Acte de lliurament del V Premi Carme Romaní Escola Sant Josep – El Pi 29 d’octubre de 2012
Unes paraules d’agraïment Stefan Zweig diu d’un personatge de la seva novel la Amok que “…avançava com qui va de cara a un huracà...” Així ens sentim de vegades, amb un vent que ens arrossega, que amenaça de fer-nos enrere. Però nosaltres seguim endavant, sempre endavant, sense por a l’huracà, perquè sabem que només a través del vent, arribarem al final, allà on sempre hem volgut ser-hi. Avui ens trobem per un altre Amok (que en la llengua malaia vol dir quelcom semblant a bogeria) la lectura, que juntament amb l’educació formen dues de les nostres grans passions. I m’ha tocat a mi rebre el Premi Carme Romaní. De premis n’hem rebut uns quants aquí a l’escola. I tots els hem agraït i els hem valorat. Com que em toca dir unes paraules d’agraïment, puc optar per fer un discurs literari de l’estil dels que fan els guardonats amb el Nobel però crec que s’adiu més amb l’estil, amb el tarannà festiu de la nostra escola, el model Òscars de Hollywood. Si heu vist mai la cerimònia dels Òscars, els premiats sempre diuen el mateix. Primer comentem les altres pel lícules nominades i com en són de bones. Aquí podria dir quelcom de semblant i podria comentar que he tingut la sort de conèixer grans experiències de persones que fan molt més que nosaltres per la lectura i per la biblioteca escolar. Podria posar els exemples de la Dolors Bundó (escola Cossetània), de la Glòria Durban (escola del Clot) d’en Josep Borrut (escola Els Secallets), de la Paqui Serrano (escola Joan Maragall), de l’Enric Queralt, i moltes més experiències reeixides. Després, agraeixen a tot l’equip que ha fet la pel lícula, des del regidor fins a l’equip de maquillatge, el seu compromís. De manera similar, vull agrair-vos a tots vosaltres, companys i companyes, per tot el que m’heu mostrat, totes les maneres de fer de mestre, maneres d’encomanar l’amor per la lectura... des dels llibres que el senyor Josa ens regalava a final de curs com a premi i que encara conservo, fins a les piles d’hores compartides dissenyant estratègies, jocs i activitats per impulsar la lectura en aquesta escola, on sempre intentem que cada dia sigui millor que l’anterior (tot i que de vegades no ho aconseguim). Gràcies també als Serveis Educatius de l’Hospitalet (a la Pilar Domínguez però també a la resta de persones com la Rosa Aparicio abans i encara més enllà en Manel Sorribes) que ens han fet costat i ens donat tot el suport. Un altre agraïment a l’Ajuntament de la ciutati especialment al Servei de Biblioteques perquè es perden en la memòria dels temps aquelles trobades