AL 9000, PER FI AL 9000, PER FI
Una de les definicions més entenedores que recordo del que és una intel·ligència artificial (AI) la donava fa anys un científic que, cansat de la pregunta, responia: "La intel·ligència artificial és allò que Hollywood ens mostra com intel·ligència artificial".
La llista és llarga i l'encapçala, amb tots els honors, el superordinador HAL 9000 de "2001: A Space Odyssey". Els aficionats a la ciència-ficció recordaran també "Mother" d'"Alien" i "TAR" d'"Interestellar" o les terribles "Matrix" i l'"Skynet" de "Terminator" i els no aficionats a aquest gènere segur que no van quedar indiferents davant les corprenedores personalitats d'"Ava" a "Ex Machina" o la "Samantha" de "Her".
A totes les pel·lícules de Hollywood les AI es comuniquen amb naturalitat amb els humans amb els nostres idiomes i és aquest l'atribut que ens ha sorprès més, perquè, havia de passar i ha passat, les AI tal com Hollywood ens les havia explicat ja són aquí. Les aus volen i els ordinadors divideixen amb molts decimals, però això és mecànica, no importa, l'atribut que ens identifica com humans i ens diferencia dels altres animals és la parla i les AI parlen i entenen i es fan entendre i això ha fet saltar moltes alarmes perquè la parla és l'expressió del pensament i si les màquines pensen: vés a saber què pensen!
L'impacte emocional, ara estic parlant dels ChatGPT i companyia, ha estat notable i totes les pors atàviques que s'activen davant els canvis importants i davant el que és desconegut han esclatat.
Perdrem els llocs de treball? Serà la fi de la humanitat?
El més probable és que després del xoc inicial, i a curt termini, no passi res. Amb l'aparició dels mòbils o amb els trasplantaments d'òrgans va passar el mateix. Primer expectació, després calma i al cap d'uns anys, canvis profunds dins la normalitat absoluta.
Davant l'enorme potencial d'aquestes eines, s'han produït reaccions i manifestos signats per experts i personalitats rellevants dels mons empresarial, científic i tecnològic.
Demanen reflexió i regulació: probablement no passaran d'aquí.
Per què és raonable pensar que no passarà res? Doncs perquè ens acostumarem als beneficis, com sempre, i ens adaptarem i mirarem de minimitzar els inconvenients, com sempre i com que el balanç, amb tota probabilitat serà positiu, en voldrem més i afegim-hi que la intel·ligència artificial, tal com és ara, ja va ser acceptada fa molts anys quan Hollywood ens va explicar el que podia fer HAL 9000 i en aquell moment tots, gairebé sense excepció, vam desitjar que aquell somni es fes realitat.
Ignasi Riera Ignasi Riera ARAULA VS IMATGE ARAULA VS IMATGE P P
Guardant la barrera
El tren surt de l'estació a les cinc la màquina engega amb un bram ronquen els pistons, tot tremola, quan enfila la costa del cementiri la marinada potencia lluny la sorollada.
Un pagès espampola cabussat a la vinya, s'incorpora, mira el rengle i fa el trago : al campanar de la via han tocat les cinc.
Enllà, a peu de cabana agafa la gorra, el guardabarrera en sentir la pitada s'afanya a tallar la carretera i avisa banderola en mà que s'aturi tothom.
El maquinista prem sovint, instintiu el botó d'home mort, prova de vida, i pita... ...i pita que tots parin que passa el tren.
Del cotxe estant parat, ell veu un traç roig al pas rabent del comboi, barrejat amb la pols, una mà fa senyal.
S'alça la barrera, tot flueix com si res, ella a la finestra se'n va veloç dalt la serp escabellada, ulls clucs, albira el mar.
Quan la CRNB (Conference on Robotics and Neuronal Behavior), coneguda popularment com la "Conferència Neuronal", va autoritzar les aplicacions domèstiques dels robots humanoides, va posar una condició estranya: Els robots havien de ser baixets.
El procés de decisió havia estat dur i complicat i el representant de l'església ecumènica, convidat a les negociacions per exigència dels sectors cristians del Senat, va introduir la clàusula argumentant: "Déu féu l'home a imatge i semblança seva i seria una vanitat inacceptable que els robots, per voler ser més alts que els homes, fossin més alts que Déu".
El primer model que es va comercialitzar feia 145 cm que era l'altura que es va considerar no ofensiva per a cap grup ètnic humà, sobretot després que els pigmeus fossin considerats oficialment extingits.
Pocs anys després, arran de la publicació, per influència dels sectors liberals del Senat, de l'encíclica "Alia et aequalia" (diferents i iguals), que rebaixava el rebuig de l'església a l'ús de robots humanoides fora de l'àmbit industrial, la limitació d'altura va ser abolida i la següent generació de robots domèstics, que la gent del carrer anomenava els "alts", es va caracteritzar, ja ho hauran deduït, per una altura superior. Un fet que, sens dubte, era a la base de la sensació generalitzada que aquells nous robots anaven insuportablement ben pagats d'ells mateixos.
La més ben considerada de totes les feines domèstiques era "obrir la porta" -la recepció de visites i convidats-, una feina on els robots baixets, a base d'anys de confidències dels propietaris, havien acumulat una bona experiència que els permetia afinar en el nivell de cordialitat o distància freda i educada que calia donar a cada persona de l'entorn de la família. Un mèrit que els feia estar convençuts que, sens dubte, eren les màquines adequades per realitzar aquesta funció.
El fet que els robots alts fossin notablement més cars que els baixets, va facilitar que molts propietaris els assignessin aquesta tasca d'obrir la porta amb la intenció, gens dissimulada, de fer notar als convidats que l'economia familiar anava bé. Aquesta concessió, afegida al seu caràcter altiu, va deteriorar la ja de mena difícil convivència entre les dues generacions de robots i de les conxorxes de passadís es va passar als fets.
Els primers informes dels pèrits de la companyia d'assegurances indicaven "oxidació interna generalitzada". Finalment, una comissió d'experts del fabricant va emetre el diagnòstic definitiu:
Raimon Soler Renobell Raimon Soler Renobell
