Centre Excursionista Olot núm. 202 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

io n is te ts E x c u rs ta ti n ’E d F e d e ra c ió

a C a ta lu n y

s de MARÇ 2 GENER -

o lo t. c a t w w w.c e núm. 202 017

4,00 €

ASSEMBL

EA per la Junta Directiva

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS Queda convocada l’Assemblea general ordinària de l’entitat per al divendres 31 de març al local del CEO, Passeig d’en Blay, 5, a les 20h en primera convocatòria i a les 20.30 h en segona convocatòria. Sota el següent: ORDRE DEL DIA • Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea anterior. • Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior. • Informe de Presidència. • Informes de les Àrees. • Aprovació dels comptes de l’exercici vençut de 2016. • Presentació del pla d’actuació per a l’exercici de 2017. • Presentació del pressupost per a l’exercici econòmic de 2017. • Aprovació de la modificació parcial dels Estatuts. • Precs i preguntes. Agrairem, donada la importància dels temes a tractar, la vostra assistència. D’acord amb els Estatuts, podeu incloure assumptes a l’ordre del dia si ho sol·liciteu un 10% dels socis i sòcies de l’entitat i durant el primer terç d’aquesta convocatòria (mes de gener).•

Pessebre d'Àngela Folgado, portat al puig Pedrós.

SUMARI ASSEMBLEA

ACTIVITATS

Director: Ramon Regí

24 HORES A MUNTANYA LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA

Redactor en cap: Kim Agustí

XVII POCATRAÇA III TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA D'OLOT A FOIX

Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

secció MUNTANYA

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

4 6 8 9 28

secció 15

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room Impressió: Impremta Aubert

secció MAINADA

MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

INFORMACIONS

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-1994

PREMIS TRABUCAIRE

FIRA D'ENTITATS

LA BIBLIOTECA

AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

COL·LABORACIONS CHACHACOMANI VOLTA AMB BTT NABAÍN GR-99. CAMÍ DE L’EBRE.

QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

27ena ETAPA

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU Foto de la portada: Vall del Fornès, de Pep Badosa.

32 36 38 40 43

A C T I V I TAT

Pere Rifà Coordinador de les 24 Hores

24 HORES A MUNTANYA 35ena EDICIÓ El dissabte 14 de gener i el diumenge 15, coincidint amb la lluna plena organitzem com cada any, i amb aquest en portarem 35, les 24 HORES A MUNTANYA. Aquest any sortim d’OLOT i arribarem a SANT HILARI SACALM.

Foto: Carme Canal

El recorregut està força concretat. Hi ha previstes les següents etapes: • Olot-Les Planes d’Hostoles, passant per la serra del Corb i Cogolls. • Les Planes d’Hostoles –Rupit, pujarem a coll de Condreu i farem els cingles. • Rupit –Pantà de Sau, continuarem els cingles de Tavertet i baixarem a la Central Hidroelèctrica. • Pantà de Sau – Sant Hilari Sacalm, atravessant les Guilleries. • Es calcula que el recorregut tindrà uns 75 a 80 Km . • Es resseguirà tota la cinglera que va del Far a Rupit i Tavertet de nit i si hi ha sort, amb la lluna plena gaudirem de vistes sobre les Guilleries. • Hi haurà un servei d’autocars des d’Olot que traslladaran als participants que vulguin començar cada etapa i s’emportarà els que vulguin plegar. Els horaris es fixaran mes endavant i es donaran a conèixer per la web del Centre. Es poden fer les etapes que es vulguin i per alguns l’objectiu és fer-les totes ja que cada any n’hi ha entre 25 i 40 que ho aconsegueixen. Els avituallaments previstos són: • A meitat de la primera etapa, un berenar. • Al final de la primera etapa un refrigeri. • A mitat de la segona etapa, uns macarrons a Coll de Condreu. • A Rupit, una sopa calenta. • Al pantà de Sau una xocolata calenta. • A meitat de la darrera etapa, un altre berenar. • Finalment, a Sant Hilari es donaria un refrigeri per esperar el trasllat a Olot. Es pensa donar opció als que vulguin a quedar-se a dinar a 4

Sant Hilari, a càrrec de cadascun i reservar transport a Olot per després de dinar. Tothom ha de portar menjar i aigua per completar si se’n té necessitat l’avituallament que es dona. La sortida és a les 2 de la tarda del dissabte, 14 de gener. Demanem puntualitat ja que la caminada es fa en grup i s’han de complir els horaris fixats de cada etapa perquè s’han de coordinar amb els autocars que fan els trasllats de cada etapa. Si alguna persona arriba tard a la sortida es pot esperar a la següent etapa. En la fixació dels itineraris entre etapes col·laboren persones o grups de cada poble que es visita, i en els finals d’etapa col·laboren els diferents ajuntaments que es visiten, que cedeixen un lloc per fer l’aturada i col·laboren amb l’avituallament. Personal del centre i la colla Garrotxa també col·laboren en les parades intermèdies. La caminada és en règim d’acompanyament, l’itinerari no està marcat i són els guies que fixen el camí i el ritme de la caminada que s’adequa pensant en als que volen fer tot el recorregut però complint horaris establerts per a cada etapa. Cal anar amb l’equipament necessari segons el temps que fa per aquestes dades de l’any, a més de la previsió d’impermeable o protecció per la pluja. Un calçat també adequat per passar per corriols. També és preceptiva una llanterna o llum frontal amb les piles carregades.

Foto: Alba Danés

Les etapes d’inici i final tindran una durada d’unes 6 hores,i, les etapes intermèdies es preveu que durin unes 4 hores que, amb les aturades preceptives completaran les 24 hores. Les parades són molt curtes, de 20 a 30 minuts i hem de ser molt estrictes en la represa per poder complir horaris coordinats amb els autocars. En la marxa de les etapes es procura portar un ritme que segueixi tothom però també cal que els participants no provoquin aturaments innecessaris. És molt important no sobrepassar el guia per no provocar acceleracions del ritme. Tots aquests consells són necessaris per gaudir de la caminada conjunta i per portar a terme una petita aventura que el Centre

A C T I V I TAT

Excursionista d’Olot s’esforça en la seva organització amb la bona voluntat de que tot vagi tan bé, com sigui possible. La informació necessària la tindreu a la web del centre tan aviat com puguem, www.ceolot.cat i si cal podeu adreçar-voshi mitjançat ceo@ceolot.cat. Donem les gràcies per avançat als ajuntaments i col·laboradors que ens ajudaran a realitzar les 24 Hores d’enguany. Només em resta esperonar-vos a participar i desitjar que hi hagi un bon clar de lluna.•

Foto: Jordi Freixa

2017

GUANYADORS DEL CONCURS FOTOGRÀFIC #24HMuntanya

Foto: Alba Danés

Finishers 24h. Foto: Lluís. www.ceolot. cat

Foto: Jordi Freixa 5

A C T I V I TAT

LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un esdeveniment anual que es manté ininterromput des de 1970 i vol refermar la voluntat d’un poble per mantenir ben viva la llengua catalana tot fent un homenatge a Pompeu Fabra. Els orígens d'aquesta activitat els trobem l'any 1968 quan, coincidint amb el centenari del naixement de Pompeu Fabra i motivat pels diferents actes que hi havia arreu del país, el Centre Excursionista de Catalunya va tenir la idea de celebrar un campament excursionista com els que havia organitzat Pompeu Fabra, decidint fer-lo a Prada de Conflent per poder retre homenatge a la seva tomba. Des de llavors s'ha mantingut la tradició i actualment l’activitat consisteix a renovar anualment la simbòlica Flama de la Llengua Catalana, que crema a l’atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat sota el lema: “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”. Així doncs, han estat sempre entitats de la FEEC qui han organitzat la recollida a Prada de Conflent i posterior renovació de la Flama a Montserrat; enguany és el CEO qui n'agafa el relleu. A més a més de la renovació de la simbòlica Flama de la Llengua Catalana, que crema a l’atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat, es tenen previstes diverses accions i activitats culturals i socials que tindran lloc entre el gener i febrer del 2017 amb punts claus al territori: Prada de Conflent, Olot i Montserrat així com la ja tradicional trobada a Tossal del Rei (País Valencià). El tret de sortida de la 48a renovació tindrà lloc l'últim cap de setmana de gener de 2017, des de l' organització convidem a tots els socis del CEO, amics i coneguts a participar dels actes que hem preparat i que s’allarguen fins al 19 de febrer. Renovació de la Flama a Prada de Conflent El dissabte dia 28 de gener convidem a tothom qui vulgui participar d’una excursió matinal per la zona de Prada de Conflent així com una visita cultural a Sant Miquel de Cuixà; al vespre s’oferirà un sopar amenitzat. El matí de diumenge 29 es farà l’acte oficial de la recollida de la Flama a Prada de 6

Conflent i la tradicional ofrena al cementiri amb el posterior dinar. Una diada on no faltarà la música per part de corals, recitals i l'amenització dels Almogàvers d’Olot. Tot seguit es farà el trasllat de la Flama cap a Olot. Recomanem a tots els interessats seguir les informacions actualitzades a la pàgina www.ceolot.cat/la-flama per conèixer les hores dels actes i estar al dia amb els possibles canvis en la programació. Programades activitats al voltant de la llengua catalana i l’excursionisme a Olot Durant la primera quinzena de febrer s'aniràn succeïnt a Olot els actes organitzats pel Centre Excursionista d'Olot amb el suport de l'Ajuntament d'Olot i diverses entitats de la ciutat. Destaquem el cicle de poesia que hem organitzat en col·laboració de Concepció Batallé membre dels Amics de les Lletres Garrotxines, un espai que esdevindrà un desplegat de Boukets de sentiments sobre autors garrotxins i que tindrà lloc els divendres 27 de gener, 4, 10 i 17 de febrer a 2/4 de 8 del vespre al local del CEO (Passeig d’en Blay, 5 d’Olot). No hi faltaran tampoc les sortides a muntanya com una pujada a Sant Francesc i una excursió a Sant Miquel del Mont. Consulteu www. ceolot.cat/la-flama per conèixer amb detall aquestes activitats. La Flama com a punt de trobada de les entitats excursionistes dels Països Catalans El 12 de febrer i en el marc de la renovació de la Flama es farà una trobada a Fredes, poble que pertany al municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat, al nord del País Valencià. Aquesta diada és el punt de reunió amb les entitats excursionistes d’arreu dels Països Catalans. El matí del 12 de febrer es pujarà la Flama cap al cim de Tossal dels Tres Reis, una excursió de no més de dues hores. Dalt del cim es succeiran els parlaments del CEO, membres de les entitats excursionistes de la Franja de Ponent, de les Illes Balears, del Centre Excursionista de Castelló i finalment de l’Agrupació Excursionista Catalunya. Un cop tornats a Fredes es proposa un dinar de menú o bé de carmanyola. Recomanem a

tots els interessats seguir les informacions a la pàgina www.ceolot.cat/la-flama on es poden trobar horaris i preus. Renovació de la Flama a Montserrat El diumenge 19 de febrer serà el dia del trasllat de la Flama des d'Olot fins a Montserrat, una diada oberta a tothom i que comptarà amb la festiva presència de la Penya AOAPIX. Després de l’acte oficial serà el Monestir de Montserrat qui agafarà el protagonisme en rebre la flama per 48a vegada a la història. Recomanem a tots els interessats seguir les informacions a la pàgina www. ceolot.cat/la-flama per conèixer les hores dels actes i estar al dia amb els possibles canvis en la programació.•

à El Cartell de La 48a Renovació de La Flama de La Llengua és el resultat de la col·laboració entre l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot i el CEO. Es va proposar l´edició del cartell d'enguany als alumnes, ells mateixos van fer-ne una primera selecció de la que van resultar escollits els cartells de Dèlia Martínez, M.Àngels Maresma i Emma Clilverd. El dia 1 de desembre els membres de la organització de la Flama van donar per guanyadora l'obra d'Emma Clilverd, imatge que il·lustrarà la 48a Renovació de la Flama.

48a RENOVACIÓ DE LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA Olot 2017

Disseny: Emma Clilverd Maymó de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot

A C T I V I TAT

28-29 GENER

Prada de Conﬂent

3-17 FEBRER Olot

19 FEBRER

Montserrat

Organitza

www.ceolot. cat

www.ceolot.cat

Col·labora

A C T I V I TAT

XVII POCATRAÇA MEMORIAL ESTEVE SOLER El CEO organitzarà el diumenge 26 de març, a la Vall de Núria, la XVII edició de la Pocatraça Memorial Esteve Soler (recordem que la Pocatraça de l’any passat, també la XVII, es va suspendre per falta de neu). Enguany, aquesta cursa d’esquí de muntanya per parelles, dirimirà els campions de Catalunya i serà puntuable per a la Copa Catalana FEEC-Ferrino de l’especialitat. La prova constarà de tres itineraris: A,B i C. El recorregut A, si el mal temps o les condicions de la neu no ho impedeixen constarà de 2.100 metres de desnivell i sortint de Núria passa pel coll de Noufonts, l’estanyol, la serra dels Llosers, Torre d’Eina des d’on es descendirà fins Núria.

El recorregut B consta de 1.500 metres de desnivell. També passa pel coll de Noufonts, es puja al Noufonts i es baixa fins a l’estanyol des d’on es remunta en direcció al coll d’Eina. L’itinerari C serà la 2a Cursa popular sant Bernat que porta aquest nom per honorar el patró dels muntanyencs i esquiadors aprofitant que la imatge del sant es troba dins el santuari de la Mare de Déu de Núria. Aquesta cursa és individual i té 900 metres de desnivell i des de Núria es puja al coll de Noufonts, al pic d’Eina i el Pic de Noufonts des d’on es descendirà pel mateix recorregut que els itineraris A i B. La sant Bernat està pensada per a que tots els aficionats a l’esquí de muntanya puguin gaudir d’un itinerari segur, fàcil, amb talls horaris més que suficients i aeri, la qual cosa permetrà als participants gaudir d’unes magnífiques vistes de la Pocatraça que es desenvoluparà prop de l’itinerari escollit. També es pot aprofitar el cap de setmana per fer esquí de muntanya el dissabte, visitar el santuari de Núria (posant el cap dins l’olla o no) i encendre una espelma a sant Bernat perquè ens empari dels riscos que, a voltes, traginen les neus. Les inscripcions s’hauran de fer des de la pàgina web de la FEEC i el preu serà de 20 euros amb els bitllets del cremallera inclosos. L’hotel de la Vall de Núria (10% de descompte una nit, 20% dues nits) i també l’alberg del Pic de l’Àliga (27 euros dormir, sopar i esmorzar) fan una oferta especial per als corredors i acompanyants. Els corredors que ho desitgin també podran gaudir d’una graellada, al preu de 12,50 euros amb beguda i postres incloses, el diumenge una vegada hagi finalitzat la carrera. 8

Els horaris, itineraris, material necessari, descomptes del cremallera per als acompanyants, reglament de la cursa i altres informacions es poden consultar a la pàgina web del CEO. Esperem que enguany el temps ens acompanyi i que tots plegats (corredors i públic) puguem gaudir d’una bona prova d’esquí de muntanya amb els ingredients alpins tradicionals de la Pocatraça.•

A C T I V I TAT

III TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA El cap de setmana 22 i 23 d’octubre es va disputar la tercera edició de la Trepitja Garrotxa Solidària. Per tercer any l’esdeveniment era solidari, ja que gràcies a Noel Alimentària destinem tots els beneficis a la Fundació Albert Bosch, qui els aporta al laboratori de Recerca Translacional del Càncer en la Infància i l'Adolescència del Vall d'Hebron Research Institute (VHIR Barcelona). La Trepitja començava el divendres al vespre a l’Hospici d’Olot amb la benvinguda als corredors, la conferència del doctor Josep Roma, cap del laboratori VHIR, i el brífing informatiu amb les últimes novetats. Ja dissabte, amb el nucli central de la competició instal·lat a la localitat d’Oix, es van disputar la prova reina, l’Ultra de 110 quilòmetres, i la Trail de 64 quilòmetres mentre que diumenge es celebrava la Cursa de 25 quilòmetres, van ser més de 360 corredors els qui van participar de la III Trepitja Garrotxa Solidària, tot un èxit per a la organització. El corredor que es va imposar a la Ultra va ser Jordi Artola, que arribava amb una eufòrica i emotiva rebuda per part del seu equip TRC Aresta, família i amics a Oix, el mateix corredor en va fer una crònica que podeu llegir tot seguit. El segon en creuar la meta va ser Francesc Martin, que arribava després de gairebé 14 hores corrent pels paratges de l’Alta Garrotxa. Va completar el podi masculí Israel Mercadé, que a més va aconseguir la victòria a la general de la 5ª Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència. A la categoria femenina, victòria de Mila Duran, també del TRC Aresta, després de gairebé 18 hores de cursa i en la seva estrena en una prova de llarga distància. Laura Boix va ser la segona classificada, i va completar el podi femení Montserrat Sisteré. La victòria de la Trail se la va endur el corredor basc Jon Erdaide del C.M.Zanpatuz amb un temps de 7h10m, en segona posició va arribar Marc Costa

seguit de l’olotí Jordi Roura que passava per meta 34 minuts més tard que el guanyador. La Cursa de diumenge va ser guanyada amb 1h 58m per Joan Comas de l’Atlètic Banyoles Triatló, seguit molt d’aprop per Rubén Hernández i Abel Rey. Entre les noies la primera en arribar, a les 2h 29m, va ser Lídia Vergés del TRC Aresta seguida de Roser Ortes i Paula Reixach. No volíem deixar passar l'oportunitat de publicar la crònica que va escriure el corredor del TRC Aresta Jordi Artola, una persona molt vinculada al territori i ben mereixedora d’aquesta victòria, gràcies per compartir aquesta experiència amb tots nosaltres: www.ceolot. cat

ENDAVANT, SEMPRE ENDAVANT LA CRÒNICA DE LA TREPITJA GARROTXA Per Jordi Artola Casacuberta

He quedat amb en Pau Busquets, company d’equip del TRC Aresta, per marxar d’Olot junts i poder arribar a Oix amb una horeta d’antelació a la sortida. Aparquem a l’entrada del poble i ens quedem dins la furgo en silenci. Són les 7:00 h, és fosc i el termòmetre del cotxe marca 5°C. La previsió meteorològica indica que pot ploure a partir de migdia i fins a mitja tarda. Aprofitem per anar fins a la sortida, deixar les bosses que després ens trobarem a mig recorregut i saludar amics i coneguts, tant de l’organització com dels participants. Tornem al vehicle per canviar-nos i acabar de repassar tot el material per última vegada. Falta poc per les vuit del matí i cal anar cap al control de material. El passo sense cap problema i fem la foto de rigor amb tots els membres de l’equip TRC Aresta que participem a la cursa: la Mila, la Laura, en Jordi, en Pau i jo. Ja sóc a la línia de sortida, apunt per estar tot el dia corrent per les muntanyes de l’Alta Garrotxa. - Deu, nou, vuit, set, .... Al llarg de l’any faig poques curses. M’agrada preparar-les bé i sempre intento competir al màxim. La Trepitja Garrotxa és una cursa que tinc en una especial estima: unes muntanyes que de petit ja vaig descobrir amb els meus pares que m’hi portaven habitualment, uns camins que de gran he anat trepitjant i m’han portat a conèixer els valors naturals i culturals d’aquest territori, una xarxa de senders Itinerànnia que em sento com a pròpia i un recorregut Trepitja Garrotxa que engloba tots aquests valors i sentiments. -… sis, cinc, quatre, tres, .... Sé que les coses, per aconseguir-les cal dedicar-hi temps i esforç. M'he entrenat amb constància i amb l’objectiu d’obtenir un bon resultat. Els que em coneixen bé saben que normalment no deixo gaires coses a l’atzar: sé qui competeix a la cursa i per tant, quins són els meus adversaris, conec el recorregut de les edicions anteriors i he anat a revisar els trams nous de l’edició d’enguany, sobretot l’inici de la cursa, la pujada al Comanegra i també els últims quilòmetres des de Sadernes fins a Oix. O sigui que tot està ben preparat per gaudir d’una excepcional jornada de trailrunning. -… dos, un, SOM-HI!!!! Comencem la cursa i tal com havia previst, de seguida ens quedem només quatre corredors al davant, en Jordi Casadellà – 9

A C T I V I TAT

TRC Aresta (per mi el màxim favorit a emportar-se la victòria), en Pau Busquets - TRC Aresta, en Francesc Martín - AE Diedre i jo. Sé com és la primera pujada i l’objectiu consisteix a aguantar el ritme dels primers per després mantenir una velocitat de creuer que sigui més còmoda i permeti anar cremant quilòmetres. De moment la cosa va més o menys així, però a mitja pujada ja només ens quedem al davant en Jordi Casadellà i jo. Anem lleugers i passem pel primer avituallament a la vall del Bac sobre l’horari previst (una mica menys d’una hora). Ara encarem un dels camins per excel· lència d’aquestes contrades: l’estret del bosc del Quer. Un camí corrible que en poca estona ens porta al Seguer de Pera. A partir d’aquí, una pujada per una pista de les que no m’agraden gens (has de córrer, no pots caminar i no s’acaben mai). Però tot d’una, sento que les passes d’en Jordi sonen uns metres enrere i una mica més enrere i una mica més enrere. S’està quedant, i just en un revolt de la pista li crido: - Jordi, vas bé? - Tira, tira, que vas molt bé – em respon. Sé que si s’ha quedat en aquesta pujada és que deu tenir algun problema físic o que encara no està del tot recuperat de la gran cursa que va fer a l'Ultra Pirineu. O sigui que endavant que això tot just comença. Just després del segon avituallament (Collada del Cortal), comença un tram de pujada forta fins als Solanets de Llonganya. De moment les cames responen i per tant, no cal mirar enrere. Penso que hauria estat millor anar acompanyat molt més tros de la cursa, no per anar més lent o més ràpid, sinó per tenir una referència de ritme en pujades, baixades i trams plans. Sé que fins a Beget cal córrer tota l’estona i que el desgast serà important, per aquesta raó, segueixo el pla establert pel que fa al menjar i al beure.

Arribar a cada avituallament és assolir un petit objectiu, és com acabar una cursa i començar-ne una de nova. Així, passo pel coll de l’Alec i ja només queda Bolós abans d’arribar a Beget. En aquesta part de la cursa corro feliç i gaudint del moment. Vaig al davant, però no penso “encara” que puc guanyar i per això, no tinc cap mena de pressió. Però, tot d’una, després de passar l’avituallament de Bolós, unes petites rampes a la cama esquerra m’encenen els llums d’alarma: potser he anat massa ràpid? No m’he hidratat prou? Queda moltíssim i si això continua pot arribar a ser un calvari. O sigui que passets curts, beure més i seguir endavant, sempre endavant. Queda poc per arribar a Beget i en aquest moment, em fa especial il•lusió arribar-hi primer, perquè sé que m’estan esperant la família i els amics, sempre i quan hi siguin, perquè li he dit a la Judit, la meva dona, que hi fossin a les 12.00 h, que abans segur que no passaria, i, encara no les són! Total, que a les dotze en punt entro a Beget i sento: - El primer ja és aquí! És en Jordi! És el papa! Tot d’una ja no sento el cansament. Baixo els graons acompanyat dels meus fills i d’altres nens i arribo a l’avituallament de la plaça on veig la Judit, la Mari, en Nan, la Carme i altres amics i cares conegudes. Ja m’havia passat una altra vegada, però amb l’emoció de veure la família em vénen ganes de plorar. Ja porto 40 quilòmetres i és moment de menjar una mica de pasta, beure bé i fer un bufet. - Què tal, com estàs? Vas bé? – em diu la Judit. - Sí, vaig bé, però estic cansat de córrer! Aquests primers 40 quilòmetres han estat molt corribles. Exceptuant un parell de pujadetes, tota l’estona he anat corrent i el desgast fisiològic l’he acabat notant. Agafo els pals i un bidó d’aliment que em dóna la meva dona i començo a córrer una altra vegada. La Mar, en Jan, la Ivet i l’Adam m’acompanyen pels carrers de Beget fins que em torno a quedar sol. Tinc ganes de començar una pujada de veritat i caminar una estona. De Beget fins al cim del Comanegra hi ha uns 1.000 m de desnivell positiu que penso que puc superar amb una hora i mitja. Les sensacions són bones ja que no noto les cames pesades i quan camino, amb la força dels braços i les cames, tinc la sensació que avanço amb regularitat. Anar al davant està bé, de fet està molt bé, però no saber en cap moment com està la cosa per darrere em comença a inquietar una mica. Per una banda, penso que m’agradaria saber a quant temps tinc el segon, però per l’altra penso que millor no saber-ho. Deu ser que potser començo a tenir ganes de guanyar... Arribo a l’avituallament del coll del Boix i encaro una de les

A C T I V I TAT

parts més dretes de la cursa. Ja ho havia vist baixant de Salarsa i m’ho havien dit a Beget i és arribar a la collada Fonda i ficar-me dins la boira. La carena fins al Comanegra és amb boira i vent. Si vaig pel costat del sud el terreny està sec, però pel cantó nord, com que la boira es condensa a les capçades dels faigs, sembla que plogui i el terreny està xop. Això significa un perill quan començo a baixar del cim del Comanegra. Cal ser prudent i no perdre aquí el que he aconseguit fins ara. En aquests moments penso en la gent que ha vingut de fora i em sap greu perquè no veuran els fantàstics paisatges de l’Alta Garrotxa. La carena entre el Comanegra i el Sant Marc, passant pel pic de les Bruixes sempre m’ha agradat i ara és un bon moment per recordar-la. Tanta estona pujant, ja tinc ganes de començar la llarga baixada que m’ha de portar fins a Sant Aniol d’Aguja. gairebé 30 quilòmetres i en els últims 40 quilòmetres, de Beget a Oix, em va treure gairebé tres quarts d’hora i els darrers 20 quilòmetres els va fer més ràpid que ningú. Ara sí que si vull guanyar hauré de prémer les dents i no tenir cap moment de flaquesa. A part d’en Francesc, també hi ha en Jordi Casadellà que no descarto que vagi tirant, en Pau Busquets que sempre hi és i que en qualsevol moment es pot acostar i després també penso en l’Eloi Ortiz i l’Israel Mercadé que s’estan jugant la Copa Catalana i que segur que van de menys a més. Sé que per guanyar la Copa no els cal quedar primers; però, si en tenen l’oportunitat, segur que no la desaprofiten. La baixada fins a Sant Aniol, passant pel Salt de la Núvia és molt divertida i tal com m’han dit a Talaixà, en arribar a baix, sento una certa sensació de xafogor. Penso que aquest tram que ve de pujada, primer fins a coll Roig i després fins a coll de Bassegoda, és dels que em fa més respecte de tot el recorregut. Decideixo caminar ràpid i córrer només quan la pujada sigui prou suau com perquè les cames no em cremin. Durant aquesta llarga pujada bec força i pràcticament m’acabo tota l’aigua que porto. Els fantàstics roures martinencs del bac del coll de Principi m’anuncien que ja arribo a la pista. Just al creuament de la pista m’esperen dues persones de l’organització que m’animen i m’acompanyen fins a l’avituallament de coll de Bassegoda. Al final, de Sant Aniol al coll de Bassegoda he tardat una hora i quart. Ja falta menys per arribar al quilòmetre 70 que és on hi ha la base de vida i on podré tornar a menjar una mica més sòlid. La baixada fins a Can Nou és molt ràpida, més del que m’esperava i després d’un camí antic recuperat que ens estalvia un tros de

Del Puig de Sant Marc fins a Talaixà, no hi ha gaire secret, un corriol serpentejant entre antigues feixes per un alzinar muntanyenc amb molta roca solta on cal estar ben atent. A l’avituallament de Talaixà, menjo tres talls de pa amb tomata i pernil salat i m’hidrato bé. Demano referències de darrere sense gaire convicció i de fet, no en tenen cap. Tot i així, quan ja marxo em diuen: - El que va segon és un tal Francesc Martín. – I de dins em surt un: - Qui el va parir! És el nom que no volia sentir. L’any passat vam córrer junts www.ceolot. cat

A C T I V I TAT

pista, comença el calvari més gran de tota la Trepitja Garrotxa, gairebé tres quilòmetres de pista emporlanada en pujada! Sé que és inevitable, que no hi ha alternativa a aquest tram desagradable i entre una densa boira només queda una solució: no parar de córrer i endavant, sempre endavant. Entro al bosc, passo per la font, i en sortir als prats del Casalot, les daines em donen la benvinguda. Al Casalot, menjo pasta amb caldo calent, agafo un bidó de la bossa que hi tinc i faig canvi de frontal per quan toqui anar de fosc. Surto de l’avituallament i veig que he estat parat uns deu minuts. Bé, com a mínim porto deu minuts d’avantatge al segon, és l’única referència que tinc. Passat el cementiri de Lliurona, encara tinc temps de veure un fantàstic mascle de daina que s’esmuny entre la boira. Començo a tenir ganes d’arribar a la Mare de Déu del Mont, però sé que encara em falten dues “pujadetes”, curtes, però fortes. De moment, no he tingut cap “pàjara” ni cap defalliment i les cames, exceptuant una mica de mal als genolls, m’han aguantat bé, sobretot la part muscular. La primera pujada fins al Pla del Vi la supero força bé i quan arribo a coll de Joncanat veig el rètol que anuncia que l’avituallament és només a un quilòmetre. Però carai quin quilòmetre, són més de 200 metres de desnivell positiu. Miro a terra i veig com vaig creuant les corbes de nivell perpendicularment. Quinze minuts més tard ja veig la paret de la carretera que arriba al Santuari de la mare de Déu del Mont i sorpresa: fa sol! Són les sis de la tarda i és la primera vegada que veig el sol. El paisatge és meravellós: sol a dalt i un mar de núvols i boira que va des de la Garrotxa fins a l’Empordà, un mar on al cap de pocs minuts em submergiré per no sortir-ne més. Aigua i taronja i cap avall! Encara és clar, les cames em responen, la baixada me la conec i la família m’espera a Beuda. Sé que és un dels trams on puc mantenir o augmentar l’avantatge que porto i em llenço cap avall, amb seny, però a “tota pastilla”. Arribar bé a Beuda és una fita important, sembla que el més dur ja ha passat, però encara em quedaran 26 quilòmetres fins a Oix. Surto del bosc i ja torno a sentir els crits dels meus fills i els seus amics que m’esperen i em segueixen corrent fins a l’avituallament. A la tarda han tingut temps per fabricar unes pancartes amb uns pals i unes cartolines amb missatges d’ànims per quan arribés aquí a Beuda: sensacional!! Està a punt de fer-se fosc i aprofito per posar-me el frontal per quan em faci falta. Ara sí que necessito tenir referències del segon classificat i valorar les possibilitats que tinc de guanyar la cursa. Fins a Sadernes queden 17 quilòmetres molt corribles i després la pujada final fins a Santa Bàrbara de Pruneres. Poder regular l’esforç 12

en aquest tram és bàsic. Dic a la meva dona: - Quedeu-vos aquí fins que passi el segon i quan ens veiem a Tortellà em dieu quan de temps li portava aquí a Beuda. La previsió és fer aquests 9,5 quilòmetres que separen Beuda de Tortellà en una hora. Es tracta d’un terreny trencacames amb pujades i baixades i molta pista. Poc després de sortir de Beuda, ja encenc el frontal i avanço decidit cap a Tortellà. Conec bé el terreny i divideixo el recorregut en petits trams per tal que el terreny no se’m faci tan pesat. Arribar a Sales de Llierca i sortir a l’asfaltat és senyal que ja falta poc per Tortellà. Durant aquesta estona m’he girat unes quantes vegades per veure si veia una llum que em seguia. Començo a pensar què em diran quan arribi a l’avituallament: - A Beuda només li portaves cinc minuts, de seguida que has marxat ha arribat i pràcticament no s’ha aturat. O potser: - A Beuda li portaves deu minuts, però ha comentat que a cada avituallament que passa em retalla cinc minuts. Va com una bala! Mentre penso això, torno a sentir els crits dels meus fills que ja m’esperen abans d’arribar a la plaça. De seguida em diuen: - El segon el tenies a vint minuts!! Vint minuts són molts, em dic a mi mateix, i un cert alleujament em recorre tot el cos. Giro la cantonada per encarar el carrer que porta a la plaça i la gentada i la cridòria és espectacular. Realment aquesta rebuda a Tortellà em dóna forces per seguir endavant i, ara sí, ja no tornar a mirar enrere. Menjo una mica de brou amb pasta, omplo el bidó d’aigua i m’acomiado de la família. Tothom em torna a animar i surto pels carrers de Tortellà amb ganes de guanyar la cursa.

Vint minuts poden ser molts, però també es poden quedar en un no-res si tinc un defalliment o l’última pujada se m’entravessa. Però segueixo fort i encara puc córrer tots els trams que no són molt drets. I aquesta serà la tàctica fins a Sadernes: córrer tota l’estona! Seguir les cintes de nit és fàcil, ja que amb els reflectants, de seguida es veuen i permeten avançar amb seguretat. Poc després de sortir del poble veig una cinta que m’indica seguir una pista que es desvia del camí d’Itinerànnia i que mena cap a una casa. Com que això ja ha passat en altres trams del recorregut, no li dono importància i segueixo la marca. M’acosto a la casa, passo pel costat i ja no veig cap cinta. Segueixo un tros més i res. Una

A C T I V I TAT

la pujada se’m fa llarga. Després del coll, hi ha uns centenars de metres per avançar ràpidament. Torno a caminar ja amb ganes de trobar-me una pista que sé que hi ha una mica més amunt. Hi arribo i només em queda l’últim tram que es fa llarguíssim. Finalment, sento els esquellots de les vaques i entre una densa boira arribo als prats de sota Santa Bàrbara de Pruneres. Ja hi sóc! – penso, i ara, tot baixada!

mica més i res. Fins que arribo a un punt on el camí s’acaba i no hi ha cap cinta. - M’he perdut!! Ostres, ara no ! – dic en veu alta i ben emprenyat. Si reculo no sé quant temps perdré i jo necessito anar endavant i tot d’una penso en el rellotge. Carrego el track de la Trepitja Garrotxa i de seguida veig que efectivament m’he desviat del camí i he d’anar cap a la dreta. Sense pensar-m'ho dues vegades, començo a tirar pel dret entre els aranyoners i les bardisses, que per sort són força esclarissades i veig que em vaig acostant a la ruta bona. Sembla que ja hi sóc, però encara no veig el camí. M’enfilo per un marge i finalment torno a veure les cintes reflectants. Quan he perdut? Un minut, dos tres ... tant és, no és hora de pensar-hi. Concentració i endavant, sempre endavant. Aviat arribo a la zona del pont del Llierca i Sadernes ja és a tocar. Sé que aquest tram se’m farà llarg, però la sensació és que vaig prou bé i que per darrere haurien d’anar molt més ràpid per guanyar-me terreny. Ja sóc al tram asfaltat i ara només em falta fer un trosset nou que puja i baixa per anar a sortir a sota l’església de Santa Cecília de Sadernes. Ara sí, últim avituallament! Carrego aigua, menjo uns talls de taronja i em disposo a encarar la darrera pujada de la jornada.

Just després de creuar el riu, són 3,5 quilòmetres de pujada dividits en dos trams, el primer fins a coll de Jou i el segon fins a Santa Bàrbara. Començo a caminar i veig que de moment aguanto, que no flaquejo i que encara em queden forces per córrer una mica en els trams més fàcils. Tot i així, no arribo mai a coll de Jou, www.ceolot. cat

És el moment del dia que hi ha més boira. La llum del frontal il· lumina la boira i fa una paret blanca que no em deixa veure res. He de mirar a terra, anar avançant i de tant en tant aixecar el cap per veure les cintes reflectants. D’una pista ampla passo a una pista mig esborrada al mig d’uns prats i després, a un corriol de baixada d’aquells que són ideals per fer-se mal, sobretot després de més de 105 quilòmetres. Mentre baixo vigilant per no entrebancar-me sento la música i la veu de l’speaker de l’arribada. Fins i tot veig els llums d’Oix. Acabo la baixada, faig tota una volta per anar a trobar la pista principal que ve del Grau d’Escales i al cap de poc ja connecto amb la carretera asfaltada just abans d’arribar a Oix. No em fa mal res, estic content i arriba el moment que fa estona que esperava! Giro a la dreta i des del fons del carrer sento: - Jordi? Jordi Artola, ets tu? - Sííí!! – responc. - Som-hi, que ja ho tens! És la Laura que m’està esperant per gravar l’arribada a meta. Arribo fins on és ella, giro a l’esquerra i ja entro als carrers d’Oix. Sento en Paco que m’anima, pujo tres o quatre graons i ja torno a tenir els meus fills i els seus amics que criden, m’animen i m’acompanyen. Giro a l’esquerra i ja veig l’arc d’arribada i darrere la cinta, moltíssima gent que m’anima i m’espera amb la càmera o el mòbil a la mà. Creuo la línia d’arribada agafant la cinta i caminant fins on m’espera tothom fins quedar envoltat de cares conegudes que em donen la benvinguda. Fantàstic! Em fonc amb una llarga abraçada amb la Judit que expressa tot l’esforç que ha costat arribar fins a la meta. Felicitacions, abraçades, fotos, rialles i cares de felicitat fan que realment sigui feliç. De fet, veure les cares de felicitat d’en Xevi, la Laura, en Nan, la Carme, en Paco, l’Adriana i moltes altres persones conegudes, que s’alegren de veritat que sigui jo qui hagi guanyat la Trepitja Garrotxa, és d’aquelles coses que emocionen de veritat. Ho he aconseguit, he guanyat la Trepitja Garrotxa i estic molt i molt content! 13

A C T I V I TAT

Gràcies a la Judit, la Mar, en Jan, en Nan, la Carme, la Ivet i l’Adam, que m’han animat a diversos punts de la cursa i m’han fet l’avituallament. També a la meva mare que quan m’ha vist a Beget ja m’ha dit que anava massa ràpid i sé del cert que ha patit la resta del dia fins que li hem trucat a les deu de la nit. Penso també en en Xevi, que de les nostres tertúlies sobre material, curses i adversaris, sempre en surten estratègies que es poden aplicar el dia de la competició i en especial a curses d’ultraresistència com aquesta. Vull donar les gràcies i felicitar especialment el Centre Excursionista Olot, com a entitat, i a totes les persones de l’organització i dels avituallaments que m’han animat i m’han ajudat en cada una de les parades. Sé el que costa organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud i més quan neix de l’esforç desinteressat de moltes persones. Gràcies també a Noel per fer possible que aquesta cursa esdevingui solidària i pugui destinar tots els beneficis a la Fundació Albert Bosch que treballa en la recerca de solucions mèdiques per a malalties infantils i ajudar a que molts nens tinguin una oportunitat per millorar la seva salut i la seva qualitat de vida. I com no, moltes i moltes gràcies a en Joan, l’Ester i tota la família de l’equip TRC Aresta que sempre hi són. Una abraçada!• Jordi Artola Casacuberta Fotos: Alba Danés

i també...

www.ceolot.cat/trepitja trepitjagarrotxa@ceolot.cat

#UTTG #ULTRATREPITJA #TRAILTREPITJA #CURSATREPITJA

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el “hashtag”

#CMCeolot

CORREDORS DE MUNTANYA

Montserrat Sistere i Marc Garcia - Trail Bisaura

El trimestre passat els corredors de la Secció de Curses de Muntanya del CEO es van bolcar a la Trepitja Garrotxa Solidària, tot seguit podeu trobar la participació dels qui van decidir còrrer, la resta de membres de la secció van estar ajudant a la organització en diverses tasques com el marcatge o les escombres. Van participar a l’ Ultra Trepitja Garrotxa de 110 quilòmetres Montserrat Sistere que va arribar en tercera posició femenina, Xavier Juanola i Xavier Diumé. A la Trail hi van participar Òscar Egido, Joan Planella, Eloi Torrent, Albert Planas, Juanma Tavares. Van còrrer en nom del Centre Excursionista d’Olot la Cursa de 25 quilòmetres Montse Badosa, David Torres, Lluís Planagumà, David Moreno, Eudald Planella, Francesc Godoy, Sergi Cabanyes, Carlos Gómez, Francesc Xavier Sala, Francesc Pagès, Eudald Font, Joan Colom, Carles Plujà, Montse Badosa i Jesús Alonso.

www.ceolot. cat

Volem destacar la participació de Montserrat Sisteré i Marc García al Trail Bisaura de 80 km i 5200 m de desnivell celebrat el passat 15 d’octubre i que van assolir arribant junts a meta amb un temps de 17:35:04. I també la 28ena posició de Juanma Tavares a la Centuria Trail celebrada el 20 de novembre a Sant Pau de Segúries, el corredor va participar a la distància Ferreus de 23 quilòmetres i 1100 m de desnivell.•

secció

A M U N TA N Y

GENER 2017 Dl

2 9 16 23 30

3 4 5 6 7 10 11 12 13 14 17 18 19 20 21 24 25 26 27 28 31

FEBRER 2017 Dg

1 8 15 22 29

9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

MES DE GENER

MES DE FEBRER

 Dia 8: Torronada a la torre del Mir Itinerari: Coll d’Ares, pla d’en Xanau, torre del Mir i tornada a coll d’Ares. Hores de marxa efectiva: 3 (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum. Coordina: Colla Garrotxa. Dificultat: Baixa. Nota: A l’hora d’esmorzar hi haurà torrons i cava al preu de 4 euros.

 Dia 5: Col·laboració del CEO amb el GECA, el CNO i Terra de Volcans a la 3a Run4Cáncer. Curses o caminades de 10 i 5 kms. Inscripcions des de 1 hora abans de la sortida del recinte Firal o bé a www.oncolligagirona. cat. Hi haurà esmorzar per a tots els participants.

 Dies 14 i 15: XXXV 24 HORES A MUNTANYA Veieu l'apartat corresponent (pàg. 4)  Dia 21: Travessia d’Ulldeter a Núria Itinerari: Ras del puig del Lladres, refugi d’Ulldeter, coll de la Marrana, camí de Núria, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus i Núria. Hores de marxa efectiva: 6. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Paco Gil. Dificultat: Mitjana - alta. Notes: Es dinarà arribant a Núria. Cal portar obligatòriament roba d’abric d’alta muntanya , grampons posats a mida i piolet. Sortida amb autocar , places limitades .  Dia 22: Bellmunt Itinerari: Sortida pel sector de Bellmunt. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Ramon Benítez. Dificultat: Baixa.

 Dia 12: APLEC DE SANT VALENTÍ Itinerari: Olot, sant Valentí i Olot. Hores de marxa efectiva: 2 i mitja (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 9 del local del CEO o a les 9 de l'aparcament de l'Aldi. Hi haurà xocolatada per tothom a partir de 2/4 de 10. Organitzador: CEO. Dificultat: Baixa.  Dia 19: Excursió a Montserrat Inclosa en els actes que el CEO porta a terme per la festa de la Flama de la Llengua Catalana. Excursió i pujada de la Flama al Monestir de Montserrat. Nota: Veieu més informació a la plana 6.  Dia 26: Per la costa de l’Alt Empordà Itinerari: Cala Montjoi, punta de la Farrera, cala Calitjàs, cala Pelosa, cala d’Oques, torre de Norfeu, puig d’en Mamet, mirador de Norfeu, barraca dels Palauencs, la Trona, cova de les Ermites, coll de Canadell i cala Jóncols. Hores de marxa efectiva: 4. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinadors: Josep Genoher i Lluis Planagumà. Dificultat: Baixa.

 Dies 28 i 29: Activitats al peu del Canigó concernents a l’encesa de la Flama de la Llengua Catalana • Dissabte dia 28: Excursió per les rodalies de Prada de Conflent amb visita al monestir de sant Miquel de Cuixà. • Diumenge dia 29: Activitats a Prada de Conflent amb l’encesa de la Flama. Notes: Veieu informació detallada a les planes 6 i 7.

Puigsacreu (9-X-16) 16

MARÇ 2017 Dl

secció

ABRIL 2017 Ds

9 10 11 12

5 3

M U N TA N Y

13 14 15 16 17 18 19

10 11 12 13 14 15 16

20 21 22 23 24 25 26

17 18 19 20 21 22 23

27 28 29 30 31

24 25 26 27 28 29 30

MES DE MARÇ

MES D’ABRIL

 Dia 5: Sortida a l’Alta Garrotxa Itinerari: Ca n’Agustí de Riu, la placeta Blanca, pujant d’en Güies, coll Roig, sant Vicenç de Principi, cases de Principi, corral de Principi, balmes del Cànem, santa Maria d'Agulles i ca n’Agustí de Riu. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinadors: Lluis Planagumà i Josep Genoher. Dificultat : Baixa

 Dies 1 i 2: Travessia d’Olot a Foix (IX i X) De Montségur a Roquefixade i Foix. • Itinerari del dissabte: Montségur (Séguela), Montferrier, Sau, Conte, Coulzonne, Roquefixade. Hores de marxa efectiva: 4 i quart. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l’aparcament del Consum. Farem nit a Foix. • Itinerari del diumenge: Roquefixade, castell de Roquefixade, Leychert, pas du Falcou, col de Touron, col de Porte Pa, Foix. Hores de marxa efectiva: 5. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Guiatge: Kim Agustí. Coordinadors: Quim Oliver “Xari” i Josep Espunya. Atenció, cal inscripció anticipada.

 Dia 11: Travessia d’Olot a Foix (VIII) De Comus a Montségur. Itinerari: Comus, gorges de la Frau, Pelail, Montségur, pla dels Cremats, castell de Montségur, pla dels Cremats. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 6 de l’aparcament del Consum. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Guiatge: Kim Agustí. Coordinadors: Josep Espunya i Quim Oliver “Xari” Atenció, cal inscripció anticipada.  Dia 19: Al voltant de Besalú Itinerari: Besalú, sant Fruitós d'Ossinyà, Sagrat Cor, puig de l’Ofrena, sant Ferriol i Besalú. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pere Rifà. Dificultat: Baixa.  Dia 26: Volta per les Gavarres Itinerari: Els Metges, can Nereta, Vallfreda, el puig Salat, font de la Teula, prats de can Gironès, can Cabruixa i els Metges. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Eloi Madrià. Dificultat: Baixa. Nota: en acabar l’excursió, per a tothom que ho vulgui, ens quedarem a dinar al restaurant dels Metges.

Sant Magdalena del Mont (13-XI-16) www.ceolot. cat

Sarrat de Larguis (15-X-16)

Coll de Balaguès (16-X-16) 17

secció

M U N TA N Y

Cauders de Conflent (2-X-16)

Osona (25-IX-16)

Talaixà (5-XI-16)

Beget (6-XI-16) 18

Puig Ou (30-X-16)

MOTS ENCREUA TS

per Teresa de Fortuny

•

3 4

• • •

5 6 7 8 9 10

•

11 12 13 14

•

• •

•

• • • •

•

• • • •

•

• •

•

• •

• • •

BARRIS D'OLOT Horitzontals 1. Nom d’un barri d’Olot (tres paraules). Avanci per l’aigua. 2. Brilla. Base de molts guisats fet, bàsicament, de ceba i tomàquet. 3. Que condueix aire. En solem menjar per postres. 4. Seqüència litúrgica de la missa de difunts (expressió llatina en dues paraules). Grup de persones organitzat per a un objecte determinat. 5. Est. Símbol químic de l’oxigen. Nord. Símbol químic de l’urani. Cognom català. 6. Cinc-cents. Fluixa. Del revés, talli les branques supèrflues o mortes d’un arbre. Símbol de la temperatura. 7. Amper. Interjecció per cridar l’atenció d’algú. Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes oposats col·locades a petita distància l’una de l’altra. Del www.ceolot. cat

revés, òrgan de l’olfacte. 8. Un altre barri d’Olot (dues paraules). Ésser mitològic amb cos d’home, però orelles, cua i peülles de cavall. 9. Símbol del tal·li. Del revés, deesses que filen el fil de la vida dels humans. Símbol de l’actini. Mil. 10. Peixos que es solen consumir fumats. Del revés, sortiu fiadors d’algú. 11. Del revés, símbol del samari. Cridin fort. Del revés, aviat. 12. Del revés, símbol del titani. Faries content. 13. Òliba. Nen acabat de nèixer. Certa infusió.

Verticals

1. Encara un barri més d’Olot (de tres paraules). Gata. 2. Regla imposada per una autoritat superior. Que pot deformar-se sota pressió o tracció i recuperar la forma inicial quan cessa l’acció externa. 3. Cercles lluminosos que envolten un objecte. Símbol de la resistència elèctrica. Xai. 4. Cinc-cents. Del revés, afirmació. Del revés, animal. Símbol de l’erbi. 5. Èdip va esbrinar el seu enigma. Del revés, cognom d’un poeta català noucentitsta. 6. Colonitzador holandès del 14. Aliatge de ferro i carboni. Mil. sud d’Àfrica. Del revés, un alDel revés, encalci animals per tre barri d’Olot (i ja en portem capturar-los o matar-los. Símbol quatre). de la temperatura. 7. Congost. Defecte consistent en la pronúncia de i en comptes de ll. 8. Símbol de l’iridi. Est. Si va acompanyat de “facto”, vol dir

immediatament. De foc. 9. Cap de cuina d’un restaurant. Doncs. Del revés, carn passada. 10. Recipient refractari per fondre substàncies. Est. Nom de dona. 11. Del revés, un barri més d’Olot (i van cinc). I encara un altre barri olotí (de dues paraules). 12. Del revés, pèrdua dels béns de fortuna. Un tipus de dermatosi. 13. Fixin el dia. Símbol de l’alumini. Un cert tipus de ribot de fuster. 14. Del revés, espai descobert a l’interior o a un costat d’una casa. Del revés, document pel qual algú disposa la distribució dels seus béns, un cop hagi mort.•

ION I N FO R M A C

PREMIS TRABUCAIRE Lliurament a Pep Corominas i a la seva esposa l’Adelina del reconeixement com a Trabucaires de l’any en el sopar que organitzen els Amics de l’Alta Garrotxa. El 19 de novembre, en un sopar a Can Bundància, es va lliurar el mencionat premi a en Pep , i també a l’Adelina per la seva dedicació com a excursionista, membre del CEO i sobretot pel seu treball de recuperació la casa de Talaixà com a refugi junt amb el malaguanyat Enric Serrano i altres companys i ajudant a la promoció de l’excursionisme de la Garrotxa.•

FIRA D'ENTITATS Per primera vegada, el passat octubre el CEO va participar a la Fira d’Entitats d’Olot de Sant Lluc. Un dia diferent per donar-nos a conèixer amb l’estand a la Plaça Major i per compartir opinions i vivències. I al vespre, a la Plaça Pia Almoina, vam poder gaudir de la conferència de l’atleta Eduard Barceló sobre com “Afrontar amb èxit les curses de llarga distància”, just a punt per la Trepitja Garrotxa Solidària. Fou una gran experiència, moltes gràcies a tothom qui va passar a saludar i a interessar-se per la nostra entitat!•

RECORDEU AQUESTA DATA: 23 D'ABRIL DE 2017

XL EMBARDISSADA 20

I N FO R M A C

IONS

Història de la biblioteca La Biblioteca del CEO està estretament relacionada amb la creació i la història de l’entitat des de 1934, quan es va constituir com a delegació de la Unió Excursionista de Catalunya i es va situar al Passeig d’en Blay, 5, local on ens trobem encara avui dia. Tot i la pèrdua de bona part del fons durant la guerra civil, quan el local va ser ocupat per refugiats i ferits, disposem d’un fons històric que respon a l’evolució de l’entitat i als interessos canviants dels socis des de llavors. Des de les antigues seccions d’espeleologia o BTT, per exemple, a col·leccions de literatura catalana i universal, de poesia, de generalitats diverses i de col·lecció local d’Olot i comarca. Les biblioteques excursionistes han estat un tret diferencial de les nostres entitats de muntanya des dels seus inicis a principis del segle XX arreu del país, essent dels únics esports impregnats alhora de cultura i literatura de muntanya. Des de les primeres ressenyes d’excursions fins a l’extensa literatura d’avui dia, passant per tota la cartografia i el conjunt de guies diverses, fins al recursos digitals. Sense oblidar la reivindicació de la cultura i la llengua catalanes. El repte d’avui dia de les biblioteques de les entitats és

continuar essent un referent informacional i cultural per a tots els amants de la muntanya, com a centres d’informació especialitzada en senderisme i esports de muntanya. La Biblioteca del CEO necessita un fons renovat i més especialitzat, tot contemplant els nous recursos i suports digitals, i també eines tecnològiques. A través de la biblioteca s’ha de poder dinamitzar i donar a conèixer la cultura excursionista de les nostres contrades. Actualment, des del CEO hem assistit a la reunió de la FEEC sobre el Catàleg Col•lectiu de Biblioteques Excursionistes. De moment, formem part del grup de treball que vol potenciar i millorar l’actual catàleg juntament amb el Centre Excursionista de Catalunya, el Centre Excursionista de Lleida, el Centre Excursionista de Terrassa, el Servei General d’Informació de Muntanya, l'Agrupació Excursionista Talaia, la UEC de Gràcia i la Unió Excursionista de Sabadell. I gràcies al Programa de suport a les biblioteques de les entitats 2015 i 2016, de la FEEC, podem presentar-vos diverses novetats de llibres i mapes: guies de senderisme, de BTT, d’esquí de muntanya o de natura, literatura i mapes. Descobriu-les totes a www.ceolot.cat/biblioteca.•

Llibres recomanats 50 itineraris d’esquí de muntanya pel Pirineu català

Ales i pètals: ocells, papallones, flors

Pito Costa i Carles Lluch

Celdoni Fonoll

Ara que arriben l’hivern i la neu, us recomanem aquesta guia amb diversos itineraris d’esquí de muntanya. Des del Canigó, al Rosselló, fins al Tuc d’Aubàs, a la Vall d’Aran, passant per tot el Pirineu de Catalunya, d’Andorra i d’alguns indrets del vessant francès. Es tracta d’un recull equilibrat d’excursions per a tots els gustos i capacitats: per a amants de les rutes desconegudes, esquiadors a la recerca dels descensos més agosarats, debutants en la modalitat de l’esquí de muntanya...

La poesia naturalística de Celdoni Fonoll constitueix una obra absolutament insòlita, extensa i única. Per a tots els amants de la literatura, la poesia i la natura que vulguin delectar-se amb la seva lectura, trobareu en aquest cas diversos versos sobre la natura de 35 espècies: 16 ocells, 8 papallons i 11 plantes dels Països Catalans. Completen l’obra les partitures de cançons transcrites i els annexos amb informació científica i de cultura popular i literatura.

Tot això i més a: www.ceolot.cat/biblioteca www.ceolot. cat

secció

MAINADA

menuts!

Xenacs i Puigsacalm Hola menuts i menudes, com esteu? Us en recordeu, de la primera sortida de curs? En principi havíem d’anar a les Roques Encantades, però durant aquella setmana els monitors vàrem rebre un comunicat des de Protecció Civil que ens informava que aquell dissabte farien una batuda de senglars a la zona de la Salut. Així que, els monitors i monitores amb dos dits de front vàrem decidir canviar la ruta; sí, pares i mares... finalment vàrem anar a Xenacs!! Ens vàrem aixecar ben d’hora per trobar-nos tots a les 8 al pàrquing del DIA, allà vàrem fer cotxes (haurem d’anar agafant agilitat, de moment, paciència, que sou molts nens i nenes!!!). Una vegada quadrats els cotxes d’anada i tornada vam anar fins al punt d’inici de la nostra ruta i ens vàrem acomiadar dels pares. Els menuts i menudes per començar a escalfar motors van fer uns quants jocs de coneixença per conèixer els nous companys i companyes i els monitors i monitores “molonguis”, vam jugar al pistoler, vam fer C-Actiu, etc. Vàrem començar l’excursió amb una intensa pujada fins arribar al volcà Racó on vam esmorzar, jugar i fer el saltimbanqui (uns feien curses, els altres sessió de perruqueria o “piojeria”, altres investigaven el terreny...). Amb les piles carregades vam fer el cim, sí sí... la pujada es va fer feixuga però vàrem donar la talla. A dalt, vàrem dinar i vàrem construir una fàbrica de pals. Pares i mares, aquests menuts i menudes tenen uns “skills” (habilitats) molt amagats. Seguidament, ja vàrem agafar el camí de baixada fins arribar al punt d’inici. Desprès ben contents i una mica cansats ja ens varen venir a recollir els pares. I, finalment, a la segona sortida, el dia 12 de novembre, vam poder anar a Roques Encantades! Igual que la primera excursió, ens vam trobar a les 8 del matí, davant del pavelló firal per organitzar els cotxes i seguidament pujar cap al santuari de la Salut de Sant Feliu. Quan anàvem pujant amb cotxe ja vam sospitar que el lloc triat valdria la pena ja que ens començàvem a endinsar en un bosc en plena tardor garrotxina. Un cop a l’aparcament del santuari vam fer uns jocs d’escalfament per entrar en calor i tot seguit vam començar la caminada. Vam anar seguint el camí fins que en trobar una clariana i amb la panxa fent rau-rau vam esmorzar en rotllana tots plegats. Un cop ben esmorzats vam fer uns caus i conills, paquets i tocar-i-parar. Amb un fred que pelava vam continuar el camí fins arribar a una fageda magnífica on vam fer batalla de fulles i ben aviat vam arribar a Roques Encantades. 22

Roques Encantades.

Xenacs.

Roques Encantades.

Allà ens ho vam passar pipa! Fent cabanyes d’hotels, buscant els follets i les fades del bosc i saludant la gentada d’excursionistes que tampoc no es volien perdre la màgia d’aquell lloc. Un cop acabats tots els hotels vam continuar el camí fins arribar a una gran esplanada on vam dinar i també jugar entre tots. Finalment vam anar baixant fins arribar al parc del Coll de Condreu on després de jugar una bona estona ens van venir a buscar els pares.•

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos! CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

www.ceolot. cat

bicistarres@telefonica.net

SERVEI A DOMICILI

www.ceolot. cat

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Visites a hores concertades - Sense esperes! Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

Entra al web: www.viatgespirineus.cat i tria el teu hotel… et sorprendran els baixos preus!

VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

secció

MAINADA

petits!

Puigsacalm i Bestracà Hola, hola petits i petites! Recordeu on vam anar a la primera excursió? Al Puigsacalm! Un bon inici de temporada per començar a escalfar motors i endinsar-nos de nou per les muntanyes. Per poder començar l’aventura, els pares ens van dur fins a Coll de Bracons i des d’allà vam pujar muntanya amunt. Caminant i xerrant, podíem gaudir del magnífic paisatge que ja començava a agafar els seus tons de tardor. Quan la gana ens va reclamar, vam decidir aturar-nos a mig camí per fer un bon esmorzar i carregar piles perquè encara ens quedava un bon tros. Entre els arbres vèiem una boira que ens preocupava, però els excursionistes que ja baixaven ens van assegurar que al cim ens esperava el sol! I així va ser, després de travessar els boscs i prats emboirats i humits, vam arribar al pic que estava ben assolellat. Però com que el vent no ens va deixar dinar allà dalt, vam haver de buscar un bon lloc en algun prat de més avall. Allà vam jugar tots junts, vam dinar i vam continuar jugant! Després de la gresca vam iniciar el camí de tornada amb molta energia fins a Coll de Bracons, on els pares ens esperaven de nou per tornar cap a casa. El dissabte 12 de novembre ens vam trobar a les 8 del matí, amb un mica de son però amb moltes ganes, al pavelló firal. De seguida vam pujar als cotxes i els pares i mares ens van portar fins al Pairé, el punt de sortida. Un cop hi vam ser tots, vam enfilar camí amunt i al cap d'una estona vam arribar a l'ermita de Sant Andreu de Bestracà on vàrem esmorzar. Després de jugar amb el gos de la casa i d'haver recuperat forces vam jugar una mica i vam inspeccionar la zona. I sabeu què vam descobrir? Una cova amagada!! Com que els petits som tan valents vam fer d'espeleòlegs i vam entrar a la cova que era prou gran. Allà dins vam trobar una vertadera relíquia: ossos d'algun animal. En vam agafar alguns de record i amb les motxilles ben carregades vam emprendre la marxa cap al cim. I quina pujada que feia! Tot i algun esbufec, al

www.ceolot. cat

Bestracà.

Puigsacalm.

cap de poc, vam arribar a la carena on vam poder gaudir d'unes magnífiques vistes de l'Alta Garrotxa. Seguint la carena vam arribar al cim on vam trobar unes cabretes, vam fer alguna foto de rigor i vam baixar tot desfilant el camí. A mitja baixada, vam parar en un prat a dinar i després de jugar una estona vam acabar de baixar fins a Oix. Allà encara vam tenir temps de jugar

al fantàstic parc que hi ha; i que bé que ens ho vam passar! Quan van arribar els pares a buscar-nos per tornar cap a casa hi va haver feinades per poder marxar ja que tots estàvem ben engrescats jugant.•

secció

MAINADA

mitjans!

Taga i Bellmunt Bon dia, Mitjans! Us en recordeu de la primera excursió de la temporada? Si feu una mica de memòria segur que sí! Va, no sigueu mandrosos! Vam sortir de l’església de Sant Martí d’Ogassa, on només sortir del cotxe ja ens vam trobar un ase que si no vigilàvem se’ns menjava les maletes... vam escalfar-nos amb un parell de jocs per conèixe’ns i amunt que fa pujada, i mai millor dit, QUINA PUJADA! N’hi havia alguns que intentaven pujar pel dret, d’altres corrent, d’altres amb corda... cadascú a la seva manera, però tots vam arribar a dalt! Un cop al coll vam saber que només fer un cim era una passejada per nosaltres i que en faríem dos. Vam agafar forces amb un bon esmorzar i pas rere pas ens vam plantar al cim del Puig Estela. A dalt, vàrem immortalitzar el moment i amb una correguda ens tornàvem a trobar al coll on des d’allà començàvem la pujada més dura de l’excursió! Cadascú al seu ritme ens vam conquerir el cim del Taga! En un tres i no res vam dinar i aleshores venia el més divertit: una súper baixada on vam fer la croqueta, tombarelles... tot tipus de cabrioles fins al coll. Des d’allà, quatre revolts, dos trencants, cinc fotos i de cop ja tornàvem a ser a Sant Martí d’Ogassa on ens esperaven els pares! Molt bon dia! Avui ens trobem a les 8.00 al pavelló firal i aprofitem que ens trobem aviat per marxar lluny, cap a Sant Pere de Torelló. Els pares ens acompanyen fins al cementiri i, ara sí, comencem a remuntar Bellmunt. Per escalfar-nos un xic abans de prendre la marxa decidim fer un parell de jocs per entrar en calor. Després d’una bona estona caminant, aprofitem que hi ha uns búnkers, on fem una mica el turista i aprofitem per esmorzar. Com que la sortida no és gaire dura i el sol no pica gaire fort, l’excursió es fa agradable i arribem aviat a dalt. Amb calma ens entaulem per dinar i després, com que tenim temps, cadascú fa la seva. Uns es queden fent tertúlia, altres construeixen cabanyes i corren perquè els sobra l’energia. Al cap d’una bona estona decidim baixar cap al cementiri,

Bellmunt. 24

Taga.

tenim tanta energia que gairebé la meitat la fem corrents, i ens fem també un parell de fotos per immortalitzar les precioses vistes de la plana de Vic.•

Taga.

secció

MAINADA grans!

Vallter, Serra de Llancers i Falgars Des de Vallter 2000, el grup de Grans vam començar l’ascensió al Pic de la Dona. El dia era fantàstic i ens deixava veure el meravellós paisatge a mesura que pujàvem. Després d’una bona tirada, vam aturar-nos a esmorzar a la Portella de Mantet, que fa frontera amb França. Aprofitant el descans vam fer jocs per conèixer-nos entre tots i riure una estona. Un cop recuperats continuàrem l’ascensió fins arribar al Pic de la Dona, on vam gaudir d’unes vistes impressionants del Pirineu. Fetes les fotos de grup vam seguir carenejant fins arribar als peus del següent cim, el Pic de Bastiments, on vam aprofitar per aturar-nos per dinar. Sense gaire temps per pair, vam agafar les motxilles i vam començar a pujar. A uns metres del cim el camí es va cobrir de neu però això no ens va aturar i vam seguir pas a pas fins arribar a l'emblemàtic cim de Bastiments. Un cop finalitzat el “postureig” corresponent, continuàrem el recorregut fent una baixada fins al Coll de la Marrana amb neu fins als turmells. Les relliscades, els culs molls i les rialles que això suposava, ens van portar fins al coll on vam baixar directes sense aturar-nos. Finalment arribàrem a Vallter tancant una jornada amb moltes aventures i un descans merescut. El grup de grans, o com nosaltres ens agrada dir, els grans més grans, vam afrontar una d'aquelles sortides que ve travessada per circumstàncies imprevisibles, que no saps què pot passar fins al mateix dia que t'hi trobes. D'una aventura, en definitiva. I és que el nostre grup va haver de canviar una ruta d'un parell de dies pel Pirineu de Núria per una sortida estricta i convencional d'un matí i migdia. La raó és ben normal, tot i així; i és el senyor TEMPS. Les previsions de fred i precipitacions van fer que ens decantéssim per una experiència més assequible (la primera ruta dels nens i nenes no pot ser un descontrol), de manera que vam quedar com sempre a les 8 al pavelló firal i ens vam dirigir, il·lusionats malgrat tot, cap a Joanetes i cap a Coll de Bracons. Però l'aventura tot just acabava de començar. Va ser arribar al coll, sortir del cotxe i haver-se d'amarrar nens i nenes, pares i mares i monitors i monitores a allò que bonament poguéssim, perquè bufava un www.ceolot. cat

Vallter.

vent!!! Una ventolera carregada d'humitat i fred que no et deixava quasi obrir els ulls. Ens esperava un inici de sortida maco! I fou així, deixàrem els pares i mares amb tots els ànims que poguérem, i enfilàrem cap la carena de Llancers. No va ser fins ben entrats al bosc frondós d'aquesta abrupta serralada fronterera amb Osona que el vent no va parar de castigar-nos. Ben tapats, ben juntets, teníem la sensació d'endinsar-nos a la gola del llop. Tot i així, hi havia un no sé què que feia més emocionant tot plegat. Un cop a dalt, ja resguardats dels remolins de vent, i dins d'una de les fagedes més espectaculars de la nostra comarca, férem camí xano xano entre fulles caigudes, colors apagats per la boira i la humitat i un "xiri-miri" molt suau que de tant en tant ens feia cordar-nos la roba millor. Vam parar a esmorzar ja ben avançada la serra, on el camí es resguardava entre boixos. Els ànims estaven prou amunt, ja que allò pitjor ja havia passat. Havent agafat energia, vam continuar la nostra marxa vorejant el Puig Satoies i baixant a poc a poc cap als dominis de Sant Miquel de Castelló. El sender que hi arriba a poc a poc ve guardat per uns fajos d'una bellesa incomparable. Tot i que el temps es mantenia prou neutre ja arribant el migdia, no pintava una tarda tranquil· la, de manera que vam decidir retallar i anar a buscar la pista que zigzagueja cap a Falgars

de dret. A camp obert, l'altiplà de Falgars és insuperable. Vam anar a petar a la carretera quan l'estómac ja començava a donar algun toc d'alerta. Sense perdre temps vam fer via cap a Sant Pere de Falgars pensant que allà gaudiríem d'un descans per dinar. Passats els prats de Falgars i unes vistes brutals, ens plantàrem al vell veïnat de Sant Pere cap a les dues del migdia. Teníem un problema, tornaven els núvols. Després de parlar-ho entre els nens i nenes, i tot i que hi havia gana, vam veure Hostalets prou a prop. Sabíem que la pista particular que arrenca dels prats de pastura hi baixa directa, i sabíem que la pluja també podia arribar en qualsevol moment, si ens despistàvem. Què carai! “Aprofitem l'embranzida!”, ens vam dir. Rostos avall, vam agafar el camí més directe als Hostalets. En poc més de 40 minuts travessàvem el riu i arribàvem als masos dels afores de la vila. Unes quantes gotes ja les havíem arreplegat, però vam arribar a temps per aixoplugar-nos i dinar amb tota la calma del món. El misteriós temps de la jornada no va acabar de decantar cap a cap banda, així que fins i tot vam poder jugar a algun joc i fer el burro fins a l'hora d'arribar els pares. Puntuals, com sempre, enyorats dels seus nens, com sempre..o no? Havia estat un dia prou diferent, molt ben reaprofitat, emocionant, amb un començament 25

secció

MAINADA

èpic, i un merescut descans, en acabat dels valents i valentes del grup dels grans més grans de tots. Després de la facileta sortida del dia 5 de novembre per Serra de Llancers, els monitors i monitora estàvem disposats a fer una excursió potent: pujar al Bassegoda. De nou el temps ens va jugar una mala passada i la previsió de pluja i vent, ens va fer decantar cap a una sortida més arrecerada i propera a casa. [Som una mica cagats, aquests monitors...] Així que vam tornar a canviar la sortida, però volíem que fos una sortida una mica més llarga, ja que ens hem de preparar bé per a les rutes que vindran!!! A les 8 del matí, encara amb una mica de son i lleganyes als ulls, els GRANS sortíem d’Els Hostalets disposats a afrontar el camí ral amb ganes. Érem pocs, però valents! El temps no acompanyava, però de moment aguantava! Així que cap amunt que fa pujada!!! La veritat és que el camí ral puja dret, els que l’hagueu fet alguna vegada bé ho sabreu... No obstant, els grans en un tres i no res, xerrant i fent xerinola, ens vam trobar a la font de les marrades, on vam fer una paradeta per esmorzar. I dic “paradeta” ja que vam menjar i marxar, que feia un fred que ho arronsava tot. A més, ens quedava força estona per arribar al Grau i travessar tots els prats de Falgars. La fauna que corre per la Plana de Falgars ens va fascinar, semblàvem tots xaves de Barcelona tot dient: “Oh què macuuu!”. Vam poder veure xais, xaiets, cabres, vaques i petits animalons per tota arreu. Nosaltres no estàvem gens cansats i per demostrar-ho algú es va dedicar a fer flexions i “sentadillas”. És que, a més, estem fets uns forçuts. Arribar al Santuari de la Salut se’ns va fer curt i després de tirar la foto d’honor, ens vam encaminar cap a Roques Encantades. De nou, havíem enganxat l’excursió, sobretot pels seus paisatges, les magnífiques fagedes que vam travessar i l’encant de la Garrotxa durant la tardor. Després de dinar, nosaltres igual que les roques ens vam quedar ben encantats, moment en què vam aprofitar per fer-nos els ‘modernillos’ i vam gravar un 'mannequin challange' d’excursionistes intrèpids. La baixada va anar acompanyada de les presses per arribar a baix i anar a descansar a casa, però també de la pluja que ens empenyia per darrere. Ens afanyàvem 26

Falgars.

Vallter.

o quedaríem xops com ànecs... Per sort, la pluja només ens va molestar els últims 10 minuts, just per mullar-nos una mica i, en alguns casos, refredar-nos de mala manera. Només pregar perquè a la pròxima sortida faci un bon sol i les excursions ens surtin tan

rotundament bé com fins ara. I recordeu: el 17 de desembre farem l'última excursió de l’any 2016!! Animeu-vos tots a venir!•

secció

MAINADA joves!

Gra de Fajol Hola joves!! El dia 15 d’octubre vam tenir la primera sortida de la temporada del grup de joves! Per començar una temporada potent, l’objectiu de la qual es fer una ruta a Menorca, vam fer el pic del Gra de Fajol. Vam sortir del pla de la Llosena, per enfilar el camí cap al coll de Coma de l’Orri. A mitja pujada, vam fer la primera parada per esmorzar i agafar forces perquè encara ens quedava molta pujada. Un cop a dalt del coll el nostre objectiu era acaba d’arribar al cim. Aquesta última pujada va tocar fer-la amb neu. Un cop a dalt vam poder gaudir de les vistes i de la primera nevada de la temporada, però ja tocava començar a baixar. Aquest cop ens vam aventurar amb una tartera, per a molts era el primer cop que en feiem una... però quan vam arribar a baix ens vam quedar amb ganes de més. Després, només tocava acabar de baixar per la pista d’esquí del xalet per arribar on havíem quedat amb els pares!!! I després de la primera sortida oficial de la temporada ja va venir la ruta. Una ruta que els monitors, i també tots els joves esperàvem amb molta il·lusió. La ruta havia de ser per les valls de Vallter i Carançà, però la meteorologia ens va jugar una mala passada, o no... Vam haver de canviar de destí, però el resultat va ser una ruta preciosa i molt divertida. Ens vam trobar com sempre a les 8 del matí al pavelló firal. Allà vam fer cotxes i directes cap a Beget, on començava el camí. Vam sortir de Beget seguint el GR-11. Al coll dels Muls vam haver de fer una parada obligatòria. Era espectacular, els colors, l'ambient, el paisatge... tot invitava a quedar-se allà hores i hores, però el temps corria, i havíem d'arribar a Sant Eudald de Jou, i encara ens quedaven molts quilòmetres per davant. Hormoier, la Plantada... i "nari nant" direcció Oix, però al trencant d'Escales ens vam desviar, havíem de pujar Santa Bàrbara de Pruneres. Quin lloc, oi? Diria que la meitat,per un moment es va plantejar anar-hi a viure just arribant a Olot. Que bonic! Allà, tot i ser ja les quatre de la tarda, vam endrapar tant com vam poder, podríem dir que vam fer un dinar-berenar... perquè això sí que és veritat, els horaris no els vam respectar gaire... ai aquest monitors que us fan passar gana! He,he és broma poma, tots esteu molt sans i alimentats! ;) Amunt i avall, amb direcció Sant Eudald, després d'algun trencall que se'ns va escapar www.ceolot. cat

Gra de Fajol.

Ruta.

vam arribar, de nit i sota les primeres gotes de la tempesta que ens acompanyaria tota la nit a Sant Eudald de Jou. Cançons, cartes, jocs... però amics, que el sopar no es fa sol!!! Amb 2 fogonets i 2 cassoletes petites, i per grups de 6 vau haver de cuinar-vos el sopar, un espectacular plat d'espaguetis amb salsa de tomata, la carn ja la posàvem els monis. Lectors, amics, joves, germans de joves, pares, avis... tothom, ja us podeu imaginar el que va passar! I és que fer espaguetis en aquestes condicions tan i tan i tan EXTREMES no és fàcil. Us deixem que imagineu una mica, si un dia us trobeu un jove del CEO, no us esteu de preguntar què tal va anar. Va, que si no ens enrotllem massa. Al matí plovia... Ooooh! quina llàstima, no podíem sortir de la casa... us imagineu la cara dels joves.... jejej per bona sort per

ells ;) en un tres i no res es va aclarir el dia, i amb un parell de trucades vam restablir el nostre punt d'arribada. OLOT! Així que Sant Eudald, Can Bundància, Vivers, Sant Joan les Fonts, La Canya i Olot. Mare meva... no és pas broma oi! Els joves ho vam donar tot, i a la nostra cara es veia, a l'hora d'arribar al pavelló, amb tots els pares aspectants. Les cares de cansament desapareixien i apareixien aquells somriures d'orgull i felicitat, alguna qagulleta l'endemà, però a punt per la següent, clar que sí! Ah, i no ens va ploure gens, és que som tan macus tots junts caminant, que la mare Naturalesa no ens va voler destorbar. Apa, fins a la següent, Joves i amics del CEO!• 27

A C T I V I TAT

S per Kim Agustí

D'OLOT A FOIX D’EINA A LA BOLLOSA El 17 de setembre tornem a Eina (1560 m, 128 habitants), disposats a continuar la travessia cap a Foix. Som 42 excursionistes i el cel és gris. A tres quarts de 10 encetem la caminada cap als dolmens de lo Pou i de la Borda, bon mirador de la Cerdanya. Esmorzem i seguim cap al coll de la Perxa (1581 m), antigament anomenat del Jardó; fins a quatre rètols ens recorden l’actual nom del lloc, pas estratègic entre les comarques de la Cerdanya, el Conflent i el Capcir. Els romans hi van traçar la Strata Ceretana, al segle III de la nostra era. Un mil·lenni més tard hi foren edificats l'església de Santa Maria de la Perxa i l'hospital de la Perxa, regit per un petit priorat, destruïts a partir del 1807. El veïnat actual forma part del terme de la Cabanassa i comparteix l'espai amb la carretera N 116 i la via del tren, oberta al trànsit el 1911. Estany Negre

de la colla creuem la resclosa (2016 m) i anem a l’hotel Bones Hores. La resclosa de la Bollosa (o Bulloses, si ho preferiu) forma un embassament que emmagatzema 17 hectòmetres cúbics d'aigua. Fou aixecada entre els anys 1905 i 1909 per regular el cabal de la Tet, riu que fa treballar la central de la Cassanya, construïda per donar corrent al tren groc. El llac és partioner amb una comarca, el Capcir, que només hem trepitjat al llarg d'uns centenars de metres. L'estada als dos establiments és prou confortable, però un ruixat ens anuncia canvis per a l'endemà. Quan es faci de dia, veurem de quina mena. Cista de lo Pou

Al coll agrupem la colla i continuem cap al proper pas a nivell, on el tren groc acudeix puntualment a la nostra cita. Més enllà el GR 10 dibuixa una marrada pel pla de les Artigues, defugint la carretera. Arribem a Bolquera (1610 m, 790 hab); el petit nucli antic, documentat a finals del segle IX, és envoltat de modernes urbanitzacions. L'itinerari segueix per carrers, carretera i alguna drecera, deixa de costat l'estany del Ticó i va a trobar la carretera de Mont Lluís a Font Romeu. La travessem i seguim, ara per camí, cap a una bifurcació (1790 m); deixem el camí del coll del Pam i continuem pel GR, molt planer. Ullades de sol ens il·luminen, una ufanosa pineda ens ombreja. Anem a l'estació d'un telecadira i a la jaça de les Cabres; un rètol ens adverteix que el GR ha estat desviat temporalment per unes obres. Seguim cap al pla dels Avellans (1715 m) i escollim un bon lloc per dinar. Ens espera un magnífic tiberi, a base de peix i vi blanc; la seva preparació va despertar la imaginació de la colla, el resultat ens desperta la gana. L'àpat s'allarga un parell d'hores. Un cop tips tornem al nostre itinerari. El GR provisional s'enfila directament al bonic estany Negre i el volta per l'esquerra; nosaltres ho fem per la dreta. Seguim cap a l'estany Llarg (2000 m) i l'estany del Recó, extens canyissar. Travessem la carretera de la Bollosa i anem a l’alberg del Carlit. Alguns companys hi faran estada, avui tampoc no disposem de prou places per fer nit tots plegats. El gruix 28

DE LA BOLLOSA A L’HOSPITALET El nou dia desperta ben serè, però una petita nevada cobreix els cims propers. A un quart de 9 del matí sortim de les Bones Hores pel preciós camí que voreja el llac de la Bollosa. Un cop a la cua de l'embassament anem a cercar la vora de la Tet i encarem la coma de la Grava, molt llarga, ampla i planera. La boira ens amaga en tot moment el puig Peric, però sí que podem veure la neu que el cobreix. Aviat comencem a trepitjar el mantell blanc. Una suau pujada ens

Llac de la Bollosa

A C T I V I TAT

porta a l'Estanyol (2297 m) i aprofitem una ullada de sol per fer una queixalada, a peu dret. Completem l'ascensió a la portella de la Grava (2426 m) enmig de la boira, agrupem la colla i fem una gèlida fotografia de grup. Aviat encetem la davallada cap a la cabana de Rouzet i la cua del gegantí estany de Lanòs (2213 m), força buit. El puig de Font Viva i el Castell Isard emergeixen de la boira, però només és un miratge; no veurem el Carlit en cap moment. Sense deixar de trepitjar neu, seguim cap a l'estany Lanoset i tornem a pujar decididament. La boira ens cobreix i la sensació de fred augmenta per moments. Finalment arribem al coll de la Coma d'Anyell (2480 m), sostre del cap de setmana i punt molt rellevant de la travessia; és la nostra porta d'entrada a l'Arièja. L'Hospitalet

carretera, d'aquí a uns minuts, però abans remullem el final del cap de setmana a l'hotel.

DE L’HOSPITALET A ORGEIX

Coma d'Anyell

El descens pels clots de les Bacivelles és el tram més pendent del cap de setmana i dos dits de neu cobreixen els blocs de pedra; sense dubte, serà un dels punts a recordar de tota la caminada. Tothom baixa com pot, amb l'ajut dels altres i sense incidències. Al llarg de la davallada per la preciosa coma d'Anyell la neu desapareix, però la boira no deslliura els cims. Ens acostem al modern refugi de les Bésines, però el deixem de costat i seguim cap avall pel fons de la coma. Arribem a la cua de l'estany de les Bésines (1980 m) a un quart de 4 de la tarda i cerquem un bon lloc per dinar. L'àpat no s'allargarà tant com el d'ahir, només una horeta, i tampoc no serà tan generós, però després de les emocions passades es posarà la mar de bé. Després de dinar agafem el camí que voreja el llac i anem a la resclosa, construïda l'any 1960. Un camí ample i molt planer segueix cap a la pedrera de les obres, però aviat escollim el que baixa més decididament pel mig del bosc. Anem a la jaça Bessateil i tot seguit gaudim d'un tram molt panoràmic, amb la vall de l'Arièja als nostres peus i Mérens al fons. Després de contemplar una bonica cascada, completem la davallada a l’Hospitalet (1429 m) per un deliciós i savi camí. El petit nucli de l’Hospitalet (o l’Espitalet, si ho preferiu en occità, 90 hab) fou edificat als peus dels estratègics colls de Pimorent i d'Envalira, camins de la Cerdanya i d'Andorra. L'any 1929 hi va començar a circular el ferrocarril transpirinenc, que a pocs metres del poble s'endinsa en un llarg túnel, camí de la vall del Querol i Puigcerdà. Nosaltres seguirem el mateix itinerari, per www.ceolot. cat

El 15 d'octubre tornem a l'Hospitalet. Som 37 excursionistes, el cel és ben serè i bufa un vent força fred. Esmorzem a l'hotel du Puymorens, on ens esperen uns excel·lents croissants, i a un quart d'11 encetem la caminada. De bon començament haurem de compartir el fons de la magnífica vall de l'Arieja amb el riu, la línia del ferrocarril transpirinenc i la transitada carretera N 20, però després de creuar-los tots tres agafem un bonic camí, senyalitzat amb les marques del GR 107, Camí dels Bons Homes, que ressegueix el marge esquerre del riu en un entorn ben natural. Passem per la font de Pédourrés i aviat ens comencem a treure la roba d'abric; gaudirem d'un dia assolellat i fins a cert punt calorós. Seguim cap a les bordes-d'en-Haut i la central elèctrica, ara per camí antic, ara per pista, i anem a Mérens-les-Vals (Merens, 1052 m, 172 hab). Un cop al poble, construït a la confluència de les valls del Nabre i de Mourguillou amb l'Arieja, travessem el riu per un bonic pont de pedra i la carretera per un emocionant pas de vianants. Seguim el camí que voreja el Nabre, anem a Mérens-d'en-Haut i fem un segon esmorzar al costat de les ruïnes de l'església dedicada a Sant Pere. El temple és una interessant construcció d'estil romànic, d'una sola

Sant Pere de Mérens 29

A C T I V I TAT

nau amb una àbsida trevolada, mig soterrada per la carretera, i una torre campanar de tres pisos. Fou destruïda pels miquelets en el curs de les guerres napoleòniques. Aviat tornem al nostre itinerari. A ple sol, encetem una llarga pujada, per un camí prou savi i molt panoràmic, encarat a la vall del Nabre, que ens porta a les ruïnes de les bordes de St. Touret. Allà regira i ens condueix a les bordes de Coual (1530 m), excel·lent mirador dels dos veïnats de Mérens, amb les valls de l'Arieja i de Mourguillou al fons. Poc més enllà anem a trobar una pista, en una esplèndida balconada sobre el pla de Bonascre i la muntanya de Tabe. La deixem dos revolts més enllà, per seguir un camí carreter, més planer, que travessa un bosc de coníferes i ens porta al sarrat de Larguis (1750 m). Dinem en aquest magnífic mirador de la vall d'Orgeix, tot contemplant el pic de l'Homme, per un costat, i la Dent d'Orlu i el Tarbesou, per l'altre.

Sarrat de Larguis

Un cop tips, agafem el corriol que careneja cap al veí coll de Joux (1702 m) i continuem per la pista, que dibuixa llarguíssimes llaçades per una frondosa boscúria, en sostingut i monòton descens. Al capdavall anem a trobar la carretera que s'enfila pel fons de la vall d'Orgeix; la seguim cap a l'esquerra i anem al ressec de Bas, casa de pastors ben restaurada, i el refugi del roc de la Pera. No deixem la carretera, que aviat enceta un segon seguit de llaçades, amb fugisseres balconades sobre el poble d'Orlu. En una bifurcació escollim el vial de la dreta, que sembla portar a Orlu, però quan arribem a la vora del riu agafem el camí que ressegueix el seu marge esquerre. Finalment arribem a Orgeix (Orgeish, 823 m, 80 hab), amb les darreres llums del dia. Travessem el riu per un bonic pont de dos ulls i anem a cercar l’autocar. El poble no ofereix cap mena de serveis i farem nit a la veïna Ax-les-Thermes (Acs).

Orgeix

cap a Sorgeat (Sorjat, 1040 m, 92 hab). Esmorzem al costat de la mairie. A les 11 tornem al nostre itinerari. El cel és gris i aviat ho agrairem; després de mitja hora de caminar per una pista, agafem un pendent camí que s'enfila pel solell de la muntanya, força pelat i més ric en panorama que no en ombres. Contemplem el Tarbesou, la Dent d'Orlu, la vall d'Orgeix, Ax-les-Thermes i el pla de Bonascre, amb les muntanyes d'Andorra al fons. Només al capdamunt de la pujada els caducifolis cobreixen un deliciós camí. Finalment arribem al coll d’Ijou (1649 m); hi fem beguda. Des del coll seguim per pista cap al pla de la Garda, deixem a l'esquerra el refugi del Chioula, integrat en una estació d'esquí nòrdic, i baixem per una drecera al coll de Pedra Blanca (1551 m). Continuem per la pista, molt planera i vistent, cap al refugi del pastor de Sorgeat. El terreny és completament pelat i el pastura un ramat de vaques, però els treballs de reforestació van donar un curiós aspecte al veí bosc de Sahuquet, amb bandes de coníferes i caducifolis. Seguim per un corriol cap al coll dels Canons, excel·lent mirador de la muntanya de Tabe, amb els pics de St Barthelemy i de Soularac i la gegantina pedrera de talc de Trimouns, i ens enfilem al coll de Balaguès (1669 m). El panorama s'obre ara cap a l'Aude, amb el poble de Camurac en primer terme. Són les 2 de la tarda i una ullada de sol ens convida a fer un bon dinar. Alguns aprofiten l'aturada per pujar al veí roc de la Taillade.

D’ORGEIX A COMUS El diumenge tornem a Orgeix i a les 9 del matí comencem la setena etapa de la travessia. Un magnífic camí, sàviament traçat i ben empedrat, s'enfila a la Portella d'Orgeix (990 m). Ja convertit en camí carreter, baixa pel bosc al veïnat de Fournit i segueix fins a trobar la carretera. Travessem la Lauze i pugem al bonic poble d'Ascou (Ascon, 1020 m, 153 hab). Fem una breu aturada a la plaça de l'església i continuem , per carretera primer i per un camí planer, 30

Comus

A C T I V I TAT

Coll de Balaguès, amb Camurac al fons.

Després de l'àpat encetem la davallada cap a les planes veïnes. Camurac semblaria ser la nostra fita, però molt abans d'arribar-hi apareix un altre poble, Montaillou; cap allà anem. Passem per la font de Rivel, eixuta, i ens enfilem al seu castell, documentat al segle XIII; les ruïnes de la monumental torre van ser consolidades fa una quinzena d'anys. Montaillou (Montalhon, 1280 m, 24 hab) va patir severament, a començaments del segle XIV, la brutal repressió dels darrers seguidors de l'església càtara, vuit dècades després de la caiguda de Montségur. Sortim del poble per un camí planer, però aviat encetem un curt descens, molt bonic, que ens porta a Prades (Pradas, 1240 m, 43 hab). Hi cerquem, inútilment, algun establiment obert, abans de continuar la caminada. Un camí carreter planeja per uns paratges molt amables, abans de baixar a l'amagat poble de Comus (Comuns, 1166 m, 34 hab), punt i apart de la nostra travessia. Comus pertany al pays de Sault, del departament de l'Aude. Hem sortit de l'Arieja, però aviat hi tornarem. Haurem d'esperar, això sí, a finals d'hivern. El castell de Montségur serà la nostra propera fita.•

Bibliografia

Horaris de la travessia D’Eina al coll de la Perxa i Bolquera

1 h 36 min

De Bolquera al pla dels Avellans, els estanys Negre i Llarg i la Bollosa

3 h 43 min

De la Bollosa a la portella de la Grava

2 h 53 min

De la portella a l'estany de Lanós, el coll de coma d'Anyell i l'estany de les Bésines

3 h 21 min

De la cua de l’estany a l’Hospitalet

2 h 07 min

De l'Hospitalet a Mérens-les-Vals

2 h 07 min

De Mérens al sarrat de Larguis

1 h 52 min

Del serrat al coll de Joux i Orgeix.

2 h 55 min

D’Orgeix a Ascou, Sorgeat i el coll d’Ijou

2 h 47 min

Del coll al coll de Balaguès

1 h 13 min

Del coll a Montaillou, Prades i Comus

2 h 29 min

• CHURET, Dr. Jacques. Le petit train jaune de Cerdagne. Les éditions du cabri, 1989. • Catalunya Romànica, volum VII. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995. • Gran geografia comarcal de Catalunya, volum 15. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985. • El Camí dels Bons Homes. Edicions Altaïr, 1998. • Le Sentier Cathare. RANDO éditions, 2005. www.ceolot. cat

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Agustí, Jordi, Albert, Mariona, Esteve i Alba

CHACHACOMANI EL SOMNI DELS SIS MIL

Sala Uyuni amb el Volcà Tunupa al fons_Foto: Alba Colomer.

El passat mes d’agost, l’Agustí, en Jordi, l’Albert, la Mariona, l’Esteve i l’Alba vàrem agafar un avió amb direcció a Bolívia, disposats a passar vint dies descobrint el país i amb la intenció de fer algun cim. Però aquest viatge havia començat feia molts anys enrere, quan l’Esteve i en Pere, després d’haver trepitjat nombroses vegades el sostre dels Alps i motivats per les lectures dels vells alpinistes, somiaven tocar el cel andí. La conquesta d’aquells cims es va anar posposant, com tants altres somnis que es queden en un calaix, i el temps va anar passant fins que varen tenir la sensació que potser ja era massa tard per viure aquella aventura.

turistes els cims més emblemàtics com si es tractés d’un souvenir més. Per coses del destí en Xavier i el seu company varen conèixer l’Aldo, un guia Bolivià format a Chamonix que es movia entre els Andes i els Alps. Ell els va oferir l’opció de fer un sis mil poc concorregut, ja que l’accés més senzill es realitzava per una vall que fins feia poc havia estat tancada al turisme. Les comunitats locals no permetien l’entrada de gringos en aquelles terres fins que un capellà italià, també alpinista, els va convèncer que si obrien la vall al turisme de muntanya, sempre amb respecte per la Pacha Mama (Mare Terra) gran deïtat dels Andes, aquell indret oblidat podria ser més pròsper. L’experiència que narrava en Xavier, entre valls i cims salvatges i solitaris, ens va fer dentetes i de seguida vàrem saber que aquella era l’ascensió que volíem fer. Ens vàrem posar en contacte amb ell, i amb absoluta generositat i entusiasme, ens va proposar trobar-nos per explicar-nos amb més detalls el seu viatge i per facilitar-nos tota la informació que poguéssim necessitar, així com el contacte del guia bolivià. Vàrem escriure a l’agència de l’Aldo, LlamaTrek, i correu amunt correu avall vàrem concretar bona part del viatge.

Laguna Verde i Volcà Licancabur_Foto: Alba Colomer.

DESCOBERTA I ACLIMATACIÓ

Flamencs a la Laguna Cañapa_Foto: Jordi Oliva.

LA PRÈVIA L’octubre del 2015 vam reprendre aquell somni amb els companys amb els quals durant els darrers estius havíem fet alguns quatre mils als Alps. Va començar la recerca per escollir la ruta i els cims, volíem visitar els llocs més singulars del país, però fugint dels típics tours turístics ja que ens semblava que les multituds podien desvirtuar la bellesa dels paisatges. Enmig d’aquesta recerca, en Jordi va aparèixer amb un número de la revista Muntanya del CEC on hi havia un article que parlava del “Chachacomani, un sis mil oblidat a Bolívia”. L’autor de l’article, en Xavier Santos, relatava el viatge fet el 2012 en el que, com nosaltres, combinava el turisme amb la muntanya. Explicava que en l'arribar a La Paz, la capital política del país, es varen adonar que les agències de guies de muntanya oferien als 32

Amb el calendari mig lligat, però amb la consciència que en un país com Bolívia tot es podia capgirar, el dia 2 d’agost sortíem de l’Aeroport de Barcelona amb direcció a l’altiplà bolivià. Un dia més tard aterràvem a El Alto, l’aeroport de La Paz, ubicat vora els 4.100 m. La vista aèria de la ciutat, amb un urbanisme poc clar i extensions infinites de construccions que semblen a mig a fer, no ens van deixar indiferent. Els primers dies ens van servir per conèixer La Paz i per anar-nos acostumant a viure, i també a dormir, en alçada. Un cop localitzada la petita agència de LlamaTrek, vam poder conèixer el nostre guia i acabar d’ultimar els detalls per començar la primera part del viatge, set dies per la regió de Potosí. Vam començar navegant amb un 4x4 pels paisatges onírics del Salar d’Uyuni i intentant enfilar el primer cim, el volcà Tunupa, que amb molt d’optimisme volíem fer amb una matinal, com aquell que fa Bastiments; però va resultar no ser tant senzill ni localitzar el camí, ni moure’s entre tarteres pel voltant dels cinc mil metres. Deixant enrere el blanc el salar ens vam endinsar cap a la zona més àrida de la regió, entre volcans, llacunes plenes de flamencs majestuosos i tenyides de múltiples colors, fangs bullents i pedres esculpides pel vent. Paisatges infinits difícils d’assimilar pels Euro-

CO L · L A B O

RA C I Ó

Des del Licancabur, amb les Lagunas Blanca i Verde al fons. Foto: Esteve Colomer.

peus acostumats a escales molt més domèstiques. A tocar de la frontera amb Xile vam fer parada per enfilar el volcà Licancabur, de 5.920 m. L’ascensió era una bona manera d’anar-nos aclimatant i de gaudir d’una panoràmica imponent de la zona que havíem trepitjat. De tornada a La Paz encara disposàvem d’uns dies abans d’iniciar l’expedició al Chachacomani, així que vam aprofitar per conèixer la història de les antigues civilitzacions visitant el jaciment de Tiwanaku i el bressol de la cultura Inca, al Llac Titicaca. També vam fer l’últim escalfament de muntanya per la regió del Condorini. Els més valents van coronar el Pequeño Alpamayo i la resta el Pico Àustria.

Pequeño Alpamayo_Foto: Jordi Oliva.

Isla del sol, Llac Titicaca_Foto: Alba Colomer.

Vam instal·lar el campament en un prat d’herba, al costat d’un rierol i al peu de la morrena del glaciar. Quatre tendes per dormir i una tenda menjador, tot un luxe. Inicialment havíem d’acampar en aquella cota una nit i l’endemà pujar uns cinc cents metres més amunt per fer nit al camp d’alçada, però l’Aldo ens va proposar fer l’ascensió des del camp base. Malgrat que hauríem de llevar-nos més d’hora i fer més desnivell, podríem descansar un dia més, dormir a menys alçada i ens estalviaríem desmuntar el campament durant el descens. Tot plegat sonava bé i el fet de no haver d'abandonar la tenda menjador era molt temptador, així que hi vam estar d’acord. L’endemà vam aprofitar per enfilar a un “turonet” d’uns cinc mil metres que oferia una vista esplèndida de l’ascensió que ens

Sortint de La Paz i creuant un cop més el caòtic El Alto, després de quatre hores de camí i havent fet una parada per contemplar per primera vegada el Chachacomani de lluny, altiu i imponent; vam arribar al poblat de Alto Cruz Pampa a on s’acabava la pista de terra i ens esperaven els portejadors. Després de menjar una mica vam començar l’aproximació cap al camp base, endinsant-nos en una immensa vall a on hi havia nombrosos ramats de llames i alpaques pasturant lliurement envoltades de cims de cinc mil metres. Una caminada de més de tres hores, enmig de la solitud d’aquells paisatges salvatges, fins arribar al camp base, a 4.650 m. En aquell moment ja estàvem segurs que, passés el que passés, l’experiència d'estar quatre dies en aquell indret tan remot hauria valgut la pena.

De camí al camp base del Chachacomani_Foto: Alba Colomer.

EL CHACHACOMANI

www.ceolot. cat

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Camp base del Chachacomani_Foto: Alba Colomer. Observant el glaciar del Chachacomani_Foto: Alba Colomer.

esperava. Es podien veure algunes traces que intentaven buscar una via per creuar la immensa gelera de tres pisos, però semblava que finalment totes es rendien i cap continuava cap al cim. Vam tornar al campament a preparar el material, agafar forces amb un bon sopar i descansar tant com poguéssim. L’endemà ens despertàvem a la una de la nit, vam esmorzar una mica i vam omplir el termos de te amb mel. Amb la llum del frontal vam començar a enfilar durant una hora per un camí pedregós i vertical, salvant uns 500 metres fins arribar al peu de la gelera. Allà ens vam calçar el grampons i vam fer tres cordades: l’Aldo amb en Jordi i l’Agustí, en Norberto amb l’Albert i la Mariona i l’Esteve amb l’Alba. La part baixa de la gelera era gel viu, vam anar enfilant, fent zigues-zagues fins arribar al mar d’esquerdes, on no era gens senzill orientar-se. Just quan havíem superat la part més trencada de la gelera començaven a brillar els primers rajos de sol i el cel es tenyia de vermell. Un despertar màgic amb el contrast del blanc dels cims de sis mil metres i el blau del Llac Titicaca al fons. Vam seguir pujant fins arribar a una esquerda immensa; per on abans passava la ruta normal ara hi havia un gran tall de quasi tres metres, impossible de saltar. L’Aldo va analitzar les opcions i de seguida es va decidir a pujar per una paret d’uns 65º, tot clavant bé els piolets i grampons i assegurant-se amb uns claus de gel. Un cop muntades un parell de cordes vam anar pujant, primer l’Agustí i després en Jordi, l’Alba i

Camp base del Chachacomani. 34

Sortida de sol direcció el cim del Chachacomani_Foto: Alba Colomer.

l’Esteve. Semblava que la tercera cordada, en no veure prou clar enfilar per aquella paret de gel, havien girat cua; però de sobte ens vam retrobar tots uns metres més amunt. En Norberto va trobar una via alternativa, per la qual després tots plegats baixaríem, que malgrat no ser fàcil era un xic més còmoda de pujar. Ara si, ja teníem el cim a tocar i la cota dels sis mil metres es feia notar a cada passa. Al tram final, abans de salvar l’últim desnivell, el desglaç havia modificat de nou la ruta normal; per sort aquesta vegada la nova traça no va requerir grans maniobres. Ja només quedava superar la petita aresta sumital, per assolir tots plegats, entre abraçades i emoció, el cim del

Chachacomani, abans del cim_Foto: Esteve Colomer.

CO L · L A B O

RA C I Ó

L'Agustí i en Jordi, descendit assegurats per l'Aldo_Foto: Alba Colomer.

Aresta sumital del Chachacomani.

L'últim pis del gran glaciar_Foto: Alba Colomer.

Chachacomani, a 6.074m. Vam desplegar la bandera dels embardissats, complint el somni compartit tants anys enrere de tocar el cel andí. Feia un dia radiant, així que ens vam permetre gaudir durant uns minuts de les magnifiques vistes i la pau que el cim ens oferia. Amb les forces una mica recuperades, vam anar descendint, admirant tot allò que la foscor de la nit no ens havia permès veure. Vam arribar fins al camp base, cansats però molt contents d’haver pogut coronar tots junts aquell cim. Per acabar la jornada una bona migdiada i un ben merescut sopar, tot comentant l’experiència viscuda. Al cim del Chachacomani.

FINAL DE L’AVENTURA Com que ja teníem la feina en alçada feta i començàvem a trobar a faltar el verd de la vegetació, els últims dies del viatge vam decidir baixar de cota i anar a explorar la zona més selvàtica. Va ser sorprenent el gran contrast de paisatges, vegetació i fauna a només unes hores de La Paz. El dia 22 d’agost, després de 20 dies a terres bolivianes, agafàvem l’avió cap a Catalunya. Tornàvem impactats per l’extensió de La Paz i El Alto, ciutats amb un creixement que sembla no tenir final; agraïts a en Xavier, l’Aldo, en Norberto, en Carlos i a tota la bona gent que havíem trobat durant aquell viatge; meravellats pels immensos paisatges bolivians i tota la riquesa natural que contenen; feliços d’haver assolit el somni de trepitjar els sis mil metres i amb el record ben present d’aquells que tant han estimat les muntanyes.•

Tot l'equip al poblat de Alto Cruz Pampa. www.ceolot. cat

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per David Fajula

VOLTA AMB BTT AL LÍMIT COMARCAL DE LA GARROTXA SEGON DIA

PRIMER DIA Ja portàvem una colla d’anys pensant en aquest projecte: “Com fem la volta a la Garrotxa amb BTT i pel màxim de corriols??” Doncs el 12 de setembre de 2016 arranquem del Pla de Dalt una bona colla de bikers. En Xesco, Joan, Marc, Buki, Panki, Epi, Pol i jo. Ens dirigim cap a Riudaura per la carretera, xano xano, a buscar en Rodet i l’Hereu. Comencem la gran volta aquí a Riudaura, enfilem el camí de les Artigues cap a Coll de Canes, Déu n’hi do quin inici, ja al coll acabem de remuntar fins a Puig Estela de Vallfogona, per tot seguit baixar una trialera fins a coll de Santigosa. El primer entrebanc important el tenim aquí, trenco la meva bici l’eix i el boixa (buge) trinxats... “Caram, i ara què fem?” Ens queden 3 dies per davant. Ràpidament telefono al pare i amb un “plis plas” puja amb el cotxe la bici vella que tinc a casa, inflem las rodes i continuem. “Uuuf!!! Corriol de baixada fins a la carretera del Coll de l’home Mort, va enfilem fins al Collabós per agafar un corriol carenejant cap a Sant Pau de Segúries”. Hi arribem per la Via Romana, abans però l’Epi ens fa una

Després d’un bon esmorzar, comencem a pedalar a les 8 del matí, avui sense el Punki que ahir a la tarda va marxar per feina. Un trosset de 5 km per carretera fins a buscar la pista del Comanegra, a les Basses de Monars. Just a l’oratori girem a l’esquerra direcció al Coll de Malrem. “Quin dia més xulo, el sol despunta aquí dalt...!”. Baixem un corriol “guapo” fins a La Manera i seguim per pista fins al Coll de les Falgueres, just sota el Comanegra. Ara continuem amb direcció al Pla de la Muga per carena corriol, seguim cap a la casa de Sobiràs, tot voltant el Puig del Casso, estem a l’Alta Garrotxa, terra aspra. Baixem cap a la Comella i aquí ens trobem un avituallament sorpresa, fa dos dies en Marc ens hi va deixar aquest petit refrigeri (un meló, coca-cola, galetes, llaminadures, etc.). “Gràcies, nano!”. Ara ja podem pujar cap a Coll de Bassegoda, l’Hereu ens marca un bon ritme i de baixada a Can Nou, per seguir fins a Lliurona -aquí capbussada d’en Xesco, res, un ensurt- i dinar a la Font del Bac. Per arribar al Coll de Juncanat hem fet algun tram a peu i hem tingut una petita reparació, en Joan ha trencat la patilla,però tranquils, que en Buki treu la caixa d’eines, tot solucionat. Ja estem sota la Mare de Déu del Mont i baixem fins el Segaró per un corriol molt pedregós. Només ens queda Beuda i Besalú seguint el GR. “Caram quin jornal! 71 km i 2245 m de desnivell!”. Ens instal·lem al càmping de Besalú i anem a sopar amb en Sam. Un bon entrecot i l’endemà a tornar-hi.

TERCER DIA

petita capbussada, un mortal amb tirabuixó. Seguim cap a cal Mariner per fer un corriol molt maco fins al Sitjar passant per la Font Fresca. Entrepà, aigua per recuperar forces i amunt a Coll de l’Alec. Ara farem un corriol molt guapo, PR 186, Coll de la Creueta, Bolós, Salarsa i Beget. Ens instal·lem A l’Hostal del Forn amb en Dani i la Silvana -ens cuiden molt i molt- i cap a les Basses a fer una remullada. “Oooohh aquí recuperem cames!”. Ens han sortit 50Km amb 1700 m de desnivell. 36

Esmorzem amb en Sam i a les 8 del matí i sortim ben puntuals cap a Sant Ferriol, una petita pujada fins al collet de Besalú i el primer corriol del dia, un bon descens passant per l’ermita de Briolf i fins al Torn pel costat de la riera. Aquí farem un trosset per carretera, arribem a Mieres i pugem per la pista de Santa Maria de Finestres. Just sota el santuari, a l’alçada del Raspat, segon corriol guapo, aquest baixa tota l’estona a l’esquerra de la pista i ens porta al poblet de Sant Aniol. Remuntem per pista corriol fins al coll del Portell i tercer tram del dia per corriols molt ciclables fins a l’Hostal del Fang. Decidim canviar les barretes energètiques per una botifarra de Roquefort, la necessitem, ens queden 1000 metres de desnivell de pujada per a arribar al Santuari de la Salut on dormirem. Ben tips pugem cap a Sant Martí Sacalm per unes pistes molt dretes; des del poblet flanquegem per sota la cinglera i just sota el grau de Santa Anna, bici a l’esquena i amunt. A d’alt a l’ermita prenem un corriolet que va vorejant la cinglera fins a la casa de

CO L · L A B O

RA C I Ó

Masnou, coll de Condreu, Armadans, Roques Encantades i la Salut. Avui han sortit 58 Km però amb un desnivell de 2322 metres. En Pol treu unes fotos increïbles des del santuari. Només ens queda fer un bon sopar a l’hotel i a dormir.

QUART DIA Que bé que hem dormit, esmorzem tot veient la sortida del sol per començar com sempre a les 8 del matí. Ens dirigim per pista fins al restaurant el Coll, on agafem el corriol de Pixanúvies i el GR2 fins al coll de Saiols, aquí fem un petit tram amb la bici a coll, en Rodet ens marca un ritme de suar la cansalada...hem de pujar al Puig Sabastida i fins al Pla d’Ayats, però val molt la pena la suada. Aquí a dalt hi ha unes vistes de la Plana de Vic i del Pirineu precioses. Un corriol per a arribar al collet de Cabrera i tot seguit agafem el GR151.1 que ens portarà a Sant Julià de Cabrera. Continuem pel GR passant pel collet del Vidrier on baixarem fins el Güell, ens toca començar la remuntada cap a Barcons passant per la Font de la Grevolosa. “Quin estiu tan sec, no baixa gens d’aigua a la font!”. Des del coll de Barcons fem algun tram a peu fins a la collada de Sant Bartomeu, ara corriol de baixada a Sant Bartomeu de Covildases. D’aquí remuntem al collet de la Trampa i arribarem al Platraver, pista fins al coll de Siuret i cap a les clapisses de Freixeneda, aquest tram és tot enfangat fins a Coll Fred. Només ens

www.ceolot. cat

falta pujar el Pla Falgars, des d’aquí l’últim corriol fins a Riudaura, el que la gent anomena “el camí de l’andarí” o camí dels morts. Avui han sortit 50Km i un desnivell de 1600 metres. Un èxit total, ningú no s’ha fet mal, hem pedalat, menjat i passejat per tota la Garrotxa.•

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Pilar Font i Kim Agustí

NABAÍN Dissabte, 24 de setembre de 2016. Les prediccions meteorològiques anuncien un dia esplèndid a tot l'Aragó, amb temperatures relativament fresques, després del pas d'un front de tempestes. Cal aprofitar-lo per pujar a algun dels grans miradors dels Prepirineus i hem escollit el cim de Nabaín, que domina les valls del Cinca i de l’Ara, amb les muntanyes d’Ordesa al fons.

Santa Marina

Un cop al cim, hom gaudeix d’un immens panorama dels Pirineus i els Prepirineus d'Osca. En podem destacar la vall de l'Ara, dominada per la peña de Canciás i amb Jánovas en primer terme; la serra de Guara, a migdia; la peña Montañesa, el Turbón, el Cotiella i el Posets, a llevant; i els pobles de la vall de Vió i el pregon engorjat d'Añisclo, amb el Mont Perdut al fons. Aviat encetem el descens pel caire nord-est de la muntanya, més encinglat i atractiu que no el de pujada. Ens acostem al Tozal d'a Cruz i més enllà de dos collets cerquem el camí de baixada, correctament senyalitzat al mapa. El trobem sense gaire dificultat, però ben cobert d'eriçons grocs, que alenteixen el pas i arriben a avorrir. Passem pel collado del Pozo, sense advertir l'existència d'un antic pou de neu, deixem a la dreta la masada Carruesco, petita cabanya, i anem a trobar el camí de Morillo de San Pietro, senyalitzat com a PR-HU 185. Ascaso

Després de fer nit a L'Ainsa, a un quart de 10 del matí arribem al poble d’Ascaso, del municipi de Boltaña. El petit nucli, amb mitja dotzena de cases i l'església, fou bastit en un serrat força dominant. Un dels habitatges, casa Juez, és dedicat al turisme rural. Malgrat no tenir carretera asfaltada, cada estiu s'hi celebra una mostra de cinema, la més petita del món segons presumeixen. Aparquem a l'entrada del poble (1000 m), fem la primera fotografia al seu magnífic rellotge de sol i agafem el camí de Morillo, però abans de sortir del carrer trenquem pel camí de l'esquerra, que ens porta a un collet. Allà encetem una llarga i assolellada pujada, per una carena molt pelada. Caminem sobre una immensa llosa, esquitxada de boixos i alzines força seques, seguint les indicacions de fites i velles marques de pintura. La pujada és monòtona, però el panorama creix a cada pas. Arribem al caire d'una cinglera, que domina la fajana Tobialla i la vall de l'Ara, i girem cap a la dreta. El terra comença a estar cobert d'eriçons grocs, sense flor a finals d'estiu; el corriol s'esmuny carena amunt, enmig de les espines. Deixem a l'esquerra el camí que puja de Jánovas i encarem la darrera pujada. Algunes clapes de pins escarransits sobreviuen a la solana. Finalment arribem al cim de Nabaín (1799 m), coronat per les ruïnes de l'església de Santa Marina i un vèrtex geodèsic. 38

Nabaín

El camí de tornada faldeja la muntanya de Nabaín, tot superant caires i petites cingleres per magnífics escalers, sàviament traçats. Creuem el barranc per un pont i admirem les boniques Pozas de Ascaso, alimentades per un corrent nascut a la mateixa muntanya, aparentment molt eixuta. Finalment tornem a Ascaso.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Horaris de l'excursió D'Ascaso al cim de Nabaín (Santa Marina)

1 h 55 min

Del cim al camí de Morillo

1 h 37 min

Pel camí fins a Ascaso

45 min

Cartografia • Sobrarbe Central. Aínsa-Boltaña. 1:40.000. ZonaZero i Editorial Alpina. • L'Aínsa-Sobrarbe. 1:40.000. PRAMES.

Pozas de Ascaso

Abans de marxar, passegem pel carrer del poble i anem fins a l'església. Dos rellotges de sol, el de l'entrada i el del campanar, ens recorden que és l'hora de dinar. Encara en podrem veure un tercer, a les ruïnes del veïnat de Santa Maria de Ascaso. Segur que no farem tard a taula!•

Ascaso i Nabaín

La vall de Jánovas des de Nabaín

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi fent les darreres correccions del butlletí del Centre Excursionista d'Olot.

www.ceolot. cat

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE VINT-I-SETENA ETAPA

ZARAGOZA – EL BURGO DE EBRO

els seus polígons industrials de primera magnitud. Menyspreem un parell d’encreuaments i a l’altura de la “Huerta Onda” deixem el riu i, ara sí, tombem a dreta per encaminar-nos a la “Cartuja Baja”, lloc que a més de la Cartoixa també és un barri-poble; són dos quarts de tres i fem parada per mejar quelcom en un parc, hi romanem una hora i deu minuts, entre menjar i fer la visita als exteriors de la Cartoixa.

Pont de la desembocadura del Huerva.

Diumenge, 31 de març de 2013; aquesta etapa la vam fer en una data que no correspon a la cronològica dels darrers dies, perquè en el seu moment la deixàrem de banda a causa del mal temps, i decidírem aquesta data. Aparquem a la població d’El Burgo de Ebro i amb bus anem a Zaragoza; d’on ens deixa el transport a la vora de l’Ebre hi tenim una mitja hora. El dia es presenta radiant i la primavera llueix amb esplendor. La temperatura agradable, en principi molt bé. Són tres quarts de dotze. Travessem la “Plaza del Pilar” i ja al “Puente Piedra” retrobem les marques del GR que seguim per la riba dreta del riu. Aquesta etapa també és del tot plana (un desnivell de 30m en un recorregut d’uns 22 quilòmetres). Caminem pels passeigs de “Echegaray” i “Caballero”, deixem a l’esquerra el “Puente de hierro” i entrem al “Parque de la Unión”, per una passarel·la salvem la desembocadura del “Huerva”, seguim i al poc trobem les marques de la “Via Natural de los Sotos y Galachos del Ebro”. Per sota el pont de “Ginénez Abad” i el del tren, deixem les darreres construccions de Saragossa i ens endinsem en una zona d’hortes anomenada “Las Fuentes”, a l’altra riba hi desemboca el “río Gállego”, anem seguint pel costat de riu, a la nostra dreta queden els barris de “Miraflores”, “Montemolín”, “San Carlos” i més endavant el de “San Valero” tots ells amb

La Cartuja Baja. 40

Camps de El Platero.

La història de la “Cartuja Baja”, també anomenada “Cartuja de la Concepción” es remunta al segle XVII. El barroc tardà de la Cartoixa va patir el pas la Guerra de la Independència que la deixà bastant malmesa. La desamortització obligà la comunitat de Cartoixans a abandonar el lloc, que fou dividit en 28 parts repartides entre els nous colons. Les muralles, claustres i dependències del conjunt arquitectònic es convertiren en habitatges i comencen les primeres transformacions. Tot i així, avui es conserven encara restes del tancament primitiu, l’església, dos edificis a la Plaça Major, la porteria, el refectori i diverses cel·les. Durant el segle XX, la Cartoixa passa de poble a barri saragossà. Aquest barri compta amb uns 2200 habitants. Són les tres i deu, continuem la caminada tot sortint del parc,

Zona de las Fuentes.

CO L · L A B O

Panel indicatiu, ja a El Burgo de Ebro.

RA C I Ó

amb l’església de Sant Pere Apòstol estil tardo-mudèjar, avui desapareguda, ha estat reemplaçada per una de moderna construcció. Important aljama amb població morisca fins a 1610. Compta amb un jaciment arqueològic, el de “La Cabaneta” és un assentament situat en el pla sobre la primera terrassa del riu Ebre, protegit per aquesta de les grans avingudes. Tot i que la primera al·lusió sobre el lloc, relacionant-lo amb un hàbitat antic, data ja de mitjans del segle XVIII, no serà fins a 1994, quan el lloc no comenci a ser prospectat amb una recollida sistemàtica del material arqueològic trobat en superfície, i ja el 1997 es procedí a iniciar l’excavació arqueològica del lloc. Avui s’ha comprat que el jaciment s’estén per una zona rectangular amb unes dimensions properes a 32 Ha. D’elles, 20 estan envoltades per tres dels seus costats per un ampli fossat, quedant el quart flanc protegit pel mateix riu; les altres 12 correspondran a una zona d’ocupació exterior.

deixem les muralles de la Cartoixa, i prenem el camí anomenat “Cordel del Ebro” o “Cañada real”; caminem acompanyats per hortes i camps de conreu. Tot aquest tram discorre per la “Reserva Natural de los Galachos de La Alfranca de Pastriz, La Cartuja y El Burgo de Ebro”. Durant una estona caminem al costat de l’autopista A-68 per la zona de “El Platero”, deixem els polígons Industrials de “Prydes” i el de “Campo Cabezón” (també anomenat “Royo Cabezón”) fins a la “Torre de Santa Ana”, lloc on ens decantem a l’esquerra per retrobar l’Ebre. De seguida trobem una bassa envoltada de vegetació i una zona de pícnic; i així entrem al passeig de l’Ebre d’El Burgo de Ebro.

Mirador sbre l'Ebre.

Avui hem caminat uns 22 quilòmetres amb un temps efectiu de 5,19 hores i una marxa efectiva de 4,2 q/h. Ha estat una etapa bonica, amb una climatologia excel·lent i molta lluminositat. Bé, arribats a la població, anem a fer el refrigeri perceptiu i ja ens disposem a deixar l’Ebre per una altra ocasió, avui només fem aquesta etapa, etapa que teníem pendent.• Cigonyes a El Burgo de Ebro.

“El Burgo de Ebro” no te gaire història, consta el seu nom com simplement ‘‘El Burgo’’ fins a 1834 i com ‘‘El Burgo de Ebro’’ des de 1857. Depengué sempre, administrativament i judicialment, de Saragossa, ciutat de la qual era barri el 1609, i el 1785 apareix documentat el seu rang administratiu com a “lugar”. És, per tant, de la mateixa manera que Saragossa, de senyoriu regi, i així figura en els arxius encara el 1785. A la fi del segle XV els caps de família amb plens drets només arribaven a la dotzena i van ser entre 20 i 50 al llarg del segle XVIII. A mitjan segle passat tenia Burgo una mica més de 750 habitants, segons el cens de 1857, que van arribar a 1367 en el de 1970. Actualment compta amb uns 2300. Va comptar www.ceolot. cat

Taula descriptiva de la fauna del lloc. 41

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Parc de la Cartuja Baja.

Desnivell

Mapa

Camí de lews hortes i camps de Las Fuentes.

La "Flo" que no fa estiu

L'altre dia vaig estar a França i vaig voler provar això que varen inventar els francesos, el bidet... .res, francament incòmode, no s'hi cap!!!

...

On bona una hi hagi banyera....

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

P L A D E D A L T • M I X A

L L E I • • • E L A S T I C

A U R E O L E S • R • • B E

D • I S • A I T S E B • E R

E S F I N X • R E N R A C •

B O E R • A D I R G A L A M

A F R A U • I E I S M E • •

I R • E • I P S O • I G N I

X E F • I D O • M U N R A C

• G R E S O L • • E • A D A

N I U Q E P • S A N T R O C

A N I U R • S I C O S I • •

D A T I N • A L • B O E T •

I T A P • T N E M A T S E T

SOLUCIÓ

ENS VEIEM AL FACEBOOK!