REFLEXIÓ Ciutat i natura
Natura i artifici: paisatges per emportar Cristina Arribas / © Il·lustració d’Agustí Sousa
“(...) Mentre que fa alguns anys solíem atorgar un notable valor a totes aquelles tendències que s’allunyaven de la mera “naturalitat” per aproparse a un factor anti o extrahumà i antinatural, basat en l’artificiositat tecnològica, avui dia tendim a invertir el nostre judici, o almenys a corregir-lo”. Gillo Dorfles (19102018), crític d’art, pintor i filòsof italià
T
al com Gillo Dorfles reflexionava en el seu text “Natura i artifici” de 1968, convé detenir-se en aspectes del present modificat i alterat per les tecnologies accelerades, presentat sovint com a naturalitat o més concretament, com a hipernaturalitat contemporània. En realitat, és l’hiperartifici tecnològic que pretén obtenir un elevat efecte natural. L’absurd d’artificialitzar allò que abans ho era
20
L’INFORMATIU DEL CAATEEB Juny 2022
originalment per a obtenir un resultat ara falsament natural. També el 2010, Iñaki Ábalos denominà el seu treball editorial, “Natura i artifici: el pintoresquisme a l’arquitectura i el paisatgisme contemporani”. Parla d’un pintoresquisme que tracta d’amagar les tendències tecnològiques de l’arquitectura, regida tant pel High-Tech com pels renders o representacions virtuals. Trobem alguns llibres recents sobre aquesta qüestió com “Green obsession: Trees towards cities Humans towards forests”, de l’arquitecte Stefano Boeri o exposicions com la que es pot visitar actualment a la ciutat de Nova York “Nature by design”, al museu nacional de disseny Cooper-Hewitt. També són habituals darrerament articles als diaris i revistes com el de Màrius Carol “La ciutat ruralitzada (Futurs imperfectes)” publicat el passat febrer a La Vanguardia o “Maó contra Natura”, de José Luís Gallego a El Confidencial, també del darrer mes de febrer. Tot i existir teorització sobre la recerca artificial del resultat (abans origen) natural, res no atura aquesta nova era que s’apropa, l’Antropozè.
“La nostra cultura, la nostra prosperitat i la nostra llibertat són en darrer extrem dons de persones que viuen, treballen i pensen juntes; aquest és el triomf definitiu de la ciutat.” Edward Glaeser. El triomf de les ciutats: com la nostra millor creació ens fa més rics, més intel·ligents, més ecològics, més sans i més feliços (2011) Ciutat, natura morta Glaeser analitza en el seu llibre d’apologia a la ciutat, com aquesta és el motor de desenvolupament econòmic i la font principal d’innovació social i tecnològica de la nostra societat. Un elogi a la ciutat que s’estén des de la seva condició de motor de la innovació fins a les seves virtuts ecològiques. “Com el nostre millor invent ens fa més rics, més llestos, més verds, més sans i més feliços”, diu literalment el subtítol del llibre: aquest és l’èxit d’aquest singular artifici social i material, la ciutat. La densitat és el fil argumental de l’obra, perquè no només és la base de la prosperitat urbana sinó
