Centre Excursionista Olot núm. 210

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu s d e C a ta núm. 210 rs io n is te 2019 u c Ç x R E A ts M d ’E n ti ta GENER F e d e ra c ió

4,00 €

ASSEMBL

EA per la Junta Directiva

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS Queda convocada l’Assemblea General ordinària de socis de l’entitat pel divendres 15 de març al local del CEO, al passeig d’en Blay, 5, a les 19.30 h en primera convocatòria i a les 20 h en segona convocatòria.

Sota el següent: ORDRE DEL DIA 1- Aprovació de l’acta de l’assemblea anterior 2- Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior: a. Informe de Presidència b. Informe de les Àrees 3- Precs i Preguntes 4- Presentació i aprovació dels comptes de l’exercici vençut de 2018 5- Presentació i aprovació del pla d’actuació per a l’exercici de 2019 6- Presentació i aprovació del pressupost per a l’exercici econòmic de 2019 7- Aprovació de les quotes de soci de 2020 Agrairem, donada la importància del temes a tractar, la vostra assistència.

D’acord amb els Estatuts, podeu incloure assumptes a l’ordre del dia si ho sol· liciteu un 10% dels socis i sòcies de l’entitat i durant el primer terç d’aquesta convocatoria (mes de gener).•

2

Autora: Angela Folgado

SUMARI ASSEMBLEA

2

ACTIVITATS

Director: Ramon Regí

24 HORES A MUNTANYA XIX POCATRAÇA TREPITJA GARROTXA

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

secció MUNTANYA

10

INFORMACIONS

12

LA SALA PREMIS TRABUCAIRE

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room Impressió: Impremta Aubert

4 6 8

12 13

BIBLIOTECA DE MUNTANYA

14

secció MAINADA

15

COL·LABORACIONS

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

RUTA DE LAS GOLONDRINAS ALBÀNIA, PROPERA I DESCONEGUDA GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 37ena ETAPA GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 38ena ETAPA

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-1994 AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

www.ceolot.cat

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Foto portada i sumari: Pocatraça de Galdric Mossoll.

18 28 36 39 43

A C T I V I TAT

S

Pere Rifà Coordinador de les 24 Hores

24 HORES A MUNTANYA 37ena EDICIÓ La lluna plena de gener escau el dillluns 21, per tant el cap de setmana escollit per fer la edició 37ena de les 24 HORES a MUNTANYA és el 19 i 20 de gener.

La sortida serà des del recinte firal d’OLOT, i l’arribada serà a CAMPRODON, per tant la caminada aquest any serà una travessa, un cop allà ens recolliran els autocar per retornar-nos al recinte firal d’Olot.

La travessa amb sortida a Olot i arribada a Camprodon passarà pels següents municipis com a punt d’inici i final d’etapa: • Olot-Castellfollit de la Roca: vorejant Olot pel sud fins a Sant Cosme, atravessarem el poble de Begudà i ens enfilarem a la serra de Montros direcció a l’ermita de la Devesa i finalment baixarem per les Baumes de Caxurma a la riera del Turonell fins al punt final d’etapa a les escoles de Castellfollit on ens esperarà un avituallament, el berenar.

• Castellfollit de la Roca - Oix: sortint de les escoles, baixarem al Pont Trencat i ens dirigirem la falda de la muntanya del Cos direcció Sant Eudald de Jou, ens enfilarem al coll Pregon i coll de Palomeras i finalment baixarem al punt final d’etapa al local de la parròquia del poble d’Oix on es esperarà un avituallament, el tradicional plat de macarrons per sopar.

• Oix - Beget: sortint d’Oix ens enfilarem direcció el Peirer i el Mestracà, baixant pel Salomó, el pont del Bolassell fins arribar al punt final d’etapa, el local de la rectoria de Beget on ens esperarà un avituallament, xocolata calenta per fer passar el fred de la matinada.

lló, paral·lels aquesta, finalitzarem la travessa a Camprodon on ens esperarà un avituallament, un pica-pica d’arribada.

Es calcula que el recorregut tindrà uns 75 km dividits en 5 etapes d’unes 4 hores efectives de mitjana cadascuna. El recorregut pot està subjecte a canvis per part de la organització si ho considera convenient.

Hi haurà un servei d’autocars des d’Olot que traslladarà als participants que vulguin començar cada etapa i s’emportarà als que vulguin plegar. Podeu trobar els horaris a la web del Centre.

La sortida és a les 2 de la tarda del dissabte, 19 de gener. Sortirem puntuals i els que arribin tard a la sortida hauran d’esperar-se fins la següent etapa.

Les inscripcions es poden fer per internet, a la web del Centre a partir de 15 de Desembre. També es podran fer inscripcions presencials en el centre a partir del 15 de Gener fins el mateix dissabte a les 13.30 en el mateix punt de sortida.

Insistim en que la caminada és en règim d’acompanyament doncs l’itinerari no està marcat i cal seguir els guies. És important anar el més junts possible. Es procurarà anar a un ritme adequat per tothom però tampoc anem de passeig. L’objectiu és fer les etapes en un temps establert per no endarrerir la següent i anar coordinats amb el transport d’autocars.

Si alguna persona s'endarrereix molt, a criteri dels coordinadors de la caminada se li demanarà que no continuï a la següent etapa per no fer anar malament a la resta del grup.

Els avituallaments són molt senzills i es procura que n’hi hagi per a tothom pel que es demana que només s’agafi el que toca per cadascun, i, ja es podrà repetir un cop hagi passat tothom. Es recomana de portar els complements que creieu necessaris, així com aigua suficient.

Recordem que cal anar amb l’equipament adequat segons el temps que fa per aquestes dates de l’any a més de la previsió d’im• Beget - Molló: seguint el GR11, ens enfilarem seguint la riera permeable o protecció per la pluja. També recordar la necessitat de Rocabruna vorejarem el turó del Castell del mateix nom d’ una llanterna o llum frontal amb les pujant pel coll de la Boixeda, el pla de la Creu i finalment bai- piles carregades. xarem fins al Ritort per tornar a ascendir fins al poble de Molló, Igual com cada any donem les punt final d’etapa on ens esperarà un avituallament, l’esmorzà. gràcies per avançat als ajuntaments i • Molló - Camprodon: continuarem pel GR11 passant per Santa col·laboradors que ens ajudaran a reaMagdalena fins al Pla de Sant Joan, punt més alt de la traves- litzar les 24 Hores d’enguany. sa (1670m) un cop allà començarem a baixar pel caire fins a Esperem que tinguem una bona trobar el GR151 a les Roques de Fogonella, passant pel Veïnat, lluna plena de gener i podem gaudir de el Guillot, fins a trobar la carretera direcció Camprodon - Mo- la lluentor.•

4

A C T I V I TAT

S

XIX POCATRAÇA MEMORIAL ESTEVE SOLER Prova d’esquí de muntanya que es disputarà el 3 DE MARÇ a LA VALL DE NÚRIA i que és organitzada pel CENTRE EXCURSIONISTA D’OLOT (CEO).

CAMPIONAT DE CATALUNYA INDIVIDUAL (PROVA ÚNICA) IV EDICIÓ DE LA MARXA POPULAR SANT BERNAT El CEO organitzarà el diumenge 3 de març de 2019, a la Vall de Núria, la XIX edició de la Pocatraça, Memorial Esteve Soler.

L’any passat vàrem apostar per fer el Campionat de Catalunya Individual després de disset edicions de participar en la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya per Parelles, i la veritat és que l’aposta ens va sortir bé en tots els aspectes (a destacar una gran inscripció), per la qual cosa aquest any repetim. L’únic que ens falla darrerament és l’aspecte meteorològic que, de fet, no depèn de nosaltres. El que passa és que ja portem dos anys seguits (tres, si compten l’any que la vàrem suspendre per falta de neu) havent d’improvisar el recorregut a causa de les fortes nevades i el fort vent de les nits anteriors. A veure si aquest any podem fer l’itinerari que tenim al cap que, de fet, ja és diferent als dels altres anys (més segur i més a prop de Núria), ja que, en ser una cursa individual, pot haver-hi corredors sols en diferents parts del recorregut. Per si de cas nosaltres encendrem ciris a la Mare de Déu de Núria.

La prova constarà de tres itineraris A, B i C especialment escollits per a les seves característiques alpines i de seguretat que els participants hauran de fer en funció de la categoria a la qual pertanyin.

El recorregut A, si el mal temps o les condicions de la neu no ho impedeixen, constarà de 2.100 metres de desnivell i, amb sortida des de Núria, s’enfila cap al coll de Finestrelles fins arribar sobre el roc de la Maula, des d’on descendeix pel torrent del mateix nom i remunta fins al Pla dels Eugassers. Segueix per la coma de l’Embut fins al coll de l’Embut i des d’aquí al Puigmal, des d’on es baixa tota la valleta de Fontalba. Des d’aquí es remunta fins el cim de l’Ortigar des d’on es descendeix cap a Núria.

El recorregut B consta de 1.800 metres de desnivell i més o menys fa al mateix que el recorregut A traspassant el coll de l’Embut i sense pujar al Puigmal.

L’itinerari C serà la 4ta Marxa Popular Sant Bernat, que porta aquest nom per honorar el patró dels muntanyencs i esquiadors aprofitant que la imatge del sant es troba dins el santuari de la Mare de Déu de Núria.

Aquesta cursa també és individual i consta de 900 metres de desnivell, des de Núria, es puja fins al coll de l’Embut i des d’aquí es continua pujant fins al cim de l’Artigar des d’on s’inicia el descens cap a Núria.

La sant Bernat està pensada per tal que tots els aficionats a l’esquí de muntanya puguin gaudir d’un itinerari segur, fàcil, amb talls horaris més que suficients i aeri, la qual cosa permetrà als participants gaudir d’unes magnífiques vistes de la Pocatraça amb la qual, fins i tot, es compartirà l’últim descens.

També es pot aprofitar el cap de setmana per fer esquí de muntanya el dissabte, visitar el santuari de Núria (posant el cap dins l’olla o no) i encendre una espelma a sant Bernat perquè ens empari dels riscos que, a voltes, traginen les neus.

Les inscripcions s’hauran de fer des de la pàgina web de la FEEC i el preu inclourà el dinar (amanida i hamburguesa Natrus), diversos regals i els bitllets del cremallera.

Els horaris, itineraris definitius, material necessari, descomptes del cremallera per als acompanyants, reglament de la cursa i altres informacions es poden consultar a la pàgina web del CEO. Esperem que enguany els temps ens acompanyi i que tots plegats (corredors i públic) puguem gaudir d’una bona prova d’esquí de muntanya amb els ingredients alpins tradicionals de la Pocatraça.•

Fotos: Galdric Mossoll 6

A C T I V I TAT

www.ceolot. cat

S

7

A C T I V I TAT

S per Berta Baldà

TREPITJA GARROTXA

Més de 400 corredors celebren la cinquena edició de la Trepitja Garrotxa en una jornada plenament tardorenca que es va portar a terme el cap de setmana del 13-14 d’Octubre. Adrià Matas i Laura Boix s'emporten els llorers en la modalitat més llarga, de 84 quilòmetres; mentre que en la distància Trail els guanyadors varen ser Robert Masó i Sofia Garcia.

Tot i que el programa de la prova comptava amb quatre recorreguts (84 km, 53 km, 23 km i 13 km), les mirades estaven centrades en la modalitat més llarga. L'ultra Trail Trepitja Garrotxa, última prova puntuable de la Copa Catalana de Curses d'Ultraresistència de la FEEC, va veure escurçat el seu recorregut en uns 25 quilometres respecte les anteriors edicions, reduint-se fins als 84 quilometres i un desnivell positiu de 4750 metres. Tot i això, va permetre gaudir de paratges emblemàtics de l'Alta Garrotxa com són: el Puig Ou, el Puig de les Bruixes, el Comanegra, Sant Aniol d'Aguja, Beget i Talaixà.

La lluita per la victòria no va defraudar i va ser molt disputada fins pràcticament els últims instants. Jesús Fraile, Adrià Matas i Francesc Martín protagonitzarien un autèntic frec a frec durant bona part del recorregut i on la distància entre ells seria minúscula. Seria passat Tortellà, a tan sols 14 quilòmetres per al final, on Matas caça-

8

ria a Fraile, el fins aleshores líder de la prova. "Tot i patir el desgast de la passada Ultra Pirineu, he arribat al tram final amb prou forces com per lluitar pel triomf. Fins que no he arribat a Palomeres, a falta de cinc quilòmetres, no m'ho he començat a creure. Els dos ens hem buidat.", relatava.

Finalment, Adrià Matas (Six Pro Team) es va proclamar vencedor amb un temps de 10 hores, 37 minuts i 43 segons, amb una diferència de sis minuts respecte Fraile. Va tancar el podi masculí en Francesc Martin (CE Caldes de Malavella) amb un temps de 10h 52'11".

En dones només va haver-hi una única protagonista: Laura Boix (TRC Aresta). La garrotxina va dominar amb escreix i es va alçar amb la victòria amb un temps de 13 hores, 59 minuts i 17 segons. Montse Sisteré (15h49'43'') i Nuria Codina (16h46'42'') van completar el podi femení.

L'altre cursa que es va disputar el dissabte, la Trail Trepitja Garrotxa de 53 km; Robert Masó es va emportar el podi masculí amb un temps de 5h41'19''. Va completar el podi masculí, Arnau Illa de l'equip Club Natació Banyoles amb un temps de 5h50'49'' i Eduard Caballero del TRC Aresta amb un temps de 6h01'32''. En categoria femenina, Sofia Garcia (07h08'28'') es va emportar la primera posició amb Miriam Avila (07h19'08'' i Covi Robles (08h36'27'') completant el podi en segona i tercera posició.

Dues curses més, que es van portar a terme el diumenge, van completar el programa d'aquesta edició de la Trepitja; en la mitja marató els vencedors foren Marc Marmol i Anna Güell. Pel que fa a la cursa de 13 km, la organització es va veure obligada a anul·lar-la a causa d'incidències de marcatge en el recorregut i per tal de garantir la seguretat dels corredors.

Una vegada més, no podem deixar d'agrair a tots aquells voluntaris que any rere any es bolquen en un cap de setmana intens, d'Alta Garrotxa, per tal d'aconseguir portar a terme una nova edició de la Trepitja. Recordem que la Trepitja Garrotxa és una cursa solidària on tots els beneficis obtinguts es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch.•

A C T I V I TAT

www.ceolot. cat

S

9

secció

A M U N TA N Y

Dt

7 14 21 28

Dc

Dj

Dv

Ds

FEBRER 2019 Dg

1 2 3 4 5 6 8 9 10 11 12 13 15 16 17 18 19 20 22 23 24 25 26 27 29 30 31

Dl

Dt

Dc

4 5 6 11 12 13 18 19 20 25 26 27

Dj

Dv

Ds

Dg

1 2 3 7 8 9 10 14 15 16 17 21 22 23 24 28

MES DE GENER

MES DE FEBRER

 Dia 13: Torronada a la Torre del Mir Itinerari: Coll d’Ares, pla d’en Xanau, torre del Mir i tornada a coll d’Ares.

Hores de marxa efectiva: 3 (matinal).

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum.

Coordina: Colla Garrotxa.

A l’hora d’esmorzar, hi haurà torrons i cava al preu de 5 euros.

 Dia 3: Col·laboració del CEO, el GECA, el CNO i Terra de Volcans a la 5a Run4Cáncer Curses o caminades de 10 i 5 Kms. Inscripcions des de 1 hora abans de la sortida al recinte Firal, o bé a www.oncolligagirona.cat Hora i lloc de sortida: a les 10 del recinte Firal.

Hi haurà esmorzar per a tots els participants.

 Dies 19 i 20: XXXVII 24 HORES A MUNTANYA Veieu l’apartat corresponent (pàgina 4)

 Dia 10: Sant Joan de Mussols Itinerari: Coll de can Nou, solana de can Sala, cingles de can Nou, balma de la Gerra, roc Major, coll de Daina, puig dels Moros, puig de Mussols, Sant Joan de Mussols, els Pins i coll de can Nou. Hores de marxa efectiva: 3 i quart.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum Coordinadors: Lluis Planagumà i Josep Genoher.

 Dissabte 26: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (XI) De Joanet a Fogueres de Montsoriu.

Itinerari: Joanet, el Raurell, Petja de Sant Salvi, Sant Segimon del Bosc, Can Puig, Santa Bàrbara, molí de n’Horta (riera d’Arbúcies), castell de Montsoriu, coll de Castellar, Fogueres de Montsoriu.

Hores de marxa efectiva: 6 i tres quarts.

Hora i lloc de sortida: per concretar.

Guiatge: Ramon Feixas.

Coordinació: l’equip habitual.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Parcs naturals dels Ports i la Tinença (29-IX-18)

Riera de la Farga (7-X-18) 10

GENER 2019 Dl

 Dia 17: APLEC DE SANT VALENTÍ Itinerari: Olot, sant Valentí i Olot.

Hores de marxa efectiva: 2 i mitja (matinal).

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 9 del local del CEO o a les 9 del aparcament del Aldi.

Hi haurà xocolatada per a tothom a partir de 2/4 de 10.

Organitzador: CEO.  Dissabte 23: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (XII) De Fogueres de Montsoriu a Sant Marçal (Montseny).

Itinerari: Fogueres de Montsoriu, torre de Montfort, coll de Te, el Convent, font de Briançó, les Agudes, creu d’en Picarín, Sant Marçal.

Hores de marxa efectiva: 6 i mitja.

Hora i lloc de sortida: per concretar.

Guiatge: Ramon Feixas.

Coordinació: l’equip habitual.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Gorges de Galamús (20-X-18)

MARÇ 2019 Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

secció

ABRIL 2019 Ds

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

M U N TA N Y

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

A

MES DE MARÇ

MES D'ABRIL

 Dia 3: Sortida a marina Itinerari: Llançà, coll del Perer, la vall de Santa Creu, camí de ronda del Port de la Selva a Llançà, far de s’Arenella, cau del Llop i Llançà.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum.

Coordinadors: Josep Genoher i Lluis Planagumà.

 Dia 7: Volta per les Gavarres Itinerari: Sant Cebrià de Lledó, font de Cantagalls, el Darà, suru d’en Xarpu, can Torrent i sant Cebrià de Lledó Hores de marxa efectiva: 3 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Eloi Madrià.

En acabar l’excursió, amb tothom que ho vulgui, ens quedarem a dinar al restaurant dels Metges.

 Dia 3: XIX POCATRAÇA Veieu l’apartat corresponent (pàgina 6)  Dissabte 9: Torre de Goà – Sant Martí del Canigó (Conflent) Itinerari: Vernet, puig de la Penya, torre de Goà, coll de Jou, riera de Cadí, Sant Martí del Canigó, Castell.

Hores de marxa efectiva: 3 i tres quarts.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Kim Agustí.  Dia 17: Santa Magdalena de Cambrils Itinerari: Coll de Canes, pla Falgars, Santa Magdalena de Cambrils, roques Blanques i coll de Canes.

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Pere Rifà

Sant Miquel de les Formigues (27-X-18)

 Dissabte 23: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (XIII) De Sant Marçal a Aiguafreda (Montseny).

Itinerari: Sant Marçal, coll Pregon, Matagalls, pla de Cinc Sous, collet de les Garrotades, El Brull, serrat de la Peça, muralla ibèrica de Montgròs, Aiguafreda de Dalt, font dels Enamorats (Aiguafreda).

Hores de marxa efectiva: 7.

Hora i lloc de sortida: per concretar.

Guiatge: Ramon Feixas.

Coordinació: l’equip habitual.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.  Dia 31: Volcans de Santa Pau Itinerari: Pavelló esportiu de Santa Pau, volcà d’en Simon, colada piroclàstica del volcà d’en Jordi, volcà de Plaça Ribera, volcà del puig Subià, volcà Rocanegra, volcà de Santa Margarita, volcà del puig de Mar i pavelló esportiu de Santa Pau. Hores de marxa efectiva: 5 i tres quarts.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Ramon Feixas.

Sortida programada pel passat 15 d’abril i ajornada pel mal temps.

Beget (4-XI-18)

Puig de Boac (25-XI-18) www.ceolot. cat

11

ION I N FO R M A C

S

LA SALA Divendres 15 de febrer Vídeo-xerrada sobre treking.

ALBÀNIA,

PROPERA I DESCONEGUDA

Pep Badosa.

A les 8 del vespre.

+ info www.ceolot.cat

CURSET S'està duent a terme aquests dies el curset de formació en el ús del GPS. Les inscripcions ja estan tancades però degut a l'èxit que està tinguen l'activitat, no descartem tornar a repetir-la més endavant. Aquest curs és impartit pel president Ramon Regí i el soci Ramon Bartrina.

Anota-ho a l'agenda!

JA HI HA FIXADES LES DATES DEL

VIVIM MUNTANYES 2019 Dissabte 23 de febrer (tarda, vespre i nit) Divendres 1 de març (vespre i nit) Aquesta edició es farà TOT als CINES OLOT.

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi llegint-se les colònies CEOLIMP de la mainada del centre.

12

I N FO R M A C

IONS

PREMIS TRABUCAIRE El passat 17 de novembre, els Amics l’Alta Garrotxa van lliurar els 17ens Premis Trabucaire i el 10è Memorial Ramon Sala i Canadell que, com és tradicional, van dirigits a gent vinculada a l’Alta Garrotxa.

En aquesta edició es va distingir al soci i col·laborador del Centre Excursionista d’Olot, Ramon Bartrina Albi, per la seva vinculació, el seu treball i coneixement de la zona, i especialment en la recollida de dades cartogràfiques de camins i diferents indrets de l’Alta Garrotxa. En Ramon forma part dels equips del CEO que organitzen l’Embardissada i la Trepitja Garrotxa.

En l'edició d’enguany també foren distingits el senyor Martí Renart Vilanova, veterà col·laborador del Centre i referència nostra en tot el que fa a Lliurona, i els nous estadants de Sant Andreu de Porreres, l’Albert Romaní i la Mercè Martí.

El Memorial Ramon Sala i Canadell ve ser per al nostre consoci Josep Vilar Vergés, agent rural i estudiós i divulgador d'històries de l’Alta Garrotxa. Alguns dels seus primers escrits foren publicats en aquest butlletí.

Des d'aquí volem felicitar totes les persones sòcies del CEO que han estat homenatjades en aquesta i anteriors edicions dels Premis Trabucaire i amb el Memorial Ramon Sala. L'enhorabona a tothom!

En l'edició del 2017 foren distingits en Pere Guitart i Solà, que va ser president del Centre dels anys 1986 al 1990, i en Jordi Figueras, també antic membre de la junta directiva de la nostra entitat.•

RECORDEU AQUESTA DATA: 26 D'ABRIL DE 2019

XLII EMBARDISSADA SORTIDA D'OIX www.ceolot. cat

13

A B I B LdIeOmTuEnCt a n y a NOVETATS! Ja podeu agafar en préstec els nous mapes actualitzats de l’Alta Garrotxa, d’arreu de Catalunya, del Pirineu, Catalunya Nord i les Dolomites.

Consulta tots els llibres, mapes, tracks, llibrets i Butlletins del CEO a ESPAI DIGITAL CEO

Novetats de la Biblioteca

Butlletins del CEO

www.ceolot.cat/biblioteca INVENTARI DE LLIBRES I MAPES

CARTOGRAFIA PAPER

CARTOGRAFIA DIGITAL

Llibrets de l'Embardissada

Biblioteca d e

m u n t a n y a

www.ceolot.cat/biblioteca

RECORDA...

14

Servei de préstec per a socis

Servei de consulta

• 3 llibres i mapes • Durant 15 dies

Accés a la sala de lectura per consultar el fons.

secció

MAINADA MENUTS! 20 D’OCTUBRE

EXCURSIÓ A SANT MIQUEL DEL MONT La primera de la temporada… i quina excursió! Menuts i menudes vam començar fort i vam anar a Sant Miquel del Mont. Com sempre vam quedar a les 8 al Pavelló Firal on vam fer cotxes per anar cap al punt d’inici, la Vall de Bianya. Després d’haver-nos presentat tot jugant i repassat tot allò que cal saber quan es va a la muntanya ens vam posar a caminar. Un cop dins del bosc, semblava que la pluja ens seguia i ens vam equipar (alguns estrenant impermeable nou… tot feia olor de primera excursió) però quan ens l’havíem posada va parar de ploure! L’esmorzar ens va donar forces per acabar d’arribar fins a dalt. Allà vam jugar a convertir-nos en animals que havien de trobar el seu company o companya tot imitant-ne el soroll... Vam ser des de formigues fins a lleons! Després de dinar, jugar i descansar una estona vam agafar el camí de tornada. Com que som molt valents i valentes, vam arribar fins a Olot a

peu! S’ha de dir que aquest últim tros se’ns va fer un xic feixuc però un cop al Pavelló Firal, ja tornàvem a estar plens d’energia i amb moltes ganes per a la pròxima.•

10 DE NOVEMBRE

EXCURSIÓ A SANT MIQUEL DE CASTELLÓ Cel serè, sol... els i les meteoròlogues havien anunciat un bon dia amb temperatures agradables. Ben contents (i un xic adormits) menuts i menudes ens vam dirigir cap a Joanetes per iniciar el camí que ens portaria fins a Sant Miquel de Castelló.

Vam començar a caminar i va aparèixer un amic que ens acompanyaria tota la jornada... el vent. A dins del bosc s’hi estava molt bé, els arbres ens protegien, però... també tenien ganes de jugar! El vent i el bosc es van posar d’acord per programar un “ataaac d’aglaans”... Sort que vam fer la posició bolet i ens vam protegir amb caputxes, mans i tot el que calgués! Cada cop que ens acostàvem més al cim, el vent era més present.

I és que estava molt juganer, ens va fer ballar i tot! També ens va fer agafar molta gana... així que, un cop arribats als Hostalets d’en Bas vam dinar. Després d’haver www.ceolot. cat

jugat una estona al parc, vam continuar caminant per acabar arribant al parc de l’antiga estació de Sant Esteve d’en Bas. De parc en parc! Allà, les monitores ens van

repartir alguna llaminadura perquè havíem superat els jocs del vent.• 15

secció

MAINADA

PETITS!

20 D’OCTUBRE

EXCURSIÓ A LA COVA DEL BISBE I COVA DELS ERMITONS Queien quatre gotes però això no ens va aturar per començar la primera excursió de la temporada. Després d’un bon escalfament, vam treure els impermeables de colors i vam començar a pujar pels camins més amagats de Sadernes.

Saltant pedres i entre relliscades i cops de cul vam arribar a la primera cova, la cova del Bisbe on, tot esmorzant, vam veure com el dia s’anava aixecant i els núvols s’anaven esvaint. Amb l’estómac ple i molta energia, vam començar a fer algun joc de presentació per anar-nos coneixent més entre nosaltres i donar la benvinguda als nouvinguts. Després vam aprofitar que estàvem en un lloc molt místic per fer un túnel del misteri i per espantar-nos una miqueta els uns als altres. Com que ens ho estàvem passant tan bé no ens vam adonar que el temps estava passant molt de pressa i, a correcuita, motxilles a l’esquena i a seguir pujant, que encara ens queda camí!

I tot i que semblava que estava molt lluny, de seguida ja vàrem topar amb la següent cova: La cova dels Ermitons. Un cop allà, alguns ja començaven a treure alguna carmanyola i desembolicaven l’entrepà, havia arribat l’hora de dinar i teníem molta gana!

Després d’un bon dinar, vam reposar una estoneta tot xerrant i jugant a fer cabanyes, però aquesta vegada no ens volíem entretenir, ja que encara ens quedava una llarga baixada per arribar on hi havia els pares i mares. I entre històries, cançons i algun “cotilleo” de seguida ja érem a baix a l›Hostal de Sadernes on vam començar a veure cares conegudes que vam anar a saludar ben ràpidament.

Això sí, abans de pujar als cotxes ens vam reunir per decidir a quin lloc podríem anar la següent excursió, i vam acordar que ens n’aniríem a buscar aventures a la Serralada del Corb i Xenacs.

16

10 DE NOVEMBRE

EL CORB, SERRA DE XENACS, LES PRESES Era dissabte 10 de novembre, i quan el dia s’aixecava amb un cel amb tons ben ataronjats, nosaltres estàvem a punt i preparats per viure una sortida més. Tal i com vam escollir a l’última excursió, avui tocava descobrir la Serralada del Corb i Xenacs.

Vam començar el nostre recorregut al trencall del veïnat de Pocafarina. Després d’una petita pujada ens endinsàvem a la Fageda i quedàrem atrapats pels colors de la tardor que ens acompanyaren tot el camí. Ràpidament topàvem amb el volcà Racó. Vam observar el seu cràter suau i les vistes que teníem. Vam arribar a la primera ermita, Sant Miquel, i vam seguir camí avall amb ganes d’arribar a la segona, l’ermita de Sant Martí del Corb, on sí que vam fer una parada. Era el lloc ideal per agafar forces, vam esmorzar i vam jugar a un intrigant Pistoler per poder conèixer el nom de tots i totes nosaltres. I també vam fer-nos una foto tots junts per així recordar sempre aquest indret màgic. Després de la parada, vam decidir arrencar, ja que ens esperava el tram més dur del camí però res que no poguéssim superar. Feia bastant de vent, teníem una mica de fred i la gana començava a saludar-nos, per això vam accelerar el pas fins arribar a l’àrea recreativa de Xenacs. Mentre dinàvem vam gaudir una estona de l’entorn i de la companyia.

Pel fet que a molts llocs feien la Marxa per al Clima, vam parlar dels principals efectes del canvi climàtic i què l’està provocant, sobre tot per reflexionar tots plegats, així, si cadascú de nosaltres fem petits gestos, podem canviar el món! Un cop teníem les piles carregades vam començar a baixar fins a Les Preses. Alguns van fer-ho corrent i d’altres més a poc a poc i vigilant on posàvem els peus per no caure.

Els pares i mares ens esperaven a baix per recollir-nos. Per acabar, vàrem votar on aniríem a la propera excursió. I ens vam acomiadar amb moltes ganes de tornar-nos a veure ben aviat!

secció

MAINADA

MITJANS! 20 D’OCTUBRE

BAUMES DE CAIXURMA I MARE DE DÉU DE LA DEVESA Si fem memòria fa uns mesos els mitjans vàrem anar a fer la primera sortida de la temporada a la zona de Castellfollit. El matí no es presentava gaire clar ja que el cel estava ben ennuvolat però tot i així totes i tots teníem moltes ganes de fer la primera excursió. En arribar a Castellfollit, punt d’inici, com que alguns de nosaltres no ens coneixíem vam fer alguns jocs i dinàmiques de coneixença. Però com que plovisquejava una mica al cap d’uns quants jocs vam decidir emprendre camí per no agafar fred. El camí pujava pel mig del bosc i com que el terra estava una mica enfangat havíem d’anar vigilant a no relliscar. Al cap d’una estona vam arribar a les baumes i allà vam esmorzar, que hi havia gana. Després de menjar vam poder entrar amb grupets a veure les fantàstiques i misterioses baumes. Per un moment ens vam sentir espeleòlegs!

www.ceolot. cat

El camí seguia enfilant pel bosc fins a arribar a una preciosa ermita on vam descansar una estona. Al cap de poc vam tornar a fer marxa fins a arribar a una segona ermita on vam dinar. En acabar, vam aprofitar per jugar a algun joc conjunt i ens ho vàrem passar d’allò més bé! I som-hi altra vegada amb les motxilles a l’esquena i acabar de fer el camí de baixada fins a arribar a Castellfollit on ens esperaven els pares i mares. Una primera excursió rodona!•

17

secció

MAINADA 10 DE NOVEMBRE

LA CALMA El dissabte 11 de novembre els mitjans vàrem pujar a la Calma. A les 8 del matí ens vam trobar com sempre al pavelló firal i després d’haver fet cotxes els pares i mares ens varen portar fins a Tortellà. Allà vam començar a caminar fins a la pedrera i vam enfilar amunt pel camí dels valencians. A mig camí ens vam assabentar que hi havia algun “zombie” entre nosaltres i que si no vigilàvem ens podíem convertir també en “zombies”. Així que ben atents vam seguir camí però a mesura que anaven passant els minuts cada vegada més de nosaltres érem “zombies” (amb una ratlla vermella al front) fins que al cap d’una estona només uns pocs resistien a l’atac “zombie”. Havent fet una petita pausa per esmorzar vam arribar a Sant Grau d’Entreperes on en un prat vàrem jugar a un joc per conèixer les aficions i habilitats d’uns i altres.

Vàrem seguir el camí que ara pujava més fort fins a arribar a dalt de la Calma on vam dinar amb unes magnífiques vistes. Després d’haver recuperat forces i descansar una estona vam començar el camí de baixada per l’altre costat de la muntanya. Vam passar pel Pla de la Calma i vam seguir baixant fins a Sant Miquel de Monteia i Monteia. Allà vam agafar un corriol que portava fins a baix Sales de Llierca i Tortellà però ens vam trobar que al cap d’una estona el camí estava força embardissat. Vàrem anar seguint un tros més intentant trobar algun accés que ens portés a la pista que teníem per sobre però se’ns va fer fosc i vam aturar-nos en una clariana. Allà a m b

18

l’ajuda d’alguns pares i mares vam avisar els bombers que al cap d’una estona juntament amb alguns pares ens van venir a buscar i ens van portar lots i frontals. Equipats amb llum vam seguir els bombers que ens van portar pel camí altre cop a Monteia on hi havia alguns pares i mares que ens esperaven. Després del retrobament i una gran abraçada conjunta vam pujar tots i totes als cotxes i vam baixar fins a la guarderia de Tortellà. Allà ens esperaven des de feia estona tots els altres pares i mares, el monitor i grupet de quatre nens que s’havia avançat i havia arribat fins a baix i alguns veïns del poble de Tortellà que ens havien preparat caldo calent i una mica de menjar. Tot va acabar en una gran aventura a explicar. L’Alta Garrotxa té racons meravellosos però alhora ens pot fer la guitza de tant en tant, i ara més que mai els monitors en som ben conscients i aprendrem d’aquesta experiència. Per darrera vegada moltes gràcies a tots i totes els que d’alguna manera o altra ens vàreu ajudar i donar suport.•

secció

MAINADA MENUTS, PETITS I MITJANS! El gran secret de

C(L)EOPATRA En un obrir i tancar d’ulls, el passat dissabte 24 de novembre, un munt de nens van anar a petar als paratges desconeguts del Shalio, una antiga colònia egípcia, per descobrir quin era el rumor sobre Cleòpatra del qual parlava tothom.

Un intensiu de proves d’alt nivell artístic i físic que els ajudarien a treure a la llum el seu gran secret!

De bon matí, quan encara regnava la mandra, un parell d’estranyes van aparèixer del no-res i ens explicaren totes les xafarderies que havien arribat a les seves orelles: un tatuatge gegant a la cama, una piràmide nova...o potser un nuviet?

Teníem tot el dia per pensar-hi i vam decidir marxar d’excursió per trobar la inspiració. Sortint tots d’allà mateix però anant per camins diferents, vam retrobar-nos a Santa Maria del Collell on un centenar de boques van engolir els seus dinars mentre gaudien d’aquell sol espaterrant que feia dies que no treia el cap. Abans que alguns comencessin a roncar, vam anar fent via cap a la casa de colònies, “surfejant” sobre el fang i saltant els profunds (alguns ho van comprovar) bassals, ja tornàvem a ser al punt de partida.

Després de deixar un xic més decents les botes, vam tenir el plaer de conèixer la cèlebre Cleòpatra, que anava acompanyada d’una amiga. I quina cara se’ns va quedar a tots quan va confessar que estava embarassada! Ara que ja ens havíem convertit en confidents seus, va decidir ensenyar-nos coses sobre la cul-

www.ceolot. cat

tura egípcia. Tots els nens van demostrar la seva vena artística dissenyant conjunts de joies egípcies ben originals. Es convertiren en arquitectes de piràmides i escrivans de jeroglífics. I per foragitar el fred, van ballar al ritme de la música egípcia moderna.

Les panxes començaven a rondinar, tots cap dins a escalfar-nos amb el brou amb galets que ens havien preparat. Havíem d’agafar forces per al joc de nit! I és que per si no en teníem prou, a sobre la Cleòpatra tenia 3 pretendents! La pobra estava tan indecisa, que per saber qui triar va posar-los a prova. L’egipci va ser segrestat per una mòmia, i els Mitjans van haver d’endinsar-se en solitari al bosc i enfrontar-se a personatges tenebrosos per rescatar-lo, superant així la seva por. El romà, amb l’ajuda dels Petits havia de resoldre uns enigmes realment enginyosos, i entre tots ho van resoldre amb èxit. I per últim, però no menys important, l’esclava i els menuts, havien de trobar uns gatets màgics que estaven amagats dins el bosc.

Després d’un dia llarg i intens,

quatre cançons acompanyades de la guitarra ens van dir bona nit.

L’endemà, la Cleòpatra ens va explicar que havia tingut uns somnis molt especials sobre el seu futur... però els pretendents havien de superar un últim repte. Així doncs, el matí va passar volant mentre rèiem i corríem, jugant a la molla, al mocador cooperatiu i altres jocs gegants. S’acostava el moment definitiu, tots a les grades agafats de les mans esperàvem el gran veredicte... QUÈ?! Doncs sí, que volia ser mare soltera i, que si en un futur arribaven a estimar-se tots tres, seria molt feliç de formar una família amb ells! Ai ves, l’amor és de tots colors, oi? L’olor dels macarrons va deixar la pista buida i al cap de ben poc, la casa també va quedar solitària. No sense abans haver fet la representació dels súper balls que havíeu preparat! Doncs ara sí, fins a la pròxima aventura i una abraçada de part de la vostra amiga Cleòpatra i els seus companys de la riba del Nil!•

19

secció

MAINADA

GRANS! 20 D’OCTUBRE

OLLA DE VALLTER Després de tanta espera va arribar la primera excursió de la temporada! A les 8 del matí estàvem tots i totes apunt per agafar els cotxes en direcció Vallter, punt d’inici de l’excursió. A Olot no feia fred, però quan vam sortir del cotxe, a 2000 metres ens vam abrigar de cop.

No va caldre dir res per començar l’excursió, havíem d’escalfar-nos d’alguna manera i la més fàcil va ser enfilar-nos cap a la Portella de Mantet. No portàvem ni 20 minuts que ja anàvem amb màniga curta! He, he, he. Un cop al coll vam començar a carenejar.

El primer que ens vam trobar va ser el Pic de la Dona, lloc ideal per esmorzar, amb un vent i un fred que pelava. Hi havia qui no podia ni tancar la motxilla o cordar-se la cremallera del paravent!

Amb un tres i no res vam desfilar cap al Coll de la Geganta, de camí al coll la boira se’ns va menjar. En un instant vam passar del paisatge de Vallter al blanc més blanc, no podíem veure a 10 metres. Vam fer formació tortuga i no ens vam separar fins que vam trobar el camí ben fresat. De pujada al cim de Bastiments es va mig destapar un parell de cops; això ens permetia saber quant ens faltava. Alguns potser haguessin preferit no saber-ho, però.

De cop i volta va aparèixer la creu de Bastiments. Ja érem al cim! Encara quedava alguna clapeta de neu de la setmana anterior i, és clar, vam aprofitar per organitzar una mini guerra.

10 DE NOVEMBRE

RUPIT ROQUES ENCANTADES, SANT FELIU DE PALLEROLS En principi, la segona excursió de la temporada havia de ser des de Rupit fins a les Planes d’Hostoles passant pel Far, però a mitja excursió vam decidir fer un canvi de ruta i passar per Roques Encantades i acabar a Sant Feliu de Pallerols.

Havíem quedat com sempre, a les 8 al pavelló firal, des d’allà els papes i mames ens van portar fins a Rupit. I quin fred que hi feia!! Un cop preparats vam començar a fer camí. Com sempre, vàrem fer una paradeta per esmorzar, però abans de poder plantar el cul a terra, un helicòpter tafaner ens va venir a visitar i a fer-nos unes fotos suuuuuper xules! Després d’esmorzar vam anar fent xano-xano cap a Coll de Condreu, va ser llavors quan vam començar a notar que el vent agafava força. Per això vam aprofitar un prat per jugar-hi una estona i fer unes fotos ben xules! Per fotos però, les que ens vam fer a Roques Encantades! Quin lloc més bonic! Cansats de fer l’explorador, vam decidir continuar l’excursió. Arribàvem al santuari de la Salut al voltant de les 2, i un cop havent dinat, ens vàrem trobar saltant entre arbres, arrels i pedres per arribar fins a Sant Feliu (al grup de Grans, no som gaire de seguir el camí, a nosaltres ens agraden els reptes... he, he, he ,he) Un cop a baix, vàrem esperar els papes i mames que ens vinguessin a buscar!

20

Després del Bastiments tocava el Coll de la Marrana. A mitja baixada va desaparèixer la boira i vam poder contemplar la preciosa Vall del Freser. Des del coll ja només ens quedava l’última baixadeta, res comparat amb el que havíem fet, fins al refugi d’Ulldeter. I des d’allà fins a la carretera. Amb això acabàvem una bona excursió, per a alguns i algunes la primera a alta muntanya.

Ostres, ara que hi penso... us hi fixeu que no he parlat del dinar? Podríem dir que ens en vam en descuidar, com jo ara! He, he, he. La cosa va ser que estàvem tan motivats i il·lusionats pel paisatge i la bona companyia que ens va passar per alt. º A més, com que esteu totes i tots tan acostumats a dinar a les 4 sortint de l’institut, no volíem trencar els ritmes biològics. Així que vam dinar a les 4 de la tarda davant dels pares i mares que ens esperaven per baixar de nou cap a Olot.

secciรณ

MAINADA

www.ceolot. cat

21

secció

MAINADA 24 I 25 DE NOVEMBRE

RUTA VALL DE GOMBRÈN Ens llevem ben d’hora ben d’hora i ens trobem amb pares i mares al pavelló firal per fer cotxes i començar el trajecte cap a Campdevànol.

Un cop al càmping Pirinenc ens acomiadem dels pares i, ara sí, comença l’aventura! Ens endinsem als boscos del Ripollès amb la motxilla de ruta i anorac d’hivern. El nostre objectiu és travessar la vall de Gombrèn i arribar al Coll de la Merolla.

El camí es comença a enfilar i alguns grans ja comencen a exigir sucre per continuar, però fins que no arribem a un prat preciós amb vistes a la comarca que no esmorzem... ; ara sí, un entrepà i un bon grapat de panses.

Tornem a agafar el ritme i xano xano anem fent un camí lleuger i agradable fins que, just abans d’entrar a la glaçada cara nord de la muntanya, decidim dinar a la llum del sol per aprofitar-lo al màxim. FOTOSÍNTESIIIS Durant la passejada per la cara nord, alguns intrèpids es dediquen a buscar rovellons i camasecs amb les forces que els sobren mentre d’altres segueixen concentrats amb la ruta. Finalment, just abans d’arribar a l’esperat refugi del Coll de la Merolla, la natura ens obsequia amb una preciosa posta de sol amb el Pedraforca de protagonista.

Arribats al refugi, algunes cançons i jocs abans de degustar la meravellosa sopa i truites dels intendents, però la son ens deixa les coses clares i no tardem a prendre la humil i preventiva decisió d’anar a dormir aviat perquè encara ens queda un llarg viatge.

Senyores i senyors! Ens llevem alguns més desperts que altres i esmorzem amb la motxilla ja preparada. Agafem material, ens abriguem amb tot el que podem, i som-hi! Enfilem muntanya amunt disposats a arribar a Campdevànol per l’altra cara de la vall de Gombrèn.

El dia avança i amb ell el cansament; comencem a tenir els primers símptomes de gana però aguantem fins al santuari de Montgrony per esmorzar contemplant la Vall.

Tornem a agafar la marxa, amb el punt de mira a Campdevànol. Malauradament, el camí és més complicat i feixuc del que pensàvem i necessitem fer alguna parada tècnica per agafar oxiígen i quatre panses.

Tot i que no anem malament de temps, decidim abusar dels últims bocins de força que ens queden i accelerem. Arriba el moment més esperat de la ruta, la recta final, l’últim esforç, i tot i que alguns ja comencem a delirar assolim la fita, arribem a Campdevànol! Ara sí, mengem amb voracitat el nostre pa amb fuet i algun tastet de formatge, agafem cotxes i cap a casa a dormir!• 22

ACONSEGUEIX ELS MILLORS VOLS AMB LA RESERVA ON-LINE

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

GC - 792

Visites a hores concertades. Sense esperes!

C/ Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - ) 972 26 98 00

segueix-nos!

CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

bicistarres@telefonica.net

SERVEI A DOMICILI

secció

MAINADA JOVES! 13 D’OCTUBRE

PAS DEL CABRÓ, QUERFORADAT, SANT ANDREU DE GUITARRIU Hola! Benvinguts i benvingudes un nou any! Nosaltres, els més “veteranus”, ja tornem a iniciar un nou curs amb totes les ganes i l’energia de sempre, que portem des de que érem menuts! I és que ser els més grans no és sinònim de ser els més vells! JOVES ha patit uns petits reajustaments, ha canviat de “monis” i estem més motivats que mai, amb ganes de donar-ho tot i ensenyar a les nostres nenes què és estimar la muntanya de veritat.

Per començar no volíem preparar una sortida de resistència, ja que a tots ens ha passat l’estiu i hem vaguejat tant com hem pogut... Així que tocava incrementar la dificultat amb una prova totalment tècnica. I la SERRA DE GUITARRIU va ser la millor opció! I no ens va defraudar gens ni mica, ans el contrari (que deia aquell!)

Sadernes i la Vall de Sant Aniol són paratges molt vistos i “típical barcelonins” ja, però veure-la des de dalt, des d’un paratge tan poc transitat, encara té més encant. Arribar a aquests paratges inexplorats de La Garrotxa no és fàcil, s’ha d’anar ben equipat i tenir un monitor tan estupendu com l’Uri, que et munti unes cordes aquí i unes per allà. Així, tot obstacle, problema... es converteix en fàcil. En aquesta prova tècnica vam demostrar les nostres habilitats en semi-escalada, grimpada i superació del vertigen. Ens vam ficar dins encantadores coves, les vam travessar pel mig i vam continuar tan “panxos”, com si hagués estat fàcil pujar els cingles, passar el Pas del Cabró i arribar a Sant Andreu de Guitarriu. Però és que som uns cracs!

Ep! No només els “monis” del grup hem canviat, agafant el relleu d’en Biel i en Pons, sinó que s’han unit dos grups totalment diferents, així que el primer que s’havia de fer era conèixer-nos. I quina és la millor manera per entrar en contacte i perdre la vergonya (tot i que algunes en teniu poca de vergonya...) de forma lúdica? Doncs jugant a un petó belga! On cadascú va treure les seves skills més profundes per guanyar el contrincant i endur-se el merescut petó.

Arribar a baix va ser un fly! Dificultat tècnica superada! Ara faltarà agafar resistència amb caminades més llargues i potents!

27 D’OCTUBRE

VOLTA PELS VOLCANS D’OLOT – “Amb l’arribada del front, s’esperen pluges tot el dia, humitat i molt de fred...”

– “Cert! Això d’anar al Puigmal ho tenim fotut doncs, allà tot serà neu i rasca!”

– “Sí... em sembla que ens haurem de quedar per aquí a prop si no volem anul·lar la sortida. www.ceolot. cat

Potser pels voltants d’Olot, que puguem buscar refugi si van mal dades.”

– “A veure....voltants d’Olot, voltants d’Olot... voltants... Calla!

Volcans d’Olot!”

Així és com els joves vam resoldre l’última sortida d’aquesta tardor tan traïdora que vàrem tenir. Venia fred a dojo, pluja a dojo i mal temps. Però ens feia mandra anul·lar res i com que som valents, el grup de joves del Centre Excursionista d’Olot, l’esperó de la secció de mainada!!! Doncs aquí no s’anul·la res! A fer la volta pels volcans d’Olot!

Aquesta és una ruta que volta la capital de la comarca tot resseguint els volcans que entren dins el terme municipal, i que de fet, han configurat la disposició de la mateixa ciutat, estirant-se els barris en petites valls i plans entre volcans. Sortíem i arribàvem allà mateix: al pavelló firal. La idea va venir de la cursa que organitza el nostre mateix centre un mes abans, fent el mateix recorregut: prop de 10 km i un desnivell suau.

El que passa és que un mes abans feia sol, i nosaltres....què vam enganxar? Doncs una mullena de Déu! Però bé, estàvem avisats i previnguts: capelines, “xubasquerus”, i anar-hi! Des del pavelló firal sortírem travessant l›eixample de plaça Amèrica en direcció a Parc Espunya i el Triai. Ens situàvem a l›anella exterior de la ciutat per anar resseguint els contorns, salvant poc a poc desnivell per darrere la BP i el barri de Benavent. Tot pujant per l’antiga carretera/camí de Batet, de seguida travessàvem horts i prats fins plantar-nos a la torre de guàrdia del Volcà Bisaroques, pàtria de molts ex-alumnes de l’escola que hi ha al peu (entre es quals, jo mateix). Del Volcà Bisaroques, ja xops com pollets, vàrem baixar camí avall fins al mateix riu Fluvià, on s’aplana, camí de les Tries. Un racó ben humit, conegut per les expedicions naturalistes a la cerca d’espècimens autòctons, just sota el pont del Consum.

D’allà vam fer camí travessant el barri de Sant Miquel cap a la Garrinada. Com ja sap tothom, el volcà més gran d’Olot, té un accés difícil, i al ser tot de propietat privada, trepitjar-lo queda prou restringit. Així, vam limitar-nos a resseguir-lo per encarar Sant Francesc per la seva vessant nord, prou desconeguda. Vam travessar la vella carretereta de Mas Bernat al Pla de Baix, on hi ha la central elèctrica, per enfilar-nos al nostre estimat Montsacopa. Entre fang i esbufecs, i mullena, ens vam plantar a dalt el con perfecte de Sant Francesc.

Fets aquests 3 volcans, tan sols quedava Montolivet. Sense pietat, baixar per les grederes, barri de l’Apartament, pont de la Ceràmica i Pla de Dalt per enfilar-nos al Montolivet. És increïble la quietud que hi ha en alguns racons d’Olot un dia de pluja fina. Xano-xano pels raconets selvàtics d’aquesta muntanyeta proveïdora d’aigua a la ciutat d’Olot, vam acabar pujant al cim sense perdre temps cap a la Muntanya Pelada. El fred ens envaïa ja fins als ossos i teníem ganes d’arribar. Alguns fins i tot vam córrer temeràriament Muntanya Pelada avall per buscar el refugi de la civilització.

Amb menys de 3 hores havíem donat la volta literalment a Olot. El més dur, si hem de ser sincers...l’espera als pares al Pavelló Firal. És cert que no va ser el millor dia per anar d’excursió, que vam passar per aigua de cap a peus. Ara bé, som tots i totes vives, i és una experiència que recordarem molt de temps!

23

secció

MAINADA 10 I 11 NOVEMBRE

RUTA CAMPDEVÀNOL, TAGA, CAMPRODON La primera ruta, que va estrenar la nova etapa del grup de Joves, fou la pujada al Taga! Evidentment calia aprofitar, abans que l’arribada de la neu i el fred ens ho impedissin, per visitar la zona i gaudir de les increïbles vistes que ens esperaven allà dalt.

Vam començar la ruta a la població de Campdevànol, on els pares i mares ens van deixar ben aviat al matí. Encara feia molt fred, però teníem l’esperança de no trobar-nos un paisatge amagat per la boira. Les primeres hores de camí foren amenes, entretingudes per la diversitat de vegetació que anàvem descobrint i per la mateixa il·lusió de la ruta.

Així mateix, després d’una intensa pujada, des d’on veiem la formació de núvols entre les muntanyes, vam arribar a l’esperat Puig de Sant Amanç (1.851 m). Com era d’esperar, l’Oriol va treure la càmera per poder fer una petita sessió de fotos des de les boniques vistes del puig. Allà mateix, en un bon racó, vam poder dinar i recuperar forces abans de continuar.

Durant les hores de llum que quedaven, vam acabar d’arribar al Coll de Jou i al nostre destí, el refugi lliure de Sant Jordi, on teòricament havíem de fer nit. No obstant això, allà ens esperaven un parell de grups de mainada que ja s’havien instal·lat i omplert el lloc cobert. D’aquesta manera, vam haver de cercar i improvisar un nou refugi. Per sort, encara érem a temps d’informar els intendents sobre la nova situació, perquè poguessin proveir-nos de tendes i material per passar la nit fora.

Encara ens quedava tarda per endavant, així que vam decidir fer grups per anar a buscar llenya, troncs i vegetació per encendre un petit foc. L’estona es va fer curta, mentre jugàvem al Ninja i intentàvem encendre el foc amb molta dificultat, a causa de a la humitat i el vent. Ja entrada la nit, els intendents van arribar i ens van salvar amb un bon sopar calent i

24

un racó per dormir.

L’endemà ens va despertar una espectacular sortida de sol entre muntanyes i colors rogencs, que ens va animar per aconseguir pujar el cim que ens esperava el diumenge. Així doncs, després d’un bon te calent, vam agafar força i motxilles i vam iniciar la pujada des de Coll de Jou (1.644 m) fins al Taga (2.038m).

La forta pujada de bon matí es va fer dura i llarga, però un cop superada, el paisatge i les vistes al Pirineu i l’Alta Garrotxa foren la millor de les recompenses. A continuació, vam seguir camí pel llarg de la Serra Cavallera, i entre xerrades i molt vent, vam fer Puig d’Estela (2.013m) i un bon dinar de pa i fuet/formatge a recés de l’aire que bufava allà dalt.

Finalment, ens vam disposar a baixar fins a Camprodon. Malauradament, entre corregudes i emocions ens vam anar separant i un petit grup va anar a parar erròniament a Llanars. Des d’on els vam anar a recollir més tard amb

secció

MAINADA

els pares i mares per retornar tots junts a Olot després de la gran aventura!

Can Xel, Puigsallança, Finestres, Santa Pau – 24 de novembre Dissabte, sol, tardor avançada i... excursió del CEO, sí senyor! Què més es pot demanar? Doncs així de bé es plantejava la nostra sortida.

Vam sortir de Can Xel, camí cap a la Cot, on ens vam endinsar en la bonica Fageda que ens portaria cap al volcà de Can Tià. Ens acompanyava per aquest camí el típic paisatge de Garrotxa volcànica, amb camins de greda i una verda i humida vegetació. Vam fer parada a mig camí per tal de fer un bon mos, després de sentir que a alguns ja els roncaven els budells...!

Ben alimentats i abans de tornar a agafar fred, seguim en direcció a Puigsallança, on ens plantem en un tres i no res.

Aquests joves, com tiren! Doncs camina que caminaràs i arribem a Finestres on fem una bona visita a tota la construcció, així com també contemplem Santa Pau i voltants des de l’alçada.

Ens arribem al Castell de Finestres on decidim dinar. I quin paisatge, quin sol, quina gespa tan còmoda... Quin bon lloc per fer una petita migdiada! I sí, després de mandrejar una estona allà dalt, decidim que toca començar a baixar per tal d’arribar a l’hora a lloc.

Una preciosa i salvatge fageda ens obre camí muntanya avall, per sobre la riera dels Arcs. El sol, ja més baix, entra pel fons dels arbres i ens tenyeix de daurat l’últim tram d’excursió. Ja a mitja tarda arribem a Santa Pau, on travessem el poble com uns turistes badant aquí i allà fins arribar on hi ha els pares.

Un dissabte rodó, amb bon temps, bons camins, però sobretot, bona companyia! Fins a la propera, Joves!•

www.ceolot. cat

25

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Xavier Casamitjana

LA RUTA DE LAS GOLONDRINAS La ruta de las “golondrinas” és un tresc de 4 dies que recorre el Pirineu més occidental. El nom de “Golondrinas” fa referència a les dones de les valls de Roncal, Salazar i Ansó, que a principis del segle XX, a la tardor, creuaven a peu la frontera amb França per buscar feina a l'industria de l'espardenya, en un moviment migratori que en aquells anys va ser tot un esdeveniment social a aquelles valls del Pirineu.

L’organització del tresc proporciona un Inici de la ruta. mapa amb la possibilitat de fer cada dia 2 itineraris diferents. Un sol ser més curt i amb menys dificultat que l’altre. La ruta travessa l’anomenat karst de Larra. Una zona espectacular amb un terreny amb nombroses fractures i esquerdes que en fan un paisatge molt especial. Tot seguit us explico el nostre recorregut: 1 Dia - Rincón de Belagua- Refugi de Linza. Vam optar per l’itinerari llarg que puja el Pic del Txamonxoia. Després d’aparcar el cotxe al Rincon de Belagua ens endinsem per la Mata de Haya , bonic bosc de faigs, pugem a la carena del Txamonxoia i fem aquest cim de 1941 m que es troba just al damunt del Refugi de Linza. La baixada és més abrupta i pedregosa que la pujada però també més curta. Arribem al refugi de Linza poc després del migdia. És una etapa de preparació abans de fer la més llarga del dia següent.

2 Dia- Refugi de Linza- Refugi l'Abèrouat. Vam variar la ruta proposada per la organització pujant directament al Petretxema (2372) des del refugi passant pel coll de Linza. Després baixem al coll del Petretxema i recuperem el camí que ens baixa a les cabanes d’Ansabere. La ”mer du nuages”(mar de núvols) tant característica de la cara Nord del Pirineu ens apareix de sobte, tot i que quan anem baixant es va fonent.

Creuem les pastures de Lescun, que juntaMer du nuages. ment amb les agulles d’Ansabère, són, en la meva opinió, un dels paisatges més bonics del Pirineu. La calor apreta i una darrera pujada ens mena al refugi de l’Abèrouat, que és més aviat un alberg on molta jovenalla hi fa colònies a l’estiu.

3 Dia- Refugi l'Abèrouat- Refugi Jeandel. L’itinerari llarg ofereix la possibilitat de pujar al Pic Anie (2507), punt culminant de la contrada i que en basc es diu Auñamendi. Segons la mitologia basca, en aquesta muntanya d'Auñamendi, hi vivia Jona Gorri, també anomenat Jaunagorri ('senyor vermell'). Val la pena pujar-hi si el dia és clar ja que pel camí hi ha nombroses esquerdes degudes al “karst”. Al cim, contemplem una vista imponent de les muntanyes veïnes com la Mesa de los tres Reyes o el pic de Midi de Oissau. El camí de baixada ens porta al refugi Jeandel, a la Pierre San Martin, que acaben de desinfectar perquè hi havia puces. Amb una bona cervesa artesana celebrem el final de l’etapa.

Karts de Larra.

26

CO L · L A B O

RA C I Ó

Des del Petretxema.

Pujant al Petretxema.

Agulles d'Ansabere.

4 Dia- Refugi Jeandel- Rincón de Belagua Dia de tràmit que ens torna al Rincón de Belagua, tot i que pugem al Pic d‘Arlas ( 2044 m) d’on tornem a veure l’imponent Anie dominant la vall de l’estació de esqui de la Pierre Saint Martin. Un cop al cotxe ens parem al bar “Las Golondrinas” a Urzainqui, seu de l’organització del tresc, on després de fer un petit mos, retornem a casa.

Han estat 4 dies intensos per un dels paratges més especials del Pirineu: el karts de Larra i les valls de Lescun i Belagua. El gps marcava 69.23 qm i + 4341 m. Totalment recomanable.• Vall de Belagua. www.ceolot. cat

27

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Pep Badosa

ALBÀNIA, PROPERA I DESCONEGUDA Hi ha moments o situacions que se’ns fan feixugues, i creem comentaris com: altra vegada, ja hi tornem a ser, quin pal, o coses més gruixudes . Triar un lloc per omplir el temps de vacances, per descobrir un lloc on no s’hagi estat, no és un d’aquets mals moments, al contrari, en començar a plantejar-ho i parlar-ne, ja comença a ser una nova aventura.

Aquesta vegada però, no hi va haver-hi gaires dies de preparació, ni gaires llocs posats sobre la taula per anar descartant i anar triant. Va ser mes això que en diem un “pim-pam”, una senzilla pregunta de la Teresa: què et semblaria, Albània?, va fer que la meva també senzilla maquinària cerebral s’engegués per elaborar una resposta: doncs bé, em sona a desconegut, no és massa lluny i si a questa gent tenen muntanyes ja hi podem anar..., doncs adjudicat.

A partir d’aquest moment i pensant en els dies de vacances de què disposava, la Teresa va posar en marxa la seva capacitat organitzativa i en un parell de dies, teníem vols i contacte amb Albània per anar-hi a passar set dies de “trekking”. Era qüestió de demanar una mica d’informació a aquell que ho sap tot, en Google, per ampliar una mica més els nostres coneixements sobre aquest país. A grans trets és un país semblant a Catalunya en extensió però amb la meitat d’habitants. Pel que fa al seu desenvolupament, els quasi cinquanta anys de democràcia popular socialista, des que va deixar de ser protectorat nazi, fins a la declaració com a república d’Albània al 1991, han deixat el país podríem dir, i essent benèvols, que amb molta feina per fer.

Els dies escollits per al viatge varen ser del 9 de setembre al 16, és a dir, aprofitant una mica els dies de les festes del Tura d’ Olot. El vol amb sortida de Barcelona, ens va fer matinar de valent, perquè sortia a les 6,25 h fins a Roma (no hi havia vol directe a Tirana). A Roma, canvi d’avió i fins a Tirana. Quan deia que el país no era relativament lluny, em referia això, varen ser dos vols de poc més d’hora i mitja cadascun.

A mig matí, cap a les 11, érem a l’aeroport de la capital albanesa, Tirana, i allà puntual com un rellotge, ens esperava la nostra flamant i simpàtica guia, la Tesi. Com que havíem d’esperar quatre components més del grup, que venien en un altre vol procedent de Bilbao, via Frankfurt i encara trigarien una estona , la Tesi per distreure’ns una mica, amb bon criteri i per no fer llarga l’espera, ens 28

va acompanyar amb el mini-bus que serviria per desplaçar-nos, primer a canviar diners (quasi va ser com tornar a les pessetes: 125 leks per cada euro), i després a visitar el castell de Kalaza Prezës no massa lluny de l’aeroport i situat en una elevació que permetia unes bones vistes de les rodalies, fins a Tirana. El lloc està preparat per al turisme, i vàrem poder per primera vegada prendre contacte és clar, amb la cervesa local. Tafanejar una mica el recinte, i al cap de poca estona, ens portaven de nou l’aeroport, ara sí, per recollir els quatre components de la plantilla que faltaven per completar-la.

Fent una mica de recompte els quinze del trekking érem: La Rosa i la Soco (de Granada), en Mikel i l’Emi (de Vitòria), en Juan Carlos i la Maria Eugénia (de Espejo-Valdegovía), l’Inma i l’Américo (de Málaga) la Yolanda (de Madrid), la Cristina, en Jaume, en Jordi i la Rosa (de Barcelona) i la Teresa i un servidor (de Banyoles i Olot). El mini-bus, agafava direcció a Lepushë, que era el lloc on l’endemà començaríem el “trekking”, i mentre fèiem ruta, la Tesi va fer parar el bus prop d’una de les moltes paradetes situades vora la carretera, on venien unes fruites que feia estona que ens tenien encuriosits i que sembla que es consumeixen molt per aquelles terres, eren com una varietat de caquis i uns gínjols que va tenir la delicadesa de repartir-nos.

La parada per dinar va ser al poble de Shkodër i pot ser el que més ens va quedar a tots va ser un formatge que podríem definir, com a molt salat i que l’aniríem trobant en altres àpats d’aquests dies, la resta del menú ja t’ho esperes una mica, el kebab, pollastre, verdures etc. Tornada a la carretera, i la veritat és que no era pas dolenta i sense gaires giravolts, de bon fer, fins que la vall es va anar estrenyent i la carretera es va anar enfilant per poder remuntar una paret de muntanyes que teníem al davant, llavors a part del desnivell, està clar que s’hi havien d’afegir les corbes. Això si, en arribar al mirador de Grabom, situat a dalt del coll i on començava la baixada, les espectaculars vistes, ens varen fer oblidar els quilòmetres recorreguts. Les màquines de fotos, varen començar a treballar, valia la pena. Quedava la baixada, amb un desnivell tipus Dragon Khan, que es va superar sense problemes i a entrada de llostre vora les set de la tarda, arribàvem allà on es diu vulgarment que Jesucrist, va perdre les espardenyes... Lepushë. No vull dir per això que no fos un lloc agradable; al contrari, en aquella

CO L · L A B O

hora ja amb poca llum i les boires enganxades a les properes muntanyes, li donaven un aire ben bucòlic. Si vols muntanyes grans i properes, ja se sap que ha de ser un lloc apartat de pobles grans, i ho era; lluny, ho era, i petit també; tres petites edificacions rurals componien el nucli del petit municipi, encara que s’endevinaven altres cases escampades per la vall que s’obria davant nostre. En David ens va venir a rebre i es va presentar com el que seria els propers dies el nostre guia per aquelles muntanyes. Un xicot de Madrid, que es va enamorar d’aquest lloc i s’ha muntat aquest negoci... és el que li agrada.

L’estona del sopar, va ser prou agradable, i també bo, una sopa, el formatge salat, patates,verdures, xai i iogurt . Repartits els quinze compartint habitacions, acomiadàvem el primer dia fins a l’endemà a les 8 del mati per esmorzar.

El dia s’havia llevat esplèndid, i després d’un bon esmorzar, començàvem la caminada de la primera etapa. Evidentment, en David feia de guia obrint la marxa i la Tesi feia com de vocal de cua. Aquesta etapa, no havia de ser especialment dura, els 12 km. no semblaven massa, però els quasi mil metres de pujada i els mil dos-cents de baixada, van acabar endurint-la una mica.

En baixar cap a la vall, preníem contacte amb gent que cuidava el seu bestiar, vaques , ramats de xais i cabres bàsicament, fins arribar al final de la vall que després d’unes runes d’antigues construccions, començàvem a pujar salvant algun rierol, fins al coll, que era comú amb cim que ens quedava a la dreta (el Maja Taljanka) que era on havíem d’anar per seguir ruta i el de l’esquerra, (el Maja Popadiaj) al que uns quants varem fer una petita escapadeta i la www.ceolot. cat

RA C I Ó

veritat que no va ser un anar-hi per res, ja que la vista que s’obria pel costat de Montenegro era de les que acabes recordant... (brutal com diu en Marc Roca de les receptes de cuina). Al llarg de la línia que formaven els dos cims i el coll, s’anaven trobant pedres de limitació de països fronterers, d’Albània amb l’antiga Iugoslàvia, que ara, està clar, és amb l’actual Montenegro. Arribats tots al Maja Taljanka (2057 m), i fetes les fotos pertinents, sobre tot a les congestes que enganxades als propers cims que ens envoltaven, encara persistien, ens endinsàrem carena enllà i aviat amb un fort descens en territori de Montenegro. Curiosament, ens adonàvem que les marques de GR típiques blanques i vermelles, aquí canviaven, no de color, però si de forma, ja que consistien en dos cercles concèntrics, també blancs i vermells. Una petita aturada per dinar del “picnic” que ens havien preparat i seguíem avall, deixant les boniques prades de les alçades i entrant en les no menys impressionants fagedes. Una aturada de nou per recollir aigua d’un curiós faig del que sortia un tub don brollava l’aigua... talment com si l’arbre fes pipí. Una mica mes avall i acabat el descens, arribàvem

a uns prats on en veure el lletreret de: Nacionalni park Prokletije, dolina Grebaje, ens adonàvem que era el final d’etapa. El lloc al bell mig d’una clariana d’una zona boscosa, propera a un rierol, estava sembrat de unes petites casetes de fusta que serien els nostres dormitoris. En arribar a aquest bucòlic lloc, el primer que em va cridar l’atenció va ser una font, i cap a ella em vaig acostar per fer-hi una foto. Un tub del que brollava aigua sense parar, mantenia sempre ple un bonic tros de tronc d’arbre tombat a terra i buidat per dintre, formant una mena d’óbi rústic, que servia de nevera a 29

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

albanes) per pair el sopar, asseguts en bancs de fusta al voltant del caliu on abans hi havia hagut la cassola, i cap a descansar dins les casetes de gnoms. Petites, prou confortables per passar la nit, tot i els esforços d’alguns animalons que fent ressonar els seus brams enmig de les muntanyes que ens envoltaven, s’esforçaven en no deixar-nos dormir.

El dia es lleva fantàstic, era dimarts i onze, es a dir la “diada” (encara que lluny s’emportava el nostre record). Avui teníem per davant, 20 km. Amb uns 900 m de desnivell positiu i 1200 m de negatiu, de travessia fins a Theth (altra vagada a Albània) . A la sortida del complex, el bus ens portà per carretera amb asfaltat casolà fins al poblet de Vusaj, on començaríem la travessia. En travessar el poble de Gusinje, paràvem a comprar unes pomes.

Mentre anàvem fent carretera, observàvem molts petits cementiris i en David ens explicava que, aquí està premés enterrar els familiars en els terrenys de les propietats particulars.

una dotzena de “birras”. Feta la foto, vaig veure que m’observava un senyor, que vaig donar per fet que era integrant del personal montenegrí d’aquell complex (de fet eren ell i la seva senyora); li vaig fer el signe internacional d’aprovació aixecant el dit polze de la meva mà (el meu albanès, és com el meu xinès, es a dir, zero), però ens varem entendre; somrient me va fer senyals que anés cap a on era ell i en acostar-me, em va mostrar una altra sorpresa.

Allà al terra hi havia una mena de tapadora cònica, que en aixecar-la va posar al descobert una cassola de terra, amb un fantàstic estofat que anava fent la xup-xup damunt d’unes brases que també quedaven amagades per la tapadora. Quin bon sopar que s’endevinava. En una caseta de fusta, propera al foc de la cassola, hi havia el nostre menjador, i allà es varen complir de sobres les nostres expectatives sobre el sopar. Un parell de “rakis”(licor típic

30

Arribats a Vusaj, el bus entrà en una pista de terra i als dos km parava per poder baixar i començar a caminar. La pista la varem continuar uns altres dos km més, fins que un caminet costerut entre faigs ens pujà fins al que en altres temps devia haver estat una antiga glacera, envoltada de cims prou imponents. Al final d’aquesta extensió en forma de vall, i just abans de començar a pujar cap a un collet per salvar la barrera de muntanyes, una grossa pedra de terme ens informava que canviàvem altra vegada de país; amb lletres gravades encara es llegia perfectament l’anunci de límit entre Iugoslàvia i Albània, i així s’ha quedat. Superat el

CO L · L A B O

desnivell, enfilàvem una altra vall on en un costat s’assentava una mena de barraca-refugi amb unes quantes mules i un xicot que en David coneixia. Una petita xerrada i travessant la vall, ens endinsàrem en un extens pedregam que un caminet anava sortejant mentre guanyava alçada, alhora que ens acostava a uns quants búnquers disseminats enmig de les roques i que dominaven tota la vall. El camí ens portava fins al coll de Peje, i des d’allà s’endevinava Theth al fons i molt i molt avall. La baixada, brutal, el camí molt sorrenc, ens feia estar molt atents per les possibles relliscades. La recompensa va arribar en forma de xiringuito que a una hora del poble, ens oferia la possibilitat d’un merescut refrigeri. Aquí veiem com les nostres bosses passaven de sobre les mules que havien anat fins llavors a una vella súper-furgoneta, i dic súper perquè va fer el trajecte fins al poble per dins el llindar del sec riu ple de pedres; per destrossar-ho tot.

Un confortable hotelet, en aparença construït feia relativament poc i amb habitacions dobles i bany, va servir per passar una bona nit, i més desprès d’un bon sopar.

RA C I Ó

es del seguit de sorpreses que trobem dia si i dia també. Cap a quarts de dotze ens trobem amb una construcció tota de fusta, que talment semblava treta d’una postal del Tirol. Funcionava perfectament a manera de bar estil agafa el que vulguis i paga després.

La caseta estava perfectament situada en un lloc privilegiat amb unes vistes precioses sobre la vall que anàvem abandonant i sabia greu deixar-la.

Satisfets, seguíem camí, sempre amunt, creuant-nos amb algunes persones que feien el recorregut a la inversa. En arribar al coll, punt més alt de l’etapa, començàvem un descens molt més suau que el dia anterior cap a la vall de Valbone. Vàrem poder menjar del que portàvem del “pícnic” en una cabana-bar al peu del camí, on un xicot anava coent un xai fent-lo rodar sobre un foc, com en una peli de vaquers, (també el tastaríem). Seguint la pista, la vegetació, que canviava els avets per faigs, ens avisà que ja érem força avall i en poca estona, arribàrem al final d’etapa, a Rogam. Aquí, un parell de ferro-furgonetes ens esperaven per estalviar-nos els dos últims km pel damunt de pedres i més pedres.

En una mitja hora de sacseig infernal, arribàvem a Valbonë i aquí al Jezerca Guest House, el nostre allotjament. Repartiment d’habitacions, i a sopar, una estona sempre agradable on s’imposaven sempre les converses sobre com havia anat l’etapa del dia. Per cert, el vi del sopar va anar a càrrec de l’Emi i en Mikel, perquè era el seu aniversari de casament. Un “raki” i a dormir d’hora, ja que l’etapa de l’endemà es presentava dura, el programa la qualificava de: “exigente”.

El dimecres 12 i tercer dia de “trekking”, el dia es presentava esplèndid, i desprès d’esmorzar, sobre les vuit del matí començàvem la jornada que sobre el paper, marcava uns 1100 m de pujada i uns 700 de baixada, la dificultat era que amb només 14 km de recorregut, es pujava molt sobtadament, el camí a estones era obert i pedregós i a estones anava estre boscos de faigs i pins que proporcionaven una bona ombra. Del que no ens podem queixar www.ceolot. cat

31

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

El dia, com fins llavors cada dia, es presentava excel·lent, agraïts al temps, perquè aquell dijous tretze, si havia de ser dur, al menys que fes bo (no m’ho imagino amb pluja). El programa del dia consistía a pujar al cim més alt que faríem en tot el trekking, el Maja e Rosit de 2520 m d’alçada. Si tenim en compte que sortíem d’uns mil metres, n’ havíem de pujar 1500 i baixar de nou 1500, ja que tornaríem a dormir al mateix lloc i la cosa encara es veia més “xunga”, quan et fixaves que el cim estava a només 9 km.

Deduíem que el desnivell seria de tocar amb el nas a terra. Després

d’un quilòmetre per carretera (encara no havíem pujat ni un metre), travessàvem l’ample llit del riu Valbone per sobre d’uns taulons pels llocs on la poca aigua que portava ho feia necessari. Una vegada a l’altre costat, la pista ens portà a travessar uns masos de pagès, amb camps de blat que regaven, i uns quants pallers posats en fila, i que ens feren comentar que per casa nostra ja no se’n veuen gaires. Vàrem seguir pujant fins que començàvem a deixar enrere els faigs i pins que ens protegien del sol, i en sortir a llocs mes oberts, ens trobàrem amb una barraca , on uns avis ens oferien begudes. Deixaríem les cerveses per la tornada i vàrem creure que els refrescos de cola i llimonada serien mes adients per ajudar el cos a suportar l’esforç. Quedaven encara, uns nou-cents metres de desnivell. Fins arribar al coll principal, vàrem travessar prats inclinats plens de flors de tota mena que junt a les vistes que el paisatge s’encarregava de millorar a mesura que anàvem pujant, feien l’esforç una mica més suportable.

En arribar al coll principal, on començava de veritat l’última forta pujada fins al cim, férem una petita parada. La Soco i l’Imma (que semblava no trobar-se gaire be), decidiren quedar-se i esperar-nos. Una mica més endavant, la Yolanda per un problema de sabates, també s’aturà a esperar. Els altre cap amunt, cadascun a seu ritme. La pujada, realment, era com un seguit de forts escalons un darrere l’altre, fins a dalt. A dalt una colla de Txecs celebren

haver arribat al cim, i nosaltres després de les felicitacions, dediquem una lenta mirada de 360 graus a un vertader paradís; el fronterer cim que era el Maja e Rosit, ens oferia espectaculars vistes d’un mar de muntanyes, fins allà on els nostres ulls ens permetien, tant del costat d’Albània com de Montenegro. L’espera perquè acabés d’arribar la Cristina fins al cim, (que es va emportar un fort aplaudiment de tots pel seu esforç), no es va pas fer llarga, ja que el que se’ns oferia des de allà dalt, era la contemplació d’una meravellosa obra de teatre de la mare naturalesa. La baixada fins al coll, tot i controlant cuidadosament on posàvem els peus, va durar molt menys que la pujada.

En arribar al coll, es va crear una mica de confusió, dons no trobarem ni la Soco ni l’Imma. El primer pensament fou que s’haurien cansat d’esperar i haurien començat a baixar. Però es va produir una situació de nerviosisme, i més quan ens adonàrem que l’Imma s’havia perdut en agafar un camí equivocat (acabàvem de sentir els seus crits demanant ajuda) i la Soco, la vàrem trobar molt avall, 32

CO L · L A B O

RA C I Ó

ja a la barraca dels avis, que llavors si, una birra amb el pícnic es va posar fantàsticament bé. Nervis apart, tot va acabar bé.

La baixada fins a travessar de nou el riu pels taulons, la varem anar fent en petits grupets de dos o tres, cadascun al seu ritme, el camí no tenia pèrdua i ja l’havíem fet pujant.

acompanyant en David (la Tesi es va quedar amb els afectats) érem, la Rosa, la Teresa, el Jaume, el Jordi i un servidor. El recorregut, era d’uns 1.100 m de desnivell positiu, 950 de negatiu i uns 16 km de recorregut, fins a Çerem.

Una reconfortant dutxa i cap a sopar. Avui es el torn d’en Juan Carlos i l’Eugenia que celebraven el seu aniversari i ens convidaren al vi i al pertinent “raki”. Tota manera la celebració no és tan alegra com hauria d’haver estat, ja que l'Eugenia (que és metgessa) ens comunicà que l’Imma tenia una gastroenteritis vírica, força important i ja l’havia medicat. Bé hauríem de veure com passaria la nit per fer l’etapa de l’endemà que era la última.

Aquella nit, però, no va ser tranquil·la com les altres; el soroll de moviments d’anar i venir pel passadís, ens feia pensar que l’Imma seguia malament.

El divendres catorze ens trobem a esmorzar a dos quarts de vuit tal com havíem quedat, i llavors ens assabentem, que el virus ha anat fent de les seves, i ara a part de l’Imma, mes companys estaven malament de la panxa per començar a caminar aquell dia, i més si teníem en compte que allà on hauríem de dormir era al vell mig del no res, i no seria el millor lloc per arriscar-se que algú empitjorés, i llavors tenir problemes més grossos. No és que fos cap prescripció mèdica, però els que esmorzàvem, vàrem acabar amb un bon pinso de “raki” cadascun , per veure si eliminava qualsevol resta de virus que haguéssim pogut agafar.

Eren poc més de les vuit del matí que sortíem a caminar

Després d’uns 150 m per la mateixa carretera per on varem arribar ahir, però en sentit contrari, trobàrem un retolet indicatiu, amb un plànol d’aquelles contrades, així com una mica d’informació sobre el Maja Kollatës, un cim de 2552 m que passa per ser el mes alt de la zona; i després de travessar per un pont el riu que serpentejava avall al costat de la carretera, seguírem un caminet que molt ràpidament s’enfilava cap amunt. Tot i fer un dia esplèndid, potser no feia la calor del dia abans, però era necessari hidratar-nos aviat. La Teresa s’havia col·locat darrera del David, i la seva cadència del pas, ens va anar de cine, almenys a mi que anava molt carregat de cames, suposo de l’esforç suplementari d’ahir de haver baixat del coll del Maja e Rosit corrent fins a baix a la barraca dels avis. Ah, i sort d’una pastilleta màgica que em va proporcionar en Jordi, que em va permetre millorar. De mica en mica deixàvem els faigs i pins i els arbres començaven a escassejar i el camí seguia per espais més oberts.

És clar, no podia faltar la sorpresa de la jornada: Cafè! Resaven unes lletres de color blau pintades en un rústic retolet de fusta clavat en un pal , i precedint una lona també blava que protegia www.ceolot. cat

33

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

del sol un petit espai amb una tauleta i un parell de cadires. Unes llaunes buides enfilades en un cordill i penjades a l’entrada de la lona, feien de carta per ensenyar el que podies demanar en aquell “cafè”. Un cop havíem demanat, el jove que regentava el “local”, va desaparèixer i als cinc minuts va tornar amb unes begudes fresquíssimes que ens varen sorprendre; el secret era una petita congesta de neu que tenia una mica més amunt del xiringuito i que ell havia compactat per que li anés durant més.

Seguint amunt, anàvem quedant cada vegada mes encaixonats entre muntanyes, i el terreny era completament càrstic, on sovintejaven forats en mig de les roques, fins que a la banda esquerra, en una paret de roca, aparegué una cova prou alta com per entrar-hi dret; l’anomenen Ledena Pecna. En entrar-hi, en Jaume comentà que llavors es veia un inquietant i vertical forat negre, i com que tampoc no calia que hi desaparegués ningú, seguírem endavant cap al coll de Qafe e Preslopit; el vaig batejar com el coll dels quatre colls, ja que primer n’havíem hagut de superar tres per arribar al bo.

Mentre iniciàvem un descens entre roques i passos obligats que ens feien fer emparar les mans, anàrem entrant de nou a Montenegro. El camí resseguia com un tall fet amb un ganivet tota la muntanya herbada , i a en David li va semblar un bon lloc assolellat i arrecerat de l’airet que feia per fer un bufet, mentre contemplàvem uns pocs excursionistes pujant al proper Maja e Kolatës . Al poc de seguir baixant, el camí s’escampava en mig d’una prada envoltada de lloses aplanades, reducte segurament d’una antiga glacera i que varen fer servir per seure i dinar una mica.

Superat un desnivell per sortir del clot que ens havia servit de menjador, ens trobàrem en un petit coll on altra vegada, una pedra en forma de piràmide truncada, ens avisava que entràvem l’altra vegada a Albània. Un parell de vaques ens donaven la benvinguda, un genet damunt del seu cavall, ens avançava per agradable camí que suaument baixava entre prats i xais i un enorme mastí badallava avorrit de tant contar xais i de la poca feina que tenia.

Una mica més avall, d’un grupet de cases i cabanes espaiades, sortiren un xicot i una senyora a saludar-nos, i a oferir-nos la possibilitat de prendre’ns unes “Pejas” (marca de cervesa) , no podíem deixar passar l’oportunitat de calmar la nostra set en el bar que la mare naturalesa ens presentava...quin paisatge tan idíl·lic !!. . (Foto 24) Després de dir adéu a gent tan amable, seguírem camí que 34

baixant i travessant un frondós bosc de faigs, ens acostà sense adonar-nos-en massa, al que era l’últim destí del nostre “trekking”, el petit poblet de Çerem. “Kujtim Goçaj”, llegírem en l’inclinat lletreret a l’entrada de la casa on passaríem la nostra última nit enmig d’aquell bé de Déu de muntanyes.

Una amable i extravertida senyora i el seu també amable marit (policia segons en David) ens donaren la benvinguda, i una atlètica iaia, donant cops de pal a uns arbres fruiters, ens oferia prunes apallissades que aconseguia fer caure a terra. Si cuinava aquella iaia, vaig pensar, segur que soparíem be. No va pas fallar, dins una estança inacabada , de forma circular i de fusta, varem gaudir d’un bon àpat a base de patates, vedella, verdures, pebrots farcits amb formatge i una mena de pastís ben contundent de postres.

Les habitacions les teníem a la casa principal, que estaven renovant; en Jaume i en Jordi a baix i la Rosa, la Teresa i jo en dues petites habitacions a dalt. En una sala gran, quedaven buits els quinze matalassos a terra al damunt d’un empostissat de fusta que hauríem ocupat si haguéssim vingut tots. A ben segur que hi haurien hagut moltes mes rialles.

El dia, a les set del matí del dissabte quinze, es presentava fantàstic, com havia estat cada dia, i l’esmorzar tan bo i casolà com havia de ser en un lloc tan rural. L’única cosa que han de millorar aquesta gent és el tema del cafè. Això del cafè turc, que servien a tot arreu no ens acabava de fer el pes, sort de les infusions de farigola.

Una foto del petit grup amb la senyora i el senyor inclosos,

CO L · L A B O

i adéu a Çerem. Una ferro-furgoneta avesada als rocs, però que amenaçava de caure a trossets d’un moment a l’altre, ens portà pista avall fins arribar a la carretera on ja ens esperaven els nostres companys ben refets . En veure’ls, la nostra preocupació pel seu estat desapareixia, ja que no havíem sabut res més d’ells. La iaia no tenia wifi!

RA C I Ó

l’hotel on passarem l’última nit a Tirana, i desprès d’una merescuda dutxa, ens reuníem tots perquè en David ens acompanyà a fer una passejada pels llocs mes característics del centre de Tirana, i ja que hi érem, també buscar un restaurant per sopar plegats. No podíem anar a dormir tard, perquè el vol nostre cap a Roma i Barcelona, sortia a les cinc del matí, de manera que acabat el sopar ja hi va haver els adéus a tan agradables companyies i les promeses de passar-nos fotos per recordar màgics moments, en un bonic país que ja no ens és tan desconegut. Gràcies, companys!•

El bus ens portà fins a un embarcador del riu Drin ara convertit en el llac Koman gràcies a una gran presa, per pujar en un ferri i fer una relaxant travessia de més de 3 hores fins a Koman, on hi ha la presa; aquí un bus ens portà fins a Tirana. Quedava com no la sorpresa del dia, aquesta vegada no va aparèixer cap bar a la carretera, sinó que en David, en avançar-nos una furgoneta Citroen Berlingo, va exclamar “ Joder, es mi coche”, això si va ser una sorpresa. Apa, ja teníem la pel·lícula muntada, el bus a tota pastilla per la carretera semi asfaltada perseguint el cotxe del guia que pensava que li havien robat. En un moment que vàrem aconseguir atrapar-lo, en David va sortir a “dialogar” amb el xofer; i l’explicació que li va donar i ens va transmetre era ben simple : En David havia deixat el seu cotxe a un amic a la ciutat de Shkrodër, i el “pájaru”, el feia servir de taxi per anar buscar turistes que arribaven a Koman amb el Ferry i volien anar a Tirana, ben fàcil i comprensible, i què dir de l’amic! .

Una parada per dinar en un restaurant de Shkrodër (aquí en David va recuperar el cotxe), i cap a la capital. Sobre les 5 érem a www.ceolot. cat

35

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE MEQUINENZA - ALMATRET

Port de Mequinenza.

Divendres, 5 d’octubre de 2013. Avui tenim per davant uns vint-i-dos quilòmetres dels quals la primera part és planera, uns nou quilòmetres, i desprès un desnivell d’uns tres-cents noranta metres amb dotze llargs quilòmetres, com més enllà més pronunciats.

Sortim de l’hotel a un quart de vuit, per anar a recuperar les marques passem pel port on hi ha uns pescadors amb les canyes clavades. Travessem el pont sobre un brancal de la presa de “Ribaroja”, tram d’aigua que s’endinsa fins a la Granja d’Escarp, lloc de confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca, lloc anomenat “l’Aiguabarreig”. El nostre camí una vegada passat el pont segueix per la carretera de la conca minera tot resseguint la presa, primer apartat de la riba ja que entremig hi tenim moltes hortes; acabades aquestes ens acostem molt a la vora de l’aigua. La pista deixa d’estar asfaltada però continua en el mateix sentit, a la nostra esquerra trobem boques d’entrada a les mines fins arribar al barranc “de l’Aiguamoll”, aquest lloc és on hi ha la divisòria entre Arago i Catalunya.

Entrem a Catalunya!

Portem uns vuit quilòmetres. Ens apartem de l’aigua fen un

TRENTA-SETENA ETAPA gir a l’esquerra per remuntar els fons del barranc pel seu costat dret; hi ha molts d’enderrocs miners però la vegetació es resisteix a quedar enterrada; comencem la llarga pujada, primer suaument però cada vegada més costeruda. En un replà ens topem amb els eguins d’unes mines abandonades; foren les “Minas Lluc”, anem pujant i la vall es va obrint, un encreuament on un ramal a l’esquerra ens acostaria a la població de Maials; continuem pel de la dreta que voreja uns cultius de secà, També a la dreta l’entrada al Mas d’en Gili (o d’en Cisco), aquí ens trobem amb un estadà i amb ell passem una estona xerrant, comenta que amb bicicleta sí que passa gent; però a peu, no. Uns metres de baixada fins a un altre encreuament, les nostres marques seguixen recte, creuem la llera d’un torrent i amunt, amunt per la pista principal; deixem les restes d’unes construccions fins arribar a la bassa de “l’Empedrola”; aquesta part del tereny està molt remenada amb moltes rases tot preparant el soterrament, suposem, d’uns grans tubs que allà hi ha amuntegats. Una corba molt tancada i entrem a una divisòria d’aigües, la pista s’eixampla i desemboca a la carretera LV-7046 de Maians a Almatret. Bones vistes al nord i a l’est. Travessada la carretera prenem el traçat de la vella, traspassem un torrent; fem un gir i per camí envoltat de pins anem pujant fins a espetegar a la carretera en un lloc on hi ha una gran explotació ramadera; ja no deixem la carretera fins a entrar a la població. Aquesta zona està plena d’aerogeneradors per fer electricitat.

El port i els pescadors.

Almatret.

36

El terme Almatret ja apareix en documents des del segle XIV. Probablement prové de l’àrab matrad, “lloc de caça”. El seu terme municipal es troba a l’extrem sud de la comarca del Segrià, limítrof amb els termes municipals de Seròs i Maials, a la mateixa comarca, amb Ribaroja d’Ebre (Ribera d’Ebre i amb l’Aragó). L’únic nucli de població del municipi es troba al bell mig d’un altiplà, el qual és envoltat per diversos tossals. Aquest altiplà està farcit d’areogeneradors. Cal destacar la importància dels seus espais naturals, en especial els Tossals d’Almatret, inclosos en el PEIN. Una altra de les característiques d’aquest poble és que el terme municipal limita amb l’Aragó mitjançant la barrera natural del riu Ebre, essent

CO L · L A B O

RA C I Ó

El pantà de Riba-roja.

aquest poble l’únic de la província de Lleida per on passa el riu.

L’altura a la qual es troba el municipi junt amb el pas de l’Ebre pel seu terme proporcionen vistes privilegiades de l’Ebre i de la seva història. Compta amb uns 350 habitants.

Són les cinc. Hem caminat uns vint-i-dos quilòmetres. Aquí tenim reservat a casa de la Senyora Isabel, Carrer Nou, 26. Tel. 600 52 78 33, dos amb esmorzar, entrepans per a l’endemà, més sopar al bar del poble 67 euros. És una casa particular que lloga habitacions, una senyora molt amable i predisposada a ajudar en el

El castell de Mequinenza. www.ceolot. cat

que faci falta. Sortim a fer un tomb, no hi ha gaire per veure, a part dels molins. Anem al bar a sopar, molt d’ambient, el senyor del bar s’interessa pel que fem i ens parla del club ciclista de la població que és molt actiu, ens regala unes xapes de l’entitat, el bar deu ésser el local social, perquè hi ha molts cartells i la programació; fan moltes activitats.

I ja ens retirem a dormir, ja que demà una altra tirada, la darrera d’aquest tram.•

Entrada a Catalunya.

37

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

La mina d'en Lluc.

Diseminat agrícola.

Entrada a Almatret.

Perfil etapa 37

8 l'Empedrola.JPG

Mapa etapa 37 38

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE ALMATRET - FLIX

Sortida d'Almatret.

Dissabte, 5 d’octubre de 2013. Al matí la senyora Isabel ja ens té preparat un bon esmorzar i uns entrepans per al camí, també volia que ens emportéssim fruita, molta; bonament li férem entendre que hauríem de que portar el pes a l’esquena i al final es resignà; una senyora tota amabilitat. Excel·lent tracte.

Sortim al carrer, són les set del matí, les marques ens dirigeixen per un ample pla ple de molins electromagnètics, molts, molts; voregem un dipòsit d’aigua i unes instal·lacions d’antenes de telefonia i televisió, fins al mirador de Paüls i Fatarella; al poc deixem la pista principal tot fent un gir de 180º que ens encamina a l’esquerra fins al mirador de la presa de Riba-roja i al vèrtex geodèsic d’Escambrons on no s’arriba, ja que poc abans les marques abandonen la pista per continuar per una a l’esquerra; a uns cinc quilòmetres de la sortida deixem el terreny pla i comença la baixada que no deixarem fins d’aquí a uns set quilòmetres. Primer les restes del que fou un gran mas, el Mas Cremat; aquí un gir a l’esquerra i per camí força erosionat avall que fa baixada, desprès d’algunes pronunciades giragonses entronquem amb una pista; per la dreta la seguim uns metres, salvem uns estimballs tot rodejant-los fins a una altra pista que amb inapreciable pujada ens acosta a

Casa del director. www.ceolot. cat

TRENTA-VUITENA ETAPA una construcció; ara, per camí estret, resseguim el naixement de tres torrenteres; desemboquem a una pista de nova construcció; les marques la segueixen per l’esquerra amb una altra forta baixada fins a uns terrenys cultivats a la zona del barranc de la Vall d’Ombrenc; travessem aquesta tres vegades fins a entroncar amb un camí que ens acosta a l’Ebre. Bifurcació: A l’esquerra el nostre camí en direcció a Flix i a la dreta el que mena al pont i poble de Riba-roja, que està a una distància d’un quilòmetre i mig, població encastada sobre un rocam vermellós i coronada pel seu castell templari i les muralles; a la vora del riu es veu una zona d’hortes i cultius de regadiu. Nosaltres seguim en direcció a Flix. S’acaba la pronunciada baixada i per terreny més planer continuem la caminada en direcció nord-est no fent cas de ramals del camí que es dirigeixen a conreus i a entrades de cases, perquè per aquí ja n’hi ha alguna; també veiem algun cotxe voltant per les pistes, ens acostem a les propietats de Les Sènies i del Mas Favó; una vegada deixades enrere i per lleugera pujada entrem a la “Reserva Natural

Pont de Flix.

de la Fauna Salvatge de Sebes”; revolt i unes velles plantacions d’oliveres; encreuament; cal seguir el ramal de la dreta que ens acosta al marge del riu entremig de canyes i vegetació de ribera. A la zona de la reserva trobem uns panells indicadors i uns itineraris marcats; tot plegat està força mancat de manteniment, un mirador d’aus, ja que les cigonyes són força habituals per aquí i una zona d'aparcament, també una construcció que fa cara d’èsser el centre d’interpretació, però està tancada. De la zona de l’aparcament surt un dels itineraris que discorre per sobre una passareŀla, a fi de preservar el sòl; és el camí de la “Passera de la Ribera”. Continuem, el camí va seguit de pla envoltat de canyes i oliveres velles fins a la Casa del Director, aquest indret si és el Centre d’Interpretació, ben condicionat, ben restaurat i ben documentat; també estava tancat, però els penells indicatius es veuen nous i cuidats; un bon aparcament i una zona de pícnic. A la nostra esquerra el barranc de Sant Joan convertit ara en un bosc de plaques solars. A l’altra banda del riu es veu el gran complex químic de la ciutat. I així entrem a la població de Flix pel pont sobre l’Ebre i les comportes de 39

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Menjador de l'hotel.

la presa de Riba-roja tot això contemplat a la nostre esquerra pel majestuós castell de Flix.

Els orígens de Flix es remunten als poblats ibers (ilercavons) amb interessants troballes arqueològiques a les zones del Castellons i de Sebes. Al segle VIII els sarraïns s’hi instal·laren realitzant importants obres de regadiu i hidràuliques. El castell sarraí és esmentat com una fortalesa arran de la conquesta cristiana el 1154 per Ramon Berenguer IV. Jaume I honora Flix amb el títol honorífic de Molt noble i lleial vila de Flix, en reconeixement als seus fills en la presa de València. El 1714, Flix passà a dependre directament del “Real Patrimonio” fins al 1835. Durant les diferents guerres carlines la població fou clarament partidària dels carlins. El cabdill carlí Ramon Cabrera ordenà construir-hi un nou castell durant la primera de les carlinades, conegut com el Castell Nou. D’entre els carlistes de Flix destacà el conegut “capellà de Flix”, Josep Agramunt. Durant la Guerra Civil, la població sofrí els atacs de l’aviació que cercava destruir la fàbrica química. El 23 de febrer del 1937 va produir-se el primer bombardeig, amb un total de 125 bombes amb vuit víctimes mortals. Durant la Batalla de l’Ebre el poble quedà a la línia de front i fou pràcticament abandonat perquè la població anà a refugiar-se a masos i coves del terme

Parc Energètic.

La principal empresa de la localitat ha estat l’Electroquímica de Flix SA. Aquesta societat es va constituir el 1897 per 40

El feixa.

dues societats alemanyes, una química i una altra elèctrica.

L’existència d’aquesta empresa va permetre unes oportunitats d’ocupació úniques per a l’època. La indústria química, que posteriorment va passar successivament a pertànyer a Societat Anònima Cros, Ercros, Erkimia i de nou, a Ercros, ha anat transformant-se segons les necessitats i l’evolució industrial i social de l’entorn, per finalment patir un lent declivi davant el progressiu trasllat de la producció química mundial cap a països com l’Índia i la Xina, el que en aquest cas ha suposat una disminució de la població, tot i el dinamisme natural que ha demostrat la zona en els sectors industrial i energètic amb la instal·lació de centrals hidroelèctriques de Riba-roja i Flix, dues centrals nuclears d’Ascó, altres indústries, també químiques, com la finlandesa Kemira, el 1992, i Inquide-Flix, en 2000 (tancada el 2009), d’un parc de generació elèctrica d’energia solar fotovoltaica a 2007 i altres indústries que no van arribar a fer-ho en el seu moment (Hoechst en els anys 70, General Elèctric a finals dels 80 i altres projectes industrials i energètics en els anys 2000).No obstant això, la històrica activitat industrial ha generat un problema ambiental d’acumulació de productes nocius al pantà de Flix. El setembre de 2005 es donà a conèixer l’existència d’una gran zona degradada amb acumulació de residus contaminants provinents del complex químic d’Ercros, situat a l’embassament de Flix. Aquest fet propicià un ambiciós pla per extreure’ls i tractar-los. El 2010 es va posar en marxa, amb la construcció d’una barrera per aïllar els llots tòxics de l’embassament, i a finals de 2013 ja s’havia extret i tractat un 20% dels residus.

La població compta actualment amb uns 3750 habitants, el màxim esplendor fou durant l’any 1960 amb 5478.

Bé, tenim hotel reservat. “Hotel Nou Casino” Tel. 977 41 20 57, dos a mitja pensió 87 euros, està situat al costat de l’estació de la RENFE i a prop del complex químic. Un hotel molt vell, una peça de museu, el sostre altíssim, l’habitació també molt gran, els interruptors de fusta, una banyera molt alta amb aixetes de zenc... Érem el únics hostes, però no hi havia res més; bé, sí: un altre hotel però molt allunyat i anant a peu no gens recomanable. Aquí ens quedem. Són les sis de la tarda. Anem a fer un tomb, sopem al mateix hotel i a descansar.

Avui hem fet uns 23 quilòmetres amb una marxa efectiva

CO L · L A B O

L'Ebre.

de quatre quilòmetres hora. Aquesta ha estat la darrera etapa d’aquesta tongada.

El diumenge dia 6 d’octubre al matí esmorzem a l’hotel, ara ja no estem sols hi ha, 2 ó 3 persones que suposem treballadors de la planta química; sortim i anem a fer un tomb més acurat a la població, visitem l’església, el freixa catalogat, plantat en el lloc on arribà l›aigua el 23 d›octubre de 1907. També foren espectaculars les riuades del 1617 i 1787 riuades en les quals l’aigua entrà a l'es-

RA C I Ó

Central d'Ascó i meandre de l'Ebre.

glésia. Contnuem la visita pels carrers principals, tornem a l’hotel agafem les motxilles i anem a l’estació a fi de pujar al tren fins a Caspe que és on tenim el cotxe aparcat. El trajecte d’el tren passa per la població de Fayón que és el de la variant, el final d’etapa és a la mateixa estació, veiem els panells indicatius i les marques.

A Caspe dinem a l’hotel on hem estat, ens acomiadem del personal i ja prenem el cotxe i... a Olot falta gent. De seguida que tinguem oportunitat continuarem, ara ja estem força al final.•

Presa de Riba-roja. www.ceolot. cat

41

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Baixada a Flix.

Camí.

Camí de la reserva.

Camí.

Perfil etapa 38

Mapa etapa 38 42

La tardor a la muntanya, diuen que és fantàstica, que si busco bé, trobaré coses boníssimes, bolets, castanyes, nous... i la veritat que fa mitja hora que busco aquí sota, i no trobo ni veig res!

La "Flo" que no fa estiu

...

No sé a vosaltres, però a mi la tardor se m'ha fet molt llarga, sempre de morro a terra i plena de fulles, només tuf de florit... Crec que a l'hivern, si em deixen al sofà vora l'estufa, serà molt millor.

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

www.ceolot. cat

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment al butlletí del Centre?

Contacta'ns!

ceo@ceolot.cat

43

ENS VEIEM AL FACEBOOK! ENS VEIEM AL FACEBOOK!