REVISTA CENTRE EXCURSIONISTA

Fundat l’any 1970 Adherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

NÚM. 176

BUTLLETÍ DEL CENTRE

JULIOL - SETEMBRE 2010

Benvolguts socis:

Salutació

Podem dir que comença una nova etapa al nostre Centre Excursionista; el passat 4 de juny es portà a terme la renovació de la Junta, se’n canviaren alguns membres, en un altre apartat trobareu la relació.

L’objectiu primordial és el d’acabar les obres del refugi de Talaixà i a això estaran encaminats els esforços principals de l’entitat, En aquests darrers dies els socis titulars hauran rebut la notificació del càrrec que l’entitat va acordar en el seu moment i que els fou notificada a tots. A tots, en nom meu i de l’entitat, moltes gràcies per l’acollida que li heu donat.

Les seccions de mainada han acabat les activitats programades en aquest curs que han estat molt participades. Les sortides de la secció de muntanya, en especial la travessa “Catalunya d’est a oest” està assolint un éxit insospitat.

Un altre dels esperats esdeveniments, el rocòdrom municipal, fou inaugrat el passat 20 de juny; fa poc menys de quatre anys que començàrem a parlar-ne, ha costat, però al final ha pogut ésser una realitat de la qual ens felicitem tot esperant que aquesta instal·lació serveixi per donar més impuls a l’escalada a la nostra ciutat.

També fou inaugurat el camí ral Vic-Olot, una vegada acabades les obres de restauració; val a dir ha quedat molt ben arranjat, per aquest motiu s’ha editat una guia del camí original del nostre consoci Kim Agustí i Bassols.

Estem davant d’un altre estiu, amb les esperades vacances i amb ganes d’assolir muntanyes que en altres èpoques son difícils d’aconseguir.

Bones vacances a tots i molta prudència.

Informacions

Jaume Roqué i Jutglà president@ceolot.cat

NOVA JUNTA DIRECTIVA Divendres passat, dia 4 de juny, es van dur a terme les eleccions per escollir els nous president, vicepresidents, secretari i tresorer del Centre Excursionista d’Olot.

La mesa electoral composta per Eduard Serrano i Serra, Jordi Francés i Buxó i Mercè Comas i Rius, un cop validada l’única candidatura presentada, va proclamar els càrrecs de la nova junta directiva, que queda composta per les persones següents: President: Jaume Roqué i Jutglà Vicepresident primer: Ramón Regí i Pujals Vicepresident segon: Enric Serrano i Montaña Vicepresident tercer: Pere Rifà i Tenas Secretària: Anna Planella i Plana Tresorera: Carme Busquets i Coma

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA D’OLOT Director: Jaume Roqué.

Redactor en cap: Kim Agustí.

Consell de Redació:

Josep M.ª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno Edita

Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació

The Graphic room, s.c.

Impressió

Impremta Aubert Correcció lingüística

Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia

publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal

GI-1453-94 Amb el suport de

la Diputació de Girona.

Així mateix, seran vocals de l’entitat Kim Agustí i Bassols, Josep Espunya i Pastoret, Mònica Blazquez i Lara, Sebastià Esparrach i Serrat, Lluïsa Noguer i Garcia, Anna M. Ñiguez i Bassaganya, Josep Corominas i Fàbrega, Flora Masó i Prat, Dani Moreno i Marcos, Susanna Matilló i Giol, Josep M. Baburés i Noguer, Carles Cambras i Verges, Elisabeth Coll i Batlle i Pere Muela i Pagès.

2

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

P.V.P.: 4 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

XXXIII embardissada

Activitats

El bon temps ens va acompanyar durant tot el dia, malgrat que les prediccions no eren gaire optimistes. Un dia magnífic, tant per la participació que va ser de 1173 persones, com per tota le gent que vam organitzar aquesta edició de l’ Embardissada.

Aquest any ens va acollir el poble d’Oix; la sortida es va donar,com és costum a les set del matí.

Es va sortir en direcció a Hortmoier on vam recuperar un petit tram del camí vell que anava del Vilar fins a Talaixà. Un cop a Talaixà tothom que va voler va poder veure l’estat de les obres del futur refugi del CEO, per després enfilar-se al Ferran on durant una estona es va formar un embús sense altra conseqüència; coses que a vegades passen. Al cim es va poder gaudir de les magnífiques vistes, això també va succeir en tota la resta del recorregut de l’Embardissada; Santa Bàrbara, cingles de la Manllada, Ferran, Comanegra.....

Fotos: Joan Prat

Aquest any les novetats han estat, per una banda deixar de donar la medalla, com s’havia fet fins ara. Segur que hi haurà algun col·leccionista que no li agradarà, però la veritat és que cada any en sobren més i són euros que no es recuperen.

L’altra novetat és que en lloc de la medalla es donarà un obsequi a tots els participants. El d’enguany va ser un “buff” que va tenir molt bona acceptació i tothom se’l va poder emportar en acabar l’excursió.

En resum, una Embardissada en què es va poder gaudir tant pel bon temps com per les magnífiques panoràmiques.

Només resta, com cada any, donar les gràcies a totes les persones i entitats que han fet possible aquesta XXXIII edició.

Us esperem a la propera edició que serà el 10 d’abril de 2011.

Enric Serrano Montaña (Coordinador) 3

XII POCATRAÇA

Activitats

CURSA COPA CATALANA “CAMPEONATO DE ESPAÑA POR EQUIPOS”

Bé, de tota manera, des de la primera, amb 26 corredors, fins a l’última edició en que ens han encomanat l’organització del “Campeonato de España por equipos” i 150 corredors i a participació de la elit de l’esquí mundial han passat moltes coses, algun dia en farem un recull.

Aquest any la cursa s’ha celebrat a la Vall de Núria en un día fabulós i un itinerari molt alpí. La qualitat dels participants ha fet que la cursa fos molt ràpida i vistosa.

Bé sembla que va ser ahir i ja portem dotze edicions de la Pocatraça.

Quatre sonats després de participar en algunes curses de la Copa Catalana d’esquí de Muntanya vàrem decidir que les nostres muntanyes també es mereixien una cursa d’aquesta modalitat. Vàrem comentar-ho amb la directiva del C.E.O a qui va semblar bé (inconscients) i demanàrem a la F.E.E.C l’adjudicació d’alguna prova del calendari de competicions.

Aquí varem tenir algun problema però al final ens concediren amb juntament els companys de Camprodon l’organització d’una prova de la Copa Catalana.

En aquell moment vam ser conscients que la cosa no era tan fàcil com semblava des de fora; cal tenir un munt de companys disposats a perdre moltes hores a la muntanya, anar a demanar permisos, buscar espònsors, buscar itineraris, aparcaments, lloc per reunir els competidors, preparar les imatges de la cursa... nervis, suors i per fi arriba el gran dia: LA COMPETICIÓ Si fins aquí s’han passat nervis, la nit anterior a la cursa pitjor.

Alguns anys amb un temps infernal, boira i vent, tens una sèrie de companys als llocs més apartats de l’itinerari passant la nit . Algun cop en plena nit de tempesta s’han hagut de desplegar les tendes i canviar de lloc l’itinerari (gràcies, companys; això té mèrit, i no els corredors).

Al matí, a l’hora prevista i donant l’aparença que tot està controlat es dóna la sortida.

4

Si totes les ràdios funcionen, el tema està més o menys controlat; si el temps col·labora per tal que no funcioni res, sols queda esperar que l’àngel de la guarda estigui donant una volta per allí.

Hem comptat amb la presència de Presidència, Vicepresidència i diversos membres de la junta de la F.E.D.M.E als quals agraïm la seva presència. També hem d’agrair la inestimable col·laboració de l’equip i les instal·lacions de Vall de Núria.

Activitats

5

Informacions

OBRES A TALAIXÀ Fa unes setmanes les obres van haver d’aturar-se, ja que ha faltat material i l’helicòpter no podrà volar fins a finals de juliol, termini de la nidació de les aus catalogades que viuen a les contrades de l’Alta Garrotxa. Esperem poder continuar així que sigui possible.

A més de l’aportació demanada al socis, aprovada en assamblea el passat 29 d’octubre, s’ha obert un compte on es poden fer aportacions voluntàries; aquest és el: 2100 0283 58 010113930, de La Caixa.

Amb l’ajuda de tots esperem poder acabar les obres ben aviat.

Les fotos corresponen a finals de maig, poc abans de l’aturada de les obres.

LA SALA

Xemeneia

Sostre

LA SALA DEL CENTRE EXCURSIONISTA ÉS OBERTA DE 7 A 9 DEL VESPRE.

Del 15 de juliol al 31 d’agost (del 15 al 31 de juliol i del 16 al 31 d’agost) Exposició d’algun dels participants a la Bienal fotogràfica.

De l’1 al 15 d’agost la sala romandrà tancada per vacances.

Del 3 al 12 de setembre Exposició de l’Agrupació Filatèlica, Numismàtica i col· leccionisme d’Olot.

Del 20 al 26 de setembre Informació sobre la cursa “Volta pels volcans d’Olot”.

CURSETS DE LA VEGUERIA Curs

Centre Excursionista Organitzador

Dates

Escalada I

Montclar. Informació tel. 972 32 15 14

12 i 13 i 19 i 20 juny

Cuina de muntanya

GEiEG.Informació tel. 972 22 66 35

8 i 15 de juliol

Escalada II

Colla Cassanenca. Informació tel. 972 46 36 25

setembre - octubre

Orientació II

C. Excta. Besalú. Informació tel. 689 757 567

13 i 14 i 20 i 21 de novembre

CAMÍ RAL DE VIC A OLOT El passat 12 de juny va tenir lloc la visita inaugural a les obres portades a terme al camí ral de Vic a Olot. El Secretari per a la Mobilitat del DPTOP, Manel Nadal, acompanyat pels alcaldes de Rupit i Pruit, Sebastià Juanola, de la Vall d’en Bas, Miquel Calm, i d’Olot, Lluís Sacrest, i per una nombrosa representació dels excursionistes de les dues comarques, entre ells el nostre president, Jaume Roqué, van fer el recorregut des de l’Hostalot fins al molí Vell dels Hostalets, tram objecte d’uns treballs pressupostats en 466.000 euros i que han durat vuit mesos.

Unes setmanes abans, concretament el dia 1 de maig, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Joaquim Nadal i Farreras, havia presentat la guia El camí ral de Vic a Olot. Itinerari a peu, del nostre consoci Joaquim Agustí, editada pel mateix departament i distribuïda per l’Ajuntament de la nostra ciutat.

Un cop finalitzades les obres, és just reconèixer la tasca dels Amics del Camí Ral, que al llarg dels darrers anys han treballat intensament per recuperar un camí que semblava abocat a l’oblit.

6

2a Volta pels volcans d’olot

Cursa oberta a tothom que accepti i respecti les normes Trofeus individuals • Per als primers llocs de la general (masculí i femení) • Per als primers llocs comarcals (masculí i femení)

TA PEL L O

V

REGLAMENT Important:

No es permet participar amb animals.

• El pitrall s’haurà de posar al davant, ben visible i sense arrugar o doblegar.

Els premis individuals no seran acumulatius. Qui obtingui premi a la general, no podrà optar a la comarcal.

• Hi haurà dos punts d’avituallament líquid, al km 5 i al km 10 aprox.

Trofeus per equips

• El control d’arribada es tancarà a les 2 hores d’iniciada la cursa.

• Els primers equips de la general • El primer equip d’Hospitals Coincidint amb la celebració del 700 aniversari, l’Hospital d’Olot, ha creat un premi especial per al primer equip classificat integrat per personal dels hospitals.

Els equips poden ser mixtes. Formats per tres a cinc persones d’una mateixa empresa, entitat o família.

En cas d’empat, puntuarà el quart; si cal, el cinquè.

Per promocionar i estimular la participació, hi haurà un obsequi a sortejar entre el/les participants de més de 60 anys.

Activitats

Sortida: 10 del matí, del recinte de la Fira d’Olot.

D’OLO

Puntua per al CIRCUIT DE CURSES POPULARS PER MUNTANYA DE LA GARROTXA

T

Cursa de 13,5 km pels volcans més emblemàtics del municipi.

NS

OL C A V S

DIUMENGE 26 DE SETEMBRE

• El primer avituallament (5 km aprox.) es tancarà als 45 minuts d’haver donat la sortida.

L’organització podrà modificar el recorregut per causes alienes i/o de força major.

Pel sol fet de participar-hi s’accepta aquest reglament. Tot allò que no s’hi prevegi queda sota la decisió de l’organització.

L’organització declina tota responsabilitat pel que fa a accidents o perjudicis que la participació de la cursa pugui ocasionar als/ les participants o tercers, abans, durant o després de la prova.

Informació: www.ceolot.cat Contacte: ceo@ceolot.cat

Exposició i Vendes Compositor Toldrà, 15 (Les Tries) Tel. i Fax +34 972 27 07 37 Reparacions Av. Jaume II, 86 (St. Miquel) 17800 OLOT (Girona) Tel. +34 972 26 06 36 E-mail: garatge.bosch@cmail.cat

7

MOTS ENCREUATS per Teresa de Fortuny 1 1

Passatemps

2

2

3

4

•

3

5

•

6 7

• • • •

8 9 10

12 13 14

6

•

• •

7

8

9

10

• •

• •

• •

• •

11

12

13

14

•

• •

•

4

11

5

•

• • •

• • • • • •

•

Horitzontals 1. Municipi on l’Agrupació Astronòmica de la Garrotxa té l’observatori (quatre paraules).

2. Nom d’una determinada cursa d’esquí de muntanya. Bòvid del Tibet.

3. Mullena de pixats. Donarà palla.

4. El millor per a les amanides. Amper. Femella de l’ase. Article determinat femení.

5. Volcà no pas lluny d’Olot (dues paraules). La seva.

6. Arbre de la família de les pinàcies. Est. Itri. Del revés, tros de ferro que serveix per esberlar pedra, fusta.

7. Sentiment d’odi contra algú. Mesquí.

8. Iode. El més conegut, el de Delfos. Renom, notorietat.

9. Temperatura. Àrea. Aparell que transforma un senyal elèctric en so. Alumini.

10. Figuradament, punt culminant d’una cosa. Períodes en què es considera dividida la vida de les persones. Rubidi.

11.Preposició. Del revés, cara grotesca. Del revés, existia.

12. Aniré. Nota musical. Prestamista abusiu.

13. Del revés, habilitat. Veïnat de Les Preses (tres paraules).

14. Popularment, beguda alcohòlica. Ha perdut la cua. Sofre.

Verticals

8

1. Bor. Orienta les molècules que constitueixen un material dielèctric. Arbre de ribera.

2. Amuntegava. Est. Muntanya de Creta on es crià Zeus.

3. Que produeix toxines. Desplaçar-se. Mil. 4. Havia de ser la moneda comuna europea. Del revés, hidrocarbur de fórmula C8H18. Del revés, faci un petó.

5. Del revés, reunió de caps de bestiar que pasturen plegats. Sals de l’àcid úric. Oxigen.

6. Darrere D fan l’insecticida que s’usava fa uns quants anys. Relatiu als ronyons. Del revés, la que ens permet actuar maquinalment.

7. Tresor públic. Pateixen de fel sobreeixit.

8. Novel·la d’en Marià Vayreda (dues paraules). Sis-cents.

9. Del revés, persegueix amb insistència. Abandoneu un lloc.

10. Lloc destinat a salar carns. Pronom de segona persona. Del revés, infermer.

11.Lletra que designa el camp elèctric en Física. Litre. Del revés, fa sortir els colors a algú avergonyint-lo. Del revés, oposat a dur.

12. Moneda de l’Iran. Sigui. Art llatina.

13. Cosa poc vista. Nens.

14. El que té casa. Grup d’àlbers.

SECCIÓ DE MAINADA GRUPS DE PETITS I MITJANS Hola, nens i nenes!! Com ha anat el cole??

Abans del campaments farem memòria de les sortides d’aquest tercer trimestre La primera va ser el dia 17 d’abril. Tot el grup de petits va anar a la zona de Sant Privat, i tot i que varem fer rutes diferents abans de començar a caminar vam fer un joc conjunt que va ser d’allò més divertit.

Els petits petits vam anar al Salt del Sallent, déu n’hi do quina pujada hi havia per arribar a dalt!! més d’un bufava... però finalment l’esforç va ser recompensat, vàrem arribar als plans i pastures que hi ha sobre el salt del Sallent i quin fart de jugar i córrer que ens vam fer tots plegats, tant monitors i nens, especialment la Dinah que no parava d’anar muntanya amunt i muntanya avall atrapant nens (cal dir que estàvem jugant al joc de la bandera). Desprès de jugar i menjar vam començar a baixar, pel camí dels matxos, finalment vam arribar al pàrking, on ens esperaven els pares.

Finalment vam anar a dormir, ja que l’endemà havíem de matinar, especialment els monitors de petits, que anàvem a fer de control dalt dels Ferrans.

Els mitjans i els grans, després d’esmorzar tranquil·lament, desparar tot el campament i baixar les coses al Vaquer vam començar l’Embadissada, vam pujar els Ferrans, a retrobar-nos amb els monitors que feien de control, després vam baixar cap al coll de Terres, la balma de la Corneta, la riera d’Escales, després de la baixada tocava la pujada, que ens duria fins a Santa Bàrbara, un cop allà tocava baixar fins a Oix, punt final de la marxa.

Seccions

Esperem que molt bé, segur que teniu ganes d’estiu eh??

D’anar a la piscina i a la platja, prendre el sol, anar a casal, de vacances... Però sobre tot segur que teniu ganes d’anar de campaments!! Bé, doncs aquests seran uns campaments molt especials, on segurament viatjarem molt! Veurem molts països i ens ho passarem molt bé!!

Un cop a Talaixà vam parar tendes ràpidament, abans que es fes fosc i vam encendre un gran foc on vam fer carn a la brasa.

Després d’això vam fer un joc de nit que anava de trabucaires, els bandolers que durant el segle XIX havien ocupat aquelles muntanyes.

Els nens i nenes de petits grans (PG) també s’ho van passar molt bé i van haver de caminar molt: Ells van anar al santuari de Santa Magdalena per les Olletes, quina pujada mes llarga ! que no s’acabava mai! Tot i això vam arribar a Santa Magdalena, on vam jugar durant molta estona i també vam dinar, la baixada la vam fer per la pista que va al salt del sallent des de Santa Magdalena i després vam acabar de baixar pel camí dels Matxos, l’excursió era llarga i vam arribar al parking quan els petits petits ja eren fora.

Embardissada: El mateix dia a la tarda els mitjans, els monitors i alguns grans ja vam començar a tirar cap a l’alta Garrotxa, anàvem a dormir a Talaixà!! Quina vista més bonica que hi havia des d’allà dalt!!, Però per arribar-hi vam haver de fer tota la pista que va a la vall d’Hormoier i a més pujar pel GR des de la palanca fins a Talaixà.

Alguns monitors (els de petits que ja havíem sortit al matí) vam tenir més sort i vam poder pujar amb cotxe fins al Vaquer, molt a prop de Talaixà, va ser una tasca difícil, ja que ens vam embardissar abans d’hora i no vam trobar la pista bona fins al cap d’una estona.

Azimut: Com cada any i un cop més ens vam retrobar amb amics i amigues d’altres centres excursionistes, en aquesta trobada amb més de15 grups excursionistes vam fer jocs i vam posar

9

SECCIÓ DE MAINADA

Seccions

GRUPS DE PETITS I MITJANS en comú moltes experiències i vam viure moltes estones plegats! Van ser uns campaments molt entretinguts, aquest any celebrats a Erols, que és el refugi que té l’agrupació Azimut. Tot i la pluja que va caure tant dissabte com diumenge vam poder fer totes les activitats previstes, excepte l’excursió de diumenge, anul ·lada per la pluja.

El cap de setmana va començar amb un joc que combinava l’orientació i el coneixement de la fauna i flora del CadíMoixeró, la muntanya estava plena de nens, tots mirant si podien trobar les pistes que els havien deixat els altres grups! Va ser molt cansat però va valer la pena.

Després d’uns bons macarrons cuinats pels monitors va ser hora de fer el joc de nit. Els petits vam jugar al xiulet i al minotaure, dos jocs molt guais però on algú va passar una mica de por, especialment al minotaure, ja que ens havíem de moure per la muntanya sense lot!!

El joc de mitjans també va ser tot un èxit, consistia en un joc on s’havien d’atrapar els uns als altres per aconseguir vides, tot i que no era tant fàcil, quan havies atrapat algú l’havies de guanyar jugant a pedra, paper tisora!!

El diumenge va ser un dia de relax, a causa de la pluja, que no ens va deixar anar d’excursió, tot i això més d’un jugava a futbol sota la pluja amb els gossos del refugi, que eren molt simpàtics.

Al riu!

La ultima sortida que vam fer abans de campaments va ser la del 22 de maig, també la vam fer tots junts, i aprofitant la intensa calor vam anar a banyar-nos al riu, concretament a les gorgues del Burró.

Vam sortir de Tortellà de bon matí i tot caminant vam arribar a una bassa que hi ha en una mina abandonada, després de la bassa vam parar en uns prats molt verds, a esmorzar i a fer un mocador cooperatiu, un joc amb molta rivalitat però, molt i molt divertit!! Després d’això ja vam anar baixant cap les gorgues on ens vam banyar i alguns van saltar molt. Després de dinar tot seguint el curs del riu vam arribar a Sales de Llierca (un poble que pocs pares coneixien però que va ser molt fàcil de trobar).

Aquestes han estat les excursions que hem fet fins ara, esperem que vingueu plens d’energia i apunt per uns grans campaments!!

Els monitors!

10

SECCIÓ DE MAINADA GRUP DE GRANS CAMÍ DE CAVALLS (Menorca)

Actualment s’ha senyalitzat tot de nou, aconseguint així un itinerari circular d’uns 180Km. amb sortida i arriba a Maó.

Els darrers anys hi ha hagut força conflictes, ja que alguns propietaris de finques havien tallat o tancat el recorregut del camí.

Però finalment a mitjans de l’any 2007 la Fundació destí de Menorca, va aconseguir tornar a enllaçar tots els trams. A partir d’aquí van fer una guia informativa sobre el Camí de Cavalls, on es fraccionen els més de 180Km. en 20 etapes d’entre 3 i 10 Km. Aquesta guia va sortir el mes de novembre passat, i per això encara és una ruta poc coneguda i poc explotada.

El grup de grans ja fa uns anys que per Setmana Santa es planteja reptes, generalment reptes que a priori semblen impossibles; si no, recordeu l’any passat, on tot i les inclemències meteorològiques vam aconseguir arribar al mar.

Doncs aquest any, les ambicions anaven més enllà... més enllà dels Pirineus i de Catalunya... més enllà d’una ruta convencional i de renom... més enllà de les grans massificacions del “camino de Santiago”... i sobretot més enllà del mal temps que ens ha perseguit els darrers anys...

Aquest any les nostres ambicions es centraven a donar la volta a Menorca pel Camí de Cavalls!

La nostra intenció era fer-ho amb només 6 díes, amb la motxilla a l’esquena com els cargols, i amb un cotxe de suport carregat de menjar, on no podien faltar els fuets i els pollastres obsequi de Can Noel, l’Albert i l’Eli serien els nostres intendents, serien els encarregats d’alimentar-nos!

Sobre el paper tot era perfecte... ...Però ja sabeu que les sortides de mainada mai són tal i com s’han planificat... així que si voleu saber si els 19 grans excursionistes van aconseguir el seu objectiu, només cal que llegiu els següents paràgrafs... us prometem que no us decebrem...

Dissabte 27 de març: Sortida d’Olot El mitjà de transport escollit va ser el vaixell. Així que el dissabte a les 7 de la tarda ens trobàvem on sempre per dirigir-nos cap al port de Barcelona.

Quasi sense adonarnos-en un moment estàvem sopant davant del port, amb els nervis que començaven a donar voltes per la panxa... “ai, i si em marejo” “jo m’he pres una pastilla per al mareig, en vols una?”... La majoria del grup mai no havia viatjat amb vaixell, i per tant aquí ja començaven les noves sensacions i experiències.

Un cop a terra vam acabar de carregar les motxilles amb el dinar i l’aigua necessaris per passar el dia, i ens vam posar en direcció al Parc Natural de l’Albufera des Grau.

Després d’un parell d’horetes caminant pel voral de la carretera, trobàvem l’entrada al parc, i el primer cartell i la primera fita del Camí de Cavalls. Cal dir que és un parc natural amb una diversitat de flora i fauna espectacular, i amb un nivell de conservació molt i molt bo. El fet que ho demostra és que pel camí ens vam trobar una tortuga mediterrània, una espècie de tortuga terrestre molt comuna a les illes.

Com passa sovint, a les illes s’hi troba un tipus de fauna i flora que han sobreviscut a les invasions i que s’han fet resistents al llarg del temps; no és el cas de la tortuga, ja que és una espècie introduïda, però al llarg de tota l’illa vam poder comprovar com el paisatge és molt diferent del que nosaltres estem acostumats a veure.

Tot i que nosaltres anàvem ben preparats amb un llibre, i amb un grapat de mapes a escala molt petita per evitar perdre’ns, de seguida vam veure que el camí estava tot marcat amb estaques i amb la ferradura que indiquen el Camí de Cavalls. Parlant amb la gent d’allà, ens van dir que tan sols feia un parell de setmanes que les havien acabat de posar totes, així que estàvem de sort!

El dia va transcórrer sense incidents, tan aviat travessàvem una platja de sorra blanca i fina, com ens endinsàvem en un matollar espès, això sí, sempre seguint les fites!

Els 20 primers quilòmetres ens van servir per adaptar-nos al pes de la motxilla, i cap a les 6 de la tarda ja teníem connexió directa per l’emissora amb els intendents, ja ens quedava poc!

Com que la ruta l’havíem planificat tota sobre mapa, una de les feines de l’Albert i l’Eli, era la d’inspeccionar el terreny, i buscar els millors llocs on fer nit.

Diumenge 28: Maó – Port d’Addaia (19,4Km.)

Aquest dia, havien escollit un pàrquing de sorra a l’entrada de les Salines de Montgofre. Cap a les 8 ja començàvem a tenir gana, i en sentir-ho els super-cuiners van anar per feina, i ens van fer uns fesols amb pollastre de Can Noel i patates... després d’un dia caminant s’agraeix menjar alguna cosa calenta.

En acabar de sopar necessitàvem rentar els plats... però a la muntanya no hi ha sabó, hi ha una cosa encara millor, sorra!

Tot i que al principi alguns no els va acabar de convèncer, us puc assegurar que vam acabar tots rentant el plat amb sorra.

Era molt senzill, posar sorra al plat, remenar i llençar-la, i anar repetint això fins que tot el greix quedava tapat per sorra, després i passaves un tovalló de paper per treure la sorra, i llestos!

A les 8 del matí vam arribar a Maó. Havíem dormit com havíem

Com que ens trobàvem a la perifèria del Parc Natural, vam de-

A les 10 de la nit més o menys embarcàvem, i el primer que va fer tothom és anar a proa i popa, bavor i estribord... sense un rumb prefixat, amb la simple curiositat de descobrir tots els racons que amagava el nostre mitjà de transport, que si amunt i avall, ara sortir ara entrar... i quan menys ens ho esperàvem els llums de la ciutat de Barcelona es començaven a allunyar, d’aquesta manera guiats per una lluna quasi plena ens dirigíem cap a Menorca!

Seccions

El Camí de Cavalls és un antic camí que dóna la volta a tota l’illa de Menorca. Ho fa resseguint tot el litoral, ja que el seu origen es remunta al s.XVII quan la seva funció era la de vigilància i protecció de l’illa.

pogut a la sala de butaques fins que una veu un xic estrident ens va informar que amb menys d’una hora arribaríem al Port.

Fita Camí de Cavalls

11

SECCIÓ DE MAINADA

Seccions

GRUP DE GRANS cidir fer un bivac. I sorprenentment un cop rentat el plat, tots van començar a buscar el millor lloc on dormir, i amb la conya, a quarts de 10 tots estaven dins del sac. Encara que no havíem caminat molt, la nit anterior no havíem dormit gaire bé, i necessitàvem descansar perquè l’endemà ens esperava el dia més dur, quasi 30 Km d’una tirada.

Dilluns 29: port d’Addaia – Binimel·là (21,8 Km.) La nit no va ser precisament càlida, i al matí ens vam despertar tots amb el sac moll i havent dormit a estones per culpa del fred. Tot i això ens havíem de posar en marxa, ja que el dia es presentava dur, havíem d’arribar a Cala Pilar. Així que com sempre vam quedar que al migdia parlaríem amb el cotxe de suport per confirmar que tot anava bé.

Tot i no haver dormit gaire bé, semblava que el dia seria perfecte, si més no mireu la foto de la portada, la vam fer només sortir, a les Salines de Mongofre.

Però un cop arribats a port d’Addaia, ens vam trobar amb un enorme enllaç per carretera fins a Son Saura on començava la següent etapa, l’havíem planificat, però no ens l’imaginàvem tant perdedor. Finalment vam trobar el camí d’inici, i endinsats en una pineda transcorríem els quasi 5 Km fins a Ses Salines de Fornells. Els quilòmetres començaven a notar-se a les cames, i cada cop que paràvem costava tornar a arrencar, sort que una petita cançó d’un drac petit, petit, petit, ens animava a continuar el camí.

Platja de Cavalleria “d’esquerra a dreta: Maria, Agnès, Alba, Judit, Neus, Lluís, Marc, Ferran, Aitor, Max, Gerard, Julià, Joan, Pol, Txell, Carla, Pau, Clara”

A Fornells s’acabava la primera etapa de les 3 que havíem de fer aquell dia, i s’acabava amb un altre tram de carretera. Era l’hora de dinar, feia molta calor, i semblava infinita la carretera.

A sobre ens vam equivocar amb un trencant i vam haver de recular... havíem caminat tot el matí, estàvem destrossats i tan sols havíem fet un terç del recorregut...

A un parell de quilòmetres de Fornells vam parar a dinar i fer una petita migdiada per recuperar forces. Realment els fuets de Can Noel van ajudar a pujar els ànims.

Si el matí havia estat dur per culpa de la carretera, la tarda encara seria pitjor! El paisatge era espectacular, però el camí era un trencacames d’allò més dur! Un puja i baixa constant al qual no estem acostumats, l’únic consol eren les espectaculars platges que anàvem travessant... amb això, pas rere pas, anàvem fent camí, però les hores anaven passant, l’aigua se’ns anava acabant, i el ritme cada cop era més lent...

A mitja tarda tan sols havíem recorregut uns 6 Km. Estàvem al Cap de Cavalleria, i ens quedava poca aigua, quan de sobte algú va veure un cartell immens on posava “Ecomuseu...”, un cartell acompanyat de múltiples icones dirigides als guiris... una de les icones indicava que hi havia lavabos, però nosaltres teníem tot l’espai del món per fer les nostres necessitats, sort que algú va pensar més enllà, i va deduir que també hi hauria una aixeta... així que ja veus a la meitat del grup carregant les cantimplores a la recerca d’aigua.

Diuen que l’operació no va ser senzilla, van haver de pagar mig euro per entrar al lavabo... i que un cop allà, només hi cabia una cantimplora... però tot i el desgast físic i mental de tot el dia, se les van enginyar per anar fent transvasaments en cadena, i al final vam aconseguir més de 18 litres d’aigua!

Va ser un moment molt divertit que ens va ajudar a oblidar el cansament, però es començava a fer fosc, i encara ens quedaven 12 km de puja - baixa – travessa la platja i torna a pujar. I pel que fa al cotxe no en sabíem res, ells no tenien cobertura i la ràdio no arribava...

Com podeu veure a la foto, les platges

Amb tot això començaven a sortir les primeres butllofes i els primers símptomes de tendiditis, per sort els que estaven més frescos van començar a carregar pes de les motxilles dels companys, només teníem un objectiu, arribar a Cala Pilar.

Com passa sempre, quan un dia t’aixeques amb el peu esquerre, tot surt malament. Com que per emissora no podíem parlar amb els intendents, els vam trucar... i el primer que ens van dir va ser que el cotxe s’havia espatllat, s’havia trencat el tub de la gasolina just abans d’arribar a Cala Pilar. Per sort encara hi ha bona gent, i una parella que anava cap allà els va ajudar...

El panorama estava de la següent forma: l’Eli es va quedar amb la dona i el nadó fent de mainadera (tots ho sabem que és una crack en aquests aspectes). Mentrestant l’Albert va marxar amb l’home cap a Ferreries buscant un mecànic. I nosaltres ens trobàvem a 20 km d’on estaven ells...

12

Així que no ens quedava més remei que continuar caminant per arribar fins al cotxe, i esperar que l’Albert el pogués adobar d’alguna manera...

són espectaculars, i cap a les 8 del vespre vam arribar a la platja de Binimel·là, només ens quedava una etapa, només ens quedaven 9 Km... però no ens quedaven forces, els últims tres quilòmetres havien estat molt durs, i els que ens quedaven encara es presentaven amb més desnivell.

SECCIÓ DE MAINADA GRUP DE GRANS

La nit va començar a caure, i vam veure com sortia la lluna quasi plena, era una nit clara, i per tant també començava a fer fred. Així que vam buscar un racó de platja, entremig d’unes roques i l’aigua, i vam fer una foguera! Al voltant del foc van començar a sortir històries i aventures d’altres anys, els ànims van anar canviant, però també va començar a aparèixer la gana... Per sort en Gerard ens va enviar un sms que ja estaven de camí! QUINA ALEGRIA!

ner, i sense adornar-nos-en havíem tornat a agafar bon ritme, era tan bo, que a mitja tarda ja estàvem a Cala Morell, lloc on havíem quedat amb els intendents per passar la nit.

Després de visitar les coves prehistòriques i de fer un bon berenar, els monitors vam proposar continuar caminant, i fer una etapa més. D’aquesta manera arribaríem on estava previst arribar el 3r dia, arribaríem a Punta Natí, al far situat a l’extrem nord-oest de l’illa, i per tant ja hauríem recorregut tot el nord de Menorca. Les opinions eren variades, el dia no havia estat tan dur com els anteriors, però el cansament s’anava acumulant.

Finalment vam decidir caminar els 6,8 km que ens separaven del far de Punta Nati, amb la condició que quan arribéssim tinguéssim un bon plat de macarrons per menjar.

Quan va arribar el cotxe, tot i el cansament, tots vam començar a plantar les tendes mentre els cuiners ens feien una sopa ben calenta i, no cal dir-ho, pollastre a l’ast de Can Noel!

Com es diu en mallorquí, era s’horabaixa, i el nostre camí anava en direcció oest, per tant vam poder veure en primer pla com es ponia el sol davant nostre. El camí era un pedregam perdedor, que un cop es va fer fosc costava saber per on passava, però de sobte va començar a brillar una llum tènue a la nostra esquena... i és que començava a sortir la lluna plena...

Aquella nit va bufar fort el vent, però em sembla que no el va sentir ningú, tothom va dormir com a casa. Ens va anar bé per recuperar forces!

Un cop al far, ens esperava un gran plat d’exquisits macarrons!

Sort que els cuiners ens cuidaven! I després de sopar, muntar tendes i a dormir que encara ens faltava mitja illa per recórrer...

Dimarts 30: Binimel·là – Punta Nati (27,8 Km.)

Dimecres 31: Far de Punta Nati – Cala Turqueta (21,1Km.)

El dia anterior havia estat molt dur, per això al matí ens vam mirar els mapes, i vam decidir escurçar l’etapa. Encara que el dia abans no haguéssim arribat on tocava, no calia forçar la màquina perquè encara quedaven molts dies per caminar. Així que el nostre objectiu era Cala Morell, a uns 20 km.

Una altra nit, on tots vam dormir perfectament bé. Encara que estàvem a primera línia de costa i el vent bufava amb força, els edificis del far ens protegien, i amb les tendes ben muntades allà al mig i sota la llum del far, vam poder tornar a descansar ja que el dia havia estat dur.

Els primers 9 quilòmetres fins a Cala Pilar són els que en Gerard havia fet corrent, i nosaltres, després d’haver dormit i descansat, vam trigar quasi 4 hores per fer-los. Realment l’etapa més dura de totes! Camins que s’enfilaven amb un pendent brutal, i un cop a dalt el vent bufava amb tanta força que havies de fer contrapès amb la motxilla per no caure, i de seguida tornar a baixar fins a la línia de mar... i així tot el matí. Tot i això també vam poder veure les platges més salvatges i els cingles més abruptes. Sort que el dia abans van poder adobar el cotxe perquè allò hagués estat un calvari!

L’objectiu per aquest magnífic dimecres era travessar tota la costa oest, des de Punta Nati fins al Cap d’Artruxtx. I un cop allà anar fins a Cala Turqueta, una de les cales més boniques i amb unes aigües de color turquesa, dignes del Carib. A priori una etapa totalment plana i sense complicacions...

A l’hora de dinar estàvem a Cala Pilar, i com no podia ser diferent, una mica de pa amb fuet de Can Noel, una petita migdiada, i, algun valent, un bany i tornar-hi!

El fet d’haver escurçat el recorregut, ens feia anar sense pressa, i teníem tota la tarda per fer poc més de 10 quilòmetres. Però a partir de cala Pilar, el camí s’endinsava cap a l’interior de l’illa, i travessava un alzinar que en alguns moments ens recordava l’Alta Garrotxa. El camí era pla-

Seccions

Com que no teníem contacte amb els intendents, en Gerard es va posar les bambes, va agafar el mapa i el frontal, i es va posar a córrer! El planning era trobar l’Albert i l’Eli, i que vinguessin amb el cotxe fins a Binimel·là i fer nit, però tampoc no sabíem si el cotxe estava adobat... així que ens vam esperar que ens diguessin si podien venir amb cotxe, o havíem de fer aquests 9 Km com poguéssim... Al cap de tots nosaltres només desitjàvem que poguessin venir...

Abans de sortir del Far calia tenir-ho tot a punt, i passats tres dies el que pitjor estava eren els nostres peus. Ja havien anat sortint algunes butllofes i llagues, però aquell dia vam estar quasi una hora posant esparadrap. Dels 38 peus que caminaven, em sembla que quasi cap es va salvar d’un bon pedaç, hi havia qui portava més trossos i hi havia qui menys, però ningú se’n va salvar.

Així que amb els peus ben curats començàvem a caminar. Vam decidir anar per la pista asfaltada fins a Ciutadella, i així estalviarnos caminar pel pedregam.

A Ciutadella havíem quedat amb els cuiners perquè ens portessin

Direcció a Cala Pilar

13

SECCIÓ DE MAINADA

Seccions

GRUP DE GRANS el pa, els fuets de Can Noel, la sobrassada i el formatge menorquins per dinar. Com que l’etapa havia de ser curta, ens vam quedar una estona en un parc, feia dies que no veiem la civilització!

Mentre esmorzàvem al parc, alguns membres van decidir que ja n’estaven farts de menjar cada dia galetes amb xocolata i amb aquestes que van agafar la guitarra, la flauta, un barret i apa cap a la fleca a cantar cançons! A la flequera li va agradar tant que li animessin el negoci, que els va regalar un croissant a cada un. I és que després de tants dies sobrevivint aprens a espavilar-te per aconseguir el que vols...

Travessar Ciutadella va ser un tros força lleig, no hi havia cap camí marcat, i amb l’ajuda del mapa havíem d’anar mirant els carrers per on passar. Sobretot va ser lleig perquè portàvem 4 dies sense dutxar-nos i només vèiem les piscines de les cases plenes fins a dalt.

El següent tram fins al Cap d’Artruxtx tornava a ser una esplanada de cinc quilòmetres, on entre el pedregam s’intuïa el camí, un camí de mal caminar que es va fer etern. Entre l’asfalt de la ciutat i aquest caminot, el dia es va fer més dur del que havíem previst.

Travessant les platges

14

A mig pedregam vam parar a dinar perquè aquell camí ens estava matant psicològicament, i el pes de les motxilles ens estava matant físicament. Aquell dia sabíem que el Barça jugava els quarts de final de la Champions al camp de l’Arsenal. Així

que vam fer una porra, i vam decidir que qui l’encertes l’endemà podria deixar la motxilla al cotxe.

Després de travessar la urbanització de Son Xoriguer, només ens quedaven una mica menys de 9 Km per arribar a la tan desitjada cala. Va ser un camí que es va fer llarg, les nostres cames van acusar tots els quilòmetres que portàvem i el ritme va anar baixant. Sort que en Julià aquell dia estava inspirat i es va passar totes les hores tocant la flauta.

Finalment cap a les 6 de la tarda vam arribar a Cala Turqueta, on l’Eli i l’Albert s’havien passat tot el dia prenen el sol i dormint... deu ser que això de cuinar...

Només arribar alguns es van banyar. Després de 4 dies sense dutxar-se, un bon bany envoltats de Posidònia era el millor que hi havia.

De seguida vam anar a fer el sopar, i a escoltar el Barça amb la radio del cotxe. El resultat final de 2 a 2 no el va encertar ningú, així que l’endemà tothom s’hauria de portar les seves coses... quina llàstima! Alguns van estar a punt d’endevinar-ho...

Arribats en aquest punt, portàvem més de 90 Km en 4 dies.

Estàvem caminant segons el que teníem planificat, però el camí havia estat més castigador del que ens pensàvem. El fet que no hi hagués quasi desnivell pensàvem que afavoriria les nostres condicions, nosaltres estem acostumats a pujar un cim i fer centenars de metres de desnivell d’una tirada, aquí a Menorca, tot era un trenca cames, un puja i baixa constant, i

SECCIÓ DE MAINADA GRUP DE GRANS dies caminant pel costat del mar, estar una bona estona envoltat d’arbres es feia agradable.

Els darrers quatre dies havien estat molt i molt durs! Alguns membres del grup s’havien plantejat abandonar, deixar-ho estar al mig del no-res! Les cames començaven a fer figa, els peus estaven plens de llagues i butllofes que a cada passa deixaven anar una punxada. L’esquena ben adolorida de carregar la motxilla... podríem dir que estàvem “estaiats” fins a les celles!

L’etapa va ser un pur tràmit, seguint sempre les fites del camí.

I creuant platges quilomètriques com la de Son Bou, on s’hi estava fent un campionat de Kitesurf.

Així que vam decidir que l’endemà faríem una jornada de descans, dedicaríem tot el dia a gaudir de la platja! Sí, havíem anat a Menorca a caminar, però no podíem passar per totes aquelles cales i no parar-nos ni un moment!

A mitja tarda havíem quedat amb els intendents en una carretera que travessava el camí. El lloc era una mica incert, però per casualitat només passar una tanca, vam veure el Corsa que s’allunyava... tot i els crits i les corredisses no els vam poder aturar. Al cap d’uns minuts van tornar a recular, i ens vam trobar.

Estàvem a uns 4 km de Cala en Porter, així que vam decidir passar la nit allà mateix.

Dijous 1: Cala en Turqueta – Cala mitjana (5 Km.)

Era la última nit a l’illa...

Probablement el tros més dur del dia, va ser anar del pàrquing a la platja, uns 10 minuts... a partir d’aquí les feines van ser posar-se crema, estirar-se a la tovallola... i... ja està!

...Tot i les cares brutes i el cansament acumulat, per dins de tots nosaltres hi havia un immens somriure, estàvem orgullosos del què havíem fet. Havíem caminat un grapat de quilòmetres sent autosuficients, havíem descobert racons paradisíacs on ni els anuncis de la tele hi arriben. Érem conscients que no acabaríem la ruta a peu, però això no era una derrota. Amb 6 dies havíem après a rentar-nos el plat amb sorra i a muntar campaments professionals contra el vent... havíem après a patir i superar-nos a nosaltres mateixos. Havíem superat moments molt crítics, en què ho hauríem engegat tot a pastar fang, moments en què gràcies al somriure o la mirada d’un company, ens adonàvem que formàvem part d’un grup.

Un grup on les simples paraules “t’ajudo” o “va, que ja ens queda poc!” et donaven l’energia necessària per continuar caminant, un grup sacrificat pel conjunt, on res no tenia valor si no ho aconseguíem tots junts.

Un grup capaç de compartir el patiment, ser capaços de no perdre el nord i continuar lluitant pels objectius comuns. Uns objectius que van més enllà de fer o no la volta a peu, uns objectius que valoren les persones i no les seves fites, uns valors basats en la convivència i el companyerisme, uns valors... ON TOTS SOM UN!

Mentre els nois es van passar tot el mati jugant al Haki, les noies intentaven posar-se morenes. El dia no va acabar de ser calorós, però és igual, la qüestió era no caminar.

Abans de dinar vam fer els tres quilòmetres fins a Macarella, i allà tota la tarda tocant la guitarra, jugant al Haki, descansant...

I abans que es fes fosc, vam fer els últims quilòmetres fins a Cala Mitjana. On soparíem i passaríem la nit.

Una jornada de descans, que encara que no ens va servir per curar les llagues ni el cansament, sí que ens va servir per desconnectar!

Divendres 2: Cala mitjana – “algun prat abans de Cala en Porter” (13,5 Km) Només ens quedaven 2 dies per tornar, i havíem de començar a planificar l’arribada a Maó. Així que vam encarregar als intendents que ens busquessin algun mitjà de transport. A part de cuinar i dormir també ens ajudaven en la logística de la ruta...

Així que van trobar que el dissabte al matí sortia un bus de Cala en Porter. I per tant vam decidir anar a passar la nit, tan a prop de Cala en Porter com fos possible.

Durant el matí el camí va transcórrer per l’interior de l’illa, fins a l’hora de dinar no vam tornar a veure el mar. Després de tants

Seccions

quan era pla, o bé havies de travessar platges de sorra fina on t’enfonsaves, o bé era un pedregam intransitable...

Jugant al Haki

Dissabte 3: Fins a Cala en Porter (4 Km) A les 10 del matí sortia el bus de Cala en Porter a Maó, per tant ens havíem d’aixecar aviat i no valia ronsejar. Així que a les 7 en punt del matí, el sergent Albert va començar a donar ordres de sortir del sac i desmuntar les tendes. No va ser la millor forma per despertar-nos, però va ser eficaç...

Després d’una estona a peu i una estona amb bus, tornàvem a ser a Maó! I com a recompensa a tots els esforços,i també per variar una mica la nostra dieta, vam anar a menjar una o alguns dues super pizzes! Oh! Que bé es van posar!

A les 9 de la nit vam embarcar, i ja només entrar vam veure que no estaríem sols... hi havia un fotimer de jugadors/es de bàsquet adolescents que devien haver participat en un torneig a Menorca. Després d’una setmana sols i tranquils, allò va ser un cop molt dur, nosaltres anàvem bruts i cansats, i necessitàvem dormir, així que la nostra última tècnica per apropiar-nos d’un bon lloc va ser la de posar-nos en un racó de sala i treure’ns les botes... imagineu-vos després d’una setmana caminant i sense haver-nos dutxat... la qüestió és que vam dormir “de perles”!

I fins aquí un breu resum de la nostra volta a l’illa de Menorca.

15

SECCIÓ DE MAINADA

Seccions

GRUP DE GRANS Només ens queda agrair el suport al CEO, a Can Noel, i als pares que en tot moment van confiar en aquest projecte. Un projecte que mai no hauria estat possible sense: l’Agnès, l’Aitor, l’Alba, la Carla, la Clara, en Ferran, en Joan, la Judit, en

Julià, en Lluís, en Marc, la Maria, en Max, la Neus, en Pau, en Pol i la Txell.

Gràcies a tots per fer aquest camí junts!

Albert, Eli, Gerard i Dani

Tots som un

BEGET 16

PELOPÍN

L’ENCÍS DELS CIMS SECUNDARIS

Amb el Pelopín com a fita, la tarda del divendres 7 de maig sortim d’Olot cap a Broto, poble de mig miler d’habitants situat a la vora del riu Ara, a les portes del parc d’Ordesa i a 349 quilòmetres de la nostra ciutat. Hi arribem en poc més de tres hores i tres quarts i encara disposem de llum de dia per passejar pels costeruts carrers del seu nucli antic i per contemplar les restes del pont medieval, desaparegut en el curs de la guerra.

Tot seguit ens instal·lem en un modern hotel i sopem esplèndidament. L’endemà ens espera una bona caminada!

El matí del dissabte el cel és ben gris i la boira ens amaga els cims. Després d’esmorzar i de comprar pa a la fleca, que obre a un quart de 10, encetem el nostre itinerari.

Travessem el riu i el seu cabalós afluent, el Sorrosal, i agafem el planer camí d’Oto (913 m.), bonic poble d’un centenar d’habitants. Als seus carrers ens sorprèn un brogit considerable, probablement momentani, amb el pas d’automòbils, venedors i baralles de gossos, però pocs metres més endavant entrem en el regne de la tranquil·litat absoluta. No trobarem ningú més al llarg de la resta de l’excursió.

Som en un extraordinari mirador, però la boira cobreix bona part de les muntanyes de la rodalia. Només podem contemplar la veïna sierra de Escartín, el monte Otúria, la més llunyana peña Oroel, l’accés al túnel de Cotefablo, la peña de Otal a estones, els pobles de Linás de Broto, Viu i Frajen, la sierra de las Cutas i un dels cims emblemàtics d’Ordesa, el tozal del Mallo. Fa fred i bufa el vent i després d’assaborir unes exquisides trufes casolanes anem cap avall.

Tornem cap al tozal de Pueyo i dinem abans de deixar el camí de Yosa. Un cop tips seguim carena enllà i també deixem de costat el sender de Linás de Broto. Els núvols amenacen i descarreguen un parell de ruixats, però la pluja no va a més i aviat podem endreçar els impermeables. Finalment abandonem la carena i agafem un magnífic camí que baixa per la fageda, se-

Col·laboració

El Pelopín és un d’aquells cims que deixem de costat una i altra vegada de camí cap als sostres dels Pirineus. Però el nostre protagonista és, des dels seus modestos 2005 metres, un extraordinari mirador de la vall d’Ordesa i dels cims de l’Alt Aragó i els camins que hi donen accés permeten de visitar paratges d’una gran bellesa.

Pelopín (8-V-10).

El camí de Yosa arrenca a pocs metres de les darreres cases d’Oto i s’endinsa en una valleta assolellada i coberta de frondoses boscúries. Mandrós com molts humans, de bon començament és planer, li costa decidir-se a pujar. Llargs trams empedrats, força ben conservats malgrat petites esllavissades, són testimonis de la seva pretèrita importància. Passem per la borda de Sacurbé i seguim cap el cabalós barranc del Fondanal.

Més enllà el camí comença a dibuixar ziga-zagues, travessa una roureda i s’enfila a Yosa.

Broto (8-V-10).

nyalitzat amb les marques del PR-126. Després de travessar el cabalós i engorjat riu Sorrosal pugem al petit i tranquil poble de Frajen, del municipi de Torla, trepitjant altra vegada bonics empedrats.

El rellotge es va aturar fa dècades al poble de Yosa. No hi arriba cap carretera, tots els seus edificis són ruïnosos, el sostre de l’església és enfonsat i la torre del seu campanar esberlada.

Hi fem una breu aturada i unes quantes fotografies abans de continuar serrat amunt, sempre seguint un magnífic camí senyalitzat amb les marques del GR-15. Aviat arribem a la carena del tozal de Pueyo i allà confluïm amb el camí que seguirem de tornada. Ara continuem en ferma ascensió, trepitjant la neu caiguda la nit anterior. Deixem de costat el fressat camí d’Otal i seguim cap amunt pel llom de la serra. Finalment assolim el cim del Pelopín, la nostra fita.

Al costat de la capella de Frajen fem una darrera aturada, abans d’agafar el camí del Pueyo, que després d’un tram força planer i panoràmic i d’un primer mirador sobre el nucli de Broto enceta una ferma davallada. Noves balconades fan més entretingudes tot un seguit de ziga-zagues. El darrer mirador ens permet de contemplar l’espectacular cascada del Sorrosal, tot i que la deixem a una certa distància. Les cases de Broto són a quatre passes i ben aviat ens acomiadem amb unes cerveses. Soparem cadascú a casa seva, les modernes vies de comunicació ens posen a l’abast cims que fins fa pocs anys eren reservats per a les vacances d’estiu.

Kim Agustí

Yosa (8-V-10).

Horaris De Broto a Oto, Yosa i el Pelopín.................................3h 03 min.

Del Pelopín a Frajen i Broto.......................................2h 37 min.

Cartografia Mapa – guia Ordesa y Monte Perdido. Editorial Alpina, 2007.

17

Seccions

SECCIÓ DE MUNTANYA MES DE JULIOL

MES D’AGOST

Dia 4: Bastiments

Dies 13, 14 i 15: Pics de Clarabide (3.020m) i de Gias (3.011m)

Itinerari: Vallter, portella de Mentet, pic de la Dona, pic de Bastiments, coll de la Marrana, Vallter.

Hores de marxa efectiva: 4.

• Dia 13: Olot – Benasque – refugi d’Estós Hores de camí fins al refugi: 2 i mitja.

Dia 11: Arbres singulars del Collsacabra

• Dia 14: Pics de Clarabide i de Gias

Hores de marxa efectiva: 3.

Itinerari: refugi d’Estós, ibon de Gias, port de Gias, pic Oriental (3.012m), pic de Clarabide (3.020m), pic Occidental (3.008m), bretxa de Gias, pic de Gias (3.011m), bretxa de Gias, refugi de Estós.

Organitza: TOSCA

Hores de marxa efectiva: 8h

Itinerari: coll de Faja, Arç de la creu de Rabadà, el Faig Despentinat, el Faig de Fogueró, coll de Faja.

• Dia 15: Tornada a Olot

Col·laboren: CEO i GECA. Dia 18: Puigmal i Puigmal de Lló

Dies 28 o 29 d’agost: Puigsacalm

Itinerari: collada de Fontalba, Puigmal, Puigmal de Lló, puig de l’Ortiga, caire de l’Adou, collada de Fontalba.

Amb motiu del 25è aniversari de la pujada de la primera expedició catalana a l’Everest, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya organitza una ascenció a 25 cims emblemàtics de Catalunya.

Hores de marxa efectiva: 5 i mitja.

Dies 24 i 25: Travessia de les Bulloses al pic de la Grava i Porté-Pimorent Es farà nit a les Bulloses.

Sortida organitzada pel GECA.

Un dels cims escollit per aquesta efemèride, conjunta a tot Catalunya, ha estat el Puigsacalm.

Trobareu més informació sobre el dia concret de l’excursió, així com les hores de sortida, en les webs de les entitats organitzadores.

Coordinen: FEEC, CEO i GECA. Dia 29: Travessia d’Ulldeter a Toès Itinerari: refugi d’Ulldeter, coll de la Marrana, coll de Carançà, estanys de Carançà, refugi de Carançà, gorges de Carançà, Toès.

Hores de marxa efectiva: 7.

Sortida ajornada per la neu el passat mes de maig.

Coordinador: Florenci Padrosa.

Les Planes d’Hostoles (30-V-10)

18

Taga (9-V-10)

SECCIÓ DE MUNTANYA MES DE SETEMBRE

Itinerari: L’Artigue, refugi de l’estany del Pinet, estany de Montcalm, pica d’Estats.

Camí de tornada per decidir.

Farem nit al refugi.

Hores de marxa efectiva: 9.

Puig de Bassegoda (28-III-10)

Places limitades.

Seccions

Dies 4 i 5: Pica d’Estats (3.143 m.)

Dia 5 de setembre: XXXIII Travessa Vallter-Núria Coordinadors: Colla Garrotxa Dies 18 i 19. Travessia Pirinenca: Catalunya d’Est a Oest.

Coll del Pal, refugi de Sant Jordi, Martinet (IX i X) • Dia 18. Coll del Pal – Refugi de Sant Jordi Itinerari: coll del Pal, la Tossa d’Alp, coll de Jou, les Penyes Altes, Moixeró, coll de Pendís, refugi de Sant Jordi.

La Creueta (21-III-10)

Hores de marxa efectiva: 5.

Farem nit al refugi de Sant Jordi.

• Dia 19: refugi de Sant Jordi - Martinet Itinerari: refugi, coll de Vimboca, coll de la Moixa, collet de les Vaques, coll de Terres, Comabona, pas dels Gosolans, refugi Prat d’Aguiló, coll de Jou, Sant Genís, Martinet.

Hores de marxa efectiva: 7 i mitja.

Coordinador: Jordi Freixa.

Sant Marc d’Estiula (2-IV-10)

Serra de Montroig (16-V-10)

Pla de la Serra (20-III-10)

19

VOLTA AL VIGNEMALE asfaltat i molt estret, tant és aixi que de vegades t'hi havies quasi d'aturar perqué dos cotxes hi passen justets.

Col·laboració

Vam fer nit a Torla per l'endemá fer el darrer tros, de Torla a Bujaruelo, una pista sense asfaltar d'uns 8 Kms. La primera etapa era llarga, d'unes 6 hores i un desnivell positiu considerable. El dia era radiant i es preveia calorós.

El nostre punt d'inici i final, San Nicolás de Bujaruelo (1320m), el seu prat verd et convida a descansar, però ho faríem a la tornada.Les construccions de la zona, ara un refugi, eren un antic hospital de peregrins construit durant el segle XII i una ermita; aquests peregrins provenien de Gavarnie, d'on nosaltres tornarem.El soroll del Riu Ara ens acompanyarà a l'inici de la volta i el seu pont romànic de pedra s'acomiada de nosaltres fins a la tornada.

A la segona, la vençuda. Quan el CEO va realitzar el campament d'Estiu a Gavarnie, per coronar el Vignemale, el temps ens va fer una mala passada i vam haver de tornar amb la cua entre cames, bé, no és cert: vam poder fer el Petit Vignemale. Però aquest any ens hem pogut treure l'espina amb aquesta travessa al voltant d'un dels gegants del Pirineus.

La ruta s'endinsa per la vall d'Ara, una de les valls més solitàries dels Pirineus, déu ser per la seva allargada i per la seva duresa final. S'estén fins el Circ d'Ara entre els ports fronterers

Els aragonesos li diuen Comachibosa. Els francesos, Pique Longue du Vignemale, tant és.No és tan alt con el Mont Perdut o el Posets. Pero no és l'alçada el que necessita per fer-se un lloc inesborrable al món pirinenc. I d'això n'era ben conscient Henry Russell, que quedà enamorat d'aquesta muntanya.

Qui només s'hi apropa per conquerir-la per la seva via normal, es perd una part molt important de la seva forta personalitat: la cara nord, sens dubte la seva cara més alpina i potser el racó més alpí també de tot el Pirineu.

Durant tres dies vam fer la volta completa a la muntanya que Henry Russell va llogar per un preu simbòlic al govern francès i on hi va foradar unes coves per viure-hi. És una travessa sense complicacions tècniques on el bon temps va predominar i el seu punt culminat és poder coronar-la per poder gaudir de la seva glacera i el seu últim tram,una grimpadeta que dóna una mica d'emoció a la caminada.

Vam sortir d'Olot a les dues de la tarda, eren vacances i ens ho volíem prendre amb calma. Després d'un llarg viatge vam arribar a Torla. La darrera part del viatge, d'Aínsa a Torla, es va fer per una de les pitjors carreteres del món que vist. Costa creure que tota una carretera nacional,ben traçada i amb bons túnels, es converteixi de cop i volta en un camí de cabres mal

C/ SANT RAFEL, 27 - TEL. 972 261 070 - OLOT

20

del Col de los Mulos(2590m) i de Cauterets, El camí primer per pista i després per un sender ben fressat, era molt còmode. El paisatge era una successió de verdes praderies, vaques pasturant, pocs excursionistes i marmotes, moltes marmotes, Aquest dia resultà ser un festival d'aquest animalons, tan desconfiats a les nostres terres, però que aquí apareixien arreu.

Algunes es quedaven a pocs metres de nosaltres... i no fugien!

Quin luxe!

Després d'esmorzar a la cabanya del Cerbillonar, reprenguerem

VOLTA AL VIGNEMALE

Col·laboració

la marxa,en aquest punt, la vall ens comença a oferir unes vistes molt belles, com l'ampla Vall d'Otal, la Serra del Tendeñera, el Bacías i el conegut corredor de la Moscowa. Fins a l'últim tram on,hi hagueren alguns problemes d'orientació, per arribar al coll de los Mulos, un coll que no es deixa veure fins a l'ultim moment,ja que es confonia fàcilment amb un primer coll (col des Oulettes).

Finalment nosaltres vam pujar per aquest primer coll, el des Oulettes, no té cap complicació i ens va portar també al refugi d'Oulettes. Ja de baixada i ja molt a prop del refugi vam observar el cami que ve del Col de los Mulos que ens quedà a la nostra esquerra. Per cert, una camí molt traçat.

Als nostres ulls s'obria la cara nord del Vignemale i les seves malmeses glaceres nord. Impressionant!

Després de la baixada i de sortejar els meandres del riu, arribem al refugi d'Oulettes de Gaube(2151m), un refugi molt nou de només dos anys. Les dutxes no funcionaven i hi havia pocs WC's aixi que ens vam haver de treure la brutícia com humanament vam poder, ja se sap que en aquests indrets no pots demanar gran cosa més.

Sempre hi ha molta gent acampada al voltants del refugi.No és estrany, ja que aquesta zona, plana en ser una antiga glacera, té unes vistes magnifiques cap al Vignemale.El refugi estava ple fins a vessar, sort de la reserva feta uns quants mesos abans.

De nou amunt a les 6 del matí després d'una nit de mal dormir, ja se sap que en els refugis... si no és un que va al lavabo, és l'altre,i què n'he de dir dels sorrolls que un pot arribar a sentir

durant tota una nit; de tota mena, no???

Avui s'havia de recórrer la distància que separa els refugis d'Oulettes i de Baysellance, el refugi guardat més alt dels Pirineus, i després coronar el Vignemale. La idea era passar pel refugi de Baysellance, descarregar una mica les motxilles i canya! cap amunt!!.

La pujada fins al refugi la vam fer per la famosa Hourquette d'Ossoue(2735m).La pujada no és gaire dura, més aviat al contrari, sembla dissenyada especialment per guanyar alçada amb la màxima comoditat.Un cop salvats els aproximadament 600 metres que separen la collada de la plana, podem ascendir al Petit Vignemale.Un caprici molt recomanable, però totalment opcional. De baixada, fins al refugi de Baysellance.

Un cop al refugi de Bayssellance (2651m) i després d'un petit mos reprenguñérem la marxa amb direcció a l'embassament d'Ossoue, i uns cent metres més avall trobàrem el trencall que ens porta directe al peu de la glacera; ens calcem els grampons.El coll de la glacera s'inicia amb una forta pujada evitant una petita zona d'esquerdes, des d'on es pot veure la rimanya a tocar del Petit Vignemale. El camí tendeix lleugerament a l'esquerra mentre va ascendint, fins en una enorme planície glaciar. És en aquest punt on divisem ja perfectament davant nostre la Pique Longue. El nostre camí fa una nova diagonal, peró aquest cop cap a la dreta portant-nos directament als peus de la muntanya.Des d'ací es pot observar tota la glacera aixi com els cims que la dominen.Deixem el material de neu a baix, i iniciem una grimpada sense gaire perill, que ens ha de conduir al cim. La pedra de la grimpada es bastant bona, tot i

21

Col·laboració

VOLTA AL VIGNEMALE que s'ha de vigilar amb algunes roques soltes, i sobretot, amb les possibles pedres que puguin enviar-nos la resta de gent que fa camí.No hi ha un camí a seguir, així que el millor és anar per on a cada u li sembli més senzill de pujar.

Un cop a dalt, les vistes son magnifiques,podem admirar el glaciar de Ossoue amb tota la seva extensió. Un cop a dalt, resseguim la cresta durant uns metres fins arribar per fi al Gran Vignemale(3298m) el punt culminat de la nostra travessa.Fetes les fotos, i arxivades les vistes al calaix de la memòria, iniciem la baixada desgrimpant per les pedres amb molta cura,per les pedres que puguin caure.Desfem el camí pel mig de la glacera amb unes vistes imponents davant nostre, i arribem altre cop a l'inici de la glacera, on ens desfem dels grampons i piolets,mengem una mica, i acabem de desfer el cami fins el refugi, els últims cent metres son cara anunt i a les nostres cames els ve molt de nou, aquesta alçada de la travessa....

La darrera etapa, de Baysellance a Bujaruelo per la vall de Canau i el port de Benatuara era llarga i s'anunciava un canvi de temps.Després d'un esmorzar justet, començàrem a baixar. Primer unes pendents més fortes i en ziga-zaga, i després el camí molt més pla i ample, ens duen fins a l'embassament d'Ossoue

dit en dos colls.L'ultim que un imagina quan treu el cap pel coll de la Benatuara, és la imatge que és troba, una imatge que et recompensa l'últim esforç. És un lloc màgic, és com un “volcà” el seu cràter del qual s'ha omplert d'aigua, un cercle perfecte. És un dels llacs més macos dels Pirineus, tot un indret.

Dubtem per on flanquejar, pero no hi ha cap problema: anem cap a la nostra esquerra, tot vorejant l'estany i busquem el punt de mínima alçada per superar una petita collada. Després continuarem baixant, l’últim i dur esforç, uns mil metres de desnivell en només 4 Km, peró és la recta final; bé, la baixada final. A partir del Refugi de la Plana de Sandaruelo la inclinació va disminuint, però també apareixen les torres elèctriques que espatllen l’últim tram de la volta. Per fi el Pont de Bujaruelo ens deixa a l'inici, cansats, però amb bon gust de boca.

Eren les 3 de la tarda(més o menys) i arribàrem al refugi de Bujaruelo. La travessa havia acabat sense cap incident i sense que ens mullessim!!!

A la fi, a Torla, ens vam poder dutxar d'una manera més civilitzada.Ens esperava un sopar digne i un señor llit.Aquella nit vam dormir fins ben entrat el matí.I llavors cap a Salinas de Sin on ens esperava un magnífic dinar amb els nostres companys del CEO per anar junts al campament que aquests anys és va fer per la zona del Neovielle.

a 1860 metres. Mentres descendim passem per les coves Bellevue, i no deixem de mirar enrere repetidament per acomiadar-nos del gran Vignemale.Un cop a l'envasament creuem el riu en direcció a la cabana de Lourdes i ascendim la bonica i solitaria vall de Canau, impregnada d'una penetrant verdor. El més dur de la jornada, últims metres de desnivell positiu, divi22

Aquí es va acabar aquesta excursió estiuenca.Dins del meu cap ja començaven a circular projectes per a l'estiu vinent i fins i tot per Setmana Santa. També pensant que tot ha sortit rodó i que no ha passat res de dolent. I aquesta és la major victòria.

P.D: tal com diria un bon amic meu i company de batalles: fins aquell moment la muntanya ens tenia a nosaltres, pero ara som nosaltres que la tenim a ella.

Fins aviat

Mònica Blàzquez

UNA VIA, UN OBJECTIU, UN SOMNI

Col·laboració

Riiiiiiinnnnnnngggg sona el despertador a les quatre menys deu del matí; caram on sóc?? Ah, sí estic entaforat enmig de tres mantes voluminoses i polsegoses de les quals em desfaig com puc i em llevo, encara no sé on sóc ni per què em llevo... Ah, sí; per fi el cervell em comença a carburar!! Ahir vam arribar en aquest refugi sota una nevada intensa i amb una boira tan espessa que ens va costar Déu i ajuda arribar fins aquí... si no fos pel rètol de la porta del refugi no sabriem que som al refugi de les Olettes de Gaube a 2151 mts. d’altitud. Ahir, tot sopant amb el guarda, amb la nevada vàrem decidir amb en David de llevar-nos per si sonava la flauta i... així que obro la finestra del refugi i no veig res; apago el frontal i miro cap al cel; caram! sembla que veig una, dues, tres, quatre... estrelles, David, lleva’t que la cosa pinta bé!! I al fons ja intueixo el nostre objectiu, la cara Nord del Vignemale de 3298 mts. de altitud. Per sort ja tenim la motxilla a punt i esmorcem o engolim el que el cos ens demana, és a dir: res!, sortim escopetejats i, caram! veiem frontals cap a la cara nord!! Però si estàvem sols, com pot ser!! Amb una mica de sort aniran al corredor més mític dels Pirineus el de Gaube, nosaltres ens dirigim al corredor Arlaud-Souriac que es forma de tant en tant i per bones fonts sabem que està en condicions.

Així al cap de poc arribem a la rimaia del Gaube però el nostre objectiu està un xic més a l’esquerra hi anem tot obrint traça, ja que ningú no hi ha passat aquests dies. Arribem a la rimaia i ens costa més del que voldríem en passar-la (es veu bastant dèbil i no sabem per on franquejar-la) al final en un últim intent aconsegueixo passar-la i arribem on comencen les dificultats... muntem la reunió i esperem que claregi ja que la cosa pinta entretinguda i no val pas la pena afrontar-ho de nit, no?? Així que punteja el dia començo a pujar per un llarg mig mixte i gel de bona qualitat però amb poc espesor, de tant en tant baixa alguna colada de neu fresca que ens emblanquina, col·loco algunes assegurançes totes elles precàries i empalmo dos llargs seguits fins arribar a una petita campa de neu on trobo una reunió

Escalant a la part intermitja de la via

mig soterrada per la neu i asseguro i observo el següent llarg (en principi aquestes dues tirades eren les més dures) i veig que aquest tram a superar és veu més difícil que abaix... arriba en David i sort que no s’ho pensa i comença pujar, enmig de colades de neu renega ja que ha de lluitar de valent!! Algun tram amb mixte i gel molt prim!! Per sort pas a pas aconsegueix arribar en una altra reunió amb pitons i al cap de mitja hora em reuneixo amb ell i ric ja que per sort li ha tocat aquesta tirada ell... Ara ve una goulotte molt maca i encaixada la qual supero amb dos llargs més i una última tirada espectalurar però més fàcil que abaix ens deixa en uns corredors de 55º que en uns 300 metres de recorregut arriben molt aprop de la Punta Chausenque a la qual arribem cap a la una del migdia, enmig del sol i la boira. Pleguem material i comencem la baixada pel glaciar del Vignemale i retorn cap al refugi i Pont de Espagne on tenim el vehicle i allà cap a Olot. Ara d’aquesta ascensió només en queden els records, intensos però records d’un somni que hem pogut assolir i en certa manera, l’Esteve també.

Albert Soler

Venda i reparació de: fax làser i tinta - ordinadors - portàtils - impressores - NAVEGADORS GPS registradores - copiadores digitals i multifuncionals.

OLOT: C/ Major, 16 Tel. 972 264 539 Fax 972 261 550 olot@garestany.com BANYOLES: C/Alfons XII, 30-32 Tel. i Fax 972 571 267 banyoles@garestany.com

23

CATALUNYA D’EST A OEST DE BANYULS DE LA MARENDA A CAMPRODON

Activitats

dibuixa una llarga ferradura pels faldars de la vall del Ravaner.

Deixem de costat el camí que puja al Sallafort, senyalitzat com a GR-10, seguim cap a la font d’en Vergès i travessem un serrat per un túnel, estret i fosc. Més enllà arribem a la font d’en Cassanyes i comencem a pujar més decididament. Finalment arribem al pla d’en Berderol, bonic mirador de la torre de la Maçana, una altra de les fortificacions aixecades en l’època de l’efímer regne de Mallorca, i també de la costa rossellonesa. Hi fem una breu aturada.

Banyuls de la Marenda (8-XI-09)

Jaça de les Colomates (8-XI-09)

Diumenge, 8 de novembre. A dos quarts de 9 del matí sortim de Banyuls de la Marenda, sota un cel ben gris. Som 48 de colla i ens disposem a encetar una llarga travessia per etapes, que ens ha de portar fins a Benasc. Fem les primeres fotografies als peus de l’ajuntament d’aquesta població costanera del Rosselló, donem l’esquena a una platja completament deserta i passegem pels bonics carrerons fins a travessar les vies del ferrocarril. Més enllà agafem un bon camí, empedrat en alguns punts i senyalitzat amb les marques del GR-10, que comença a pujar. El coll de Llagostera és la primera fita del recorregut.

Més enllà visitem la font del Falgueràs i ens enfilem al coll dels Gascons, seguint un corriol prou dreturer. Un cop al coll esmorzem, a les envistes de Banyuls i als peus de la fortificada muntanya de Madeloc.

Un camí planer s’endinsa des del pla cap a l’esplèndida reserva natural de la Maçana. Aviat caminem per magnífiques fagedes, molt netes de sotabosc. Més enllà, a la vora del torrent, trobem la font de les Colomates, prou abundosa. Mentre admirem notables exemplars de grèvol, vermells de cap a cap, ens enfilem a la barraca de les Colomates. Uns excursionistes del Vallespir, els únics que trobem al llarg de tota la jornada, hi dinen. A nosaltres ens espera una bona pujada, la que ens separa del puig dels Quatre Termes, de 1158 metres. La tramuntana fa estona que bufa i ens fa anar de costat, però un cop al cim, a les dues del migdia, ens arrecerem per fer el nostre àpat.

Un cop tips, hem de deixar la sobretaula per a un altre dia. El fred ens fa fora del cim i seguim cap al puig dels Pradets i el coll de l’Estaca, a dos graus sota zero i amb tota la roba d’abric posada. El vent no afluixa i decidim seguir la carretera, que

Després de l’àpat seguim cap a la Tina d’en Reig, testimoni de les vinyes que cobrien aquest paratge, i el coll de Formigó, sempre trepitjant un camí molt net. A continuació baixem al coll de Vallòria, lloc de pas d’una carretera, de la línia elèctrica i del camí de l’Aigua.

Nosaltres escollim, com bé podeu suposar, aquest darrer, deixant de costat la dominant torre de Madeloc, bastida pel rei de Mallorca a finals del segle XIII. El camí, que amaga en el seu subsòl un canal,

Ctra. d’Olot, 23 Tel. 972 274 827 17178 LES PRESES (Girona) mobles i complements 24

CATALUNYA D’EST A OEST DE BANYULS DE LA MARENDA A CAMPRODON

Activitats

travessa boniques i acollidores fagedes, i no la carena, molt més exposada. Passem per la font de l’Orri i visitem el pou de neu de coll Pregon. Més enllà, al paratge de la font de la Tanyareda, fem la fotografia de grup.

Malgrat el fred i el vent, les ganes de caminar no s’acaben. Alguns membres de la colla expressen el seu desig de pujar al puig Neulós i partim momentàniament el ramat. Mentre els uns s’enfilen al cim, que amb els seus 1256 metres és el sostre de l’Albera, els altres segueixen el planer camí de la font d’en Climent i el pou de neu. Després de gaudir d’una esplèndida posta de sol ens retrobem als peus del roc dels Tres Termes. Un bon camí ens permet seguir cap al roc Foirós i el coll de l’Ullat (938 m.). Allà, al costat del xalet de l’Albera, ens esperen els nostres autocars, però abans de marxar ens acabem de refredar amb unes bones cerveses.

El 17 de gener tornem al coll de l’Ullat. A tres quarts de vuit del matí, amb la primera llum de dia, encetem la pujada que ens ha de portar al roc dels Tres Termes (1130 m.). Ens enfonsem més d’un pam a la neu i la boira dóna un aire fantasmagòric al frondós bosc de pins i faigs. Més enllà del pla cimer comencem a baixar pel carener. Deixem de costat el puig Forcadell, també l’alterós puig Pinyer i anem al coll Forcat, lloc de pas entre Sant Martí de l’Albera i Requesens. Hem sortit de la boira i, en alguns trams, de la neu, i comencem a veure el golf de Roses, sempre sota un cel ben gris. Faldegem el puig de Llobregat i seguim en direcció al dominant puig de les Canals (900 m.).

Ens arrecerem a la vora d’una bonica cabanya de pastor i esmorzem, tot contemplant bona part de l’Albera.

Des del cim baixem cap a les modestes fonts del Llobregat empordanès i anem a trobar la carretera que comunica el Portús amb Requesens. La seguim fins al caire de la serra i la deixem per un bon camí, que ens porta al coll d’Auleda. Més enllà planegem cap al ruïnós mas del Calze i allà escollim la pista que baixa al mas Nou, també en ruïnes, deixant de costat el camí de Sant Pere del Pla de l’Arca. Un bon camí ens porta a travessar el Llobregat, que gràcies a una petita resclosa sembla un riu de veritat. En realitat el seu cabal és mínim i l’espectacular salt del Fitó, pràcticament eixut. Per aquest motiu, el nostre vocal, en Martí Pujol, ha escollit l’itinerari que seguim i no el del pla de l’Arca, de més mala petja.

Som 39 de colla i ens calen bons camins per no arribar de fosc.

Santa Maria de Panissars (17-I-10)

francès, molt ben cuidat, i el coll de Panissars. Hi arribem a un quart de dues del migdia i ens disposem a fer la gairebé obligada visita, tot i que la majoria ja coneixem el recinte.

En els temps de la civilització romana, al coll la via Domitia es convertia en via Augusta. El gran Pompeu hi manà edificar uns monumentals trofeus, l’any 71 abans de Crist, aprofitats com a pedrera a partir del segle III de la nostra era. Sobre les seves restes, a finals del segle X hi fou bastit el priorat de Santa Maria de Panissars, que va dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll i va tenir extenses possessions a l’Alta Garrotxa, entre elles Santa Bàrbara de Pruneres i Santa Maria d’Escales. Convertit en lloc fronterer per primera vegada a la mort de Jaume I, l’any 1285 la seva rodalia va veure una victòria de les forces del rei català Pere II sobre les de Felip III de França, aliat del rei de Mallorca. El tractat dels Pirineus va migpartir l’històric priorat i el va condemnar a la ruïna; el 1683 fou enderrocat i convertit en pedrera per a la construcció del fort de Bellaguarda. Només la cripta de l’absis, de planta de ferradura, i els fonaments, tornats a la llum per les excavacions portades a terme fa pocs anys, han arribat fins als nostres dies. El poblat medieval veí és igualment ruïnós. Després de visitar les venerables restes, dinem a la seva vora i fem la fotografia de grup a la porta de l’antiga església.

Les Illes (28-II-10)

A l’altre marge del Llobregat deixem de costat el ruïnós mas de l’Illa i seguim, ara per camí, ara per pista, cap al Portús. Després de vorejar i travessar l’autopista entrem al nucli urbà d’aquest poble, fronterer entre dos estats i dues comarques catalanes, el Vallespir i l’Alt Empordà. Tot d’un plegat ens veiem immersos en el brogit propi dels carrers de botigues i restaurants, plens de gent i d’automòbils. No ens aturem fins al carrer de Dalt (290 m.), lloc on retrobem la tranquil·litat momentàniament perduda.

Aviat tornem cap amunt. Una carretera asfaltada ens acosta al fort de Bellaguarda, però la deixem per seguir la que porta al cementiri militar 25

CATALUNYA D’EST A OEST

Activitats

DE BANYULS DE LA MARENDA A CAMPRODON Un cop tips tornem cap amunt. El corriol carener ens condueix al coll del Priorat i una carretera sense asfaltar al coll del Teixó i el pla del Perer, rodejant el modest però panoràmic puig de la Calmella i sempre sota un cel ben gris. Aquests paratges són condemnats a rebre un parc eòlic en un futur no molt llunyà.

Deixem de costat el coll de Portells i seguim cap al mas Nou, habitat. Més enllà travessem una bonica fageda, illa de bosc en un entorn de vegetació més aviat pobra. També deixem les carreteres que ens portarien al coll de la Manrella i anem al coll del Figuer. Més enllà, la carretera, ara ben asfaltada, baixa en llargues ziga-zagues, carrers d’una urbanització. Al capdavall arribem al petit nucli de les Illes (548 m.). Ens queden pocs minuts de llum de dia, els necessaris per llegir nombrosos recordatoris de l’exili republicà del 1939 i per comprovar que l’hostal dels Trabucayres és tancat.

L’església de Santa Maria de les Illes, coneguda també com la Mare de Déu del Remei, és a un quilòmetre i mig del poble i no la visitarem. Antiga parroquial, convertida en sufragània de la de Sant Nazari de la Clusa, és una interessant construcció dels segles X-XI, fortificada en l’època medieval i ampliada a finals del XVII. El matí del 28 de febrer, els carrers de les Illes són gairebé deserts. A un quart de nou comencem a caminar, altra vegada sota un cel ben gris. El camí de coll de Lli s’enfila per una bonica obaga i porta a la carena. Un cop al coll ens entretenim llegint i fotografiant les plaques que recorden l’exili dels líders republicans. Travessem un filat i passem al costat empordanès de la frontera. Agafem la carretera procedent de la Vajol, que puja al coll de les Cordes, deixant de costat l’imponent castell de Cabrera, i al pla de la Creu. Aquí confluïm amb el camí que ve de Maçanet de Cabrenys pel mas Roger i el seguim cap a la dreta. Anem a travessar la riera i ens enfilem al santuari de les Salines.

Quan arribem el santuari encara és tancat, però aviat ens obren les portes i podem fer la desitjada visita. Documentat al segle XIII, els edificis actuals, mancats de particularitats remarcables, són del XVII. Hi esmorzem, fem beguda i donem un cop d’ull a les instal·lacions, que ofereixen estada i menjars. Una altra part de les dependències fou habilitada com a refugi pel Centre Excursionista Empordanès.

Un cop tips enfilem el camí del coll del Pou de la Neu. Més enllà seguim cap amunt pel corriol carener, travessant una bonica fageda. Aviat assolim el cim del Moixer, coronat per un reemissor i un vèrtex geodèsic. Al seu costat hi fem una fotografia de grup, encara sota un cel ben gris. Les prediccions de bon temps no eren encertades! Comentem amb els companys més veterans que, al llarg de la darrera dècada, no hem ensopegat un sol dia de sol en les visites del Centre a la muntanya de les Salines.

Des del Moixer carenegem cap al Comptador, atractiu penyal que amb els seus 1450 metres és el sostre de la serra i de l’etapa. La neu entorpeix el nostre pas i ens endarrereix mitja hora ben bona, però fa més atractius molts racons de l’itinerari.

Deixem de costat el roc de Frausa, seguim al llarg d’uns minuts les marques del GR-10 i continuem per la carena en direcció als seus cims més occidentals. Fotografiem el curiós roc del Xampinyó i encetem la davallada. Aviat trobem la Marissa Agont, que ens guiarà fins al final de l’etapa. Som 47 de colla. Deixem enrere el bac i la neu i baixem a les Collades i el coll de la Dona Morta, sempre per un fressat i panoràmic corriol. Al costat del menhir, identificat com a tal pel nostre consoci Josep Agustí i posteriorment redreçat, dinem i fem una segona fotografia de grup.

Coll de la Dona Morta (28-II-10)

Carena del roc de Frausa (28-II-10)

26

Després de l’àpat, seguim cap al proper coll de Perelló pel camí carener, faldegem el puig del Torn per una pista, baixem al coll del Faig, deixem de costat els penyals del Cornell, ens enfilem entre dues tanques fins al modest puig del Moixer i baixem al Corral de la Falguerona. A pocs metres de les antigues instal· lacions del que fou un concorregut restaurant fem una darrera i breu aturada. Seguim per la carretera que hi dóna accés des de Costoja, en suau ascensió, fins al coll de la Pedra Dreta i allà agafem el camí que s’enfila al mont Capell. Però aquest avui no és la nostra fita i menys a tres quarts de sis de la tarda. A mitja pujada trenquem a l’esquerra per un altre camí, que faldeja la serra de Provadona i porta a una pista. No la seguirem gaire

CATALUNYA D’EST A OEST DE BANYULS DE LA MARENDA A CAMPRODON

estona. Un camí molt bonic i bagueny permet completar el descens al mas de la Cabana i la vila de Sant Llorenç de Cerdans (659 m.). Hi arribem gairebé de fosc, però després de travessar-la de cap a cap encara ens prenem el temps necessari per remullar amb cava el final d’etapa. Els autocars ens esperen, pacientment, al costat de l’antiga estació del tramvia. Deixem la visita al centre de la vila per a una altra ocasió, si s’escau.

El dissabte 20 de març tornem a Sant Llorenç. A dos quarts de nou del matí, després de donar una volta per les parades del mercat i de comprar a la fleca, encetem la caminada seguint el carrer de les fàbriques. Baixem a travessar la cabalosa riera per una palanca i anem al veïnat d’en Polí o del molí d’en Costa. Seguim cap al pla Beget i allà, després de contemplar una bonica perspectiva de la industriosa vila, encara sota un cel ben gris, comencem a pujar per una frondosa obaga, primer per pista i més endavant per un camí prou pendent que ens porta al coll del Turon, emboscat i cobert per la boira.

Poc més amunt trobem la carretera que ens conduirà a Falgós. Els cims de la rodalia de Sant Llorenç, la serra Montner, el mont Capell i la muntanya de Frausa, sobresurten de la boira i el sol comença a lluir, tímidament. Esmorzem en un collet, al costat d’una bifurcació de la carretera. Som 37 de colla i en Kim ens guiarà al llarg de tot el cap de setmana.

El vial, força estret i gens transitat, s’endinsa en un assolellat paisatge granític, cobert per una bonica roureda que no amaga les muntanyes de l’Alta Garrotxa; en destaca el puig de Bassegoda. Travessem el comall Fosc i el comall de l’Orri, als peus del serrat del Cogull, i anem a trobar la carretera asfaltada de Falgós. Un camp de golf envolta aquesta masia i una pista dóna la volta per fora del seu recinte, però un cop a l’altre costat de la riera tracem una

Hem sortit del Vallespir per entrar a l’Alta Garrotxa, però al llarg d’una bona estona anirem d’una comarca a l’altra. Ens enfilem al pla de la Muga, travessem una roureda i seguim cap al coll del Boix per l’antiga carretera d’en Xurriaques, oberta fa gairebé un segle per extreure la fusta dels boscos de Monars i convertida des de fa dècades en un bon camí, ample i força planer. Més enllà continuem cap al coll del Llistonar, el coll del Paré i el coll de les Falgueres, tots ells partioners entre la vall de Ribelles i la de la Menera. En el darrer hi fem una aturada per agrupar la colla, beure i recuperar forces; ens espera la ferma pujada que ens portarà, traçant llargs revolts per la fageda, bufant i trepitjant neu, fins al pla de la Serra. Hi arribem a l’hora de dinar i no ens fem pregar, tot i que primer hem de cercar un recer eixut que ens protegeixi del ponent.

Activitats

drecera que ens porta a trobar la carretera que ratlla l’obaga de la serra Llobera. La neu cobreix tot aquest paratge, però no alenteix el nostre pas. Més enllà del córrec de Dona Morta trobem el magnífic camí que ens condueix al pla de França. No ens hi aturem i seguim cap al mirador de les fonts de la Muga.

En aquesta ocasió hi corre l’aigua que s’estimba per un sorollós saltant, producte de la fosa de la neu caiguda dues setmanes abans, però la calitja no ens deixa gaudir de l’extens panorama.

Matí boirós a Sant Llorenç de Cerdans (20-III-10)

Un cop tips, després de fer la fotografia de grup, tornem cap amunt. Malgrat els dubtes inicials tots pugem al Comanegra, que amb els seus 1558 metres és el sostre de l’etapa.

No podíem deixar de costat ni el cim ni la fageda que el cobreix, una de les més boniques de tota la travessia. A un quart de cinc de la tarda el sol encara llueix i podem parlar de calor, la neu que fins fa poques hores emblanquia les obagues pràcticament ha desaparegut.

Des del cim baixem carenejant al pla de Primavera i seguim cap al coll del Boix i el serrat del Pluviòmetre. El camí, recuperat amb motiu de la XXX Embardissada, ens permet continuar sense entrebancs, travessant fagedes i alzinars, cap al collet del Clotic, Ricolta i el collet del Sunyer. Tot i anar ben proveïts de llanternes, arribem a Beget de clar.

Molts no ho pensàvem quan vam veure la nevada caiguda tretze dies abans, que en alguns llocs va assolir prop d’un metre de

Bac de Falgós i el Montnegre (20-III-10)

gruix.

Un cop al poble ens instal·lem en un establiment, el Forn, que ja ens havia acollit en anteriors ocasions. Una vegada més, hi rebem un tracte esplèndid. Gràcies a la Magda i en Xevi 27

CATALUNYA D’EST A OEST DE BANYULS DE LA MARENDA A CAMPRODON

Activitats

disposem de roba de recanvi i calçat eixut, a l’hora de sopar fem goig! La guitarra d’en Joan posa música a una animada sobretaula.

El poble de Beget (540 m.) és en una fondalada relativament aïllada fins fa pocs anys. En el curs de la nostra visita hi regna una tranquil·litat gairebé absoluta, només pertorbada per la presència de la nombrosa colla. Molts recordem que en una anterior travessia hi vam fer estada en plena festa de la Divina Majestat, però en aquesta ocasió fins i tot la preuada imatge, sotmesa a treballs de restauració, és fora de l’església parroquial de Sant Cristòfol.

El diumenge, a les nou del matí, tornem a la nostra caminada.

Hem esmorzat molt ben entaulats, alguns amb cara de son, i enfilem el camí del Remei sense perdre més temps. Més enllà

de la capella seguim cap al torrent de la Ginebrosa i el quintà de can Jep Gros. El Comanegra guaita les nostres passes fins que agafem un bon camí que s’endinsa en una preciosa roureda. Passem per la creu de la Paradella, petita i gravada en una penya, i seguim cap a roques Mortes i el salt del Cos. Més enllà baixem a travessar el clot de la Vila, completament eixut, ens enfilem per un llis i una carretera abandonada i anem al collet de la Vila, porta d’entrada al cor de la vall de Salarsa. Planegem per un assolellat vessant, cobert de roures majestuosos, deixem de costat el Beç i el Ricart, dues masies notables, i anem a l’església de Sant Valentí.

Sant Valentí de Salarsa és una senzilla construcció d’estil romànic del segle XII, amb porxo i escala exterior d’accés al campanar molt escaients. L’envolten roures gairebé monumentals.

En Jordi ens hi espera amb coca de Sant Pau, xocolata, llonganissa i vi dolç, segon esmorzar del dia. Avui som 43 de colla i els nouvinguts també han de menjar!

Des de Sant Valentí baixem a travessar la riera de Bac Morell i seguim cap al Mulladar, masia que ja és en l’antic terme de Freixenet i no en el de Beget. Més enllà continuem cap a Plana Martina i el Tubert, sempre trepitjant una carretera que deixa les cases de costat. Ens endinsem en la feréstega fondalada de Bolòs i anem al Puig, masia restaurada. Allà agafem el vial que porta a l’església.

L’església parroquial de Santa Maria de Bolòs va ser consagrada l’any 1050 i conserva bona part de l’edifici d’aquella època.

Hi fem una breu aturada, aprofitada per alguns per fer tocar la campana. Fins fa poc temps això no hauria estat possible, però al llarg de la darrera dècada el veïnat ha renascut de les seves ruïnes i comença a fer goig.

Núvols prims tapen el cel i ombregen la pujada a la Masó i el coll de l’Aubarda. Més enllà seguim el camí de ferradura del coll de Bolòs, que travessa una bonica roureda. Un cop al coll trobem la carretera del Bac Morell, però només la seguim un centenar de metres. Aviat agafem l’antic camí de Salarsa

Comanegra (20-III-10)

Sant Valentí de Salarsa (21-III-10)

28

CATALUNYA D’EST A OEST DE BANYULS DE LA MARENDA A CAMPRODON Horaris de la travessia

De les Colomates al puig dels Quatre Termes, la Tanyareda, el puig Neulós i el coll de l’Ullat...............................2h 57 min.

Del coll de l’Ullat al roc dels Tres Termes, el coll Forcat, el coll de l’Auleda, el mas Nou i el Portús..........................3h 51 min.

Del Portús a Santa Maria de Panissars, el coll del Priorat, el coll del Teixó, el mas Nou, el coll del Figuer i les Illes..................... ................................................................................3h 19 min.

De les Illes al coll de Lli i el santuari de les Salines.................. ................................................................................1h 38 min. a Camprodon, que ens porta cap a Ribamala i el ruïnós mas Blanc. Aquest acull des de fa anys una ramaderia de braus, totalment indiferents al nostre pas. Un altre camí, que aprofita el traçat d’un vell canal, ens permet continuar des de la torre de la línia de molt alta tensió fins a la Tosquera, casa ruïnosa envoltada de cuidades pastures. Fem un glop d’aigua a la font i ens enfilem a la Creueta, plàcid coll situat entre la muntanya de Sant Antoni i la serra del Navà. Hi arribem a l’hora de dinar.

Un cop tips seguim cap al monument dedicat a Cèsar August Torras, erigit l’any 1925, i encetem la darrera pujada del cap de setmana. La carretera de Sant Antoni ens guia cap a una masia, els Oms, el coll de la Brossa i el pla de Bonaire. Allà agafem el camí vell, però abans d’assolir el cim comença a ploure.

L’ermita de Sant Antoni, construïda l’any 1700, és tancada i no ens hi podem aixoplugar. Tampoc no podem admirar l’extens panorama que hom gaudeix des dels seus 1361 metres. Cap avall s’ha dit!

Baixem des del cim al coll de Bonaire i allà agafem el relliscós camí que davalla pel clot del torrent d’en Turul·lura, deixant a la dreta la muntanya de Sant Antoni Vell. Un ràpid descens ens porta al coll de Camprodon, lloc de pas de la carretera de Molló i coll d’Ares. Travessem el vial, passem a la vora de la torre del Coll i ens dirigim a la Vila de Baix de Camprodon, sempre amb les capelines posades. El carrer de Sant Roc ens dóna accés a la plaça de l’Ajuntament (940 m.), que considerem el punt i final de l’etapa tot i que l’autocar ens espera un parell de centenars de metres més enllà. Abans, però, hem desfilat sota un dels arcs laterals del magnífic Pont Nou, construït a finals del segle XIII sobre el cabalós riu Ter, en el camí de Cerdanya.

De les Salines al Moixer, el Comptador, el coll de la Dona Morta i el Corral de la Falguerona.........................................4h 04 min.

Del Corral a Sant Llorenç de Cerdans........................2h 17 min.

Activitats

De Banyuls de la Marenda al coll dels Gascons, el coll de Vallòria, el pla d’en Berderol i la jaça de les Colomates.....3h 31 min.

Santa Maria de Bolòs (21-III-10)

De Sant Llorenç al coll del Turon, Falgós i el pla de la Muga... ................................................................................2h 55 min.

Del pla al coll de les Falgueres, el pla de la Serra i el Comanegra............................................................................1h 58 min.

Del Comanegra al pla del Boix, el collet del Clotic i Beget...... ................................................................................2h 12 min.

De Beget a la creu de la Paradella i Sant Valentí de Salarsa..... .................................................................................1h 13 min.

De Salarsa a Santa Maria de Bolòs.................................53 min.

De Bolòs al coll de la Creueta i el cim de Sant Antoni.............. ................................................................................2h 26 min.

De Sant Antoni a Camprodon.......................................41 min.

Bibliografia Catalunya Romànica, volums IX, X i XXV. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990, 1987 i 1996.

BIRBA, Llorenç. La Vall de Camprodon. Barcelona, Selecta, 1962.

Josep Espunya i Kim Agustí.

29

GR-99 camí de l’ebre

Segona etapa

Col·laboració

Montes Claros – Villanueva de la Nía Comencem aquesta segona etapa a les 10 i 10 del matí, una vegada acomiadats dels Pares Dominics desfent el camí per carretera fins al baixador del FEVE; la diada es presenta amb bon auguri per caminar, està ennuvolat i no fa gens de calor. El camí per bosc es porta de nou fins el pont de Bustasur, pont que en l’altra etapa hem travessat, ara agafem en direcció oposada i per camí ample anem vorejant l’Ebre que baixa amb força, aquest tram està catalogat dins del “Inventario Nacional de Hábitats”, un turons i ens plantem a Valdeteje y el Hoyo tot deixant unes restes de construccions ens acostem a Baños de Ebro, que deixem a l’esquerra, continuem fins al pont de Roblayoso i ara per camí asfaltat fins al pont de Rabiquins, on creuem la riera del “Albergue” que en altres documents s’anomena de “Los Riscos”. Ara el camí és carretera asfaltada amb pujada fins a Aldea de Ebro, nucli que pertany al municipi

2.1 que fa un altre recorregut d’uns 28 km, però no es la ruta que nosaltres hem decidit de fer i continuem per la ruta 2, que al costat de l’abeurador comença el camí a “Loma Somera” tot enfilant una pujada per camí molt enfangat fins a sortir a uns camps de conreu, el camí ens mena a la roureda de “Los Tricherios” on tot seguit arribem al punt més alt de l’etapa, 971m. molt bones vistes sobre l’Ebre i les contrades veïnes.

Una altra roureda i ja ens trobem al llogaret anomenat “Loma Somera”, localitat que pertany al municipi de Valderredible, i el 2008 comptava amb 9 habitants, en el seu terme hi ha el pic de ”Biguerzo” de 1283 m, el poble té la característica de les típiques cases cantàbriques de pedra i per tenir els carrers empedrats; a causa del fort desnivell del poble, els carrers està creuats per canals a fi d’evitar les inundacions en èpoques de fortes pluges, el seu màxim atractiu, però, és el roure mil·lenari

de Valdeprado del Río i en el cens del 2008 comptava amb 6 habitants, està catalogat com a “Bien de Interés Cultural” en la categoria de “Conjunto Histórico”, s’hi troba l’església Romànica de “San Juan Bautista” del segle XIII i l’ermita de “Dondevilla”. Aquí hi trobem alguna persona, hi ha un abeurador i un panell del GR, també s’inicia una variant, la

del “Roble de la Piruta” de 7,40 m de diàmetre. Hi ha moltes segones residències.

De dreta a esquerra

Molí de la Renegada Pícnic de la Renegada

30

Deixem Loma Somera per una pista al costat de l’església amb baixada pel lloc anomenat la “Isilla” fins a trobar un caminet que també amb baixada ens portarà al costat de l’Ebre pel lloc anomenat “El Molino de la Renegada”, aquí hi ha una àrea de

GR-99 camí de l’ebre

Segona etapa

Montes Claros – Villanueva de la Nía pícnic i aprofitem per fer-hi un paradeta i menjar quelcom.

Continuem fins al pont que, una vegada traspassat, ens porta

Ara ens cal fer l’última pujada de l’etapa, uns 250 m de desnivell amb 3 km de recorregut fins a Otero; el camí ara va acompanyat de pins de repoblació i la contrada s’anomena “Monte de la Lechosa” fins a uns prats de pastura de muntanya (que els

al poble de Aroco, que també pertany al municipi de Valdeprado del Río. No entrem al nucli i el camí continua per camps i prats amb ramaderia de pastura, el tram està envoltat de parets baixes de pedra i en algun lloc el camí es empedrat, ara comença a ploure encara que minsament, pugem en un turó anomenat “El Colladito” de 808 m bones vistes a la població de

càntabres anomenen “braña”) dita “braña de Las Llanas”, anem pujant fins a Otero de los Montes després de passar per “Campa Llana” per carrer asfaltat anem fins a l’església i continuem en baixada fins a Cubillo de Ebro, disseminat amb església del 1583, ara torna a ploure i ho fa amb més intensitat, el camí s’endinsa al bosc per uns 10 minuts i torna

Col·laboració

El camí, ara, és planer i boscós amb faigs i pollancres tot vorejant el riu, ens trobem amb un home i la fem petar una estona tot parlant de la contrada i de la pesca que per allà hi ha, ens diu que ha estat uns anys a Barcelona, perquè en el temps de la postguerra passà pel poble un sacerdot que visitava les famílies i els oferia emportar-se algun dels fills a Barcelona a fí que entressin en els estudis eclesiàstics per fer-se capellans i de la seva família hi anaren 2 germans, això era positiu per a tots, la família es treia unes boques per alimentar i els nens podien estudiar, cosa que en aquell temps i en aquelles contrades era del tot impossible de fer. El seu germà contunià tots els estudis, però ell no s’hi sentia bé i retornà al poble.

Aroco, a l’Ebre i els seus contorns; encara que en ploure no ho podem gaudir gaire. Tot mirant en direcció a Bárcena veiem la població de Reocín de los Molinos, lloc on no anirem; abans de començar la baixada ens trobem un altre personatge que està passejant amb un gos, amb aquest parlem de cacera i ens diu que ha estat treballant al país basc. Que molt sovint fa aquest camí a fi de visitar l’únic habitant d’un poble d’aquella zona. Ara no plou. Amb baixada arribem a Bárcena de Ebro que pertany al municipi de Valderredible (igual que Loma Somera), i el 2008 tenia 17 habitants. La pluja ens acompanya a estones.

Camí de Loma Somera Espai catalogat Inventario nacional de Hábitats

31

GR-99 camí de l’ebre

Segona etapa

Col·laboració

Montes Claros – Villanueva de la Nía a la carretera que en baixada ens porta fins a Villanueva de la Nía, final del trajecte d’avui. Son les 7 de la tarda. Hem fet 6,34 hores de marxa efectiva, uns 27 kms amb un desnivell de 415 m de pujada i 650 m de baixada.

Aquí tenim reserva al l’hostal “El Cazador”, tel. 945 745 319, habitació correcta i menjar en abundància, 2 persones a mitja pensió 65 euros. La pluja va amainant i una vegada canviats

Abeurador: Aldea de Ebro

anem a fer un tomb pel poble i parem en un bar a fer el toquillo aquí venen pa i en comprem per a l’endemà. Per sopar la senyora de la pensió ens porta uns plats amb molta quantitat, li comentem que hi ha molt de tot i ens contesta: “Aquí hay mucho obrero que necesita alimentarse bien”. Mirem una mica la televisió i a dormir.

Jaume&Rosa 2009

Ermita La Dondevilla. Aldea de Ebro

C/Pare Antoni Soler, 2 17800 OLOT Fax 972 260 480 Tel. 972 267 467

L’ESTANC

DE LA PLAÇA DEL CARME A l’estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per a

SERVEI A DOMICILI 32

oficina, tenim servei de fax i fotocòpies (en b/n i color, ampliacions i reduccions,...)

Col路laboraci贸

De dalt a baix i de dreta a esquerra:

Esgl茅sia Cubillo de Ebro Aldea de Ebro Cubillo de Ebro Esgl茅sia de Lomas Somera (2)

33

GR-99 camí de l’ebre

Segona etapa

e-mail: campingelsalous@yahoo.es http://ww2.grn.es/musica/alous

Col·laboració

Montes Claros – Villanueva de la Nía

CAIXES D’EMBALATGE DE CARTÓ ONDULAT MUNTADES, PLEGABLES I ENCUNYADES

EMPRESES ASSOCIADES Ondunova, S.A. Mediterráneo cartón, S.A. CORRESPONDÈNCIA: Apartat 37 - 17800 OLOT (Girona) FÀBRICA I ADREÇA FISCAL Ctra. d’Olot, 6 - 17178 LES PRESES (Girona) Tel. 972 69 30 40 - Fax 972 69 35 09

www.envasesuniversal.com - e-mail: envases@envasesuniversal.com

34

ar l’estat de les obres

Talaixà per comprav

hi fer-hi una jornada

35 arem més endavant.

de treball, ho concret

XLI APLEC del CENTRE

Enguany tornarem a

diumenge 3 d’oc tubre

RECORDEU AQUES TA DATA

Els pensaments de la pruna 1

1 2

Passatemps

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

B • P O L A R I T Z A • O M

2

A P I L A V A • • E • I D A

3

4

T O X I G E N • A N A R • M

E C U • A T C O • I S E B •

5

T A M A R • U R A T S • O •

6

D T • • R E N A L • A M S E

7

E R A R I • I C T E R I C S

8

L A P U N Y A L A D A • D C

9

A Ç A C A • • E V A C U E U

10

S A L A D O R • E T • S T A

11

E • L • A C O F U S • U O T

12

R I A L • S I A • • A R S •

13

R A R E S A • M A R R E C S

14

A C A S A T • A L B E R A •

Solució

MOTS ENCREUATS

t a t i l a u q e d r e u e r Gaudei x d ’un c reu!

al millor p

Aconsegueix el teu creuer i beneficia’t de sorprenents descomptes de fins al 50% per reserva anticipada.

No esperis més i vine a fer realitat el teu somni

SOMS EXPERTS EN CREUERS

GRATUÏT Plaça del Mig

Per la vostra comoditat us facilitem les visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

Reserves on-line a www.viatgespirineus.cat

Passeig d’en Blay, 5 17800 OLOT (la Garrotxa) Tel. 972 26 06 75 Fax 972 27 31 67 ceo@ceolot.cat www.ceolot.cat Sr.