MANEL ARMENGOL
TRANSICIONS
Els setanta a Espanya, els Estats Units i la Xina
MANEL ARMENGOL
TRANSICIONS
Els setanta a Espanya, els Estats Units i la Xina
EXPOSICIÓ
EXPOSICIÓ ITINERANT
FUNDACIÓ FOTO COLECTANIA
PRODUCCIÓ EXECUTIVA Fundació Foto Colectania
ORGANITZACIÓ: Departament de Cultura de la Generalitat de
PATRONAT
Catalunya Direcció General de Creació i Empreses Culturals
President Mario Rotllant
COMISSARIAT Irene de Mendoza COORDINACIÓ Anna Printezi i Mireia Alcón
(DGCEC) Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals Joan Francesc Ainaud, subdirector general de Promoció Cultural
CATÀLEG EDICIÓ / DISSENY Silvia Rotllant TEXTOS Irene de Mendoza, Manel Armengol COORDINACIÓ Anna Printezi
Secretari Ignacio Vives
Fundació Foto Colectania Pepe Font de Mora, director Amb la col·laboració dels ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, de l’Hospitalet de Llobregat, d’Igualada i de Girona. Del Centre d’Art Contemporani LA SALA, del Museu de l’Hospitalet. L’Harmonia-espai d’art, del Museu de la Pell d’Igualada, de l’Institut de Cultura d’Igualada, l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada i el Centre Cultural La Mercè.
COORDINACIÓ CATÀLEG EN LÍNIA Josep Font TRADUCCIONS NOVA Traductores
Vice-president José Mª Llorens
COORDINACIÓ GENERAL Josep Font PREMSA I COMUNICACIÓ Lourdes Domínguez i Loli Jiménez DISSENY Sílvia Rotllant TRANSPORT I MUNTATGE Jorge Bravo ASSEGURANÇA nationale suisse
Director Pepe Font de Mora Directora artística Irene de Mendoza Coordinadora Anna Printezi Projectes externs i itineràncies Mireia Alcón Arxiu i col·lecció Jaume Ribera Administració Paula Medrano Disseny gràfic Silvia Rotllant Conservació i restauració Pau Maynés Premsa Mahala Comunicación
ITINERARI DE L’EXPOSICIÓ Centre d’Art Contemporani LA SALA. Vilanova i la Geltrú Del 22 de març al 26 de maig Aquesta és una versió en línia del catàleg editat amb motiu de l’exposició homònima produïda per la Fundació Foto Colectania i que va exhibir-se a l’Arquivo Municipal de Lisboa del 21 de novembre de 2008 al 30 de gener de 2009 amb el suport de l’Institut Ramon Llull. L’any 2013.....poder-la itinerar pels centres d’art de Catalunya, moment en què va fer-se aquesta versió del catàleg.
Foto Portada: 72 Street, Subway Station, Manhattan, Nova York, 1978, 25 x 37 cm
Museu de l’Hospitalet. L’Harmonia-espai d’art Hospitalet de Llobregat Del 13 de juny al 8 de setembre Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Igualada Del 20 de setembre al 20 d’octubre de 2013 Centre Cultural La Mercè. Girona Novembre i desembre
Equip en pràctiques Aina Pomar Clara Laguillo Fundació Foto Colectania Julián Romea, 6 08006 Barcelona T. +34 93 217 16 26 F. +34 93 218 73 11 e-mail: colectania@colectania.es www.colectania.es
MANEL ARMENGOL
TRANSICIONS
Els setanta a Espanya, els Estats Units i la Xina
Exposici贸 coprodu茂da per:
A Transicions, Manel Armengol ens presenta una mirada a la realitat en transformació. Mitjançant les tres sèries d’imatges d’Espanya, dels Estats Units i de la Xina en la dècada dels anys 70 del segle passat, Armengol transcendeix la seva època i fa que esdevinguin avui veritables assajos fotogràfics, un relat únic més enllà de la distància geogràfica que separa els indrets. L’observació sincrònica de tres realitats que només tenen en comú el procés de canvi al qual es veuen sotmeses ens permet reflexionar justament sobre aquests espais transicionals. L’essència de les metamorfosis, les causes que les impulsen, les esperances que generen, els límits amb què topen vistes en retrospectiva... Tot això i molt més ens suggereixen les instantànies d’Armengol. L’època i els llocs triats pel fotògraf són ben particulars i, alhora, exemplars. Els anys 70 foren anys de revolta arreu, anys de qüestionament de les estructures heretades, moltes de les quals no havien sobreviscut ja als anys 60 i, per tant, aquests anys representen un devessall d’iniciatives, d’assajos. També l’estat espanyol, la Xina i els EUA representen llocs ben contrastats. Tots ells, tanmateix, comparteixen la recerca d’unes certeses que el present no els oferia en aquells anys, cadascuna de característiques particulars. Addicionalment aquestes 75 fotografies, procedents dels fons de la col·lecció de la Fundació Colectania, ens permeten recuperar una primera etapa del seu treball. Una època prèvia al moment que Manel Armengol, en paraules seves, va passar de «caçador» –les fotos de reportatge, del clic immediat i intuïtiu– a «pescador d’imatges». Des del Departament, esperem que aquest projecte expositiu itinerant permeti acostar al màxim nombre de ciutadans l’oportunitat d’interrogar-se sobre aquestes etapes de transició. Certament, moments com els que vivim avui ho fan oportú i fins i tot necessari. Resto, doncs, convençut que serà una experiència significativa i enriquidora. Ferran Mascarell i Canalda Conseller de Cultura
7
A finals dels anys setanta Espanya, els Estats Units i la Xina vivien un període de canvis fonamentals en la seva història. Va ser una època intensa i plena d’incerteses que Manel Armengol va saber captar a partir d’una mirada personal i profunda. En aquell moment Manel Armengol començava a fer les primeres passes en l’àmbit del reportatge social, col·laborant per a diferents mitjans. Així, moltes de les fotografies fetes a Espanya constitueixen la crònica d’una època, com les que va fer durant les manifestacions per les llibertats, convertides en un referent iconogràfic de la Transició. D’altres, en canvi, es presenten com un moment suspès més enllà de les tensions pròpies d’aquells anys: és el cas de la nena retratada a Entre la multitud o Paisatge industrial i habitatges. El conjunt de fotografies realitzades als Estats Units formen un relat en si mateix, de vegades no exempt d’humor, que es construeix a partir d’instantànies fetes als carrers, al metro o en un bar. Les fotografies de la Xina ens presenten un país en aquell moment tancat a l’exterior, estrany i desconegut, que Armengol ens mostra a partir de la seva mirada més íntima. Les tres sèries transcendeixen la seva època per esdevenir, avui, veritables assaigs fotogràfics, un relat únic més enllà de la distància geogràfica que les separa. La trajectòria posterior de Manel Armengol, amb treballs més personals com ara El jardí dels guerrers, Elements o les sèries més recents, Herbarium i Cròniques d’Islàndia, ens mostra com el seu interès s’ha anat depurant cap a les formes més elementals i primigènies de la naturalesa. Però com passa en aquests treballs, les seves instantànies de fa trenta anys, més enllà del consum ràpid, ens conviden a contemplar-les durant una estona fins a descobrir que ben sovint són els petits detalls els més reveladors.
Amb aquesta mostra la Fundació Foto Colectania continua fidel a un dels seus principals objectius: difondre la fotografia creativa espanyola i portuguesa i els seus autors mitjançant exposicions tant a dins com a fora del nostre país. Des d’aquí volem agrair el suport de totes les entitats que han col·laborat amb nosaltres per fer possible aquest projecte.
Irene de Mendoza
9
TRANSICIONS Espanya, els Estats Units, la Xina
Trenta-cinc anys enrere, Espanya retia comptes a la història i començava una nova etapa: la transició de la dictadura a la democràcia. S'obrien noves portes cap a la resta del món, cap a l'intercanvi, l'evolució i el creixement polític i social dels ciutadans. Es tancava una etapa de foscor, silencis i repressió i s'albiraven horitzons democràtics de diàleg. En aquesta mateixa època, els Estats Units vivien el final de l'època daurada del flower power. Les generacions joves i no tan joves vivíem amb la convicció que un món diferent, fins i tot un món feliç, era possible. Els missatges hippies encara cuejaven i es preferia fer l'amor i no la guerra. Encara no havia aparegut el fantasma de la sida. A Manhattan es podia passejar i xerrar despreocupadament amb algú del carrer. A Washington Square o al Central Park, hi bullien amb entusiasme tot de somriures amigables i jocs. Cadascú anava al seu aire, en plena connexió amb l'entorn. Això, avui, no és gens fàcil de trobar. Avui, aquella atmosfera de confiança se l'han empassat les pors i el recel envers el que, o el qui, ens és desconegut. El 1979, la Xina encara era la gran oblidada d'Occident. Els viatges de gent estrangera hi arribaven amb comptagotes, especialment de periodistes interessats a conèixer el gran gegant adormit. Era un lloc ignot on tothom anava vestit de blau, amb les típiques gorres i sabatilles del comunisme de Mao. Per les grans avingudes de Pequín, hi transitaven milions d'homes i dones en bicicleta. Cridava l'atenció del visitant el fet que pràcticament no hi hagués sorolls dels motors dels cotxes o les motocicletes. El 1979, Mao ja era mort i qui tenia el poder era la que més tard es coneixeria com a «Banda dels quatre». Era una època indefinida políticament. Hi apareixien les primeres generacions amb posats i ulleres de roquer, que semblaven el preludi de certs canvis en l'horitzó (en una de les fotografies, hi veiem una gran pancarta amb obrers a cavall saltant cap a l'any 2000). S'hi estava perfilant un gran gir.
11
TRES LLOCS, TRES TEMPS, UNA ÈPOCA DE TRANSICIONS Vaig viure intensament el període de la transició espanyola, sobretot quan vaig fotografiar les manifestacions per les llibertats a la Barcelona del 1976. Les fotografies de l'actuació policial es van publicar en els mitjans de premsa més importants d'Estats Units, Alemanya, França i altres països i hi van tenir un gran impacte. Avui són tot un emblema de l'època de la transició espanyola cap a la democràcia i han aparegut en múltiples portades de llibres i reportatges de televisió, a més de passar a formar part de col·leccions de museus. A la sèrie de l'Espanya de la transició, les imatges són retalls de la vida quotidiana, del carrer, de les persones; només n'hi ha algunes que mostren manifestacions puntuals o provenen directament d'un reportatge per a un mitjà. La roba estesa al Carmel, els immigrants del Café de l'Ópera, el jubilat d'un barri de Madrid i moltes altres formen la memòria de l'època i la transmeten; són registres sociològics, documents: aquestes «petites» escenes del personatge anònim a la ciutat, o l'estampa poètica de la roba al vent que ens parla de la pobresa de la seva gent -sense mostrar-los-, habitants d'un lloc alt i oblidat de la gran urbs (el barri del Carmel, Barcelona). Les imatges de la sèrie USA daten de finals del 1977 i del 1978, quan jo treballava com a corresponsal gràfic per a un conegut setmanari espanyol. Són imatges al·luvió, per dir-ho així, instants breus dels meus passeigs pels carrers de la metròpolis o per les immensitats desèrtiques del sud, prop de la frontera dels esquenes mullades. Sempre anava amb la càmera i fotografiava, per exemple, un personatge assegut a la vorera davant el One Mile House Restaurant, amb un mitjó de cada color, fumant una burilla gairebé consumida al costat d'una cadira esgavellada, un personatge representatiu de la impietat del sistema, sol, abandonat, sense tenir res per fer; o la desolació i la soledat de les persones al metro de l'estació del carrer 72; i/o el jove que jugava amb la màquina a Astor Place, aliè a la nevada i a tantes altres coses.
A la Xina, vaig anar-hi el 1979 amb l'encàrrec de fer un reportatge en color de la Xina del moment per a una revista gràfica mensual. Paral·lelament a la feina, anava fent fotos en blanc i negre com si fossin apunts personals, amb una altra càmera. El resultat d'aquelles mirades agafades d'aquí i d'allà, més íntimes, menys pomposes que les que em calien per al reportatge, constitueixen el cos d'aquesta col·lecció. En aquella ocasió, el viatge tenia un límit de tres setmanes i una sèrie de llocs preestablerts. A la Xina, immediatament vaig advertir quelcom que no havia vist abans enlloc més; la manera de mirar dels xinesos a partir d'una manera de ser quieta, silenciosa i molt atenta, gairebé contemplativa: miraven dins el cotxe, per les finestretes, com si hi veiessin éssers estranys, escodrinyaven i es picaven l'ullet entre ells; altres vegades s'acostaven a palpar la textura de la meva camisa, fins i tot per comprovar-ne les costures a màquina, per dalt i per baix. A la Xina, al mes d'abril, l'atmosfera tenia l'halo blanquinós que tant sovint presenten les imatges d'Orient. Aquella mateixa atmosfera d'una boira lleu sobre el llac de Hangzhou feia augmentar encara més la sensació que l'espai i el temps s'havien aturat. Tot era com en un conte i em vaig deixar atrapar per la suavitat de la lentitud i l'absència de sorolls de motor. Eren els temps anteriors al Gran salt cap al 2000.
Manel Armengol
13
Paisatge industrial i habitatges, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, 1978
15
Jubilat i pati de cases, Madrid, 1977
16
Entre la multitud, Barcelona, 1979
17
Roba estesa al Carmel, Barcelona, 1976
18
Tres nens i tres gossos, Badalona, 1979
19
Boxejadors al gimnĂ s, Barcelona, 1979
20
Immigrants al CafĂŠ de l'Ă“pera, Barcelona, 1976
Jeep policial perseguint una parella per la vorera, Barcelona, 1976
24
Actuaci贸 policial contra els manifestants, Barcelona, 1976
25
Tres nens, PequĂn, 1979
26
Soldat amb cĂ mera fotogrĂ fica, Xangai, 1979
28
A l’oficina, Xangai, 1979
29
30
A la Gran Muralla, 1979
31
Enfilat a l'escala, prenent apunts del natural, PequĂn, 1979
Carrer贸 de Xangai amb pluja, 1979
32
Fumador, Hangzhou, 1979
33
Nens i home davant del llac, Hangzhou, 1979
34
Nois mirant dins del cotxe, Xangai, 1979
35
36
"Te amo". Downtown, Manhattan, Nova York, 1978
37
Coffee Shop, Califòrnia, 1977
Incendi, Los Angeles, Califòrnia, 1977
40
"The One Mile House Restaurant", Manhattan, Nova York, 1978
42
Residència per a alcohòlics. The Bowery, Manhattan, Nova York, 1978
43
Twin Towers des del Soho, Manhattan, Nova York, 1978
44
"The Cube", Astor Place, Manhattan, Nova York, 1978
45
46
Parella de dones a Central Park, Manhattan, Nova York, 1978
Espanya
Paisatge industrial i habitatges, Sant Adrià de Besòs, Barcelona,1978, 25 x 37 cm
Roba estesa al Carmel, Barcelona, 1976, 25 x 37,8 cm
Jubilat i pati de cases, Madrid, 1977, 25 x 37,8 cm
Tres nens i tres gossos, Badalona, 1979, 25 x 37 cm
Entre la multitud, Barcelona, 1979, 24,8 x 37,2 cm
Immigrants al Café de la Ópera, Barcelona, 1976, 24,8 x 37,1 cm
Boxejadors al gimnàs, Barcelona, 1979, 37 x 25 cm Actuació policial contra els manifestants, Barcelona, 1976, 25 x 37 cm
Actuació policial contra els manifestants, Barcelona, 1976, 25 x 37 cm
Jeep policial perseguint una parella per la vorera, Barcelona, 1976, 25 x 37,4 cm
"Jo també..." (2), Barcelona, 1977 25 x 37,8 cm
Noi i gos, Saragossa, 1977, 25 x 37,8 cm
Obrers de la construcció en vaga, Barcelona, 1977, 24,9 x 37,4 cm
"Construcción en lucha, solidaridad". Durant una Assemblea, Barcelona, 1977 37,3 x 25 cm Canvi de cromos, Badalona, 1979, 25 x 37,3 cm
Emigrant o immigrant?, Barcelona,1978, 37,2 x 24,8 cm 48
“Salida de Urgencia”, Madrid, 1977, 25,5 x 37,8 cm
Gina Lollobrigida i els homes, Barcelona, 1977, 24,9 x 37,3 cm
Bar Los Toreros, Barcelona, 1978, 25 x 37 cm
Nen menjant un gelat, Badalona, 1979, 25 x 37,5 cm
Soldat amb càmera fotogràfica, Xangai, 1979, 27 x 40 cm
A l’oficina, Xangai, 1979, 27 x 40 cm
A la Gran Muralla, 1979, 40 x 27 cm
Enfilat a l'escala, prenent apunts del natural, Pequín, 1979
El destape, Barcelona, 1976, 37,4 x 24,7 cm Barcelona Término, Barcelona, 1979, 25 x 37 cm
Xina
Tres nens, Pequín, 1979, 40 x 27 cm
Carreró de Xangai amb pluja, 1979, 27 x 40 cm
Fumador, Hangzhou, 1979, 27 x 40 cm
Nens i homes davant del llac, Hangzhou, 1979, 27 x 40 cm
49
50
Nois mirant dins del cotxe, Xangai, 1979, 27 x 40 cm
El mestre i els alumnes, Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm
Monument als herois. Plaça Tien An Men, Pequín, 1979, 27 x 40 cm
Paisatge d’arbres i riu, prop de la Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm
Cap al 2000, Xangai, 1979, 27 x 40 cm
Homes dins d’un camió, Pequín, 1979, 27 x 40 cm
Tres nenes i un nen, Xangai, 1979, 27 x 40 cm
Jocs d’infants al parvulari, Xangai, 1979, 27 x 40 cm
Dos coloms al circ, Xangai, 1979, 27 x 40 cm
Dues noies, cinc homes, cinc bicicletes, Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm
Avi i nena en bicicleta, Xangai, 1979, 27 x 40 cm
Esperant l’autobús, Pequín, 1979, 27 x 40 cm
Home mirant dazibaos, Pequín, 1979, 27 x 40 cm
Einstein i els xinesos, Xangai, 1979, 27 x 40 cm
Llac de Hangzhou, 1979, 27 x 40 cm
Pujant a la Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm
Mariner admirat, Xangai, 1979, 27 x 40 cm
Home amb bicicleta, Pequín, 1979, 27 x 40 cm
Reunió sota una construcció antiga, Xangai, 1979, 40 x 27 cm
Nena davant d’un aparador, Pequín, 1979, 27 x 40 cm
Funcionari meditatiu, Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm
Signes de construcció, Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm
Equilibrista admirat, Xangai, 1979, 40 x 27 cm
EUA
"Te amo". Downtown, Manhattan, Nova York, 1978, 25 x 37 cm
Coffee Shop, Califòrnia, 1977, 25 x 37 cm
Incendi, Los Angeles, Califòrnia, 1977, 22 x 14 cm "The One Mile House Restaurant", Manhattan, Nova York, 1978, 27 x 37 cm
“The Cube", Astor Place, Manhattan, Nova York, 1978, 27 x 37 cm
Parella de dones a Central Park, Manhattan, Nova York, 1978, 37 x 25 cm
Residència per a alcohòlics. The Bowery, Manhattan, Nova York, 1978, 27 x 37 cm
Twin Towers des del Soho, Manhattan, Nova York, 1978, 25 x 37 cm
72 Street, Subway Station, Manhattan, Nova York, 1978, 25 x 37 cm
Parella d’homes a Central Park, Manhattan, Nova York, 1978, 37 x 25 cm 51
Desert senyalitzat, Texas, 1977, 19 x 37 cm El Soho, Manhattan, Nova York, 1978, 25 x 37 cm
Enigma House, Manhattan, Nova York, 1978, 27 x 37 cm
"The West Side Clean Up", Manhattan, Nova York, 1978, 21 x 37 cm
"Courtesy...", Los Angeles, Califòrnia, 1978, 28 x 38 cm
420 W. Broadway, Manhattan, Nova York, 1978, 25 x 38 cm
Tarda a Washington Square, Manhattan, Nova York, 1978, 25 x 37 cm
"Littering is filthy and selfish...", Manhattan, Nova York, 1978, 27 x 37 cm
Al capvespre, Manhattan, Nova York, 1978, 27 x 37 cm
Glamour, Los Angeles, Califòrnia, 1977, 38 x 26 cm
Photokodak, Orlando, Miami, 1978, 19 x 37 cm Reflections I. El Soho, Manhattan, Nova York, 1978, 37 x 20 cm
52
En TRANSICIONES, Manel Armengol nos presenta una mirada a la realidad en transformación. Mediante las tres series de imágenes de España, de Estados Unidos y de China en la década de los años 70 del siglo pasado, Armengol trasciende su época y hace que se conviertan hoy en verdaderos ensayos fotográficos, un relato único más allá de la distancia geográfica que separa los lugares. La observación sincrónica de tres realidades que solo tienen en común el proceso de cambio al cual se ven sometidas nos permite reflexionar justamente sobre estos espacios transicionales. La esencia de las metamorfosis, las causas que las impulsan, las esperanzas que generan, los límites con los que chocan vistas en retrospectiva... Todo eso y mucho más nos sugieren las instantáneas de Armengol. La época y los lugares escogidos por el fotógrafo son muy particulares y, a la vez, ejemplares. Los años 70 fueron años de revuelta continua, años de cuestionamiento de las estructuras heredadas, muchas de las cuales no habían sobrevivido ya a los años 60 y, por tanto, estos años representan un torrente de iniciativas, de ensayos. También el Estado español, China y EE.UU. representan lugares bien contrastados. Todos ellos, aun así, comparten la investigación de unas certezas que el presente no les ofrecía en aquellos años, cada una con características particulares. Adicionalmente, estas 75 fotografías, procedentes de los fondos de la colección de la Fundació Colectania, nos permiten recuperar una primera etapa de su trabajo. Una época previa al momento en el que Manel Armengol, según sus palabras, pasó de «cazador» » –las fotos de reportaje, del clic inmediato e intuitivo– a «pescador de imágenes». Desde el Departamento, esperamos que este proyecto expositivo itinerante permita acercar al mayor número de ciudadanos la oportunidad de interrogarse sobre estas etapas de transición. Ciertamente, momentos como los que vivimos hoy en día lo hacen oportuno e incluso necesario. Me despido, pues, convencido de que será una experiencia significativa y enriquecedora. Ferran Mascarell i Canalda Consejero de Cultura
53
A finales de los años setenta España, Estados Unidos y China vivían un periodo de cambios fundamentales en su historia. Fue una época intensa y llena de incertidumbres que Manel Armengol supo captar a partir de una mirada personal y profunda. En aquel momento, Manel Armengol comenzaba a dar sus primeros pasos en el ámbito del reportaje social, colaborando para distintos medios. Así, muchas de las fotografías tomadas en España constituyen la crónica de una época, como las que realizó durante las manifestaciones por las libertades, convertidas en un referente iconográfico de la Transición. Otras, por el contrario, se presentan como un momento suspendido más allá de las tensiones propias de aquellos años: es el caso de la niña retratada en Entre la multitud o Paisaje industrial y viviendas. El conjunto de fotografías realizadas en Estados Unidos conforman un relato en sí mismo, en ocasiones no exento de humor, que se construye a partir de instantáneas tomadas en las calles, en el metro o en un bar. Las fotografías de China nos desvelan un país en aquel momento cerrado al exterior, extraño y desconocido, que Armengol nos muestra a partir de su mirada más íntima. Las tres series trascienden su época para convertirse hoy en verdaderos ensayos fotográficos, un relato único más allá de la distancia geográfica que las separa. La trayectoria posterior de Manel Armengol, con trabajos más personales como son El Jardín de los guerreros, la serie Elementos o sus más recientes Herbarium y Crónicas de Islandia, nos muestra cómo su interés se ha ido depurando hacia las formas más elementales y primigenias de la naturaleza. Pero como sucede en estos trabajos, sus instantáneas de hace treinta años, más allá del consumo rápido, nos invitan a contemplarlas durante un rato hasta descubrir que son a menudo los pequeños detalles los más reveladores. Con esta muestra la Fundación Foto Colectania sigue fiel a uno de sus principales objetivos: difundir la fotografía creativa española y portuguesa y a sus autores a través de exposiciones tanto dentro como fuera de nuestro país. Desde aquí queremos agradecer el apoyo de todas las entidades que han colaborado en hacer posible este proyecto.
Irene de Mendoza
54
TRANSICIONES España, Estados Unidos, China
Hace unas tres décadas, España pasaba cuentas con la historia e iniciaba una nueva etapa, la transición de la dictadura a la democracia. Nuevas puertas se abrían hacia el resto del mundo, al intercambio, a la evolución, al crecimiento político y social de los ciudadanos. Se cerraba una etapa de oscuridad, silencios y represión, para abrir horizontes democráticos dialogantes. En esa misma época, Estados Unidos vivía los finales de la época dorada del flower power. Las generaciones jóvenes y ya no tan jóvenes vivíamos con la convicción de que era posible un mundo distinto, incluso un mundo feliz. Los mensajes hippies todavía coleaban y se prefería hacer el amor y no la guerra. Aún no había aparecido el fantasma del sida. En la Gran Manzana uno podía pasear y entablar despreocupadamente una charla con alguien en la calle. En Washington Square o Central Park hervían de entusiasmo sonrisas amigables y juegos. Cada uno a su aire en completa conexión con el entorno. Algo que hoy no es fácil encontrar. Hoy, aquella atmósfera de confianza ha sido engullida por los miedos y el recelo hacia el o lo desconocido. En 1979 China era aún la gran olvidada de Occidente. Llegaban con cuentagotas los viajes de extranjeros, especialmente periodistas interesados en conocer al gran gigante dormido. Era un lugar ignoto donde todo el mundo vestía de azul, con sus típicas gorras y zapatillas del comunismo de Mao. Por las grandes avenidas de Pequín discurrían millones de hombres y mujeres en bicicleta. Llamaba la atención del visitante la casi total ausencia de ruidos de motor de coches o motocicletas. En 1979, Mao ya había muerto y dominaba el poder la que después se llamó «Banda de los cuatro». Era una época políticamente indefinida. Aparecían las primeras generaciones con poses y gafas rockeros que preludiaban cambios en el horizonte (en una de las fotos vemos una gran pancarta con obreros a caballo saltando hacia el año 2000). Se estaba perfilando un gran vuelco.
55
TRES LUGARES, TRES TIEMPOS, UNA ÉPOCA DE TRANSICIONES Viví intensamente el período de la Transición española, sobre todo cuando fotografié las manifestaciones por las libertades en la Barcelona de 1976. Las fotografías de la actuación policial se publicaron, con gran impacto, en los medios de prensa más importantes de Estados Unidos, Alemania, Francia y otros países. Hoy constituyen un emblema de la época de la Transición española a la democracia, y han aparecido en múltiples portadas de libros, reportajes televisivos, además de integrarse en colecciones de museos. En la serie de la España de la Transición, las imágenes son retazos de la vida cotidiana, de la calle, de las personas; tan sólo algunas de ellas muestran manifestaciones puntuales, o proceden directamente de un reportaje para un medio. La ropa tendida en El Carmelo, los inmigrantes del Café de la Ópera, el jubilado de un barrio de Madrid y tantas otras componen y transmiten la memoria de la época, registros sociológicos, documentos: esas «pequeñas» escenas del personaje anónimo en la ciudad, o la estampa poética de la ropa al viento que nos habla de la pobreza de sus gentes –sin mostrarlos—, habitantes en un lugar alto y olvidado de la gran urbe (el barrio de El Carmelo, Barcelona). Las imágenes de la serie USA datan de finales de 1977 y 1978, cuando yo trabajaba como corresponsal gráfico para un conocido semanario español. Son imágenes aluvión, por así decirlo, cortos instantes de mis paseos por las calles de la Metrópolis o por las inmensidades desérticas del sur, junto a la frontera de los espaldas mojadas. Siempre andaba con la cámara y fotografiaba, por ejemplo, a un personaje sentado en la acera al pie de One Mile House Restaurant, con un calcetín de cada color, fumando una colilla casi extinguida junto a una silla desvencijada, un personaje representativo de la impiedad del sistema, solo, abandonado, sin nada en qué ocuparse; o la desolación y soledad de las personas en el metro de la estación de la calle
56
72; y/o el joven que jugaba con la máquina en Astor Place, ajeno a la nevada y a tantas otras cosas. Fui a China en 1979 con el encargo de realizar un reportaje en color de la China del momento para una revista gráfica mensual. Paralelamente al trabajo iba tomando fotos en blanco y negro a modo de apuntes personales, con otra cámara. El resultado de esas miradas aquí y allá, más íntimas, menos ampulosas que las que necesitaba para el reportaje, constituyen el cuerpo de esta colección. En aquella ocasión el viaje estaba limitado a tres semanas y a lugares preestablecidos. En China advertí inmediatamente algo que no había visto antes en ningún otro lugar, la manera de mirar de los chinos a partir de un estar quieto, silencioso y muy atento, casi contemplativo: miraban dentro del coche, por las ventanillas, como si vieran seres extraños, escudriñaban y se lanzaban guiños entre sí; otras veces se acercaron a palpar la textura de mi camisa, incluso para comprobar las costuras a máquina, por encima y por debajo. La atmósfera en China, en el mes de abril, tenía ese halo blanquecino que tantas veces muestran las imágenes de Oriente. Esa misma atmósfera de leve niebla en el lago de Hangzhou aumentaba todavía más la sensación del espacio y el tiempo detenidos. Todo era como un cuento y me dejé atrapar por la suavidad de la lentitud y la ausencia de ruidos de motor. Eran los tiempos precedentes al Gran salto al 2000.
Manel Armengol
57
In TRANSITIONS, Manel Armengol gives us a glimpse of reality in the throes of transformation. Through the three sets of photos of Spain, the United States of America and China in the nineteen seventies, Armengol transcends this era and transforms them today into veritable photographic essays, a unique story reaching beyond the geographical distance that separates them. The synchronized view of the three realities, with the process of change to which they were subject the only point in common, permits us to reflect precisely on these transitional spaces. The essence of metamorphosis, the causes behind it, the hopes generated, the limits which retrospective views come up against... All of this and much more can be found in Armengol’s photos. The time and the places chosen by the photographer are specific and at the same time, exemplary. The nineteen seventies were years of widespread uprising, a time for questioning inherited structures, many of which had not survived the decade of the sixties. As a result, these years inspired a surge of initiatives, and of essays. Spain, China and the USA stood in stark contrast. However, all shared the quest for truth that the present time did not provide, and each with their own particular characteristics. These seventy five photographs from the Fundació Colectania collection also permit us to recover one of the first stages of Armengol’s work. A time prior to that when Manel Armengol, in his own words, moved from «hunter» news photos requiring an instant and intuitive click to «fisherman of photos». On behalf of the Ministry, we hope that this exhibition will provide an opportunity for everyone to examine these transitional stages. Certainly, moments like those that we are seeing today make this appropriate and even essential. For this reason, this is sure to be a significant and enriching experience.
Ferran Mascarell i Canalda Minister of Culture
58
Towards the end of the 1970s, Spain, the United States and China underwent a period of profound changes. It was an intense period, full of uncertainties that Manel Armengol was able to capture through his personal and profound vision of those events. At that time, Manel Armengol was taking his first steps in the field of social reportage, working with different media. Many of the photographs he took in Spain, such as those he took during the freedom demonstrations, constitute a chronicle of an era and have become a symbolic reference of Spain's transition to democracy. Others, by contrast, appear as moments suspended in time, located somewhere beyond the tensions of those times: this is the case with his picture of a girl in Entre la multitud (In the Crowd) or Paisaje industrial y viviendas (Industrial Landscape and Houses). The series of photographs taken in the United States form a story, not without humour, in themselves; a story composed of snapshots taken in the streets, the subway and in a bar. The photographs of China show us a strange and unknown place; Armengol gives us a very personal view of a country that at the time was closed to the outside world. The three series transcend their times to become authentic, photographic essays, a unique story traversing the geographical distances separating the three subjects. Manel Armengol's later career, with more personal work such as El Jard铆n de los guerreros (The Garden of the Warriors), the series Elementos (Elements) or his most recent Herbarium and Cr贸nicas de Islandia (Iceland Chronicles) show how his interests have been refining themselves towards the more elemental and original forms of nature. However, just as in these works, Armengol's snapshots taken thirty years ago deserve more than a quick glance and invite us to contemplate them in greater depth, until we find that the small details are often the most revealing. With this exhibition, the Foto Colectania Foundation remains faithful to one of its main objectives: to promote creative, Spanish and Portuguese photography and its authors through exhibitions both inside and outside Spain. We would like to thank all the organisations who have made this project possible for their support.
Irene de Mendoza
59
TRANSITIONS Spain, United States, China
Three decades ago, Spain came to terms with its past and began a new stage — the transition from dictatorship to democracy. New doors were opening to the rest of the world, towards exchange, development, and towards political and social growth for Spaniards. A period marked by darkness, silence and repression was coming to a close and a horizon of democratic dialogue was opening up. At the same time, the United States was at the end of its flower power Golden Age. We, the young — or not so young anymore — generation, lived life with the conviction that a different world, even a happy world, was possible. Hippie messages were still in the air and people preferred to make love rather than war. The spectre of AIDS had still not appeared. You could stroll along the streets of The Big Apple and strike up a conversation with a stranger. In Washington Square and Central Park people exuded enthusiasm, wore wide smiles and played games. Everyone doing their own thing in complete harmony with their surroundings. Something that isn't easy to find these days. Today, that atmosphere of trust has been crushed by fear and suspicion towards the unknown. In 1979, China was still the great «forgotten one» from the East. Bit by bit, foreigners started to visit, especially journalists curious to find out more about the great sleeping giant. It was an unknown place where everyone was dressed in blue, with the characteristic caps and plimsolls of Mao's communism. Millions of men and women bicycled along the streets of the-then Peking. What struck visitors was an almost total absence of noise from cars or motorbikes. In 1979, Mao was already dead and what came to be known as «The Gang of Four» held power. Politically, they were undefined times. The first generations began to appear with their rocker looks and rocker sunglasses, a foretaste of
60
the changes on the horizon (in one of the photos we see a large placard showing workers on horseback jumping towards the year 2000). A time of massive change was beginning to take shape.
THREE PLACES, THREE TIMES, ONE PERIOD OF TRANSITIONS My experience of the Spanish Transition was intense, especially when I photographed the freedom demonstrations in Barcelona in 1976. The photographs capturing the actions of the police had a huge impact when they were published by leading newspapers in the United States, Germany, France and elsewhere. Today they are a symbol of the period of Transition to democracy in Spain and have appeared on numerous book covers, in television reports, and have also become part of museum collections. In the series Spain in the Transition, the photographs are snippets from everyday life, from the street, of people. Only some show particular demonstrations or were taken as part of a specific photojournalism report. La ropa tendida en El Carmelo (Washing Hung Out to Dry in El Carmelo), Los inmigrantes del Café de la Ópera (Immigrants at the Café de la Ópera), el jubilado de un barrio de Madrid (Retired Man in a Neighbourhood in Madrid) and many others comprise and convey the memory of the times... sociological records, testimonies: these «small» scenes of anonymous people in the city, or the poetic picture of clothes blowing in the wind that conveys the poverty of its wearers-without showing them-inhabitants of a high place forgotten by the big metropolis (El Carmelo in Barcelona). The images from the USA series date from the end of 1977 and 1978, when I was working as a photojournalist for a well-known Spanish weekly publication. There are dozens of these alluvium images, short moments from
61
my walks along city streets, or in the immense deserts of the south, next to the border of the land of the wet backs. I would always take my camera with me on my walks and would photograph, for example, someone sitting on the pavement outside the One Mile House Restaurant with different coloured socks on, smoking the remnants of a cigarette butt beside a rickety chair, a representative of the heartlessness of the system, alone, abandoned, with nothing to do; or the desolation and loneliness of people in the subway at 72nd Street station; and the youngster playing with a game machine at Astor Place, oblivious of the snow and of everything else. I went to China in 1979 to do a colour photo story on the China of the time for a monthly magazine. Whilst there, using another camera, I also took some black and whites that were more like my own personal notes. The result of those random shots-more intimate, less bombastic than those needed for the assignment-makes up the body of this collection. The 1979 trip was limited to three weeks and to pre-established locations. I noticed something immediately in China that I had not seen anywhere else: the way of looking of the Chinese, which was calm, silent and concentrated, almost contemplative: They would look through the windows and into the car as if they were looking at some kind of strange beings, scrutinising and exchanging winks. At other times they would come up to me and feel the texture of my shirt and even examine the machine stitching inside and out. In that month of April in China, there was a kind of off-white halo in the air that is so often seen in images of the East. That same atmosphere of light fog over the lake at Hangzhou further intensified the feeling that time and space had stopped. It was like a story and I let myself be carried along by the gentleness of the slow pace and the absence of the roar of engines. They were times before the Great Leap to 2000.
Manel Armengol
62