L'INFERN (adaptació) Dante Alighieri by Silvia Caballeria

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

Adaptació a càrrec de Marc Brusosa i Adrià Mas Il·lustracions de Miquel Castany Realitat augmentada a càrrec d’Isaac Grau Direcció del projecte: Sílvia Caballeria (@sicafe) Departament Filologia Col·legi Sant Miquel dels Sants Col·laboració de Sandro Maccarrone Primera edició: abril de 2015 Editorial Virgili

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

ÍNDEX Les portes de l’infern......................................................5 Els primers cercles..........................................................8 Cèrber, Flègies i les Erínies..........................................11 .. Tombes ardents..............................................................14 Sota la pluja infernal.....................................................15 Les deu fosses..............................................................17 Des d’Ulisses fins Mahoma..........................................18 Les profunditats de l’abisme.........................................21 El final del viatge...........................................................24

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

Les portes de l’infern El meu nom és Dant. Natural de la Toscana, bella zona italiana. Els pecats comesos durant la meva vida m’havien portat fins a un indret sense sortida, fosc i depriment. Vaig aixecar la vista i vaig veure el cim d’un turó, i vaig pensar que havia d’anar cap allà. Quan la vaig tornar a baixar, una immensa pantera em mirava amb aire famolenc. Van aparèixer també un lleó i una lloba. Em feren retrocedir. De sobte, vaig veure un home i li vaig demanar pietat. Ell va respondre a meva súplica: -

Jo sóc el poeta Virgili, i vaig viure a Itàlia fa molt de temps, quan Roma era un poderós Imperi. Aquestes bèsties no deixen passar ningú pel seu camí, així que et convé seguir-me. Jo vinc perquè m’envia Beatriu, una dama de gran bellesa, que t’espera al final del camí.

Em vaig quedar meravellat en saber qui era l’home en qüestió. -

Així doncs, guia’m per aquest camí del qual parles i ajuda’m a sortir d’aquí. – vaig contestar-li.

Va dirigir-me cap a un abisme on regnava l’obscuritat, i de seguida vam trobar una porta gegant. A sobre hi havia escrites unes paraules que deien: “A través meu s’accedeix a l’etern dolor. Els que entreu, perdeu tota l’esperança de sortir-ne”. Vam travessar la portalada i vam començar a sentir crits i gemecs. Venien dels que són desagradables, tant als ulls de Déu com als dels seus enemics, que vagaven per l’indret. De seguida vàrem divisar el riu Aqueront, riu per on passaven tots els difunts per accedir a la seva llar eterna. Es va atansar el barquer Caront per dur-nos a l’altra riba, i es va sorprendre en veure un home viu. Però, obligat per Virgili, va

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

dur-nos fins l’altra banda del riu. Uns llampecs van fer-me perdre el sentit, i és així com vaig entrar als cercles de l’Infern. (Veure marcador 3D a l’annex)

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

Els primers cercles De sobte un tro va desvetllar-me d’aquell son profund, i em vaig trobar restant sota Virgili, molt a prop ja del primer cercle. En aquell punt el meu guia em va explicar que en total l’Infern estava dividit 9 cercles, els quals alguns estaven separats en diferents fossats i on al fons de tot s’hi trobava Llucifer, l’àngel caigut. Per això em va pregar que ens apresséssim ja que encara quedava molt camí per recórrer. El vaig seguir i poc després vàrem arribar al primer cercle. En aquella foscor envaïda pels gemecs i plors, restaven les ànimes que havien viscut una vida sense sentit, bé perquè no van fer prou mèrits per guanyar-se el cel, o simplement perquè havien viscut abans de Jesús. Més enllà, apartats de la resta, ens trobàrem les animes dels grans poetes grecs: Homer, Ovidi, Horaci i Lucà; amb les quals vaig tenir l’honor de conversar. Vam seguir pel camí, on vàrem deixar grans personatges històrics com Cèsar, Aristòtil o Plató, i finalment arribàrem al llindar del segon cercle. Allà trobarem a Minos, l’encarregat de jutjar i portar les ànimes al cercle corresponent depenent dels seus pecats, el qual quan em va veure, se m’acostà, i em digué: -

Vigila tu que ets dels vius, no et refiïs de ningú, ni de res que hi hagi més avall.

Deixa’l estar i torna a la teva feina, i no preguntis més!

I amb aquestes paraules del mestre, el vàrem deixar enrere i ens endinsarem ja al segon nivell. Allà ens trobàrem aquells que alguna vegada van cometre pecats amorosos mal vistos a ulls de Déu. Alguns eren molt coneguts, com Cleòpatra, Helena o 8

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

Aquil·les, però sobretot cal relatar la història de Francesca, condemnada per estimar a un altre home que no era el seu, i per això va ser assassinada amb l’amant pel seu marit en els seus dies de felicitat, entre petons i somriures. Aquella història em va entristir de tal forma que vaig acabar caient com un mort entre els plors de Paolo i Francesca. (Veure marcador 3D a l’annex)

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

Cèrber, Flègies i les Erínies De sobte em vaig despertar d’aquell son produït per les penes dels amants, i em vaig trobar dins d’una pluja que enfangonava la terra i l’impregnava d’una fètida olor. Allà ens vam trobar el temible monstre Cèrber, un gos amb tres caps, ulls vermellosos, i unes afilades urpes amb les quals estripava els condemnats. Passàrem de llarg, i igual les ànimes que restaven lligades, sota aquella molesta, fangosa i pudent pluja, eternament. Així vàrem arribar al quart cercle, on les ànimes dels que un dia havien estat avars o pròdigs, és a dir, els qui no donen mai res o els qui gasten sense mesura, arrossegaven colossals pedres amb el pit mentre xocaven i es maleïen entre ells. Més enllà, creuàrem a l’altra riba on els condemnats s’ofegaven en un llac fangós i obscur, que borbollejava a causa de les ànimes sepultades per aquell dens líquid. Allà, el barquer Flègies, que era qui ajudava a creuar les ànimes fins a l’altra vora, quan ens veié, s’acostà a nosaltres, i amb la seva barca travessàrem aquell estany. Però a mig trajecte vaig divisar una estructura al final de l’estany, i vaig decidir preguntar a Virgili: -

Mestre, que són aquestes estranyes torres que veig allà al final?

Això és la ciutat infernal, i les seves muralles guarden els condemnats de més alt pecat.

Finalment hi vàrem arribar, i vam travessar aquells colossals murs. Poc després ens trobàrem les Erínies, dones les quals tenien serps en comptes de cabells, que en veure que jo no era mort van començar a cridar: -

Vine Medusa, aquí en tenim un que ha de ser convertit en pedra per venjar Teseu, el qual va raptar Proserpina i no vam poder castigar.

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

Dit això, a la llunyania vaig veure que s’acostava una silueta femenina amb uns cabells que es movien com serps, però abans que veiés més, Virgili va tapar-me els ulls ràpidament amb les mans i em va allunyar d’allà. -

Sort que t’he privat que miressis fixament els ulls a Medusa, sinó ara ja series de pedra. – em va dir el mestre quan ja estàvem lluny d’aquelles perverses dones, i vam continuar el nostre recorregut.

(Veure marcador 3D a l’annex)

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

Tombes ardents Després d’aquell ensurt, seguírem el nostre camí cap al sisè nivell. Vaig observar una ànima celestial que avançava fent fora totes les altres, i ens va obrir les portes d’aquell cercle que nosaltres veiem com una ciutat. Al entrar-hi, vàrem veure milers de tombes. Des d’allà cridaven els heretges, que són aquells que defensaven unes idees religioses contràries a la fe cristiana. Per exemple, n’hi havia uns que deien que l’ànima mor amb el cos. Em vaig atansar a una ànima, que em va explicar que poden veure el futur, però no pas el present i , el pobre, va demanar-me pels coneguts que li quedaven al món dels vius. Acabat això, Virgili em va mirar i em va dir: -

Ara baixarem al setè cercle de l’infern. Està dividit en tres anells. En el primer, hi trobem els violents contra les altres persones, com assassins o atacants. En el segon, hi trobem els violents contra ells mateixos, és a dir, els suïcides o els que malgasten el que tenen. I en l’últim hi trobem els violents vers Déu, com són qui el neguen o blasfemen.

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

El cercle dels violents Dit i fet. Per accedir a l’anell vam haver d’esquivar una bèstia ferotge, el minotaure, amb cap de toro i cos d’home. Vam baixar corrents unes escales de pedra i vam accedir al lloc. En un riu de sang bullent hi patien els violents, vigilats pels centaures, que controlaven que no provessin d’escapar-se. Allà, vam trobar-hi gent tan reconeguda com emperadors romans. El segon cercle era un bosc, on els arbres eren les ànimes dels suïcides, que s’havien convertit en plantes en arribar a l’infern. Per fer-los patir, les harpies, unes ferotges bèsties amb cap de dona, cos d’au i unes grans urpes, els arrencaven les branques i els arbres gemegaven. Després de creuar el riu Flegiont arribàrem a l’últim dels tres anells, on els condemnats corrien cremats per una pluja de foc que els perseguia constantment i els cremava, i per una terra que els desfeia els peus a causa d’aquella calor infernal. Quan ens vam acostar més a aquells condemnats vaig poder reconèixer un vell conegut: -

Misser Brunet! Sou vos aquest amb la cara cremada per aquesta pluja? I si és així perquè esteu aquí?

Cert és que sóc Brunet Llatí, el condemnat que com tots els altres que estan aquí, va pecar per anar contra la natura i estimar altres homes.

I l’home va marxar per tornar amb el seu grup que continuava corrent per intentar escapar d’un càstic etern. Nosaltres ara necessitavem seguir el nostre camí cap al vuitè cercle, i per això el mestre va aconseguir que Gerió, un home amb cos de rèptil i potes peludes, s’encarregués de portar-nos fins al següent llindar.

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

Les deu fosses A la fi, el rèptil ens deixà, i jo i el mestre poguérem divisar el vuitè cercle, format per un gran pou repartit en deu fossats on hi havia diferents càstigs que ara us narraré. En el primer, els alcavots, que eren persones que ajudaven a enamorar parelles a partir de l’engany i la mentida, eren fuetejats per dimonis mentre corrien nus, però no els vàrem fer molt de cas i passàrem de llarg. Poc després, arribàrem a la segona fossa on les ànimes d’aquells que havien estat aduladors restaven immersos en excrements i porqueries mentre deixaven anar una fètida olor que no podia suportar i, per això, decidírem marxar ràpidament d’aquell fossat. Més enllà arribàrem en una gegantina explanada on hi havia condemnats enterrats cap per avall mentre se’ls cremaven els peus. Allà, un d’aquells pecadors anomenat papa Nicolau, va confondre’m amb papa Bonifaci, el qual coneixia i em va començar a insultar i denigrar, abans d’adonar-se que era la persona equivocada. En aquestes paraules, el papa havia acusat a l’altre de rebre béns materials a canvi de coses sagrades i que per això havia d’estar castigat amb ell pagant per aquest pecat, anomenat simonia. I després d’aquest fet, vaig seguir el mestre cap al quart fossat

on vaig descobrir

terroritzat que els condemnats portaven el cap girat enrere per haver intentar veure el futur, entre ells Tirèsies i Amfiarau, que va predir que moriria a la guerra.

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

Des d’Ulisses fins Mahoma Vam arribar a la sisena fossa del vuitè cercle de l’infern. Virgili i jo vam veure gent que duia una capa i una caputxa que els tapava els ulls. Aquestes caputxes eren de plom, molt pesades. Allà hi havia eternitzats els hipòcrites. Entre ells vam trobar Caifàs, un sacerdot de l’època de Jesús que va presidir el tribunal on se’l va condemnar. A la setena fossa vam observar un espectacle aterridor. Hi havia una gran quantitat de serps, centenars, potser milers, que empaitaven les ànimes que rondaven per aquella fossa. Quan les serps picaven a les ànimes, aquestes es convertien en un munt de cendra. Al cap d’uns segons aquesta cendra es tornava a agrupar i tornava a formar la mateixa ànima que havia estat. D’aquesta manera les ànimes entraven en un cicle del qual mai podien sortir. Després de parlar amb alguns condemnats, vàrem poder descobrir que en aquella fossa hi anaven a parar els lladres. Vam seguir el camí escales avall, a través de les quals vam poder accedir a la vuitena fossa. Els pecadors estaven, en aquell indret, cremant envoltats en flames. El paisatge semblava una esplanada plena de cuques de llum. Jo ho contemplava des d’un pont. Com més gran era el pecat, en una flama més alta cremava l’esperit. Em vaig fixar en una d’elles, i Virgili em va dir que allà hi havia els esperits d’Ulisses i Diomedes. Vaig voler saber més sobre Ulisses, i el meu mestre li va demanar que expliqués la seva història. Ulisses l’enginyós va contar-nos que després de lliurar-se de Circe, el desig de conèixer racons de món i nous costums es va apoderar d’ell. Va fer-se a la mar. Va arribar fins l’estret d’Hèrcules, més conegut com l’estret de Gibraltar. Va llançar-se a l’aventura i va navegar molts dies, fins que un fort vent va fer naufragar el vaixell i el mar es va tancar damunt seu. Així doncs, el que va causar la mort a Ulisses va ser la seva gran ambició per conèixer món. En aquell vuitè cercle vam trobar-hi tota mena de consellers fraudulents, com Ulisses amb els seus mariners.

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

Més tard, a la novena fossa, hi vam trobar els pecadors que havien sembrat l’escàndol allà on hi havia pau. El seu dolorós càstig era ser ferits per diables amb una espasa, i cada vegada que aquest tornava, la ferida es tancava perquè els dimonis poguessin reobrir-la. Entre ells hi vam trobar gent com Mahoma, qui va provocar greus conflictes i encara ara els provoca.

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

Les profunditats de l’abisme El mestre Virgili i jo vàrem davallar per accedir a la desena i última fossa. Allà hi vam trobar tots els falsificadors, que patien malalties a causa dels injuriosos actes que havien comès. Primer vam parlar amb uns alquimistes, que patien la lepra i no deixaven de rascar-se. En segon lloc, vam trobar gent que va suplantar la identitat de persones, que patien la ràbia i mossegaven les altres ànimes. Vam veure també falsificadors de monedes, que patien d’hidropesia, caracteritzada per la retenció de líquid als teixits, principalment al ventre. Per últim, vam creuar-nos amb unes ànimes que havien estat falsos testimonis, parlant amb fingides i cruels paraules. Aquests es trobaven en un estat deplorable, a causa de la febre aguda que patien. Entre ells vam trobar Sinó, que va ser el grec que va mentir als troians respecte el cavall de Troia, on hi havia amagats homes grecs com el mateix Ulisses. Ell va ser el responsable de fer creure als troians que no portava cap perill i els va convèncer per entrarlo a la ciutat, de manera que de nit els soldats van sortir de dins i van causar el pànic i la destrucció total a la ciutat. Vam seguir caminant i vam veure poderosos gegants encadenats. La meitat del seu cos era visible, però l’altra meitat estava submergida al pou. Entre els més poderosos hi havia Nemrod (1) , de parla incomprensible, o Efialtes (2). Vam baixar al Cocit gràcies a Anteu, un voluminós gegant que ens va deixar als peus del llac de glaç. A la primera zona vam trobar els traïdors als parents, com Caïn. Estaven immersos al llac fins al coll. La segona zona estava habitada pels traïdors a la Pàtria. Estaven immersos al llac fins a la barbeta. Qui vam veure allà va ser el comte Ugolino i l’arquebisbe Ruggieri (3). Ja només ens faltava veure la quarta i última zona del Cocit, on hi havia els pecadors més grans de l’Infern, que patien el més gran dolor. 1: Segons la Bíblia, després del diluvi universal, els homes eren molt egoistes i només pensaven en ells mateixos. Van voler igualar-se a Déu construint una 21

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

torre molt alta, la torre de Babel. Però Déu va frustrar la seva idea fent que tots parléssin llengues diferents, de manera que no es van poder entendre i no van acabar la torre. Per tant, aquest personatge vol representar un dels rebels que va intentar construir l’edificació sense èxit i que també té el seu càstig a l’infern. 2: Aquest tità, segons la mitologia grega, va intentar enfrontar-se als déus de l’olimp. Els gegants van intentar rebelar-se i Efialtes va lluitar contra Júpiter, i va ser mort per Apol·lo i Heracles. Té els braços lligats amb cadenes ja que abans els havia usat per barallar-se amb Júpiter. 3: La llegenda diu que Ruggieri va tancar al comte Ugolino i els seus fils en una torre ja que el segon va confiar en l’arquebisbe, però Ruggieri estava aliat amb els seus enemics en contra del comte. Passaven fam, i un dels fills va dir-li al seu pare, al comte, que se’ls mengés, ja que ell mateix els havia engendrat. I Ugolino va veure morir els seus fills als seus peus, sense poder fer-hi res.

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

El final del viatge A mesura que avançava per aquell gèlid llac, la por creixia dins meu. I cada vegada veia més a prop el final de la meva estada a l’infern. En el camí parlàrem amb alguns dels condemnats que no són dignes de mencionar, i la majoria blasfemaven, maleint el seu pecat. Finalment, vaig divisar una silueta que, cada vegada que m’apropava més, vaig poder classificar com a la figura de Llucifer. Era un ésser gegantí, amb unes grans ales sense pèl, com un ratpenat, que movia sense descans, i que provocaven aquell vent gelat que mantenia glaçat el llac. Els seus tres rostres, de colors negre, vermell i groc el feien un ésser lleig i deformat, i amb cada una de les boques mastegava els tres grans pecadors de la història: Judes, que va trair Jesús, i Brut i Cassi, els quals van trair Cèsar. Després de contemplar aquell ésser, el mestre em va dir que ja era hora de marxar i vam seguir per una escletxa d’una roca. I aleshores, sorprès, vaig dir a Virgili: -

Mestre, per què ara veig Llucifer del revés si fa un moment el veia del dret?

No tinguis por fill, ara ja estem a l’altra banda de la Terra, i per tant tot és a l’inrevés.

Seguidament, vaig girar-me per contemplar l’avern per última vegada i finalment ens vam posar a fer camí cap a la superfície. Poc després vaig poder retrobar-me amb la llum de les estrelles i respirar una altra vegada aquell aire suau i pur que tant havia enyorat dins d’aquell cau fosc i maleït, i que ara m’acaronava la cara per tal de fer-me oblidar aquell malson. (Veure marcador 3D a l’annex)

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

L’Isaac Grau ha realitzat en 3D i Realitat Augmentada la Porta de l’Infern i tres personatges ben coneguts: Minos, Ca Cèrber i Llucifer. Seguiu les instruccions amb el mòbil (IOs) a la mà. 1. Instal·lar l’aplicació AR media Player en el teu dispositiu iOS 2. Escanejar el codi QR 3. Anar a la biblioteca de models 4. Refrescar la biblioteca 5. Seleccionar el model desitjat 6. Escanejar el marcador de Realitat Augmentada

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

MINOS

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

LLUCIFER

DIVINA COMÈDIA

#stmalinfern

PORTA DE L’INFERN

ADRIÀ MAS, MARC BRUSOSA, MIQUEL CASTANY I ISAAC GRAU

CA CERBER