Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans Assemblea Nacional 2010
EL BINOMI LLENGUA - TERRITORI ALS PAÏSOS CATALANS CONSEQÜÈNCIES EN LA TASCA DEL SEPC
1
1 - INTRODUCCIÓ El SEPC, com a membre integrant del Moviment Català d'Alliberament Nacional, reconeix els Països Catalans com al seu àmbit d'actuació, tal i com es declara al punt 2.1.2 de la Ponència Ideològica. Aquest factor, com passa a tantes altres organitzacions d'àmbit nacional, provoca un seguit de conseqüències ideològiques derivades del xoc entre el concepte territorial de Països Catalans i la seua realitat cultural i lingüística. Aquesta situació queda recollida al punt 1.3 de la Ponència Ideològica on podem llegir:
«...els Països Catalans van des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Cal dir que hi ha una sèrie de comarques que tradicionalment han estat incloses a dins dels Països Catalans però que cultural i històricament no ...» Tanmateix, és ben evident que aquesta breu reflexió no recull ni resol les incoherències o confusions que es deriven d'aquesta diferenciació entre la perspectiva territorial i la cultural dels Països Catalans. És important entendre que des dels inicis del pancatalanisme, s'ha mostrat la dificultat per a aconseguir quadrar perfectament aquest trinomi territori-llengua-història i, realment, no és gens senzill fer-ho. De fet, aquest document no està orientat a resoldre aquesta qüestió en el seu conjunt, sinó a intentar definir quina ha de ser la postura i la metodologia del SEPC en allò que es refereix a l'ús del català arreu del nostre territori. Tornant a citar la Ponència Ideològica del Sindicat, podem llegir al punt 2.1.2: «...Volem una educació catalana; tant en llengua com en continguts, és a dir, que sigui des de i per els Països Catalans. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament. Més enllà de la docència, cal que hi hagi investigació, producció científica i bibliogràfica en llengua catalana i feta i orientada a les necessitats dels Països Catalans. ...» En aquest punt ja podem apreciar com es mescla el concepte territorial amb el lingüístic. Parlem d'un ensenyament on la llengua vehicular siga la catalana. Tanmateix, la vaga definició sobre quins són els territoris que formen part dels Països Catalans ens plantegen dubtes al respecte: l'Alt Vinalopó o la Fenolleda formen part dels Països Catalans? I si en formen, també volem que allà siga el català la llegua vehicular a l'ensenyament quan les llengües històriques són el castellà i l'occità, respectivament? Si bé moltes vegades s'ha optat per ignorar aquesta situació i centrar el treball només en territoris catalanoparlants, el SEPC s'ha d'enfrontar a problemes que no troben altres organitzacions que treballen a l'àmbit nacional. Hem de ser conscients que el nostre espai de treball són els centres educatius i que aquests, si més no els públics, depenen d'administracions estatals o autonòmiques i que, per tant, no sempre és fàcil aplicarhi la nostra realitat nacional. Tot això pot crear situacions de conflicte o confusió en la forma de procedir de la militància del SEPC en el seu treball més proper o, fins i tot, de l'Organització a nivell nacional. És per això que es presenta aquest document, amb l'objectiu de donar resposta a un seguit de plantejaments: • • •
Hauria el SEPC de treballar en centres d'ensenyament dels Països Catalans situats en comarques o localitats on el català no siga la llengua pròpia? Seria convenient obrir nuclis en localitats o centres no catalanoparlants? Quina hauria de ser la llengua utilitzada pel SEPC quan participara en activitats organitzades en comarques o localitats on el català no siga la llengua pròpia però dins dels Països Catalans? 2
Al llarg d'aquest document s'intentarĂ aclarir un posicionament del Sindicat respecte a aquestes qĂźestions que permeta superar determinats problemes que duem arrossegant en la nostra tasca des de fa prou temps.
3
2 - CONCEPTE DE PAÏSOS CATALANS I CONFIGURACIÓ LINGÜÍSTICA En aquesta secció es farà una petita explicació de les diferents llengües que trobem als Països Catalans, així com d'els motius de la seua configuració. D'entrada, hem d'observar que quan parlem de Països Catalans, fins i tot des del nostre propi moviment, es sol utilitzar una delimitació territorial (sense anar més lluny, la que s'inclou a l'emblema de l'ensenyament català de la nostra pròpia organització) que no es correspon exactament amb uns límits lingüístics. Aquesta concepció territorial engloba tots els territoris, a l'Estat Espanyol, de la Comunitat Autònoma Valenciana, la Catalana, la Balear i un seguit de subcomarques de l'est de la Comunitat Autònoma d'Aragó en què es parla català. Així mateix, de l'Estat Francés s'hi inclou el departament dels Pirineus Orientals. Tot i que aquesta sol ser la delimitació territorial més admesa des de les diferents organitzacions polítiques del nostre àmbit nacional, sovint s'hi inclou la petita subcomarca del Carxe (que forma part, administrativament, de la Regió de Múrcia a l'Estat Espanyol) i, amb menor freqüència, la ciutat de l'Alger, a l'illa de Sardenya, pertanyent a l'Estat Italià. Tot i això, no considerarem cap dels dos territoris com a part dels Països Catalans per a aquesta anàlisi, ja que no s'hi troben reflectits ni a la simbologia del SEPC ni a les definicions territorials que trobem a la Ponència Ideològica. Amb tot açò, si prenem com a referència aquesta delimitació, als Països Catalans podem trobar tres llengües diferents, pròpies de diferents localitats i comarques: • •
l'occità: comarques de la Fenolleda i de la Vall d'Aran. el castellà: comarques de l'Alt Vinalopó, Baix Segura (exceptuant Guardamar del Segura i la pedània oriolana de Barbaroja), Racó d'Ademús, Alt Millars, Alt Palància, Serrans, la Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Conflents, el municipi d'Olocau del Rei, a la comarca dels Ports i els municipis d'Elda, Monfort del Cit i Asp, al Vinalopó Mitjà. 1
•
el català: A la resta del territori.
Així mateix, com a llengües alienes però implantades per la força, trobem el castellà (a l'Estat Espanyol) i el francés (a l'Estat Francés). Una vegada hem definit els límits territorials i lingüístics, és també important definir el perquè d'aquesta distribució lingüística. Adonem-nos què si definim els Països Catalans com a un conjunt de territoris que no responen a una realitat lingüística única ni completa, ha de ser, lògicament, perquè la llengua no és l'únic factor de decisió. Evidentment, la història juga un paper important en la configuració dels límits territorials que hem donat al nostre país. Per aquest motiu sembla important fer, si més no, un petit apunt de l'origen lingüístic d'algunes zones no catalanoparlants dels territoris ja esmentats. D'una banda, existeix un seguit de comarques tradicionalment castellanoparlants. Aquestes zones, que es troben en la seua totalitat al País Valencià, són aquelles que foren poblades amb vilatans aragonesos després de la creació del Regne de València al 1238: Alt Millars, Racó d'Ademús, Alt Palància, el municipi d'Olocau del Rei, a la comarca dels Ports i la comarca de Serrans. A aquestes comarques es pot considerar que mai s'ha parlat català i la seua llengua tradicional és el castellà. A la llista podem sumar la comarca de l'Alt Vinalopó, de llengua castellana, que fou annexionada al País Valencià amb posterioritat, a l'any 1822, ja estant sota domini borbònic. A aquestes comarques, s'haurien d'afegir la de la Fenolleda i la Vall d'Aran, on tampoc no s'ha parlat mai català, sinó occità. A banda d'aquestes comarques, al País Valencià en trobem d'altres que també tenen com a llengua pròpia el castellà, però que sí que han estat catalanoparlants. Aquesta situació és producte d'un procés de substitució lingüística produït, generalment, per l'expulsió massiva de ciutadans d'ètnia àrab que formaven el gruix de població catalanoparlant. Bàsicament, parlem de la Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Conflents i els municipis d'Elda, Monfort del Cit i Asp, al Vinalopó Mitjà. 4
Potser aquesta diferenciació entre comarques no catalanoparlants no és crucial per a aquest document, ja que es centra en l'ús de la llengua arreu dels Països Catalans, però sí que es mereix un especial esment, ja que entenem que mentre determinades zones del país han estat històricament alienes a la llengua catalana, d'altres han format part d'aquesta cultura i, per qüestions demogràfiques i econòmiques han patit un procés de substitució lingüística (cas que també es dona a la resta de comarques dels Països Catalans en l'actualitat).
5
3 - LA LLUITA PER L'ENSENYAMENT CATALÀ AL NOSTRE PAÍS Com ja ha quedat clar a l'apartat anterior, els Països Catalans no són lingüísticament uniformes. Això, per a un Sindicat que lluita per un ensenyament català, ja d'entrada, implica un seguit de incoherències difícils de salvar. Generalment, el producte d'aquesta situació ha estat el de que el SEPC haja desenvolupat la seua tasca, gairebé sempre, dins de les zones de parla catalana. Així i tot, des dels seus inicis, el moviment estudiantil català no ha pogut desempallegar-se del tot d'algunes d'aquestes incoherències. Hem de pensar que l'existència de zones no catalanoparlants dins del nostre territori no és un problema de per se. El veritable problema és que el nostre treball als centres educatius estableix un marc diferent de treball a nivell territorial. En aquest sentit, es poden plantejar alguns exemples producte d'aquesta situació: • •
Quan es convoquen vagues als centres de secundària, es convoquen a nivell autonòmic, és a dir, incloent-hi centres en localitats de parla no catalana. Bona part de la legislació en matèria educativa s'aplica a nivell autonòmic, sense respectar delimitacions lingüístiques.
•
Algunes universitats compten amb campus o seus en territori no catalanoparlant, com el cas de la Seu Universitària de Villena (UA) o el campus d'Oriola de la UMH.
•
En ocasions, ha aparegut la possibilitat d'obrir nuclis en territori castellanoparlant. De fet, a l'època de la CEPC es va arribar a tenir un nucli obert al campus d'Oriola de la UMH.
Si bé aquests són sols alguns exemples, serveixen de sobra per aclarir alguns dels problemes més evidents que la dicotomia que s'ha exposat al llarg del document provoca en la tasca habitual del Sindicat. Arran de totes aquestes problemàtiques es plantegen un seguit de qüestions que ha arribat el moment d'abordar: Quina hauria de ser la tasca del SEPC en els centres d'ensenyament dels Països Catalans situats en comarques o localitats on el català no siga la llengua pròpia? Vist que un dels objectius del SEPC és el d'assolir l'ensenyament català, resultaria una mica absurd fixar-se com a objectiu de faena centres on no es parla la llengua (s'entén que parlem de centres emplaçats en zones on no es parla català des de fa segles o no s'hi ha parlat mai). Tot i així, com ja s'ha comentat abans, sovint, per qüestions de normatives, legislacions o problemàtiques comunes amb centres propers on sí es poden trobar nuclis del SEPC, el Sindicat pot ser reclamat (sol·licituds d'informació, material formatiu, xerrades, etc.) o al propi SEPC li pot interessar fer difusió de determinades activitats a aquests centres (vagues nacionals, mobilitzacions grans, com la de la LEC, etc.). No s'hauria, doncs, de menysprear la tasca puntual en aquests centres d'ensenyament, sempre i quan es troben dins del territori dels Països Catalans més ample possible . 2
Seria convenient obrir nuclis en localitats o centres no catalanoparlants? En principi, seguint la línia ja plantejada al darrer punt, no s'haurien d'obrir nuclis a localitats o comarques de parla no catalana. Així i tot, a vegades s'ha trobat la situació de que, per qüestions administratives o burocràtiques, estudiants de localitats catalanoparlants s'han vist obligats a cursar els seus estudis en zones castellanoparlants. Per exemple, a la zona de l'Alcoià n'hi ha pobles que han de cursar els estudis de Batxillerat a Villena (Alt Vinalopó) ja que no existeixen aquests estudis als seus propis pobles. Així mateix, n'hi ha carreres de la Universitat Miguel Hernàndez que només es troben al campus d'Oriola. 6
Sense dubte, aquesta és una situació que no depèn d'una divisió territorial nacional sinó administrativa. Aquest problema s'ha d'abordar des de dues perspectives. En el cas de l'ensenyament secundari, trobem casos en què que estudiants que podrien organitzar-se mitjançant el SEPC a les seues pròpies localitats no ho poden fer pel simple fet que l'administració estatal (generalment representada per les administracions regionals) no hi oferta ensenyament públic secundari. En aquest cas, sembla més que justificada l'existència de nuclis del SEPC en aquestes localitats no catalanoparlants, fins i tot si parlarem d'un cas en què aquesta formara part dels Països Catalans . En aquest cas s'hauria d'admetre la creació de nuclis de secundària, sempre lligats a la localitat d'origen dels estudiants i no a la de destinació, entenent-se sempre que un dels objectius d'aquests estudiants seria el de poder cursar els seus estudis a la seua localitat d'origen i, en cas què no s'aconseguira, que al menys pogueren disposar dels mateixos drets de què gaudirien si estudiaren a la seua localitat d'origen (això inclou l'ensenyament català). 3
Pel que fa als estudis universitaris, la situació és diferent. En el cas dels centres de secundària, la majoria de poblacions mitjanament grans disposen d'un o més d'aquests centres (de caire públic) al seu si. Els centres universitaris, tanmateix, es troben molt més centralitzats i només es troben a unes poques desenes de ciutats dels Països Catalans. Així, la majoria d'estudiants han de desplaçar-se de les seues localitats per a estudiar-hi. Això implica que a vegades estudiants de zones catalanoparlants hagen de cursar els seus estudis a centres universitaris situats fora de la zona catalanoparlant, no pel seu gust, sinó perquè l'administració estatl o regional ha estat qui ha decidit la ubicació del centre. Per aquest motiu, sembla prou legítim permetre l'organització d'assemblees del SEPC en aquests centres . Tanmateix, el límit s'hauria d'establir, lògicament, sobre les universitats catalanes (és a dir, les 15 universitats públiques i els casos concrets i acceptats d'universitats concertades lligades a les administracions catalanes). 4
En la resta de situacions, s'hauria d'evitar crear cap nucli del SEPC fora del territori catalanoparlant, tant per qüestions ideològiques com per qüestions estratègiques i pràctiques. Quina hauria de ser la llengua utilitzada pel SEPC quan participara en activitats organitzades en comarques o localitats on el català no siga la llengua pròpia però dins dels Països Catalans? Evidentment, el SEPC ha participat i participa en activitats fora dels Països Catalans, és a dir, a actes internacionals, en els quals no utilitza el català com a llengua de comunicació. Tanmateix, el que es planteja en aquest cas és què se n'hauria de fer en cas que el Sindicat haguera de participar en activitats a les comarques i localitats de parla no catalana (que sí que es troben dins dels Països Catalans) ja esmentades als punts anteriors. En principi, el SEPC considera que als Països Catalans l'ensenyament hauria de ser català, per tant podria semblar incoherent el fet què les seues pròpies activitats no s'hi realitzar en català. Tanmateix, no podem oblidar que una part del nostre país 5 no té el català com a llengua pròpia. Tenint en compte que el nostre país no és uniforme lingüísticament i que, de la mateixa forma que esperem que els forans utilitzen el català a les nostres comarques, la solució més coherent seria realitzar l'activitat en català i a la vegada traduir-la a la llengua pròpia del lloc on es realitzés (el castellà o l'occità, respectivament) mitjançant una persona capacitada. Finalment, en cas què l'activitat estiguera organitzada per alguna altra organització (i per tant el SEPC hi participara com a convidat) aquesta decisió quedaria, en última instància, en mans d'aquesta. Lògicament, en aquest darrer punt no s'hi inclouen en cap cas les localitats o comarques incloses al territori considerat de domini lingüístic català, independentment de la seua situació sociolingüística. Entenem que el marc de PPCC que aquest document fa referència és el relatiu al que actualment utilitza l'EI. Considerem, però, que caldria tenir un debat a fons dins del MCAN per decidir què entenem per PPCC i modificar-ho en conseqüència.
7
1-Hem de recordar que la divisió de localitats en comarques no sempre és clara, així que s'entén que podem trobar comarques castellanoparlants que contenen pobles catalanoparlants que no admeten formar-hi part. Aquesta situació no serà contemplada per a aquesta anàlisi amb l'objectiu de simplificar-la. 2 Delimitació territorial ja esmentada al principi del punt 2. 3 En este cas parlem dels Països Catalans en totes de les seues possibles delimitacions, tot i que de moment no se'n coneix cap cas en què estudiants de secundària hagen de cursar els seus estudis fora dels Països Catalans. 4 Aquesta situació ja es va donar en l'època de la CEPC al campus d'Oriola de la UMH, l'únic centre de les comarques del sud on es poden cursar determinades carreres, provocant una concentració d'estudiants vinguts de les comarques catalanoparlants dels voltants. 5 Entenent ara la definició més ampla dels Països Catalans, que inclou les comarques de parla occitana i castellana.
8