Un manifest ROMANS: la carta que va
transformar el mรณn
Un manifest ROMANS: La carta que va
transformar el mรณn
Un manifest. Romans, la carta que va transformar el món
Sociedad Bíblica
© Edició Societat Bíblica c/Santa Engracia, 76 28010 Madrid Espanya Tel.: +34 916 366 300 www.sociedadbiblica.org www.biblialapalabra.com www.todobiblia.com Text bíblic “Traducció Interconfessional en Català” 1ª edició © 1993 i 1995, Associació Biblica de Catalunya © 1993 i 1995, Editorial Claret © 1993 i 1995, Societat Bíblica Aquesta edició ha estat possible gràcies a la col•laboració generosa de:
Revival Movement Association 10 Kinallen Road, Dromara, Dromore, BT25 2NL, N. Ireland, U.K. Disseny de coberta: Societat Bíblica d’Espanya ISBN: 978-84-8083-326-4 Depósito Legal: M-4663-2017 Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb la autorització expressa dels propietaris del text, a menys que sigui una excepció prevista per la llei. Aquesta publicació ha estat produïda per a distribució gratuïta. Està prohibida la seva venta.
ROMANS: LA CARTA QUE VA TRANSFORMAR EL MÓN En aquest any de 2017 en què commemorem el 500 aniversari de la Reforma Protestant, iniciada per Luter, no podem per menys que donar a conèixer el text que va transformar la seva vida i els resultats de la qual a partir del segle XVI, i en segles successius van portar a una profunda transformació en tots els ordres de la vida, de les conseqüències de la qual encara som beneficiaris. I és que el que sempre ha mogut i mou el món són les idees, i especialment les idees que no solament prenen en la ment, sinó en la ment i en el cor de les persones. I si aquestes idees són allò que ens aporta la Paraula de Déu, encara millor. La carta que l’apòstol Pau dirigeix a la jove església cristiana de Roma és sens dubte la carta més important de la Història de la Humanitat. Cada vegada que les persones, en general, i els cristians, en particular, s’han ocupat detingudament de l’estudi d’aquesta
carta, s’han produit notables canvis espirituals que al seu torn han provocat grans transformacions socials. El famós orador cristià Joan Crisóstomo (347-407) llegia de principi a fi la carta als Romans dues vegades per setmana. Agustí d’Hipona (354-430), un dels teòlegs i pensadors més rellevants de la cristiandat, es va convertir a la fe cristiana mentre llegia Romans 13:13-14 i va canviar la seva vida de manera radical. Posteriorment, aquesta carta exerciria una enorme influència sobre la seva teologia. Agustí va emfatitzar que solament la gràcia de Déu pot guiar a l’ésser humà a decidir-se pel ben; que solament l’acció divina pot fer que l’home prengui la decisió d’escollir el camí de Déu. En l’Edat Mitjana, va ser sobretot Tomás d’Aquino (1225-1274) qui va emfatitzar la justificació del pecador per la fe en virtut de la gràcia divina immerescuda. Quan aquest ensenyament fonamental del Nou Testament va tornar a caure en l’oblit, Martí Luter (1483-1546), al segle XVI, la va rescatar gràcies al seu descobriment durant l’estudi de l’epístola als Romans (Rm 1:16-17), arribant així a la idea de la salvació solament per la fe. Luter es va referir a aquesta experiència de conversió viscuda entre la tardor de 1512 i l’estiu de 1513, dient que va ser com “si se l’obrissin les portes del paradís”. En la introducció al seu Cometari a l’Epístola als Romans escriu Luter: “Aquesta carta és la veritable part principal del Nou Testament i l’evangeli més pur. És digna que tot cristià, no solament la sàpiga de memòria paraula per paraula, sinó també que s’ocupi en ella com el seu pa quotidià de l’ànima. Doncs mai pot arribar a ser llegida o ponderada prou, i com més la hi estudia, tant més preciosa i desitjable es torna.” Un altre reformador de renom, Melanchton (1497-1560), amic íntim i estret col•laborador de Luter, va fer d’aquesta epístola especial objecte del seu estudi i la va escriure dues vegades a mà amb el propòsit de fixar millor en la seva ment el seu valuós contingut. L’altre gran reformador Joan Calvino (1509-1531), va seguir el camí de Luter, ensenyant que tot el que fa el creient cristià es fonamenta en la justificació de l’home per Déu. Calvino va escriure:
“Qualsevol que hagi arribat a una recta comprensió d’aquesta carta, té davant de si una porta oberta per a l’accés als tresors més profunds de les Escriptures.” Es pot dir amb tota raó que l’Epístola als Romans va ser el manifest que va propiciar la Reforma Protestant i que va transformar el món. De fet, va suposar l’entrada a la modernitat. La seva frase clau en el capítol 1, versicle 17 diu: “Més el just per la fe viurà”. És a dir, aquell que és absolt de culpa i restablert en l’amistat amb Déu per mitjà de la fe en Jesucrist, viurà plenament, avui, aquí i en l’eternitat. I això té conseqüències que conviden a transformar el món. L’Epístola als Romans tanca en essència les respostes a les aspiracions i anhels més elevats de l’ànima humana, a saber: l’anhel per Déu i la salvació del món. L’aspiració a una renovació de vida personal i comunitària que ens porti a la solució dels molts problemes amb els quals s’enfronta el món avui. Tot l ’exposat ens condueix a prendre consciència de l’extraordinari valor del document que tenim a les mans. T’animem a realitzar una lectura atenta que, sens dubte, pot transformar la teva vida i enriquir-la de manera sorprenent perquè tu avui, com d’altres ahir, et converteixis en agent transformador d’aquest món.
“Jo no vaig fer res,
la Paraula ho va fer tot” Martí Luter
EL MANIFEST: 5 declaracions Fa cinc-cent anys, la carta als Romans va transformar a. El moviment que avui coneixem com “La Reforma” va prendre inicialment en el cor d’aquest humil monjo agustí, després de descobrir les veritats que s’amagaven en aquesta porció de les Escriptures. Aquest és el manifest que podria representar l’esperit d’aquell moviment:
“Per la fe en Jesucrist som absolts de la nostra culpa i restablerts en l’amistat amb Déu. Som justificats.”
Aquest manifest es basa en 5 declaracions que trobem en l’epístola als Romans:
1. Tots som culpables d’haver trencat la llei de Déu: “ ja que tots havien pecat i vivien privats de la gloria de Déu” (Romans 3,23) 2. Encara així, Déu ens estima: “Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors” (Romans 5,8). 3. Ell ens ofereix vida eterna: ”La paga del pecat es la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna” (Romans 6,23). 4. Si creus en Jesús i ho confesses amb la teva boca, et salvaràs: “Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu ha ressuscitat d’entre els morts, et salvaràs. Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació” (Romans 10,9-10). 5. Aquesta salvació està disponible per a tots: “En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran” (Romanos 10,13).
Si encara no has fet el pas, el mateix Déu que va transformar a Luter pot canviar la teva vida avui, si l’hi demanes de tot cor. Per la fe en Jesús, Ell pot absoldre’t de la teva culpa i restablir-te en la seva amistat, et pot justificar. Et convidem al fet que facis teu aquest manifest.
INTRODUCCIÓ al llibre dels Romans
La carta als Romans és la més àmplia exposició de com entén l’apòstol Pau la fe cristiana i el que aquesta significa, en sentit pràctic, per a la manera de viure cristià. Pau no havia visitat Roma encara quan va escriure aquesta carta als creients d’aquella ciutat, però tenia plans de fer-ho camí a Espanya, on també pensava anar. Seguint l’estil epistolar de la seva època, comença amb una salutació i oració de gratitud, fent seguidament un resum del que per a ell es l’evangeli – les bones notícies – i la doctrina central de la seva predicació i ensenyament: tots els homes necessiten la salvació. En el missatge de l’evangeli se’ns mostra de quina manera Déu ens lliura de la culpa: és “per fe i solament per fe” (1:17). A continuació, en aquesta primera part de la carta (1:11), Pau ensenya que tot home es troba sota el poder del pecat i, per tant, sota
condemnació. Necessita, doncs, de la salvació. Aquesta consisteix que Déu perdona a l’home, ho lliura de la culpa i ho restaura a una íntima relació amb ell, tot mitjançant la fe en Jesucrist. El resultat d’aquesta relació amb Déu és una nova vida en unió amb Crist. El creient, reconciliat amb Déu, obté una profunda pau. El propòsit de la llei ha estat convèncer a l’home del seu pecat, però una vegada perdonat i lliurat d’ell, la seva vida està influenciada per l’Esperit Sant. Aquesta salvació està disponible per a totes les persones. En la segona part de la carta (12:15), Pau acaba la seva exposició escrivint sobre el que és la vida cristiana, que la seva clau és l’amor, i inclou el servei a Déu i als deures envers l’Estat i dels uns envers els altres. La carta conclou en el capítol 16 amb una sèrie de referències i salutacions personals.
CARTA ALS ROMANS Salutació Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l’evangeli de Déu. 2 Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, 3 es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, 4 i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, 5 m’ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a l’obediència de la fe, a glòria del seu nom. 6 Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist. 7 A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
pregàries: sempre li demano que em concedeixi finalment l’oportunitat de venir a veure-us. 11 Desitjo vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l’Esperit; així sereu enfortits, 12 o, més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en comú vosaltres i jo. 13 Germans, no vull que ignoreu que m’he proposat moltes vegades de venir a veureus; però, fins ara, sempre m’ho ha impedit algun destorb. Voldria recollir també entre vosaltres algun fruit, com l’he recollit entre els altres pobles. 14 Em dec a grecs i a bàrbars, a savis i a ignorants; 15 per això, per part meva, estic decidit a anunciar-vos l’evangeli també a vosaltres, els qui sou a Roma.
Acció de gràcies i desig de Pau 8 Primer de tot, dono gràcies al meu Déu per mitjà de Jesucrist a causa de tots vosaltres: arreu del món parlen admirats de la vostra fe. 9 Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l’evangeli del seu Fill, m’és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres 10 en les meves
La justícia salvadora de Déu Perquè no m’avergonyeixo de l’evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. 17En l’evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
1
1
L’evangeli, poder de Déu que salva tothom qui creu (1,16-11,36) 16
11
ROMANS 1 Justos per la fe en Jesucrist El pecat dels pagans La indignació divina es revela des del cel contra tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb el seu obrar injust. 19 Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. 20 D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa, 21 ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor. 22 Presumint de savis, s’han tornat necis, 23 i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils. 24 Per això Déu ha permès que seguissin les seves pròpies passions i els ha deixat a mercè de les impureses amb què profanen el seu propi cos. 25 Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén! 26 Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura, 27i igualment els 18
homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error! 28 I encara, com que han refusat de reconèixer Déu, Déu els ha deixat a mercè d’uns criteris rebutjables, que els porten a fer allò que no és correcte: 29 s’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors, 30 calumniadors, enemics de Déu, insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als pares, 31 gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió. 32 Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d’aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.
El judici de Déu 1 Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells. 2 Tothom sap que el judici de Déu recau justament sobre els qui cometen aquells actes. 3 I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t’escaparàs del judici de Déu? 4 ¿O
2
12
és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió? 5 El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant indignació per al dia de la indignació, quan es manifestarà el just judici de Déu. 6 Ell pagarà a cadascú segons les seves obres: 7 la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat; 8 la indignació i el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la injustícia! 9 Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles, 10 però glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer als jueus i després als dels altres pobles. 11 Déu no fa distinció de persones. 12 Així, doncs, els qui van pecar sense conèixer la Llei de Moisès, aniran a la perdició al marge d’aquesta Llei; i els qui van pecar coneixent la Llei, seran judicats segons aquesta Llei. 13 Perquè davant de Déu no són justos els qui escolten la Llei: només són fets justos els qui la compleixen. 14 En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però són llei per a ells mateixos. 15 Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els
ROMANS 2 seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen. 16 Tot això quedarà al descobert el dia que, d’acord amb l’evangeli que us he anunciat, Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes.
El pecat dels jueus Tu, en canvi, ostentes el títol de jueu, et sents segur perquè tens la Llei i poses el teu orgull en Déu: 18 coneixes la seva voluntat i, instruït per la Llei, saps discernir el que és millor; 19 et refies de ser guia dels cecs, llum dels qui són a la fosca, 20 educador dels ignorants, mestre dels qui no saben, ja que en la Llei trobes l’expressió clara del coneixement i de la veritat. 21 Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes; 22 tu que dius de no cometre adulteri, ets adúlter; tu que detestes els ídols, espolies els seus temples; 23 tu que poses el teu orgull en la Llei, deshonores Déu no complint-la, 24 tal com diu l’Escriptura: Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de Déu. 25 Perquè la circumcisió té valor si compleixes la Llei; però si no la compleixes, ets com un incircumcís. 26 En canvi, si l’incircumcís observa els preceptes de la Llei, Déu el comptarà com un veritable circumcís. 27I així el qui 17
13
ROMANS 2 és físicament incircumcís, però que compleix la Llei, et jutjarà a tu, circumcidat i coneixedor de la Llei, però que no la compleixes. 28 El veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable circumcisió és la que es veu externament. 29 És jueu de veritat el qui ho és per dintre, i la circumcisió veritable és la del cor, la que ve per l’Esperit i no en virtut de la lletra de la Llei. Un home com aquest no és lloat pels homes, sinó per Déu.
Ningú no és just davant de Déu 1 Així, doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? 2 Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc, perquè Déu ha confiat les seves paraules precisament als jueus. 3 I encara que alguns d’ells no han cregut, ¿és que la seva infidelitat pot anul·lar la fidelitat de Déu? 4 De cap manera! Déu continua essent veraç, encara que tots els homes siguin mentiders, tal com diu l’Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici. 5 Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d’un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: Déu, ¿no és injust quan aboca la seva indignació? 6 De cap manera! Si Déu fos injust, com podria judicar el món? 7 Alguns
3
diuen: Si la veritat de Déu resplendeix més gloriosament gràcies a la meva mentida, ¿encara hauré de ser jutjat com a pecador? 8 Altres m’acusen d’ensenyar: Fem el mal perquè se’n segueixi el bé! Els qui em calumnien així, mereixen de ser condemnats. 9 Per tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del pecat, tant els jueus com els no jueus. 10 Ho diu l’Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol. 11 No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu. 12 Tots plegats s’han desviat i pervertit: no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol. 13 La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; duen sota els llavis verí d’escurçó, 14 tenen la boca plena de malediccions i d’amargor. 15 Els seus peus corren a vessar sang, 16 deixen arreu on passen devastació i calamitats 17 i no coneixen el camí de la pau. 18 Viuen sense cap temor de Déu. 19 Ara bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s’adreça als qui estan sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de sotmetre’s al judici de Déu, 20 perquè ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la Llei. La Llei, en efecte, només fa conèixer el pecat.
14
Justos per la fe Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s’ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. 22 Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, 23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. 24 Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. 25 Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l’instrument del perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, perdonant els pecats comesos en el passat 26 en virtut de la seva paciència. Ara, doncs, en el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús. 27 Per tant, quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la fe. 28 Nosaltres sabem, en efecte, que l’home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei. 29 ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans, 30 ja que Déu és un de sol, i ell, per la fe, fa justos els circumcisos i els incircumcisos. 31 ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al contrari: la refermem! 21
ROMANS 4 L’exemple d’Abraham 1 I què direm, doncs, d’Abraham, el pare del nostre llinatge? 2 Si hagués estat fet just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se’n, però no davant de Déu. 3 En efecte, diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia. 4 Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d’un deute; 5 mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia. 6 També David proclama feliç l’home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu: 7Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats! 8 Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte el pecat! 9 Tanmateix, les paraules d’aquesta benaurança, ¿s’apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d’Abraham com a justícia. 10 Però, ¿quan la hi va comptar: abans o després de la seva circumcisió? Va ser quan encara era incircumcís. 11 Precisament Abraham va rebre la circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la fe ja abans de circumcidarse. I així ell és pare de tots els qui creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a jus-
4
15
ROMANS 4 tícia, 12 i també dels circumcisos que, a més de ser-ho, segueixen les petjades de la fe que el nostre pare Abraham ja tenia abans de la circumcisió. 13 Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que s’obté per la fe. 14 De fet, si els hereus ho fossin en virtut de la Llei, la fe no seria res, i la promesa quedaria anul·lada; 15 perquè la Llei provoca la indignació divina, mentre que, on no hi ha Llei, tampoc no hi ha transgressió. 16 Així, doncs, els hereus ho són en virtut de la fe, per pura gràcia. D’aquesta manera la promesa és vàlida per a tota la descendència, no tan sols per als qui viuen sota la Llei, sinó també per als qui participen de la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres, 17tal com diu l’Escriptura: T’he fet pare d’una multitud de pobles; i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l’existència allò que no existia. 18 Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d’una multitud de pobles, d’acord amb el que diu l’Escriptura: Així serà la teva descendència. 19 Abraham no va defallir en la fe tot i saber que, als seus quasi cent anys, ja tenia el cos esmorteït, com mortes estaven les entranyes de Sara. 20 Al contrari, davant la promesa de
Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que fou enfortit per la fe i donà glòria a Déu. 21 Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promès. 22 Per això també hi ha escrit: Li ho comptà com a justícia. 23 I si es va escriure li ho comptà, no va ser tan sols per a ell, 24 sinó també per a nosaltres, a qui Déu tindrà en compte la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, 25 que fou entregat per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos.
De la Llei a la vida en l’Esperit Justificats i salvats 1 Ara, doncs, que ja som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. 2 Per ell, en virtut de la fe, tenim accés a aquesta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, tot esperant la glòria de Déu. 3 Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; 4 la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. 5 I l’esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor. 6 Perquè, quan encara érem febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels injustos. 7De fet, amb
5
16
prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. 8 Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors. 9 Amb molta més raó, doncs, ara que ja som justos per la sang de Crist, serem salvats del càstig gràcies al mateix Crist. 10 Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. 11 Més encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motiu de gloriar-nos en Déu.
ROMANS 6
més abundosament s’ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. 16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d’un de sol: el pecat d’un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. 17Així, doncs, si per la falta d’un de sol la mort ha imperat per culpa d’ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist. 18 Per tant, així com per la falta d’un sol home la condemna s’ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la Adam i Crist vida. 19 Així com per la desobedièn12 Per obra d’un sol home va entrar cia d’un de sol tots han esdevingut el pecat al món, i per mitjà del pe- pecadors, també per l’obediència cat hi entrà també la mort; i així la d’un de sol tots seran fets justos. 20 La Llei, doncs, va arribar i, mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. 13 Abans que la com a conseqüència, van augmenLlei fos donada, el pecat ja existia en tar les faltes; però on abundà el el món, encara que, mentre no hi ha pecat, sobreabundà la gràcia, 21 de Llei, el pecat no pot ser sancionat. manera que, així com el pecat im14 Tot i això, la mort va imperar perava mitjançant la mort, també durant el temps que va d’Adam a ara imperi la gràcia mitjançant la Moisès, fins sobre aquells qui no justícia salvadora i ens porti a la van pecar amb una transgressió vida eterna, per Jesucrist, Senyor semblant a la d’Adam, el qual prefi- nostre. gurava el qui havia de venir. 15 Però el do no té comparació La vida nova en Crist 1 amb la falta, perquè si tants han Què direm, doncs? ¿Hem de mort per la falta d’un de sol, molt continuar en el pecat perquè
6
17
ROMANS 6 abundi més la gràcia? 2 De cap manera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat? 3 ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? 4 En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova. 5 I si nosaltres ens hem unit a ell participant d’una mort com la seva, també participarem de la seva resurrecció. 6 Sapiguem-ho bé: l’home vell que érem abans ha estat crucificat amb Crist; per tant, el nostre cos dominat pel pecat ha estat destruït perquè ja no siguem més esclaus del pecat. 7El qui ha mort, queda alliberat del pecat. 8 I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. 9 Sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell. 10 Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. 11 Igualment vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist. 12 Ara, per tant, no deixeu regnar més el pecat en el vostre cos mortal, no us sotmeteu a les seves passions. 13 No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat
com a instruments per a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida, i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments per a fer el bé. 14 El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre. Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia.
Dedicats de ple al servei de Déu 15 Què, doncs? Perquè ja no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia, ¿ens és permès de pecar? De cap manera! 16 Sabeu prou bé que, si us poseu com a esclaus al servei d’algú per obeir-lo, de fet sou esclaus de l’amo que obeïu: per tant, o bé us sotmeteu al pecat, que porta a la mort, o bé obeïu aquell qui dóna la justícia. 17Vosaltres éreu esclaus del pecat, però heu obeït de cor la doctrina que us ha estat ensenyada. Donem-ne gràcies a Déu! 18 Així, lliures de l’esclavatge del pecat, heu esdevingut esclaus al servei de la justícia de Déu 19 —com que sou febles, us estic parlant amb comparacions humanes. Així com vau posar els vostres membres com a esclaus al servei de la impuresa i de la injustícia i portàveu una vida indigna, poseu-los ara com a esclaus al servei de la justícia de Déu i porteu una vida santa. 20 Mentre éreu esclaus del pecat, us trobàveu al marge d’aquesta justícia. 21 Però
18
quin fruit en trèieu, d’aquella vida? Ara us n’avergonyiu, perquè, sens dubte, portava a la mort. 22 En canvi, ara, lliures de l’esclavatge del pecat i esdevinguts esclaus al servei de Déu, obtindreu el fruit d’una vida santa, que us portarà a la vida eterna. 23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
Alliberats del poder de la Llei 1 Germans, us parlo com a gent entesa en lleis: ¿no sabeu que la llei té poder sobre les persones només mentre viuen? 2 Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit. 3 Per tant, si la dona s’uneix a un altre home mentre viu el marit, serà considerada adúltera; però si el marit mor, queda lliure d’aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera. 4 Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei per mitjà del cos de Crist. Així heu passat a ser d’un altre, d’aquell qui ha ressuscitat d’entre els morts; i ara donem fruits per a Déu. 5 Quan estàvem a mercè dels desigs terrenals, les passions pecaminoses, desvetllades per la Llei, actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort. 6 Però ara hem estat des-
7
ROMANS 7 lligats de la Llei i hem mort a allò que ens tenia presoners; ara servim Déu d’acord amb el camí nou de l’Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei. 7 Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs, jo no hauria sabut què és un mal desig. 8 Però el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat era mort. 9 En altre temps, jo vivia sense la Llei, però vingué el manament, el pecat va reviure, 10 i jo vaig morir. D’aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va dur-me a la mort: 11 el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar i, valent-se del manament, em féu morir. 12 Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo. 13 Ara bé, ¿és possible que una cosa bona m’hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s’ha servit d’una cosa bona i m’ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència. 14 Sabem que la Llei és espiritual; però jo sóc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat. 15 No entenc què faig, perquè no faig allò que
19
ROMANS 7 vull, sinó allò que detesto. 16 Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona; 17però aleshores no sóc jo qui actua així, sinó el pecat que habita en mi. 18 Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en el meu cos. Veig que sóc capaç de voler el bé, però no de fer-lo: 19 no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria. 20 Si faig, doncs, allò que no vull, és clar que no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu. 21 Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constato això: només sóc capaç de fer el mal. 22 En el meu interior em deleixo per la llei de Déu, 23 però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó: és la llei del pecat que porto en el meu cos i em té presoner. 24 Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort? 25 Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre! Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home feble com sóc, serveixo la llei del pecat.
La vida en l’Esperit 1 Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, 2 perquè la llei de l’Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. 3 Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a
8
fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana 4 perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. 5 Els qui segueixen els desigs terrenals s’apassionen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l’Esperit s’apassionen per les coses de l’Esperit. 6 Les passions terrenals porten a la mort, mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau. 7I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre. 8 Per això els qui viuen d’acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu. 9 Ara bé, vosaltres no viviu d’acord amb els desigs terrenals, sinó d’acord amb l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. 10 Però si Crist està en vosaltres, encara que el vostre cos mori per culpa del pecat, l’Esperit us dóna la vida, gràcies a la justícia salvadora. 11 I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar
20
el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. 12 Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs. 13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. 14 Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. 15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» 16 Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. 17I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
ROMANS 8
dolors de part. 23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l’Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. 24 Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar? 25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància. 26 Igualment, l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. 27I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l’Esperit: l’Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. 28 Sabem que Déu ho disposa tot en Salvats en esperança bé dels qui l’estimen, dels qui ell 18 Jo penso que els sofriments del ha decidit cridar; 29 perquè ell, que món present no són res comparats els coneixia des de sempre, els ha amb la glòria que s’ha de revelar destinat a ser imatge del seu Fill, en nosaltres. 19 Perquè l’univers que així ha estat el primer d’una creat espera amb impaciència que multitud de germans. 30 I als qui la glòria dels fills de Déu es reve- havia destinat, també els ha cridat; li plenament: 20 l’univers creat es i als qui ha cridat, també els ha fet troba sotmès al fracàs, no de grat, justos; i als qui ha fet justos, també sinó perquè algú l’hi ha sotmès, els ha glorificat. però manté l’esperança 21 que tamL’amor de Déu bé ell serà alliberat de l’esclavatge 31 de la corrupció i obtindrà la lliQuè direm, doncs, davant d’aibertat i la glòria dels fills de Déu. xò? Si tenim Déu amb nosaltres, 22 Sabem prou bé que fins ara tot qui tindrem en contra? 32 Ell, que l’univers creat gemega i sofreix no va plànyer el seu propi Fill,
21
ROMANS 8 sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? 33 Qui s’alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? 34 Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres? 35 Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? 36 Tal com diu l’Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. 37Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. 38 N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, 39 ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
Israel, entre l’elecció i el retorn Israel, poble escollit per Déu 1 Unit a Crist i tenint per testimoni la meva pròpia consciència guiada per l’Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo, 2 que sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor. 3 Pel bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser maleït i separat del Crist!
9
Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; 5 també són d’ells els patriarques, i, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu i està per damunt de tot. Sigui beneït per sempre. Amén. 6 I no és pas que la paraula de Déu hagi fallat, ja que no tots els israelites de naixement formen l’Israel veritable, 7ni pel sol fet de ser descendència d’Abraham en són tots fills. Al contrari, l’Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. 8 És a dir, que no tots els descendents d’Abraham són fills de Déu; només compten com a descendència els qui han nascut en virtut de la promesa. 9 I aquestes són les paraules de la promesa: Per aquest temps tornaré, i Sara haurà tingut un fill. 10 Més encara, hi ha també el cas de Rebeca, que va concebre dos fills d’un sol home, Isaac, el nostre pare. 11 Doncs bé, quan encara no havien nascut, ni havien fet res de bo o res de dolent, es va confirmar la lliure elecció de Déu, 12 que no depèn de les obres humanes, sinó d’ell mateix que crida. Ell va anunciar a Rebeca: El més gran servirà el més petit. 13 Tal com també diu l’Escriptura: He estimat Jacob, he avorrit Esaú. 14 Què direm, doncs? ¿Que en Déu hi ha injustícia? De cap manera! 15 Ell diu a Moisès: Em 4
22
ROMANS 10
compadeixo de qui em vull compadir i tinc misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia. 16 Per tant, tot depèn no del voler o dels esforços humans, sinó de la compassió de Déu. 17D’aquí que l’Escriptura digui, referint-se al faraó: T’he fet sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra. 18 Per tant, es compadeix de qui vol, i a qui vol li endureix el cor.
«Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada. 26 I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allà mateix els anomenaran «Fills del Déu viu». 27D’altra banda, a favor d’Israel Isaïes exclama: Encara que el nombre dels israelites que es perdés fos com els grans de sorra de la vora de la mar, una resta se salvarà! 28 El Senyor durà a terme sense espera la seva paraula, la complirà a la Un Déu pacient i salvador terra. 29 I tal com el mateix Isaïes 19 Ara tu em diràs: «Doncs per havia predit: Si el Senyor de l’uniquè Déu es queixa, encara? Qui vers no ens hagués deixat una pot resistir-se a la seva voluntat?» descendència, hauríem estat com 20 Però qui ets tu, home, per a disSodoma, ens hauríem assemblat cutir amb Déu? ¿És que la figura a Gomorra. pot dir al qui l’ha modelada: Per Israel i la justícia de Déu què m’has fet així? 21 El terrisser, 30 Què direm, doncs? Direm ¿no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta que els pagans, que no cercaven vasos nobles i atuells ordinaris? la justícia, han rebut la justícia: la 22 Doncs bé, quan Déu ha volgut justícia que ve per la fe. 31 En canvi, abocar el seu càstig i fer conèi- Israel, que cercava una llei que els xer el seu poder, ha suportat amb fes justos, no ha arribat on la Llei molta paciència els qui s’havien fet conduïa. 32 I això, per què? Perquè mereixedors d’aquell càstig i que no cercaven de ser justos per la fe, estaven a punt per a la perdició; sinó per les obres. Van topar amb 23 d’aquesta manera ha fet conèila pedra d’ensopec, 33 tal com diu xer la riquesa de la seva glòria, l’Escriptura: Poso a Sió una pedra que ha abocat sobre els qui són d’ensopec, un roc que fa caure, objecte del seu amor i que estan però els qui creuen en ell no quedestinats a la glòria; 24 és a dir, nos- daran confosos. 1 altres, a qui ell ha cridat no tan Germans, desitjo de tot cor sols d’entre els jueus, sinó també i prego a Déu que se salvin. d’entre els pagans. 25 Tal com diu 2 Us puc assegurar que són zelosos en el llibre d’Osees: Anomenaré de Déu, però d’una manera mal
10
23
ROMANS 10 entesa; 3 desconeixen la justícia que ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre’s a la justícia salvadora de Déu. 4 Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu.
14 Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l’anuncia? 15 I qui el podrà anunciar, si ningú no és enviat? Ja ho diu l’Escriptura: Que en són, de bonics, els peus dels missatgers de bones noves! 16 Però no tots han estat obedients a la bona nova de l’evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que ha escoltat de nosaltres? 17La fe ve, doncs, de l’escolta, i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist. 18 Ara bé, jo pregunto: És que no l’han escoltada? I tant que sí! El seu anunci s’ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món. 19 Encara pregunto: És que Israel no ha comprès? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d’un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-vos, d’un poble sense seny. 20 I Isaïes arriba a dir: M’he deixat trobar pels qui no em cercaven; m’he manifestat als qui no em consultaven. 21 En canvi, d’Israel diu: Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble desobedient i rebel.
Un mateix Senyor per a jueus i pagans 5 Moisès parla de ser just en virtut de la Llei quan escriu: Qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. 6 Però de la justícia que ve per la fe, diu l’Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel —s’entén: per fer-ne baixar Crist? 7O bé: Qui serà capaç de baixar fins a l’abisme —s’entén: per fer pujar Crist d’entre els morts? 8 Més aviat l’Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor. Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem: 9 Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat. 10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. 11 Diu l’Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà Déu no ha rebutjat Israel confós. 12 No hi ha, doncs, diferèn1 cia entre els jueus i els no jueus, Jo pregunto, doncs: És que ja que tots tenen el mateix Senyor, Déu ha rebutjat el seu poble? generós amb tothom qui l’invoca. De cap manera! Jo mateix sóc is13 En efecte, tots els qui invoquin el raelita, descendent d’Abraham, de nom del Senyor se salvaran. la tribu de Benjamí. 2 Déu no ha
11
24
rebutjat pas el seu poble, que ell coneixia des de sempre. Ja sabeu què diu l’Escriptura, en el passatge on Elies acusa Israel davant de Déu: 3 Senyor, han mort els teus profetes, han derrocat els teus altars; només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me. 4 Tanmateix, què li respon Déu? M’he reservat set mil homes que no han doblegat els genolls davant de Baal. 5 Així, doncs, també en el temps present, per pura gràcia de Déu, ha quedat una resta d’escollits. 6 I si és per gràcia de Déu, no és en virtut de les obres humanes; altrament la gràcia ja no seria gràcia. 7En conseqüència, Israel no ha aconseguit allò que buscava, però ho han aconseguit els escollits. En canvi, els altres s’han endurit, 8 tal com diu l’Escriptura: Déu els ha donat un esperit que els ensopeix, ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia d’avui. 9 I David diu: Que la taula se’ls torni un parany i una trampa, una ocasió de caure, la paga que es mereixen! 10 Que se’ls entelin els ulls i no hi vegin! Doblega’ls l’esquena per sempre. 11 Per tant, ¿podem dir que Israel ha ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit perquè la salvació arribés als pagans i així Israel s’engelosís. 12 Ara bé, si amb la seva caiguda el món hi ha guanyat
ROMANS 11
tant i la seva davallada ha estat per als altres pobles motiu de benefici, molt més ho serà la seva entrada a la plenitud de la salvació. 13 Ara us parlo a vosaltres, els d’origen pagà, i us dic: com a apòstol dels pagans, faig honor al meu ministeri, 14 mirant d’engelosir els del meu llinatge i així salvar-ne alguns. 15 Si del fet d’haver quedat ells apartats ha vingut la reconciliació al món, ¿no serà la seva entrada un pas de mort a vida? 16 Si les primícies de la pasta del pa són consagrades a Déu, també ho és tota la pasta; si l’arrel és consagrada, també ho són les branques. 17 És cert que algunes branques de l’olivera van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels. 18 Però no te’n gloriïs ni menyspreïs les altres branques. Com podries gloriar-te’n? No ets tu qui sostens l’arrel, sinó que l’arrel et sosté a tu! 19 Tu pots dir: «Van tallar aquelles branques per empeltar-me a mi.» 20 És cert, les van tallar per la seva infidelitat, i tu, en canvi, et mantens per la fe. No siguis orgullós, sinó temorós, 21 perquè Déu, que no va plànyer les branques nascudes de l’arbre, tampoc no et planyeria a tu. 22 Considera, doncs, la bondat i el rigor de Déu: el seu rigor amb els qui han caigut i la seva bondat amb tu. Persevera en
25
ROMANS 11 la seva bondat, ja que ell també et podria arrencar. 23 D’altra banda, ells també seran empeltats, si no persisteixen en la seva infidelitat: Déu té poder per a tornar-los a empeltar. 24 Si tu has estat arrencat de l’olivera borda on havies nascut i contra les lleis naturals has estat empeltat en una olivera bona, molt més ells, que hi han nascut, seran empeltats en la pròpia olivera.
Tot Israel serà salvat 25 Germans, no vull que ignoreu aquest designi secret de Déu, no fos cas que us tinguéssiu per més savis que els altres: l’enduriment d’una part d’Israel es mantindrà fins que haurà entrat el conjunt dels pobles pagans, 26 i així tot Israel serà salvat, tal com diu l’Escriptura: L’alliberador vindrà de Sió, allunyarà de Jacob les seves infidelitats, 27i aquesta serà la meva aliança amb ells, quan perdonaré els seus pecats. 28 Ells, doncs, són enemics pel que fa a l’evangeli, tot i que això resulta en benefici vostre; però, pel que fa a l’elecció de Déu, són estimats per ell a causa dels patriarques. 29 Els dons i la crida de Déu són irrevocables. 30 En altre temps, vosaltres vau desobeir Déu, però ara, ja que ells han estat desobedients, vosaltres heu rebut la misericòrdia divina. 31 Igualment, ara ells han desobeït Déu, però vosaltres heu
rebut la seva misericòrdia, a fi que ells també la rebin. 32 Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots. 33 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d’insondables, els seus judicis, i d’impenetrables, els seus camins! 34 Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui ha estat el seu conseller? 35 Qui li ha deixat mai res, que ell li ho hagi de tornar? 36 Tot ve d’ell, passa per ell i va cap a ell. Glòria a ell per sempre. Amén.
L’ofrena a Déu d’una vida renovada (12,1-15,13) Una vida renovada 1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. 2 No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte. 3 En virtut de la gràcia que he rebut, dic a cada un de vosaltres:
12
26
no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. 4 En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; 5 també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. 6 Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut. Si és el do de profecia, exercim-lo d’acord amb la fe; 7si és el de servei, exercim-lo servint; si és el d’ensenyar, ensenyant; 8 si és el d’exhortar, exhortant. El qui reparteix les almoines, que ho faci amb senzillesa; el qui presideix, que sigui sol·lícit; el qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria. 9 Que l’amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. 10 Estimeu-vos afectuosament amb un amor fratern, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. 11 Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit, serviu el Senyor. 12 Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració. 13 Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l’hospitalitat. 14 Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. 15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. 16 Viviu d’acord els uns amb els altres. No aspireu
ROMANS 13
a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. 17No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. 18 Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. 19 Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor. 20 Més aviat, si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap. 21 No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé.
Les relacions amb l’autoritat 1 Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell. 2 Per tant, el qui s’enfronta a l’autoritat es rebel·la contra l’ordre volgut per Déu, i els rebels es busquen la pròpia condemna. 3 Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l’autoritat, fes el bé, i en rebràs l’elogi, 4 ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal. 5 Per això, cal
13
27
ROMANS 13 sotmetre’s, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència. 6 Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s’ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu. 7 Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.
L’amor és la plenitud de la Llei 8 No tingueu cap deute amb ningú, si no és l’amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. 9 En efecte, no cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. 10 Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.
Caminant cap al Crist 11 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. 12 La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l’armadura de la llum. 13 Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense bara
lles ni enveges. 14 Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us ocupeu de satisfer els desigs terrenals.
L’acolliment dels febles en la fe 1 Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu la seva manera de pensar. 2 Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. 3 El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. 4 Qui ets tu per a judicar el criat d’un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo! 5 Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d’acord amb les seves conviccions. 6 El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu. 7 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: 8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, 9 ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.
14
28
10 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. 11 Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. 12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.
No donar escàndol als més febles 13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d’escàndol. 14 Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. 15 En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no actues guiat per l’amor: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. 16 No feu que malparlin del vostre millor tresor! 17 Perquè el Regne de Déu no és qüestió de tal menjar o tal beguda, sinó de la justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant. 18 El qui serveix el Crist d’aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes. 19 Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat. 20 Per culpa d’un menjar, no destrueixis l’obra de Déu! És cert
ROMANS 15 que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l’escàndol: 21 és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n’ha d’escandalitzar. 22 Tu guarda’t, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s’acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! 23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d’acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.
L’actitud dels forts en la fe 1 Nosaltres, els forts en la fe, hem d’ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau. 2 Més aviat, que cadascú miri de complaure els altres i procuri el bé d’ells, per tal d’edificar la comunitat. 3 Tampoc el Crist no va buscar complaure’s a ell mateix. Ben al contrari! Tal com diu l’Escriptura: He rebut les burles dels qui t’ultratgen. 4 En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança. 5 Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d’acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; 6 així, amb un sol cor i a
15
29
ROMANS 15 una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre. Al servei els uns dels altres 7 Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. 8 Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s’ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques, 9 mentre que els altres pobles arriben a glorificar Déu en virtut de l’amor que ell els té. Tal com diu l’Escriptura: Per això et lloaré entre les nacions i cantaré al teu nom. 10 També diu: Alegreuvos, nacions, amb el seu poble. 11 I encara: Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions. 12 I encara, Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jessè, el qui s’ha d’alçar a governar les nacions. I les nacions posaran en ell l’esperança. 13 Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant.
Cloenda (15,14-16,27)
gun punt amb un cert atreviment com per refrescar-vos la memòria. He rebut de Déu el do 16 de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d’anunciar l’evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l’Esperit Sant. 17 Per això, puc gloriar-me en Jesucrist del meu servei a Déu; 18 i només gosaré parlar d’allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans fossin obedients a la fe. Ell s’ha valgut de la meva paraula i de la meva acció, 19 acompanyades del poder d’obrar senyals i prodigis i de la força de l’Esperit de Déu. D’aquesta manera he anunciat plenament l’evangeli de Crist des de Jerusalem i pertot arreu fins a Il·líria. 20 Però he tingut com a punt d’honor d’anunciar l’evangeli només allà on el nom de Crist no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per un altre; 21 en això segueixo el que diu l’Escriptura: Hi veuran els qui no l’havien sentit anunciar, comprendran els qui no n’havien sentit parlar.
El ministeri de Pau Projectes de Pau Germans meus, estic ben 22 Per tot això m’ha estat sempre convençut que esteu plens de bondat, que posseïu un coneixe- impossible de venir a veure-us. ment perfecte i que sou capaços 23 Però ara ja no tinc camp d’acd’instruir-vos els uns als altres. ció en aquestes regions i, d’altra 15 Tanmateix, us he escrit en albanda, sento des de fa molts anys 14
30
un fort desig de venir a trobar-vos, 24 cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per a arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia. 25 De moment, però, me’n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un servei al poble sant. 26 Les comunitats de Macedònia i d’Acaia van decidir de fer una col·lecta per ajudar els pobres que hi ha enmig del poble sant que viu a Jerusalem. 27Elles ho van decidir així, però és que hi tenien una obligació, perquè, si els pagans han participat dels seus béns espirituals, també estan obligats a assistir-los amb béns materials. 28 Així, doncs, quan hauré complert aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. 29 Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció de Crist. 30 Germans, us demano per nostre Senyor Jesucrist i per l’amor de l’Esperit, que lluiteu al costat meu, pregant a Déu per mi, 31 perquè m’alliberi dels incrèduls que hi ha a Judea i perquè l’ajut que porto a Jerusalem sigui ben acceptat pel poble sant. 32 D’aquesta manera, gràcies al voler de Déu, podré venir a visitar-vos amb goig i reposar en la vostra companyia. 33 Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. Amén.
ROMANS 16
Salutacions personals 1 Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l’església que hi ha a Cèncrees. 2 Acolliu-la en el Senyor, com correspon al poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n’ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix. 3 Saludeu Prisca i Àquila, col· laboradors meus en Jesucrist, 4 que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-losho, sinó totes les esglésies que no són jueves. 5 Saludeu també l’església que es reuneix a casa d’ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l’Àsia, han cregut en Crist. 6 Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. 7 Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix. 8 Saludeu Ampliat, el meu estimat en el Senyor. 9 Saludeu Urbà, col· laborador nostre en el Crist, i el meu estimat Estaqui. 10 Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa d’Aristobul. 11 Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor. 12 Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l’estimada
16
31
ROMANS 16 Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. 13 Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. 14 Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells. 15 Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells. 16 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist. 17 Germans, us prego que aneu amb compte amb els qui provoquen divisions i escàndols, apartant-se de la doctrina que vau aprendre. Fugiu-ne! 18 Aquests no són servidors de Crist, nostre Senyor, sinó del seu propi ventre; amb paraules afables i afalagadores enganyen els incauts. 19 Tothom ha rebut la nova que heu estat obedients a la fe. Me n’alegro, doncs, per vosaltres; però vull que sigueu assenyats per a fer el bé i innocents davant el mal. 20 I el Déu de
la pau esclafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus! Que la gràcia de Jesús, nostre Senyor, sigui amb vosaltres. 21 Us saluden Timoteu, el meu col·laborador, i Lluci, Jàson i Sosípatre, que són del meu llinatge. 22 Us saludo en el Senyor jo, Terci, que he escrit aquesta carta. 23 Us saluda Gaius, que ens acull a mi i a tota la comunitat. Us saluden Erast, el tresorer de la ciutat, i Quart, el nostre germà. 24 (24)
Doxologia final Glòria a aquell qui té el poder d’enfortir-vos en l’evangeli que jo anuncio quan proclamo Jesucrist, el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles, 26 però que ara s’ha manifestat i s’ha donat a conèixer a tots els pobles perquè siguin obedients a la fe, mitjançant els escrits profètics, per decisió del Déu etern. 27A Déu, l’únic ple de saviesa, glòria eternament per Jesucrist. Amén. 25
32
Per la fe en Jesucrist som absolts de la nostra culpa i restablerts en l’amistat amb Déu. Som justificats.
500
AÑOS
www.sociedadbiblica.org
REF R 15 MA 20 17