> Com a lector, té alguna novel·la de referència? Alguna lectura que l’hagi marcat? Vaig per fases vitals, però recordo molt Love Story. De jove, només llegia còmics, però un dia vaig veure a la meva mare plorant amb un llibre. Em va xocar molt que una novel·la fes plorar i la vaig llegir. L’emotivitat que em va transmetre va fer que em comencés a introduir en el món de la literatura. Escriure ja escrivia, però, curiosament, no llegia i, des de llavors, vaig començar a devorar novel·les i, sobretot, contes de Pere Calders. El Pere Calders a mi m’ha fet escriptor, els seus contes em van enamorar.
Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) fa sis anys que va convertit el seu talent en una professió i des de llavors no ha deixat d’escriure. La seva obra es mou entre la literatura juvenil i la d’adults i té gairebé una vintena de títols publicats en editorials de prestigi com Barcanova, Columna, Cruïlla, Random House Mondadori o Edicions 62. Les seves novel·les han estat reconegudes amb diversos guardons, entre els quals dos premis Barcanova de literatura juvenil, amb Nit de sang (2006) i La lluna de gel (2010) i dos premis Gran Angular, per La gran O
> Acaba de guanyar el seu segon premi Gran Angular per la novel·la Fario. Què significa per a vostè aquest reconeixement? És molt important per dos aspectes. El primer, que és el menys romàntic, són els diners. Les fonts d’ingressos d’un escriptor es limiten als drets d’autor, les xerrades a les escoles i, òbviament, les dotacions dels premis literaris. Sense els premis no m’hauria pogut dedicar només a escriure i hauria d’haver estat un escriptor més dels de caps de setmana. L’altra vessant és el reconeixement a la meva feina, que em permet, mica en mica, estar dins el grup d’escriptors consagrats i això per a mi és molt important.
(2011) i Fario (2014). A més, la seva obra El rei d’Uruk, va quedar finalista al Gran Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull del 2008. Quan no escriu ni imparteix conferències a les escoles, el podeu trobar a la muntanya o prop de l’aigua practicant dues
el MÓNtserratí / novembre 2014
de les seves passions: la pesca i la caça.
28
ANIMES_SANTIBARO.indd 2-3
> Fario explica la història de l’Andrea, una noia rebel i conflictiva que és expulsada de l’institut. Hi ha alguna cosa autobiogràfica en la història? Els autors, més o menys, sempre deixem algun detall nostre en totes les obres. En aquest cas, és la connexió que té la protagonista amb la muntanya, amb el món de la pesca amb mosca. A més, de jove, jo també era un personatge una mica problemàtic, sense arribar al nivell de l’Andrea, però als 16 anys vaig haver de deixar l’escola, víctima d’una revolució que vaig plantar a casa. Tot i això, jo tenia una porta oberta, que l’Andrea d’aquesta història no té, que és el món de la natura. La caça i la pesca són dues passions que em van permetre veure una bellesa que el jovent d’avui no sap veure. > I quin dia decideix posar-se a escriure? Escriure m’ha agradat sempre, i jo ja veia que se’m donava bé, no només perquè m’ho deien familiars i amics, i això va fer que encara m’hi aboqués més. Sempre havia anat
escrivint, fins que un dia vaig donar el pas d’escriure una novel·la i intentar publicar-la. > Li va costar molt aconseguir publicar la seva primera novel·la? Queda malament dir-ho, però no, perquè va a ser través d’un premi literari, el Premi Literari Vila d’Ascó que vaig guanyar amb Des de les seves estones lluïdes (1995). A partir d’aquí, em va publicar l’editorial Columna i ja vaig anar molt més seriosament.
És com una bufetada, et fan llegir el Tirant lo Blanc amb 16 anys i cada cop que se t’acosta un llibre marxes corrents > Té algun ritual a l’hora d’escriure? Abans tenia un bloc de notes on apuntava idees, ara ho faig al mòbil, quan em ve alguna cosa al cap l’anoto. I, quan repasso aquelles idees o me’n ve alguna al cap de molt forta, em poso a treballar. Estiro la idea en una escaleta, un guió molt bàsic i resumit per capítols i veig si pot donar per novel·la o no. Si és que sí, activo el pla ritual, que consisteix a marxar de casa, a un lloc on estigui sol, tants dies com sigui possible, per fer l’arrencada de l’obra. A vegades és arrencada i final, i d’altres l’acabo a Olesa. Segons el llibre que escric vaig canviant el lloc, he estat a s’Agaró, Biosca, Andorra, Boldí Sobirà, Montserrat amb les monges benedictines...
> Algunes de les seves novel·les són crossover, les poden llegir tant joves com adults. Quan les escriu ja ho fa pensant que seran així o és una cosa que sorgeix? Sorgeix. Jo vull explicar una història, tinc una idea i llavors sorgeix on la puc arribar a encasellar. Una novel·la crossover, la pots presentar tant a premis d’adults com ju-
> El 2012 va publicar Tres en ratlla un llibre que narra el dia de la proclamació de la independència de Catalunya. De moment, l’escenari que va descriure s’està complint. Té una bola de cristall? Suposo que vaig fer servir la intuïció, el que vaig escriure no és una visió de futur, sinó que és l’únic camí per arribarhi. El tres en ratlla és el moment en què s’ajunten els partits nacionalistes amb els independentistes, el poble i el reconeixement internacional. Els dos primers ja els tenim, ara només ens falta la tercera creueta.
Sense els premis no m’hauria pogut dedicar només a escriure i hauria d’haver estat un escriptor més dels de caps de setmana
> La lluna de gel tracta el tràfic d’éssers humans i la prostitució. En novel·la juvenil es pot parlar de qualsevol tema? No, és el gran problema que tenim els autors de novel·la juvenil catalans i espanyols, que les editorials tenen el fons de venda a les escoles i, per poder vendre, hem d’aconseguir que els professors l’admetin com a lectura obligada. Si hi ha paraulotes, sexe i droga, aquesta novel·la, que podria cridar l’atenció del jovent, no serà publicada. Tenim una censura que sembla que estiguem en ple franquisme. Curiosament, les obres que vénen de fora, que són best-sellers, es publiquen parlin del que parlin i es venen, perquè van directament a les llibreries. > A banda dels llibres de lectura obligada de l’escola, els joves d’avui llegeixen? Costa molt i un dels problemes és precisament la prescripció escolar. A l’ESO fan llegir novel·les que acostumen a estimular uns
venils, però sé que si la porto a un premi juvenil tindré moltes possibilitats de guanyar. En canvi, els premis d’adults són molt mediàtics, hi ha amiguisme dels jurats, pressió dels agents literaris, interessos editorials... No importa només la qualitat literària de l’obra.
Si hi ha paraulotes, sexe i droga, aquesta novel·la, que podria cridar l’atenció del jovent, no serà publicada. Tenim una censura que sembla que estiguem en ple franquisme
> Creu que el tres en ratlla es farà aquest 2014? A mi no em preocupa massa que sigui el 2014, el 2015 o el 2016. Crec que es farà, bàsicament perquè no hi ha marxa enrere. Em fa por que no es refredin massa les expectatives de la gent i, sobretot, que es barallin entre si els partits que estan tirant ara de la manta, que prevalguin els interessos partidistes i electoralistes. Quan això passi, llavors pot ser que mori el procés. > I, tornant a l’àmbit professional, ja té preparada la seva pròxima novel·la? Sí, és una novel·la molt ambiciosa. No tinc cap novel·la totxo i aquesta, si aconsegueixo tirar-la endavant, pot ser-ho. És per a adults i només el guió, que encara no tinc acabat, ja té 30 pàgines. L’ambiento a Montserrat i és un thriller de ficció que gira al voltant de la llegenda que a Montserrat s’hi amaga el Sant Greal i l’expedició que el 1945 Hitler va enviar-hi per trobar-lo.
el MÓNtserratí / novembre 2014
“Els autors sempre deixem algun detall nostre en totes les obres”
valors i un alliçonament i a Batxillerat passen a lectures clàssiques, com Joanot Martorell. És com una bufetada, et fan llegir el Tirant lo Blanc amb 16 anys i cada cop que se t’acosta un llibre marxes corrents.
29
11/11/14 20:57 pm
Qüestionari
Santi Baró Si no visqués a Olesa, on viuria? Al delta de l’Ebre. On el trobaríem un diumenge? A la muntanya. Llegeix al vàter? Sí. Quina cançó canta a la dutxa? Depèn del moment, acostumo a cantar les cançons que sonen per la ràdio. La pel·lícula que ha vist més vegades és... “Love actually”, per a mi, una obra d’art. Amb quin personatge del Montserratí aniria a sopar? Amb la persona que va deixar la imatge de la Verge a la Santa Cova. A què està enganxat? A la pesca. Una paraula que li agradi com sona... Reguitzell. Quantes vegades ha pujat a Montserrat? 100, 200... No ho recordo, incomptables. Què li demanaria a la Moreneta? La independència de Catalunya.
El poble de... SANTI BARÓ Teatre, que regenta “una granadina molt sim-
els seus pares van obrir-hi una joieria al carrer
pàtica”, la Mercedes, i és el seu “lloc de perdre’s
d’Anselm Clavé, el mateix carrer on viu i ha viscut
entre birres”.
el MÓNtserratí / novembre 2014
tota la vida.
30
ANIMES_SANTIBARO.indd 4-5
l’espectacle. On va més sovint és al Cafè del
El seu racó preferit són les muntanyes que en-
De petit, anava a l’escola Daina Isard i encara recor-
volten Olesa i, especialment, el bosc del Gavatx,
da la caminada que feia per arribar-hi, passant pel
on passava moltes tardes amb el seu pare,
mig dels camps, ara convertits en cases. Com que
amagats darrere un garrofer mentre caçaven
ja li agradava la caça, es fixava en els caçadors que
tords. “Allà vaig començar a sentir la passió
buscaven conills i que, de tant en tant, trobava en el
per la caça, perquè abans encara s’hi podien
seu camí cap a classe. Fins que va ser jovenet feia
caçar perdius, molts conills, tords; no com ara,
d’actor a la Passió d’Olesa i hi té “un vincle afectiu
que a la muntanya només hi ha excursionistes,
molt fort”. Des de llavors, no ha tornat a trepitjar
els que anem a córrer o a passejar i, de fauna,
més l’escenari, però cada dos anys hi va a veure
malauradament, ben poca”.
el MÓNtserratí / novembre 2014
Tot i que va néixer a Terrassa, als 3 anys es va traslladar a viure a Olesa de Montserrat perquè
31
11/11/14 20:57 pm