Revista del Centre Excursionista nº 184 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 184 s d e C a ta rs io n is te E 2012 u R c B x M E E T ts E S d ’E n ti ta JULIOL F e d e ra c ió

4,00 €

RESERVEU AQUESTA DATA:

DIUMENGE

7 d’OCTUBRE

XLIII APLEC DEL CEO

Lloc i programació: Esteu atens a la web i al proper butlletí.

www.ceolot.cat

SUMARI SALUTACIÓ Director: Jaume Roqué

ACTIVITATS

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-94 Amb el suport de: la Diputació de Girona Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

XXXV EMBARDISSADA 4a VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT CLASSIFICACIÓ POCATRAÇA 2012

INFORMACIONS

secció MUNTANYA

MOTS ENCREUATS SOLUCIÓ

Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

39 13

secció CURSES de Muntanya

COL·LABORACIONS RESISTÈNCIA A LES CURSES

20 TRAVESSIA D'OLOT AL PÈG DE BUGARACH 24 DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT 28 MONCAYO 32 GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. 9a ETAPA 36

Els pensaments de la Pruna

Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

www.ceolot.cat

secció MAINADA

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

Has visitat la nostra web?

5 11 12

La foto de la portada Mihai Tamasila. (RF)

S A L U TA C I

per Jaume Roqué i Jutglà president@ceolot.cat

Benvolguts socis: Ha passat ja un altre trimestre, que ha estat marcat per la Pocatraça que estigué força mancada de participants donada la falta de neu durant tota la temporada, encara que pocs dies abans de la prova caigué una considerable nevada, però els esquiadors ja estaven desmotivats... També minvà la participació a la nostra Embardissada, que enguany tingué la sortida a Beget, en aquesta edició les previsions meteorològiques no ens eren gens favorables i així fou, encara que la pluja no ens visità fins a primera hora de la tarda, la boira i el fred acompanyà a tots els participants impedint poder gaudir de les panoràmiques de la caminada d'enguany. La maquinaria de la “4a VOLTA PELS VOLCANS D’OLOT” ja està funcionant a bon ritme, l’edició d’enguany serà puntuable pel “XI CAMPIONAT DE CATALUNYA DE CURSES DE MUNTANYA”. Tenim un canvi a la secció de Muntanya, el coordinador que durant deu anys ha portat la secció, en Josep Espuña i Pastoret, passa el testimoni a la Mónica Blázquez i Lara, desitgem molt d’encert a la nova coordinadora de la secció i a tots els seus col·laboradors, com son els diferents vocals de les sortides dominicals. No cal esmentar que compta amb el suport de tota la

Junta del CEO i del coordinador sortint. En aquest trimestre s’haurà acabat el curs de la secció de Mainada, que al igual que en els darrers anys ha tingut ens èxits espectaculars. L’interior del refugi de Talaixà està prenent forma, cada setmana alguns voluntaris hi pugen a treballar-hi unes hores. Reserveu la data del primer diumenge d’octubre pel “XLIII APLEC DEL CEO”, no podem avançar ni el lloc ni la programació, doncs s’està pendent de petits detall encara per confirmar, esteu atens a la web i a la publicació del proper Butlletí. Una nova iniciativa que intentarem ampliar a fi de donar més avantatges als nostres associats encetem aquest trimestre, es tracta d’un conveni amb l’òptica “Hola” situada a la Plaça Catalunya, on prèvia presentació del carnet d’associat al CEO s'obtindran importants descomptes, trobareu tota l’informació i les condicions a les pàgines d’aquest butlletí. Tal com apunto estem intentant trobar més convenis d’aquesta mena, desitgem que el carnet del CEO tingui més valor afegit. Només em resta desitjar-vos un bon estiu a tots.

us desitGEM un bon estiu i unes vacances plenes d'activitats!

Gaudeix d'un creuer de qualitat al millor preu!

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00 4

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies.

A C T I V I TAT XXXV EMBARDISSADA Ja hem arribat a la 35ª Embardissada (comencen a ser moltes Embardissades), aquesta vegada hem sortit del poble de Beget, no cal dir com n'és de bonic. Com cada any, a l'equip de l'organització hi ha dues coses que preocupen, una és el temps que en aquesta ocasió no ens ha ajudat gaire; encara que, malgrat la boira i la pluja presents gairebé tot el dia, van ser 854 els participants que a les 7 del matí sortien de la Plaça Major del poble per començar l’excursió. Amb dues hores i deu minuts el primer d’ells ja havia complert el recorregut; després, durant tot el matí i de manera esgraonada van anar arribant excursionistes, fins que cap a la una del migdia el degoteig ja era constant. Tothom va dir bé del recorregut; la llàstima va ser no poder gaudir de les dilatades panoràmiques que es podien

www. ceolot. cat

per Enric Serrano

anar veient al llarg de la carena i sobre tot des del cim de la Clapa. L'altre tema que també preocupa és l'aparcament, però aquesta vegada vam poder disposar d'n camp molt a prop del poble on es va poder aparcar i fer les inscripcions tot allà mateix; segur que els participants ho van agrair molt. Un any més hem de considerar que l'Embardissada ha esta un èxit; menys participants, sí; però tots contents. Sols em resta, com cada any, agrair a totes les Empreses, Entitats i Estaments oficials, així com a totes les persones que amb el seu temps i esforç han fet possible que un any més l'Embardissada fos una realitat, moltes gràcies a tots. Ens retrobem el proper mes d'abril de 2013 per gaudir de la XXXVI EMBARDISSADA.

ION I N FO R M A C

RELLEU A LA SECCIÓ DE MUNTANYA

En Josep Espuña i Pasturet ha estat 10 anys essent el responsable de la secció de Muntanya del C. E .O, durant aquest considerable espai de temps ha portat la secció amb molta cura, sempre intentant trobar un equilibri entre les diferents opcions de sortides, combinant les més llargues amb matinals molt assequibles, també s’ha creat un munt d’amics que sempre li han donat suport així com també els de la resta de companys del CEO en les diferents Juntes Directives que s’han tingut cura de l’entitat en el transcurs d’aquest 10 anys. Tot parlant amb ell d’aquest temps hem elaborat una mena d’entrevista a la qual ens ha contestat: Quant temps portes com a vocal de muntanya? Porto 10 anys com a vocal de la secció de muntanya. Però la teva vinculació amb el CEO ve de més lluny… Fa uns vint-i-cinc anys. Primer anant a caminar a les sortides del Centre i fent-me soci. Més endavant, ara fa uns 10 anys, passant a ser el vocal de la secció de muntanya i, per tant, membre de la Junta del Centre Excursionista d’Olot. Durant aquest temps, quines sortides han estat, per tu, les més importants. Les més importants són, sense cap mena de dubte, les del Pirineu per ser les més desconegudes i, especialment, la del Cap de Creus a la Pica d’Estats. Recordes alguna anècdota important? Són molts anys al capdavant de la secció i cada any té les seves anècdotes. Remarcar-ne una en especial es fa difícil.

Has rebut suport de la resta de la Junta del CEO? Sí. Sempre que he tingut algun problema s’ha sol·lucionat. I dels participants a les sortides? Sí. Si no fos per algun d’ells, per exemple, el campament d’estiu seria del tot impossible. És difícil de trobar els diferents vocals que han col·laborat a organitzar les sortides dominicals? No. Gens difícil. És més difícil que la gent vingui a caminar. Continuaràs col·laborant amb la secció de muntanya i amb el CEO en general? Sí. La sortida del capdavant de la secció no vol dir que deixi el Centre. Sempre estaré col·laborant en allò que pugui. Com veus el futur de l’excursionisme en general? L’excursionisme té futur. No obstant, hi ha molta gent que va amb grups individuals i no vinculats directament amb el Centre. A muntanya sempre hi haurà gent. I el del CEO en particular? El futur del Centre també el veig bé. No només basen la seva activitat en l’excursionisme sinó que fan d’altres coses que el mantindran viu durant temps. La secció serà coordinada per la Mónica Blázquez i Lara a qui desitgem molt d’encert.•

Juliol 2012 Dl

Agost 2012 Ds

1 2

Setembre 2012 Ds

secció

M U N TA N Y

MES DE JULIOL

MES DE SETEMBRE

 Dies 6, 7 i 8: Pic de la Maladeta (3308mts)

 Dia 9: XV Ruta de les Encies

Dia 6: Olot – Refugi de la Renclusa

Organitza: Comissió de Festes de les Encies

Dia 7: Refugi de la Renclusa, glaciar de la Maladeta, coll de la Rimaia, pic de la Maladeta, refugi de la Renclusa. Hores de marxa efectiva: 7 i mitja

 Dies 15 i 16: Travessia Pirinenca: Catalunya d’Est a Oest. Martinet, refugi dels estanys de la Pera, Sant Julià de Lòria (Andorra) (XI i XII).

Dia 8: Benasque – Olot  Dia 15: Volta al Gra de Fajol Itinerari: Pla de la Molina, torrent de la Coma d’Orri, coll de la Coma d’Orri, coll de la Marrana, refugi d’Ulldeter, GR11, pla de la Molina. Hores de marxa efectiva: 5 Coordinadora: Mònica Blázquez.  Dia 22: Les Roques de Totlomón Itinerari: Daió, Salt del Grill, Padrisses, Núria, GR11, pic Cremal, Daió. Hores de marxa efectiva: 6 Coordinadora: Mònica Blazquez

•Dia 15: Martinet – Refugi dels estanys de la Pera Itinerari: Martinet, Travesseres, Llés, Arànser, les Pollineres, refugi dels estanys de la Pera. Hores de marxa efectiva: 7 •Dia 16: Estanys de la Pera – Sant Julià de Lòria Itinerari: Estanys de la Pera, pic de Monturull, pic Negre, refugi de la Roca de Pimes, Juberri, Aubinya, Sant Julià de Lòria (Andorra). Hores de marxa efectiva: 6 Coordinador: Jordi Freixa  Dia 30: XXXV Travessia Valter-Núria Organitza: Colla Garrotxa

MES D'AGOST  Dies 10, 11 i 12: Tuc de Molières (3010 mts). Dia 10: Olot – refugi de Conangles Dia 11: Boca S del túnel de Vielha, barranc deth Pòrt, plan dera Rasa, pleta Naua, estanys de Molières, refugi de Molières, tuc de Molières, refugi de Conangles. Hores de marxa efectiva: 7 Dia 12: Refugi de Conangles – Olot

Santuari de la Devesa (25-III-12)

Puig Rodó de les Medes (15-IV-12) www. ceolot. cat

Xampanyada als Set Homes (10-VI-12) 7

secció

M U N TA N Y

IMATGES DE LA SORTIDA AL NAIXEMENT DEL LOIRA Les imatges recullen alguns moments de la sortida al naixement del Loira, organitzada per en Lluís Avellana. La divertida baixada pel Vélo Rail du Larzac (Aveyron), l’ascensió al singular Mont Gerbier de Jonc (Ardèche) i la participació en la Transcévenole (Haute-Loire), caminada popular organitzada pel traçat d’una espectacular línia de ferrocarril, que mai va entrar en servei, van omplir un cap de setmana molt ben aprofitat.

Vélo Rail du Larzac.

Mont Gerbier de Jonc. 8

Mont Gerbier de Jonc.

secció

M U N TA N Y

La Transcévenole.

Viaduc de la Recoumène.

Le Monastier, pluja batent.

La Transcévenole www. ceolot. cat

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

1 2 3

•

4 5

•

• • •

7 8

11 12 13

•

• •

•

• •

• • • • • •

• •

Horitzontals

Verticals

1. Serra de l'Alta Garrotxa on hi ha un santuari que duu el mateix

1. Museu emblemàtic d'Olot (tres paraules).

nom (cinc paraules que ocupen també tres quadrets de la 14 ver-

2. Relatiu a l'aixella. Ocell que corre molt i viu a Austràlia. Amb la

tical).

de morter fem l'allioli.

2. Assassí de la seva dona. Del revés, fer el niu.

3. Model de comportament que s'espera d'una persona en relació

3. Compost químic que conté molècules de silici. Carboni. Hi van

al seu estatus. Relativa a la llum. Nitrogen.

al darrere els polítics, sobretot en època electoral.

4. Mamífer ple de punxes. Del revés, introdueixi gèrmens amb l'ob-

4. Article masculí. La consonant que s'ha malmès. Que fa referèn-

jectiu de provocar immunitat contra determinades infeccions. La

cia al naixement. Arsènic.

primera vocal.

5. Copso amb la mirada. Arbre que necessita força aigua. Del re-

5. Afirmo. Desplaçar-se. Del revés, llengua parlada a Tailàndia.

vés, ball de parelles d'origen polonès.

6. Que surt bé de preu. Preposició. Lleure.

6. Cub on cada cara porta gravat un número de l'u al sis. Afecte

7. Màquina elèctrica que produeix corrent continu. Antic impost

profund. Gir.

sobre el trànsit i la venda de mercaderies.

7. Mamífer de la família dels mustèlids de pelatge blanc. Introduc-

8. El nombre d'anys. Territoris associats als reis.

ció d'una obra literària.

9. Del revés, or. Amper. Donant puntades de peu a una pilota. Fòs-

8. Cinquanta. Sense activitat. Per on surt el Sol.

for.

9. Del revés, enderrocs. Del revés, cert interès bancari. Clor. Urani.

10. Cinc-cents. Fixo una cosa per mitjà d'un clau. L'agència central

10. Del revés, els punts més alts d'alguna cosa. Del revés, peix que

d'intel·ligència dels EUA. Resistència elèctrica.

molts voldrien tallar. Símbol de la resistència elèctrica.

11.Erbi. Part central d'una cosa. Calci. Luteci.

11.Conjunt d'imatges acompanyades cadascuna d'una llegenda,

12. Antic terme i municipi de la Vall de Bianya (quatre paraules).

disposades en un full, les quals es refereixen als episodis d'una

Nord.

història. Prefix que significa tot. Amper. Preposició de lloc.

13. Petita flor blava. Déu grec pare dels titans i dels cíclops.

12. Nitrogen. Vehicle aeri de dimensions reduïdes. Coure.

14. Vegeu 1 horitzontal. Un berenar d'abans: ........ amb xocolata.

13. Tuli. Del revés, casa on es fabrica moneda. Litre. Cap cosa.

Les Festes del ........, la festa major d'Olot.

14. Que té la propietat de guarir. La gosseta més fotografiada del CEO. 10

• • •

•

• • •

•

A C T I V I TAT

DIUMENGE 23 de SETEMBRE

XI CAMPIONAT DE CATALUNYA DE MUNTANYA (absolut i veterans) 4a VOLTA PELS VOLCANS D’OLOT Sortida: 10 del matí, del recinte de la Fira d’Olot Aparcament, vestuari i dutxa en el mateix recinte.

VOL C A

TApiPEL L O am ona

Cursa de 12,6 km pels volcans més emblemàtics del municipi.

D’ O NdSe MuntanyaLO

S de Catalunya

Puntua per al CIRCUIT de CURSES POPULARS per MUNTANYA de la GARROTXA. Per classificar-se en el Campionat de Catalunya cal disposar de la llicència de la Federació Catalana d’Atletisme.

Inscripcions: del 20 d’agost i fins al dijous 20 de setembre; inscripcions limitades a 300

participants.

Presencials: al Centre Excursionista d’Olot (de dilluns a dissabte de 7 a 9 del vespre) -

Passeig d’en Blay, 7

Per internet: www.ceolot.cat No es faran inscripcions el mateix dia. També es farà una “Caminada guiada”, d’unes dues hores, a càrrec d’educadors de TOSCA, equip d’educació ambiental. 4a edició

Sortirà després de la cursa, a les 10.05 h. (Inscripció anticipada a la caminada guiada 2)

Trofeu als primers classificats: general, comarcal i per categories OBSEQUI A TOTS ELS PARTICIPANTS A LA CURSA

REGLAMENT - 2012 Cursa oberta a tothom que accepti i respecti les normes. Els menors de 18 anys no podran participar sense el consentiment dels pares o tutors legals. AQUESTA CURSA ES REGEIX PEL REGLAMENT OFICIAL DE LA COMISSIÓ DE CURSES DE FONS DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME.

TROFEUS Classificació General • 4 primers llocs de la general masculí i 4 primers femení. • Primer i primera fins a 18 anys. • Premi especial Consell Esportiu (1r masculí i 1a femenina de la Garrotxa). • Els premis de la general no seran acumulatius.

Campionat de Catalunya: Només entraran en aquesta classificació els participants que disposin de la llicència de la Federació Catalana d’Atletisme i hagin fet constar el seu número en el moment de fer la inscripció. Medalla als/les 3 primers/eres classificats de cada categoria, atorgada per la Federació Catalana d’Atletisme Important: No es permet participar amb animals. • El pitrall s’haurà de posar al davant i ben visible, en cas contrari pot ser motiu de desqualificació. • Recollida de pitralls: amb el resguard del pagament i llicència de federat, si és el cas. • Dissabte de 7 a 9 del vespre, al Centre Excursionista d’Olot. • Diumenge de 8,30 a 9,30 del matí, al Pavelló de la Fira.

Inscripcions i informació: www.ceolot.cat Contacte: ceo@ceolot.cat www. ceolot. cat

• Tenir present que en no portar xip, si qualsevol control o els Jutges no poden veure bé tot el dorsal, no constareu a la classificació. • Si manquen dades a la inscripció (núm. federat, data naixement, cognoms o població) es considerarà l’atleta dins la general. • Hi haurà d’avituallament líquid, al km 5 i al km 10 aprox. i a l’arribada • El control d’arribada es tancarà a les 2 hores d’iniciada la cursa. • El 1r avituallament (km 5 aprox.) es tancarà als 45 minuts d’haver donat la sortida. A partir d’aquest moment qui hi passi quedarà desqualificat. L’organització podrà modificar el recorregut per causes alienes i/o de força major. L'organització no es fa responsable del corredor un cop fora de cursa. L’organització declina tota responsabi-

litat pel que fa a accidents o perjudicis que la participació en la cursa pugui ocasionar als/les participants o a tercers abans, durant o després de la prova. Pel sol fet de participar-hi s’accepta aquest reglament. Tot allò no previst queda sota la decisió de l’organització. ORGANITZA: Centre Excursionista d’Olot, amb el suport de l’Ajuntament i de la Federació Catalana d’Atletisme. COL·LABOREN: Consell Comarcal de la Garrotxa – Consell Esportiu de la Garrotxa – TOSCA – Òptica HOLA Cooperativa la Fageda – Restaurant i Càmping La Fageda - La Caixa - Ben Bé d’Olot - Associacions de Veïns d’Olot Colla Garrotxa – CAO Terra de Volcans – ARESTA - Restaurant Pizzeria Torino – Turisme Garrotxa - Associació d’Hostalatge de la Garrotxa.

A C T I V I TAT

secció

MAINADA menuts! Amb tanta calor, segur que els nostres menuts s'ho estan passant d'allò més bé en algun racó d'aquest món. Ens els imaginem a la platja, al riu, fent molts amics i amigues, i esperant que torni el setembre per començar de nou les sortides a la muntanya!! Que bé! Però abans que torneu a fer allò que estàveu fent... recordarem una mica les últimes sortides de l'any! Després de Setmana Santa (sí, ara ja fa molt!), vam enfilar cap a Sant Julià del Mont. Vam començar a caminar de bon matí, perquè el sol ja començava a escalfar ben aviat. Portàvem moltes ganes de jugar i d'explicar-nos com havia anat la setmana de vacances, però... oh! Què és això? Jo diria que.. el nan de les fruites màgiques! Vatua l'olla! Resulta que sí, que segons quina fruita et mengis, et passarà una cosa o una altra: la verda, fa que no et facis mal, la vermella, que trobis el teu príncep blau, la lila et dóna forces! Com que som assenyats i ningú no volia prendre mal, vam decidir provar la fruita verda. I vinga a queixalar pomes! I que bones! Uff, que bones! (hem de dir que portaven un ingredient màgic que les endolcia i semblaven un caramelet d'aquells que l'àvia sempre té a casa!). De tantes pomes verdes que ens vam menjar, ningú no es va fer mal. Però estàvem tan empatxats que no vam poder arribar fins a Sant Julià... això sí, ens ho vam passar d'allò més bé!! Després dels campaments, entre tots vam tenir una molt bona idea: faríem una excursió més curteta, arribaríem a Olot a peu i ens plantaríem a casa d'en Xescu! Vam pensar, “ara que té les cames ben embolicades, no podrà venir d'excursió amb nosaltres, i segur que li farà molta il·lusió que l'anem a veure!”. Dit i fet, vam sortir de Batet i xano-xano vam arribar fins a casa del nostre monitor. Mai no s'havia vist un menjador tan ple de rialles! La família d'en Xescu ens va preparar un bon berenar i vam recuperar totes les energies. Clar, durant l'excursió havíem jugar tant i tant que estàvem una mica cansats. I mira que havíem parat a més d'un prat! I en algun d'aquests prats, hem de dir que alguna puça va saltar... i que alguns dels pares es van esglaiar! Però no patiu, són coses de la natura! Fins ben aviat, i acabeu de gaudir de l'estiu!• Els monitors de Menuts. www. ceolot. cat

El portamaletes 3000

Fent una pausa

Protegint-nos del sol 13

Els monis es fan grans.

secció

MAINADA

petits! Petits som uns aventurers, però aquestes últimes sortides, entre la pluja, que ens la miràvem d'esquitllentes però ens acompanyava de bracet, i una cosa i una altra, no hem fet grans caminades, la veritat. El 14 d'Abril, ens en vam anar cap al Bestracà. Mirant la meteorologia, teníem molts números perquè ens toqués la grossa, però, sense por vam començar a fer camí. El Bestracà. Quan hi havíem anat? L'any passat? L'altre? Quina memòria de peix! La pujada va ser tranquil·la, xano-xano amb un solet de primavera i sense adonarnos-en havíem passat el Pairé i ja érem a la casa del Bestracà. Vam parar a mig camí per esmorzar i contemplar les vaques i uns nens d'una casa (futurs ramaders amb futur) que les empaitaven. Pujant, vam passar de llarg unes pedres on, potser sí que fa, 2 o 3 anys, vam esmorzar i celebrar l'aniversari d'en Marcel! Però aquest cop les vam passar de llarg. I recorda que recordaràs, la qüestió era que recordàvem que també havíem trobat ossos dins d'un forat, una petita escletxa entre dues roques... per tant, només d'arribar a St. Andreu de Bestracà, tots a buscar els ossos; i sí: hi eren! I els vam remenar per dalt, per baix i pel mig. De què devien ser? Ho podríem haver preguntat al prehistòric dels campaments, no? Des de St. Andreu, vam acabar d'arribar al castell de Sant Julià, pujant per pedres com les cabretes, amb més o menys gràcia i més o menys vertigen. A l'hora de dinar, els monitors portaven una petita sorpresa per a en Jordi, que havia fet anys! Li vam fer bufar les espelmes, però anàvem mirant amunt i un núvol negre

Una mica xops.

ens amenaçava cada vegada més, i vèiem el Puigsacalm al fons de la panoràmica amb un raig de sol resplendent que el protegia. I pensar que els mitjans eren allà... Recollim ràpid i avall abans que ens enganxi la pluja! Acabàvem de passar la casa de Bestracà en direcció al Pairé i el núvol va començar a descarregar. Apa! Tots a treure impermeables Dalt del Bastracà. i a guarnir-nos per a l'ocasió. Anàvem tots fantàstics! I a mesura que arribàvem a Oix, més fort que plovia. A les primeres cases, vam trobar un porxo on refugiar-nos, mentre l'Eli va baixar a buscar un lloc on esperar els pares sense mullar-nos. DesQuina ploguda, ràpid cap a Oix! prés de voltar per Oix, l'antiga rectoria va ser el nostre refugi. A més, aquesta vegada ens acompaUn dia complet i ple d'aventures. nyaven els Mitjans, que eren poquets però (Però no acaba aquí la cosa, i és que ben avinguts, va ser divertit jugar i escolels Petits últimament estem un xic “queixiques”... Imagineu-vos fins on arriba la cosa tar-nos tots junts! Després de dinar, hi va tornar a haver que “algunes”, pujant, ens van dir que estaven cansades i no podien pujar perquè sorpresa, l'Eli havia fet 22 anyets i els monial llibre de Medi posava que se'ls estaven tors li havien preparat una coca. Total, que eixamplant les malucs! vam acabar bufant espelmes i menjant un Quina paciència, aquests monitoo- tallet de coca. ors!) La tornada es va fer curta i de seguida Després dels campaments, on també vam ser a la Salut, una passejada. ens va ploure, la següent sortida, va ser el Però... ara tocarà la sortida al riu i les 19 de maig. SUPERCOLÒNIES FINALS! De fet a hores Els monitors vam pensar que seria divertit tornar a les Roques Encantades, d'ara ja hi hem anat i deveu tenir mil i un reara que feia més bon temps i no passarí- cords i aventures, algunes que heu explicat em fred, com la primera vegada que hi vam als pares i d'altres que ens les quedem per anar, que ens vam quedar tots garratibats. nosaltres. I sense que ningú no ho sabés, a part dels Amb un gelat a la mà i a la platgeta monitors, la Dinah ens va venir a acompa- o fent algun cim, els monitors us desitgem nyar! Aquesta sortida era per a passar-nosmooolt BON ESTIIIUUU! ho bé, jugar tots junts i acabar de descobrir Amunt, amunt! els racons més màgics de les Roques EnEns veiem al setembreee!• cantades. I així ho vam fer. Els monitors de Petits

secció

MAINADA Fotografies dels mitjans.

mitjans! Hola, nins i nines de Mitjans!!! Esperem que us estigui anant tot molt bé i que estigueu gaudint de l'estiu, que segur que sí. Ara que ja no hi haurà centre per dos mesos, no us ve una mica de nostàlgia?? Doncs anem a fer memòria de les últimes sortides que hem fet aquest tercer trimestre. La primera era aquella que vam anar al Puig dels Llops, que feia bastant de fred, fins i tot hi havia una mica de neu a terra, i boira, tot i això vam tenir més sort que els petits, que van acabar xops com ànecs. Va ser una sortida curteta, però intensa. La de després va ser aquella que vam anar a la Prehistòria!! Quins campaments, van ser molt emocionants, fer aigua (que pels que no ho veiessin finalment va funcionar… no com el foc, que per sort teníem encenedor). L’excursió d’aquell dia ja va ser més llarga, com a recompensa hi va haver un suculent sopar que els monitors vam preparar amb molt d’amor, i el joc de nit de pistes!! N’hi havia moltes i costaven de trobar, algun home de les cavernes les deuria haver amagat. L’endemà a la gimcana vam aprendre motes coses, per exemple fer llances, pintar murals… i moltes altres coses que recordareu més bé vosaltres que jo, que ja m’estic fent vell. L'última excursió va ser la de Roques Encantades, juntament amb els petits. Són tan guais, les Roques Encantades… Normalment quan repetim una excursió algú es queixa que aquí ja hi hem anat, però amb les Roques Encantades això mai no passa. Aquest lloc és màgic i un indret ideal per jugar a la sardina i estar per allà, simplement fruint de l’entorn. Bé, no sé ben bé quan sortirà aquest butlletí ni si haurem fet campaments o no, en tot cas, us desitgem molt bons campaments i molt bon estiu!!!• Les monitores i els monitors

colònies i campaments Quantes, quantes coses que tenim per recordar! Us recordeu d'en Dalmau i l'Angelina? Sabríeu dir on ens els vam trobar? I de l'Unga-Unga? Vés a saber si encara volta per les muntanyes de Sant Feliu! Anem a pams! Un cap de setmana de primavera vam enfilar cap a Sant Pere de Torelló i vam passar dos dies al camp. I direu, a veure a veure monis, nosaltres som www. ceolot. cat

del camp i sempre anem a la muntanya! Sí, ho sabem! Però és que havíem d'anar allà perquè en Dalmau i l'Angelina necessitaven la nostra ajuda. En un mas mai no es descansa, sempre hi ha coses a fer! Només d'arribar vam descobrir la casa i els seus voltants, vam esmorzar i cada grup va enfilar en una direcció diferent. Anàvem d'excursió i ens tornaríem a trobar tots junts havent dinat. Però per sorpresa de tots i només de sortir, vam començar a veure tot d'animals diferents que ens miraven des de dalt els arbres. Ostres, tu! Hi havia qui els xiulava, qui els deia hola, qui se'ls mirava atentament... aviat, però, vam descobrir que eren de mentida i que eren una mostra de la fauna d'aquelles contrades. Tornats de l'excursió, vam jugar i vam

jugar, i ens vam construir la nostra pròpia barretina. De tan ben guarnits com anàvem, el llop que va aparèixer per sorpresa i que ens va fer córrer per tot el pati, al final es va rendir i ens va dir que volia ser el nostre amic. Tan amics ens vam fer que vam acabar ballant tots junts “Lo tio Pep se'n va a murooo, tio Pep!”. Us en recordeu? Quin fart de riure! L'endemà vam fer una gimcana que ens va ocupar tot el matí: vam fer curses de sacs, carretilles, vam fer veure que érem traginers, vam munyir una vaca, vam fer castells de caixes, i moltes altres coses! I com que un cap de setmana no dóna per gaire... vam dinar i gairebé no havíem acabat que els pares ja ens venien a recollir. Unes grans colònies, amb uns grans pagesos! 15

secció

MAINADA

El nostre poblat.

La tribu de Mainada. En Dalmau i l'Angelina.

Cursa de sacs.

La següent sortida de cap de setmana va ser a principis de juny. Com que tots en teníem moltes ganes, no vam reservar cap casa de colònies, vam agafar les tendes, el sac i la màrfega i a muntar-ho tot que ens n'anem de campaments! El lloc, Sant Aniol de Finestres! Només d'arribar, vam col·locar les tendes en un cercle com si fóssim una bona tribu. És veritat que els prehistòrics vivien en coves o es construïen cases amb coses del bosc, però bé, nosaltres vam decidir agafar tendes bones i fetes, que així tindríem més temps per jugar i traslladar-nos a la Prehistòria. Després de l'excursió de tots els grups, ens vam trobar al poblat base i vam berenar i esbargir-nos una mica. Hem de dir que a l'excursió tots vam passar molta calor, i que els mitjans van caminar tant que quan van arribar només pensaven en anar al riu. Fins que ens va venir a visitar... l'Unga-Unga! Ens va explicar qui era i com vivia, i el vam ajudar a buscar aigua, construir cabanyes i fer llances. Esgotats com estàvem, vam trobar boníssim el sopar que els monitors ens havien preparat a foc lent... mh, que bons els macarrons! Havent 16

Menjant amb els dits.

sopat, vam fer un joc de nit sota la llum de les estrelles, la dansa de l'home primitiu i, com que estàvem rendits, a dormir! L'endemà al matí vam esmorzar en rotllana, a terra i amb els dits, com a tots els àpats, (pares, no patiu que estàvem fent de prehistòrics!) i ens vam disposar a fer una bona gimcana. La nostra primera opció era fer una remuntada al riu, però feia una mica de fred i teníem por de constipar-nos! Acabada la gimcana, el dinar ja estava a punt i tots tornàvem a estar asseguts en rotllana fins que.... patapum ximpum! La pluja, que s'havia passat tot el cap de setmana aguantant-se en els núvols per no mullar-nos, no va poder més i es va convertir en un bon xàfec, com aquells de l'estiu! Vam córrer cap a aixopluc, vam acabar de dinar com vam poder i fins que no van arribar els pares, ens ho vam passar d'allò més bé tocant la guitarra i fent tot tipus de jocs. Per repetir, sí senyor!

secció

MAINADA grans i joves! Finalment ja ha arribat l’estiu!! Aquella època de l’any on la calor és de justícia i ho aprofitem per prendre el sol a la platja o a la piscina. Ens oblidem durant un temps dels exàmens, dels treballs interminables i gaudim del nostre temps lliure. Però arribar a l’estiu també suposa posar punt i final a la temporada excursionista, amb moltes sortides, moltes rialles i molts bons moments. Malgrat tot, podem dir que es tracta d’un punt i seguit, per tornar-nos a retrobar al setembre amb les forces recuperades i amb moltes ganes de tornar a caminar per allà on sigui! Abans que arribi aquest moment, què us sembla si expliquem a tots els lectors del butlletí, la nostres colònies de Setmana Santa? Sí, i tant!! Com a bons matiners que som, ens vàrem aixecar ben d’hora ben d’hora el dilluns 2 d’abril. Ens vàrem reunir a les 8 del matí al pàrquing del cementiri on l’autocar ens esperava per portar-nos cap a la Catalunya Central. Després d’un parell d’hores, vàrem arribar a Lladurs, un micropoble del costat de Solsona. Feia bon temps, assolellat amb una mica de ventet, que pronosticava un dia calorós, però sense perill de mal temps. Un cop esmorzats, ens vàrem repartir les provisions per aquells dies: una poma, dues mandarines i una bossa de fruits secs molt energètics. Amb les maletes carregades a darrere l’esquena, vàrem començar a filar el camí pel GR-7. Un camí que es va allargar una mica més del compte, ja que vàrem arribar a l’alberg de la Torre de Baró de Sant Llorenç de Morunys gairebé a punt per anar a sopar. L’endemà al matí, vàrem observar que el bon temps que ens havia fet el dia anterior, havia estat un miratge. El cel estava ennuvolat i presagiava un dia no gaire bo. Però com que el temps no ens espanta, vàrem començar la segona etapa de la nostra ruta. I camina que caminaràs, uns núvols blancs ens anaven seguint i anaven molt més ràpid que nosaltres. Comentaris com: “Ja veuràs que ens enganxarà...” o “el radar del Meteocat pinta pluja d’aquí a pocs minuts...” eren els comentaris més pronunciats. I efectivament, quan vàrem arribar al poble de la Coma i la Pedra (un nom bastant curiós), va començar a ploure. I ploure que plouràs, vàrem quedar xops com ànecs. La precipitació no ens va deixar ni un sol minut, i hi havia moments que no sabies si el camí era el riu www. ceolot. cat

o el riu era el camí. I per motius altitudinals, va arribar el moment en què la pluja es va transformar en volves de neu. Però la il·lusió va durar poc, ja que un cop vàrem deixar el Coll de Port per arribar a Tuixén, va parar. Cansats i mullats com peixos, vàrem arribar finalment a l’alberg Can Cortina. Una bona dutxa, un bon sopar i una bona llar de foc, varen ser els ingredients que ens varen aju-

el ja tradicional dinar de Mainada: pa amb els boníssims fuets de ca l’Espuña! Què seria la Secció de Mainada sense aquest menú tan energètic i exquisit? Amb la pluja mullant-nos el cap per un camí interminable, vàrem arribar al refugi Lluís Estasen del Pedraforca, on els guardes ens esperaven amb el foc encès i una munió de fils d’estendre roba per assecar-nos la roba.

Cim del Pedraforca, o no...

dar per recuperar les forces d’un dia molt llarg! I el tercer dia va arribar, i evidentment, el cel estava ennuvolat i... plujós! Era un dia gris, que no acompanyava per anar a caminar, però com que només tenim al cap fer quilòmetres i més quilòmetres de camí, ens vàrem ben abrigar i vam continuar la ruta. A mesura que anàvem aixecant el cap per veure on era el Coll de Mola, més blanc el vèiem. I finalment, enmig de la incredulitat de tothom, el Nadal va arribar a la Secció de Mainada: una forta nevada ens va agafar a mig camí!! El Grup de Grans i Joves, que hem caminat gairebé totes les excursions d’aquesta temporada sota la pluja i la boira, només ens faltava la neu per a la nostra col· lecció particular de fenòmens meteorològics! Finalment, un cop travessada la nevada, vàrem arribar a Gósol, on ens esperava

El quart dia, reservat per enfilar-nos al cim del Pedraforca, va haver-hi un canvi de plans d’última hora. No perquè portàvem uns 60 quilòmetres acumulats caminant, ni tampoc perquè estàvem cansats, i encara menys perquè ens feia mandra pujar; no vàrem fer el Pedraforca pel mal temps: pluja a baix el refugi i neu a l’Enforcadura. “Què farem?!”, tothom es preguntava. Doncs vàrem pujar un petit tros de la tartera per tal de fer una autèntica batalla amb la neu i també per practicar com seria la baixada per aquell pilot de roques. Havent dinat, la sobretaula al refugi es va allargar fins a l’hora de sopar, gràcies als jocs de taula que teníem. N’hi havia per a tots els gustos i ningú no es va avorrir! Des d’aquí donem les gràcies al guarda del refugi, en Jordi, i als seus col·legues, per haver-nos aguantat tanta estona! 17

secció

MAINADA

L’últim dia, el divendres, vàrem marxar del refugi per anar a Saldes, el poble al peu del Pedraforca. Un cop arribats a baix, vàrem poder contemplar el cim del Pedraforca ben nevat. I també, com alguna petita ullada de sol il·luminava algun sector de la vall (no calen comentaris). A Saldes ens hi vam passar una llarga estona, on vàrem jugar amb el nostre hacki i també vàrem tenir temps per amagar maletes per algun racó... [riure malèfic]. A les dues ens esperava un bon dinar en una casa de colònies amb una molt bona vista de la muntanya encantada fins que a les tres, l’autocar ens va venir a buscar per portar-nos novament a Olot. Com que vàrem arribar més aviat del compte, vam tenir temps de fer un final de ruta molt

pintoresc, on tothom va quedar pintat de la cara i algun, fins i tot del cap!! D’aquesta ruta de Setmana Santa en podem treure dues conclusions. La primera, que l’any vinent anirem a fer-la en llocs on pateixin sequera o alguna estació d’esquí que necessiti neu per acabar bé la temporada. I segona, que malgrat totes les emboscades que algunes noies del grup ens varen preparar als monitors, nosaltres som molt més experimentats... i sempre guanyem! He, he!! Esperem que a la pròxima porteu les bromes més ben preparades!! I fins aquí les nostres aventures de Setmana Santa. Al cap de quinze dies vàrem tornar a retrobar-nos per anar a fer l’Embardissada a Beget. Malgrat el temps

ennuvolat (aquí també sobren els comentaris respecte a les condicions climatològiques), ens ho vàrem passar d’allò més bé per les muntanyes de l’Alta Garrotxa! I posem punt i final a la temporada. Els tres monitors que us hem acompanyat estem molt i molt contents de vosaltres. Us donem les gràcies a totes i a tots pels bons moments que hem passat al llarg d’aquest any. Us desitgem que passeu un molt bon estiu i ens veiem el curs que ve. Una abraçada!!• Adrià, Dani i Gerard!

Finalment, la neu!

Una conga per passar el fred. Arribant a St. Llorenç de Morunys.

CURSES D E

MUNTAN

Hola a tots, la secció de curses de muntanya del CEO va avançant i a bon ritme. Durant quests últims mesos hi han hagut nombroses curses i els membres de la secció n’han corregut un grapat. Entre d’altres la cursa de la fageda. També en Biel ha corregut algunes de les proves de la FEEC, juntament amb en Galdric. L’Arnau ha estat fent duatlons i cada vegada amb millors resultats. No se si ho sabeu però la secció té un bloc, en aquest podreu veure totes les cròniques de les curses que anem fent i quelcom més. Aquesta part de temporada que portem als peus ha estat molt entretinguda, hem corregut per fang, a temperatures altíssimes, amb corredors boníssims... I com dic sempre, poseu-vos amb contacte amb nosaltres i formeu part d’aquesta gran aventura, perquè córrer per muntanya, és una del les activitats més espectaculars que hi ha, i està a l’abast de tothom. I encara més nosaltres, la gent de la Garrotxa, que vivim en aquest indret idíl·lic per córrer. Ara començarem a preparar alguns entrenaments conjunts amb la secció, ja n’informarem al bloc, qui estigui interessat que no sigui tímid i que comenci a córrer. •

Us presentem el nou logo per a les Curses de Muntanya, esperem que us agradi!

www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ

per Eduard Barceló www.eduardbarcelo.com

LA RESISTÈNCIA A LES CURSES DE MUNTANYA La resistència i les seves manifestacions La resistència és aquella qualitat física i psicològica que ens permet mantenir una determinada intensitat d’esforç durant el màxim de temps possible. D’aquesta definició acadèmica podem deduir que la resistència no és només una qualitat física relacionada amb les activitats de llarga durada sinó que podem estar referint-nos a activitats de velocitat o activitats de força en les quals la resistència sigui un element determinant per a l’assoliment d’un resultat esportiu. Com a concepte, doncs, és important entendre que la resistència té més a veure amb el manteniment d’una intensitat que amb la llarga durada i en funció del primer paràmetre ens situarem en el tipus de resistència. Una de les formes més entenedores de determinar el tipus de resistència que estem utilitzant per a cada activitat i per a cada moment és mitjançant el tipus de combustible, la forma com aquest es degrada i les substàncies de rebuig que es generen. Així doncs, per ordre de menor a major durada i de major a menor intensitat tenim: 1.

La resistència anaeròbica alàctica.

La resistència anaeròbica làctica.

La resistència aeròbica.

Arribats en aquest punt, és important saber que els exercicis aeròbics són aquells en que la intensitat de l’esforç és suficientment baixa com perquè els músculs treballin amb presència d’oxigen i els exercicis anaeròbics, tot el contrari, la intensitat és tan alta que les reaccions químiques que es produeixen en el nostre organisme per a degradar els substractes energètics són predominantment sense oxigen. D’altra banda, les activitats alàctiques són aquelles d’altíssima intensitat però molt curta durada i per tant anaeròbiques, però com que són de tan curta durada no es genera àcid làctic. Les làctiques tenen una durada superior i en aquest cas si que es genera i s’acumula àcid làctic. AERÒBIC  PRESÈNCIA D’OXIGEN ANAERÒBIC  SENSE PRESÈNCIA D’OXIGEN LÀCTIC  ACUMULACIÓ D’ÀCID LÀCTIC ALÀCTIC  SENSE ACUMULACIÓ D’ÀCID LÀCTIC .

La resistència anaeròbica alàctica És la que ens permet resistir una activitat molt intensa durant el major temps possible. És el punt de trobada entre la velocitat i la resistència donat que aquest tipus de resistència (o de velocitat) és el que ens permet mantenir activitats a la màxima intensitat durant un temps limitat a la quantitat d’energia de disponibilitat immediata que tenen els nostres músculs. Un exemple paradigmàtic d’aquest tipus de resistència serien els 200 m. en atletisme. La velocitat és molt alta i guanya qui és capaç 20

de mantenir-la fins al final. Els músculs treballen sense oxigen i no hi ha temps perquè es generi una quantitat d’àcid làctic suficient com perquè el moviment i el temps final es vegin perjudicats.

LA RESISTÈNCIA ANAERÒBICA LÀCTICA És la que ens permet resistir una activitat submàxima durant el major temps possible. A diferència de l’anterior però, el factor limitant no és la disponibilitat d’energia sinó l’acumulació d’àcid làctic, que ens perjudica en la contracció muscular fins que ens obliga a aturar-nos. Un exemple basat de nou en l’atletisme serien els 400 m. La velocitat és molt alta però inferior al 200 m. i tot i així són pocs els atletes que arribant al darrer 100 poden mantenir la seva velocitat o la seva tècnica de cursa. En aquest cas, la pèrdua de velocitat i de fluïdesa de la tècnica és ostensible.

LA RESISTÈNCIA AERÒBICA És la que ens permet resistir una activitat d’intensitat moderada (per sota del llindar anaeròbic) durant el major temps possible. En aquest cas, el factor limitant és doble: per un costat, en el de major intensitat, per esgotament de les reserves energètiques i per l’altra banda, en el de menor intensitat, per aspectes psicològics, resistència muscular i deteriorament físic. Un exemple basat igualment en atletisme podria ser el 10.000 m. per a les activitats aeròbiques més intenses i les ultramaratons per a les activitats menys intenses. En aquest ventall ens trobaríem les nostres curses, les de muntanya. Tenint en primer terme les curses verticals (molt ràpides i intenses però aeròbiques de forma predominant) i arribant a les ultratrails (lentes i de baixa intensitat però de durada molt llarga).

LA RESISTÈNCIA EN LES CURSES DE MUNTANYA Un cop delimitat el concepte de resistència, identificada la classe de resistència necessària per a les curses de muntanya i conegut el factor limitant que ens condicionarà el rendiment, serà molt més fàcil què treballar i com treballar-ho. Així mateix, ens permetrà saber durant la cursa quin tipus de resistència estarem utilitzant en funció de les circumstàncies de la competició i com aconseguir mantenir el màxim nivell durant el major temps possible. Val a dir, que en competició, com més alt sigui el nivell de l’esportista i més expectatives d’èxit tingui, major implicació tindrà la resistència aeròbica de potència, esdevenint fonamental la reposició

CO L · L A B O

d’elements energètics que li permetin mantenir el rendiment. La millora de la resistència per a les curses de muntanya ha de tenir per objectiu que l’esportista sigui capaç de mantenir el ritme aeròbic més alt possible des del principi fins al final de la prova. Aquest objectiu no és gens senzill d’aconseguir ja que caldrà anar reposant els elements energètics que es van consumint a banda de cobrir les necessitats d’hidratació i sals minerals i possibilitar així un bon nivell de funcionament del cos i per tant, mantenir la intensitat. Malgrat la reposició, la fatiga arribarà a ser inevitable a mesura que ens enfrontem amb curses més llargues i més tard o més aviat, segons les possibilitats físiques de cadascun, de la zona vermella d’intensitat del gràfic anterior anirem caient a la zona groga. Hem de tenir en compte a més, que el factor psicològic i la capacitat de patiment seran elements igualment importants que s’afegiran a les limitacions estrictament metabòliques de nutrició i hidratació.

MÈTODES DE MILLORA DE LA RESISTÈNCIA El desenvolupament de la resistència es produeix de forma lenta però molt estable, en una progressió que sembla no tenir fi. Les adaptacions del sistema cardiocirculatori són les que ens permeten suportar càrregues cada cop més exigents a nivell de volum i intensitat. És per aquesta raó que és necessari tenir un programa pensant en el llarg termini que ens permeti assolir el límit de la nostra genètica i la nostra feina, o en altres paraules, assolir el nostre màxim potencial.

RA C I Ó

L’evolució d’ambdós paràmetres en el transcurs de la vida de l’esportista ja format i en el transcurs d’una temporada va de l’increment inicial del temps o del volum d’entrenament fins a l’increment de la intensitat. Els mètodes de desenvolupament de la resistència van en consonància amb aquests objectius tenint les següents possibilitats: 1. Mètodes continus. 2. Mètodes variables.

MÈTODES CONTINUS de MILLORA DE LA RESISTÈNCIA És el mètode més utilitzat per a la millora de la resistència. Es tracta de realitzar una activitat aeròbica a intensitat constant. Las variables amb què juguem per a la realització d’aquest entrenament són la intensitat i la durada. En funció del nivell de l’esportista, la durada i la intensitat podran ser superiors. El mètode continu s’utilitza com entrenament de base de la resistència al principi de la temporada o com a entrenaments de recuperació entre els entrenaments d’intensitat quan la temporada ja està més avançada. També s’utilitza com a entrenament de ritme de competició en els períodes propers a les competicions. Els mètodes continus són una bona forma per desenvolupar la capacitat i la potència aeròbica.

MÈTODES VARIABLES DE MILLORA DE LA RESISTÈNCIA És un mètode basat en els canvis de ritme dins d’una activitat contínua o bé en intervals d’activitat intercalant períodes de descans i recuperació. Dins d’aquests mètodes ens trobem: a. Fartleck. Són canvis de ritme que s’introdueixen en entrenaments de tipus continu. Aquests canvis poden ser introduïts de forma regular i pautada o bé en funció del terreny pel on transcorri l’activitat.

Per a millorar la resistència tenim diferents mètodes que es basen en la combinació de dos paràmetres indirectament proporcionals: volum i intensitat. www. ceolot. cat

Els fartlecks s’utilitzen a continuació dels entrenaments continus de base i tenen per objectiu millorar la potència aeròbica així com la recuperació activa mentre fem una activitat. b. Intervals extensius. Són períodes de treball que s’alternen amb 21

RA C CO L · L A B O

IÓ

c. Intervals intensius. És el mateix que els extensius però en aquest cas, la intensitat de l’exercici o el temps de recuperació provoquen que hi hagi una pèrdua progressiva de la prestació d’interval a interval, essent necessària la introducció d’una pausa més llarga que permeti a l’esportista recuperar per continuar treballant. Aquest tipus de treball s’utilitza per a la millora de la tolerància al lactat i l’elevació del llindar anaeròbic.• Gràfic 1 (a dalt): Gràfic de la freqüència cardíaca ideal en un treball d'intervals extensius. La FC a l'inici i al final de cada sèrie és igual i el temps de la sèrie hauria de ser igual. Gràfic 2 (a sota): Gràfic de la FC ideal en un treball d'intervals intensius. La FC a l'inici i al final de les sèries va en augment fins que es produeix la macropausa entre els blocs de treball.

períodes de recuperació. Això permet a l’esportista imprimir una intensitat superior al seu exercici. El qualificatiu extensiu es refereix al fet que el temps de recuperació ha de ser suficient com perquè tots els períodes de treball siguin d’igual intensitat.

EXEMPLES DE DIFERENTS TREBALLS PER A LA MILLORA DE LA RESISTÈNCIA

Els intervals extensius s’utilitzen per millorar la potència aeròbica, la tolerància a l’àcid làctic i l’increment del consum màxim d’oxigen.

- Mètode continu: 50’ de carrera contínua per terreny pla al 70 % de la FC màxima. - Fartleck: 50’ de carrera continua per terreny pla al 60 % de la FC màxima introduint cada 10’ un canvi de ritme de 5’ al 80 % de la FC màxima. - Fartleck natural: 50’ de carrera continua per terreny ondulat mantenint la velocitat constant, ja sigui pujada, baixada o pla. - Intervals extensius: 10 canvis de ritme de 500 m. en 1’45” recuperant 3’ (per a un corredor de nivell mig) - Intervals intensius: 2 blocs de 5 sèries de 500 m. en 1’45” recuperant 2’ entre les sèries i 2’ entre els blocs (per a un corredor de nivell mig).

AMB EL CARNET DEL CENTRE EXCURSIONISTA D'OLOT

RA C CO L · L A B O

IÓ per Kim Agustí

TRAVESSIA D’OLOT AL PÈG DE BUGARACH DE PRADA DE CONFLENT A BUGARACH El 30 d’octubre tornem a Prada de Conflent, disposats a continuar la nostra travessia cap al pèg de Bugarach. Malgrat la pluja dels dies anteriors, som 26 de colla. A les 8 del matí sortim d’una rotonda de la circumval·lació i agafem la carretera D-35, que travessa una fèrtil plana de conreu i voreja nombrosos masos i plantacions d’arbres fruiters. Creuem la Tet per un pont, en el punt més baix de tota la travessia (298 m.), i seguim cap a l’església de Sant Vicenç d’Eus, construïda l’any 1053 i reformada el 1213. És envoltada per les tombes del cementiri. Després de donar-li una ullada continuem cap al preciós poble d’Eus, edificat a la falda d’un serrat, i ens enfilem pels seus bonics i pendents carrerons, curosament retolats en català. Al capdamunt arribem a l’església nova (387 m.), també dedicada a Sant Vicenç, construïda a mitjan segle XVIII sobre les restes de l’antic castell. L’estructura del seu basament és molt peculiar i el conjunt dóna al poble una imatge molt atractiva. Hom hi gaudeix d’esplèndids miradors sobre el Conflent, amb Prada als peus del Canigó. Eus és el cap d’un municipi de quatre-cents habitants.

i les fornícules dels tres oratoris són buides. Un ramat de cabres pastura la rodalia. Sortim de Coma per la carretera que hi dóna accés, prou estreta i sense asfaltar. Travessem la D-619, carretera de Prada a Sornian, i agafem un camí que planeja momentàniament, però que poc més enllà enceta la pujada més ferma de la jornada, que ens porta al llom de roca Alta i el coll de Tribes.

Coma

Eus

Un cop feta la visita tornem al nostre itinerari, a partir d’ara senyalitzat amb les marques grogues i vermelles del tour de la Fenolleda. El camí arrenca de la part alta del poble, deixa el d’Arboçols a la dreta i enceta una llarga ascensió. Fou sàviament traçat i conserva notables trams dels seus antics empedrats. De tant en tant trobem les pistes que donen accés a vinyes i peces de conreu. Esmorzem en una clariana i tornem cap amunt. El dia és esplèndid i pugem per un vessant molt assolellat i cobert d’una vegetació força pobra; ens toca suar. Aviat comencem a veure la nostra propera fita, el poble de Coma. Poc abans d’arribar-hi passem per un curiós oratori, amb dues fornícules, i rebem la sorollosa benvinguda dels gossos de l’única casa habitada del veïnat. El lloc de Coma (794 m.) és documentat l’any 844. El petit nucli fou bastit al llom d’un serrat molt panoràmic, a mitja muntanya, i va constituir un municipi fins que fou agregat a Eus, el 1790. El seu edifici més notable és l’església dedicada a Sant Esteve, d’estil romànic però modificada al llarg del segle XVII. La majoria de les cases que l’envolten són en avançat estat de ruïna 24

El coll de Tribes (1096 m.) és partioner entre les comarques del Conflent i la Fenolleda. Hi fem una llarga aturada, per agrupar la colla, reposar i contemplar el majestuós Canigó, amb la Pica emblanquida per una pinzellada de neu i envoltada de boires. També podem veure, per primer cop, el pèg de Bugarach; ens hi anem acostant, però encara és prou llunyà. Des del coll anem a visitar un dolmen molt ben conservat, que és a poc més d’un centenar de metres a l’esquerra del camí. El seu emplaçament (1125 m.) és el sostre de l’etapa d’avui. El Conflent i la Fenolleda són comarques molt riques en monuments megalítics, però aquest és l’únic que trobarem al llarg de la nostra caminada. Hi fem la fotografia de grup. Després de travessar un bonic paisatge granític anem a la ruïra de Salanques, pasturada per un ramat de vaques. Són dos quarts de dues del migdia i cerquem un bon lloc per dinar; el trobem al mig de la roureda, per sota d’un cortal ruïnós. L’àpat s’allargarà fins a les tres de la tarda. Fem bona part del camí de baixada per una carretera molt dominant. El cel és gris, però podem veure nítidament les construccions que envolten l’estany de Leucata, al Rosselló. Passem per les ruïnes del cortal Pélissier i continuem cap a un modest cim anomenat Garrabet (794 m.). Allà agafem un pendent camí de drecera, que ens porta a les planes d’una masia. Tornem a una pista i la seguim fins ben a prop del poble, però fem el darrer tram del descens per un camí molt transitat. Al capdavall arribem a la petita resclosa que barra el curs del riu Adasig i crea un bonic estany als peus de la gîte d’etapa del Molí i de la vila de vacances de Sornian. Malauradament, el desguàs és obert i trobem el llac convertit en un fangar. Completem la caminada seguint la carretera que dóna accés

CO L · L A B O

al poble de Sornian (530 m.). A les cinc de la tarda hi regna la tranquil·litat més absoluta, però encara som a temps de prendre unes cerveses. Sornian (Sournia) és un bonic poble de 426 habitants, construït a la riba esquerra de l’Adasig (la Desix) i envoltat de muntanyes cobertes de bosc mediterrani. El seu edifici més vistent, que no el més antic, és l’església dedicada a Santa Maria, del segle XVII. El 26 de febrer hi tornem per continuar la travessia per la Fenolleda. Avui som 28 de colla, llueix un sol esplèndid i bufa el vent. El camí, senyalitzat amb les marques del GR-36, arrenca de la part alta del petit nucli urbà, voreja uns xalets i puja per una clotada, sàviament traçat i empedrat en alguns punts. Aviat deixem de costat el que va a Prats i escollim el que s’enfila més decididament. Passem ben a prop d’una masia i arribem a una collada, pasturada per un ramat de vaques. Allà trobem una carretera que segueix caire amunt, en direcció ponent. Visitem algunes barraques de pedra seca, molt interessants, i pugem al coll de Benta Fride (960 m.), un bon lloc per esmorzar.

RA C I Ó

Hi trobem els dos únics excursionistes amb qui coincidirem al llarg de tota la jornada. Més enllà comencem a gaudir de fugisseres balconades sobre el poble de Fenolhet i el santuari de la Val. Aviat arribem al coll de Tulha (932 m.), un bon lloc per dinar. Fem l’àpat en un solell molt agradable, els cavalls pasturen poc més enllà. Ja no tornarem a trepitjar neu i alguns aprofiten l’aturada per eixugar sabates i mitjons.

Coll de la Bena

Barraca de pedra

Un cop tips seguim carena enllà. Aviat comencem a trepitjar clapes de neu, blanc element que ens sorprèn trobar en una època de forta secada a casa nostra. Boniques fagedes ombregen aquest tram de l’itinerari. En un segon coll deixem el GR-36 i escollim el tour de la Fenolleda, senyalitzat amb marques grogues i vermelles. Anem al coll de l’Espinàs (1005 m.) i després d’un altre repetjó baixem al coll Bas (1035 m.), lloc de pas d’una carretera forestal que seguirem al llarg d’una bona estona. Només sortir del coll ens endinsem a l’obaga i comencem a trepitjar un bon gruix de neu. També hem de sortejar o saltar nombrosos arbres tombats per alguna fenomenal ventada. Faigs arrencats de soca-rel i pins negres partits com escuradents jauen aquí i allà. El nostre ritme s’alenteix, però arribem a la font de Colom i el refugi forestal de Gastepa (1070 m.) sense patir més incidències. Després d’una breu aturada ens enfilem a un caire, sostre de l’itinerari d’avui (1160 m.). Allà tornem a la carretera, que enceta un suau però sostingut descens. Travessem un paratge típicament atlàntic, el bosc de Boissavila (Boucheville), format per ombrívoles fagedes, pinoses i teixedes, i anem al coll de la Bena. www. ceolot. cat

A les quatre de la tarda tornem al nostre itinerari. Baixem a la "gîte" del coll trepitjant la carretera que hi dóna accés i seguim per un bon camí cap a una antiga pedrera, travessant un atapeït alzinar. Més enllà continuem per una carretera cap al veïnat de les Bordes i completem el descens al pont de les Nautes per un altre camí. El poble de la Vilassa, nucli principal del municipi de Fenolhet, és a pocs centenars de metres, però no hi pujarem. Hem de reconèixer que mereix una detinguda visita, però avui no tenim el temps necessari. El flanquegen el castell de Fenolhet o de Sant Pèire, esmentat en el testament de Bernat Tallaferro, l’any 1020, i antiga residència dels vescomtes de Fenolhet, feudataris dels comtes de Besalú, i el castell de Sabardan, fortificació vinculada amb l’anterior. Al pont agafem el camí que voreja el riu i s’endinsa en les gorges de Sant Jaume, prou espectaculars tot i la seva relativa modèstia. El camí, tallat en molts punts a la roca, travessa dues vegades el sorollós corrent i porta a la carretera de Fenolhet. Nosaltres la seguim cap al santuari de Nòstra Dòna de la Val, construcció dels segles XV i posteriors, tancada i deserta en el moment de la nostra visita. Sortim del recinte per l’antiga porta de Sant Jacme de Castelfisèl, d’estil romànic, traslladada a la Val el segle XIX i reconstruïda d’una forma peculiar, i contemplem per primer cop en tota la jornada el pèg de Bugarach, amagat fins ara per una espessa boira. Baixem a un oratori i tornem a la carretera; no la deixarem fins a Caudièrs. Abans d’entrar al nucli urbà travessem la línia del ferrocarril de Carcassona a Ribesaltes, oberta en aquest tram l’any 1904 i tancada al tràfic de viatgers el 1939. Es va mantenir el transport de mercaderies entre Ribesaltes i Sant Martin de Les, i 25

RA C CO L · L A B O

IÓ

Camí del pèg

Gorges de Sant Jaume

des del 2002 hi circulen també trens turístics. Nosaltres tornarem a Olot amb autocar. Caudièrs de Fenolhet (Caudiès-de-Fenouillèdes, 347 m.) és un poble de 586 habitants, construït a la riba dreta de la Bolzana i actualment envoltat de vinyes. El seu antic recinte, Lo Fòrt, fou aixecat a partir del 1172. El 27 de maig tornem a trepitjar els seus tranquils carrers, disposats a encetar la darrera etapa de la llarga travessia que ens ha portat d’Olot a la Fenolleda. Som 45 de colla, llueix el sol i la nostra fita, el pèg de Bugarach, és lliure de boira. Agafem la carretera del coll de Sant Lluís, baixem a travessar el riu i comencem a vorejar vinyes i més vinyes. Aviat escollim un altre vial, que ens acosta a peu de muntanya. Un bon camí, costerut però sàviament traçat, senyalitzat amb les marques del GR-36, del tour de la Fenolleda i del Sentier Cathare, s’enfila per l’alzinar. La calor i la pujada ens comencen a fer suar i aprofitem boniques balconades sobre Caudièrs per fer bufets i fotografies. Arribem a un extens replà i ens disposem a esmorzar, abans de sortir de l’ombra protectora de les aulines. Després de l’àpat tornem al nostre itinerari. Passem a la vora d’una cisterna i deixem de costat la casa de Malabrac, que el brancatge pràcticament ens amaga. Poc més enllà encetem una segona pujada, ara per una pista assolellada. El paisatge que ens envolta experimenta un canvi sobtat, en pocs minuts passem dels alzinars mediterranis a una extensa zona de pastures, cobertes d’un generós mantell d’herba. El pèg de Bugarach sobresurt, majestuós, dels lloms arrodonits de la rodalia. Deixem el camí del coll del Bedau i continuem per la pista. La nostra propera fita són les ruïnes d’una masia, la Collada; poc abans d’arribar-hi sortim 26

de la Fenolleda per entrar al departament de l’Aude, un canvi del tot imperceptible sobre el terreny. Deixem a la dreta el veïnat de Campeau i ens enfilem a la Collada (870 m.), bon lloc per fer una breu aturada. L’altívol pèg és la nostra propera fita. El tenim al davant, però ens cal fer una sifonada abans d’encetar la darrera pujada. Una bonica fageda fa més agradable aquest tram, senyalitzat amb les marques d’una variant del Sentier Cathare. Finalment ens disposem a fer el darrer esforç. L’ascensió al pèg és molt pendent, tot i que un fressat corriol ajuda a esmorteir-la. L’itinerari a seguir no te pèrdua i tothom emprèn la pujada al seu ritme. Travessem boscos, trepitgem prats, materialment coberts de flors, caminem sobre rocs i ens acostem al peu de la cinglera. Passem a la vora de la Finestra i anem a cercar la canal que dóna accés al cim. A partir de la 1 del migdia comencem a assolir al pèg de Bugarach (1230 m.), sostre de les Corberes i gran objectiu de la nostra travessia. Un any i mig i cinquanta hores de camí des d’Olot han quedat enrere. El cel ara és gris, però no bufa ni un bri de vent. Tres comarques, el Rasès, el Perapertusès i la Fenolleda, amb les seves valls planeres envoltades de carenes molt allargades, són als nostres peus. Un cop arriben els darrers companys fem un bon dinar al bell cim. No hi som sols, el pèg és molt concorregut i veiem desfilar nombroses colles. Un tro solitari ens convida a fer la fotografia de grup i a deixar la nostra privilegiada talaia. Ens disposem a davallar pel camí del caire Pujada al pèg

CO L · L A B O

nord-oest de la muntanya, via normal d’accés al pèg. Carenegem fins a una bretxa i allà encetem un descens més pendent. El corriol s’esmuny per una ufanosa boixeda i perdem altura ràpidament. Girem cap a la dreta, voregem un camp i anem a trobar una pista, força enfangada en alguns trams. Finalment baixem al coll del Llinars, que rep el nom d’un veïnat proper. Nombrosos automòbils hi esperen el retorn dels excursionistes més tocatardans, a nosaltres encara ens queda caminar fins al poble. Un bon camí, a estones pista, permet baixar a Bugarach defugint la carretera asfaltada. Al llarg del descens podem contemplar magnífiques imatges del pèg i del peculiar encavalcament dels estrats geològics que el formen. Passem a la vora d’una barraca bastida en una balma, travessem el rec i ens acostem al petit nucli urbà. Una vacada ens dóna la benvinguda; és el primer i únic ramat que trobem en tota l’etapa d’avui, malgrat l’abundància de pastures. A les 5 de la tarda som als carrers del poble i ens aturem al bar. La joia per l’objectiu aconseguit i la set acumulada al llarg de la calorosa jornada es combinen per fer altament rendible la nostra visita a l’establiment, però també trobem uns minuts per visitar l’església dedicada a Sant Martí. Els nostres autocars ens esperen, pacientment, a l’entrada del poble. Bugarach (o millor Bugarag, en occità, 460 m.) és un poble de 196 habitants, de caire plenament rural i bastit en un entorn natural envejable. La proximitat al 21 de desembre de 2012, una data molt senyalada en ambients esotèrics, li ha donat recentment una gran popularitat, potser no desitjada. Per a nosaltres serà per sempre la darrera fita d’una magnífica travessia per etapes, gaudida en companyia de bons amics i font de records inesborrables.•

RA C I Ó

Al cim del pèg de Bugarach

El pèg de Bugarach

Bibliografia Catalunya Romànica, volum XXV. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1996. Guia Le Sentier Cathare. Rando Éditions, 2005. A Bugarach, amb la feina feta.

Horaris de la travessia

Cartografia Mapes Prades (2348 ET) i Quillan (2347 OT), de l’Institut Géographique National francès, escala 1:25.000, 2006-09.

De Prada de Conflent a Eus, Coma i el coll de Tribes 3h 05 min. Del coll a la ruïra de Salanques i Sornian

2h 32 min.

De Sornian al coll de Benta Fride, coll Bas i el 3h 13 min. refugi de Gastepa Del refugi al coll de Tulha, les Bordes, la Val i 2h 55 min. Caudièrs De Caudièrs a Malabrac, la Collada i el pèg de 3h 28 min. Bugarach Del cim al coll del Llinars i Bugarach

2h 14 min.

D’Olot a Bugarach

52 h 33 min.

www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ per la Comissió organitzadora

DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT DE BANYOLES A MIERES La Franja de Ponent és la fita d’una nova travessia per etapes, organitzada conjuntament pel Centres Excursionistes de Banyoles i d’Olot. Encara no en coneixem tot el recorregut, però el camí serà llarg, molt atractiu i ric en experiències. No podem perdre el temps, som-hi! Diumenge, dia 29 de gener de 2012. A un quart de 9 del matí ens concentrem al davant del local del Centre de Banyoles (171 m.); intentem fer una fotografia de grup, sense aconseguir-ho del tot, i encetem la caminada. Som 56 de colla i el cel és ben gris. Trepitgem els carrers de la ciutat fins a la font Pudosa i seguim cap a can Llapart i la Rajoleria. Allà deixem el camí de Rocacorba i escollim el que puja a can Sopes i can Sotirà, masies de Pujarnol. Ens enfilem al petit nucli (410 m.) per un bon camí i ens disposem a esmorzar. L’església parroquial dedicada a Sant Cebrià, d’estil romànic i consagrada el 1248, és l’edifici més notable de Pujarnol. El seu emplaçament ens ofereix un bonic mirador de les comarques del Pla de l’Estany i del Baix Empordà, amb el Montgrí al fons. Al seu costat hi fou aixecada la Torre, casa forta del segle XV bastida a partir de dues torres, circular i quadrada, la primera probablement del segle XII. Després de l’àpat, sortim del poble per la carretera de Rocacorba. Al collet de l’Oratori agafem el camí vell, que s’enfila cap als reixorts de la Mata, l’oratori del collet de cal Negre i el Roure Gros. Més enllà tornem momentàniament a la carretera, però aviat la deixem per seguir el camí que puja directament a Sant Nicolau (720 m.). L’església és una petita construcció d’estil romànic, en bona part obra del segle XIII. Una pinzellada de neu emblanqueix la teulada i tot l’entorn.

Sant Nicolau

A la font de Sant Nicolau agafem el camí Mercader, que planeja cap al coll de Portelles. Més enllà carenegem en direcció ponent, anem a un esplèndid mirador sobre la vall de Campmajor i ens enfilem al Montner (838 m.), sostre de l’etapa. En aquest cim hi va fer erupció un dels volcans de la Llémena, partioner amb la comarca del Pla de l’Estany. El dia és rúfol, però no arribarà a ploure. Baixem al coll de Trentinyà i pugem a Llebrera (811 m.), segon cim de la jornada. Magnífics alzinars cobreixen la carena i 28

impedeixen contemplar el que seria un bon panorama. Tot seguit baixem a l’estratègic collet de Bastarra, lloc de pas de camins provinents de Granollers de Rocacorba, Sant Esteve de Llémena, el Freixe, Mieres i Falgons. Hi arribem a les 2 del migdia, una bona hora per dinar. Després de l’àpat, que inclou la celebració d’uns quants aniversaris, sí que aconseguim fer la fotografia de grup, la primera de la travessia. Tornem al nostre itinerari i deixem el Pla de l’Estany per entrar a la Garrotxa. Faldegem el puig de Capell, anem a creu de Pedra i seguim cap al Verdaguer i Santa Maria del Freixe (630 m.). Aquesta antiga església parroquial, documentada l’any 977, és una senzilla construcció d’estil romànic, d’una sola nau amb absis semicircular. Reformada i capgirada al segle XVIII, era abocada a un procés de ruïna, però va ser encertadament restaurada l’any 2003. El despoblament del món rural va colpir el veïnat i totes les seves cases van ser tancades al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Santa Maria del Freixe

Des de l’església seguim la carretera cap al Puig, ruïnosa casa pairal, documentada l’any 1278 i que va ser la darrera en ser abandonada. Poc més enllà, en el collet on s’aixecava l’oratori del Freixe, del qual fa un quart de segle encara se’n conservava el basament, agafem el camí de les Marrades, que després de passar pel paratge dels Estanyols baixa en contínues ziga-zagues fins a trobar una pista, que ens condueix al pla dels Sarrions. Allà tornem al vell camí carreter, que travessa una zona de pastura, molt humida, i porta a la carretera del Sitjar. Aviat la deixem per agafar un camí que segueix cap a la font de la Pomereda i el barri de la Cellera, del poble de Mieres. L’església de Santa Maria de Romaria, documentada l’any 1017, conserva poques restes del primitiu temple romànic i és fruit bàsicament de reconstruccions dels segles XVI i XVIII. La imatge de la Verge, també romànica, va ser destruïda l’any 1936. Passem pel costat de l’església camí de la plaça Major i seguim pel passeig que voreja el Merdançà. Finalment arribem a l’hostal, can Met, un bon lloc per remullar el final de la primera etapa de la llarga travessia. Kim Agustí

CO L · L A B O

RA C I Ó

DE MIERES A SANT FELIU DE PALLEROLS Nosaltres, els tres de Mieres, esperem impacients l’arribada dels d'Olot i els de Banyoles. Mirem cap a la dreta i cap a l’esquerra. A veure qui arribarà primer? El més matiner del poble, en Toni de Can Riera, surt pel carrer. És un espectador inesperat que, en la quietud del matí, es sorprèn de veure’ns davant de Can Met “palplantats”. -Que aneu d’excursió? No teniu pas mandra! I de cop: (...) Caram, dos autocars..? Veig que avui sereu força colla! Com per art de màgia, els dos autocars surten al mateix temps de direccions oposades. Tot un prodigi d’ajustament cronològic difícilment superable. Són dos quarts de vuit del matí del diumenge 15 d’abril. La travessa reprèn el seu camí. La nostra fita d’avui és Sant Feliu de Pallerols. -Bé, adéu-siau , que tingueu bon camí - diu en Toni. Desprès del comiat i les salutacions dels excursionistes, engeguem el motor de les nostres cames per iniciar aquesta excursió que serà prou llarga. Seguirem altre cop la direcció que ens marcarà el sol. Intentarem esbrinar rere quina muntanya s'acull. Vorejant el Merdançà , pel camí de passeig que ha obert recentment l’Ajuntament, anem cap a la Plaça Major. Uns ulls ens guaiten rere les finestres en passar, bocabadats de veure la filera de matiners decidits que marxen cap a la Franja de Ponent. Pel carrer nou i per la passera, arribem a l’Aulina. D’aquí , enfilem ràpidament per Pinsac fins Ombravella. Potser cal aturar-nos. El grup s’ha estirat massa. Un dels vocals sembla que “porta un coet al cul”! Ombravella ( Borbella com també es coneix ) és una casa pairal destinada a l’allotjament de turisme rural. M’he imaginat aquest lloc com l'espai que l’autora de la novel·la “Bones intencions”, Maria Mercè Roca, situa el petit hotel rural. La Valèria, remodela la masia familiar per començar una nova vida. Després d’aquest petit repòs , deixem enrere aquest espai d’inspiració literària per envoltar el cingle de la Roca de Migdia. La pedra pintada de blanc, que es pot veure des de tota la cassola de Mieres i que segons ens explica la gent gran del poble, feia de rellotge als que treballaven a bosc o al camp. Deien que quan el sol donava de ple era migdia. Esquivant una cabra que ens vol perseguir, ens dirigim per un corriol cap a la Casica de l’Obrador, mas que últimament ha estat reformat en la seva totalitat per ubicar un Centre de Psicologia i Salut. No és res estrany que s’hagi escollit aquest lloc. La seva

Mieres

situació es privilegiada. D’ esquenes a ponent, i a 415 m d’alçada, se’ns obre la vall de Mieres amb l’església de Sant Pere, punt de la nostra sortida, que de tant en tant treu el cap del bell mig de les boires matineres. Ara sí, ens espera una pujada constant que marxa de la pista que ens portaria a Coll Veí i s’enfila corriol amunt cap al collet de la Devesa, recuperat una tardor calorosa de l’any 2006. Durant la costera pujada, passem a prop de la font dels Pobres i la font de l’Arbre. Arribem finalment al collet de la Devesa (568 m). El coll agafa el nom de la casa malauradament enrunada i també d’uns mulladius que es troben dins la vall de Samariu. Són tres quarts i cinc minuts de nou i la pujada no s’acaba, per no dir que tot just acaba de començar. En un gir de més de noranta graus, seguim pel caire. La densa massa forestal amb prou feines ens deixa veure gairebé res, només el camí que s’enfila tota vora d’un filat d’espines metàl·liques. Trepitgem Pallers de Baix i Pallers de Dalt, perfils planers del contorn de la muntanya que es veuen bé quan hom mira de baix el pla i que no és gens fàcil d’esbrinar el lloc exacte un cop s’hi és. Deu minuts de pista forestal erosionada i envaïda per la vegetació remunta cinquanta metres de desnivell. Posteriorment, agafem el camí original que s’utilitzava per anar a Finestres, pel bac de la Roca de Migdia. A l’esquerra del camí trobem una pedra termenera amb una creu gravada. A la nostra dreta, a no gaires passes, hi trobaríem les ruïnes de la casa de Burroig, i no gaire mes enllà, a l’altre costat del torrent, la font de Burroig. Enfilem el camí envoltats de faigs fins a la pista que uneix Mieres i Sant

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ

Aniol, en el coll de la Palomera. Un segon retrobament de la colla ens permet encantar-nos en la construcció de fusta i cordills situada en el brancatge d’una aulina. Continuem pel camí de la Lleixa, també recuperat pels Amics de la Serra de Finestres, que ens ofereix grans panoràmiques de la vall del Llémena i ens porta a Santa Maria de Finestres, parada obligada per la història i la simbologia del lloc. Aquesta vegada no tindrem la sort de poder visitar l’interior del santuari. Tothom busca un racó per esmorzar, a terra, al damunt d’unes pedres, a l’ombra que fa calor, al sol que fa fred... Els núvols es mouen. A mig esmorzar hi ha canvi de cadires. El sol del matí és valent i arracona els obstacles. Què ens passarà a la tarda? Les previsions meteorològiques són incertes. A tres quarts d’onze reprenem l’excursió. Ens sorprèn novament la bellesa dels cingles de Costabella. Passem pel davant de l’oratori de Sant Antoni. Uns pel caire i d’altres pel camí de baix, arribem al forat de l’Ovella o el Portell. A la nostra esquerra i a solell, l’aulina fa vida. Veiem la casa de Costabella i les naus de les Aigües de Sant Aniol. A la nostra dreta i a l’obaga, és territori de la fageda i dels aurons, amb les fulles que en prou feines despunten. Ens queden 183 metres de pujada amb balconades panoràmiques: la Garrotxa , la vall de Mieres, la vall de Campmajor, i darrera la Serra de Can Ginestar, l’estany de Banyoles, l’ Empordà i el blau del mar que s’estén en la línea de l’horitzó . Finalment, assolim el cim del Puigsallança (1027 m) , el sostre de l’excursió. Des d’ aquest punt podem veure gairebé tot el recorregut de la VII Travessa d’Olot a Banyoles d’ enguany, l’Alta Garrotxa i la Serralada Pirinenca des del Puigmal a les Alberes. El Faig rodó el tenim a quatre passes, amb els seus dos faigs centenaris que hi fan estada. Savis per experiència, desconfien de les primeres calors i retarden el despuntar de les fulles. Sota les seves velles branques, l’envolten unes lloses que s’ han disposat com a seients per fer-los companyia i gaudir del silenci i la màgia del lloc. Baixem per una catifa de fulles seques i girant cap a l’oest , per una antiga pista de desforestar, retrobem el caire de la Serra Mitjana. Per la pista enllosada anem a buscar una visió diferent del veïnat de les Medes. Som a la Iera del Boix (832 m), un cim de pedra net que ens permet gaudir amb ulls d’ocell de la Rovira, la Rovirota, el Ventós, la Plana, la Casanova de les Medes... Davant nostre el Puig de les Suques, i a la nostra esquerra la Serra dels Segalars i la capçalera de la Vall del Llémena. Anem a buscar el Torrent de la Rovira, entre boixos i faigs caiguts per la nevada de Sant Esteve del 2008, camí impracticable fins fa quatre dies i que hom ha serrat i estassat per poder passarhi de nou. Creuem el Torrent de les Medes per sortir a l’esplanada del quintà de la Plana. S’obren els nostres límits i un verd intens ens enlluerna. Som formigues que sortim del niu, pausadament, per aturar-nos al costat de la Plana, espai vital, on coincidim amb un altre grup d’admiradors de l’entorn. Un corriol original recentment recuperat, surt de la casa de la Plana i ens enfilaria al Coll de Velló. A mig camí del coll, fem drecera per sortir ben bé a sota la Casanova de les Medes. 30

La Plana

Sortim al prat de pastura de La Conagra. L’ incertesa s’arrela. Què hem de fer? Dinem ara? Són un quart i mig de dues i el temps ha canviat. Els núvols creixen amb força i es veuen cortines d’aigua cap el Collsacabra i el Puigsacalm. Trons de tempesta ens neguitegen. Gairebé tothom dóna per fet que acabarem amb les capelines posades. Finalment decidim fer el que teníem previst. Caminem quinze minuts més, envoltem el Pla de les Medes, i anem a dinar a un mirador privilegiat de la Vall de Cogolls, el Far, el Santuari de la Salut, el Puigsacalm, Sant Salvador i el Castell d’Hostoles. En el Puig Rodó el paisatge és extraordinari, i l’espectacle del cel immillorable. Tot i que no plou, molts comencem a dinar amb els equipament s de submarinisme. Llamps i trons a sobre Susqueda i el Far. El cel és negre de tempesta. Per sorpresa nostra, per darrera les nostres esquenes, s’obren clarianes. Acabarem el dinar endreçant l’equip d’aigua refets i amb un sol que ens escalfa. La colla està animada, pintaven bastos i finament el diluvi s’ha quedat en un no res. Baixem per la Roca Llarga i seguim pel camí de les Marrades o el camí dels Morts, dit així perquè els habitants de les Medes baixaven a enterrar els seus difunts al cementiri de Cogolls. Davant nostre, Pla Boscàs i la serra de les Tres Creus. Entre el bac de Fontanil i les Artigues arribem al Pla de Cogolls. Hem baixat 327 m. Abans de creuar la riera, passem per davant d’un forn de calç que va coure l’última fornada l’any 1942.

Cogolls

CO L · L A B O

Ens arribem fins a Sant Cristòfor de Cogolls, església romànica del segle X que ja surt esmentada en un document del segle XI. La forma actual de la nau es deu a les reformes del segle XVIII. Quedem sorpresos de la inscripció al llindar de la porta del cementiri “avui jo, demà tu”. Això fa rumiar..! Passem per davant de la Fàbrega per anar a veure les coves de roca calcària del Fontanil, situades a sota mateix de la casa rural de Ca l’Arnau. Amb risc de quedar molls de cap a peus, travessem Riera de Cogolls

Bibliografia

RA C I Ó

per segona vegada la Riera de Cogolls. A la Pruenca hi han deixat roba estesa. No devien pensar que podria ploure... Hem d’anar a fer una visita al Roure de la Clota, roure martinenc de 4.25 m. de perímetre. Quines abraçades! Tothom se l’estima. A cinc minuts tenim el salt del Molí d’en Murris, un lloc que sorprèn per l’abundor d’aigua i amb una gorga que convida a banyar-se. Només ens queda un lloc per visitar, i aquest es farà una mica més pesat per arribar-hi. Són un quart de sis de la tarda i comencem a tenir les cames cansades. El Castell d’Hostoles ens farà patir. Què dura que es fa la seva pujada quan ja tots pensàvem que la travessa s’estava acabant...! Amb penes i treballs pujarem els últims 200 metres de desnivell. Acabarem conquerint el quarter general de la lluita remença. Ara sí, finalment veiem Sant Feliu de Pallerols. La baixada, cadascú la fa al seu aire. Dotzenes d’ulls vigilen la carretera al creuar-la. Anem per feina. Arriem per l’antic traçat del tren d’Olot convertit en un excel·lent carril bici. Són les set de la tarda. Acabarem a l’estació de Sant Feliu la segona etapa de la travessa , una mica més tard de l’hora prevista i una mica mes cansats del que contàvem. Arribem a lloc i comencen a caure les primeres gotes sobre els nostres caps. Ara sí que ja no hi som a temps de posar-nos l’equip de submarinisme...• Narcís Puigvert i Codina

Horaris de la travessia

MURLÀ, Josep, i TEIXIDOR, Joan. El romànic de la Garrotxa. Col·leccionable d’Edicions El Bassegoda.

De Banyoles a Pujarnol i Sant Nicolau

Catalunya Romànica, volum V. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1991.

De Sant Nicolau a Montner, Llebrera i el collet de 1h 51 min. Bastarra Del collet a Santa Maria del Freixe i Mieres

3h 11 min.

1h 51 min.

De Mieres al santuari de Finestres i Puigsallança 3h 01 min. Del cim a la Plana i el puig Rodó de les Medes

1h 45 min.

Del cim a Cogolls, el castell d’Hostoles i Sant 3h 09 min. Feliu de Pallerols

www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ per Kim Agustí

MONCAYO SOSTRE DEL SISTEMA IBÈRIC

Circ de San Miguel.

El Moncayo és el sostre del sistema Ibèric, conjunt de muntanyes que separen la Meseta Central de la depressió de l’Ebre. Els relleus de la serralada, de gran rellevància geogràfica, són força suaus, tot i l’empremta que hi van deixar les glaciacions; les seves carenes són molt vastes i panoràmiques i el conjunt només assoleix uns modestos 2315 metres al dilatat pico de San Miguel. El Moncayo dóna nom a un vent molt fred, prou temut a l’Aragó. El santuari del Moncayo serà la base de la nostra ascensió. Documentat al segle XIII, l’edifici actual és mancat de grans valors arquitectònics. És propietat del capítol de la catedral de Tarazona i els mesos d’estiu acull la imatge de la Verge, que sojorna la resta de l’any al poble de San Martín. El seu emplaçament, als peus de la peña del Cucharon, és molt pintoresc i dominant i hom hi pot accedir amb qualsevol mena d’automòbil, tot i que el darrer tram de la carretera no és asfaltat. El santuari és a 442 quilòmetres d’Olot i ofereix serveis d’alberg i de restaurant, però el primer només a l’estiu. Per tant farem nit a Tarazona, ciutat d’onze mil habitants que compta amb una bona oferta hotelera. El 24 de setembre sortim de Tarazona, comprem pa a la fleca de San Martín i ens enfilem per la sinuosa carretera que dóna accés al santuari. De camí travessem precioses boscúries de pins, roures i faigs, esquitxades per nombroses àrees de lleure que posen ordre a la forta pressió humana que rep la muntanya en determinades èpoques de l’any. Un cop al santuari (1620 m.) omplim les cantimplores i encetem la caminada, a les 9 del matí i sota un cel completament serè. A la mateixa sortida deixem de costat el camí de San Gaudioso i un centenar de metres més endavant fem al mateix amb el del collado Bellido, tots dos a l’esquerra. El nostre, molt ben traçat i senyalitzat, s’enfila en contínues ziga-zagues per una pinosa. En mitja horeta arribem al circ de San Miguel, la mostra més vistent de les glaciacions que van modelar 32

Al cim del Moncayo.

aquest vessant de la muntanya. El corriol surt definitivament del bosc i s’enfila en curts revolts pel llom que separa els circs de San Miguel i de San Gaudioso. Aviat podem contemplar una bonica perspectiva del santuari i la peña del Cucharon, amb la depressió de l’Ebre, esquitxada de núvols baixos, al fons. Finalment assolim el collado de las Piedras, ja a la dilatada carena principal. Girem cap a la dreta, passem pel modest cerro de San Juan i ens enfilem al pico de San Miguel, sostre del Moncayo. El cim del Moncayo (2315 m.) és molt vast i panoràmic, però contemplem grans extensions de terres planeres i ben poques muntanyes. La serra és partionera entre les províncies de Saragossa i Sòria, entre Aragó i Castella, i només les boires ens impedeixen veure les terres de l’antic regne de Navarra. Llueix el sol i no bufa ni un bri de vent, però nombrosos parapets ens recorden la seva força. El llom cimer és molt concorregut i diversos vèrtex i dedicatòries conviden a fer-hi la fotografia de grup. Des del cim tornem al collado de las Piedras i seguim cap al collado de Morcas, molt més pronunciat. Sense deixar el camí ens enfilem al cim de Lobera (2226 m.), també molt dilatat i coronat per un vèrtex. És menys freqüentat que el pico de San Miguel, però tot i ser dissabte hi coincidim amb una altra colla d’excursionistes i una de ciclistes. No veiem bestiar enlloc, però les mostres deixades pels ramats de xais són evidents. Després d’una breu aturada, baixem per un ample llom en direcció llevant. Passem per una barraca de pedra i seguim enllà per terreny completament pelat. En mitja hora arribem al collado Bellido; la boira ens hi rep i ja no ens deslliurarà, però el nostre itinerari no te pèrdua. Agafem un bonic camí, senyalitzat amb les marques d’un GR, que faldeja la muntanya. Travessem clapisses i pinoses, ens aturem a la fuente Morroncillo, d’aigua fresquíssima, i trepitgem alguns

CO L · L A B O

RA C I Ó

mulladius. Finalment tornem al santuari. Hi fem beguda i anem a dinar en una de les àrees de lleure, enmig d’una preciosa fageda. El Moncayo va ser declarat, molt merescudament, parc natural i gaudim d’un entorn cuidat i agradable. Ens espera un llarg viatge de tornada a Olot, però soparem a casa. Les vies ràpides fan més còmodes aquests desplaçaments i posen al nostre abast cims tan llunyans com el del Moncayo.•

Santuari del Moncayo

Horaris de la travessia Del santuari del Moncayo al pico de San Miguel

1h 43 min.

Del cim del Moncayo a Lobera

50 min.

De Lobera al collado Bellido i el santuari

1h 34 min.

www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. TRESPADERNE – BARCINA DEL BARCO NOVENA ETAPA Comencem aquest segon tram d’etapes del GR-99 el dia 14 de juny del 2010, ja ha passat un any. El primer dia el dediquem al viatge fins a Trespaderne, ja que aquesta vegada hem optat per fer-ho amb transport públic, primer la Teisa fins a Barcelona, fins a Burgos amb tren i de Burgos a Trespaderne amb bus. La nova estació de l’AVE a Burgos està molt allunyada de la població i cal demanar un taxi, (allà esperant l’arribada dels trens no n’hi ha pas

a la nostra ciutat i de les persones que recordava. Arribem a l’estació; prenem el bus i a Trespaderne anem al mateix hotel on estiguérem en acabar el primer tram d’etapes. L’endemà, dia 15 comencem les caminades; per a l’etapa d’avui tenim previst, també condicionat per la problemàtica dels allotjaments, fer un combinat de tres etapes diferents, prenent una mica de cada una, ja que hi ha alguna variant que ens ajuda a fer aquesta combinació, del llibre publicat començarem fent un tram de l’etapa 9.1, per continuar tot enllaçant amb la 9 per acabar amb part de la 10 fins a Barcina del Barco, on aquí si que hi ha un allotjament, una casa rural. Bé, el dia està plujós, sortim de Trespaderne tot encaminant-nos al pont de Valdecastro, tram final de l’engorjat de “La Horadada” i de l’etapa 8 que segueix per la carretera que porta a Cillaperlata tot deixant a l’esquerra una zona de pícnic; a més o menys un Quilòmetre es deixa la carretera tot enfilant una pista que al poc es converteix en agradable camí i que ara coincideix amb el GR-85 i que aniran junts fins a Frias; anem avançant per pinedes fins a un encreuament que ens portaria a l’ermita de “Encinillas”, lloc molt popular a la contrada també preparat per a pícnic amb taules i barbacoes; el camí va continuant vorejat ara per camps de conreu i alguna repoblació de pins fins a retornar a la vora de l’Ebre tot caminant per la seva vora, acompanyats d’abundant vegetació de ribera, ja es veu, i no el veurem més, el congost de la “Hoz” al davant de la població de Cillaperlata. A la riba dreta s’alça la “Peña de la Cruz” de 641m Cillaperlata. i a l’esquerra “El Castrillo” de 584m, prop ja tenim la corba del riu que comença a amagatzemar l’aigua de cap) o esperar un autobús que tarda força a arribar, una vegada a l’embassament de Cillaperlata. Tornem a trobar la carretera que la ciutat ens cal anar a l’estació d’autobusos; ho demanem a una puja a la població i la seguim uns pocs metres fins a trobar un camí senyora que trobem i resulta que és una monja de la congregació a l’esquerra que envoltat de camps conreuats ens acosta al riu i de Sant Josep, que aquí a Olot tenen la Residència del Tura, i a l’embassament. Ara la vegetació es converteix en bosc i es pot abans una escola de preescolar, aquesta monja havia estat a Olot contemplar una bona panoràmica del poble i de la presa que dóna durant l’etapa de l’escola, feu molta parlar13:25 del seu temps CEO 06-2012:Mise enli page 1 il·lusió 11/6/12 Página pas 1 al “Canal de Central Quintana”; hi ha alguns trams amb unes

Aresta Olot : C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona : Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line : www.aresta.com

CO L · L A B O

Puente de Valdecastro.

falgueres enormes que ens deixen ben xops, entre el plugim que no para de caure i la mullena de les fulles. A Cillaperlata hi entrem pel safareig comunitari, i aquí trobem l’enllaç del nou tram que hem variat. Cillaperlata té, segons el cens de 2007, 39 habitants, l’església parroquial està dedicada a “Nuestra Señora de Covadonga”. Seguim el nostre camí, ara per l’etapa 9, des del safareig el camí pren una suau pujada fins al “collado de la Cucharera” de 600m, la baixada també molt suau fins a Quitanaseca, 25 habitants el 2007; l’església és romànica i està dedicada al Bisbe Sant Martí, també compta amb algunes cases amb escuts heràldics als portals. Anem baixant fins a la carretera BU-250 per pujar fins a Frias, població que en l’altra estada ja visitàrem en pla turístic. Continuem, arribem al pont (que és idèntic al de Besalú) que ja coneixem on encara hi ha el nefast allotjament del “Punte Romano” (no sé si encara hi ha el mateix personal); encarem el camí que entre pollancres i boixos ens porta a les envistes d’una casa, el camí es fa corriol molt ajustat al riu i a la paret rocallosa de la muntanya de “San Miguel” on, al cim, hi ha una ermita dedicada a aquest Sant. Ara entrem en una zona boscosa on han fet una catalogació botànica de les espècies i estan retolades amb plaques identificadores amb explicacions molt acurades; el camí acaba a una pista a sota del “Montejo de Cebas”, continuem per l’esquerra tot pujant al “Montejo de San Miguel”, població de 22 habitants el 2007 i l’església està dedicada a Sant Pere. Trobem un rètol que indica que estem al “Parque Natural de los montes Obarenes – San Zadornil” entrem a la població per la “Pontinueva” on hi ha unes taules de pícnic, però plou i estan molt envoltades de vegetació, prosseguim fins a la plaça del poble on fem parada per menjar quelcom; continua plovisquejant; però mentre som aquí para i els núvols es comencen a trencar. www. ceolot. cat

RA C I Ó

La sortida de la població és primer per unes escales que es dirigeixen a la carretera de Montejo de Cebas i continua per camí de ribera, aquest tram és força caòtic, les marques han desaparegut sota la vegetació i ens fem un embolic, ens cal recular fins a trobar la direcció correcta. Continuem per camí fins a sortir de l’espai natural de “San Sebastián” fins a travessar el torrent de “San Antonio” abans de sortir a la carretera de Quintana Martín Galíndez, uns 500m i un desvio a la dreta ens porta al pont de la central de Iberduero i a Quintana que és la capital del “Valle de Tobalina”. Aquí entrem en un altre dels enllaços que hem preparat per aquesta etapa, deixem l’itinerari 9 i comencem el 10. Una pista a la dreta, on hi ha unes plantacions de cascalls que desemboca a un caminet que ressegueix una estona el riu, per allunya-se’n fins a la població de Pangusión, 38 habitants el 2007, amb església sota l’advocació de San Acisclo i Santa Victoria. Seguim direcció nord per la carretera que deixem per un camí a la dreta fins al torrent de “Aguabuena”; continuem al costat del riu; un altre torrent, aquest el de “Chorrillos” i ara el camí s’eixampla i amb poca pujada arribem a Barcina del Barco. 27 habitants el 2007, església dedicada a Sant Martín Obispo. Aquesta població és molt propera a la central Nuclear de Garoña, i en aquells dies hi havia força moguda, ja que s’estava debatent si clausurar-la o allargar la seva vida útil, tal com més tard va passar. Ens dirigim on tenim l’allotjament encarregat: Casa Rural Maria Luisa, tels. 620 728 858 / 947 358 500, 50 euros 2 persones a mitja

SERVEI A DOMICILI 35

RA C CO L · L A B O

Cillaperlata.

IÓ

pensió (juny de 2010). Una gent molt amable, estàvem nosaltres sols, ens comentaren que allà hi anaven molts caçadors. Una vegada acondicionats anem a la plaça on hem vist un bar, el bar és molt nou i ens comenten la parella que el regenten que l’han obert pensant força en la gent que fa el GR i els caçadors, perquè el poble està molt apagat, la central nuclear cada vegada dóna menys feina, totes les tasques s’estan informatitzant i la gent, indemnitzada i al carrer. Això també ens ho comenta la Sra. de la Casa Rural. Els quilòmetres foren 29,800 i la marxa efectiva de 6 hores 55 minuts.•

Les Falgueres.

Cillaperlata. Frias.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Pangusión. Montejo de San Miguel.

Tot buscant el camí.

Torrent de Los Chorrillos.

Plantació d'adormideres.

www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ

C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT

Els Pensam D E L A P R ents UNA

per Josep Badosa

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

1 N 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

M U S E U D E L S S A N T S

A X I L L A R • E M U • M A

R O L • L U M I N I C A • N

E R I Ç O • I N U C A V • A

D I C • • A N A R • • I A T

E C O N O M I C • A • O C I

D I N A M O • T E L O N E U

E D A T • R E I A L M E S •

U A • A • • X U T A N T • P

D • C L A V O • • C I A • R

E R • • C O R • C A • • L U

L A V A L L D E L B A C • N

M I O S O T I S • • • U R A

O N T • P A • T U R A • E •

SOLUCIÓ

Informa'te-n: ceo@ceolot.cat

www. ceolot. cat

50% de descompte en la matrícula Presentant el carnet de soci del Centre Excursionista d'Olot.

matrícula gratuïta Només per inscripcions els mesos de juliol i agost presentant el carnet d'estudiant.

Cycling Zumba Step GAC Body Pump Body Balance Ioga Pilates Fitness HORARI: De dilluns a divendres de 7.30 a 22 h. Dissabtes de 9 a 13 h. Ctra. de Santa Pau, 12-14 Tel. 972 27 18 18 17800 OLOT (Girona) olot_fitness@hotmail.es

ens veiem k al faceboo