a la població del costat, allà mateix, ni 2 km de distància, a Quintana de Valdivieso, lloc on el cens de 2007 hi consten 50 habitants; tenen un centre d’interpretació “Arte y Natura” (Tel. 947 30 32 00, 70€ dos a mitja pensió), i també fa d’allotjament amb servei de menjador. Allà ens encaminem, som també els únics hostes, està situat en un antic convent-palau; l’habitació sembla d’un conte de princeses. En aquesta població hi ha dues torres-castell; l’una fou habitada per l’Inquisidor Torquemada, ara és un allotjament rural “Torre San Martín” (669 511 542) de força categoria, però no té

CO L · L A BO

servei de menjador, ens digué la propietària que si volíem una senyora del poble ens podria fer el menjar i portar-lo a la Torre, però desistírem i optarem per l’altra opció. Férem un tomb pel poble, bonic i amb moltes flors als jardins, es veuen construccions arranjades de poc per a segones

RA C I Ó

residències. Molta tranquil·litat, trobem un parell de senyores tot passejant i hi enraonem una estona; ens dirigim ja al centre d’interpretació i una noia ens ve a servir el sopar. Ja ens retirem a descansar. Avui hem fet només uns 13 quilòmetres.• Jaume&Rosa

Pasarel·les del congost de Los Hocinos

Torre San Martín Interior Monasteri de Nuestra Señora de Rioseco

www. ceolot. cat

Pont del Aire

Escales al congost de Los Hocinos

RA C CO L · L A BO

IÓ

TORRENT DE PAREIS MONUMENT NATURAL DE L’ILLA DE MALLORCA El descens del torrent de Pareis és una de les excursions més clàssiques de l’illa de Mallorca, tot i les petites dificultats que presenta. Aquest extraordinari barranc de la serra de Tramuntana es forma per la confluència del torrent de Lluc, que ve del santuari que li dóna nom, i el torrent des Gorg Blau, nascut als peus del puig Major, i desemboca al mar després d’un espectacular recorregut de 3.300 metres. La Fina ens ha convidat a fer la baixada del torrent, amb un bivac a mig camí inclòs. El dissabte 3 de setembre som tots a l’illa i passegem per Palma sota un cel gris i amenaçador. A un quart de 5 de la tarda, agafem l’autobús que ens porta al santuari de Lluc, centre espiritual de Mallorca. Les prediccions meteorològiques més escoltades són prou dolentes i renunciem a bivaquejar a s’Entreforc, tot i que ja llueix el sol. Ens instal·lem a les habitacions del santuari, visitem el temple, escoltem els Blauets i passegem fins a es Camell. Sopem i anem a dormir d’hora, ens tocarà matinar. L’endemà sortim del santuari a dos quarts de 7. Encara és negra nit, però el camí no te pèrdua i anem molt ben acompanyats. Ens enfilem des de la font Coberta cap a l’alzinar de Son Macip i anem a trobar la carretera de Lluc a Sóller; la seguim fins al restaurant d’Escorca (635 m.), petit nucli on comença l’itinerari que baixa al torrent. Deixem de costat el clos de l’església de Sant Pere i agafem un bon camí de ferradura, que davalla en llargues llaçades. Fugim d’un desguàs, voregem antigues terres de conreu i ens dirigim al barranc. El puig Major guaita les nostres passes, però avui donem l’esquena als cims i seguim cap avall. La

singular penya Foradada és un dels millors miradors de la rodalia, la fotografia hi és obligada. El barranc sembla obert d’un gegantí cop d’espasa a la roca nua. Més enllà passem per la boca del petit avenc de la Miranda. El torrent és, com qui diu, a quatre passes, però no hi acabem d’arribar mai; les dimensions del barranc ens sorprenen. Finalment trepitgem el torrent de Lluc i agafem el camí que ressegueix el seu marge esquerre, als peus de la penya des Burgar. A dos quarts de 10 arribem a s’Entreforc (180 m.). És l’hora d’esmorzar i degustem productes de la terra, obsequi de la Montse. Per cert, llueix el sol i no ha caigut una sola gota de pluja en tota la nit. Un cop tips anem a visitar la sortida de sa Fosca, tram del torrent des Gorg Blau al qual no arriba mai la llum del sol. Aquell actualment és eixut, ja que l’embassament construït a la seva capçalera en reté habitualment tot el cabal, però això no li treu espectacularitat; en contemplar-lo quedem bocabadats. Tornem a s’Entreforc i encetem el descens del torrent de Pareis. En Miquel Cirer, el nostre guia, en coneix tots els racons i ens il·lustra amb les seves explicacions, a més de donar-nos un cop de mà en els punts més compromesos. Caminem sempre entre altíssimes i verticals parets, però tan aviat trepitgem els còdols i la sorra del llit del torrent com desgrimpem ressalts d’una roca perfectament polida pel corrent d’aigua, que va ser continu fins a la construcció de la resclosa des Gorg Blau. Trepitgem sa Llosa i passem als peus de la cova des Soldat Pelut; deixem de costat l’engolidor des Güell i seguim cap al gorg des Capellà i el de sa Cacera de sa Mata, d’aigua estancada. En arribar al comellar de l’Infern ens hem d’enfilar uns metres, però poc més enllà tornem al llit del torrent. La calor ens fa suar de valent i hem de beure molt sovint. Fem una queixalada a la cova des Romagueral i seguim cap avall. Aviat arribem a dos dels passos més compromesos de tot el descens, el des Grassos estrenyeu-vos i el de s’Estaló. Trobem una font, es Degotís, molt pobra en aquesta època de l’any, i passem als peus de la cova de sa Pols. Encara hem de vorejar un parell de gorgs més, el de s’Anguila i el de s’Esbaldregat, també d’aigua estancada. A hores d’ara costa d’imaginar el torrent amb un sorollós cabal i els gorgs plens i transparents. El torrent de Pareis és molt concorregut i al llarg de la caminada mai no hem estat sols, però aviat ens barregem amb els turistes que passegen pel seu tram final. L’estret de s’Hort precedeix l’arribada a l’Olla, preciosa eixamplada que marca el final del barranc. El mar és a quatre passes.

CO L · L A BO

RA C I Ó

i, després de la darrera cervesa, ens dirigim a l’aeroport de Son Sant Joan. El que passarà al llarg de les hores següents ja no té res a veure amb el torrent de Pareis. La colla

A la 1 del migdia, la petita platja de Sa Calobra és plena de gom a gom, però no renunciem al bany. Tot seguit agafem el camí que ens porta a l’embarcador, en bona part excavat per túnels i habilitat per al pas de turistes. Hem tornat a la civilització! A tres quarts de 2 sortim del port a bord del vaixell que, després d’un plàcid creuer, ens porta al port de Sóller. Ens hi espera una esplèndida arrossada. Després de l’àpat arriba l’hora dels comiats. Uns es queden un parell de dies més a l’illa, els altres hem de tornar a Olot avui mateix. Agafem el tramvia que ens porta a Sóller, inaugurat el mes d’octubre de 1913, i allà fem transbord al tren que ens condueix a Palma, obert al tràfic l’abril de 1912; només cinc mesos més tard que el tren d’Olot! Viatgem en primera classe, l’ocasió bé ho mereix. Un cop a la ciutat ens acomiadem d’en Miquel i la Montse

www. ceolot. cat

Horaris De Lluc a Escorca

1h 08 min.

D’Escorca a s’Entreforc

1h 31 min.

De s’Entreforc a Sa Calobra i l’embarcador

2h 50 min.

NS O I C A M R I N FO VI CONGRÉS EXCURSIONISTA CATALÀ 5, 12 I 13 DE NOVEMBRE DE 2011. INAUGURACIÓ DEL CONGRÉS A LLEIDA El dissabte 5 de novembre, es va celebrar l’acte d’inauguració oficial a Lleida. L’acte, presidit per Lluís Taberner, president del Centre Excursionista de Lleida (CEL), l’entitat organitzadora de la jornada, per Àngel Ros, alcalde de la ciutat i per Jordi Merino, president de

Intervenció del nostre President a la ponència Models de Gestió, la secció Infantil i Juvenil del CEO

Acte de presentació de VI congrès a Lleida

la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va tenir dues parts diferenciades. Una primera que es va desenvolupar a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, emblemàtic edifici, màxim exponent del gòtic civil català, i on es va inaugurar una exposició fotogràfica commemorativa del centenari del primer Congrés: “La Lleida del primer Congrés Excursionista”, coordinada per Feliu Izard. La diputada Rosa Pujol va tancar l’acte. Tot seguit els assistents, prop d’un centenar d’arreu del país, entre representants de la Junta i el Consell de la FEEC i d’entitats excursionistes van recórrer l’eix vital de la ciutat vella i es va pujar al turó de la Seu Vella on el Director del Consorci de la Seu Vella, en Pep Tort, va fer una curosa visita a la catedral vella de Llei-

da, explicant la dissortada història de la capital plena de cruels confrontaments en l’entrada a Catalunya de les forces castellanes. L’erudita deserció va acabar en el pati de l’antic Castell del Rei, recentment restaurat. En el seu extrem nord, en Joan Ramon Segura, va explicar als assistents la meravellosa panoràmica que es fruís des d’allí dalt sobre el Pirineu, tot contemplant el Mont Perdut, el Posets, l’Aneto, el Cotiella, el Turbó, el Montsec, el Cadí, el Piugmal i una munió més de cims pirinencs però el dia no permetia contemplar-los i va invitar als acompanyants que pugessin un altre dia per poder gaudir de l’excelsa visió pirinenca, tot evitant els dies de boira... Finalment es va inaugurar una placa amb una rosa dels vents que recorda la celebració del 1r Congrés l’any 1911 i la inauguració de la 6a edició que es feia aquell 5 de novembre de 2011. L’acte principal es va realitzar a l’interior del majestuós castell del Rei. L’escriptor Pep Coll va fer una disertació al voltant del tema de l’excursionisme i la seva evolució en la història. Els seus comentaris van estar plens de fina ironia i humor. Posteriorment, va parlar en Lluís Taberner, president del CEL –organitzador de l’acte– que va destacar la importància de l’esdeveniment. Posteriorment, l’alcalde de la ciutat de Lleida, Àngel Ros i soci i ex-secretari de l’Entitat, va entrellaçar aspectes dels acords del congrés de 1911 amb aspectes del segle XXI i desitjar molt d’encert en les properes jornades de treball. Finalment, va intervenir el president de la FEEC, en Jordi Merino.

SESIONS DEL VI CONGRÉS A BARCELONA

Presentació del Congrès a Barcelona a càrrec de la Sra. Marta Ferrusola 26

PRIMERA JORNADA Dissabte dia 12 a les instal·lacions del “Cosmo Caixa” a Barcelona. Sota el lema “Les entitats excursionistes al segle XXI”, el VI Congrés Excursionista Català ha dibuixat a través de ponències d’experts en diferents aspectes relacionats amb el món de l’excursionisme, l’actual context social en què es desenvolupa l’excursionisme, conèixer com li afecten els canvis legislatius dels darrers anys i aportar mecanismes que siguin d’utilitat a les enti-

I N FO R M A C

Els que participaren a l'acte de cloenda

tats excursionistes per al seu manteniment i evolució. Aquest dia hi assistiren 3 representans del nostre Centre Excursionista d’Olot. El Congrés es va inaugurar amb unes paraules de benvinguda de Marta Ferrusola, la seva presidenta d’honor i de Jordi Marino, el president de la FEEC. Durant la jornada de dissabte es van treballar dos dels tres eixos del Congrés: “Societat, cultura i esports de muntanya” (pel matí) i “marc legislatiu” (tarda), amb la participació d’especialistes en les diferents temàtiques com Enric Faura, Francesc Roma, Juanjo Garra, Joan Casòliva, Marta Pérez, Iñigo Ayllón, Meritxelll Arderiu, Jaume Anglada, Judith Martínez o Jordi Gassió.

Parlament d'Inauguració del Congrès a cura de l'escriptor Pep Coll

IONS

mitjans de comunicació, d’entitats i de patrocinadors, moderat pel periodista de TV3 Xavier Bonastre. A continuació, la següent ponència va versar sobre la metodologia de creació d’una marca (la travessa Matagalls-Montserrat, en aquest cas). Tot seguit, representants del Centre Excursionista de Catalunya, del Centre Excursionista d’Olot i del Centre Excursionista Madteam van explicar als assistents els diferents models de gestió de les seves d’entitats. La nostra intervenció començà amb una breu presentació de la nostra Entitat amb unes pinzellada a les nostres activitats més senyeres; car el gruix de la ponència que ens fou encomenada se centraba amb La Placa conmemorativa el model de gestió de les seccions Infantils jovenils de la nostra entitat. Fou desenvolupat pel nostre President en Jaume Roqué i Jutglà. Cal apuntar que la nostra gestió fou positivament molt comentada pels assistens tot demanant puntualitzacions i aclariments. Les darreres sessions del Congrés van dedicar-se a la relació entre l’excursionisme i Record de la participació de CEO al congrès les noves tecnologies (protagonitzades per Isabel Mas i per Enric Guillen) i les experiències de tres entitats (Centre Excursionista de Lleida, Centre Excursionista Vilassar de Mar i Canyonig Club Punto Limite) en el seus mecanismes respectius de comunicació. Després un taller d’oportunitats adreçat a les entitats, conduït per Atlas Sport Consulting. Finalment el Sr. Santiago Siquier, representant territorial de l’Esport a Barcelona de la Generalitat i en Joan Garrigós, president de la FEDME van acompanyar a Jordi Merino en la cloenda oficial del Congrés, adreçant unes paraules als assistents.•

LA SEGONA JORNADA L’endemà diumenge foren 2 els representans del Centre Excursionista d’Olot assistents al congrès. Es va tractar el tercer eix, dedicat a les “entitats excursionistes”. La jornada va començar amb un interessantísim debat entre esportistes, representants de www. ceolot. cat

N O V E S TA R I FE S i C ATE GO R I E S D E L E S TA R G E TE S D E FE D E RAT S

NS O I C A M R I N FO

I M ATG E S de l'Aplec

www. ceolot. cat

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

O F E C • • L U T E R A N A

H E L I C O P T E R • • A G

S E M A N T I C A M E N T •

T S A R E V N A • A M R I F

A • • I R • I N A R A U G •

L • F A R A • • R I • • A V

D C I • O N C O L E G • • E

E O L I C A • M E S U R E N

L R • I • • P • Q • A I D A

A R A R A T • O U E R A • L

C E N T E N A R I • N L • I

O G E • R E R E • N I L • T

R I C • I O N I N • R E C A

30 14

D A • L A C A N Y A • R U T

SOLUCIÓ

per Josep Badosa

ents Els Pensam N A U DE LA PR

29,95

39,95

€

EIDER FORNET PULL / ZIP HOOD

Jersei micropolar, amb coll alt i mitja cremallera. Teixit: micropolar Diamond. Costures planes de contrast. Contorn inferior amb Lycra i folrat pel dit a la màniga. Pes: 215 g

129,95

€

WOMEN

TERNUA - BRUCK / BACLAY JKT Jaqueta polar tipus Softshell fabricada amb teixit WindShell High Pile, elàstic, tallavent i hidroresistent. Peça transpirable de gran polivalència. Tres butxaques amb cremallera (una de pit). Punys amb velcro.

109,95

€

EIDER - PAREL JKT

Jaqueta tècnica per a ús a muntanya i esquí, amb farcit tèrmic en Primaloft Eco 133 g, teixit en Pertex Microlight i caputxa integrada. Molt lleugera, càlida i confortable. Pes: 440 g WOMEN

THE NORTH FACE - NSE MULE

39,95

€

Sabatilla de descans calenta i confortable, fabricada amb PET ripstop resistent a l'aigua i farcit de plomissol de 450/500 FP. Plantilla d'EVA i sola amb malla de niló i acabat de goma per tenir més resistència. Pes: 110 g (9USA)

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

ens veiem k al faceboo

Oferta de productes vàlida fins a exhaurir existències.

WOMEN