(Ciència) 20

EL

BOSC

I EL F ACTOR

HUMÀ

L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS: TRADICIÓ O RENOVACIÓ?

ORIOL DE BOLÒS: EL BOSC MEDITERRANI JAUME TERRADAS: LA RECERCA FORESTAL L'ESTUDI l LA DEFENSA DEL BOSC MEDITERRANI A FRANÇA l ITÀLIA

THOMAS F. GLICK: COM ES DIFONEN LES IDEES CIENTÍFIQUES? L'ALPINISME CATALÀ AL SOSTRE DEL MÓN LA CIÈNCIA ASSETJADA: DE L'URUGUAI A POLÒNIA L'ANY DARWIN: DARWIN EN MALLORQUÍ FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA: ENTREVISTA AMB C. 'ULISES MOULINES

(I

Durada de l'Exposici贸: de Maig a Novembre del 1982

I� �(,)II ,�".un' �_, CI' ....C'A

�l.I.AlIl

..

"Wl'l«:ION �A "ATU'�'

CAt"l.lI""'"

Ul)cH�;u'I)U.'1OIoCO!O

ElNSTEN ENTRE NOSALTJ.ES l"t"��l!.H.U'Otfl"f)t.1.uu. t,.,..n·""I... ...... "'uu.'UlJlov.& tlo.r",W\,Wlll<lott.,!Ul' �.• 'tU(l:Jo)IIl'''V .... ¡oc:...... .... ....""oc . .......,

u CONri DUCVV' 11. co,..,.. u .....o.u IliUN�fll·"I.U.. "I)",Qf'U'" U UtO'''I)UlJI'lJ

U ,.r,.o.u I>(""1TII(:"0"

LA GALÀXIA VIDEO

•

L'ENGINYERIA GENtmCA

El. l'li:.... v�>CuUu.' 'bOII> ... r�Hl, u...c; ....�n .... 1>J.... n ,-' uCU"" I./oW¿�U\l'''''l'''l'''''J''�''

"""-I .,.c,A"Ft"�:?r:�;;::.:: ;��:�(�:��:-::,I'� I!:W<I iU[O()I.....1'\iu.�.• r..II."' ...

L'AIIMFNTAC¡()

'U

LA VID..!. (;XTR/d·EIUtF.5TJl.E ".,"

,."'''� �:'�; .-�;:".- �f'l..H'''I'.·I·

'-" <""".'1<>1:-'. � ''<"l''"'''1[ ,., <)..11('1 _ .-� ... _.,"",. '''�. �""

fI;_""

"":��:,:'(��.:,:;""r.\Ul_.... tll#U d.1t>f

�wu ..

,..u... . <"'l

L'ANY DARWIN: L'HOMENATGE CATALÀ DEL 1')81

EL B05C I EL FACTOR. HUMA

I MmI.¡:��-=,,�JOD> 1M."NI!""""W "' �"""'.'Il',\j,

UU·JO' .... OIif� ........ IIlOI"!III""''''''A!tC''If4\M �'.aaa»l._ .. _OIIn'IJt["¡LW l'..... "'-tOrfU ..t!OÓll .�.r ..

1..tr�=-_c:.;I.�: :..,...1UfMA c� ...... ....

�... � 1..t (,Bl[... E!ol'I.I"'"" ..

......

(ciència) revista catalana de ciència i tecnologia Director: Joan Senent-Josa Secretària de redacció: Elena Regola Consell de redaccció: Eduard Averbuj, Manuel Bermudo, Xavier Bosch, Josep M . Camarasa, Ramon Carbó, Ramon Gabriel, Lluís Marquet, Jordi Montaña, Ignasi Pons, Montserrat Ponsà.

Joan Prat, Jaume Puigbò, Eduard Rodríguez, Xavier Rubert de Ventós, Francesc Solé, Adolf Tobeña, Montserrat Vallmitjana, Jordi Wagensber� Delegats: Joan Becat (Perpinyà-Andorra), Joan Miró (Girona), Víctor Navarro (València) Corresponsals: Thomas F . Glick (Boston, EUA), Salvador Giner (Londres), Antoni Lloret (París), Mireia Artís (Mèxic) Assessors: Eduard Bonet. Jordi Carbonell. Gabriel Ferraté. Josep Ferrater Mora, Salvador Giner, Josep Laporte, Ramon Margalef, Joan Oró, Lluís Solé i Sabarís Correcció: Roger Biosca Projecte gràfic: Enric Satué ® Compaginació: Albert Roca

z

(

¡6z / Volum z / octuhre 1 9 8 2

SUMARI

'

.

ciència 2 0

Editorial: 75 anys d'Institut d'Estudis Catalans Editorial: Allò que queda dels boscos El bosc mediterrani i els seus problemes, per Oriol de Bolòs Què és el bosc mediterrani i quins sóns els seus enemics.

Estat actual de les investigacions sobre el bosc mediterrani, per Jaume Terradas Les investigacions que es porten a terme entre nosaltres .

L'aprofitament de la biomassa en els ecosistemes de tipus mediterrani , per Daniel Alexandrian L'utilizació agrícola i energètica dels boscos.

Problemes del bosc mediterrani francès, per Jean Bonnier El plantejament francès per a la salvaguarda i l'aprofitament del bosc mediterrani.

La vegetació mediterrània i els parcs naturals a Itàlia, per Carlo C. Cucchi L'experiència i taliana té aspectes aprofitables per a les altres nacions de la Mediterrània.

Algunes consideracions sobre la diversitat en els boscos europeus, per Maria Teresa Perdigó Els nostres boscos amb predom i nància d'una o poques espècies són el resultat d'u n procés d'empobri ment.

La transferència de la ciència a través de les fronteres culturals, per Thomas F. Glick A part i r dels casos h ispànics (Espanya i A rgenti na), es p resenta u n model de comportament per a comun itats ciemífiques.

Entrevista amb C. Ulises Moulines sobre filosofia de la ciència Agenda i crònica: La ciència assetjada Els Mots: Sí, normal vol dir normal, per Ferran Toutain Jocs

entreteniments científics: Uns mots encreuats per als lectors de (ciència), per Josep Juanbaró Bibliografia científica Ciència en la història: Darwin i Mallorca Ficció: Entrevista amb un extraterrestre, per Jaume Puigbò

)

4 5 6

14 18 22 28 34 38

46 52 62 63 65 66 68

Consell Editorial: F . Solé i Planas, J. Argenté i Giralt, J. Puig i Alabern, A. Roca i Rosell, P. Vicens i Rahola.

Assessorament lingüístic: Lluís Marquet Editor: Ciència, S.A. Gerència: Antoni Roca Publicitat: Ciència S.A.; Publicitària Catalana, S.A. Administració i subscripcions: Carme Sanchez. València, 304, Ir la Tel. IIj l a ,8 Barcelona (9)· Fotocomposició: Cucurella I.G., Cirera, 9-1I. Tel. 871 293.1, Manresa TRA. e.rJeJ,·u

Fotoli"

H.

-,

R,,(c!,,",! (I,). .. I

".\·Y' 17

Impressió: General Grafic: S.A., Casp, 172 Barcelona (13) Distribució: L'Arc de Berà, Llull, 10-14. Barcelona (j), Tel. 300 33 00 Els titoIs. subtítols. textos de presentació i peus de fotografia són establerts

.

Cobnta: El bosc i el (aclor hllma. colllp,,,iciú wafica d'Enric SalUt' : Serr.! hllocroms: Ct omt:x S.A Joc, florab. 172. Ba rc elona - 14

.

per la redacció

i for ogra fia

de

de (ciència)

Gabriel

Copyright 1981 Ciència S.A. Dipòsit legal: B-12.121-1980 ISSN 0211-Ij6X

4 5

(

lll'nua lO

.>ltuhre 1l¡8z/Volull1 zl 563 ) 3

Editorial: The 75th Anniversary of The Catalan Institute of Studies

SUMMARY

Editorial: The Remnants of Our Forests

6

The Mediterranean Forest and its Problems, by Oriol de Bolòs

14

Current Research on the Mediterranean Forest. by Jaume Terradas

18

Any 02 Octubre 1982 300 ptes.

What the M editerranean forest consists of and the enemies that confront it.

The research going on among us.

The Use of Biomasse from Mediterranean Ecosystems, by Daniel Alexandrian Agricultural and energetic use of forests.

22

The Problems of the French Mediterranean Forest, by Jean Bonnier

28

The Mediterranean Vegetation and Natural Parks in Italy, by Carlo C. Cucchi

The F rench position on wath to do to save and benefit from the M editerranean forest.

The Italian experience has some features from which other nations in the M ed i terranean area can benefit.

34 Some Considerations about Diversity in the European Forest. by Maria Teresa Perdigó Our forest with one or a few p redominant species are the result of a process of degradation.

The Transfer of Science Through Cultural F rontiers, by Thomas F. Glick

38 46 Interview with C . Ulises Moulines about the Philosophy of Science 52 Agenda and Chronicle: The Sieged Science 62 Words: Yes, Normal Means Normal. by Ferran Toutain 63 Scientific Games and Entertainments: A C rossword Puzzle for the Readers of (ciència), by Josep Juanbaró 65 Science Books 66 Science in History: Darwin and Majorca 68 Fiction: Interview with an Extraterrestrial Being, by Jaume Puigbò .

Based on the cases of Spain and Argentina, a model of behaviour for scienti fic com m unities is put forward,

7 5 ANYS D'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS: T RADICIÓ O RENOVACIÓ

-

_____

_ _

4 ( j64/Volurn 2/octubre 198 2

ciència 20 )

Fa setanta-cinc anys que va ser fundat l'Institut d'Estudis Catalans. La seva constitució va estar lligada a una de les personalitats polítiques i culturals més destacades de la història de la "0I1.,;,,0l Catalunya moderna, Enric Prat de la Riba. Prat de la Riba era el principal inspirador i dirigent de la Lliga Regionalista, el grup polític que representava les aspiracions i el projecte polític i social dels industrials catalans. La industrialització es trobava a principis de segle a Catalunya en un moment de crisi important. Si aquest no és el lloc més adequat per analitzar el caràcter d'aquesta crisi, sí que hem de subratllar un dels elements que es van plantejar per enfrontar-la. Es tractava de convertir Catalunya en un país modern, "creuat de carreteres i línies telefòniques", cosa que exigia un esforç \ientífico-tècnic, tal com havia passat a Alemanya, a França o a la Gran Bretanya.

Es en aquest context que va ser creat el 1907 l'Institut d'Estudis Catalans. Si inicialment únicament tenia una Secció Històrico-arqueològica, l'any 191 l s'hi van afegir la Secció Filològica i la Secció de Ciències. A partir de llavors, l'Institut, dependent de la Diputació de Barcelona i ben aviat de la Mancomunitat, va desplegar una important tasca en el sentit d'enfortir la comunitat científica i tecnològica. En el marc de les migrades competències que tenia la Mancomunitat, l'Institut va ser el centre d'irradiació d'una reforma de l'ensenyament (propiciada pel Consell de Pedagogia) i de la construcció d'una xarxa de serveis tècnics i laboratoris al servei de la modernització de Catalunya.

Després de la seva suspensió durant la dictadura de Primo de Rivera, l'Institut va mantenir el seu paper com a institució científica de la Generalitat...

En acabar la guerra civil, l'Institut va esdevenir un centre de resistència cultural. Encadenat per les circumstàncies, es va haver de limitar a preservar l'herència que havia rebut: havia perdut totes les competències en relació amb els diversos serveis, era molt difícil seguir la tasca d'establiment del català com una llengua moderna, havia perdut les subvencions, havia perdut molts dels seus millors homes...

Així i tot, gràcies a l'actitud d'algunes persones, sobretot de Ramon Aramon i Serra (vegeu (ciència) n.O 12), l'Institut va continuar una tasca d'intercomunicació i d'edició, en el grau que les possibilitats polítiques i econòmiques li ho van permetre...

Després de gairebé quaranta anys, l'Institut va ser reconegut de nou pel rei d'Espanya. A poc a poc, molt a poc a poc, ha anat recobrant alguna de les seves antigues funcions: fa poc, en el pressupost de 1982, ha recobrat l'ajut de la Generalitat, l'única institució pública que podia fer-ho, i també darrerament, gràcies a la Diputació de Barcelona, ha anat aconseguint recuperar amb dignitat els seus antics locals. Estem, doncs, davant una etapa crucial per a la vida de l'Institut.

L'Institut és una institució tradicional, formada per un nombre limitat (pels estatuts) de membres.

Aplega tanmateix un gran nombre de científics catalans a través de les seves societats filials. Un cop ha estat trencada una part important de la tradició '(el servei meteorològic va dependre de l'Institut fins al 1939 i ara és ben difícil que les noves circumstàncies tornin enrera), l'Institut ha de demostrar que és la institució capdavantera de la recerca a Catalunya. Després de més de quaranta anys, el nostre país ha canviat molt: avui Catalunya té la comunitat científica més nombrosa i productiva de tota la seva història; avui, les exigències socials de la ciència són encara més importants. Avui, l'Institut, sobre els ferms pilars de la seva tradició, ha de convertir-se en el centre més dinàmic de la vida cultural i científica de Catalunya.

.. �

_ALLÒ QUE QUEDA DELS BOSCOS

(ciència zo

!>([uhf<· 19Hz/Volum 2/ 5 6 5 ) 5

Els incendis forestals a Catalunya d'aquest estiu passat han demostrat un cop més que l'interès informatiu per la problemàtica dels boscos esclata justament quan es fan visibles els terribles efectes devastadors del foc en els espais forestals. Es aleshores quan els boscos són notícia a la IIlIlIlUIDl premsa i en els mitjans de comunicació àudio-visual.

La importància dels problemes ens hauria de fer prendre consciència de la necessitat d'aplicar una urgent medicina preventiva que insistís més en els aspectes d'informació i de conscienciació ciutadana sobre el que és el bosc i com evitar la desforestació creixent que està sofrint el país. Aquesta tasca pedagògica creiem que és essencial i prèvia (o en tot cas paraHela) a tota acció tècnica i política destinada a evitar la destrucció dels nostres boscos.

En aquest sentit, cal recordar i valorar molt positivament la iniciativa del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona que aquest any va voler participar en la XI Diada Mundial del Bosc i va organitzar a finals del mes de març una Setmana de Conferències sobre el Bosc Mediterrani amb la participació de destacats científics nacionals i estrangers. L'interès de les comunicacions presentades en aquella ocasió ens ha portat a reunir aquests materials a les pàgines de (ciència) a fi que tinguin una àmplia difusió i contribueixin a aquesta labor pedagògica que, com dèiem, creiem que és fonamental per augmentar el coneixement i l'estimació dels nostres boscos i disminuir el risc de la seva destrucció.

Valgui el nostre agraïment al Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona pel concurs prestat a l'edició d'aquests treballs que ens parlen essencialment del bosc mediterrani. Es precisament el bosc mediterrani el que se'ns presenta avui més amenaçat per l'impacte humà i per tant el que reclama més atenció prioritària. Es tracta d'un bosc diferent, en la seva constitució i en el seu funcionament, del bosc de l'Europa humida. Els sistemes de protecció i aprofitament d'aquest bosc per l'home no s'han fet en funció de les normes de la ciència sinó que han seguit criteris empírics dictats per les circumstàncies sòcio-econòmiques. Tot just comencem a entendre que pot ser perfectament compati­ ble l'aprofitament racional del bosc i la seva salvaguarda com a reserva natural i paisatgística que cal posar al servei de l'home. Però, insistim, el que cal més que mai és que els experts aportin tota la informació possible sobre la qüestió al carrer. Si canvia la informació i la mentalitat del ciutadà i dels poders públics, tothom es farà responsable de la defensa i la salvaguarda dels nostres boscos.

l:tl

_

EL BOSC MEDITERRANI

p er Oriol de Bolòs ciència zo) .

6 (j66/Volum z/octubre 198 2

La silvicultura mediterrània presenta una problemàtica especial, força diferen­ ciada de la que han de resoldre els tècnics forestals de l'Europa humida. l això és

molt important per a la nostra terra, on una gran part del patrimoni forestal mereix el nom de bosc mediterrani.

Oriol de Bolòs (Olot, 1 9 2 4) és cate­ dràtic de botànica de la Universii:at de Barcelona des del 1 9 5 3 . És membre de nombroses societats científiques, entre elles la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1 964. És autor de nombrosos articles de recerca i divulgació, per exemple, és un dels autors de la Geografia física dels Països Catalans (Barcelona, Ketres, 1 979) · Actualment és director de l'Institut Botànic de Barcelona.

.. �

Què entenem per bosc medi ter­ rani? Cal que diguem , abans de "' .... Ml'" tot, que ací no usem el mot bosc en e sentit que li sol donar el biòleg, és a dir, en el d'una comunitat vegetal en la qual els arbres, dominants, generen un microclima forestal particular, sinó en el sentit amb què acostuma a usar aquesta paraula el poble i amb què és feta servir també en els textos de tècnica forestal: considerem bosc, doncs, qualsevol super­ fície de terra que sostingui una població natural d'arbres més o menys densa.

L'adj ectiu mediterrani l'emprem en el sentit que l i atribueix la biogeografia .

D' e nçà del començament dels estudis geogràfics els geògrafs es van adonar que el sud d'Europa és un món diferent, en molts d'aspectes, de la resta del nostre continent. En concret, la vida vegetal i animal de les terres properes a la mar Mediterrània és completament diversa de la que es fa més cap al nord. Quan par­ lem de mediterraneïtat en el sentit que donen a aquest terme els biogeògrafs i els biòlegs no ens referim pas, és evident, a la proximitat de la mar, sinó al caràcter de la vegetació i de la fauna. Terres molt properes a la Mediterrània, com són l'alt Montseny o el Ripollès, no són pas me­ diterrànies per la qualitat de la vegetació

3

2 E: 111�O

1.

Bosc aciculoperennifoll amb sotabosc aro

2.

Boscana, bosc planocaducifoli amb so·

3.

4.

5.

bustiu baix (.'Jelos •• plnada de pi negre,

etcète,a) tabosc herbaci (fageda. roureda humida. etcètera) Bosc planoperennifoli amb sotabosc a,· bustiu alt (alzinar)

6

M qula densa (màquies litoral. da gIIrric

1

margalló, d'ullastr. I olivella, etc.)

BroUa arbrada (pineda secundària d. pi

pinyer, de pi blanc. etc.)

5

4

que hi viu, mentre en són, per exemple, bosc de l'Europa humida, mitjana i bo­ localitats com Madrid o Lisboa, tot i la real. Ho han d'ésser, doncs, també els gran distància que les separa de la nostra sistemes d'aprofitament d'aquest bosc per mar. l'home. Hem de reconèixer que la silvi­ cultura mediterrània ha estat poc treba ­ llada; no hi ha pas hagut a la nostra terra, LES ni tampoc als altres països mediterranis, escoles de silvicultura científica com han existit a l'Europa central i del nord . Això fa que sovint, no sols els pràctics fores­ tals sinó també els tècnics superiors hagin d'actuar guiats només per tradicions i ru­ El bosc mediterrani és diferent en la seva tines sense base suficient. 1, alhora, ex­ construcció i en el seu funcionament del plica que els geobotànics, que haurien de ____

____

_CARACTERÍSTIQUES _S_C DE_ _L BO _MEDITERRANI __

__

I ELS S EUS pROBLEMES

Tipus jisionomics de comunitatsflmtals (Folch i Guilli/I. IY1f.ly8 1)

fornir-los els criteris científics en què s'han de basar les normes d'aprofitament, no disposin tampoc d'uns fonaments ex­ perimentals prou consistents per pod�r estar segurs de tot allò que diuen. Es urgent, doncs, que la recerca científica en el camp de la silvicultura sigui impulsada per tal que sortim aviat de la situació �'ignorància en què tots ens movem .

E s dins aquest terreny insegur i ple d e limitacions que intentarem d'exposar al­ guns dels principis que creiem bàsics per comprendre què és el bosc mediterrani i què hi podem fer sense provocar-hi processos de degradació irreversibles.

El bosc de l'Europa central i septentrio­ nal humida, és o bé un bosc d'arbres de fullatge caduc o bé un bosc de coníferes.

En tots dos casos aquests boscos solen generar, en la majoria de les circumstàn­ cies, ambients ombrívols que fan difícil la creixença dels arbusts. Per un seguit els boscs de l'Europa humida posseeixen es­ trat arbori i estrat herbaci, però amb prou feines no tenen estrat arbustiu. Només aclarides fora de m ida hi fan possible que la massa forestal sigui envaïda per la bardissa, i encara aquest estat anormal sol desaparèixer ràpidament. El balanç hídric favorable fa que la densitat dels arbres hi pugui ésser elevada i que la productivitat del bosc normalment sigui molt conside­ rable. Aquests boscs admeten, per això, una forta i ntensitat d'explotació sense pèrdua de fitomassa. El ràpid recobri­ ment del sòl per la vegetació, la poca freqüència dels xàfecs violents i, en molts casos, la suavitat del relleu, fan que els processos d'erosió del sòl no hi siguin gaire perillosos . Al costat d'això, la tèc­ nica forestal és molt avançada en aques ­ tes terres, l a sensibilitat per a les valors de la natura hi és elevada i les exigències de conservació de part de les autoritats, dels tècnics forestals i del conj unt del poble garanteixen en molts dels casos la conservado �ndefinida en bon estat del bosc i del paisatge.

El bosc mediterrani és una altra cosa.

Hem de tenir present, en primer lloc. que és força variat. Si no entrem en de­ talls, hi podem distingir les formes fona-

o<!uhrc <)l:!zIVolull1 21167 ) 7 I

(ciència 20 mentals següents: El bosc més estès és la pineda, a casa nostra en p r�mer lloc la de pi blanc (Pinus halepensis). Es un bosc que fa molt poca ombra i que, per això, presenta sempre, si l'home no ho impedeix, un sotabosc dens: normalment aquest sotabosc és for­ mat sobretot per arbusts heliòfils com brucs (Erica), estepes (Cistus), gatoses (Ulex), etc . , constitutius principals de la brolla; només a les muntanyes de clima fresc és constituït en primer lloc per her­ bes cespitoses com el fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides) o la jonça (Aphyllanthes), que formen un gramenet compacte.

En segon lloc té importància el bosc esclerofil·le, format per arbres de fulla plana, petita i dura, opaca, que es con­ serva tot l'any. L'alzinar és el pràtotip d'aquest bosc, molt ombrívol. També en aquest cas el bosc conté, quan és consti­ tuït de manera normal, un estrat arbustiu important, només que les espècies són diferents a les de les pinedes: arbusts i lianes de fulla ampla com el marfull (Vi­ burnum linus), l'arboç (Arbutus) o l'arítjol (Smilax), que contribueixen intensament a la formació d'humus i a la protecció del sòl.

La sureda, també esclerofil·la, no és pas tan ombrosa com l'alzinar normal i en alguns aspectes té afinitats amb les pine­ des, com veurem més endavant.

A la part meridional de la regió mediter­ rània, encara més àrida, el bosc esclero­ fil·le perd alçada i passa gradualment a les poblacions denses d'arbusts anomena­ des màquies.

Finalment hem de tenir present que, in­ tercalades amb el bosc veritablement me­ diterrani, existeixen sovint als indrets frescals i humits, com són els riberals dels rius, alguns còrrecs obacs, etc . , peti ­ tes masses d'arbres de fulla caduca, que constitueixen illots de bosc medioeuro­ peu i que haurien d' ésser tractades d'acord amb els principis de la silvicul­ tura extramediterrània.

En conjunt, el bosc mediterrani és carac ­ teritzat per alguns trets importants: a) En general és verd tot l'any, sense

variacIOns importants d'aspecte entre l'estiu i l'hivern. O bé és sempre molt ombrívol, com els alzinars. o bé és sem ­ pre molt clarent, com les pinedes i una bona part de les suredes. b) En la majoria dels casos conté, de natural, un sotabosc arbustiu abundós, que és un element important de la fitoce­ nosi i que contribueix activament a l'equilibri de l'ecosistema, modificant el microclima, produint humus i protegint el sòl contra la violència de les aigües de pluja. e) Gairebé sempre el bosc mediterrani és sec, a conseqüència del clima correspo­ nent. Això fa que l'amenaça de foc hi sigui més intensa que en el bosc de l'Eu­ ropa central i boreal. El perill d'incendi és especialment greu a les pinedes i a les suredes, comunitats de natural pirofíti­ ques, adaptades des de temps geològics antics a re.sistir l'incendi i a aprofitar-lo en la lluita per l'existència contra el bosc esclerofil·le dens, competidor. d) La limitació de les reserves d'aigua que s'acumulen en el sòl fa que la densi ­ tat dels arbres no pugui ésser gaire gran i que sovint llur creixença tampoc no sigui intensa. La productivitat del bosc medi­ terrani normal és considerablement més baixa que la del bosc del nord d'Europa. e ) Les circumstàncies en què es fa deter­ minen que la seva fragilitat sigui molt superior a la del bosc de les terres humi­ des. Una intensitat d'aprofitament relati­ vament moderada pot generar pèrdues de fitomassa no compensades i, en conse­ qüència, la degradació progressiva de la vegetació. El foc, molt fàcil de provocar a les pinedes, en moltes ocasions no pot ésser combatut amb eficiència i, en els temps actuals, és una causa de pèrdues molt important. L'erosió del sòl, en ter­ res montuoses, amb vegetació poc densa i sotmeses a pluges poc freqüents però so­ vint torrencials, és un perill encara mes greu que el del foc, tot i que no sigui tan fàcil d'apreciar per l'observador no espe­ cialitzat. Tot això ha fet que una part important de les terres mediterrànies si­ guin actualment mancades de bosc. Mol­ tes vegades la gent de l'Europa central

Sureda (Quercetum i1icis galloprovinciale subereto­ l l", sum) Foto: J, Nuet i Badia, deliM 'e de R, Folch I Gui La vegetació als Països Catalans, 3arrelolla, Ketres, 11)8 I, La sureda, que ", altre temps havia tillgut molt d'illteres ecollomic, genera eucara avui utl material, el Juro, de moment ill5ubstitulblt per a algunes finalitats (E. Pares i Espanyol i 5, Guisan i Riera; Perspectives historiques sobre la política forestal a Catalunya. Barcelona, Servei de Pam Naturals, /1)81)

8 ( j68/Volum 2/octubre 1982

ciència 20 )

atribueix aquest fet a la imprevisió dels meridionals, "enemics dels arbres", No ens atreviríem pas a negar rotundament que hi pugui haver una part de raó en aquesta crítica, però cal que tinguem en' compte que la conservació del bosc me­ diterrani i, en especiaL el de les terres mediterrànies poc plujoses, és realment difícil.

Davant aquestes dificultats hem de de­ manar- nos quin interès té per a la socie­ tat humana la conservació del bosc medi­ terram sec,

�'A PROFITAMENT

_---=D=-=E=L BO=-:S=-=C=----_

De sempre el bosc ha estat valorat per la producció de fusta, en les seves diverses formes: com a material de construcció, com a combustible (llenya i carbó), etc.

La producció de fusta dels nostres boscs mediterranis és en general baixa i moltes vegades no compensa amb prou feines les despeses de l'explotació, S'importa fusta estrangera per a la construcció, per a la fabricació de paper etc. , en més bones condicions que les de la fusta del país, En aquest aspecte cal pensar, però, que les reserves forestals del món disminueixen cada vegada més, mentre les necessitats esdevenen més grans. Seria una greu im­ prudència, pensant en el futur del país, la destrucció de la potencialitat de produc­ ció, certament limitada, de què dispo­ sem.

La pastura de bestiar en el bosc és un altre sistema d'aprofitament que té una vella tradició a les terres mediterrànies .

S'hi pensa sobretot en els casos que l'aprofitament directe dels productes fo­ restals dóna un rendiment baix, a conse­ qüència de manca de demanda o d'eleva­ ció del cost dels treballs. En principi hem de dir que pastura i bosc són poc compa­ tibles. En primer lloc perquè el bestiar fa molt difícil la regeneració dels arbres. A desgrat d'això, les pinedes de muntanya, encatifades de gramenet, han estat pastu­ rades durant segles i ara ho són encara en

certs casos. U na rotació entre fases de pastura i fases de regeneració és necessària per al manteniment d'aquests boscs esclarissats. Les pinedes de les terres poc plujoses, amb matollar però sense gaire herba, no tenen possibilitats pecuàries, si no és per a les cabres, animals molt mal considerats per la seva activitat destructiva del bosc. En el moment actual pot ésser observada la tendència a implantar la pastura de bestiar boví en terrenys closos amb filferro electrificat. Aquest sistema provoca danys gravíssims en els boscs densos i ombrívols, siguin de caràcter mediterrani, com els alzinars, o de tipus medioeuropeu, com el bosc de ribera o les rouredes i fagedes de muntanya. En el bosc compacte la terra no és revestida de gespa i això fa que, després de les pluges, el trepig del bestiar hi provoqui fortes alteracions del relleu, que degeneren en processos d'erosió edàfica molt intensos. La pastura en el bosc planifoli ombrívoL tant de fulla persistent com de fulla caduca, ha d'ésser doncs interdita en absolut, si no volem que

avanci ràpidament el procés de desertit­ zació de les nostres muntanyes.

A part la productivitat immediata del bosc, la conservació de la superfície fo­ restal és important per diverses raons. En primer lloc, el manteniment de la vege­ tació forestal en bon estat és en la majo­ ria dels casos un requisit necessari per a la conservació de la terra fèrtil. A les muntanyes, la desforestació és seguida de la pèrdua de grans quantitats de terra, que, arrossegada per les aigües de pluja, omple els embassaments dels rius, s'acu­ mula a la boca dels cursos fluvials for­ mant deltes o altres dipòsits de sediments o, en la seva major part, se'n va mar endins. Només cal veure l'extensió d'ai­ gua roja que s'estén després dels tempo­ rals a la boca dels nostres rius mediten'a­ nis per apreciar qualitativament la im­ portància d'aquest fenomen, un dels que poden encami nar més aviat el nostre país cap a la pèrdua de la seva fertilitat. El bosc, no solament protegeix la terra on viu, sinó que, a més, regularitza la circu­ lació de l'aigua. El sòl forestal, gruixut i

(

octu bre 1 9 8 2 1 V olum 2 1 5 6 9

ciència 2 0

esponjós, reté l'aigua de pluj a i la desprèn a poc a poc, de manera que el flux de les fonts i dels rius es manté per temps pro­ longat sense gaires oscil· lacions. Allà on no hi ha bosc, l'aigua de pluja s'infiltra poc i baixa ràpidament, provocant riua ­ des i inundacions, succeictes aviat a les terres mediterrànies per l'assecament dels cursos d'aigua.

Les plantes verdes, fotosintetitzadores, que consumeixen diòxid de carboni i desprenen oxigen, poden ésser considera­ des també com una important fàbrica química que tendeix a compensar les al­ teracions que produeix, en la composició de l'aire, la indústria humana. La qualitat de l'aire depèn, doncs, una mica, de l'abundor de boscs.

També en depèn, molt acusadament, la riquesa d'espècies vegetals i animals del país. La multiplicitat de les espècies és patrimoni molt valuós de la humanitat, i , pensant en e l futur, n o podem tolerar que es perdi. Fins i tot si deixàvem de banda els aspectes científics i estètics, indiscuti­ blement molt importants, la mateixa economia de la societat humana exigeix que es disposi d'un potencial genètic tan ric com sigui possible, és a dir, de la riquesa màxima d'espècies diferents. Però les espècies no es conserven pas a base d'accions puntuals de defensa, limitades a una d'elles, sinó principalment garantint l'existència de vastes superfícies de pai­ satge natural, a les quals es trobin els biòtops que cada espècie diferent neces­ sita. En aquest sentit seria nefasta la re­ ducció de la superfície forestal i també la seva compartimentació en parcel·les clo­ ses. Des d'aquest punt de vista ha fet molt de mal ja, per exemple als voltants de Barcelona, l'excés d'àrees urbanitza­ des, i també en fa la proliferació abusiva d'autopistes.

No podem oblidar tampoc la significació del bosc en relació amb la qualitat que té per a l'home l'ambient que l'en volta.

Imaginem que la Catalunya coberta de bosc que coneixem es convertís un dia en un país erm, com són moltes de les terres mediterrànies meridionals; tothom senti ­ ria que ha sofert una pèrdua greu. L'al-

EXTENSIÓ DE L'A GRICULTURA

�

I I

, ,,,

", ll;"d, " L'",,",;6 d, r " ; " ' creixement de la població en el transcurs dels segles, ha estat u n dels factors OIl Il1 U ' 01 que més han influït, a Catalunya, en la d,smmuC1ó de la superfíci e fo restal.

A les pàgines seguents inte ntarem traçar la petita història dels canvis més i mportants esdev i nguts dins aquest p rocés de colo n ització agrícola.

El baix nivell de població existent a Catalunya durant els primers segles de la nostra era, junta­ ment amb la crisi de l'Imperi Romà, que es va fer sentir arreu, entre altres motius pel deteriorame nt del comerç marít i m , que havia estat florent fi ns e n aquell m o m e n t a t o t a l a Mediterrània, varen ser les causes fo namentals que impediren, fins al segle I X , un augment significatiu de l'extensió de les terres conreades.

A la Mediterrània occidental. la caiguda de t:I m ­ peri Romà facilità l a penetració dels sarraïns dins la península ibèrica. La i n vasió àrab a Catalunya, però, no va ser mai completa. Carlemany va fer costat als comtes catalans a fi de crear una barrera que impedís l'entrada d'aquestes forces i nvasores en els seus dominis. La barrera així bastida va ser l'origen de la separació entre l'anomenada Cata­ lunya Vella i la Catalunya Nova.

Els pobles del Pirineu, que no varen ser afectats pràcticament per aquests esdeveniments històrics, mantingueren usatges legals i règi ms de propietat que el codi v isigòtic del segle VII havia regulari t ­ zat i consagrat. L'autonomia de les comunitats pirinenques, enfro nt del poder feudal naixent a les terres reco nquerides de la Catalunya Vella, on Carlemany introduí els drets senyorials i atorgà boscos i altres terres als ordes religiosos, restà i nalterada. A i x í les formes de p ropietat comunal. tradicionalm e n t lligades a règims de subs istència, es mantingueren, tal com havia ocorregut abans sota l'Imperi Romà. A mb aquest esperit i aquesta organització corporativa, característiques d'aquesta zo na, hom entrà a l'Edat M i tjana. E ncara avui dia són patents aquests orígens e n certes formes d'uti­ lització dels recursos i d'associació entre els veïns dels municipis pirinencs.

A la Catalunya Vella la coloni tzació, els segles IX i X , es va fer m i tjançant u n sistema conegut amb el nom d"'aprisió", basat en l'ocupació per part d'un pagès d'un tros de terra molt sovint cobert pel bosc. El pagès artigava ' i conreava els camps guanyats d'aquesta manera i n 'esdevenia propietari al cap de trenta anys e n v i rtut d'un principi de la legislació visigòtica que deia que qui havia t robat una cosa i la posseïa d'una manera ininterrompuda durant trenta anys n 'assolia el d ret de p rop ietat .

El resultat d'això va ser el predom i n i de la petita propietat pagesa, que els documents de l'època

)

9

anomenen "alaude" {alou}.

Durant el segle X i sobretot a l'XI. aquesta mena de petita propietat i ndependent i adiada va tenir una ràp ida decadència per d i ferents raons: a causa de l'excessiva parcel ·lació de les propie­ tats per heretatge: per la manca de recursos fi nancers del pagès, que es trobava en la necessitat d'endeutar-se quan la collita era dolenta i no podia arribar fins a la sembra seguent conservant la quantitat necessària de gra com a llavor. En aquest cas. l'única garantia de què el pagès d isposava era la terra.

Això afavorí l'extensió de les grans propietats feudals, que foren la característica de la Baixa Edat M itjana.

La feudali tzació plena del camp català té lloc en el període com près entre els segles XI i XIII: va ser aleshores quan els masos. lligats amb els senyors feudals per lligams de dependència. varen conver­ tir-se e n la u nitat bàsica de colo ni tzació. El mas respon a una forma de poblament d ispers i a una mentalitat netament indiv idualista. en oposició a l'esmentada mentalitat col· lectivista de les comu­ nitats piri nenques. La feudalització a Catalunya compo rtà. segons en M. Riu. una situació pactada entre homes lli ures. En defi n i t i va. el mas és una creació pre-piri nenca i s'estén per tota aquesta zona de terres boscoses. E n són característiques fo namentals l'autosuficiència i la di versitat. L'ex ­ plotació comportava l'ex istència de terrenys de cultiu, pastures i boscos. Aquesta mena d'establi­ ment va ser la causa de la divisió de la propietat forestal e n tota aquesta zo na. En aquella època, s'explotaven principalment les rouredes i fagedes, i la llenya extreta del bosc era l'única forma de combustible emprat.

A la Catalunya Nova, separada de la Vella per la línia formada pels rius i L1obregat-C ardener-Se­ gre, el repoblament de les terres darrerament re­ conquerides va seguir patrons d i ferents. La pobla­ ció es concentrà de fet e n nuclis relativament i m portants d'agricultors, sobretot al llarg dels d i ­ versos cursos fluvials. H i havia, p e r altra banda, extenses àrees pràct icament despoblades. El que ens i nteressa assenyalar. e n tant que afecta els boscos, és l'escassa im portància de l'agricultura iti nerant, i, conseguentment, de l'artigatge.

Sembla que l'existència de masses boscoses pogué afavo rir la formació d'un poblament d ispers, basat en explotacions aïllades. Aquesta hipòtesi del geò ­ graf francès Demangeon sembla prou raonable, si bé insuficient si hom no té en compte altres fac­ tors que poden ésser igualment i m portants, com és ara l'existència de terrenys trencats i la baixa pressió. Nogensmenys, en el cas català, és cert que el sistema de distribució de la població, d i ferent per a la Catalunya Nova i per a la Vella, presenta una correlació amb l'existència de masses boscoses.

Continua a la pàgina I I

-

Extret de: Eduard Parés i Espanyol, Santiago Gu isan i Riera: Perspectives historiques sobre la poU/Íca forestal a Catalunya. Barcelona, Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, 1 98 I.

ternació de paisatges urbans, agrícoles i forestals dóna al país un aspecte harmò­ nic que es perdria si aquest equilibri fos trencat. Es difícil de predir el futur de la humanitat. F ins no fa gaires anys predo ­ minava la creença en el progrés. Ens imagi nàvem que la societat evolucionaria cap a formes de vida cada cop més satis­ factòries i més refinades. Aquesta visió optimista s'ha esvaït en gran part darre­ rament, quan l'home s'ha adonat de la limitació de les reserves de què pot dis­ posar. De tota manera, les dificultats que pugui sofrir la humanitat futura no treuen l'obligació que tots tenim d'esfor­ çar- nos per tal que les generacions que ens succeiran trobin un ambient equili­ brat i agradós. En aquest sentit la valora­ ció del bosc com a lloc d'espai i d'estudi no pot pas ésser menystinguda. F ins i tot .a l'Europa centraL on el bosc és força productiu, s'estén cada vegada més la idea que una de les seves funcions princi­ pals és la d'oferir a la població humana, majoritàriament concentrada en densos nuclis urbans, amplis espais de caràcter naturaL en els quals l'home trobi condi­ cions que l'aj ud in a mantenir l'equilibri psíquic que la vida moderna sovint fa difícil de conservar. Per a aquesta fi nali­ tat caL però, que les àrees forestals siguin molt extenses, altrament, si grans multi ­ tuds es concentren dins perímetres re­ duïts, no sols no es donen els efectes desitjats, sinó que es produeix inevitable­ ment la degradació dels espais correspo­ nents. Per això cal també que els parcs naturals, ded icats en primer terme a fina­ litats científiques, pedagògiques i de lleure, tinguin l'extensió suficient.

_ELS pERILLS DEL NOSTRE BO_S_C _

_

Als Països Catalans, la riquesa foresta!, un dels elements més importants del pa­ trimoni natural de la societat, es troba a hores d'ara greument amenaçada. Les pèrdues sofertes els darrers anys són de tanta importància que si la destrucció

continuava amb el mateix ritme, en un lapse de poques desenes d'anys tindríem una terra sense bosc. Es evident que cal que s'i mposi una política de conservació del bosc i de la natura, que durant molt de temps no ha existit.

Entre els perills a què és exposat el nostre bosc, el primer és, indiscutiblement, el que ve de la desti nació del terreny a altres funcions. Durant molts d'anys ha estat tolerada la urbanització de les àrees forestals, cosa que ha malmès ja definiti­ vament el paisatge de grans extensions de terra al voltant de les ciutats importants i a les contrades litorals. No solament han estat urbanitzades moltes superfícies que no ho havien d'és�er, sinó que els urba­ nitzadors, duts per l'ambició irreflexiva, sovint han esplanat i malmès extensions molt més grans que les que realment po­ dien posar en servei.

Darrerament s'ha estès també, sobretot per les terres del centre del Principat, la conversió de terres de bosc en camps de conreu. La potència de les màquines es­ planadores modernes permet de fer tre­ balls que fa uns quants anys no eren imaginables. En alguns casos aquesta conversió, que genera un augment de la producció útil de la terra, pot estar justi­ ficada. No ho és, però, quan afecta su­ perfícies inclinades, que es cultiven man­ tenint el pendent, o quan es fa en terres de mala qualitat, més bones per al bosc que per als cereals.

També la construcció de carreteres, de línies d'alta tensió, etc. ha determinat la reducció de la superfície forestal, només admissible si les obres responen a conve­ niències reals de la societat i si es fan d'acord amb una ordenació general i lò­ gica dels usos de la terra.

U n altre perill, que cada dia esdevé més greu, és el d'un aprofitament forestal orientat a obtenir els màxims rendiments immediats, sense atenció a la conservació futura del bosc i del sòl. En el cas de tècnics superiors, aquesta actitud, de no pensar en el dia de demà, pot respondre a una decisió conscient, considerada ine­ vitablement ateses les exigències de la societat actual. En el cas de propietaris o

treballadors no gaire preparats, obeeix moltes vegades a la simple ignorància de les conseqüències de les seves accions, conseqüències que, d'altra banda, molts d'ells s'estimen més ignorar.

No cal dir que la posició dels tècnics que, amb ple coneixement, comprometen el futur del país admetent destruccions irre­ versibles per tal de no topar amb interes­ sos particulars inj ustificats, és èticament reprovable. l no cal insistir que davant les accions degudes a la ignorància és indispensable una política d'orientació i de control per part de les autoritats.

_us ACCIONS MÉS DESTRUCTIVES

_

Entre les accions més destructives que hem observat que es produeixen actual­ ment en el nostre bosc, hem d'esmentar les següents: a) Obertura de camins amb maquinària pesant sense tenir en compte l'erodibili­ tat de les obres fetes. En pocs anys els camins es converteixen en xaragalls o s'esllavissen i cal fer-ne de nous. b) Arrossegament de troncs pel bosc sense cap precaució. Sovint s'excaven solcs profunds que són centres d'erosió 1l1tensa. e) Substitució d'espècies adequades al país per d'altres d'exòtiques que degraden l'ambient. d) Tallades excessives, que afecten arbres massa j oves i deixen la terra sense pro­ tecció. e) Estassades ("neteges") fora de mida, que en els pendents augmenten conside­ rablement el perill d'erosió. fi Pastura de bovins en el bosc dens (alzi ­ nar, fageda, etc.), que provoca també fe ­ nòmens molt greus d'erosió del sòl. g) Abandonament de residus de les ope ­ racions forestals per terra, cosa que faci­ lita l'incendi. h) Repoblacions forestals a base de treba­ llar els vessants inclinats amb maquinària pesant, fet que altera el sistema de circu­ lació de les aigües pluvials i en molts de

Cú/cendi és una altra plaga que s 'ha estès darrerament als boscos catalans i que pot contribuir fortament a la reducció de la seva extensió.

octubre I98z/Volum z/ ! 7 I )

., . zo

C1enC1a

1 1

V e d e l a pàgina 9 lluita alhora contra els lligams j urídics senyorials i Aquesta expansió de la ro mpuda agrícola va ser El, 11 1 ( ) l 1 t" l i r, \',lrt' l l (tT Ull P ,l p tT molt important pel manteniment perpetu d e l'exjJlotació e ns.ran - deguda principal m e n t a l'extensió de la vinya, que en e! procés de colonització de les terres reco n - dida que la pesta li ha assegurat" ( Pierre Vilar ) . La ocupà els vessants septentrionals del Vall ès. la querides; ja abans del segle X , Carlemany havia sentència de Guadalupe, l'any 1 486, fou l'origen conca d'Odena, de M a n resa fi ns a Cardona, etc. conced it boscos i terres als ordes religiosos : el d'un nou equ ilibri social al camp català.

Al Camp de Tarragona i al Penedès, dues de les mateix va fer en Ramon d'Enveig, el 1 1 7 8 , que Aquestes guerres contribuïren a la dismi nució dels contrades vitícoles avui dia més importants, concedí al monestir de Santes C reus els boscos i boscos, en u n grau, però, d i fícil de quantificar. aquesta expansió come nça un xic més tard . muntanyes de l'alta vall del CaroL o Camprodon, El segle XVI . a la sortida d ,· la crisi demogràfica La tendència vers aquest mo nocul tiu va ésser afa­ quan hi va concedir els boscos de la vall de la part que havia sofert el país, i a necessitat d'estendre la vorida per l'ex istència d'un mercat americà dels baixa del Ter. Igualment, e n Jaume I va fer grans superfície de terres conreades fa que arreu es torni vins i aiguardents. La construcció de nombroses concessions de terres a l'abadia de Sant Martí del a artigar, i que se'n segue i x i un desboscament feixes permeté plantar els ceps, alhora que evità Canigó. Els exem ples esmentats són tots de la progressiu en terres ja anteriorment art igades i que la pluja n'arrossegués la terra. zona p i r i nenca. Podríem citar-ne altres com e! abandonades per la greu crisi o bé que se n'art i - Una característica de la importància que la ro m ­ monestir de Sant Benet de Bages, a l a vora de! guin d e noves. puda vitícola va tenir tot al llarg del segle és Llobregat, o e! de Poblet. La senyorialització dels Als Pirineus, l'estructura del règim comunal de l'ex istència d'un contracte especial dit de "rabassa grans dominis eclesiàstics es produeix, general - p rop ietat es va mantenir i no va ser i nfluenc iada morta"; ja apareguda a l'Edat M itjana, va aco nse­ ment, el segle X I I I . M. Riu, e n el seu article sobre per les guerres civils dels segles precedents. Com guir una gran d i fusió als segles XVIII, XIX i part "La feudalització del camp català", ens dóna veurem més endavant , l'ex istència dels boscos co- del XX. F o namental m e n t , aquest contracte con ­ l'exemple de c o m es v a desenvolupar aquest pro- munals v a possibilitar d e sobreexplotar-los com a sistia en l a cessió, p e r part d ' u n propietari, a un cés en el cas de! monestir cistercenc de Santes combustible per a les fargues que empraven el jornaler sense recursos, d'unes terres, molt sovint C reus. Progress ivament, e! monestir va assolir mineral de ferro existent a la zona. cobertes de boscos o bé ermes, on el jornaler. plena j urisdicció sobre els seus dominis; des del A la primera m eitat del segle XVII es va conèixer després d'art igar la part boscada, plantava la segle X I I I , l'abat o els seus representants seran els una gran prosperitat agrícola, alhora que la indús- v i n ya. El contracte especificava que la terra hauria qui ad m i n istraran j ustícia i cobraran els drets se- tria i el comerç d i s m i n uïren. L'augment de la de tornar a mans del propietari quan, dels primers nyorials. p roducció agrícola, e n aquest cas, es basava més en ceps plantats, en restés no més d'un terç viu o La segona meitat del segle XIII assoleix una plen i - l'extensió dels cultius que no pas en la intensifica- quan tots fossin morts. També especificava que el tud agrícola i una extensió màxima de les àrees ció. És a dir, va com portar un desboscament. jornaler havia de pagar una renda o, en certs casos, conreades. L'expansió de l'agricultura, a costa de encara que no el podem pas considerar excessiva- una part dels fruits. La i m plantació de noves rèc­ la d i s m i n ució de les superfícies boscoses, no va ment i mporta n t . niques, anomenades "colgats" o "capficats", augmentar fi ns al cap d'uns quants segles. És en Aquest procés, després d'una sego na meitat de allargà la durada de la vida dels ceps fi ns a cent aquest moment que s'estén la i nstitució de l'hereu. segle menys favorable a l'agricultura, s'incrementà anys; això fou l'origen de les greus lluites socials és a dir, la no divisió del d o m i n i patri monial al notablement durant tot el segle XVIII. que enfrontaren els propietaris i els rabassa ires camp catala, i també l'emfiteusi perpètua a cens Fou llavors quan Catalunya conegué una gran durant el segle XIX i principi del XX. fi x , en espècie o en d iners, pren una gran volada a explosió demogràfica. A i x í , entre 1 7 1 8 i 1 7 8 7 va Els pagesos benestants varen oposar-se a les ro m ­ tot Catalunya. doblar la població, i es passà de 407 . 000 a 8 1 4. - pudes i ncontrolades dels jornalers sense recursos, El segle X I V , el despobla ment del camp català, a 000 habitants, la qual cosa significa una gran pres- encara que ells, per llur compte, no eren aliens a causa sobretor de la greu pesta negra de 1 3 48, sió sobre els boscos del país, sobretot els mediter- les pracriques d 'artigatge i fo rmigueig. ' H i stòrica­ que, segons en Sobrequés i Callicó, reduí la pobla- ranis i els de certes comarques de l'interior. L'art i - ment, aquesta oposició entre els pagesos propieta­ ció de Catalunya d'un 3 0 a un 50 per cent, va fer gatge dels jornalers sense recursos, que conreaven ris i els petits pagesos sense terra o amb molt poca d i s m i n u i r l'extensió de superfície conreada i atura les terres guanyades al bosc tan sols durant el s'ha plantejat arreu sempre que hi ha hagut una el p rocés de desboca m e n t . Alhora, els masos apa- temps que el sol conse rvava la fert ilitat natural empenta demogràfica que ha p rovocat la necessitat reixen abandonats (masos rònecs) i els pagesos que -que era de quatre anys com a màxim- va provo - de conquerir noves terres per a l'agricultura. En el restaren se n'apropien; d'aquesta manera engra n - car una desforestació poc útil i augmentà el p rocés món mediterrani. però, les raons tradicionalment dien els seus patri m o n i s . Arran d'aquest fet, la d'erosió dels vessants m u n tanyencs, la qual cosa avançades dels pagesos propietaris tenen certes masia del segle XVI arribà a tenir de tres a sis va, alhora, i ncrementar l'arrossegament de terres i bases lògiques: és bén cen que, en molts casos, vegades la grandaria de la masia del segle X I I I . sorres pels rius. Les art igues abando nades, en el una gran part de les terres guanyades al bosc per a Cal assenyalar que "la guerra dels remences, a m i llor cas, tornaven a formar part del bosc o l'agricultura no reuneixen les condicions m í nimes finals del segle XIV l començaments del XV, es resraven ermes, amb matolls que no evitaven C:ontinll.1 a la pàgina ' 1 va desenvolupar en dos fronts: el pagès català l'erosió irreversible.

L-====�________����============================�======�

casos, a la curta o a la llarga, condueix a darrerament als boscs catalans i que pot pèrdues de terra per erosió. contribuir fortament a la reducció de la Correspon als tècnics forestals de trobar seva extensió. El foc afecta principal­

solucions concretes a tots aquests proble­ ment les comunitats pirofítiques -pine ­ mes. Nosaltres només els hem de recor­ dar que la llei bàsica de tota silvicultura racional és la de no permetre processos de destrucció irreversible en el bosc.

L'incendi és una altra plaga que s'ha estès

des i suredes-, més rarament el bosc es­ clerofil·le sec i p ràcticament no es pro­ dueix mai en el bosc humit. Pot ésser originat per causes naturals, principal­ ment pels llamps, però en la immensa

maJona dels casos es conseqüència de l'acció voluntària o involuntària de l'home. Ha esdevingut un problema im­ portant només en el moment que , amb la popularització de l'automòbil, el bosc mediterrani ha començat a ésser visitat amb freqüència per grans masses de ciu­ tadans. La lluita contra l'incendi és difícil perquè exigeix una transformació de la

D, sempre ,I bosc ha 'SIal valoral per la produccio d, fuSla ell les seves diverses formes: (om a material de construccio i lamb, com a combustible (llmya r carbo): dibuix d'Ulla carbonera (E. Pam i Esparryol i 5. Guisall i Riera: Perspectives històriques sobre la política forrstal a Catalunya. Bamlolla, 5ervei de Pam Nalurals, r g 8 r)

manera d'actuar de l'home. A llarg ter­ mini l'educació del poble és l'únic camí per reduir aquests accidents a propor­ cions poc importants. Sempre, però, cal­ drà que hi hagi uns serveis de vigilància i d'extinció eficients. En el moment ac­ tual, quan van al bosc multituds de gent ineducada, una vigilància intensa és ab­ solutament necessària. Moltes de les me­ sures que han estat proposades, com l'estassada ("neteja") general del bosc, són , al nostre parer, irrealitzables i d'efi­ càcia molt dubtosa, a part que sovint el mal que farien superaria els beneficis que puguin produir. No oblidem que l'erosió del sòl, procés irreversible, és el primer perill dels nostres boscs.

Així plantejats els problemes generals del bosc mediterrani, intentem de veure qui­ nes podrien ésser les bases per a una política forestal que tingués en compte les diverses menes de bosc que posseïm .

Tècnics i propietaris desitjarien, evident­ ment, trobar la fórmula màgica que fes que els nostres boscs, no gaire produc ­ tius, passessin a donar grans rendiments.

Però aquesta fórmula és difícil de trobar i podem dubtar seriosament que existeixi, almenys en el cas de les terres de pluvio­ sitat escassa. L'alternativa real no és pas entre mètodes de gran rendiment i altres que rendeixen poc, sinó més aviat entre sistemes que conserven el bosc i sistemes que porten a la seva desaparició i, junta­ ment, a la pèrdua de la fertilitat del sòl.

A casa nostra la pineda és el gosc princi ­ pal per la seva extensió. També té una valor considerable per la seva producti­ vitat. L'arbre principal, amb molta dife­ rència, és el pi blanc (Pinus halepensis) A muntanya el substitueix la pinassa (Pinus nigraJ, més apreciada; en terrenys pobres, de sauló, el pi pinyer (Pinus pinea), de poca valor, i en alguns terrenIs silicis més aviat plujosos el pinastre (Pinus pi­ naster), que creix molt. En molts dels casos la pineda no és substituïble per cap altra mena de bosc. No tenim altre remei que acceptar-la tal com és; un bosc esclarissat i ple de brolla, força inflama­ ble, o admetre la desertització.

Com hem dit, és impossible de mantenir

les pinedes mediterrànies lliures d'ar­ busts, si no és a base d'un treball despro­ porcionadament intents i, a més, des­ tructor de l'equilibri ecològic: la pineda és pineda amb brolla. Algú parla actual­ ment d'eliminar l'arbúcia mitj ançant ma­ quinària especialitzada i, de passada, aprofitar la matèria vegetal que resultaria per a l'obtenció d'energia. Sobre aquest punt hem de dir les coses següents: a) Els arbusts fan una funció important dins l'ecosistema; la seva eliminació, so­ bretot en els terrenys inclinats, provoca­ ria perills importants. b) Les màquines de tallar arbúcia no po­ drien pas destriar els plançons dels ar­ bres, com fan els estassadors, de manera que els sistemes mecànics i d'estassada serien incompatibles amb la regeneració natural del bosc. La repoblació artificial, que obliga a fer clots, si no és que encara es pensa que vinguin unes altres màqui­ nes per fer regues , seria una nova acció que pertorbaria l'equilibri del sòl.

Aquests mètodes d'aprofitament, que possiblement poden ésser adequats per a les grans planes cobertes de bosc de les terres boreals, no ho són gens per als països mediterranis, on el bosc ha estat ja arraconat a les terres rostes i dolentes, en què, en general, sota una capa de terra de pocs decímetres de gruix es troba ja la roca dura.

Lc, pi nedes són boscs fortament pirofí­ tics, sostinguts en gran part, abans de l'existència de l'home, pels incendis na­ turals, que devien deturar l'avanç del bosc de fulla plana vers les terres seques i dolentes. Actualment el perill d'incendi hi és molt gran i inevitable. No hi valen l'estassada ni els tallafocs. Allà on el clima ho permetés, un camí per al futur seria possiblement la constitució de mas­ ses mixtes: pi i alzina, j a recomanades per Braun-Blanquet l'any 1 9 36, o l'alter-

nació de claps de pineda amb masses una mica extenses d'arbres més difícils de cremar. Per això caldria respectar curosa­ ment la vegetació humida del fons dels còrrecs i torrenteres, els alzinars dels obacs, etc.

U na conclusió és evident: no ens podem pas resignar a perdre les pinedes, que en una gran part dels Països Catalans són rúnic bosc possible, ni podem trobar la manera de fer-les i ncombustibles. Tam ­ poc no podem admetre accions que, per tal de reduir el perill de foc, generin una eroslO important del sòl (estassades excessives, tallafocs mal fets, etc.).

Si el clima no és gaire sec, el bosc de pins mediterranis eS' transforma naturalment en alzinar a tot arreu on hi hagi prou gruix de terra. Si volem aquesta transfor­ mació, només cal que deixem que pugin els plançons de les espècies esclerofil· les.

La pastura a les pinedes amb prat (pri n ­ cipalment Aphyllanthion) s'ha de fer amb moderació, vigilant l'aparició de fenò­ mens d'erosió del sòl i excloent les par­ cel· les on convé la regeneració dels ar­ bres.

La sureda sol comprendre un sotabosc arbustiu com el de la pineda i és pirofí­ tica com ella. En altres temps havia tin­ gut molt d'interès econòmic, mentre ara no en té pas tant. Possiblement moltes suredes s'haurien de convertir en bosc mixt de surera (Quercus suber) i pins, però seria una error de fer desaparèixer les sureres, que generen un material, el suro, encara insubstituïble per a algunes finali­ tats, i que només pot ésser produït dins una àrea geogràfica d'extensió molt limi ­ tada.

Què cal fer amb el bosc d'alzina? Durant segles ha estat aprofitat amb regularitat per fer carbó. L'explotació intensa ha provocat la reducció de la superfície que ocupava, però allà on l'alzina viu bé, es-

La pastura de bestiar en el bosc és un altre ústema d'aprofitament 9 ue ti una vella tradició a les terres mediterrànies. (Un ramat al paratge d" 'EI Cafè ", La Calma-Montseny) Folo: J. M . Pallartda.

octubre 1982/Volum 2/ 5 7 3 ) 13

( ciència 20

_

d'educació dels pagesos per tal que respectessin els plançons a les terres hu­ mides no aprofitades i per tal que s'acostumessin a no tallar els arbres fins que haguessin assolit dimensions sufi­ cients; ara, en general, els tallen massa joves. I poca cosa més. La introducció d'algunes espècies forasteres, com el càr­ pinus (Carpinus betu/us) a les fondalades de la Catalunya humida, o el Fraixinus ornus a les obagues submediterrànies fres­ cals, possiblement en aquest cas estaria justificada i no sembla que hagués de tenir conseqüències desfavorables de cap mena, com no n'ha tingudes la introduc ­ ció de la robínia o del plàtan.

Si les vores dels rius fossin en general cobertes per un gran bosc tendre i espès i si els fons de les valls mediterrànies portessin també denses masses d'arbres grossos, el paisatge català seria molt mi­ llor dd que és; possiblement era així a l'Edat Mitjana i en temps més antics.

D'altra banda, les masses de bosc humit separant les de bosc mediterrani sec, en certes ocasions podrien fer efecte de ta ­ llafoc, cosa que no seria menyspreable.

La producció d'aquests boscs humits, certament de petita extensió, a la llarga compensaria amb escreix els esforços fets per constituir-los.

Hi ha molta feina a fer. Feina de recerca científica teòrica, feina de millora dels mètodes d'aprofitament forestal, feina d'adequació de les lleis a les necessitats actuals i de fixació de l'àrea que ha d'és­ ser permanentment forestal, feina d'esta­ bliment i gestió especial. I, sobretot, feina d'educació del poble, i, abans de tot, del pagesos i dels propietaris de bosc, que han d'aprendre que, en realitat, són només usufructuaris d'un bé que no tenen dret a malmetre perquè és de tot el poble i també de les generacions futures, i que s'han de sotmetre, per això, a les normes de la ciència i a les reglamentacions que l'home 19. V9. fer des9.p9.rèixer j9. en segles dds rius i dd fo ns de: les valls és un dels per força ha de dictar l'autoritat. Es pretèrits. Només en resten alguns testi­ primer ()bjectius que ens hauríem de pro­ molta feina; cal que ens hi posem , doncs, monis molt i mportants per a la ciència, posar. Es fàcil perquè les condicions lo­ sense perdre temps. però sense significació econòmica. La cals hi són molt favorables a la creixença Oriol de Bolòs conservació d'aquests darrers testimonis dels arbres . No caldrien pas gaires despe­ ses, només faria falta una campanya no costaria gaire i seria molt important

pecialment a la baixa muntanya humida, per al país . Cal establir amb urgència un l'aprofitament de l'alzina pel sistema sistema de parcs naturals mediterranis d'aclarides moderades ha estat compati­ que salvaguardin aquests residus darrers ble amb la conservació del nucli principal d'un paisatge perdut. d'aquest bosc. La desvaloració del carbó En l'aspecte pràctic només som duts a vegetal ha tret rendibilitat a l'azinar i ha pensar en l'interès que podria tenir la fet venir a alguns propietaris la idea de màquia meridional com a productora de substituir-lo per altres menes de bosc. matèria húmica i com a element per a la Alguna vegada és possible la transforma­ defensa del sòl, contra l'erosió. Això és ció de l'alzinar en bosc mixt d'alzines i un punt que haurà d'ésser desenvolupat pins, però la transformació completa de un cop estudis suficients hagin acl!rit què l'alzinar en pineda constituiria, en gene­ passa realment en els ecosistemes medi­ ral, una pèrdua per al país, en substituir terranis meridionals i cap on condueixen un ecosistema equilibrat i estable per un els processos de transformació que inevi­ altre d'exposat a perills diversos, que po­ tablement s'hi produeixen. Tenim la den conduir, en certs casos, a la desertit­ impressió que en aquestes terres eixutes zació irreversible. És probable que, més on es fan les màquies climàciques només aviat o més tard, la fusta molt dura de hi ha una alternativa: o bé la vegetació l'alzina trobi utilització i que la conserva­ retorna a l'estat forestal primitiu o bé ció dels alzinars, molt important per al s'empobreix cada vegada més ' i el pai ­ manteniment de la potencialitat del país, satge s'acosta progressivament al desert, no sigui tampoc cap mal negoci en l'as­ completament improductiu.

U n últim punt que voldríem tractar és el pecte estrictament econòmic.

L'alzina de la muntanya mediterrània és dels illots de bosc de fullatge caduc que un bosc que crema malament. El seu so­ hi ha intercalats dins molts dels paisatges tabosc arbustiu, format per plantes que mediterranis. Aquests illots, no afectats contenen força aigua en els teixits, no és mai per l'incendi, si no és que siguin tampoc gaire inflamable. L'estassada de excessivament petits, indiquen els indrets l'alzinar no és doncs j ustificada com a on la productivitat potencial és màxima. defensa contra l'incend i . Només pot con­ Desgraciadament els bosquerols mediter­ venir en ocasions especials (al moment de ranis, que es transmeten de pares a fills l'aclarida dels arbres, etc.) i encara cal rutines, no ideals, però sí passadores, per fer-la sempre amb molta precaució, evi­ a l'aprofitament del bosc sec, on fracas­ tant de deixar clarianes exposades a l'ac­ sen més és en el tractament del bosc ció erosiva de les precipitacions. Estassar humit, que �xigeix mètodes diferents. el bosc és un art que només arriben a Així veiem, moltes vegades, valls cober­ dominar la gent de l'ofici. Fer aquesta tes de bosc a les quals la part baixa, la operació a màquina o emprant operaris que té possibilitats, és coberta d'una extrets de la ciutat seria una brutalitat bardissa improductiva. que podria tenir males conseqüències.

La bosquina o màquia que substitueix l'alzinar a les terres mediterrànies més meridionals ja pràcticament no existeix si mirem la qüestió des del punt de vista de la silvicultura. Essent com és una vegeta­ ció poc productiva i de creixença lenta, La m illora de l'estat forestal del riberal

_ALGUNES ACCIONS __ POSSIBLES

(

)

ESTAT ACTUAL _

DE

SOBRE EL BOSC p er Jaume Terradas ciència 20 )

14 ( 1 74/Volum 2/octuhre 1982

Dins les j ornades organitzades per la Diputació de Barcelona, va ser presentat el programa de treball dels departaments d'Ecologia de les Universitats Central i Autònoma de Barcelona i els de Biologia i Geologia d'Alacant. Es trata d'un projecte que fa quatre anys que és en marxa, els resultats del qual constitueixen aquest article.

Jaume Terradas (Barcelona, 1 943) és doctor en ciències biològiques i cate­ dràtic d'ecologia de la P niversitat Autònoma de Barcelona. Es autor de nombrosos treballs d'ecologia i s'ha ocupat darrerament del funcionalisme dels ecosistemes forestals. Ha publicat llibres de di vulgació científica, com ara Ecologia, avui (Barcelona, Teide, 1 97 8) i L 'educació ambiental (Barcelo­ na, Omega. 1 9 7 8).

• �

Voldria centrar aquest article el cone i x e m e nt fu ncional del bosc mediterrani molt més que 0I1Ol ..1 0] en e s aspectes descriptius. ja més tradi­ cionals i dels quals altres persones que han intervingut en aquest cicle podrien haver parlat amb molt més coneixement de causa. Amb això no vull dir, és clar, que la descripció dels ecosistemes fores­ tals mediterranis estigui molt feta, que tinguem catàlegs ben complets de plantes i animals. AI contrari, en grups tan im­ portants com els antròpodes o els fongs tenim grans llacunes i això fa ben difícil la comprensió de molts mecanismes es­ sencials. Però miraré de centrar-me so­ bretot en la consideració dels aspectes funcionals perquè entenc que aquesta set­ mana. tal com expressen els programes de mà que ens han repartit, està orien­ tada a problemes que tenen a veure amb la gestió. i que aquesta no pot trobar una base científica sense una comprensió dels mecanismes que regeixen el fu nc iona­ ment dels ecosistemes.

Què sabem doncs del funcionament dels boscos mediterranis? Plantej ada així, aquesta podria ser una conferència ben curta, però, és clar, no quedaria bé. El cert és que en sabem ben poca cosa. Els

països mediterranis europeus no figuren entre els més interessats per la recerca, sigui per allò de la sensualitat a què ens convida el clima o per raons socioeconò­ miques més serioses, lligades al tòpic dià­ leg nord -sud (que tampoc no sé què vol dir).

Els europeus del nord que vénen de pas han fet contribucions als estudis descrip ­ tius, però els d e caire funcional demanen unes instal· lacions i uns equipaments que normal ment la gent no s'em porta per anar de vacances a la platja. El cas és, doncs, que fins fa pocs anys només po­ díem disposar d'uns primers elements de coneixement ecofisiològic nascuts de l'es­ forç dels grups creats a Montpeller; en particular, alguns deixebles de Braun ha­ vien mirat d'estendre la descripció fito­ sociològica de les comunitats cap a la mesura de di versos paràmetres.

_ELS pROGRAMES DE RECERCA __

Molt més recentment, amb la creació del CEPE a Montpeller, comença a funcio­ nar un equip ben dotat amb programes sobre vegetació, ecofisiologia i sòls de la garriga de Quercus coccifera i el bosc de Quercus i/ex sobretot; els principals resul­ tats comencen a aparèixer cap a fi nals dels anys 60 i han seguit arribant-ne fins avui mateix, sobretot en aspectes relatius a estructura del bosc, biomassa i produc­ ció, eco fisiologia de les espècies domi ­ nants (fotosíntesi, respiració, transpira­ ció, etc.), processos de reciclatge i subsis­ tema edàfic, amb els treballs d'Eckardt, Lossaint, Rapp i altres. A Itàlia, també a

finals dels seixanta, el grup de Susmel va començar a treure treballs sobre els alzi ­ nars de Sardenya. Els anys setanta no han vist gaires equips nous incorporar-se a aquest camp. A Grècia, Margaris s'ha mostrat força actiu en treballs sobre co­ munitats de degradació. Catarino, a Por­ tugal, ha encapçalat alguns mtents.

Specht, un australià. a més de treballar sobre ecosistemes de tipus mediterrani al seu país, va fer alguna aportació al conei­ xement de la garriga provençal. Els eco­ sistemes mediterranis més ben estudiats són, sens dubte, diverses variants del "chaparral" californià. Primer Motney, i després M iller, a San Diego, han fet es­ tudis força amplis encaminats a determi­ nar de quina forma els vegetals mediter­ ranis s'adapten a les condicions específi ­ ques del seu medi i quines respostes fun­ cionals donen a les variacions ambientals.

Els treballs del grup de San Diego s'han estès també al "matorral" xilè, i han con­ duït a formular un model que ells ano­ menen Medees (Mediterranean Ecosys­ tem Simulator), que han aplicat a diver­ ses espècies arbustives del "matorral" i el "chaparral" i que permet determinar a partir d'un conjunt de dades considera­ bles les pautes d'utilització de recursos, siguin diaris, estacionals o anuals, i ente­ nent per recursos l'energia lluminosa, l'aigua i el nitrogen essencialment.

Aquest és, de bon tros, l'estudi funcional més important que existeix sobre ecosis ­ temes mediterranis, però ni es tracta de boscos ni la composició de les comunitats s'assembla a les nostres. També a Cali­ fòrnia hi ha força treballs sobre cicles biogeoquímics, sobretot associats al pro­ blema dels incendis del "chaparral".

LES INVESTIGA CIONS MEDITERRANI ( ciència zo

_ LA RECERCA SOBRE ELS ---= BOSCOS A CATALUNYA _ _

__

A ra parlarem de casa. Si la situació gene­ ral no és gaire bona, la nostra, és clar, tampoc no és excel·lent. El primer intent fet a casa nostra en ecologia forestal me­ diterrània, amb una òptica funcional, va iniciar-se fa escassament quatre anys, gràcies a un projecte conjunt dels depar­ taments d'Ecologia de les Universitats Central i A utònoma i el de Biologia i Geologia de la Universitat d'Alacant.

L'èmfasi d'aquest projecte es posa en els cicles de nutrients dins l'ecosistema de l'alzinar muntanyenc, però es consideren també altres aspectes relacionats amb els recursos energètics i d'aigua, i es procura d'establir una comparació amb altres menes de bosc, sobretot fageda i avetosa.

L'antic ICONA per l'alzinar i el Servei de Parcs Naturals per la fageda i l'avetosa ens van oferir l'espai físic on establir les nostres estacions d'observació i en el pri­ mer cas fins i tot disposem ara ja d'un laboratori de camp al Vilar de la Cas­ tanya.

En una primera etapa, el nostre treball es va centrar en la descripció estructural del bosc, com a descripció prèvia indispen­ sable, i va caler fer una anàlisi força deta­ llada de com es distribueix la biomasa en troncs, branques, fulles i altres compo­ nents (vegeu (ciència) n.o 9).

Un cop feta aquesta descripció, podriem passar a plantejar- nos altres qüestions.

Aquestes dades per exemple són es­ sencials per poder prendre mostres i ava­ luar la quantitat de nutrients presents en els vegetals. El nostre estudi fins ara s'ha centrat en sis elements principals, sodi, potassi, calci, magnesi, nitrogen i fòsfor, als quals podem afegir els clorurs i tres oligoelements, Fe, Mn i Zn. La concen ­ tradó de cada nutrient a cada part dels vegetals varia estacionalment i amb l'ed.at, . i hem procurat de seguir aquestes vanaClOns. La direcció última cap a la qual apunta la

nostra intenció és conèixer les pautes de circulació d'aquests i si és possible altres elements, per veure si una anàlisi de les aigües de sortida d'una conca ocupada essencialment per un determinat ecosis­ tema pot aj udar- nos a interpretar respos­ tes globals d'aquest sistema a diverses si­ tuacions. Margalef i j o mateix hem em­ prat sovint un símil: les aigües d'escorri ­ ment superficial donen una informació integrada sobre el metabolisme general del sistema que drenen, una mica com l'anàlisi d'orina permet detectar respostes metabòliques del cos humà. En ecologia és molt important trobar paràmetres i claus d'interpretació sintètiques de les respostes metabòliques del sistema. En ecosistemes tan complicats com els bos­ cos, d'estructures molt permanents, en els quals els canvis de paràmetres com la diversitat o la relació producció/biomas ­ sa en un mateix lloc són normalment lents i en què la h istòria j uga un paper tan fort, aquesta aproximació per la via dels balanços de nutrients i la connexió amb els sistemes operatius és una de les que més semblen permetre progressos útils, tant per a la comprensió dels meca­ nismes com per a la possibilitat de fona­ mentar una gestió enraonada.

Per arribar al coneixement necessari dels cicles biogeoquÍmics ens calia cobrir successivament un seguit de fases. En primer lloc cal saber quines són les entra­ des materials al sistema. U na pot ser me­ surada: és l'aigua de pluja, amb els nu­ trients que arrossega de diferents parts de l'atmosfera. L'altra només pot mesurar­ se indirectament, si coneixem les altres entrades i sortides, per diferència: és la meteorització de la roca mare. Per tant, s'ha estudiat l'aigua de pluja fora del bosc i la seva composició. Diguem de passada que el ph de l'aigua de pluja al Montseny s'ha mostrat àcid, amb una mitjana de 4,6 i amb extrems i nferiors a 4, el que és una prova de la presència de contami­ nants atmosfèrics d'origen industrial i urbà, situació molt general a Europa, on sovint els valors observats són encata força i nferiors i és sabut que això pot produir pertorbacions considerables en el

octuhre 198z/Volum z/ 5 7 5 ) 1 5

quimisme del sòl. També assenyalaré que la composisió química de la pluja és molt variable , i que en part depèn de la proce­ dència de les masses d'aire. Per tant, un seguiment prolongat amb períodes curts de recollida és i ndispensable.

L'aigua incident, però, no arriba tota al sòl, una part s'intercepta a la vegetació i d'allà s'evapora, i la que hi arriba veu modificada la seva composició; segons la ruta que segueixi, rentarà les fulles dels arbres, lliscarà pels troncs, seguirà camins de degotament importants, etc. Hem m i ­ rat d'estudiar també aquests processos.

L'aigua que traspua de les capçades pot veure augmentada per exemple la seva concentració de potassi vint vegades res ­ pecte a la pluja incident. Per tant, l'aigua de pluja contribueix al transport de ma­ terials de les capçades cap al sòl d'una forma prou important. D'aquesta manera hem pogut determinar els aports externs de nutrients i les transferències de les capçades al sòl originats pel moviment de l'aigua de pluja, i tenim una idea de la pauta d'arribada al sòl.

U n altre procés essencial en el retorn de materials de la vegetació al sòl és la cai ­ guda d e fullaraca, fruits, branques i altres materials. De tot plegat en diem virosta.

També des del començament, vam mirar d'establir les quantitats indicades en aquest procés. Per donar- vos una idea diré que al nostre alzinar la caiguda de materials en pes sec representa entre 4 i 5 t/ha l'any, de les quals 3 són de fulles.

La fulla de l'alzina no és tan perenne, al cap i la fi, perquè té una vida mitjana de només dos anys: les fulles presents a l'al ­ zinar i viv-es són de l'ordre de 6 t/ha, un valor que és el doble del que hem trobat a la fageda. La caiguda de fulles es pro­ dueix concentrada, sobretot entre maig i agost, a mesura que surten i es desenrot­ llen les fulles noves. Els retorns de nu­ trients al sòl amb la virosta caiguda són equiparables als que representa el rentat per la pluja i gairebé iguals pel que fa al potassi , superiors pel calci i el magnesi i inferiors pel sodi per exemple. Pel potas­ si, en un i altre cas els aports totals són de l'ordre dels 20 kg/ha.

1910

S

16

(

O

N

E

F

A

M

M

A

M

10GO

1 <) 0 0

ciència 2 0

! 7 6/ V olum 2 / octuhre 1 9 8 2

U n COp l'aigua o la virosta han arribat a terra, els nutrients tenen una història ben diferenciada. La virosta es descompon a un ritme força lent i molt discontinu (la major part del procés es dóna en períodes força curts de condicions favorables). És difícil donar estimacions realistes de la velocitat de la descomposició, perquè tots els mètodes disponibles exclouen l'acció dels animalons una mica grossos, com els cucs de terra, que poden ajudar a accelerar-lo molt. En bosses de malla, capses i per altres procediments hem tro­ bat taxes de pèrdua de pes d'entre el 2 5 i el 5 0 '}{, anuals.

L'abundància de fullaraca al sòl varia molt. Sobre els sòls plans hem observat, tant a l'alzinar com a la fageda, encara que el volum fos molt diferent, xifres de l'ordre d' l l t/ha de virosta. En certs llocs aquests acúmuls constitueixen uns excedents importants, i al cas de la fa ­ geda és sabut que poden tenir efectes inhibidors del sotabosc, com si es tractés d'una forma natural de contaminació per residus sòlids.

Els nutrients alliberats per descomposició poden tornar a les plantes, o bé ser retin­ guts al sòL o rentats per l'aigua en la seva percolació. Estem iniciant ara el segui­ ment de l'aigua que es pot extraure del sòl a diversos nivells de profunditat per veure els nous canvis que es produeixen en la seva composició, però encara és aviat per donar-ne resultats.

Finalment, l'aigua, per un camí o altre, la retrobem a la sortida de la conca en el torrent o riera. Hem fet una colla d'ob­ servacions i anàlisis de les aigües d'escor­ riment superficial i de les de fonts al Montseny en diverses campanyes, i en seguiment més continuat a les fonts més properes a la nostra estació. També s'es­ tan estudiant les aigües superficials de la Calma amb l'obj ectiu de determinar els efectes de certes pràctiques de crema controlada per afavorir les pastures. En aquest cas, i en els estudis que realitza a Prades el grup d'Alacant, s'ha establert un sistema de control de les sortides amb estacions d'aforament que disposen de registradors del cabal i aparells automà-

D

M

tics de presa de mostres a intensitats re­ gulars. Aquest tipus d'instal·lacions són l'únic mitjà per tenir un control suficient de les sortides de ' nutrients del sistema.

S'estableixen en conques de petites di­ mensions (poques hectàrees) i vegetació homogènia i substrat impermeable. Amb aquestes dades de sortides i les d'entrada per la pluja es poden establir balanços globals. Si descomptem el creixement de la vegetació, la diferència entre sortides i entrades per la pluja ens dóna el valor de la meteorització i també el balanç hídric del sistema. El concepte d'ecosistema­ conca és un progrés i mportant en l'ecolo­ gia terrestre, introduït fa vint anys per Bormann i Likens a l'estació experimen­ tal de Hubbard Brook. L'estació de Pra­ des ja fa uns quants mesos que funciona i la de la Calma molt menys. En poc temps esperem tenir- ne una altra a la Castanya. També aquí és aviat encara per avançar resultats. Però en canvi sí que tenim observacions regulars a les aigües de la Castanya, que posen de manifest alguns fets importants. Voldria destacar el paper regulador de l'ecosistema que podem veure si comparem les entrades de potassi per l'aigua de pluja o la virosta amb les sortides. La concentració de sor­ tida és pràcticament constant (vegeu (ciència) n.O 9).

Encara que el nostre estudi està sobretot orientat a la biogeoquímica dels ecosiste­ mes forestals, hem procurat no oblidar altres qüestions bàsiques. El nostre pro­ jecte conté un programa sobre la radiació i els pigments fotosintètics, que porta el departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, que ha donat resultats de gran interès, en particular sobre la varia­ ció del clima radioactiu al llarg del perfil vertical del bosc, les considerables dife­ rències existents entre les proporcions re­ latives de carotens i xantofil·les d'una banda i clorofil·la de l'altra, i sobretot la constatació que sobretot a l'estiu la quan­ titat de clorofil·la per unitat de superfície presenta un màxim subsuperficial entre 2 i 4 metres per sota de la superfície ex­ terna de les capçades, mentre a la part superficiaL en canvi, els fotosistemes es-

)

tan saturats i la quantitat de clorofil·la és independent de la radiació fotosintètica­ ment activa.

U n altre dels programes que estem des­ envolupant fa referència a l'economia de l'aigua. Les nostres observacions es basen a determinar la transpiració i la resistèn­ cia a la difusió de les fulles, al mateix temps que l'estat hídric mesurat, sigui pel potencial hídric o pel dèficit hídric de saturació. També en aquest cas s'han po­ gut detectar diferències de comportament substancials entre les fulles de sol i les d'ombra. El caràcter xerofític de les fulles de soL palès ja des d'un punt de vista morfològic (dimensions més petites, més gruix , major nombre d'estomes per unitat de superfície) es confirma en el funciona­ ment. Les fulles de sol en condicions de dessecació al laboratori mantenen poten­ cials no tan baixos i al camp la regulació estomàtica es mostra molt efectiva. Con­ tinuem treballant en aquest terreny.

_CONCLUSIONS Crec que ja va essent hora d'acabar. He parlat, doncs, d'un estudi de quatre anys que, en diferent grau i durant períodes diversos, s'ha ocupat de cicles biogeoquí­ mics, radiació i pigments, aigua i econo­ mia hídrica. Això vol dir uns equipa­ ments i un grup d'investigadors que s'ha estat formant. Però no puc pas mostrar­ me triomfalista.

En primer lloc, aquest és un balanç molt pobre per al panorama general de l'eco­ logia terrestre al nostre país i en particu­ lar per al creixement del bosc mediterra­ ni. Pocs anys, poc materiaL poques per­ sones i poc preparades encara.

En segon lloc, el proj ecte mateix ha patit no poques dificultats i alguns errors de plantejament, atribuïbles espero que en bona part a manca d'experiència en un programa tan ampli, i també al caràcter poc diversificat de la formació dels in­ vestigadors. Hauria calgut comptar per exemple amb hidròlegs, químics, edafò­ legs i no només amb ecòlegs.

En tercer lloc, aquesta mena d'estudis no poden fer-se amb la tradicional llibreta i

K 15.

2

3

4

2

5 <::. ños

3

4

2

5

3

4

5

Na

2

3

4

5

:v 'f

2

j

4

5

I

Variació d, l,s (oncentracions de IIl/triel/ts a les fullts d'altina en funció de l 'edat Caiguda de VIrosta (A) I. de folles (8) a I ahinar en g m dia-' ,

., . ctenCla 2 0

.

octuhre 1 98 2 / V olum 2 / 0 7

el llapis n o menys tradicional. Això vol dir que, acabat el finançament del pro­ j ecte, no serà fàcil mantenir en funciona­ ment les estacions d'observació, i és la­ m� ntable perquè convindria acumular força dades encara, sobretot per als as­ pectes de balanç global, dels quals encara tenim poca informació, Finalment, aquesta mena d'estudis poden ser útils per tractar problemes de gestió, El bosc mediterrani s'enfronta amb al­ menys aquests grans grups de problemes que demanen un aprofundiment dels nostres coneixements: a) Els incendis forestals, la seva preven­ ció i els seus efectes sobre el sòl i la regeneració. b) Els tractaments silviculturals, en par­ ticular els efectes de certes intervencions mecàniques. e) La introducció d'espècies exòtiques. ci) L'ús de biomassa per produir energia, last but not least, pot ser el perill més gran per al bosc mediterrani en concret si l'ex­ plotació es dispara i seguim sense saber aplicar una gestió correcta, Recordem que la utilització energètica representada pel carboneig ja va ser la principal causa de degradació del bosc mediterrani, i en desaparèixer va perme­ tre la seva recuperació espectacular, mal­ grat els incendis i les urbanitzacions, U na explotació d'aquesta mena, industrialit­ zada i amb semblant ignorància del fun­ cionalisme del bosc, podria ser catastrò­ fica.

Sobre aquestes grans qüestions i algunes 'altres es discuteix molt però ningú no estudia res. Cal posar des d'ara en peu experiments i estacions de seguiment, perquè els resultats no seran immediats.

L'estratègia a seguir en el progrés cientí­ fic sobre aquests camps a casa nostra no és senzilla, L'estat en què ens trobem demana inversions en equips, No hi ha cap institut de recerca forestal. No sé si

el orní é� lque�t, però llrneny s clld ria

buscar la confluència d'esforços entre els pocs nuclis avui existents, al voltant de projectes amplis, i, és clar, no deixar-los morir d'inanició, r Terradas

(

)

Ve de la pàgina 1 1

_,

17

anys d'expansió anteriors varen ser abandonades: tornaren al bosc en certs casos i restaren ermes en altres: al Moianès, per exemple, e! bosc poc dens i capriciosament estès ha repoblat zones anterior­ ment v i t ícoles.

El segle XIX també va veure una i mportant ex­ pansió demogràfica: molt ràpida durant la seva primera meitat i alentiaa a la sego na. Alhora, es produeix un t ransvasament de població molt i m ­ portant : l a gent de l a muntanya descendí cap a les terres baixes. El nombre de masos s'i ncrementà i les p ràctiques d'art igatge ti ngueren un nou im puls en mans d'aquests colonitzadors. Un nou cultiu, la patata, s'anava introduint a les terres planes i fredes de la depressió central.

U na part i m portant d'aquests pagesos restaren com a masovers en masies ja existents. Els con­ tractes de masoveria, que tenen origen al segle XVII i que existeixen encara avui dia, han anat canviant molt e n e! curs de! temps. Original ment podien ésser orals o escrits, i la part dels guanys percebuda de! propietari ha estat influïda per les circumstancies que e! desenvolupament de la I n ­ dústria d u i a encoblad es. Pe! q u e fa a l bosc. l'a mo es reservava e! dret a explotar-lo: e! masover, però, en pod ia aprofitar la llenya per al seu con­ sum.

El progrés de la p roducció agrària durant e! segle XX ha estat degut més aviat a una i ntensificació i racionalització dels mètodes de cultiu que no pas a una extensió de les terres conread es: l'agricultura no ha estat, aquest segle, un factor i mportant en e! procés de desboscament. Tanmateix, després de la guerra civil de! 3 6 , es feren alguns art igatges, encara que la destrucció de boscos per aquesta raó va ser poc important.

Per últi m , cal dir que la mecani tzac ió de l'agricul­ tura ha estat e! motiu més important de la desapa­ rició arreu de l'anomenat "bosc buit". Aquest bosc, format per pastures amb alzines o roures aïllats que p rotegeixen de la pluja i de! sol, era part i m portant de! paisatge tradicional de moltes comarques catala nes.

i que les collites, e n aquestes terres pobres, d i s m i ­ nueixen rapidament d'un a n y per l'altre: desfores­ tació, doncs, poc útil. El descarnament consegüent dels vessants massa rostos i la deterioració pro­ gressiva del medi poden érrer raons suficients, des d'un punt de vista adhuc purament tècnic, per no canviar la vocació forestal natural de molts terrenys.

L'expansió de la vinya va comportar el creixe­ ment d'una indústria de botada molt i m portant.

El castanyer, fusta preferida Jels boters, va ser l'objecte d'una silvicultura intensiva alhora que original. En certs i ndrets com és ara el Montseny les artigues, desp rés de t res o quatre anys d'utilit­ zació com a camps de conreu, es repoblaven de castanyers. La demanda de bótes per a l'aiguardent destinat a l'exportació cap als mercats americans va fer, però, i nsuficients les existències en fusta de castanyer. La importació d'aquesta fusta de bo­ tada, de Sardenya i fi ns i tot de Romania, esde­ v i ngué molt i m portant: tots els petits PQrts de la costa, expo rtadors de vins i aiguardents, foren alhora importadors de fusta de castanyer.

El procés d'expansió de la superfície ocupada pels ceps continuà durant la segona meitat del segle XVIII i tot e! X I X . No va ser, però, un p rocés continu, sinó que va tenir alts i baixos notables: així, entre el [ 7 80 i e! [ 7 89 es produí una primera crisi i hom plantà oli veres en lloc de ceps. Aquests dos cultius varen continuar la seva expansió des­ p rés dels anys de crisi. A tall d'exemple, podem dir que a M ontserrat (a les propietats que depe­ nien de! monestir) la p roducció de vi quasi es va doblar entre [ 8 [ 9 i [ 8 3 2 i la d'oli va augmentar una quarta part : aquest increment fou més exten­ siu que no pas intensiu, és a dir, es fa ver a costa del bosc principalment. Durant e! període de la guerra de! F rancès, e! p rocés d'expansió s'atura.

Els anys següents, i fins al [ 8 2 8 , h i va haver un nou rellançament, alhora que els propietaris, per rescabalar-se de les pèrdues sofertes els anys de guerra, varen tallar un nombre im portant de bos­ I . L'artigatgl' t:� una forma tr;¡J icional Jt' rompud.1 m i t ja nc;lIlt b. cos. u l i l i tz.aciú del foc. El colo n i t z<"Jor hi pron'dia tallam el, ;¡rhn.· ... .

La segona meitat del segle XIX, sobretot a partir arrencant Il's ;Im:ls y tallant la malt,.,,!. A co n t i nuJcio 1J,lUr¡¡v.1 L, de la crisi fil · loxèrica a F rança, on la vinya va tt'rra i u l i l i t l.,;lv.1 la Ct'nJra pro v i nent tll' la cn.'nn&, cum .1 ¡¡Job. Aquest pron'd i m t'n! pot �tr la ba:-.t' J ' u na ;Igricultu f;¡ m i m...a qUl' gairebé desaparèixer cap al 1 868, el desenvolupa­ ris ;¡utor:-. angle�os i nord-ameri c¡l1s .tn0 I111'n('n shif (ulllra//(m; t'n ment de la p roducció v i t ícola va assolir el max i m . aquc:st C;¡s el ca m p s'ab.mJona al cap 0(' poc� .Iny'" quan ha perJ ut L a vinya s'enfila p e r l e s voreres d e l Segre i de les la ('fl i l itat natural. ( ) bé ('S fa ...t'r\' i r pn ¡!Con ...egu i r guan Y;¡f terr(·... noves al bosc ue mantTiI permanent. En el p r i m n ca� el b()�c dues Nogueres i ocupà noves àrees. Per augmentar turna d. e n v a i r les tnr(', abandonaul's. aquesta producció hom sacrificà els boscos i certs conreus tradicio nals com els dels cereals: e! preu 2 . E l s form igul'rs () boïgues s'ut i l i tz.avl'n com una I t'ClliCI pn del vi pujava mentre e! de! blat descendia (la adobar els terre n y s . Hom cremava lt's fu!les i la (t'rra d a m u n t p i lons U t' l l e n y a i n'escampava la n n J ra pel lt'rre n y . Al M ( )I1t�(.'c represa de! comerç amb l'Amèrica independent va i la Stgarra era una practica u t i l i tzada fins fa poc. Sov i n t t"� (t'ia ser un altre factor bàsic que i ncidí en aquest sen­ st'fv i r . com al Valies. la lIt"nya esporgada dc:ls p i n s . tit).

J . E l cultiu de l'oli vera " va <SIcndrc molt durant aquellS do> La fil · loxera, però , no va romandre tan sols a segles. i de fet és el que va asso l i r l'cxpansiú més i m pon<1nt F rança, sinó que penetra també a Catalunya, on desp �és dt· la v i n Y;t, no dependent l a n t (Om aqut'<;ta dt,] mt'ïGl.I va ser causa de la greu crisi dels dos darrers decen­ exterior. nis de! segle XIX. La majoria de les feixes fetes els

1'A P ROFITAMENT DE LA ELS ECOSISTEMES

------

per Daniel Alexandrian >

18 ( p8/Voll1m z/octubre 198z

ciència zo)

Aquest treball té la finalitat de presentar-vos 1'experiència francesa en matèria d'aprofitament de la biomassa forestal mediterrània. Comprèn quatre apartats successius dedicats respectivament al potencial, la collita, la utilització agrícola i la utilització energètica d'aquesta biomassa. Finalment, acabaré aquesta confe­ rència intentant aportar algunes conclusions i perspectives.

Daniel Alexandrian és enginyer civil de boscos del Centre Technique du Génie rural des Eaux et des Forêts d'Aix 'de Provença,

.. �

En principi vegem com es plan­ teja el problema. Tenim un bosc �t"'.NlOl de poc v a l o r , p rà c t i ca m e n t inexp otat (únicament h o é s una mica el pi blanc per treure'n la pasta de paper i l'alzina per a llenya). Es un bosc que crema, cosa que encara en fa disminuir més el valor. Això no obstant, des de fa uns vint anys fem un gran esforç de pro­ tecció per impedir que cremi. En parti­ cular, hem fet un gran nombre de talla­ focs al costat de les vies d'accés. La qües­ tió que ens plantegem és saber si podem valorar els rebuigs d'estassada per tal de fer baixar el cost de creació i manteni­ ment dels tallafocs. En el cas afirmatiu, ¿es pot entendre aquesta valoració dels rebuigs d'explotació forestal amb vista a millorar-ne la rendibilitat? l arribant al límit, podem explotar el bosc mediterra­ ni únicament per la seva biomassa?

__

POTENCIAL

És extremament variable segons sigui la naturalesa del poblament, però en general és molt feble.

En ocasió de l'estassada dels tallafocs, s'han fet d iversos estudis que han mos­ trat que la biomassa recuperable donava entre 1 0 i 60 tones de matèria fresca per hectàrea (es tracta de pes brut correspo­ nent aproximadament a un 5 0 % d'hu­ mitat), el més freqüent entre 10 i 30 tones, i com a mitjana 20 tones.

Aquestes xifres corresponen a la primera

obertura d'un tallafocs i, en realitat, no es poden considerar pertanyents a una font renovable: a la pràctica, no se'n pot fer més que una collita. Efectivament, no s'espera pas que la vegetació hi torni a créixer completament per portar a terme les neteges de manteniment: al cap de dos o tres anys, en general hi ha entre 3 i 5 tones de matèria fresca (una mitjana de 2 tones) per hectàrea, i es tracta d'una biomassa gairebé inexplotable. A més, els boscaters intenten limitar al màxim aquesta rebrotada utilitzant herbicides, el foc controlat, la pastura dels ramats o fent un cobert d'arbre molt cenyit.

Als boscos de pi blanc i d'alzina la pro­ ducció anual mitjana és, respectivament, de 2 ml i 0, 5 ml de fusta dura (diàmetre superior a 7 cm) per hectàrea, o sigui, aproximadament 1 , 5 tones i I tona de biomassa total fresca.

Al parc del Montseny, que he visitat avui, em sembla que les produccions deuen ser més grans perquè els pobla­ ments estan en millors condicions.

Per il· lustrar aquestes xifres, i apartant­ nos una mica del nostre treball, podem donar l'exemple següent: una família consumeix una mitjana de 2 TEP (tones equivalents petroli) per escalfar-se, això és, 14 tones de fusta fresca. Si es tracta d'alzina, caldran 1 4 ha de bosc, i això utilitzant - ne tota la producció (incloent­ hi les branques i les fulles), mentre que en caldran unes 30 si només s'aprofita el tronc. ¿Quines són les conseqüències de la co­ llita sobre els ecosistemes forestals i par­ ticularment sobre els sòls? Les dades científiques sobre el cicle dels elements minerals són molt pobres; això no obs­ tant, quan parlem d'utilització agrícola

veurem que la fusta és pobra en elements minerals, mentre que l'escorça, les fulles i les branques joves són més riques.

L'ordenament francès en el camp de la zona mediterrània és el següent: s'admet que es pugui recol· lectar la fusta sense cap impediment gairebé en tots els casos, i els rebuigs de la tallada s'han de deixar al bosc; pel que fa a la malesa dels talla ­ focs, es tolera que sigui recol·lectada un cop.

Com s'explica aquesta disposició? La co­ llita de tota la biomassa té unes conse­ qüències nefastes en tots els casos : en sòls calcaris, si la pèrdua en matèria orgànica no és gaire greu a conseqüència de la seva gran estabilitat en els complexos argilo­ húmics, l'alteració de la roca mare és molt lenta i l'extracció d'elements mine­ rals és gairebé irreversible. Al contrari, en sòls àcids la pèrdua en matèria orgà­ nica és greu perquè es mineralitza ràpida­ ment, mentre que l'extracció d'elements minerals podrà ser compensada per la velocitat d'alteració de la roca mare, rela­ tivament ràpida.

En defi nitiva, als tallafocs, que consti­ tueixen com a molt del 5 al 10 % de la superfície forestal, es pot acceptar una certa pèrdua perquè es pretén que la ma­ lesa hi rebroti com menys millor. Per contra, a les zones de tala foresta!, d'on ja s'extreu la fusta, no es pot tolerar un agreujament tal de la situació.

__

COLLITA

Els ginys totalment automàtics no són utilitzables a les regions mediterrànies a causa del relleu, la vegetació i la pedre­ gositat: les màquines americanes o escan-

BIOMASS A EN DE TIPUS MEDITERRANI

dinaves no s'hi adapten i els aparells de trituració i de recol· lecció actualment en estudi enèara no estan a punt.

A vui dia les operacions són mig manuals, mig automàtiques : les plantes són tallades amb l'ajut d'estassadors o aparells portà­ tils; un cop tallades s'apilen i després es carreguen manualment en una màquina trituradora que llança els encenalls en un bolquet o un remolc.

Aquestes operacions són costoses. Les trituradores més barates costen unes 600. 000 pessetes . Tenen un baix rendi­ ment: com a mitjana calen quaranta jor­ nades d'un home per hectàrea per estas ­ sar, cosa que correspon aproximadament a 1 0. 000 pessetes per tona produïda. La trituració es fa a un ritme de 2 tones per home i dia, o sigui, 3 . 000 pessetes per tona. Si hi afegim el transport (la xifra mitjana són uns 2 5 km), el carburant i l'amortització del material arribem a un cost de 1 5 . 000 pessetes per tona (només 5 . 000 pessetes quan el cost de l'estassada es carrega al pressupost de la lluita contra els incendis, que és el cas de F rança).

En l'aspecte purament energètic cal re­ marcar que, en el supòsit d'un transport fet sobre una distància compresa entre 2 5 i 5 0 km, el consum energètic de la recu­ peració dels rebuigs forestals constitueix el 5 % de l'energia que enclouen.

__

UTILITZACIÓ AGRÍCOLA

__

Qualsevol matèria vegetal (herba, fulla, palla, etc.) apilada fermenta ràpidament.

Passa el mateix amb els rebuigs de fusta, però en aquest cas la fermentació és molt més lenta, i això essencialment per dues raons: els bacteris que degraden la cel· lulosa necessiten elements minerals i particularment nitrogen; la lignina que conté

b fum, en una gran proporció

(fins un 3 0 % ), és molt més difícil d'ata­ car que la cel· lulosa. Els rebuigs de palla o herbacis es degraden en unes quantes setmanes; els llenyosos, per arribar al mateix resultat, demanen uns quants

mesos, i a vegades anys.

Amb els rebuigs forestals, constituïts per una mescla de fusta i fulla, es pot esperar uns resultats intermedis. La brossa petita de menys d'un centímetre de diàmetre demana uns tres mesos per fermentar.

Amb els rebuigs més gruixuts estem obli ­ gats a triturar més (d'aquí que calgui un consum d'energia suplementari); alesho­ res cal remoure les piles més sovint per­ què la circulació de l'aire hi és dificul­ tosa. S'hi ha d'afegir productes rics en elements minerals, com fems animals; en certs casos s'inoculen les piles amb so­ ques bacterianes seleccionades per arribar a un . resultat acceptable aproximadament en S I S mesos.

Avui dia, podem dir que després d'algu­ nes esperances frustrades encara som a l'estadi experimental . Per què s'han frus­ trat aquestes esperances? Amb el com ­ post obtingut a partir de rebuigs sense tractar, és a dir, amb una composició en pes sec de 0.4 a 1 , 5 'X, de N, 0, 1 a 0, 4 % d e P i 1 , 5 a 2 , 5 % d e K , s'han fet diver­ sos experiments que han mostrat que hi podia haver efectes negatius sobre els conreus . S'han observat baixes de rendi­ ment del 3 0 % i el 40 % en enciams i tomàquets respecte al valor mitjà, amb resultats per sota de la meitat dels obtin­ guts amb fems animals. Per eliminar aquest efecte negatiu s'ha d'aportar adobs químics, cosa que prova que el compost forestal no és un adob (fertilitzant), sinó una bonificació orgànica.

Quin és el futur d'aquest compost? Al mercat professional no pot, de moment, ocupar el lloc de la torba, tant per qües­ tions de qualitat com de preu. Això no obstant, es fan experiments en aquest sentit, perquè França i mporta molta torba per al conreu de les hortalisses i els planters.

Sembla que hi pot haver un millor camí en la combinació amb altres rebuigs : per exe m p l e , com a jaç per als animals, o bé mesclats amb el fang de les estacions de­ puradores amb vista de millonar-ne la fermentació i l'assecament, etc.

Actualment aquest compost es ven per l'equivalent de 4 5 . 000 pessetes la tona de

matèria seca al lloc de fabricació. Us vull recordar aquí que la torba, malgrat les fortes puges recents, costa 1 5 . 000 pesse ­ tes la tona i que els composts de deixalles domèstiques es venen a I . 5 00 pessetes la tona, o sigui, deu vegades menys cars!

En el terreny energètic cal assenyalar que el compostatge (incloent-hi l'ensacament) consumeix l'equivalent del 5 % de l'energia continguda als rebuigs.

UTILITZACIÓ ENERGÈTICA

_ _

__

U na de les primeres possibilitats és recu­ perar una part de les calories despreses durant el compostatge. Efectivament, durant la fermentació la temperatura de les piles augmenta fins a 60°C , de ma­ nera qúe es pot fer circular aigua per uns tubs situats al cor de les piles i així es pot escalfar aquesta aigua a uns 4 5 °C . Ma­ lauradament, els rendiments són molt pobres: s'ha calculat, i després mesurat, en nombrosos experiments, que la potèn­ cia recuperable era de l'ordre dels 30 vats per tona de brossa. Això vol dir que per escalfar una casa que necessita una potèn­ cia de punta de 20 kw caldria una pila de 5 00 tones, això és, tan gran com la casa: per tant, és un sistema a descartar.

La recuperació de metà per fermentació en cuba tancada és una altra via possible, a priori més interessant perquè el metà és un vector energètic més noble: es pot tenir en estoc; cremant-lo es pot recupe­ rar calor o bé fer funcionar motors i eventualment fabricar electricitat. AqUÍ també, desgraciadament, la presència de lignina fa que allò que és fàcil i ràpid per a les palles i els fems sigui llarg i difícil per als rebuigs de fusta. Només s'ha fet un experiment controlat; ha demostrat que amb una tona de matèria fresca es podia recuperar 3 0

m3

de biogàs . és a dir.

una mescla a parts iguals de metà i diòxid de carboni.

Entre els aprofitaments energètics de la biomassa falta, doncs, la combustió. Ve­ gem-ne primer els problemes tècnics.

La reconstitueio d.l bosc m.diterraui es cOllsiderada a França ulla tasca urgent p.r raous emrgetiques. A la r.fore staeio d'Ull bosc a Besse- sur-Issol.

20

(

1 8 0 / V olum l / octubre 1 9 8 2

Ve de la pagina 1 7

_ LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

__

La revolució industrial significà un canvi en l'es­ t ructura de la demanda de productes forestals. Per poder valorar els factors que més influïren en aquest augment de les necessitats de consum, ana­ litzarem un per un els punts més importants lli­ gats a aquest procés de desenvolupament.

Tres són, a parer nostre, els factors que t i ngueren més influència en l ' i ncrement de la demanda: a) L'augment de població. b} L'expansió de la i ndústria i , paral · lelament, de les necessitats de combustible i de fusta. r} El desenvolupament de les vies i els mitjans de transport .

Quan parlàvem de l'expansió de l'agricultura el segle XVIII, ja havíem assenyalat l'enorme i ncre­ ment demogràfic que va tenir Catalunya en aquest període; dèiem alhora que, entre el 1 7 1 8 i 1 7 8 7 , l a població catalana va doblar-se. Aquest creixe­ ment es produí en un període en què els preus dels cereals es manti ngueren baixos, la qual cosa va permetre de l i m i tar el creixement dels salaris agrí­ coles; aquests varen doblar-se e n el transcurs del segle, mentre que els preus agrícoles es van tripli­ car i les rendes dels propietaris es multiplicaren per cinc. Això fou una de les bases de l'acu mula­ ció primitiva de capital a Catalunya; l'altra fou el capital derivat del comerç . ' El segle X I X , més exactament entre el 1 7 9 7 i el 1 900, segons Vicens i Vives, la població passà de 8 I 0. 000 habitants a 1 . 960. 000; l'augment molt més fort fou a la primera meitat i es va alentir a la segona. Aquest creixement no es va acusar arreu amb la mateixa intensitat. Les d i ferències entre la Catalunya litoral i pre-litoral, i la interior i p i r i ­ nenca, foren molt i mportants; h i hagué u n a e m i ­ gració de la segona c a p a la primera. Naturalment, aquest increment demogràfic i m plicà un augment en la demanda de combustible (llenyes i carbons) i de fusta d'obrada (construcció de cases, fàbriques, etc.) en els nuclis urbans i a les àrees en procés d'i ndustriali tzació.

El bosc mediterrani, atacat alhora per la rompuda agrícola, el carboneig i l'explotació forestal, esde­ v i ngué aviat i nsuficient, tant com a proveïdor de productes forestals com per omplir les seves fun ­ cions ecològiques. E l s recursos forestals d e l país

Comencem per la combustió viva. Es pot distingir a simple vista tres formes possi­ bles de presentació del material: les so­ ques per a les xemeneies o les estufes de càrrega manual, els encenalls per a les estufes de càrrega automàtica i les bri-

anaven m i nvant contínuament en relació amb les necessitats creixents, i j a des del final del segle XVIII fou necessari i m po rtar fustes estrangeres, particularm ent del nord . Eren sobretot els vaixells anglesos i escandi naus els que efectuaven aquest transport fins al port de Barcelona. Es d ifíciL però, de saber fins a quin punt hi havia una veritable i nsuficiència de fusta local o era més aviat que el preu de la fusta importada estava per sota del de la fusta pirinenca a causa de les dificul­ tats del t ransport des del P i ri neu fins al li tora! . ' Per tractar de copsar la interrelació entre el creixe­ ment demogràfic, e l procés d'i ndustrialització i el nivell d'explotació del bosc ens sembla que pot ser interessant d'exam i nar l'evolució dels preus dels productes forestals tot al llarg dels segles XVIII i XIX. Durant el segle XVIII es produí una alça general de preus, que es mantingué en termes generals el segle X I X . A Catalunya els preus dels productes forestals (sobretot a Barcelona) van sobrepassar l'índex genera! . Pierre Vilar dóna les dades se­ güents, que caracteritzen aquesta evolució a casa nostra.

L'alça dels preus dels productes forestals va ser, a la segona meitat del segle XVIII, del 300 per cent, mentre que, e n el mateix període, a Castella l'alça va ser normaL i a F rança, encara que fou elevada, no va assolir un índex tan alt.

El motor que va impulsar aquesta alça va ser la Revolució Industrial. El procés d ' industriali tzació, juntament amb el creixement demogràfic que l'acompanyà, p roduí un augment de la demanda molt per sobre de les possibilitats forestals del país en aquell moment. Això fou la causa principal d'aquesta puja dels preus dels productes forestals.

El nivell d'explotació del bosc es veié, natural ­ ment, i nfluït per aquest procés: malauradament, es continuaren aplicant les mateixes tècniques silví­ coles emprades fins llavors, la qual cosa suposà un empobriment de les capacitats productores de molts boscos. A les zones litorals, que trad icional­ ment han estat les capdavanteres del creixement econòmic a Catalunya, és o n la situació es dete­ riorà de forma més clara.

Pel que fa referència als combustibles, la llenya i el carbó de fusta s'importaven a Barcelona de llocs més i més allunyats a mesura que transcorria el segle XVIII. Molt sovint el transport es feia de platja a platja (d'Arenys, per exemple, arribaven vaixells carregats de llenya i carbó per a Barcelo­ na).

Continua a la pagina 2 l '

quetes, que són homogeneïtzades i densi ­ ficades.

Les soques s'usen principalment a les cases rurals o a les llars dels habitatges que en tenen; aleshores es tracta d'un consum de luxe, molt limitat.

La utilització de briquetes és, de mo­ ment, descartada perquè no hi ha prem­ ses mòbils i la compressió augmenta el preu com a mínim en un 20 'X" cosa que és generalment prohibitiva.

Queden els encenalls, que constitueixen actualment la via en desenvolupament, sigui a les instal· lacions industrials, sigui als habitatges col · lectius. Els problemes tècnics que es plantegen en aquest cas són el grau d'hum itat, que ha de ser inferior al 3 0 % (d'aquí la necessitat d'estocatge, en alguns casos, per part de l'usuari), i l'homogeneïtat de la granulometria del material.

Entre les combustions lentes esmenta­ rem , essencialment, la gasificació. Els ga­ sògens van ser molt utilitzats durant l'úl­ tima guerra, i més tard abandonats. Avui sembla que viuen una certa revifalla per a l'equipament dels camions i els tractors.

Però la seva utilització òptima se ce­ nyeix, en combinació eventual amb el fuel, a usos específics a les explotacions agrícoles o empreses industrials.

Yegem-ne ara els problemes econòmics.

Es molt difícil, és clar, donar els costos vàlids de cada situació, atès que els casos de França i Espanya són probablement diferents. Malgrat tot podem afirmar que perquè la biomassa pugui competir amb el fuel cal que el cost de la tona de matèria fresca portada al lloc d'utilització no passi de 6. 000 a 9. 000 pessetes. Hi ha nombroses situacions en què això és pos­ sible, atesa la proximitat i la facilitat d'accés als massissos forestals. França té, per altra banda, un programa que pot ser jutjat ambiciós que tracta de doblar en cinc anys la part ocupada per la biomassa en el nostre consum energètic, i així pas­ sar de 5 a 1 0 milions de tones equiva­ lents petroli i assolir el 5 % del total nacional. Però això no sols contempla la biomassa forestal bruta, sinó també els

octubre 1 9 8 2 / V olum 2 1 s 8 1

Ve de la pàgina

rebuigs de la indústria de la fusta (serra­ dures, escorça, etc.) i les deixalles de l'agricultura (palla, etc.).

Per tal de comprendre amb quina rapi­ desa seran assolits els límits es pot sub­ ratllar que si fos cremat tot el creixement anual del bosc francès, incloent-hi la fusta que actualment es destina a d'altres usos, tan sols es satisfaria el 5 % del nos­ tre consum d'energia.

_ pERSPECTIVES He passat per alt voluntàriament tots els altres usos possibles de la biomassa fores ­ taL com la química, l'alimentació per als animals, la destil· lació per a l'obtenció d'olis d'essència, etc . , els quals de mo­ ment estan molt poc desenrotllats.

Per altra banda, podem dir que tot el que hem exposat ens porta a establir un ba­ lanç que no és gaire optimista, tret pel que fa a la combustió.

Si haguéssim de fer recomanacions amb vista al desenvolupament de la utilització de la biomassa forestal als ecosistemes mediterranis, podríem establir aquestes prioritats: la necessitat d'investigar sobre la tec­ nologia de fabricació del compost i sobre la influència a llarg terme de la recol· lecta de la biorhassa sobre el sòl; la necessitat de no emprendre més que petites operacions locals, descentralit­ zades, en l'àmbit d'un municipi o d'una explotació agrícola; l'avantatge de concertar operacIOns combinades, per exemple, recuperaclO dels t'ebuigs forestal i depmació de les aigües; la seguretat de portar a terme una ope­ ració duradora, en què les diferents p arts estan lligades per un contracte lningú no instal·larà una estufa d'ence-

10

De totes l e s llenyes. l a de forn (barreja de p i i alzi ­ na) fou l'ú nica que va augmentar de preu sense superar l'índex general , sobretot perque no es tractava d'un combustible industrial. Els p reus dels carbons (carbó de p i , alzina i olivera, car, fins i tot. en un moment resultà més rendible l'explo­ tació de l'olivera per a la fabricació de carbó que per a l'obtenció d'oli), utilitzats per tota mena d'indústries, pujaren molt més ràp idament.

Aquest desenvolupament típicament capitalista, aquest creixement mantingut de la demanda, j u n ­ t a m e n t a m b l a gran extensió de la p ropietat pri­ vada, l varen contribuir a una racionalització de l'explotació en regim de bosc menut, sobretot a les serralades costaneres i als turons dels voltants de Barcelona. De manera que, malgrat la p ressió expansiva de la vinya, només els vessants ben orientats es dedicaven a aquest conreu, mentre que els vessants occidentals s'explotaven en règim de bosc menut i es tallaven cada cinc anys per evitar la destrucció.

Per entendre les raons d'aquesta alça, tan impor­ tant, dels p reus dels combustibles en una Cata­ lunya en procés d'industrialització, hem de tenir en compte que el país manca de jacimen�s sufi ­ cients d e carbó m i neral. A l'època, aquesta font d'energia va ser recercada intensivament, si bé sense èxit. Per aquesta raó, l'energia hidràulica va tenir un paper especialment i mportant als inicis del desenvolupament industrial a casa nostra. La importació de carbó anglès lim ità l'alça dels p reus del carbó vegetal del país, encara que la i nfluencia d'aquest factor no es va fer sentir fi ns més tard.

Pel que respecta a la fusta d'obrada, la Revolució Industrial comportà, des dels seus inicis, un enorme increment de la demanda, de forma que el segle X V I I I , i segons Pierre V i lar, no h i ha cap construcció feta a Barcelona en què no s'util itzes­ sin fustes provinents de les altes valls piri nenques.

Si bé, tal com hem assenyalat abans, les dificultats de t ransport feien que molt sovint aquestes fustes fossin insuficients per a les necessitats de la ciutat.

Amb el m illorament del transport, tant pel que respecta a la const rucció de noves carreteres i camins de desembosc com, sobretot, a l'aparició del ferrocarril, ja ben entrat el segle XIX , . nom­ brosos boscos que havien, fi ns en aquest moment, restat aïllats varen posar-se en explotació. La construcció del ferrocarril de via estreta que va de Manresa fi ns a Guardiola i de la carretera de Manresa a Solsona permeté la implantació d'un gran nombre de serradores que es proveïen de

na1ls de fusta si no té la garantia de proveïment durant deu anys).

Avui, doncs, hi ha un problema d'arren­ cada (no es pot telefonar per fer-se dur una tona d'encenalls de fusta com es fa per cent litres de fuel). És en aquest ni-

)

21

fustes p i rinenques, de manera que, encara actual­ ment, tant Solsona com Ma nresa són centres i m ­ portants de l a fusta.

El transport per riu esdevingué progressivament ant iquat. El 1 9 2 0 encara baixaren pel Tret p rop de 20. 000 troncs. Els dos factors fonamentals que feren m i nvar tan ràpidament la importància del t ransport fluvial foren, d'una banda, les grans l i ­ mitacions a q u è e s trobava sotmès, sobretot a la necessitat d'esperar que els rius t i nguessin el cabal suficient per possibilitar-lo i, de l'altra, la cons­ trucció de nombrosos dics en molts dels rius més importants del país per ap rofitar així industrial­ ment la força hidràulica. j L'extensió de la xarxa de carreteres i l'aparició del camió donaren un nou i m puls a l'explotació dels boscos, que, de vegades, es va fer de forma exhau ­ rido ra, tal com ocorregué a la C e rdanya, a Lés, o n hom destruí un bosc ' de 60. 000 p e u s en poc temps . 6 I. Entre e l 1 7 60 i e l 1 7 80 d comerç marítim e s triplica i augmentà dr: nou fona ment, a partir dd 1 7 7 8 . quan es va permetre als comerciants catalans dc comerciar d i rectament amb Ami:rica i no. com fins aleshores. a través dc Cadis.

2. Tradicionalment aqu('st transport es feia pels rius i torrents que baixen dels Pirineus. Els trones grossos baixaven pels tOr­ rents del Pallars Sobirà fins al Segre i , passant per Lleida, fins a l'Ebre per arribar a Tortosa. Els altres trajectes tradicionals eren pcr l'Alt Llobregat fins prop de Manresa i de l'Alt Ter fins prop de Vic, es transportava després la fusta amb carro o amb vaixell des de Tortosa a Barcelona.

La forma tradicional consistia a arrossegar els troncs fins als vessants de la m untanya per m itjà de bous o mules, a continuació es deixaven caure (barranquejar) i es recollien a Ics voreres dels rius, on es lligaven amb cadenes o bedoll mulat (arribaven a unir-se a 1 9 "bigues", "estisorades"), amb un eix de roure, 4 o 5 d'aquests "trams" formaven "rais" o "tramades", L" 'estisorada" es feia a la pri mavera (per als troncs que baixaven pel Segre es feia a Llavorsí i a Oliana) i s'esperava fins a la tardor, quan els rius augmentaven de cabal. per efectuar el transport (fins a Lleida en dos dics i e n tres o quatre més fins a Tortosa. A vegades s'utilitzava aquest transport per baixar blat sobre els "raïlls", 3. Dintre el "Corregim iento de Barceluna" , a final del segle X V I I I . nom¿s a Castelldefels, a B{'gu{'s i a Gavà {'xistien boscos que no fossin de propi{'tat particular.

4. El primer ferrocarril construït a Catalunya fou ci de Barce­ lona a Mataró, el 1 848.

5. La construcció del canal d'Urgell va disminuir r"enraiament" pd Segre; això sembla que aturà momentàniament l'explotació <ibusiva a que havien estat sotmesos certs boscos de la zona de la Cerdanya-Andorra.

6, Amb l'aparició del ferrocarril de Barcelona a Puigcerda ( 1 9 2 2 ) i la construcci6 d{' la carr{'tera de Puigcerdà a la Seu, augmenta d'una manera alarmant l'explotació indiscrim inada de CertS boscos de la zona.

Continua a la pagina 2 !

vell que els poders públics, l'Estat o la regió, poden intervenir amb el seu suport en el finançament d'operacions pilot d'assaig.

( Daniel Alexandrian )

pROBLEMES DEL BOSC

p er J ean Bonnier zz

(

ciència z o

s 8 z / V o l u m z / octubre 1 9 8 z

A França també hi ha bosc mediterrani. Amb problemes que són semblants als nostres. Aquesta comunicació respon al planteig francès de la qüestió. Hi trobareu les propostes, les vies de solució i les expectatives que es plantegen els nostres veïns.

J ean Bonnier és secretari de l'associa­ ció Forèt Méditerranéenne, Organisa­ tion régionale pour les études de dé­ velopement et d'aménagement de Marsella.

x

catalana i espanyola, així i tot ha de te­ nir, a casa vostra, un bon lloc.

Aquí intentaré descriure -us ràpidament e! bosc mediterrani francès, indicar- vos les grans línies de la política que s'hi practica i les característiques concretes de la seva producció. Més endavant m'es­ forçaré per fer aparèixer les principals llacunes i les raons per les quals neixen i n iciatives tals com l'associació Forèt Méditerranéenne.

França no és un país totalment mediterrani, i si no fos pel dramàtic probl ema dels incendis �'''''¡OJ oresta s, a París ni ngú no es preocuparia pel bosc mediterrani . Efectivament, seg o n s l e s d e fi n i c i o n s q u e es d o n e n d'aquesta classe de bosc, qüestió sobre la qual tornarem a parlar més endavant, França té de 2 , 5 a 4, 2 milions d'hectà­ rees de bosc mediterrani, és a dir, del 1 5 La regió mediterrània francesa ocupa al 2 5 '1., de la superfície forestal francesa principalment tres regions: la Provença ­ ( [ 4 m ilions d' hectàrees). La poblac ió A l p s - C òt e d ' A z u r (M a r s e l l a - N i ç a ­ d'aquesta regió s ' aproxima als 5 , 5 mi­ Briançon), e l Llenguadoc -Rosselló (Ni. mes- Perpinyà- Lozère), Còrsega i una lions d'habitants.

Vosaltres, boscaters, botànics i ecòlegs, part d'algun s departaments lim ítrofs , no teniu necessitat que se \ lS insisteixi principalment la Dròme (Valence) i l'Ar­ sobre la definició de la regió mediterrà­ dèche (Privas), però també algunes fran­ nia. Sabeu perfecta ment que es caracte­ ges de l'Ariège i al sud de! Massif Cen­ ritza principalment per la concordança tral (Tarn, Lot, etc . ). En certa part, com de l'estació càlida i l'estació seca, encara que e!s límits biocli màtics no coincidei­ que aquesta definició no és suficient per a xen amb e!s límits administratius, les es­ certs autors . Però a F rança, i no solament tadístiques són difícils d'establir i sovint a les regions no mediterràn ies, hi ha una s'agafen les dades de les tres "regions" altra defi n ició, aquesta i m plícita, que senceres: Provença- Alps-C6te d'Azur, sempre s'i ntenta fer prevaler: "La regió Llenguadoc -Rosselló i Còrsega. mediterrània és aquella on el bosc és de La superfície boscada d'aquestes regions mala qualitat, es crema i no produeix més és, respectivament: I . 1 0 0 . 0 0 0 ha ( P r o v e n ç a - A l p s - C ò t e que productes vulgars i secundaris."

Aquesta és una de les raons per les quals d'Azur) 800. 000 ha (Llenguadoc - Rosselló) vaig demanar que la meva comunicació 2 5 0. 000 ha (Còrsega) fos titulada "Els problemes de! bosc me­ diterrani francès", perquè em sembla que Però sempre convé que a aquestes super­ a vosaltres, catalans, espanyols, amb un fícies hi afegim les garrigues, les màquies país de dominant mediterrània, els pro­ i les landes més o menys cobertes de blemes no se us presenten de la mateixa vegetació llenyosa, i aleshores únicament manera ni amb la mateixa agudesa: en­ p e r a la regió P r o v e n ç a - A lp s - C 6t e cara que la característica mediterrània no d'Azur la xifra d' I . 1 00. 000 h a passa a domini totalment les polítiques forestals 2 . 0 5 0. 000 ha! La màquia corsa cobreix, __

DESCRIPCIÓ

tota sola, prop de! 5 o % de la superfície d'aquesta illa!

No cal que ens estenguem gaire sobre aquesta qüestió, però sí que és convenient que tinguem ben present la d i ficultat d'aquesta definició, perquè intervé en tot moment en la vida: per exemple, quan un i n c e n d i a r r a s a u n s q u a n t s m i l e r s d'hectàrees, l'opinió sol burlar-se de la qualitat del que ha cremat, i fins i tot quan es tracta d'herba, els diaris parlen de foc de boscos, i e! cost de la lluita contra aquesta mena d'incendis es carrega al total del bosc mediterrani.

Per anar més endavant en aquesta defini­ ció cal que de seguida precisem que e!

2 7 % d'aquest "bosc" està sotmès al rè­ gim forestal (és a dir, correspon a la ges­ tió de l'Office National des Fo rèts), mentre que la part que pertany a l'Estat és inferior al [ 2 % (les col· lectivitats lo­ cals, municipis i departaments tenen gai­ rebé e! 90 % del bosc públic). La resta de! bosc, això és e! 7 3 % , és del domini privat, amb e! 98 % de!s propietaris que tenen menys de 2 5 ha (40 % de la super­ fície total).

_ORGANITZACIÓ En aquest punt convé que us fem un breu resum de la manera com està organitzat el bosc a França (amb e! benentès que en aquest esquema sobresurt e! bosc medi­ terrani que ens ocupa). El bosc afecta directament tres departaments ministe­ rials: -Ministeri d'Agricultura, direcció de!s Boscos: tutela general de les administracions forestals (direccions departamentals d'Agricultura, Office National des Fo­ rèts, centres regionals de la propietat fo•

MEDITERRANI F RANC ES ......

Bosc de pi roig (pi nus sylvestris)

(

octubre 1 9 8 z / V o l u m 2 / j 8 3

ciència 2 0

)

23

restal), política forestal -producció-- . mobilit­ zació dels recursos, política financera, condicionament, silvicultura. equipament del terreny -collita-o lluita contra els incendis. experimentació -estudis.

-Ministeri del Medi Ambient. direcció de la Protecció de la Natura: caça, pesca, parcs nacionals, parcs naturals regionals, reserves naturals.

-Ministeri de la Indústria, subdirecció del Bosc, del Paper i del Moblatge: indústries a partir de la primera trans­ formació.

Però també, i d'una manera important: -Ministeri de l'Interior i de la Descen­ tralització, direcció de la Seguretat Ci vil pel que fa a la lluita contra els incend is forestals, -M inisteri de Transports, direcció de Meteorologia, principalment quant a la previsió dels riscs d'incend i , -Ministeri d'Investigació i Tecnologia, que controla l'Institut Nacional de Re­ cerca Agrònoma (INRA) i el Cent re Na­ cional de Recerca Científica (CNRS), -Ministeri de l'Urbanisme i l'Habitatge, direcció d'Urbanisme i Paisatge.

En l'àmbit regional. el prefecte de la re­ gió és qui representa el poder de l'Estat, però més especialment l'enginyer general de l'enginyeria rural d'aigües i boscos i el seu col·laborador, el cap del servei regio­ nal de condicionament forestal. que és qui coordina l'actuació conj unta.

En el terreny de l'administració, els ser­ veis regionals de condicionament forestal asseguren la tutela de les: -Direccions departamentals d'Agricul ­ tura -serveis forestals (administració), -Direccions regionals de l'Office Natio­ nal des Forêts (boscos de l'Estat, dels municipis i dels departaments), -Centres regionals de la propietat fores ­ tal (boscos privats).

A més a més, hi ha: -un encarregat del control per a la segu•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

la forit sourcc

' de vic mlO/sttra ne lagriculrure et nu dmtuppement fUfSI

retat civil prop del prefecte de -la reglO Provença-Alps-Còte d'Azur. que alhora és secretari general de la comissió inter­ departamental desti nada a la protecció dels boscos contra els incendis (agrupa­ ment de catorze departaments), -d irectors departamentals de la seg\fretat civil i dels serveis departamentals d'in­ cendi i socors, -un centre interregional de coordinació de la seguretat civiL -un consell científic i tècnic contra els focs dels boscos, -consells regionals del bosc i dels pro­ ductes forestals (i nterprofessionals), -una comissió interm inisterial per a la protecció i el condicionament de l'espai natural mediterrani, -un delegat per al massís forestal del sud-est encarregi1t conjuntament pels mi nisteris d'Agricultura i d'I ndústria d'animar l'aprofitament de la fusta.

Però no hi ha cap autoritat única especia­ litzada en el bosc mediterrani -fora dels casos d'incendi forestal-; cada organisme -ministeris, Office National des Forêts, Institut Nacional de Recerca Agrònoma­ té un paper, més o menys especialitzat, en aquesta qüestió.

__

pitré pour' ••• •

'.\\Ii

la forêt ;

FESOMIA

Com a tots els països mediterranis, el nostre bosc cobreix principalment els re­ lleus muntanyosos, les terres que l'agri ­ cultura ha desestimat al curs de la histò­ ria. La superfície més important de bosc és constituïda, d'altra banda, per terres que han estat sotmeses a una explotació agrícola o forestal més o menys intensa, la més recent de les quals és la de la fi de l'antic règim (fi del segle XVIII), 9ue a poc a poc ha evolucionat fins avui ti per altra banda continua evolucionant).

També cal dir que a les condicions natu­ rals de les situacions s'afegeixen els resul­ tats d'aquesta acció històrica: sovint des­ favorable (excés de pastura, cremes repe­ tides, erosió, tales abusives) ¡ alguns cops favorable quan el bosc es beneficia dels milloraments territorials i agrícoles (ter-

rasses, conreus, fertilitzacions, etc.).

Des del punt de vista vegetal, el nostre bosc mediterrani és constituït principal­ ment per la gamma que s'estén des de la garriga més rústega (romaní, garric) fins a la fageda d'altitud, els boscos alpins d'alerç i avet roig. S'hi observa, doncs, l'evolució descrita pels fitosociòlegs: -sòl calcari: garriga - pi blanc, alzina, roure martinenc - pi o faig, -sòl silícic: màquia - pi blanc, pi marí - alzina, alzina surera.

Això no obstant, i això sens dubte està relacionat amb la h istòria, la proporció dels arbres fullosos i els resinosos varia molt d'una regió a l'altra.

Provença-Alps-C òte d'Azur Llenguadoc-Rosselló Còrsega

En aquest esquema cal apreciar la presèn­ cia de zones de producció específica, tals com: -el castanyer a Còrsega, a la Provença i al Llenguadoc- Rosselló (Cévennes), 80. 000 ha, -l'alzina surera a les mateixes tres re­ gIOns, -el pi marí (envaït pel Matsucoccus feytan-

"

("J.

](

(

Q¡(j"I/u:,y.> --' I

I

Llindar "c/imatic "

IEJ MW)J de 1 0 0 diel de pluja l 'all) Ll1nil de l 'olivera Ll1nÍl de l 'ahilla o o a 1 0 0 me/res octubre 1 9 8 2 1 V olum 2 1 � 8 �

ciència 2 0

Ve de la pàgina 1 1

EL BOSC COM A FONT DE COMBUSTIBLE El bosc ha estat, de sempre i fins a l'adveniment de l'època contemporània, la fo nt m és i mportant de combustible a Catalunya, j a sigui directament, com a abastador dels fo rns de llenya, o indirectament, com a fornidor de les primeres matèries necessàries per a l'obtenció de carbó vegetal.

En els masos, e! contracte tradicionalment establert entre propietaris i masovers donava a aquests el d ret a utili tzar per al seu consum personal la llenya extreta dels boscos pertanyents a la masia; els amos, pera, es reservaven el dret d'explotació del bosc. E n els boscos comunals eren tots els veïns del m u n icipi els que gaudien d'aquest dret.

Historicament sempre h i ha hagut lluites entre els veïns d'un m u n icipi determ i nat i els "senyors" propietaris de terres. A l'Edat M i tjana, aquesta lluita dels habitants per l'aprofitament dels boscos i pastures comunals va ser menada molt sovint contra els ordes religiosos, grans propietaris feu dals. Aquestes lluites van continuar fins ben entrat el segle X I X . A tall d'exemple, citarem aquí el litigi que es va produir, el [ 798, entre els habitants dels pobles de Castelldefels, Begues i Gavà, que tenien el d ret de tallar llenya, i també el d'em pall ( tallar brossa i joncs), i el comte propietari d'aquests boscos.

Aquest conflicte prengué d i ferents formes sego ns que es desenvolupés a les zones més àmpliament boscoses, dels Pirineus i del Montseny, o a les zones on els recursos forestals eren escassos.

La llenya, com ja hem assenyalat, no és pas l'únic p roducte de! bosc destinat a ser emprat com a combustible; e! carbó vegetal obt i ngut de l'escorça de p i ns, de les alzines, dels pins, de! faig i de matolls i coscolls ha estat també molt i m portant com a font d'energia, sobretot els darrers segles.

di), -el pi pinyoner a la Provença-Alps-Còte d'Azur, però desenvolupat al Llengua­ doc- Rosselló, -el cedre de l'Atlas.

__

pRODUCCIÓ

Què produeix aquest bosc? Aproximada­ ment I . 1 00. 000 m l de fusta anuals, això és, menys de m ig m l de fusta per hal any! Per bé que l'inventari forestal na­ cional deixi esperar un creixement de

Les condicions en què més habitualment es por­ tava a terme aquest p rocés d'obtenció de carbó vegetal eren les següents: a} Els carbo ners netejaven de matolls i alzines escarra nsides la zona a carbo nejar a canvi del carbó que es treia d'aquesta brossa. b} Les alzines i els arbres crescuts s'utilitzaven ' després . El contracte amb el propietari es feia per càrrega de combustible (la Garrotxa, el M o n t ­ seny).

El carboneig constituïa, per als pagesos pobres, una activitat complementària de l'agricultura que exercien e n èpoques d'atur forçós. I A part aquest carboneig efectuat pels pagesos de la contrada a les zones prop eres a la seva residència habituaL h i existien carboners que es traslladaven per tot el país. Les colles de cerdans desplegaven aquesta act ivitat a l'hivern, mentre que les de tortosins, que a d i ferència de les anteriors es des­ plaçaven amb tota la fa m ília, ho feien tot l'any.

Els tortosi n s carbonejaven sobretot e n certes zones on aquesta activitat no interessava els vei'ns, com la Plana de Vic, les Guilleries, Serres del Mont negre, el Corredor i Sant Mateu.

El carboneig, allà on es feia i ntensivament" esgo ­ ta va la pri mera matèria (Ma nlleu). En altres llocs, e n canvi, es p racticava de forma contínua i regu ­ lar. L'extensió de l'explo tació de l'alzina en règim de bosc menut donà un gran i mpuls a aquesta activitat.

L'augment de la demanda de combustible degut a la Revolució I ndustrial, de la qual parlarem més endavant, j u ntament amb la manca de jaciments importants de carbó m i n e ral a Catalunya, i m plicà l'explotació i ntensiva i molt sovint exhauridora del bosc per a la p roducció de llenya i carbó, la qual cosa p rovocà una desforestació, en certs .casos, molt i m portant.

LES FA RGUES En les zones pirinenques, les fargues foren trad i ­ cionalm ent u n dels factors q u e m é s i nfluïren e n e! desboscament. De manera que allà on n'hi havia

producció tres vegades mes gran (d' I a � , 5 m l/ha/any).

Es molt més difícil de precisar les quan­ titats de les altres produccions. La de suro, per exemple, ha passat de 1 5 . 000 t a la fi del segle passat a 6. 000 t actual­ ment.

)

2�

una e! bosc pràct icament desapareixia.

Per a funcionar, les fargues necessitaven carbó , ferro i aigua. Per aquesta raó es local itzaven, quasi exclusivament, als caps dels rius o n hi havia capes superficials de m i neral de ferro. Varen existir des de molt antic. A A ndo rra ja e! segle l i es t robaren fargues importants, i els segles X I i XII al cap del Conflent. ' La necessitat de combustible per a les fargues era molt gran, de manera que es pot calcular que per a obtenir [ 2 0 qui los de metall calien ) 00 quilos de carbó.

La desforestació provocada per les fargues es pro­ duí, sobretot, e n els boscos comunals. Es per aquesta raó que molt sovint els veïns varen opo­ sar-se a la i nstal· lació de fargues (així a Sant Llo­ renç de Morunys, i sego ns un document de l'època, els veïns es negaren a la creació d'una farga, a les vores del Cardener, a causa de la devastació forestal que aixa hauria comportat).

Moltes d'aquestes fargues anaven consu m i n t el bosc als seus voltants fins que s'havien de traslla­ dar per manca de combustible (com a Toses el segle XVIII).

L'entrada dels ramats a les zones antigament bos­ coses que havien estat desforestades per les fargues impedí la reconstitució natural del bosc.

Per últim, amb l'arribada dels alts forns, les far­ gues esdevi ngueren ant iquades, primer perquè la seva capacitat de producció J era l i m i tada i in sufi ­ c i e n t per satisfer l a demanda creixent i segon per­ què el p roducte obtingut m i tjançant aquest proce­ diment era més car.

I . A quest t'r;1 el cas J d s carb(IJ1t"r� dd m { ) n t ��: n y i Il's G u i l l t'ril's qUl' v i v i t:'n ell colll'3 tir quatn: o cinc i (.'11 cabanl':-' J \I Il :-' � m e t re ... de l I a rgad. per 1 0 d·am plada.

Z. A l t res zont'.'t on Il·... f.t rgu(.'s t'� Va rl'!1 JI..':-'l·l1volupar (orl'n d C a n igó, TOsl" ... . R i bl'�. b Vall dt'1 Tc:r. Qut"rol. la CnJ,lIl ya.

V a l l farrl'ra, Vall J O A r,HI. t'tc.

3. La farga dt' V a l l farrt'ra dt'sapal"l'ix d 1 8 7 4 , \;¡ dl' S;¡rr;¡l ci 1 840: nomes a R i poll cont i n u;! \ 1 1 1 . 1 r.lr.'!-.I d ',lr,l m . C,illl pdn',lIln! va ser L1 darrl'ra a plt'gar, 1':111\ l ""'d,

Continua a la pàgina 3 l

L'any "excepcional" de 1 9 79, en què es van destruir 5 4 . 000 ha de bosc, és el quart any des de 1 960 ( vint anys) que va conèixer focs tan 6reus. El mínim en aquest mateix període és deu vegades més feble ( menys de 6. 000 ha) i només ha esdevingut dos cops.

Com deia al principi, el foc és, pels fran­ cesos, gairebé la definició del bosc medi­ terrani, i és ben cert que ha determinat fins avui l'essencial de la política forestal.

Aquesta exposició dels "fets" seria in­ Per resumir, es pot reprendre els tres completa si no i nclogués un paràgraf de­ punts clàssics de l'acció exercida en ma­ dicat a la qüestió dels focs dels boscos . tèria de lluita contra el foc: _

ELS INCENDIS

Pi marítim (Pi nus maritimus)

Pi pinyer (Pinus pineal

cm

z6

ciència z o

j 8 6 / V o l u rn z / octubre 1 9 8 2

-equipament del terreny - prevenció, -observació i detecció, -lluita activa (perímetres pilot, zona roja, llei de 1 2 de juliol de 1 966).

El primer punt demana essencialment competències dels serveis del ministeri d'Agricultura. Es basa en una doctrina ara generalitzada, amb els eixos següents: el fraccionament dels massissos, l'accés fàcil i segur dels mitjans d'acció, l'equipament de punts d'aigua.

L'observació és portada a terme per guardes, patrulles i, en un 5 o 'X" per les poblacions veïnes.

Respecte a la lluita, correspon als serveis de seguretat civil (serveis departamentals d'incendi i socors) i als bombers (munici­ pals,. departam entals), les patrulles de se­ guretat civiL els ex- harkis (francesos mu­ sulmans) i els guardes forestals.

Des de fa alguns anys un programa in­ formatitzat (Prometeu) permet em magat­ zemar prop de vuitanta dades per in­ cendi. Així, amb l'ajut dels serveis de meteorologia, es pot millorar el coneixe­ ment i la previsió dels incendis.

A partir de 1 98 I s 'ha posat en marxa un pla (anomenat Alarma) que posa en alerta els homes qua n es donen les condicions p ropícies per als incendis amb riSC greu tsequedat del sòl, temperatura de l'aire elevada, vent fort).

•

•

•

__

LA CAÇA=-=----_

No podem oblidar la caça, que és u l l a funció important que ofereix l'espai fo ­ restal mediterrani francès per raó de la seva característica històrica de caça po­ pular.

__

ELS CANVIS

-La descolonització El primer gran canvi ha estat la descolo­ nització del Maghreb (Marroc, Tunis i Algèria) i la "desaparició" de 1 0 milions d'hectàrees de bosc mediterrani de la preocupació dels boscaters francesos.

5

Això no obstant, el Maghreb, deixant a part les seves condicions sòcio-econòmi ­ ques i polítiques, era una "escola" o n es van formar nombrosos guardes forestals francesos que aleshores podien fer tota la seva carrera al M editerrani, al nord (F rança) i al sud (Maghreb). En l'època colonial hi havia una revista francesa consagrada al suro que es publicava a Algèria . . .

-Els grans incendis del decenni 1 960- 7 0 E l segon canvi v a ser, després dels anys 1 96 2 i 1 96 5 (més de 5 0. 000 ha crema­ des), la creació de l'organisme interde­ partamental per a la protecció dels boscos contra els incendis i la promulgació de la llei de I 2 de juliol de 1 966 sobre la protecció dels bosc mediterrani.

-Els "i mpactes petrolers" Més endavant van venir els dos "impac­ tes petrolers" i un cert canvi de preocu­ pacions econòmiques amb dos estudis so­ bre l'aprofitament de la fusta i el bosc (Meo-Betolaud i Jouvenel) i la nomina­ ció de delegats del massís. És en aquesta etapa que va tenir lloc la creació de l'associació Forêt Méditerra­ néenne, de la qual ja tornarem a parlar.

També és en aquest període que va arri ­ bar la reforma regional de F rança ( 1 974), en què regions com la Provença-Alps­ Cate d'Azur intervenen en la qüestió fo­ restal d'una manera molt activa.

Finalment, també és el temps de l'en­ trada cada vegada més probable d'Es­ panya i Portugal a la CEE, després de G rècia, arribades que farien del bosc eu­ ropeu un bosc principalment mediterra­ ni. FEOGA (6- 1 1 - 7 9 , Consell de les Comunitats).

-La revifalla?

Ara es planteja el problema del retorn del bosc i de l'activitat forestal en la vida regional.

La inquietud de condicionar el territori , de lluitar contra els incendis, de la inde­ pendència energètica, del retorn a una mínima dependència, del futur encari ­ ment dels recursos diversos (suro, taní, etc.), la preocupació de conservar i trans­ metre un patrimoni poc alterat, tot això concorre en una revifalla que, si no és

)

possible, almenys és desitjada.

En les funcions presentades clàssicament: -producció, -protecció, -descans-acolliment, en què la producció era gairebé citada amb vergonya, ara aquesta tendeix a ocupar un lloc més honorable.

_ ELS pROBLEMES I és aquí on apareixen els problemes, títol de la meva intervenció.

El primer problema és, sens dubte. d'or­ dre econòmic: Quan observem els preus generals de 1 980 (a la Provença -Alps­ Cate d'Azur únicament), es veu clara­ ment que el temps de la renovació encara no ha arribat. Es a dir, que el "rendi­ ment" del bosc mediterrani encara no ha esdevingut el motor de les inversions.

Això no obstant, en l'esfera col ·lectiva (municipis. departaments, Estat) els esco­ llits són sens dubte menys reticents a invertir que els particulars . Però aquesta voluntat. tímida, d'i nvertir topa ràpida­ ment amb el segon problema, que és el de la poca coneixença en els dominis cab­ dals: -tria de les espècies -mètodes de repoblació -efectes positius i negatius de la pastura -estassada -qualitats de les fustes -autoecologia -absència de silvicultura -balanços energètics �reactivació de les produccions secundà­ nes Aquesta pobresa de coneixements es re­ laciona amb l'estructura de F rança; entre I nstitut Nacional de Recerca Agrònoma, Centre Nacional de Recerca Científica, universitats. Centre Nacional de la Ma­ quinària Agrícola. enginyeria rural, de l'aigua i els boscos (CEMAGREF), asso­ ciació (privada) Forêt-Cellulose. etc . , el nombre d'investigadors de les produc ­ cions mediterrànies no arriba . a cin­ quanta.

A més a més, a F rança encara no dispo-

Porta�� del primer lIumero de la revista "Forit Midite­ rrantenne octubre 1 9 8 2 / V o\um 2 / j 8 7

27

Aquesta evolució és seguida per l 'evolució del món polític (creació del ministeri del Medi Ambient, direcció de la Protecció de la Natura, etc.) en l'àmbit nacional, en l'àmbit regional (exemple, de Provença­ Alps-Còte d'Azur: comissió del bosc. .. ) i en el de les col· lectivitats locals (en aquest aspecte, el departament Bouches du Rhòne-Marsella es distingeix per una política molt activa en l'adquisició de boscos amb fins d'esbarjo) i en els àmbits internacionals (UNESCO-MAB i CEE­ FEOGA).

L'esperança més gran és que es comença a considerar l'espai natural no com un espai per consumir sinó com un espai per administrar.

L'ASSOCIACIÓ PORET _ MÉDITERRANÉENNE sem d'un aparell de formació adequat al bosc mediterrani que ens permeti: -especialitzar els guardes forestals al més alt nivell, -formar quadres intermedis especialment ensenyats, -concórrer a la necessària cooperació in­ ternacional.

Tot seguit ve la qüestió de la gestió del bosc privat, lligada a la de la inorganitza­ ció del sector de la fusta.

El bosc privat, com hem vist, és molt parcel·lat, i és molt rar trobar propietaris que vulguin invertir-hi diners. El Centre Regional de la Propietat Forestal aug­ menta considerablement la seva actuació intervenint pertot arreu on li és possible, però encara manca "mobilitzar" més del 90 % de la propietat privada.

Això no obstant, en el marc més general d'un retorn al patrimoni apareix una preocupació pel bosc en els particulars que la tècnica ha d'ajudar.

A P rança, l'aprofitament de la fusta és dèbil, principalment a causa dels costums d'utilitzar les fustes exòtiques dels temps colonials o neocolonials. Encara és més feble al Mediterrani. l en aquest clima de

debilitat i abandó, s'han creat situacions locals de monopoli que per una banda viuen dels "defectes" lnotables quantitats de fusta d'obra provençal són exportades a Itàlia i després França compra els mo­ bles que n'han fet els italians) i per l'altra tendeixen a perpetuar-se. Així, per exemple, nombrosos explotadors i serra­ dores semblen ignorar l'engrandiment de la papereria de Tarascon (900. 000 t/any) que això no obstant risca d'arrossegar en certs sectors la multiplicació per quatre o cinc de les collites.

Els productes secundaris són molt negligits, per bé que van constituir, en una època no gaire llunyana, una base seriosa de l'economia forestal. El taní, el suro, la goma aràbiga, etc.

La pastura ha desaparegut: tornarà a néi­ xer?

És dins aquesta òptica, doncs, que hem creat l'associació Forêt Méditerranéenne.

Els seus estatuts diuen que reuneix les persones que, "al món", són afectades pel bosc mediterrani.

Ens sembla que aquest bosc de 60 mi­ lions d'hectàrees, aproximadament en vint països, mereix que sigui atès seriosa­ ment, tant pel que fa a les seves produc ­ cions, les seves utilitats socials i ecològi ­ ques, com pel que fa a la recerca, la formació i la difusió de la informació.

Aquesta és la raó per la qual m'he sentit feliç, gràcies a la Diputació de Barcelona, de poder venir a mostrar-vos, a vosaltres catalans, que tenim uns problemes (més que no certeses) anàlogs i espero que la nostra associació i la nostra revista us podran prestar els mateixos serveis que a nosaltres i beneficiar- vos de les vostres experiències.

I

�LES ESPERANCES Malgrat tot són força nombroses. En pri­ mer lloc se situa l 'evolució de les mentali­ tats, i la mobilització de la població (multiplicació del món associatiu, etc.).

( J ean Bonnier )

I. El número I V. 1 de juliol de 1281 publú:a Ull article de Lluís Paluve i Mir cOIIsagrat al MOlltml).

A vgGETA CIO L_ _pARCS NATURALS ./

_ _

p er Cario C . Cucchi 28

(

ciència 2 0

5 8 8 / V o l u m z / octubre 1 9 8 2

)

Aquest treball recull les línies d'actuació que són desenvolupades a Itàlia en relació amb la protecció ambiental i la preservació dels valors naturals del bosc de la vegetació mediterranis.

1

Cario Cucchi és Capo Inspectorato Distritale r oreste di Ch iavari (Chia­ vari, Itàlia)

_ ASPECTES DE LA ----VEGETACIÓ EDITERRÀNIA U na remarcable varietat d'as­ peetes i caràcters distributius fa evident la presència de vegeta­ ció mediterrània a I tàlia, represe ntada comunament per les típiques formacions de floresta, boscos i jardins naturals en relació amb els alineaments geogràfico ­ ecològics del territori .

Aquestes diferències són sovint accen­ tuades per la presència de sistemes oro­ gràfics en què a la d i rectriu principal nord -sud s'encreuen cadenes secundàries, orientades diversament, o grups de mun­ tanyes aïllades, que tenen una influència sobre els factors climàtics preponderants.

Això no es troba solament a la península, també es troba a les grans illes com Sicí­ lia i Sardenya.

En particular, la distribució de la vegeta­ ció mediterrània no està limitada als sec­ tors costaners i als peus muntanyosos de la Itàlia continental.

En termes de coordenades geogràfiques, la presència de vegetació mediterrània està compresa entre el 45° i el 3 7° de latitud nord, o sigui la zona dels llacs i de les àrees costaneres del Vèneto i del F riü1, fins als límits meridionals dels ter­ ritoris peninsulars i insulars .

No pot sorpendre, doncs, que la tipolo­ gia de la vegetació mediterrània es diver­ sifiqui profundament de nord a sud en el territori italià.

Hi ha hagut diverses temptatives de re­ presentar amb una cartografia idònia la distribució real de la vegetació forestaL

no solament de tipus mediterrani, Slno també de tipus continentaL present a Ità­ lia.

Cronològicament, recordem el mapa fi ­ toclimàtic d'A. de Philippis ( 1 9 3 7) de la vegetació forestal italiana, i el mapa fo­ restal d'escala I : 1 00000, fet pel Corpo Forestale dello Stato, transportat a dife­ rent escala i editat en diverses publica­ cions científiques italianes i estrangeres.

L'any 1 940 es va publicar el mapa de les formacions vegetals d'A. F iori en l'atlas físico-econòmic d'Itàlia. A aquesta edició va se� uir la del professor A . Beguinot ( 1 9 5 I ) sobre zones de vegetació de les illes principals.

Els mapes bioclimàtics de la regió medi­ terrània, redactats a cura de diversos es­ tudiosos italians i estrangers, van ser pu-

blicats per la FAO l'any 1 96 2 ; se'n varen p ublicar més en una època més recent � 1 968), com el mapa de la vegetació me­ diterrània a cura d'alguns autors france­ sos.

De gran interès i actualitat són els mapes de la vegetació real i la vegetació poten­ cial d'Itàlia, recopilats l'any 1 970 per L. Feraroli i L . Tomaselle respectivament.

Remarquem expressament la i mportància que tenen els mapes de vegetació, perquè permeten una representació en el sentit topogràfic i altitudinal dels diversos tipus de vegetació i una visió sintetitzada del paisatge vegetal.

La representació cartogràfica de la vege­ tació potencial també té una notable im­ portància, perquè serveix per indicar les formacions vegetals i els tipus de pobla-

M ED ITERRÀNIA I ELS A ITALIA "

El Parc Nacional del Cimo (Itàlia), una de les reserves forestals més interessants de l'Europa mediterrània

(

.

C1enCla 2 0

.

"

ment capaços d e desenvolupar-se e n una determinada zona, per efecte dels factors ecològics exclusivament.

P e r rao n s d e t e m p s , n o é s p o s s i b l e il·lustrar ara, h o farem breument, les d i ­ ferents classificacions fitogeogràfiques i

fitoclimàtiques que es refereixen al terri ­ tori italià fetes des de l'inici d'aquest se­ gle.

A vui dia, per indicar els caràcters de la vegetació forestal present en les zones altes de la península i de les illes, encara es fa menció de la classificació d'A. Pa­ yari ( 1 9 1 6), director de l'Institut Speri­ mentale di Selvicoltura de Firenze.

Aquesta classificació considera en el ter­ ritori italià c i nc zones fitoclimàtiques, caracteritzada cadascuna per la presència d'algunes plantes determinades. Cada zona ve indicada amb. terminologia lla ­ tIna: zona del Lauretum, del Castane­ tum , del Fagetum, del Picetum i de l'Al­ pinetum . Les quatre primeres estan sub­ dividides en algunes subzones.

Segons Pavari , el territori mediterrani

octubre 1 9 8 z / V o l u m 2 / 5 8 9

)

29

difusió ha estat sovint provocada per l'home.

Una distribució més àmplia tenen les as­ sociacions de Quercus i/ex, també en els horitzons més calorosos de la vegetació mediterrània, i per això arriben a altituds més elevades (a Ligúria el grèvol viu fins i tot a 840 metres sobre el nivell del mar, mentre que més al sud, a Calàbria, arriba a I - 400 metres d'altitud sobre el nivell del mar en les zones més assolellades).

Pertanyen també a la zona de vegetació mediterrània, a part de la surera, ja ano­ menada anteriorment, altres alzines sem­ pre verdes, que encara tenen una distri­ bució limitada, com: -la Quercus calliprinos, o alzina espinosa, present a l'horitzó de les àrees naturals litorals a la Puglia, a Sicília i a Sardenya.

-la Quercus macrolepis o vallonea, que En canvi , l'alzina surera (Quercus suber) es només domina la zona d'Itàlia més meri­ presenta amb una distribució alterna i dional a la Puglia. fragmentària en el territori peninsular, -la Quercus macedònica o fragno, que viu s'estén per superfícies més àmplies només en una zona estreta de Puglia i apropades a Sardenya.

Lucània.

italià entra en gran part dins de la zona fitoclimàtica del Lauretum, però per la complexa situació orogràfica de la penín­ sula no és sempre fàcil delimitar les zones de vegetació mediterrània d'aquelles amb caràcters florístics ' medioeuropeus.

La difusió de l'oliver (OIea europea) ha representat sempre un mètode tradicional per delimitar l'àrea de vegetació mediter­ rània; però es pot dir que l'oliver és una planta de cultiu, i per això l'àrea distri ­ butiva ha tingut diverses modificacions en el temps, modificacions degudes als homes.

En la zona Laureatum, el grèvol (Quercus ilex) és molt representatiu, sigui en el domini del bosc o de la floresta medite­ rrània, i és el més mixt comparat a altres esoècies arbòries de les zones confron-

Si considerem la distribuciü actual de les florestes mediterrànies dins l'àrea costa­ nera de la península i de les illes, encara ressalten més les diferències connectades als caràcters ecològics dels llocs, sense comptar aquelles provocades per fets an­ tròpics de diversa intensitat.

Quan des de Ligúria anem cap al sud, seguint la costa de la mar Tirrena, a l'ho­ ritzó de la vegetació litoral trobem les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) que, amb una distribució discontínua, reapa­ reixen amb certa freqüència a les costes de l'Adriàtica meridional, fins al pro­ montori del Gargano.

El pi blanc està pràcticament limitat a una estreta zona de la vegetació medite­ rrània, mentre altres tipus de pineda, les del pi domèstic (Pinus pinea) i de tipus marftim (Pinus pinaster) tenen molta més difusió, ja que arriben fins a les zones confrontants internes de la Itàlia penin­ sular.

No és fàcil trobar el lloc de provmença d'aquestes dues espècies en el territori italià, perquè la major part de la seva

A la mateixa zona fitoclimàtica i sobretot a Sicília, Calàbria i Sardenya, trobem al­ guns tipus d'associacions d'arbres carac­ terístics per la presència de la Caratonia silir¡ ua o oleastre (OIea europea var- Oleas­ ter).

A més a més es pot notar que hi ha diversos tipus d e floresta medite rrània que pateix una natural evolució, en sentit regressiu, en zones de boscos, quan l'ac­ ció pertorbadora de l'home altera pro­ fundament l'equilibri i les condicions ecològiques, sigui amb tales irracionals, amb pastura excessiva, o amb incendis.

A vui dia el polimo rfisme dels boscos mediterranis és tan freqüent i complex, que rarament és possible agafar-ne un tipus concret, parlant dels estats d'evolu­ ció.

La distinció més comuna que es pot fer dels tipus de boscos és el seu desenvolu­ pament quant a altitud, segons la qual se'n distingeixen dos tipus principals: Una s'indica amb el nom de "alta", en la qual figuren fins i tot plantes arbòries, i l'altra és la "baixa", que no comprèn

La savúlt/ (} uniperns phoeniceaJ, propia del pais de les maquies i els espinars (Parc Nacional del Circeo, ltalia). En detall, branca de savina, i¡'¡us/ració d'E. Sierra i lVlfols a La vegetació dels Països Catalans. Barcelona, Ketres,

Ig 8 I

ciència

plantes arbories.

En el primer tipus no és rar trobar Quer­ cus pubeseens o Quercus eerris dins de les zones més fresques i ventilades, rarament s ub s t i t u ï t s p e r Fraxi n us o r n us, p e r f 'Ostrya earpini(olia, o fins i tot per po­ llancres (Popu lus nigra, Populus tremulo, Populus alba) en els llocs més humits.

En les zones més meridionals de clima més calorós i sec, la garriga sovint s'al­ terna amb el sotabosc mediterrani, que en representa possiblement una fase de de­ gradació deguda a motius antròpics, o bé amb un significat de formació vegetal d'origen natural.

Entre les plantes fitocenoses, més difoses, rarament figuren aquelles en les quals predomina una o poques espècies, que fan veure la garriga amb aspectes florís­ tics bastant similars als del sotabosc me­ diterrani.

Es troben de fet tipus de garriga i baix bosc amb cistàcies (Cistus salvifolius, C. inca nus, C. monpeliensis) o també anarcar­ díaces (Pistacia lentiseus), o ginestes (Caly­ eotome spinosa, Spartium juneeum, U/ex eu­ peaus).

Altres vegades en canvi el tipus de vege­ tació és exclusiu d'un dels dos tipus de vegetació, i té aspectes molt particulars .

U n notable i n terès naturalista tenen a més a més algunes zones costaneres, per la presència d'estanys o pantans, o fins per la seva proximitat a estuaris o focus fluvials.

Es podria dir molt respecte a això, però per motius de temps recordarem sola­ ment la selva de Circeo, al sud de Roma, amb diferents tipus d'alzina (Quereus pe­ duneulata, Q. suber, Q. farnetto, i a vega­ des Quereus cerris, Q. i/ex i altres), el baix bosc mediterràni de Juniperus phoeniea, J. eomunis i moltes altres espècies, amb d i -

verses fitoCl: noClt:� <.jut: L'omnvt:l1 l'as ­ pecte originari de les seves respectives formacions vegetals.

_ELS pARCS I LES RESERVES NATURALS EN LES ZONES DE CLIMA M ARÍTIM Sobre àmplies superfícies de les zones costaneres i interiors, tant a la península com a les illes, els aspectes típics de la vegetació mediterrània han estat accen­ tuadament modificats per l'home, sigui per la seva activitat agrícola, o per les zones industrials i urbanes, i per això les alteracions de l'ambient tenen sovint un caràcter rellevant.

Caldria recordar les grans obres hidràuli­ ques realitzades en el passat, les quals van seguir treballs d'intensa valoració agrí­ cola, com a Toscana, Lazio, Campània, Emília i també Sardenya i Sicília, per fer notar que avui, sobre grans superfícies, les típiques formacions de la vegetació mediterrània -floresta, baix bosc i ga­ rriga- han resultat alterades o destruïdes, o fins substituïdes per plantacions agrà­ ries o forestals (pollancres, eucaliptus, coníferes, etc.).

Subsisteixen encara en aquest procés ex­ cepcions en la transformació ambiental, representades per algunes àrees de turons i de valls, revestides de vegetació medi­ terrània de divers tipus a causa de la seva ubicació o per motius històrics i cultu­ rals, o també per la necessitat de defensa hidrogeològica, les quals han quedat quasi iguals en el seu aspecte florístic original i fins en el faunístic.

la

Durant aquests últims anys moltes d'aquestes àrees han estat passades al control dels poders públics, mitjançant una classificació en parcs o reserves natu­ rals, quant a àrees d'interès biolò& ic par­ ticular (biotip) o geològic (geotip).

En els llocs on la població forestal exis­ tent ha sigut substituïda per altres pobla­ cions artificials, hi ha hagut plantacions de pins originades per la importància paisatgística, com aquelles del pi domès­ tic (Pinus pinea) del litoral de Pisa i Via­ reggi, o també associacions d'espècies mixtes com al Lazio, Campània i al llarg de les costes adriàtiques.

Encara es considera que moltes d'aquelles pinedes, com també boscos m ixtos d'ori ­ gen antròpic, a part de desenvolupar una i mportant funció protectiva del sòl, s'hi han intercalat permanentment, en l'ordre naturalista del territori, constituint un exemple de restauració forestal d'interès particular. És per això evident que la nostra legisla­ ció, en emanar les normes de tutela d'al ­ gunes àrees territorials, hagi hagut de te­ nir en compte una determi nada situació, no només pel seu perfil naturalista, his­ tòric, sinó també per l'aspecte cultural, per considerar que es mereixia la restau­ ració.

A I tàlia, les disposicions que tracten de la classificació de les àrees protegides en parcs i reserves naturals no són només competència de l'Estat, sinó també de les administracions regionals. Independent­ ment d'això, s'ha demostrat que és neces­ sari un treball preliminar d'investigació en cada cas per acceptar les diverses loca­ litats del territori que haurien de ser tute­ lades.

Aquest treball va ser elaborat, abans del 1 9 70, per la Societat Botànica I taliana, mitjançant el cens dels biotips fet en fit­ xes especials, i el llistat va ser publicat pel Consell Nacional d'Investigacions.

Aquesta entitat havia aprovat -quasi al mateix temps- una altra campanya pel cens de geotips i per tant dels llocs de n ? table importància en l'aspecte geolò­ gIC. Aquestes investigacions, començades ara

(

J ;.' (.

(i<-nua 2 0

fa vint anys, aproximadament, n o e s po­ den considerar acabades, a causa de l'ele­ vat nombre de localitats de rellevant in­ terès naturalista.

La situació dels territoris posats sota un règim particular de tutela a càrrec de l'Estat o de les adm inistracions regionals era - 1 980- la següent:

-Parc nacional del Gran Paradiso -Parc nacional d'Abruzzo -Parc nacional del Stelvio -Parc nacional del C irceo -Parc nacional de Calàbria superfície total dels parcs en hectàrees

5

(

/'

7°. 000 ha 4°. 000 ha 1 3 7 . 000 ha 8 - 400 ha 1 7 .000 ha

------

A part, s'han constituït ja, o estan en fase de constitució, I 5 I reserves naturals o biogenètiques amb una superfície total de 98. 3 2 3 hectàrees.

V uit reserves naturals, amb una superfí­ cie total de 1 . 2 36 ha, es troben dins el territori dels parcs regionals.

S'han constituït recentment quatre zones de tutela biològica marina, amb una nor­ mativa variable segons els seus caràcters físics o biològics.

Les finalitats a aconseguir amb la institu­ ció dels parcs i les reserves es diferencien en alguns aspectes, fins i tot estan inspi­ rades per una necessitat comuna de con­ servar l'ambient, en els diversos compo­ nents de flora, fauna, geologia, cultura i antropologia.

De fet, amb el terme de parcs naturals s'entenen les reserves de tipus general, d'importantíssim interès naturalista, sigui constituït per la conservació de l'am ­ bient, sigui per un fi educatiu i recreatiu del públic. Per això, cada parc natural ha de tenir una normativa que estableixi, a part de les normes tutelars, unes normes amb els límits de l'activitat turística i recreativa.

Amb la institució de les reserves natu­ rals, les finalitats poden ser diverses: I) Protecció absoluta de l'ambient, i així ens trobem amb les reserves naturals in­ tegrals; 2) Protecció de l'ambient limitada a al-

Ve de la pàgina 2 1 __

EL SU =-:R ::.O ""'-..::.

__

El suro significà a Catalunya no tan sols una i ndústria important tant per al consum i n terior com per a l'exportació, sinó també l'aparició d'una silv icultura autòctona que no va dur a la desfores­ tació, ans al contrari, augmentà la qualitat dels arbres i l'extensió dels boscos d'alzina surera, es­ pècie productora d'aquest material.

Els terrenys silicis i més o menys humits de la Selva, les Gavarres, l'Empordà i, fins i tot, la zona d'Arenys són favorables al creixement d'aquesta espècie.

El suro català, de gran qualitat, no era prou per a les necessitats dels industrials catalans, que co m ­ praren suro a Huelva i a Algèria, alhora que ex­ plotaven directament moltes sureres andaluses.

La competència d'altres p roductes, com el vidre, la porcellana i la goma, comença als voltants del 1 880. Aquests mate rials v i ngueren a substituir alguns dels usos tradicionals del suro, la qual cosa i nicià una crisi que es va superar amb la conquesta del mercat nord-americà el 1 8 8 7 .

D'ençà de l a sego na meitat del segle XVIII e l suro començà a explotar-se sistemàticament. El factor desencadenant fou la demanda de taps que pro­ mogué la Important i ndústria tapera situada a les comarques o n es p roduïa el suro. S'exportaren erans quantitats de taps i de suro en llenques cap a la fira de Bellcaire, on els i ndustrials catalans do­ m i naren p ràcticamen t el mercat. Aquesta fira pro­ veïa els i m portants xam panyers francesos. La de-

manda i nterior, com Ja hem vist a l'apartat pri­ mer, es t robava e n clar creixement; sobretot per part de la i ndústria xampanyera de Sant Sadurní d'Anoia, gran consumidora de taps.

La indústria artesana arribà a perfeccionar-se granment, de manera que u n home, a finals del segle XVIII. feia fi ns a 2 . 000 taps diaris. Vicens i Vives assenyala que el segle XIX hi havia 800 fàbriques i uns 20. 000 obrers. E n definitiva, cal repeti r que la i ndústria surera va estar fortament lligada a l'expansió de la vi nya, no tan sols a Catalunya, sinó, i e ncara més, a F rança.

Les exportacions, tan i m portants per a l'existència d'aquesta i ndústria, varen segui r u n ritme creixent al llarg del segle X I X . La major part es feia pels ports de Palamós i Sant Feliu. L'exportació tOlal catalana, l'any 1 894, era de 3 1 0 milions de taps, i anà augm entant progressivament fi ns a 1 . 440 m i ­ lions de taps 3 0 anys després; restà en aquest valor uns quants anys fins a l'obertura del mercat americà, que va fer que, a inicis del segle X X , aquesta quantitat augmentés . m é s d e l doble .

Aquest és l'exemple més clar d'una explotació ben portada, o n la demanda va afavorir una racional it­ zació dels tractaments silvícoles i u n augm ent del rendiment dels boscos d'alzines sureres, en co mp­ tes de la seva destrucció. Encara que això, evi­ dentment, és degut a l'especial forma d'explotació en què l'arbre s'ha de mantenir. El rendiment econòmic a llarg terme fa que aquesta forma d'ex­ plotació ens ensenyi els avantatges d'una silvicul­ tura racional i arrelada e n les circumstàncies i característiques del país.

Margalló (Chamaeropis humil is) del Parc Nacional de Circeo, Itàlia, i bloc esquematic de l 'espinar d'argot i margalló (Il lustració de J. Nuet i Badia a La vegetació dels Paisos Catalans. Barcelona, Ketres, ¡ g 8 ¡)

ciència zo)

3 z ( 59z/Volum z/octuhre 198z guns sectors, espècies o subespècies vege­ tals i animals, i així ens trobem amb les reserves naturals orientades, a les quals només pot accedir el personal encarregat d ' i n v e s t i gac i ó , e s t u d i i e x p e r i m e n t s eventuals; 3) Les reserves naturals particulars són instituïdes per a d'altres finalitats i es poden dividir en dues categories: Parcials i especials.

Les primeres, segons el tipus de vincle i les entitats a conservar, poden ser botà ­ niques, zoològiques, geològiques i antro­ pològiques. La seva classificació es basa sobre una indicació necessària de la pre­ sència de biotips o geotips o de fets his­ tòrics de notable i mportància.

Les reserves naturals especials poden sa­ tisfer, amb el seu règim de vincle, no s o la m e n t i n v e s t i gac i ó i e s t ud i , s i n ó també l'i nterès de la població de la tutela de l'ambient.

Aquestes reserves tenen, per això, finali­ tats diverses, com la vigilància de llocs d'interès geològic o històric, o també de tutela i de desenvolupament d'alguns in­ drets forestals, siguin naturals o de plan­ tació artificial o també de poblacions d'animals d'un significat particular.

Es pot fer menció d'un altre tipus de reserva: les bioge nètiques, portades pel Consell d'Europa l'any I 976 i instituïdes a Itàlia pel ministeri d'Agricultura pel decret del l 2 de j uliol de 1 97 7 .

E l fi d'aquestes reserves é s desenvolupar la població d'un biotips vegetal o animal de particular interès científic o tècnico­ cultural.

Després d'anomenar els diferents tipus de reserves naturals existents, encara es pot fer una petita consideració.

Malgrat la validesa de les normes fetes fins avui, per l'Estat i les regions, per a la salvaguarda de l'ambient natural, actual­ ment les superfícies classificades com a parc i reserva representen només l' 1 , 2 3 % del terri tori italià.

Per evitar una degradació progressiva de les zones que no estan subj ectes a règims particulars, és necessari que amb plans de desenvolupament i coordinació de les ac­ tivitats di verses s igui disciplinat l'ús

-temporal o permane nt- de totes les àrees destinades a l'explotació agrícola, indust.ual, i d'habitabilitat.

S'han obt i ngut ja els primers resultats positius amb els plans de desenvolupa­ ment agrícola i forestal redactats per ca­ dascuna de les comunitats muntanyoses: encara queda molt per fer dins la tutela del camp i la conservació de l'ambient natural.

SILVICULTURA l �JUST FORESTALS DINS LES ÀREES pROTEGIDES _

__

Com ja s'ha dit, en diverses zones, el paisatge forestal italià no pot ser conside­ rat de tipus natural, perquè l'home l'ha influenciat directament o indirectament i per això molt sovint es tracta d'un "pai ­ satge cultural" una m ica modificat, du­ rant el pas dels segles, per poblacions que hi han deixat petjades indelebles del seu grau de civilització amb les obres realit­ zades.

U na utilització racional del territori no podrà, doncs, excloure la conservació d'aquells béns culturals que representen avui un patrimoni comú a tota la nació.

La gestió de les àrees protegides, siguin destinades a parc, o reserva natural, ac­ tualment és a càrrec de les administra­ cions regionals, i les reserves naturals de notable interès són gestionades directa­ ment per l'Estat.

No obstant això, a les diverses regions, les normes preveuen que la gestió de les àrees protegides sigui a cura d'altres enti­ tats locals, expressament instituïdes.

La normativa no és la mateixa per a totes les regions italianes, fins al punt que al­ gunes tenen un estatut autònom especial.

A la Ligúria, per a cadascun dels quinze sistemes d'àrea per promoure a parc na­ tural s'han previst, com a llei regional, comitès de proposta apropiats, en els quals participen totes les associacions in­ teressades, per coordinar les normes de

caràcter tècnic, científic i administratiu necessàries per regular una gestió del te­ rritori de cada parc en camí de constitu­ CIO.

Els programes de treball i els estudis efectuats pels comitès de proposta depe­ nen després de l'aprovació de l'entitat de la regió, que controla l'efectivitat de les notmes prescntes.

Aquests comitès han de resoldre també aquells problemes que es manifestin de divers tipus, quan es trata d'estudiar una planificació orgànica territorial.

També a la Toscana, la institució del parc natural de la Maremma, que com ­ prèn una zona muntanyosa costanera (les muntanyes de la Uccellina), una zona pantanosa litoral (Trappola) i la desem­ bocadura del riu Ombrone, i s'estén per això en un ambient de notable importàn­ cia ecològica i biològica, ' ha constituït una apropiada associació, a part dels òr­ gans adm inistratius, que i nclou un co­ mitè científic amb funcions consultives i normatives.

En les pàgines precedents s'ha fet menció de la i mportància d'una representació cartogràfica de la vegetació, sigui la ve­ getació real o potencial, capaç d'interca­ lar-se de forma natural en una determi­ nada zona, en condicions d'equilibri amb els factors ambientals. És obvi que les indicacions cartogràfiques de caràcter general hauran de ser com ­ pletades i ampliades adequadament, amb estudis i investigacions sobre la vegetació real i potencial dels llocs interessats dels plans de m illorament.

D'aquesta manera és possible establir, en bases ecològiques i florístiques, les inter­ vencions necessàries per promoure àrees a parc o reserva, així com la reconstitució del sotabosc, molt sovint fet malbé pels incendis, per l'acció del bestiar, o per efecte d'accions antròpiques vàries.

La finalitat d'aconseguir una gestió orgà­ nica per a les àrees protegides pot ser diversa, segons els llocs o els tipus de tutela pèr aplicar. En canvi , per a diver­ ses àrees per promoure a parc o reserva natural es poden considerar vàlids alguns criteris susceptibles d'una àmplia aplica-

(ciència

20

octubre

ció, com els següents: ¡ ) En l'aspecte d'altura, serà oportú do­ nar preferència a les intervencions que serveixen per assegurar, directament o indirectament, la conservació i el desen­ volupament d'espècies i associacions ve­ getals que tenen una àrea de difusió limi­ tada o fragmentària.

2 ) En les àrees en què es troben els bio­ tips d'espècies animals o vegetals, amb el significat d'espècies residuals o fora de la seva àrea ecològica, serà convenient una reclassificació de l'àrea protegida com a reserva integral, per deixar operar sola­ ment les forces de la natura. En aquest cas, per un temps vindrà exclosa cada intervenció tècnica, que podria semblar poc, pràctica i i nadequada.

3) Es aconsellable sovint crear, al voltant :le les àrees d'elevat vincle de protecció, algunes zones o faixes de seguretat, per tal d'aconseguir una conservació més efi ­ caç d e les entitats vegetals o animals per vigilar.

Tal intervenció està j ustificada pel fet que no es pot limitar a petites superfícies, algunes vegades fins i tot petitíssimes, una àrea d'elevat interès botànic, zoolò­ gic, o d'importància biogenètica, sense influir negativament sobre aquells factors biòtics i abiòtics que en condicionen l'existència.

Pel que fa als plans de gestió de les pro­ pietats forestals, s igui per a aquelles sense règim tutelar, s igui per a les altres a clas­ sificar encara com a parc o reserva, s 'han manifestat a Itàlia noves possibilitats tèc­ niques en els últims decennis.

Ja l'any 1 947 en una conferència a càrrec del Dr. A. Pavari a l'Escola Especial d'Enginyers Forestals de Madrid, que­ dava en evidència l'evolució de la tècnica silvicultural en el sentit naturista.

S'hi remarcava que en els i nformes entre tipus climàtics, de vegetació i forestals i tendències de la silvicultura, tenien una posició fonamental els factors ecològics ' ' " l ¡m¡tants, Ja que con d ¡ClOnaVen 1\ e 1ecclO de criteris i mètodes de silvicultura.

En els llocs on ha sigut encertada l'elec­ ció dels factors que hem dit, és evident que una silvicultura naturalista pot ser

.

..

aplicada àmpliament.

Encara, quan augmenta el nombre de les intervencions silviculturals, fins dins les àrees protegides, és Opt 'tú procedir a l'elaboració dels plans d'ajust. Serà oportú, però, que l'elaboració d'aquests plans sigui precedida per un inventari de tots els tipus de terrenys cultivables exis­ tents.

Citarem les i ntervencions que més sovint són practicades: I) A les reserves naturals i a les biogenè­ tiques, poden ser necessàries i nterven­ cions amb significat de "restauracions naturalistes", que consisteixen en l'elimi­ nació total o parcial de les espècies exòti­ ques, introduïdes en el passat en i ntents econòmics o silviculturals. És clar que aquestes intervencions no poden ser sem ­ pre prescrites, com passa en e l cas dels arbusts o de les parcel·les experimentals, creades amb motiu d'estudi.

II) Altres vegades la intervenció cultural consistia en la p ropagació de tipus d'herba, arbusts i arbres típics del lloc, efectuada per cultiu o plantació, per res­ tablir trossos de terreny descobert per esllavissaments, i ncendis, construccions de carreteres, etc . . . L'associació d'espè­ cies herbàcies i arbustives diverses pot afavorir condicions de més estabilitat biològica, sobretot si subsisteixen al des­ envolupament de la vegetació arbòria.

III) L'elecció de formes de gestió de boscos més idònies per a les associacions forestals a protegir o, si és necessari, a reconstruir.

No es poden ignorar les conseqüències, tan negatives, dê les intenses tales de boscos practicades freqüentment en el passat per a la producció de llenya o carbó vegetal. A més a més, la forma de tales existent ha ill fl uït en la composició florística originària, donant facilitats a aquelles espècies que manifesten una pro­ nunciada facultat pol·linífera.

IV) L'elecció del tipus d'aclarida a prac­ ticar és molt important, sobretot en els terrenys cultivables forestals de plantació artificial, amb una estructura coetània per classes cronològiques, i fins en els i ndrets forestals d'orígens naturals situats fora o

1 98 z /

Volum

21 j 93

33

bé al límit de la seva àrea ecològica.

Una mala elecció del mètode i de l'època per fer l'aclariment de la zona pot com ­ prometre en les terres cultivables de tipus mixt, la possibilitat de renovació d'una o més espècies, de diverses exigències o temperament.

V) També l'elecció i l'aplicació de les formes de tractament (tales finals o reno­ vacions) són d'una importància evident, perquè poden provocar alteracions en les associacions de les distintes espècies, amb avantatge d'unes sobre les altres.

Penso que tots els boscaters han de tenir clares les conseqüències negatives d'una elecció equivocada, en les tales finals del sobresol. A fegiré només que en alguns casos es pot verificar, sobretot en l'am ­ bient mediterrani, una progressiva trans­ formació del sobresol en un sotabosc de diferent tipus o en un terreny bardisser.

En el cas de reserves parcials o de reser­ ves biogenètiques, les tales de renovació permeten afavorir el desenvolupament i la conservació de subespècies i varietats que posseeixen determinats caràcters dendrològics, i per això obj ecte de tutela.

Per acabar, és oportú afegir que totes les obres de restauració naturalista requerei­ xen, a part d'una elecció racional del temps i de la tècnica operativa, una coor­ dinació de les diverses intervencions cul­ turals previstes. En cas contrari es tin­ drien intervencions fragmentàries i in­ completes que no servirien per la millo­ rament i la reconstitució ambiental que es �esitja aconseguir.

Es, doncs, evident, per als parcs i reser­ ves naturals, la importància que té l'ela­ boració de plans de restabliment forestaL en els quals totes les intervencions pre­ vistes han de ser fetes en un període de temps preestablert de deu anys o més.

La revisió periòdica d'aquests plans és igualment necessària si es considera que les florestes, com totes les formacions vegetals , estan subj ectes a complexos fe ­ nòmens d'evolució que no en va es ma­ nifesten amb variacions d'estructura i amb aspectes fitocenòtics.

( Carlo C. Cucchi )

ALGUNES C ONS IDERAC IONS

p er Maria Teresa Perdigó 34

(

1 9 4 / V o l u m 2 / octubre [ 98 2

ciència 2 0

)

Els boscos van perdre la seva origInarIa diversitat. Tanmateix, en alguns in­ drets, com ara el gran bosc de Bielowieza, es conserva una gran diversitat d'espècies.

Maria Teresa Perdigó és doctora en ciències biològiqu es per la Universi tat de Barcelona . Professora adjunta al departam ent de Botànica de la Facul­ tat de Biologia d'aquesta Universi tat.

... �

Els pobles mediterranis i també la majoria dels pobles centre i nord-europeus trobem habitual " "' . 00 <1 qtte"eii' els nostres boscos predominin una sola o poques espècies arbòries. Això succeeix a les fagedes, rouredes, alzinars o avetoses i aquestes comunitats repre ­ senten per a nosaltres els prototips è e boscos m é s "naturals", madurs i evolu­ cionats que coneixem.

No obsta nt això, hem de pensar qu , aquestes comunitats presenten en realitat un vertader empobri ment en espècies ar­ bòries i una gran simplificació estructural deguda a d i v e rses causes històriques i ecològiques que, resumint, podríem defi ­ n i r com l'efecte combinat de les succef" sives glaciacions quaternàries i de la bar­ rera alpino-mediterrània. En efecte, du­ rant els freds extrems, les espècies vege­ tals varen tendir a una migració vers el sud , on el clima era més càli d , però l'exi stència de cadenes d e muntanye:­ transversal al sentit de la migració, cor' els Pirineus, el Alps i el Càrpats, i des · p r é s e l m a r M e d i t e r ra n i , v a r e n fe ' impossible aquesta migració i la conse­ güent reinstal· lació una vegada passades l e s c o n d i c i o n s e c o l òg i q u e s a d v e rs e s .

Aquests moviments d'espècies e s varen poder produir a l'Amèrica del Nord i a Asia perquè les cadenes de muntanyes tenen allà el sentit general N - S. Es per això que els boscos caducifolis de la zona temperada nord-americana o de l'Àsia Oriental són molt més rics en espècies que els europeus. No es troben en aquells boscos espècies dominants, sinó que en cada comunitat hi ha moltes espècies ar­ bòries irregularment barrejades.

SOBRE LA DIVERS ITAT EN ELS BOSC OS EUROPEUS Un aspecte dels boscos de la ribera del Rill. al nord de 5trasburg. AI nivell inferior eS pot observar ulla catifa de Equisetum hiemale (Foto: Papió-Perdigó)

(

octubre 1 9 8 z / V o l u m 2 / j 9 j

ciència 2 0

U na altra conseqüència de les condicions extraordinàriament selectives degudes als canvis de clima i m igracions ja esmentats va ser l'aparició d'alguns arbres altament competitius, com són sobretot el faig i la pícea. Aquestes espècies es considera que varen contribuir també en gran manera a la simplificació dels boscos europeus, principalment perquè són d"'ombra", és a dir, que generen molta ombra a l'esta­ ció vegetativa i això fa més difícil o impossible la germinació i el creixement d'altres espècies sota d'elles. En canvi, els individus joves de la mateixa espècie la suporten bé.

Finalment, les condicions climàtiques ac­ tuals fortament selectives per a la vegeta ­ ció en moltes zones forestals (zones de climes muntanyencs, excés de sequedat en les zones mediterrànies, climes molt freds al nord d'Europa, etc.) contribuei­ xen també al fet que en la immensa ma­ j oria dels boscos europeus, hi trobem només una o molt poques espècies arbò­ ries predominants.

Naturalm e n t , els boscos europeus més rics en espècies serien els grans boscos de plana en climes temperats i suaus, i so­ bretot els boscos de les zones discreta­ ment properes a les conques dels rius, on la gran humitat ambiental crea unes con­ dicions altament favorables per a la vida vegetal. i l'aigua freàtica, relativament superficial. no és favorable a la ins­ tal· lació del faig -el qual per instal·lar-se necessita un sòl ben drenat. Malaurada ­ ment, quasi no queden boscos d'aquestes característiques (Ulmenion, Populion albae o Fraxino- Carpinion) perquè han estat els més destruïts, tant al nostre país com a la resta d'Europa al llarg dels vint o trenta segles que l'home busca preferentment aquestes zones planes per instal·lar-se.

nia (altitud mitjana de 1 70 m sobre el mar), ens dóna una idea de com podria ser encara de ric aquest bosc primitiu de ribera malgrat les visissituds històriques esmentades. El bosc de Bielowieza es considera quasi primitiu, és a dir, que ha estat molt poc tocat per l'home. La seva extensió de I . 2 5 o km ( 5 80 km perta­ nyent a Polònia, la resta a l'URSS) i la seva situació geogràfica han estat la causa que si bé s'utilitzava i encara s'utilitza per a l'obtenció de fusta, l'explotació no era gaire intensa i es conserven zones intoca­ des des de fa de 200 a 4 00 anys. La part més ben conservada t47 km ,) es va transformar en reserva integral ara fa 5 o anys i des de llavors és destinada només a l'estudi i la visita reglamentades. En el bosc de Bielowieza es troben almenys catorze espècies de grans arbres que crei­ xen barrejats en les planes centrals pro­ peres al riu Narewa i afluents, formant una comunitat que s'ha anomenat Ti/io­ Carpinetum. Aquests arbres són els se­ güents: freixe de fulla gran (Fraxinus ex­ celsior), om (Ulmus minor), oma (Ulmus glabra), roure pènol (Quercus robur), car­ pinus (Carpinus betulus), tell de fulla pe­ tita (Tilia cordata), pícea (Picea abies), vern (Alnus glutinosa), erable (Acer plata­ noides), bedoll (Betuia pendula), bedoll pubescent (Betula pubescens), trèmol [Populus tremula), moixera de guilla (Sorbus aucuparia) i pi roig (Pinus sylves­ tris).

Altres arbres són menys freqüents i estan més localitzats, com : saula (Salix alba), roure de fulla gran (Quercus p etraea), plà­ tan fals (Acer pseudoplatanus), teix (Taxus baccata) -que sembla que en altres temps va ser quasi eliminat-, avet (Abies alba), Betula carpatica i Ulmus laevis.

A més d'aquests grans arbres, s'hi troben també menys freqüentment altres arbres més petits o arbusts gra-rïs, com: gatzerí E (Prunus padus), avellaner (Corylus ave­ llana), ginebró (Juniperus communis), saüc racemós (Sam bucus racemosa), evònim (Euonymus europaeus), vimetera (Salix ¡ra­ Una visita encara que molt curta al límits gi/is), salze pentandre (Salix pentandra) i de l'Europa Oriental, al gran bosc de altres salzes arbustius.

Bielowieza, situat a la plana est de Polò-: L'aspecte general d'aquest bosc mixt és el

__ L BOSC DE __ BIELOWIEZA (pOLÒNIA) __ __

2

2

)

3j

d'una comunitat d'arbres molt alts -fins i tot els arbres joves es fan de seguida molt alts- les ramificacions més baixes dels quals són ja a una alçada considerable (de 1 0 a 1 5 cm), essent a vegades difícil de veure des de baix la mida i la forma de les fulles per tal d'identificar l'espècie.

Dins el bosc dens no hi ha quasi lianes i tampoc arbusts, però en canvi s'hi troba una capa contínua de vegetació herbàcia on vàrem anotar el dia 5 d'agost les espè­ cies següents: falguera femella (Athyrium filix-femina), pa de cucut (Oxalis acetose­ lla, herba de Sant Robert (Geranium ro­ bertianum), maduixera (Fragaria vesca). herba de Sant Benet (Geum u rbanum), balsamina salvatge (Impatiens noli-tangere) -que hi és molt abundant i dins el bosc és cleistògama-, Galium odoratum, Cir­ caea lutetiana, Stachys sylvatica, Equisetum sylvaticum, Lapsana communis, Brachypo­ dium sylvaticum, Galium schultesii, Epilo­ bium montanum, Sanicula europaea, Ra­ nunculus lanuginosus, Galeobdolon lu/eum i Aegopodium podag ra ria.

Aquests boscos han estat estudiats en el seu aspecte ecològic i geobotànic i remeto el lector a la bibliografia polonesa que està citada al fi nal d'aquest article si en vol conèixer més detalls.

De tota manera, els boscos de Bielo­ wieza, encara que es troben dins de la zona temperada, són ja als límits de l'Europa Oriental. molt lluny de nosaltres.

El clima hi és acusadament continental i hi fa molt de fred a l'hivern, com es desprèn de les dades següents: 1 40 dies de glaçada l'any, sòl cobert de neu de 90 a 1 40 dies l'any, mitjana de gener -4' 3 " e i temperatures m ínimes de gener que poden baixar a menys de 3 5 " C .

-

_ ELS

BOSCOS DEL RHIN

___

Sense anar tan lluny i en un clima menys rigorós podem trobar encara algunes res­ tes de boscos mixtos prou ben conser­ vats. A les zones al· luvials del curs mitjà del Rhin, aigües avall de Strasburg, que hem tingut també ocasió de visitar, hem

Bosc de Birlowirw (Polol1ia oriwtal), 011 110 eS perme, l 'acetS al públic delJ camin, marcalJ, que es poden recorrer a peu o en b�( eta (Foto: Papiò: ferdigo)

t;ra

_ _ _ _ _

pogut veure boscos que per la seva es­ tructura i varietat d'espècies ens mostren com pod ien ser de complexos, fi ns i tot a Europa, els boscos temperats de ribera abans de l'acció de l'home. A les planes del Rhin el clima no és tan fred com a Polònia -mitjana de ge ner: 0"- i les muntanyes dels Vosges protegeixen tota aquesta zona sobretot de la calor seca de l'estiu. Això fa que aquest lloc sigui un illot privilegiat quant al bosc que s'hi troba i a més que s'ha mantingut, gràcies a una sèrie de circumstàncies, bastant lliure de l'acció de l'home.

La comunitat vegetal que s'hi troba és també molt rica en espècies arbòries i a nosaltres ens va semblar potser una bos­ cúria més ufanosa que la de Bielowieza pels diferents estrats que posseeix i també per l'abundor de lianes, els troncs de les quals poden tenir més de 1 2 cm de dià­ metre. Aquests boscos quan arriben al seu màxim desenvolupament recorden per la seva fesomia els boscos primaris intertropicals (Carbiener, 1 970).

Heus ací una llista de les princi pals espè­ cies llenyoses observades.

Arbres anotats: freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior). om (U/mus minor) -molt atacat pel Ceratocystis ulmi-, U/mus laevis. U/mus laevis x minor. oma (Ulmus glabra), roure pènol (Quereus robur), po­ llancre (Populus nigra), àlber (Populus alba), Populus x canesam, saula (Salix alba)' auró blanc (Acer campestre), plàtan fals (Acer pseudoplatanm), pomera sal­ vatge (Malm comml/nis subsp . sylvestris) i Alnus incana.

Arbres més etits o arbusts: gatzerí (Prunus padus , avellaner (Corylus ave­ llana), sanguinyol (Cornus sanguinea).

Cornus mas, arç blanc (Crataegus mo­ nogyna), aranyoner (Prunus spinosa). ali ­ guer (Viburrlum opulus), tortellatge (Viburrlum lantana), fràngula (Frangula alnus), evònim (Euonymus europaeus), oli­ vereta (Ligustrum vulga re), vimetera (Salix ¡ragi/is), salze pentandre (Salix pen­ tandra) i Rubm caesius. Lianes, sobretot la vidalba (Clematis vitalba) i l'heura (Hedera helix). però també llúpol (Humulus lupu­ lus), gatmaimó (Tamus communis) i olive-

l

reta (Ligustrum vulga re), que en aquests boscos es torna tot sovint lianescent. bord cànem herbàcies: Plantes (Eupatorium cannabinum). muguet (Convallaria maialis), aspreta (Equisetum balsamina hiemale), glandulífera (Impatiens glandulifera) -planta intro­ duida que pot fer més de dos metres d'alçada i que surt moltíssim per aquests llocs-, Brachypodium sylvaticum i Dipsaeus pilosus.

El conjunt d'aquesta vegetació és com ­ plex i format per més de sis estrats. Ha estat estudiat (vegeu bibliografia de Car­ biener) i la comunitat ha rebut el nom de Fraxino- Ulmetum (Oberdorfer, 1 9 5 3 ) ' rebatejada més tard amb el nom de Querco- Ulmetum minoris (Issler, 1 967).

La dinàmica d'aquests boscos mixtos de ribera és molt més complexa i acusada que la dels boscos amb una o poques espècies dominants. En condicions natu­ rals aquestes associacions tan riques en espècies tendeixen sobretot a conservar la seva diversitat, que està relacionada amb la diversitat dels factors ambientals que interactuen sobre la cobertura vegetal.

S'ha de tenir en compte la gran diversitat d'estructura i variabilitat dels sòls al· luvials que està relacionada amb la his­ tòria del riu, els efectes de les inunda­ cions periòdiques o no, o dels cursos d'aigua que varien el seu camí al llarg dels segles amb les conseqüències en els canvis de nivell de les aigües freàtiques.

Hi ha també els efectes de marge pro­ duïts per les causes citades i a més d'al­ tres com corriols d'animals, clarianes na-

turals, etc . . . Tot això és causa de grans canvis en les condicions ecològiques que es donen en espais que poden ser més o menys petits i que es tradueixen en dife­ rents possibilitats de germinació, de crei­ xement o de supervivència per a les es­ pècies vegetals. En un bosc d'aquest tipus els diferents hàbitats s'aprofiten al mà­ xim i en general per plantes llenyoses de gran alçària, és a dir, que són els més productius i evolucionats.

Hi ha encara altres aspectes, encara no prou ben compresos, que fan que aquests boscos siguin tan interessants i mereixin ser estudiats a fons, i són els que es refe­ reixen a les interinf1uències entre les es­ pècies (sinergismes o antagonismes, efec ­ tes de la fullaraca, m icorrizes i fixació del nitrogen per les rels, etc . . ), tan impor­ tants en una comunitat molt diversifi­ cada com aquesta.

Creiem que aquestes rares comunitats centreuropees, que, com hem dit abans, recorden molt els boscos humits intertro­ picals, poden ser considerades les comu­ nitats forestals més madures i evolucio­ nades en el paisatge vegetal europeu i constitueixen un relicte ecològic i una reserva d'espècies arbòries. Les i rradia­ cions d'aquests boscos, molt més pobres en espècies i amb un dinamisme molt més reduït, són els boscos que coneixem més i que es troben en zones europees més marginals i per tant molt més afai­ çonades per unes condicions ecològi ques especials (fred, sequedat, proxi mitat _d e grans muntanyes o del mar) o bé en altres llocs de sòl més sec i airejat on la compe-

Aspecte del bosc de BielowieUl des de fora (els caducifolis es barregm amb ¡es ?,imllospermes) (Foto; Papio-Prrdif..Ó) octubre 1 9 8 2 1 V o l u m 2 / 5 9 7

)

37

gran avetoses que cobrien els vessants abruptes.

De tot això va quedant ben poca cosa .

En queda tan poc que és urgent que ens :iecidim a gestionar bé i a conservar els petits fragments que encara es mantenen de l'antiga riquesa forestal de la nostra terra.

( titivitat del faig ha eliminat totalment o parcialment els altres arbres.

Aquests boscos mixtos de ribera que que­ den són actualment obj ecte d'estudis continus i estan degudament protegits. A Polònia, la part del bosc que no és re­ serva, és utilitzada amb gran respecte per la diversitat de les espècies i sense posar en perill l'estructura del bosc n i del sòl.

Quant al bosc de ribera del Rhin que he mencionat, malgrat que està situat a Al­ sàcia, en una zona altament industrialit­ zada, hi ha un fort corrent d'opinió per­ què aquest bosc sigui transformat en re­ serva, almenys parcialment. L'explotació forestal a les zones en què es realitza es fa molt bé i les repoblacions sempre es fan en petits claps i amb cada una de les espècies pròpies del bosc.

_LA DIVERSITAT _ RESIDUAL DELS BOSCOS A CATALUNYA

__

_ _

A Catalunya, malgrat que les condicions climàtiques i de relleu no són gaire favo­ rables a la instal· lació i consolidació d'aquests boscos, en tenim algunes restes en les quals és possible observar una part de la seva p rimitiva ri quesa. Pensem p er exemple en l'albereda de Santes Creus, les vernedes de la Selva, les del Mont­ seny i algunes altres de la Catalunya hu­ mida que seria important de conservar com a reserva estricta.

També teniin una petita "selva" tlplca­ ment mediterrània i molt ben individua­ litzada, que és l'alzinar (Quercetum ilicis galloprovinciale). L'alzinar ben constituït és una comunitat molt diversificada que · presenta cinc o sis estrats, però la ' seva diversitat es troba en la cobertura arbus ­ tiva i no en l'arbòria -com diu O. de Bolòs (vegeu publicació de 1 962). Es lò­ gic que sigui així car el clima mediterrani no és tan favorable al creixement arbori com el clima humit i temperat de Cen­ treuropa.

De la mateixa manera que els boscos de l'Europa Central presenten una dinàmica especial que tendeix a conservar la diver­ sitat pròpia, ap rofitant d'aquesta manera al màxim les condicions del medi, així mateix, en un alzinar, el màxim de des­ envolupament de la comunitat vegetal es presenta quan els arbusts hi creixen d'una manera harmònica i no quan aquests són elim inats per obtenir un bosc format només per arbres.

Per desgràcia això no es comprèn d'aquesta manera i són rars els fragments que podem trobar encara d'alzinar ben constituït. Els m illors potser són a Montserrat i algun fragment de la ves­ sant nord de Collserola.

Catalunya era en altre temps un país co­ bert de boscos. En una àrea relativament petita es trobaven aplegades comunitats de bosc mediterrani com l'alzinar, altres ja més centreuropees com les rouredes i fagedes de muntanya o els boscos de ri­ bera mencionats . Als Pirineus, tots aquests darrers quedaven coronats per les

M. Teresa Perdigó

)

Materials de Lectura Polònia Wladislaw Matuszkiewicz: Zespoty leSl1e Bialowieskiego Parku Narodowego. Nakla­ dem U niwersitetu Marii Curie Sklo­ dowskiej . Lublin. 1 9 5 2 · Excursion l nternationale Phytosociologique en Pologne N. E. Materialy Zakladu Fito­ sociologii Stosowaj nej U . W . Nr. 2 , 1 96 3 .

J . B . Falinski: Research O ri vegetation and plarlt populatiorl dYrlamics. Phytocoenosis vol. 6 Warszawa - Bielowieza 1 9 7 7 .

Alsàcia R. Carbiener: La forà du lit majeur du Rhirl au rliveau du fossé rhénal1. Vegetatio XX, fasc I -4 pp. 96 - 1 49 · 1 97 0.

Interès general R. Carbiener: Forests or just trees ?

"Naturopa" nO. 3 1 pp. 1 0 - 1 3 Stasbourg, 1 9 7 8 .

Catalunya O. de Bolòs: El paisatge vegetal de dues comarques rlaturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d'Estudis Catalans. Arxius de la Secció de C iències XXVI. Barce ­ lona, 1 9 5 9.

O. de Bolòs: El paisaje vegetal barcelonès.

Universitat de Barcelona, 1 96 2 .

J. Vigo: Notas sobre la vegetación del valle de Ribes. Collect. Bot . , VII, pp. I I 7 l 1 1 8 5 . 1 968.

R. Folch i Guillén: L 'albereda de Sarltes Creus. Publicacions de l'Arxiu Bibliogrà­ fic de SaI].tes C reus, 3 5 , 1 9 7 7 · Natura, Us o abús ? Llibre blanc de la gestió de la Natura als Paisos Catalans. Ed. Bar­ cino, 1 976.

LA

TRANSFERÈNCIA DE A TRAVÉS DE LES per

38

(

Thomas F. Glick

5 9 8 / V o l u m 2 / octuhre 1 <)8 2

ciència 2 0

)

Els investigadors de la història de la ciència saben fa temps que la ciència és un objecte d'estudi prou complex. F ins ara, podríem dir que s'ha acomplert una etapa, grosso modo, en la qual s'ha fet 1'estudi dels principals actes creatius, lligats a les persones que els han protagonitzat. Ara es tracta d'entrar en una perspec­ tiva més àmplia, per associar-se al projecte de la història total. Fer exemple, Thomas F. Glick parteix de la idea que la difusió dels conceptes científics forma part del procés d'activitat científica. Ens trobem aquí amb una proposta de

model per a la comprensió de la difusió del pensament científic entre comuni­ tats diverses, a través dels obstacles culturals, model confeccionat a partir dels estudis fets per Glick a les comunitats hispàniques. L'article de Glick va ser la base de la seva intervenció al Congrés F AREX celebrat a València el desembre de 1 98 0 (vegeu (ciència) n. O 4, pàg. 49).

Thomas F . Glick (Cleveland, Ohio, Estats Units, 1 9 3 9) és Ph. D. per la Universitat de Harvard . Ha estat pro­ fessor a la Universitat de Texas, a la de València i ara és professor d'histò­ ria de la geografia a BostOn. Actual­ ment fa una investigació sobre la di­ fusió dels principals paradigmes de la ciència moderna (darwinisme, psicoa­ nàlisi i relativitat) a les comunitats hispàniques. En aquest sentit, ha col· laborat als números 3 i 1 6 de (ciència) i és el prologuista de la pri ­ mera edició catalana de L 'origen de les espècies de Darwin, en procés de publi­ cació per Edicions 6 2 de Barcelona.

Editorial Península li publica actual­ ment Darwin en España.

_ LA TRANSMISSIÓ DE __ EES _------=I=,E=lS ID

_ _ _

IXI

ç!!:�Í����b

,"1-

tures . es un proces que ha estat IIlIll1 Um ben estudiat i de manera prou àmplia pels antropòlegs i els geògrafs (la difusió cultural és una tradició fonamen­ tal de la disciplina antropològica i la di-

fusió espacial és el camp de la recerca geogràfica més sòlidament fonamentat en la teoria matemàtica), l'aplicació d'aquest eoncepte a la propagació de les idees científiques ha estat negligible. Hi ha una raó molt important per explicar aquest fet. Tant en la teoria antropològica com en la geogràfica, la difusió és concebuda com un procés automàtic en el qual la participació conscient dels individus és irrellevant. En la teoria geogràfica, la di­ fusió de les innovacions (tant tècniques com idees) requereix únicament la capa­ citat de la innovació de viatjar com a i n formació comprensible . L'acceptació d'una innovació donada esdevé purament funció del nombre de persones que han tingut accés a la informació sobre ella, i el nombre de tals persones creix d'acord . amb una corba logística. És i nteressant destacar que els histOria­ dors de la ciència reconeixen que el crei­ xement de la ciència té lloc justament d'aquesta manera, essent també la corba de creixement una logística. Però la difu­ sió és part del procés de creixement, i la seva inevitabilitat és per tant inherent a aquest procés. Els historiadors poden ac­ ceptar aquest fet s i pensen en termes de nombre d'articles o de revistes, però no

ho accepten si han de pensar en termes d'opcions fetes per científics individuals (innovadors). En això, els seus punts de vista han estat guarnits per un ampli es­ tOl de tòpics concernents a la naturalesa de la recerca científica sostinguda pels científics aïllats -per exemple, que treba­ llen sols, amb pocs contactes amb altres investigadors, que mai no llegeixen les revistes i altres d'aquest tipus. Hi ha re­ sistència a acceptar, o fins i tOt a tractar, algun procés que sembla denigrar la po­ tència intel· lectual i creativa dels cientí­ fics com a i ndividus.

La difusió, per tant, és concomitant amb el creixement, però les formes que pren i els models d'adopció estan condicionats per una varietat de factOrs la identificació dels quals és un dels principals reptes de la teoria antropològica. Els antropòlegs també sostenen que la difusió és inevita­ ble. Segons A.L. K roeber, "qualsevol fet de cultura un cop establert tendirà auto­ màticament a propagar-se a les cultures d'altres societats, j ust de la manera que tendirà a persistir en la pròpia" . Aquest és un principi empjric, basat en una gran quantitat d'evidència, però "el principi no afirma que hi ha d'haver difusió, sinó que hi haurà algun i m puls perquè tingui

LA C IÈNCIA F RONTERES CULTURALS (CIènCIa

octubre I\J 8 l / V u l u m l i 5 9 9

lO

lloc."

A causa de la naturalesa aparentment determinista de la teoria de la difusió, els historiadors de les idees han estat contraris d'abraçar-la. Tanmateix, una tal resistència es basa en la ideologia i en la convenció, no en un raonament vàlid.

Els teòlegs, per citar un exemple notori, simplement no volen veure un fenomen com la conversió com a funció de la corba logística, el que sembla privar la religió de contingut "espiritual". El mateix passa amb els historiadors de la ciència, que poden ser contraris a admetre que la difusió, per exemple, de la teoria de la relativitat pot ser descrita en termes d'agents i mitjans de difusió, de factors selectius que governin l'acceptació de la societat receptora, barreres i resistència a la difusió i reinvenció a través de les barreres -els termes de la teoria antropològica clàssica-, de la mateixa manera que pot descriure's la recepció del telèfon, la xocolata o la minifaldilla. No vull trivialitzar gens el contingut substantiu de les idees científiques. Però si aquestes idees no circulessin de manera anàloga a com circulen les altres idees, llavors gran prat de la teoria moderna de la cultura és errònia. I, clarament, aquest no és el cas.

Malgrat el fet que la difusió de les idees científiques pot ser descrita en termes de la teoria antropològica, podem admetre, tanmateix, que avui la teoria és encara massa indefinida per tenir compte dels models específics d'acceptació o rejecció d'una idea científica quan travessa una frontera cultural. El que es necessita no és la rejecció o admissió de la teoria de la d i fusió s i nó l'elaboració d'una teoria d e difusió m é s fi nament s i ntonitzada amb les idiosincràcies de la ciència, especialment que tingui compte i delimiti la naturalesa dels factors selectius en joc. La literatura del creixement científic tracta dels processos interns de la recerca científica. Però les idees científiques viatgen en una determinada varietat de suhcultures, i no solament amb la dels científics.

Arriben a un grup que jo anomeno la "classe mitjana científica" (les persones que tenen una educació científica però

que no estan implicats en la disciplina primària de la idea en qüestió) i arriben a una audiència molt més general (difusió popular, podríem dir- ne). En aquests di­ ferents nivells, i e n societats diferents, entren en joc una gran varietat de factors selectius . Els factors institucionals són potser els més significatius en la subcul­ tura científica, però popularment són els factors ideològics els que solen predomi­ nar.

Finalment hi ha el problema de l'especi­ ficitat cultural. K roeber indica que els models de resistència a la innovació en certes cultures poden no mostrar cap "nexe lògic ni intrínsec" entre ells, al­ menys en el pla conscient. Aspectes ben diferents poden existir en actituds psico­ lògiques soterrades -l'islamisme, segons l'exemple del mateix Kroeber, actuava impedint un ampli desenvolupament de les innovacions tecnològiques i socials.

Es podria dir el mateix de la resistència a la innovació en l'Espanya dels Hapsburgs (on els valors de la contrareforma catò­ lica substituïen les lleis de l'Islam), o la resistència a les idees científiques moder­ nes durant els segles XIX i XX a Es­ panya, o a l'Argentina i el Xile d'avui dia. La relativitat, la psicologia freudiana i la biologia evolucionista (els tres casos que forneixen les dades e m píriques a aquest estudi) tenen poques connexions lògiques entre elles, ja que tracten de fenòmens completament diferents. Tan­ mateix, els conservadors catòlics tradi­ cionalistes es van oposar tot seguit a tots tres, el mateix que els valors positius que informen la ciència moderna, perquè tots ells contradeien un conj unt de concep ­ cions que atorgaven un valor molt alt a la certesa del coneixement i a la predictibi­ litat del comportament, segons els valors catòlics tradicionals, tal com els van reinterpretar els filòsofs, els teòlegs i els educadors neotomistes.

Encara que la teoria antropològica de la difusió pot no ser específicament utilit­ zada per als nostres propòsits, poden es­ tablir-se algunes analogies prou útils . (En realitat, el concepte de difusió en antro­ pologia no és una teoria, sinó més aviat

)

39

un model empíric de comportament ba­ sat en la síntesi de milers de casos estu­ diats). El model de difusió suposa que la interacció entre les cultures "donadora" i " receptora" serà condicionada per factors selectius que actuen sobre cada una sepa­ radament. No tot el que posseeix la do­ nadora serà ofert per a la seva adopció.

De la mateixa manera, la cultura recep­ tora descartarà certs elements entre els que li són presentats per ser incon­ gruents; o alguns eleme nts poden ser transformats en el procés de recepció per augmentar la seva congruència. El procés de selecció fet per la cultura receptora comprèn una varietat de mecanismes, ge­ neralment de tipus social o cultural, que actuen com a barreres a la difusió d'ele­ ments específics.

L'aplicació més interessant d'aquest con­ cepte a l'estudi de la ciència pot ser la manera com es conceptualitza la cultura donadora. En relació amb els paradigmes "forts" (com els tres citats més amunt), és clar que és ofert als receptors més que el cos sumari d'idees comprès en una sèrie de llibres de text o monografies. Els pa­ radigmes "forts" són lligats a un ampli estol de connexions a d'altres àrees extra­ científiques d e la cultura, i ncloses les connotacions socials que reflecteixen el prestigi de les persones que els defensen. a més de les connotacions polítiques i filosòfiques . Per citar l'exemple més clar, una part del bagatge del darwinisme va ser una actitud antireligiosa, i això va comportar, a Espanya, una reacció contra la seva recepció. Per altra banda, el gran prestigi dels seus defensors va ser una força legitimadora prou poderosa per in­ fluir més d'un científic catòlic. Els trets psicològics dels exponents de certes idees també poden formar part del bagatge que es transmet. Les opi nions filosòfiques d'Einstein i la seva aparent religiositat van facilitar l'acceptació de la relativitat entre els engi nyers catòlics espanyol s , que, tanmateix, estaven força preocupats pels atacs radicals als valors absoluts, i , també, per exemple, per la mort de la ciència " intuïtiva". La cultura de la cièn­ cia, en suma, inclou més que les idees

40

(

"He vist tri el darrer numero de "Noticies del Laborato­ ri " que tu, Ridgeway. has estat treballant els darrers vint anys tII el mateix problema en que jo he estat treballant tII ,Is darrers vint anys " ciència z o

600/ V o l u m z / octubre 1 9 8 z

)

TAULA I científiques .. soles".

Els estudis resumits de casos de la secció MODES " ACTIU" VERSUS " PASSIU" EN LA DIFUSIÓ DE LES IDEES tercera, més avalL estan dirigits a definir C IENTÍFIQUES PASSIU ACTIU i identificar els factors selectius que afec­ ten el grup o grups receptors. S'hi in­ clouen factors tan obvis com el grau A. VARIABLES ESTRUCTURALS d'institucionalització de la disciplina re­ ceptora, els fonaments educacionals i fi ­ I . Sistema educatiu Alt nivell de control per Tractament laic de l'educació, losòfics dels receptors, l'accessibilitat als part de l'Església o de l'Estat amb l'Església confinada a les materials de recerca, siguin treballs origi­ al servei de l'Església. seves pròpies escoles o al ni­ nals , traduccions, contactes estudiant­ vell primari i secundari. professor, comun icació d i recta o indi ­ Estructura dual, amb élite No hi ha aristocràcia tradicio­ recta i altres d'aquest tipus. S'ha de tenir 2. Estratificació social europeitzada (incloses l'aris­ nal. Àmplia classe mitjana, present en aquesta rúbrica les considera­ trocràcia i la classe mitjana) i composta principalment per cions extracientífiques tals com , per massa subdesenvolupada. immigrants. exemple, les barreres polítiques a la difu­ Petita classe mitjana. sió que van impedir l'entrada del darw i ­ nisme durant gairebé una dècada abans 3 . Mobilitat Mobilitat social rígida.

Estructura social fluida, amb del 1 868, o les barreres socials que van una considerable mobilitat. a fe c t a r d i fe r e n t m e n t la m a n e ra c o m Freud v a s e r rebut per científics o no­ 4. Ideologia social Autoritària, classista, amb No tradicional, igualitària. una acomodació considera­ cie ntífics.

RECEPCIÓ "A CTIVA" _VERSUS "pASSIVA": UN M ODEL IDEAL

ble de tots els grups a l'es­ tructura estratificada tradi­ cional.

5.

Estructura política

Aguda polarització entre dreta i esquerra entorn de línies de classe i religioses.

Programes polítics centrats en el suport o rebuig als va­ lors tradicionals.

L'estudi de la recepció de les tres idees científiques revolucionàries a Espanya i Argentina presenta un cert nombre de 6. Valors culturals Fort recel a la regularitats que han permès la confecció d'un esquema que agrupa les característi- en contacte directe amb els científics més ques sòcio-estructurals i científiques de i mportants del grup generador del para­ dues tendències modals que descriuen digma (sigui pel conducte que sigui, per l'èxit o el fracàs relatius en l'adopció de correspondència personal o altres rela­ certes idees. El model és descriptiu i cions). En el cas més actiu, el grup pro­ pensat únicament per a propòsits heurís- duirà recerca que serà reflectida i fins i tics, encara que alguns esdeveniments re- . tot haurà i nfluït en canvis del paradigma. cents a l'Argentina podrien també sugge- Una recepció "passiva" és la que es pro­ rir un valor predictiu en casos de movi- dueix quan les idees es reben en l'absèn­ ments ideològics en l'élite més poderosa. cia de qualsevol interacció estructurada El model ideal que presentem defineix el amb l'avantguarda de la recerca (research comportament dels científics de la disci- front). Encara que ha estat pensat com plina o disciplines receptores més relle- una eina d'anàlisi de l'estructura dels vants per la idea en qüestió. Un tal com- grups disciplinaris, el model pot també portament cau en dos modes dicotòmics ser utilitzat, de manera més general, per que he anomenat "actiu" i "passiu". U na descriure actituds característiques del recepció "activa" té ll�c quan els mem- conjunt de l'establiment científic de la bres del grup disciplinari receptor estan societat en qüestió.

innovació.

Divisions polítiques entorn les línies sòcio-econòmiques.

Ideologies més difuses, menys dirigides a fugir dels valors tradicionals.

Receptivitat al canvi.

Els membres d'un grup disciplinari re­ ceptor-passiu mostren característiques psicològiques i i ntel·lectuals típiques. Se senten aïllats en virtut de la seva passivi­ tat (és a dir, la seva i ncapacitat per co­ municar-se amb l'avantguarda de la re ­ cerca), i una tal passivitat els condueix a sentiments d'i nseguretat pel que fa a la seva pròpia creativitat científica, el valor de la seva producció científica i altres d'aquest tipus. La discrepància entre els modes actiu i passiu sol anar associada, encara que no és sempre així, amb el grau d'institucionalització de la disciplina afectada. Els grups actius tenen general­ ment una base disciplinària forta, i els grups passius, no. Hi ha excepcions, na­ turalment. Ramon Margalef juga un pa-

ACTIU

PASSIU

B. VARIABLES QUE INTERVENEN I.

2.

Discurs civil

Valors generals en relació amb la ciència

Els sectors d' élite estan ideològicament tan polarit­ zats que totes les idees, in­ closes les científiques, ten­ deixen a adquirir càrregues polítiques.

El discurs civil en temes cien­ tífics portat pels sectors d'élite.

La ciència no és considerada com un objectiu d'élite. Es destaca la ciència aplicada o utilitària. La ciència pura és vista com a esotèrica. Grups diferents descriuen la ciència "vertadera" segons els seus propis punts de vista.

La ciència és considerada com a congruent amb els objectius de l'élite. La ciència pura és valorada en i per si mateixa.

Definició consensuada de ciència, segons les normes in­ ternacionals.

c. VARIABLES EN

LA

CIÈNCIA

1.

Institucionalització

Les disciplines són dèbils, amb base institucional limi­ tada i contacte relativament desarticulat entre els mem­ bres.

Disciplines sòlidament basa­ des, amb càtedres, subven­ cions i suport governamental, etc. Els membres compartei­ xen un programa comú de re­ cerca.

2.

Comunicació científica

Els membres de la disciplina no es comuniquen amb l'avantguarda de la recerca i no estudien ni viatgen a l' estranger. Tendència pro­ nunciada a l'autodidactisme.

Contacte directe amb mem­ bres del grup nacional i amb científics de l'avantguarda de la recerca. Estudi, recerca i viatges a l'estranger.

3.

Accés a informació escrita

Els membres llegeixen gene­ ralment el material de l'avantguarda de la recerca en traduccions. Dificultat per adquirir materials i per seguir al dia les novetats.

La recerca és llegida en la llengua original. Cap dificul­ tat per accedir a la recerca corrent.

4.

Producció científica

Cap recerca original que contribueixi a la confirmació o modificació del para­ digma. Tota la recerca es publica localment.

Recerca original que ofereix modificació del paradigma i que és reflectida fonamental­ ment a través de publicacions internacionals .

�.

Disposició psicològica

Els científics se senten aïllats i tenen dificultats per valo­ rar la seva pròpia recerca o pedagogia.

Els científics es veuen com participants en la tasca cientí­ fica.

Difús. La dirigeix la classe mitjana dels científics. Alta participació dels no-cientí­ fics.

Directe. Els científics donen forma a l'opinió pública a tra­ vés d'escrits o entrevistes. La classe mitjana dels científics produeix síntesis que arriben

6. M ecanisme de popularització

als

no-científics mitjançant

l'ensenyament i els mitjans de difusió. Participació mínima dels no-científics.

octubre 1 9 8 2 1 V o\um 2 / 60 1

)

41

per actiu e n l'ecologia, sense tenir com a base un grup fort d'ecòlegs teòrics espan­ yols . U na tal persona tendirà a ser vista com a "geni aïllat", encara que Margalef no està gens aïllat.

La taula I resumeix les variables inde­ pendents i dependents que comporten les actituds passives i actives en la recepció d'idees científiques a través de les fronte­ res culturals. En aquest esquema, les va­ riables independents s'han confeccionat a partir de les dades q ue concerneixen Es­ panya (mode passiu) i Argentina (actiu).

No hi ha cap pretensió de l'aplicabilitat general de les variables independents. Els lligams entre les diverses variables de­ pendents, tanmateix, són prou substan­ ciosos per suggerir un relleu més general del model per a societats similars.

Malgrat que alguns factors culturals es­ pecífics, com ara les creences religioses, puguin tenir un impacte directe sobre una idea científica específica, no és pro­ bable que les variables estructurals en el seu conjunt actuïn directament sobre les variables científiques. Hem de suposar, més aviat, que un cert nombre de varia­ bles intervé en la forma d'actituds cultu­ rals o polítiques, les quals poden exercir un estímul (o un desànim) més directe al pensament científic. Aquí pensem, en definitiva, en dos tipus generals de fenò­ mens: primer, un entorn polític que afa­ voreix o frena la discussió oberta de les idees científiques ("discurs civil" / civil discourse) i, segon, els valors culturals que representen l'estol d'actituds concernents a la naturalesa de la ciència i el seu au­ tèntic paper en la societat. L'encoratja­ ment del discurs civil -la discussió oberta de les idees científiques- sembla inevita­ blemente que ha d'estar relacionat amb l'acceptació d'un paper normatiu per a la ciència pura , mentre que l'absència de condicions favorables al discurs civil sembla que comporta la restricció del pa­ per de la ciència a límits clarament defi ­ nits.

Explicarem més avall que l'evolucio­ nisme espanyol del segle XIX, el mateix que la psicologia freudiana, va tenir un perfil passiu. El grup que va rebre la

CONFERENCIAS !>lI.

l ) l ·. ' ·; . · I H · � t I hLPO I i. ( , 1 .

ENSAYOS

, , ) S \N A L O O

C O O I N ':>'

t l c u e u !! !) U I .UICI'" , C I R II J l a

D E L O R. D. P E R E G R I N C A S A N O V A Ihatrad,

COti

¡rabAdos.

PROCEDENTE IH� I.A HIBI.IOTKC.<\

DL SERRANO cmn

Pelegrí CaJanova i Ciurana (València, 1 84.9- 1.9 1.9) va ser un d.ls principals introductors de les teories darwinianes.

Presentà al nostre públic l'obra de Haecktl.

42 (602/Volum 2/octubre

l ,

1 1 1; 1 \

V II. L E N C l A I N-i� .' PASCUAL AGUILAR " l " bl!�,,·'. I

I_

" ' 1;

ciència :0 )

1 98 z

relativitat va ser més actiu pel que fa als contactes personals amb l'avantguarda de la recerca, que van ser ben articulats.

Com en tots els models ideals, hi ha d'haver lloc per a casos que mostrin una barreja de trets modals. A l'Argentina, la biologia evolucionista i la psicologia freudiana van tenir caràcters actius, amb contribucions al cos teòric. El mateix que a Espanya, on la relativitat va mostrar una barreja de trets actius i passius.

Els perfils històrics dels grups passius tendeixen a ser molt menys pronunciats que els dels grups actius, i el resultat és la presumpció de les generacions posteriors d'una activitat molt més baixa en deter­ minades disciplines (o en la recepció d'una determinada idea) que el que real­ ment és el cas. Per tant, dels sis estudis particulars, només els dos grups discipli­ naris més "actius" -els més en contacte amb, o més productius en, l'avantguarda de la recerca- figuren en la histografia contemporània: les escoles argentines de paleontologia evolucionista i de psi coa nàlisi. La resta constitueixen episodis oblidats. Tanmateix, en termes de la re­ cepció i la transmissió de les idees, els grups "passius" no són necessanament passius. Llegeixen, ensenyen, donen con ­ ferències, escriuen i són capaços de moure l'opinió pública, o alguns ele­ ments, a favor de les noves idees. No cal insistir gaire en aquest punt. L'impacte de Darwin o Freud a Espanya, per exemple, malgrat que es tracta clarament del mode passiu, va ser massiu.

Es necessari fer la següent distinció prè­ via. En societats "perifèriques" com Es­ panya, hi ha diferents processos que con­ dicionen la recepció dels paradigmes "forts" o "dèbils". A causa de les seves vinculacions i associacions extracientÍfi­ ques ' els paradigmes "forts" (com ara el darwinisme, el freudisme, la relativitat) commouen la cultura sencera, amb el consegüent efecte retroactiu entre diver­ sos grups subculturals. D'aquesta manera, la recepció popular o en la classe mitjana de científics pot afectar les actituds dels membres de la disciplina receptora, i vi­ ceversa. Encara més: uns tals paradigmes

es difonen d'una manera "pre-crÍtica": encara contenen en el seu bagatge l'ac­ ceptació crítica de les persones de gran prestigi i status reconegut. Els paradigmes "dèbils" són, en primer lloc, rebuts per una audiència més petita i especialitzada.

El grup donador és ell mateix més cir­ cumscrit i les persones fora de la disci­ plina no poden entendre la idea o estar­ hi interessades. En aquest cas, com Gre­ gorio Marañón assenyalava en relació amb la teoria de les secrecions internes, si no hi ha un grup disciplinari ben articu­ lat en la societat receptora (o si, en altres termes, el grup és "passiu"), no hi haurà cap camí. perquè els membres del grup receptor j utgi n el valor de la idea en qüestió. En el cas citat, l'èxit del para­ digma a Espanya va ser gairebé comple­ tament dependent del prestigi personal del seu protagonista primer, Marañón.

Els paradigmes durs no són tan depen­ dents del prestigi de científics indígenes pel que fa a la seva acceptació en altres subsectors culturals. El fet que un dels més influents pedagogs darwinistes del segle XIX va ser professor d'anatomia de províncies (Pelegrí Casa nova) va ser irre­ llevant per a la recepció de Darwin, que va ser només dependent de manera mí­ nima de l'status dels seus defensors o an­ tagonistes hispànics.

ESTUDIS pARTIC ULARS

__

_

L'estudi, del qual aquest article és el re­ sum, es basa en les recepcions de la bio­ logia darwinista, la psicologia freudiana i la teoria de la relativitat a Espanya i Argentina; sis estudis en total. No puc donar aquí una visió completa de cada estudi, però provaré més aviat de carac­ teritzar cada recepció breument, afegint observacions específiques que siguin re­ llevants en relació amb els fets de cada cas que il·lustren variables específiques del meu model ideal. Els estudis són pre ­ sentats en ordre, d e s d e l m é s passiu fi ns al més actiu.

1 .- El darwinisme (Esp anya) U na situació uniformement passiva. Els estudis tipus història natural van persistir ben bé fins al segle XX, sense cap lligam amb les ciències biològiques d'estil an­ glès, entorn d'un cor de teoria evolucio­ nista. No hi va haver pràcticament co­ municació amb l'avantguarda de la re­ cerca -la correspondència irregular de Casanova amb Haeckel subratllava el seu propi sentit d'aïllament i inseguretat.

Darwin va ser llegit en francès fins que no hi van haver traduccions espanyoles a disposició. No hi va haver cap contribu­ ció a la teoria de l'evolució per part d'in­ vestigadors espanyols i la popularització va estar sobretot en mans d'escriptors populars o de científics socials de l'es­ querra política. El darwinisme va ser l'anatema de l'élite catòlica, que conside­ rava una tal teoria com investigació espe­ culativa i empirista, ateòrica per ser "au­ tèntica" ciència. Cap al final de segle, sota l'impuls de l'escola histològica de Ramón y Cajal, la teoria de l'evolució va fer algun camí a les facultats de medi­ cina, com un epifenomen de l'èxit de Cajal en establir una autèntica avant­ guarda investigadora en neurohistologia.

2 .- Relativitat (Argentina) Portada a la passivitat després d'uns co­ mençaments amb algunes característiques actives. La relativitat va ser introduïda precoçment a l'Argentina per Jakob Laub, un col· laborador inicial d'Einstein que va ensenyar física a la Universitat de La Plata i va formar dos deixebles ben i nfluents, Teófilo Isnardi i Ramón G .

Loyarte. Després del col· lapse de l'intent governamental d'instal· lar a dojo la cièn­ cia alemanya, la recepció va passar a un mode passiu. U na escola nacional de fí­ sica no va aconseguir mai de sostenir-se, essent incapaç d'atraure estudiants, amb el consegüent abandó de gran part de la discussió sobre la relativitat a les escoles d'enginyeria. No hi va haver cap comu­ nicació amb l'avantguarda de la recerca -la visita d'Einstein del 1 9 2 5 va ser fo­ namentalment per establir contacte amb la comunitat jueva; va passar més temps

P!'"o f .

:'I r .

'

.

.erl�n

!i n s t e .in

.,...

li. �r \ :1 e n 6 . ' 1 1 .

H a ",, � r ': 3. n t s [' . 5 .

2' .

� e h r :eeh ['� eJ" H e r r r. u l ': e � e !

Ihr

fr e u n il i eh e r I r � e r "f o ra

c l e ie h z e i t i c mit P'reu 1 e u n :1 JD i t Y l e h t ice t i e r z u

l e i :. ten ie

SODl:1e r r U r l an c e r a Zeit

n i ctlt

.olc:e

j e.h r l " Q Z 2!23

t1Jn

.

' r _eit

..

:1s . U:'s.

es rU r \.òn.'!2Ó ; l i eL

"t'on 1 e r 1 i n 3." Zl.. l: o:;;men.

1 a a s e 8 ll i r 3.u ,, � e ro r "!. e n t l i c L noet

.,

le.1 1 t u t ,

1aaa

ieL

mach t .

....

t' e l ::' s �le ni

es

"t' o r

n aet.s�en

Ieto "t'ersiehere Ib n en . lh rer F.lnl:. 1W1C i.m.mer

¡ i a t e n kann . h o �-re 3. _ e r z U 'f e r s ':' c}. tl icb. . z u konn en.

e r !' ü l : t mieb

�et:tu,r". i :nit �ehl!l.e ['z 1 e s l:. � H I , '.t e i 1

1�e5

1m S t u iJ.on­

hnn nocb ".tün.s ehen.

"t' o r z ü � l i c t e r Ho chaebt un, Ihr

e r ¡; t> '... e n e r

,t: � .

U. ! .

(

�arr:l :1a.s ,

Pror.

3 .- Psicologia freudiana (Espanya) Passiva en els anys 1 9 20, amb un movi ­ ment cap a un mode actiu els anys 1 9 3 0 , el qual havia d'avortar. La primera re­ cepció va ser limitada a metges o altres intel· lectuals (per exemple, Ortega y Gasset) que llegien alemany o que havien estudiat a Alemanya (Lafora) o a Suïssa (Villaverde). Després del 1 9 2 2 , les obres completes de Freud estaven disponibles en castellà. No hi va haver cap comuni­ cació amb l'avantguarda de la recerca ni cap recerca original. La recepció p opular va ser dirigida per psiquiatres tque no s'identificaven amb el freudianisme), fi­ lòsofs i criminòlegs . L'dite catòlica es va sentir colpida per l'atac freudià a la mo­ ralitat tradicional. Els anys 1 9 30, un moviment psicoanalític va ser establert en la comunitat psiquiàtrica espanyola per Angel Garma, que havia estudiat a Berlín i va estar en contacte amb un membre perifèric del grup d'avantguarda.

No va tenir un suport institucional segur i l'esforç va morir amb el seu exili a causa del daltabaix de la guerra civil.

Relativitat (Es pa nya) Perfil actiu amb algunes característiques passives. La relativitat va ser rebuda pri­ mer pels matemàtics que tenien una forta base institucional al Laboratorio Mate­ matico i a la Sociedad de Matematicas de Madrid . Les comunicacions amb els científics de l'avantguarda de la recerca (físics germanoparlants i matemàtics ita­ lians) van ser directes, amb intercanvi d'estudiants, viatges a centres estrangers i reunions entre científics espanyols i con­ f,[�nçi,s a Es p an y a de les p rinci p als fi ­ gures internacionals (Einstein, Edding­ ton, Weyl, Levi -C ivita). La recerca era llegida en les llengües originals i les noves aportacions eren rebudes imme­ diatament, i de manera completa. Es va 4 ,-

octubre 1 9 8 2 / V o\um 2 / 60 3

ciència 2 0

amb e l fisiòleg Houssay que amb físics.

La relativitat va ser difosa per traduc­ cions castellanes: no hi va haver recerca original; i la comunitat de les ciències físiques va ser dominada per una ètica utilitarista.

Carta d'EillJleill a Terradas: "Berlill, 1 6- VIl- IJl 2 1 .

Molt honorat co¡' lega: La seva cordial carta del primer de mar, m 'ha omplert alhora d'alegria i de tristor. La tristor és deguda al fet que Ull trebal/ llarg i imp ortallt >10 em permet d 'absentar-me de Berlín durallt Ull I/arg temps aballs de l 'estiu villent. Li ben asseguro que em sap molt de greu que això no em permeti d'acceptar la seva illvitació, pero de tota manera jo estic segur que em serà possible acceptar-la durant el curs acadimic I Jl2 2 - 2 J, si is que ",cara ma liti la seva invitació.

Amb la meva mis sillcera estimació, seu afeclIssim, A. Einstein Professor E. Terradas. Barcelolla (l3iblioteca Terradas, Institut d'Estudis Catalans)

produir una quantitat real de recerca en­ cara que fos negligible. La major part dels esforços dels capdavanters (Cabrera, Plans, Terradas) es dirigia cap a l'ense­ nyament i la preparació de treballs de síntesi per ser llegits per persones amb preparació científica -en aquest cas, en­ ginyers, un dels grups més significatiu de la "classe mitjana de científics". (Els ma­ temàtics, en aquest període, solien tenir càtedres en les escoles d'enginyers). l)nes tals característiques són clarament acti ­ ves, encara que l'escàs volum de produc­ ció original és passiu, tal com es lamen­ tava Terradas dient a Levi-Civita que les matemàtiques no estaven ad.equadament establertes al país, una afirmació defen­ siva típica d'un científic treballant, en­ cara que "activament", en un ambient "passiu".

5 .- Evolució (Argentina) Els germans A m eghino i els seus asso­ ciats van ser capaços de formar un grup disciplinari fort en paleontologia, amb suport governamental i base institucio­ nal. El contacte amb els evolucionistes francesos va ser fort i Ameghino presen­ tava parts importants de la seva recerca a França. El seu treball era informat pel paradigma darwinià, que era acceptat completament i, en algunes àrees, can­ viat. El tipus de polèmiques en les quals Ameghino va participar són les típiques de la ciència normal i el fet que s'equivo­ qués en aspectes importants no altera la naturalesa "activa" de la seva participa­ ció. Com quan va intentar demostrar que els primers homes van aparèixer a l'Ar­ gentina, va rebre ajut governamental i va ser convertit en un ídol pels professors de biologia d'ensenyament secundari, membres típics de la "classe mitjana dels científics" que eren actius en la popula­ rització de les seves idees.

6 .- Psicologia freudiana (Argentina)

La passivitat va caracteritzar la recepció inicial de la psicoanàlisi a l'Argentina fins a l'arribada d'Angel Garma, provi­ nent d'Espanya, el 1 940. Garma estava disposat a no repetir la seva experiència

)

43

espanyola en ser cooptat per institucions psiquiàtriques hostils o indiferents a F reud. Va establir ràpidament una base institucional autòne>ma (l'Associació Psi­ coanalítica Argentina), al voltant de la qual es va formar una escola de gran categoria que va produir recerca psicolò­ gica freudiana d'avantguarda. A través de publicacions internacionals i de la parti­ cipació en congressos, l'Escola Argentina va mantenir una posició en el desenvolu­ pament paradigmàtic de la teoria psicoa­ nalítica i va aconseguir un ampli segui­ ment popular a l'Argentina a través de l'augment de la seva penetració en posi­ cions de l'ensenyament a alt nivell i d'un ampli seguiment clínic. S'ha de destacar que Garma va deixar de llegir en ale­ many després de la seva tornada de Ber­ lín a Espanya; a l'Argentina els analistes de l'APA llegien Freud en castellà i en anglès. Aquesta aparent anomalia passiva pot atribuir-se al fet que un grup que produeix recerca original se sent amb un control m illor de la teoria si posa fi als seus possibles sentiments d'ansietat en relació amb la distància o l'aïllament dels centres originals.

__

DISCUSSIÓ

U n problema molt important de la so­ ciologia del coneixement és identificar les variables culturals i socials específiques que tenen efectes sobre els processos cog­ nitius i, llavors, assignar un pes a cada una. Els historiadors de la ciència s'im­ pressionen sovint per la congruència ge­ neral entre les idees científiques i els va­ lors culturals i socials en el sentit més ampli; encara que tenen dificultats per identificar els factors específics que la causen o per descriure'n les relacions.

Considerant un sistema interactuant d'uns factors com aquests (que poden in­ cloure la disposició política, la religió, la ideologia social i altres d'aquests tipus) i com es relacionen amb la ciència, es nota que tals factors tendeixen a intervenir dèbilment e n la producció científica en les societats on la ciència és fortament insti-

EillJlúlI a la Ulliversitat de Madrid. D 'entre els qui aparúxen a la fotografia, podem recolleixa Josep M. PlaliS i Blas Cabrera

tucionalitzada i on tots els sectors de les classes dominants situen la pràctica cien­ tífica en un nivell alt; actuen més forta­ ment en societats on la ciència és míni­ mament institucionalitzada. Decisions agudament ideològiques preses recentment per les administracions no han afectat gaire la pràctica de la ciència a Anglaterra a als Estats U nits; ho han fet a Xile o Argentina, on les institucions científiques són més dèbils i on els valors socials que afavoreixen la pràctica científica estan menys difosos i menys profundament establerts. Això suggereix un desenvolupament històric evolutiu, en el qual els factors del context esdevenen progressivament menys significatius per descriure la naturalesa de la ciència. Es clar que durant l'Edat M itjana, tot el coneixement natural era filtrat a través del prisma de la ideologia religiosa. En el procés de secularització, l'impacte de la religió sobre la ciència es va diluir progressivament i altres factors ideològics van augmentar en significació. El pes de les variables dels factors contingents del context en el temps és el que fa especialment difícil establir com funciona el sistema. Pot ser suficient per al propòsit d'establir les relacions entre les diferents tendències socials i culturals i les que tenen lloc en la ciència ella mateixa examinar només el comportament de les élites, més que la societat sencera. En el cas d'Espanya, mentre tots els sectors dominants (tant els conservadors com els progressistes) coincidien en la necessitat d'un discurs civil obert i lliure pel que fa a la ciència, mentre apareixien en les tres primeres dècades del nostre segle, els factors contextuals p rèviament significatius (reli gió, política) semblaven perdre significació. En una atmosfera tal, els sectors conservadors estaven preparats per acceptar la nova física i fins i tot molt de la nova psicologia. Quan va tornar la polarització en el preludi de la guerra civil, només llavors els conservadors van començar a associar la desfeta dels concep tes decimonònics de causalitat en física amb la promoció dels valors socials tradicionals, o a oferir la identificació sim-

plista de la psicoanàlisi amb la pornogra­ fia. El futur pròxim de l'empresa cientí­ fica a Espanya semblaria girar entorn de l'emergència d'un consens ampli i conso­ lidat que afavorís el discurs civil en cièn­ CIa. El model que presentem identifica dues disposicions modals respecte a la ciència que es presenten en societats perifèriques al conjunt de la ciència occidental i en disciplines científiques individuals en tals societats. En general, els modes corres­ ponen a dos tipus diferents d'organitza­ ció sociopolítica, amb '!>ocietats autorità­ ries tradicionals del tipus earacterístic a Espanya durant la major part del segle XIX i en el període de Franco, que con­ figuren un ambient generalment poc fèr­ til per nodrir institucions científiques fortes i grups disciplinaris consolidats.

Les societats més igualitàries i cosmopo­ li tes ofereixen comparativament força més espai a tals desenvolupaments, mal­ grat els freqüents atacs de la dreta polí­ tica.

L'esquema és més fructífer quan es des­ criuen les recepcions del darwinisme i la psicologia freudiana que pel que fa al destí de la relativitat. Aquest darrer exemple demostra que una reacció pas­ siva pot desenvolupar-se en un clima productiu de recepció activa en altres camps, com ara a l'Argentina, o també a Espanya, on els signes d"'activitat" po­ den ser trobats en un context general­ ment "passiu". En l'últim cas, la relativi­ tat va prosperar en part perquè un sub­ sector de l'élite conservadora (els engi ­ nyers) estava desitjant trencar els valors tradicionals en aquesta instància, el que va conduir, per tant, al fet que la recep­ ció de la relativitat disposés d'una infras­ tructura (les escoles d'e nginyers depen­ dents de l'Església o no i les associacions professionals) lligada estretament a l'élite, cosa que visiblement va faltar en els casos del darwinisme i la psicoanàlisi.

Això suggereix la necessitat de refinar les

variables de cara a acomodar els compor­ taments que no són predits en aquest esquema. (L'èxit de la relativitat a Es­ panya durant els anys vint suggeriria la presència, en algun sector de la societat, de variables i ndependents de tipus actiu.

El nostre model no descarta aquesta con­ tingència explícitament, ni dóna compte de la concordança cultural o social, o de la seva inexistència, entre idees específi ­ ques i grups receptors específics).

El nostre model, en conclusió, és simple­ ment una adequació de la teoria antropo­ lògica de la difusió que intenta d'identifi ­ car els vehicles i les barreres a la difusió de les idees científiques en situacions so­ cioculturals específiques. U na tal defini­ ció esperem, avançarà la discussió del ' històric de la ciència en les socie­ paper tats hispàniques.

( Thomas F. Glick

)

Materials de lectura Thomas F. Glick: Darwin en España.

Barcelona, Ediciones Península, en premsa.

Thomas F. G lick: L 'homenatge valencià a Darwin del 1.9 0.9, (ciència) n.O 1 6, maig del 1 9 8 2 .

Thomas F . Glick: Einstein a Barcelona, (ciència) n.O 3 , octubre 1 980.

Thomas F. Glick: The Naked Science: Psychoanalysis in Spain, 1.9 14- 1.948, "Comparative Studies in Society and History", en premsa.

A . L. Kroeber: A ntropology: Cultural Pat­ terns and Processes. Nova York, 1 96 3 .

Diego Nuñez: E l darwinismo en España.

Madrid, 1 9 7 7 .

Antoni Roca: La incidència del pensament d'Einstein a Catalunya 1.9 0 8- 1.923, dins Centenari de la naixença d'Albert Einstein.

Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1 98 1 ("Arxius de la Secció de C iències", LXI).

I

Protegir la seva salut és protegir les seves vides.

La preve n c i ó de malalties és u n o bjectiu social prioritari, i d'aqu esta prevenció cal q u e s e ' n beneficïin cada d i a més persones.

Avu i h i ha, per sort, react i u s u l t rasensibles q u e permeten detectar precoçm e n t l es malalties i esta b l i r u n diag nòstic seg u r. Així el m et g e pot aplicar e l tractament o p o rtú a m b m é s ra pidesa i a m b m é s poss i b i l itats d'èxit.

Les i nvest igacions d e l ' I nstitut Behring d e l g r u p H o e c h s t han permès d ' elaborar u n g ran nom bre d e react i u s , g ràcies als quals s ' i d entifi q u e n amb certesa infeccions, malalties d e l a sang, afeccions re u màt i q u es i diversos trastorns o rg à n i cs des del p r i m e r m o m ent.

L'I nstitut B e h r i n g també desenvo l u pa la seva activitat a Espanya, o n a p l i ca un programa molt a m p l i d ' i nvestigació clínica i d e producció. E l s especial istes d e Hoechst, arreu del m ó n , trebal l e n en el descobri m e n t de m e d icame nts, vacu nes i react i u s .

El 1 980 H o e c h s t va i nvert i r e n i nvest igació a tot el m ó n 52.040 m i l ions de pessetes, 20.280 m i l i o n s d e les quals foren desti nades a la i n vestigació farmacéutica.

I nvestigació responsable per al futur dels nostres fills.

INSTITUTO BEHRING

Hoechst t'8

_ENTREVISTA AMB

46

(

606/ Volum 2 / octubre 1 9 8 2

'

.

ciència 2 0

)

Ulises Moulines és filòsof de la ciència i pot ser emmarcat dins el corrent estructuralista. Ha treballat ambSneed, Stegmüller i Balzer, que constitueixen les principals figures de la concepció estructural. Ha estat, com a professor de filosofia de la ciència, a diverses universitats d'Alemanya i EUA i actualment és investigador- catedràtic a l'Institut d'Investigacions F ilosòfiques de Mèxic. S e ­ gons l'opinió d e Jesús Mosterín, i no li manca raó, Ulises Moulines é s el filòsof de la ciència més preeminent de la j ove generació llatinoamericana i hispànica.

Va anar a Madrid durant el mes de j uny invitat al Congrés de F ilosofia 1 Història de la C iència, organitzat per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). L'entrevista va ser realitzada per Anna Estany, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona. (ciènc ia):- Podrieu descriu re les vostres dades autobiogràfiques més relle va n tJ de t raj ectò ria i n ­ tel· lectllal?

C. Ulises:- Vaig néixer a Caracas (Ve­ neçuela). fill d'exiliats catalans . Vaig pas­ sar la infantesa a Veneçuela fins a l'any 1 960 que vaig arribar a Barcelona, on vaig estudiar el batxillerat i després vaig començar fís iques a la U n i v e rs i tat de Barcelona i seguidament filosofia i psico­ logia. Vaig acabar la llicenciatura de filo­ sofia l'any 1 9 7 I i després vaig anar a Alemanya a fer estudis de postgrau, Allí vaig fer el doctorat a l'I nstitut de Teoria de la Ciència de Wolfgang Stegmüller, a la Universitat de Munich, El professor Stegmüller va ser el meu director de tesi, Durant el temps que vaig estar a Ale­ manya. de 1 97 I a 1 9 76. a més de fer els estud is de postgrau, vaig ser col· laborador científic del que és l'equi­ valent al nostre Consell Superior d'In­ vestigac ions C i ent ífiques. que subv e n ­ ciona progra m e s d ' i n vestigac ió, en e! meu cas un programa d'investigació en filosofia de la ciència sobre anàlisi de l'estructura de les teories físiques. Des­ prés, un cop acabat aquest programa sota la di recció del professor Stegmüller, i també la tesi, encara em vaig quedar un

any més a Munich com a professor assis­ tent a l'I nstitut de Teoria de la Ciència.

Posteriorment vaig tenir certes dificultats de tipus laboral en el sentit que als estu­ diants i professors d ' origen de! tercer món se'ls causava eque em vaig veure pràcticament obligat a emigrar i aleshores vaig acceptar una o ferta de l ' I nstitut d'Investigacions F isosòfiques de la U ni­ versitat de Mèxic, la UNAM , d'investi­ gador titular, és a dir, d'i nvestigador­ catedràtic. I des de mitjan 1 976 aquest és el meu càrrec oficial i formaL Però no he estat tot aquest temps a Mèxic sinó que he acceptat la invitació d'altres universi­ tats per donar cursos de filosofia de la ciència, concretament a la Universitat de Califòrnia, a Campinas (Brasil). al Cen­ tre d'I nvestigacions Interdisciplinàries de Bielefe!d (Alemanya) i un semestre a l'Institut de Teoria de la C iència de Mu­ nich . En aquests moments torno a treba­ llar d'una manera conti nuada a la Uni­ versitat de Mèxic.

( c i èn c i a) :- l l 'itinera ri pròpiament m ­ tel· lectual a partir de la tesi de llicenciatura ?

C . Ulises:- La tesi de llicenciatura va ser publicada dos anys des p rés per l'Editorial Ariel amb el títol L estructura del món sensible i el subtítol "Sistemes fenomena-

listes" que ja indicava el contingut bàsic del llibre: una anàlisi detallada. formal i el més exhaustiu possible dels corrents epistemològics que en el segle XX s'han associat sota el rètol de "fenomenalis­ me", o sigui, sistemes de reconstrucció dels conceptes científics a partir d'una base experimental d'allò que de vegades s'ha anomenat "dades sensorials" , Vaig fer una revisió de tots aquests sistemes des d'Ernst Mach fins a Goodman pas­ sant per Russell i Carnap, i vaig donar la meva pròpia proposta amb un sistema original de reconstrucció dels conceptes empírics sensorials que està basat en ma­ nera en el sistema de Carnap però té peculiaritats pròpies.

En aquella època jo estava immergit en el corrent filo r fic general que podríem de­ nominar positivisme lògic, especialment influït per 13 filosofia de Rudolf Carnap en el seu intent de fer una epistemologia formal i científica, Això no vol dir que només m'interessés per aquest corrent, en realitat els meus interessos eren molt po­ lifacètics, Això explica la meva dedicació tant a la filosofia en el sentit estricte com a la física i la psicologia i vaig tractar d'estudiar simultàniament les tres coses perquè em semblava que així hi hauria una interacció fructífera per tractar temes epistemològics. i , en aquest sentit, conti -

c.

(

ULISES M OULINES

octubre 1 9 8 z / Volum Z / 6 0 7

ciència z o

nuo pensant així.

Aquesta és una etapa ideològica en la meva evolució intel· lectual que en un cert punt es pot considerar que he supe ­ rat i per tant ja no m'atenc pròpiament als principis del positivisme lògic. Con­ sidero que hi ha molts problemes en aquest corrent, si bé hi ha encara molts elements valuosos, molts resultats que segueixen sent vàlids i concretament crec que l'estudi de sistemes fenomenalistes com una part específica del positivisme lògic és una tasca que encara val la pena de tenir-se en compte.

A partir de la meva anada a Alemanya la meva evolució intel· lectual va sofrir una ruptura ja que quan vaig arribar a Mu­ nich, tot i que l'Institut on jo anava es­ tava format en gran part per gent que provenia del positivisme lògic, hi havia hagut canvis importants els últims anys per raó de la influència de pensadors com T. Kuhn i J. Sneed . El llibre de Sneed The logical structure ol mathematical physics acabava de ser publicat i era una de les coses que més s'estava discutint a l'Insti­ tut dirigit pel professor Stegmüller. Em vaig començar d ' i nteressar per aquests temes i vaig començar a treballar en aquest camp i em vaig convertir en un dels col·laboradors d'allò que s'ha ano­ menat després programa estructural de reconstrucció de les teories empíriques.

positivisme lògic donava un esquema ge­ neral bastant interessant i coherent, però no permetia una anàlisi de l'estructura complexa de teories particulars. Va ser la confluència d'aquests dos factors el que em va fer passar a l'estructuralisme per­ què suposava, i conti nuo pensant que és cert, una alternativa que combina per una banda el rigor formal del positivisme lò­ gic i per l'altra aquesta concreció als as­ pectes diacrònics i evolutius de les teories cie ntífiques i la possibilitat d'analitzar teories concretes. (ciència):- "Teoria de la ciència ", "episte­ mologia ", "metodologia ", "filosofia de la ciència ", "metateoria ", ¿ creieu que són de­ nominacions equivalents de la mateixa disci­ plina ?, ¿ quina creieu que és la més ade­ quada ?

C . Ulises:- Jo considero que aquests ter­ mes són sinònims. Potser seria millor la paraula epistemologia però com que està molt carregada ,de connotacions històri­ ques, prefereixo parlar de metateoria. És una teoria sobre teories i això és el que avui, en termes lògics, se'n diu una meta­ teoria. Per tant la filosofia de la ciència consistiria a elaborar o formular metateo­ ries de diversa amplitud i característi­ ques , és a dir, m e tateories de teories científiques, ja sigui d'una disciplina par­ ticular, per exemple metateoria de la fí­ (ciència):- Quins són els factors que més han sica, o potser una meta teoria més general influit en la vostra evolució des del positi­ que abraçaria totes les teories científi­ ques. visme lògic al programa estructural?

)

47

establir normes sobre el comportament o sobre la producció científica sinó que més aviat el nostre estudi de la ciència és una tasca descriptiva, o millor dit, interpreta ­ tiva en la qual es tractaria de desenterrar les estructures im plícites de les teories científiques i fer-les explícites. Es a dir, reformular o redescobrir el que, de fet, ja és im plícit en la producció cient ífica sense establir normes de validesa general i universal sinó veure quin és el substrat lògic i metodològic tal com existeixen.

L'analogia més fructífera que trobo és la de la comparació de la tasca del filòsof de la ciència nonormatiu amb la del lin­ güista que estudia una lle ngua qualsevoL no per establir normes gramaticals que diguin com ha de parlar i escriure la gent, sinó atenent-se únicament a com parla i escriu la gent, tractant de veure quines són les regles gramaticals que hi ha dar­ rera d'aquesta producció lingüística.

Aquests tipus d'activitats de vegades se'n diu, i jo mateix en dic, activitats de se­ gon o r d r e r e s p e c t e a l ' a c t i v i ta t i n ­ tel·lectual d e primer ordre que seria l'ac­ tivitat científica mateixa, per exemple la que fa el físic, el biòleg o el psicòleg. Les activitats de primer ordre consisteixen en l'estudi de la realitat en si mateixa men­ tre que el filòsof. en realitzar activitats de segon ordre, estudia o interpreta les acti­ vitats de primer ordre. El lingüista també fa una activitat de segon ordre respecte a l'activitat de primer ordre, que és parlar i escriure. En aquesta analogia és on puc situar la F ilosofia de la Ciència, en l'es­ tudi de tipus metalingüístic, metalògic, meta teòric.

C. Ulises:- Això és molt important . Po­ dem dir que hi ha dos factOrs : un que fa referència a l'aspecte històric o discrònic de la ciència. Em vaig adonar, sobretot llegint Kuhn i els historiadors de la cièn­ cia, del fet que els aspectes diacrònics de la ciència havien estat totalment negligits o representats de forma molt inadequada

(ciència):- Podríeu explicar en què consis­ teix la filosofia de la ciència o metateoria ?

que em vaig adonar de l'escàs relleu que tenia el mètode del positivisme lògic per analitzar teories concretes de la ciència, per exemple la mecànica de NewtOn o alguna teoria psicològica particular. El

d'establir normes per als mateixos cientí­ fics sobre com has d'elaborar i posar a C . Ulises:- Hi ha una motivació en part prova les teories c i e n t ífiques. L'altre potser estètica, en el sentit que ens agra­ grup, del qual j o formaria part, té una daria tenir una formulació més elegant, actitud anti -normativista. No pretenem més clara de les teories científiques, però

C. Ulises:- La filosofia de la ciència la veig com una tasca no- normativa. D'una manera àmplia i simplificadora podríem classificar els filòsofs de la ciència en dos grans grups: un primer grup el consti­

(ciència):- Fent- nos ressò d'una pregunta quasi inevitable quan es parla de Filosofia de la Ciència, ¿ creieu que les reflexions metateò­ riques tenen una utilitat pràctica o un valor purament estètic?; en qualsevol cas, ¿ quines són les vostres motivacions per dedicar- vos a

p�l positivisme lògic . L'altre factor v a ser tueixe n els filòsofs normatius que tracte n aquesta disciplina ?

Fotografies d'Eulalia Pem.- Sedoio 48

(

6 0 8 / Volum 2 / octubre 1 98 2

.

sobretot, almenys en el meu cas, la moti ­ vació és la pura i simple curiositat per saber quines són les estructures profundes i implícites de la ciència. Es clar que, en principi, hom no hi veu massa implica­ c i o n s p rà c t i q u e s i t e c nològi ques e n aquesta curiositat. Tanmateix crec que la justificació d'aquesta activitat és com la de tantes altres activitats científiques: la pura i simple curiositat, i crec també que, a la llarga i d'una manera més o menys indirecta, pot tenir certes implicacions pràqiques en dos sentits: Per una part, conèixer millor les estructures implícites de les teories científiques ens permetria d'esclarir-ne els termes, tenir formula­ cions més clares i contundents, evitar les incoherències, les contradiccions lògiques dintre les teories formulades pels propis científics. En aquest cas, i solament en aquest cas, l'activitat purament descrip­ tiva dels filòsofs de la ciència podria do­ nar lloc a certes recomanacions normati­ ves en el sentit que si trobem certes in­ coherències en les teories científiques potser podem recomanar al científic que les formuli de manera formalment més adequada.

Per altra part crec que podria tenir una relevància a nivell didàctic i pedagògic.

Si nosaltres podem revelar d'una manera adequada les estructures implícites a la ciència, això ens permetrà una exposició d idàctica molt m é s adequada davant l'ensenyament i la comunicació, fins i tot per la divulgació de les teories científi ­ ques. (ciència):- Creieu important fer una deli­ mitació clara entre Història de la Ciència, Sociologia de la Ciència, Psicologia de la Ciència i Filosofia de la Ciència ?

C. Ulises:- Això es discuteix molt ha diverses opinions.

hi

(ciència):- Ens podeu donar la vostra opinió?

C . Ulises:- Evidentment totes aquestes disciplines tenen una forta interacció entre elles, però no ha d'anar en detriment

ciència 2 0

)

de cap. Cap d'elles s'hauria de reduir a lògic? qualsevol de les altres. Tant la Història de la Ciència, com la Sociologia de la C . Ulises:- C rec que les anàlisis de Ciència o la Psicologia de la Ciència ens Kuhn són en general molt serioses i inte­ proporcionen als filòsofs de la ciència uns ressants i a part d 'aquestes confusions materials i mportants per començar la conceptuals, la seva obra té un gran valor nostra anàlisi, però la tasca del filòsof de per als filòsofs de la ciència. En canvi, la c i è n c i a és ra d i c a l m e n t d i fe r e n t altres extrems com F eyerabend em sem­ d'aquestes altres disciplines, tant d e me­ blen totalment estèrils i d'una total con­ todologia com d'objectius . Seguint l'ana­ fusió. logi� amb la lingüística es pot entendre molt fàcilment. U na cosa és fer una his­ (ciència):- Potser valdria la pena d'aclarir tòria de l'evolució d ' una llengua, per que la concepció estructuralista de les teories exemple el sorgiment del català des del no té res a veure amb el que s 'ha anomenat llatí. Això és important pel lingüista però "estructuralisme francès ". la seva tasca és independent de revolució de la llengua. També es poden fer estudis C . Ulises:- Sí, exacte, això és una mica de psicologia del llenguatge o sociologia casual, un acc ident històric que s'hagi del llenguatge però seran diferents dels aplicat el mateix terme als dos corrents. estudis gramaticals.

Potser a nivell remot i molt amagat hi ha alguna coincidència de tipus d'actitud, en (ciència): .- S 'ha parlat molt de l 'ambigüi­ el sentit de subratllar l'anàlisi d'estructu­ tat i fins i tot de la confusió del llibre de res globals amb un producte cultural.

Thomas Kuhn "L 'estructura de les revolu­ Així com els estructuralistes francesos as­ cions científiques ", ¿ no creieu que un dels senyalen la importància de les estructures motius fonamentals d'aquesta ambigüitat és globals en el llenguatge o en les manifes­ que Kuhn fa reflexions sobre la ciència des tacions ètniques dels pobles, l'estructura­ del punt de vista històric, sociològic, psicolò­ lisme davant la ciència tal com jo l'en­ gic, filosòfic sense delimitar clarament cada tenc tindria una actitud semblant. un d'aquests camps ? (ciència):- On situaríeu l 'origen de la con ­ C . Ulises:- Si, hi ha una certa confusió cepció estructuralista ? que ha estat perjudicial per a l'estudi posterior perquè, a causa d'aquesta con­ C . Ulises:- Originàriament la concepció fusió s'ha produit discusions espúries, en estructuralista es pot situar en el llibre de el sentit que s'estava parlant de coses J. Sneed . Sneed p rové d e l'escola de diferents i la gent no es posava d'acord. Stanford, és deixeble de Patrick Suppes i No és el mateix estudiar l'estructura so­ tota aquesta gent estava especialment in­ ciològica de la ciència, per exemple les teressada en l'anàlisi i reconstrucció de comunitats científiques, que estudiar els teories concretes de la ciència empírica. paradigmes. l en ficar-ho tot al mateix L'estructuralisme neix, d'una manera de­ sac s'han produït molts problemes que liberada, com un intent de proporcionar s'haurien pogut evitar. un instrument millor per a la reformula­ ció de teories concretes, i resoldre una (ciència):- De tota manera, tot i que en un sèrie de problemes m etodològics que moment determinat tant Kuhn com Hanson, s'havien plantejat respecte a les teories Feyerabend i Toulmin estaven dins el corrent físiques. anomenat "Nova Filosofia de la Ciència ", ¿ creieu que després hi ha hagut una separació (ciència):- De moment sembla que el pro­ força radical entre Kuhn per un costat i la grama estructural només s 'ha ocupat de teo­ resta que, en el cas de Feyerabend, ha arri­ ries empíriques, ¿ hi ha alguna raó per què no bat a una postura d'irracionalisme epistemo- s 'apliqui a les teories matemàtiques?

I

octuhre <)8z/Volum z/60<) ) 4<)

(ciència zo C . Ulises:- La reconstrucció de teories matemàtiques ja ho han fet molt bé els lògics i els matemàtics, i no hi ha raó per modificar el que ells han fet. Però creiem que és necessària una anàlisi d'un rigor semblant per les teories matemàtiques j a que hi h a diferències essencials i profun­ des entre teories empíriques i matemàti ­ ques i s'han d'emprar principis metateò­ rics diferents per cada una d'elles. (ciència):- Heu pensat el programa estruc­ tural en les teories de les ciències socials ?

C. Ulises:- Sí, i de moment hi ha simp­ tomes que el programa estructural es pot aplicar amb bastant èxit a l'economia.

Potser no totalment però en determinats aspectes hi hauria una coincidència de metodologia en les ciències empíriques naturals i en les ciències empíriques so­ cials. (ciència):- Es pot parlar d'una reinterpre­ tació de la proposta de Kuhn per a la concep­ ció estructural ?

C . Ulises:- Sneed v a adonar-se que el programa estructural que en un principi era fonamentalment un programa sincrò­ nic d'anàlisi de teories concretes, podria tenir certes dificultats per entendre algu­ nes de les postu1.acions de Kuh n sobre l ' evolució de les teories científiques.

Aquest aspecte, que en Sneed encara no està massa aprofundit, és el que després Stegmüller en el ser llibre Estructura i dinàmica de teories, que espero que aviat aparegui en castellà, va desenvolupar, aplicant les idees de Sneed a una reinter­ pretació i clarificació de les idees d e Kuhn. Interpretació i clarificació que e n gran m esura h a acceptat e l mateix Kuhn.

Aquí es va obrir un nou camp dins el programa estructuralista. Ja no és sola­ ment una anàlisi sincrònica més fina de la que es tenia abans, sinà una anàlisi diacrònica formal però que recull moltes de les qüestions que Kuhn havia plantejat uns anys abans, sobre com es donen les revolucions científiques, com es desen­ rotlla la ciència, sobre el progrés cientí-

fic, és a dir, una sèrie de qüestions gene­ rals que Stegmüller ataca des d'una pers­ pectiva �structuralista. (ciència):- Quins serien els punts bàsics de la concepció estructural?

C . Ulises:- Hi ha diferents principis que es consideren específics de la concepció estructural. En primer lloc es postula que és necessària però no suficient l'axioma­ tització de la teoria. Axiomatització que no es fa a la manera formalista de Carnap sinó dins de la teoria informal de con­ junts, per un mètode que s'anomena "de­ finició de predicats conjuntistes" que ja havien emprat abans els matemàtics. Per exemple és el mètode que empra la fa­ mosa obra de Bourbaki per reconstruir totes les teories matemàtiques. Aquest mètode una mica més precisat i rigorós és el que utilitza la concepció estructural com a primer pas. Aquest primer pas, que no és l'últim ni molt menys, l'única cosa que ens permet és d'axiomatitzar la teoria i determinar allò que seran els mo­ dels de la teoria.

La concepció estructural, a diferència de concepcions anteriors, parteix de la base que una teoria empírica normalment no tindrà un sol model ni tan sols un sol conjunt de models isomorfes, sinó que tindrà múltiples models de la naturalesa més variada, tant formalment com mate­ rialment. Aquest plurimodelisme és un altre dels postulats de la concepció es­ tructural.

U na altra qüestió és que aquests models, en ser molts i diversos i en correspondre en certa manera a conceptuacions de la realitat física, per exemple de sistemes físics o de parts de sistemes físics, estaran en certes relacions empíriques entre si, és a dir, tindran unes certes relacions reals.

També en aquest punt, a diferència d'al­ tres perspectives de filosofia de la cièn­ cia, es considera que la multiplicitat de models que defineix una teoria empírica és una multiplicitat no amorfa, és a dir, no són un munt de models llançats a la intempèrie sinó que estan en relacions fortes entre si, i aquest és un altre dels

aspectes que diferencia les teories mate­ màtiques de les teories empíriques. En el cas de les teories matemàtiques no desco­ brim aquest tipus de relacions fortes en­ tre els models de la teoria.

Per altra part, la concepció estructural considera que pot resoldre una sèrie de problemes metodològics que d'una ma­ nera molt àmplia es poden etiquetar com a "problema de la relació de la teoria amb l'experiència". S'accepta una divisió relativa entre dos tipus de conceptes o termes dintre de cada teoria científica: conceptes teòrics i conceptes no- teòrics.

A diferència de l'anàlisi que es feia en filosofia clàssica de la ciència, es consi­ dera que aquesta distinció no és una cosa absoluta o basada en una epistemologia universal sinó que és una distinció rela­ tiva i funcional dins de cada teoria. (ciència):- Quin paper juga la teoria de conjunts dins el programa estructural?, ¿ és un instrument lògic més o l 'únic que la con­ cepció estructural considera adequat per a les seves anàlisis ?

C . Ulises:- En aquest sentit podem esta­ blir una altra diferència amb el positi­ visme lògic. Aquest sempre empra per a les seves anàlisis la lògica de primer or­ dre, que és un instrument molt útil i interessant per a certs casos però per ana­ litzar teories científiques complexes és bastant insuficient, massa elemental. En canvi l'estructuralisme, seguint una mica els passos de P. Suppes, empra tota la matemàtica, és a dir, la teoria elemental de conjunts, que com sabem és la base de tota la matemàtica.

La teoria de conjunts, per tant, és el llenguatge universal en el qual es mou la concepció estructural. Això no vol dir que com a compromís ontològic sigui ca­ sada amb la teoria de conjunts ni que la consideri com a teoria sobre la realitat de la ciència. Només és una manera, per ara la més còmoda, de fer les reconstruccions que ens interessen. En principi, es podria imaginar que els mateixos resultats a què arriba la concepció estructural amb la teoria de conjunts, es podrien obtenir per

I 5o

(6

ciència 2 0

l o/ V ol u m 2 / octubre 1 9 8 2

altres mètodes formals d'anàl i s i , per exemple amb la teoria formal de models o amb la teoria de categories, però això per ara són especulacions i sembla que l'i nstrument més ràpid, còmode i eficaç és la teoria de conjunts.

(ciència):- Hi ha algun tipus de similitud entre els conceptes no teòrics i els conceptes observacionals de l 'empirisme lògic?

C . Ulises:- Evidentment no, perquè els

plificat en el cas concret de Kepler i NewtOn. En tots aquests casos el primer pas és l'axiomatització mitj ançant la formulació conj untista, és a dir, donar un predicat que seria el que resumeix tOts els concep­ tes bàsics o primitius de la teoria i que per tant determinen l'estructura dels mo­ dels. Per exemple en e! cas de la mecà­ nica clàssica de partícules e! primer pas consistiria a donar un predicat conj un­ tista que contingués els conceptes de par­ tícula, temps, espai, posició o distància, massa i força i després donar axiomàtica­ ment les propietats de cada un d'aquest conceptes. Això aclare ix més les lleis de NewtOn .

conceptes observacionals de l'empirisme lògic eren considerats observacionals en sentit absolut i independent de qua lsevol teoria a la qual apareguessin lligats. Es referien directament a la percepció sen­ sorial. En la concepció estructural no es planteja aquesta qüestió, no s'accepta aquest absolutisme de l'observacionalitat, (ciència):- Quins serien els models de la sinó que la diferència entre teoria i ob­ mecànica de Newton ? servació és relativa a cada teoria.

C . Ulises:- Els models serien sistemes (ciència):- Quines teories heu reconstmit a físics que es poden conceptuar com una estructura que conté un domini que en partir del programa estructura/? diem "domini de partícules�', un interval C . Ulises:- M'he dedicat a la recons­ temporal dintre del qual es considera el trucció de quatre teories empíriques con­ movirr.ent d'aquestes partícules una regió cretes: la mecànica de partícules de New­ espacial. que és l'espai on es considera e! ton, la mecànica de Lagrange, la teoria de moviment de les partícules i tres fun­ Kepler sobre els planetes i sobretot la que cions: posició, massa i força. L'estructura més he treballat és la termodinàmica que contingui aquests conceptes i com ­ pleixi les condicions. axiomàtiques de la clàssica.

També he tractat d'estudiar en alguns teoria serà un model de la mecànica de casos les relacions interteòriques que es Newton. plantegen en tOtes aquestes teories, per exemple, un cop tenim reconstruïda la (ciència):- La vostra obra més recent és Ex­ mecànica newtOniana de partícules i la ploracions metacientífiques, ¿podeu expli­ mecànica de Lagrange ens podem plante­ car de què tracta ? jar quina és la relació que hi ha entre aquestes dues teories. Els llibres de text C. Ulises:- Aquesta obra resumeix, uni­ de física diuen que són teories equiva­ fica i reformula una sèrie de resultats que lents però això generalment no es defi­ feia anys tenia publicats i d'altres surten neix massa bé què vol dir. Es tractaria, per primera vegada. Una visió una mica doncs, de reconstruir o de formular de sinòptica de tOta la meva producció en manera exacta aquesta relació d'equiva­ filosofia de la ciència.

Aquest llibre consta de tres parts. La lència.

U na altra qüestió és que de vegades es primera és un desenrotllament de la con­ diu que la teoria de Kepler es redueix a la cepció estructural des de! punt de vista teoria de la gravitació de Newton, però s i ncrònic. La segona part tracta sobre això tampoc no és gaire clar què vol dir. història de la metodologia de la ciència.

Aquí he tractat d'introduir una relació En l'última part faig uns primers passos d'aproximació interteòrica que he exem- molt modestos i molt concient de les

)

meves limitacions, en e! sentit de desen­ volupar una ontologia de la ciència i de començar a plantejar problemes ontolò­ gics respecte a les teories científiques. No crec que això es pugui fer d'una manera purament especulativa sinó atenint-se a la situació de les teories que tenim ac­ tualment.

(ciència):- Voleu dir una ontologia no feta "a priori "?

C . Ulises:- Exactament. D'això en dic una "ontosemàntica" perquè crec que aquesta anàlisi ontOlògica no es pot fer tOtalment separada de consideracions se­ màntiques, per això en dic "ontosemàn ­ tica de les teories".

(ciència):- Dins d'aquest camp ontosemàn ­ tic, ¿ tracteu algun problema e n concret ?

C. Ulises:- A partir d'aquest estudi ini­ ciat a un nivell bastant verd, un pro­ blema que he atacat ha estat el concepte de matèria. Es una afirmació molt estesa que la ciència moderna, especialment les ciències físiques, manegen un concepte de matèria que seria fonamental per en­ tendre la realitat. El que jo he tractat de demostrar és que aquesta visió és bastant simplificada i molt ingènua. En realitat la ciència actual no maneja cap concepte de matèria prou clar, més aviat e! que ha passat és una dissolució del concepte de matèria. També de vegades es manté que la ciència moderna dóna suport a algun tipus de materiali s m e que tal com jo l'entenc seria una doctrina ontològica que afirmaria que hi ha una sola substància fonamental a l'univers de la qual sorgei ­ xen les altres substàncies i dominis d e la realitat. Aquesta substància única i uni­ versal seria la matèria. Aquesta doctrina monista, la considero i nadequada res ­ pecte a la situació de la ciència actual. per tant, el meu llibre acaba amb una crítica analítica al materialisme com a doctrina ontològica.

Aquesta crítica no ha passat desaperce­ buda i hi ha hagut molta gent que ha reaccionat més o menys virulentment a

octubre 1 98 z / V olum z / 6 1 1

aquest atac al materialisme. Sabem que avui el materialisme és una doctrina molt popular, potser no tant entre els cientÍ­ fics però si entre els filòsofs i gent amb cultura que pensa que rúnica concepció del món que es pot mantenir és el mate­ rialisme. A Mèxic arran d'aquesta crítica va començar una polèmica molt interes­ sant entre col . legues meus que varen contestar la meva crítica. Val Ia pena que esmenti que aquesta polèmica sortirà pu­ blicada aquest any aquí a Espanya per l'Editorial Tecnos, que recull els princi­ pals treballs en pro i en contra del mate­ rialisme.

pugui dividir la realitat així fàcilment amb un esperit cartesià: res extensa i res cogita ns, matèria i esperit, això també se­ ria una s i m p l i ficació. La pluralitat de teories que hi ha actualment per entendre la realitat dóna lloc a una pluralitat d'on­ tologies i per tant de categories ontològi ­ ques per entendre i classificar la realitat. (ciència):- La vostra proposta és una acti­ tud de no establir unes categories fixes ja que les que tenim poden evolucionar o do,!ar noves categories ?

C . Ulises:- Sí, però no crec que sigui n canvis molt freqüents a nivell bàsic. Hi (ciència):- Aquesta crítica al materialisme, ha una certa perduració d'ontologies tot i ¿ us posa en el corrent idealista ? que tampoc no diria que estan determi­ nades d'una vegada per sempre sinó que C . Ulises:- Jo evidentment no em con­ hi ha una evolució. sidero idealista ni molt menys. Crec que aquesta dicotomia clàssica és inaccepta­ (ciència):- Per què creieu que la polèmica ble, és massa simplificadora .. Tant el ma­ sobre materialisme ha despértat tant d'inte­ terialisme com l'idealisme com a doctri ­ rès ? nes absolutes i monolítiques són falses, són i nadequades respecte a restat de la C . Ulises:- Els meus crmcs vénen del ciència i el que s'ha de buscar són con­ camp del marxisme o del camp del rea­ cepcions ontològiques més pluralistes que lisme religiós. Creuen que un atac al ma­ admetin diverses categories de la realitat terialisme significa un atac a posicions i per tant no considero que pel fet que polítiques o epistemològiques. Jo crec s'ataqui el materialisme, necessàriament que això és una confusió, és a dir, un atac es passi al bàndol de l'idealisme. Això al materialisme no implica un suport a em sembla una dicotomia falsa. certes ideologies polítiques reaccionàries.

Si del que es tracta és aclarir les nostres (ciència):- Creieu que allò que reflecteix més idees sobre com funciona el món, això la realitat és un pluralisme i no un mo­ mai no pot ser reaccionari. nisme ? (ciència):- Com veieu el camp de la filosofia C . Ulises:- Exacta m e n t . C rec que la de la ciència en el nostre Estat ?, ¿ quina és la ciència si alguna cosa ha mostrat a nivell vostra experiència, en aquest sentit, a d'al­ ontològic és que un monisme ontològic tres universitats? no és impossible, però sí implausible.

C . Ulises:- Seria important que a Es­ (ciència):- l dualista ? panya s'institucionalitzés d'una manera C. Ulises:- Tampoc. No crec que es clara l'estudi de la filosofia de la ciència,

)

j 1

cosa que voldria dir, en primer lloc, la creació de càtedres i depart;¡ments de fi ­ losofia de la ciència que pel que jo sé encara no existeixen ni estan previstos per les lleis universitàries. Generalment la filosofia de la ciència corre a càrrec de catedràtics de lògica o de filosofia del llenguatge que, tot i que hi ha relacions entre aquestes disciplines, cap d'elles no és pròpiament filosofia de la ciència. Per tant la primera cosa que necessita la uni­ versitat espanyola respecte a aquest camp és contemplar departaments i càtedres de filosofia de la ciència sensu estricto.

En aquest sentit l'experiència de Munich és molt interessant. Allí existeix un insti­ tut, autònom de la facultat de filosofia en general, que es diu "Institut d'estadística i teoria de la ciència" especialitzat en aquest estudi i amb un suport oficial per part de la universitat. A Mèxic comença a existir una consideració autònoma de la filosofia de la ciència per part de la uni­ versitat, no quant a llicenciatura, que a més és correcte que la gent no s'especia­ litzi al nivell de llicenciatura, però sí pel que. fa a postgrau. Són llocs on es pot estudiar filosofia de la ciència d'una ma­ nera sistemàtica, no com una matèria més sinó com una branca viva i di nàmica dins la filosofia.

En un àmbit més general també voldria fer èmfasi en el fet que la universitat es­ panyola només atengui la docència però no la investigació. En canvi, tant a Ale­ manya com a Mèxic hi ha departaments i i nstituts dedicats únicament i exclusiva­ ment a investigació.

Quant a la formació dels alumnes que volen especialitzar-se en filosofia de la ciència, l'I nstitut de Teoria de la Ciència de Munich va fer un experiment amb molt d'èxit que consistia que a més de les matèries usuals de filosofia de la ciència i temes filosòfics, s ïm parteix un curs de matemàtiques per filòsofs en el qual s'en­ senyen totes lès ei nes matemàtiques que després necessitaran per a qualsevol anà­ lisi filosòfica. A part d'això jo recomana­ ria que a més d'estudiar lògica i matemà­ tiques, s'aprofundeixi en l'estudi d'alguna disciplina empírica.

j2

(61 l i

Volum 2 /

()CtUb["�1 9�. 2

'�

ciència 2 0

)

(agenda i crònica)

CONVOCATÒRIA DEL pREMI pAU VILA PER A EXCURSIONISTES La secció de geografia i c i è n c i e s naturals d e l C entre Excursionista de Catalunya convoca, una ve­ gada més, el premi Pau Vila en homenatge i memòria al geògraf eminent, ex-president del Centre i de la secció, destinat a estimular els treballs d' estud i sobre les ter­ res catalanes per part dels excur­ sionistes estudia nts, estudiosos o afeccionats. a) El p r e m i , d i v i d i t en dos (treballs inèd its i treballs ja pu­ blicats), és ofert als millors arti­ cles o treballs destinats a posar a l'abast de l'excursionista de forma planera, no exempta de rigor científic, els coneixements sobre geologia, geografia física, humana, econòmica, toponímia, mineralogia, ecologia, botànica, z.oologia, etc. , ad­ quirits al llarg d'excursions i d'es­ tudis amb comprovació sobre el terreny, di ntre del context del paisatge, la comarca, la regió, etc. b) Queden per tant especialment exclosos tant els treballs o narra­ cions de tipus literari i els itinera­ riti excursionistes tradicionals com els treballs c i e n t ífics obra d e professionals o llicenciats , així com les tesis i tesines dirigides a l'obtenció d'un grau universitari. c) Les obres que aspirin al premi de treballs inèdits hauran d'ésser redactades en català i escrites a màquina a doble espai, amb una extensió aproximada de 1 0 folis a una sola cara (mínim de 8, màxim

de I 5) incloses, si és el cas, les il· lustracions. Les que aspirin al premi de treballs ja publicats se­ ran igualment en català i la seva extensió equivaldrà, aproximada­ ment, a 1 0 folis escrits a mà­ quina, com en el cas anterior.

Caldrà que hagin estat publicats durant l'any 1 9 8 2 . ci) L'import del premi, dividit en dos i dotat per la secció de geo­ grafia i ciències naturals del Cen­ tre, és: P r e m i Pau V i la de 2 5 . 0 0 0 p essetes per al millor treball inèdit. Premi Pau Vila de 1 0 .000 pessetes per al millor treball ja publicat. e) El premi, en les seves dues versions, serà lliurat el dia de Sant Jordi de 1 9 8 3 ( 2 3 d'abril). El ter­ mini d' admissió de treballs fina­ litzarà el I 5 de febrer de 1 98 3 .

El veredicte del jurat es farà pú­ blic durant la primera quinzena d'abril. /J Els treballs que optin al. premi per a treballs inèdits aniran sense signatura però amb un lema, lema que es repetirà a l'exterior d'un sobre a l'interior del qual hi haurà nom i cognoms de! concursant­ autor, adreça i, si és el cas, entitat excursionista a què pertany. Els treballs que optin al premi per a treballs ja publicats en setmanaris, revistes, butlleti ns, etc . , hauran d'adjuntar un exemplar de la pu­ blicació en què figuri e! treball o, si no és p o s s i b l e , fo t o c ò p i a d'aquest treball, d e la portada de la publicació i de la pàgina on hi hagi les dades (editor, adreça, etc.). Amb l'exemplar o fotocò­ p ies s'adju ntaran les referències del concursant-autor: nom i cog­ noms, adreça i, si és el cas, entitat excursionista a què pertany. g) El premi, tant en l'una versió com en l'altra, podrà quedar de­ sert però e! jurat tindrà la facultat d'atorgar accèssits. Els treballs inèdits premiats seran publicats a la revista "Muntanya". h) En igualtat de vàlua, e! jurat p r e fe r i r à aquells treballs que s'acompanyin d'il· lustració (di­ buixos, gràfics, fotografies ... ) o, en el cas dels treballs inèdits, in­ diquin la forma d'obtenir-ne. i) El jurat estarà format pels se­ nyors Josep Iglés ies, Josep M .

Puchades, Francesc Roca i Vicenç Biete, que actuarà de secretari. A

tenor dels treballs presentats a la ¡ ) Recuperació i aprofitament de c o n vocatò r i a , el j u rat podrà -residus procedents d'instal·lacions acompanyar-se dels especialistes nuclears i radioactives. o assessors que estimi conve­ 2) Tractament i aprofitament dels nients. residus i subproductes urbans. j) El lliurament dels treballs que 3) Projecte de tractament integral optin al premi Pau Vila en les dels residus. L'experiència pilot seves dues modalitats s'efectuarà a de Sòria. la secretaria de la secció de geo­ 4) Tractament i aprofitament dels grafia i ciències naturals del Cen­ residus i subproductes agraris. Per tre Excursionista de C atalunya a més informació, podeu dirigir­ (Paradís, 10 - Barcelona- 2), qual­ vos a: Congreso Recuperación sevol dia feiner (excepte dissabtes) Residuos, General Arrando, 3 8 . de les 8 a li 4 de I o de! vespre, Madrid -+ Tel. (9 1 ) 4 1 0 3 3 80. indicant clarament el títol del premi i el nom de la secció.

Barcelona, I de juliol de 1 9 8 2

Barcelona, 4 d'octubre Walter B. Cannon i la ciènCIa catalana d'entreguerres Conferència de Thomas F. Glick, en la sesslO inaugural del curs de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. L'acte serà pre­ sentat pe! pwfessor Jaume Pi­ Sunyer i la cloenda serà a càrrec del delegat de l'Institut d'Estudis Catalans, Enric Casassas i Simó.

L'acte tindrà lloc a la sala d'actes de l'Institut, carrer del Carme, 47, Barcelona, a les 19 h.

Premi Vila de Perp inyà Premi concedit per l'Ajunta­ ment per a obra literària o monografies diverses

Sòria, del 5 al 9 d'octubre l Congreso Nacional sobre recuperación de recursos de los residuos A càrrec de la comissió organitzadora i l'Asociación para la Investigación, Divulgación y Educación Ambientales (IDEA), tractarà dels següents temes :

Convocatòria per a l'a ny I J 83 Podran optar al premi Vila de Perpinyà les obres originals de literatura i monografies diverses redactades en català i amb una extensió mínima de I 2 5 fulls de mida holandesa, mecanografiats a doble espai i escrits d'una sola cara.

Les obres que hi vulguin optar hauran de ser presentades a l'Ajuntament de Perpinyà -C en­ tre de Documentació i d'Anima­ ció de la Cultura Catalana-, 4 2 , Avinguda d e Gran Bretanya abans del 3 1 de desembre del 1 9 8 2 . Hi podran concórrer totes les obres inèdites, o publicades després del r r . de gener de l'any 1 97 8 .

(liènCla

20

ollubrr 1I .) 8 2 1 V o l u lll 2 1 6 1 3

NOTIC IARI C IENTÍF IC

)

53

�

G E N E R A L I TAT D E C ATAl�LT N YA

PRESI DÈNCIA

__

Bases

Comissió Interdepartamental de Recerca Innovació Tecnològica (CIRIT) AJUTS D'AMPLIACIÓ D'ESTUDIS l AJUTS A LA RECERCA _ ESTADES A L'ESTRANGER

S'atorgaran ajuts als projectes de recerca d'aquells graduats universitaris o col·laboradors vinculats a centres d'investiga­ ció, a centres de desenvolupament, o a departaments universitaris, situats a Catalunya, que vulguin fer una tasca específica que sigui d'interès per al desenvolupament científic i tecnològic de Cata­ lunya.

Import L'import de l'ajut estarà en funció del projecte que es presenti i del corresponent pla de treball. La petició haurà d'especificar els conceptes pels quals se sol· licita l'ajut, que podran ésser: a) Petits aparells o complements d'equip. b) Material fungible. e) Documentació i material bibliogràfic. d) Despeses d'utilització d'equips i serveis. e) Reproducció i edició de treballs. f} Desplaçaments i estada, si s'escau. g) Altres despeses específiques a judici del sol· licitant.

Pagament El pagament del 80 per cent del valor de les despeses es farà per endavant. El pagament del 20 per cent restant es farà un cop finalitzat el pla de treball aprovat, contra presentació i aprovació de la memòria corresponent i de la justificació de totes les despeses realitzades.

Sol · licituds Les sol· licituds s'adreçaran per duplicat al vice-president de la C IRIT i es presentaran a la secretaria de la CIRIT (secretaria general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya), Palau de la Generalitat, Barcelona- 2 , amb totes les dades personals. Aniran acompanyades amb la següent documentació: 1 . Curriculum vitae del sol· licitant.

2. Descripció dels objectius del pla de treball.

3 . Pla de treball detallat.

4. Pla de despeses detallat especificant els conceptes de la base 2 .

5 · Informe del responsable del centre o departament o n s'hagi d'efec­ tuar el treball. Farà constar la seva conformitat i l'existència dels mitjans materials necessaris per al treball.

Informació complementària La CIRIT, o la persona que sigui delegada, podrà entrevistar el sol· licitant per avaluar la informació complementària que jutgi necessà­ ria i per determinar més bé els termes de l'ajut que eventualment se li pugui atorgar.

Suspensió de l'ajut La CIRIT, si el pla de treball efetuat no s'ajusta als termes convinguts , podrà suspendre en qualsevol moment l'ajut i reclamar les quantitats avançades.

Publicacions La propietat dels treballs que es puguin derivar dels ajuts serà dels seus autors, els quals, en cas de publicació o exposició, hauran de fer constar el suport obtingut de la C IRIT per realitzar-los. La CIRIT es reserva el dret de publicar, totalment o parcial, els treballs efectuats, atesa la seva particular incidència o interès públic.

E.ls acords de la CIRIT , ratificats per la Presidència, es faran públics i tindran caràcter inapel·lable. Els sol· licitants renuncien expressament a qualsevol reclamació.

El C IRIT resoldrà tots els dubtes i les incidències que puguin sorgir en el desenvolupament d'aquesta convocatòria i tot el que no sigui previt en les presents bases i faci referència a aquesta convocatòria.

Condicions i terminis

I . L'activitat proposada haurà de fer-se durant el curs 1 98 2 - 8 3 .

2 . L'import d e cada ajut no podrà superar les 800. 000 pessetes.

3. S'obren dos terminis de presentació de sol· licituds: el primer ter­ mini acaba el 20 de setembre i el segon el 30 de novembre. Les resolucions es donaran a conèixer abans del 1 0 d'octubre i el 20 de desembre, respectivament.

S'atorgaran ajuts per a l'amplicació d'estudis i estades a l'es­ tranger a aquells graduats universitaris o col· laboradors vin­ culats a centres d'investigació, a centres de desenvolupament o a departaments universitaris situats a Catalunya que vulguin realitzar desplaçaments i estades de curta durada a l'estranger per realitzar estudis o treballs monogràfics, aprendre tècniques específiques o inter­ canviar experiències, d'acord amb un projecte que sigui d'interès per al desenvolupament científic i tecnològic de Catalunya. Queden exclosos d'aquesta convocatòria els ajuts per a l'assistència a reunions o congres ­ sos.

Import L'import de l'ajut estarà en funció del projecte presentat. La petició haurà d'especificar i j ustificar els conceptes pels quals se sol· licita l'ajut, que podran ésser: a) Despeses de viatge. b) Despeses d'estada. e) Despeses originades per l'ús d'equips o de serveis situats al centre estranger.

Memòria El beneficiari es comprometrà per escrit a lliurar a la C IRIT, abans de passat un mes del seu retorn, una memòria detallada del treball realitzat i els justificants de les despeses. L'incompliment d'aquest compromís sense justificació suficient suposarà la no concessió de qualsevol nou ajut de la CIRIT. Sol· licituds Les sol· licituds s'adreçaran per duplicat al vice-president de la CIRIT i es presentaran a la secretaria de la CIRIT (secretaria general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya), Palau de la Generalitat, Barcelona- 2 , amb totes les dades personals. Aniran acompanyades amb la següent documentació: 1 . Curriculum vitae del sol· licitant.

2. Descripció dels objectius del pla de treball.

3. Pla de treball detallat.

4· Pla de despeses detallat especificant els conceptes de la base 2 .

5 · Informe del responsable del centre o departament on s'hagi d'efec­ tuar el treball. Farà constar la seva conformitat i l'existència dels mitjans materials necessaris per al treball.

6. Resum del pla de treball en un màxim de 1 5 o paraules.

Informacié complementària La C IRIT, o la persona que sigui delegada, podrà entrevistar el sol· licitant per avaluar la informació complementària que jutgi necessà­ ria i per determinar més bé els termes de l'aj ut que eventualment se li pugui atorgar.

Suspensió de l'ajut La CIRIT, si el pla de treball efectuat no s'ajusta als termes convinguts, podrà suspendre en qualsevol moment l'ajut i reclamar les quantitats avançades.

54

(

6 1 4/ Volum z / octuhrc 1 <) 8 z

ciència z o

Publicacions La propietat dels treballs que es puguin derivar dels ajuts serà dels seus autors, els quals, en cas de publicació o exposició, hauran de fer constar el suport obtingut de la CIRIT per realitzar-los. La C IRIT es reserva el dret de publicar, totalment o parcial, els treballs efectuats, atesa la seva particular incidència o interès públic.

Els acords de la CIRIT, ratificats per la Presidència, es faran públics i tindran caràcter inapel· lable. Els sol·licitants renuncien expressament a qualsevol reclamació.

La CIRIT resoldrà tots els dubtes i les incidències que puguin sorgir en el desenvolupament d'aquesta convocatòria i tot el que no sigui previst en les presents bases i faci referència a aquesta convocatòria.

Fernando BALLABRIGA Doctorat en economia treballant en els CLAVERIA camps de la m icroeconomia, macroecono­ Llicenciat amb grau e n ClenCles mia, estadística i eco nometria. eco nòmiques.

Departament d'Economia, Universitat de M i nnesota, EUA. Carles CORDÓN I C A RDÓ Docto� en medicina. (renovació)

Tesi doctoral sobre "Experimentació amb una població cel· lular mastocÍtica humana: origen, fu ncions i b iologia molecular cel· lular del mastocit".

Departament de Patologia, New York Hospital-Cornell University, EUA.

Josep FONTCUBERT A GRIÑO Llicenciat en ciències físiques.

Treball en caracterització estructural de sòlids mitjançant l'espectroscòp ia Miiss­ bauer.

Laboratori de Química Inorgànica, U n i versitat d'Oxford, A nglaterra.

Ramon FORC ADA I PONS Arquitecte superior.

C u rs sobre "Architecture-Urban Design".

G raduate School of Architecture and Urban Planning, U niversitat de Califòrnia, Los Angeles, EUA.

Terminis de presentació S'obren dos term llllS de presentació de sol· licituds: el primer termini acaba el 20 de setembre i el segon el 3 0 de novembre. La CIRIT donarà a conèixer les seves resolucions abans del r o d'octubre i del 20 de desembre, respectivament.

)

Joan GALLEGO I OLIVELLA Estudi dels antígens de membrana de les Llicenciat amb grau en farmàcia. cèl· lules tumorals m itjançant l'ús d'ant i ­ cossos monoclonals (MoAb).

Cancer Research Campaign Laboratories, Universitat Park, Anglaterra.

CONVENI ENTRE LA GENERALITAT l L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS SOBRE EL LLIBRE BLANC DE LA RECERCA A CATALUNYA El president de la Generalitat, M . Hble. Jordi Pujo! ' va presidir el dia 30 d'agost passat la signatura del conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, pel qual s'encarrega a l'Insti ­ tut la redacció del Llibre Blanc de la Recerca a Catalunya. Aquest Llibre Blanc ha de contenir l'avaluació de la situació actual a Catalunya en els diversos camps de la recerca, tant pel que fa a les disponibilitats existents com a les mancances, i una llista descriptiva de les unitats mínimes de recerca existents als centres públics i privats, amb referèn­ cia a les institucions on són radicades. Per a l'elaboració d'aquest Llibre Blanc, l'I nstitut d'Estudis Catalans constituirà un equip de treball. En representació de l'Institut d'Estudis Catalans hi assistiren el seu presi­ dent, Joan Ainaud; el secretari general, Ramon Aramon, i el vice­ president, Enric Casassas . Per part de la Generalitat acompanyaren el president Pujol el secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta; el vice- president de la C IRIT, Gabriel Ferraté; l'adjunt a la vice-presi­ dència de la CIRIT, Josep M. Tura, i el secretari de la C IRIT, Narcís Majó.

A !!JUDICACIÓ DE BEQUES PER AMPLIAR ESTUDIS A L'ESTRANGER (convocades pel decret 1 86 d' 1 -VII - 8 2 i atorgades per l'ordre de VIII - 8 z )

Fernando ALBERICIO l PA­ LOMERA Doctor en ciències quím iques.

4-

Treball postdoctoral amb el títol: "U na nova estratègia per a la sínt�i de pèptids.

Síntesi de la ferridoxina".

Universitat de M i n nesota, EUA.

DO- Estudis moleculars sobre el valor adaptatiu Jordi ALBEROLA MINGO del gen alcohol deshidrogenasa (Adh) e n Llicenciat en ciències biològi ­ espècies de drosophila d e l g r u p repleta. ques.

Universitat de Georgia, EUA. Salvador ALEGRET I SAN­ ROMÀ Doctor en ciències quím iques.

Interacció entre m etalls i polielectròlits carregats. Estudi de la i nteracció entre els àcids húm ics i fúivics amb actínids, landtànids i elements de corrosió, com el C u (lI) i el Fe (lI), abocats a la b iosfera.

Departament de Química, State University of New York at Buffalo, EUA.

Josep M." ANGLADA I RULL Tesi doctoral sobre "Els monohidrurs dels Llicenciat amb grau en ciències metalls de transició del IV període". quím iques.

Càtedra de Química Teòrica, Universitat de Bonn, Alemanya.

Do m i ngo G I M ENO I TO­ A mpliació d'estudis en matèria de geologia R RENTE regionaL metal· logènia, prospecció de re­ Llicenciat e n ClenCles biològi- cursos m i nerals i mètodes analítics (geo­ ques. química).

Instituto de G iaci menti M i ne rari , Geofi ­ sica e Sciencie Geologiche de la Facoltà d i Ingenyeria d e la Un iversità di C agliari i l'Ente M i nerario Sardo, Sardenya.

G uadalupe GÓMEZ l MELIS Llicenciada en ciències matemà­ tiques.

Estudis per a l'obtenció del doctorat en estadística.

Departament d'Estadística Matemàtica, U niversitat de Columbia, Nova York, EUA.

Joan GRIM ALT I OBRADOR Ampliar estudis sobre geoquím ica orgà­ Llicenciat en ciències quím iques OIca. Escola d'Oceanografia, Un iversitat d'Ore­ I QS . gon , EUA. Carles JAIME l C A RDIEL DoCtor en ciències químiques. ( renovació)

Estudis postdoctorals sobre química orgà­ nica experimental.

Departament de Química de la facultat de C i ències, Un iversitat de Hokkaido, Japó.

Narcís M ESTRES I ANDREU Llicenciat en ciències físiques.

Estudi de les propietats òptiques semiconductors.

Institut M a x - Planck, .Alemanya.

dels

Jaume F . MUSSONS I C A R ­ Ampliar estudis d'enologia.

Institut d'Enologia, Universitat de Bor­ VAJAL Enginyer químic, IQS. deus, F rança. (ajut parcial).

Marc NOY I SERRANO Llicenciat en matemàtiques.

Estudis de doctorat .

G raduate School of Sciences, Uni versitat de Brandeis, Massachusetts, EUA.

M . " Carme PIC ALLO I SO­ Estudi sobre "Efectes de l'especificació del LER mode verbal en una altra part del L licenciat en filosofia i Lletres. subcomponent sèmantic: les relacions ana­ fòriques" .

City University of New York, EUA. Programa postgraduat de "Master i n Law" Enric PICAÑOL I ROIG Llicenciat en 'dret i llicenciat e n en dret europeu.

London School of Economics and Political ciènCÍi:s eco nòmiques.

Sciences, A nglaterra.

Octavi PIULATS I RIUS Doctor en filosofia.

Tesi doctoral "La rellevança de la cultura grega per a la crít ica del jove Hegel a la filosofia de Kant".

Universitat de J W Goethe, F rankfurt , Alemanya.

F . Xavier PUEYO I SANCHEZ Doctorat en tercer cicle en i nformàtica Enginyer i ndustrial. gràfica, amb la real itzaci ó de la tesi doctoral.

Uni versitat Scientifique et M éd icale de G renoble, F rança.

Xavier QUINTANA I RUIZ Llicenciat en medicina i cirurgia.

Estudis doctorals en neurofisiologia de l'aprenentatge i la percepció al còrtex cerebral.

Brain Research Institute, Universitat de Califòrnia, EUA.

(ciènCta

octubre 1 <) 8 2 / V olum 2 16 1 S

20

Estudis sobre l'aplicació de tècniques Josep RAM ÍREZ l RUZ Llicenciat amb grau en medicina i m m u nològiques en el diagnòstic de la biòpsia pulmonar. i cirurgia.

Massachusetts G eneral Hospital, EUA. ARIsabel RAVENTÓS MENGOL Llicenciada e n dret, llicenciada en ciències de la informació i Màster of Science in Broadcas­ t i ng.

A nàlisi del control i desequilibri de la i nformació als Estats Units, e n particular 'en el mitjà televisiu.

Fletcher School of Law and Diplomacy.

Medfrord, MassachusettS, EUA.

Estudi de fonèt ica experime ntal sobre Daniel REC ASENS l VIVES Llicenciat amb grau en filosofia i consonantisme (consonants dorso- palatals) en català. lletres.

Universitat de Co nnecticut. EUA. Gemma RIGAU l OLIVER Doctora en filologia romànica.

Treball sobre "Relacions entre la teoria dels papers temàtics i la teoria del cas".

Massachusetts I nstitute of Tech nology, EUA.

F . Xavier RIUS l FERROS Doctor en ciències quím iques.

Estudi de les constants de velocitat de les reaccions quím iques.

U niversitat de Leeds, A nglaterra.

Enrique SAENGER XANDROWITCH Enginyer industrial.

Estudis de postgraduats sobre "Direcció I organització industrial" .

Industrial Engineering and e ngineering management, Stanford University, EUA.

l

ALE­

Ferran SANCHO l PIF ARRÉ

Estudi sobre "Teorema de equivalencia y

)

SS

Llicenciat en clencles economl- su validez en condiciones de incert i d u m ­ bren. ques.

Departament of Econom ies. Universitat de ( m ig ajut) Califòrnia. Berkeley. EUA .

Joan TOMAS l M AGAÑA Doctor en ciències biològiques.

Estudi de la membrana externa dels p rocariotes.

Departament of Biochemistry and M icro­ biology. University of Victoria. Canadà.

Xavier TORT - M ARTORELL l LLABRES Engi nyer industrial.

Estudis de Master's en Estadística.

University of Wiscons i n - M adison. EU A .

Ramon TRULLAs l OLIVA Llicenciat en psicologia.

Estudi sobre els fo naments fisiològics i neuroquímics del comportament que con­ figura la depressió.

Rockfeller Uni versity . New Jork. EUA.

Estudi sobre "Situacions de no neutralitat Eva VENTURA l COLERA Llicenciada amb grau en eco no- sota tipus de canvi flexibles. mobilitat perf�cta de capital i expectatives racio­ mIa. naIs .

Department of Economies. Univ ersitat de M i nnesota. M i nneapolis. EUA. Pablo VILATÓ l G A I LLOUD Tesi de doctor-enginyer sobre els movi­ Enginyer en física de materials. ments atòmics induïts per bo mbardeig iònic d'un òxid.

G rup de Física de Sòlids de l'Escola Normal Superior. Universitat de París VII. F rança.

A pRADA, LA pRIMERA TROBADA DE FÍSICA I QUÍMICA EXPERIMENTALS U n esdeveniment s i ngular? Un fet esperançador? Vet aquí que s'ha celebrat a Prada de Conflent una reunió d'experimentadors en física i química que oscil· la entre els dos qualificatius. Tant la Uni­ versitat Catalana d'Estiu com la CIRIT (Comissió Interdeparta­ mental de Recerca i I n novació Tecnològica, d e p e n d e n t de la Presidència de la Generalitat de Catalunya), les dues institucions que han fet possible la reunió, hauran contribuït a la primera ac­ ció de redreçament de la física i la química experimentals als Països Catalans.

S'hi van i nscriure uns quaranta científics, v i n t - i -cinc químics i quinze físics, i van assistir-hi més de cinquanta persones. Tal com s'anuncià a (ciència), les jornades s'organitzaren en quatre ponèn­ cies principals : la recerca oncolò­ gica (química biològica), presen­ tada per Alfred Giner i Sorolla; la recerca en física de partícules ele­ mentals , presentada per A ntoni Ferrer; la recerca en tecnologia química, prese ntada per C arles Solà; la recerca en física de la ma­ tèria condensada, presentada per Antoni Lloret i Josep Lluís Mo­ renza. Aquestes ponències foren completades amb una ponència lliure sobre la crisi de la indústria iiI: l'aram a Catalunya i un çon ­ junt de ponències sobre política científica, presentades per Enric Casassas, a càrrec de Josep M .

Tura i Manuel Cardona, sobre la creació d'un centre de recerca en física experimental i de Josep M .

Ribó, que presentà les xifres d e la recerca a l'Estat espanyol. Un ele­ ment que cal subratllar de manera immediata és el nivell i l'amplitud de les aportacions dels assistents a les sessions desenvolupades.

Els físics i químics experimentals que es reuniren a Prada van tenir interès a anali tzar sobretot les condicions i les vies d'avenç per a la recerca que avui existeixen als Països Catalans. En aquest sentit -la convocatòria a Prada ja tenia aquesta intenció- cal tenir present que l'experime ntació en física i química és una de les àrees més desfavorides, sobretot en el camp de la física. Segurament té un dels nivells més baixos d'Europa.

La recerca que existeix és fona­ mentalment pública, sense que es coneguin gaire bé les dades de la investigació privada amb l'excep ­ ció d'algun centre. Dins la recerca pública, predomina la que s'ha de fer a la universitat, donat que l'organisme estatal de la recerca, el CSIC , té a Barcelona pocs cen­ tres de química i cap de física.

Els investigadors viuen per tant en el laberint de la burocràcia, tant pel que fa a la contractació (mitjançant les oposicions, en ge­ neral) com pel que fa al funciona­ ment corrent. El fet que la major part d'ells tinguin el seu lloc de treball a les universitats imp l ica que són contractats en funció ex­ clusiva de les seves tasques do­ cents, que han de compartir amb la recerca. El tipus de legislació de l'Estat espanyol impedeix la contractació de personal investi-

gador específic a la uni versitat. abandonats pels poders públics, D'això, se'n ressenten evident­ que pateix més la centralització de ment els programes de recerca. A l'Estat (gairebé tots es troben a més, l'estructura de departaments Madrid). i la rigidesa de les plantilles de La recerca catalana necessita con­ què disposen provoca l'atomitza­ solidar els seus contactes amb ció d'alqunes especialitats i, al­ l'exterior, salvant l'escull de la hora, la inexistència d'unes altres. centralització d'aquest tipus de Hi ha qüestions més de fons, re­ relacions, a través d'una institució lacionades amb el tipus de revo­ com l'Institut d'Estudis Catalans, lució industrial que ha tingut el i així podrà adequar els contactes nostre país. La recerca es fa lluny a les seves pròpies necessitats. de la marxa de la nostra indústria Els físics i els químics que es tro­ donat que, com a tret principal. la baren a Prada feren una crida i ndústria ha aconseguit la tecno­ molt significativa: cal que els logia que ha necessitat comprant­ científics dels Països Catalans, la a l'estranger. Això és molt davant d'un moment històric de greu, no tan sols per als científics, llarg abast, oblidin les seves pug­ sinó per al conjunt de la societat nes, els seus interessos particulars que es troba des del punt de vista o de grup per situar el conjunt de tecnològic, i per tant econòmic, la comunitat científica en el lloc supeditada a la iniciativa innova­ que li pertoca. dora d'altres països. Els investi­ A Prada, tanmateix, no es parlà gadors reunits a Prada han recla­ només de política . . . científica. mat accions de govern per esti­ Juntament amb el que avui neces ­ mular les vocacions científiques, sita un esforç d'imaginació i de l'elaboració d'una política cientí­ cabals -redreçar la c o m u n i t a t fica que afronti la reforma de científica catalana-, a Prada e s l'organització de la recerca, i la parlà d e projectes ( i realitats) con­ tria de prioritats que comportin crets. un benefici social. Aquesta polí­ Una de les qüestions que provo­ tica ha de ser elaborada a partir de caren més interès i debat fou el la col·laboració de científics i res­ projecte ja molt avançat d'entrada ponsables de les G eneralitats . de l'Estat es p anyol al CERN (ve­ Cada dia és més urgent que es geu (ciència) nO 7). Aquest pro­ reclamin els traspassos de compe­ jecte necessitarà, segons les inten­ tències i l'autonomia de les uni­ cions actuals, una forta inversió versitats, que s'afrontin les im­ en personal i material de recerca portants deficiències e n infras ­ per resituar en un període de cinc tructura i en serveis, que es pensi, anys els departaments espanyols per exemple, en la necessitat d'un que tracten la física de partícules centre no universitari de recerca elementals. Problemes com ara el en fís i c a , un d e l s c a m p s m é s repartiment territorial d'aquestes

56

(

6 1 6/ V olum 2 / octubre: 1 98 2

inversions, el possible desequilibri que es pugui produir en el mateix món de la recerca entre les dife­ rents branques, les possibilitats d'estímul a la innovació tecnolò­ gica que se'n pugui derivar, la ne­ cessitat o no que siguin aquest tipus d'investigacions les que cal sostenir . . . , provocaren un ampli debat. El que és clar és que si altres disciplines tinguessin al món i a Europa en particular el suport que té la física de partícu­ les, hi hauria altres projectes sem­ blants. Cal no oblidar, però, la

importància fonamental del mo­ ment en què es troba la física de partícules, en relació amb la com ­ prensió de l'estructura Íntima de la matèria, i, en un altre pla, els efectes multiplicadors en molts camps que pot tenir la relació de! nostre Estat amb una organització com e! CERN, sense oblidar les altres institucions europees simi­ lars.

També es debaté la situació de la química biològica, en la qual exis­ teixen diversos grups de recerca als Països Catalans que cald ria

ciència 2 0

coordinar i potenciar; la recerca en física de la matèria conden­ sada, que es fa en un departament de la Universitat de Barcelona, les possibilitats de la qual són prou importants, en e! camp de l'elec­ trònica i l'energia solar mitjançant fotopiles, per exemple, i és una recerca possible en el marc uni­ versitari; hom presentà la situació de la tecnologia química, una dis­ ciplina que pateix l'atomització provocada pels di versos pians d ' e s t u d i i q u e , en ca n v i , v i u allunyada de les necessitats i n -

)

dustrials.

Bé, sembla que en la física i la química experimentals ha comen­ çat un nou procés. Els investiga­ dors han començat a expressar la seva opinió, comencen a reclamar un lloc per a la nostra recerca a l'altura del món que vivim. Ara tenen la paraula els poders públics i e! conjunt dels ciutadans.

(

A ntoni Roca

)

LA C IÈNCIA ASSETJADA Reproduïm seguidament uns materials d'actualitat que reflecteixen diferents circumstàncies d'assedi en què es troba la ciència al món. L'activitat científica té

evidents repercussions socials que cada cop més són en la consciència dels científics. Les circumstàncies socials també influeixen en l'activitat científica, encara que no sigui més que per l'evolució de la conj untura política. Uruguai i Polònia no són sinó dos exemples d'atemptats concrets contra l'activitat cientí­ fica, per raons segurament ben diverses, encara que coincideixin en alguns fets.

Es tracta d'un informe sobre la trajectòria científica i política del matemàtic uruguaià José L. Massera, detingut pel règim de l'Uruguai a causa de la seva militància comunista, i de l'informe de la comissió que visità Polònia entorn de la celebració del Congrés Matemàtic Internacional a Varsòvia. En aquest text es reflecteixen les gestions fetes per la comissió, així com les circumstàncies de suspensió i detenció de científics, sobretot els matemàtics.

ELM ATEMÀTIC MASSERA , EMPRESONAT A L URUGUAI L'objecte d'aquest comu­ nicat és posar en coneixe­ ment dels diferents orga­ n ! > m l:' rdac ionats amb l'educació. la ciencia i la cultura la situació de! p rofessor José Luis Massera. actual ­ ment detingut a l'U rugua i, per raó de les violacions dels drets humans de que ha estat i és víctima.

La t ranscendència del cas de! profes­ sor José L. Massera. atesa la seva personalitat científica i sociaL es po-

drà apreciar a la llum dels elements de judici que componen aquest co­ mUnIcat .

_-=L=A SEVA pERSONALITAT El p rofessor José L. M assera va néi­ xer e! 8 de j u n y del 1 9 1 5 a Itàlia. de

pares u ruguaians. Va estudiar a la facultat d'Enginyeria de Montevi­ deo, on es va graduar e! 1 94 3 com a enginyer civil. Va ser p rofessor d'aquella facultat des del 1 947 fins a la seva detenció, e! 1 9 7 5 . A i x í ma­ teix, va exercir e! càrrec de cap de laborarori de l'Institut de Matemà­ tica i Estadística des de! 1 949 fins al 1 964.

També va ser p rofessor de matemà­ t ica superior a la facultat d'Humani -

tats i C iències de Montevideo. E n abandonar aquesta activitat. l i va ser atorgat e! títol de Profesor Emérito, màxi m títol acadèmic d'aquesta ins­ titució.

El 1 94 7 i 1 948 va assistir a co nfe­ rències i semi naris. i va fer tasques d'invest igació als Estats U nits, a les un iversitats de Stanford. Princeton i Nova York. Va ser membre de l'American Mathemat ical Society.

Va intervenir, com a professor visi-

(

o<!uhn' 1 9 8 z / V o lum z 1 6 1 7

ciència z o

tant o a través d'i n formes tècnics, en congressos científics celebrats a Nova York, Nova Orleans, M èxic, A msterdam , R i o de Janeiro, Buenos A i res, Moscou, Jerusalem, Praga, Caracas, Varenna i altres ciutats, Va representar a l'estranger la Unió Ma­ temàtica Argentina, Va ser membre fu ndador de l'Asso­ ciació Uruguaiana per al Progrés de la C iència, L'obra matemàtica o riginal del pro­ fessor Massera, especialment dedi­ cada al camp de les equacions dife­ rencials, s'i nclou en la nòm i na b i ­ bliogràfica adj unta. Aquesta produc­ ció es complementa amb nombrosos treballs publicats e n d'altres camps, referits a qüestions econòm iques, so­ cials, polítiques i filosòfiques.

Durant l'em p resonament de què avui dia és objecte, el p rofessor Massera ha redactat dos estudis matemàtics i un assaig sobre la relació entre el pensament filosòfic i el matemàtic en l'obra de Plató, els quals no ha estat possible fer sortir de l'Uruguai per ser publicats.

Als medis uruguaians el professor Massera té un ampli prestigi, no sols com a matemàtic de relleu, sinó també com a i ncansable propulsor de la difusió de la matemàtica superior i el seu ensenyament. Se li reconeix sense reserves u n paper decisiu e n la d i vulgació de la seva especialitat i en la creació d'un i m portant ' nucli d'eminents deixebles.

En l'esfera i n ternacional. es pot apreciar el renom que té el professor Massera a través de les repercussions que ha tingut la seva situació actual i l'adhesió despertada per les campa­ nyes que es fan ' permanentment pel seu alliberament. Als seus nombro­ sos t ítols acadèmics que va acumular al llarg de la seva carrera, ara s'hi afegei x e n incomptables distincions, títols, i nvitacions i oferiments de càrrecs d'ensenyament que li han es­ tat atorgats durant el seu e m p resona­ ment.

Entre molts altres, és possible asse­ nyalar, com a exemple, el títol de doctor Honoris Causa ofert per la U niversitat de Roma, per la Univer­ sitat de Niça, la Uni versitat H u m ­ boldt de Berlín i la Uni versitat de Quito, Equador; els oferiments de càrrecs docents a u n iversitats france­ ses (París, .Lille, N iça), als Estats Units, el Canadà, M èxic (Universi­ dad Nacional Autónoma de México i Instituto Politécnico nacional), Ità­ lia i altres països.

L'American Mathematical Society i el Comitè M exicà de Matemàtics, conj untament, l'agost del 1 9 7 8 van lliurar a les autoritats de les Nacions U nides i als representants diplomà­ tics de l'Uruguai una petició per l'alliberament de Massera fi rmada per més de 3 . Z00 matemàtics de 2 7 països.

Paral · lelament a la seva tasca cientí­ fica i pedagògica l'enginyer Massera va acomplir durant molts anys una destacada activitat política com a d i ­ putat al Parlament uruguaià. V a ser diputat des del 1 96 3 i candidat al Senat pel Frente A m plio en les últi­ mes eleccions de 1 97 1 . Va se r fun ­ dador del C onsell Mundial de la Pau. Des del 1 94 5 va formar part del comitè central i del secretariat del C C del Partit C o m u n ista de l'Uruguai. Per aquest motiu, la Unió Interparlamentària s'ha ocupat acti -

17

teixes condicions que els testi mo ­ n i s de càrrec; dret a no ser obligat a declarar contra u n matei x ; d ret a no confessa r-se culpable.

Tot això ha estat comprovat i decla­ rat pel Comite de Drets H u mans de les Nacions Unides en el tràmit la decisió del qual. de 1 5 d'agost de 1 9 79, assenyala les violaciolls del pacte següents: "De l'article 7 i de! paragraf 1 de l'article 1 0 , perquè durallt la seva

detenció va ser torturat, com a resul­ tat de la qual cosa va j'ofrir ulla lesio fisica permallent; del paràgraf 2 de l'article 9, perquè lla li vall ser notificats seme demora els carrees formulats en eOlltra seu; del paràgraf 3 de l'article 9 i dels paràgrafs I , 2 i 3 de l'article 1 4 , perquè lla va ser

jutjat dilltre d 'Ull termilli raollab/e, i ho va ser en circumstallcies ell que es va veure privat de les degudes garanties d 'Ull judici imparcial; del paràgraf 4 de l'article 9, perquè li va ser llegat tot recurs eficaç per im ­ pugnar la seva detmeió i empresolla­ mmt; del paràgraf I de l'article 1 0, perquè durallt mesos li va ser llegat el dret a ser visitat pels seus parents; de l'article 2 j . per restric­ cions indegudes dels seus drets po/¡­ tics. "

vament d e l a s i tuació de! p rofessor Massera des del seu arres t .

_VIOLACIONS DELS DRETS _ HUMANS _ SOFERTES PEL _ pROFESSOR _ M ASSERA El professor M assera va ser detingut a M ontevideo l'octubre de 1 97 5 . El seu arrest no va ser publ icat ni reco ­ negut per les autoritats, i durant tres mesos van ser inútils els esforços de la seva família per esbrinar o n era, ja que no solament s'amagava e! seu lloc de reclusió, sinó que a més les forces repressives negaven que e! te­ nien sota e! seu poder.

Pel gener de 1 9 76 es va publicar un comunicat oficial que notificava la seva detenció, sense que precisés la data ni e! lloc de reclusió. El p rofes ­ sor Massera va sofrir una inco m u n i ­ cació total d u rant t o t u n any.

La vícti m a va passar tot aquest temps e n dependències militars, la majoria de! temps en sistema de re­ clusió individual. sotmès a tortures i diverses formes de maltractaments.

Com a resultat de les tortures rebu­ des va sofrir u na lesió que, per no haver estat atesa degudament, li ha deixat u na seqüela irreversible: una cama més curta que l'altra, cosa que l'obliga a ca m i na r difi c ultosa m ent i a necessitar l'ajut d ' u n bastó i calçat especial.

La detenció es va mantenir sense i n ­ tervenció de cap autoritat j urídica fins a l'agost de 1 9 76; és a dir, d u ­ r a n t deu mesos.

E n aquest temps, es va interposar un recuts davant la C o m issió de Res­ pecte dels Drets I n d i viduals del C o nsell d'Estat, però aquesta gestió no va tenir cap resposta.

L'agost de I 9 76, e! p rofessor Mas­ sera va ser p rocessat per u n J utge militar d'instrucció sota el càrrec d"'associació subversiva", delicte pe­ nalitzat amb 3 a 18 anys de reclusió.

Només després d'això, u n any més tard de ser arrestat, es va aixecar la seva inco m u n icació i va poder rebre visites.

El procés contra e! p rofessor Mas­ sera es va segui r amb una manca ab ­ soluta de garanties processals, carac­ terística dels "judicis penals m i l i tars" aplicats a l'Uruguai als opositors po­ lí tics.

Particularment, i pel que fa a les ga­ ranties mini mes estipulades a l'article 14 del Pacte l nte rnacional de Drets C ivils i Polítics (ratificat per l'Uru­ guai), no són aplicables en aquesta classe de j udicis i no foren aplicades en el cas del professor Massera. A títol d'exemple : dret a ser escoltat públicament i amb les garanties degudes; igualtat de totes les persones da­ vant els tribunals; caràcter competent del tribunal; caràcter i ndependent del tribunal; caràcter i m parcial del tribunal; caràcter públic de les sentències; d ret a la presumpció d'innocència durant e l judici; dret a ser i n format sense demora de l'acusació; d ret a disposar de temps i mitjans per a la defensa; enjudiciament sense d i lacions i n ­ degudes; dret a ser present durant el p rocés; dret a defensar-se personal ment; dret a interrogar o fer inte rrogar els testimonis de càrrec; d ret que els testimonis de descà­ rrec segui n interrogats en les ma-

El "judici" va donar lloc a una sen­ tència defi n i t i va de primera instància que el comdem nava a 20 allJS de reclusió (pena més gran que la mà­ xima corresponent al delicte pel qual havia estat p rocessat, de 3 a 1 8 anys).

La sentència li va ser notificada pel setembre de 1 9 79, quatre anys des­ prés del seu arrest.

El p rofessor M assera es e m p resonat a 1"'Establecimiento M i litar de Re­ clusión n" l ' ' de la localitat de Li ­ bertad .

_ EXAMEN DEL _ CAS PER _ORGANISMES INTERNACIONALS El cas del professor Massera ha p reocupat i mobili tzar i n nombrables organ itzacions nacionals i i nterna­ cionals, científiques i de protecció dels d rets humans, així com Parla­ ments, governs, partits polítics i al­ tres i nstitucions. Tot seguit n'assen­ yalem algunes de les més significat i­ ves:

a) Comissió Interamerica lla de Drets Humans, òrgan de la C E A , va rebre

denúncies del cas des de gener de 1 9 76. D'acord amb el seu regla ment, la Com issió es va d i rigi r al govern de l'U ruguai sol· licitant un i n forme sobre aquest afer. Les autoritats uru ­ guaianes mai no han respost. b) Unió l nterparlamentaria, e n què el cas es t roba des de 1 9 76 tenint e n CCHTl ;:'te e l caràcter d'ex- parlamentari del p rofessor Massera.

) Comite de Drets HumarlS de les Na­ e/ans Unides, que va j utjar la seva

e

situació basant-se en la denúncia promoguda pel febrer de 1 9 7 7 (cas R . 1 1 j) d'acord amb la base del pro­ tocol facultatiu del Pacte I n ternacio­ nal de Drets C ivils i Polítics. La

¡8

(

6 1 8 / V olum 2 / o((uhrt' 1 <) 8 2

(i¿-nua 2 0

tramitació es va allargar més de tres anys i fi nalment va donar lloc a la primera decisió definitiva dictada pel Comitè en l'exercici d'aquest aspecte de la seva com petència. Aquesta de­ cisió va ser donada a la publicitat ín tegrament en l'informe del Comitè de Drets Humans a l'Asse mblea G e ­ neral de l e s Nacions Unides de 1 9 79 (docu ment A / 3 4/40, annex VII).

afers del seu programa l'i nforme del Comitè de Drets Humans que con­ tenia la decisió sobre el cas del pro­ fessor Massera. Com a resultat de les deliberacions sobre aquesta qüestió, l'Assemblea va aprovar una resolució en què condemna les argumentacions de la delegació del govern uruguaià i declara que "remarca la i mportància que els Estats membres compleixin estrictament les seves obligac ions d'acord amb el Pacte" (paràgraf 7 de la Resolució 34/4 j l.

CURRICULUM BIBLIOGRAFIC DE JOSÉ LUIS MASSERA

Ann. of Math ( 2 ) 50, 7 ° 5 - 7 2 l .

1 1 . Remarks on Ibe periodie solulions of diffi renlial equalions. "Bol. Fac. Ingen". Montevideo 4 (Any 1 4), 3 7 4 5 Facultat d'Enginyeria de Montevideo. Pub!. Inst. Mat. Estadística 2 - 4 3 - 5 3 ( [ 9 5 0)' MATH. REV. 1 3 -944.

1 2 . Tbe exisltnce ofperiodic soluliom of syslems ofdiffi rwtial equatiolls. Duke Math.J. 1 7 , 4 5 7 -47 5 ( 1 9 5 0) MATH. REV. 1 3 -944.

1 ) . COllditional slability of bomeomorpbisms. "Bol. Fac. [ ngen.

Montevideo. 4 - 4 5 5 -486 ( 1 9 5 2)· MATH. REV. 1 1 -96 5 .

1 4· 5ur un Ibiorème de C. 5a,Hone sur l 'iqualioll de Liinard. "Bol. Un. Mat." !tal. (3) 9, 367- 3� ([ 9 5 4) MATH. REV. 1 6-92 5 .

1 5 · Tolal slability and approximately periodie vibralions. Facultat d'Enginyeria Montevideo. Publ.

Inst. Mat. Estadística 2 , I ) 1 - [ 4 5 ( [ 9 1 4) · MATH. REV. 1 5 -9 5 7 1 6. COlllributionJ lo Jlabili Ibeol]. Ann. of Math (2) 64 ( [ 9 5 6 , t 8 2 - 206.

M ATH. REV. t 8-42 ' 7 . Qualitalive sludy of Ibe equation u "Z u + u. "Bol. Fac. I ngen.

Agrimens". Montevideo 1 ( [ 9 5 6), 3 39- 3 4 7 · Fac. Eng. Agrimens.

Montevideo. Pub. Didact. Inst. Mat. Estadística 3 ( 1 9 1 6), [ - [ o. MATH. REV. 1 - 2 1 1 .

1 8 . O n Ibe fundamenlal notions ofprojeclive geomell]. "Bol. Fac. [ ngen.

Agrimens". Montevideo 5 ( [ 9 5 6), 40 5 -4 5 8 . Fac. Eng. Agrimens.

Montevideo. Pub. Didact. Inst. Mat. Estadística I - 56. MATH. REV. [ 0 227· 1 9· On Ibe slability ofspaces ofinfinite dimensiono "Rev. Un. Mat. Argentina" 1 7 ( [ 9 1 1 ), [ 3 1 - [ 47 ( 1 9 5 6) MATH. REY. 1 8-990.

20. ... i A . Petracca: On Ibe fonliollal ,qualio'l j(f(x)) l /x. . "Revista Unión Mat. A rgentina" 1 1 , 206l i [ ( 1 946) MATH. REV. 8 - 2 8 .

2 1 . . . . i J.J. Schafer: Millimun figures covering poi,lfs ofa laltice. Facultat

d) Assemblea General de les Nacions Ul1ides, que en el seu 3 4è període de sessions de [ 979 va tenir entre els

I . Formulae for fiuil' diffi rences witb applicatio" lo Ib, approximale int ratiOlI ofdiffirmlial equalions offirsl or er.

"Bol. Fac. [ngen." Montevideo 2 .

(Any 8), 439- 507 - MATH. REV. 6- ) 3 .

2. . . . i Beppo Levi: 51udy ili Ibe large ofa diffi m ltial equatioll of Ibe secolld order.

"Math Notae" 7 , 9 1 - 1 5 5 ( [ 947) MATH. REV. 9- 5 1 1 .

3 · Formulae fo r limile dlffirenm wilb plicatioll lo Ibe approximale solulion of iffi rwtid equaliolls offirIS order.

Facultat d'Enginyers de Montevideo.

Publ. Inst. Mat. Estadística [, I -69 ( t 943) MATH REV. 6- 1 3 .

4· Formulae for fillile diffirellm witb applicatiolls lo Ibe approximale iUlegrallon ofdiffirenàal equaliolls of firSl order. Publ. Inst. Mat. Univ. Nac. Litoral 4'99- 1 66 ( [ 943). MATH. REV. 4 - 2 8 3 .

I · O n diffi rentiable fonetiollS. Facultat d'Enginyeria Montevideo. Publ. Inst.

Mat. Estadística I . 7 1 -9 3 ( [ 944).

"Bol. Fac. [ngen." Montevideo 2, (Any 9), 647 -668 ( [ 944)· MATH. REV. 6- 2 0 3 .

6. A n example of a Jordan mrve wbost projecliof15 on Ihm orlhogO/lal planes fill areas. Facultat d'Enginyeria de Montevideo. Publ. [nst. Mat. Estadística l , 95 -98 ( 1 944)· "Bol. Fac. Ingen." Montevideo 2 , (Any 9).

669-67 2 ( 1 944). MATH. REV. 62°3· 7 Tbe melbod ofCraaffi for solving algebraie ,quations. "Bol. Fac. ln en".

Montevideo 3 (Any 1 0), 1 - 20 1 94 5 )· MATH. REV. 7-488 8. On Crem 's formula. Publ. Inst. Mat. Univ. Nac. Litoral 6, 1 69- 1 7 8 ( [ 46). MATH. REV. 8 - 1 4 2 .

9· � t number ofsubbannonic solutions of IIoll -lin,ar diffi renlial equaliolls of Ihe second order. Ann. of Math. ( 2 ) 5 0.

1 1 8 - [ 26 ( [ 949). Math. REV. 1 07°9· 1 0. On LiapoulIoffs condilio,lS ofslability.

'}.

J;

�

�

11;1

R

=

=

-

)

Els últims mesos s'ha tornat a insistir en els turments contra el professor Massera, quan ja fa més de 7 anys que és emp resonat. Durant diverses setmanes l i van ser practicades con­ fiscacions diàries. Moltes vegades li ha estat ordenat que tiri el sucre a terra, i al damunt el te, per obligar­ lo a destruir per ell mateix els únics

aliments que li permeten fer arribar a la presó. Fa un temps que li ha estat prohibida r entrada de llibres. Li han estat ret irats els seus propis apunts i treballs. A i x í mateix, li ha estat prohibit que faci els seus treballs de forneria i cuina, per condemnar-lo a una inactivitat total , cosa que pro­ voca fortes tensions psicològiques.

En aquestes condicions, Massera ha sofert una brusca elevació de la ten­ sió arterial i es troba e n un estat de salut precari.

d'Enginyeria Montevideo. Pub 1.

Inst. Mat. Estadística, 2 , 5 5 - 74 ( 1 9 ) 1 ). MATH. REV. 1 3 -768.

2 2 . On Ibe level ofcurses ofa convex surface.

"Bol. Fac: Ingen." Montevideo 4,66 5 -668 ( [ 9 5 3). MATH. REV. 1 5 - 7 3 7 , [ 8 - [ [ 1 8.

2 3 · Correction lo Ibe arlicle on Ibe level curves ofa convex surface. "Bol. Fac. I ngen. Agrimens." Montevideo 6 Fac. Eng. Agrimens. Montevideo. publ. Inst. Mat. Estadíst. 3 ( 1 9 5 7) 6 5 -67 MATH. REV. 20- 3 466.

24· Linear diffi rential equations alld funtional analysis. 1. Ann. of Math. ( 2 ) 67 ( 1 9 1 8) 5 1 7- 1 n MATH. REV. 20- 3 466.

2 1 · . . . i J.J. Schaffer: Linear d /ential equations and fontional alla'}sis lI. Equations witb periodic coe!fiàenls.

Ann. of Math. ( 2 ) 69 ( [ 9 5 9), 88[ 04 MATH.REV. 2 [ - 7 56.

26. . . . i J .J. Schaffer: linear diffi relltial equationJ and fonclional analysis III. Lyapunov 's Sf{ond melbod in Ihe case of conditional Slability. Ann. of Math. ( 2 ) 69 ( t 9 1 9) 5 3 5 - 1 7 4 MATH. REV· 3 · 27 A criterion fo r Ib, exislence ofalmosl periodie soluliollS of cerlaill systems of almosl periodic diffi rential equatiollS. "Bol. Fac. Ingen. Agrimens."

Montevideo 6 ( 1 9 5 7 / 5 8) 3 4 5 - 3 49· També publicat a Fac. Eng. Montevideo. Publ. Inst. mat.

Estadística. 3 ( 1 9 1 8) 99- [ 9 3 · MATH. REV. 2 2 / 1 - 1 709· 2 8 . . . . i J.J. Schaffer: Linear diffi renlial equations and fontional analysis IV. M.th. Ann. [ 3 9 , 2 8 7 - 342 ( [ 960) MATH. REV. 2 2 /I1I- [ 8 1 .

2 9 · 5ur / 'exislena de solutions bornàs el piriodiques des SJslèm,s quasi-linéaires d'équations diffirmliell,s. Ann. Mat. Pura Appl. (4) 5 1 , ( [ 960) 9 1 - 1 ° 5 .

MATH. REV. 2 2 1III 1 2 2 9 2 .

3 ° · . . . i J .J . Schaffer: Linear diffi rential equations and functional analysis, ol.

Soc. Mat. Mexicana (2) 5 ( [ 96o .

42 -48 MATH. REV 2 2 /ll1. [ 2 2 " 3 1 . Diffirential equations and funcliona analysis. "Rev. Un. Mat. A rgentina"

1 9, 1 79 - 1 86 ( 1 960) MATH. REV. 23 part A 3 3 3 5 .

COIlVerse Ibeorems ofLyapunov 's second melbod. "Bol. Soc. Mat. Mexicana" ( 2 ) ( [ 96o) 1 5 8- 1 6 3 MATH.REY. 24 A - 2 I 04· Function spaces witb Iranslaliom and Iheir applicalion lo linear diffi rential equaliom. P roc. Internat. Sympos.

Linear Spaces (Jerusalem, [ 960), p.p.

3 2 7 - 3 34. Jerusalem Academic Press, Jerusalem : pergamon, Oxford: 1 96 1 MATH. REV. 2 1 - 264.

On Ibe exislwce of Lyapunov 's funetions. "Bol. Fac. [ngen.

A rimens". Montevideo 7 ( 1 9 5 91 6o , 1 2 5 - I 3 8 : també publicat a Fac. Eng. Agrimens. Montevideo. Publ.

Inst. Mat. Estadíst. 3 ( 60), I [ 1 1 2 4 MATH. REV. 2 6 t - I 5 7 5 .

O n tbe existmce of boullded periodic solutions ofquasi linear system of diffi rential equalions. "Rev. Un. Mat. Argentina" 20 ( [ 9 5 2) 3 0 3 - 394 MATH. REV. 26-11 - 3 9 7 7 5ur une équation inligrale provenanl d'un problème de micanique des fluides.

"Bol. Fac. Ingen. Agrimens" .

Montevideo 8 ( 1 962) 2 7 - I 3 MA TH.. REV. 29- 5 080.

50m, remaries o n Ibe order o rowlh of veclor and malrix solutionJ o a Linear syslem ofdiffirenlial equalions, "Bol. Fac. In en. Agrimens". Montevideo 8 ( [ 96 2 , 2 39- 249 M ATH. REV. 30- 304· The m,aning ofslabilil]. "Bol. Fac. Ingen. Agrimens". Montevideo 8 ( 1 9 5 4) 40 1 - 429 M ATH . REV. ) 2 43 3 1 · Tbe mealling ofslability. Univ.

Rrpúbl. Fac. Eng. Agrimens.

Montevideo. Pub!. Inst. Mat. Estadíst. 4, 2 3 - 47 ( 1 9 5 4) MATH. REV. ) 2 -4 3 3 1 .

50me observalions on Ibe order ofgrowlh of vector alld malrix solut/ons ofa syslem of linear diffi rential equalions. U niv.

Repúbl. Fac. Eng. Agrimens.

Montevideo. Publ. Inst. Mat. Estadíst. 4, 1 - [ [ ( [ 964). M ATH .

REV. 3 3 - 397·

_ SITUACIÓ _ ACTUAL

32·

)

33·

34-

�

i!f:

�

1

;:

3 1·

36.

37·

5

38.

39·

40 .

(¡;

INFORME SOBRE LA C ELEBRACIÓ A VARSÒVIA DEL C ONGRÉS MATEMÀTIC INTERNACIONAL

El p" '" m" d " go" havia de celebrar-se a -.1lIQ) V a r s ò v i a el C o ngrés l n l n nacio nal de Matemàtics.

U na sèrie d e representants d e la U nió M atemàtica I n ternacional han visitat Polònia per conèixer la situació directament. El comitè executiu de la Unió ha redactat un report i ha decidit celebrar l'asse mblea general però no el Congrés, donades les condicions polítiques que s'hi han trobat. Us presentem a continuació una tra­ ducció del report elaborat.

REPORT DE L' ESTADA A POLÚNIA DE MARCEL BERGER, PIERRE CARTIER, ALAIN GUICHARDET, LAURENT SCHWARTZ i JEAN-LOUIS VERDIER DEL DIUMENGE 1 4 AL DIIOUS 1 8 DE MARÇ AL MATI Assenyalem, en primer lloc, que hem estat remarcablement ben acollits. Els matemàtics polonesos han considerat com un gest de particular amistat el fet d'haver

vingut des de París per discutir amb ells les condicions del Con­ grés de l'estiu 1 98 2 i ens han re­ but de manera prou calorosa. Les converses han estat sempre molt senzilles. Malgrat les diferències d'opinió, alguns cops grans, els matemàtics polonesos estan molt units els uns amb els altres i s'expressen pràcticament sense dificultat els uns davant els altres.

Hem tingut una reunió amb un grup reduït del comitè d'organit­ zació polonès del Congrés de Matemàtics de la vila de Varsò-

via, i després una reunió de tres hores amb el comitè complet.

Hem pogut veure després Loja­ siewicz, membre del comitè d'or­ ganització, de C racòvia. D'entre els membres del comitè d'orga­ nització, els que van parlar més van ser Olech, president del co­ mitè d'organització; Ciesielski, president de la Societat Matemà­ tica Polonesa; Zelazko i Bojarski.

Hem vist també altres matemà­ tics, no membres del comitè d'or­ ganitzac ió però que ocupen un lloc important dins la comunitat

(

..

uenua

O(tuhr� 1 l) 8 z / V o l u m z / 6 1 9

2O

matemat1ca polonesa. Per altra banda, hem vist llargament l'am­ baixador de França a Varsòvia i diverses persones de l'ambaixada . .

Hem vist també el Sr. Nalexz, secretari adj unt de l'Acadèmia, que és un universitari però amb una funció gairebé política, i el Sr. Kohorewicz, personalitat po­ lítica responsable, director del de­ partament de premsa i relacions ' amb l ' e s tranger d e l m i n i s t e r i d'Afers Estrangers, que haurà de tenir un paper important en la realització del Congrés.

Sembla clar que una gran majoria dels membres del comitè organit­ zador del Congrés és favorable que tingui lloc normalment a Varsòvia el proper agost. Consi­ deren que, si el Congrés no tin­ gués lloc, això podria tenir conse­ qüències greus en el futur per a ells i per a la cooperació interna­ cional en general. Per altra banda, han obtingut respostes favorables dels conferenciants ( I [ 5 respostes favorables i [ 5 desfavorables, so­ bre 1 3 0) . Pel que fa als conferen­ ciants d'una hora, no han rebut pràcticament cap resposta favora­ ble, però com que la pregunta va ser plantejada amb data límit [ 5 de desembre, no és significatiu.

Una nova consulta és en curs . No hi ha cap dubte per part de cap matemàtic que un congrés realit­ zat amb èxit és favorable a la con­ tinuació de bones relacions cientí­ fiques internacionals . Però hem pogut constatar que la comunitat matemàtica polonesa és més divi­ dida que el comitè organitzador pel que fa a la realització del Congrés. El principal argument dels qui en són contraris és el següent: per un gran nombre de raons materials o morals, pensen que serà difícil de rebre diversos milers de matemàtics a Varsòvia, que molts matemàtics poden boi­ cotejar el Congrés, que altres hi vindran amb la idea de fer-ne un instrument polític més que un au­ tèntic congrés. En aquestes con­ dicions, el Congrés no seria un veritable congrés matemàtic que pogués jugar efectivament el seu paper. Aquests col·legues pensen que llavors un congrés que no se­ ria un autèntic congrés científic que reunís una gran part de la comunitat matemàtica mundial i no tingués un alt nivell matemà­ tic, tindria el risc de ser més peri­ llós que no fer-lo. Ens ha semblat que aquest argument és sostingut per la gran majoria dels matemà­ tics polonesos; els optimistes pensen que es pot aconseguir un veritable congrés, els pessimistes pensen que no és possible, però una ma j oria aclaparadora pensa que només es justifica un autèntic c o ngrés d i g n e d ' a q u e s t n o m .

Sense saber netament si ens po­ dem alinear entre els optimistes o els pessimistes, hem tornat tots cinc amb aquesta mateixa con vic-

ció.

Hem discutit tant amb els mate­ màtics com amb les autoritats po­ lítiques responsables que hem vist quines són les dificultats tècni­ ques o morals per a la realització d'un congrés . En primer lloc, la Societat Matemàtica Polonesa ha estat suspesa; és, sembla, l'única societat científica que ha estat suspesa, tenint present que les so­ cietats que han estat suspeses són de ciències humanes (filosòfica, històrica, psicològica, sociològica, de ciències polítiques, . . . ); ningú no ens ha pogut dir la raó exacta d'aquesta suspensió. Evident­ ment, els organitzadors mateixos del Congrés posen com a condi­ ció sine qua non per a la seva rea­ lització la supressió d'aquesta sus­ pensió. Estem, doncs, en aquest punt completament d'acord amb ells: el C o ngrés M atemàtic no pot tenir lloc a Varsòvia si la sus­ pensió de la Societat Matemàtica Polonesa no s'aixeca.

Una segona qüestió és la dels vi­ sats. D'acord amb la reglamenta­ ció general de l'ICSU (Internatio­ nal C o m m i t t e e of S c i e n t i fi c U nions), e s considera que els congressos no poden tenir lloc més que en els països que lliuren sense discri m i nació els visats a tots els congressistes. S'ha previst una modalitat possible. Al mateix temps de fer el primer pagament, per tant abans del 1 5 de maig, els congressistes francesos demana­ rien els seus visats a través de la Societat M atemàtica de F rança.

Aquesta remetria la totalitat de la demanda de visats al Congrés de Varsòvia als voltants del 20 al 2 5

de maig a l'ambaixada de Polònia a París. l es convindria que cap al [ 5 o el 20 de juny, totes les res­ postes positives haurien de ser lliurades. El Comitè Nacional F rancès hauria fet conèixer per endavant que, si en aquesta data límit la totalitat dels visats no ha­ gués estat lliurada, la delegació francesa retiraria la seva partici­ pació. El comitè d'organi tzació polonès del Congrés accepta que la data del 30 de juny sigui la que un congressista que renunciï pu­ gui recuperar la quantitat ante­ riorment pagada.

El problema del toc de queda és d'antuvi moral: el reglament de l'ICSU imposa que un congrés no pot tenir lloc més que en un país on hi hagi "lliure circulació de les persones", el que és oposat al toc de queda i a l'estat de guerra.

Però, de tota manera, tot això planteja un problema tècnic greu.

Es indispensable que els matemà­ tics puguin discutir entre ells, en­ cara que sigui tard a la nit. L'hora actual del toc de queda, les onze de la nit, és impracticable a l'es­ tiu. El Sr. Kohorewicz ens ha in­ dicat que segons la seva opinió el toc de queda seria d'aqUÍ al mes d'agost o bé molt eixamplat o bé suprimit; de tota manera no hi hauria cap dificultat per donar a tots els congressistes un badge que podrien portar a la solapa i que els dispensaria dels reglaments del toc de queda.

La qüestió dels matemàtics em­ presonats és més greu. Com que finalment n'hi ha un nombre bas ­ tant gran, això planteja una qües­ tió moral de principi pel que fa a

)

59

la participació al Congrés. Hem discutit llargament aquest pro­ blema amb el comitè organitzador i amb el Sr. Kohorewicz. Aquest últim ha comprès la gravetat del problema, ha promès que submi­ nistraria al professor Olech la llista oficial dels matemàtics em­ presonats perquè pugui ser cone­ guda a París a la reunió de l'IMU els dies [ i 2 d'abril, i ha manifes ­ tat la seva comprensió que el fet que gestos d'alliberament facilita­ rien les decisions de participació dels comitès nacionals.

Encara que el Congrés és abans que res destinat a fer matemàti­ ques, h i ha sempre, inev itable­ ment, i és desitjable, un cert nombre d e grups que desitgen reunir-se per certes discussions p a r a m a t e m à t i q u e s . El c o m i t è d'organi tzació é s p erfectament conscient d'aquest fet i desitja poder facilitar totes les demandes de sales de conferències en el campus on es realitzarà el Con­ grés . N ' h e m parlat igual m e n t amb e l Sr. Kohorewicz, que s'ha mostrat molt obert, i ha ben es­ pecificat sobre aquest punt que el Congrés havia de desenvolupar­ se en llibertat i que el comitè d'organització quedava lliure per a les decisions en el reci nte del campus.

Totes aquestes converses han es­ tat obertes i fructuoses. Hem dei­ xat ben clar que no estàvem en disposició de prendre una decisió i que la decisió del Comitè Na­ cional Francès, pel que fa a la participació, vindrà després de la decisió de l'IMU i serà presa a F rança. Hem estat, tanmateix, tots d'acord que hi havia solu­ cions dolentes a evitar a tot preu.

D ' e n t r a d a , és d e s i t j ab l e q u e l'IMU prengui una decisió clara: o el Congrés té lloc a Varsòvia l'agost del [ 9 8 2 , o no té lloc de cap manera, o es trasllada a l'estiu proper. Tota decisió que tendeixi a portar el Congrés a una altra ciutat d'un altre país seria molt nefasta. l ens ha semblat a tots perillós que l'IMU no prengui cap decisió i deixi als comitès na­ cionals una decisió lliure, car això tindria el risc de comportar una gran diversitat i dispersió de les decisions, amb un Contrés fallit.

Si l'IMU pren una decisió nega ­ tiva o una decisió d'ajornament, els comitès nacionals no podran anar en sentit invers. Si l'IMU pren una decisió positiva, els co­ mitès nacionals segueixen tenint el dret de refusar la seva partici­ pació; però aquests comitès han dt sentir llavors el pes de la seva responsabilitat, per evitar a tot preu un congrés que no seria un autèntic congrés.

60 (6zo/Yolum z/octubre

' 98 z

ciència zo)

J ORDI PONS ALS C IMS MÉS ALTS Darrerament, i com a resultat de l'experiència del metge i alpinista Nicolas Jaegger, que va romandre tot sol durant dos mesos a uns 6. 5 00 m d'altitud, s'ha desvetllat una nova polèmica respecte a la màxima altitud en la qual pot viure un ésser humà "normal" .

Durant els Jocs Olímpics de Mè­ xic, a uns 2 . 000 metres sobre el nivell del mar, ja es van observar uns fets curiosos : hi va haver pocs rècords olímpics en les pro­ ves que necessitaven un esforç prolongat. En canvi, en les pro­ ves ràpides, l'altitud va tenir una i m p o rtància s e c u n d à r i a . Tota aquesta problemàtica gira a l'en­ torn del dèficit d'oxigen que li­ mita la ventilació pulmonar, aug­ menta la freqüència cardíaca i, en d e fi n i t i v a , l i m i t a la capacitat d'adaptació fisiològica a les grans altures.

Hem volgut preguntar a Jordi Pons sobre les seves observacions personals. Ell és l'únic ciutadà de l'Estat espanyol que ha trepitjat dos cims de més de 8 . 000 m.

Sobre el primer d'ells, l'Anna­ purna est, ha escrit un llibre que també s 'ha traduït al castellà.

Voldríem que les seves paraules es prenguessin com un testimoni directe d'una experiència de labo­ ratori, on el laboratori és la natura i el cos humà l'obj ecte investigat.

"Projeccions d'un extrem a l'altre de la terra", per Jordi Pons, alpi­ nista.

Així diu el llibret de presentació de les moltes pel·lícules realitza­ des per a g uest jove de quaranta­ nou anys (alguna de les quals hem pogut veure pel circuit català de TV). Com ja hem comentat, és l'únic ciutadà de l'Estat espanyol que ha trepitjat, sense utilitzar les bombones d'oxigen, dos cims de més de 8.000 m. Es tracta de l'Annapurna est ( 8 . 0 2 6 m), el primer vuit mil espanyol, i el Dhaulagiri, de 8. 1 7 2 m, anome­ nat pels expedicionaris "la mun­ tanya de les tempestes". Ha par­ ticipat, entre altres activitats, en més de tretze expedicions arreu del món, i per la tardor d'aquest any formarà part de l'expedició catalana a l'Everest (8. 848 m), la muntanya més alta de la terra.

També és membre del Grup de Socors en M u n t a n y a i d e la comissió de seguretat de la Unió I n t e r n acional d ' A s s oc i a c i o n s d'Alpinisme i recentment h a estat nomenat vice-president de la Fe­ deració Espanyola de Muntanya.

En tots el � llibres de medicina in­ terna que hem consultat hem lle­ git que un ésser humà no pot viure permanentment per damunt dels 5 . 000 m encara que estigui ben protegit contra el fred. Però fa poc temps, Nicolas Jaegger va r o m a n d r e tot s o l d u r a n t d o s mesos a més de 6.000 m sobre el nivell del mar, concretament al coll que separa els dos Huasca­ ra ns , al Perú. No només no va sofrir cap degradació de les seves constants vitals, sinó que fins i tot es va engreixar uns quants grams. La pol è m i ca (' n C.1 ra �(' ­ gueix en peu Ramau Gabriel

-

( ciència) . Jordi, pa rla 'ns una mica de les dificultats que suposa la incursió dins d'un món agressiu, no habitual per a l'home, com és l'alta muntanya.

-

J. Pons. Primerament haig de dir que hi ha molta diferència en­ tre la consecució d'una cota de­ termi nada i la permanència en ella durant un cert temps.

Per damunt dels 7. 000 metres sobre el nivell del mar s'estén allò que anomenem la "zona letal" .

No hi ha vida, i poder-hi rest;¡¡ r , resistint les condicions tan dràsti­ ques de l'ambient que ens volta, va en funció de la nostra prepara­ ció, que inclou tant les condicions fís iques com l'aclim atació que s'hagi pogut efectuar prèviament.

En les nostres experiències, de vegades ens ha costat més esforç arribar des d'una cota de 1 . 000 m fins al campament base (normal­ ment a uns 5 .000 m), que pujar des de la cota 6. 000 fins a 7 . 000 m. Això es deu en gran part a la rapidesa de la marxa d:aproxima­ ció, suposant que aquesta hagi es­ tat relativament curta.

-

(ciència). Quins són els problemes que en general poden presentar-se a grans altituds ? Què és el mal d'alti­ tud?

-

J. Pons. Deixant de banda de moment els problemes del fred, de l'alimentació i de la deshidra­ tació, segons els Dr. Arnald Re­ dondo en alta muntanya podem trobar- nos amb un ampli espectre de problemes. Des de les ce/àlies (mals de cap violents i persis­ tents), i en un altre estadi més preocupant les astènies (disminu­ ció de les forces vitals), fins a un cas ja més greu, tal com un edema pulmonar (els pulmons s'inunden per claudicació del cor).

Per altra banda són rares les he­ morràgies nasals o epistaxis, però són possibles. També es poden produir rinitis (inflamació de les mucoses nasals deguda a l'am­ bient fred i sec), que dificulten la respiració pel nas. A més, si res­ pirem sense cura per la boca se'ns irritarà la tràquea, molèstia que es pot complicar en una traqueobron­ qu itis, amb n e c e s s i tat urgent d ' e vacuar e l m a l a l t . I e nc a r a , qualsevol rascada o p elada als dits, per exemple, pot desembo­ car en una úlcera purulenta, difícil de curar a causa que la capacitat antiinfecciosa de l'organisme ha disminuït.

Se sap que la causa essencial del mal d'altitud és el dèficit d'oxi­ gen. Si els turistes poden pujar rapidíssimament amb el telefèric a l'Agulla de M idi ( 3 . 84 2 m), al Mont Blanc, essent rars els casos de ce/àlies, és sols perquè s'estan poca estona al cim. Si algú s'atre­ vís a quedar-s'hi més de vuit hores, podria tenir p roblemes com els que hem comentat ja que el cos humà hauria esgotat les seves reserves vitals.

El mal d'altitud pot presentar-se a partir de 2 . 000 m. La quantitat d'oxigen en l'atmosfera és menor a mesura que ascendim, ja que la pressi ó . de l'aire també d i s m i ­ nueix. E s a dir, en ascendir, dis­ minueix la quantitat d'oxigen que entra en els nostres ulmons a cada aspiració (hipòxia . Per com­ pensar aquest dèficit, lentament el nostre organisme (en particular els ronyons) segrega un enzim que més tard es convertirà en eri­ tropoyetina, responsable de l'aug­ ment dels glòbuls roigs (poliglobu­ lia), i per tant es produirà un in­ crement en el flux d'oxigen que arriba als teixits.

La primera vegada que es va pu­ jar el Dhaulagiri, els suïssos van ser dipositats amb tot el material al coll NE, a quasi 6. 000 m, amb un petit avió anomenat "yeti" transportat expressament des de Suïssa. Evidentment es van en­ frontar amb els problemes d'una mala aclimatació.

Totes aquestes reaccions de l'or­ ganisme requereixen un mínim de temps. Segons el Dr. Arnaldo Redondo, aquest i ncrement progressiu d'hematies e s produeix durant els dos primers mesos i després s'estabilitza. Però si l'as­ censió és progressiva, el nombre d'hematies pot anar augmentant durant uns vuit mesos. Les reac­ cions de l'organisme per adaptar-

!

se a l'altitud no són suficients per poder exigir de cop , a tot aquell que ha fet una pujada sobtada, un esforç fisiològic "normal" .

En un nivell més general podrem parlar del mal de muntanya, que pot presentar-se fins i tot en in­ drets no gaire elevats sobre el ni­ vell del mar, però amb un micro­ clima particular (una vall molt tancada, per exemple), on, per solucionar els trastorns, haurem de fugir cap a cotes més baixes El mal d'altitud està en un di

esta

(ciència

més concret. E l fet de trobar-se a 5 . 000 o 6.000 m, malgrat que ja és una altitud considerable, no suposa que ens hàgim de trobar malament. Sols es tracta de fer prèviament una aclimatació ade� quada. Com a prolifàctic contra el mal d'altitud algunes expedicions han subministrat als seus alpinis­ tes complexos vitamínics B ' S .

-

(ciència).

Vos�ltres esteu ulti­ mant els detalls d'una expedició per la tardor d'aquest any a l'Everest' (o 5agarmatha). Penseu portar un règim alimentari especial?

J. Pons.

Un dels punts més problemàtics de les nostres expe­ dicions és el menjar. Malgrat que tant en la pujada a l'Annapurna com al Dhaulagiri vaig perdre, en un mes, de l'ordre de 1 4 kg, els s oo metres fi nals de l'Annapurna

-

octuhrc 1 9 H 2 / V o l u m 2 / 6 2 1

20

van ser molt més esgotadors que els del Dhaula. Hem de pensar en l'importantíssim factor psicolò­ gic. A l'Annapurna, a més a més del dèficit alimentari que portà­ v e m , s'hi sumava una vaga de sherpes, la qual cosa ens va obli­ gar a fer un esforç inesperat per aconseguir la fita que ens havíem proposat.

La base de l'alimentació a l'Eve­ rest serà de 7 racions amb menús diferents, de 3 . 5 00 calories cada un i entre 2 , 5 i 3 kg de pes.

Aquest menjar d'altura es combi­ narà amb el màxim de queviures frescos per al campament base i els menjars liofilitzats .en els úl­ tims camps d'altura. Es interes­ sant ressaltar que, segons la nostra experiència, és un � ran sacrifici menjar coses dolces lxocolata, su­ cre, . . . ), tot i que no correspon amb allò que els metges preconit­ zen. En canvi sospirem pels pro­ ductes salats, tipus galetes salades, anxoves, etc., i fins i tot per un plat de cigrons!

Un altre problema és el líquid. En l'expedició a l'Annapurna, el nos­ tre metge, el Dr. Marià Anglada, ens recomanava beure uns sis li­ tres diaris: "Beveu i no us preo­ cupeu del menjar ! . .. " El drama diari era la impossibilitat de con­ sumir aquestes quantitats de lí­ quid a causa de les dificultats que suposa fondre neu a grans alti­ tuds. A 8. 000 m és impossible elevar la temperatura de l'aigua per damunt dels 7 0 oC : bull abans. En aquestes condicions és molt lent obtenir líquid per fusió de la neu. Precisament, en molts casos, les congelacions es pro­ dueixen més per la manca de lí­ quid que pels -40 oC regnants.

-

(ciència). Hi ha molta diferència entre pujar un cim utilitzant bom­ bones d oxigen o fer-ho sense ?

-

J. Pons.

A grans altituds el cervell treballa ralentitzat. Since­ rament, quan he arribat a dalt només he tingut ganes de baixar.

El plaer ve després, amb els re­ cords.

Si pel carrer ens cau un objecte a terra, l'acte de recollir-lo és quasi automàtic. A grans altituds el cervell no raona així. Qualsevol esforç, a més a més del de cami­ nar, comporta llargues estones d'interns "debats cerebrals".

Hi ha poca gent que hagi filmat a més de 8 . 000 m com ho hem fet nosaltres. Penseu que si ja és difi­ cultós pujar - h i , la situació es complica molt més si hi afegim el pes de les pel· lícules i d'una fil­ madora de 1 6 mm d'uns 6 kg, a més a més de l'equip habitual. per tal de poder projectar després les vivències de 1 4.000 km de dis­ tància, ben lluny de la muntanya escalada.

Amb això he intentat situar-vos.

Pujar a l'Everest sense oxigen és

)

6.

forçar el cos humà fins al límit. cordes fixes.

Una prova que per a molts pot L'atac final al cim està previst per a mitjan octubre. ser la darrera . . .

Nosaltres h e m pujat a l'Anna­ p u r n a ( 8 . 0 2 4 m ) i al D h a u l a (ciència). Com us prepareu per a l8 . I 7 2 m) sense oxigen, i hem l 'expedició? sentit les conseqüències que com ­ L'equip està molt porta l'esforç, el cansam ent, la J . P o n s . son, etc. Vam arribar al cim de compenetrat en la convivència i l'Annapurna a les 9 del vespre, la en els treballs preparatius de l'ex­ qual cosa ens va obligar a fer un pedició però som individualistes vivac a quasi 8. 000 m. És curiós, en la preparació física. U ns fan però els tres companys que vam jogging, els altres fan escalada, etc. pujar al cim de l'Annapurna vam La millor gimnàstica, en el nostre coincidir a "veure" una quarta cas, és anar a la muntanya . . . tot i persona que ens acompanyava . . . i que l'exercici al qual hem hagut que e v i d e n t m e n t no e x i s t i a . de dedicar una gran atenció ha També vaig creure veure-hi un estat l'aconseguiment a temps del suport de les diverses empreses aparcament de cotxes!

Possiblement si haguéssim pogut que hi han col· laborat. usar oxigen no hauríem experi ­ Darrerament no és rar veure l'al­ mentat totes aquestes al· luci na­ pinisme d'avantguarda lligat a la cions. Evidentment tot això va conquesta de les més altes mun­ ser producte d'un sobreesforç, tanyes de la terra. perquè cinc anys més tard, i en El palmarés d'un muntanyenc pot un cim més alt com és el Dhaula­ ser extraordinari i en el seu histo­ g ! ri : no vaig tenir cap d'aquestes rial poden figurar les més espec­ taculars vies d'escalada d'extrema VlvenC1es.

No penseu, però, que pujar a dificultat, reservades solament a rEverest amb oxigen sigui un l'élite. L'ambientació, l'entorn on passeig! L'aresta oest, que és el es desenvolupa l'ascensió i la dis­ nostre obj ectiu, només ha estat tància al darrer lloc habitat, ju­ escalada en una ocasió pels iugos­ guen un paper molt im portant laus, també amb oxigen, durant la dins l'alpinisme. Un {J as de IV primavera, malgrat que s'han fet grau (dificultat mitjana) és el ma­ teix a les Agulles d'Amitges (Piri­ quatre intents més.

La utilització de l'oxigen pot re­ neu) que a l'Esperó de les Grands presentar "rebaixar" la cota en Jorasses (Alps), i en canvi, mal­ uns mil o dos mil metres. Nosal­ grat que és una dificultat molt t r e s p o r t a r e m 7 0 b o m b o n e s freqüent en escalada, no tots els d'oxigen j a que l'aresta és plena escaladors els superarien els dos. de dificultats en els seus 8 km de Es, crec, una qüestió psicològica. recorregut. L'oxigen pot ser un Les serralades més llunyanes re­ medicament però mai un aliment. ben la visita de l'home i en aquest Cal dosificar-lo. Si s'utilitza molt repte és l'home precisament qui abans dels 8 . 000 m, després no se sent inferior. Sap que en cas de se' n pot prescindir: és la nostra necessitat no trobarà fàcilment la col· laborac ió d'altres persones, "droga". perquè és allà, enmig de la sole­ (ciència). Quin programa de tre­ dat, on el risc assoleix propor­ cions gegantesques. ball penseu portar a l 'Everest ?

J o crec que és per tota aquesta J. Pons. Tenint en compte que sèrie de coses que l'alpinista es­ sortim en plena època de les plu­ devé a poc a poc més prudent, ges (postmonsó), ens veiem obli­ menys temerari. La dificultat de gats a fer una marxa d'aproxima­ l'escalada és un paràmetre que ció que durarà uns vint dies. En augmenta a mesura que augmenta aquest llarg recorregut superarem l'altura i la llunyania. cotes considerables, la qual cosa ja Si alguna vegada mireu la foto­ forma part del pla d'aclimatació. grafia d'un alpinista parat damunt El material per a l'escalada espe­ un pendent de neu, observareu rem trobar-lo s ituat a Namche que potser no hi ha res d'especta­ Bazar, ja que els darrers dies del cular. Cames lleugerament e n ­ mes de maig serà transportat des treobertes, repenjat sobre l a seva de Kathmandu amb avió fins al pròpia cuixa, el cap baix, sembla petit aeroport de Lukla, estalviant cansat . . . Si el peu de la foto diu " M e r de G l a c e " (glacera d e l així deu dies de marxa.

El camp base, el muntarem a Mont -Blanc) pensareu que n o 5 . 5 00 m aproximadament, sota n'hi h a per tant, però s i e l peu d e mateix del coll de Lo-La (6. 000 foto diu "Pujant a l coll S de m), coll damunt del qual i n s ­ l'Everest, a 8 . 00c m ", pensareu tal · larem precisament e l camp I o que la posició d'aquell home està camp base avançat. Es a partir justificada i que el cansament ha d'aquest coll (que separa el Tíbet d'existir per força. del Nepal) on come nça l'aresta oest, objectiu de l'expedició i so­ . - Gràcies, Jordi, per haver- nos fet b.re la qual haurem d'instal· lar de sentir algunes de les vostres vivències ClOC a sis campaments units entre en les aventures de l 'Himàlaia. ells mitjançant 8.000 metres de Bona sort.'

-

-

-

-

6z ( 6zz/Volum z/ol!uhre

ciència

1 <) !l Z

20 )

NORMAL VOL DIR NORMAL p er Ferran Tontain

l:tl

Em "p g"" h"" de "b,'", aquesta polèmica al joc del tu m'has 1ll1ll1 j, 1II.01 dit i jo et vaig dir, però com que al n u m c ro [ 9 de (ciència) els meus punts de vista sobre la llengua són deformats sense mi­ raments per Antoni Munné-Jordà, em veig obligat a contestar-li per restituir el sentit del meu article "Per un ús normal del català" « ciència) n .o 1 7).

Trobo que una revista científica no és el lloc idoni per airejar aquesta mena de disputes; si jo vaig publicar -hi el meu text és perquè (ciència) em va admetre l'original sense posar­ hi traves, actitud que no és freqüent en el món de les publicacions en llengua catalana i que, per tant, és d'agraïr.

_LES CORRECCIONS És gairebé cert això que explica en Munné­ Jordà "amb finalitats didàctiques". Efectiva­ ment, en un article seu jo vaig canviar els passats simples per perifràstics. El motiu és que a (ciència), com a totes les publicacions, feia poc que havíem acordat els nostres crite­ ris de correcció (manies tan genuïnes com qualsevol altra) i, entre ells, l'ús generalitzat del perfet perifràstic amb l'ànim de compen­ sar e! 90 % de perfets simples que avui om­ plen totes les publicacions catalanes, cosa que ha portat alguna persona despistada a creure que el perifràstic és un "vici" en català. Va ser un error i e! reconec perquè el seu text era correcte i calia respectar-li els criteris, però les presses amb què es fa una revista -i ell ho hauria de saber- de vegades no deixen refle ­ xionar gaire. Jo no tinc res en contra del passat simple. El que passa, però, és que sent com és una forma estranya al català del Prin­ cipat, em dol que tant la ràdio com la televisió i els periòdics de Barcelona en facin un ús gairebé exclusiu. Respecte al cas del peoner, que comenta més endavant, no hi vaig tenir res a veure. Calia retreure un cas tan particu­ lar com aquest?

E_L CATALÀ ESTÀNDARD I LA _UNITAT DE LA __ LLENGUA

_ _

__

es diu férem, "en català" es diu vam fer". ¿Tan pobra considera en Munné-Jordà la unitat de la llengua, que ha de fer un transva­ sament d'una diferència dialectal legítima per demostrar-la? Estic segur que "La Nación" de Buenos Aires i "El País" de Madrid fan anar un castellà absolutament diferent, i això no els impedeix de proclamar als quatre vents els seus " 3 00 millones". A cap boig no se li acudiria de posar en dubte la unitat de l'anglès pel fet que a Nova York fan servir una llen­ gua tan diferent de la de Londres, que fins i tot hi ha qui parla tranquil· lament de "l'ame­ ricà". La unitat no és la uniformitat. És evident que no m'ha volgut entendre. Pot­ ser és culpa meva, que "barrejo de mala ma­ nera" i no em sé explicar o potser és ell que m'utilitza "de mala manera" per fer e! seu propi discurs, que no té res a veure amb el meu article . El fet és que jo diferencio, prou clarament em sembla, el català estàndard (con­ vé posar-ho en cursiva perquè en Munné­ Jordà s'hi fixi bé) del català literari; d'aquest últim no en parlo si no és per dir que em sembla massa unificat. Sempre he defensat que a la literatura s'hi ha de poder dir de tot i de la manera que es vulgui. Tot hi cap, des de! medievalisme purista fins a l'argot més estranger; això només depèn de les intencions i el bon criteri de l'autor, que si és capaç d'escriure no té per què necessitar un corn:c­ tor. Naturalment que resulta aberrant que "en una mateixa revista pugui arribar a semblar que qui escriu l'editorial del primer full i qui fa el text de ficció del final siguin el mateix".

Però és que jo em queixo precisament d'això, del fet que el català literari envaeixi indiscri­ minadament el terreny de la llengua estàn­ dard. És clar que per en Munné-Jordà e! català estàndard és cosa d'aparador ("mireu que fa goig un àdhuc ben posat") i per aquest camí no ens entendrem mai perquè jo consi­ dero que la llengua estàndard és, únicament, un sistema de comunicació útil a la comunitat que e! fa servir.

_ CONTINUA LA _TERGIVERSACIÓ

L'apartat titulat "La llengua" comença amb aquest paràgraf: "Tot i que l'article que mo­ tiva aquestes ratlles es veu d'una hora lluny que és una rebequeria d'un corrector lògica­ ment desconcertat, com que en dóna la culpa "No cal dir e! gust que deuen sentir els esco­ al català, cal parlar també de la llengua "nor­ lans dels abrils i els brossetes trobant argu­ mal" (o normalitzada?)" ments per a demostrar que, on "en valencià" El que a mi em sembla que es veu d'una hora

llun-y és que en Munné-Jordà, en comptes de llegir-se atentament el meu article, se l'ha fet venir a mida després d'haver-se'l mirat per sobre. Jo no recordo haver dit enlloc que els mals de! català siguin intrínsecs . Es absurd deduir de les meves paraules que dono la culpa "al català" de la situació de confusió que patim respecte a la llengua. Deixant de banda la causa principal, la repressió que sofreix el nostre idioma, jo la culpa la dono a la gent de mires estretes que pretén que e! petit món dels seus somnis culturals sigui el model a imposar a tota la comunitat catalana; per ser més con­ cret, la gent que no s'ha mogut mai de casa i que, sense interessar-se gens pels gustos, els criteris i les maneres de viure actuals, va fent la seva pensant -se que és la de tots . Avui és un fet que molts catalans no volen saber res de la seva cultura, i això perquè, a força de complicar-los la vida amb esteticismes inútils i ofertes culturals divorciades dels interessos reals de la població, s'han estimat més desin­ teressar-se'n, i més que ho faran encara si no es canvia d'orientació. En responsabilitzo aquesta gent que troba que dient "una cosa no lleva l'altra" en comptes "d'una cosa no treu l'altra" fan un gran favor a la causa de la catalanització i el que fan és que aquest allu­ nyament de què parlava sigui cada cop més gran. Això de banda, minimitzar el problema que jo plantejo dient que "és una rebequeria d'un corrector lògicament desconcertat", és amagar el cap sota l'ala i no voler veure que els "rebecs" som una part important de la societat catalana d'avui dia.

_QÜESTIONS DE _ DOCUMENTACIÓ EXEMPLIFICADORA

_

Parlem ara de les "qüestions de documentació exempliflcadora". Potser em vaig equivocar quan vaig citar la gramàtica de Jeroni Marvà en posar l'any 1 9 3 4 entre parèntesis al darrera de l'obra, simplement em volia referir a l'època dels senyors Martorell i Vallès (Jeroni Marvà). A l'exemplar de què disposo (1 968) (ignoro si també consta a la primera edició) , entre les pàgines 200 i 20 1 , hi ha un quadre de combinacions de pronoms febles. A la nota (2) d'aquest quadre, s'hi pot llegir: "Darrera la 1 ." pers. pI. de l'imperatiu, -nos és reempla­ çable per 's (anem's-en)" . No és culpa meva si el llibre es contradiu. Tant se val, e! meu error real va ser no haver vist abans que el mateix Fabra advoca per aquestes formes. Fins i tot consten al Diccionari general de la llengua

catalana (article '''s'' p. 1 5 1 1 ), cosa que m'ha sigut callada per tots els professors de català que he tingut. Val ia pena de transcriure ínte­ grament aquestes ratlles "oblidades" del Dic­ cionari Fabra: '''s, reducció habitual del pro­ nom nos situat entre un verb en primera per­ sona del plural i un altre pronom (Ex: anem 's­ en per anem- nos-en). 's, reducció habitual del pronom vos situat entre un verb en se�ona persona del plural i un altre pronom tEx. : mireu 's -el per mireu- vos-en". A més a més d'això, a la Gramàtica Catalana (edició del 1 9 3 3 ) també consta la forma anà 'ns-en (per anar-nos- en), si bé Fabra no la recomana a la llengua escrita. Em sembla bastant gruixut que en M unné-Jordà critiqui la meva falta d'informació, atès que ell ignora tot això que acabo d'exposar. Clar que potser pensa que tot plegat no són més que "vicis" del mestre Fabra.

M ÉS TERGIVERSACIÓ Després d'aquestes "qüestions de documenta­ ció", l'article continua: "Anant al moll de la qüestió, el que em sembla d'interpretar a l'ar­ ticle, pel que fa a la llengua catalana, i ja a partir de les ratlles de presentació, és, cons ­ cient o inconscient -i ben segur de bona fe- Ia subordinació a una tendència prou en voga (allò que en diria la S :cció Filològica del mar-

tinvillisme, per entendre'ns): Si les altres au­ tonomies, tan espanyoles i canyís com la nos­ tra, no tenen més que un pretèrit perfet i els privilegiats catalans en tenien dos, doncs har­ monitzem-nos-hi i enterrem-ne un ( . . . r Una persona com l'Antoni Munné-Jordà, que ha publicat a (ciència), hauria de saber que les ratlles de presentació no les escriu l'autor de l'article. A mi aquesta presentació més aviat m'ha fet nosa perquè, sense voler-ho, de­ forma la intenció del text. Si dins, i de pas­ sada, faig referència al castellà és per una qüestió pràctica, perquè en català, a força de desenterrar paraules inútils "que fan goig" o de confondre els àmbits d'aplicació d'una pa­ raula i d'enterrar-ne d'altres de ben útils i vives, hem perdut la visió de conjunt i ara costa de situar les coses al seu punt. Deixant això a part, ¿haig de repetir que no tinc res en contra del passat simple? Si algú el té viu, que el faci servir tant com vulgui.

La meva proposta no és d'enterrar res, sinó, tot al contrari, d'ensenyar-ho tot. Jo ataco el falsejament continu de la llengua que es fa a les escoles i les publicacions. Ataco -hi torno a insistir- aquesta gent que considera "vicis" les formes més corrents i correctes del català col·loquial. Ataco aquesta dèria obsessiva de discutir manies literàries en un moment molt perillós per a la subsistència de la llengua. Si algú vol entendre una altra cosa, que no m'hi emboliqui.

-- EL- NEOLOGISME

Jo no he acusat mai ningú de dir que no cal admetre neologismes, jo només he afirmat -i ara ho ratifico- que "els gramàtics fan el se­ nyal de la creu cada cop que ensopeg�en amb un dimoni en forma de neologisme". Es el cas de paraules com auto-cine i golejada i d'altres que s'han admès després de dures batalles (còmic i càmera, per exemple). En la majoria dels casos, els gramàtics recomanen que espe­ rem a veure si el nou mot acaba imposant -se, i en aquests casos sempre resulta que els pro­ fessionals del sector afectat per la paraula qüestionada mai no n'han fet servir cap altra.

Em sembla que la resta de l'article d'en Munné-Jordà (penso en la Secció Filològica del martinvillisme, les acusacions de subordi­ nació, etc.) no es mereix cap comentari . Ben mirat, encara li haig d'agrair que amb la seva rèplica m'hagi donat l'oportunitat de mostrar amb un exemple viu allò que jo en deia "els joves intel·lectuals".

(

Ferran Toutain

Llicenciat en (ilologia catalana

)

olluhrl' '98 z/Volum Z/6Z 3 ) 63

(c.ència zo

MOTS ENCREUATS per Josep J uanbaró

Aquí teniu uns mots encreuats per a lectors de (ciència). La base principal amb què han estat confeccionats són els vocabularis que la revista ha anat publicant.

J a ho sabeu, si us en voleu sortir i no coneixeu encara (ciència), necessiteu tenir la col. lecció completa.

HORITZONTALS I . En botànica, producte de la còpula de l'espermatozoide amb l'oosfera. Lletres. Lloc buit mòbil que deixa un electró en desaparèi ­ xer de l'estructura cristal· lina d'un semiconductor.

2. Àudio-visual magnètic que empra com a suport un disc magnètic. Grau d'elevació d'un so.

3. Nom del rei anglès que separà el seu regne de Roma. Parlar romamc.

4- Enfonsa. A l'inrevés, cabrons.

5 . A la nit d'avui. Part inferior d'una planta. Familiarment, be­ guda.

6. Trajectòria horitzontal del punt lluminós produït en la pantalla luminiscent del monitor del v ídeo pel feix d'electrons.

Registre regular de transaccions pecuniàries.

7. Volta subterrània d'una esglé­ sia. Fruit d'un arbre de la família de les rosàcies, de fulles ovals

1 1 2

4

2

5

t-�I--

3 4 5 6

7 8

t--f--+--

-

1---1-.....

9 10 11 12

-

�-+-__"'---+--f

1---1f--

6

7

8

9

10 11

12

(plural).

8. A l'inrevés, apèndix posterior del cos de molts animals. En aquest moment. Mineral que forma part de moltes roques ígnies i metamòrfiques.

9 · Es diu d'una persona malaltis­ sa. En plural, terme anglès que designa un obj ectiu múltiple d'òptica complexa que permet d'apropar-se o allunyar-se d ' una forma automàtica. [ o. Peça de l ' esquelet. Planta monocotiledònia cultivada en jar­ dineria. [ [ . Espècie amb un desequilibri de càrrega. Dit del tipus de circuit integrat en què tots els seus components actius i passius són formats a partir d'una pastilla de s ilici cristal · lí m it j a n ç a nt la tèc­ nica planar.

1 2 . Molècula proteica capaç de catalitzar una reacció bioquímica determinada. Antigament, cua.

Símbol químic del cobalt.

VERTICALS I . Relatiu a les ovelles. En general. hidrocarbur saturat. A l'inrevés, element de simetria.

2. Exclamació. A l'inrevés, hete­ rocicle aromàtic nitrogenat del qual deriven bases dels àcids nucleics . Adverbi de lloc.

3. Capacitat de detallar una imatge magnètica mitjançant les línies horitzontals del barrat del quadre.

4. Constitució genètica d'un in­ dividu. Metall del grup del platí.

5 . Peça conductora d'un aparell elèctric per efectuar les conne­ xions. Acció de cert reactiu damunt d'un substrat. Arbre de la família de les ulmàcies de fulles petites asimètriques, dentades i estipulades.

6. Fixar el dia. A ' l'inrevés, divinitat egípcia. Consonants.

7. Noranta- nou. Interjecció per manifestar fàstic. A l'inrevés, varietat del nap , de les llavors del qual s'extreu oli.

8. Consonants . A l'inrevés, batec arterial. A l'inrevés, unto amb oli.

9 . A l'i nrevés, fruit de mesocarpi fibrós, endocarpi molt dur, amb

l'albumen de la llavor comestible.

Dispositiu electrònic capaç de poder rebre una determinada informació i retenir-la durant un temps determinat.

1 0. Preparat farmacèutic obtin­ gut per compressió de granulats.

I I . Símbol d'un halogen. Cops que es donen dues peces que bateguen. En microelectrònica, circuit integrat (sigla).

I 2. Expulsió violenta i sorollosa de l'aire del pit. Tècnica de fabricació d'un cert tipus de transistor. Repetició d'un so pro­ duïda per la reflexió de les ones sonores.

NOTES I . En la confecció d'aquest Mots En­ creuats s'han emprat els següents vocabu­ laris:

(i) "U n lèxic de la Tecnologia Vídeo" Antoni Mercader. ( ciència). I (7).

446 ( 1 98 1 ). (ii) "Els nous Termes Científics i Tec­ nològics al Fabra" Lluís Marquet. ( ciència), 1 (9), j 88 ( [ 98 [ ).

(iii) "Vocabulari Basic d'Enginyeria Ge­ nètica" Jaume Serrasolsas. (ciència).

I ( l O) , 6 j o ( [ 98 1 ). (iv) "Un Vocabulari de M icroelectròni­ ca" Lluís Marquet. ( ciència), 2 ( 1 4), 207 ( [ 98 2). (v) "Vocabularis Basics. Matematiques, F ísica, Química" Comissió Coordi­ nadora Lexicografica de Ciències ( [ 97 7)· (vi) "Diccionari General de la Llengua Catalana" Pompeu Fabra. Edhasa ( 1 97 7)·

(iii) Botanica (6): coco, colza, lliri, om, ou, rel. (iv) Física ( 3): born, eco. to. (v) Geologia ( I ): mica. (vi) Matemati q ues ( I ) : eix. (vii) Medicina ( 3): comprimit, pas, tos. (viii) Microelectrònica ( j ): forat, IC, me­ mòria. mesa. monolític. (ix) Química (6): alca, Ar, atac, Co, ió, osmI. (x) Zoologia ( j ): bocs, coa, cua, ós, oví.

2. Del total de j 8 termes compresos en aquests M ots Encreuats, 37 (64 'X, ) corresponen al Vocabulari Científic i Tecnològic Catala. Aquests es desglossen en les següents matèries: (i) Audio-visió (4): definició, línia, vídeodisc, zooms. (i i) Bi0'l uímica ( 3 ): enzim, genotip, pluma.

'0:)3: . '-eS;lW · s0.1 : , I ' :)1 ' S);ll-eg ' lV : : I I 'llW !l dwo :) :0 I ' -e!lOW;lW J ' :)0)0 : 6 '0110 'dOIS ' S :! : 8 : ' :)O¡Z-e ')3: ' :)1 : L 'NI ' �-e ' l-e! PV . :9 · w o ')-elV 'UlO H J ' ! WS O . ' d llOU;l O :t '9!)l Ulpa : � · u o ' dnllU-e ' 1 .0 : , ' 3:1 X 'nlV ' J A O : 1

S'IV:)I.llEIA

SABEU QUE VAN INVESTIGAR AQUESTS HOM ES A LA UNIVERSITAT ?

Conei xeu la seva aportac ió a la c i ència a la cultura catalan a ?

Aquest llibre us donarà les respostesa

' 0 :) '-eO :) ' W 1ZU3: : , 1 ')!l! l0U OW ' 91 : 1 I ' 1l111 'SO :0 I 'SWOOZ ')O!d :6 '-e)l W " -el V ' :)n-e : 8 ' S;ll;ld '-eldll:) : L ';lldwo:) '-elUJ1 :9 'w-ew 'P � ' llU V : � ' HO)S ' -euoJV :t ')0 ')llU3: : f '0.1 ' )Sl P - O;l P! A : , ' l-elO :! ' VHO ' no : 1

S'IV .1NOZ.lI�OH

: SNOI :)IlI0S

oct u 1 l)8z/Volulll z/6zj ) 6j

ciència 2 0

hr<'

bibi�0gr;afia

científi ca)

LES NOVETATS EDITORIALS Ciències de la Natura Vicenç Bros, Jordi Miralles i Joan Real: La fauna del Vanès Occidental. Catàleg i estudi biològic de la fauna vertebrada. Sabadell, 1 98 I . 1 6 2 pàgs.

Jose p M. Aragó i Ramon Pascual: Flors silvestres a Catalunya. Barcelona, Kapel. 1 98 I .

1 2 6 pàgs. il·1. (Pol· Ien edicions, 6) .

C . Guerau d'Arellano i Nèstor Torres: Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera. Amb dibuixos de Jo­ sep Escandell. Eivissa, Institut d'Estudis Ei­ vissencs, 1 9 8 2 . 1 3 2 pàgs. i 8 làms.

Jose p M. Panareda i Clo p és: La vegetació d'Aiguafreda. Barcelona, Departament de Geografia, Facultat de Geografia i Història, Universitat, 1 9 8 2 . 16 pàgs. lBiogeografia, ¡ ) .

Física Antoni Lloret i Orriols: Per què les coses són com són. n· lustracions Horacio Elena. Barce­ lona, Museu de la Ciència, Obra cultural de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, 1 98 I . 94 pàgs. il· I. Colin A . Ronan: Els amants de l 'astronomia.

Traducció de Ferran Velasco i Batlle. Barce­ lona, Blume, 1 9 8 2 . 1 9 2 pàgs. in Pedagogia 11 Jornades sobre l 'entorn escolar: imatge de l 'es­ cola, interacció ambiental vers una nova norma­ tiva. Barcelona, del 24 al 2 5 d'abril. Organit­ zades per l'Institut de C iències de l'Educació en col· laboració amb Barcelona Centre de Disseny. A cura d'Enric Pol, Montserrat Morales. Barcelona, Universitat de Barcelona, 1 98 1 . 268 pàgs. in ("Sèrie Seminari", ! O ) .

Roser Joanola i Terradelles: La pràctica a l 'escola. El procés creatiu dels nens. Barcelona, Ajuntament (Servei M unicipal de Publica­ cions), 1 9 8 2 . 36 pàgs.

Carme Angel, Montserrat Antón, Montse­ rrat Colomer, Roser Gómez, Margarida Santcliment i Encarna Sugranyes: La psico­ motricitat als primers anys d'escola. Barcelona .

B,ilrcanova, 1 98 2 . 1 44 pàgs. (Educació).

Escola d'Estiu, I) 8 1 . Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1 98 2 . Departament d'Ense-

nyament. 1 5 6 pàgs. iH Michael Stubbs: El llenguatge i l'escola. Cap a una anàlisi sociolingüística del llenguatge en l'educació. Traducció de Lluís Flaquer. Pròleg de Lluís Flaquer. Pròleg Francesc Vall verdú.

Barcelona, Edicions 6 2 , 1 9 8 2 . I 5 8 pàgs. (Ro­ sa Sensat, 1 8 . Sèrie Estudis).

Gabriel Janer Manila: Cultura Popular i etolo­ gia del llenguatge. IV Premi d'Educació Josep Pallach. Barcelona, Ediciones CEAC , 1 9 8 2 .

1 2 8 pàgs.

Medicina i salut

Jaume Musquera i Musquera: la sang: pràc­ tiques d'hematologia. Adaptació: Elisenda Puig. Barcelona, L'Atzar, 1 98 1 . 62 pàgs. in ("Pràctiques", 2 ) .

Primeres Jornades sobre economia de la salut. La utilització de l'anàlisi econòmica en els serveis sanitaris: Barcelona, 5 i 6 de desembre 1 980.

Organitzades per la Comissió d'Economistes de la Salut del Col· legi d'Economistes de Ca­ talunya. Barcelona, 1 9 8 I . 434 pàgs. gràf.

, Antro p ologia Joan Amades: La barretina. Barcelona, Dià­ fora, 1 9 8 2 . 78 pàgs.

Jose p Caballé i Llobet i Toni Ruscalleda i Nadal: Reculls de jocs populars gironins. Gi­ rona, Ajuntament, Servei Municipal de Pu­ blicacions, 1 98 2 . 54 pàgs. ("Documents edu­ catius i culturals", 3 ) ' Lluís G . Constans i Serrat: Rondalles. n· lustracions: Rosa Gratacós, Mercè Carreres.

Banyoles, Centre d'Estudis Comarcals, 1 98 I .

1 80 pàgs. In (Monografies del Centre d'Es­ tudis Comarcals de Banyoles).

La Rondalla del Dijous. La rondallística tradi­ cional com a concepció del món. Pròleg de Joan Prat. Edició facsímil. Barcelona, José J. de Olañeta, Editor, 1 98 2 . XXXII i 1 9 2 pàg s. ("Arxiu de Tradicions Populars", 2 1 a 3 2 ).

Aureli Ca p man y : Calendari de llegendes, cos­ tums i festes tradicionals catalanes III. Febrer­ març-abril-maig. Pròleg i edició a cura de Benvingut Moya. Barcelona, Editorial Laia, 1 9 8 2 . 1 7 4 pàgs. il· I. (El grèvol, 3 ) .

Jaume Valls i Vila: Carnestoltes. Terrassa, Ajuntament, 1 9 8 2 . 24 pàgs. in (Festes i Costums, 2 ) .

Carme Alcoverro: Coll de Ca ra vassa, boca de serpen. . . Recull d'endevinalles. n· lustració: Carme Peris. Barcelona, Barcanova 1 98 I . 80 pàgs. (Cultura popular).

Joan Amades: Números meravellosos. Barce­ lona, Editorial Selecta, 1 9 8 2 . ? oo pàgs. (El tresor popular de Catalunya, 7 ) .

Col· legi p úblic de Sant Josep de sa Talaya: Contes de Sant Josep de sa Talaya. Eivissa, Institut d'Estudi s Eivissen cs, 1 9 8 2 . 80 pàgs.

(Nit de Sant Joan, 6) .

Vària

El llibre blanc de l 'energia a Catalunya: Balanç de situació. El futur de l 'energia. Pla de mesures de política energètica. Coordinació i redacció: Pere Sagarra i Trias i Joan Alairó i Gasulla.

Barcelona, Generalitat de Catalunya, Depar­ tament d'Indústria i Energia, 1 9 8 1 . 1 7 8 pàgs . i 7 8 pàgs . .

Museu d e la Ciència: Guia del Museu. Barce­ lona, 1 98 I . 3 04 pàgs. il· I. (Obra social de la Caixa de Pensions).

Guia cultural de Catalunya, I . Catàleg de pro­ postes de dinamització cultural. Barcelona, De­ partament de C ultura i M itjans de Comuni­ cació de la Generalitat de Catalunya, [ 9 8 2 .

3 3 2 pàgs. (Direcció General d'Activitats Ar­ tísti <:lues i Literàries. Servei de promoció cul­ tural).

Bibliografia bàsica per a Biblioteques Públiques.

Per Adela d' Alòs-Moner, Elisa Cam p s , C oncep ció Carreras, Mercè Colomer, Montserrat Llobet, Carme Miquel, Carme Ribé, Teresa Rovira, Núria Ventura. Barce­ lona, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 1 9 8 2 . 2 9 2 pàgs. (Direcció General del Patri ­ moni Cultural. Servei de Biblioteques i Patri ­ moni Bibliogràfic).

Joan Corbella i Jordi Montaner: Què som, què fem. Preguntes i respostes sobre l'home i la salut de la seva ment. n· lustracions de Clara Vergés. Barcelona, Edicions Sirocco, 1 9 8 2 . 1 84 pàgs.

(

M . M . i B.

)

PUBLICACIONS REBUDES Jose p Ramoneda, Xavier Rubert de Ven­ Michael Stubbs: El llenguatge i l 'escola. Cap a tós Eugenio Trías: Coneixement, memòria, una anàlisi sociolin üística del llen uat e en g g g ' invenció. Barcelona, Edicions 6 2 , 1 98 2 . 1 2 2 l 'educació. Barcelona, Rosa Sensat-Edicions pàgs. ("Llibres a l'abast" n.O 1 74 ) .

6 2 , 1 9 8 2 . 1 5 4 pàgs. ("Estudis" n.O 1 8 ) .

Herbert Marcuse: La dimensió estètica. Jose p M. Armengou, Jordi GumÍ: Itineraris Barcelona, Edicions 6 2 , 1 9 8 2 . 1 09 pàgs. per Catalunya i les Illes Balears. Barcelona, ("Llibres a l'abast" n.o 1 7 3 ) · Edicions 6 2 , 1 98 2 . 1 2 2 pàgs.

Caixa d' Estalvis de Catalunya: Memòria 1 ) 8 I . Barcelona, Caixa d'Estalvis de Cata­ lunya, 1 98 2 . 99 pàgs. " Tyché" . Publicación de la escuda de psicoanruisis. Barcelona, Edicions Paradiso, 1 98 2 , n.o I . 1 6 3 pàgs.

Angel Terr6n: Llibre del Mercuri. Barcelona, Edicions del Mall, 1 98 1 . 5 2 pàgs.

Walter C. Patterson: La energia nuclear.

Pròleg de Pedro Costa Morata. Madrid, H. Blume Ediciones, 1 9 8 2 . 3 4 7 pàgs. (Sèrie Crí­ tica/ A!ternativas).

La sismicidad en la z.ona comprendida entre 4 0 0N - 44 oN J } oW - J OE. NE Península Ibérica a cura de E. Suriñach i A. Roca. Ma­ drid, Catedra de Geofísica de la Universidad Complutense, 1 9 8 2 , III + 1 5 5 pàgs. il·l.

Sobre el medi ambient a Barcelona. Barcelona, Secretaria Tècnica del Medi Ambient, Ajun­ tament, amb la col· laboració de la Caixa de Barcelona. Obra Social, 1 98 2 , 80 pàgs. il·l.

Josep Ramoneda: El sentit íntim. Crítica del sentit comú. Barcelona, Edicions 6 2 , 1 9 8 2 . [ 2 6 pàgs . (Llibres a l'abast, 1 7 5 ).

Nicholas Abercrombie: Clase, estructura J co­ nocimiento. Barcelona, Edicions 6 2 , 1 98 2 . 269 pàgs. (Homo sociologicus, 2 7).

Teresa Mañà i Terré i Teresa Ribas i Seix:

Proposta de programació de llengua catalana de Jè a 8è d'EGB. Barcelona, Rosa Sensat, Edi ­ cions 6 2 , 1 9 8 2 . 1 7 0 pàgs. (Didàctiques, 1 9) .

Eric Chaisson: El amanecer cósmico. Orígenes de la materia J la vida. Barcelona, Editorial Argos Vergara, S . A . , 1 9 8 2 . 2 8 2 pàgs. (Co­ lección En Linea). " Elhuyar" Zientzi -T ecniketako Aldizkaria. n.o 29 1 98 1 . 1 2 2 pàgs. " Butlletí del Grup Català d' Anellament" .

N.O 1 Vol. 2 . Barcelona, Grup Català d'Ane­ llament, gener 1 98 2 . 3 6 pàgs.

"Mundo Científico" , n.O 1 5 i 1 6, juny, ju­ liol, 1 9 8 2 . 1 3 2 pàgs. " L'Avenç", n.O 50 i 5 1 , juny i juliol/agost [ 9 8 2 . 74 pàgs.

"CAU" Construcción, Arquitectura, Urba­ nismo, n.O 7 8 , abril, 1 9 8 2 , 87 pàgs.

"El Correu de la Unesco" , n.o 49 any V . maig 1 9 8 2 . 3 8 pàgs.

Butlletí del Col·legi Oficial de Doctors i lli­ cenciats en F ilosofia i Lletres i en C iències de

66 (626/Volum 2/octuhrc 1982

Catalunya, n.O 3 8 gener, febrer i març, 1 9 8 2 .

3 8 pàgs. " Butlletí de l'Agrupació Astronòmica As­ ter" , n.O 67, maig 1 9 8 2 . 10 pàgs. " " Costura 3 Revista para la ingenieria del vestido, n.o 5 5 i 56, juny, juliol/agost, 1 9 8 2 .

6 8 pàgs. " Perspectiva escolar" , n.O 64, 6 5 i 66, abril, maig i juny, 1 9 8 2 . Barcelona, Rosa Sensat, 1 9 8 2 . 63 pàgs.

"Crònica" . Mensual d'actualitat. n.o l , 2 , 3 , 4 , 5 /6. Barcelona, Edicions del centenari , SA, de març a agost, 1 9 8 2 . 1 0 2 pàgs.

"AI Vent" Revista de Terrassa, n.O 5 0 . Ter­ rassa, El Bullidor SA, abril, 1 9 8 2 . 80 pàgs.

"Treball" Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya n.o 7 2 2 - 7 2 5 . Barce­ lona, Partit Socialista Unificat de Catalunya, 1 98 2 .

" El 9 Nou" , setmanari independent d e la comarca d'Osona, n.o 2 7 4 - 2 9 2 , Premsa d'Osona, SA, [ 9 8 2 .

ciència

20 )

DARWIN A MALLORCA L'impacte pel pensament de Darwin en els ambients populars va ser prou ..

important. Us presentem un document, que ens ha estat ofert per Guillem Alomar, publicat a la revista de Mallorca "L'Ignorancia" (data imprecisa). El

text, redactat en to humorístic, i signat amb un pseudònim que caldrà identifi­ car, reflecteix alguns dels elements que van provocar més la curiositat popular:

el mico com a �ntecessor de l'home, la caiguda dels mites religiosos com a explicació de l'origen de l'home, etc. . .

I:tI

Qu,k" h, di" La prop;,dad " " ' robo; això é s u n gran desbarat que OIllll Ul1II no és necessari combatre. Digau a quals e v ol bracer que no és seu es jornal que ha guanyat amb sa suor des seu front, i amb sa boca o amb sos punys vos farà veure lo con­ trari. Però que sa propiedat és un cos elàstic, una espècie de metall maleable, una cosa, com si diguéssem, un bono trasferible, això ja és altra cosa i bastant per provar-mos-ho fins a sa evidència ses irregularidades que cada dia estampen es diaris.

Això no ho dic a propòsit de Darwin, sinó de mi: jo no som un tal Filòsofus que he vist firmat a l'A ncora, però me agrada aquest nom perquè és ridícul. i el prenc per firmar aquest

article; i si es vertader Filòsofus renega, que renec! Si solament en virtut de s'elasticidad, o de sa mal· leabilidat, o de sa transferibilidat, puc ésser Filòsofus, ¿quin altre remei me queda? Aquest argument sí que no té rèplica.

d'Adam no eren fills d'Adam, sinó que tots som fills d'una monea.

Això, dit aixuxí, en sec, vos haurà paregut una ignorantada, però és s'última paraula, com si diguéssem sa flor de sa ciència. Si en Ara ja veig qualque lector impacient que diu: mallorqUÍ poguéssem dir mono o cuadrúmano "Darwin i firmat Filòsofus " girem fulla. A poc no faria tan mal efecte, i llavors heu de consi­ a poc; si és filosofia, serà filosofia parda, filo­ derar que no som néts d'una monea en pèl, sofia de "L'IGNORANC IA". I si em deixau sinó de una monea educada. perquè no sabeu qui és Darwin, esperau-vos Ses coses ben considerades arriben a perdre sa una miqueta que heu vaig a dir amb una mala impressió, i s'homo acaba per acostu­ mar-se a qualsev'ol desbarat. Considere m . paraula.

Darwin era es gran filòsof que va resoldre es ' Vu i e n dia hey h a ignorants savis, cavalls gran problema de m'humanidat que va afinar . savis, moixos savis, rates sàvies i fieres sàvies, que ets homos no eren homos, que es fills ¿no és veritat? ¿ idò per què no hey ha d'ha-

·.

.

llenna

ollllh.c I l)H2/Vo11l111 2/627 ) 67

20

SIGLE XIX.

PALMA

DE

N .· 84 .

LLORCA .

L' I GN O RAN C IA REVISTA

.

X�REM:tE S D ' UNA S O CIEDAT D E KALL OR Q.UIN S .

ORGA Y A Plllma , cada número .

Fòrn do Palma " Nú meros atrassats "

C RÒN ICA

.

.

.

•

� céntJlIUI. a lfl » .. "

ver monees sitvies? Tots hem vist parlar un fil de ferro, ¿ i do per què no ha de pensar una monea ¡¡· Iustrada? Ademés, són tan pocs es qui pensen . . . Posem -nos a n'es nivell des si­ gle!

Vos ne reïs? És perquè no estau a s'altura de sa ciència, no teniu coneixement de s'escala zoològica ni de ses relacions amb sa vegetal i mineraL vull dir que no compreneu ses analo­ gies, ses semblances que hey ha entre ses mo­ nèes instruïdes, ets animals, ses carabasses i ses penyes. Un homo que es rosega baix des peus d'un altre per emmetzinar-li sa sang a mossegades, ¿que no té qualque cosa de serp?

Una mare que ven ses filles, ¿que no té en­ tranyes de tigre? Un fill ric que s'envergon­ yeix de son pare pobre, ¿que no té sang de peix? ¿No heu vist cap dona que tenga sa llengo de cotorra i es cervell de capcirigai? ¿No hey ha hornos rucs, hornos elefants, hornos gats , hornos sangoneres, hornos aubarcocs, hornos patates, hornos de gel. hornos de bronzo i hornos de pedra?

Idò bé, això només se pot explicar per sa teoria de Darwin. S'homo primer va ésser roca, sa roca ja té venes; llavors va ésser me­ tall, es metall té poros i sua; llavors va ésser llimac, es llimac bava; llavors va ésser escorpí i d'aquí li vénen ses mordales; llavors va ésser cocodrilo, i ja tengué llàgrimes; llavors moix i per això té ungles; llavors lleó i el tenim amb cabellera; llavors lloro, i així és que xerra; i a la fi monea, i pogué anar de grapes; després s'intruí i li caigué es pèl: per això es castellans diuen d'un q ui no està ben educat, que no ha perdut el pelo de la dehesa.

Amb tant com havia guanyat qualque cosa havia de perdre. ¿Encara hey ha ningú que se'n riga? ¿li pareix que no són naturals aquestes transformacions o mudances? Aquest tal mereixeria que el condemnassen a fer un article per "L'IGNORANCIA" el dia que estigués de mal humor, perquè no ha vist com sa cuca se converteix en papallona, ni jovene­ tes morenes en sa nit i blanques de dia, ni llops amb pells d'auvella, ni ha llegit sisquera ses Metamorfosis d'Ovidi. Però voltros, igno­ rants, que heu creïs, ¿ no trobau que Darwin era un gran savi?

S'origen de s'homo està luminosamente expli­ cado d 'aquesta m a n era s e n s e n e c e s s i d a t Q' AQí\m ni dç Déu; no mos seria mal q ue un dia, es qui va inventar es teléfono, a s'hora menos pensada, recobràs es pèl i sa coua i l'enrevoltàs pes fil des telégrafos, i llavors fos un lloro, i, etc., etc., fins que arribàs a ésser un bocí de pedra morta que servís a ses mo­ nèes des sigle qui ve per seure en es passeig

SOnara cada iissaptc, si té nnt a lli bnta. ¡¡·Iuminat per un sol elèctric . I no tendria res de particular perquè tant hey ha d'aquí allà, com d'allà aquí; però això no mos importa; ja ho aclarirà qui hey ha embullat; de totes ma­ neres resulta que s'homo té ressavis, remini­ cències, instints d'animal; i ben sovint se re­ corda de que heu ha estat: com és ara Darwin quan inventava ses seues teories . I vet aquí com Darwin mateix és una prova patent de sa veritat des seu sistema, o sia, de sa seua ani­ malidat. ¡Oh luminoso poder de la Cieneia!

I quantes coses no s'expliquen per medi d'aquesta meravellosa teoria! Quants de mis­ teris, desconeguts a n'es Filosòfs i a n'es Sants Pares, no són per noI tros més clars i més patents que sa llum del dia! ¡Coneixeu es Comte del Muniato? L'heu sen­ tit parlar mai d'altra cosa més que de cosp de cavall i de toros? Per una ego donà mitja hazienda, per un ca que respongués a n'es seu ideal (ses monees també tenen ideal) donaria un ull de sa cara; en canvi tracta es criats i es fills, i sa dona com a cans nanells. ¿No com ­ preneu es misteri? Antes d'¿ser Comte era carreter, quan era carreter va ésser caner, i antes d'ésser caner, quisó. ¿Veïs aquesta jamona amb sa clenxa de cavalL tota emperifollada que estreny sa mà a tots es pollitos, que parla de cap de nas per parèixer amable, que mira tots es Romeos a lo Julieta ?

Preguntau-li quants d'anys té i vos dirà: -De­ nou. ¿I ets altres denou? Els altres denou era bleda, i encara bledeja. Mireu aquest jovenet amb ses ulleres i es mostatxets de pèl rucà, que diu que Déu és un mito i que ses religions muden amb ses edats, i que sa ciència és sa . . . ciència; que parla d e conquistes i escriu a n'El Re/dmpago i fa befa de tot i de tots i d'ell mateix. ¿Vos admirau de lo que sap, i no podeu comprende a on heu ha après, ni quan, ni com? Idò heu· aprengué quan era ruc i per això brama i perneja tan sovint.

Alabat sia Déu que amaga es seus secrets a n'es superfluos i se complau en manifestar-los a n'ets humils que no tenen per injúria des­ cendir d'ets animals! Que no mos digan ja aquests que fan de savis i doctors que s'homo és un misteri i que sa naturalesa està brufada de misteris incomprensibles. Lux orta est caelo.

Una llum nova heu ha aclarit tot. Ditxosos noltros que hem vengut a una edat a on tot s'explica i res se comprèn!

Donaria un dit de sa mà, pacientíssims lec­ tors, perquè volt ros i jo fóssem savis, per poder-vos patentitzar més i més aquesta teo­ ria per medi de s'història. Tal volta heu faré en estar tots més instruïdets i no em faltarà llavors, ni sa somera de Balan, ni es bou de Passifae, ni es cavall nombrat Senador per un

S' enylan es numeros • domIcili, tant .. dins Ciutat cóm • IU VII ... paa ant .POl' adalantat " l'Admlalltracló (Cadepa de COrt

n.' 11 I . I .-ea .. conto de 1f número..

Emperador romà, ni mil altres exemples ver­ tits per provar-vos sa bisriesa d'ets hornos i sa seua confraternitat amb sos an imals; però tot això seria inútil suposades ses sociedats pro­ tectores de ídem.

Ara vos bastarà una reflexió i perdonau si confonc ses dues llengos; és tan contagiós es mal exemple diari ! Primer d'una cosa etxaro­ vida, agraciada, hermosa i fina, en deiem una cosa mUJ cuca; ara que entenem més bé s'escala animal deïm que és mUJ mona; i infant viva­ retxo és mono; i na Fulaneta anava més mona; i na Sutaneta és mOl1Íssima. Més encara, una obra artística molt hermosa o ben feta, verbi ­ gràcia, un ventall, una guieta, etc., com que és feta p'els hornos (vull dir: pe'ses monees), és una monada. Ah! . . . Si Darwin hagués nat a n'aquesta terra i hagués conegut es nostra llenguatge, no li haurien fet besar sa pols ets seus inimics! ¿I encara ni ha que no estan satisfets? Incrè­ duls! Dura cervice et incircumcisis cordibus.

Homos de cap d'ullastre i cors que no es poden retallar, ¿per què resistiu sempre a sa llum?

V oltros mateixos veniu a ésser una prova de lo que no creïs. No, i això és de la Sagrada Escriptura: "Hornos de cap d'ullastre i cors que no es poden retallar. " ¿Què és lo que no es pot retallar? Sa penya. Idò, ¿això què vol dir? que primer vàrem ésser penya, llavors ullastre, llavors . . . Oh Darwin!

Però si vos rebel · lau quantre s'Escriptura, ja acalareu es cap, com a monees que fan corte­ sia, davant sa tradició: -No vos alarmeu; és una tradició pacífica i sense boina. -Tots re­ cordau sa "Marxa i redoble des Tamborers de La Sala," que tan bellament ha salvat de ses mans de s'Ajuntament es benemèrit, en Pep d'Aubeña: i do és tradició universal i de tot ­ hom sabuda que es qui la compongué va ha­ ver d'estudiar set anys davall terra. ¿No com ­ preneu que un homo se passàs set anys, de viu en viu, dins ses entranyes de sa mare per sortir amb una cosa tan poca cosa? ¿No com ­ preneu que fos homo i grufàs? I do agafau qualsevol des tamborers de La Sala, des que hey ha, des que hey haguts, i des que hey haurà; aficau-li es capell ben endins; esclafau­ li es nas; ajaïs -Io de panxa; revoltau-li un poc es braços; torçau-li una mica ses cames a lo forner; posau -li una coueta, si squera rud i ­ mentària, i mirau-lo-vos a vista de Pdjaro. ¿A ne qui assembla? Tots teniu sa paraula a sa boca i no la gosau dir. Ja la diré jo. Es tambo­ rer de La Sala, quan estudiava sa marxa fa­ mosa davall terra era ca/apot.

( F ilosòfus )

ciència 20 )

68 628/Volum 2/octuhrc 1 <)82

ENTREV ISTA AMB UN EXTRATERRES TRE p er Jaume Puigbò

Era una nit boirosa del mes de gener. Conduïa el 2 CV amb dificultat, malgrat les cadenes, per la nevada carretera del bosc de Campelles, al Pirineu gironí, fins a arribar al lloc de la cita, un indret anomenat Plans del Baell. Tenia el cor en un puny 1 no era pas per manca de pràctica, j a que en la meva curta vida periodística m'havia entrevistat amb grans personalitats. Però aquesta entrevista seria única en la meva existència, de fet única, que j o sàpiga, en la història de la humanitat, perquè era a punt de trobar-me amb. . . un extraterrestre! L'encontre havia estat facilitat per un cÇ)negut ufòleg català, que prefereix romandre en 1'anonimat, que em va trucar un dia i em va dir: "Hi ha algú assabentat de la polèmica que heu encetat a la vostra revista sobre els extraterrestres i vol donar -

I;]

algunes informacions que ell . té al respecte".

• �

Vaig � rribar a l lloc cinc minuts �bans de l'hora acordada. Poc despres es gira, un vent arremolln� t que f� la volar �a neu . I les .L .. .. I IQJ bran �ues calg.udes d �ls arbres, l, finS I tot, valg tentr la sensaC10 q � e m �rre � ca.na .a ml I el cotxe del terra. Va cess � r de sob; e I entre la b.01ra valg distingir uns llum.s. Mentre els estava mirant algu .es va aproximar a la porta del cotxe I en un catala, perfecte em va dir: "Sou en Puigbò?" Només vaig tenir temps de veure els sis dits de la seva mà estilitzada de pianista, perquè tot seguit em vaig desmaiar.

Quan em vaig despertar era en una cambra ultramoderna, decorada amb objectes i mobles tots ells de color blanc o blau. Es respirava seguretat i confort. Vaig alçar la vista i vaig veure un ésser d'esratura mitjana, semblant a nosaltres, però sense cabells i amb sis dits a cada mà. La seva mirada era intensa. Va enraonar ell primer: "Sóc Sprus.

Com us haig de dir, Jaume o Puigbò?" Malgrat ésser un estrany, la seva veu inspirava tanta confiança que li vaig contestar sense pensar­ m'hi que em digués Jaume. A continuació vaig posar en marxa la gravadora i vàrem començar l'entrevista.

Sprus: -Venim de l'estel que vosaltres anomeneu estel de Barnard, que és a una distància de sis anys-llum de la vostra Terra. Hem forma un colònia cilíndrica, del tipus que els terrestres anomeneu anomeneu d'Q'Neill, a la zona dels asteroides. Ara acabo d'arribar d'allí. He escollit el Pirineu per a aquesta cita perquè sóc un enamorat d'aquestes muntanyes que em recorden la meva llar . (ciència): -Expliqueu- nos com és el vostre planeta.

Sprus: -És similar a la Terra. Ara bé les nostres ciutats són veritables comunitats d'uns tres mil a trenta mil habitants, agrupades en unitats d'unes poques fins a desenes o fins centenars. Tothom viu en cases individuals amb jardí i el nivell de convivència i participació en les activitats comunitàries acostuma a ser molt alt, si bé depèn de cada individu, ja que nosaltres respectem molt la llibertat personal. La cd·lula de la nostra societat no és la família sinó l'ésser humà, el que nosaltres anomenem ontoi.

(ciència): -Estic molt sorprès que parleu català. Pensava que faríem l 'en­ trevista en anglès.

(ciència): -Però la familia existeix ? Com són les relacions humanes, al nivell sentimental, vull dir.

Sprus: -Cadascun de nosaltres s'especialitza en un poblé i en una llengua de les moltes que es parlen al vostre planeta i hom observa contínuament el desenvolupament d'aquests pobles . Alguns dels meus col· legues estan molt ·p reocupats. Jo, en canvi, em sento una mica més optiwista que fa uns anys.

Sprus: -Com ja us he dit, la llibertat és un dels nostres principis més arrelats. Per altra banda, una de les característiques de l'ontoi és la seva concentració i dedicació al que fa, unida a la variabilitat dels seus interessos. És a dir, nosaltres vivim molt intensament cada moment, perquè el nostre nivell de vida ens imposa molt poques restriccions.

Naturalment, això fa que esgotem amb relativa rapidesa les nostres idees en un projecte de recerca o la nostra comunicació emocional amb una altra persona. És a dir, les relacions humanes duren un cert període de temps, mentre hi ha comunicació i convergència d'interessos; això no vol dir que siguin frívoles, al contrari, són molt profundes. Natural­ ment hi ha gran diversitat, segons els individus. Algunes parelles es mantenen juntes tota una vida. Altres se separen i continuen la relació a un altre nivell (d'amistat), etc.

(ciència): -{Musitant per a mi mateix) Aixi . el que em deia l'àvia de l 'àngel de la guarda és veritat. . .

Sprus: -Què dieu? (ciència): -Oh, res, perdoneu . . . Continueu, d'on veniu, per què heu escollit aquest lloc per a la nostra cita ?

nostre sistema manquin els sentiments.

Quan un nen "neix", és a dir, quan el període de gestació en el laboratori acaba, va a una escola es p ecial on una professora-mare es fa càrrec d'ell (ajudada per un robot). Aquesta professora viu prop de l'escola i el té a estones a casa, i com el més usual és que visqui aparellada, aquest nen coneixerà una primera figura masculina (la qual cosa tampoc no és massa determinant en la nostra societat, en la qual les diferències entre sexes són mínimes, cada persona és una persona total). Als cinc anys el nen va a una altra escola comunitària formada per unes quantes parelles de professors que viuen prop de l'edifici de l'escola, etc . . . Si coneixeu els campus americans us podeu fer una idea del que us descric, sempre que feu les modificacions necessàries per adaptar el sistema a edats inferiors a les dels joves americans universita­ ris. L'afecte que es desenvolupa entre el nen i la seva professora-mare pot continuar tota la vida i els amics dels professors del nen en la segona etapa de la seva educació se'l poden emportar de viatge, per exemple. Tot segons els gustos de cada individu i respectant al màxim la llibertat de cadascú. (ciència): -El que dieu sembla gairebé el comunisme. Quin paper juga la propietat privada en la vostra societat?

Sp rus: -Els mitjans de producció són de la col·lectivitat, ja que com us he dit la producció té un interès escàs per a nosaltres perquè està totalment robutitzada. Les nostres principals activitats són l'art, la ciència, la filosofia, etc., és a dir, activitats culturals . (ciència): -Però quina utilitat té tot això ?

S prus: -És una democràcia directa. No hi ha pròpiament parlant polítics, ja que el nivell de preparació de cada ciutadà és tan alt i la disponibilitat de temps tan gran (la producció està totalment robotitza­ da) que els polítics no són necessaris. Ara bé, hi ha experts. Quan s'estudia un projecte comunitari es nomenen diferents comissions d'ex­ perts que presenten els seus informes i després es vota. Naturalment que hi ha assumptes que són interns d'una comunitat, ja sigui geogrà­ fica o professional, i només són votats per aquesta comunitat. Altres assumptes (les lleis fonamentals, per exemple) són votats per tots els ciutadans del sistema planetari.

S p rus: -Aquesta pregunta és típica d'un membre d'una civilització, perdoneu, poc desenvolupada. Durant molts segles la major part de la nostra població s'ocupava de tasques "útils", és a dir, d'aconseguir el que era necessari , primer per a la subsistència, després per al benestar.

Quan vàrem assolir el creixement zero (l'equilibri, l'e q uilibri dinàmic és un dels nostres conceptes filosòfics més fonamentals) i vàrem aconse­ guir automatitzar la producció es va produir una gran crisi en una capa molt important de la nostra societat, ja que, de sobte, molts es varen adonar que allò pel que ells i els seus avantpassats havien lluitat tan esforçadament, a partir d'aquell moment ja ho tindrien amb un mínim esforç, i el que havien menyspreat per inútil, el que contribuïa al des ­ envolupament de l'esperit de l'ontoi, era l'essencial de l'existència.

Nosaltres hem anomenat aquest període que s'estén des d'aquella crisi fins als nostres dies l' Ontoiera.

Però continuem el que m 'havíeu preguntat sobre la propietat. La propietat privada evidentment existeix. Cadascú posseeix una o més cases i els mitjans de transport i recreatius que estimi necessaris. Aquestes pertinences personals queden a disposició de la co¡'¡ectivitat a la mort de l'individu, exceptuant aquelles que són guardades com records per les persones que l 'han estimat.

Alguns dels objectes passen a formar part del fons dels museus. Altres passen a ser utilil1.ades per altres individus. Per exemple, quan una casa queda vacant, al cap d'un temps és ocupada per un altre individu, i si no és del seu gust només ha de trucar al servei local de robots perquè vinguin i li 'n facin una de nova reciclant la major part dels materials de què és composta.

(ciència): -Tornem a aquesta qüestió de la família. Pel que heu dit em sembla que la família tal com la coneixem nosaltres no existeix en el vostre planeta. No és això una aberració? Com crieu els nens, aleshores ?

(ciència): -Però sens dubte i deu haver classes socials, gent amb més diners i més béns que altres. Quin estímul hi ha per treballar més, guanyar més diners, tenir més béns ?

Sp rus: -Bé, deixeu que us expliqui. El nostre sistema planetari, que consta d'un planeta, Ars, i tres llunes té aproximadament 1 . 3 00. 000. 000 habitants. Per cert, ja haureu imaginat que en tenir dotze dits nosaltres utilitzem el sistema duodecimal i, per tant, aquesta xifra seria de 300.000. 000 en el nostre sistema. Com que la manca de tensions, la bona alimentació i l'aire pur han augmentat la mitjana de vida a uns dos-cents anys terrestres, i estem en creixement zero, la reproducció és molt baixa. La fecundació de l'òvul té lloc en un laboratori i els nens es crien en escoles (internats) fins a arribar a la vida adulta. Això vol dir que quan ells desitgen trencar el cordó umbilical i anar a viure pel seu compte ningú no els ho impedeix. Sé que trobeu això molt difícil d'empassar, però us prego que us comporteu com un ésser racional i que considereu dos punts. En primer lloc, la vostra pròpia història us dóna exemples de coses considerades aberrants (el divorci, els contra­ ceptius, etc.) en una època i que ara trobeu naturals, i al revés (l'esclavi­

S p rus: -Veig que no m'enteneu. Es treballa pel gust de treballar, per enriquir-se espiritualment. No hi ha cobdícia perquè els béns materials no són més que un mitjà i no un fi. Suposem que jo vulgui tenir una avioneta o un iot. Si els desitjo per un període curt els demanaré restats del fons comú (com els hippies d'Amsterdam havien proposat de fer amb les bicicletes). Els robots s'ocupen del manteniment d'aquests béns comuns. Si realment sóc molt afeccionat a la vela, posem per exemple, demanaré un dels models d'embarcació estàndard i un equip de robots que me'l modifiquin segons els meus gustos. l si estic "torrat" per la navegació dissenyaré jo mateix el meu vaixell i els robots me'l cons ­ truiran. l si el meu veí en vol tenir dos, de vaixells, ho pot fer. A mi què m'importa! Tenir més béns no dóna més status social. De fet, el concepte de status social no exiw·;x. Com podeu comprendre, el diner no existeix. De què serviria! Cadescú fa el que vol sense molestar els altres. Hi ha bastant sentit de disciplina, de col· lectivitat, això sí. Per exemple, com ja us he dit hom sol dedicar un 2 0 % del temps als afers col·lectius. Aquesta no és, però, una norma estricta. Hi ha gent que passen llargues temporades dedicats al desenvolupament dels seus pro­ pis projectes .

(ciència): -Això no comporta soledat?

Sp rus: -Potser sí, però hi estem acostumats. A més, cada persona té un robot que s'ocupa de totes les tasques domèstiques, fa de secretari, de company de jocs, etc. Per altra banda, cada individu dedica (estic enraonant sempre fent un terme mitjà) un 2 0 % del seu temps als afers col· lectius, .la major part de vegades a través d'un sistema de TV interactiu. Es a dir, que cada ontoi se sent part de la societat en la qual víu. (ciència): -Aleshores, el vostre sistema polític com és ?

tuti). P er �lm. b�nd�, poseu-vos en al meva òptica:

jo trobo aberrant

que deixeu néixer subnormals, que un fill hagi de rebre la repressió o les neu res d'uns pares. Penseu que fins i tot el vostre sistema de paternitat responsable no acaba de funcionar. Pot haver-hi gent que realment desitgi tenir un fill, però li agradaria tenir-lo una mica gran ja, no té la paciència que un bebé requereix. l no penseu que en el

(ciència):

-[

viatgeu gaire ?

70 ( 630/VolulIl z/oltuhrt· I\)8z

S p rus: -Com que tothom està connectat electrònicament amb tothom i que els robots s'ocupen de proveïment, només viatgem per plaer i quan estem treballant en algun projecte que ho requereix. No hi ha cap tipus d'embús de trànsit com els que vosaltres sofriu cada dia. (ciència): -Això de l 'equilibri dinàmic, ens ho podríeu explicar?

S p rus: -Sí, la nostra ' societat és molt estable perquè .està basada en l'equilibri: si tallem un arbre en plantem un altre. Es una societat presidida per la simetria en el sentit ampli de la paraula, tal com els meus col· legues m'han dit que la comencen a entendre els vostres matemàtics. Potser aquest sigui el moment de parlar sobre una cosa per la qual penso que deven sentir curiositat, i és amb quin "combustible" ens movem per les enormes distàncies interstel·lars.

La resposta és que amb cap. Utilitzem la gravitació. Hem creat una mena de canons gravitatoris, utilitzant estels de neutrons que amb un efecte de "bola de neu" hem aconseguit col· lacar en punts estratègics del nostre entorn. Si ho peseu un moviment crea una asimetria i a causa de la naturaleza radial del camp gravitatori ha de ser compensada per una altra asimetria en un altre lloc del univers. Fent ús de potents ordinadors i dels canons gravitatoris, el moviment, per a nosaltres, consisteix en el pas d'un estat simètric o un altre. Aquest canvi d'estat consumeix molt poca energia. El que en gasta molta són les asimetries, que nosaltres procurem evitar al màxim. Amb els coneixements que teniu de física ja veieu que la massa de la nau és aleshores irrellevant.

En un camp gravitatori aconsegueix la mateixa acceleració una astronau d'una tona que una de mil tones.

Si em permeteu una crítica, en el pla ecològic esteu creant massa asimetries. Pot haver-hi un punt de no retorn. Si veiéssiu les videocas­ settes que tenim de Barcelona, del Vallès o de la Costa Brava de fa tan sols trenta anys, us esgarrifaríeu. Tornant el que hem comentat abans sobre la relativitat del que és o no aberrant, jo, com a amic de Catalunya, us he de confessar que trobo aberrant que la Costa Brava no fos declarada parc natural fa cinquanta anys. Quan veig les vostres pel· lícules i observo els herois tirant una ci&arreta a terra (segurament perquè hom considera que queda molt home) no entenc com vosaltres, que encara viviu en una societat de prohibicions, no censureu aquestes escenes . (ciència):

-1

el vostre nom, Sprus, és un cognom ? Què significa ?

Sprus: -És un nom de pila, el d'un arbre similar al vostre avet de Nadal, però que no creix gaire. Tots tenim un nom de pila que escollim nosaltres mateixos i un codi d'identificació. (ciència): -Teniu armes ?

S p rus: -Les armes han estat pràcticament desterrades del nostre pla­ neta. El nostre sistema defensiu està concentrat en una de les llunes i algunes estacions orbitals i planetes no habitables del nostre sistema solar. En una altra lluna tenim les fàbriques més importants i l'altra, l'habitable, és per al turisme. (ciència):

-1

com és el vostre art ?

S p rus: -Molt variat. Personalment j o e m sento molt identificat amb un dels vostres artistes: M iró. (ciència): -Si ho he entès bé, heu vingut en so de pau.

Sp rus: -SÍ, som aquí des de fa gairebé deu mil anys i ens limitem a estudiar la vostra evolució sense interferir-hi, però h'i ha hagut mo­ ments, particularment en aquest segle, en què ens hem sentit molt preocupats pel curs que prenien els esdeveniments. (ciència): -Hi ha altres civilitwcions inte¡'¡igents a la nostre galàxia ?

Sp rus: Nosaltres n'hem explorat una mínima part i en coneixem una dotzena, però la vostra és la més avançada després de la nostra. (ciència):

-1

quan creieu que arribarem al vostre grau de civi/itYlció?

S p rus: -Oh ! , no sóc un adivÍ. Potser mai. La nostra és, penso jo, una opció entre moltes possibles. La nostra societat està basada en la justícia (absència de classes dominants), una tecnologia avançada (sobretot en matèria d'ordinadors i control de les fonts energètiques), l'equilibri (la principal expansió és la del saber) i la flexibilitat (hi ha un mínim de normes i una àmplia llibertat individual). Es una societat molt estable.

No solament hem eliminat les guerres, sinó les tensions psíquiques. Bé, això s'hauria de matisar una mica, ja que en tot esforç intel·lectual hi ha

ciència

tensió.

lO )

(ciència): -Però s j ho he comprès bé, la gent no té una professió determinada en la vostra societat.

S prus: -Efectivament, l'era de l'especialització va acabar amb la robo­ tització total de la producció. Hem aconseguit un alt grau d'integració dels coneixements en part gràcies a la nostra xarxa informàtica que permet un accés directe als darrers descobriments des de la pantalla de l'individu a casa seva. Per altra banda, la gent es recicla constantment a les universitats . Com que tenim tant de temps lliure podem dedicar­ nos a diferents projectes simultàniament. Podem pintar els matins i fer recerca a les tardes, per exemple. El llarg de la nostra dilatada vida qualsevol de nosaltres haurà estat en diversos períodes pintor, metge, físic, antropòleg, etc. (ciència): -Si em permeteu una pregunta sobre politica, d'això de la LOAPA, què en penseu ?

S p rus: -Com ja he indicat, la nostra civilització descansa sobre uns pilars; un d'ells és la justícia. No hi ha ni classes ni pobles dominants.

Basant-me en això, jo us diria que si a la llarga es vol evitar la desmembració del que en dieu Espanya, aleshores s'han de respectar igual totes les nacions membres. No pot haver-hi una lle ngua oficial. per exemple. O totes ho són o cap no ho és. Si s'escollís la primera OpCIÓ, això comportaria, per exemple, la senyalització viària. e n tot el territori de l'Estat espanyol, en les quatre o més llengües que tingueu.

Això faria que un català no es trobés estrany a Madrid i, al mateix temps, ajudaria un castellà a comprendre millor els bascs, passem per cas. Si els futurs canals de televisió per a l'ús de les nacionalitats tinguessin abast estatal, crec que, a poc a poc, els ciutadans de l'Estat espanyol anirien aprenent totes les llengües i començarien a respectar­ se mútuament en un pla d'¡Ru;¡ltat total. Penso que és una política e q u i v oc ada fer concessio!l' llU" n ( ) m t;' i , " 1 : . ' 1 l e n una determi nada zona. Si es decidís per la segona opció, aleshores aniríem a una situació de tipu, europeu. Cada nac i , ', tindri.1 la , t: \, .( l l e ngua propia ( u n ,ul.L) i s'utilitzaria una llengua vehicular \possiblement el castellà) tal com la majoria de països utilitzen l'anglès. Aquesta llengua vehicular no vin­ dria imposada, sinó que seria la natural, donades les circumstàncies.

a

(ciència): -Per acabar, ens podríeu revelar un secret, si el coneixeu ? És certa la conjectura de Goldbach ?

Sp rus: -Perdoneu, conec el significat del mot conjectura, però això de gol-back, té alguna cosa a veure amb el futbol? No serà referent als Mundials? (ciència): -Oh, no! és una cèlebre conjectura matemàtica que afirma que tot nombre parell és suma de dos primers. Per exemple, el 24 és I J + I l . Els nostres matemàtics s 'han esforçat durant més de cent anys a provar-la i l'han comprovada amb l 'ajut de potents ordinadors fins a nombres astronò­ mics, però encara no han aconseguit demostrar-la. El que se sap és que tot nombre parell és suma d'un primer i d'un altre nombre que com a màxim es descompon en dos primers.

S p rus: -Vaja, és una qüestió veritablement interessant. Vaig a consul­ tar-la a l'ordinador de la colònia, ja que l'ordinador de la nau no crec que tingui aquesta dada a la memòria.

(Se 'n va cap a una pantalla i polsa els botons d'un teclat enigmàtic. La resposta tarda uns minuts a arribar) S p rus: -Afirmatiu, és certa. Em penso que quan torni a Ars em ddicaré una t�mporada a les matemàtiques.

Passem la resta de la nit parlant sobre Catalunya i em fa infinitat de preguntes que jo, sense ordinador a mà, no puc contestar del tot, encara que la major part de la conversa gira sobre la meva persona i les meves opinions, ja que sembla que comi.>.. bé la nostra problemàtica.

Al final em diu que se n 'ha d'anar i m 'acompanya fins a l 'escaleta. Ens abracem i li pregunto si ens tornarem a veure. Em contesta que ha de tornar aviat al seu planeta però que el meu record el tindrà sempre present. Li dic el mateix i em dirigeixo al cotxe, des del qual ens fem una darrera salutació amb la mà. Veig com emprèn el vol, silenciosament, pausadament, fins a arribar a una altura considerable i aleshores desapareix com una centella.

Engego el 2 CV qua,) comença a clarejar i em dirigeixo a Campelfes. Paro a la fonda, que ja és oberta, a prendre un cafè, i es posa a nevar. Es inútil de portar testimonis al lloc dels fets, la neu esborrarà les empremtes de l'astro­ nau en qúestió de minuts. Ningú no em creurà.

( Jaume Puigbò )

Butlletí de domiciliació bancària

Senyors. els agrairé que amb càrrec al meu compte / llibreta atenguin els rebuts que els presentarà CIÈNCI A . SA pel pagament de la meva subscripció a la revista CIÈNC I A .

Butlletí de subscripció Nom i cog noms Carrer Població

Dte.

Provincia

Telè fo n

Titular compte

Professió

Edat

Banc / Caixa

Desitjo subscrlure'm per u n any ( I l mí meros) a partir del nú mero

N.O Compte

N ° Llibreta

Faré efectiu l'import mitjançant

Adreça Agència

O O

Població

Desitjo també rebre els se2üents n ú meros endarrerits ·

Agència

taló bancari adjunt domiciliació bancària

l'import dels quals faré efectiu mitjançant

Data

Signatura

Si us plau. ompliu l ' imprès amb totes les dades i no oblideu de signar-lo. Un cop omplert envieu-lo a: C I È N C I A . SA València. 304 - I r. Barcelona-9

O O

taló bancari adjunt contra reembossament que inclourà despeses de tramesa

Data

ESlal espanyol 3 . 000 pIes. ·(ciència) n Ü I . exhaurit.

Signatura

Eu ropa 4 . 000 pIes.

A mèrica i resta del món 5 . 000 ptes.

:>�

Butlletí de domiciliació bancària

Butlletí de subscripció

atenguin els rebuts que els presentarà CIÈNCI A . SA pel pagament de la meva subscripció a la revista CIÈNCIA.

Població

Dte .

Provincia

Telèfon

Titular compte

Professió

Edat

Banc/ Caixa

Desitjo su bscriure'm per un any ( I l nú meros) a partir del nú mero

Senyors. els agrairé que amb càrrec al meu compte / l libreta

N Ü Compte

N . O Llibreta

Nom i cog noms Carrer

Faré efectiu l'import mitjançant

O O

Agència Adreça Agència Població

taló bancari adjunt domiciliació bancària

Desitjo també rebre els se2üents nú meros endarrerits · l'import dels quals faré efectiu mitjançant

Data

Signatura

Si us plau. ompliu l'imprès amb totes les dades i no oblideu de signar-lo. Un cop omplert envieu-lo a: C I È N C I A . SA

O O

taló bancari adjunt contra reembossament que inclourà despeses de tramesa

Data

Signatura

València. 304 - I r. Barcelona- 9

ESlal espanyol 3 . 000 pIes. ·(ciència) n.O I . exhaurit.

Butlletí de domiciliació bancària Senyors. els agrairé que amb càrrec al meu compte / llibreta atenguin els rebuts que els presentarà CIÈNCIA. SA pel pagament de la subscripció a la revista CIÈNCIA. Titular compte Banc/ Caixa N . O Compte

N . O Llibreta

Agéncia

Eu ropa 4 . 000 pIes.

A mèrica i resta del món 5 . 000 ptes.

:>�

Butlletí de subscripció per a obsequiar un amic N o m i cog noms d e l'obsequiat Carrer Població

Dte.

Província

Telèfon

Professió

Edat

Nom I cognoms del qui fa l'obsequi Carrer

Adreça Agència

Població

Dte.

Població

Província

Telèfon

Desitjo subscriure'l per un any ( 1 1 números) a partir del número Faré efectiu l ' import mitjan ç ant Data

Signatura

Si us plau. ompliu l ' imprès amb totes les dades i no oblideu de signar-lo. Un cop omplert envieu-lo a: CIÈNCIA. S A València. 304 - I r. . Barcelona-9

O taló bancari adjunt O domiciliació bancaria o Desitjo que comuniqueu

el meu nom a l'interessat Sig natura

Data Estat espanyol 3 . 000 ptes.

Europa 4 . 000 ptes.

A mèrica i resta del món 5 . 000 ptes.

� .. .. .. ..�--------------------

--

_ -------------------

.. .. .. .. .. ..

-

R I

\, \ T A C A T A L A N A D E C I.È N C I A I T E C N O L O G I A

València.

3 04

-

I er

Barcelona-9

� .. .. ..

-------------------------------------..�-------------------.. .. .. .. .. \· " T A C A T A L A N A D E C I � N C I A I T E C N O L O G I A ..

Barcelona-9 València. 3 04 ..

R I

I er

� .. .. ..

�..�--------------------.. .. .. . ., ..

ClenCla .. \, \ T A C A T A L A N A D E C I È N C I A I T E C N O LO G I A ..

Barcelona-9 València. 3 ° 4 ..

------------------

R I

I er

Setmanari d'informació general

EL MÓN és un setmanari d ' informació ge­ neral realitzat per un sòlid equip de professionals , que ha nascut amb la vocació d ' omplir el buit exis­ tent al nostre país en el camp de la informació i sobretot del periodisme setmanal .

L

els lectors potencials que mai no han acabat d ' afegir-se a l ' ús del català en els mitj ans de comu ­ nicació . En aquest sentit s ' utilitza una llengua es­ tàndard en la qual es combina la correcció idiomàti­ ca amb la facilitat de lectura i de comprensió per part d ' un públic d ' ampli abast .

Pensat per ser llegit tot el cap de setmana , EL MÓN és als quioscos els divendres . Té 40 pàgines i format " tabloide " . El seu preu de venda al públic és de 85 pessetes . Les seves seccions informatives i les seves planes de comentaris i reportatges es combi­ nen amb una àmplia i elaborada guia cultural , es­ portiva i d ' espectacles , de manera que sigui un ins­ trument imprescindible per al temps lliure des de divendres fins a diumenge .

EL MÓN vol ésser també un producte que satisfaci , d ' una banda , els lectors de sectors profes ­ sionals , intel · lectuals i universitaris , però que d ' una altra sigui llegidor i atractiu per a un públic popular de molt més ampli abast . L ' exigència informativa va acompanyada , en aquest sentit , d ' una presentació gràfica atractiva , àgil i rica en il · lustracions i fotogra­ fies d ' actualitat .

Les seccions que componen el setmanari són : Estranger , Política, Societat , Opinió , Econo­ mia , Cultura i Magazín . El to i la qualitat dels seus continguts volen respondre a la mentalitat i a les ne­ cessitats d ' uns lectors propis del país modern i euro ­ peu que és Catalunya .

EL MÓN anirà recollint en les seves pàgines les firmes de primer rengle del periodisme actual , en un esforç per donar al lector els millors comenta­ ris d ' actualitat i per facilitar als escriptors del país un mitj à d ' expressió imprescindible en qualsevol so­ cietat normal .

Redactat íntegrament en Català, EL MÓN comporta una alta exigència en el terreny lingüístic , de tal manera que s ' ofereix un producte digne i correcte i a la vegada que comenci a obrir camí entre

EL MÓN , finalment , pretén consolidar-se amb el suport d ' un ampli nucli de subscripcions que permetran assumir els objectius fixats en un temps mínim . .

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _

PUBLICACIONS EL MON, S . A .

Rambla d e Catalunya , 1 3 , 3er 2 a Barcelona- 7

QJ

A AR TOT ARREU

VULL REBRE INFORMACiÓ. SENSE CAP COMPROMIS. DE LES CONDICIONS I MODALlT ATS DE SUBSCRIPCiÓ AL DIARI AVUI. NOM I COGNOMS ................................... ......... ........ ..... .. ........ .. .. ................... ..... ... .. ...... . . . . . . . . . . . . . . .

ADREÇA ...... .......... ....... ..... ....................................... ................... .......... . ........ ... ....... . ............. ....

POBLACIÓ

..

..

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . . . .

BARCELONA, A ...................................................................................................... .DEL . . . . . . . . . . . . . . . . .

Premsa Catalana, S.A. Consell de Cent, 425 6� planta Barcelona 9

.