TICO QUERAL, SEQUIOLO PER SEMPRE
Cuando un amigo se va queda un espacio vacío, que no lo puede llenar la llegada de otro amigo. La lletra d’Alberto Cortez defineix, bé a les clares, el sentiment que els Sequiol@s tenim després de la marxa del nostre gran amic i company Vicente Queral. Tico, com tots et coneixíem. Lligat a Sequiol des dels mateixos inicis d’aquesta associació, sempre disposat a col·laborar, primer com a pare d’infantils i, més endavant, directament implicat en la mateixa organització de l’associació. Amic de tots, amb total predisposició per a qualsevol tasca; és impossible trobar a cap Sequiol@ que no hagi compartit algun moment divertit amb ell, amb el seu clàssic botellí o els seus impressionants dots per a les cartes, feien de Tico una de les persones més estimades i entranyables de tota la família Sequiolera. Però no sols ell es va sentir Sequiolo, va saber inculcar aquest sen-
62
GAIATA 15
timent a la seva dona Angelita -amb la qual segur estaràs compartint, de nou, meravellosos moments en l’infinit de les estrelles- i als seus fills que, tots dos, van tenir l’honor de presidir l’associació. I els teus néts, amb els quals vas gaudir veient-los pujar esglaons, dins de la comissió infantil. No vam tenir sort i algun últim esglaó es va truncar però encara en els disgustos de la vida, sàvies trobar un moment d’ànim i felicitat per a compartir amb quants t’envoltaven. La maleïda pandèmia i les seves restriccions no ens ha permès poder-te acomiadar com et mereixes; serveixin aquestes línies com a humil homenatge a la teva gran persona. Tots tenim un espai buit, com diu el cantautor, que no podem omplir. El gran Sèneca deia: “Aquell que tu creus que ha mort, no ha fet més que avançar-se en el camí”. Segur que quan ens tornem a veure, en l’infinit de la força, la Gaiata Sequiol Celestial ja estarà en marxa, amb la cerveceta ben fresqueta i una baralla preparada.
Ningú mor definitivament mentre el seu record romanga en la memòria d’algú, per això, amic Tico, tu seràs Sequiolo per sempre, etern. Servisque aquest homenatge, també, per a recordar a tots els nostres conciutadans que, desgraciadament, no segueixen amb nosaltres. Parlem dels nostres avis, pares, mares i fills que, d’alguna manera o un altre han estat part de les nostres vides -i ho continuaran sent sempre en els nostres cors-. El millor record, el major homenatge a tots ells, és no oblidar tot el que ens pot ajudar a sortir d’axò. Parlem del reconeixement i respecte al treball aliè; l’educació, la solidaritat i empatia demostrada durant aquesta crisi que no pot acabar quan la mateixa acabe. En definitiva, avançant sempre en cerca d’una societat millor perquè ells així ho haurien volgut.
