(Ciència) by SINODO

49 AIl\ On 'c'lc'lllhrc' IL/Xn 400 pies. (IVA inclòs)

REV I STA CATALANA DE CIENCIA

l TECNOLOGIA

L'ACTIVITAT NATATÒRIA DELS PEIXOS: LA TECTÒNICA CATALUNYA (Il). El futur del nostre bosc: RECONVERTIR I INVESTIGAR. (crònica):els incendis forestals.

E:"JTREVISTA AMB JOSEP MIRÓ I ARDÉVOL. CONSELLER D'AGRICULTURA

UN VIATGE ARTISTIC I LITERARI PER LA CATALUNYA CONTEMPORANIA ;

, �

� K . .,

>- ......,. "

-=====6ARCElONA'92 �

Una aporració de la Dipuració de Barcelona a la candidatura olímpica de la ciurar de Barcelona

Diputació de Barcelona

de bat

bat

L ' actualitat cientffica, la podem centrar a casa nostra en la celebració a Barcelona, durant la segona set m ana de setembre d'en guany, del Congr�s de la Unió Geografica Internaciona l, que ha aplegat m� de 600 congressistes de tot el món i que ha ting'!. t com a objectiu l ' estudi monogr�fic dels pai sos de la Mediterr�nia des del punt de vista fisic, clim�tic, de conservació de la natura, etc. Prada ha estat una vegada m�s l ' esce-

nari de la Universitat Catalana d'Estiu en una nova edició i s'ha confirmat com la Uni versitat d'Estiu dels Paisos Catalans. D'altra banda, com memorem el primer aniversari de la conquesta del cim m�s alt del món per l'alpinisme catal�.

rticles. En el present número de (ciència) exposem un treball sobre l 'activitat natatòria dels peixos, una activitat que determina una estratègia en el metabolisme. La química de l '�cid lisèrgic (LSD) ens o fereix una breu història d'una droga mal coneguda, i amb La tectònica de Catalunya (11), de M. Chevalier, cloem moment�niament la tem�tica relacio nada amb l 'orogènesi dels Pirineus.

�

eccions. En la (cròni a) hom parla dels greus incendis forestals d'aquest estiu al Principat i al País Valenci�, que han malmès prop de 80.000 ha de boscos. L'accident nu clear de Txernòbyl, així· com la parada de la central nuclear d' Ascó 11, tam� ocupen un espai en la (crònica) d'aquest número. (ci ència) inclou una entrevista en exclusiva amb el Conseller d'Agricultura J osep Miró i Ardè vol, realitzada el proppassat 5 de setembre. (la m�quina del temps) tracta del primer manuscrit de matèria farmacèutica trobat fins ara a Catalunya. Finalment, (ficció) us

porta

bell

mig

d'Arthur C. Clarke.

d'un

(22S/Volum S/setembre

cometa

ciència 49) 1

mil

de bat a bat

(ciência) REVISTA CATALANA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

DIRECTOR CIENTíFIC: JOAN SENENT -JOSA PROJECTE GRÀFIC: CIÈNCIA, S.A. CONSELL DE REDACCIÓ: JOSEP M. CAMARASA, RAMON CARBÓ, LLUís MARQUET, IGNASI OLIVELLA, MONTSERRAT PONSÀ, JORDI PORTA, JOAN PRAT, JAUME PUIGBÒ, EDUARD RODRÍGUEZ, XAVIER RUBERT DE VENTÓS, ADOLF TOBEÑA, MONTSERRAT VALLMITjANA DELEGATS: JOAN BECAT (PERPINYÀ-ANDORRA), JOAN MIRÓ (GIRONA), VíCTOR NAVARRO (VALÈNCIA) CORRESPONSALS: JOSÉ MANUEL SANCHEZ RON (MADRID), TOMAS X. GLlCK (BOST9N, �UA), SALVADOR GINER (LONDRES), ANTONI LLORET (PARIS), MIREIA ARTlS (MEXIC) ASSESSORS: EDUARD BONET, JORDI CARBONELL GABRIEL FERRAT�, JOSEP FERRATER MÓRA, SALVADOR GINER, JOSEP LAPORTE, RAMON MARGALEF, JOAN ORÓ CORRECCIÓ: MIQUEL ANGEL GIBERT COMPAGINACIÓ: CIÈNCIA, S.A. ASSESSORAMENT LINGüíSTIC: LLUrS MARQUET.

( Sumari }-------.

,-�-

4 6 11 15 23 27

42 49 52

Editorial: El futur del nostre· bosc: reconvertir

investigar.

Agenda

Actualitat cientifica

Cr()nica: Els incendis forestals, trista crònica de cada estiu. La síndrome d'Ascó.

LSD; de

la quimica a la reverència per Montserrat Majench.

L'activitat natat()ria en els peixos: estratèg ies liques per Garry G. Duthie.

particulari tats metabò-

La tect()nica de Catalunya (lI) per Marcel Chevalier.

Entrevista amb el Conseller d'Agricultura Josep Miró

Ardèvol.

La mAquina del temps: Primer manuscrit de matèria farmacèutica loca litzat a Catalunya per Anna Ma. Carmona Cornet i Iris Figuerola i Pujol.

Fiéci6: Viatge al cometa per Arthur C. Clarke.

2 (226/Volum S/setembre

ciència 49)

CONSELL EDITORIAL: f. SOLÉ I PLANAS, J. PUIG P. VICENS I RAHOLA.

I ALABERN, A. ROCA I ROSELL,

Any06 seIem bre 1986

ELS TÍTOLS,SUBTíTOLS TEXTOS DE PRESENTAC ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN SOLA

�------( Summary }-----, 4

6 11 15 23 27 33 42

49 52

Editorial: The 'future of our forest goes through a new management and an applied research.

Agenda

Scientific news

Chronicle: Forest fires, mournful chronicle of every summer. Ascó's syndrome. The LSD, from the chemistry to the reverence by Montserrat Majench.

Natatorial activity in fishes: metabolic strategies and particularities by Garry G. Duthie.

The tectonics of Catalonia (II) by Marcel Chevalier.

Interview: the Conseller d'Agricultura Josep Miró

Ardêvol.

The time �achine: First manuscript on farmaceutics found in Catalonia by Anna Ma. Carmona i Cornet and Iris Figuerola i Pujol.

Fiction:· Inside the comet by Arthur C. Clarke.

(227/Volum 5/setembre

ciência 49) 3

.-----( editorial)----. E L FUTU R DEL NO STRE BOS C: RECONVERTIR I INVESTIGAR e

om cada any, des de fa molts anys, la tardor és temps de lamentaciQos. Plànyer- se dels focs forestals i especular sobre els perversos mòbils i les fosques maquinacions dels qui n'han estat els causants immediats és una recurrent activitat autumnal dels nostres -pocs- ciutadans preocupats pel te m a, activitat progressivament diluïda, a me sura que s'acosta l 'hivern, en un m ar d'al tres inquietuds més imperioses. Per Nadal, en efecte, el fum s'ha esvaït, com la me mòria, igualment evanescent. I aquest any, suposem, tornarà a passar el mateix. O po tser no.

quest any potser no tornarà a passar el mateix -voldriem creure-ho-, perquè to ta mesura tolerable ha estat netament ul trapassada. Entorn de 70.000 ha de vegeta ció espontània (boscos, brolles i bosquines diverses) han esdevingut a Catalunya fum i cendra, holócaust exagerat, aclaparadora prova irrefutable que no fem les coses com caldria. Aquesta tardor no hauria d'ésser com les altres car, altrament, voldrà dir que hem emprès el carni de la liquidació definitiva del nostre patrimoni i que, a més, no hem m irat d'evitar-ho.

ls usos del nostre territori mediterrani han canviat de mig segle ençà. El despo blament rural ha deixat a l 'abandó, no uns boscos verges, sinó un espai forestal secu larment intervingut i, per això m ateix, de pendent en certa mesura de la tutela hum a na. De les boscGries primigènies, no en guardem ni el record, esdevingudes alzinars estassats per carboners i l lenyataires, sure des escorxades o pinedes fusteres, sovint forests de nou encuny, dominadors novells de deixies agrfcoles recents. Aquests boscos hum ani tz ats necessiten que l ' home se n 'ocu pi traient-ne els excedents de producció (llenya, etc.), o bé que se' ls deixi evolucio nar devers formacions ecològicament més madures i estables, tanm ateix, però, menys productives. Cap d' aquestes dues coses no s'esdevé actualment, i és per això que cal pensar en la reconversió.

1 nostre espai forestal necessita una reconversió. El foc, escandalós com la sang, no és en realitat la malaltia, sinó el simptoma que la posa en evidència. No és la febre, sinó la infecció, allò que cal com batre. per això que cal no caure en la falsa teràpia de ·l ' antipirètic, tan teatral com contraproduent. Pensar només en més bombers, parlar només de replantar més, és disposar més gibrelles per recollir l 'aigua de les goteres, sense fer obres al teulat. Per això pensem que, sobretot, cal anar cap a la reconversió forestal.

És

4 (228/Volum 5/setem bre

ciència 49)

a política forestal seguida fins ara és marginal. marginal en la intensitat per què ha representat un percentatge ínfim de les inversions i dels beneficis públics i pri vats del conjunt del país. És m arginal en l'espai perquè ha actuat quasi només sobre els boscos que ja hi havia, instaurats preci sament sobre els terrenys més ingrats, aquells que no van merèixer, segles enrer� artigades i bonificacions agrícoles (tant és així que, a Catalunya, bosc i muntanya són termes correlatius, com plana i conreu). I és m arginal en l'esperit perquè no ha inte grat mai principis de bon govern global del territori, sinó només decisions més o menys felices d'explotació cQnjuntural de petites arees concretes. I d'això, no en culparíem els propietaris forestals, car hom no pot exigir-los, justament a ells, que vegin allò que no han vist els qui tenen per m issió veure, és a dir, els qui exerceixen el poder de governar (00 solament de manar).

És

ls nostres boscos cremen com m ai per què 56n comunitats intervingudes que tenen exaltat el pirofitisme natural de la vegeta Gió mediterrilnia, perquè han deixat d'ésser - assistits "in situ" i en tot moment per l'home del terrer, perquè s'han vist envaïts per una allau de freqüentadors desinfor mats, i perquè han rebut un tractament sil vícola inadequat a aquests nous usos. Són com un habitatge transformat en oficina sense fer-hi obres. El solar que és el nostre territori ha d'ésser reconvertit en l'espai perquè n'han canviat els usos en el temps.

econvertit tenint en compte, certa ment, la demanda (espai de lleure, requesta fustera, preservació ètica i estètiCa, etc.), però també les possibilitats (clim a mediter rani, relleu abrupte) i els condicionaments socials (distribució de la propietat, disponi bilitats financeres). Això no és filcil, com m ai no ho és governar bé. Cal integrar pa rilmetres diversos, pactar amb els usuaris, respectar drets o contrariar voluntats se gons escaigui, fer un gran esforç d'imagina ció. Que la major part dels boscos catalans actuals (83 %) siguin privats no és un obs tacle insalvable: també ho és la indústria o el comerç, i bé hi ha directrius d'interès comunitari. Altrament, hom n'obté tan poca

cal, també, investigar. Amb 400-600 m m de pluja anual no es poden fer miracles productius, però aquestes m igradeses són també villides per a l'agricultura i bé tenim regadius o secans genèticament m illorats. Dels boscos de la Catalunya eixuta poden sortir productes que facin menys onerós el seu necessari m anteniment per raons cívi ques i ecològiques. Als ermots i a les dei xies poden fer-se plantacions fusteres -no tota la fusta ha de sortir del bosc-, amb varietats sofisticades o amb els exotismes que calguin (no pas més exiltics que les in tegradíssimes patateres americanes o els tarongerars orientals). Als boscos de la Ca talunya hum ida poden obtenir-se millores productives i d'estabilitat ecològica per per feccionament fitotècnic i per selecció genè tica. Investigar per reconve.rtir seria una bella manera de contribuir al procés que defensem.

1 repte és clar. I el termini també. O ens hem reconvertit en acabar el segle, o no tindrem ocasió de replantejar-nos-ho.

Ramon Folch i Guillèn

cosa, en termes de rendiment econòmic di recte, que aviat se satisfarien les exigèn cies particulars. No és només un problema

de com�tències, sin6 sobretot de compe tència. Es un problema de capacitat transformació positiva de la realitat.

Membre del Comitè Espanyol del Progra ma L'Home i la Biosfera (MAB)

( 229/Vo!um 5/setembre

ciència 49) 5

r-----

( agenda),

------.

CIÈNCIES DE LA TERRA (Ge n.-Març 87) . T.(93) 209I DE L'ESPAI -60-99

upe

- Percepció remota.(x) ( Gen. -J uny 87). T. ( 93) 204-65 -51 (ext. 204)

'uNIV�RSITAT POllTeCNICA DE C ....TAlUNYA

C�

ECONOM[A DEL TECNOLÒGIC

CURSOS DE POSTGRAU Amb el pat rocini de la Direcció General d ' Ense de Universitari nyament la Genera l i t a t de Catalu nya. La superació dels Cursos dóna dret a l ' obtenció d'un

DIPLOMA D'ESPECIALIT ZAT concedit per la Uni versi tat Poli tècnica de Ca t a l unya.

- Gestió de la innovació tecnolc3gica en l 'empresa. ( Nov. 86). T. ( 93) 785-79-00

OCEANOGRAFIA

HIDROLOGIA

PROCESSOS GICS

- Curs In ternacional d ' Hi drologia Subterrània. ( Gen. -Jul. 87) . T.(93) 201-52-55

AGRONOM[A

d ' a llotjaments Disseny i instal. lacions ram aderes. - Curs Superior de Viticul- (Oc t. 86) . T. (973) 24-67-54 tura i Enologia. (Feb. -Des. 87). T. ( 93) 3 21-ENGINYERIA I TECNOLO 76-16

GIA AMBIENTAL

- Curs pràctic d ' enginyeria de costes. (Maig 87). T.(93) 204-82-52

TECNOLÒ-

- Diploma en Enginye ria paperera. ( x) T.( 93) 87) . (Oct.86-Juny 786-01-93

ENGINYERIA AGRICOLA

CIÈNCIES FERA

- Organi t z ació dels siste mes de doc u m e ntació a les a Accés l ' e m presa. fonts d ' i n for mació tèc ni ca.(x) T.(93) 87) . (Oct.86-Març 319-23-00

L'ATMOS- - Medi Ambient.(x)

(Oct. -Des. 86). T.(972) 21-02 -62

QUíMICA CULAR

MACROMOLE-

- Espec i a l i t z ació en p l às t ics. T. ( 93) 88). ( Gen. 87-Juny 249-58-00 (ext. 236) - Materials d ' a l t a tecnolo gia. Composites.(x) ( Gen. -J uny 87). T.(93) 785-79-00

- Energies renovables. ( x) T. ( 972) 87). (Ge n. -Maig 21-02-62

ENGINYERIA I TECNOLOCIÈNCIES DE LA COMPU- GIA QUfMIQUES TACIÓ - I n t roducció als sistemes per assis t i t disseny del comput ador. ( x) T. ( 9 3) ( Gen. -Març 87). 333-66-16 Mètodes d ' avaluació dimensionament de siste mes i n formàt ics. (Gen. -Març 87). T. ( 9 3) 33-83-08 (ext. 363) Mè todes numèrics per a càlcul i disseny en engi nyeria.(x) (Gen. -J ul. 87) T. ( 93) 204-82-52

CIÈNCIES DEL SÒL - Ordenaci ó del territori. (Oct. 86). T.( 973) 24-67-54 (ext. 233)

- Espec i a l i t z ació e n Engi nyeria Quím ica del Petro l i i Pet roquím ica.(x) (Gen. -Des. 87). T.(93) 334-02-55 - Gestió i ndustrial de l ' a i gua.(x) ( Gen. -Juny 87). T.( 93) 334-02 -55· - Tècnic diplomat en adobaments.(x) T.(93) 87). (Oct.86-Juny 803-53-00

TECNOLOGIA MENTACI6

L'ALI-

- Biotecnologia a l i m e n t à r i a . (x) T. (93) 87). (Nov.86-Juny 249-58-00 (ext. 236)

TECNOLOGIA NICA

ELEcrRÒ

- Anillisi de circuits elec trc3nics per ordinador. ( Feb. 87) . T. ( 93) 204-65-51 (ext. 2 55)

LINGüíSTICA APLICADA

TECNOLOGIA CA

- Llenguatge tècnic i cien tífic. Te rm inologia.

d' Enginyeria Di ploma Termoenergè t ica.( x)

6 (2301Volum 5/setembre

( 86/87 i 87/88). T. ( 9 3) 785-79-00 - Robc3t ica. ( N ov. -Des. 86). T. ( 93) 785-79 -00 - Seguretat i H i giene In dustrial.( x) ( Gen. -J uny 87). T. ( 93) 204-45 -00

TECNOLOGIA RIALS

DE MATE

N1ate ria ls en engi nye ria.(x) (Gen.- Juny 87). T.(93) 249-58-00 (ext. 340) ENGII TECNOLOGIA NYERIA MECÀNICA - Tèc nica pneumiltica de comandament. (No v.86) . T.(93) 893-01-00

TECNOLOGIA MÈDICA - Bioengi nyeri a.(x) 87). (Oc t . 86- Juny T. ( 93) 249-28-42 - Eng i nyeria c línica. ( x) (Oct. -Juny 87). T. ( 93) 249- 28-42

TECNOLOGIA L1JRGICA

METAL -

- La fosa de l ' alumini i els seus aliatges. ( Feb. 87). T. ( 9 3) 893-01-00 ( x) La DGEU ha fet una convocatc3ria de beques per a mat ricules als Cursos senyalats. Les sol. licituds s'hauran de presentar a la mateixa DGEU durant el mel' de setembre. Les bases es t roben a les Se cretaries dels Cursos.

upe

ENERGÈTI

ciència 49)

UNIVtR51TAT P OllHCNICA DE CATALUNYA

.----( Noticiari científic)1

----,

GENERALITAT DE CATALUNYA

PRESIDÈNCIA Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) PRESID ÈNCIA GENERALITAT

ciaris i els imports dels ajut s, que correspon a l ' esmentada resol ució de la C I RI T.

ORDRE de 22 de j u l i ol de 1986, per la qual s' adjudiquen diverses beq ues per a la recerca i l ' a m p l iació d'es tudis a l ' estranger. Per ordre de 5 de maig de 1986 es va convocar concurs per atorgar beques per a la recerca i l ' a m p l i a c i ó d ' estudis a l ' estran ger. L a Comissió I n terdepar t a m e n t a l de Recerca i In novac ió Tecnològica, 0RIT, a la seva reunió del dia 22 de jul iol de 1986 va del iberar sobre les sol l i c i t uds presen tades i acor da la concesió de les be ques corresponents a la convocatikia de 1986. En conseq ü ência i d'a cord a m b l a Comissió In terdepa r t a m e n t a l de Re cerca i I n novac ió Tec nolò gica, C I RIT,

.)RDENO:

- P r i m er. Aprovar la reso lució del concurs sobre concesslO de beques per a l a recerca i l ' a m p l i ació d ' estudis a l 'est ranger, convocatòria de 1986. - Segon. Que es publiqui a l Diari Oficial de la GeCatalunya nera l i t a t de l ' annex d ' aquesta Ordre sobre l a l l i s t a dels bene fi-

Barcelona, 1986

22 de juliol de

JORDI PUJOL President de la Genera l i t a t de Cata lunya

ANNEX

L l i s t a de beques per a l ' amp l i ació la recerca d'estudis a l ' estranger, 1986

Amadeu Abril i Abril. "Els sistemes de " franch i si ng" i el dret com u n i t a r i ". Université L i bre d e Bruxel l es. Bruse l.les. ( B). (10 mesos) 875.000 Ptes. Marina Albors i FreiIedas. "Activació dels lucòc i t s pol i m or fonuc lears i modu lació farm acològica" . . I s t i t u t o di Ricerche Farm aco logiche M a rio Negri. Mila. (1). ( 8 m esos). ( Renovació) 695.000 Ptes. Pere Alcalde i Pais. "Analisi m usicològica de l ' òpera " Don Giovanni" de W.A. Mozart ( 2a. part)." Freie Universi t a t Berlín. Berl ín. ( D). ( 10 m esos). ( Renovació). 802. 000 Ptes.

Francesc Arola i Coronas. "Estu di de paisatgisme: as pectes urbaníst ics i neces sitats de l ' usuari". Univer sity of M ichigan. School of Arch itect ure and Urabn · Arbor. Ann Planni ng. ( USA). (9 m esos) 1.035.000 P tes.

Montserrat Bach i Elias. "Estructura i func ió de les ri bonucleoprote "¡'nes petites ( U-snRNPs) de cêl.l ules eucariotes. Interacció dels U-snRNPs en e l s comple xos de "spliceosom a " acMax-Pl anck-I nstitut ti us . für M olekulare Genetik. Berlín. ( D). (I any) 1. 165.000 Pt es. Ferran Bach i Pareja. "Aprofundiment en el con cepte d ' ús l i n g üíst i c en e l c a t a l a per comparació amb l ' anglês". Indiana Uni versity. College of Arts and Sc iences. Bloom ington. ( USA). (JO mesos) 485.000 Ptes. joan Bassa i Camps. "Nous trac t a m e n t s quirúr gics e n les a l t e racions po da ls equi nes". Tier Klinik Hol t u m g. Wer l -Holtung West fàl ia. ( D) (4 m esos) 400.000 Ptes. •

Mercê Boada i Rovira. "Avaluació del m arcador t u m oral CA 1-25 per a la moni tori t z ació del cancer d ' ovari". University of H arvard. School of Medici ne Boston. M assachusets. ( USA) ( 10 m esos) 950.000 Ptes.

8 (2321V01um S/setembre

ciência 49)

M. Glòria BorrAll i Boneu.

"Ava luació del m a rcador t u m oral CA 1-25 per a la m on i t or i t z ació del dn cer d ' ovari". University of H a rvard. School of Me dicine Boston. Massachu set t s. ( USA). (10 m esos) 1.160.000 Ptes.

Vicenç Branchadell i Ga110. "Estudi teòric de la catêli si homogênia per compos tos organometêl. l i cs". Uni vers i t é L ou i s Pasteur. Ins titut L e Bel. St rasbourg. ( F). ( 1 any) I. 160.000 Ptes. Francesc Burjachs i Casas. "Analisi pol.fnica del j a c i ment arqueològic de l'Ar breda ( e l Gi ronés) i del dipòsit l acustre del Pla de l ' Estany (la Garrot xa)". Institut de Paleontogie H umaine. Paris. (F). (I any) 903.000 Ptes. Teresa Cabeza i Gutês. "Tecnologia i producci6 d ' a l i m e nts". Univers i t y of C a l i fornia at Davis. Davis, C a l i fòrnia. ( USA) (1 any). (Ajut parcia l). ( Re novaci6) 600.000 P tes. jordi Calero i Martfnez. "Sist e m a educ a t i u i inte graci6 sòcio-c u l t ural". Uni versi t y o f London. Lon dres. ( G B). (9 m esos) 1.180.000 Ptes. Trinitat Cambras i Riu. "Farm acologia del sis t e m a c i rcadiari". St ate Universi-

al teu cos.

Vrtamines

Vitamina

Vitamines

A, B

Vitamines

D.'

A i D.

al teu cervell.

! Vitamines

A B e D E F G H I J KLM N o P

Tu ets el teu cervell.

QRS

U V W X Y

I el teu cervell, com el teu cos,

també l'has d'alimentar... i molt. Dóna-li el millor que hi ha, allò que té més aliment, i totes, totes les vitamines de la A a la Z: els llibres. Alimenta el teu cervell. Uegeix llibres.

(�

CATAWNYA ENDAVANT AMB LA CULTURA

mm l1W GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA

ty at Leiden. ( N L ) . (3 mesos) 300.000 Ptes.

Leiden.

José Campos i Marqués. "Biologia mo lecular i epi dem iologia de l a resistèn c i a m ú l t iple als antibiòt ics en Haemphilus ln fluenzae". Chi ldren 's Or thopedic Hos pit al. Seatyle, Washington. (USA). (6 mesos) 630.000 Ptes. Eduard Canadell i Casano va. " L a pri m a del risc, un mo del teòric dels mercats financers amb inversió pú blica i pri vada. Aplicació econo m è t rica". Universi ty o f M i nessota. I,,;inneapo lis, Minessota. ( USA). ( I any) I. 260.000 Ptes. Montserrat Capellades Queralt. "Estudi ecocitològic per m i l lorar la q u a l i t a t de les plantes In Vi tro". Universi ty o f Gent. Gent. (B). (6 m esos) 476.000 Ptes. Albert Carré i Llopis. " I n m unobiologia del càncer de pàncreas". Université Paris-Sud. Institut Recher ches Sci e n t i f iques sur l e Cancer. V i l l e j u i f. ( F ) . (6 mesos). ( R enovació) 620.000 Ptes. Esteban Carrillo i Ridao. "Estudis combinats d'esta dística i epidem iologia". Univers ity o f L ondon. Lon dres. ( G B). (6 m esos) 575.000 Ptes. Jordi Casabona i BarbarA. "Epide m iologia de la de m ència: m e todologia per a la recerca clínica i co m u n i tària". C o l u m b i a Uni versity. School of Public Health. Nova York. ( USA). (9 mesos) 1.055.000 Ptes. Vicenç Catali\ i Cahfs. " C itoge nètica de la fe r t i l i t zació " i n vitro". El rato lí com a model a n i m a l " . Un ivers i t y o f Pi t tsburgh. West Pe nn Hospital Pitts burgh, F i l a dè l f i a. ( USA). (lO mesos) 1.160.000 Ptes. Montserrat Corbella i Cor

domI.

poli nuclears "Com plexos de valència m i x t a amb ió Mn. Models e n z i m a t ics".

CNRS. Université Paris- Sud. I n s t i t u t C h i m i e Mole cula ire d'Orsay. Orsay. (F). (11 mesos). (Ajut par cia l ) 620.000 Ptes.

Ramon J. Do[cet i S an juan. "Propagació de frui ters amb la tècnica de c u l t i u [ n Vitro". Università degli Studi di Bo logna. Instituto C o l t i v a z ioni · Arboree. di Bolonya. ( I ) . (I any) 960.000 Ptes. Carles Enrich i BastCis. "Canvis a la m e m brana plasmatica en la pro l i fera ció hepatoce l . l u l ar". Natio na l Institut for Medical Research. Londres. (GB). (10 mesos) 1. 075.000 Ptes.

J osep Esteban i Garcfa. "Ges tió hospi t a laria amb e l MIS ( M a nage m e n t I n for m a t ion Sys t e m ) i l a se va adaptació a l ' estructura hosp i t a l ària de Catalunya". de MontréaI. Université ¡hontrea l . ( CON) . (9 me sos) 850.000 Ptes. Antoni Estradê i S a l t6. "Les pecu l i aritats episte mològiques i me todològi ques de la sociologia". University of Sussex. Gra duate Sc hoo l in Arts and F a l m er, St udies. Social Brighton. (GB). (9 mesos) 850.000 Ptes. Jordi Fêlez i Brugues. "C aracterit z ació dels re ceptors ce l . l u l a rs de l a fi brinò lisi: e l seu paper en l a trombosi". Scripps C l i nic and Research Foundation. La Jo lla, C ali fòr n i a. (USA ) . (10 mesos) 1.320.000 Ptes. Ramon Felip6 i Oriol. " L a plani ficació regional: les grans conurbacions i l 'adm inistració supra-m uni cipal. Els límits de l ' expe riència brit ànica en la gestió de les àrees m e t ro p o l i t a nes amb carta de funciona ment autòno m ". University o f London. Lon don Schoo l of Econom ics and Po l i tical Science. Lon dres. ( GB ) . (9 mesos). ( Re novac ió) 1.310.000 Ptes. J osep Anton Ferrê i V�dal. "Aplicació d ' algori t m e s

d'inte l . l i gè ncia arti ficial i visua l i t z ació per làser en flu ixos turbu lents". UniCambridge. of versity Cambridge. (GB). (10 mesos) 1.185.000 Ptes.

Carme Fiol i Costa. "Con figuració de la for m a urbana a través d e l'espai l liure. Metodologies d ' in terve nció en l a reconstruc ció de l a c i u t a t actual. El p l a Bu rnham de Chicago vs. el pla Jausse ley de ' Barce lona". Columbia Uni versity. Graduate School o f Architecture & Plan nin g. No va York. (USA ) . ( 2 mesos). (Renovació) 380.000 Ptes. Isabel Fleck i Bou. "Activitat de l a RuBP-car boxilasa e n l' envel l i m e n t foli ar. Relació a m b e l fòs for inorganic". University of C a l i fornia at Oavis. Oavis, C a l i fòrnia. ( USA). (6 mesos) 710.000 Ptes. Jordi Garcfa i Gómez. "Sín tesi asimètrica d'anti b i ò t ics m acrocícl ics". Massachuse tts Institute of Cambridge, Technology. M assachuse tts. ( USA). (l'O mesos) 1.270.000 Ptes. Feliu Gasull i Altisent. "Com posició i orquestra ció". Univers i t y of Indiana. School of Music. Bloo m i ng ton, I n i di ana. ( USA). (9 mesos). ( Re novació) 700.000 Ptes. Rafel Giménez i Capdevi la. "Analisi de les polítiques re�ionals de transport als paisos de la CEE". École N a t ionale des Ponts e t Chausées. París. ( F ) . ( 9 112 m esos). ( Renovació) 875.000 Ptes.

Manuel Giner i Nogueras. parenteral " A l i m e n t ació i enteral e n rates. Efec te sobre la sacietat". Univer situ o f New York. Upstage Medial Center. Syracuse, Nova York. ( USA). (3 m e sos) 430.000 Ptes.

Xavier Gómez Alentron.

Ba ti s te --

pacients "Assi stència a amb cancer terminals tractament de avança t:

(2331V01um S/setembre

ciència 49) 9

supo rt i organitz ació assis tencia l". Roya l Marsde m Hospit a l . Royal Lancas ter In firmary. She ffie l d. (GB) (6 mesos) 575.000 Ptes.

M. Magdalena Heras i For tuny. "Angioplàstia: estudi en un model experi mental dels determinants de l ' o c l usió i la rees tenosi". Ma yo C l i nic. Rochester, Min nessota. (USA). (10 mesos) 1.290. 000 Ptes. M. Llursa b6.

Hemanz i C ar

"Les "categories buides" e n catala i castellà: l ' anà lisi basada en les oracions reduïdes". M assachusetts, I ns t i t u t e of Technology. C a m b r i dge, M assachuse tts. ( USA). (4 mesos) 560.000 Ptes. Francesca Horta i Privat. "Funcionament i organitza ció musicals d'auditoris a la Gran Bretanya". Saint Oavid's Hali. Barbican Centre. South Bank Centre Cardiff. Londres. (GB). (4 mesos). (Ajut parcial) 400.000 Ptes.

M. Teresa

Icart i lsem. "Estudis de salut pública: bioestadistica, epidemiolo gia i educació sanitaria per al diagn()stic de salut i la recerca en la comuni tat". Université Libre de Bruxelles. Brussel.les. (B). (10 mesos) 700.000 Ptes.

Elena J uanola i Pagès. "Medicina preventiva i sa lut pública". Université Li bre de Bruxelles. Brussel les. (B). (8 mesos) 660.000 Ptes.

Carles Lobo i Sastre. "Investigació i aprofundi ment de l'escola moderna del saxòfon i la seva tèc nica". Conservatoire N a t i o nal de Région. Vil le de Bordeaux. Bordeus. ( F ) . (11 mesos). (Ajut parcial) 400.000 Ptes.

Concepción López Martínez. "Complexos de cobalt a m b bases d e Sch i f f c o m a mo dels de l a vita mina BI2". Emory University. A t l an t a , Georgia. ( USA). (I a n y ) . ( Re novació) ROO.OOO

PtP�.

Genoveva

110.

Martf

Campi-

"Referència directa i sup()

sits filosMics en la teoria del significat". University of Stanford. Stanford, Ca lifarnia. (USA). (I anys). (Renovació) 375. 000 Ptes.

Carles Martf Hennenberg. "La nutrició parenteral cr�nica a domicili en la infancia". Université de Paris V. HOpital des En fants Malades. París. (F). ( 9 mesos) 620.000 Ptes.

J osep Martf i Pérez. "La imatgeria popular ca talana conservada en col leccions franceses". Diver sos Museus de França. (F). O any) 1. 200.000 Ptes.

Ricardo Mastai i Iguiiñiz. "Estudi de la microcircula ci6 hepi!tica en la cirrosi alcoh�lica". Hospital Saint -Luc. Montréal . Quebec. (CON). ( 10 mesos) 1.160.000 Ptes. J osé del Rocfo MilIan RuÍz. "Intel.ligència artifial: en ginyeria del coneixement i dels sistemes experts". University. Northeastern Graduate School. Boston, Massachusetts. (USA). ( 10 mesos) 1.160.000 Ptes. J osep M. Miró i Pascua1. "Lingüística aplicada". Uni versity of Reading. Faculty ans Social of Letters Sciences. Reading. (GB). ( 9 mesos) 1.190. 000 Ptes. M. Teresa Mitjavila i Gar cia.

"Enriquiment dels progeni

tos hematopoètics (CFU-E, CFU-MK): estudi In Vitro". Centre Hospitalaire Uni Carles Martfn i Closas. Henri Modor. " Biostratigrafia i evolució 'versitaire (F). (8 mesos). del carMits del Cretaci Créteil. inferior del Pirineu". Uni (Renovació) versité des Sciences et 720. 000 Ptes. Techniques deu Languedóc. Antoni Muftoz i SuM. Montpeller. (F). (1 any) ,"Concertisme de piano". 820. 000 Ptes.

University of Michigan. Ann Music. School of Arbor, Michigan. (USA). (9 mesos) 1. 055.000 Ptes.

Eulalia Nosas i Carasco. "Investigaci6 de la didi!cti ca del violoncel". Sween lick Conservatorium Ams terdam. Amsterdam. (NL). (9 mesos) 835.000 Ptes. Josep Llufs Nueno i Inies ta. "Impacte de les noves tec nologies en la comercialit zaci6 de béns i serveis". Harvard Business School. Massachusetts. Boston, (USA). (9 mesos) 1.055.000 Ptes. J osep Paradells i Aspas. "Estudi de les tècniques d'ani!lisi i avaluaci6 de les centrals SPC". Royal Insti tut of Technology. Esto colm. (S). (6 mesos) 626.000 Ptes. Igor Edgardo Parra I Ver gara. "Paleografia de la regió litoral de l'AIt Empordi! mitjançant mètodes pol. li Nationale nics". Centre de la Recherche Scientifi que. Sciences et Techni-

ques du Languedoc. Mont peller. (F). (8 mesos). (Ajut parcial) 750.000 Ptes.

Joa quim Peiro i Monle6n. "Resoluci6 numèrica mit jançant el mètode dels elements finits de fluixos de component convectiva dominant". University of Wales. University College of Swansea. Gales. (GB). (I any). (Renovaci6) 1.058.000 Ptes. Roser Perelló i Descayre. "Evoluci6 gali!ctica: tècniques CCd d'observaci6 Université astronòmica". Paul Sabatier. Tolosa. (F). ( 5 mesos) 366.000 Ptes. Francesc Peris i Balaguer. "Evoluci6, dels nínxols trò fics de "Drosphila" del

grup

"Repleta"".

Syracuse

,University. Syracuse, Nova York. (USA). (9 mesos). (Renovaci6) 1.055. 000 Ptes.

que ja en saps, pots ajudar els teus amics a expressar-se en català. Tu

Engresca'ls!

\ !llUr, llluhllllrdlJ T\, r.tlli", rrl'm,J, llihrr', \ Idl'l ", 1,1.",,:lIl"

.\mh la (lIllahorxiI') ul'! ClIIN'" u'Eur\ )pa,

/)t1)(f1ldlJlnl! ,k CIII!lIIr1 tld" (,i'lIImli!,,! fit- (',¡¡!"llIIryt¡

10 (2341Volum 5/setembre

ciència 49)

.----( actualitat científica)

BIOLOGIA \

NOVA MOLECULA FETA A MIDA L'A D N PER A TALLA R o

L'administraci6 nord-americana (federal Drug and Food Administr ation) ha donat finalment llum verda a la producci6 de vaccins i productes antivfrics obtinguts per enginye-

mentaris i, a l'altre ex trem, la d'un bocf senzill d'ADN. L'extrem en forma

Es tracta d'un vaccf contra l' hepatitis B que fins ara era obtingut a

seus

dos

bocins

comple

34A

de doble hèlix presenta una seqüència invariable de nucle<3tids reconeguda per l'enzim de restricció fok l, mentre que l'altre posseeix una seqüència. de nucle<3tids variable, és a dir, feta a mida i com plementària de la seqüèn cia que hom vol tallar de la molècula d'ADN. L'en zim de restricci6 fok 1 pertany a un grup reduït d'enzims de restricci6 que tallen l'ADN just al costat de la seqüència que reco neixen. Segons el Dr. Hamilton O. Smith, premi Nobel 1978 pels seus tre balls de recerca sobre els enzims de restricci6, a questa nova molècula és fruit d'una idea molt crea tiva l, atesa la seva pro pietat de permetre tallar una molècula d'ADN pels punts especHics que hom desitgi, pot esdevenir una nova eina de treball molt important i de gran abast en el camp de la biologia molecular.

fins ara, en el camp de la biologia molecular, hom se servia exclusiva ment dels enzims de res tricci6, produ'¡'ts a partir de microorganismes, per tallar una seqüència preci sa de nucle<3tids (consti tuents de l'ADN). Els en zims de restricci6 actual ment disponibles presenten dos inconvenients impor tants, per<3: d'una banda, no poden tallar la molècu la d'ADN per qualsevol punt sin6 solament per llocs molt especHics i, d'altra banda, és necessari que en l'ADN sigui present una seqüència que ells pu guin reconèixer. Aixf ma teix, com que aquesta se qüència és relativament curta (4-6 nucle<3tids), la molècula d'ADN és escap çada molt sovint. Aixf, a efectes pràctics, quan hom vol establir el genoma d'un ésser vivent, es troba da vant d'un veritable trenca closques de bocins de se qüències d'ADN. La nova molècula, obtin guda per Walack Szybalski en col.laboraci6 amb la professora de microbiologia Anna Podhajska de Gdansk (Pol<3nia), resolt bona part dels inconvenients esmen tats. Aquesta nova molè cula és capaç d'identificar una seqüència molt més llarga de nucle<3tids (entre 5 i 16) i és programable. El seu mecanisme de fun cionament -es tracta d'una petita molècula obtinguda per sfntesi- rau en la par ticularitat de la seva es tructura. A l'un dels seus extrems, la seva forma és en doble hèlix amb els

3,4A

Figura 1 : Model en doble hèlix d'una molècula d'ADN.

BIOTECNOLOGIA NOU VAccí CONT RA L'HEPATITIS B MITJANÇANT

ria genètica.

ENGINYERIA

ciència 49) 1 1

GENETICA

partir de plasma sanguini. Aquesta decisi6 obeeix probablement al risc po tencial del plasma sanguini que ha estat un transmis sor de la SIDA (síndrome d'immunodeficiència adqui rida) en els hemofilics. D'altra part, l'interfer6 també serà produi't per en ginyeria genètica. L'inter-

(2351Volum 5/setembre

P RODUÏT

fer6 és una substància se cretada per l'organisme humà com a resposta del sistema immunol<3gic a in feccions víriques. Ha estat emprada en la teràpia contra el cilncer de la sang (leucèmia) amb resul tats no concloents. Duçs societats caodavanteres en el camp de la biotec-

Figura 2: Vaccí immuni tari contra el virus de l'Hepatitis B, obtingut a l'Institut Pasteur. -

nologia comercialitzaran aquest producte, que en el cas de la societat Genentech s'anomenaril Roferon-A i, en el cas de la firma Biogen, Intron A.

MEDICINA LA

SIDA

Segons l'OMS (Organit zació Mundial de la Salut), el nombre de casos de SIDA comptabilitzats actu alment és de 2. 242 a Eu ropa i de 50.000 a Africa. Pel que fa als EUA, el nombre de candidats po tencials a contreure aques ta malaltia oscil.la entre 1 i 2 milions, segons el Center for Disease Con trol d'Atlanta. Tanmateix, els agents VlrICS responsables de la SIDA no serien els matei xos. A Europa i una part dels EUA, la infecció seria produïda pel virus LA V, mentre que a Africa els virus responsables en seri en el HLTV-I i el LAV. Hom creu també que un indeterminat nombre de casos d'encefalitis poden tenir llur origen en el vi rus de la SIDA. Als EUA, l'epidèmia, tot i que no va manifestar-se fins l'any 1980, s'hauria desenvolupat de resultes de la importació de sang provinent dels països sub desenvolupats. Pel que fa a un possible vaccí de la SIDA -segons el darrer congrés interna cional que tingué lloc re centment a Parrs (vegeu (ciència) núm. 48, pilg. 13), hom pensa que aquest hauria de ser una realitat abans de 1990. Una altra consideració sobre el re trovirus LAV, principal responsable de la SIDA, és que aquest formaria part d'una famflia vrrica de quatre membres: el LAV, el HTLV-I, el HTLV-

-lI i el HTLV-IV; el LAV, tanmateix, seria el més perillós per a l'home, mentre que el HTLV-I cal dria associar-lo a anomali es immunitilries en els ca sos de leucèmia entre 20 i 40 anys i el retrovirus HL TV-IV fóra el menys actiu ara per ara pel que respecta a l'home. Això no obstant, hom pensa que algunes malalties de les articulacions sense causa aparent, podrien trobar- s'hi associades. El que se sap del cert és que els retrovirus in fecten l'home, cosa total ment desconeguda ara fa solament cinc anys, i que la nosologia de les infec cions retrovrriques presenta una complexitat notable, si hem de creure en les estadrstiques. Aixr, i a tall d'exemple, esmentarrem que mentre que l'any 1981 el 34% dels malalts de la SIDA van desenvolupar una mena de cilncer poc cone gut (el sarcoma de Kapo si), aquesta tendència ha canviat en el decurs' d'a quests darrers cinc anys i avui s'ha situat en un 14%. Qualsevol prevlsJO sobre la possible evolució epidemiològica de la SIDA, tant a Europa com a d'al tres indrets del globus, és objecte d'una forta reserva per part dels mateixos medis cientHics.

SALUT CAL TE NIR

CURA AM B

SOL

RISC ELEVAT DE CANC ERDE PELL L'alarmant augment dels cilncers de pell en els dar rers anys fa que els der matòlegs i els canceròlegs, immunòlegs oftalmòlegs

manifestin públicament que cal tenir molta cura amb les radiacions solars. Les estadrstiques comencen llur ball de bastons: cada any,

� / / f _a.\\\ I Radiació Solar Directa

Radiació Difosa

12 (2361Volum 5/setembre

Radiació Reflectida Del Sòl

La radiació solar total que rebem és la resultant de les tres radiacions.

ciència 49)

mig milió de norci-�¡:¡jeri cans desenvolupen un càn cer d'epiteli que, tot i ser generalment benigne, re quereix intervencions qui rúrgiques complicades. Com és sabut, la quanti tat de sol que rebem quan estem a la platja és el resultat de la suma de la radiació solar directa, la reflectida pel cel (albedo) i la reflectida per la sorra i l'aigua. La radiació du rant el mes de juliol és aproximadament 100 vega des més intensa que a l'hivern (en el cas de Ca talunya). També, la radia ció solar que rebem ja �l gui directament o indirec tament depèn de la lati tud. Així, d'una banda, en el tròpic, la radiació solar és gairebé vertical i, per tant, més intensa i, de l'altra, la capa d'ozó, que actua de filtre, és també més minsa. Així mateix, la intensitat de la radiació solar depèn de l'altura, de manera que a tres- cents metres sobre el ni vell del mar la radiació augmenta un 4%. Com sa bem, també l'hora del dia fa variar la intensitat de la radiació solar. L'angle del sol amb l'horitzó fa que la radiació solar minvi ja que el raig solar, en fugir de la vertical, ha de travessar angularment la capa d'ozó i, per tant, el camí del raig en aques ta capa és més llarg i la radiació queda afeblida. També cal tenir cura, es pecialment, amb la radia ció ultraviolada (UV), que és la més energètica i la que pot induir tant altera cions genètiques com de sordres immunitaris. Cal, tanmateix, per les raons esmentades, evitar prendre el sol durant l'estiu, so bretot entre les dotze del migdia i les quatre, atès que la radiació solar (es l'ultraviolada) pecialment és més intensa.

LA RADIACI Ó SOLAR EN LA PELL

Radiació incident

Radiació reflectida per l'epidermis Gruix ( 11 )

per la dermis

o 20 40 60

140 160

fig. 2

Artèria

GRUIxÀRIA DE

LES

CAPES

L'EPIDERMIS

DEL

DERMA.

VZIZlT!lm�

� Capa ciknia: de 10 a 20 11

�> 11 II ,�

\.-___

Radiació Transmesa Radiació Absorbida Radiació Reflectida Radiació Refractada

Capa granulosa: de 40 a 150 11

Capa basal: de 15 II Derma: d e 1.000 a 4.000

El dibuix de la fig. 2 il.lustra esquemilÚcament les diferents traject3ries dels raigs

solars incidents en la pell de l'home. La mateixa estructura de

la pell fa que,

com

a mfnim, intervinguin quatre mecanismes diferents. Aid, tenim que la radiació solar ês reflectida, difractada, transmesa i absorbida.

( 2 37/Volum 5/setembre

ciència 49) 13

Alimenta de franc el teu cervell. 610 biblioteques, 35.113 seients de lectura, 9.000.000 de volums, i totes les revistes i periòdics del dia, perquè alimentis de franc el teu cervell amb totes les vitamines de la A a la Z. Tu ets el teu cervell.

el teu cervell. com

per comprar llibres i publicacions. i

Generalitat de Catalunya Ics fa per a tu,

distribuir-los a Ics biblioteques de la

perquè cada dia tinguis més cultura,

Xarxa de la Generalitat. a d'altres

sàpigues més coses, i a més no et costi

biblioteques importants. a petites

ni una pesseta.

biblioteques d'entitats culturals, als

Vinc a Ics biblioteques i alimenta el teu

ajúntaments i a les escoles.

cervell.

D'altra banda, dóna suport a la

No et costa res.

el teu cos. també l'has d'alimentar, i

producció editorial en llengua catalana

Si vols saber quina és la biblioteca

molt. Dóna-li el millor que hi.ha, allò que

-3.500 títols, el 1985-, alguns dels

que et cau més a prop de casa, només

té més aliment, i totes Ics vitamines de la

quals han estat traduïts a d'altres llengües

has de trucar a aquest número

com són ara l'anglès, l'alemany, el

i te n'informarem.

Cada any, la Generalitat de Catalunya

francès, i fins i tot el grec i l'hongarès.

(93) 302 15 22.

destina més de 150 milions de pessetes

Tot això, i moltíssimes coses més, la

A a la Z: els llibres.

mm WW GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA

(�

CATAWNYA ENDAVANT AMB LA CULTURA

(

� CrOnlCa �----,

-, ----

E � I NCEN DI S

F OR E STA L S

TRI STA C RÒ N I C A DE C ADA E S T IU Els incendis forestals que aquest estiu s'han pro duït a Catalunya i a la resta dels Països Catalans han demostrat un cop més que ens trobem davant d'una situació que, si no volem que se'ns torni defi nitivament irreversible, ens ha de fer actuar bé i ra pidament. Actuar bé i ra pidament significa, tanma teix, actuar en conseqüên cia a partir de l'estat real en quê es troba el nostre patrimoni forestal i assu mir una vegada per totes la seva realitat. Sense aquesta condició -que crei em "sine qua non"- sola ment podem esperar que la desforestació progressiva del país esdevingui notícia i trobi ressa en els mit jans d'informació de- forma periadica justament quan cada estiu es fan visibles els terribles efectes devas tadors del foc. També ens dol veure com els respon sables avui de la gestió dels espais forestals cauen massa sovint en picabara lles particulars i partidis tes i obliden que el país se'n va en orris i que so lament amb un esforç mancomunat de tots hom podra canviar el signe dels esdevenIments.

Per quê crema el bosc? La situació catastròfica a la qual hem arribat, es pecialment a partir dels darrers L :'l anys, obeeix a causes diferents. De fet, d'ença de 1 9 50 s'inicia un procés progressiu de de-

nats que provoquen vissament de terres terar el sistema de lació de les aigües als, etc. , etc., etc.

l'eslla en al circu pluvi

Els origens dels incendis. Els incendis es troben estadísticament aplegats en tres grans grups: for tuYts, produïts per negli gência i intencionats. D'a cord amb les estadístiques, llur distribució és la se guent : a) incendis fortuYts, 1 5% b) incendis intencionats, 3 0 - 3 5%

c) incendis deguts a negli gência, 5 0 - 5 5 %

gradació del bosc que es degut en gran mesura, d'una part, a l'èxode rural, és a dir, el factor humà que fa que la presência continuada de l'home en el medi rural minvi, i de l'altra, la proliferació de l'automòbil, que fa accessibles a tothom els bosco s més allunyats. L'impacte negatiu també de l'home en les rodalies de les grans ciutats (urbanit zacions), ha malmês considerablement els espais naturals i els boscos propers, sense oblidar les explotacions forestals i les repoblacions que cerquen exclusivament el lucre econòmic. La conjuminació de tots i cadascun d 'aquests fets ens ha condurt a l a situació a c t u al. En la taula annexa, s'hi troben recollides les dades de la massa forestal

cremada durant els darrers 1 0 anys. Un aspecte sovint negligit perquê no es posa de mani fest directament -contrariament a un i ncen di-, el const itueix l'erosió, d'efectes climatològics in dubtables, però que actua de manera subtil sobre la totalitat del medi. Aquesta erosió es produeix de di fe rents maneres: per obertu ra de camins amb maqui naria pesant, per arrosse gament de troncs pel bosc sense cap mena de precau ció, per substitució d'espè cies adequades al país per d 'altres que no ho són, per tallades excessives d ' arbres massa joves, per pastures de bovins en el bosc dens (al z inars, fagedes, etc.) que provoquen també fe nòmens d' erosió molt greus del sòl, per repoblaments forestals en vessants incli-

( 239/Volum S/setembre

ciência 49) I S

a) Pel· que fa als incendis fortu"fts, hom pot solament incidir en llur disminució d'una manera parcial, re duint la probabilitat qVe l'accident els onglna es produeixi. En aquest sen tit, i com que la ma j ?r part dels incendis fortuits són deguts a un deficient de dels estat sis temes transport elêctric, cal 'vet llar perquê les companyies respectin responsables taxativament les disposi cions de seguretat en a questa matêria.

b) Pel que respecta als incendis intencionats, ens trobem davant d'una qües tió no gens clara, ja que sovint resulta difícil esca tir el motiu que mena a l'incendi provocat. De tota manera, cal legislar en matêria forestal i de pro-

Repoblaci6 Gavar res

forestal

les

tecció per tal d'excloure al màxim els motius que s'hi poden amagar, cosa que resultaria positiva. Ai xl, per exemple, tot bosc cremat que se sospita d'u fonamentada manera na que ha estat incendiat in tencionadament, hauria de ser repoblat obligatòria ment amb la mateixa es pècie abans existent i, en cap cas, requalificat el terreny. Una altra mesura, ens la proposa l'actual d'Agricultura, Conseller en el sentit que la llei en aquests casos es troba òr fena de criteris d'actua ció.

e) Pel que fa, finalment, als incendis que tenen llur origen en la negligència, es fa necessari establir uns serveis de vigilància eficients i p.nsems ordenar i classificar els boscos i els espais naturals i acla rir als usuaris quins són llurs drets i obligacions. Aquesta tasca pedagògica de conscienciació dels usu aris del bosc i de la po blació en general hauria de donar fruits a llarg termini. Què cal fer? Arribats en aquest punt i sense voler fugir d'estu di, diríem que com a pri mer punt cal assumir la situació real en què es troba la nostra reserva fo restal cercar, a partir d'aquest fet, les solucions que ens permetin reconduir el procés d'anorreament dels nostres boscos. Fent- nos ressó del que han dit nombroses vegades homes de ciència com Oriol de Bolòs o Ramon Folch, així com d'altres, dirfem que hi ha molta feina a fer. Feina de recerca cientHica i teòrica, feina de millora dels mètodes d'aprofita ment forestal, adequació de les lleis a les necessi tats actuals.. . sense obli dar que cal una gestió clara per part de les ins titucions amb competèn cies (Generalitat, Diputaci ons) que es tradueixi en uns programes clars d'ac-

tuació en què treballin conjuntament i d'una ma nera interdisciplinària ho mes de ciència i especia listes de cadascuna de les matèries. A tall d'exemple i com a recordatori d'al gunes mesures urgents que cal adoptar, voldríem es mentar les següents:

principis cien tífics i amb les conveniències de la so cietat. També cal insistir en una comarcalització o l es de descentralit z ació

1. Promulgació d'una llei que impedeixi la disminu ció de la superfície fores tal. Es a dir, impedir que el que actualment és bosc deixi de ser-ho. La seva viabilitat o conveniència, la trobem en lleis exis tents des de fa molts anys a Surssa i Austria, paYsos densament poblats i indus trialitzats. La superfície forestal de Surssa és d'un 24, 5%, Austria compta amb un 44% i el Princi pat, amb un 1 7 -2 1 %. 2. Reforçar els Serveis Forestals i donar-los un autèntic sentit en termes d'eficàcia. Es a dir, esta blir una normativa racio nal que reguli les operaci ons forestals d'acord amb Repoblaci6 forestal em prant maquinària pesant.

16 ( 240!Volum 5/setembre

ciència 49)

accions, amb responsabili tats clares. Responsabilit zar-los, així, de la lluita contra l'erosió del sòl de la lluita contra el foc.

SUPERFÍCIE CREMADA (Ha.) PERÍODE ( 1 976- 1 986) 1 03 (Ha) 80

PRINCIPAT

�

PAlS VALENCIA

:t o o o

•

�

50 40

o to-

o to�

• -

7 6 7 7 7 8 7 9 80 8 1 82 83 84 85 86

7 6 7 7 7 8 7 9 80 81 8 2 8 3 8 4 8 5 8 6 Estab l i r un sistema 3. complet de parcs naturals i d'àrees de reserva biolò gica, com tenen tots els països ben governats. D'altres punts en algu nes d'aquestes tasques, cal encomanar-los a equips pluridiscipl inaris en què tinguin un paper fonamen tal botànics, zoòlegs, ecò legs i d'altres especialistes en les diverses ciències de la natura. Com assenya la també, d'altra banda, Ramon Folch en l'editorial d'a quest número, cal assumir i investigar la realitat del bosc mediterrani nostre per reinserir-lo en un pro jecte de futur en el qual esdevingui també genera dor de riquesa per al nos tre país.

• . <> 1 .

-- �

-- - --

(24 1 /Volum 5/setembre

ciència 49) 1 7

( crònica)�----

----

M ON T SE RR AT, DEIX EM QU E A fi d'aportar informació sobre els efectes que darrerament el foc ha causat a Montserrat i respecte a la polèm ica sobre la ne cessitat de fer-hi o no repoblament, (ciència) ha cregut interessant Els darrers i ncendis han calcinat 5 . 500 h a del mas sís de Montserrat, prop d'un 80 per cent de la se va superfície. Però han cre m a t molt més que unes hectàrees de bosc: la ve getació de Montserrat era força més i m portant i va luosa del que a prim era vista podia sem b l ar, i a quest és u n fet que no s 'està tenint prou en compte. Genera l m en t , e n parlar d ' i ncendis forestals a Ca tal unya, es fa referència a les pi nedes, que ocupen el que antigament eren vinyes, i que han vist a f a la seva extensió vorida fins a esdeven i r un mono c u l t i u forestal extraordi nà riament i n f l a m able. T a n m a teix, a Montser rat, una gran proporcJO de boscos no eren p i nedes sinó densos a l z i n ars, encai xats a les típiques canals del relleu montserra tí. Els de a l z inars Montserrat eren, sens dub te, dels m i l lors q u e e n s restaven i dels més ben conservats de Catal unya (es di sposa de dades que indiquen que fei a ' uns vui t a n t a anys que no havien estat e xplotats). A més, en les canals m o ntserrati nes s ' arreceren i n teressants espècies vege tals típicament cent reuro pees: l a blada (Acer opa lus), el t e l l de fulla gran (Tilia platyphyllos), l ' o m a (UI mus glabra), e l trèmol (Populus tremula), e l teix (Taxus baccata), etc., m o l tes d e les quals h i tenen e l seu lím i t meridional de distribució a C a t alunya. També cal es men t ar l ' exi s tència a Montserrat de plantes endè m iques com l a caragola (Erodium ru pestre) i l a gramínia Ses leria coeruela var elegan tissima, que no es troben enl loc més del món. Cal tenir e n compte tot a i xò a l ' hora de valorar l a magnitud del desastre i a l ' hora d ' actuar en les zones crem ades a partir .

d ' ara. d ' u n i ncendi comença la Hi ha e l peri l l , que ja recuperació, el que se n ' h a es comença a fer palès, d i t procés d e cicat r i t z a d ' adoptar m esures poc me c i ó , q u e m e n a a un resta ditades a causa de · l a ne b l i m e n t gradual de la situ cess i t a t de donar una ràp i ació d ' abans del foc, s e m da resposta a la conster p r e q u e no s ' h i oposin nació popular. Fàc i l m e n t condicionaments ambientals es pot caure e n e l parany o l ' acció de l 'home. A d ' e m prendre accions poc questa recuperació és ràpi convenients -però e fectis da, a escala ecològica, i tes a m b vista a l ' opinió els vege t a l s es regeneren pública- que atenguin no m i tjançant dos mecanismes més a l ' i m p acte vi sual de m o l t e ficaços: la ràpida l ' incendi i que al capda ger m i n ació de les ll avors vall acabin reportant un ( no solament resisteixen perjudici ecològic fins i perfec t a m e n t l ' i ncendi, si tot més greu que el m a t e nó que el foc les est i m ul a i x i ncendi. Cre i e m , per a ger m inar) i el rebro t a tant, que els responsables ment ( l a m ajoria d ' espèci polít ics de la q ü estió hau es dels a l z i nars i les pine rien de tenir tothora pre des solen rebrotar, a ex sents una sèrie de criteris ce¡:>ció dels pins). És biològics que expose m a molt i m portant, cont i n uació, els únics que doncs, que a la zona de poden perm e t re una bona dom i n i de l ' a l z i nar es dei gestió després de l ' i ncendi. xi que aquest es regeneri Aquests criteris són và espon tàniament, car les lids per a tot el massís actuacions hum anes, per de Montserrat, i especi a l l ' erosió que com porten, m e n t p e r a l e s p a r t s a l hi i n flueixin negat ivament. tes, dom i n i d e l ' a l z i nar. En cas d ' e m prendre re Aquesta zona quedaria poblacions, s ' haurien d'e de l i m i tada per una línia fectuar a les parts basals que part i n t de Can Massa de la m u nta nya, e n zones na per la carretera BP-- de fàc i l accés i poc pen 1.10 3 anés f i ns al trenc a l l dent, sem pre després a m b la carretera q u e ve d'un acurat estudi i p l a de Monistrol ( BP-1. l 21), d e repob lament ( no s 'hau continuant per l a cota 500 rien de m a l m etre com u n i m fins a l ' es t ació el evado tats d e garriga medi terrà ra d ' aig ü es del m onestir, nia, biològicament molt i d ' a l lí al trenca l l de l a i n t eressants). L a repoblació ha d ' ésser carretera d e Collbató, se guint tota la carretera feta amb espècies autòcto fins al poble de Collbató, nes, potenci ant de for m a seguint després la cota 4 5 0 espec i a l l ' a l z i n a ( Quercus m fins a l a Vinya Nova i lex subsp. i lex) . Per a i xò, i d ' a l lí per l a cota 500 és urgent que es crern m fins a l a Masia del plantes d ' a l z ines i que es ' Caste l l , vorej ant per sota potenciÍ l a i n vestigació so del serral de les Arnes i bre e l repob l a m e n t a m b per l 'Era dels Pa l l ers, fins a l z i nes a g r a n escala. al coll de Guirló, i d ' a l lí 2. Lluitar contra l'erosió. nova m e n t per la carretera Malgrat e l s forts pen de C a n Massana. dents de Montserrat, la vege tació dels a l z i nars re tenia uns sòls de gran ri I. Deixar que la vegeta quesa, tot i que en algu ci6 es regeneri espontilni nes zones l ' i ncrement de la pressió h u m a n a e n e l s ament. anys els havia La vegetaci ó m e d i terrà darrers n i a està perfec t a m e n t a ¡n a l m è s força. A m b l ' i n aquests sòls han daptada a l foc. Després cendi,

18 (2421V01um 5/setembre

ciència 49)

E!: BOSC E S REGE N E R I de publicar l 'escrit que un grup de biòlegs dels equips redactors dels estudis de plani ficació fisica del massis de Montserrat han adreçat a l'opinió pública. quedat al descobert, sense l'acci6 protectora de la vegetaci6. En principi, cal esperar que la ràpida re generaci6 de la vegetaci6 la l'erosi6, minimitzaril qual, però, no deixa de ser preocupànt donat el gran pendent i, especial ment, l'excés de freqüen tació humana . ( més que no pas pel clima). s'ha no que Creiem d 'autoritzar l'extracció de fusta dels boscos cremats, ja que els perjudicis ecolò gics que això comporta (amb obertura de vials i arrossegaments indiscrimi nats) s6n fins i tot pitjors que els del mateix incen di. Tampoc no s'han d'obrir pistes ni tallafocs, ja que únicament esdevindran fo cus d' erosi6 i vies de pe netració incontrolada. Caldria limitar l'accés de VIsitants (excursionis etc.) a escaladors, tes, certes regions (els Ecos, els frares encantats, les Agulles i la zona entre el serrat del Patriarca i els flautats). Aquesta me sura és fonamental a fi de disminuir el risc d'ero si6 i alhora prevenir acci dents a causa dels despre (per de roques niments l'acci6 del f oc sobre el conglomerat calcari). També cal engegar ur gentment un projecte de científica recerca que permeti avaluar l'evolució ecològics sistemes dels montserratins davant l'ero si6 i la regeneraci6 de la veg�tació.

ha una notable davallada i les diseussions sobre l'o faunfstic. rigen dels incendis. Que poblament del En el cas de Montserrat, quedi clar. Però sembla donada l'extrema pressi6 bastant evident que l'actu de caça que suportava a al estructura del Patronat, bans de l'incendi, això pot amb totes les mancances fer perillar -com ja co pròpies d'un òrgan creat mençava a passar- la su en època franquista (1950), depreda pel fet de ser una amal de pervivència dors, cada cop més rars gama massa heterogènia, a Catalunya, com ara l'il li ha restat molta eficil liga (H. fasci àtus), el falc6 cia. Cal un organisme de (F. peregrinus), l'astor (A. gentilis), el gat mesquer gesti6 de Montserrat que (G. genetta), la fagina (M. no sigui un cau de depar taments administratius que foin), etc. Tot i això, és prou co es culpin i s'excusin da negut que l'efecte de l'in vant de qualsevol desen l'aparici6 cert. provoca cendi probablesoluci6, La mediterrilnies d'espècies i indoafricanes que poden ment, passa per crear el diversitat parc natural de Montser la augmentar rat, d'acord amb la recent de l'ecosistema. É s necessari, doncs, per llei d'espais naturals. A a facilitar la recuperaci6 més, ja fa dos anys que faunístic, hom disposa dels estudis poblament del convertir els actuals ter de base (botànic, geològic, renys d' aprofitament cine zoològic, paisatgístic, etc.) gètic comú (zones de caça per a poder tirar endavant lliure) en ilrees de caça un pla d'ordenaci6 de la controlada, tal com ja es muntanya. va fer en alguns sectors La creaci6 del parc na de la lP untanya. En la res tural elaborar permetria ta d'ilrees privades de ca un pla de gesti6 que raci ça, incloent-hi ilrees tan onalitzés les accions a e sobrecaça fectuar i que garantís la per afectades com els Plans de Collbató conservaci6 del patrimoni i els Brucs i la rodalia de natural del país. Monistrol, cal decretar una De tota manera, i com veda d'un mfnim de tres a cosa immediata a fer anys. en relaci6 amb els incen Qualsevol actuaci6 que dis, cal estudiar una f6r comporti un moviment o mula de coordinaci6 de una concentraci6 important les accions a emprendre de persones a la muntanya i elaborar un pla d' actua no ci6 únic, que es desenvolu etc.) (repoblaments, hauria de ser efectuada pi per sectors i en fases en època de reproducci6 realistes, i mai obeint a de la fauna (del març fins ' raons polítiques o d' imatge que posarien en perill la al juny). pròpia dinilmica del paisat 3. Prohibir la caça. ge. Pel que fa a la fauna 4- Montserrat: parc natuvertebrada, el foc no sol ral. Sobta bastant que un provocar víctimes directes. La fauna fuig a les ilrees massís tan rellevant com dels voltants i força espè el de Montserrat no dispo Equip de biòlegs integrat cies retornen als seus an si d'una infrastructura de per Angel Arisó, Vicenç tics territoris en un temps vigililncia, ni d'un pla de Bros, Jordi Cañas, Fran ni cesc Llimona, Jordi Mira d 'incendis, variable (des de pocs dies prevenci6 desp'rés fins a la primaver a d 'una canalit z aci 6 , ni equi lles i J oan Real. paments per al lleure, etc. seguent). Tanmateix, a causa de No volem revifar la polè [ 'alteraci6 de l'hilbitat, hi mica ni atiar els retrets

(243/Volum 5/setembre

ciència 49) 1 9

N UC L E A R .

T XE R N O BY L ,

tat en de que

de restablir el conreu l a terres con t a m i n ades for m a progressiva. Pel fa a l nom bre de casos de càncer que poden ser indui"ts per via a l i mentari8 d ' ací a 70 anys en l a po blació que ha resu l t a t a fectada pel núvol radioac tiu, s ' h a esti m a t en uns 75 m i l ions, una gran pro porció dels quals correspo nen a les repú b l i q ues de Ucrarna. i Bie lorússi a D ' a l tra banda, e l reactor accide n t a t del tipus MBH-1.000 con t i nua e m e te n t radiacions mentre no s ' a c a b i de cobrir à m b for m i gó. Pel que f a al peri l l del núvol radioact i u fora de l ' URSS, les dades recol l i d e s p e r l ' OMS (Orga n i t z a c i ó Mundial d e l a Salut) e n e l moment de l ' acci-

En la reunió -celebrada a Viena el proppassat m es d ' a gost- dels experts de' l 'Agència I n t ernacional de l 'Energia A t ò m i c a (AEIA) , per anali t z ar les conse q ü ències de l ' accident de la de nuclear central Txernòbyl, l a delegació so v i è t i c a va m a n i festar que s ' espera un canvi ecològic i m port a n t e n una area de 30 k m al vol t a n t de la central. El dese q u i l i bri ecològic a fectaria, alxl m a teix, la f lora i l a fauna dels sistemes aq üHers. La radioactiva con t a m i nació s ' hauria estès a una z ona d ' uns 3. 000 km2 de super f!cie. Els e fectes secunda ris compor t aran canvis e n espècies a n i m a l s i vegetals dels ecosistemes existents abans de l ' accident. D ' al tra banda, hi ha l a volun-

EL DECÀ L EG ANTIN U CLEAR C RATES ALEMANYS.

DELS

SOC I A L DEM Ò

1. Anul. l ació i m m e d i a t a de les concessions construcció de noves centrals nuclears.

per

2 . Para l i t zació dels projectes de reciclatge de com bus

tible nuclear.

Prohibició de l ' exportació d ' equips nuclears. ,

Tancament i m m ediat de les cefltrals menys segures ' ( d ' una, pel cap baix, el primer any). 4.

Creació de fonts de subm inistrament elèctric l ocal.

dent de Txernòbyl fore n:

-Hongria: rads/h

-L uxem burg: 7 m i crorads/h -Noruega: 6-22 m icrorads/h -Parsos Baixos: crorads/h -Austria: rads/h

6. En fort i m e n t del sector de tècniques d'estalvi energè tic.

-Dinam arca: rads/h

7. Construcció de centrals de baix e fecte con tam inant.

-Finlàndia: rads/h

8 . Incre ment de l a investigació en el camp de l ' energia soiar.

Tanca ment alem anyes.

defi n i t i u de

les dinou centrals nuclears

J O. Ocupació e n el sector de la i n vestigació dels 5 0 . 0 0 0 treball adors que perd i n l a feina.

m icro-

1 4 -43

-Polònia: rads/h

1-12

230

m icro

1 -2

m i cro-

0-370

m icro-

1 0 -440

m icro-

L ' OMS no ha fet a l t r a cosa q u e recol l i r les dades que han estat sub m i n i �� ra des pels d i ferents paisos. Cal dir que en aquesta re lació no consta cap dada sobre Espanya ni França.

20 ( 244/Volum 5/setem bre

ciència 49)

Aquest fet és se n z i l l ament escandalós, ja que, encara que les dosi s rebudes hagin estat febles i no produei xin efectes i m mediats en l a pob l ació, e l cert és que e l risc a l l arg t e r m i n i és una realitat. Els cancers indurts solen t rigar a ma n i festar-se més enlla de deu anys. Els efectes de la radioac t i v i t a t de l ' aire, encara que febles, podien haver estat tot a l m e n t con trolats amb l ' adopció de m esures preven t ives, com consum desaconse l l ar el d e dete r m i nats productes a l i m e n taris, atès que la radioac t i v i t a t a t m osfèrica és t ransferida a l a pob l a ció p e r l a cadena a l i m e n tària, com i l . lustra l a fig. 1 en el cas concret del iode 1 3 1 . Pensem que l a reunió de Viena ha palesat altra vegada la m anca de coo peraclO internacional en m atèria de segure tat civil en cas d ' accidents nucle les ars. D ' a ltra part, concl usions sobre com es

produf l'avaria de la cen tral nuclear de Txernòbyl i els dictêmens dels ex perts per augmentar la se guretat de les centrals nu clears arreu del món, so lament poden servir per augmentar l 'ortopèdia tèc nica de les centrals nucle ars de fissió. Si més no, aquest sembla ésser el convenciment de bona part de l 'opinió pública i de determinats lfders polftics; aixf, per exemple, l'SPD alemany, no gens sospitós, d 'altra banda, de radica lisme, ha inclòs en el seu recent programa de partit el desmantellament en deu anys de totes les centrals nuclears existents a la RF A i l 'abandonament de finitiu de la via nuclear com a font energètica (ve geu el quadre del decêleg antinuclear de l'SPD).

NUC L EAR:

La transferència del iode 1 3 1 en la cadena aliment4ria. A una concentració atmosfèrica constant equivalent a 0,037 Bq/nr8 de iode 1 3 1 , tenim que, per a una vaca que consumeix 1 1 Kg d'herba e l dia, e l contingut de iode en un litre de l let assoleix 6,475 Bq. En els formatges, la concentració de iode 1 3 1 que hom troba és 3 o 4 vegades més gran.

LA S ÍNDRO ME

NOM DE LA CENTRAL

LLOC

D 'AS C Ó

POTENCIA (Megawats)

DATA DE POSADA EN fUNCIONAMENT

Tarragona

500 I 982

Maig- 1 9 7 2

Asc6 I i 11

Tarragona

930 cadascuna

Agost- 1 98 3 Octubre - 1 985

Cofrents

Valêncla

975

Octubre- 1 984

Cementiri de residus

El Cabrll (Còrdova)

Trillo I ( i 11 para l i t z ada) ( . )

Guadalajara

Vandell6s I

11(.))

1 . 0 4 1 cadascuna

J osé Cabrera

Guadalajara

1 60

Valdecaballeros I i li ( . . )

Badajoz

975 cadascuna

Alm araz I i 1 1

Caceres

930 cadascuna

Maig- 1 9 8 1 Octubre- 1 983

Sta. Marra de Garoña

Burgos

460

Març- 1 9 7 1

Lemoiz I i 11( .. )

Biscaia

930 cadascuna

J uliol- 1 968

( ,, ) En construcci6. ( .. ) Construccl6 para l i t z ada.

El proppassat 2 3 d'a gost, la central nuclear d 'Ascó II va ser deturada pel CSN (Consell de Segu retat Nuclear) de resultes d'un seguit d 'anomalies en el funcionament de les vêlvules d 'aYllament. El mateix CSN, en donar ara fa pocs dies llum verda a la nova posada en marxa de la central, va afirmar que hom havia detectat insuficiències en el mante niment periòdic de les es mentades vàlvules. Cal afegir que el grup d'Ascó II ha estat objecte de forta polèmica, atès que els fonaments de la central es troben en ter renys de dubtosa garantia sísmica. D'altra part, la de catàstrofe nuclear Txernòbyl del mes de maig d 'enguany i les seves re perc ussions

Principals dades sobre les centrals nuclears que actual ment funcionen o estan en construcció a l'Estat espa nyoL

m és

directes

han motivat que les pobla cions properes a · la central nuclear d'Ascó es qüestio-

(24S/Volum S/setembre

ciència 49) 2 1

nin el programa d 'emer gència nuclear, ja que el radi d' evacuació és sola ment de 3 km. Es tracta d'una mena de síndrome nuclear que posa en evi dència massa improvisaci ons en matèria de segure tat nuclear. D 'altra part, la generació d 'energia e lèctrica a partir de l 'ener gia nuclear continua aug mentant. Pel que fa al 1 985, va assolir el 3 3 % del total generat ( 2 8.045 mi lions de Kwh).

�------� ClenCla �-------¡ ·

L SD

A Q U Í M IC A A LA E _L_ D_ REVE RENC I A ,

Montse Majench

Els descobr i m ents accidentals en anglès s6n coneguts amb nom de "serendipi ty". el Aquesta paraula fou encunyada l ' any 1 7 54 per l 'escriptor Horace Wa1po1e, que l a deriv� de Serendip, l ' antic nom de Ceil an. W a l pole havia l l e g i t un ve l l c o n t e d e fades t i t u l a t "Els tres prínceps d e Serendip " on e l s herois, que estan d'ex pedici6 per l ' i l la, no troben aque l les coses que busquen pe r3 per accident i sagacitat descobreixen unes a l tres coses que resul ten tanmateix valuo ses i ú t i ls. Per a aquest t i pus de descobri m ents Walpole pro pos� e l nou terme de serendi pity.

U NA D ROGA MAL CONEGUDA El pro fessor Albert Hofmann exp l ic� darrerament a Barcelo na que aquest t a m bé fou el cas del descobriment del LSD. "Vaig iniciar un projecte d ' i n vest i gaci6 a m b e l propòsit de trobar un est i m ulant circulato ri i respiratori, un analèptic, i en l loc d ' aix3 vaig trobar un esti m u l ant psíquic d ' i m previ s i b l e potència. F o u un c a s típic

de serendipity.

El 1 9 29, el pro fessor Hof mann començil les seves i nves t igacions am b plantes m edi ci-

naIs als laboratoris Sandoz d ' i nvestigaci6 quím ico-far m a cèutica de Basilea, dirigits p e l pro fessor Arthur S t o l l . L ' origen del LSD s ' e m m arca dins les i nvest igacions reali t z.ades sobre els alcaloides del sègol banyut ( C laviceps purpurea). E l primer èxit aconseguit pel prof. H o f m ann en el c a m p del sègol banyut fou la preparaci6 d ' er gonovina per m i tj� de síntesis parcials, combi nant �cid l i sèr gic amb propano l a m i na. A con t i nuaci6 utilitzà aquest nou producte sintètic per preparar d ' a l t res derivats de l ' àc i d l i sèrgic que n o e s troben a l a natura lesa. Fou l l avors quan descobrí que una de les modi ficacions sintèti ques de l ' ergo novina sobrepassa l ' alcaloide natural en les seves propie tats terapèutiques. Aquesta ergono vina m i l lorada ha estat aplica da universal m e n t com un segur remei uterotònico-he mostàtic sota el nom comercial de Me thergine i avui en dia és un dels principals m edicaments i ndicats en el tractament de l ' obstefricia.

S INT ETITZ ACIÓ DE :LAC 1D L I SE RGIC \

Les 25 sèries de com postos d ' àcid l isèrgic que van ser sin teti t z ades pel prof. Hofmann (247/Volum 5/setembre

ciència 49) 23

el 1 9 38 donaren com a resul t a t l a die t i l a m i d a de l ' ik i d l i sèrgic, abreujada LSD- 2 5 , p e r a ú s del laboratori. "Vaig p lanejar la síntesi d ' aquest compost amb l a intenci6 d ' ob tenir un est i m u lant circulatori i respiratori, un analèptic. Era 13gic esperar que l a die t i l a m i d a d e l ' �cid l i sèrgic t i ngués propie tats est i mulants donada la seva s i m i l i tud amb l ' est ructura quím ica de la d i e t i l a m i da d e l ' àcid nicotínic, que és un conegut analèptic a m b e l n o m com erc i a l d e Corami na. Per3 les proves fetes al farm acològic depar t a m ent Sando z , dirigit en aque l l mo ment pel professor Ernst Rothlin, revel aren que el LSD, a u g m e n t a n t d ' u n 7 0 % l ' ac t i v i t a t d e l ' ergonovina, te nia un fort e fecte a l ' ú t er. De tota m anera, la nova subs t�ncia no va despertar un espec i a l i n terès entre els farm acèu tics i els físics, i per consegüent va ser desc ar tada de l a l l ista de substàn cies exper i m e n t a l s farm acolò giques. "Malgrat tot, la sensació que aquesta subs t�ncia podia tenir propietats que havien estat descurades durant les l i m i t ades pri m eres proves e m v a i n duir, c i nc anys després, a preparar una altra fornada de LSD per fer-ne un de t a l l a t examen farm acològic. D'a-

funds canvis en l ' experiència del temps i l ' espai , pèrdua de la barrera subjecte-objecte exper i m e n t primer "Aquest a m b L S D , p l a n i ficat, f o u quasi terrorffic, car, no sabent si po dria retornar d ' aque l l estrany m 6n, t e m i a tornar-me boig o fins i tot morir. Només a l 'ú l t i m a fase d e l ' experi ment, quan vaig adonar-me que anava re tornant gradu a l m ent a l a rea l i t a t d e cada d i a , vaig començar a gaudir de la hi persensi b i l i t a t d e l s sen tits i d e l ' extraordinilria est i m u l ació de la i m aginació. " La propietat m és desconcert ant de l a nova droga descoberta fou l a seva gran potència al. lu ci nògena. La qua l i t a t de les se ves propie tats a l . l uci nògenes pot equi parar-se a m b l a de l ' alcaloi de mescalina, però la di ferènc i a fo namental entre aquestes dues substàncies qufm iques pures estil en l lur potència. N o m és cal dir que es necessiten 0, 5 grams de perquè un individu m escalina ti ngui una experiència a l . l ucinÒ gena, i que la mateixa quan t i t a t d e LSD, 0, 5 g , seri a suficient per produir e l s m ateixos e fectes en 1 0. 000 individus. Aquesta ex trem ada potència del LSD no és tan sols una curiositat. Es tracta d 'una extraordin�ria es peci ficitat dirigida ' directament a l a psique hum ana, de l a qual cosa pót deduir-se que e l LSD a fecta els cent res de control de les funcions psiquiques i in tel. lectuals. Després del descobriment de l ' a l t a activitat psfquica que e l L S D podia produi r e n l 'home, l a nova substància fou sot m esa a una invest igació farm acològica general en què es pos� de ma n i fest que tenia els m ateixos e fectes que caracter i t z aven les a ltres substàncies derivades del sègol banyut. •••

questa m anera, a l a prim avera de 1 943 vaig repetir la sintesi del LSD. Com el primer cop que la vaig fer, vaig preparar només uns pocs centigrams del com post. Quan es produ"¡"a l ' ú l t i m p a s d e la sintesi, durant la puri ficaci6 i la cristal . l i t z a ci6 del LSD, e l meu treba l l es veié interro m put per unes sensacions poc habituals. " un reprodul"m seguit, Tot fragment de l ' in forme que el prof. Hofm ann trameté a l pro fessor Stoll. _

.D E SCRI PCIO ANALÍT I CA ,

Es tracta de la pri m era des cripci6 analft ica dels e fectes del LSD. L ' i n forme diu a i xi: "Divendres passat, 1 6 d ' abri-l, em vaig veure obligat a i nter rom pre a m i tj a tarda el meu trebal l al l aboratori i vaig ha ver d ' anar-m e ' n a casa seh t i n t -me afectat per un rem arcable des fici i un l leuger ver t i gen. En arribar a casa vaig esti rar-me i em sumi en un estat de somieig no desagradab le i caracter i t z a t per una extrem a da est i m ulació de la i m agina ció. A leshores, amb els u l l s

tancats ( t robava ' que la l l u m d e l dia e r a desagradab lement bri l l an t ) , vaig percebre un inin d ' escenes torrent terro m put fantilstiques, de formes extra ordin�ries amb un intens i ca l i doscòpic joc de colors. A l cap d ' unes quantes hores aquest a estranya si tuaci6 s'esvai. " Després d ' aquesta excepcio nal experiència, e l pro f. Hof m ann deduf que probab lement tenia relació a m b l a substilncia amb què havia trebal lat, e l LSD, i que possiblement aques t a havia estat absorbida a tra vés de la pe l l de les seves m ans. Per com provar si real m ent e l LSD havia estat la causa de tan singular sensaci6, d ' experi ment ar-ho decidir va novament, en e l l m ateix, co mençant a m b una dosi de 0, 2 5 m g d e LSD que aniria augmen tant gradu a l m ent. Però no t i n g u é necess i t a t n i possibi l i t a t d ' augmentar-la j a que un quart de m i l. l igram fou suficient per provocar-li una si tuaci6 de for psiquedè l i c a e m briaguesa ta En els prim ers estudis que q u e persis t i r i a durant 1 2 hores. es rea l i t z aren amb a n i m a l s es Fou l l avors quan experi m e n t il pogué com provar que les rates t o t s els sim ptomes q u e carac i els con i l l s morien d ' una dosi teri t zen aquest estat: confusió letal de LSD per aturada resp i visual, sent i m ents de desperso- ratòria, encara q u e f i n s al m o nali t zació i d ' irrea l i t a t , alt era m e n t n o s e s a p q u i n a és l a dosi ció de la i m atge del cos, pro- letal per a l 'home. Segons se m -

pRIMERS ASSAIGS AMB ANIMALS

24 (248Nolum S/setembre

ciència 49)

bla, no es coneix ni un sol cas d ' un ésser hum à que hagi mort directament a causa dels e fec tes tòxics del LSD. Els nom brosos episodis de conseqüèn cies irreversibles que s ' a tri bueixen a la i ngesti6 de LSD no s6n degu ts a la toxicitat de la droga sin6 que han d ' a tribuir-se a la desorientaci6 mental condicionada per una i ntoxicaci6 de LSD. D ' aquí ve que el peri l l del LSD no ' est i g u i en la seva toxi citat, S l nO en la i m previsibi l i t at dels seus pro funds efectes psíquics. El LSD s ' absorbeix fàc i l ment i completament a t ravés del No gastro-intest inal. t ractus cal, per tant, injectar LSD si no és per a determ inats propò si ts. Els exper i m e nts amb les rates a les quals havia estat injectat LSD demostren que aquest es di lueix ràpidament en e l corrent sanguini i es dis tribueix per tot l ' organ isme. menor la Inesperadament, concentraci6 de LSD es trobà a l cerve l l ; e l LSD es concentrà del centres deter m i nats en cerve l l mitjà que fan un paper i m portant en la regu laci6 de les e m oc ions. Aquestes troba l les donaren i ndicacions sobre la loca l i t z aci6 de certes fun cions psíquiques e n el cerve l l . farm aco lògics efectes Els del LSD poden dividir-se entre els tres grups principals se güents: centrals, peri fèrics neuro-hum orals. Els e fectes peri fèrics consis teixen en una acc lO directa sobre el relaxament dels m ús culs. Això es posa de m an i fest en l ' activitat uterotònica i oxi tocít ica del LSD. Com a e fec te neuro-humoral, el LSD està en antagonisme amb la seroto ni na. En bai xíss imes concentra cions, e l LSD s ' oposa als e fec tes peri fèrics de l a serotonina. Les accions centrals del LSD s6n nom broses. Poden concre tar-se en la for m aci6 de la síndrom e d ' est i m u l aci6 ergotrò pica. Aquesta síndrome com prèn: est i m u l aci6 de la si napsi en la for m aci6 reticular; est i m u l aci6 d e l e s est ructures del

s i m pàtic central, que ocasiona m idriasi, hipertèr m i a , esborri fament, hiperglucè m i a i taqui es t i m u l aci6 dels re càrdia; per monosinàpt ics, f lexos exemple, els moviments refle xos del geno l l . Per la seva pròpi a natura, el LSD es convertí molt aviat en una valuosa eina per a la recerca psiquiàtrica, biològica i neuro fisiològica. Els seus e fectes psíquics poden ser u t i l i t zats e n la psicoteràpia ana lí tica donat que, sota l ' estat d ' embri aguesa del LSD, la visió habitual del m 6n sofre i x una transformaci6 i una desintegra ci6 pro fundes, connect ades am b la pèrdua de l a barrera jo-tu. U n.a altra caract erística tera pè uticament valuosa del LSD és la tendència a fer e m ergir experiències l l unyanes i oblida des. D ' a questa m anera, esdeve n i m ents traum àt ics poden arri bar a ser accessibles al trac tament psicoterapèutic. Norm a l m ent, el LSD no s ' u t i l i t z a c o m a medicament sinó que fa un paper de droga aux i l i ar d i n s e l context d e l tracta m ent psicoana lít ic i psicotera pèutic. Aquest t i pus d ' ap l icaci6 del LSD ha estat dese nvolupat en dos procedi m e nts particul ars.

místico-re ligiosa a través del s e fèctes del LSD. Aquesta e x periènc i a p o t servir d e punt de partença per reestructurar i guarir la personal i t a t del pa cient, bo i acompanyant el tract ament psicoterapèutic. E l terme Psiquedèlic, que pot traduir-se per " m a n i fest � . ci6 de la ment", fou introdu i t p e r H u m phrey Osmond, pioner e n l a investigaci6 del LSD a l s Estats U n i ts. "La conveniència i l 'èxi t del LSD en psicoanàlisi i en psico teràpia, però, encara s6n m o t i u d e controvèrsia en els cercles el puntual i t z a professionals", " Encara que prof. H o f m ann. e l m a teix pot dir-se d ' a l tres procediments u t i l i t z a t s en psi quiatria, tals com l ' electro- xoc, la ' teràpia d ' insulina o la psicocirurgia, que, a m és, com porten un risc' m o l t m és gran que l ' ús del LSD, e l qual, u t i l i t z a t degudament p o t s e r con siderat pràcticam ent segur. "

EL S EFECTE S DEL L S D

Quan només començaven a ent reveure 's les prome tedores aplic acions del LSD en el camp de la medicina, després de q u i n z e anys d ' i ntensa investiga ci6, tot el procés científic es vele in terro m p u t durant la dè cada dels seixanta quan el LSD es trobà e m b o l i El primer proced i m e n t , prac cat en l ' ona d e drogaaddicció ticat en diverses clíniques euro que envaí els Estats Units, al pees, és conegut amb el nom principi, i més endavant, d ' a l de Teràpia Psicolítica i es basa tres p a"¡"sos. fou l ' ús desordenat e n l ' adm inistraci6 de dosis m o i la creença que e l LSD era derada ment fortes d e L S D , en una droga inofensiva, e m bria successi ves, gadora i p l aent e l que ocasionà sessions d i verses tota mena d ' accidents i des a i ntervals regu l ars. Posterior ment, es treb a l l a en gràcies que e m m enaren a una discussions en grup i es fa una draconiana restricció governa teràpia expressiva tot dibuixant mental de la seva distribució. i pintant. El terme Teràpia Psi D ' aquesta m a nera, la recerca i l ' apl icaci6 m èdica en restaren eolítica fou encunyat per Ronald A. Sandison. un terapeuta anglès pràc ticament para l i t z ades. d ' orientaci6 j u ngiana. descobri m e n t del " Després e l segon proced i m e n t , En d e l s e fectes psíquics d e l LSD, a p l i c a t pre fere n t m e n t als Es mai no m ' hauria pogut i m ag i tats U n i ts, hom admi nistra una nar q u e aquest, amb els seus a l t a dosi de LSD ( de 0, 3 a 0, 6 i m penetrables i es pregons, m g ) després d'una i n tensa pre tranys e fectes, d 'índole tan di paraci6 psicològica sobre e l s ferent dels de les drogues de pacients. Aquest m è tode, ano plaer, fos u t i l i t z a t com a e m ' Psiquedèlica, Teràpia m e nat briagador en l ' escena d e les intenta i nduir una experiència drogues.

L SD EL E N TÈRAPI A

(249/Volum 5/setembre

ciència 49) 25

t i ngueren més i m portància per als asteques foren e l cactus peiot, el bolet sagrat teonana catl i l ' olol iuqui, que és la l l a e n f i l adisses. de certes vor Aquestes p l a ntes, juntament a m b e l cactus d e m esca l i n a , foren pel quím icament an a l i t z ades pro f. H o f m ann, que, un cop n ' hagué a'¡'l lat els principis ac t i u s , trobà q u e tenien u n a estruc tura quím ica sem blant a la del LSD, donat que aquests t a m bé eren derivats de l ' àcid l i sèrgic. e l prof. raó, Per aquesta H o f m ann creu que hauríem d ' a prendre a t reure pro f i t del L S D a través d e l a l l arga experiènc i a q u e els i n d i s d e Mèxic tenen d ' aquestes pl antes. "Aquestes drogues, les prenen nom és dins el m arc de les ce r i m ònies re l igioses o de les pràc t i ques de medicina m àgica. Els indis creuen que només l ' in dividu que es m anté net, net en e l sen t i t ·ceri mo n i a l , pot ob tenir e fectes beneficiosos i nge r i n t les drogues sagrades. L' i n dividu no preparat es tornarà boig; fins i tot pot t robar la "Es una concepclO errònia, una droga m ol t peri l l osa si l ' i n - mort e n e l bolet sagrat teona una per i l losa equivocaci6, si d i vidu que l a pren per pri mer nacat l. El que podem aprendre la gent creu que una droga és cop no h i està preparat o en de l a sàvia ac t i t u d dels indis igual a una altra droga. Aquest desconei x els e fectes. A causa respecte a l . lucinògens es als error és propagat pels m i tjans de l a profunda, dra m à t i c a i i- correspo n amb les nostres expe de comunicaci6 que i n formen nesperada acclO psíquica del riències en l ' a p l icació mèdica sobre l a droga. Evidentment, LSD, pot donar-se un m a l viatge del LSD i a m b e l paper d ' a la droga no existeix. que pot arribar a provocar tras- quest en e l m 6 n de l a droga. Existeixen diverses drogues: torns psíquics, confusi6, grans "Els i ndis, e l probl e m a de l a .. a m fe t a m i na, accidents i fins i tot e l suicidi. he ro'¡'n a, haixix, " droga, . n o e l tenen pas. H a n fet LSD, etc. , que produeixen d i fe El s i n fo r m es dels ú l t i m s anys un tabú dels parents del LSD, rents e fectes psíquics, que pos consignen pocs accidents per coneixen t com coneixen els de seeixen di feren t toxici tat i de culpa de l a i ngestió de LSD; sastrosos e fectes que poden te d ' addicci6 això no vol pas dir, però, que nir quan només es prenen per propietats siguals i que estan en relaci6 amb d i n ' hagi d i s m i nu'¡'t el consum sin6 p laer. Es aquesta acti tud que ferents problemes m èdics i so que possiblement els seus usua- h i tenen els indis e n contra a l l ò cia ls. r i s actuen amb m é s gran cone i - q u e hem de transm etre al jo En conseqüènc ia, no té sen t i t xement i prudència. vent i a tot aque l l qui s ' intep a r l a r del prob l e m a d e la droga Certament, e l LSD, que e l s ressi per aquest t i pus de dro en l loc de tractar del proble m a . anys seixanta fou considerat la gues. En l a nostra societat, el de cada droga en particular. droga núm ero u als Estats t e m o r de l a religió ha de ser U n i ts, ha ced i t terreny a una subs t i t u'¡'t pel respecte i la re a l t ra droga m o l t m és per i l losa verència, basats en el coneixe per l ' addicci6 que comporta i ment científic dels e fectes psí DEL perquè és destruc t i va físicament quics del LSD i de les drogues i m e n t a l m e n t : l ' heroina. s i m i l ars. " L ' ú l t i m avenç científic que "Si els entusiastes del LSD hom ha fet respecte al LSD, diuen que aquesta substància ha estat e l descobriment de la no és tòxica, que no produei x seva estreta relació amb les addicció i q u e n o se ' n poden drogues sagrades u t i l i t z ades pels confirmar danys en els cromo indis de Mèxic des de fa cents somes, tenen ra6. Però van e d ' anys en l l urs pràcti ques m e d i quivocats s i pretenen que el cinals i a l e s cerim ònies religio LSD és i nofensiu, que no és una ses. droga per i l losa. E l LSD pot ser Les tres plantes m àgiques que

T OX I C I TAT L SD

26 (250/Volum 5/setembre

ciència 49)

�-----

-1( ciència)-------' L'AC T IVI TAT NATAT ÚRIA

EN ELS

P EI XOS :

Estratègies i particu la ritat s Metabòl ique s Garry G. Duthie

Amb l ' excepció d ' a l gunes formes pl anctòn iques l arvals i d ' a l gunes espècies de les pro funditats en les quals e l mas cle adu l t es troba unit d ' una m anera parasi tària a la feme l l a, la m ajoria dels peixos ne den. L ' extensió d ' aquesta act i v i t a t depèn del nínxol ecològic que ocupa cada individu. Per exe m p le, a l gunes espècies com les tonyines o el verat neden contínuament, m entre que d ' a l tres com els peixos p l ans i les raj ades presenten una estratè gia més sedentària. La natació és, però, un procés energè t i cament c a r , espec i a l m e n t a grans veloc i t ats. En a n i m a l s terrestres q u e v i u e n en e l me di aeri, de baixa densi tat i viscosi tat, l a velocitat es troba

invariablement l l igada al con sum d ' oxigen . d ' u na m anera l i neal, com mostra l a figura 1 per a la rata b l anca. En canvi, el m e d i aquàtic es caracteri t z a per u n a dens i t a t i una viscosi tat a l t es, a m és de tenir un cont i ngut d ' oxigen re lativament baix e n comparació de l ' aire. En conseqüènci�, s ' h a de gas tar energia per compensar els e fectes de l a fricció i per bombar aigua suficient a tra vés de les brànquies per t a l d e transferir oxigen a la sang i satisfer així els requer i m ents del m e t abolisme aeròbic dels teixits que i ntervenen en la loco moció. L a conseqüència de l ' e fecte friccional fou ben definida per Bre t t ( 1 964) e n e l salmó jove.

Mamífer

Per cada i ncrement l i neal de velocitat natatòria hi ha un i ncre m e n t expóne ncial o loga rít m ic del consum d ' oxigen fins que aquest asso leix un valor màxim. i ncre m e n t Qualsevol posterior d e ve loc i t a t j a no augmenta el consum d ' oxigen. En aquest punt, el peix es t ro ba en una s i t uació d ' acumula ció de dèficit d ' oxigen i apare i x la fatiga. L a for m a expoFigura 1: Diagrama de la relació en tre velocitat de locomoció i consum d'oxigen en un mamffer (a) i en un peix (b), segons Schmidt-Nielsen ( 1 979) i Brett ( 1 964) respectivament.

Peix

z w C)

z w �

>< 9

:E :J

(J')

Z O U

Z O

VELOCITAT

VELOCITAT -

- - ---------- - ------- -- --- - ._--- -

(25 1 /Volum 5/setembre

ciència 49) 27

Figura 2: La truita "Salmo gairdneri".

nenc i a l és deguda sobretot a l f e t que, m entre e l cos e s mou a velocitats cada vegada m és grans, l a fricció augmenta se gons una relació exponencial de 3 per cada increment l i neal de veloc i t a t ; és a dir, la po tência propulsora s'ha d ' i ncre mentar en la m ateixa m esura. Els estudis de la locomoció en els peixos, sobretot rea l i t z a t s en l a truita ( figura 2 ) , i espec i a l m ent l a m esura de la capac i t a t natatòria en e l l aboratori, s ' han desenvo lupat, durant els darrers anys, en una sêrie de respiròmetres, m o l t s d e l s q u a l s e s basen en e l dis seny de Brett ( 1 9 6 4 ) , que es mostra a la figura 3. La situa ci6 del peix en aquests respi ròmetres és equivalent a la d ' una persona cam inant sobre una cinta transportadora en sent it contrari al moviment d ' aquesta i, per tant, m ante nint l a m ateixa posició respec te a un observador. En e l res p i rò m etre, e l peix neda a con tra corrent de l ' aigua que es m ou a través del circuit de l ' apare l l i, a m és, es manté en la m ateixa posició gràcies a unes reixetes que i m pedeixen que vagi endavant o endarrera. Hi ha t a m bé respiròmetres especials per a peixos p l ans; l a principal modi ficació consis teix en l a poss i b i l i t a t del mo viment de bascu l ació, j a que

els peixos p l ans tendeixen a quedar-se quiets en el fons quan estan en posició horit zon tal. Donant al peix un angle m i tjançant e l d i t moviment, s ' aconsegueix que l ' ani m a l ne di. Passem ara a considerar e l g r à f i c de l a f i g u r a 4, o n es mostra la relació entre consum d'oxi gen i velocitat de natació en la truita ( Duthie, e n prep., 1 984 ) . Podem veure que en augmentar la velocitat progres sivament -incre m ents de 0. 5 unitats de l l argària del cos per segon durant 30 m i nuts-, aug menta log arft m icament el con sum d'oxigen (ja que l 'eix de les ordenades és logarft m ic) fins en un punt en e l qual el peix es fatiga, punt anomenat t a m bé ve loc i t a t sos t inguda m à x i m a o velocitat crít ica. Po dem veure que és e l punt on h i ha un m à x i m de consum d ' oxigen o, segons Brett, la

Figura 3: Diagrama del respir(')metre de Brett: a) cambra de nataci6 del peix. b) camisa de refrigeraci6, c) escalfador, d) bomba, e) sensor de temperatura. La fletxa assenyala la dii'ecci6 del flux de ('aigua.

28 (252/Volum 5/setembre

taxa m e tabò l i ca aeròbica act i va. E l punt d ' intersecci ó d ' a questa rec t a a m b l ' eix d e les ordenades correspon a l a taxa m etabò l i c a de repòs o estàn dard, que ·és molt d i fíci l de m esurar, perquê els peixos ro dons són nor m a l m ent actius en un respiròme t re, i que, per tant, cal calcu l ar per extrapo l ació de l a recta. La di ferênci a entre aquests dos nivells, e l consum m aXlm d'oxigen i e l consum estàndard, é s anomenat abast m e t abòlic i representa la quan t i t a t d'oxigen disponible per als m úscu ls locomot ors ae ròbics. Un cop definits aquests ter m es, ana l i t z arem ara més ex tensament els peixos p l ans. Una caract erística d ' aquests peixos és que rom anen inactius en el fons durant l l args perío des de tem ps. Per tant, podri a ser possible d e trobar di ferên cies entre les estratègies ener gêtiques d ' aquests peixos i les dels s a l m òni ds, per exemple. Es pot notar ( figura 5 ) que les t axes m esurades discrepen de les que s ' obtenen per extra polació; Aques t a m ateixa dis crepància ha estat detectada pel Dr. M . Priede ( 1 984) en a l t res espècies. Una poss ible explicació d ' aquest fet podria

ciência 49)

ser un e fecte -postura, és a dir, que mentre que per als peixos rodons que estan ja flo tant en l ' aigua l 'energia neces sària per a la i n iciaci6 de l a nataci6 é s quasi z ero, e l cost de l ' inici de l ' activitat natatò r i a per als peixos p l ans t i ndrà un cert valor. Per tant, el sis t e m a d'extrapol aci6 no seria adequat per a l a m esura del consum d'oxigen en repòs o estàndard en e l cas dels peixos p lans. Els estudis rea l i t z a t s en les espècies de peixos p l ans Limanda limanda, Microstomus kitt i Platichtis nesus indiquen

un m ateix tipus de comporta ment. Un factor d ' i m portància de cisiva en e l consum d'oxigen i e l m e t abo l i s m e general dels peixos és la t e m peratura. La figura 6 mostra les rectes de regressi6 del consum m àxim d 'oxigen, l a velocitat crít ica, la taxa de repòs i els punts d ' i ntersecci6 segons di ferents tem peratures. El que és i m por tant de notar aquí és que hi ha una reducci 6 relativa del consum m à x i m d ' oxigen en el cas de Limanda i del l lenguado entre 1 0° - 1 5 ° C i , possiblement, t a m bé del de Platichtis, encara que no s'ha mesurat. l ones ( 1 9 7 1 ) suggerí que la demanda energè t ica de la ven t i l aci6 i l a circulaci6 esdevi ndria exces siva a temperatures crít iq ues i el subm inistrament d ' oxigen als teixits quedaria restringit. H i ha t a m bé evidència en els sal mònids que l ' oxigen de l ' ai gua saturada d ' aquest gas dis m i nueix quan s ' i ncrementa la tem peratura i , per tant, és possi ble que succeeixi un fe nomen s i m i lar en les espècies de peixos plans esment ades. Passem ara a considerar la els valors de relaci6 entre consum d'oxigen i l 'est i l de vida i compor t a m e n t del peix. En l a figura 7 h i h a represen consum de valors els tats d ' oxigen en repòs de peixos

plans i rodons, extrets de tre balls propis i de la l i teratura, en ani m a l s nor m a l i t zats a un pes de 250g i un exponent m e t a b ò l i c d e 0.8, excepte quan aquests valors eren especi ficats en els treba lls. No h i h a di fe rències significatives en e l s pendents però, e n c a n v i , s í que n 'hi h a entre les ordenades en l ' or igen. Per com paraclO als peixos rodons, e l s peixos · p lans tenen un m e t abo l i s m e de repòs o est àndard m és baix en l ' in terval de t e mperatures consi derat. En anim als que estan molt de temps inactius en el p articularitat aquesta fons, m e t abòlica fa possible estalviar molta energia de m anteni m ent. E l m ateix passa en els n i ve l l s

d ' oxigen. màxim consum de Les raons per les quals els peixos pl ans t a m bé tenen un nivell m és baix de consum m à x i m poden ser diverses, però segurament això és degut al fet que aquests peixos tenen sU p' er fícies branqui als m és re duides amb relaci6 als peixos rodons. Per tant, la quanti t a t d ' ox i gen que poden extreure en condicions de m à x i m a acti vitat, quan tota l a supe r fíci e disponible é s u ti l i t z ada, resul t a restringida. L a conseqüència de tot això és que, m a l grat el baix n i ve l l d e metabolisme estàndard, l ' a bast m e t abòlic és més peti t en peixos p lans si e l comparem ( Duthie, salm6 del amb el Fig. 4

600 -

-400 -

z ú..J �

200 -

� :J

Z o u

' OO "'

�

velocitat

b critica. e

0. 5

1 .5 VELOCITAT

Fig. 5

30.0. 20.0.

aJ (.?

10.0.

�

5 0. -

O U

Figura 4: Relaci6 entre la velocitat natatòria expressada en l largades de cos per segon i el consum d'oxigen en la truita "Salmo gairdneri".

figura :i� Relaci6 entre velocitat

tatòria i consum d'oxigen en un peix pla.

0.5 VELOCITAT

(253/Volum 5/setembre

ciència 49) 29

1 .0

1.5

200

2 00

�

... 'o) ...lI: ('oj

...,

100

1 00

, 15

o 10

TEMPERATURA Quadres blancs

1 98 2 ) . De totes m aneres, to pem aquí arn b una paradoxa. Aquests peixos tenen un a bast metabòlic pet i t però, en canvi, durant certes èpoques de l ' any m antenen una activi tat molt i m portant en h aver de tras l l a dar-se als l locs de reproducció. Com s ' explicaria això tenint aquest redurt abast metabòlic? . U n a pOSSible respos ta a a quest d i l e m a pot ser explicada m i tjançant el cost de locomo ció o de transport , que podem definir com la quan t i t a t d'oxi gen requerida per transportar una uni t a t de pes corporal a t ravés d ' una unitat de distàn cia. Si observem el cost de t ransport per a l a truita ( figura 8), podem veure com, a baixes veloc i tats, els costos són alts a causa de l ' a l t a con tribució que signi fica el meta bolisme estàndard. A part i r d ' aquí, el c o s t d i s m i n u e i x a

consum milxim d'oxigen. Quadres negres

Figura 6: Resum dels valor:s metabò lics durant la natació en tres espêci es de peixos plans en relació amb la temperatura..

Triangles blancs

Figura 7: Consum d'oxigen en rep3s o estAndard en peixes plans i en pei xos rodons respectivament en relació amb la temperatura.

50 40

,. .

'7·

3 O

velocitat crftica.

darrers temps aquesta estratè gia ha pogut ser confirm ada usant mè todes de bioteleme tria -és interessant de veure com una predicció teòrica de l aboratori ha estat corroborada posteriorment e n estudis de camp. N o obstant això, hi ha una compl icació i n t eressant: com és sabut els peixos tenen dos tipus de m úscul : el m úscul ver m e l l i e l b lanc. E l prim er és aeròbic, ment re que e l se gon és anaeròbic i depèn de les reserves de gl icogen que es mobi l i t zen quan l ' an i m a l ne da a altes velocitats. Es reco neix, gener a l m ent , que fins al 80% de la velocitat crít ica només actua el m úscu l verm e l l aeròbic. Doncs bé, en e l s pei xos p l ans i bastant per sota de les velocitats crít i ques, es

m esura que aug m e n t a la velo ci tat, f i ns a arribar a l punt més baix, on e l cost és mín i m i òpt i m . Si continua augmen tant l a veloc i tat, e l cost co mença a créixer altre cop, pel fet que l ' i ncrement l i neal de y.eloci tat requereix un i ncre ment excepcional de consum d ' oxigen a causa de l a fricció. A la velocitat m aXl m a o crít i ca e l p e i x es fatiga i es pro dueix dèficit d ' o x i gen. E n la truita, l a velocitat òpt i m a és més baixa que l a veloc i t a t crí ticà. Els peixos p l ans tenen un gràfic molt s e m b l an t respecte a l cost de t r ansport. Però, en canvi, l a veloc i t a t òpt i m a i l a crítica són m o l t pròxi m es. Semblaria, doncs, que la velo c i tat més econòm ica es troba ria prop de l a m àx i m a, f i ns i tot seria superior a l a crít i c a , i p e r tant l ' abast m e tabòlic seria suficient per nedar a la veloci tat òpt i m a. Podríem pre dir, consegüentment, que la m i llor estratègia per a un peix pla serà l a de nedar a la velo citat m à x i m a i , després, repo sar per tal de recuperar el dè ficit d ' oxigen que s ' hagi acu m u lat; P recisament, pn els

O :E ::J Vl Z O U

consum d'oxigen en repils.

40 Z W "

�

..2

� 5

Ól

TEMPERATURA

Z Ol "

X o o ::E :;¡ Vl Z o u

" "

','

-s

30 ( 2541Volum S/setembre

, ,

TEMPERATURA

ciència 49)

30 ·c

Figura 8: Cost total de la locomoci6 en un peix pla i en la truita, respec tivament, a 1 5°C i a diferents velo citats natat3ries. La fletxa gruixuda assenyala la velocitat 3ptima.

velocitat crítica

pot trobar un dèficit d ' oxigen que ha de ser cobert per les fonts anaeròbiques del m úscul b lanc. E n estudis sobre l a pla na Platichtis nesus ( Duthie, 1 9 82), es pogué com provar que, nedant només a una velo citat d ' una longitud corporal per segon, el consum d'oxigen resta alt quan el peix s ' atura. Per a la confirm ació d ' aquesta hipòtesi es va m esurar un pro ducte final de la via anaeròb i c a , e l l a c t a t , en e l m úscul bl anc. L a taula 1 mostra el resul t a t de l ' experiment, en el qual es transform e n e n e quivalents d'ATP l a contribució aeròbica del consum d ' oxigen i l ' anaeròbica del lactat, a di ferents veloci tats de natació. En l a columna de l a dreta po dem veure el percen t atge de l a contribució anaeròbica res pecte al total. Es i nteressant de notar que, a totes les velo citats m esurades, l a contribució anaeròbica e n l a despesa ener gètica és sempre del 1 5% aproxim adament. Aquest ús del m etabo l i s m e anaeròbic per a requeriments energètics basals o de rutina i no solament per a al tes veloci tats, és, fins ara, un exemple únic en l a fisiolo gia dels pei xos. Cal dir t a m bé

200

l.:l

...J

�

O !!-

¡s

200

veloc itat crítica. o

1 00

I �

" O-

- - - �

...

veloc itat òptim a

VELOCITAT

..Q ..Q •

150�

2 VELOCITAT

:::E ;:¡ Vl Z o u

òptima.

200 �

LIJ

... velocitat

.• ..t:. .. �

•

CD O-

• ..t:. .. �

I IIIII "

CD O-

(255/Volum 5/setembre

que el m ètode de càlcul del cost de transport tal com es mostrava en l a figura 8 seria inadequat per als peixos pl ans, j a que no té e n compte l a contribució anaeròbica. L a pregunta que podem fer- nos ara és l a següent: ¿per què aquests peixos usen el m e t abo lisme anaeròbic a baixes ve lo citats? Per respondre a això, hem de començar dient que e l pressupost energètic ( parlant en termes d ' econo m i a ) dels peixos h a evolucionat a t ravés d ' una sèrie d ' equi l i bris relacio nats amb l l ur est i l de vida i l l urs possib i l i tats fisiològiques. Figura . 9: Nivells de consum mIDdm d'oxigen en la truita i en peixos . plans ( ,, ). La part no ratllada corres pon al consum d'oxigen esti:'lndard. ciência 49) 3 1

En els peixos p l ans, els re queriments d'un tipus de vida sedentària han portat a desen volupar un estalvi d 'energia basat en l a reducci6 de costos en l ' ús del m úscul aeròbic ver m e l l , encara que també han i m p l icat u n descens de l ' abast m etabòlic de l ' an i m a l . Aquests ani m als també han hagut d ' a doptar u n a via energèticament m o l t cara d ' anaerobiosi quan neden dist êncies curtes i a ve locitats m oderades, per exe m ple, per obtenir a l i ment. E n els peixos p lans, doncs, l ' acu-

l ars pel que fa al metabolisme i a l a fisiologia de cada grup. Finalment, podem veure t a m bé com a l t res factors com ara l ' activitat hum ana poden fer canviar les expectatives ener gètiques d ' un peix com la trui ta i fer-lo aixf més se m b l ant a un peix pla, energèticament parlant. L a truita és un peix nadiu de la costa am ericana i , enca ra que form a un grup re l a t i vament c o m p l e x d e varietats, l a que actualm ent es cria a la Gran Bretanya és una for m a

del consum d ' oxigen m à x i m han dism inuït substancia l m ent. C a l a fegir q u e e l trebal l d e Webb va ser rea l i t z at amb peixos de l a m ateixa piscifactoria i usant e l m ateix respiròmetre. Durant aquests 1 4 anys, l ' abast m e t abòlic de la truita s 'haurà reduït substanc i a l m ent i potser d ' aquf a uns quants anys haurà m invat encara més, de m a nera que haurà de començar a u t i l i t z ar e l m e tabolisme anaeròbic a baixes ve locitats com si es t ractés d ' un peix pla.

P ROD U C C IO D' AT P

VELOC ITAT

P R O O U C C I O AEROBICA O 'ATP

PROOUCCIO

P R OOl!CCIO O' ATP

A N A E R OBI C A O 'ATP

% CONTRIBUCIO ANAER OBI CA

0. 50

3.84

0.65

4.49

1 4. 6

0.75

4.69

0.84

5.52

1 5. 1

1 . 00

5.66

1 . 03

6.70

1 5. 4

1 .25

6.79

1 . 25

8.03

1 5. 5

1 . 40

7.54

1 . 39

8.92

1 5. 5

Taula 1 : Producci6 d'ATP a partir de fonts aer�biques i anaer�biques a diferents velocitats i temperatures. en "Platichthys flesus".

m u l aci6 de productes anaerò bics t i ndrà poques conseqüèn cies adverses, j a que poden re cuperar e l dèficit d 'oxigen per m i tjà de l 'estalvi que en fan en els l largs perfodes de repòs en els fons aquàtics. Vei e m , doncs, com les di fe rències en el t i pus de vida porten a estratègies diferents en els peixos i a usos particu-

derivada de la raça Shasta que Garry Graham Duthie estudià s ' introduf cap els anys 1 8 80. a les Univers i t ats d'Aberdeen Des de l l avors, aquestes trui tes i Dundee ( Escòcia), on obtingué han estat quasi exclusivament el doctorat en zoologia. Fou criades per al consum o l a re t a m bé Research Associate en pobl aci6. El factor selectiu ' la "Research Unit for Com pa més i m portant n 'h a estat e l rative Ani m a l Respiration" de l a U niversitat de Bristol i ac creixe m ent ràpid i l ' obtenci6 tualment és Honorary Res. de pes, més que no pas la ca Fel low a la Universi tat d ' Aber pacitat de nedar, per tal que deen. aixf fossin més atractives per a les pisi factories. L a figura 9 mostra els va lors de consum d 'oxigen m à x i m i d e repòs en l a t r u i t a obtin guts en treb a l l s de Webb ( 1 970) i de l ' autor ( Duthie, 1 984). Els valors han estat norm a l i t z a ts a un pes de 250g per a tots els peixos. Podem veure com en el tre b a l l de l ' any 1 984 els valors 32 (2S6/Volum S/setembre

ciència 49)

�------� ClenCla .-------�

L � T E C T ÒN I CA DE C ATALUNYA

(11 ) MARCEL CHEVALIER

En el present treball,

M. Chevalier, exposa les seves idees sobre l 'estructura orogènica

particular dels Països Catalans. Segons l'autor, l 'aixecament dels Pirineus s'hauria produït abans del Luteci¡} i el sorgiment de les terres, després de l 'Oligocè . Amb la segona part del seu treball, completem l ' article publicat al núm.

En un article precedent ex posàrem la m anera general com in terpretem e l conjunt de la tectònica de Cat a lunya i h i esbossàrem somerament les dels m ani festacions diversos movi m ents orogènics que han determ inat l ' estructura natural actual dels països catalans. En aquest segon article ens proposem de completar aques tes dades generals i d ' i nsistir, espeC i a l m ent, sobre la si tuaci6 i caràcter dels plegaments més antics corresponents a l sist e m a hercinià, q u e apareixen part i cularment bé . e n l e s valls del Segre i del Valira. En e l centre d ' Andorra, i també en les regions centrals dels P i reneus catalans, l 'orien tació general de les crestes m untanyoses a fecta una direc ci6 aproxi m ada OE., que coin cideix, sovint, a m b una sèrie de grans ondulacions d 'edat an teluteciana ( P i renenc) que s ' es tenen en plecs i m bricats rebut jats vers e l sud. H o m pot se guir molt bé, per exe m p le, una faixa ' d ' esquistos carburats ne gres del Gothlandià que entra a Andorra pel coll i per la val l del riu Montaner, continua després a través de l a m assa del Padern i es remunta fins m �� am unt d ' E�cam p pe l rieral del Cortals fins asso l i r els en contorns del coll d ' E m bal ira. Aquestes ondulacions tom ba-

des vers el sud són la con t i nuació d e l 'e i x central d e l a serral ada, e l q u a l , en aquest i ndret se m b l a desdoblat i és m arcat per m asses de granit interposades al mig d 'ones se d i m entàries paleozoiques. A quests m assissos crist a l . 1 ins han actuat, natura l m ent, per m e t a m o r f i s m e sobre l e s roques sed i m entàries, de l a m ateixa m an�ra que aquestes darreres han reaccionat, a l lur torn, so bre la roca crista l . l ina; però l ' orientació general OE. dels plecs h a estat poc modi ficada per la i nterposició d ' aquestes grans m asses resistents. El grani t sem b l a haver pene trat perforant les capes sedi mentà ries, de les quals, en m o l t s ca sos, es troben fragments encai xats en e l m ateix granit. A quests fragm ents han conservat l lur orientaci6 original del ple gament OE. L 'orientaci6 del tot di ferent que prenen deter m i nades capes paleozoiques p irenenques, que a fecten una direcció general N O.SE. -orientació que hom retroba tant a l ' E. com a l ' O. dels Pi reneus catalans- repre senta l a direcció dels plega ments hercinians en l l ur aspec te a r m oricà, dels quals hem

exposat ja e l sistema.

orientació nova Aquesta de ls sedi m ents paleozoics s ' ob serva molt bé entre l a Farga (257lVolum 5/setembre

ciència 49) 33

d'aquesta revista.

de Moles ( frontera d 'Andorra) i l a Seu d ' Urge l l , a l l l ar g del curs del V a l i ra, i, t a m bé , entre la Seu d ' Urge l l i l a Cerdanya, segui nt el Segre. Els t a l l s i m apes adjunts demostraran, m i l lor que tota descripci6, l a s i tuaci6 i direcció d ' aque l l s se d i m ents. Hom hi pot constatar una successió regular de p l ecs i m bricats i orientats NO. SE., en els quals apareixen falles que estableixen contactes a nor m a l s entre deter m i nats es trats. Aquestes restes de ple gaments hercinians sembla com si haguessin resorgi t de l ' i nte rior a la super fic ie, sota l ' e m penta d e nous m o vi m ents oro gènics, que serien, justament, els movi ments d ' edat pirenenca. E l conjunt dels sediments paleoz oics és representat pel Si lúric i pel Devònic, l ' edat dels quals ja havia estat reco neguda per Leymerie, encara que, després, a l guns geòlegs hagin cregut, m assa l l eugera ment, que podien modi ficar a questes prim eres deter m i na cions. Per l a nostra part, crei e m que l 'edat dels terrenys sotm esos als moviments orogè nics intensos del plegament hercin i à en les baixes valls del Valira i les més al tes valls del Segre, pot ésser fixada com segueix: A la base, pissarres dures

Fig� 1 - Secció del paleozoic entre St. Julia i La Farga de Moles

i de color fosc a m b "Orthys Acton iae" i grap t o l i tes diprio nidianes, representen l ' Ordovi cià, visible no l l uny de Sant J u l i à de Lòria (Andorra). En deter m i n a t s indrets hom reco neix grauwackes del Caradoc. Aquest Ordovicià és assenya lat Sl sobre e l nostre m apa i els t a l l s. Sobre d ' e l l , en concordança, hom observa els esquistos car burats negres a m b grapto l i tes monoprionidianes ben coneguts en tots el P i reneus, on for m e n un ni ve l l constant i fàc i l d e reconèixer. Aquests esquistos, que contenen boles de p i r i t a d e ferro sovint fossi líferes, són cl apej a t s e n l l ur part superior per cal isses negres arn pe l i toses amb "Cardiola interrupta", "Or thoceras Bohem icum ", "Mono graptus Priodon", etc. El con junt cons t i t ueix e l Gothl andià indicat per l a l l e t ra S2. El Oe vònic és representat en l a seva part i n ferior per vetes d ' es quistos p issarrosos, sovint mol t tendres, que devenen terrosos. Aquests esquistos contenen, en cara, grapt o l i tes m onoprion i d i a n e s i, t a m bé, "Ten t ac u l i tes i r regularis", "Spiri fer pel l icoi", "Leptema Murchisoni" i "Atrypa reticularis". Representen el Gedi nià (O 1 ) i a l lur cim es transformen en for m acions gre soses, fi nes d ' antuvi, gro l l eres després. Aquests esquistos i gresos devenen rosats en des a gregar-se. A l lur part superior, els gresos passen a u n dipòs i t d e pudingues virolades verdes i morades i d ' un roig de vi, amb intercalacions d ' esquistos i de "Lumache l les" del m a teix color, que poden ésser assi m i l a t s a l a grauwacke a m b espi rHer de Coblent z ( Coblent z i à 0 2 ) . Aquestes pudi ngues for men els pics de sobre C a l vinya, so t a e l Pla de L l oses. Hom les ret roba al l l arg del camí de l a Seu a Puigcerdà, no l luny de Torres a Sant Pere; les " I u m achel les" contenen "Sp i r i f e r Pel licoi", "Lep t e m a Murchi reticularis", "Atrypa soni", "Atryris undata", "Strophomena

�, .. !fv,,,,t , 1l-""" I , . r«

Verneui l", "Orthis s t r i a t u l a", "P leurodictyum prob l e m a t i cu m " q u e nosa l t res h e m pogut re cons t i t u i r per motl leigs. El Méso-Oevònic ( 0 3 ) és re prese n t a t per t o t a una sèrie de c a l isses b l au-grises - m o l t sovint transform ades e n dolo m ies rogenques- que contenen encrines, ortòcers i braquiòpo des, que form e n l a m assa del Bony del Prada l, sobre Arca be l l . E l Oevònic superior ( 0 4 ) és represen t a t per cal isses cl ape jades de roig, que con t i nuen en concordança les del Oevò nic m i tjà; contenen gon i a t i tes. A questes calisses form e n for mo sos m arbres griòt ics i es t ro ben a l cim del Cap de l a ' P l a na, sobre S a n t Vicents, a l ' est de l a fig. 3. Si passem la riba S. del Segre, per les v a l l s de Serch o de l a Bastida que bai xen dels peus de Cadí, hom retroba les m a t e i xes cal isses del Oevònic i n ferior, els es quis tos carburats del Gothlan dià i les c a l i sses del Oevònic mig superior tots e n concor dança. P e r ò a sobre del Oevò nic superior, hom nota una dis cordança molt m arcada que separa aquests dipòs i t s de l a form ació següent q u e represen ta e l terreny h u l ler ( Es t e fa34 (258/Volum 5/setembre

nià). Aquest terreny carbonífer és for m a t per esquistos negres terrosos amb interc a l ació d ' es trats d ' h u l l a q u e contenen ve ge t a l s de l ' Estefanià superior "N evrop teris", -"C a l a m i tes", "Sphenopteris", etc. Aquests estrats, l ' espessor dels quals varia e n t re 2 0 i 50 m etres, són cavalcats en concordança per una espessa capa de gresos groguencs, bastant gro l lers, que contenen en alguns i ndrets l l i ts de veget a l s d ' aspecte Autunià, l a qual cosa ens inclina a as s i m i l al-Ios a m b e l Pèrmic. Ca valca'r¡t aquests gresos grocs, hom en troba d ' a l t res d ' u n as pecte tot di ferent, més gro l lers, de color roig-morat i que contenen bancs de congl o m e rats. Aquests gresos roigs r e presenten e l T r i a s i n ferior i segueixen per tot e l l l arg de la v a l l a m b u n espessor enorme que arriba fins a l C o l l de Cre us. Sobre d ' e l l s, en aquest coll, un espès banc de conglo merats del m a teix color, que m arca l a f i del Trias i n ferior, m arca, t a m bé, l a cres t a de l a serra. Aquests gres i congl o m e r a t s d e l T r i a s i n ferior de t an considerable espessor posen de m an i fest l 'e fecte de demo lició acom plert i com les ca-

ciència 49)

Fig. 2 - Secci6 del paleozoic a Arca bell

LortaU a· .Es�

"P 'Pe-{at ...

: lort� .tr Pr..-t .

1IL(:,r�

.Lto�t"

� . h ol · l'Ir " · " . l�

2601 .

Bo,:� ,Itt R1(l da.l

pes hercinianes havien estat ja arrasades. Entre els ele ments detrítics, sobretot en les pudingues, hom troba, en e fecte, tots els elem ents de les roques que const ituYen les m untanyes hercinianes: esquis tos pissarrosos ordovicians, ca l isses i esquistos gothlandians, fragments de quarcites càm bri ques, t rossos de granit, c a l isses amb ortòcers i goniatites del Devònic i àdhuc a m b frag ments de pòrfirs i de m elMirs de les roques eruptives e m eses al curs d ' erupcions volcàniques perm o-carbonff eres. De l ' altre costat del C o l l d e Creus, sobre e l vessant S . d e l a serra, u n a c l a p a m o l t pe t i t a d e c a lissa b l anca repre senta e l Trias m i tjà, el qual apareix més desenro t l l a t quan hom arriba a Adrayent (Vegi ' s fig. 4 ) . En l a v a l l de l a Bas t i da hom observa, t a m bé , que un gros f i l ó de pòrfir verd ha t ravessat tot el Carbonífer i es presenta i n tercalat a l m ig de gresos grocs pèrm i cs. A quest pòrfir, posterior doncs a l pèrm ic, és, no obstant, an terior al Tri as, j a que els se d i m ents d ' aquesta època en contenen fragments m ani festa m e n t arrancats a l a roca veina (Vegi' s la fig. 5 ) . Remuntant l a v a l l del Se gre, partint de la Seu d ' U rge l l e s troben, t a m bé, els m atei-

xos fragments del plec herc i n i à e n esquistos i calísses paleo zoics de l a m a teixa naturalesa que entre la Farga i la Seu o en les valls de la riba S. del Segre. El plegament herc i n i à q u e apareix netam ent sotaposat al plegament pirenenc, t a l l a e n angle agut la direcció del riu. Sembla, t a lment, que hi hagi com un trau gegan tí, que obrint-se des de la vall de No ves, s ' estén per l a vall del Se gre fins a l a Cerdanya, i deixa veure els plecs hercinians en llur orientació arm oricana N O . S E . q u e es capfiquen s o t a e l plegament pirenenc antelute c i à. L ' orientació OE. dels plecs d ' aquest plegament apareix a m o l lonada pels l l avis d ' aquest trau, m arcats per les crestes del pla de L loses i de l a Roca de Puigcerdà al Nord i les crestes triàsiques del Nord del Cadí a l Sud. A Isòbol , entrant a la Cer danya, el Devònic superior, so ta form a de bel les cal ísses griòtiques roges amb goni ati tes, concorda a m b e l Dinantià marí, e l qual apareix, t a m bé, a l ' est a t de cal issa griòtica a m b les m ateixes goniati tes. RoussE' 1, però, ha trobat en aquest Dinan t i à " D i ctyodora Liebe J l la " Geini t z , i a ltres res tes \ egetals, que indiquen el Culm de Turingia. Les griotes devòniques i carboníferes d ' I so-

(2591Volum 5/setembre

ciència 49) 35

bol pertanyen al plegament armoricà hercinià, el m ateix que els esquistos del Devònic i n ferior que t a m bé poden ésser observats en la v a l l de la Mo l ina, fins al col l de Tosses i que són igualment orientats segons la direcció general N O. SE. Si ara passem al vessant sud pi renenc, en les al tes valls del Ter i del Fresser, podrem constatar els mat.e ixos aspec tes geològics. A Cam prodon, on el plegament hercinià es pre senta, t a m bé, en la seva direc ció armoricana NO.SE., els se diments de l ' Ordovicià passen als de Gothlandià en concor dança, d ' igual m anera com a quests darrers són continuats pe l Devònic i n ferior i , després, per les c a l í sses del Devònic mig i les griòti ques a m b ortò cers i goniati tes del Devòn ic superior i Carbonífer i n ferior. A m és, és la cal íssa griòtica la que form a la m assa de les terres de Sant Antoni, serra Cabel lera, Coma arm ada, etc. L ' Estefanià superior que repre senta l ' H u l ler de les m i nes de carbó de Sant J oan de les Abadesses és, al contrari, for tament discordant i és, t a m bé, travessat per pòrfir. Encara m és a l 'est, hom retroba el plegament hercinià en di recció armoricana fins a les serres de Roses. Així, en resum, tot el bloc herc i n i à dels P ireneus catal ans form a una m assa de conjunt resistent, que reunei x tots e l s sedi ments paleozoics en con cordança fins al Dinantià ( C ar bonífer i n ferior), en el q u a l l ' orientació del plegament és net ament armoricana, i s ' uneix als plegaments de Bretanya. Aquesta m assa, tot i haver es tat completament arrasada després del Trias, ha jugat, no obstant, un rol i m portant en el transcurs dels movi m ents orogènics s u c c es s i u s ( alpí i so bretot pirenenc) que han a fec tat l a Catalunya del nord. En la Catal unya del sud, és a dir,

Fig. 3 - Secci6 de la riba dreta del Segre, entre Torres i la Torre Solsona (Seu d'Urgell)

en l a m assa herciniana de les muntanyes de l l evant (p lega ment del Montseny i serra lades l i torals) els moviments orogè nics s 'han m a n i festat de la m ateixa m anera i tota la sèrie de sed i m ents paleozoics s ' h i retroba e n concordança des de l ' Ordovici� fins al Dinanti�. El Carbonífer i n ferior és, en general, representat per Iidia nes ( Horta, Papiol, Val lcabra), concordants amb e l Devanic subj acent. L ' Hu l ler, quan exis teix, discrepa del Dinantià i aquesta discordança no és de guda a f a l l es, sinó als movi ments orogènics. No obstant, e n l a m assa de l a Catal unya herciniana del sud, l ' orientació dels plegaments és en aquesta ocasió SO. N E. , ço que corres pon a l a direcció varisca del siste m a hercini�. Tal com hem vist, aquesta m assa herciniana varisca del sud es re l l iga a la m assa herciniana armoricana del nord, per mitj� d ' una ares ta de "rebrousse ment", am aga da avui sota l ' Empordà i els plecs rebaixats de la qual es retroben, fossi l i t zats, sota la muntanya de Montgrí i a fi gueres. A ixí, d ' un a m anera general, hom constata que en tot Cata lunya els sedi ments paleozoics són concordants de l ' Ordovici� fins a l Carbonífer i n ferior i que són representats per di pa sits m arins observables en els plegaments hercinians o pire nencs. La m ar s ' estengué, doncs, sobre tot Catalunya du rant l ' era prim ària; les fusi 1 i nes ( " fusi l i n a sphaeroidalis") i ndiquen que e l dipasit és ja carbonUer quan les capes m a ri nes passen i nsensiblement de les calisses griòtiques del De vo mc superior al Carbonífer m arí i n ferior o D i n antià. Els gresos m icacis pudinguiformes del c i m indiquen que j a s ' in i ci aven els prim ers moviments hercini ans. En quant a l Carbo nUer superior, és representat per dipòsits decel . J adors d'un règim terrestre i continental.

L lc s. s �oi, .·F\rc.6-b�

.. .. . .

. . . - . . . .

Són sediments d ' aspecte l acus tre que reposen en discordança sobre tots els dipòsits paleo zoics que els suporten. Aquests sedi ments que contenen els es trats de carbó de l ' H ul ler, s ' han dipositat en petites con ques lacustres de l a ma teixa faisó que els del m assís cen tral francès o els d ' A r m òrica, on les condicions c l i m à t iques i topogr�fiques eren se m b l ants. Sobre les m u ntanyes hercinia nes j a aixecades en l ' ai re, s ' esglaonava una abundant ve getació a l vol tant de m a n t e l l s d ' a i gua, en els q u a l s els tor rents de l veYnatge abocaven els detritus vegetals arrancats dels fl ancs de les muntanyes, els quals venien, alXl, a barre jar-se amb les argi les i els saulons despresos de les roques d ' aque l l s encontorns. Aquests m an t e l l s d ' aigua, que d ' aquesta guisa s ' o m p lien poc a poc, s ' esglaonaven en valls longitu dinals, generalment sinclinals, para l . leles a les ondulaciolls NO.SE. del plegament hercinià. Els dipòsits hullers que actual 36 (260!Volum 5/setembre

ciència 49)

ment són visibles tenen, així m a teix, aquesta orientació ge neral armoricana herciniana en els P i reneus i herciniana varisca en les m u ntanyes de L l evç.nt. En els Pireneus, pera, degut a què les direccions ar moricanes han estat modi fica des pels moviments pirenencs anteluteci ans, e l fet és m enys visible que en les munt anyes de L levant. Hom pot dir que tot l ' H u l ler catal� correspon a l ' Estefani� i, �dhuc, a l ' Estefanià supe rior, i que es troba loca l i t z a t en una sèrie de petites con ques tals com les de Gramos ( L a Parraquia d ' Orto), N avines, La Bastida, Serch, Isobo l , en els Pi reneus; Ogassa i Surroca al peu de l a Serra Cabal l era, prop de Sant J oan de les Aba desses; les de l Priorat a les muntanyes de L levant, etc. Aquests dipasi t s h u l l ers són ca valcats, e n general, per un di pòs i t gresós que conté, de ve gades, estrats amb vegetals assi m i l ables al Pèrmic. Determ inats dipòsits d ' Hu-

Fig. 4 - Secció al llarg del barranc de la Bastida, de la Seu d'Urgell al coll de Creus

Turó

ela \ &

'm S

�o.\.t�tL:L

L�P!an� : .

M',a{. «tspi

¡ ler català que fins ara havien estat assim i l ats al Westfalià ( C arbonífer m ig), opinem que han d 'ésser de finitivament atri buïts a l ' Este fanià. Creiem que el Carbonffer mig no existeix a Catalunya i que l a seva ab sênci a és deguda, justament, a l ' acció dels movim ents oro gênics hercini ans que no li han permès de dipositar-se. A fe gim, de passada, que el plega ment hercinià, a l ' igual que els plegaments pirenenc i alpí, es produí, sobre tot, subterrà niament. Els grans plecs i els corriments deguts a l a plastici tat de les capes sedimentàries, sota l ' acció de l a calor i de la pressió, emergiren a la su perffcie força temps més tard, com a conseqüênci a de movi ments de conjunt, d 'ordre, so bretot, epirogènic, que perme teren l ' entrada en acci6 dels agents a t m os fêrics i l ' acom p l i m e n t d e l lur obra d e dem o l i ció, gràcies a la q u a l apare gueren a l a superfície les ar rels de ls plegaments abans a m agats profundament. A l ' i gual que en e l m assís central fran cès, els dipòsits hul lers cata lans han estat acompanyats i seguits d ' erupcions volcàni ques que s ' han produl't posteriorment al plegament hercinià. A m és, hom rem arca d ' una m anera general que les erupcions volcà niques segue ixen gairebé se m pre les grans fases . dels plega-

m ents orogènics. A Catalu nya es produí, tam bé, aquesta con t inui'tat. El vo lcanisme de la regió d ' O lot seguí e l movi ment orogènic alpí. C a l , així ma teix, rem arcar un fet que hom cons tata t a m bé en e l m assís cen francês: ' ''El vo lcanisme tral exactament com e l d ' Olot", "s'ha d 'Auvêrnia, vo lcanisme produl't en la convergência dels plecs hercinians arm oricans i dels plecs hercinians variscos. Els enfonsaments sobre dels quals s ' esglaonen els volcans, coincideixen arn b l ' aresta de rebroussement dels dos siste A i xí, en tot mes de plecs". Catalunya, tant en els Pireneus hercini ans com en les munta nyes hercinianes de L levant, hi ha hagut em issió de roques volcàni ques ( fi lons de m e l à firs, fi lons de pòr firs) i dipòsi t s de "tufs" que s ' han i ntercalat en estrats sedi m entaris del els Carbonífer superior i del Pêr m ico Aquestes em issions vo lcà niques després del moviment hercinià sembla que no han afectat e l Trias, com es pot constatar fàc i l m e n t en la vall de l a Bastida (Seu d' Urge l l ) , en la del Ter (Sant J oan de les Abadesses) o, encara, a les muntanyes del li toral ( Badalo na). L ' edat d ' aquests pòr firs pot, doncs, deter m i nar-se bas tant exac t a m e n t , com del per mo-carbonífer. En el que es refereix als (26 1IVolum 5/setembre

grans m assissos de granit que amol lonen actua l m e n t els P i re neus de C a t a lunya, nosal tres es t i m e m , amb Leymerie i Ma l l ada, que llur edat és post- dinantiana, és a dir, que daten dels plecs de l C arbonífer m i g. Mentre les pressions tangen cials esc la faven i repe l . l i e n els sedi ments paleo z o ics, obligant- los a ondular i a plegar-se, la m a tèria pastosa i calenta del gran i t s ' elevava en les falles i cavi tats produl'des pels plecs. Els moviments orogênics del final de l ' era prim ària han dei xat a Catal unya traces ines borrables, prou netes per per m e tre prec i sar l l ur edat. Hom const ata q ue el paroxisme es indubtab lement, entre produí, l a reculada de la m ar di nan tiana i els dipòsits dels estrats d ' h u l l a for m a ts en les conques lacustres, els quals proven que, m u n tanyes les al eshores, ja s ' a ixecaven en l ' aire a m b valls longitudinals cobertes d 'exhube rants boscos, els elements dels quals form aren e l carb6. El data, plegament herc i n i à doncs, del West falià, és a dir, del Carbonífer m ig. Els dipò sits gresosos amb vegetals del Pêrm.ic indi quen que, ja en aquesta êpoca, els agents at mosfêrics havien començat l l ur treba l l actiu de demolici6 i que les muntanyes hercini anes es desagregaven poc a poc fins a desaparêixer per devenir, du rant l ' edat secundària, penep l a nur e s anàlogues a l e s d e l 'Ar dena o a Arm òrica. Fins ara, no s'ha t i ngut gaire en compte la i n f l uência exerc i d a pel plegament orogênic her cinià sobre l ' estructura geolò gica i l ' orientaci6 general dels plecs sedi m entaris i dels mas sissos cristal . lins dels Pireneus, principalment dels catal ans. Hom defineix, gener a l m e n t , l ' orientaci6 d e la serra lada p i renenca segons u n a direcci6 O E. que coincideix amb l ' ori entaci6 del plegament pirenenc antelutecià; hom descriu, t a m bé, u n e i x central cristal. lí flanquej at a cada banda per

ciência 49) 37

Fig. S - El coll de Creus en els gre sos del Trias, dominats per un serra dal de pudingues. A la dreta es veu una clapa de caUsses del Trias mitjà.

sed i m ents pa leozoics primer, secundaris i terciaris després. Però l ' e m p l açament de de ter m i nats m assissos granítics situ ats excèntricament a l ' eix de l a serralada ha cridat, sem pre, l ' a t enció dels geòlegs. A lguns han cregut que podien cercar l ' origen d ' aques ts m assissos en i ndrets m o l t apartats de l lur s i tuació actua l : pressions t a n gencials els haurien arrancat de l l ur base i repe l . l i t a dis tància, fen t - los l l iscar sobre superfícies de corr i m e n t de m o l tes desenes de quilòme t res. Sense negar els corri ments pi renencs, nosa 1 tres creiem que n ' ha estat exagerada l a i m por tància i que l a situació excèn trica de deter m i n a t s m assissos no és deguda a aquest meca nisme, sinó, al contrari, a l a intervenció profunda del ple gament hercinià quan es produí el plegament pirenenc. D ' antuvi, definim esque m à t i c a m e n t el conjunt estructural dels P i reneus: Un eix central s ' estén de l ' Oceà a l a Mediter rània, en direcció OE. Aquest eix és cons t i t uYt per terrenys paleo zoics i cris t a l . l ins f l a n quej ats, d e b a n d a i banda, p e r terrenys secundaris i terciaris disposats, gener a l m e n t , en ban des para l . l e les de l a m a teixa direcció. Per tant, -es m a n i fes t a una gran disse m b l ança entre la part orie n t a l i l a part occ i den t a l d e la serralada. En els P i reneus occide n t a l s l ' eix c e n t r a l és for m a t , gairebé exclusivament, per terrenys prim aris dels més recents ( Permo-Carbonífer), en els quals sols m o l t rarament emer geixen a lguns pics granítics, com e l Pic de L abourd ( 6 7 8 ) . Al contrari, a partir d e l gran m assís erup t i u del Pic de Midi d ' Ossau, on comença ve r i ta b l e m e n t l a p a r t orien t a l d e l a serr a l ada, h o m e s dóna compte que l ' eix passa a ésser sem pre for m a t , fins a l a Mediterrània, per terrenys prim aris dels més ant ics (de l ' ArcaYc a l Devònic) crive l l ats per m assissos de gra-

n i t que for men, per d i r -ho així, l ' aresta òssia de l a serra l ' a m o l lonen l ada, però que oblíquament a , la direcció de l ' eix OE. Aquest a disse m b l ança creiem que és deguda, en part, a la presència del plegament herci nià a l a banda ori e n t a l . Hom pot, en e fecte, adme tre que, a partir d'un lím i t bastant di fíc i l de definir exac t a m e n t , vers l 'oest, p e r ò n o l luny de l Pic de Midi d ' Ossau, no h i hagué plegament herci nià prò piament dit, sinó so l a m ent on dulacions poc m arcades, que es perden en veritables contra forts sota e l m ar, que en aque l l a època recobria tot As túr ies. Aques t a m ar, que du rant tot e l Carbonífer sub m e r gia t a m b é aquestes regions, ha deixat dipòsi ts m arins del Westfal ià, en e l s quals és es pec i a l m e n t rem arcable l a pre sènc i a " Be l l erophons". de L 'examen de l a fig. 6 del pri mer article per me trà de fer-se cl arament càrrec dels lím i ts dels P ireneus en aques t a època del plegament hercinià. A l 'est s ' a l çaven els Pi re neus hercinians, banyats a l ' O. per les m ars carboníferes i pèrm i ques, destrul'ts i excori ats, transfor m a t s en vas t a pe nepl anura comparable a l ' Arde38 (262/Volum S/setembre

na o a l 'Arm òrica actuals en el t ranscurs de t o t a la durada dels temps secundaris, durant e l s quals es diposi t aren tant a l ' est com a l ' oest enorm es quantitats de sedi ments m a ri ns. Q u a n els prim ers movi ments pi renencs del final del Danià vi ngueren a a fectar aquests dipòsits, és cert que les arrels hercini anes del sub sòl reaccionaren sota els esfor ços del nou plegam ent. Aques tes arre l s herc i n i anes form ades per sedi m e n t s p r i m a r i s j a t r i turats, trencats i plegats, c l a pej a t s de granits, en ai xecar-se de nou, sols a m b m o l t a dificul tat prengueren l a direcció EO. que els fou i m posada, conser vant m a lgrat tot , fins a un cert punt, l l u r orientació pri m i tiva N O.SE. Així s ' explica l ' e m bro l l a m e n t de les lín ies de carenes dels P i reneus orien tals, principa l m ent dels cata lans; i, t a m bé, el repar t i m e n t excèntric d e l s mol lons ("t raT-: nes") granítics, oblíquament a l a direcció de l ' e i x ; aquests mol lons vénen a dreçar -se bas tant l l uny d ' aquest eix cen t r a l , c o m a f o i x en el nord, per exemple, o en les crestes de la frontera h i spano-andorrana sobre el vessant S. Nosal t res atribuim el repart i m e n t dels granits, que en e l s P i reneus

ciència 49)

El pic porf'fric de la Bastida Fig. 6 (Seu d'Urgell) -

de l 'est sembla, sovint, singu lar, a aquest a dob le orientació orogènica, sobrevinguda e n una m a teixa regió i que superposa una a l ' altra dues direccions di ferents de pressions tangen cials. Orientats primer seguint una els NO.SE. general direcció m o l l ons granft ics hercini ans de a fins s ' estenien Catalunya l 'Atlàntic, força més enl l à de les terres arm oricanes actuals, on els ant ics m o l lons granftics en l l u r orientació pri m i tiva es retroben encara. Si els dos moviments orogènics successius d 'edat pirenenca i alpina no int ervinguts estat haguessin després, els Pireneus de Cata lunya amb l lurs m o l lons graní tics flanquej ats de terrenys primaris arrasats, ti ndrien ara l ' aspe cte de ls l andes a r m o r i cans d e l M o r b i h a n o d e l a Vendée. A m é s , en t o t C a t a l u nya - t a n t als Pireneu s c o m a les munt anyes de L levan t ( p l e gamen t de l M o n t seny i serra l a des l i tora l s ) , que són les re g ions on es retro ben els se d i ment s paleo zo ics- arreu e s t ro b a u n sòco l herc i n i à plega t , desp rés exco r i a t , q ue sosté , en disco rdanç a, una cobe r t a hori t: zonta l , l a base per m o -car bonífe ra de la qual es con t i nua per una espessa capa de T r i as

recoberta, al seu torn, pe ls se diments juràssics i cretacis. Aquesta obertura fou poste aixecada pels nous riorment moviments orogènics que origi naren els Pireneus i les serres secundàries i terciàries, seguint un mecanisme que nosal tres j a hem explicat. Aquest sòcol hercinià està soterrat sota els sedi ments de l a depressió cen tral i de la depressió l levantina i , t a m bé, sota els de l ' Em por dà. El retrobaríe m , alXl m a teix, sota e l m ar, en la fossa m arina de m i l m e t res. Con tràriament, apareix molt visible en e l s Pireneus, les A l beres, les serres de Roses, en e l p l e gament d e l Montseny, en les serres del . l i toral i, t a m bé, en e l sòcol sobre e l qual s ' aixeca sobre les ones l ' i l l a de Menor ca. hercinià po Aquest sòcol dríe m dir que cons t i t ueix tot el subsol de les t erres i dels m ars que s ' estenen des del fins francès central plane l l m é s e n l l à de les Il les Balears. Són les ondu l a c i ons generals successives d ' aquest subso l , les q ue han deter m i na t , sota l ' ac c i ó dels m o v i m e nts epi rogè nics de conjunt, l ' orientació actual de les ribes c a t a l a nes entre e l cap de Bagur i l ' em bocadura de l ' Ebre. Es d i fíc i l , en e fec(263/Volum 5/setembre

te, admetre que aquestes ribes hagin estat orient ades per una gran falla o una sèrie de fal les que haurien, així, l i m i t a t l 'en fonsament sota les a i gües de les parts continentals s i tuades més cap a l 'est. Existeixen, cert ament, fal les longitudinals NE.SO., al l larg de les ribes C a t alunya, de mediterrànies tal com n ' existeixen, t a m bé, al peu NO. i a l peu SE. del plegament paleo zoic del Mont seny; però es tracta de fractu res com sem pre n ' h i han a to tes les serral ades de munta nyes, en les quals e l s plecs es t renquen i re·l l i squen els uns sobre els a l t res. Però nosa l t res no pensem que aquestes falles hagin estat capaces, en l l ur conjunt, d ' haver donat l loc a l 'orientació general de les r i bes, i menys a l 'orientació de ls Els munt anyencs. plegaments e fectes de les falles que hem pogut observar sobre deter m i nats indrets d e l a Costa Brava o de la Costa de L levant, no més han estat e fectes pura ment locals, iguals que els que dete r m inaren els e n fonsaments de l ' E m pordà i l a t opografia actual de les serres d ' Ol o t . La g r a n orientació estructu ral de Catalunya -amb burlet pirenenc; contra forts pre-pire nenes de les serres secundàries ( Cadí i Montseny) i després terciàries; gran depressió cen tral geosinc linal ( regió potàssi ca); m unt anyes herc i n i anes de dos en desdoblades L levant plegaments bessons (Montseny i serral ades l i torals); fossa m a rina mediterrània d e 1 . 000 m e t res, i finalment e l burlet her cinià subm arí que serveix de tota les Bale ars-, a subsol aquesta gran arquitectura ge neral fou de term i nada, d ' una m anera de fini t iva, per l ' orogè nesi pri m i t i v a que const ruí e l gran p l egament herc i n i à armo ricà, pro longació de l' Armòri ca, en el nord i Varisca en el sud. Es una gran est ruc t ura pri m ordial que depèn de l ' ar terrestre general qui tectura

ciència 49) 39

Vista del MassIs del Canig6.

i que dete r m i n ii , primer, l ' as pecte i la direcció de les ribes durant l 'era secundiiria, després l ' extensió de la m ar meso- num m ulítica e n la depressió central de C a t a lunya i , fina l m e n t , l ' orientació general de les r ibes actuals. Les costes de Catalunya són degudes a una de form ació cor tical que mostra que no sola ment les ribes, sinó també tot l ' espai ocupat entre elles i els P i reneus d ' una banda i entre el les i les i l les Balears d ' una altra, han estat a l ternativa . ment abaixades o aixecades segons les èpoques geològiques. L ' escorça terrestre falcada entre el m assís central francès i el plane l l espanyol s' aixecii o abaixii no com una substàn cia rígida que es trenca en fragm ents bruscament esm ico lats, sinó més aviat com una m atèria ¡:i l iistica i eliistica, que ondulii, primer, durant el ple gament hercinià i després, du rant els p legaments pirenenc i alpí. Aquestes ondulacions foren provocades pels es forços tangencials de les dues masses continentals veïnes d'origen ca-

ledoniii. Quan s ' esdevingueren e l s m o v i m e n t s pirenencs, després a l p i n s , els es forços orogènics t r i turaren novament tots els mas sissos crist a l . l i ns i els sedi ments anteriors, sobretot e n el nord d e C a t alunya, ç o que donà l loc a què deter m inades parts reprenguessin m o m e n t ii niament l 'estat pastós q u e els permeté d ' i ntercalar-se en els nous plegaments, orientats se gons pressions t angencials di fe rents. Així fou m o d i f icada l ' es tructura herciniana armoricana pri m i t i va. Les ali neacions ja assenyalades per Rousse l (ple gament del Canigó, plegament del "roc de France", plegament del " R a z Mouche z " , etc. ) són, en rea l i t at, les traces dels Pi reneus hercinians en la banda oriental dels Pi reneus catal ans. En la part occidental dels P i re neus, vers N avarra i pa'¡"sos bascos, els fenòmens orogènics provocats pel moviment pire nenc ante lutec i ii foren m enys compl icats. L ' es forç de les pressions t angenci als que asse nya l a el sent i t de les ondulàci ons seguint una direcció OE., 40 (264Nolum 5/setembre

ciência 49)

pogué desenro t l l ar-se en tota la seva a m p l i tud, sense ésser contr ares tat per un subsol sò l i d, en for m a de topant. Les ondes sedim e ntiiries s ' a i xecaren i es desenrot l l aren se guint l ' orientació OE. E l granit molt poques vegades pogué pe netrar en els plegaments pa leozoics prou pro fundament per poder reaparèixer m és enda vant a la supe r fíc ie per e fecte de l ' erosió a t m os fèrica sobre la coberta sedi m e n t iiria. Els permo-carbonífers sedi m e n t s són els únics de la sèrie p r i m à r i a q u e pogueren arribar a l a l l u m i que actua l m e n t for men l ' eix central de l a part occidental dels P i reneus. Els terrenys prim aris més antics, Silúric i Devònic, sens dubte estan encara a gran profundi tat, gairebé l l iures de tri tura ció herci niana. La i n f l uència del plegament hercinià explica, doncs, les anomalies aparents del repar t i m e n t de ls grani t s pi renencs i, t a m bé, el repar t i m e n t i la distribució de les conques hu lle res de C a t alunya. Hi ha el costum de dir que l ' H u l ler catalii s ' estén en for ma' d ' una banda con tínua als peus dels P i reneus, e n direcció OE., recoberta pel secundari i paral. l e l a a l p legament pire nenc. Aquesta fai xa de carbó fóra visible e n deter m i nats i n drets, t a l s c o m Gramos, N avi nes, La Bastida i, sobre tot, Surroca i Ogassa (Sant J oan de les Abadesses). Per la nostra part, opinem que l ' H u l l e r dels Pireneus ca talans no es presenta així, sinó que s ' h a dipos i t a t en peti tes conques sinclinals para l . leles als plegaments hercinians, tal com esdevingué a Armòrica i en el m assís central francès, on les condicions c l i m iit iques i topogrà fiques eren anàlogues. Es tracta, doncs, d ' u n segu i t d e peti tes conques hul leres, m és o menys i m portant::., en les quals els sedi ments estefa nians-autunians presenten, en-

O . d .. PClyi s

Carta esquemiltica que indica la situ ació dels dip(lsits hullers al mig dels plegaments hercinians (NO SE.) i dels plegaments terciaris (Oli.) en les altes valls del Segre i del Ter.

cara avui, la direcció NO. SE. dels plecs herc i n ians aixecats durant e l Carbonífer m i g. Aquestes conques hul l eres, aixecades durant els pl ega ments pirenencs antel utecians i, post eriorment, durant els movi ments alpins post -o l i gocens de les serres, avui apare ixen, en part, disposades sobre les direccions OE. d ' aquests nous plegaments, però es mostren sem pre assoc iades als plecs herci n i ans i orient ades com e l ls. Tant en el jaciment de Gramos, com en el de Navi nes o de Sant J oan de les Abades ses, hom troba sempre una flo r a que m arca la f i de l Carbo nífer superior amb "Pecopteris arborescens", "Calam i tes du bius", "Sphenopteris l a t i fo l i a ", "Sigi l laria elongata", "Lepido dendron aculeatum ", etc., etc. S i hom es fixa en aquestes juxtaposicions orogêniques suc cessi ves que han a fectat les conques h ulleres p irenenques, s ' expl icarà m o l t m i l lor l a for ma i es com prendrà amb més

fac i l i t a t tota l a tectònica dels vo l t ants de Sant J oan de les Abadesses, que sembla tan com p l icada a l primer m o m ent. Si ara exa m i nem e l repar t i m ent i l ' orientació dels m as sissos de grani t i de les con ques hull ere� e n les munt anyes de l levant de Catalunya, cons tatarem que el mecan i s m e que ha presidit l l u r const i t ució ac tual és idèntic a l que s ' h a pro dui't en els Pi reneus. Ha estat, solament, més sen z i l l , car els a l pins movim ents pirenencs foren m enys acce ntuats i , a més, perquè es produiren am b l a mat eixa orientació de la d i recclO varisca d e l plegament herci nià pri m i tiu. Les pressions tangencials e n les m unt anyes de L levant foren para l . leles a les pressions tangencials pi però renenques alpines, i aquestes dues darreres t ingue ren m o l t a m e nys intensitat. Hom constata, tarr bé, que les munt anyes de L levant sem pre han form a t part d ' una i m por tant m assa con tinental més es t able, la qual experimentà, més aviat que l ' acció de grans fenò m ens orogènics de plega ments intensos, moviments e p i rog� nics de conjunt que contri buiren repetidament després del secundari, a portar-hi e l (265!Volum 5/setembre

ciência 49) 4 1

m a r i després a fer-lo sort i r . ( t r ansgressió juràssica i regres transgressió cretàcia; SIO n u m m u lítica i regressi ó o l i gò cena). Els plegaments orogènics t i ngueren l loc, més aviat, a cada costat del continent, so bre la seva vora N O . , és a dir, en el geosinc l i n a l central ca t a . à, on es desenro t l l à el plegament de les serres, i, t a m bé, sobre l a vora S. i SE., on s ' aixequen els plegaments de les Balears, és a dir, en el geosinc l i n a l alpí, on es de senrot l l à el plegament terciari de la serralada bètica ( vegi ' s el croquis).

MARCEL CHEVALIER Prep. (Prof. Aux.) de la Facultat de Ciêncies de Paris.

Ex.

r---..----�

----- ---- ------_.

E NTREV ISTA AMB E L C ONSE L L E R D'AGR I C U LTURA : JO SEP M IRÓ

•

AR DÈVO L

Els incendis forestals d'aquest estiu al Principat i al País ValencHl han estat malaurada ment centre d'actuali tat gairebé diari. S'han cremat prop de

1 0.000

al País Valencia.

70.000

ha al Principat i quasi

Els incendis de Montserrat encetaven una forta polèmica sobre el

que calia fer i el que calia no fer; semblava que tothom havia de dir-hi la seva. Per acla rir aquestes i d'altres qüestions que encara avui són damunt la taula, (ciència) va sol. licitar amb

una entrevista

Conseller d'Agricultura Sr.

J osep Miró i

Ardèvol,

el qual, tot cal

dir-ho, va concedir-nos-la amb una extraordinària rapidesa a la qual normalment l ' adminis tració ens té desacostumats; per la qual cosa, en nom dels lectors de (ciència), li expres.. sem el nostre profund agraiment.

(ciência): -Els incendis forestals a Catalunya esdeve nen, a partir de la dêcada dels 60, el nostre pa de ca da estiu. Enguany, la superffcie cremada ha estat gaire bé de 70.000 ha. Al seu parer, ¿quines mesures caldria prendre a nivell preventiu, a més de les ja adoptades, a fi de reduir tant la freqüência com la magnitud d'a quest veritable desastre ecol<1gic? Les mesures a prendre i m p l iquen, Mir6 i Ardêvol: bàsica ment, l a posada en funciona m e n t d ' un m odel de prevenció del tot nou a l ' àrea med i terrània, és a dir, a l ' àrea on e l prob l e m a de l s i ncendis forestals es pro dueix d'una m anera crònica, i que es basa fonamental ment en l ' apl icació dels mateixos principis que se se gueixen en l a l l uita contra la pesta porquina i les p l a gues a través d e l e s agrupacions d e defensa sanitària i les de defensa vegetal. E l concepte teòric en què es basa aquest mo del de prevenció és el seg ü e n t : crear un siste m a d' organ i t z ació terri tori a l que, d 'una banda, garanteixi tant com sigui possible que no es pro.dueixi un foèus d ' i ncendi en qua lsevol punt d'un determ inat territori i, de l ' al t ra, que, en el cas que aquest focus es produe ixi, pugui ser identi ficat i e x t i n g i t a l més aviat possible. Aquest criteri, com he apun t a t abans, s ' aplica contra e l s focus vírics de pesta a fricana i t a m bé p e r l l u i t a r contra les pl agues q u e a fecten l ' à m b i t vege t a l . Crec q u e a i x ò q u e e n s ha donat t a n bons re sultats en el decurs d ' aquests dos ú l t i m s anys en els terrenys esmentats, també ens podria ajudar en l a l l u i t a contra e l foc. -

C a l dria, per tant, que els ajuntaments i els propi eta ris forestals cons t i t uïssin, a m b carikter voluntari -i

Aspecte que oferia Montserrat el proppassat 1 7 d'agost. (FOTOGRAFIA A. C L A R ET)

42 (266/Volum 5/setem bre

ciência 49)

�-----

això, crec, hauria de ser una condició essenci a l -, agru pacions de defensa, que serien fo ment ades, incentivades i , per tant, subvencionades pel Departament d'Agricultu ra en tot allò que concerneix l a vigi l ància, les obres de prevenció i l ' actuació i m medjata d ' e x t i nció prèvia a l ' arribada del bom ber.

(ciència): -Com incidir, pel que fa a la prevenció, en cadascun dels diferents tipus d'incendi: incendi intencio nat, incendi degut a negligència i incendi fortuit (alea tori). ? Miró i Ardèvol: - C a l dir, primer de tot, que el m o d e l d e prevenció d e l q u a l h e parlat en l a resposta ante rior és aplicable a tots tres t i pus d ' i ncendi. Natural ment, pel que fa a cadascun dels casos, h i h a un con junt de m esures específiques que, s i es posessi n en pràctica plenament, contribuirien d'una m anera i m por t a n t a l a defensa dels nostres boscos. I. crec que són les seg ü ents: P e l que fa a l s i ncendis i ntencionats, e n primer l loc, caldria que l 'A d m i n istració central m o d i f i qués els apar tats del codi penal que hi fan referència. L a figura del foc provocat h i és considerada d'una m anera de ficient i , per tant, és m o l t d i fíc i l , gairebé i m possible, que un incendiari vagi a l a presó, amb l a qual cosa desapareix u n factor de dissuassió i m portant, és a dir, e l risc. per a l a persona que fa un greuge a tota l a societat, la possible pena que hauria de pagar a canvi del dany que h a causat. _

D ' a l tra banda, h i ha una m esura que fins ara no h a e s t a t t inguda en compte i q u e crec q u e s ' hauria d ' a dop tar, i és l a v i g i l ància, durant e l s m esos .d'estiu, a les àrees que presenten un risc més elevat, no sol a m e n t a càrrec dels guardes fores t a l s i e l s agents rurals sinó t a m b é per part de les forces de segure t a t de l ' Estat, atès que l ' i ncendi i ntencionat és un delicte com qualse vol a l t re. No pot ser -com ha succe"it enguany- que, dels hel icòpters que l a guàrdia civil destina a v i g i l ar e l s incendis fores t a l s conjuntament a m b prevenció c i v i l , n o n ' h i hagi cap a Catalunya, tractant-se com es tracta d'una àrea de risc i m portant. I, f i n a l m e n t , caldria parlar t a m bé de l a i m pu n i t a t de què avui gaudeixen e l s qui calen foc a un bosc. En aquest sentit, tots els casos d ' i ncendi que se sospita que han estat i n tencionats haurien d ' anar segu i t s d'una i n ves tigació p o l i c i a l a m b t o t s e l s ets i u t s , t a l c o m s'es-o devé amb qualsevol delicte. Actua l m en t , una tercera part dels incendis, si fa no fa, se suposa que són provo cats i , tanm ateix, no es duu a terme cap i nvest i gació seriosa per esbrinar-ne els culpables. Ai·xò és fins a un cert punt lògic que passi quan es tracta d ' i ncendis re du'¡'ts, però j a no és tan admissible en e l cas de focs que cremen 5.000 o 1 0.000 hectàrees. En relació a m b e l segon t i pus d ' i ncendi, el degut a l s descuits d e l a g e n t , s'han d e considerar d o s aspectes i m portants. P r i m erament, l ' educació de la pobl ació. E l s sectors urbans d e l a població d e l nostre país tenen m o l t poca for m ació sobre el q u e és el m e d i natural, sobre el que és el bosc. En general, l a nostra soci etat és poc respectuosa no sol a m ent a m b el món vegetal sinó t a m bé a m b el m ó n a n i m a l . Les persones que ja no respec ten ni un ésser viu proper, com pot ser un gat o un gos, d i fíc i l ment podran tenir respecte a un arbre. En aquest Él

consel ler d'A /J ricul tura J osep M i ró i Ardè vol en el decurs de l'entrevista del dia 5 de setem bre d'enguany. ( FOTOG RAfiA A. C L A R ET )

( 2 6 7!Volum 5/s et e m b re

ciència 49) 43

(entrevista)

------�

A baix, un hidroavió del tipus "Canadanair" e n el mo ment de llançar la seva càrrega d'aigua sobre Montser rat e l proppassat 17 d 'agost.

( FOTOGRAFIA A. CLARET)

sent i t , h i h a una d i ferência notable entre l a m a nera de ser .de la nost ra societat i l a de qualsevol país centreu ropeu. Crec que aquesta actitud davant el medi natural pot modi ficar-se insistint en l a necessi t a t d'un canvi de m e n t a l i t a t , per m i tj à de l a pedagogia, la i n form ació, l 'educació dels i n fants... Així i tot, com a accions i m m ediates per reduir el risc de negligência, cal vigilar e l bosc i , a m és a m és, controlar l ' accés en àrees fo restals ( a m b m esures de caràcter absol ut, parcial o temporal): en definitiva, l i m i tar l ' ús i ndiscri m i na t del bosc per part dels sectors urbans de l a població. Pel que respect a als incendis fort u1'ts que es produe i xen a Catalunya, p o d e m disti ngir-n e t r e s grups. En p r i m er l loc, els deguts a causes n a t urals, principalment e l l l a m p. Aquests cons t i t ueixen un tant per cent molt reduYt i , per tant, no representen un probl e m a greu. Els del segon grup, que e n total sumen un 8% dels focs fort uYts, són els ocasionats per les línies d ' a l t a tensió. En aquest senti t , la Genera l i t a t s'ha de mostrar m o l t més exigent a m b l e s companyies elêctri ques pel q u e f a a l control i l a conservació de les seves línies i dels terrenys dels quals són responsables. Fi n a l m e n t , h i h a una tercera causa: els incendis provinents de frança. Durant aquests darrers cinc anys, se n 'han registrat tres d ' aquest t i pus a l nostre pafs. Aquests focs, que d 'e n t rada semblen poc potents, entren a Catalunya a m b e l f r o n t ja construYt i , e mpesos p e r la Tramuntana, arrasen m i lers d ' hectàrees. Es tracta d ' u n capítol que m ereix un tractament especi a l , tant a n i ve l l preve n t i u c o m de coordi nació a m b els francesos, i q u e és objecte d ' estudis recents del Departament d'Agricultura.

{ciência):-Quines formes d'actuació i quins m itjans d'extinció foren necessaris, al seu criteri, per combatre al més eficaçment possible el foc en el nostre bosc mediterrani, a més dels que avui ja s'utilit zen? Miró i Ardêvol: - D ' u n a banda, caldria accentuar la intervenció i m mediata de la m a teixa gent del territori a fectat. Si els bom bers, quan arriben en una zona que es crema, j a hi troben grups que han començat a tre ballar sobre e l foc, e n e l m i l lor dels casos poden tro bar-lo extingit i , e n e l pitjor, e n un estat di ferent de com es trobaria si haguessin estat els primers a arri bar. Actua l m e n t , si bé hi ha una xarxa de bom bers considerable, encara passen 20 o 30 m i nuts abans que aquests es presenten e n el lloc de l ' i ncendi. D ' a l tra banda, reivindico la reut i l i t zació del contra foc com a instrument històric i extraordinària m e n t e ficaç, l ' ús del qual t a m bé reclamen els forestals i els page sos. I sóc del parer que els bom bers també l ' haurien de fer servir, s i més no, e n a l guns casos. Quan un In cendi j a ha cremat 5.000 o 1 0. 0 0 0 hect àrees i es creu que u n contrafoc e l pot deturar, e m sembla absoluta m e n t lògic d ' u t i l i t zar-lo com u n recurs i m portant. F i n a l m e n t , cal que l 'Adm i n i stració central avanci en cara més pel que fa a la u t i l i t zació dels grans m i tjans, és a dir, dels h idroavions. fa t e m ps que l ' Estat espa nyol no compra nous h i droavions, de m anera que un país com Grêcia, que per l a seva superfíci e forestal s'hauria de comparar més aviat amb Catalunya, disposa de 1 5 h i droavions del tipus Canadanair, mentre que Es panya només en té 1 0. I, a i xí, a t a l l d 'exemple, quan 44 (268/Volum 5/setembre

ciência 49)

es va produir l'incendi de l'Alt Empord�, que va cremar 20.000 hect�rees, hi havia només dos hidros, mentre que a la Costa Blava francesa, on es van destruir 1 0.000 hect�rees, n'hi havia l O, diferència, crec, prou signifi cativa. La utilització de l'hidroavió és important en l'inici de l'incendi i durant aquest, perquè la seva capa citat de nebulitzar aigua sobre l'atmosfera de la zona que es crema obliga el foc a realitzar un treball tèrmic molt més considerable dirigit a evaporar i, en conse qüència, el retarda i en permet un control molt més r�pid. El foc s'apaga des de terra, però jo diria que es controla eficaçment des de l'aire si hi ha un nombre suficient d'hidroavions.

(ciència):-¿Regeneració cremat?

ilo

repoblament

del

bosc

Miró i Ardèvol: - Evidentment, regeneraclO. El bosc que es regenera per si mateix té innumerables avantat ges. En primer lloc, no hi ha acció de l'home en el seu procés de reconstrucció i, per tant, desapareix el perill d'erosió del sòl, ja prou malmès a causa de l'incendi. I, en segon lloc, no cal invertir-hi diners. Avui dia, re poblar I hect�rea és caríssim: pot costar una mitjana de 90.000 o 1 00.000 pessetes. Només cal, doncs, imagi nar-se la despesa que, durant aquests darrers quinze anys, hauria ocasionat el repoblament de totes les zo nes cremades de Catalunya per fer-se c�rrec que lo re generació comporta un avantatge econòmic molt consi derable. . Afortunadament, la capacitat de regeneració de les espècies vegetals dels nostres boscos és im portant, fins i tot en el cas del pi, que, si bé es regenera d'una ma nera diferent a la de l'alzina, tendeix a . ocupar territo ri amb molta facilitat. I, sorprenentment, el que es demostra és que el pi pinyoner té una capacitat de re sistència al foc comparable o superior a la de la ma teixa alzina.

(ciència):-Què pensa fer aquesta Conselleria en relació amb els incendis de Montserrat? Miró i Ardèvol: - Pel que respecta a Montserrat, la nostra posició és molt clara: esperarem 2 anys per veu re què succeeix amb el que s'ha cremat. La nostra composició de lloc inicial és que la major part de la zona destru'¡'da pel foc es regenerar� d'una manera na tural pr�cticaT!1ent ella sola (tot l'alzinar i moltes zo nes de pi) i possiblement només caldrà repoblar aquelles zones no gaire grans que ja havien estat repoblades i on potser l'arbre ha quedat més malmès. Per tant, re poblarem molt poca superfície cremada, si bé probable ment farem una mena de jardineria forestal consistent a plantar, en alguns indrets (a la vora de la carretera), arbres ja una mica grans per millorar-ne l'aspecte, sen se entrar al bosc. (ciència): -¿Compta, la Generalitat, amb les atribu cions suficients per poder dur a terme d'una manera autònoma una política global de gestió dels nostres boscos?

A baix, aspecte del bosc montserratí després de l'incen di del dia 17 d'a gost d'eng uany. (FOTOGRAFIA A. CLARET)

( 269/VoIum 5/setembre

ciència 49) 45

A baix, terrenys adobats per a l ' e ro s i ó i, poss ib l e m e n t , la futura dese r t i tz a c i ó .

Miró i Ardêvol: La General i t a t sí que compta a m b a t r i bucions p e r rea l i t zar aquesta política d e gestió fo restal, però no compta amb di ners. En termes més pre c isos, pel que fa a aquest any 1 9 86, C a talunya h a rebut en tots els conceptes (entre l a i nversió dels traspassos i la i n versió directa de l ' Estat) de l 'ordre de les 6. 000 pessetes per habitant. Madrid, una comunitat autòno m a m é s o m e nys tan "rica" c o m el Principat, n ' h a rebut unes 1 2. 000 per habi tant. D ' altra banda, Andalusia en rep aproxi m a dament 1 6 . 000. I, finalment, Extrem adura, per c i t ar la comunitat on van a parar més d iners, n ' h a rebut 30.000. S i féss i m el supòsit q u e Catalunya dedica el 2% d ' aquest a quan t i t a t a l a política forestal, Madrid l i dóna menys prioritat i només n ' h i inverteix 1 ' 1 , 5% i Andalusia encara n ' h i destina m enys, en fer una sen z i l l a operació ens adonaríem que, m a lgrat que Catalu nya hauria de fer e l doble d'esforç que aquesta ú l t i m a regió i s ' h auri a d e gastar u n 50% m é s q u e Madrid, a l capdava l l h i dedicaria m enys di ners. Ten i m , doncs, u n proble m a econòm i c m o l t greu. -

El 25% del pressupost d ' i nversió del Depar t a m e n t d'Agricultura e s destina a l a repoblació, a l a neteja dels boscos, a l a s ilvicultura, a l a l l u i t a contra l ' ero sió... Això vol dir que dediquem aquest 2 5 % al qlJe consti t ueix 1 ' 1 % de l a producció agrària final. Sí que teni m , per tant, u n m arc competencial sufi c i e n t per fer una poJrtica forestal. M a l grat això, abans ja he fet observar certs aspectes en rel ació amb els incendis sobre els quals no tenim competències: l a mo di ficació del codi penal i l 'ús dels grans m i tjans d' ex t i nci6 (els hidroavions). I n ' apuntaré encara u n a ltre que crec que té una gran i m portància. Es tracta de l a re g u l aci6, una vegada per totes, del servei c i v i l subs t i t u t i u, com a al ternativa al servei m i l itar, a fi q u e e l s objectors d e consciència puguin pres tar u n servei en e l bosc f e n t t asques preventives, cosa q u e permetria d e mobi l i t zpr u n n o m b r e no gens negligible d e persones, m o l tes de les quals, d ' a l t r a banda, estan i n teressades en aquest tipus de serve i. Independentment de l ' avan tatge que això suposaria, cal dir que es tracta d ' u n punt de la legislaci6 q u e encara no h a e s t a t suficient m e n t desenvolupat n i h a rebut l ' atenció deguda.

(ciência): -¿CaI ser pessim istes davant la situaci6 actual, en el sentit de considerar irreversible l 'anorrea ment progressiu del nostre patrimoni forestal i, per tant, la possibilitat de desertitzaci6 de Catalunya? Mir6 i Ardêvol: Cal ser prudents. Fins ara els in cendis no cons t i t uïen un prob l e m a greu. E l ritme al q u a l s ' h a anat perdent superfície arbrada ha estat del 0 , 8 9 % cada any. Per t a n t , en teoria, d ' aquí a cent anys se n ' h aurà destruït el 8 9%. N o cal dir, però, que aquesta superfície s'ha anat regenerant en bona part o, d ' a l tra banda, ha estat repoblada. De fet, j o diria que durant aquests darrers 20 anys han desaparegut més àrees forestals a causa de l a creació d ' i n frastructures, estructures urbanes, segones residències, etc., que no pas estrictament com a conseq ü ència dels i ncendis. Ara, el que succeeix és que enguany aquest r i t m e ha experi m e n t a t un fort augment causat per l 'extrema se quera que hem hagut de pat ir. I com que estem passant u n període sec, no h i ha cap garan t i a que aquestes con dicions c l i m àti ques no es repet i ran. Si la destrucci6 de superfíci e arbrada continua a un r i t m e se m b l a n t a l ' ac t u a l , l l avors ens trobarem en una situaci6 m o l t d i fíci l . -

4 6 (270!Vo!um 5/setembre

ciência 49)

Per tant, pensant en l'any que ve, cal extremar les mesures, perquè si es tornen a presentar uns mesos de maig i juny amb precipitacions similars a les d'aquest any, el risc que es reprodueixin circumstàncies sem blants serà pràcticament el mateix.

(ciência):-¿Ha considerat, el Departament d'Agricultu ra, la possibilitat d'utilitzar ramaderia per a la neteja dels boscos? Mir6 i Ardêvol: - El que nosaltres farem ara seran proves pilot. Es a dir, en teori a, si posem animals en un bosc perquè en netegin el sotabosc, a partir d'un nombre determinat per hectàrea constituirien un perill per al mateix bosc, ja que se'n menjarien els arbres joves i fins i tot arribarien a erosionar-ne el sòl. A l 'altre extrem, si fem servir un sol animal per hectà rea, no n'obtindrem resultats gaire importants. La qües tl6 és si podem determinar aquell nombre d'ani m als, aquella càrrega ramadera per unitat de superfície que impliqui l'obtenci6 de beneficis (la neteja del bosc) i alhora no causi un impacte negatiu en el medi. Això només es pot determinar e�perimentalment. Les proves que farem seran molt reduides i, si no condueixen a res, les aturarem. (ciência):-Quina ês la seva opini6 sobre la polêmica de si cal o no netejar els nostres boscos? ¿En cas que es resolguês procedir a la neteja del nostre medi fores tal, quines mesures creu que s'haurien d'adoptar? Mir6 i Ardêvol: De fet, netejar un, cop cada · 5 anys les hectàrees en les quals és necessari treure la brolla ( que no s6n totes ni de bon tros) suposaria una despesa d'uns 8.000 o 1 0.000 m il ions de pessetes d'ara, és a dir, de 4 a 5 vegades la inversl6 total del Departament d'Agricultura, i tenir al llarg de l'any un exêr€it de 25. 000 persones desplaçant-se pels boscos, amb els pe rills que . això comportaria Crec, per tant, que es trac ta d'una mesura contraproduent fins i tot des del punt de vista de manteniment del tn edi, I pel fet que la mateixa herba que, en créixer, fa que s'imposi una 'nova neteja del bosc és bàsicament piròfila. -

• .

(&iência): -Sembla. evident que el desenvolupament eco nOmic experimentat per la societat catalana en general en els darrers 30 anys ha incidit d'una manera molt negativa en la conservaci6 del nostre patrimoni fores tal. ¿Hi ha elements que ens permetin creure que en un futur prOxim aquesta tendência canviarà? Mir6 i Ardêvol: Una visió pess imista fóra pensar que es tendeix a accentuar la marginació del bosc. D'altra banda, cal dir també que a Catalunya hi ha un cert procés incipient de creixement de les ciutats in termèdies, aix() és, una certa descentralització; en se gon lloc, que dins la CE E, en el transcurs dels pròxims anys, el paper de la polftica forestal com a element substitl1tiu de la polftica agrària experimentarà un fort i mpuls i a ixò, per a un país forestal com Catalunya (encara que el nostre bosc tingui poca qualitat), serà molt important; en tercer lloc, que, si aconseguíssim portar endavant des del govern de la Generalitat la creació d'un model forestal que aclarís definitivament quines són les diferències entre el bosc que es pot explotar i el que s'ha de protegir, desenvoluparíem una política en tots dos sentits amb els mitjans suficients; l, f inalment, que la revaloraci6 de determinades activitats donaria joc una altra vegada al bosc. Actualment, s'estudien les possibilitats de l'ús energètic de la biomassa, estudi que està adquirint prou volum.

D'altra banda, i com a aspectes més concrets, es treballa en el conreu de la tMona, en la producci6 de carb6 vegetal per a l'exportació i l'obtenció de deri vats. Aquests elements, juntament amb la ramaderia extensiva, en el cas que donés bons resultats, contribui rien a tornar a donar valor al bosc.

Entrevista realitzada el proppassat divendres dia 5 de setembre de 1 986 a la seu de la Conselleria d'Agricul tura de la Generalitat.

(27 1 1Volum 5/setembre

ciência 49) 47

---

EL MON VIST EN CATALA

la màquina del tem p s

a----,

pRIMER MANUSC RIT DE MATERIA ..

FARMAC ÈUT IC A L OCAL ITZ AT A C ATALU N YA Iris Figuerola

La principal

Pujol Anna Ma. Carmona

Cornet

línia d ' investigació iniciada fa alguns anys per una de les autores d'aquest

article era, concretament, l 'evolució de l 'ensenyament de la Farmiicia a Catalunya. Després de molts estudis i recerques, s'ha pogut localit zar un manuscrit de dos volums de matèria farmacèutica, de l 'any

1 830,

de qui fou catedriitic del Reial Col. legi de Farm iicia de Sant

Victoriii i precursor de la Facultat de Farmiicia de Barcelona, Tom iis Balvey i Parés. His tòricam e n t parlant, podr1em dir amb tota se guretat que no es coneixia com i quin era l 'e nsenya ment d ' aquesta assignatura en e l dit col.legi, j a que només ten1e m breus notki es del conti ngut del pri mer tractat de m atèria farmacèutica gràcies al nét del primer catedrà t i c d ' aquesta assignatura, J o sep Antoni S a v a l l i V a l l de juli, i als apunts m'a nus crits de les c l asses teòri ques de m atèria farm acèu t ica que explicava J osep Antoni Balcells. Això fa que t i ngui veritable i nterès e l fet d ' h aver trobat un m anuscrit que tracti d ' a questa m atèria e laborat pel qui fou e l successor d ' aquest ú l t i m , TomAs Bal vey i Parés, ja que així se'ns farà més fàcil poder explicar com s ' e fectuava d ' aquesta l ' e nseny a m e n t assignatura i , a l hora, co nèixer quins eren el seu contingut i l ' evoluci6 del seu ensenya ment. TomAs Balvey i Parés va néixer a Cardedeu e l 2 4 d e setembre de 1 7 90. Era f i 1 l de J aume Balvey i Sans, t a m bé farm acèutic,

Baròmetre amb sangone res que permet conèixer l'estat de l 'atmosfera.

� l.CB�ll�/7V

a.u;"."/"

�!/�"#lU'f,m¿-J"�f /PdiVno ��w �na

.1)_

.Iu.r-"

VaYÚ,

1- " �;"""" ""�I""' I 4.fo-< ¿¡ .,.- '-'<i.

�----- -------- ------�

( 273/Volum 5/setem bre

ciència 49) 49

CBpia de dues pàgines del m anuscrit de do s volums de m atêria farmacêutica trobat al Col.legi de Farmàcia de Barcelona.

/-� �-�"""; r'-?- __ "'-' .k .? :-¿e,� R �;../_/� L�,,;.,;..:...- . _�).--9�""_ � ___

.../r':'�-':'�-�,rl'>-.....

"7 -�/"""...-."..,....... .;¡. ;....� � a JH.,4- �.-".��.. ).... -e-'__/�AM e-1J0l ,J., �

��- �...... ..,��-/""" )�-- � ".;,/ _� ..,� �/..;;...-7e- ..JI-�, .,../z-. r__� �"-/.;,. .. .,../�� : ""'- /W, d� kt -

i Vict()ria P arés. L 'entron cament d ' aquesta nissaga i d ' apotecari l ' art amb a m b el saber farmacèutic data del segle XVI i té el seu origen en els Parés -Català. Entre els seus treballs, destaquem ací les l l içons de m a tèria fa r m a c è u t i c a q u e va començar a explicar el 2 d ' oct ubre de 1 8 3 0 a l Reial Col. legi de Farmàcia de Sant Vic torià de Barcelona, m anus crit de dos vol u m s en foli que hem trobat en el Collegi de Far m acèutics de Barce lona gràcies a les rea l i t z ades i nvestigacions a Cardedeu, on hem tro bat, con feccionat pel seu nét, un inventari de les obres i els m anuscrits l le gats al dit col. legi d ' antu vi, cosa que motivà l a 10c a l i t z aci6 d ' aquest m anus crit de m atèria farm acèu tica entre una rica font documental i bibl iogràfica. E l fet que indur Balvey a la rea l i t z aci6 d ' aquest m anuscrit fou, essencial m e n t , l a petici6 per part de l a Real Junta- Superior Directora de la Facultad als catedràtics de donar a conèixer l ' ordre i el contingut de l l urs assigna tures respect ives amb la reorgan i t z a r de fi n a l i t a t l ' e nsenyament de l a Far màcia a nive l l nacional. E l tractat de m a tèria Balvey de farm acèutica és un vol u m i n6s m anuscr i t dividit en d o s toms d ' u n nombre d e pàgines desi gual. Fa l ' e fecte d ' un es borrany del l libre defini tiu, j a que conté n o m bro en Escrit esmenes. ses caste lla, es troba dividit en quatre parts. L a prime ra . -molt interessant- cons t a d'onze caprtols i s ' i nicia a m b l a definici6 de l a ma que farmacèutica, tèria és considerada com una part de la Farmacologia. Exposa t a m bé el concepte de m edica m e n t i l a recog nici6 adequada de l a m a tèria farmacèutica segons la seva naturalesa a n i m a l , vegetal i m i neral. A causa de l valor que té per a l 'art de preparar medicaments e l reconeixe ment de la m a t èria farma cèutica, Balvey dedica un

50 (274/Volum 5/setembre

ciência 49)

caprtol a l a propiedad del color, en e l qual c l assifica els col ors i els relaciona amb les propie tats tera pèutiques de les substànci Co medicamen toses. es menta i c l assifica les d i fe rents sabors i o l ors i estu dia l l ur rel ació a m b les terapèutiques. propie tats les acurada m e n t Descriu principals operacions far macèutiques dedica tot un capitol a definir los nombres técnicos que sir ven para indicar la virtud de los medicamentos, que s6n en nom bre de vint-i- vuit. D ' a l tra banda, accep t a el siste m a m è t ric deci mal com a substitutiu de l ' antic siste m a de pesos u t i l i t z a t a la Farm acia ca t a lana. L a segona part tracta de les substàncies inorgà niques o m atèria farma cèutica m i neral; l a tercera la àmpliament comenta m atèria farm acèu tica ve getal, que constitueix la del rellevant més part trac t a t ; i , finalment, la quarta part està dedicada a l a m atèria de procedèn cia animal. L ' e levat nivell cientUic de Ba1vey es mani festa en l a categoria dels cien tUics c i t a t s a l l l arg de ¡'obra. Els m és coneguts: Linné, Lagrange, Vauque lin, Ber zel ius, Fée, Robi quet, Pelletier, Caventou, Faraday i Derosne, i m o l t s d ' a l t res, demostren e l tre ball d ' i nvest igaci6 rea l i t z a t p e r confeccionar l a seva obra. El judici critic del m a nuscr i t -inèdit- s ' e s t à e l a borant i serà m o t i u d ' u n estudi profund.

r--

( ficci6 )

---

V I ATGE A L C OM ETA Arthur C. Clarke

Quê succeirà quan la m àquina falli i els petits hum ans es trobin al bell mig de l 'am ple cosmos, sense els poderosos ordinadors, incapacitats per escollir, entre els milions de cam ins que ofereix el buit, el camí que els ha de conduir a bon port... Doncs bé, caldrà que comprovin si encara poden servir-se dels seus deu dits.

"No sé per què faig aquest enregistrament, digué George Takeo Picket lentament davant del micròfon penjant. No hi ha cap possibilitat que mai algú arribi a escoltar-lo. El cometa no ens reconduirA vers la Ter ra fins d'ad a uns dos milions d'anys, és a dir, quan comenci la seva nova revoluci6 al voltant del sol. Em pregunto si, quan això s'esdevingui, la raça humana en cara existirA i si aquest cometa oferirA als nostres des cendents aquest espectacle tan grandiÓs. Potser organit zaran una expedici6, com nosaltres, per veure què hi poden descobrir. I ens trobaran "De fet, la nau es trobarA encara en condicions ex cel. lents malgrat el decurs dels segles. Potser hi troba ran combustible i fins i tot aire en quantitat, ja que el que de primer esgotarem seran les provisions alimen tAries i abans que d'asffxia morirem de fam. De tota manera, no crec pas que arribem en aquest punt; obrir la porta de seguretat ens permetrA d'acabar més rApi dament. "Quan era petit, vaig llegir un l l ibre sobre exploraci6 polar intitulat "hivernaci6 en el glaç". Doncs bé, és més o menys el que ens espera. Tot al nostre · entorn hi ha gel surant, en forma de gegantesques masses · po•••

roses. El nostre Challenger es troba completament en voltat d'icebergs que es mouen amb tanta lentitud que sembla que no es belluguin. Cap de les expedicions a qualsevol dels dos pols de la Terra no ha hagut mai de passar un hivern semblant. Durant la major part d'aquests pròxims dos milions d'anys, la temperatura ser A de 2 7 3 graus sota zero. Ens trobarem tan allunyats del sol que aquest ens escalfarA menys que les estrelles. ¿I qui s'ha pogut mai escalfar les mans amb els raigs de Sfrius una nit freda d'hi vern? " La imatge absurda que va passar-li per la ment el deixA sense energia. El record dels paisatges plens de neu sota la l luna i el sorol l dels picarols dels tri neus de Nadal dringant pel pafs que es trobava a vui tanta milions de quilòmetres l l uny, va fer-li un nus a la gola. Va plorar lIAgrimes d'infant quan el seu auto domini s'esfondrA en evocar totes les bel leses familiars i estranyes d'aquesta Terra ja perduda per sempre per a ell. Tot havia començat molt bé, amb un alè pletòric d'aventura. ¿Quant feia d'això? ¿Sis mesos? Recordava que havia sortit a contemplar el cometa, després que el jove Jimmy Randall l'havia descobert amb el teles-

(275!Volum 5/setembre

ciència 49) 5 1

copi que e l l m ateix s 'havia constru'¡'t i havia enviat e l s e u fam6s telegrama a l ' observatori d e l m o n t Stromlo. E n aquells mom ents, e l cometa era so lament un l leuger núvol que travessava la constel. laci6 d ' Eridanus, al b e l l m i g de l 'equador. Es t robava encara m o l t a l lunyat de Mart, en una �rbita i mprecisa retal lada en l ' i n f i n i t , i s ' adreçava vers el sol. La darrera vegada que havia l l u'¡'t en e l s cels de l a Terra, cap home no havia arribat a contemplar-lo i qui sap si quan apareixeria novament -potser per darrer cop- encara quedaria algú que ho po gués fer. E n acostar-se al sol, e l cometa s'havia i n flat i havia emès gran quan t i t a t de vapor i gas. Com un estendard gegant, l a seva cua onejava en alguna brisa c�s m ica, a més de seixanta-quatre m i l ions de quil�me tres lluny; en aquell moment enfila l '�rbita de Mart. Va ser l la vors quan els ast rònom s van considerar que es tract ava del fenomen celest més grandi6s de tots els temps; l ' a parici6 del cometa Halley, l ' any 1 9 8 6 , no se li podia comparar ni de bon tros. A leshores, els re¡ponsables de la Dècada Internacional d' AstrofTsica van uecidir de fer el l l ançament de la nau espacial d ' observaci6 Chal l en ger per anar al seu encalç -si és que aix� encara era possible-, atès que una ocasi6 semblant no es tornaria a prese ntar abans d'un m i ler d ' anys. Durant setm anes, les hores abans de l ' a lbada, el co meta s'estirava e n e l cel com si es tractés d'una nova Via Lactia amb m o l t a més bri l l antor. A m esura que s' atansava al sol i n ' experi m e n t ava novament l ' ardor que j a havia conegut en e l temps e n què e l pas , dels m a m uts feia estre m i r la Terra, e l cometa m an i fes tava u n i ncre ment constant de la seva activitat. Del nucli eixien gotes l l u m i noses que es desplegaven en a m p les ventalls giratoris com projectors alentits a l bell m i g d e l e s estrel les. L a seva cua, q u e j a asso l i a e l s cent seixanta m i lions de quil�metres, es t robava dividida en una m u n i 6 comp lexa de c i ntes i senyeres l a form a de les quals canviava completament de l a n i t a l dia. Aquestes s ' a l l u nyaven més i més del sol, com s i una mena de vent potent nat a l cor del sistema solar les menés devers les estrelles. Quan fou esco l l i t per sor t i r en el Challenger, George Picket no se sabia avenir de la seva sort. Cap periodis ta no havia t i ngut una oportunitat semblant d 'ença de W i l l i a m Laurence i la bomba at�m ica. E l fet de ser l l i cenciat e n ciències, solter, gaudir d'una s a l u t excel lent, pesar no m és de seixanta qui los i no tenir apèn dix, tot plegat va com ptar, sens dubte, a l ' hora de triar-lo. De tota m a nera, molts a l t res devien reun i r t a m bé aquestes m ateixes condicions. Fos com fos, l ' enveja inicial acaba per convert i r -se en al leujament . Com que la divisi6 de tasques a bord del Challenger no fei a possible que actués solament com a periodista, Picket havia hagut d ' acceptar e l carrec de segon de l a tripulaci6. Dit en a ltres mots, havia de rea l i t zar la tasca de menar e l l libre de bord, de fer de secretari del capita, de controlar e l repar t i m e n t dels queviures i d ' a ltres provisions i de portar-ne l a comptab i l i tat. Era, per tant, una sort que en estat d ' i ngravitaci6 n ' h i hagués prou a m b tres hores diaries d e son. Aquesta divisi6 de feines l i exigia molt de tacte. Quan no estava enfeinat escri v i n t en la seva taula, gran com . una p issarra, o rellegint articles e m m agatzemats, anava per la nau a m b e l m agnetMon sota e l braç. Havia t i ngut l a cura de fer e ntrevistes a tothom, sense · deixar-se cap dels v i n t engi nyers o investi gadors cientHics que es trobaven e n el Challenger. N o · tots els enregistraments havien estat transm esos a l a Terra per radio; alguns eren m assa cientHics, d ' a l t res m assa i mprecisos i d ' a ltres tot e l contrari. Si m és no, en cap cas no havia actuat per favor i t i s m e i creia no haver t a m poc menystingut n i ngú. H i pensava tot adonant -se que en aquells moments all� no tenia cap i m portancia. Es q ü estiona la m anera com el doctor Martens es

prenia les coses; l ' astr�nom havia estat un dels per sonatges del seu reportatge que s'havia mostrat m é s d i ffc i l , tot i q u e e r a el q u e posseYa l e s dades m é s i m portants. Sob tadament, Picket a g a f a l a cinta més vella de les · enregistrades, on es trobava l ' entrevista fe ta a Martens, i la i n t roduT en el ma gnetMon. Era conscient que solament era una temptativa per part se va d ' a i xoplugar-se en el passat per fer-se escapol del present, però l ' únic e fecte d' aquest l l a m pec de luci desa fou fer-l i esperar que l ' intent fos ree ixit. H avia servat un record m o l t viu d ' aquesta entrevista -la p r i m era-, j a que e l m i cròfon pe f! j ant, que es movia lleument e n el corrent d ' a i re produi t pels ven t i l adors, l ' havia gairebé hipno t i t z a t fins a l punt de fer-lo tornar incoherent. En escol tar-lo, ni ngú no podia dubtar: servava l ' acos tum ada serenor pro fessional. Eren a t renta-dos m i lions de quilòmetres del cometa, a l qual, per�, rapida m e n t s' acostaven, quan va adreçar- se a Martens, que es trobava en el se u l loc d ' observa ci6, per fer-l i l a p r i m era pregunta. "Doctor Martens, quina és la natura exacta del co meta? - B é , és una barreja, havia respost l ' astròno m , i l a seva com posici6 es modi fica constantment a mesura que ens a l lunyem del sol. La cua, t a n m ateix, és formada basi cament per amoníac, meta, acid carb�nic, vapor d ' a i g u a , ci anogen . . .

- ¿ Cianogen? ¿Per� no e s tracta d ' u n g a s tòxic? ¿ Què passaria s i la Terra e n t rava en contacte a m b e l l ? - Res. P e r m é s espectacular q u e e n s sem b l i , l a cua d'un cometa no és a l t r a cosa que buit. U n volum sem blant a l d e l a Terra conté tant d e gas com e l que pot enquibir-se en una capsa de l l u m i ns. - I m a lgrat tot, aquesta quantitat tan p e t i t a de gas d6n a aquesta l l u m inos i t a t ! - De l a mateixa m a nera q u e un g a s r a r en un tub pu b l i c i t ari i per les mateixes raons. L a l l u m i nositat de l a cua del cometa és produ'¡'da pel bom bardeig del sol a m b partTcules carregades d'electricitat. Es u n anunci c�smic; tinc por que un d ' a quests dies l a gent de la publicitat no s ' adonin d ' aquest m i tja i arribin a fer es l�gans publicitaris en el sistema solar. - Una perspectiva depri ment... encara que cal esperar que hom ho prese n t i com una vict�r i a de l a ciència aplicada. Però no parlem més de l a cua; ¿quan trigarem a arribar al cor del cometa... a l centre, e m penso que és aixf com v6s l ' anomeneu? - Com que tractar . d' atrapar alguna cosa sempre de ma na un cert t e m ps, crec que no h i penetrarem fins d ' ad

52 (276/Volum 5/setembre

ciència 49)

. . '><. ._-

a dues setmanes. Primerament, ens immergirem en la part més profunda de la cua, de manera que tallarem transversalment el cometa en el moment d'atrapar-lo. I malgrat que el nucli es troba encara a trenta-dos milions de quilòmetres, ja tenim una bona quantitat d'informaci6 sobre ell. En primer lloc, sabem que és extremament petit de menys de vuitanta mil quilòme tres de di�metre. No és una massa sòlida sin6 més aviat un conglomerat de milions de petits cossos en moviment formant un núvol. - ¿Podrem penetrar en el nucli? - Ho sabrem quan . arribarem. Potser optarem prudentment per observar-lo mitjançant el telescopi d'alguns milers de quilòmetres estant. Pel que respecta a mt, em sentiria molt decebut sl no ens dirigrem al nucli. I v6s? Picket va parar el magnetMon. sr, Martens havia tin gut ra6;s'hauria trasbalsat, tant més que aparentment no hi havia cap mena de perill. Si de cas n'hi havia, no provenia del cometa sin6 del coet. Havien travessat l'una darrera l'altra les immenses veles de gas que, d'una manera inconcebible, el cometa Randall mantenia subjectes tot projectant-les en la seva cursa lluny del sol. Ara, a mesura que s'atansaven pro gressivament a les regions més denses del nucli, sem blava com si es trobessin en el buit ideal. La boira lluminosa que envoltava el Challenger des de tants mi lions de quilòmetres arribava amb prou feines a enfos quir les estrelles; però davant mateix, al centre del cometa, hi havia una taca brillant de llum difosa que els atreia com un foc follet. Les pertorbacions elèctriques que es produïren al seu entorn amb una intensitat creixent havien interromput gairebé completament el seu contacte amb la Terra. L'emissor principal de la nau podia enviar amb prou feines un sol missatge, però des de feia alguns dies, s'havien vist forçats a enviar en morse un comunicat dient que tot anava bé. Quan es desviessin del cometa per tornar a entrar-hi, es restablirien les comunica cions, però de moment es trobaven tan aÏllats com els exploradors abans de la descoberta de la r�dio. Plcket havia experimentat una certa satisfaccl6; això li per.me tia tenir més temps per acomplir la seva segona tasca. Encara que el Challenger estigués a punt d'entrar en el cor del cometa en unes circumst�ncies que cap capi t� no hauria mai imaginat abans de les acaballes del segle XX, era necessari que algú s'encarregués de veri ficar les provisions i calculés quina n'era la reserva. Amb gran · prudència i extrema lentitud, explorant amb el radar l'esfera espacial que els envoltava, el Challenger s'obri pas en direcci6 al centre del cometa. •••

I un cop am s'immobilitz� ... enmig del glaç. En altre temps, vers l'any 1 940, Whipple de Harvard ho havia endevinat, però aquesta veritat era difícil de creure si hom no tenia proves evidents. El nucli relati vament minúscul del cometa era format per conglome rats d'icebergs en moviment situats en òrbites entre creuades. Però contr�riament als icebergs que deriven en els mars polars, aquests no eren d'un blanc esclatant ni es componien d'aigua. Tenien un to gris6s brut i eren molt porosos, com la neu mig fosa. I eren farcits de bosses de met� i amonrac que ex plotaven de tant en tant i originaven gèisers gasosos quan absorbien la calor solar. Un merave1l6s espectacle que Picket no havia tingut inicialment temps d'admirar. Ara, però, en tenia fins i tot massa. Com de costum verificava les provisions de la nau espacial quan el desastre es va fer evident, sense que ell se n'adonés del tot en un primer moment. La situa ci6 pel que fa als queviures era completament satisfac tòria; disposaven d'estocs suficients per al retorn a la Terra. Ho havia confirmat ocularment i solament calla confrontar-ho amb les xifres enregistrades en la secci6 -gran com un cap d'agulla- que el cervell electrònic de la nau espacial tenia reservada per a aquests afers. Quan les primeres quantitats irreals van aparèixer a la pantalla, Picket va creure que s'havia equivocat en prémer la tecla. Va esborrar el resultat i va introduir novament les dades a la calculadora electrònica. 60 caixes de conserves de carn · embarcades; 1 7 de consumides fins aquell dia; en restaven, per tant, 99999943. Ho intent� de nou, però el resultat que va obtenir no va ser millor que l'anterior. Amoïnat, bé que sense alarmar-se gaire, va anar a buscar el doctor Martens. Va trobar l'astrònom a la cambra de tortura -aquest era el nom del petit glmni\s situat entre el magatzem de les peces de recanvi I el dipòsit principal de carbu rant. Tots els membres de la tripulacl6 havien de rea litzar exercicis cada dia durant una hora a fi que llurs músculs no perdessin l'elasticitat en un estat com el de la ingravitaci6. Martens es barallava amb un sistema de molles força potent, l'expressi6 ferotge i el rostre ple de determinaci6. La seva expressi6 acab� entristint -se quan Plcket li explic� el que succeïa. Unes quantes temptatives en el quadre principal el van convèncer del pitjor. "La calculadora s'ha tornat boja. Ja no és capaç ni de sumar ni de restar. - Però bé es deu poder arranjar ! " Martens v a fer que n o amb e l cap. Havia perdut el seu aire de seguretat habitual; se'l veia p�l.lld i amb els trets de la cara descompostos. -; Ni els mateixos constructors no podrien arranjar-la. Es una massa compacta de microcircuits tan atapeïts com els del cervell hum�. La part de la memòria enca ra funciona, però la secci6 de c�lcul s'ha espatllat. No fa altra cosa que barrejar les xifres que hom li for neix. - I això quines conseqüències té per a nosaltres? - La mort, afegl Martens secament. Sense la calculadara electrònica estem fotuts. Es impossible calcular l'òr bita que ens ha de permetre retornar a la Terra. Ne cessitarrem setmanes i un exèrcit de matem�tics per establir-la. - És ridícul! El coet est� en condicions òptimes, dispo sem de queviures i carburant en quantitat... i em dieu que morirem senzillament perquè no som capaços de realitzar algunes addicions. - Algunes addicions! replic� Martens amb part del seu antic convenciment. Una maniobra d'aquesta natura que ens permeti allunyar-nos del cometa i situar-nos en una òrbi t a terrestre implica ·un centenar de milers de cal culs. La calculadora electrònica necessita bastants mi nuts per arribar a la soluci6." Picket no era matem�tic, però els seus coneixements

(277/Volum 5/setembre

ciència 49) 53

astron()mics eren suficients per fer-se cilrrec de la situ aci6 en que es trobaven. Una nau que navega pel cel es troba sota la influència de nombrosos cossos espa cials. La força principal és la gravitaci6 del sol, que manté tots els planetes estretament fixats en l lur ()rbi ta. Aquests, a l lur torn, exerceixen, cadascun, una atracci6, bé que molt més feble. Fer un càlcul tenint present totes aquestes forces oposades -i, especialment, apro fitar-se ' n per assolir en el moment ()ptim un objec te que es troba a milions de quil()metres lluny- repre senta un problema d'una gran complexitat. Picket ente nia el capficament de Martens; cap home no pot treba l lar sense les eines necessàries de l ' ofici i cap altre ofici no requereix uns instruments tan complicats. Tot i que el capità va comunicar en una reuni6 d'ur gència la situaci6 a la tripulaci6, calgueren algunes ho res per adonar-se i prendre consciència de la nua reali tat. La fi es trobava tan lluny en el temps que no aca bava de materialitzar-se; estaven condemnats a mort per() la data de l ' execuci6 era llunyana. I la vista pano ràmica continuava essent esplendorosa... Més enllà de la broma lluminosa que els envoltava -que esdevindria l lur tomba espacial fins a la fi dels temps- arribaven a veure el fanal de J fipiter, que llura més que les estrelles. Alguns d'entre ells viurien enca ra, si els altres acceptaven sacrificar-se, quan passessin prop del més potent dels fills del sol. Picket pensava si valia la pena viure algunes setmanes més per veure el que Gali1ei havia vist quatre-cents anys abans amb el seu telescopi rudimentari -¿els satèl.lits de J fipiter, que giraven com en un coixinet de boles per damunt d'un fil invisible? " Boles damunt d'un fil". Aquesta imatge va fer bro l lar del seu subconscient un record d'infantesa que ha via oblidat del tot i que va necessitar alguns dies per eixir a la superf!cie. Llavors va convèncer-se que havia

"Si és una broma, no em fa ni mica de gràcia, digué el doctor Martens tres dies després tot donant una ulla da desdenyosa a l ' objecte fràgil fet amb fusta i filferro que portava a la mà. - Ja m'ho pensava, que dirfeu aix(), contestà Picket, contenint la seva irritaci6. Per() feu-me la gràcia d'es co l tar-me un mom ent. La meva àvia era japonesa i, quan jo era petit, em va explicar un conte del qual m'havia oblidat completament fins que fa unes setma nes em va venir a la mem()ria. Çrec que pot ser la nostra salvaci6. "Poc després de la segona guerra mundial, hi hagué un concurs entre un americà que feia anar una calcula dora electr()nica i un japonès amb un àbac com aquest que tinc ad. El sistema de boles va guanyar. - La calculadora devia ser molt primitiva o bé l ' opera dor un negat." - Hom va emprar la calculadora més avançada de l 'e xèrcit nord-americà. Per() deixem les discussions. Fem una provatura... digueu-me dos nombres de tres xifres i jo els multiplicaré. - Bé... 856 per 437." Els dits de Picket començaren a dansar per damunt de les boles, empenyent-les a través dels fils a una ve locitat de llampec. L'àbac tenia dotze fils, de manera que podia arribar a calcular ,nombres de fins a 1 2 xi fres (999 999 999 999) o bé dividir-se en seccions quan calia fer simultàniament operacions diferents. "374702, digué Picket després d'un temps increïble ment curt. Mirem ara e l temps que trigueu a fer el càlcul fent servir paper i llapis." El temps que necessità Martens per fer l ' operacl6 fou molt més l larg -cal dir que no era massa bo en aritmè-

trobat la soluci6. "No! cridà en veu alta. És ridkul ! Se me'n 'riuran da vant dels nassos! " I què? li digué una veu interior. Què hi perdràs? En el pitjor dels casos aix() ocuparà la gent mentre els queviures i l 'oxigen s' esgoten. L' esperança més feble és mil lor que res... Deixà de jugar amb els botons del magnetMon; l ' au tocommiseraci6 desaparegué. Es va deslligar els cintu rons elàstics i se n'anà al magatzem de recanvis a cer-

tica, com la major part dels matemàtics-o A la fi, di gué : 375072. Una comprovaci6 ràpida va demostrar que Martens havia necessitat un temps tres vegades superior per arribar a un resultat erroni. El rostre de l 'astr()nom reflectia menyspreu, estupor i curiositat alhora. "On heu après aquesta manera d'operar? Em pensava que aquesta mena d' objectes solament podien sumar o restar. - Bé ... la multiplicaci6 no és sin6 una successi6 d'addi-

car els materials que necessitava. .

54 (2781V01um 5/setembre

ciència 49)

. .

cions, veritat? Senzillament, he sumat 856 set vegades a la columna de les unitats, tres vegades a la de les desenes i quatre vegades a la de les centenes. Aix() és justament el que v6s feu amb el llapis i el paper. Na turalment, hi ha procediments per simplificar-ho. A mi em deveu considerar ràpid, per() si haguéssiu vist el meu oncle... Treballava en un banc de Yokohama i, quan calculava, no se li arribaven a veure els dits. Em va ensenyar una part del seu mètode, per() de fet ho he oblidat gairebé tot durant aquests darrers vint anys. Solament fa dos dies que practico i encara vaig a poc a poc. Tanmateix, espero que us hauré convençut que la meva idea no s'ha de menystenir. - Certament, estic impressionat. ¿Es pot dividir amb la mateixa rapidesa? - De fet, sr, quan es té una certa pràctica." Martens va agafar l'àbac i va fer passar les boles d'un costat a l'altre. Tot seguit, sospirà. "Molt enginy6s però aix() de poca cosa ens pot ser vir. Encara que els càlculs anessin deu vegades més de pressa que amb el paper i el llapis, que ja és molt dir, la velocitat de càlcul d ' un cervell electrònic és un mi1i6 de vegades superior. - J a ho he tingut present, contestà Picket una mica impacient. ( no tenia gaire cap es donava per vençut massa aviat. ¿Com es pensava que se les componien els astrònoms cent anys - abans de l 'aparici6 de les cal culadores electr()niques?) Heus ad el que jo proposo i digueu-me si hi ha algun error en el meu ' planteja ment " Va fer-ne l'explicaci6 d' una manera precisa i convin cent. A mesura que parlava, Martens s'anava relaxant, i acabà amb un esclat de riure, que fou el primer a bord del Challenger des de feia molts dies. "Vull veure la cara del capità quan li expliqueu que tots hem de tornar a l'escola primària per aprendre a jugar amb les boletes", digué l'astr()nom.

la cadena matemàtica -això suposant que no s'havia produït cap error durant el procés. Per solucionar aquest inconvenient, només calgué formar dos equips de càlcul que confrontessin, al final, llurs resultats res pectius. "Hem bastit una calculadora a partir d'éssers humans en lloc d'emprar circuits electrònics, explicà Picket en el seu enregistrament, un cop va tenir temps per poder

•••

•.•

•••

L'escepticisme inicial desaparegué després de fer Pi cket algunes demostracions. Per a aquells homes, que havien estat educats en un m6n dirigit electrònicament, el . fet que una simple estructura de filferro i boles fes miracles era com una revelaci6. I alhora constituïa un repte i, com que llurs vides en depenien, hi van posar tot l'entusiasme. Tan bon punt l'equip d 'enginyers hagué construït cò pies millorades del prototip barroer de Picket, els cur sos van començar. Exposar-ne els principis bàsics fou cosa de minuts; era la pràctica el que demanava temps... hores d'exercici, fins que els dits volessin automàticament per damunt dels filferros i situessin les boles en les posicions adients sense que el pensament conscient intervingués. Alguns membres de la tripulaci6, malgrat els exercicis constants, no van adquirir mai ni habilitat ni rapidesa a l 'hora de fer anar l'àbac; per(), en canvi, d'altres no van trigar a superar Picket. Somniaven columnes i xifres i que manipulaven l'à bac. Depassat l'estadi d 'aprenentatge, foren agrupats en equips i rivalitzaren ferotgement per arribar a ser els millors. Finalment, a bord del ChalleAger, hi havia homes que amb l'àbac eren capaços de multiplicar entre ells nombres de quatre xifres en qüesti6 de quinze se gons i durant hores. De fet, es tractava d'una feina purament mecànica: demanava habilitat, no intel.ligència. A Martens li per tocava el treball més dur i ningú no el podia ajudar. Va haver d'oblidar les tècniques fonamentades en el càlcul numèric mecànic a què estava avesat i organit zar un sistema de càlcul que fos realitzable automàti cament per homes que no tenien · --cap sensibilitat per les xifres que manipulaven. Ell ê\S fornia les dades en brut i ells executaven el programa que ell els havia fixat. Després d'hores de treball feixuc i mecànic, la resposta sortia del final de

pensar en els seus oients, que, d 'altra banda, havia cre gut que mai més no l 'arribarien a escoltar. Es un miler de vegades més lenta, no pot manejar un gran nombre de xifres d ' un cop, es cansa fàcilment però fa la seva tasca. No li és possible de fer càlculs de navegaci6 que ens permetin de tornar a la Terra -perquè s6n massa complicats- per() sr de donar-nos una òrbita que ens conduirà a una zona accessible a les ones de ràdio. Una vegada que ens hàgim alliberat de les interferències elèctriques que ens envolten, assenyalarem la nostra po sici6 per ràdio i els potents cervells electrònics de la Terra ens diran el que cal fer. " J a ens hem separat del cometa i hem deixat d 'allu nyar-nos del sistema solar. La nostra ()rbita actual coincideix amb els nostres càlculs, tal com esperàvem. Encara ens trobem dins la cua del cometa, per() el seu nucli es troba a un mili6 sis-cents mil quilòmetres de nosaltres i ja no en veiem els icebergs porosos. S'esca poleixen vers les estrelles a través de la nit glacial que regna entre els sols, mentre nosaltres retornem al hos tre planeta... "Escolteu, la Terra... escolteu! Ad, el Chalenger, ací, el Challenger. Responeu-me després de captar el nostre senyal... desitjarrem que us ocupéssiu dels nostres tre balls aritmètics abans que els nostres dits siguin només pell i os ! " •••

Arthur C. Clarke. Conegut del gran públic com un àels escenògrafs de la pel.lfcula 200 1 : L'Odissea de l espai, basada en l'obra Sentinel of eternity, publicada I any 1 9 5 1 , de la qual és autor.

n.lustraci6 d'aquest conte de ficci6 a c�rrec de Maxi Olivier.

(2 7 9/Vo l um 5/sete m bre

ciència 49) 55

•

revIsta

catalana de .

ClenCla

n UrQl;"nn IHI'

u ""'OUA oo

nW;,lOA

i tecno logia recomanació als autors d'articles

.. ...... .... .. ...

EINSTEJN ENTlE NOSALTaE5 ....�'I> ,.IJJ .llU'_·..

ALI ' ". �'" IfIOTJn" wl\Il/)l,II( IIf Vo'AWIOY", .'(O" fffiUWOft.r.uc<o 1�1�•• U'A jlWIl' M(1I.U !1.VlnU . I.A ''''''lll>lT'''r UWU "

l..It:UoJllf '''.,

U.' )lII, u.a.. M4'flO1OC1S"'"

L a revista (ciêncla)

gaci6 i

té c o m

a objec t i us esse n c i a l s

i n t erco m u n icaci6 c.ientffica e n

l l engua

divul

c a t a l a na.

Cal

que e l s articles respong uin, t a n t a n i v e l l for m a l c o m d e co n t i n gut,

a les exi gêncies que té assu m i des des de fa anys el perio

d i s m e cientHic i n ternacio n a l : pecHics;

defugir el

priori t a t s dels t e m e s d ' i n t e rês es

l lenguatge acadê m ic,

tot

m a n t e n i n t el

rigor

conce p t u a l I t e r m i nològic; e x p l i c i t a n t , sem pre que s i �.u i possi b l e , els conce ptes o termes cientffics d ' ús poc frequent fora d ' u n a àrea d ' espec i a l i t z aci6 concre ta; un cert ordre m e todològic i un a f a n y didàctic e n l ' exposici6; susc i t a r l a poss i b l e p o l ê m i c a davant d ' u n t e m a concret sense dog m a t i s m es ni subjec t i v i s m es. B. Extensi6: Els articles de fons presentats t i ndran u n a e x t e n s i ó de 1 0- 1 5 f u l l s , form at holandês, i hauran d ' ésser l l i urats m eca nografiats a doble espai. Es faci l i taril t a m bé a la Redacci6 una còpia de l ' ar t icle original.

C. Resum: S ' adjuntarà als artic les un resum de 1 00 par a u l e s com a màxim� D. Notes: L e s notes han d ' ésser evit ades. C a l incorporar l 'ex p l i c i t a ció del t e r m e o concepte dins e l text. E. Bibliogra fia: Les re ferênc ies bibl iogrà fi ques en els a r t i c l e s (especi a l m e n t l l i bres i pre fere n t m e n t edi t a t s e n c a t a l à o caste llà) m és, nada

seran que per

estrictament

i n d i spensables.

e l s a u t ors adj u n t i n a m p liar

els

una

rev i s t a

aconse l l a ,

l l i s t a de b i b l iogra f i a recom a

conei xe m e n t s

sobre

tema

tractat

1 0 tft o l s ) . F . 1I.lustracions: Es de m a n a a l s au tors adj u n t a r a l ' a r t i c l e i a part del t e x t 4 o 5 e l e m e n t s grà fics ( t aules, gràfics, di buixos i fot ogra fies). G. Biobibl iogra fia: 10 ratlles (data ,i l l oc de n a i xença de l ' au tor, l l oc de t re b a l l , especi a l i t z ació i p r i nc i p a l s publ icacions). ( m àx i m

( 245/Volum 5/setembre

ciência 49)

El futur de Catalunya depèn de la seva empresa. I el progrés de la seva empresa depèn de la seva capacitat de recerca, de la i n cor poració d ' i n novacions tecnològiq ues i de l 'oferta d ' u n a qual itat q u e només un control rigorós

pot assegurar. Per a donar suport a la i n dústria catalana en l a gran tasca de constru ir el futu r que tots volem, la General itat d u u a terme

una sèrie de programes -el pla conj u nt conegut com a «CAP AL 2000»- que actua en els següents à m bits: - Foment i d ifusió de la recerca . - Assessora ment, suport i aj ut a la i n novació tecnològica. - Serveis d 'anàl isi de co ntro l de qual itat. - Actuacions de suport i n d i recte .

�----�------� ----� �. �

�------.. FOMENT I DI FUSiÓ DE LA RECERCA La General itat dóna s u p o rt a les I n iciatives de recerca de caràcter genera l , I especifica m e n t a les dels àmbits universitan i agroalimentari, mitjançant els següents organismes' - General: C . I . R . I . T .

(ComissIó I nterdepartamental d e Recerca I I n novació Tecnològica) Tel (93) 3 2 1 2 1 46 - Àmbit universitari.

( D i r e c c i ó General d ' E nsenyament U n iversita ri) T e l : (93) 205 21 1 2 / 205 1 0 00 - Àmbit agroalimentari: I . R . T . A .

( I n stitut de R e c e r c a I Tecnologia A l i mentària) Tel

(93) 2 1 5 56 68 / 2 1 5 5 7 06

ASSESSORAMENT, SUPORT I AJUT A LA INNOVACiÓ

SERVEIS D ' ANALlSI

T ECNOLÒGICA

L e s necessitats d 'aquest i m portant aspecte de la producció son ateses per laboratoris dependents dels Departaments d ' I ndústria I Energia I d ' Ag r i c u l t u r a , Ramaderia I Pesca I per

M itj ançant els Departaments d ' I ndústria i Energia i d ' Agricultura, Ramaderia i Pesca, l a Generalitat actua assessorant, d o n a n t sup ort econòmic

I DE CONTROL D E QUALITAT

o combinant ambdues coses, E l programa comprèn:

d i verses institucions amb les que la General itat ha establert c o n v e n i s

- Innovació tecnològica industria l ,

- Laboratori General d ' Assaigs i

( D i recció General d ' Indústria) T e l : (93) 239 6 1 0 1 ( C . W . E , M , ) T e l : (93) 2 1 7 20 08 - Disseny industrial.

(Barcelona Centre de D i s s e n y , B C D ) T e l : (93) 2 1 5 8 7 50 / 2 1 5 8 5 82 (Centre de Disseny Assistit per Ordinador, C A D 1 C A M ) Tel

(93) 333 66 1 6

Tel:

(93) 230 86 06

relacionen amb els aspectes següents: - Suport a les Universitats i Escoles Empresarials. ( D , G , E n senyament U n i v e r s i t a r i )

Tel:

(93) 205 21 1 2

- Formació professional i escoles d ' Arts i Oficis.

- Servei d e laboratori Agrari.

Tel:

(93) 753 02 1 1

- Control i certificació de la qualitat.

(Departament d ' I ndústria i E n e r g i a ) Tel:

(93) 237 36 45

(Direcció General d ' E nergia) Tel: (93) 3 2 1 7 5 04 - Informació i desenvolupament

( C . W E. M , ) T e l :

E l p l a ,Cap a l 2000" é s c o m p l e mentat per d i versos progra mes que es

Investigacions.

- Tecnologia energètica.

empresarial.

ACTUACIONS D E SUPORT IN DIRECTE

(93) 2 1 7 20 08

Convenis d'alumnes de Formació Professional en pràctiques.

( D i recció G",neral d ' E nsenyaments Profess i o n a l s I Artist l c s ) T e l : (93) 205 21 1 2 - Oferta d e sòl industrial.

( I nstitut Català d e l S ó l ) T e l : (93) 237 7 9 00 - Incentius a determinades localitzacions. Zona d ' urgent reindustrialització.

(Societat de Gestió de la ZUR del Cinturó I n d u stna l de Barcelona) T e l (93) 254 1 6 0 3

- Innovació tecnològica en el camp agr(>alimentari.

(Departament d ' A g r i c u l t u r a , Ramaderia I Pesca) Tel: (93) 237 24 42

- Participacions empresarials.

(Societat Catalana de Capital a R I s c SA) T e l ( 9 3 ) 2 1 7 20 0 8 - Empresa d e Promoció i Localització Industrial de Catalunya S . A .

Tel'

(93) 2 1 7 2 0 08

- Política d · avals.

(Consell per a l a R e l n d u s t r l a l ltzaclo) Tel:

(93) 239 6 1 0 1

N O H O D U B T I , P E R A Q U A LSEVOL D ' A Q U ESTS T E M E S T E L E FO N I A L ' ORGAN I S M E CORRESPO N E N T , ESTEM A L S E U S E RV E I .

RIm W Generalitat de Catalunya