ConstruĂŻm la universitat pĂşblica del futur
Construïm la universitat pública del futur
0.- Introducció: Davant l’actual situació que viu la universitat pública, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem traslladar a tot el conjunt de la societat el nostre posicionament respecte l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i com resoldre el conflicte obert als recintes universitaris. En el moment clau en que es troba l’educació superior al nostre país, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans creiem necessari presentar la nostra proposta del procés a seguir per a construir la universitat pública que tots volem, i no permetre la imposició d’un model mercantilista i que no solucionarà les problemàtiques de la universitat.
1.- Bolonya és mercantilització i imposició: L'aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), arreu de les universitats dels Països Catalans, s'ha realitzat sense tenir en compte en cap moment l'opinió dels estudiants. Així, les diferents universitats han aprovat, i estant implantant, una reforma educativa que, no només, no ha estat subjecte d'un debat intens per part de tota la comunitat universitària, sinó que té una clara oposició estudiantil. El procés, a més, ha estat subjecte d'un silenciament total i d'una manca de transparència constant amb la voluntat d'impedir l'accés a informació per part dels estudiants. Així doncs, des de les diferents universitats s'ha volgut obviar l'opinió i evitar el debat i la participació estudiantil per tal de poder implantar l'EEES amb la màxima brevetat possible. Tot això es deu a que cal tirar endavant la reforma perquè han de generar una gran massa de treballadors molt flexibles, amb bons hàbits de treball, aptituds i sense gaires coneixements profunds, que estiguin preparats pels canvis que provoca la inestabilitat i la creixent precarietat laboral. La nova estructuració dels ensenyaments superiors amb els títols de grau i postgrau fa realitat aquest desig empresarial. La recerca d’ocupabilitat en el mercat de treball a través de l’adquisició d’habilitats i competències suposa una mercantilització de la universitat. La mercantilització de la universitat pública passa en tant que es supedita el coneixement a les habilitats i competències demandades pel sistema, alhora que l’avaluació dels resultats s’impregna de criteris competitius propis del món empresarial. També es promou l'homogeneïtzació dels títols universitaris a nivell europeu cosa que té greus implicacions en els nivells locals per vàries raons. El més important és que els continguts dels programes d’estudi no poden perdre l’autenticitat que els brinda la seva particularitat cultural, en pro de la mobilitat. Perquè, de fer-se així, les universitats perdran el vincle amb la societat en termes de les demandes socials i culturals concretes i estaran responent únicament a la demanda del mercat i dels organismes i les empreses transnacionals.
2
Construïm la universitat pública del futur
2.- Els estudiants per la universitat pública i de qualitat: Des dels inicis del Procés de Bolonya, l’estudiantat ha mostrat, en múltiples ocasions, el seu desacord vers aquest nou projecte educatiu, conegut com a Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). La resposta estudiantil s'ha vist augmentada, exponencialment, des del 2007. Aquest fet ve donat per la política de fets consumats de les institucions, que, malgrat les demandes estudiantils, han continuat amb l'aplicació de l'EEES. En els darrers mesos, doncs, s'han intensificat les jornades de vaga estudiantil superant, en escreix, el seguiment fins i tot en aquells sectors estudiantils fins ara desmobilitzats. Aquesta tendència també s'ha pogut palpar a les mobilitzacions del novembre que arreu dels Països Catalans han esdevingut multitudinàries. Als òrgans de govern de les universitats també es fa evident la defensa de la universitat pública, ja que la majoria dels estudiants membres electes a les universitats catalanes expressen un clar rebuig a l'EEES. La contrarietat a l'EEES, però, no només rau al sector estudiantil, molts professors han expressat el seu rebuig al procés de Bolonya en nombrosos manifests, articles, cartes, etc. Tot plegat ha contribuït a que el debat sobre l'EEES i la universitat pública sortís de les universitats i es situés a l'ordre del dia del conjunt de la societat. Tot i el fort rebuig que genera l’EEES, continua la imposició d'una reforma educativa que en cap cas soluciona els problemes existents, i tan sols fa que hipotecar el futur de la universitat. Davant d'aquesta situació d'atzucac, i per tal de millorar la universitat pública catalana, es fa necessari paralitzar el procés per mitjà d'una moratòria en l'aplicació de l'EEES. Els acords presos pels ministres d'educació, pel que fa al Procés de Bolonya, en cap cas són d'obligat compliment i, per tant, la realització d'una moratòria de diversos anys, no només és necessària per poder realitzar un debat profund sobre el futur de la universitat, sinó que és factible si les institucions competents tenen voluntat de fer-ho. Ara toca que les autoritats universitàries decideixin si volen imposar un model d’universitat, rebutjat per gran part de la comunitat educativa, o si prefereixen construir entre tots la universitat pública del futur.
3.- Construir la universitat pública del futur: Per tal de construir la universitat pública que tots volem és imprescindible engegar un procés profund de debat i de transformació, després de paralitzar l’aplicació de l’EEES. És necessari que els canvis que s’hagin d’aplicar al sistema universitari sorgeixin per iniciativa i voluntat dels membres de la universitat. Els diversos agents educatius han de ser part activa d’aquest procés de transformació, un procés que ha de respondre a les demandes plantejades pels estudiants, professors i membres del PAS. La situació actual, en que se’ns nega la paraula i el dret a decidir sobre el nostre futur, no permet que tots els membres de la comunitat universitària participem en la construcció de la universitat del futur.
3
Construïm la universitat pública del futur
Nosaltres, els estudiants dels Països Catalans, plantegem un procés de construcció de la universitat participatiu i plenament democràtic. Un procés que és vital que es dugui a terme per a reconduir el rumb que està empenyent a la universitat pública a un carrer d’una sola direcció, la direcció de la mercantilització de l’educació. El procés de canvi que plantegem consta de tres etapes: - Cada estament universitari determina el seu instrument de participació: Proposem que cada estament universitari (professorat, estudiants i Personal d’Administració i Serveis) decideixi, lliurement i per ell mateix, el mecanisme més adequat per a participar en aquest procés. És imprescindible que cada estament determini, pel seu compte, els mecanismes de gestió, coordinació i de presa de decisions que utilitzarà durant tot el procés de debat. - Radiografia completa de la universitat pública: Proposem que cada estament faci un anàlisi complet de les virtuts i problemàtiques que té l’actual sistema universitari. Cada estament ha de fer una radiografia de la universitat, determinar quins aspectes s’han de modificar i plantejar solucions a les problemàtiques existents al sistema educatiu superior. - Anàlisi general i presa de decisions: En aquesta etapa, tots els estaments posaran en comú les seves resolucions sobre la universitat pública. Exposaran els aspectes a canviar de la universitat i les transformacions que plantegen que ha de patir aquesta. Un cop exposades aquestes resolucions, el professorat, els estudiants i els membres del PAS determinaran de forma conjunta i consensuada el rumb que ha de prendre la universitat pública catalana.
4.- Per un procés en igualtat de condicions: Perquè aquest procés de reflexió i de debat esdevingui una bona eina per a construir la universitat pública del futur és necessari i imprescindible que tot el procés es desenvolupi sota els principis del respecte i la no-coacció. Cada estament universitari (professors, PAS i estudiants) ha de prendre lliurement totes les decisions, això significa que no hi pot haver ingerències d'un estament sobre un altre, ni cap tipus d'intromissió d'agents externs a la universitat. El desenvolupament de tot aquest procés ha d'estar guiat, també, pel principi d'igualtat entre tots els membres de la comunitat universitària que participen en aquest. Regir el procés per aquest principi suposa trencar amb l'actual estructura de presa de decisions de la universitat, una estructura organitzativa i de govern que és injusta i discriminatòria. L'estructura actual de presa de decisions, basada en òrgans unipersonals i col·legiats poc democràtics, no pot ser utilitzat per a canalitzar tot aquest procés, que té com a objectiu principal construir una universitat que respongui a les demandes de la societat i dels diversos membres universitaris. Tot el procés s'ha de duu a terme sense posicions de força, per part de ningú, i això suposa desactivar tots els mecanismes coactius i sancionadors que actualment existeixen a les universitats dels Països Catalans.
4
Construïm la universitat pública del futur
5.- Ara és el moment de participar i decidir: Ara, més que mai, és necessari que els estudiants prenguem la paraula i ens fem respectar. És imprescindible que ens mobilitzem i treballem, dia a dia, per a construir la universitat pública del futur. Cal que els estudiants dels Països Catalans prenguem la determinació de no cessar en la nostra lluita en defensa de la universitat pública, i de no rendir-nos davant de l’ofensiva neoliberal i descatalanitzadora que afecta l’educació del nostre país. El conjunt dels estudiants, i la resta de membres de la comunitat universitària, hem de tenir molt clar que ara és el moment d’aturar el procés de Bolonya, aquest model imposat que està supeditat a les exigències empresarials. Ara és el moment d’apostar fermament per a construir la universitat pública del futur, una universitat que respecti i defensi la nostra llengua i el nostre país; que estigui al servei de la societat i que fomenti l’esperit crític de les persones; que eduqui en favor del nosexisme; i que disposi de tots els recursos humans, materials i econòmics per a poder complir amb la seva funció educativa.
www.sepc.cat 5