Centre Excursionista Olot núm. 213

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

d ’E n ti ta ts F e d e ra c ió

E x c u rs io

a ta lu n y a

C n is te s d e E - DES U OCT BR

o lo t. c a t w w w.c e 0€ . 213 4,0 19 núm 0 2 E R B EM

SUMARI ACTIVITATS LA TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA Director: Ramon Regí

secció MUNTANYA

Redactor en cap: Kim Agustí

EL CAMPAMENT DE L'ESTIU DEL CEO

Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

4

6 17 8

BIBLIOTECA DE MUNTANYA

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

9

àrea de FORMACIÓ

10

secció MAINADA

12

COL·LABORACIONS

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

TOUR DE LES GLACERES DE LA VANOISE 21 L'EXTREM NORD OEST DE NEPAL 23 GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 43ena ETAPA 27

Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-1994 AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

www.ceolot.cat

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Foto portada i contraportada: Quim Farrero Foto sumari: Pep Badosa

31

A C T I V I TAT

S

LA TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA SISENA EDICIÓ · 25, 26 I 27 D'OCTUBRE L’any passat, i en la seva cinquena edició, la Trepitja Garrotxa Solidària va acabar amb una participació de més de 400 participants en les diferents modalitats i una participació de més de 200 voluntaris d’entitats de la Garrotxa i socis del Centre Excursionista d’Olot.

Foto: Llorenç Gallego

Laura Boix Carbonés · Fotos: Quim Farrero.

Els propers 25, 26 i 27 d’octubre de 2019 tindrà lloc la sisena edició de la Trepitja Garrotxa solidària, l’única trail solidària a l’Alta Garrotxa organitzada pel Centre Excursionista d’Olot i en benefici de la Fundació Albert Bosch (Noel Alimentària).

Aquest any 2019 la cursa ofereix quatre opcions: l’Ultra amb 84 km i 4750D+ que forma part de la 8a copa catalana de Curses d’Ultraresistència per Muntanya de la FEEC i qualificada amb 4 punts per la UTMB. El recorregut de la trail compta amb 53 km i 2900D+, i està qualificada amb 3 punts per la UTMB. Finalment ofereix dues opcions de curses de muntanya: una de 23 km i 1200D+, que també es pot fer per equips, i una altra opció de 13 km i 550D+; pensades per a tots aquells amants del trail que busquen una distància més accessible sense deixar de descobrir camins i corriols, en aquesta cursa aquest any hem afegit l’opció de fer-la caminant, per a que també puguin gaudir-la aquells a qui agrada descobrir el paisatge de l’Alta Garrotxa de manera més tranquil·la i sense competir.

A causa dels fets succeïts a l’anterior edició, on determinades

4

persones van treure les cintes de senyalització de les curses de 23 km i 13 km, i en conseqüència es van haver d’anul·lar les curses perquè els corredors es van perdre, aquest any hem reforçat els controls d’última hora i es realitzarà un repàs més exhaustiu de les senyalitzacions per assegurar que els corredors puguin realitzar la cursa amb tranquil·litat i sense cap entrebanc.

L’acte s’iniciarà el 25 d’octubre a l’Hospici de la ciutat d’Olot, amb l’entrega dels dorsals i els brífings als corredors, l’Ajuntament d’Olot donarà la benvinguda.

El 26 d’octubre a les 8 del matí tindrà lloc la sortida conjunta de la Ultra 84 km i la Trail 53 km des d’Oix.

Fotos: Quim Farrero.

A C T I V I TAT

S

El 27 a les 8 del matí es farà la sortida de la Cursa 23 km i a les 8.30 es farà la sortida de la Cursa 13 km.

A les 12 h es farà l’entrega de premis de totes les modalitats de la Trepitja Garrotxa Solidària a Oix. La Trepitja Garrotxa, campionat de Catalunya i puntuable per a la copa catalana de curses d’ultraresistència, aquesta aplega en aquesta vuitena edició un total de 3 proves de les quals la primera s’ha iniciat el 6 d’abril, amb el Trencacims 7000, l’ha continuada el 6 d’agost, amb l’Ultra Trail Valls d’Àneu i finalitzarà amb la Trepitja Garrotxa el cap de setmana del 26 d’octubre.

Des de fa dues edicions, formem part del codi de bones pràctiques en curses de muntanya per tal de fer-ne una activitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient; provocant que la nostra activitat en l’entorn tingui el menor impacte possible.

Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch ja que Noel Alimentària és el patrocinador de la prova esportiva i tots els beneficis es destinen a la seva fundació, que treballa en projecte de recerca a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, especialitzat en malalties infantils.

Col·laboren, amb la Trepitja Garrotxa, l’Ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, Turisme Garrotxa, Itinerànnia i tots els Ajuntaments per on la cursa passa.

Destacada la presència a les xarxes socials i ambients de trail run, al llarg d’aquestes edicions la Trepitja Garrotxa s’ha posicionat com una cursa d’alta qualitat i d’especial interès en l’entorn del trail run català, estatal i, poc a poc, europeu, un fet que queda patent amb la participació de corredors d’arreu.•

www.ceolot. cat

5

secció

A M U N TA N Y

OCTUBRE 2019 Dl

7

Dt

Dc

Dj

3

Dv

4

Ds

5

NOVEMBRE 2019 Dg

1

2

8

9 10 11 12 13

Dt

Dc

Dj

6 4

5

6

7

Dv

Ds

Dg

1

2

8

9 10

3

15 14 16 17 18 19 20

11 12 13 14 15 16 17

21 22 23 24 25 26 27

18 19 20 21 22 23 24

28 29 30 31

25 26 27 28 29 30

MES D'OCTUBRE

MES DE NOVEMBRE

 Dies 4, 5 i 6: L'Ardeche i Haute-Loire Activitats: Divendres 4: Velorail.

Dissabte 5: Visita turística de Polignac a Puy en Velay.

Diumenge 6: Via verda de la Transcévenole.

Hores de marxa efectiva del diumenge: 5.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Lluis Avellana.

 Dia 3: Castanyada Informarem properament a través de la xarxa del itinerari de la sortida.

Hores de marxa efectiva: 4.

Hora i lloc de sortida: a les 8 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Josep Espunya.

 Dies 12 i 13: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (XV i XVI) De Sant Quirze Safaja a Les Arenes i el coll d’Estenalles (Moianès – Vallès Occidental - Bages) Itinerari dissabte: Sant Quirze Safaja, collet de les Termes, riera de la Roca, Sant Sadurní de Gallifa, collet de Sant Sadurní, Gallifa, Castell de Gallifa, torrent de la Ferreria, serra de la Codina, Sant Jaume de Vallverd, Torrota de Catafau, Les Arenes Hores de marxa efectiva: 7.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum.

Farem nit en un establiment de Sant Llorenç Savall.

Itinerari diumenge: Les Arenes, Mare de Déu de les Arenes, carena de l’Illa, coll Llarg, coll de Grua, camí dels Monjos, Sant Llorenç del Munt, carena del Pagès, coll d’Eres, Montcau, coll d’Estenalles.

Dinar opcional a la Mola.

Hores de marxa efectiva: 4 i tres quarts.

Guiatge: Ramon Feixas.

Coordinació: l’equip habitual.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.  Dia 19: Marcèvol (Conflent) Itinerari: Eus, Arboçols, priorat de Marcèvol, Mare de Déu de les Grades, Tarerac.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Kim Agustí Visitarem la segona de les quatre superbes abadies cantades per mossèn Jacint Verdaguer en el seu poema Los dos campanars, epíleg de Canigó.

 Dies 9 i 10: Travessía de Camprodon a Molló, Beget i Camprodon Dissabte: Camprodon, el Veïnat, roques d’en Foganella, roques d’en Moi, Molló, molí de Can Fumat, pla de la Creu, Can Solana i Beget.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum.

Diumenge: Beget, el Remei, Salarsa, Bolós, font de Sant Patllari i Camprodon.

Hores de marxa efectiva: 8.

Coordinador: Pep Badosa.

Farem nit a Beget, en plena festa de la Divina Majestat.

Cal inscripció anticipada.  Diumenge 17: Sortida al Pla de l’Estany Itinerari: Crespià, Sant Miquel de Roca, jaciment prehistòric d’Incarcal, veïnat de Pedrinyà i església dels Sants Just i Pastor.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 9 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Joan Coma.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.  Diumenge 24: Volta pel Lluçanès Itinerari: Oristà, Sant Nazari de la Garriga, Can Mallorca, riera Gavarresa, mas Rocaguinarda, cingle dels Tres Còdols, la Quintana i Oristà.

Hores de marxa efectiva: 5.

Hora i lloc de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Florenci Padrosa.

 Dies 26 i 27: VI Trepitja Garrotxa Solidària

El Sobrepuny (16-VI-19) 6

Dl

Aplec de Sant Aniol (9-VI-19)

secció

DESEMBRE 2019 Dl

2 9 16 23 30

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

M U N TA N Y

Dg

1 3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29 31

MES DE DESEMBRE  Dia 1: Riells del Fai (Vallès Oriental) Itinerari: Riells del Fai, el Cagarro del Diable, parc Usard, cingles del Fitó, Sant Miquel del Fai i Riells del Fai. Hores de marxa efectiva: 4 i tres quarts.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum.

Coordinadors: Jesús i Manel.  Divendres 6: Fira de Sant Nicolau Itinerari: Joanetes, Sant Antoni de Puigpardines, Santa Maria de Puigpardines, Massegur, Sant Bartomeu del Mallol, can Perequel i Sant Esteve d’en Bas. Hores de marxa efectiva: 4.

Hora i lloc de sortida: local social del GECA. Coordinadora: Maria Nierga.

Sortida tradicional del GECA, amb esmorzar.  Dissabte 14: Del Canigó a les Terres del Ebre (XVII) Del coll d’Estenalles a Monistrol (Bages – Vallès Occidental – Bages).

Itinerari: Coll d’Estenalles, collet del Vent, coll de la Garganta, coll de Boix, l’Hospital de Sang, l’Espluga, les Cases, Rellinars, Montconill, el Vilar, sender vora el Llobregat, Monistrol de Montserrat.

Hores de marxa efectiva: 7 i quart.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum.

Guiatge: Ramon Feixas.

Coordinadors: l'equip habitual.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Roc de Madres (29-VI-19)

Aragüells (24-VIII-19) www.ceolot. cat

A

 Diumenge 22: Pessebre al Puig de Bassegoda Itinerari: informarem a través de la xarxa del recorregut.

Hores de marxa efectiva: 3.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum.

Coordinador: Pere Guitart.

Hi haurà dinar de costum per qui vulgui quedar-se.  Diumenge 29: Esmorzar a Finestres Itinerari: Santuari dels Arcs, Santa Maria de Finestres i santuari dels Arcs.

Hores de marxa efectiva: 3.

Hora i lloc de sortida: a 3/4 de 8 de l'aparcament del Consum o a les 8 al santuari dels Arcs.

Coordinador: Pep Badosa.

Espinavell i Coll Pregon (14-VII-19)

Costa Pubilla i Roc dels Llamps (21-VII-19)

Puigmal (28-VII-19) 7

Volem aprofitar unes línies per felicitar al soci del CEOlot i corredor Pau Capell que ha guanyat la UTMB, Ultra Trail de Mont Blanc, una gran cita i esdeveniment únic per a tots els corredors de trail d’arreu del món. Pau Capell, va guanyar-la amb un temps de 20 hores, 19 minuts i 18 segons fent una distància de 170 km i 10.000 d+.

El diumenge 10 de juny Albert Calvo va participar a la cursa de muntanya l’Espardenyada, 16 km i 850 d+, a Sant Jaume de Llierca assolint una posició 40 amb un temps de 1 h 58 m.•

Pau Capell, el corredor que ha guanyat la UTMB d'aquest 2019

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el ’hashtag’ #CMCeolot

MENTRESTANT A LA REDACCIÓ DEL BUTLLETÍ A la Lissi li encanta la secció de mainada, que bé s'ho passen al CEO! 8

AlbertCalvo · L'Espardenyada.

BIBLI

d e m u n t a O TE C A nya

NOVETATS!

Us convidem a la presentació del llibre

3 nits de torb i 1 Cap d'Any de Jordi Cruz

La presentació anirà a càrrec de l’autor, Jordi Cruz.

També hi participaran en Sisco Carola, antic membre del GRAE, i l'Albert Soler, soci del CEO i membre del GRAE a Olot.

Dijous, 21 de novembre a les 19 h CENTRE EXCURSIONISTA D'OLOT

Passeig d'en Blay, 5

www.ceolot.cat/biblioteca

RECORDA...

www.ceolot. cat

Servei de préstec per a socis

Servei de consulta

• 3 llibres / 1 mes • o mapes / 15 dies

Accés a la sala de lectura per consultar el fons.

9

àrea de

FO R M A C I Ó

formacio@ceolot.cat

PRÒXIMS CURSOS TARDOR 2019 CURS d’EXCURSIONISME DATES: 18 i 19 d’octubre Aquest curs d’excursionisme va dirigit a totes aquelles persones que s’inicien en l’excursionisme o volen millorar els seus coneixements d’orientació i interpretació de mapes, conèixer els elements claus per poder preparar una excursió o travessia a muntanya, identificar els principals perills i aprendre a minimitzar el risc per poder gaudir de la muntanya amb la màxima seguretat.

PRIMERS AUXILIS A LA MUNTANYA DATA: 9 de novembre Aquesta jornada tècnica està dirigida a tots aquells que vulguin assolir els conceptes fonamentals dels primers auxilis en sortides de muntanya.

Fotos Alba Rovira)

AQUESTA TARDOR 3X2 EN ELS CURSOS DEL CEO, APUNTA’T ALS 3 CURSOS QUE ORGANITZEM I NOMÉS PAGA’N 2. DATA LÍMIT FINS AL 13 D’OCTUBRE. +info a www.ceolot.cat/formacio

QUÈ VOLS FER? Ets inquiet i t'agradaria conèixer o especialitzar-te en alguna activitat i no trobes on, ni com?

T'agradaria fer alguna jornada sobre un tema en concret?

formacio@ceolot.cat t'ofereix assessorament i t'organitzem el que ens demanis.

Només t'has de posar en contacte amb nosaltres a través de: formacio@ceolot.cat o al centre del CEO. 10

àrea de

FO R M A C I Ó JORNADA DE SEGURETAT I ALLAUS DATES: 13 i 14 de desembre Aquesta jornada tècnica està dirigida a tots aquells muntanyencs / esquiadors que es mouen en terreny hivernal nevat. Practicants de l’esquí de muntanya, snow, raquetes, alpinisme… Pretén divulgar el món de la neu i de les allaus, identificar els perills que comporta i minimitzar-los en la mesura del possible. També aprendrem a desenvolupar-nos a la muntanya hivernal amb la màxima seguretat que ens sigui possible.

Traçant o escollint l’itinerari més segur en cada cas. Es tractarà fonamentalment l’autorescat, o sigui, la recerca de la víctima amb els propis mitjans del grup que participa en la sortida. Es farà un simulacre el més real possible amb l’enterrament a la neu d’una persona i la seva posterior localització.

I al GENER, 2a edició del Curs d’Esquí de Muntanya, aquest any nivell 1 i nivell 2!

Curs Esquí de Muntanya CEO 2019

CURSOS REALITZATS A LA PRIMAVERA PASSADA

CURS D’INICIACIÓ A L’ESCALADA ESPORTIVA (conjuntament amb la Bloquera) El passat 15 i 16 de juny es va dur a terme el curs d’iniciació a l’escalada dirigit pel tècnic Carles Redorta, divendres vàrem anar a fer una sessió teòrica al rocòdrom la Bloquera, dissabte escalada a roca a Ogassa i diumenge a Gombrèn.

CURS D’INICIACIÓ A LA VIA FERRADA I el passat 7 de juliol ens vàrem iniciar a la via ferrada de les Baumes Corcades a Centelles amb Anna Vila i Alba Rovira.

www.ceolot. cat

11

secció

MAINADA

MENUTS, PETITS I MITJANS! VIATGE PER L'ESPAI SIDERAL

Colònies finals compartides amb Menuts, Petits i Mitjans

Les colònies d’aquest any no van acabar essent el que tots ens esperàvem. De fet res del que teníem planejat fer es va acabar fent. Res. Absolutament res. Us poso en context. Imagineu-vos que us prometen les colònies més tranquil·les i despreocupades de les vostres vides. Amb tardes interminables torrant-nos sota el sol, capbussant-nos dins la piscina, menjars suculents i deliciosos i jocs de tot tipus amb els amics.

Doncs res. Tot el contrari.

Vinga a viatjar per l’espai sideral en busca d’una nova llar. Au va! No és just.

Només d’arribar a la casa ens disposàvem a fer una carrera de quads per les pistes forestals de la finca. I tot xano-xano anem cap a la pista quan de cop i volta ens trobem dos científics que ens prometen ser ambientòlegs.

Ambiento-què? ens vam preguntar.

Ambientòlegs! Persones dedicades a la l’estudi i preservació de l’entorn natural. I a sobre ens asseguren que la Terra, la nostra estimada Terra, se’n va a n’orris! Caput! Ces’t fini! Ai mareta!

Al principi, incrèduls, no ens ho crèiem. Poc a poc però ens van començar a ensenyar els indicis d’aquesta imminent catàstrofe mundial i a 12

assenyalar-ne les causes; mala gestió dels recursos naturals, tala forestal massiva, falta de consciència ecològica, malgastament d’aigua...

Aquest cop sí que l’havíem feta bona. Havíem de marxar de la Terra el més aviat possible i buscar un lloc a l’espai on refugiar-nos. Per sort la Kassandra i en Richard portaven uns dies preparant una llançadora espacial on si ens amuntegàvem i fèiem una mica de Tetris hi cabíem.

Així, doncs, el primer dia, ens vam limitar a fer cas dels científics i vam recol·lectar tot allò que ens feia falta per volar amb les menors probabilitats que la nau esclatés, és a dir, vam recollir cables, buscar palanques, preparar eines i carregar de combustible.

En arribar la nit, el que no esperàvem de cap manera era que el boig d’en Richard per estalviar temps i combustible s’aventuraria a entrar en un forat negre durant el viatge i escurçar així el temps de viatge en tres minuts per acabar a Mart. Mare meva quin viatge...alguns encara estem marejats.

Si fins ara les colònies us han semblat una viatge boig no us creureu el que ens vam trobar a Mart. Aliens. Sí,sí, tal

secció

MAINADA

com ho sentiu, uns aliens bufons que vivien per sota de la superfície del planeta rocós. I sabeu què és encara millor que aliens simpàtics? Aliens simpàtics amb dipòsits enormes d’aigua subterrània disposats a deixar-nos-la.

Us podeu imaginar que, com terrícoles que som, no vam ser capaços de fer un ús sensat d’una aigua que no era ni nostra. Ens vam trobar, doncs, que al final del dia havíem malgastat tota l’aigua jugant per aquí i per allà i aquells aliens simpàtics ja no ho eren tant i ara ens feien fora del seu planeta.

Apa, un altre cop a la nau. En un altre viatge frenètic en direcció al següent planeta del sistema solar. Júpiter. Qui sap? Potser allà tindríem més bona sort.

Només d’arribar ens va nsobtar dues coses. La primera la inhospitalitat del lloc. I la segona; les traces i petjades del que semblava una forma de vida intel·ligent. Aventurers com som els del Centre no ens ho vam pensar ni un moment i darrere de les petjades ens vam encaminar en una excursió per la zona per al final de tot trobar-nos amb una gran sorpresa. Dos astronautes russos. Dos astronautes que ens explicaren haver nascut a Júpiter en una missió antiga de la URSS per colonitzar el sistema solar. Sí, igual que vosaltres ens vam quedar. De pasta de moniato. Tot i ser tan diferents i amb les dificultats que teníem respecte el llenguatge ens vam acabar entenent i entre rialles i pallassades els vam mostrar algunes obres teatrals fetes pels nens mateixos per entretenir aquesta parella que assegurava avorrir-se mortalment en aquell planeta inhòspit.

Per últim ens van comentar que si volíem seguir buscant un lloc on viure, feia temps ells havien enviat dos robots programats amb la missió de “terra-formar” Saturn i establir allí una nova base humana.

Després de donar les gràcies a en Dimitri i l’Úrsula i amb esperances que a Saturn s’acabés d’una vegada per totes la nostra aventura vam tornar a agafar la nau espacial i vam fer via cap a Saturn.

Que d’equivocats que estàvem! Els robots ni de bon tros havien seguit les ordres per les quals estaven programats sinó que en un acte de rebel·lia portaven dècades fent el que els rotava en aquell planeta solitari. Us ho ben prometo, una completa anarquia! Per sort amb l’enginy del més grans i els més petits vam aconseguir vèncer-los al caure al vespre.

Esgotats i abatuts de veure que en aquell planeta tampoc no hi podríem viure, només ens quedava combustible per un planeta més: Urà.

Tot el que podíem fer era creuar els dits i esperar un ambient més benèvol allà.

Per primer cop en tot el viatge. No ens equivocàvem. Res www.ceolot. cat

13

secció

MAINADA

d’anarquies o planetes erms. Urà era frondós i ple de recursos com la Terra, o més proveïda i neta i tot! A més a més, els seus habitats autòctons eren una gent molt bonica connectada estretament amb la naturalesa que ens van acollir de bon grat en explicar-los la nostra odissea.

Quan ens pensàvem que ja havíem trobat nova casa, però, els uranians ens van advertir d’un petit detall. Què havia passat amb la Terra? Qui havien estat els culpables que la Terra no fos habitable? Nosaltres, no? I què pensàvem fer?

Ningú no ho sabia.

A través de jocs i tallers sobre ecologisme, els uranians ens van mostrar que a la Terra no tot estava perdut. Encara quedava un bri d’esperança si les coses es començaven a fer bé i tractàvem la terra com la cosa que era. Casa nostra.

I havíem de tornar costes el que costés i adobar el que no havíem estat capaços de cuidar.

Conèixer els uranians va ser una experiència mística i per celebrar que ens en anàvem d’allà amb les butxaques plenes de coneixements, valors i ànims renovats vam celebrar la festa més canyera de tot el cosmos.

Com podeu llegir, les colònies no van ser res del que esperàvem i només ens quedava tornar a casa. Això sí: aquest cop no la tornaríem a cagar. •

14

secció

MAINADA GRANS I JOVES! FULLETS I CAPITALISME

Colònies finals compartides amb Grans i Joves 22-23-24 de juny del 2019

21 de juny Com acomiadar un any d’altura als grups de grans i joves de la secció de mainada? Com tancar bé un any ple d’emocions i aventures? Un any ple de rutes fabuloses: Serra de Tramuntana, Cavalls del Vent, Gr-92, Campaments al cor de l’Alta Garrotxa, de Campdevànol a Camprodon... Complicat!! Però bé, al CEO no se’ns acaba ni les idees ni la trempera. Així que ja a meitats de temporada, cap allà al març, els monitors de grans i joves ja vam començar a conspirar amb fer-ne alguna de grossa. Segurament estàvem nostàlgics, perquè els que se’ns va acudir va ser:.....i si muntem unes colònies???, com els vells temps.

Però, oju, no unes colònies qualsevol, unes colònies CURRADES de veritat. Teníem clar que volíem “liar-la parda” amb els nens i nenes més veterans de la secció, i ens vam posar a planificar. El primer era el lloc. Aquí no va haver-hi gaire discussió: estem completament enamorats de MAS LA PINADELLA de Begudà. Per tant, cap allà que ens n’anàvem a celebrar les colònies finals i el Sant Joan!

Dit i fet, els monitors i monitores vam fer l’avançadilla d’anar a dormir la nit del 21 de juny a la casa per acabar de preparar tots els detalls de les colònies. Només vull dir-vos que vam anar a dormir entrats de matinada per la mà de feinada que ens quedava fer.

22 de juny El dissabte ens aixecàvem carregats de ganes i nerviosos per l’arribada dels nens i nenes. Havent esmorzat, en Galdric i en Miquel es van desplaçar pista avall per anar a rebre els cotxes a la carretera asfaltada i ordenar la pujada a la casa, per no col·lapsar-ho tot plegat. No va ser cap problema. Arribats a la casa a comptagotes, els nens es van trobar, MOLTA ATENCIÓ, el que la carta els havia explicat feia setmanes. Qui es van trobar? Doncs una colleta de follets trapelles que només feien que fer el burro, el nen petit, amb les seves estúpides veus de pitu, pintats i disfressats! Què era aquella infantilada??? Serien unes colònies per nens i nenes? Una mena de déjà vu del passat?...això semblava. Els follets van enviar com a priwww.ceolot. cat

mera activitat tots els nens i nenes a caminar en 3 grups i rutes diferents pels voltants de la casa i la vall de Begudà, perquè trobessin els amics dels follets que s’havien perdut: fades, cavallers, castellets, floretes i altres coses per nens petits.

Els nostres joves adolescents, resignants, i també expectants alguns, se’n van anar sols amb l’única ajuda d’un mapa fet a mà, a buscar les figures amigues dels fullets pels camins.

A la tornada... OH MAMA, els monitors havien aparegut canviats. Hi havia varis nous personatges: una pitonissa, una venedora de loteria, un director d’ONG, un militar, un sacerdot, un empresari Start-up i una “choni callejera”, acompanyats d’una periodista. La periodista va començar a parlar. Allò dels follets s’havia acabat: – Nens, nenes, això és una societat capitalista, que funciona amb diners. Les figures que porteu a la mà equivalen a un tant de diners. Tenim totes les vostres pertinences, TOTES, i només les podreu recuperant si les pagueu. Benvinguts a la societat capitalista on qui mana és la moneda-llegum, aquí tot té un preu i si voleu incrementar els vostres ingressos o tenir descomptes, afegiu-vos com a seguidors d’alguns dels líders aquí presents i sigueu totes les normes de sistema!

OH SORPRESA. Començava l’aventura. Els nens i nens van estar triant a qui seguir en funció dels avantatges que oferien els líders o personatges abans esmentats. Com que no tots havien recollit les mateixes figures pels camins, tenien diferents rendes disponibles, i per tant, havien de triar bé si volien sobreviure i recuperar algunes pertinences. Evidentment, els membres del culte religiós i aquells seguidors de l’empresari, eren els rics que s’ho podien permetre, a canvi de grans beneficis o exempció d’impostos. Els pobres podien triar la mili, o l’ONG, que oferia caritat o beneficis a canvi d’esport, sacrifici i juraments de la bandera. Quins eren els preus? Doncs bé, s’havia de pagar per tot!: pel banyador, pel sac de dormir, per les calcetes i calçotets, per berenar, dinar, esmorzar o sopar, per entrar a piscina, etc. TOT. Així estaven les coses, que havent dinat, els nens i nens van ser portats al mig del camp de futbol per fer una activitat de conscienciació. Es tractava de Reciclar un munt d’escombraries que els monitors havien portat, competint per equips.

Després, es va fer una xerrada amb dades sobre la contaminació, el malbaratament, la gestió de residus, l’emergència climàtica, etc. Nens i nens van aprendre una mica a classificar, separar plàstics, d’envasos, orgànics 15

secció

MAINADA

de rebuig, etc. Després d’això, una estona de piscina i a sopar.

Bé, això qui podia, i si no...doncs a treballar-se els monitors per poder pagar. Abans de sopar, però, es va celebrar un QUIZ per repartir alguns diners/llegums als llestos i també una rifa de loteria per aquells que haguessin invertit en un número. I després de sopar: tocava joc de nit. Vam jugar al macarró a les fosques, mentrestant petites parelles eren convocades pel sacerdot cap el caminet de darrere la casa per passar una prova de valentia. L’objectiu era seguir la pitonissa fins un racó de bosc on un ritual misteriós convidava als nens i nens a passar-se a la nova religió pitonissa. La por es va apoderar de molts nens i nens, però sans i estalvis vam tornar tots a la casa per descansar una mica després d’un dia intens i ple de dificultats econòmiques.....

Si no fos perquè a les 3 de la matinada, un simulacre d’emergència nuclear va despertar als nens i nens adormits i els va portar amb presses a fora la casa, en rotllana. Allà, els monitors, equipats amb armilles reflectants, VAM REGALAR ELS CANÇONERS de la nova temporada. Els nens i nenes, sense entendre gaire què havia passat, i no precisament contents amb els monitors i amb aquell sistema, se’n van tornar al llit maleint a tot déu.

23 de juny L’endemà al matí, uns quants ens vam despertar a ritme d’una trompeta de caire militar. Calia que els soldats complissin amb el seu deure i fessin l’escalfament militar i així doncs, desprès de unes quantes flexions, un parell de burpees i cinc o sis abdominals vam poder anar tots a esmorzar.

Durant el matí, la nostra bonica societat va poder gaudir d’una meravellosa “gimcana guarra” durant la qual vam pintar un mural amb els nostres cossos, vam buscar agulles en un paller, vam fer de xais en un corral i vam jugar en una pista de sabó.

Per acabar de fer el matí més rodo, vàrem anar a la piscina per refrescar-nos i agafar gana pel dinar.

El dinar va ser tant bo que ens va deixar ben planxats, per això, el joc de la tarda va ser més tranquil·let. Els monitors i monitores havien preparat el joc de “la societat”, on cada un de nosaltres havia de trobar un personatge amb el que tinguéssim ganes d’anar a fer un cafè. Aquest joc ens va portar a una sèrie de reflexions sobre l’estat actual de la societat en la que vivim.

Per animar l’ambient vam berenar per agafar forces pels jocs 16

cooperatius que faríem a continuació: la samarreta, el kabadi i la molla. Abans de sopar ja tornàvem a ser a la piscina per passar la calor que havíem agafat jugant.

Després de sopar i un cop acabat el quiz de cultura general (que englobava temes diversos com “La Garrotxa”, “la cultura Millenial” i “Història del món”), els monitors i monitores van anunciar que des del capdamunt de la societat en la que estàvem endinsats s’havia organitzat un talent show. Així doncs, els diferents grups socials (i algun que altre espontani) es van posar “manos a la obra” per produir els millors espectacles que s’han vist en tota la història de la Secció de Mainada. Durant el talent show, el va poder gaudir de 5 obres diferents: La primera, la història d’un alçament militar en contra de la seva pròpia tinent. La segona, un recull d’acudits de l’Eugenio executats a la perfecció. La tercera, un musical a favor del sistema capitalista i les multinacionals. La quarta obra va ser un seguit de sketchs que advocaven pel canvi cap a un món més ecològic i conscient. Finalment, la cinquena obra fou una verdadera història de terror protagonitzada un clergue assassí.

Després del magnífic Talent Show va començar la gran festassa! Sucs de fruita per aquí, galeta salada per allà... i de fons els millors temazos que et pots imaginar, no hi havia millor manera d’acabar les colònies! El DJ va concloure la nit amb una cançó molt tendre de Txarango que vam cantar a ple pulmó, tots en cercle i abraçats.

L’endemà al matí, es respirava un aura de cansament, havien estat unes colònies MOLT intenses. Mentre els monitors i monitores explicàvem la ultima activitat de les colònies es va provocar un alçament. Els joves i grans ens van amenaçar de llançar-nos a la piscina amb roba – i així ho van fer. Tot i arrencar a corre perquè no ens atrapessin en un moment ens van tenir a tots els monitors capturats i remullats.

Les colònies es van acabar amb un matí chill a la piscina i un dinar de campions. A la tarda, els pares i mares ens van portar un berenar de 10! Així doncs, entre abraçades i acomiadaments vam concloure la temporada 2018-2019, una temporada veritablement memorable.

Els súper monitors de grans i joves que us estimen molt i molt <3

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

Les teves

segueix-nos!

CentreExcursionistaOlot

a la neu!

piula'ns

Visites a hores concertades. Sense esperes!

C/ Sant Tomàs, 4 · OLOT · Tel. 972 26 98 00 · pirineus@viatgespirineus.cat

@ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

ENTRA A LA WEB: www.viatgespirineus.cat

#ceolot

Busca les nostres rutes a bicistarres@telefonica.net

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre

SERVEI A DOMICILI

C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

secció

M U N TA N Y

per Pep Badosa

A

EL CAMPAMENT DE L'ESTIU DEL CEO la distribució de les habitacions i preparar-nos per un bon sopar varen ser les primeres feines a fer. El sopar amb un bona xerrameca del que faríem l’endemà com a música de fons, va transcórrer de manera ben alegre fins a l’hora de retirar-se tothom a descansar, ja que calia preparar-se per a l’imminent esforç.

El dissabte 24 havíem de començar de bon matí, i l’hotel no va posar cap pega a servir-nos un bon esmorzar a l’hora que els vàrem demanar, i a les 7,15 h. estàvem tots a punt de marxa en el lloc on surten normalment els busos que porten els excursionistes que volen estalviar-se els més de 8 km. de pista fins al refugi de Pescadores de la vall del Vallibierna. La meva preocupació llavors

Arribat l’estiu, les activitats del CEO s’alenteixen una mica.

Les merescudes vacances que tothom espera per compartir amb la resta de la família fan que les excursions setmanals quedin una mica aparcades fins a la propera tardor, tots tenim altres moments, coses i persones de què i amb qui gaudir. Però es aquí, en ple mes d’agost, al pic de la calor, quan apareix una única activitat: El campament d’estiu que cada any, alguns socis i simpatitzants del c.e.o. han inclòs com a part i tradició del seu estiu, mirant d’acostar-se fins a un cim de 3000 m i aconseguir pujar-lo.

En aquest calorós estiu que hem passat, el cim en qüestió escollit era l’Aragüells de 3048 m d’altitud. Aquesta muntanya està situada en la part més occidental del massís de la Maladeta i no massa apartada de l’Aneto, que amb els seus 3404 m passa per ser el cim més alt del Pirineu.

Les grans expedicions als cims de 7 o 8000 m tenen els seus anomenats camps base en incòmodes rocams o fredes glaceres.

Nosaltres, com a més modestos excursionistes, no aspiràvem a tant i el nostre camp base el vàrem situar dins l’hotel Llibrada, en la turística població aragonesa de Benasque, on la simpàtica i atenta mestressa, la sra. Mari Paz, ens va acollir i atendre a les mil meravelles.

El viatge d’anada a Benasque el divendres 23 d’agost, no es va pas fer pesat (tot i que les 4 horetes de cotxe no te les treu ningú). Suposo que la il·lusió de la propera aventura va ajudar a passar-lo lleuger i sobre les set de la tarda, i sense cap incidència, ens anàvem trobant tots 36 excursionistes davant l’esmentat hotel, on

era que com que aquets busos son de 35 places, nosaltres sols ja l’emplenàvem. I si, com així era, hi havia més gent?. Però els contactes varen donar resultat, i l’empresa molt correctament va posar-nos un bus per a nosaltres sols, i una vegada reparada la maquineta d’imprimir els bitllets que es resistia a funcionar, amb la típica tecnologia d’un parell de cops de puny al damunt, el bus es posava en marxa. Aquest bus recorre el tros que separa el mateix Benasque per carretera normal fins al parking de la Besurta amb 10 minuts, i allà comença la pista i llavors tarda més de tres quarts d’hora a fer els poc més de 8 km fins al refugi. El seu pas lent per la malmesa i estreta pista, ens deixava escoltar el seu espant i les seves queixes en forma de diferents sorolls, sotracs i rugits www.ceolot. cat

17

secció

M U N TA N Y

A

d’esforçar-se molt per arribar a treure el nas per sobre de cims tan alts com els que envolten la vall per poder escalfar-ho tot i això ens va permetre fer la primera hora i mitja de pujada sempre a l’ombra i per tant amb una agraïda fresca, fins a l’ibonet de Coronas (molt malmès per la poca aigua) i més amunt fins al Ibon Inferior de Coronas. A partir d’aquí (ja feia una mica que vèiem l’Aragüells), només s’aprecien pedres, pedrotes, rocs i blocs mal posats i es-

enfurismats. De tota manera, no només el bus estava espantat pel lloc on el feien passar, els que anàvem dins asseguts a la part dreta, només teníem ulls per esbrinar on acabava la fondària de l’impressionant barranc, i els que anàvem a l’esquerra, la nostra vista es clavava en les enormes pedrotes com si volguéssim reprimir-les del seu desig de desenganxar-se de la muntanya i jugar a bitlles amb nosaltres. Però la sort i el bon saber fer del conductor ens deixaven sans i estalvis al refugi de Pescadores sobre les 8,15 h situat a 1970 m per començar la nostra marxa, pas darrere pas fins al cim de l’Aragüells.

El dia tenia bona pinta, sense núvols, i les prediccions del temps no pronosticaven pluja, en tot cas fins al tard. Aquí el sol ha

18

campats sota el, ja implacable, sol. Aquesta mena de terreny, feia que la gent anés buscant el que creia millor lloc per anar sortejant l’extens pedregam per poder anar guanyant alçada.

Una mica més amunt ens apareixia a la dreta i una mica sota

secció

M U N TA N Y

A

nostra el Ibon Medio de Coronas, no l’havíem vist fins llavors perquè els blocs de pedra ens l’havien amagat. Ens apuntàvem que en baixar podria ser un bon lloc per dinar-hi, el Medio, és el més gran dels tres ibones de Coronas. Pel superior no hi passaríem perquè queda en la ruta cap a l’Aneto que surt d’aquest Ibon Medio.

La nostra vista ara ja no s’apartava del coll de Cregüeña, com a nostre proper i costerut objectiu, el terreny descompost i dret, feia feixuc avançar, però va valer la pena l’esforç i arribar a treurehi el nas. En assolir el coll, ens apareixia l’altre vessant i a sota nostre s’estenia el grandiós ibon de Cregüeña, el més extens dels

haver d’acabar de donar-ho tot, i a base de petites i seguides grimpadetes, 33 valents excursionistes fèiem cim a l’Aragüells, un lloc perfecte per deixar anar les nostres alegries i satisfaccions per aquell emocionant moment. A dalt no hi ha massa lloc, i una vegada contemplats els veïns Aneto, Maladeta, el piló de tres mils més llunyans que es veuen i feta la foto de família, enfilàvem el camí de baixada. Sempre se sol dir que es més fàcil pujar que baixar...

llacs naturals (sense presa de retenció) de tot el Pirineu. Contemplant aquest espectacle de la natura, vàrem fer una paradeta per fer un reagrupament i decidir el millor lloc per on atacar els últims 140 m que ens quedaven per arribar al cim. A partir d’aquí vàrem

www.ceolot. cat

doncs això!!, s’havia de controlar bé on posàvem cada peu per no relliscar o no fer baixar cap pedra per sobre d’algun company; per tant, la baixada també va ser lenta.

Travessant l’impressionant camp de rocs i desviant-nos una mica a l’esquerra, per fi arribàvem al Ibon Medio de Coronas, un lloc en escau poder passar-hi hores i hores. Aquí ens retrobàvem amb en Pere, que ens havia esperat per dinar plegats; però abans de fer-ho, i menyspreant la temperatura de les aigües de l’ibón que baixen de les neus de l’Aneto, la Lolins, l’Enric, la Tes i la Carme, ens varen obsequiar amb una esgarrifosa i espantosa (per als que no ens agrada l’aigua freda) remullada dins d’aquelles glaçades aigües. També els més joves s’ho varen passar pipa, ni per un sol i petit instant, varen trobar a faltar les seves tablets ni els mòbils ni els jocs de consola ni derivats...l’aire de llibertat, el sol, l’aigua, la companyia i la seva amistat, varen ser la combinació màgica per fruir al màxim en aquell dia.

Havíem de recollir i seguir baixant, doncs a les 6,15 h teníem l’últim bus per tornar i desfer la pista que havíem pujat al mati. No va haver-hi problema,i vam arribar a poc més de les 5 de la tarda 19

secció

M U N TA N Y

A

al refugi; els primers podíem pujar ja al bus que ja sortia i la resta pujarien distribuïts en dos busos més. Sé que fa falta molta aigua, però reconec que d’una manera egoista, aquell dia ens vàrem alegrar que no hagués plogut.

Arribats a l’hotel, i abans que res, una cervesa de la mida dels punyeters blocs, ens servia d’excel·lent recuperador. El sopar, de nou perfecte, i les converses que el dia abans eren sobre el que faríem, aquella nit eren sobre el que havíem fet o deixat de fer, i potser eren més sorolloses, però tot plegat formava part de l’haver-ho passat bé.

Al matí i desprès d’un bon esmorzar, arribava com sempre l’hora dels adéus, i el grup es dissolia, uns cap a casa de dret, d’altres cap a casa però visitant a poder ser alguna bodega de renom, d’altres fent una mica de turisme, i 10 de nosaltres, vàrem aprofitar la coneixença que té en Pere d’aquests lloc per portar-nos, fent una petita caminada, fins al curiós Forau d’Aiguallut per gaudir encara

20

d’un matí fantàstic i contemplar de nou l’Aneto, aquesta vegada des de l’altre costat.

La tornada a casa tampoc va ser pesada, l’aturada per dinar a mig camí va ajudar-hi.

Tot plegat va ser una interessant i bonica experiència, en què com d’altres, sempre t’acabes preguntant què es el que té la muntanya, que persones amb un ventall d’edats tan diferents, algunes amb més de setanta anys i d’altres amb menys de deu, els permeti compartir plegats una activitat, i connectar entre elles per gaudir plegats, a pesar de l’esforç necessari.

Vull acabar donant les gràcies a tots per haver vingut, als que en algun moment vareu donar la vostra ajuda a qui en algun moment o altre la va haver de menester, i als que vàreu saber esperar, suposo que això és la companyonia de grup. Gràcies també al president del CEO per ser-hi.

I com diu aquell...ho tornarem a fer! (Si Déu vol).•

CO L · L A B O per Xavier Casamitjana

RA C I Ó

TOUR DE LES GLACERES DE LA VANOISE Tour de les glaceres de la VanoisEl Parc Nacional de la Vanoise, creat l’any 1963, és el primer parc nacional francès i es troba ubicat al departament de la Savoia, prop de les conegudes

població d’Aussois. Un cop allà agafem una pista asfaltada anomenada “route des barrages”. Passem l’embassament Plan d’Aval i aparquem prop del de Plan d’Amont.

Baixant de la Pointe de l'Observatoire.

Des del Refugi Fond d'Aussois.

grans estacions d’esquí franceses de Tignes, Val d’Isère i Les Trois Vallées. El fet de no tenir cap pic de 4.000 m, fa que no estigui tan massificat com els veïns del Mont Blanc o dels Écrins. Al costat italià de la frontera, el parc limita amb el Parc Nacional Gran Paradiso; junts, aquests dos parcs cobreixen més de 1250 km² formant el parc nacional més grans dels Alps.

Per sobre de Termignon.

Mont Blanc des del Coll d'Aussois.

A l’anomenat massís de la Vanoise hi trobem un conjunt de glaceres que podem rodejar en una caminada de diferents dies, que nosaltres vam completar en 5 jornades, si bé la primera és una aproximació molt curta al primer refugi. Tot seguit us fem una descripció d’aquestes 5 etapes i us animem a anar-hi ja que estem segurs que no us decebrà.

Etapa 1: Aparcament del Pla d’Amont- Refugi Fond d’Aussois (4.7 km +391m -37m ). Etapa curta que en cosa d’una hora i mitja ens portarà al primer refugi de la nostra travessia. Sortim de Girona i Olot per fer els aproximadament 700 km que ens separen de la www.ceolot. cat

Llac Col Vanoise.

21

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Etapa 2: 19.4 km +1671m -1391 m. És l’etapa més llarga, perquè després de caminar dues hores fins al Coll d’Aussois, aprofitem per pujar la Pointe de l’Observatoire (3015 m) que queda a uns vint minuts del Coll i que es puja amb relativa facilitat. Després del Coll d’Aussois comença una llarga baixada que ens portaria a Pralognan la Vanoise passant pel veïnat de les Prioux, però que deixem per acostar-nos a una de les geleres de la Vanoise, la de Génépy. Finalment una dreturera pujada ens portarà al refugi de la Valette, format per unes quantes casetes en un indret encantador.

Des d’allà observem el mar de núvols que cobreix la vall, però nosaltres a 2590 m en quedem fora.

Refugi de la Valette i mar de n£vols.JPG

Refugi Fond d'Aussois.

Refugi Coll de la Vanoise.

Refugi de la Valette.

22

Etapa 3: 12.3 km +1025 m -1088 m. Sortim del refugi i tenim encara el mar de núvols a sota nostre però a mesura que caminem ens va engolint. Passem per uns indrets anomenats cercles de Marchet i quan arribem al Col du Grand Marchet contemplem unes vistes magnífiques de les agulles d’Arcelin. Baixem decididament del Coll, per tornar a pujar fins al refugi del Coll de la Vanoise. Cal dir que aquest és molt concorregut ja que un telefèric en permet l’aproximació des de Pralognan. Aquest refugi, molt modern, té nombroses plaques solars a la seva teulada i a diferència de l’anterior l’electricitat no hi escasseja Etapa 4: 15 km +506 m -712m. Potser l’etapa més còmoda ja que els camins són de bon trepitjar i creuen abundants praderies. Passem per uns búnquers, restes de la línia Maginot, des d’on s’albira la confluència de les aigües dels torrents de la Rocheure i la Leisse, per sota del refugi d’Entre Deux Eaux. Finalment arribem al refugi de l’Arpont prou aviat i alguns de nosaltres ens veiem amb cor de pujar fins al llac de l’Arpont, format a partir de la glacera del mateix nom, i que es troba 400 m més amunt del refugi. En aquest refugi presenciem una actuació d’un grup acrobàtic-musical que fa un espectacle i el porta per diferents refugis de la Vanoise i avui tocava l’Arpont. És una iniciativa prou original de la federació francesa (ffcam) Etapa 5: 17 km +742 m -993 m. Darrera etapa que ens porta del refugi de l ‘Arpont fins on tenim aparcat el cotxe a l’embassament del Pla d‘Amont. El dia es presenta una mica rúfol però sense complicacions i a mesura que caminem podem veure Termignon als nostres peus. Arribem al cotxe i ens posem en marxa per tornar a Catalunya el mateix dia.

Han estat 5 dies de caminada per paisatges alpins de gran bellesa. Una experiència inoblidable.•

CO L · L A B O

RA C I Ó

L’EXTREM NORD OEST DE NEPAL L’HIMÀLAIA I LA ONG HEALTH US NEPAL EL PAÍS Nepal és un Estat en període de consolidació, de creixement entre dos gegants, Índia i Xina, a raser de la serralada de l’Himàlaia.

Nepal

Índia

Espanya

Superfície km2

147.000

3.290.000

505.000

Població. 106 . 2017

28

1.300

46

Població rural. %. 2017

80,6

66,5

20

Euros/persona. 2016

659

1545

24.100

Esperança de vida. 2015. h/d

68/71

67/70

80/86

Despesa en salut/h. Euros/any

137

267

2.966

Despesa en salut. % PIB

5,8

4,7

9,0

HUMLA. LA REGIÓ A l’extrem nord oest de Nepal, al mig de la serralada de l’Himàlaia hi ha la regió de HUMLA, la capital de la qual és SIMIKOT, a 2.998 m s.n.m. envoltada de muntanyes de 4, 5, 6 i 7.000 m.

Humla té 5.655 km2 i uns 60.000 habitants; Girona, 5.910 km2 i uns 755.716, dels quals uns 6.000 a la capital.

La seva organització política és de República federal, des de 2008 i després de un període molt convuls políticament en que va patir una guerra civil conseqüència dels conflicte d’interessos de la població, molt pobra i els del país veí, l’Índia, interessat en la hidrografia del país.

La xarxa de carreteres asfaltades és ínfima i recorre, només, la regió del Terai i travessa per un punt la serralada per unir Katmandú i Lhasa, capital de Tibet. La resta, de terra o inexistent.

Les infraestructures, xarxa elèctrica, aigua potable, clavegueram,... molt deficients, inclòs a les àrees turístiques, amb freqüents talls de subministrament.

La religió de la zona és hinduisme i budisme. A la regió del Terai hi ha islamisme.

Entre les muntanyes destaquen el Saipal de 7.030 m i l’Api de 7.132 m. Des de Simikot s’organitzen els “trekings” al Saipal.

Saipal. 7.030 m

També Simikot és base del treking per anar al Kailas (6.638 m), ja al Tibet, després de tres dies de camí fins a la frontera amb Xina on amb jeeps, acaben l’apropament al Kailas i als llacs Mansarovar.

El camí al Kailas des de Simikot. www.ceolot. cat

23

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Mont Kailas. 6.638 m.

L lac Rara

Llacs Mansarovar al peu del Kailas.

Treking per LIMI VALLEY des de Simikot

Altre lloc d’interès a la zona és el temple budista de Ralling Gompa, a prop de SIMIKOT.

Limi Valley

També te interès l’accés a la zona de HUMLA des del Llac Rara, situat a l’est de SIMIKOT. S’arriba al llac RARA per la Karnali Road, des de Nepalganj, i amb 5 dies de camí s’arriba a SIMIKOT. El llac Rara és el llac més gran de Nepal i és parc natural.

LLAC RARA El llac més gran del país. A 3.060 m s.n.m., té una extensió de uns 10 km2 i un volum d’aigua de 1 km3 Altre lloc d’interès des de Simikot, és el LIMI Valley, ja col· lindant amb el Tibet i amb tres nuclis habitats situats entre 3.700 i 4.100. Hi ha “trekings” de diversos dies per apropar-s’hi.

24

LA REGIÓ I LA GENT Aquesta regió pateix una greu pobresa conseqüència del seu aïllament i del clima. No hi arriba cap carretera, ni per a motos.

L’únic accés és des de Nepalganj amb avioneta o a peu després de diversos dies de camí. Tot, tot hi ha d’arribar per mitjà de les avionetes, quan poden volar, ja que el pilot navega a ull.

CO L · L A B O

RA C I Ó

A Simikot hi ha l’únic hospital públic per a tota la regió amb un únic metge.

Simikot. any 2007

Simikot. any 2007. Ara, des de 2011, la pista d’aterratge és asfaltada.

Casa típica de Humla.

LA ONG HEALTH US NEPAL I aquí és quan apareix en Marc Boix Bruguera, nascut a Takla, a unes 6 hores a peu de Simikot i adoptat als 6 anys a Girona.

Adaptat perfectament aquí, estudia el batxillerat internacional a En Marc amb el seu pare natural i l’adoptiu, al 2007.

www.ceolot. cat

25

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

l’IES Joan Vives de Girona i Medicina a la UB, hospital Clínic. Als 18 anys va a NEPAL a recuperar la seva història i conscient de la necessitat que hi ha allà en els aspectes mèdics decideix, després de anar-hi cada estiu a les vacances d’estudis, en acabar-los, fundar una ONG per contribuir, amb el seu esforç a ja no ser, com diu ell, “l’ajudat si no ser el que ajuda”, com diu a la conferència que va donar el juny de 2017 i que podeu veure a you tube posant el seu nom complert.

La ONG està inscrita a la Generalitat des de juliol de 2017, i a 5 de juny 2019 ja tenia 102 socis.

A l’any 2018, 75 donants puntuals i fins al 5 de juny de 2019, 52.

El 5 de marc 2019 va celebrar la primera assemblea i va fixar el pressupost per l’any 2019, de 52.000 euros.

Actualment la ONG te un Centre Mèdic i una farmàcia a Simikot on ell, amb l’ajut de dos tècnics sanitaris atén als malalts.

També recorre, a peu, els pobles per atendre els malalts amb problemes de mobilitat.

Podeu veure més informació a la web, a Facebook, a Instagram amb el nom de la ONG i a you tube amb el nom complet d’en Marc.

Olot, a 5 de juliol de 2019.•

TenEtSs cis P m M a s O n C e S P E s l D E so Mapes i llibres Alpina

37,5% de descompte GPS Two Nav

Descompte especial pel CEO Camp Base* Tots els socis de Centre Excursionista d'Olot que vulguin fer-se socis de CB tindran descomptes personalitzats a totes les botigues físiques i Online del grup Camb Base.

• Vestimenta + Calçat = (especial club) = 14%.

• Motxila +Complements + Mat. Dur ( tot el que no entra en el primer punt) =(especial club) = 9% • Producte Outlet i/o Rebaixat = (especial club) = 7% addicional *Nota: Condició aplicable en productes amb dte. inferior o igual al 30% 26

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE DELTEBRE - RIUMAR Dimecres, 19 de febrer de 2014. Sortim de Tortosa amb el cotxe fins a Deltebre a fi de continuar la caminada, a les nou comencem l’última etapa d’quest llarg periple per les ribes del riu Ebre.

Les marques es decanten a la dreta, passem alguns carrers i ens acostem a la riba de l’Ebre; el primer que trobem és el transbordador de “García”, que juntament amb un parell més de privats permeten acostar-se a Sant Jaume d’Enveja; uns carrers més i entrem al passeig fluvial que seguim fins al final de la població on trobem una rotonda i la carretera T-340, la creuem fins a topar amb el canal de l’esquerra de l’Ebre (perquè aquí hi ha dos canals, el de la dreta i el de l’esquerra, que tenen diferents usos i diferents confraries que els gestionen) i per Escultura al passeig. la seva via de servei seguim la caminada, a la dreta deixem el “Mas de Bonos”; al poc el “Puente de los Moros “ o “Del Rey”; a més dels arrossars hi ha diferents conrreus, especialment el cultiu de la carxofa; ara una zona d’esbarjo, una rotonda i prenem la sortida de l’esquerra que va acompanyada d’un carril-bici a la dreta i així entrem a la zona turística de “Las Golondrinas”. Tota aquesta tramada la fem al costat del riu, que aquí és molt ample; diverses barquetes acostades a la riba, llocs reservats de pesca, també altres canals i molts de petits per regar els camps d’arròs, ara no és època i no hi ha cap activitat agrícola; aquí a “Las Golondrinas” hi ha alguns restaurants, amarradors de barques de passeig i punts de pesca. Fem parada i el vermut en un dels bars, hi ha força gent passejant, tots estrangers. El passeig fluvial és ample i s’acaba en arribar a les dàrsenes del port pesquer de Deltebre. Acabat el passeig el camí entra en una zona de dunes i deixa a l’esquerra l’entrada del càmping “Riumar”; a la pista hi ha algunes estàtues d’un concurs internacional, de seguida el mirador de “Muntell de les Veges”. Una lleugera baixada i caminant per la platja arribem al far del “Garxal”. Aquí és

Panell final del GR. www.ceolot. cat

QUARANTA TRESENA I DARRERA ETAPA

Camí.

el lloc on es fa oficial la desembocadura de l’Ebre, s’intueixen dos ramals de sorra que serien al corrent principal del riu, l’aiguabarreig és imperceptible, ja que el delta ho dilueix molt. L’Illa de “San Antonio” al sud i al nord el “Garxal”, al final la “Gola de Tramuntana”.

Bé, aquí s’acaba el recorregut del GR-99, camí de l’Ebre. 935 quilòmetres. Son les quatre de la tarda. Avui hem fet uns dinou quilòmetres amb una marxa efectiva de quatre quilòmetres hora.

Després de les abraçades i les fotos de rigor continuem, aquí hi ha un recorregut interpretatiu que voreja el far i s’endinsa a el “Garxal”, és una zona humida que es troba a l’esquerra de la desembocadura actual de l’Ebre. La seva superfície és d’unes 280 hectàrees. Es tracta d’una llacuna molt poc profunda i en plena formació, amb un gran dinamisme. El seu origen és ben recent. Data de mitjans de segle XX, quan es va obrir l’actual gola durant un temporal substituint la fins aleshores gola Nord. El Garxal està format per petites illes en forma de mitja lluna que van canviant de forma segons 27

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Pont del Rey.

la deposició de sediments que el riu aporta. La bassa o llacuna està envoltada per un ecosistema dunar molt ben conservat i fixat per la vegetació, principalment de tamarius. L’entrada d’aigua dolça es fa exclusivament pel riu, ja que no hi vessa cap canal de desguàs dels arrossars. L’intercanvi amb l’aigua de mar es produeix durant els temporals. La vegetació riberenca està formada per canyissars, bogars i per jonqueres de jonc marí. A l’espai s’hi localitzen diferents hàbitats d’interès comunitari. La llacuna per si mateixa ja és considerada hàbitat d’interès comunitari prioritari. D’altra banda, a la zona dunar es troben dunes movents embrionàries, dunes litorals fixades i plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians. Per últim, la part sud de l’espai alberga prats i jonqueres halòfils mediterranis, matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics i comunitats halòfiles dels sòls d’humitat molt fluctuant, considerades hàbitat d’interès comunitari prioritari Pel que fa a la fauna, l’espai destaca per les concentracions d’ocells a la primavera, especialment anàtids com els xibecs, i xatracs com el

Indicadors del final del GR. 28

xatrac bec-llarg i el xatrac comú, així com de limícoles i làrids. Com a zona de nidifcació és important per l’agró roig, el martinet menut, el fumarell carablanc, el xatrac menut, el cames-llargue i el corriol camanegre. Durant els passos migradors els limícoles més abundants són la gamba verda, el pigre gris i el territ variant. Destacar també la presència en aquest espai del fartet. Aquesta zona es ressent de la proximitat a la urbanització Riumar i del càmping. Durant l’època de nidificació no sempre són respectades les limitacions d’accés, perdent-se sovint algunes postes. Dins la llacuna hi ha una àrea de caça controlada, de gestió pública, i un refugi de fauna salvatge. L’espai, com altres punts del delta, és gestionat dins el marc del “Parc Natural del Delta de l’Ebre” i presenta diversos equipaments que en faciliten la visita. Hom pot trobar un aguait, un mirador i diversos itineraris amb rètols informatius per conèixer millor la zona. La major part del “Garxal” forma part del “Parc Natural de Delta de l’Ebre”. En canvi, la totalitat de la zona humida s’inclou dins l’espai del PEIN “Delta de l’Ebre” i de la “Xarxa Natura 2000 ES0000020 Delta de l’Ebre”.

Arribats al passeig marítim de Riumar hi fem una passejada tot mirant si hi ha algun establiment obert, tot està tancat, no podem beure ni menjar res, ens cal trucar al taxi per anar fins a Deltebre, el primer al que truquem no funciona. El segon sí, ve a buscar-nos i ens porta fins a Deltebre, que és on tenim el cotxe.

Ara fins a Tortosa. Al vespre el dediquem a fer turisme, anem al bar dels banys romans i a sopar. L’hotel va costar 3 dies a mitja pensió 144.55 euros.

L’endemà ens acosten a l’oficina de turisme i agafem informació de la Ciutat; aquí ens enterem ben bé del que és la Festa del Renaixement, ens ho apuntem per venir-ho a veure. Anem a fer un mos al bar de la plaça mercat, que és una plaça nova i amb molt d’ambient, I ja de retorn a Olot.

El Delta.

CO L · L A B O

Dunes.

RA C I Ó

Sortida de Deltebre.

Tot plegat ha estat una molt bona experiència, començàrem aquesta caminada el juny del 2009 i fins avui que abandonem la riba de l’Ebre (una mica menys de cinc anys). Ara per ara no tenim cap més caminada d’aquest tips programada, però Déu dirà.•

Embarcador de García.

Far del Garxal. www.ceolot. cat

Las Golondrinas.

Punts de pesca.

29

sC I Ă&#x201C; t A n R e O m B a A s L n ¡ e C ElOs LP

Final de GR.

Mirador del Delta.

Perfil etapa 43

Lla desencocadura

Mapa etapa 43 30

La "Flo" que no fa estiu

...

Guaita qui hi ha allĂ ! Aquella jo la conec!

Vaig a saludar-la!

?

Hola, ja no saludes? Que no em recordes de diumenge passat, qu pasturaves per allĂ e sota Bastiments?

Doncs carai, perdona dona, et dec confondre, com que sou totes iguales!

CentreExcursionistaOlot

www.ceolot. cat

@ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

31