Revista del Centre Excursionista nº 185 by The Graphic room

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 185 s d e C a ta rs io n is te BRE 2012 u c M x E E V O ts N Ed ’E n ti ta OCTUBR F e d e ra c ió

4,00 €

SUMARI SALUTACIÓ Director: Jaume Roqué Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-94

ACTIVITATS 4a VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT LA TRAVESSIA DELS 3 GRANS DEL MONTSENY CATALUNYA D'EST A OEST

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

5 15 17

secció MUNTANYA

secció MAINADA

secció d'ESQUÍ

MOTS ENCREUATS SOLUCIÓ

ESQUÍ de Muntanya

10 31 11

COL·LABORACIONS LA FORÇA EN LES CURSES DE MUNTANYA LA RUTA MEGALÍTICA DE LA RIERA PUJOLAR

Amb el suport de: la Diputació de Girona

GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. 10a ETAPA NOTES GEOGRÀFIQUES

12 20 24 27

INFORMACIONS

Els pensaments de la Pruna

La foto de la portada Salt de la Núvia Enric Serrano.

S A L U TA C I

per Jaume Roqué i Jutglà president@ceolot.cat

Benvolguts socis: Encetem el darrer trimestre d’aquest 2012, que comença força escalfat a conseqüència del ressorgir nacionalista amb la mostra evident de la multitudinària manifestació del passat 11 de setembre, la reunió de negatiu resultat, entre el president de l’executiu Central i el de la Generalitat… Tot aixó ens porta a una reflexió acurada i sincera sobre el futur del nostre poble, que sabrem entre tots resoldre amb eficàcia. La nova normativa sobre els estatuts de les federacions esportives ha obligat a la FEEC a refer els seus, es creà una comissió en la qual el nostre Centre Excursionista tingué representació i desprès de nombroses reunions a Barcelona i de molts mails s'aconseguí introduir diferents articles per adaptar als actuals temps la normativa, a part d’introduir-hi les esmenes marcades per la nova legislació oficial i el passat 18 de setembre quedà llesta per presentar a la Conselleria d’Esports de la Generalitat. De les activitats del nostre Centre la més immediata ha estat la IV Cursa dels Volcans, portada a terme el passat 23 de setembre; a les pàgines d’aquest butlletí hi trobareu la crònica de l’esdeveniment. De les programades, la primera, que d’alguna manera enceta el curs, és l’Aplec, que després de cel·lebrar-se

3 anys consecutius a Talaixà, enguany anirem als Prats de la Sagrada Família de Batet; a la pàgina 2 hi ha el programa, fóra bo que hi assistís una quantitat considerable de socis, per així trobarnos almenys una vegada a l’any. Hi sou convidats. Posats a convidar, també ho sou per al proper 23 de novembre a l’Assemblea General Ordinària de Socis. Recordeu que ja tenim el número per la a Loteria de Nadal. Tingueu en compte a l’hora de fer les vostres compres aprofitar el “SUC DEL CARNET DE SOCI”. En referència al Refugi de Talaixà, anunciar que pràcticament està enllestida tota la part de mamposteria interior; ara només ens falta el mobiliari. També podem dir que per dormir-hi amb sac ja es podria fer servir. Estem a punt de redactar la normativa d’ús, en principi només per als nostres associats. Recordar-vos també, que durant el proper mes de novembre posarem en circulació els rebuts de les quotes de l’entitat, demanem que si algú vol fer alguna modificació passi per secretaria a fí d’evitar retorns que a tots ens van malament. I, ja desitjar-vos una bona tardor, tot esperant les neus a les nostres muntanyes.•

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS

Recordeu aquesta data:

21 d'abril XXXVI

Embardissada

Queda convocada l’Assemblea General ordinària de l’entitat per al dia 23 de novembre al local del CEO, Passeig d’en Blay, 5, a les 21,30 en primera convocatòria i a les 22 en segona convocatòria, sota el següent.

ORDRE DEL DIA • Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea anterior. • Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior. • Aprovació de comptes exercici 2009/2011 • Torn obert de paraules. Esperem la vostra assistència, donada la importància dels temes a tractar i pel bon funcionament de la nostra entitat.

QUOTES ASSOCIATS Recordem que durant el mes de novembre es posaran al cobrament les quotes d'associat. Als socis que s’acolliren a la devolució de la derrama se'ls aplicarà el descompte corresponent.

LOTERIA

LA GROSSA DE NADAL

32.018 Queda't amb aquest número... segur que toca!

A C T I V I TAT

per Joan Blanch

4a VOLTA PELS VOLCANS D’OLOT XI CAMPIONAT DE CATALUNYA DE MUNTANYA El 23 de setembre va tenir lloc la 4ª cursa “Volta pels volcans d’Olot”. Es van superar totes les expectatives de participació i van acabar la cursa 309 dels inscrits, a més dels 3 components de “l'escombra” que lògicament també van fer tot el recorregut. També hi va haver alguna retirada. Cal destacar i agrair la col·laboració de les més de 60 persones dels controls i l'organització. Enguany, abans de la “cursa gran” se'n van celebrar 3 més de promoció, per a la mainada d'edats entre els 3 i 10 anys. El primer i la primera classificats, a més del trofeu “Volta pels volcans”, es van endur un magnific lot amb diversos productes preparats pels placers de la Plaça Mercat d’Olot. Així mateix els “Campions de Catalunya de muntanya” van ser obsequiats amb lots de productes de “Ben bé d’Olot”.

una molt bona participació; es va haver de fer dos grups. El Centre Excursionista d’Olot vol donar les gràcies a totes aquelles persones, entitats i empreses que han patrocinat o col·laborat en aquesta quarta cursa “Volta pels volcans d’Olot”: Ajuntament d’Olot - Consell Esportiu de la Garrotxa - Federació Catalana d’Atletisme - HOLA. Òptica i centre auditiu Restaurant La Fageda - Càmping La Fageda - Consell Comarcal de la Garrotxa - TOSCA - Cooperativa la Fageda - Colla Garrotxa Ben Bé d’Olot - Associació de placers de la Plaça Mercat d’Olot - Restaurant Hotel “La

PERLA” - Hotel Bar Restaurant “L’ESTACIÓ” - Restaurant Pizzeria Torino - Cafè Europa Restaurant El Mig - Embotits Eugeni - Aneto Natural, SL - ARESTA - La Caixa - C. A. Olot - Terra de Volcans - Associacions de Veins de: Benavent, Sant Cristòfor i Mas Bernat, Sant Miquel, Sant Francesc, Pla de Dalt i Montolivet.

TApiPEL L O am ona

D’ O NdSe MuntanyaLO

OL C S dVe Catalunya A X

V 4a edició

Primers classificats de la “Volta pels volcans“ 1r – Marc Roig Tió (53’10’’) 2n – Òscar Carrasco (53’ 26’’) 3r – Elias Resina (54’ 26’’) 4t – Josep M Roura (CNOlot) (55’ 22) 5è – Jordi Martos (55’38’’) 1ª - Laia Andreu (58’ 53’’) 2ª - Montse Martinez (1h 00’ 53’’) 3ª - Eugenia Miró (1h 03’ 52’’) 4ª - Anna Viñolas (1h 05’ 06’’) 5ª – Albada Blay (1h 09’ 25’’) També la “Caminada guiada” a càrrec de l’equip d’educadors de Tosca va tenir www. ceolot. cat

secció

Octubre 2012

A M U N TA N Y

Novembre 2012 Dg

MES D'OCTUBRE

MES DE NOVEMBRE

 Dia 7: XLIII Aplec del CEO

 Dia 1

Vegeu la plana 2.

Castanyada als Pins de Sant Privat

 Dia 14: XV Ruta de Cogolls

Itinerari: pla d’en Xurri, camí dels Matxos, grau de les Eugues, Puigsacalm, Santa Magdalena del Mont, les Olletes, pla d’en Xurri.

Organitza: Comissió de la Festa Major de Cogolls.  Dia 20 (dissabte): Travessia dels tres grans del Montseny. Matagalls, les Agudes i el turó de l'Home. Itinerari: coll Formic, Matagalls, Sant Marçal, les Agudes, turó de l’Home, font de Passavets.

(dijous):

Puigsacalm

Hores de marxa efectiva: 4h (matinal) En acabar la sortida hi haurà dinar de costum i castanyada als pins de Sant Privat. Coordinadors: Colla Garrotxa

Hores de marxa efectiva: 7 i mitja.

 Dia 4: Ruta de les 10 Ermites (Santa Coloma de Farners)

Coordinadora: Mònica Blázquez.

II etapa: Sant Pere Cercada, Santa Victòria de Sauleda, Sant Miquel de Cladells.

Per a més informació, vegeu l'apartat corresponent.  Dia 28: Puig de Sant Amand Balcó del Ripollès. Itinerari: Colònia Molinou (Campdevànol), fontetes de Sant Grau, Sant Martí de Dalt, serra dels Graus, Sant Julià de Saltor, font del Pi, puig de Sant Amand, mas Corones, Sant Grau, Sant Martí d’Armàncies, Colònia Molinou. Hores de marxa efectiva: 6. Coordinador: Florenci Padrosa.

Itinerari: parc de Sant Salvador, camí Trencacames, can Planes, roca Bellera, can Gorgalls Vell, Sant Pere Cercada, Santa Victòria, Sant Miquel, forn de Rajols, font del Verinal, Sant Miquel de Cladells. Es farà una arrossada en acabar la sortida (no caldrà que porteu coberts). La tornada des de Sant Miquel de Cladells fins al parc de Sant Salvador es farà amb autocar. Hores de marxa efectiva: 6. Coordinadors: Josep Alzina i Dolors Reixach. Sortida conjunta entre el CEO i el GECA. Cal apuntar-se amb antel·lació al CEO per a l’arrossada.  Dies 10 i 11: Travessia de Sant Pau de Segúries a Beget i Sadernes Itinerari de dissabte: Sant Pau de Segúries, collada del Sitjar, coll d’Arrencafels, puig Ou, font de Resclusanys, el Talló, pujants de Llonganya, coll Sagordi, pont del Bolacell, Beget. Hores de marxa efectiva: 6. Farem nit a Beget, en plena festa de la Divina Majestat.

La Maladeta (7-VII-12)

Itinerari de diumenge: Beget, la Farga, les Feixanes, vall d’Ormoier, grau d’Escales, Santa Maria d’Escales, Coll de Jou, Sadernes. Hores de marxa efectiva: 5. Desplaçament amb autocar. Coordinador: Kim Agustí.  Dia 18: Ruta megalítica de la riera Pujolar (El Port de la Selva). Itinerari: Trobareu la descripció de l’itinerari i dels monuments visitats en un altre apartat d’aquest mateix butlletí (pàg. 20). Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal). Coordinador: Enric Carreras.

Desembre 2012 Dl

/31

secció

M U N TA N Y

MES DE NOVEMBRE

MES DE DESEMBRE

 Dia 25: El Port del Comte (Solsonès)

 Dies 1 i 2: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (III i IV)

Sortida amb autocar des de l’aparcament del Parc Nou (Olot) Després de la rebuda, s’iniciarà la travessia, guiada per Txema Marcos i Anna Guàrdia (ambdós biòlegs). Durada: 5 hores. Dificultat: mitjana. Cal portar bon calçat i els àpats del dia. Reserva de l’autocar fins al dijous dia 22 de novembre als coorganitzadors o bé al Casal dels Volcans. Coorganitzen: Centre Excursionista d’Olot, Grup Excursionista Cultural i Alpinista GECA i Grup Excursionista de les Planes d’Hostoles GELPH.

De Sant Feliu de Pallerols a la Devesa i la Vola. Itinerari de dissabte: Sant Feliu de Pallerols, cingles de Rocalba, la Xoriguera, grau de Santa Anna, santuari del Far, coll de Malla, salt de Sallent, Rupit, la Devesa. Hores de marxa efectiva: 6. Coordinador: Lluís Planagumà. Es farà nit a la Devesa. Itinerari de diumenge: la Devesa, coll de Pruit, serra Mateus, coll sa Bastida, pla d’Aiats, coll de Bram, santuari de Cabrera, l’Osca de Cabrera, collet de cal Vidrier, Sant Andreu de la Vola. Hores de marxa efectiva: 6. Coordinadors: Narcís Puigvert i Quim Aradas. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.  Dia 9: Portada del pessebre al puig Salarça Itinerari: can Agustí de Riu, la placeta Blanca, coll Roig, Principi, creu de Principi, puig Salarça, coll de Principi, corral de Principi, balmes del Cànem, Santa Maria d’Agulles, can Agustí de Riu.

Molières (11-VIII-12)

Hores de marxa efectiva: 5 i mitja. Coordinador: Pere Guitart. Hi haurà dinar de costum.  Dia 30: Esmorzar a Finestres. Itinerari: Santuari dels Arcs, font de la Salgueda, coll de Puigsafont, l’Oratori, Santa Maria de Finestres, els Arcs. Hores de marxa efectiva: 3 (matinal). Tradicional sortida de final d'any.

La Maladeta des del Molières (11-VIII-12)

www. ceolot. cat

Molières (11-VIII-12)

secció

MAINADA

mainada! Doncs l’estiu ja s’acaba i la secció de mainada ja comença a rodar com una tren de vapor, amb ganes i força de començar les excurcions i les colònies amb tots vosaltres. Abans de tot, però, farem un petit recordatori del que varen ser les inoblidables colònies finals. Tot va començar un dilluns després de Sant Joan, quan vam arribar a la casa de colònies. Allà es respirava un ambient “hollywoodiense”, rondaven càmeres, productors, actors, actrius i molts més personatges del gremi del cinema. Així que amb tota una setmana per davant ens havíem de convertir en vertaders actors i actrius per filmar una pel·lícula per grup, tot i això una pel·lícula no es empresa fàcil i calia fer un guió, pensar personatges, diàlegs.... i moltes altres coses. D’entre tantes idees què més bonic que mostrat de primera mà el que és viure en unes colònies, els menuts ens varen filmar un mix de les activitats que feien al llarg del dia que no eren poques i els petits i els mitjans, cadascú a la seva manera, ens van ensenyar com es viu el transcurs d’un dia complet des del seu inici fins al seu final. Pfff i Déu n’hi do el que va costar i ara com a tota bona pel·lícula ha de passar per concurs, però no un concurs qualsevol sinó una gran gala, amb una gran i llarga catifa vermella, personatges amb impressionants vestits dignes dels Òscars i tot allò que caracteritza un esdeveniment de tal alçada. Malgrat ser un concurs, en vista del gran esforç i dedicació que hi van posar tots els grups el jurat va optar per concedir un empat, que recompensava de manera equitativa el treball de tots els nens. A més a més del món en què ens vàrem submergir també vam tenir temps per jugar als jocs més tradicionals però no menys divertits, banyar-nos a la piscina i moltes altres coses.•

Dia de gala.

La feina de tota una setmana.

grans i joves! L’estiu ja s’ha acabat i això vol dir tornar a fer exàmens, treballs i aquells exercicis de matemàtiques que no s’acaben mai. Però per sort els monitors ja hem tornat de vacances i ja estem posant en marxa l’engranatge d’aquesta nova temporada!! Com que ja sou uns excursionistes molt experimentats, us informem que a partir d’ara, tots els nois i noies del Grup passareu a ser Joves! Passareu a ser els grans de la Secció de Mainada i això comportarà també unes noves fites a assolir. Amb el calendari ja elaborat, hem programat una sèrie de sortides pensades a caminar molt més i ser més autosuficients, és a dir, més acampada i menys refugis!! Però no us preocupeu, tots i totes podreu venir i ja sabeu que el ritme el marqueu vosaltres! D’altra banda, les sortides passaran a ser els dissabtes en lloc dels diumenges. Després de consensuar-ho amb tots vosaltres, hem decidit aquest canvi de dia, que esperem que us vagi millor a tots!

Tenim altres notícies per donar-vos i alguna sorpresa majúscula per a les sortides de tot l’any, especialment per a Setmana Santa. Segons una filtració de CEOleaks, hi ha la intenció de creuar una bassa molt grossa per fer la travessa. Ja veurem què passa... us mantindrem informats! I com que aquest any es presenta amb moltes ganes de caminar, farem un petit recordatori dels últims campaments de juny. Sí, aquells amb els quals vam treballar tant i taaaaaant... que si ara una migdiada, ara un son, ara una mica de partit de beisbol... un bany al riu... i de tant en tant escriure quatre estrofes de la cançó o quatre pinzellades a la paret. Bé en tot cas, uns campaments ben merescuts, on el sol i el bon temps no ens va abandonar, que ja era hora!!! A veure si aquest any ens tornem a guanyar uns campaments com aquells!!!! però primer cal caminar.... •

secció

d 'E S Q U

Socis C.E.Olot

Coll del Pal (agost-2012)

La molt propera temporada de neu ja és aquí, i tots el aficionats estem delerosos de retrobar-nos amb l’ambient hivernal, amb tot el que això comporta d’emocions, sentiments, sensacions i plaers. Una relaxant passejada per qualsevol dels bonics poblets pirinencs, un capvespre, avançada la tardor... La caiguda dels primers flocs de neu, en una caminada per l’alta muntanya o enmig d’un bosc de pi negre, rodejats de majestuós silenci... La màgia del primer descens de la temporada... (si pot ser, amb neu pols). I quan la tempesta senyoreja pels cims, boscos i carrers, una animada tertúlia d’esquí, a bon recés, preparant la propera sortida, on gaudirem de la “neu verge”!

Parlem, doncs, de notícies de neu: La Molina: Nou punt d’esquí a Bagà-Coll de Pal... Amb fons europeus, s’ha finançat el nou edifici de serveis, (dues plantes, uns 700m2), cuina ràpida, escola d’esquí, lloguer de material i venda de passis per al domini Coll de Pal-La Molina. Telecadira des del llac gros, (a la fi de la Volta de Muntanya Sagrada), dona accés a la remodelada zona, que ja tenia l’antic remuntador “tle. Sant Jordi” (de tota la vida), i la cinta per a debutants “Comabella”. És una bona notícia, per als esquiadors que des del Bergadà volen accedir a La Molina, sense pagar el peatge del Túnel del Cadí. Vallter 2000: Ara amb suport directe de la Generalitat de Catalunya, (com La Molina, Portainé, Espot, Vall de Núria...) El preacord signat, sembla que preveu la inversió econòmica que assegura el normal funcionament de l’estació, aquesta temporada 2012-2013 i un pla d’inversions per als propers 4 anys. Vall Ter, motor d’activitat econòmica comarcal.

Com cada any, arribat aquest temps, el C.E.O. s’ha posat en contacte amb les diferents estacions d’esquí de l’àmbit català, també Andorra i La Catalunya Nord, per a demanar que en presentar el carnet de soci, els nostres associats puguin beneficiar-se d’un descompte en el preu del passi. Com sempre, hi ha alguna estació que no ho fa i altres que sí, cal doncs demanar-ho en aquell moment. Recordeu que la seguretat a muntanya és molt important, i que és fàcil que puguem tenir algun accident, per això cal estar assegurat si regularment gaudiu d’activitats a muntanya. El Centre ofereix la possibilitat de contractar una assegurança col·lectiva que empara muntanyisme i esquí tot l’any a un preu realment interessant per als socis. També podem plantejar-nos la possibilitat de federar-nos, (si fem activitats concretes o específiques de forma intensiva). I en cas d’anar esporàdicament a practicar alguna modalitat de lliscament a la neu, (esquí, snow, etc...) podem trobar una assegurança per a cada dia i la podem contractar a la mateixa estació en comprar el passi. Salut i bona neu a tots!

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com www. ceolot. cat

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

•

4 5

•

• •

•

13 14

• •

• • •

•

• • • • • •

•

• •

•

• •

•

• •

•

Horitzontals

Verticals

1. Religió catòlica. Dos mil.

1. Botiga on comprem la carn. Preposició de lloc.

2. Afable. Cop d'ull.

2. Distret. Que actuen per via de conciliació.

3. Díscols. Expressió usada per cridar l'atenció. Seient de parlamentari.

3. Els seus envoltoris avisen que és perjudicial per a la salut. Aspecte que es pot considerar en una qüestió. Carboni.

4. Nord. La que té una bona alçada. Sense pares. Nitrogen.

4. Del revés, habitant de Letònia. Òrgan que batega. Riu molt wagnerià. Oest.

5. Bòvid del Tibet. Oxigen. Masia. Preposició de lloc. Ceri. 6. Samari. No cuit. Capital de Lituània. 7. Aigua carbònica artificial. Molt resumit. 8. La Terrassa romana. D'esperit obtús. Prefix que significa "contra". 9. Del revés, oposat a barat. Cinc-cents dos. Acció de riure. 10. Relatiu al poble preromà que habitava la nostra terra. Del revés, relatiu a la regió de roques solubles on l'erosió ha produït avencs, cavernes... 11.Orgull arrogant. Dos en xifres romanes. Resistència elèctrica. 12. Del revés, la mare de Perseu. Home extremadament baix. Cos prim i rígid acabat en punta. 13. Existeix. Arbre de l'Amèrica Central. 14. Nitrogen. De corall. Causa, incentiu de malifetes.

5. El que llegeix. Del revés, la que té un desig excessiu d'alguna cosa. Roentgen. 6. Danyós a la salut. Utilització. Del revés, forma prefixada que significa la desena part. Amper. 7. Del revés, tecneci. Mil. Impost sobre els immobles. Sofre. Litre. 8. Iode. Est. Del revés, paret prima que no aguanta cap pes. Canonada que recull les aigües de pluja a la teulada. 9. Cilindre de substància medicamentosa que s'administra per via rectal. Vaig anar. 10. Mil cinquanta. Resistència elèctrica. Fosfoglicèrid emprat com a reconstituent. 11. Malaltia que provoca un augment de volum de les zones afectades. Nom de consonant. 12. Ruc. Dos en xifres romanes. Laurenci. Cada un dels moviments que fem quan caminem. 13. Mil sis-cents. Cornella. Orgull. 14. Natural de Maó. La que té l'aspecte del nacre.

ESQUÍ de Muntanya

pels Caçadors de neu

Hola, caçadors de neu, ja hi tornem a ser!!!!! Com aneu de memòria?, recordeu la temporada passada, el sis de novembre, la primera esquiada al Bastiments i a principis de maig l’última a l’Aneto? Sis mesos complets d’esquí i que a alguns us agafa desprevinguts, com es diu “amb els pixats al ventre”. Perquè això no torni a passar, ja podeu començar a preparar el material, que al primer floc de neu sortim! Com les temporades anteriors farem alguna xerrada de rescat en cas d’allaus i sortida teòrica, com també sortides al Pirineu central i Alps.

Carança.

Recordeu: Del material, el més important, i que cal portar, seria: l’a.r.v.a., pala, sonda, ganivetes per als esquís, grampons, ulleres de sol i tempesta, guants, manyotes i roba d’abric. És recomanable també portar casc i en alguna sortida també el necessitarem el piolet. És obligatori tenir l’assegurança de la FEEC. Si us animeu i voleu acompanyar-nos, PASSEU PEL CENTRE, allà tindreu la informació necessària per posar-nos en contacte.•

Mont Thabor.

CEO 09-2012:Mise en page 1

17/9/12

19:33

Página 1

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com www. ceolot. cat

RA C CO L · L A B O

IÓ

per Eduard Barceló www.eduardbarcelo.com

LA FORÇA EN LES CURSES DE MUNTANYA CÀRREGA

Quan hom parla de la qualitat física de la força s’associa de forma immediata amb la típica imatge d’una sala de musculació, les seves màquines de “tortura” i els esforçats esportistes sobredimensionats que allí es troben normalment. De forma automàtica, als amants de les curses de muntanya i de les activitats aeròbiques a l’aire lliure ens sol envair una mandra insuperable pel fet de tancar-nos en un espai i fer una sèrie d’exercicis sense un objectiu clar immediat que ens reporti el plaer de l’activitat a què estem acostumats. Malgrat això,… I si el treball de força ens permetés córrer més ràpid i durant més estona? I si ens permetés assolir uns resultats impossibles d’assolir amb el treball exclusivament cardiovascular? Cap esportista no dubta de l’eficàcia que té el treball de sèries o d’intervals per millorar la resistència i malgrat que en les curses de muntanya difícilment se superen ritmes de 15-16 km/h, s’accepta de bon grat que córrer a 20-22 km/h en alguns entrenaments produeix un efecte d’entrenament superior a la simple acumulació de distància i/o temps a ritmes lents. Per tal de justificar el treball de la força i conscienciar a tots aquells esportistes interessats en optimitzar el seu temps d’entrenament, de la utilitat que té treballar aquesta qualitat física em baso en el mateix principi. És a dir, els nivells de força quan competim en una cursa de muntanya tenen una magnitud determinada que és la que ens permet córrer al límit de la nostra capacitat cardiovascular durant el major temps possible. Aquesta magnitud no és molt elevada però si treballem aquesta resistència muscular mitjançant un treball més intens al gimnàs la podrem millorar i es donarà la mateixa transferència que les sèries i els intervals en el treball de cursa per a la millora de la resistència.

LA FORÇA I LES SEVES MANIFESTACIONS

Gràfic de les manifestacions de la força en funció de la càrrega.

QUÈ TREBALLO I COM HO TREBALLO? Un cop conscienciats de la necessitat del treball i identificat l’objectiu a millorar, caldria determinar què treballar i com fer-ho, és a dir, quins músculs, quins exercicis i quin mètode. És bastant evident que el gruix del treball muscular s’ha de centrar en el tren inferior, donat que és el que suporta el major treball en la cursa per muntanya: però no podem deixar de banda la resta del nostre cos i hem de fer un treball general enfocat al desenvolupament armònic de tot el nostre organisme. Així doncs, el gruix de la sessió anirà encarat cap als quàdriceps, els isquiotibials, els glutis, els bessons i els adductors però no oblidarem tampoc els abdominals, les lumbars i la musculatura del tronc i dels braços. La forma per poder dur a terme aquesta feina és mitjançant les màquines de musculació del gimnàs (figura 1), els pesos lliures (figura 2), multisalts, autocàrregues (figura 3) o circuits de carrera combinats amb exercicis gimnàstics.

La força és la capacitat que té el cos d’oposar-se a una força externa per tal de superar-la, frenar-la o mantenir-la. En funció de la magnitud de la força i el temps d’oposició tindrem un tipus o un altre de força. Així doncs, en un extrem ens trobem amb la força màxima, que seria una força aplicada durant un breu moment de temps i amb la major intensitat possible, i de l’altra banda, la nostra, la força resistència, amb una magnitud molt inferior però amb una durada molt perllongada. Figura 1.

TEMPS

Gràfic de les manifestacions de la força en funció del temps. 12

Figura 2.

Figura 3.

CO L · L A B O

RA C I Ó

MÈTODE DE TREBALL

ALTRES UTILITATS

El treball de força ha de ser progressiu com el treball de resistència ja que en cas contrari ens provoca dolor muscular en el millor dels casos i lesions més o menys importants en el pitjor. Així, doncs, s’aconsella un treball de planificació de les càrregues que ens permeti progressar durant la temporada i durant el període intercurses. Només d’aquesta manera aconseguirem treure el màxim suc al temps d’entrenaments que dediquem en l’espai reduït de la sala del gimnàs o fent circuits i repeticions d’exercicis que s’allunyen del que més ens agrada: el córrer lliurement.

El treball de força és també una bona opció per simular entrenaments de llarga durada sense patir el desgast articular i orgànic que aquests ens provoquen.

A nivell general, la progressió caldria que seguís el següent recorregut:

1. Tindrem menys possibilitats de lesió i el dia següent podrem entrenar en millors condicions.

Si en comptes de córrer 2-3 hores a ritme suau per acostumar-nos a les llargues distàncies, fem una sessió de musculació al gimnàs i immediatament després una sessió de cursa ràpida d’1 h 30 assolirem el mateix objectiu i superarem amb escreix la qualitat del treball que haurem fet, ja que:

2. El treball de resistència serà de més qualitat per l’increment de la velocitat. 3. El treball de força serà superior per l’increment de la càrrega que suposa el treball al gimnàs.

El treball s’inicia amb un període d’adaptació als exercicis i a l’entrenament de força. Les càrregues han de ser moderades (que costi però no molt), les repeticions sobre les 10, les sèries entre 3 i 4 entre exercicis i el temps de recuperació suficient com perquè puguem abordar la següent sèrie amb el múscul força recuperat.

Per tant, i com a conclusió, tant sol com acompanyat, el treball de la força s’erigeix com un pilar del nostre rendiment esportiu i ens permet optimitzar el nostre temps d’entrenament.•

Després d’aquest treball incrementaríem la càrrega per tal d’anar fent més incidència sobre la força, amb l’objectiu de desenvolupar aquesta qualitat física mitjançant la millora de la coordinació de les fibres i no per un increment del volum d'aquestes fibres, fet que ens provocaria un increment de pes corporal i un perjudici alhora de córrer per muntanya. Per treballar la força màxima hauríem de passar a 6-8 sèries de 3-4 repeticions amb molt de pes i temps de recuperació suficient com perquè puguem exigir al múscul un nou esforç al límit de la seva capacitat. Finalment, a mesura que ens acostem al període competitiu, el treball buscarà ser més específic, incrementant molt les repeticions, reduint el pes i reduint el temps de descans entre sèries. En aquest cas es podrien fer 3-4 sèries de 20-30 repeticions amb molt poca càrrega i recuperació incompleta de la musculatura implicada, normalment menys d’un minut.

www. ceolot. cat

ION I N FO R M A C

KÀRVADAN La llegenda de l’impostor, un llibre d’aventures fantàstiques ambientat a l’Alta Garrotxa Editorial Kimera. La Galera

Una bona notícia. Ha aparegut finalment La llegenda de l’impostor, el primer volum de la trilogia Kàrvadan, escrita per Carles Batlle, dramaturg amb trajectòria internacional, veí d’Argelaguer i un dels pares de la secció de mainada del CEO. Es tracta d’una història d’aventures situada en un món primitiu i aparentment remot entre muntanyes. L’argument és certament engrescador. L’estiu de l’any 2011, Pol Bàrsac es despenja del balcó de casa seva i s’escapa de la policia (volen arrestar-lo per activitats de sabotatge antisistema). Amb la idea de passar a França, s’interna a peu per les abruptes muntanyes de l’Alta Garrotxa. Per un estrany fenomen físic, però, Pol és transportat cap a una altra dimensió -o a una altra temporalitat-, un univers fantàstic ple de magnífiques ciutats encastellades, animals inversemblants i selves frondoses (Carr-mor). Per sobreviure el protagonista haurà d’assumir la identitat d’un tal Sigurn: un ésser mític a qui les antigues profecies atribueixen la responsabilitat i el poder 14

d’alliberar la raça dels carmorians d’una plaga malèfica. Les diverses proves que haurà de superar faran que, de mica en mica, conformi una nova personalitat i que descobreixi el valor de la fidelitat, l’amistat, la valentia i l’amor. I també descobrirà que hi ha un estrany misteri que el lliga, des de fa molt de temps, a aquest univers fascinant, enigmàtic i alhora salvatge. Com veieu, la trama de Kàrvadan pertany al gènere fantàstic, però també compta amb una estructura d’intriga i de misteri (alguns enigmes se solucionen dins del mateix volum, d’altres, ho faran al llarg de la “saga”, en principi una trilogia). Per a la gent de la Garrotxa, a més, el llibre compta amb una al·licient suplementari: l’autor crea un espai mític calcat sobre un espai geogràfic real, l’Alta Garrotxa. Parlem de la zona muntanyosa que va des de la Mare de Déu del Mont al Comanegra. La cohabitació d’una orografia reconeixible (i transitable) amb un univers i una toponímia imaginaris resulta certament estimulant. El volum I, que apareix ara, La llengenda de l’impostor, proposa dos itineraris: -El primer circula des del Gorg Blau -a la llera del Borró- fins al Mont (passant per la Suca, els Trulls, Can Bosc, Puig de Malveí, Collada d’Espinau, Tossa d’Espinau, Puig de Torroella, Pla del Vi i Coll de Joncanat).

-El segon recorregut surt del Mont i hi torna: passa per Espinau, Collada d’Espinau, Font dels Trulls, Torrent de Lliurona, Collada de Montosa, Coll de les Canals de Carig, Coll de la Creu, Lliurona, i altre cop recular i anar a passar per l’Obaga del Carig, el Pla del Vi i el Coll de Joncanat. Pel que fa als propers volums (II i III), el segon transitarà entre el Mont i la línia que uneix Talaixà, el Ferran i Santa Bàrbara de Pruneres. Finalment, el tercer clourà l’itinerari i anirà des d’aquesta línia fins al Comanegra. El llibre afegeix un mapa fantàstic que, per als disposats a caminar, es pot comparar amb un de real... Això, o anar llegint i anar fent. Us adonareu que la nostra flora i la nostra fauna, els nostres boscos i els nostres torrents, han esdevingut arbres monumentals, plantes exòtiques, bèsties de malson, jungles espesses i rius cabalosos. L’editorial ha definit el llibre com a “crossover”, és a dir, que l’estil i l’argument són tan adequats per a lectors adults com per a lectors més joves. Un bon regal per aquesta tardor i aquest Nadal! M.M

A C T I V I TAT

per Mònica Blàzquez

La Travessia dels tres grans del Montseny Matagalls (1697 m), les Agudes (1703 m) i TurÓ de l’Home (1706 m)

Les Agudes Hola a tots! ni molt menys aquesta és la travessia sencera del Montseny, que es fa cada any i que consta de un recorregut total de uns 47 Km i un desnivell de 5.060 metres. Nosaltres el que farem serà un recorregut que té el seu inici a coll Formic (1144 m), que va avançant pels cims i colls mes emblemàtics de la serralada i que té el seu final a Santa Fe del Montseny (1200 m). Ens trobem a l’aparcament del coll Formic (1145 m); a la nostra dreta tenim el restaurant i just al nostre davant, a l’altre costat de carretera, tenim les escales per on comença l’ascensió. El corriol és pedregós, erosionat i guanya alçada ràpidament. Aviat trobem la masia i amb uns cinc minuts arribem a un revolt tancat. Aquí deixem la pista i tornem a agafar un corriol molt pedregós que ens portarà fins al pla de la Barraca. Anem seguint el camí que remunta l’ampli llom que ens portarà fins al Turó Gros. Pujada dura i pedregosa fins al cim d’aquest turó. El nostre camí continua a llevant, creuem l’herbat collet de l’Estanyol fins que arribarem al collet dels Llops (1565 m), herbat i obert al peu de la cúpula final del Matagalls. En aquest collet, a la nostra esquerra, trobem la font Freda i de la Rosa. El nostre camí, però, continua al NE, on ens queda l’última pujada forta fins a la creu que corona el Matagalls (1697 m). El Matagalls, el segon cim més alt del Montseny, ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge excursionista. La creu que corona el cim, els orígens de la qual es remunten al s. XVI , ha fet que, temps enrere, algunes persones coneguessin la muntanya www. ceolot. cat

amb el nom de “la Creu”.Com heu pogut observar, tota la ruta és senyalitzada amb fites i amb dues ratlles horitzontals de color blanc i vermell, corresponents al GR 5-2; aquesta senyalització també ens acompanyarà fins al coll de Sant Marçal (1106 m), passant pel coll Pregon i anant davallant per una fantàstica fageda fins a les proximitats de Sant Marçal. Un cop a Sant Marçal (1106 m) començarem la pujada cap als altres dos cims de la travessia, les Agudes i el Turó de l’Home. Anirem guanyant alçada pel camí del serrat Llarg amb la corresponent senyalització, també del GR 5-2. Malgrat el nom de serrat Llarg, la pujada des de Sant Marçal discorre pel vessant O.N.O de les Agudes per una extensió de boscos de fagedes que en gairebé cap moment ens recordarà un serrat, tan sols a l’alçada aproximada de 1.500 m es dibuixa suaument una mena d’aresta, però aquesta desapareix amb la mateixa celeritat amb que es comença a dibuixar. Voldria fer un petit incís: aquest tram de GR es tot un exemple de com ha de ser un GR. Tan sols trobem indicacions als punts claus, que son les bifurcacions, i no hi ha l’excés de pintura a tots els arbres ni la malaltissa necessitat d'haver de veure la següent taca del recorregut des de la marca anterior. Tota una lliçó per als aprenents de Picasso que es dediquen a buidar pots d’esprai per la muntanya. Malgrat tot, els coneixedors del massís mantenen que el GR hauria d’haver estat marcat per la cresta de Castellets enlloc de discórrer per aquest vessant de la muntanya, ja que la cresta, des de sempre, ha estat l’itinerari mes clàssic i freqüentat, i 15

A C T I V I TAT

Turó de l'Home avui dia, malgrat la presència del GR alternatiu, la realitat continua essent la mateixa, o sigui que puja molta més gent a les Agudes des de Sant Marçal pels Castellets que pel serrat Llarg. Podríem dir que l’ascensió es divideix en quatre parts: la primera, molt planera i per pistes, discorre entre la mateixa ermita de Sant Marçal i l’inici de la pujada pel vessant, fins a l’alçada de 1200 m. La segona seria la part inferior de la pujada pel vessant, amb un camí ben marcat i fent ziga-zaga per la immensitat del bosc de fagedes, amb el terra entapissat de les fulles dels arbres. La tercera secció es concretaria a la part mitja i superior de la pujada pel vessant, per tarteres i pendissos forts i un terreny que ens recorda trams d’excursions pirinenques; llàstima que la proximitat de la carretera i el soroll de les motos ens demostra que no es així. El darrer tram, que resulta ser el més curt, el forma el tros que va del coll de les Agudes al mateix cim. Un cop dalt del cim de les Agudes (1706 m) podrem observar d’on venim, el Matagalls, i a on anem, el Turo de l’Home, a més d’una impressionant vista panoràmica del Parc Natural del Montseny i dels seus entorns. Per anar a l’últim cim de la jornada, el Turó de l’Home, hem de desfer el camí fins al coll de les Agudes on comença el corriol que ens portarà fins al coll Sebacis i d’aquí per pista directament fins al cim!

Ara ja només ens queda la baixada fins a la font de Passavets. Aquest recorregut va ser el que es feia servir per abastar de menjar i de mitjans bàsics al meteoròleg que vivia, juntament amb la seva família, durant tot l’any a dalt de la muntanya. Quan la neu no ho impedia, l’abastament es feia amb matxos de càrrega. Avui dia aquesta baixada ens convida a conèixer la vall de Santa Fe en el seu esplendor. Creuarem els esplèndids boscos de fageda i també veurem esquitxos del que van ser els antics boscos de coníferes. Entre totes dues espècies, i en un cas atípic de plena harmonia, l’abraçada: curiosa unió entre faig i avet, que han crescut ben enganxats l’ un a l’altre com si d'un únic cos es tractés, i un cop a les acaballes ens trobarem amb un parell de pous de neu, per finalment completar el recorregut a la font del Passavet, a 1200 m. Si tot va bé tornarem a ser a Olot cap a quarts de nou del vespre, és clar! Esperem que la meteorologia ens acompanyi i que tots plegats puguem gaudir d’un bon dia a la muntanya i en bona companyia. Fins aviat.•

Dades d'interès Situació geogràfica Montseny Punt de sortida Coll Formic Temps efectiu de 7 a 7:30 h Desnivell de 1.200 a 1.300 m Distancia uns 19 km Alçada mínima 1.123 m Alçada màxima 1.706 m Punt d'arribada Font de Passavets

per Josep Espunya i Kim Agustí

A C T I V I TAT

CATALUNYA D'EST A OEST DE MARTINET A SANT JULIÀ DE LÒRIA El dissabte 15 de setembre de 2012 tornem a Martinet, disposats a continuar la nostra travessia pirinenca, aturada des de fa gairebé dos anys. Som 16 de colla, el dia és esplèndid i en Jordi Freixa ens guiarà al llarg de tot el cap de setmana. Martinet (966 m.) és el cap d’un municipi de 683 habitants, anomenat Montellà i Martinet, que forma part del Baridà, subcomarca de la Cerdanya. A tres quarts de 9 del matí encetem el nostre itinerari. A la part alta del poble agafem el camí vell de Travesseres, camí carreter que puja per un serrat. Gaudim de bonics miradors sobre la serra del Cadí i ens acostem al petit nucli. Aviat trepitgem els seus carrers, tranquils i ben cuidats. Esmorzem a la plaça de la Font, a la vora dels rentadors. El poble de Travesseres (1190 m.) fou integrat en el municipi de Lles de Cerdanya l’any 1966. La seva església parroquial, dedicada a Sant Jaume i sufragània de Sant Pere de Lles, és una construcció moderna, tot i que és documentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu. En procedeix una Majestat del segle XIII, conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Sortim de Travesseres per la carretera de Lles, però al cap

al petit nucli urbà. Arànser (o Aransa, 1470 m.) és un poble de mig centenar d’habitants, integrat l’any 1966 en el municipi de Lles de Cerdanya. El seu origen és antic i també és documentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu. L’edifici actual de l’església parroquial, dedicada a Sant Martí, data del 1720, però en procedeix una talla de la Mare de Déu de finals del segle XII, conservada al Museu d’Art de Girona. La imatge del poble és molt atractiva, tot i la barreja de les teulades tradicionals amb les de pissarra, més modernes. Sortim d’Arànser pel costerut camí de Sant Marcell, que s’enfila en llargues ziga-zagues, molt ben empedrades en alguns

Arànser

Travesseres de pocs metres comencem a seguir el camí antic, que retalla el seu sinuós traçat. Magnífics empedrats, molt ben conservats, són testimoni de la pretèrita importància d’aquest itinerari. Ens aturem en un altre mirador sobre la serra del Cadí i provem d’endevinar quina és cada canal. Finalment arribem a les primeres cases de Lles. Hi fem una altra aturada, però en aquesta ocasió per conversar amb uns coneguts i beure unes cerveses; llueix el sol i la calor es deixa sentir. Lles (1471 m) és el cap d’un municipi de 268 habitants, d’economia bàsicament agrícola i ramadera però amb una llarga tradició de turisme d’estiu i hivern. L’església parroquial, dedicada a Sant Pere, és a les afores del poble; l’envolten el cementiri i una placeta. Hom hi gaudeix d’una excel·lent perspectiva de la Tossa Plana, segon sostre de la Cerdanya; només la supera la pica del Carlit. Un camí carreter molt panoràmic ens porta de Lles cap a les ruïnes de la capella de Sant Cosme. Més enllà baixem a l’abundosa font de la Bassosa, seguim cap al cementiri d’Arànser i anem fins www. ceolot. cat

trams, fins a trobar la carretera de l’estació d’esquí nòrdic. La seguim uns centenars de metres i tornem al camí, que ara travessa terrenys de pastura, deixa de costat el cortal de l’Hereu Mateu i s’endinsa en una pineda. Voregem un cabalós canal i ens acostem al Fornell, però abans d’arribar-hi dinem a l’ombra dels arbres. Completem l’àpat al bar de l’estació. A les 4 de la tarda tornem al nostre itinerari. Agafem un bon camí, que s’endinsa novament a la pinosa, deixem de costat l’estanyol de Comabella i seguim cap a les Pollineres, sempre sota l’atenta mirada del tossal Bovinar. Un ramat de vaques pastura aquest preciós paratge, extens pla cobert de pins i solcat per nombrosos rierols de capriciós trajecte. Llàstima que algú va tenir el lamentable acudit de situar-hi una àrea de picnic. Més enllà de les Pollineres deixem la carretera que dóna accés als estanys i ens enfilem pel camí, més dreturer. Passem als peus d’un bonic salt, pràcticament eixut en aquesta ocasió, deixem de costat l’estany inferior i pugem al refugi. El refugi dels estanys de la Pera (2335 m.) és propietat de la FEEC i fou inaugurat l’any 1957. Hi som molt ben acollits i gaudim d’una bona dutxa i d’un millor sopar. La nit és plàcida i estelada i alguns allarguen la sobretaula al defora de la casa. El diumenge, a un quart de 9 del matí, fem una fotografia de grup a la porta del refugi i encetem la dotzena etapa de la travessia. Planegem cap a l’estany Gran o Superior de la Pera, el voregem pel costat de llevant, ens enfilem a la bassa de Claror, gairebé eixuta, 17

A C T I V I TAT

Refugi dels estanys de la Pera. i seguim en ferma ascensió cap a la carena de la serra d’Airosa. Assolim la cota 2661, baixem al coll de Monturull i seguim pel caire fins a la nostra fita, el dilatat cim del Monturull (2761 m). El Monturull és partioner entre les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell i el Principat d’Andorra. És també el sostre del cap de setmana i de tot el que portem de travessia. Hi gaudim d’un panorama immens, que abasta des del Montsec fins al Taga i del Montseny als Pirineus aragonesos. Enmig de tants cims, en destaquen el nostre veí, el Perafita, el pic de Salòria, que espera rebre la nostra visita, la Pica d’Estats i la Maladeta. El sol llueix en un cel sense un núvol i la temperatura és molt agradable; contemplem el panorama a pleret i fem una altra fotografia de grup abans de marxar. Des del Monturull carenegem cap al pic Negre d’Urgell (2698 m), bonic mirador de la fondalada de Claror, baixem al port Negre

Monturull i Perafita.

Monturull. i anem a trobar una pista, que juga al gat i la rata amb la frontera andorrana. La seguim al llarg d’un bona estona, tot i que aprofitem polsoses dreceres que la retallen en ferm descens. Al capdavall anem a trobar el rec de la font Bullidora i planegem fins a la collada de Pimes (2141 m), darrer punt fronterer del cap de setmana. Tenim al davant nostre atractius paratges de l’Alt Urgell, però la travessia ens porta cap a terres andorranes; seguim per carretera fins a l’estació d’esquí nòrdic de la Rabassa (2062 m). Hi arribem a tres quarts d’1 del migdia. En Jordi, que ha preparat la travessia fins al més mínim detall, s’ha assabentat de la possibilitat de menjar a l’estació i ha obtingut el consens de la colla per fer l’àpat en un establiment, el Refugi, que ens ofereix bona cuina a un preu acceptable i en un local prou fresc i agradable. Una celebració d’aniversari clou un dinar que s’allarga fins passades les 3 de la tarda. Un cop tips sortim de l’estació per una carretera que ens porta a trobar el camí del Pi Cremat. Aquest enceta una forta davallada per la pinosa, llarga, pendent i assolellada. La calor es fa notar i les cantimplores es buiden amb rapidesa. Travessem un camí planer, però el nostre segueix recte avall. Finalment anem a parar al carrer del Bosc, del nucli de Juberri. El poble de Juberri (1285 m.) té 162 habitants i pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Els seus carrers són envoltats de xalets i vivendes unifamiliars, alguna encara en construcció i moltes més en venda. Ben pocs edificis recorden el primitiu caire rural del lloc. L’església, dedicada a Sant Esteve, és una senzilla construcció d’estil romànic, de finals del segle XI. El camí que baixa al fons de la vall arrenca per sota de l’església. Més enllà de les cases es converteix en un magnífic

A C T I V I TAT

Juberri. camí de ferradura, que dibuixa llargues ziga-zagues i va a trobar una carretera. Aquesta aviat voreja un camp de tabac, conreu tradicional a Andorra. Més avall tornem al camí i passem al costat d’un assecador. Sant Julià de Lòria i el Punt de Trobada són davant dels nostres ulls, però el descens i la calor semblen no tenir final. Voregem una altra masia i anem a parar a la carretera general; sobtadament passem de la tranquil·litat més absoluta al brogit d’una transitada via de quatre carrils. Sortosament, una ampla vorera ens permet caminar sense ensurts fins al Punt de Trobada (860 m), centre comercial bastit a la vora de la Valira. Allà ens espera pacientment el nostre autocar. Abans d’emprendre el viatge de tornada disposem d’uns minuts per fer la cervesa i algunes compres. La primavera que ve tornarem a Sant Julià de Lòria, per continuar la travessia pirinenca.•

Punt de Trobada i Sant Julià de Lòria.

Horaris de la travessia De Martinet a Travesseres, Lles de Cerdanya i 2 h 43 min. Arànser D’Arànser al Fornell i el refugi dels estanys de la 3 h 20 min. Pera Del refugi al Monturull

1 h 34 min.

Del Monturull al pic Negre d’Urgell i l’estació de 1 h 59 min. la Rabassa. De l’estació a Juberri i el Punt de Trobada

2 h 24 min.

Bibliografia Catalunya Romànica, volums VI i VII. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1992 i 1995.

Cartografia Mapes Cerdanya, escala 1:50.000, i Andorra, escala 1:40.000, de l’Editorial Alpina.

www. ceolot. cat

CIÓ A R O B A L · CO L

per Enric Carreras Vigorós i Josep Tarrús Galter Membres del GESEART- Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional

Fotografies de Josep Agustí Prat

LA RUTA MEGALÍTICA DE LA RIERA PUJOLAR EL PORT DE LA SELVA, ALT EMPORDÀ I – L’ITINERARI PAS A PAS A la carretera GIP-6041 de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes passat el Mirador, després del km 4 i a l’esquerra d’un giravolt molt pronunciat, cal agafar l’antic cami –ara una pista en mal estat- que mena a les ruïnes del Mas de la Mata. Deixant la casa a la dreta cal baixar pel corriol recentment recuperat i en part fet de nou que en notable pendent arriba a la Riera Pujolar –actualment Ribera del Mas de la Mata en el plànol de l’ICC- que cal creuar. Seguidament s’ha de passar a la llera esquerra de la riera i continuar per ella fins a les envistes de Roca Miralles, accedint llavors al planell superior on hi ha el collet del mateix nom. En aquest punt es puja vers el Mas de la Mata i es refà el camí per la pista inicial fins a la carretera, o alternativament s’hi accedeix per un antic camí forestal avui abandonat, tancant el circuit que haurà comportat unes tres hores i mitja de marxa efectiva.

Major i en un full turístic de Llançà amb un dibuix de Rafael Borrás i també en un llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà d’aquell mateix any. Josep Tarrús i Júlia Chinchilla l’inclouen en un llibre del 1992 sobre els monuments megalítics de les comarques gironines. Es tracta d’un sepulcre de corredor, amb cambra rectangular curta i passadís estret amb lloses cavalcades, de parets convergents o en V. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.561-566 ). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 312 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x= 511710 m, y=4687559 m.

2. PEDRA DE LA RIERA PUJOLAR-II

1. DOLMEN DEL MAS DE LA MATA

El seu nom li fou donat per August Panyella i Miquel Tarradell quan el publicaren l’any 1943 –un any després d’haver-lo retrobat, per la seva proximitat al mas homònim. Sembla, però, que fou Isidre Macau (1934) qui el cità per primer cop, sense donar-li nom, quan parla d’un dolmen enrunat i cobert de pedres a la part esquerra de la riera de Llançà (Riera Pujolar) vora la carena i davant del dolmen de Roca Miralles, que no era el que ara es coneix amb aquest nom, sinò el de la Riera Pujolar I. No el va dibuixar ni en va fer cap fotografía pel treball que comportava netejar-lo de tants de rocs. De totes maneres s’ha conservat entre els dibuixos inèdits de Macau una planta d’aquest dolmen, amb amidaments, similar a la de Panyella-Tarradell del 1943, no sabem si anterior o posterior. En tot cas és anterior a la planta que l’any 1946 varen publicar Panyella i Joan Garriga quan el tornaren excavar. En ambdues publicacions sempre el varen considerar una galería coberta. Garriga en reproduí la planta i dibuixos dels materials l’any 1948. Pericot l’any 1950 reprodueix la planta de Panyella-Garriga del 1946. El GESEART l’any 1988 el descriu en un Llibret de Festa 20

El nom li fou donat pel GESEART (Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero) quan la localitzaren l’any 1987 per la seva proximitat -15 m al nord-est- al dolmen del mateix nom. Va ser citada posteriorment pel mateix GESEART en un treball de síntesi de l’any 1998 sobre els gravats de l’Alt Empordà. Josep Tarrús la va incloure amb un calc del GESEART i una fotografía en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.771-772 ). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 282 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x= 511804 m, y=4687595 m.

3. DOLMEN DE LA RIERA PUJOLAR-II El seu nom li fou donat per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, membres del GESEART, quan el descobriren el dissabte 31 de gener de l’any 1987, per la seva proximitat al dolmen de la Riera Pujolar I, en el decurs d’una prospecció de la zona. El GESEART l’any 1988 el descriu en un llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà. Josep Tarrús i Júlia Chinchilla l’inclouen en un llibre de 1992 sobre els monuments megalítics de les comarques gironines. Només es veuen les restes de la cambra i totes les seves lloses están molt arranades. Potser va ser destruït expressament pel pagès que cultivava aquesta peça de vinya, perquè li devia de fer nosa. Es tractaria d’un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret.

CO L · L A B O

Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.551-554 ). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 281 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x= 511821 m, y=4687600 m.

4. ABRIC DOLMÈNIC DE LA RIERA PUJOLAR És inèdit. Va ser descobert per David Vergés d’Espolla el març del 2012 en el decurs d’uns treballs de neteja dels corriols d’aquest sector. Es tracta d’un abric sota un gran bloc granític d’uns 3 m d’amplada per 3 m de fondària i 1 m d’altura aproximada. El fet que conservi una llosa de tancament al seu davant presuposa que es tracta d’un possible sepulcre prehistòric. Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 248 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x= 511726 m, y=4687683 m.

5. DOLMEN DE LA RIERA PUJOLAR-I Aquest nom li fou donat per Lluís Pericot, el la primera edició de la seva tesi de l’any 1925, si bé Manuel Cazurro ja el va descriure l’any 1912 per primera vegada -amb una planta i una fotografíaamb el nom de Roca Miralles. Tal com diu però encertadament Joan Garriga l’any 1950 és millor anomenar-lo Riera Pujolar -com va fer Pericot- en referencia a la riera que corre als seus peus, i reservar el nom de Roca Miralles per al dolmen que hi ha en el collet enlairat que queda al nord-oest. Per la nostra part, en haver anomenat el dolmen proper identificat l’any 1987 com Riera Pujolar-II, hem rebatejat aquest monument com Riera Pujolar-I. Pere Bosch-Gimpera el va citar l’any 1919 i el va visitar amb Pericot l’any 1923. En feren una nova planta que finalment va publicar Pericot l’any 1931. Macau l’any 1934 el va citar de www. ceolot. cat

RA C I Ó

passada amb el nom de Roca Miralles i comenta l’existència de la llosa que ocupa el terra de la cambra. D’aquest autor se n’ha conservat un dibuix i un croquis amb mides que han restat inèdits. Joan Garriga en fa una nova planta, molt acurada, l’any 1948 i en torna parlar l’any 1950. Aquest darrer any també el torna citar Pericot en la reedició de la seva tesi. Miquel Cura i Josep Castells l’any 1977 el situen correctament al Port de la Selva i no a Llançà com s’havia vingut fent d’ençà Cazurro. El 18 d’abril del 1984 Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero del GESEART varen localitzar les dues cassoletes de la coberta d’aquest dolmen i altres dues que hi ha en un aflorament a tocar el monument, al nord-oest. En aquell moment la coberta encara no tocava a terra del tot i es trobava en una posició similar a la que tenia l’any 1948. L’any 1986 la coberta ja es troba recolzada pel nord sobre el terreny i entregirada tal com està ara. El GESEART l’any 1988 el descriu en un Llibret de Festa Major i en un full turístic de Llançà amb un dibuix de Rafael Borrás i també en un llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà d’aquell mateix any. Josep Tarrús i Júlia Chinchilla l’inclouen en un llibre del 1992 sobre els monuments megalítics de les comarques gironines. Finalment l’any 1995 l’article del GESEART de l’any 1988 del Llibret de Festa Major va ser refet i inclòs en un llibre sobre l’època medieval a Llança. Es tracta d’un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.545-549 ). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 199 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x= 511710 m, y=4687753 m.

RA C CO L · L A B O

IÓ

6 – DOLMEN DE ROCA MIRALLES

Aquest nom li fou donat per Joan Garriga, l’any 1950, per estar davant del puig del mateix nom. Comenta que antigament aquest nom s’havia utilitzat per al dolmen de la vora de la riera Pujolar, però pensa que és millor donar-li el nom de Riera Pujolar i reservar el de Roca Miralles per a aquest nou megàlit. L’any 1950 Pericot el cita en la reedició de la seva tesi. Miquel Cura i Josep Castells l’any 1977 el citen i el situen al Port de la Selva. El GESEART l’any 1988 el cita en un llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà. Josep Tarrús i Júlia Chinchilla l’inclouen en un llibre del 1992 sobre els monuments megalítics de les comarques gironines. Finalment, l’any 1995 va ser inclòs en un llibre del GESEART sobre l’època medieval a Llança amb un dibuix de Rafael Borrás. Es tracta d’un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal llarga i passadís estret. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.555-559). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 240 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x= 511428 m, y=4687729 m.

II – LA RIERA PUJOLAR I ELS SEUS MONUMENTS PREHISTÒRICS Aquesta excursió pels dòlmens de la riera Pujolar i el Mas de la Mata, al terme municipal del Port de la Selva però en el sector que toca a Llançà per Roca Miralles, presenta una certa dificultat perquè hi ha un fort desnivell de més de 100 m, que es baixen i pugen per un corriol estret, ara força net, però normalment ple d’argelagues, brucs i estepes. Malgrat tot, l’excursió s’ho mereix. Les vistes sobre l’estreta vall, gairebé un congost, de la riera Pujolar, que sempre porta un fil d’aigua encara que sigui estiu, amb el massís cilíndric de la Roca Miralles que la tanca pel nord-oest, són espectaculars. A més la visió d’un dolmen (Riera Pujolar-I) ancorat al marge esquerre de la riera, a pocs metres de l’aigua, és única en el marc del megalitisme català. Tres dels quatre dòlmens que trobarem durant l’excursió corresponen a sepulcres megalític antics, dos (Riera Pujolar-I i II) amb cambres trapezoïdals curtes i passadís estret i un amb la cambra trapezoïdal llarga (Roca Miralles); mentre que el quart és ja un sepulcre de corredor recent, amb la cambra rectangular i el passadís estret, però de lloses calvalcades, cosa que li dóna un aspecte rectangular en planta. Es tracta d’un pas intermedi entre els sepulcres de corredor amb cambra trapezoïdal i corredor estret i els sepulcres de corredor evolucionats o galeries catalanes, amb la cambra rectangular i el passadís ample, amb les lloses arrenglerades cantell contra cantell i la planta en V o en U. Aquesta classe de tomba megalítica intermèdia - els sepulcres de corredor recents – només s’ha trobat de moment a la serra de Rodes, on en tenim altres exemples (Ruïnes, Talaia) al Barranc de les Comes d’Infern de Vilajuïga. La seva cronologia estaria entre final del IV i principi del III mil·lenni aC, és a dir, en un context cultural del neolític final o calcolític antic (Veraza), una mica anterior a l’eclosió dels grups Campaniformes (calcolític recent), que seran els primers en reutilitzar aquests monuments, tal com veiem al dolmen del Mas de la Mata. En aquest dolmen, en efecte, August Panyella i Joan Garriga, l’any 1946, hi varen recuperar a la part davantera del corredor uns fragments de vasos Campaniformes de tipus Pirinenc, amb una decoració geomètrica feta de franges impreses en forma de cremallera i triangles incisos a sota. Si aquests quatre dòlmens formaven part d’una comunitat prehistòrica que va viure entre el Mas de la Mata i la vall de la riera Pujolar semblaria lògic que les orientacions de l’entrada del corredor fossin similars, malgrat que hi hagi una certa distància temporal entre el primer (segurament Riera Pujolar-I) i el darrer (Mas de la Mata), si hem de fer cas a la seva arquitectura. Això es compleix només en part. Els dòlmens de Roca Miralles (230+/- 5º sud-oest), Riera Pujolar-II (220+/- 5º sud-oest) i el del Mas de la Mata (200+/- 5º sud-oest) sí que presenten orientacions gairebé idèntiques i dins del normal (quadrants sud-est i sud-oest) en el megalitisme mediterrani. Això referma la idea que es tracta d’una mateixa comunitat, que acostumava a orientar els seus sepulcres megalítics al sud-oest, a sol ponent. Per contra el monument més antic, Riera Pujolar-I, presenta una orientació atípica al nord-oest (290+/- 5º), que possiblement

CO L · L A B O

s’ha d’entendre en relació a la mateixa forma de la vall, que gairebé forçava aquesta orientació al nord-oest si es volia mirar cap a a seva entrada i cap a Roca Miralles. L’existència del probable abric sepulcral de Riera Pujolar, per sobre del dolmen de Riera Pujolar I, ens recorda que existien altres llocs (coves o abrics naturals tancats amb murs de pedra seca i lloses) on els grups calcolítics d’inicis del III mil·lenni aC enterraven els seus difunts a més de fer-ho en sepulcres megalítics, que són els que ara ens criden més l’atenció a causa de l’esforç que suposava la seva construcció. Un altre aspecte interessant d’aquest grup és la presència d’una pedra amb gravats a pocs metres al nord-est del dolmen de Riera Pujolar-II. Es tracta d’una llosa d’esquist situada planera sobre un aflorament local de la mateixa roca, una mica elevat per sobre del dolmen, és a dir, que ha estat col·locada expressament en aquest lloc rellevant. La pedra presenta nombroses cassoletes aïllades, altres entrelligades amb reguerons i també motius més complexos, fets per repicat, amb antropomorfs en creu i una concavitat en forma d’estel. La singularitat de tots aquests aspectes- pedra amb gravats complexos situada en un punt elevat prop d’un dolmen- ens suggereix que podria tractar-se d’un lloc de culte o “altar”, on se celebrarien potser cerimònies fúnebres en relació als difunts dipositats a la tomba megalítica propera. Arribem ara a una de les primeres preguntes que es fa tothom que veu per primer cop el dolmen de Riera Pujolar-I des de la terrassa espadada, 113 m més amunt, del dolmen del Mas de la Mata. ¿Què hi fa un dolmen al fons d’una vall tan estreta com aquesta ?. És veritat que coneixem altres dòlmens al fons de valls, a prop de les zones d’hàbitat dels grups que els construïren, però es tracta de valls amples i de relleu suau a prop de rius de més

www. ceolot. cat

RA C I Ó

entitat i no, com en aquest cas, enganxat al fons d’un congost, obert per una riera minúscula. Una possible explicació la podem trobar en els canvis que la base territorial econòmica de la comunitat neolítica de la riera Pujolar va experimentar al llarg dels segles. En un primer moment, a finals del IV mil·lenni aC, el grup es devia d’instal·lar a la vall, a 199 m s.n.m., on podia disposar dels camps amples del davant de la seva entrada, aptes per al conreu de cereals i lleguminoses; i dels relleixos, més estrets, prop del naixement de la riera, on podien estabular-se porcs i les vaques pasturarien lliures. Més endavant, el territori es va anar ampliant fins a les petites terrasses on hi ha el dolmen de Roca Miralles a 240 m s.n.m., per sota de l’abric sepulcral de Riera Pujolar (248 m s.n.m.); i més tard encara fins a la part alta del cingle, entre els dòlmens de Riera Pujolar-II (281 m s.n.m.) i del Mas de la Mata (312 m s.n.m.), on s’obren àmplies esplanades amb prats d’herbei, molt apropiats per a alimentar els ramats d’ovelles i cabres d’aquest grup humà prehistòric.

III – BIBLIOGRAFIA BÀSICA • Tarrús Galter, Josep (2002) – Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) Diputació de Girona. En aquesta publicació ja s’inclouen totes les referències bibliogràfiques citades al text d’aquest article.•

RA C CO L · L A B O

IÓ Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE BARCINA DEL BARCO - BAÑOS DE SOBRÓN DESENA ETAPA Comencem aquest segon dia de caminada tot continuant el nostre periple al costat de l’Ebre. El dia que férem aquesta etapa la meteorologia ens anà a la contra tot el dia, les guies i els mapes marquen l’etapa tot pujant a “Los Llanos” de 1.095m, on es port contemplar una àmplia panoràmica, però plovia molt i decidírem neutralitzar l’etapa i caminar per la carretera; a més, el terreny estava molt fangós i dificultava molt el caminar. La carretera (BU-530) discorre molt pel costat del riu que és a la nostra dreta, al sortir del poble de Barcina del Barco en un meandre hi ha la central nuclear de Garona, des de la carretera només es veu el portal de l’entrada, hi ha molta vegetació que n’amaga les construccions. Als 5 quilòmetres i a l’altura de l’encreuament amb la carretera a San Martín de Don hi ha una construcció a cobert que està oberta; entrem a reposar una estona tot esperant que

Els túnels.

la pluja rebaixi la seva intensitat, potser hi romanguérem una hora però la pluja en comptes d’afluixar es mantenia igual si no era més intensa. Continuem. Al poc comença la cua de l’embassament de Sobrón que està al 100x100 de la seva capacitat, la contrada es va estrenyent fins a convertir-se en un congost relativament estret; la carretera també es fa més estreta: cal salvar alguns túnels, aquí entrem a la demarcació del País Basc, per la zona l’Àlava. Ara la carretera és la A-2122. Para un cotxe i ens convida a pujar, però falta molt poc per acabar, estem amarats d’aigua i desistim ja que per poca estona li deixaríem el cotxe fet un nyap, li agraïm el gest i anem a peu fins acabar. A la 1 de la tarda arribem a Baños de Sobrón, més que un poble són les cases dels empleats de la presa de l’embassament, que té les comportes obertes i la caiguda de l’aigua fa força

Panell informatiu.

CO L · L A B O

Embassament de Sobrón.

remor i és molt espectacular, la seva capacitat és de 20hm3 amb una superfície de 280ha i fou construït el 1961. A l’hotel Dutzi, (Tel. 945 359 078, 60€ 2 persones a mitja pensió, any 2010) ens donen l’habitació, ens dutxem i una vegada canviats mengem quelcom del que portem. Al davant de l’hotel hi ha una zona de picnic però està del tot anegada; a les notícies ens

A l'aixopluc.

www. ceolot. cat

RA C I Ó

Resclosa de l'embassament de Sobrón.

assabentem que més al nord hi ha inundacions, passem la tarda mirant la tele i baixant al bar a fer el cafè i alguna cervesa. Estigué plovent fins la matinada. La caminada d’avui ha estat de 12,500km amb una marxa efectiva de 3 hores. Esperem poder tornar per fer l’etapa tal com s’ha de fer.•

Entrant a Euskadi.

RA C CO L · L A B O

IÓ

Desnivell

Mapa

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT

SERVEI A DOMICILI 26

Informa'te-n: ceo@ceolot.cat

CO L · L A B O per Jordi Zapata i Coll

RA C I Ó

NOTES GEOGRÀFIQUES ENTRE ELS VOLCANS D’OLOT I LA CANYA Sobre el paisatge de la Garrotxa: elements d’interpretació La interpretació i anàlisi dels factors geogràfics que componen el paisatge és una disciplina apassionant. La Garrotxa, que mostra una geologia i vegetació molt divers gaudeix d’un clima relativament humit; factors que convergeixen amb gran protagonisme i força; aquí trobem espais que presenten marcats contrastos paisatgístics, gairebé un al costat de l’altre. No hi ha dubte que els diferents tipus de vegetació, entre boscos mediterranis i els boscos caducifolis humits; la diversitat de paisatges geològics, amb valls planeres, engorjats, cingleres, volcans... combinat amb un procés de transformació generat per les activitats humanes, sobretot amb la implantació de la agricultura i la ramaderia, acompanyada de la presència de petits nuclis i masies escampades, són factors que han donat al nostre paisatge, una empremta que ens diferencia d’altres llocs de Catalunya i de la península Ibèrica. El resultat final és un format de mosaic i tapís paisatgístic, condicionat clarament per la influència del clima i les seves interaccions amb l’orografia. Conèixer les estructures, orientacions i formes que presenten valls i muntanyes, a més dels processos d’erosió causats pels agents atmosfèrics, sobretot l’aigua, són complements indispensables per justificar i entendre una bona part de la diversitat d’ambients i paisatges que ens envolten. El nostre paisatge, però, va evolucionant de forma accelerada a causa de l’extrema pressió sobre el territori, exercit per l’actual inèrcia de desenvolupament social; tot i això, de forma natural al llarg de la vida d’una persona, també es poden donar canvis causats per dinàmiques internes d’origen tectònic: vulcanisme i terratrèmols, i més fàcilment, de caràcter geomorfològic principalment esllavissades, canvis de cursos fluvials, avingudes, etc.

EL PLA DE BAIX I ZONES PRÒXIMES Interès Aquest espai geogràfic, format per la superposició de colades de lava encaixades entre l’entalla que separa la muntanya de Sant Valentí i la serra d’Aiguanegra, ens ofereix uns trets d’interès paisatgístic que mereixen el nostre interès; al fet volcànic s’hi han d’afegir altres aspectes relacionats, tals com la localització d’un bon nombre de fonts, a més de ser un lloc geogràficament estratègic, pas obligat d’evacuació de la xarxa hidrogràfica de la conca superior del riu Fluvià. També climàticament, la zona manté un protagonisme destacat, ja que aquesta obertura significa un lloc de drenatge aerològic que té efectes sobre les característiques del clima local de la cubeta olotina. Situació geogràfica L’inici d’aquest pla, que s’estén al nord d’Olot, fins arribar a la Canya, arrenca sota els vessants de dos dels volcans més olotins; el Montsacopa i la Garrinada. (Figura 1) A partir d’una primera visió una mica aèria, es veu tot mirant cap al nord, una obertura ampla entre dues serres, per la qual circulen www. ceolot. cat

les aigües amagades dels rius Fluvià i Riudaura, dos cursos fluvials situats en paral·lel (fet prou insòlit dins la nostra geografia) encaixats a banda i banda d’aquest pla; amb unes aigües que han anat obrint-se pas, tot excavant els resistents basalts de les colades i els marges exteriors formats per roques més toves, en aquest cas gresos eocènics, corresponents als relleus de la muntanya de Sant Valentí a l’esquerra i la serra d’Aiguanegra a la dreta. Aquesta superfície planera que va perdent cota de forma suau queda tallada sobtadament en arribar a les proximitats dels contraforts de la muntanya de la Cau i la serra de Vivers, a causa de l’erosió de la riera de Bianya, entre el molí de Roquer i els cingles de Fontfreda.

Figura 1. Vista aèria del Pla de Gibrella i el Pla de Baix, planes sedimentades amb materials d’origen lacustre i fluvial (Fotografia Eduard Masdeu)

Emmarcament geològic A Catalunya, com a conseqüència de la fase tectònica extensiva del neogen, molt posterior als grans plegaments alpins del període terciari, es va formar un nombrós sistema de falles. Un ambient geodinàmic favorable a la relaxació i distensió dels plecs va crear algunes zones d’esfondrament i de massissos enlairats com ara les Guilleries, les Gavarres o el Montseny. Durant aquest lent procés es van formar un seguit de fosses tectòniques com les de l’Empordà, la Selva, la Cerdanya i Olot. Aquestes mateixes falles van permetre l’ascens de materials ignis cap a la superfície en forma de diferents manifestacions volcàniques; les més recents, durant el quaternari, van esdevenir a la fossa olotina. L’orientació diversa de les falles va afavorir la formació d’una mena de blocs que a la Garrotxa presenten una certa basculació cap a l’est, fet que va facilitar un drenatge amb poc recorregut dels cursos fluvials cap al mar. En alguns casos l’evacuació de les aigües es va establir aprofitant les zones fallades o debilitades com és el cas del riu Fluvià. Empremta del vulcanisme El vulcanisme és el principal protagonista del paisatge d’aquesta part de la comarca. Les erupcions volcàniques amb emissió de 27

RA C CO L · L A B O

IÓ

colades de lava basàltica són les responsables del rebliment d’aquesta vall i moltes d’altres situades dins la zona volcànica. Valls amb un perfil inicial en forma de “V” que amb el curs de les erupcions volcàniques han anat perdent estretor per efecte dels corrents de lava que han ocupat les seves lleres tot guanyant alçaria i estructura planera. L’efecte de l’obstrucció sobre rius i rieres va determinar la formació de llacs de barratge, sedimentant en el seu fons materials arrossegats per torrents i rieres. El Pla de Baix és el resultat d’una superposició de diverses colades de lava, les més antigues procedents dels volcans de Batet i la més recent procedent del volcà la Garrinada, fa uns 130.000 anys, que van encastar-se amb els contraforts que baixen de la muntanya de la Cau generant un col·lapse fluvial sobre la riera de Bianya i modificant el paisatge del fons d’aquestes valls (Figura 2); lentament, les aigües de la riera van anar erosionant les roques, fins arribar al buidatge de la zona estanyada i que ocupa una part de l’actual plana de Bianya. Desprès que l’erosió fluvial obrís una nova llera, es van desenvolupar terrasses d’excavació; una bona part de les terres de conreu actuals estan constituïdes per aquests sediments dipositats lentament.

Actualment l’agricultura i la ramaderia que aprofitaven la presència d’unes terres de gran qualitat, va quedant arraconada; la part més ben conservada, es troba al darrer tram d’aquesta plana entre Llocalou, el Pla de Gibrella i el Clot dels Varlets. Vegetació La zona del Pla de Baix fins a la Canya queda emmarcada dins el domini de les rouredes humides de roure pènol (Quercus robur), més pròpies dels ambients oceànics i de llocs amb presència de sòls profunds i rics; aquest tipus de formació forestal que fins temps històrics deuria cobrir tot aquest pla (figura 3 i 4), únicament hi resta un petit rodal fortament alterat però que cal visitar: la roureda de Cuní, amb alguns roures centenaris. El bosc de ribera mostra algunes zones amb vernedes i espècies foranes, sobretot a la llera del riu Riudaura . Als vessants propers que s’enfilen, tot encaixant aquesta plana, sobre sòls menys humits, el roure martinenc mostra el seu domini, tot enfilant-se pels vessants més secs de la muntanya de Sant Valentí, mentre l’alzinar s’estén amb força cap a la serra d’Aiguanegra.

Figura 2. Interpretació esquemàtica de les colades del Pla Superior d’Olot (a partir de J.M. Mallarach)

L’antic volcà de la Canya, que apareix emplaçat al centre de la plana mostra restes d’un con pràcticament inexistent i també d’una petita colada, que aflora envoltada de piroclastos. Les escòries i gredes d’aquest volcà molt erosionat, van ser utilitzades per la construcció i pels pagesos que els van utilitzar per millorar els sòls agrícoles; possiblement aquest volcà es anterior a les colades del Pla d’Olot i per tant va quedar envoltat de basalts. Activitats humanes i aprofitaments Semblant al tram del riu Fluvià quan passa per la ciutat d’Olot, aquí també es constata l’empremta del procés d’industrialització i utilització dels recursos hidràulics. Nombroses fabriques i estructures d’aprofitament de l’aigua s’estableixen al flanc oriental del Pla de Baix, en direcció a la Canya. La fàbrica de can Porxes és l’exponent més notable del conjunt arquitectònic al voltant del riu. 28

Figura 3 i 4. Pla de Baix i la roureda de Cuni. Situació actual i simulació del paisatge potencial abans de les rompudes, en temps de la romanització.

CO L · L A B O

Les fonts Tot al voltant dels marges erosionats de les colades i seguint un front associat als seus límits inferiors, en contacte amb materials impermeables, apareixen un bon nombre de fonts vinculades principalment a l’aqüífer volcànic infiltrat a través dels materials porosos i clivellats de la zona .

RA C I Ó

drenatge nocturn no es produiria. En aquestes circumstàncies les inversions tèrmiques serien més accentuades, dificultant la dispersió de contaminants; les temperatures mínimes serien més baixes, i augmentaria notablement la presència de boires hivernals a la plana olotina.

El Noc d’en Cols, lloc molt interessant de visitar aboca un cabal d’aigua molt important: entre 130-160 l/m (figura 5); la font de les Mulleres també representa una aportació de renom a la llarga llista de fonts de la zona volcànica Altres fonts menys cabaloses, les podem trobar al bell mig del pla, amb la font de Cuni i d’altres com la de les Feixes, la font Bona o la de Can Porxes

Figura 6. Olot, rosa dels vents

Figura 5. Colada i surgència del Noc d’en Cols

Clima La depressió enfonsada on es troba situada la ciutat d’Olot, ve climàticament condicionada per la presència i el tancament dels relleus que l’envolten. La proximitat de la Mediterrània, que exerceix una influència important sobre les temperatures i el règim de precipitacions, es fa notar entre d’altres, per l’ascens d’aire marítim que penetra precisament per la Canya i Pla de Baix mercès a l’obertura que presenta l’orografia de la serra de Sant Miquel del Mont i de Aiguanegra. De fet aquesta obertura que representa el pas natural de les aigües de la conca superior del riu Fluvià en direcció al mar, permet la circulació i drenatge de l’aire superficial, en forma de brises descendents durant la nit, minimitzant l’acumulació d’aire fred i la formació de boires. Per altra banda, el règim de marinades també utilitza aquest canal. Una obstrucció natural que aturés o disminuís aquesta conducta aerològica, tindria efectes climàtics per a una bona part de la capçalera del riu Fluvià . Les direccions predominants del vent a Olot indiquen que una bona part de l’aire circula pel Pla de Baix (figura 6) El tancament d’aquest estret pas a la Canya originat per una hipotètica erupció volcànica, (figura 7) accentuaria la continentalitat de la plana olotina. Els fluxos mediterranis quedarien privats, i el www. ceolot. cat

Figura 7. Recreació gràfica d’una erupció simulada sobre el Pla de Baix entre Olot i la Canya, una zona estratègica que afectaria notablement el clima i la circulació de les aigües de la capçalera del riu Fluvià, entre la Vall d’en Bas i la Canya.

Proposta d’un itinerari Finalment per completar el coneixement geogràfic de la zona, proposem un recorregut que pot realitzar-se en forma de circuit o bé amb visites centrades als llocs d’interès (figura 8) Abans seria recomanable, però, pujar al volcà Montsacopa per poder traçar visualment i de forma aèria l’itinerari recomanat. L’inici del recorregut es pot fer des del Morrot cap a Les Feixes i la Depuradora Comarcal , en direcció a la carretera de la Canya i concretament a la Fundició; un cop aquí cal baixar pel camí de ca l’Ocell i que continua en direcció de Can Gori i les Illes, sense 29

RA C CO L · L A B O

IÓ

travessar el riu, cal visitar el Noc d’en Cols (surgència d’aigua) i tornar altre cop a dalt; un xic més enllà es pren el camí de baixada a can Porxes (fàbrica) per retornar al camí que segueix la paret de la colada, per acabar arribant als carrers superiors de la Canya.. D’aquí, cap a la rotonda en direcció a Bianya hi trobarem seguidament a mà dreta el camí que duu a la casa i la font de les Mulleres, cap al clot dels Varlets i cingles de Fontfreda. Seguint per la zona superior envoltada de conreus i cases de pagès cal anar en direcció a Llocalou pel Molí de Roquer tot travessant el riu Ridaura, on es pot veure el seu curs excavat al basalt. D’aquest

nucli, pel costat del riu cal prendre el camí de l’ermita d’Esperança i seguir la carretera de les Feixes, efectuant una visita a la roureda i font de Cuní. Finalment retornant a la mateixa carretera que voreja el marge occidental del Pla de Baix, s’arriba a les Feixes i el Morrot. Punts d’interès Dins del recorregut proposat, cal tenir present una sèrie de punts que tenen prou interès per visitar o prendre consciència del seu valor. • La discontinuïtat i obertura estratègica de la serres de Sant Miquel del Mont i d’Aiguanegra • Orientació i pendent cap al nord del Pla de Baix • Singularitat a la xarxa hidrològica (dos cursos fluvials amb direcció nord) • Emplaçament del volcà de la Canya • Protagonisme de les colades de lava dels volcans d’Olot sobre el paisatge de Bianya i Sant Joan les Fonts • Formació de llacs de resclosa per col·lapse fluvial • Presència de sòls que cobreixen les colades, sedimentats en llacs de barratge o d’aportacions fluvials. • El conjunt de fonts i surgències de la zona. La Vall de Bianya, setembre 2012

Figura 8. Traçat del recorregut proposat

Les teves

vacances a la neu!

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

50 anys d'experiència en el món de l'esquí. 30

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies.

Els Pensam D E L A P R ents UNA

per Josep Badosa

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

C A R N I S S E R I A • E N

A M E • A M I G A B L E S •

T A B A C • F A C E T A • C

O T E L • C O R • R I N • O

L E C T O R • A D I V A • R

I N S A • U S • I C E D • A

C T • • M • I B I • S • • L

I • E • A V N E • C A N A L

S U P O S I T O R I • A N I

M L • R • L E C I T I N A •

E L E F A N T I A S I • C E

• A S E • I I • L R • P A S

M D C • C U C A L A • U R C

M A O N E S • N A C R A D A

SOLUCIÓ

Informa'te-n: ceo@ceolot.cat

www. ceolot. cat

ens veiem k al faceboo