LES MALALTIES DE
I
TRANSMISSIO SEXUAL
52
Any 06 desembre 1986 400 ptes. ( IVA inclòs)
REVISTA CATALANA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
•
LA SIDA: UNA MALALTIA DE TRANSMISSIO SEXUAL ,
DIAGNOSTIC DE LABORATORI DE LES MfS PROGRAMA DE CONTROL COMUNITARI DE LES MTS A CATALUNYA
LA TRANSMISSIO SEXUAL DE VIRUS CARCINOGEN5. .
,
NOUS CONCEPTES EN L'ORIGEN DELS TUMORS HUMANS ASPECTES IMMUNOLOGICS DE LES MTS. . , ,
INTRODUCCIO AL SISfEMA IMMUNOLOGIC. ALTERACIONS I MODIFICACIONS IMMUNOLÒGIQUES �CIADES A CERTES MIs. ,
,
,
VALORACIO ANTROPOLOGICA I CULTURAL DE LES MTS.
'
•
equem el teló d1una obra itnportant. $
TEATRES DE L'INSTITUT Dues noves sales er acollir els e Aquesta temporada aixequem el teló d'una gran obra: els nous Teatres de
l'Institut. Tot un complex que ofereix dos nous escenaris, I a "Sala Gran" i "La Cuina", amb una capacitat total per a 450 espectadors, una sala d'exposicions i un bar. Dos espais per acollir tota mena d'espectacles i gèneres, des de treballs d'alumnes a espectacles de companyies de prestigi mundial.
Institut del Teatre Dlputaclo de Barcelona
-------
.�
-------
Tota una plataforma d'impulsió i difusió del món de l'espectacle. No te'ls perdis.
de bat a bat
El present número de (ciència) ha estat elabo rat conjuntament amb la C onselleria de Sanitat de l a Generalitat de C a tal un y a, a fi d'o ferir als nostres l ect o rs una v isió m ul t ilateral de les m alalties de transmissió sexual (MTS), que ••
representen avui una quest ió que a f ec ta l a societat, tant a nivell pa rtic u l a r com col.lec tiu, i la c o munitat c ien tífic a.
Així, Do lors Orta, en el seu treball la SIDA: una malaltia de transmissi6 sexual, e n s d6na a . conèixer a q ue sta important i vi ge n t pro blemàtica. Antònia Andreu ens i n forma en e l seu article de les tècniques d e diagnosi de les
MTS. A Programa de control comunitari de MTS a Catalunya, i des d'una altra perspec tiva, Josep M. C apde v i l a com unica les mesures preses per la Generalitat de Catalunya e n front aquest tema. Francesc X av i e r Bosch centra el seu interès per les MTS en l a t r an sm iss i6 vf rica. En els treballs d'Antoni Gayà, d'una ban da, i A. Tril la i J .M. Gatell, de l'altra, conei xem els transtorns produïts per les MTS. Fi n a l m ent, E. Balaguer, J. Be r n abeu i E. Per d i guero ens n'ofereixen una visi6 antropològica
i cultural.
. .- :·1·"\· DF 1'>-).-,'\"( { , -'
,?,
I)E
de bat
-r·�
a
bat
( ciència) k l '" l' l " ( "I "I " .... \ I) ,.
I
l' .... ( 1.\
1
I I
l
.... t II
\ 'I
SUMARI
, I \
4 SOLE I PLANAS, J. PUIG BER N , P. VICENS I RAHOLA.
CONSELL EDITORIAL:
F.
,
SOLE I
I ALA
DlRECfOR:
CAP DE REDACCIO: F.
PLANAS
12
,
CONSEL L DE REDACCIÓ: XAVIER TORRAMILANS
RAMON BAYES, JOS EP �. CAMARA SA, RAMON ,CAR BO, RICARD GUERRERO, LLUIS MARQUET, JOR DI MIRALLES, IGI'i.ASI OLIVELLA, MONTSERRAT PONSA, JORDI POR TA, JOAN PRA1, SANTIAGO RIERA, EDUARD RODRIGUEZ, ANDREU SE GURA, MONTSERRAT VALLMITJANA
17
,
ASSESSORS:
ORIOL DE BOLÒS, EDUARD BONET, GABRIEL JORDI , CARBONELL, FERRATE, JOSEP FERRATER MÓRA, SALVADOR GINER, JOSEP LAPORTE, RAMON MARGALEf, JOAN ORÓ
24 28
CORRESPONSALS: MIREIA ARTÍS (MÈXIC), FRANCESC BONVEHÍ (TOLOSA), SALVADOR GI NER (LONDRES), THOMAS F. GLICK (BOSTON, E Ut\). ANTONI !,.LORET (PA�(S), JOSE MANUEL SANCHEZ RON (MADRiD)
39
UNA
MALALTIA
TRANSMISSIÓ SEXUAL. Dolors Orta ,
DIAGNOSTIC DE LES MALALTIES
DE
LABORATORI DE.. DE TRANSMISSIO
PROGRAMA DE CONTROL COMUNI TARI DE LES MTS A CATALUNYA. J ose p M. Capde vi l a LA
TRANSMISSIÓ
SEXUAL DE
VIRUS
CARCINòGENS. NOUS CONCEPTES EN L'ORIGEN DELS TUMORS HUMANS. .
43
49
AL SISTEMA IMMU-
INTRODUCCIO NOLÒGIC. Antoni Gayà
ALTERACIONS I , IMMUNOLOGIQUES
CERTES MTS. A. Trilla i J . M.
,
ANNA BALDIRA
( ciència)
SIDA:
F. X avi er Bosch
35
cor<RECCIÓ:
LA
SEXUAL Antònia Andreu
DELEGATS:
JOAN BECAT ,(PERPINYÀ-At',jDOR RA), JOAN MIR.,O (GIRONA), VICTOR NAVARRO (VALENCIA)
EDITORIAL: "Afeccions privades, pro ble m es públics. Andreu Segur a
MODIFICACIONS ASSOCIADES A
Gatell
VALORACIÓ ANTROPOLÒGICA CULTURAL DE LES MTS. E. Periguell, J. Be rnabeu i E. Perdi guerü
La m�quina
del
temps: Crusafont Teilhard de Chardin: Un document. T.F. Glick.
,
....
desembre 1986
(ciència)
( ciència)
53
ADMINISTRACi Ó I SUBSCRIPCIONS:
,
�
CONTAMINACIO CARCINOGENICA
I
I POTENCIAL DE PREVENCIÓ
Per
A.
EDICIONS CIENTIFIQUES CATALANES S.A. VIA LAIETANA, 48 A. 08003 BARCELONA. Tel. 317 72 69
Giner-Sorolla
ENTREVISTA
Any 06
52
PROPER NUMERO DE CIENCIA
AMB RAMON LAPIEDRA �
"
SOBRE EL QUE ES PSIQUIC
Assaig de continuïtat del debat teòric de Josep Roca i Balasch. R am on Turr6. (I)
,
PUBLICITAT:
EDICIONS CIENTIf{QUES CATALANES PUBLICITARIA CATALANA, S.A. I C/RIBES, 15. 08013 BARCE S.A., LONA. TEL. 232 94 11 FOTOCROMS: IMPRESSi Ó. BERTA:
JARf S.A.
COMPAGINACI Ó
I
CO
EDICIONS CIENT ÍFIQUES CATALANES S.A.
,
EDICIONS CIENT ÍFIQUES CATALANES S.A. D1STRIBUCIO:
CpPYRIGHT 1986 CI ÈNCIA S.A. P ÒS IT LEGAL: B-22.121-1980. 0211-156X
D I ISSN
ELS TITOLS, ,SUBTITOLS, TEXTS DE P RESENTACIO I PEUS DE FOTOGRA FIA SÓN ESTABLERTS PER LA RE DACCi Ó. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN SOLAMENT L ' OP IN IÓ DE LLURS AUTORS. I
,
LA REPRODUCCiÓ TOTAL O PAR CIAL DE LA REVISTA AMB FINALI TAT LUCRATIVA SENSE AUTORITZA CIÓ PR ÈVIA NO ÉS PERMESA.
FOTO COBERTA
(A. Claret)
Agrarm a Angel Alegre de Rubf la cess16 de les figures que 1I.1ustren la coberta.
El
present
número
de
(ciència)
ha estat
coordinat
per
Andreu Segura I BenedJcto, Cap del Servei del Gabinet Tèc nic de la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social de la
Gener alitat. Es metge' epidemiòleg i actual ment presideix la Societat Catalana de Salut Pública.
(
-,
.
CIen CIa
)
..
AFECCIONS PRIVADES, PROBLEMES PUBLICS.
sexual, en endavant MTS, s6n un dels pro Les anomenades
b lemes
malalties de transmissió
de salut mé s f req ü en ts de les socie-'
tats modernes. Es tracta d'un dels pocs ca
de la forma mitj ançant
menar a complicacions neurolò g i ques i vascu
d'una sífilis, per exemple. La sHilis podia
lars que, fins i tot, provocaven la mort. Tot això en absència de tractament,
és clar.
sos en què la medicina ha classificat uns
D'altra banda, hi ha la finalitat terapèutica,
transtorns a
precisament la de modificar favorablement
partir
la qual, primordialment, es transmeten d'una
el pronòstic d'una malaltia. En general, cada
persona a l'altra.
malaltia té un tractament espedfic, de ma nera que, de car a al pronòstic i al tracta
En general, hom acostuma a denominar les
ment, interessava un diagnòstic que conjuntés
malalties atenent altres criteris, siguin les manifestacions clíniques de la seva presèn
les manifestacions clfniques i l'eti ologia. En cara que, com sabem, cap malaltia i nfecciosa
cia, com ara la diabetis, sigui la causa a la
evoluciona de la mateixa manera, una pro
qual s'at r i b u eix el transtorn, com ara la tu
berc u l osi.
Les ma lal t ies són, de fet, u na abstracc i6 .
L'existència de la tuberculosi o de la cardio
patia isquèmica, posem per cas, és un con
cepte derivat dels malalts de tuberculosi o d'infart de miocardi. Diem que si un pacient presenta aquestes i aquestes altres caracte
rístiques, pateix una o altra malaltia. I això ho fem perquè ens és de molta u tilitat. La mena de problemes amb què s'han en
frontat els metges durant segles, ha estat, sobretot, la curació de l'individu malai t; d'aquí que, en reconèixer una malaltia com
al pronòstic d' aquella afecció. Es tractava,
a tal, el metge perseguís informació quant visible evolució de la malaltia, i aquest a la
doncs, de trobar una orientació sobre la pre
proporcionava el diagnòstic. Així, el pronòstic d'una gonocòccia era més benigne que el
4 (ciência 52)
porció notable de les sHilis curava sense tractament especffic, mentre que d'altres evolucionaven cap a complicacions severes. tre les MTS supera les vint-i-cinc,
El conj u nt de mala l t ies que s'inclouen en
sense
comptar-hi la infecció pel virus de la immu
SIDA. Però el tret comú que les agrupa no nodeficiència humana
(VIH),
que provoca la
ens és útil per a determinar-ne o aproximar
-ne el pronòstic, ni tampoc el tractament dels malalts. En canvi, ho és per a plantejar-nos la pre venci6 d ' a questes infeccions. Efectivament, el contacte sexual és la mena de contacte
personal que en facilita el contagi. Evitar el contacte sexual per tal de prevenir l'apa rició de les MTS és el mateix que no menj ar per a evitar les toxi-infeccions alimentàries ,
el mateix que no respirar per a estalviar -nos els refredats. Però aixf co m les precau-
o
Vol. V des.1986/395
EDITORIAL
cions hi gièn i qu e s en
l'elaboració d'aliments
per clamfdies i pel virus de l'herpes. Es
dism inue ixe n molt el risc de contraure una
tracta
gastroenteritis, determinades precaucions hi
més f�cils de diagnosticar que fa uns anys, però sobre les quals tothom pensa realment
gièniques minven la probabilitat d'un contagi
d'afeccions que en l'actualitat
són
mitjançant la relació sexual.
que n'ha augmentat la freqüència. Aquestes MTS plantegen nous problemes de diagnòstic i de tractament, però també els mateixos
tenen una dimensió doble. Des del punt de
problemes que originaven les anteriors. Aixl,
Les conseqüències sanit�ries de les MTS
MTS depèn, sobretot, del nombre de contac
vista de l'afectat, el risc de contraure una tes sexuals diferents, la qual cosa no pot ser
més lògica. Però el perill de desenvolupar una complicaci6 greu és funció de l'agent infecciós implicat, de la capacitat immunit� ria de l'organisme i de moltes altres cir
·· · L
cumstàncies. Si deixem de banda la SIDA, les MTS rarament arriben a provocar directament la mort del malalt afectat; el que és més fre qüent és que produeixin alteracions cròni ques, entre les quals destaca la malaltia in flamatòria pèlvica de les dones, i, per a ambdós sexes, la infertilitat.
Les seqüeles
articulars, hepàtiques, cardiovasculars i neu rològiques són molt menys freqüents quan la malaltia es tracta adequadament.
per exemple, la complicació temible de la gonocòccia que afectava els ulls dels nadons, es dóna també amb el virus herpes i amb la clamrdia. La magnitud de l'impacte de les MTS en el conjunt de problemes de salut, és difícil d'establir, per tal com només disposem de dades aproximades sobre la seva incidència. Hi ha també portadors assimptomàtics, que són aquelles persones capaces de transmetre la malaltia sense patir cap alteració. I, so bretot, hi ha la complexitat de les relacions sexuals sobre les quals podem afirmar-ne, però, la inevitabilitat. Tots aquests ingredients són suficients com perquè, si ens oblidem d'una vacuna univer sal -d'una banda inimaginable-, o d'una absti
Fins fa uns anys, les MTS c1�ssiques eren
la sffilis i la gonocòccia, amb el xanveton i el limfogranuloma veneri. També es consi derava entre les MTS la sarna i la pediculo si. Avui dia, d'altres malalties han ocupat,
per llur freqüència i cons e q üêncies ,
aquest
lloc, entre les quals trobem les provocades
nència significativa -d'altra banda poc seduc tora-, ens hagim d'enfrontar amb un repte que desborda l'�mbit estricte de la sanitat. Encara que, ben pensat, gairebé tots els pro blemes de salut de la comunitat cauen més enll� de les competències estrictament tècni ques de la sanitat.
Andreu Segura
i Benedicto
(ciència 52) 5
â&#x20AC;˘
revIsta
catalana de .
,
.
ClenCla
i tecnologia
La Ciència clau del orogres i de Ja rova cultura ara. I
a
fah1st de tttlnn
Subscrivin..vos-hi
(agenda) CATALANA
CATALAI\(A SOCIETAT BIOLOGIA / A C A DE MIA DE CIÈNCIES M È DI QUES DE CATALU�YA I BALEARS.
SOCIETAT
VIII
PROGRAMA D'ACTIVIDE MES DEL TATS FEBRER DE 1987
DE
JORNADES CRINOLOGIA
D'ENDO
La Secció d'Endocri nologia Expe ri mental d e la Socie t a t Catalana de Bi ologi a la Societat Catalana i d'Endocrinologia de l ' Aca dèmia de Ciències Mèdi ques de Catalunya i de Ba l ears, convoquen les VIII J ornades d' Endocri no l ogia, en què conviden a partic ipar a tots e ls espe c i alistes relacionats amb el tema. Les comunicacions es po dran fer en cata la o en caste lla, durant un temps de 10 minuts, seguits de 5 minuts més de discussió. Hi h aura un Comi tè de Se l ecció que valorara la dels clentHica qualitat treballs, a i xf com que s' ajus tin a les normes de la present convocatòria. Els resums
s'enviaran
a:
Dr. Jordi Ca mps Un i t a t d'Hepa tologia Hospital Clfnic i Provin cial Villarroel 170 08036 Barce lona La data Ifmit de presen ta ció de ls resums és e l 28 de febrer d e 19 8 7 .
Les jornades es celebraran els dies 14 i 1 5 de Maig de 1987 de les 19.00 a les 21.00 hores, i el dia 16 d e Maig de l es 9.30 a les 13 .00 hores, a l'Aula B de l'Acadèmi a de Ciències Mèdiques de Catalunya i de B a le a rs , Pg. de la Bo nanova 47, Barcelona. L'entrada a la
Jornades
essent - ne
és
seu de les lliure, no
nece ss� r i a
i nscripci6 prèvia.
cap
DE
BIOLOGIA
L'INSTITUT DE FILIAL D'ESTUDIS CATALANS
SESSi Ó ORDIN À RIA
I.
Di mecres,
J. R ui z: Estudis dels iogur ts.
reol()gics
J. Ruscalleda: Reologia de la sang. In fluènci a del conti n gut en gre ixos. j.R. López
Esquerdo: Estu
reol()gics tals.
dis
de
sucs vege
,
CIENTlflCA
18, 19.00
hores
Biologia molecular Dept. d'Engi nyeria Qufmi ETSE1, UPC. D i agonal, 647.
ca,
Au l a Magna, Facultat de Biologia, UB. Diagonal,
. Divendres, 13, 13.00 hores L. Urpf: Aspectes confor dels dipèp t i ds Recerca de la Biologia de macionals la reproducci 6 a Catal u i la seva re l ació amb l'es tructura de protel'nes: Es n ya. tructura de Tyr- Lys i de Coordi nador: E. Ribes. Pro-Lys. M. Durfort: Situaci6 ac tual dels estudis ultraes Divendres, 20, 13.00 hores Z-DNA tructurals de la gamet ogè j.M. Casasnovas: i croma t i na. nesi en e l s i nvertebrats. 645.
Mezqui ta: Canvis en la composició, es tructura i ac tiv i t a t funcional de la cromatina, durant l ' es permatogènesi. C.
M.D. Coll: Estudis morfo lògiCS i bioqufmics en la profase meiòtica i llurs aplicacions clfniques.
j. López -C a m ps: Noves perspectives en els estudis de l'espermatozoide huma. j. San ta Ió:
bàsica ap l icada a les noves tec nologies de la reproducc i 6. Recerca
Il., SE M I N A RI S I CONfERENCIES DE LES SECClONS ESPECIALITZADES
Ec ologia
Dijous, 5, 1 9.00 hores Dept d 'Ecologia. Fac. Bio logia, UB. Diagonal, 645. A.
Freixes: Els Karts des
d'una ca.
perspect iva
sistèmi
Dijous, 12, 19.00 hores
Aula VI, Fac. Bio logia, UB. Diagonal, 645.
C. Gracia: de
l'Estat
Visió bot<1nica de Queensland,
Austr<1lia.
BiofTsica Aula IV, Fac. de farma cia, U B. Diagonal, 643. Dimarts,
Dive ndres, 27, 13.00 hores M. Takahashi: Estructura i e stequiometria de ls com plexos Rec A-DNA estu di ats per dI croisme l ineal.
17, 18.00 hores:
J.M. López Bés: Certs as pectes de comportament
biorreol ògic espaCi al.
Di jous , Aula
19, 19.00 hores VI, Fac. Bio logIa, UB. Diago n a l , 645 O l iv ar : Ictioplàncton de l sud-est atlànti c .
M.P.
Enzimologia
Regulaci6
Me taM!ica
(ciència 52) 7
AGENDA
Vol. V des.1986/398
Dijous, 12, 18.00 hores Aula VllI, Fac. Biologia, UB. Diagonal, 645. R. Cuss6: Met abolisme del glicogen muscular a l'alco holisme crònic. x. Testar, M. Llo bera I E. Herrera: Gluconeog�nesi
e n rates gestants sotmeses a ingest a crònica d'etanol.
la for m aci6, la innovaci6, desenvolupament i el l'aplicaci6 de noves tecno logies i llurs conseqüêncies socials.
-
Per a
primera
fase:
-
Per a la segona de j uliol de 1987.
fase:
- Fomentar el desenvolu pament conjunt de progra mes de formaci6, d'inter i canvi d'experiêncies d'exp lotaci6 òptima dels recursos en l'àmbit de la form aci6 a nivell comuni tari.
Les propostes viar-se a:
ENTRE CONVENI-MARC DE GENERALITAT LA UN I LA CATALUNYA, POLlT�CNICA VERSITA T DE CATALUNYA I LA UNESCO
- Millorar l'o ferimen t de formació disponible a ni vell local, regional i na cional, contribuint aixf al desenvolupamen t econòmic i equilibrat de la Comuni tat.
El proppassat dia 9 de fe brer, a les 19 hores, a l Palau d e l a Genera litat de Catalunya, es signà el conveni per mitjà del qual es farà possib le la creaci6 d'un Centre Internacional de M�t odes Num�rics que s'especi a l i tzarà en recer ca, educaci6 i entrenament en m ecànica computacio nal i modelaci6 compute ritzada.
- Desenvolupar el nivell de formaci6 d'acord amb l'evoluci6 tecnològica, identifican t les noves prio ritats existents pel que fa a formaci6.
Signaren
el
Ama Direc tor Ge neral de l'Organit zaci6 de les Nacions Uni des per a l'Educaci6, la Ciência i la Cultura, UNESCO; el Molt Honora ble sen yor Jordi Pujol i Soley, President de la Generali tat de Catalunya; i l'Exc m. i Magn. senyor dou-Mahtar
Gabriel
senyor
M'Bow,
Ferraté
i
Pascual,
Rector de l a Universit at Polit�cnlca de Cata lunya. CIRIT
COME'IT
Mesures que el programa COMETI posarà en pràcti ca: -A- Desenvolupament de les associacions universi t at-empresa per a la for maci6 (AUEF) en el .oarc d'una xarxa europea. -B- Programes d'in tercanvi d'estudia n t s i de personal entre les universitats i les empreses.
-C- Dese nvolupa ment i ex perimentaci6 de projectes conjunts universitat-e m pre sa en l'àmbit de la forma ci6 continuada. -D- Inicia tives m ultilate rals per al desenvolupa ment de sistemes de for m aci6 utilitzant diversos mitjans de comunicaci6.
-E- Inform aci6 complemen taria i mesures d'avaluaci6 destInades a promoure I a seguir les modificacions . introdui'des en el programa Els objectius del programa COMETI. COMETT són: El Diari O ficial de la CEE - Donar una d l mensi6 eu nCimero C336/6 del 31 de ropea a la cooperaci6 e n desembre publica l'anunci tre l e s universitats i les dels terminis de presen ta e m preses en l'àm bit de ci6 de sol. licituds:
Programa Europeu per a l'educaci6 I form aci6 en . l'àmbit de les tecnologies 1987/89.
8 (ciència 521
la
31 de març de 1987.
han
d'en
Direcci6 Ge neral de Tre ball, a fers socials I educa ci6 Dlvisi6 V/C/2 (COMETI) Rue de l a Loi, 200 B-1040 BRUSSEL.LES Télex 22877 COMEU.B Telecòpia (02) 2350129 Es pot demanar del sol. licitant a:
la
guia
Equip têcnic COMETI CIO CEMSU Rue d'Egmo n t , 13 1050 BRUSSEL.LES El represen t a n t espanyol m e m bre Co mitê del COMETI és el Professor Luis Antonlo Oro Facultat de Ciêncies Quf miques Universitat de Saragossa 50009 Saragossa
SOBRE ACTIVITATS MÈTODES NUMERICS EN
ENGINYERIA CURS 1986-87 de Internacional Centre Mètodes Numêrics e n En ginyeria. Tècnica Escola d'Enginyers de Canals i Ports. Universita t Catalunya.
Superior Camins,
Politècnica
de
Curs Intensiu sobre "Com putational Plastlcity"
2-3 abril 1987
En el curs s'impartiran deu lliçons sobre diversos as pectes relacionats amb la teoria i aplicacions dels mètodes num èrics en la soluci6 de problemes d e plasticitat e n enginyeria. Quota d'inscripci6: 30.000. ptes. K.J. Ba th e / R.D.]. Owen.
GENB�I-{AIJrrArr r)I� (_'1ArrAl�'LJNYA
PRESIDÈNCIA
Comissió Interdepartamental de Recerca Innovació Tecnològica ( CIRIT )
PRESIDÈNCIA GENERALITAT
DE
LA
ORDRE de 10 de desembre de 1985, sobre resoluci6 del concurs d'Aj.uts a Treballs de Sociolingufstica, CIRIT. Atesa la proposta pre sentada conjuntament per la Comissi6 Interdeparta mental de Recerca i Inno vació Tecnol()gica, CIRIT, i la Direcció General de Polftica Lingüfstica del Departament de Cultura de la Generalttat, relativa a la concessi6 d'Ajuts a Treballs de Sociolingüfstl ca, en resoluci6 del con curs convocat per Ordre del 18 de setembre de 1 985, ORDENO: 1.- S'aprova la resoluci6 del concurs sobre concessi6 d'Ajuts a Treballs de So ciolingüfstica, segons l' a cord conjunt de la Comis sió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tec nol()gica, CIRIT, i la Di recció General de Polftica Lin güfsti ca del Departa ment de Cultura de la Ge neralitat. 2.- Que annex a aquesta Ordre es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat al: Ca ta\l.mya la reSQluc iO del concurs d'Ajuts a Tre balls de Sociolingütstica.
Barcelona, 10 de desembre de 1985. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalu nya. ANEX
CON C ESSIÓ D'AJUTS A T�¡;:BALLS DE SOCIOLIN GUISTICA
joves de Barcelona". Responsable: Emili J. Boix i f uster. (200.000 p tes. )
" Ú s i actituds davant de la llengua catalana dels estudiants de secundaria". Responsable: Jaume Farras I farra s. (260.000 ptes.) "Estudi sobre l'ús del ca talà a l'empresa radica da a C atalunya". Responsable: Antoni Ma. Güell i for t uny. (580.000 ptes.)
La Comissi6 Interdepar tamental de Recerca i Innovació Tecnol()gica, CIRIT, conjuntament amb la Direcció General de Po1ft ica Lin güfs t ica del De partament de Cultura de la Generalitat, han acor dat, en resol uci6 del con curs convocat per Ordre del 18 de set e m bre de 1985, l a concessi6 d'Aj}l ts a Treballs de Sociolingufs tlca als projectes se guents:
"fonêtica I lêxic del c a ta là estàndard als mitjans de comunicació". Responsable: Jaume Martf i L1obet. (250.000 ptes.)
"Motivacions que portarien a l'ús de la llengua cata lana els subjectes no-cata lanoparlants". Responsable: Fêlix Balanz6 i Guerendlaln. (210.000 p tes.)
"Cat alanitzaci6 a l'ambit de la comunicaci6 escrita dels comerços i les empre ses de Torell6, 1985". Responsable: Trinitat No guer i Puigivll a. (200.000 ptes.)
"Normes i u so s Iingüfstics de les institucions en l'úl tima etapa del franquis me". Responsable: Jordi Bai'leres i Barril. (200.000 ptes.)
co neixement "P ublic i t a t del catala". Responsable: Rosa Q uitll e t i Sabater. (500.000 p tes.)
"Alternança de llengües: normes d'ús i actituds dels
"Estudi del catala no lite rari amb anàlisi de dades. Desenvolupament de nous mêtodes". Responsable: Joan Martf I C ast ell. (300.000 p tes.)
"Configuraci6, evoluci6 i perspectives de la norma litzaci6 de la llengua ca talana a la universitat".
Responsable: Núria Riba i M in y ana. (300.000 ptes.) OR DRE de
de desembre de sobre' adjudicaci6 d'aju ts per a estades de curt a durada a l'estranger amb motiu d'estudis o re cerca, segon termini de presentacl6, CIRIT. 10
1985,
Atesa la proposta pre se nta d a per l a Comissi6 Interdepartamental de Re cerca i Innovaci6 Tecnol() gica, CIRIT, rela t i va a la co ncessi6 d'ajuts per a es tades de curta durad a a amb l'estranger motiu d'est udis o recerca, segon termini de presentaci6, en resoluci6 del concurs con vocat per l'Ordre de 3 d' abril de 1985, ORDENO:
1.- S'aprova la resol uci6 del concurs sobre concessi6 d'aju ts per a est ades de cur ta durada a l'estranger amb motiu d'estudis o de recerca, segon termini de presentaci6, segons l'acord de la Comissi6 Interdepar tamental de Recerca i In novaci6 Tecnol()gica, CIRIT, en l a seva reuni6 del 22 d e novembre de 1985.
2.- Que anex a aquesta Ordre es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat
(ciència 52) 9
NOTICIARI CIENTíFIC Ca ta l u n y a
de
Vol. V des.1986/400 l'esmentat
acord de la C1R1T.
10
Barcelona,
de 1985.
de
desembre
J or di Pujol, President de la Generalitat de Catalu nya. ANEX
CONCESSIO D'AJUTS
PER
A ESTADES DURADA A
DE CURTA L'ESTRAN MOTIU D ' ES
AMB
TUDIS O
RECERCA,
SE
TERMINI, 1985
GON
"Utilització
Electr�nic
per a ació
Microscopi
del
de
Transmissió
l'estudi de la nucle i
el
creixement
cr i s
ta l .lr en vidres".
Neuch:ltel
mes)
025.000
Uni versité
-NeucMtel. (CH) O ptes. )
de
" Estud i dels sistemes nu clears altament exc i tats". CEN Saclay-Gif-sur-Yvette . (F) (I me s ) (90.000 pte s. )
seva reunió de novembre en resolució del con convocat per l'Ordre
22
1985, curs
la
a
CIRIT, de
de
acordà la 3 d ' abr il, de concessió d'ajuts per a e s tades de curta durada a motiu amb l'estranger d'estudis termini
o recerca, segon de presentació, a
les següents persones:
i Maza l'avantguarda russa 1910-1930". Centre Nat i onal d'Art et de Culture Georges Pompi dou-Parrs. (f) (t mes) (105.000 ptes.1 Eugènia
Argimon
"L'art
de
Joaquim Arxé i GàIvez "Topografia d'lIuro. Anàlisi
i interpretació". Istituto
di
Topografia
An
tica-Roma.
(l) (I mes) (97.000 Anna
san
:via.
ptes.)
Avent!n
Arti
i
"Estudi citogenètic mitjan
çant bandes d'alta resolu ció de les hemopaties ma
lignes".
de
Universitat
-Lovaina. (8) (3 mesos)
Lovaina-
(265.000
ptes.)
Carmen
Azcilrate i G i m é
"Introducció al concepte de derivada: la vel ocita t". for
Centre
Studies-King's
(20
Educational
Col lege-Lon
dies)
(127.000
ptes.1 Montserrat
Ballar!n
i
An
dreu "Mètode de valoració de diferents metabòlits cere brals in viv o ".
Karolinska
colm.
(S)
ptes.)
de
penitenciaris
compliment
de
penes
-Strassbourg.
ANEX
(F)
(2
mesos)
(181.000
ptes.)
Mon tser r at
Capellades
"Estudi de l'arrelament in de plantes procedents de l cu ltiu in v i t ro". State Un iver s i ty or Gen vivo
t-Gent.
(B)
(2
mesos)
( 178.000
ptes.)
(3
Insti tuted-Esto mesos)
10 (ciência 52)
de
Catalu
Relació d'ajuts per a esta des de curta durada a l'estranger amb motiu d'estudis o recerca. Segon term in i , 1986.
Jaume Aguadé i Bover Resultats sobre recents espais cl assi f icadors. Ohio State Uni versi t y. Co lumbus, Oh io . (USA) (3 mesos) (I 10.000 ptes.)
ORDRE Joaquim
24 de desembre de 1986, sob re l'adjud icació d'ajuts per a estades de curta durada a l'estranger amb mo tiu d'estudis o re cerca, segon termlnt de p r esentació , CIRIT. de
en rè g i m obert".
dó
Albareda
i
Salva
i Navarro "de tecció del vi rus de l'hepa t i t i s A en aigües". University of North Ca ro lina at Cha pell Hill -Chapell HiIl, Carolina del (3 mesos ) (USA) Nord. (440.000 ptes.)
Estudi dels documents de la Guerra de Successió a Catalunya (1705-1714). A r m ée de Terre/ Archive du Ministère des Affaires Bibli othêque Et rangeres/ Nationale. Parrs/ PerpigPer Ordre de 5 de maig . nan. (215.000 d ies) de 1986 es va convocar (F) (65 concurs per atorgar ajuts ptes.) per a estades de cu rta du rada a l'estranger a m b David Andreu I Martrnez Disseny, slntesi i avaluació motiu d'estudis o recerca. biol<lgica d'inhibidors del La Com issió Interdepar glucagó. Universi ty. ta mental de Recerca i Rockefeller Innovació Tecnol�gica, New York. CIRIT, a la seva reuni6 (USA) (4 mesos) (443.000 del dia 5 de desembre de ptes.) 1986, va deliberar sobre les sol. licituds presentades Joan Armangué i Herrero i acordà la concessió de ls Transcripció de l'obra poè ajuts corresponents al se t ica de Bartomeu S i m on gon ter m i n i de presentac i ó (s. XVIII). Guillot. L'Alguer. d e l'esmentada convocatò Arxiu ria. Sardenya (I) (18 dies) (68.000 ptes.) En conseqüència, i d'a Joaquim Arnau i Querol cord amb l a Comissi6 In sobre llengües terdepartamental de Re Projectes cerca i Innovació Tecnol� i reeducació. Universlty of Toronto. On gica, CIRIT, tario lnstitute for Studies in Education. Toronto, On ORDENO: tario. -1. S'aprova la resoulci ó (CDN) (55 dies) (355.000 del concurs sobre concessió ptes.) d'ajuts per a estades de curta durada a l'estranger Montserrat Ballarln i An amb motiu d'estudis o de dreu recerca, segon termini de Estudis farmaco lògics de l presentació, de la convo sistema cerebral ext rapi ramidal u tilitzant la tècni catòria de 1986. ca de dl¡}lisl Int racerebral. -2. Que, anexa a aquesta Karolinska Institute. Stock Ordre, es publiqui al Diari holm. (3 mesos) (236.000 Oficial de l a Generalitat (S) de Catalunya l a llista dels ptes.) benefi ciaris i els imports dels ajuts corresponents Carles Bas i Pei red a resoluc i ó Desenvolupament de l'aqü i l'esmentada cultura a Israel. d e la CIRIT. de Uni vers i t a t Hebraica Barce lona, 24 de desembre Jerusalem. Jerusalem. (IL.) (15 dies) (50.000 de 1986.
Vicenç Branchadell
Jordi
or
University
- Cha m p aign, l Ilinoi s.
(USA)
(3
mesos )
lIlinois-
(440.000
ptes.)
Albert Biete i Solà "Ut ili tzació dels accelera dors lineals en radioterà pia, i rradiació corporal to tal i transplantament de mo ll d'os en leucèmies". Institute of Cancer Rese arch and the Royal Mars den Hosp i t al Su tton, Sur rey. (GB) (3 m esos) (311.000 ptes.)
lIeana Bladé i Mendoza "Avaluaci ó d'una tècnica espec t ral per a identificar fenòmens de trencament d'ones". Un iversitat de Washington -Seattle, Washington. mesos) (3 (USA ) 112 (250.000 ptes.) Mercè Boada I R ovira ''Tractamen t endovenós i/o Intraarterial dels tumors m alignes cerebrals". Univers i ty System Canver Anderson Ce nter-M.D. Hosp i tal Houston, Texas. (USA) (3 mesos) (417.000 p tes.)
Ma. Dolors Bosch i Graul i na
nez
dres. (GB)
"Establiments
Generalitat
nya.
Rosa Bassols i Pascual Comissió lnterdepar Recerca de tamental Tecnol�gica, Innovació
La
la
"Estudi teòric de la catàli
si homogènia per compos tos organometàl.lics". Uni versité Louis Pasteur
Queralt
Manuel Barranco i Gómez
�
GER
Ma. Dolors Baró i Mariné
"Tècnica ca\cogra fica d'es tampaci ó en color: rol1-up". Atelier-Parrs. (F) (3 mesos) (257.000 ptes.) Albert Bosc h
ptes.)
(282.000 Gallo
Pujol,
Presi dent
de
NOTICIARI CIENTlflC
Vol. V des. 1986/40 I
Ignasi Batlle i Caravaca Cara cterit z ac i 6 de mate ri a l vegetal de garrofer: est udi cul t i u del pista t xer . U n i versi tà deg li Studl di Palermo. P alerm o. (1) (3 mesos) (272.000 ptes.)
Un p a rc cientffic a Cata luny a: el repte de la inno vaci6 t ecn o l ògic a. University of L on don . Lon don School of Econom ies. London. (GB) (6 m esos ) (300.000 ptes.)
Pilar Bayer i Isant Realit zaci6 de Grips de Galois sobre Q. M athe m a Sciences t lcal Research Insti tute. Berkeley, CA. (USA) (I set m ana) (170.000 ptes.)
Sal vador Cervera i March Engi nyeria de sistemes de fotoe lectròlisi d'aigua. University of Texas at Austln. College of Natural Sciences. Austin, Tex as. (USA) (5 se tm anes) ( 220.000 ptes.)
Jo rdi na Bel mo n te I Soler A e ropa \inol ogi a. Unlversité Sclences des et Techniques du Languedoc. Montpellier. (F) (20 dies) ( 1 1 0.000 ptes.) Joan Bestard i Camps La casa com a represe nta cl6 soci a l: un estudi com paratiu al sud d'Europa. U n l versity oC London. Lon don. (GB) (2 mesos) (245.000 ptes.) Arcadi Canyel les i Roca Iniciacl6 I perfeccionament de la degustaci6. Universitê du Vln. Drome. (F) (8 dies) (Ajut parcial) (25.000 ptes.) J ordi Casal i Fàbrega Estudis sobre l 'acidosi ru minal m e t abòlica dels remugants. Tierarztliche Hochschule Hannover. Hannover (D) (2 mesos) ( 1 75.000 ptes.)
Rafael Casas i Mu!'lo z Comptatge d ' estructures com bi nat Or ies. University or Callfornia, Rlverslde. Riverside, CA. ( USA) (3 set m a nes) (250.000 ptes. ) Esteve Casta!'ler i Mu!'loz Fo t ograme t ri a I t opo gr afi a per a la histOria de l 'ar t i l ' a rqueo logia. Unl versl tês Paris I et Pa r is IV. Paris. (F) (5 di es) (40.000 ptes.) Cembrano Gabriela Ma. I Gennari d'explotaci6 A lgorismes òpt i m a de xarxes de dis tri bu ci6 d ' ai gu a. Leicester Polytechnic. School oC Electronlc and Elect rical Engi ne e rin g .
Le I ee!lter
(GB) (2 p tes.)
•
mesos)
J osep C en t e l l as
(215.000 Po r te lla
C e r ve ra Mo nt se r rat Serrano Hidrologia de vessants erosi6 del sòl. University of Oxfordl Uni versité Ca tholique de Lou valn. Oxford! Leuven. ( G B)/(B) (2 m esos) (143.000 p t es. ) Rodo l f Cortés I Cortés I nvestigaci6 de conduccions ro m anes d' aigua. Me todolo gia . de treball apl icada al "Pont du Gar". Cam i l l e CNRS. Centre J ul lia n . A ix-en-Provence. (F) (lO dies) (47.000 ptes. ) Ramon Corts i Blay El darrer jansenisme a Ca tal unya a principis del se gle XIX. L 'atac i el trio m f de l ' u l tramuntanis me rom à I català contra f. Am at de Palou ( 1 750- 1 824) I la seva escola. U n i versità Gregori ana! Ar chivio Segreto Vaticano. Roma. m (3 m esos) ( 260.000 ptes.) José Do l z i Ripollès Sistemes de previsi6 d'a vingud es. University of lowa. Iowa City, lowa. ( USA) (I mes) (285.000 ptes.) José Luis Dom i ngo i Roig Radionuclis all iberats en accidents nuclears: possi bles antagonistes. Inhalation Toxicology Re search Institute. Albuquer que, New Mexlco. (USA) (3 set m anes) ( 1 95.000 ptes.) E m i l i El iz al d e I Rius Superffcies aleatòries, QC D a t e mperatura finita i teo ries de camps en black g rou n d s cor bs.
H a. m b urg
U n i vers i ta t .
H a mb ur g. (D) (5 setmanes) ptes.)
(I 48.000
Teresa Español i Boren D ia gnòsti c prenatal de les immunodeficiències prim à ries h e r ed it à r ie s. Uni vers ity oC London. Ins ti tute oC Chi1d Heal th. London. (GB) (J m es) ( 135.000 p t e s.)
Jorge Carlos Esp i n6s i Pé rez E ndosc òpia terapèutica: ER CP , p a pil. lo to m i a, col. locaci 6 de pròtesis i u ti lit zaci6 del làser en endos cOpia. University of Toronto. W e l l esley Hospital. Toron to. ( CD N) (3 mesos) (Ajut par cial) (350.000 ptes.)
Javier Ferran i Cal der6 Estudi de tècni ques d'anà lisi I d e diagnòstic noriar. Station Fêdérale de Re cherches en Ch imie Agri cole et sur l 'Hygiène de l' Environnment. L l e befe l d - Be rn . (CH) (6 dies) ( 42.000 ptes.) Ma. Carme Furriols i Solà I nves t ig ac i ó pedagOgica so bre l'escola rural anglesa. M a n che ste r Poli te c n i c. S pec ial Me et s Softw a re centre. Ma nches ter . (GB) (I m es) (125.000 ptes.) Federico Ga r ri ga I Garzon Estudi de viabilitat de la i m plantaci6 d'un laboratori de producció. C N RS :',. INSA & INPT & Univ ersl té Paul-Sabatier. Toulouse. (F) ( 18 dies) (64.000 ptes.) Ricardo Génova i Fern§ n dez Com paraci6 de sèries den d ro c ro n o I Ogiqu es en am bients geogràfics i ecolò gics sim il ars d i ns la zo na eu rope a. Hamburg Universitat. H a m b ur g. (D) (1 mes) (120.000 ptes.) Josep Gibert I Clol s C l assi ficació d'homfn ids fòssils d'Orce i Cova Vic tOria. Estudi de l'acci6 a n t ropogèn ica a Orce. Kenya National M use um. N ai rob i. ( EAK) (16 dies) (228.000 ptes. )
Ma. Isabel G r i foll I Avila El m a nu sc r i t "espagnol" n Cim. 487 de la Bi blioteca Nacional de Parts. Bib liothêque Nationale de Paris. Pa rts. (F) (1 mes) (J 10.000 ptes.)
Marta Hugas i Maurici Manip ulac i6 genètica de Lactobacillus p e r a l'ela boraci6 de nous "star ters". National lnstitute oC Heal th. National Ins t itute
of Dental Research. Be t hesd a , MD. (USA) (3 mesos) (425.000 p t es. )
Fèlix lbàñe z i Fanés L'època expressionista i les seves derivacions: Ale manya 1905-1933. Sc h ill e r N ation a l M u se um. M arb ac h . (D) (1 mes) (! 10.000 ptes.' Raimon Jané i C a m pos Tècniques de tractament de s e nyal aplicades a l ' e l ec t rocard io gra fi a d ' a lta r e sol uc i6 . Université de Ni ce. Nice. (F) (3 mesos) (290.000 ptes.) Xavier J oa q ut n I Planes Mestria en percussi6. Musik Hochschule fur Würzburg. Würzburg. dies) (205.000 (D) (57 p t es. ) Jose Manuel LLabrés Laguarda Aïlla m e nt i e luc i dac i 6 es t ructural d'alcaloides d'in terès farmacològic. Centre National de la R e cherche Scient ifique. Gif -sur-Yvet te. (F) (3 mesos) (320.000 ptes.)
Miquel Ll obe ra i Sa n de Estudi de la bio st n t esi de l'enzim L ipopr oteïn a Lipasa al fetge de nad6 de rata. Paper funcional d'aquest enzim en aquesta i d'altres si t ua ci ons f i sio l ògi q ue s. Umea. of University Umea. (S) (! I se tamn es) (341.000 ptes. ) Jordi Llorens i Baucells Noves tècniques d'estudi del comportam ent animal en neurotoxicologla. U ni versity or Zurich. Swiss Federal I nst i tu te of Tech nology. Schw e r z e nbach. (CH) (2 meso s) (! 95.000 ptes. )
Francisco Lucena i Gutié rrez Estandarditzaci6 d ' un test de mesura del c a r b o ni
orgànic assimilable (COA).
Université de Metz. Metz ( F) (2 mesos) (220.000 pte s. )
(Ciència 52) I I
L � S I DA : UNA MALALT I A DE T RANSMIS SIÓ SEXUAL Dolors Orta
Els pri mers casos del que posteriorment s' anomenaria sfndrome d ' i m m unod ef i ciència a dqu i r i d a (SIDA), varen ser descobert s l ' any 1 98 1 en grups d'homose xuals m asculins a Los Angeles i a Nova York. Des dels primers moments, les invest igacions fe t es en els diferents grups a fectats van suggerir l a trans mis sibi ll!.at de l ' agent c a usa l per via sangufnia i sexual. Estudis posteriors, aixf com l ' aï llament l ' any 1 984 del vi rus responsable de la malal tia, han permès de demostrar l ' existència d ' aquests dos m ecanismes de transm issi6. Sembla, doncs, correcte considerar la SIDA com una m alaltia de transmissió sexual ocasional, és a dir, una m alaltia en la qual la via sexual és un a de les . formes de conta gi, pe r ò no l ' única. El pre s en t treball de Dolors Orta ens apropa aquesta tem à
tica.
,
LA TRANSMISSIO
DE LA SIDA
(2, 3). No tots aquests produc tes tenen la m ateixa capaci t a t i n fec t iva, j a q u e aques t a depèn de la conce n tració de virus i d e l t i pus de contacte fTsic que s ' est ableix.
La SIDA, c o m totes les m a l a l t ies transm i ssibles, es p ro du e i x a par t i r de la i n t e racció de t r es factors: una fon t d ' i n fecci6 on es t roben els v i rus, uns mecanismes de transmissi6, i uns subjectes su sc e p t i b les de ser i n fectats.
Les fonts d ' i n fecc i6 són les persones i n fectades per l ' a � en t causal. Hom ha pog u t al l l a r aquest virus e n diverses cêl.lu les de l 'organisme, t e i x i t s i se cr ec i on s orgi}niques, com ara la sang, les d! l . l u les de la me d u I . la �ssia, el t e i x i t nerviós, el se m e n , l a saliva i les l I i}gri m es. Darrerament, hom h a t r o bat el virus t am bé a la l l e t m a terna ( I ) i a l es secrecions gen i t a l s de dones seropo s i t ives
12 (ciência 52)
Retrovirus HIV o virus de la i m munodeficiència humana.
Es tracta d'un virus que contê una molècula d'ARN.
Quan t als m ec ani s m e s de t r a n sm i s s i6, n ' estan de mostrades les vies de contagi sexual, l a sangufn i a i l a perinatal. El
co ntacte hom osexual
m as-
Vol. V des. 1 9 86/404
LA SIDA
GRUPS DE RISC
EUA (a) Nombre
%
CATALUNYA Nombre
%
20.2
22
50.0
1 19
49.2
16
36.4
ESTAT ESPANYOL % Nombre
EUROPA (b) Nombre
%
1.965
64.6
49
1 0.5
1. Homosexuals I Bisexuals
18.162
64.6
2. Drogaddictes
4.723
1 6. 8 3 1 9
3. Grups 1 i 2 conjuntament
2. 1 65
7.7
70
2.3
22
9. 1
4. Hemoffiics
262
0.9
1 28
4. 2
34
1 4. 1
556
2.0
79
2.7
2
0.8
31 1
1.1
62
2.0
6
2.5
1 .056
3.8
8. Altres I descone�
863
3. 1
418
1 3.7
9
3.7
TOTAL
28.09 8
100
3.04 1
100
242
100
5.
Hemotransfosos
6. fi ll s de pares en risc 7.
Contacte heterosexual (amb persones infectades)
2.3
3
6.8
2.3
0.4
23 .
44
100
Distribuci6 dels casos de SIDA segons el grup de risc.
(a) situació Ib) situació
a
a
8
de desembre de 1986 30 de juny de 1986
(el situació a 14 de novembre de 1986 (d) situació a 14 de novembre de 1986
cuiT ha e s t a t m o l t docu m e n t a t , j a q u e aq ues t grup é s , d e s d e l s i n i c i s de la m a l a l tia, u n d e l s m é s a fectats. D i ferents estudis e p i d e m iològics han i den t i f icat dete r m i n ades conduc tes sex u a l s q u e suposen u n risc m és e l e v a t d e patir l a m a l a t i a . A i d, l ' i n cre m e n t del nombre d e p a r e l les homose x u a ls m ascu l i nes, l a re cepció a n a l i les pnk t iques se x u a l s a m b trau m at i s m es rect als, han estat factors estre t a m e n t associats amb l ' adqu isició d e l a i n fecc i ó en aquest g r u p d e ri sc .
La
tr ansm iss i6 h e t erosexu a l a dona ha es t a t t a m b é b e n e s t a b l e r t a e n e s t u d i s rea l i t z a ts e n dones l ' (i n i c factor de risc de les quals era l a rel ació sexual amb homes que per t a n y i e n a grups de r i s c ( d rogadd i c tes per v i a e ndove nosa, h e m o fT I ics ) . d 'home
E x i s t e i x c a d a vegada m és e v i dência que el virus es pot t ra n s m e tre t a m bé per contacte heterosexual d e dona a home.
Als parsos a fricans (Zaire, R w a n d a ) , l a S I DA a fecta tant a homes com a dones, i l a pro heterosexu a l sem b l a m iscurt a t ser u n poss i b l e factor d e risc. Als EUA, aprox i m a d a m e n t e l 6 % d e persones a m b SIDA que no pe rtanyen a g rups de risc i nascu ts a l s EUA, han t i ngu t contac te sex u a l a m b dones pros t i t u tes (3). Alguns e s t udis sero lògics fets a dos c i u t a ts am eri canes en dones pros t i tutes, n'han reve l a t una a l t a prevalen ç a d'ant icossos enfro n t del virus de la SIDA (4). Les vies i m p l icades en l a transm iss ió sexu al s6n: e l con tacte sanguini re l a t ivament fre q ü e n t en determ i nades prac t i Ques sexuals e n les quals e s produe ixen trau m a t i s m es o exis t e i xen lesions; i e l semen, com suggere i x el cas de la serocon versió ( a parició d ' a n t icossos en front del virus) e n dones recep tores arti fici a l d ' inse m i nació (5). Rece n t m e n t , alguns estudis co m e n cen a re ferir e l poss ible paper de les secrecions gen i t a l s
( v a gi n a ls i cervica ls) de dones i n fect ades en l a t ransm issió se xual de dona a h o m e (2, 3 ) . f i nalment, la s a l i va podr i a jugar -hi un pa per, m a l grat que la i nocu l ació de virus en boca de x i mpanzé no ha d em ostrat capa citat d ' i n fecci 6 . La transmissió m i tjançant e l co n tact e sangu i n i h a e s t a t m o l t e s t u d i ada, sobre t o t en drogad d i ctes per v i a endovenosa que com parteixen xeringues i agul l es no estêr i l s , i en h e m o frlics re ce p to rs de factors de la coagu lació i sotmesos a t r a ns fusions re pe t i de s. La
t ra n s m issió
peri n a t a l
es
dóna e n nens nasc u t s de pares a m b SIDA o que per tanyen a grups de ri sc. La i n fecci 6 p o d r i a
produ ir-se per v i a t rasp lacentil ria. També se m b l a que po t do n ar-se després del p ar t , a tra
vés de la l actAncia m a t e rna. e s m e n t ar que, hi h a cap ev i d ' i n fecció per con t ac t e
Finalment, ara
p e r ara,
dênc i a
cal no
(ciência 52) 13
LA SIDA
Vol. V
ni f i n s i t o t f a m i l i a r , persones i n fe c tades i m a E l r i sc d e c o n t a g i per l a i t e s. pe r s o n a l s a n i t a r i que t r a c t a al m a l a l t s a m b SIDA també s e mb l a m tn i m .
soc i a l , amb
Quant a l a suscept i b i l i t a t de l s poss i b l e s receptors d e la i n fec ció, c a l d i r que hom h a estudi a t a l g uns factors q u e l ' augmen ten, c o m , per exem ple, el c o n su m de n i t r i t d ' a m i l ( ut i l i t z a t pels h o m osexuals don ades les seves vaso d i l a t adores ca ract errstiq ues pe r i fèriques), o les a l te r a c i o ns i l e s m a l a l t ies que a fecten el s i s t e m a i m m uni tari.
de l ' absènc i a de pa to logia f i n s a l ' a p arici6 de l a S I DA pròpia ment di t a . En u n p r i m e r m o m e n t , c o m a co nseq ü ènci a d e l ' en t r a da del v i r u s , poden a p a r è i xer una sèrie de srm p t o m es com febre, suors, articulars, dolors m uscu l ars cefa lees, far i ng i t i s , m alestar, nausees i, en al guns casos, in fla m acions ganglionars. Aquestes m an i fes t acions s6n t ran si t ò r ie s i desapare i x en espontani a m e n t . Passades unes se t m anes, es pro dueix u n a resp o s t a d e fe n s i v a pe r
des. 1 986/405
reduï t de persones ( s e g o ns e s t u fe t s en h o m o se xu a l s , en t re un 10 i u n 2 0 % Cí n i ca m e n t ) aca per prese n t a r l a SIDA baran p r ò p i a m e n t d i ta. Les i n feccions b a si c a a par e ix e n oportun istes com m e n t a nive l l pu l m onar, és el cas de la pneu m () n i a per Pnem ocys t i s car i n i ! ( figura 2), a n i ve l l diges t i u , a n i ve l l del sistema nervi6s central i , en a l guns c a sos, a la pell. El sar coma de Kaposi co n s i s t e i x en violà l ' aparlci6 d ' i n f i l t r a c i o ns cies a l a pe l l de tot e l G O S , que a fecten t a m bé la cara ( figura
dis
EL VIRUS D E L A SIDA la que sabem Act u a l m e n t SIDA é s u n a m a l a l t i a p r o d u'fd a per un retrovirus a no m e n a t HIV o virus de la i m m unodeficiència hum a n a , Es t ract a d ' u n vi rus que cont¿ una molècu l a d'ARN ( f i g u r a 1 ) capaç d ' I n tegrar-se e n l ' A D N de l e s c è l . l u l e s q u e i n d'un l ' acció m i tjançant fec t a e n z i m ( l a transcrip tasa i n ve r sa ) ; a i xò su posa q u e el v i r u s po t inde f i n i d a m e n t en ro m andre a quest e s cè l . l u les. té u n a gran a f i n i t a t L ' HIV per det e r m i nades cè l . l u les de l s is te m a i m m u n i t a r i ( e l s l i m fò c i t s T 4 ) , que són u n a d e l es pe ces c I a u del nostre s i s te m a d e d ' aquestes L ' a fectaci6 fe nsiu. c è l . l u l es d6na lloc a una d e f i c i è n c i a i m m u n i t a r i a que é s l a de l ' ap a r i c i 6 de re s p o ns abl e a n o m e n ad e s i n fe cc io n s , greus opo r t u n i s tes perquè s 6 n produ'f des per gèrm ens que norm a l n o a ta q u e n l ' o r g a n i s m e , ment de determ i n a t s d!n a i xf com ce r s , co m e l sa rco ma d e Kapo si. T a m bé se m b l a que e l v i r u s les d i rect a m e nt a l terar po t nervl6s, sis t e m a cè l . lu les del do nant l l oc a i m p o rt a n t s al tera cions neuro l ò g i q ues. ,
CARACTERISTIQUES J CLINIQUES D E L A MALALTIA
co n t a c t e a m b e l v i rus de SIDA p o t produ i r diverses s i q u e poden a n a r des t u acions, El
la
14 (ciência 52)
Sarcoma de Kaposi. Aquest consisteix en l'aparició d'in
filtracions violacees a la pell. Aquest tipus de càncer es dóna amb més rreqüi!ncia en el. homosexuals mascu lins.
part de l ' orga n i s m e, consistent en l ' a p a r ic i ó d ' ant icossos e n l es pe r s o n e s que h a n estat en con que vi r us , el amb tacte s ' a n o m e n e n se ro p os i ti v es .
A partir d ' a q uf, un nombre d e scone gut de persones desenvo l u p ar a , en un t e r m i n i de te m ps no ben deter m inat, a l t eracions que, si bé poden ap a r èi x er e n . d ' a l t res m a l a l t i es, en a q u es t cas . febre persiste nts: 38°, als s u pe r i o r su ades noct ur n es , p è r d u a i nvo l u n t a r i a o i n e x p l i ca ble de pes superior al 10%, i n f l a m a c i 6 de g a n g l i s a d i ver so s l l ocs del cos, l l evat de la zona i n g u ina l , p l a q u e s b l anq ues a l a m u c o s a bu cal. un cert n o m b r e Final ment, molt s6n perl lo ngada
3). Aquest t i pus de c a n c e r es
a m b més f re q ü è n c i a en homosexuals m as cu l i n s . T a m bé, com ja hem es m e n t a t abans,
dóna
poden prese n tar-se al tres t i pus de c à n c e rs (sobretot t i m fomes) i encefalopa t i es per a fectaci6 directa de l sistema n erv i 6 s.
IMPACTE DE LA SIDA A LA NOSTRA COMUNITAT Segons l ' O r ga n i t z a c i ó Mundial de la Salut, des que van aparèi xer els p r i m ers casos de SIDA l ' a n y 1 9 8 1 , h o m ca l c u l a que e n t re 5 i 1 0 m i l i o ns de persones
LA SIDA
AIDS=-Il�';"'�
Vol. V des. 1 986/406
" D o n·t d i e o f :..i g n o ra n c e =�,
AI DS
podrien haver estat en contacte a m b e l vi rus, i que e n t re 30.000 i 1 00.000 persones han pogut desenvol upar la m a l a l t i a .
D. o n't d i e of t g n o ra n ce
Als parsos desenvolupats, l es !ílt i mes dades oficials s' acos ten als 20.000 casos als EUA, 3.000 a Europa, uns 200 a Espanya i uns 60 a C atalunya . La distri buci6 percen tual dels casos se gons e l s grups de riscs es pre sen t a a la t au l a I. C a l des ta car, tant a Espanya com a Ca talunya, que hom detecta una p r o p o rci 6 m és e levada de casos e n t r e els drogaddictes I e n t r e els hemornics. El coneixement de l a freqüència de po r tadors
Properament a Anglaterra ¡ en suport a la lluita contra la SIDA hom introduirà en el franqueig un eslògan que diu: "don't die of ignorance" (no moris per ignorància).
DfVENURF.5
és d ' a n t icossos ass i m pto m a t ic s i m prescind i ble pe r a valorar la
possible extensió de la m a lalt ia. Alguns estudis sero e plde m i o l ò
"ml i lO/.! h ZU.LSf(
..:/
Arqentcria. 65 Metro Jdume I
nostre pafs al rea l i t za t s gics mo s t re n una elevada prevalença
d'ant icossos eri els grups de r i sc , d ' aproximadament un 70% en els m a l a l t s hemo fn i cs, u n 65% en els drogadd ictes per via e ndove no s a , un 60% e n els fi l ls de mares serOpOS I t iVeS, i un 1 3% en homes ho m o se x uals. Els es tudis fe ts en donant de sang per meten d ' afir m ar que e l v i rus no ha circulat entre l a poblaci6 general (0,09% de dona n t s sero pos i t i us a Catalunya). M a l g rat això i des del punt de vista sa nit a r i , l ' i m pacte de l a S I DA a C atalun ya és m e nor que el d ' a l tres pr ob l e m es de sal u t ( m a l a l de acci den ts cròniques, t i es transi t, cancers, . . . J. Però deg u t , m é s endavant, a com veurem la manca de tract a m e n t efi caç i de vac u n a per a rer front a la m a l a l t i a , l a SIDA po t propa
gar-se amb certa fac i l i t a t , la q u al cosa justi fica l a p re o cu pa ci6 que en aquest sent i t pot ge nerar. D ' a l tra banda, la S I DA és una malaltia q ue té u n gran i m pacte social; a fecta grups de poblaci6 jove (el 73% de l s casos a C at a grup l unya es donen en el d'edat com prês en t re els 20 i 39 anys); produeix u n a e l evada letalitat (nombre de persones que more n respecte de l e s m a laltes), que a C a talunya és del 60% i en un t emps curt ; i , fi nalment, e l fet que a fecti ma jori télri a m e n t deter m inats grup s problem a el agreuja socials,
augmentant-ne i en
la
m a rginaci6,
di fi c ulta la sol uci6.
tll t r.d� 500 P t as
1 3 [)[ I r.SRf.R
Reproducció del cartell de Nazario de la Festa del Globus en una crida del comité ciutatà contra la SIDA.
M ESURES D E CO NTRO L D E LA SIDA Ara per ara, no podem dispo sar d'un tracta m en t especHic n i d'una v ac u n a e f icaç c o n t r a l a SIDA, per la qual cosa l a l l u i t a co n t ra a quest a m a l a l t i a es basa fona m e n t a l m e n t e n l a prevenci6 a l ' exposició. Per i els fonts
tal d'evi tar
que
la sang
seus der i v a t s esdevi n g u i n d ' i n fecc i ó , cal que e l s
productes hemat ies s i g u i n sot me sos a sedassos serològics per tal de detectar la presê ncia A q ues t antl-HIV. d ' a n t icosso s
t i pus
a
de
m esures
l 'A d m i nistraci6
corresponen
Sani t a r i a.
A
Espanya, el co n t ro l del p l a s m a i d e l s he moderivats és o b l i g a t o r i d e s del m e s d ' octubre de 1 9 85. A C a t a l u ny a tam bé ho és e l sedas se rològ ic de t o tes les donacions de sa n g des de l ' octubre de 1 9 8 6 . La i nformaci6 i l ' ed u cac ió s a de una const i t ueixen les m i llors m a neres de ll u i t a r contra la S I DA, ja q u e e l conei xe m en t de la m a l a l t i a i de les seves for m es de con tagi pe r m e t l ' adopci6 de m esures per t a l d e redu i r - ne la propa gaci6. Aques tes m esures s6n: n i t aries
1. En cas de m a nt e n i r relacions sexua ls amb m a la l ts o po r ta dors, es re co m ana d ' u t i l i t z a r e l p r eser v at i u i adequad a m e n t
(ciência 52) 1 5
Vol. V des. I 986/407
LA SIDA
d ' e v i t a r les p ràc t i q ues sexuals que compoten u n r i sc m és e l e vat d e transm issió. En aquest se n t i t , és i n t e ressant d ' e s m e n t a r q u e una enquesta real i t za d a a un grup d ' h o m es homosexuals a San Francisco d e m ostra que sensibi l i t zació d ' aquests la grups h a cont ribuYt a m od i ficar e n a l guns casos l l u r co m po r t a ment sexual ( reducci6 del no m b re d e pare l l e s i d e l e s p r ik t i q ues sexuals més arriscades, (is del preserva t i u ) (6).
4. E n e l cas de les dones sero p os i t ives, cal aconse l l ar l ' adop
c i ó de m es u res a n t iconcep t i ves per t a l d' e vi t ar de trans m e t re la in fecc ió al fetus i que l ' e m b aràs agreugi l a seva m a l a l tia.
Wofsy C., Havers L., Michae l i s e t al. "Isolation o f AI DS-assoc l ated retrovirus from genital secre t ions of women with antibodies to the virus" L a ncet 1986 i i: 527-9. 3. Vogt M., Craven D., Crawford D., e t al. "Isolatlon of HTLV-I I I ILAV from cervical secret ions o f women a t rlsk for A I DS" Lancet
Dolors Orta
1986i I: 5 2 5 -7. 4. Cen t e rs for Diseases Control. " Heterosexual T r a n s m i s s io n oC Hu m an T Lymphotropic Virus type 1111
Lym phadenopathy-Associated
;\/0 u t i l i t z a r xeri ngues ni agu l les sense e s t e r i l i t z ar. Es pre fe r i b l e que siguin d'un sol 2.
BIBL IOGRAFIA
ús. 3.
No co m pa r t i r objectes que poden e n t rar en con t acte a m b l a sang d'un m a l a l t o por t ador (ra s pa l l de dents, naval les d'a r a i t a r , e tc I . ••
2.
B.,
Virus"
MMWR 1985i 34: 5 61-3. 5. Stewart G. j . , C u n n l ng ham AL., Dr!scol l GLo, et al. "Transmission oC Human T -cell Lymphotroplc Vi rus t ype III by arti ficial insem i na
tlon
by donor"
Lancet 1985 i
I. s. ,
Thiry Lo, Sprecher-Goldberger j anckheer T., et al. "[solatlon oC A[ DS virus from ce l l - free breast mllk of three healthy virus carri ers" (Letter). L ancet 1985i 1 1 : 891
for Diseases Control. "Se l f -reported behavioral change among g a y and bisexual men" San Francisco. MMWR 1985; 34: 613-5.
Tu
que ja en saps, pots ajudar els teus amics a expressar-se en català.
Engresca'ls! \
I Jr-ptll ltJ1lltIIl t/F
1 6 (ciència 521
( .'ulllllil
Ib I" ( /� "II 'III/¡I"l lb
ii:
581-4. 6. Centers
( �IIIÚ/ll""1
Digui,digui. ..
1 1 1 , u r'
1111 '1"1., "
\
IlIUhl1ll\\11.I r\ LIdI" prl'nN, 11.11.:1 " \ .l''''d ll''
,\ m h 1.1
l'
1I b b, 1 [ .1\
( " ! l , .. 1I li l ' u r l Ip.1
II I
JrI
DIAGNOSTIC DE LABORATORI DE LES MALALTI ES DE T RANSMISSIÓ S E XUA L ,
Antònia Andreu
La solució dels problema de les MTS, com e l de totes les malalties de t r a n s m issió sexual, passa per la pr àctic a d 'un diagnòstic etiològic que ens perm e t i una terapèutica correcta i l ' adopció de mesures profilàctiques adients, com l a detecció de portadors assimptom à tics, que constitueixen un reservori i mpo r t a n t per la seva di fusió. El present treball d 'Antònia Andreu ens acosta aquest camp, ca da cop més ampl i i especial i t z a t, com són les tècniques de diagnosi d ' aques tes malalties. Des de l ¡ acab a m e n t de la Se gona Guerra Mundi al, hom ob
serva a la m ajoria de paTsos un augment cons t a n t de la I ncidèn cia de les i n feccions sexua l ment transm issib les. Aquest fet repre problema i m portant un sen t a de Salut Públ ica, a m b les con socio reperc ussions se gü e nts -econòmiques.
1 98 6 , i per A l ' oc tubre de hom anuncia vegada, prim era al Regne U n i t u n descens del nombre de casos de gonorrea h e t erosexual. pobl ació Ja en Aquest canvi de tendència se m b l a conseqüència d e l a dramàti ca a parició d'una nova m a l a l t i a de transm issi6 sexual ( MTS), l a SIDA.
La dist ribució de les di f er e nts MTS prese n t a una co nsiderable àdhuc variació e nt re paTsos i entre regions d ' u n m a te i x p aís. de term i nants causes a Com
d ' a questa
dria
v a r i a b i l i t at ,
assê nya l a r
-cul t urals,
hom
f actors
po
s3c i o
demogrà fics i econO-
m ics, aix! com factors l l i gats a J ' hoste i als m icroorganism es. La solució del proble m a de l es MTS, co m e l de totes les m a l a l ties in feccioses, passa per l a pràctica d'un diagnòstic e t io l<lgic que ens permeti u n a tera pèu t i c a correcta i l ' adopci6 de mesures pro f i l àc t i q ues adients, com la detecció de portadors ass i m ptom àt ics, que cons t i t ue i xen u n re s e rvo ri i m portant per la seva d i fusió.
Per
al
dia g n <lst i c
m icrob iol<l
les MTS dispose m d "'e i nes" d e treball e ficaces q u e van
gic
de
des de tècniques sen z i l les a l ' abast de qualsevol labora tori, fins a tècniques sofist icades q u e requereixen personal tècnic a l u t i l l a tge i qua l i f i ca t tament cost6s, només a l 'abast de labo ratoris d ' a l t ni vel l . É s per aix<l conve n i e n t ser ia po tser que d ' estab l i r una classi ficació d e l s l a bora t o r i s ded i c a t s a l d i a g n ò s t i c
dê les MTS, a f i de m i l l orar- lo i d ' eco nomitzar recurs os.
Protozou flagel.lat del gênere Trichomonas.
(ciência 52) 1 7
,
DIAGNOSTIC
DE
LABORATORI
Vol. V
TECNIQUES DE DIAGNÒsrlC DE
\
DIAGNOSTIC MICROBIOLÒGIC
DE
LES MTS
lo
EXAM EN
des. 1 986/409
LES MTS.
M I C R OSCOP I C DE LA M OST R A
E x a m e n en fresc.C a m p fosc.
Per a un correcte diagn(}stic fon a m e n t a l m icrobiològic és l ' adequada reco l l i da de l a mos tra i el seu ràpid transpor t , e n me n y s de dues hores, a l l a bora tori. Segons le s tèc n iques que e m pri a q uest h i haurà variacions en la presa de la most ra; per això es fa necessari un aco rd previ e n t re el clfnic i el m icro biò leg. En lfnies generals, e n les va ginitis i ure t r i t i s la mostra més adequada és la secreció p resa amb e s co v i l l ó , q u e s 'e n v i a rà a l laboratori e n medi de transport ( Medi de Stuart, A rn i es, e tc.), encara que quan s 'hagi de prac ticar una tècnica d ' i m m unofluo rescència d i recta serà necessària l ' extensió de ma terial cel. l u l ar en u n portaobjectes especial. Les ade nitis i nguinals s ' hauran de puncionar a m b xer i n g a estè ril. En les C llceres ge n i t al s, serà necessari el raspat d e l fons de la l esió. L ' aspiraci6 de la cavi tat endometrial és la m i llor tècnica per a diagnosticar una endometri tis. E n les ane x i t i s , la m o s t r a més adequada é s e l pus anexia l o b t i n g u t m itjançant o laparosd�pia culdocentesi, que, en ser tècniques agress i ves, s 6 n poc u t i l i t zades i gene ra l m e n t substi t uTdes pel frot i s endocervical, q ue proporciona resul t ats m o l t i n feriors.
E x a m e n prèvia t i nc i ó : b l a u de m e t i lè t i nció gra m , G i e m s a , P a panicolau
blau d ' acridina ,
,
2. DETEC C l O D ' A NTIGEN ESP EC I F I C A LA MOSTRA 3 . C U LTI U Medis d'enriqu i m e n t , selectius,e tc.
C u l t i us c e l . l u l a r s 4.
DETECCiÓ
È
D ' ANTICOSSOS S R I CS.
neisse r i a
�s
¡fo'ñOritïo
. nelsse r l a e ae garde n e l l a
y'ag llliil�l l levats
Per a l 'e s t u di m icro b i o l(}gic hom u t i l i t z a les tèc niques indi cades a la taula adjacent. "
1 . EXAMEN MICROSCOPIC DE LA MOSTRA
Per a en fresc, en el moment de l a presa es posa la mostra e n tre un portaobjec tes i un cobreobjectes, I és exa m i nada al m icroscopi , ( a m b object i u 4 0 x i e l condensador baix, per a obtenir un m i llor contrast). É s una tècnica m o l t econòm ica i d e fàcil rea l i tza ció, però es necessit a experièn cia per a l a seva i n terpretació. É s d'una gran especi fici t a t , pe rò, e n canvi, és poc s e n s i b l e . l ' examen
1 8 (ciència 52)
haemopl! i h!lò ducreyi
calyrn ,-¡:j a ty
bacte r i u m ch l amjdya l rac h2!:" .JW.s
l racornonasi
És ú t i l per a l a v i s u a l i t z a c i 6 de T r i c h o m o n a s vagi n a l i s, l l e vagi n a l i s . Gardnere l l a i vats L ' e x a m e n en fresc en c a m p fosc a l d i a g n ò s t i c de s ' u t i l i t z a per l a sHi l i s e n la seva e t a pa de xancre. DlAGNOSTIC DE LABORATORI
Vol. V des. 1 986/4 1 I
s i m p l es.
2.
L ' e x a m e n m i croscc)pic, prèvia colorac i 6 a m b blau de metilè, té l ' avant a t ge de conservar m i l l or la m orfologia ce l . l u l ar que l a t i nc i 6 de G r a m , i , per tant, per m e t l a v i sua l i t z a c i 6 de l s l eu en còc i ts pol i m o r fonuclears i, el seu i n ter ior, les n e i ssèries fagoci tades, i m a tge carac terfs t i ca de la u r e t r i t i s gonocèkc ica mascu l i n a .
L a t i nc i 6 de Gram per m e t l a d i visi6 de l s m i c roorg a n is m e s en d o s g r u p s , tot depenent de s i es te n ye i xen posi t i va m e n t o neg a t i v a m e n t , I per m e t de fer una est i m aci6 quan t i t a t i v a d e l s d i ferents m i croorga n i s m es visua l i t z a ts a la m o s t ra. É s ú t i l per a l diagnc)stic de l e s i n feccions N e i sse ria per gonorrhoeae, Mobi lun Gardnere l l a vagi n a l i s, cus spp i l levats.
Les
p e r s p e c t i ve s
d ' aquesta tècnica s6n molt es pera nçadores i e n e l futur hom probab l e m e n t a p l icar- l a pod ra a l a m aj o r i a de m i c roor g a n i s m es.
qETECCIÓ
D'ANTIGEN
ESPECIfIC A LA MOSTRA
La tècnica u t i l i t z ada per a posar de m a n i fest a n tfgens es pecffics del m icroorg a n i s m e que vo lem detectar, és l ' ELISA ( En z y m e - l i nked i m m unosorbent as say). Consisteix en l a detecci6 d'aquest a n t i ge n m i t j a n ç a n t l a seva u n i 6 , e n u n a pri m era fase, a m b unes boletes de m a t e r i a l inert, i en el seu ren t a t després
d ' un deter m i n a t perfode d ' i nc u baci6. En u n a segona fase e s fa reaccionar aquest a n t i g e n amb a n t icossos especHics contra e l l. En l a t e rcera f as e , s ' a f ege i x a la reacc i ó a n t i - a n t i cossos u n i t s a u n e n z i m , I , pos t e r i o r m e n t , un substrat. La reacció e n z i m -su bs t ra t d6na l l oc a una c o l o r ació, la i n t e n s i t a t de la qual és proporcional a l a q u a n t i t a t d 'a n t i ge n que hi hav i a a Aquesta coloraci6 m ost r a . la es quanti fica per espectrofoto m e tria. A q ues t a tècnica s'uti l i t z a per la detecci6 de Ch l a myd i a t r a chom a t i s i Neisseria gon o rr ho eae¡ és de rece n t d e sc r i p ci 6 , a
de Glemsa Les coloracions molt e m prades i Papanicol au, en c i t o l og i a, t e nen poq ues a p l i cacions en e l d i agnc)s t i c m i cro bio l e) g ic. El G i e m s a ser i a ú t i l de visu a l i t zaci6 la a per Haemoph i lus ducreyi i Calym gra n u l o m a t i s, bacte r i u m m a to i e l Papanicolau, en e l diag nOs t ic d ' i n feccions per C h l a myd ia t racho m a t i s. Les tècni ques t i n t o r i a l s pe quen dels m a te i xos d e fectes que l ' ex a m e n e n fresc: són tècni ques pere) especHiques, general en poc sen s i b l es. L a coloraci6 fluo resce n t a m b Taronja d ' acridina, és ú t i l per al d i agn c) st ic de la trico m on i a s i ; la és una tècnica sensi ble i ,
a
vegada, especHica, a m b resul tats com parables amb els del cul t i u.
L 'actu a l d e senvo lu p a m e n t dels a n t i cossos m onoclonals h a p e r mès e l m i l loram ent de la tècni ca d ' i m m unofluorescència direc ta i la seva apl icaci6 al d i a g nòs t i c m icrobio lògic: con s i s t e i x e n a p l icar so b re u n porta obj e c tes, en el qual prèvi ament s ' ha estès la m o s t r a , a n t i cossos m o n oc l o na l s eS p'ecHi c s m arcats amb f1uoresce i n a i o b se r va r - h o al m icroscopi d e f l u orescè ncia.
S' u t i li t z a per a l a de t ecci 6 de
C h l a myd i a tracho m a t is i Herpes
Gardnerella vaginalis i Mobiluncus spp,
a l'examen microsc�pic de la mostra, prêvia tinció de Gram.
(ciência 52) 1 9
Vol. V des. 1 986/4 1 I
DIAGNÒSTIC DE LABORATORI
AGENTS TRANSMISSIBLES SEXUALMENT I MALALTIES ASSOCIADES BAcr È R I ES Ne i sse r ia gon o rrh oe a e
Uretritis, eJ1i d i d i m l tis, �erv i c i t is, salpingitis, i n fecció dis5e m i na da, conjuntivit is, pros t a t i t is, co rioamionitis, RPM, PP, e tc.
T reponema palIldum
Sffilis.
H aemoph il us ducreyi
"
Xancre tou.
C a lym m a t obact e r l um granilomatls Ch l a myd i a
t rac h o m at l s
"
Gr anu l o m a
inguin a l .
Uret ritis, epididi m i tis, cerVICI tis, s a l p i ng i t i s , l i m fogran u l o m a veneri, conjuntivitis d ' inclusi6, t racom a, pneumOnia, corioam n i o n i t is, R PM, PP, e tc.
U reapl as m a ur e a l i t l cu m
U re.t r it i s no gonocOccica, sfndro
Mycopl asma hom l nis
Salping i t is, vagi nitis?, t i s, febre postpart.
me ure t ra l , cOrJoamnionitis, etc.
G ard n ere l l a vagi n al is
Vagi nosi
bacterIana.
Mobilu ncus spp
Vaglnosi
bacteri ana.
Ca mpylobacter spp
"
am nioni
Enter itis, proc t i t is.
" S t rept ococcus aga l ac t i a e " Sh ige l I a spp " Sa l m onel \ a spp
S e p si s
n eo n a t a l .
S i ge lo s l .
S a l m o ne l . l osi .
VIR US
Herpes
H e r pe s ge n i t a l , h erpes neona t a l , di spl asi a cervical i c a rci no m a?
si m plex
C yt o m e ga l o virus
"
Mononucleosi i n fecciosa, i n fecc i 6 congêni t a, infecc l 6 a l ' i m m u no de pr i m i t , ce r vicit i s ?
Papi l lo m avirus hum� .
M o l I u scum co nt aglO s u rn " Hep a t i t is A I B " H IV
"
Cond i l o m a acu m i n a t , m a cervica l ? =
carcino
Molluscum con tagiosu m. Hepa t i tis. SI DA.
P R OTOZOUS
G
Trl cho monas vagi n a l l s " i a rdi a la m b l i a Cryptopor i d l u m
Vagi nitis. Enteritis.
"
Entamoeba h i s t olyt i c a
"
Enteritis. Amebiasi.
FONGS
Ca nd i d a spp
Vulvovagini tls, candidasi pe n ea l .
,
ARTROPODS
P h t hr i us pub i s Sarcoptes scabiel
..
Pe d i c u losi p u b i s •
Sarna.
I MALALTIES QUE PRODUEIXEN. Els microorganismes assenyalats amb asterisc, o bé produeixen MTS poc freqüents en el nostre medi, o bé la seva evidência de transmissió sexual és circumstancial o limitada a la poblaci6 homosexual masculina; malgrat se'ls hagi citat ens aquesta taula no ens ocuparem del seu diagnastic microblolagic.
AGENTS TRANSMISSIBLES SEXUALMENT
20 (ciência 52)
DIAGNÒSTIC DE LABORATORI
Vol. V
des. 1 986/4 12
Mycoplasma hom inis i Ureaplasma ure alyti c um en medi de cultiu A71I j observaci6 al microscopi I x I OI.
sensible i especH i c a , no a c a b a de t r o b a r el
m a l gr a t s e u l l oc
en el d i a g n òst ic de les MTS.
3. CULTIU
I m m ed i a t a m e n t que arriben l e s m os t res a l l aboratori, s ' h a n d e s e m b rar e n e l s m ed i s ade quats per t a l d ' e v i t a r l a m o r t de ls m ic roorganismes m és se n s i b l es.
m e d i s de c u l t i u que per l ' a'fl l a m e n t dels age n t s e t iològics m é s freqüents, s ' h a n d ' u t i l i t z ar s i s te m à t i c a m e n t i s i m u l t ania en t o t estudi de mos t r a geni t a l . En canvi, aque l 1 s q u e poss i b i l i te n la de tecci6 d e l s agents e t i o l ò g i cs rars, no m és s ' h i i n clouran en cas de sospi t a c lT n l c a fona m e n t ad a . Els
meten
P e r a l a detecció d ' u n m a t e i x m icroorga n i s m e , gener a l m e n t poden e m p rar-se d i fere n t s m e d i s a m b resu l ta t s s i m i lars; la u t i l i t z a ci6 d ' u n o l ' a l t re per p a r t del l a bor a t o r i , dependrà de l a seva de d i spo n i bi l i t at econòmica l a seva pròpia experiènc i a . m edi s s e r à i n a l a tem pera tura i a t m os fera adequats a l m i croorg a n i s m e al qual està dest i n at . Cadascun
cubat
el
dels
temps i
En el nostre laboratori s ' u t i l i t ze n s i s t e m à t ica m e n t e l s se güents m e d i s de c u l t i u : -
M e d i Ifqu l d a l ' a'íl l a m e n t vagin a l i s .
de
de
D i a m o nd:
per
En cas de sos p i t a to u s'util i t za Me d i
mond.
En ge n e r a l , un cop aïl 1 a t el germen en aquests m edis, se ' l s o t m e t a u n a i de n t i f i c a c i 6 , j a s i g u i m i tjançant proves bioquf m iq u e s o sero l ò g i q ues, pe r t a l de co n f i r m ar-ne la i d e n t i t a t c l assi ficar-ho e n e s pè c ies .
Trichomonas Actua l m e n t , c o m e rcials
- Medi quiment tals.
Ifq u i d U9B: pe r a l ' e n r i dels
m icoplasmes
- Agar S a bo u ra ud: m e n t de l l evats. - Agar ment de
de x a nc re de H a m
ge n i
per a l 'aïl l a
B i l a ye r : per a l ' a'¡'¡ l a Gardnerel la vaglnalls.
- Agar Thayer-M a r t i n : per a l ' aïl l a m e n t de Neisseria gono rr h oe a e .
- Agar A 7 B : per a l ' aÏl l a m e n t de m i c o p l asm e s ge n i t a l s .
d i fer e n t s
disposen
de
cases s is t e m es
m i n i aturi t z a t s o a u t o m a t i t z a ts que simpli fiquen ext raordinàri a m e n t l e s tècniques d ' i den t i fica ció b i oqufm ica; en genera l , te n e n l ' i ncon v e n i e n t d'un cost e l e vat,
però
l 'e s t a n d a r i t z ac i 6
de
les proves, aixl com l ' ec on o m i a d ' espai i t e m ps, s6n avan t a tges evidents d ' aquests s i s t e m es. Serien d ' u t i l i t a t en la i d e n t i f i c a c i 6 bi oqufm i c a de N e i sser i a go norrhoeae i de l 1 e v a t s. La
i de n t i f i c a c i ó
de N e i ss e r i a
com pletar
o
b i o q uT m i c a
go norrhoeae es pot sub s t i t u i r per una
se r o l ò g i c a d e coagu l ació ( consistent en una reacció sobre en tre antigen port aobject es i a n t i còs : l ' ant igen seria la pressu m p t a soca d e gonococ q ue es v o l i de n t i fi c a r ; l ' anticòs estaria constitu'Ct per anticossos monoclonals antiprote'(na I de la me mbrana del gonococ u n i t s a la proteïna A d ' es tafi lococs no viables ) .
prova
Per a la i d e nt i f i c a c l 6 de Gardnere l 1 a vagi n a l i s no es p o t rec6rrer a a q ues t s sistemes, i es fa necessària l a preparaci6 e n el laboratori d ' una bateria de proves bioqufm iques que confirmarien la sospita de Gard basada--en n e re l l a vaginalis la presència de "clue cel l s " ( cêl. lules en l ' exa m e n clau ) m i c r oscò p i c d e la mostra i la morfol o g i a I hemòlisi de la col�nla en Agar Bi layer.
El diagnòstic b acter lo l �g i c d e I es i n f ecc i o n s g e n i t a l s p e r M yc op l a s m a hom i nis i Ur e apl a s ma es basa e n u r e a l yt i cu m ,
(ciència 521 2 I
DlAGNÒSnC DE LABORATORI
Vol. V des. 1 986/4 l 3
l ' aYl I a m e n t en m e d i s ( U 9B, A 7 8 ) a m b s è r u m d e cava l l , e x t racte d e llevat i di versos substrat s. En el m e d i si:llid A 78 cadascuna d ' aquestes dues espècies adopta u n a deter m i n ada m i da i mor fo logia tan caracter!st lcs, que es fa discutible la necess i t a t d'una posterior ide n t i f icació bioqufm l ca. En el diagnòstic de laboratori de les MTS els c u l t i us ce l.lulars t roben l l ur apl icació en l ' aïl l a m e n t de C h l a mydi a t racho m a tis i de l ' H erpes sim plex. Es tracta de cu l t ius sofisticats pe r als quals és necessari e l m a n teni ment de Unies cel. Iu lars, i que es tan només a l ' abast de l abo ratoris espec i a l i t zats. L a i n troducció de l a tècn ica d ' i m m u no f l uorescència directa per al di agni:lst ic d ' aquests dos gèrmens, ha provocat la pêrdua de vigència del c u l t i u cel.lular. 4 DETECCIÓ D I ANTICOSSOS S�RICS. ESTUDI SERbLOGIC
La principal aplicac i ó n 'és en el diagnòs t i c de l a sffi l i s, en el q u a l pode n e m prar-se reac cions a m b antigen no treponê m i c o card i o l ipfn ic: a g l u t i naci6 ( Y D R L , RPR ) o amb antigen treponèm i c : i m m uno fluorescència i n d i recta ( fT A-ABS) i h e m a g l u t i naci6 ( TPH A). L e s reaccions no treponêm iques s ' u t i l i t z e n per p e r control de 'scree n i n g ' trac t a m ents; les pos i t ives han de ser con f i r m ades per reac cions que u t i l i t z i n a n t i ge n t re ponê m i c. En e l dia gnòstic de la M a l a l tia I n flamati:lria pêlvica per C h l a mydia t rachom a t i s, semblen t a m bé d ' u t i l i tat proves serològi ques com m icro i m munofl uores cência, fixació de complement , EL ISA, i, l a més rece n t m e nt d ' i m m unoperoxidasa desc r i t a , i ndi rec ta o IPA. Aques ta ú l t i m a consist e i x en fe r reaccionar e l s anticossos an ti-C h l am ydia l@. cho m a t i s co n t i nguts en e l sêrum del m a l a l t a m b cêl.lu les i n fec tades per aquest m icroorgan i s m e i fi xades sobre u n portaobjec tes; e n una segona fase, se n ' a fegeix una a n t l -Igc humana conjugada a m b un e n z i m , el qual posteriorment es fa reac cionar amb un subs t ra t. La re acció e n z i m -substrat for m a un preci pi t a t sobre les cè I . l u les i n fec tades, visible a m b l 'ajuda d ' un m i croscopi.
22 (ciência 52)
Reacci6 d'hemaglutinaci6 e n el diagnòstic d e l a slfilis
� \
(j) @ \
- - - - - - - - - - - - - -- - - -
\
\
.� �
\
\ \ ,
.
l
I Clon I d'immunoblasts I en rilp i da I
diViSi6
�
�
!
Limfocits petits
t
I
@'� ®�l¡�®� � ! . �� ¡ � .���:. .(f,.�.. ;¡.. Diferencia-
L i mfocit petit
I
Im mu nobl ast
I
"
I I I
I
" �
L _ _ _ _ _ _ _ _____ _ _ _ _ _ _ _
Esquema hipotêtic del desenvolupament de cêl.lules formadores d'anticossos a
partir de limfòci ts petits.
I
I� I I I
J
�O&. �
C'¿
,� ' ., :.
/� ;:: .! o:.
•
:
GI.lules de plasma
DIAGNÒSTIC DE LABORATORI
Vol. V des. 1986/4 14
TECN I Q UE S
TEC N I Q UES
HI(}m::(pI(J..ES '" c: ..... " ..... ... o
_'O
"
lO
U VI
.., .. ..... e
.,
T r e�o n em a �a l l i dum
..
(j
.,
'O
..... .... c: '"
lO �
'0
'0
I( LLJ
.....
....
.....
O c:
�
e o -< o o c: o E
.J:l E lO
c: O
.....
O e
�
'" ...
+' OIl O E
'"
...
c:
.., E '"
Ne i s s e r i a gonor rhoeae
E lO
Vl -<
VI o VI
...,
++
c:
V U lO
lO
.., Ol ..... ....
'"
O U
c: _lO
'O
'0
.J:l E 'O
.... O O
el � H
.., ....
¿¡
++
++ Q
Cand i da s p p
�
+
++
+
++
++
Herpes s imp l e x
**
;;¡
c: _ro
U
'0
c:
-; ...... .,
.... .... ......
.... .... .....
., ;;¡
;;¡ U
;;¡
;;¡ U
En g ene r a l , tots els agen t s e t iol ()gics pro d uc t or s de MTS
..... ....
t enen
una se nsibilitat antim icro biana constant. raó per la qual no é s aconse l l able la pr a c t ica de l ' a n t i b iogra m a
'O
.... O (; ., ... .,
•
el
L'excepci6 a la r e g l a ser i a gono r rhoeae , degut al cons tant augment de la i n c idèn cia de soques productores de penici 1.lina ( PPNG), a i xf com de s o que s amb re s i s t ènc i a cra mos()m lca a la penici l . l ina (CMRNG), I de soques res i s ten t s a l 'espec t i no m i c i na i a les te t raciclines. Neisseria
+++
+++
++
**
+++
Ca rdnere l l a vagina l i s
+
E
.... '" ......
VI O VI VI O U
+ ++
H�co21 a sm a hom i n i s
+++
'" . .... 'O ..,
+++ ++
Urea2l a sma urea l�t icum
r r i chomonas vag i n a l i s
..... .....
++
Chl am�d i a trachoma t i s
Hob l l u ncus S p p
.v VI
+++
+
Haemo�h i l u s ducre�i
. .... ...
... '"
lO
SENSIBILITAT ANTIMICROBIANA
Vl u
OIl
-< ;;¡
......
+++<J *
ESTUDI DE LA
l'{) HIrnro::tPI�
++
+ +++
+++ +++
+
+
sens i b i l i ta t � 9 5 % ;
sen s i b i l i t a t < 50% ;
++
·
exc l u s i vame n t e n . a n e x i t i s
Actual ment, és obl i g a t l ' estu d i de l a p r oducc i 6 de penicil . l i nasa de tota soca de gonococ a'fl l ada, s i g ui pel m è tode acido m è t ric rapid, pel iodom è tri c a pel de la c e f a l os p o r i n a cromo g è nica. De tota soca productora de penic i l . l inasa, se ' n ' h a u r i a d 'estudiar també l a sensibi l i tat a a l t res a n t i m ic robi an s.
+++
+++ +++
+
sens i b i l i t a t e n t r e el 50- 95% ;
camp fosc i frot i s d e l x a n c r e ;
A. Andreu
Sensibilitat de les tècniques utilitzades en el diagnOstic etiol3gic de Ics
MTS.
REfERENCIES Catterall R.D. Biological e Hects of sexual rreedom. Lancet 1 983; I : 3 1 5-3 1 9. Centers for Dlsease Control. Se xual ly Trans m i t ted Diseases Treat ment Guldelines. MMWR Supple ment 1 985; 34 (45).
Comltê d'Experts en Malalties Ve nêrles. Manual de Prevencl6 I Con
trol de les Malalties Venêrles. Ed. Secre taria General Têcnlca del De partament de Sanitat I Seguretat Social. Genera li tat de catalunya. 1981. Eschenbach
D., Pollock H.Mo, Cum ltech 1 7. Labora tory diagnosis of female g e n i t a l t rac t I n fect ions. Coordl natlng ed. •
Schachter
J.
S. J . R uhl n. A m erlcan Soc lety ror Mlcroblology. Washington DC. 1 983.
Gellan C.A., lson c.A. Dec l i n i n g incidence o f gonorrhoeae I n Lon don: a response to fear o f AIDS? Lancet 1 986; ii: 9 20.
Hams J.R.W. Recent Advances i n Sexually Trans m i úed Diseases. N u m ber two. Ed. Churchill L1n vingstone. Edinburgh 1 9 8 1 . Holmes K.K., Mardh P.A., Spar l lng Wlesner P.J. Sexually Trans m ltted DIseases. Ed. Mc Graw-H 1 l 1 Book Com pany. N e w York 1 9 8 4.
P.F.,
Lenette
E.H.,
8alows A., Hausler Manual of Cli nical Mlcroblology. 4a. ed. Amerl can Soclety for M lcrobiology. Washington DC. 1 985.
W.I., Shadomy H.I.
ANTONIA ANDREU i DOMINGO néixer a M o n t b lanc (Tarragona) 19 de dese m bre de 1 . 9 5 2.
va el
És l l icenciada en Medicina I Ci rurgia l ' any 1 .9 7 6 , i s'espec i a l i t z a en Micro b i o l o g i a l ' any 1 . 979. Act u a l m ent és M e t ge Adjunt del Servei de M icro b i o l o g i a i Paras i to l o g i a d e la C i u t a t San i t <l r i a " V a l l d ' H e b r 6" de Barcel o na.
És
cions
au tora
de
nom broses
publica
de m i crob i o logia.
(ci�ncia 52) 23
pROGRAM A
CONTROL COMUNITARI DE LES M�LALT IES DE TRANSMISSIO SEXUAL A CATALUNY� DE
,
,
J osep M. Capdevila
L ' article que seguei x ens permet conèixer el Pr ogr a m a d'activi tats dirigides a la Prevenci6, Control i Tractament de les Malalties de Transm issió Sexual (MTS) que va posar en pràctica la Conselleria de Sanitat de l a G enerali t a t de Catalunya. L a finalitat n ' és conèixer la incidència i prevalença d ' aquestes m alalties i proposar, a la vegada, els medis per a aconseguir-ne una dism i nució. _
La Conse l l e r i a de S a n i t a t de la Genera l i t a t de C a t a l u n a va posar e n prac tica un Progra m a d'activitats d i r i g i des a l a Pre venci6, Control i Trac t a m e n t de l e s Mal a l t i es de T r a ns m i s s i ó S e x u a l (MTS). Aq u e st Programa com prèn unes actuacions que es c o n c re t en en:
y
ACCiÓ LEGISLATIVA
I.
PLAf\,;lfICACIÓ SANITÀR IA
Il.
ACTUA C I Ó
III.
EPIDEMIOLÒ
G ICA IV.
. E D U C A C I O SA N ITA I A D E
L A POBLACiÓ
R
finalitat n'és conèixer la i nc i d è n c i a i prevalença d' aques te s m a l a l ties i p roposar, a l a vegada, e l s medis per a aconse g u i r-n e una d i s m i n u c i 6 .
La
•
I. ACCIO
LEGISLATIVA
per m e t ra una futura de les os s i i l i t a t s a C a t a l u nya.
p
A m b aquest Decret es pretén el conei xe ment de l 'endè m i a d' a que s t e s m a l a l t i e s i l l u r d i s t r i bució geog r a f i c a , l a q u a l cosa
24 (ciència 52)
ordenació sa n i t à r i es
I
Il. PLANI FICACIO SANITÀRIA
o
C m p rè n :
a) Nomenament d ' un C o m i t è d' Experts en MTS. b) I n s t a u ac i ó d'un C e n t re P i l o t . e) C ea i ó d ' u n Laboratori es pe c i al i t.
r c tza
r
al Nomena ment d'Experts.
d'un
Co m i tè
L 'any 1 9 8 1 e l C o n s e l l e r de San i t a t Dr. J osep Laporte va nomenar u n a C o m iss i ó d' Experts e n \1TS, formada per 2 3 d es t a cats professIonals en aquesta b ranca, la m i ssió dels quals va ser procedir a r eda t a r u n l l i bret i n t t u l at "MANUAL DE PREVENCi Ó I C N R L DE
c
i
LES
Arran del Decre t publicat e n el Bu t l letr O ficial d e l a Genera l i t a t e l dia 25 / 1 1 /8 1 , es féu o b l i gatòria la decl aració num èr i c a d e l es MTS.
b
MALALTIES
O T O
VENf:R IES".
En aquest l l ibre s'expllca, de m anera clara i m o l t resu m i d a , tot e l q ue fa referència a simp t o m a t o l ogia clInica, dades de l aboratori i t rac t a m e n t de les MTS. Va a e ç a t a t o t s els m e tges int eressats en aquestes m a l a l t ies, i é s a c i l i t a t per la Co nsel l e r i a de Sa n i t a t a tothom q u e ho demana.
dr
f
Es tracta, aid, d ' i n teressar el m etge en aquesta cam panya i de faci l i tar-li, al m ateix temps, m a t erial de co nsu l t a per diagnòstic i t ract ament de les MTS.
l
b) Instauraci6 d'un Centre Pi o t .
Els Serve is antiveneris prò piament dits són Centres espe c i a l i t z ats e n el diag nòst i c i tracta m e n t , de forma exclusiva, de les M TS. El Progra m a es con cre t a en:
I. L a reorga n i t zaci6 i m ode r n i t z a c i ó d e l s Centres antiveneris situats a Barce lona, Tarragona. Llei da i Girona. 2. Cr ea c i 6 d ' un Centre p i l o t a Barce lona. Amb el nom de "Centre de Diagn3st lc i Control de es MTS", el Ce n t re de Bar
l
ce lona pretén de rea l i t zar el Di agnòs tic. t r acta m e n t i co n trol epidem iol()gic de tots els ma l a l t s que sol. l ic i t i n ser-ne ate sos.
La In fraestructura d'aquest Cen tre consta de les I n s ta I . l a cions necessarI es per tal de: 2. 1 . rea l i t zar la consulta clfnlca i l 'exploraci6 dels m al a l ts. 2.2. poder efectuar l es "revi sions profi làctiques" o preven t i ves, tant d e la po l ac i ó en ge n e ral com de ls su b e t e s ( h o m e s o dones) de d c a t s a la prost i tu ci6. 2.3. ob t e ni r les mos tres que se-
i
b j c
PROGRAMA
Vol. V des. 1 986/4 1 6
r a n e n v i ades m é s t a r d a l l abo ratori per t a l d e fer les a n � l i s i s n e c e ss � r i es . 2 . 4 . t rac ta r e l s p a c i e n ts que ho
MIS.
sol. l i ci t i n. 2.5. co l . l aborar com
a C e n t re consu l tor de totes les a l tres insti tucions de C a t a l u nya. Qual sevol m e tge s ' h i pot adreçar per a d e m a n a r l ' a ssistência dels m a lalts que des i t g i , per a so l . l i c i t ar dades i o rientacions per al d i agnilstic I/o t rac t a m e n t de l lu rs m a l a lts. 2 . 6. rea l i t z ar, t a m bé, una t a s c a de recerca de contactes, m i t j a n ç a n t enquestes, d e l e s quals tractarem m é s endavant. 2.7. d ur a t e r m e d ' a l t res ac t i v i tats de c ar � c t er soc i a l i d ' edu cació saniUiria que seran r e fe r i des en e l corresponent a p a r t a t . La p l a n t i l l a d e professiona l s es t ll f or m a d a per 4 m e t ge s d er m a t il l e g s 5 ATS. H i ha assistência d e s de les 8 del m a tT f i ns a les 8 de l a tarda. L ' ass i s tência, les a nà lisis ¡ e l tracta m e n t són gratuït s, i com pleta m e n t aniln i m s si e l pacient ho desi t j a .
el C re ac i6 c i a l i t z a t.
d ' u n l aboratori espe
Ane xes a l s Centres a n t i vene ris existeixen l aboratoris dedi cats a re a l i t zar l es proves necessaries per a un correcte diagn<lstic de les MTS.
La OMS (Orga n i t z aci6 Mun dial de la Sa l u t ) ha classi ficat els laboratoris de MTS e n t re s c a t egories:
1. L a bora t o r i s per i fèrics. Són e l s més rud i m e n t a r is. Acostumen de t e n i r u n s o l fac u l t a t i u i rea l i t z e n funcions m o l t l i m i t ades, c o m , per exem ple, e x a m ens de f r o t i s . D isposen d ' un m i c roscopi subm i n i s tres ilptic de l s a d i en t s .
2.
Laboratoris i n t e r m edis. D is posen de m e d i s més i m portants i de l a possi b i l i ta t de rea l i t z ar cu l tius i proves s e rol<lgi q u es. El personal facu l t a t i u n'és for m a t per diverses perso nes. Laboratoris Ce n t r a l s. Són serve i s ben e q u i pats, a m b perso nal m o l t com petent, i sovin t s ó n centres de re ferência i d ' i n ves t i gaci6. El s e u nivell corres po ndria al de m o l t s l aboratoris u n i ve r s i taris d ' i n ves t i gaci6. 3.
El Laboratori anexe al Centre
Pilot
d os
de
Barcelona
fac u l t a t i us a m b
consta
de
tI t o l univer
sitari superior, i tres ajudants de tipus u n i versitari m i g. S ' h i pract iquen totes l e s proves m i crobiolilgi ques necessàries pe r a un d i agnils tic correcte: recer c a de trepo n e m es, fro t i s m icro b ia n s , c u l t i u de gonococs, tri ch o m o n e s i càndides, proves . d ' i m m u no f l uorescè ncia per c l a m Td ie s , per identi ficació de
VSH, recerca de H a e m oph i l us Ducreyi, Ureapl asma u re a lyt i � , G ar d ne r el l a vagi n a l is, etc.; i nc loent-hi l es proves serol<lgi ques de sHi lis, ant icossos HTL V III, e tc. Les act i v i t a ts d ' a q u es t l abora tori i l l urs carac terfs t i ques per meten de situar-lo a cava l l en tre els anomenats per la OMS Laboratoris in termedis i Labora toris Centra ls.
Resum int, doncs, els Ce n t res a n t i veneris te ne n una doble m i s si6: d'una banda, l ' exercici d'una assistència pr i m à r i a , i , de l ' al t ra, la funci6 de centres consul tors. L ' a s s i s t ê n c i a p r i m àr i a va d i ri gi da a tota l a població, no so l a m e n t nacional si n 6 t a m bé es-
t rangera, resident o de p a ss a d a C a t a lunya, se go n s els acords int ernacionals sobre l ' a s si s t ê n c i a d ' aquestes . m a l a l t i e s , c o m , per exem ple, l ' acord de Brusel.les l i ) de l ' any 1 9 24. Est il en projecte la creaci6, per part de l a Conse l l e r i a de Sa n i t a t, d ' a l tres ce n t r es espe c i a l i t z a t s e n el d i a g n ò s t i c de les MTS, que est arien a c a r re c de l ' I CS e n les i n s t a l . lacions que aquesta insti t uci6 posseeix, i que es dedicarien en exclusiva a l ' a te n c i 6 de l a pob l a c i 6 assis tida per la m a teixa. a
,
III. ACTUA CIO EPIDEMIOLOGICA ,
Com prên l a reco l l ida d e totes aquel les dades necessàries per a l ' e l aboracl6 correcta de les estadrstlq ues veneríol<lgiques. for m a part d ' aqu es t a ac tuaci6 la loca l i t z aci6 de con tactes i l ' assessor a m e n t a l s pac i e n t s . Un Equip de treball té l a m i ssi6 de cercar i reco l l i r les dades que sobre els c o n t ac t e s se xuals ens donin e l s pac i e nts. L ' i nve s -
(ciência 52) 25
PROGRAMA
Vol. V des. 1 986/4 1 7
t i g a do r s ' e n t re v i s t a a m b e l pa c i e n t , i ha de l o ca l i t z a r e l s con tactes q u e aquest i ndiqui, a f i de co m p rovar s i han estat e x a m i n a ts i tractats (2).
F i n s ara, h o m cre i a que e l m a l a l t , en aquest procés, era u n subjecte passiu, per� les mo o r i e n t acions dernes sanitaries m i r e n d ' ac onse g u i r - n e la col. l a boraci6 a c t i v a , t a l c o m r e l a t a re m m és e n d a v a n t . P a r l a r e m de l ' a s se ss or a m en t a ls p a c i e n t s e n l ' ap a r t a t d'educaci6 s a n i t a ria. Formes de loca l i t z ació de con tactes.
1 . Loca l i t z ac i ó a persona l facu l tatiu.
ca r rec
del
P e r so n a l es p e c i a l i t z a t s ' e ntrevista amb e l s m a l a l ts a fi d ' o bte n i r els noms i les a dre c es dels seus " p a r t e n a i re s "; després cal l oc a l i t z a r - los i o fe r i r - l o s e l s m e d i s de d i a gn� s t i c i d e t r ac t a m ent. Es t rac ta, amb aquest siste ma, de descobrir l a persona causan t de la i n fecció de l m a l a l t , d e curar-la i d e t re n ca r la c ad en a epldem iol�gica. �s u n sistema di rre i l , ja que re q u e reix que e l p a c i ent c o n e g u i mol tes d ades i q u e le s h i v u l g u i re ferir. D ' altra banda, obliga a de s p l a ç a m en ts del perso n a l sa n i tari, a m b l a c o n se g ü e n t p è r dua d e t em p s .
2.
QUÈ ES POT FER SI ES PENSA QUE S 'HA AGAFA T UNA M. T.S. ?
Si les malalties de transmissió sexual es diagnostiquen i es tracten precoçment tenen fàcil guariment. En canvi , q uan el diagnòstic es fa massa tard o s ' aplica un tractament incorrecte, poden ser molt difícils de guarir i, fins i tot, poden deixar seqüeles irreparables. Qualsevol persona que hagi tingut relacions sexuals amb un i ndividu afectat de M.T.S. ha de consultar er metge. Quan en una parella un dels dos descobreix que té una M . T. S. cal actuar amb responsabilitat i rec:>oldre el problema conjuntament amb l ' altre.
MIS.
Mètodes si mpli ficats.
H i ha d i f e re n ts siste m es en e l s q u a l s s6n e l s pro p i s m a l a l t s qui identi fiquen, loca l i t zen i t r ac t e n de fer exam i n ar l l urs pare l les, sense haver de donar cap n o m n i c ap dada a l ' i nves tiga d o r (3). D'aquesta m a nera, un cop hom h a aconsegu i t l a c o l . l a boració d e l m a l a l t , n o m é s cal que aquest local i t z i les per sones i nves t igades ( q u e nor m a l m e n t p o t t ro b a r e n e l m ateix indret o n es p rodu i l ' e nco n t re ) , i ni t an sols és necessari que en conegui e ls no m s. U n a d ' aqu e st e s tècniques és que es real i t z a m i tjançant la " t arj a d e visita pre ferencial". L es passes a re a l i t z a r amb aquest si st e m a són : la
2. 1 . E n t re v i s t a a m b e l m a l a l t e n u n local d ' a m bient agrada ble, a m b una a t m os fera r e l a x a da, tranqu i l . l a i in t i m a , per t al que a q u e s t recordi e l s con t actes sexu a l s que han t i n gut l l oc e n
2 6 lciència 52)
Per tenir-ne la certesa diagnòstica, el més adient seria consultar el metge de capçalera, però en cas que no sigui possible es pot anar al Servei de Dermatologia d'un hospital , o bé als Dispensaris de prevenció i control de les M . T . S . de la Generalitat, els quals són exclusivament antiveneris, i d isposen de tots els recursos per a fer front al diagnòstic i al tractament d'aquestes malalties. Aquests dispensaris es troben als locals dels Serveis Territorials de Promoció de la Salut de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
Pàgina interior del tr¡ptie editat per la Generalitat de Catalunya, destinat a l'educaci6 sanitaria de la pobla·
ció I del personal no cientific. S'hi poden trobar con ceptes bàsics d'epidemiologia I profilaxi.
R E V I ST A C A T A L A N A
DE
CIÈNC IA
I
T EC N O LOG I A
,
INDEX ,
A NA L/ TIC
1986
ACTUAL ITAT C I ENTIfICA
CIÈNCIES DE L'ESPAI
Ant icòs contra el cancer, n ll 47, p. 1 30 Bacteri productor de v i t a m i n a C, u n , nll 47, p. 1 28 Banc per a l lavors d 'orqufdia, nI! 47, p. 1 2 8 Bona nova per a l s hem o fH ics, una, n Il 47, pp. 1 29 - 1 3 0 C a l t e n i r cura a m b el sol. R i sc e levat de cancer de pe l l , nIl 49, pp. 2 3 6 - 2 3 7 Cic losporina en socors dels d i abèt ics, l a , n Il 5 0 , p . 2 9 1 C o m p t e a m b les p igues, nil 5 1 , p . 3 4 8 Contam i nació radioacti v a de Txern�byl, l a , n Il 4 8 , pp.
A g è n c i a espac i a l europea a la c o n q u e s t a l ' , n Il 50, p. 3 0 5 Odissea d e l ' u n i vers, l ' (Audouze, J ea n ) , 3 8 -4 6 ,
CIENCIES
de
n Il
l 'espa i ,
45,
pp.
DE LA TERRA
1 82 - 1 8 3
Energia solar, n Il 4 8 , p . 1 8 3 Enquesta a Vic sobre l a lectura e n c a t al a, n ll 46, p. 68
Espècie entre la vida i la mort: la foca capu t x i na, una, n I! 5 0 , p. 293 Es pot here t a r la c ri m i n a l i t a t ? , n Il 45, pp. 1 8 - 1 9 Estudi d e la fauna pisc!cola de Banyoles, n I! 4 6, p. 6 6 forat d ' o zó sobre l 'Antàrt ic , nI! 5 0 , p . 2 9 4 Gen de l e s m a l a l t ies coronaries, e l , nI! 50, p . 2 9 2 Inaugurat e l p r i m e r ce n t re de L i t i asi renal, nI! 4 5 , pp. 1 7- 1 8
I ncubadora d e fecu ndaci ó "in v i t ro", n Il 50, p. 2 9 1 Inst a l . l a t el primer cen t re d ' a n a l i s i de Carbo n i catorze a Catalunya, n I! 4 6 , pp. 66-67 Nou bisturr u l t rasònic, un, n I! 47, p. 1 2 8 Nou carbu rant GASO 30, nI! 47, pp. 1 30- 1 3 1 1'\ou submarf oceanogrà fic, n I! 45, p. 1 6 Nou tes t , nI! 48, p. 1 8 2 Nou vaccf contra l 'hepa t i t i s B produ"¡"t m i t jançant en g i nyeria genè t ica, n Il 49, pp. 2 3 5 - 2 3 6 Nova mo lècu l a f e t a a m ida pe r a t a l l ar l 'ADN, nll 49, p. 2 3 5 p l as t i c b i odegradable pe r a conrear e l deser t , n Il 45, p. 1 6 Pl uges acides, les, n Il 4 8 , p. 1 8 2 Pre m i Nobe l de Medicina, n I! 5 1 , p . 3 4 7 Pre m i Nobel de Qufmica, nll 5 1 , p. 346 Pre m is Nobel 1 9 86, nIl 5 0 , p. 2 9 4 Probable troba l l a de l a pr es è n c i a humana m és antiga de Catalunya, nI! 4 6 , p. 67 R ad icals l l i ures, c a u s a de l 'enve l l i m ent , nI! 5 0 , pp. 292-293
Reci c l atge s ' i n c rem e n ta, el, n Il 45, pp. 1 6- 1 7 Sida, l a, n !! 47, p. 1 30 Sida, la, nQ 48, p. 1 8 1 Sida, la, n !! 49, p. 236 S i l ici amorf, nou m a t e r i al d ' i nterès, e l , nI! 48,
pp.
1 8 1 - 1 82
So riasi, l a, n I! 4 7 , p . 1 2 8 Tecnologia: m icroones per a l a fusió, n I! 46, p . 68
,
C I EN CIA
I SOCI ETAT
En i g m a del s Piri neus, l ' ( C a m arasa, G u i l l e m ), nIl 4 7 , pp. 1 3 6- 1 3 9
fauna vertebrada del d e l t a del L lobregat ( G u t iérre z , R.; Esteban, P.; Rod rfg u e z , F. ), nil 4 6 , p p . 8 9 - 9 7 Grans excent r i c i t a t s d'un Ifqu i d s i n gular: l 'a i gua, les (València, G.; R e i g , M.F.; Garcia, J . M . ) , n il 45, pp. 28-37 M i neri a prehistòrica a C a t a l u nya ( Lagarda, F.), n il 5 1 , p p. 373-377 Paleogeogra fia de la m e d i terrània occide n t a l . l a ( Dar d er I Perlcàs, B . ), nil 47, pp. 1 40- 1 4 6 Signi ficac ió d e la dist r i b uc i ó geograflca de la flora d e l Montseny, l a ( 60 1 0s, Oriol de), nI! 5 0 , pp. 323-3 30Tec tònica de Catalunya. la (1) (Cheva l i e r, M arcel ) . nil 48, pp. 2 0 1 -2 0 9 Tec t ò n ica de Catalunya, l a (11) ( Chevalier, Marce l l , nIl
49, pp. 257-265
,
CIENCIES DE LA
VIDA
m o dific aci o n s i m m unològiques assoc iades a ce r t e s MTS (Tr i l l a, A.; G a t e l l , J . M . ) , nI! 52, pp. 4 3 0 -433
A l t eracions I
Anestèsia e n pe t I ts animals ( L 1Mia, M a i t e ; Parés, Pere n il 5 1 , pp. 350-353 ActivItat natatòria en e l s pe i x o s: estratègies i p art ic u laritats me tabòli ques, l' (Duthie, Garry Grah a m ) , n I! 49, pp. 2 5 1 -2 5 6 Cirurgia prenatal, l a (Cam arasa, Gui lle m ) , n il 4 5 , pp. 20-27 Com l 'embrió esdevé f e tu s (Terracabres, Pius), nil 47, pp. 1 47 - 1 59 Com es comunIquen les cèl. l ules (Changeux, J e a n Pier re), n it 5 1 , p p . 357-358 D iagnòstic de laboratori de les m a l a l t ies de t ra n s m issió sexual (Andreu, AntOnla), n ll 5 2 , pp. 408-4 1 4 HTLV-I 1 1 , e l retrovirus que causa l a SIDA ( Pere tó Ma graner, Juli G.), n il 4 5 , p p . 6-8 I n t roducció al s i s te m a i m m unològic ( G ayà, Antoni), n il 5 2 , p p . 426-429
M i q ue l ) ,
Part i c i ó
A i d naixia (Ciència), n Il 50, p p. 296-30 1 Centre europeu de recerca nuc lear, el, nil 50, p. 3 0 7 E m bassa ment de R i alb, l ' (Peña Monné, J osé Luis), n il 45, pp. 47-49 I ncendis fores tals, trista c rò n ica de cada e s t i u , els, n I! 49, pp. 2 3 9 - 2 4 1 LSD, de l a qufmica a la reverència, el (Majench. Montserrat), n il 4 9 , pp. 2 47 - 2 50 Montserra t, deixem que e l bosc es regeneri, n I! 4 9, pp. 242-243
Pre m i s Nobel 1 9 8 5 , els, n I! 46, pp. 74-75 Txernòbyl, n I! 49, pp. 244-2 4 5 Valoració a n t ropològica i c u l tura l d e les MTS (Perig u e l ! , E. ; Bernabeu, J . ; Perdiguero, E. ) , nI! 5 2 , pp. 4 3 4 -439
del metabo l i s m e en ecolo g i a i evolució, l a R am o n ) , n il 46, pp. 80-88 Perspectiva G a l a de l ' eco l og i a . l a ( S a g an , Dorion; Mar gulis, Lynn), nI! 48, pp. 1 9 2-200 Progr a m a de control c o m u ni tar i de les MTS a C a t a l u n y a (Capdevila, Josep M.), n I! 52, pp. 4 1 5 -4 1 8 Sida: una m a l a l t i a d e transm iss i6 sexual, l a (Orta, Do lors ) , nil 52, pp. 4 03- 40 7 Sistema HLA, passaport biològic de l 'hom o sapiens, n il 4 6 , pp . 76-79
( Ma r gal e f,
Teoria
del neu tra l i s m e e n l 'evolució, la ( K i m u ra , Mo too), nil 5 1 , p p . 367-372 Transm iss i ó sexual de vi rus carcinòge ns. Nous concep tes e n l ' origen dels t u m ors hum ans, la ( Bosch, Fo Xa Vier), nI! 52, p p . 4 1 9-424 V i v i m una etapa revolucionaria? (J acob, françois), nil 5 1 , pp. 354-356
..
CIENCIES SOCIALS S i m bologia de l s a n i m a l s e n l ' A n t ic Egip te, la (Torra m i lans, Xavier), n 2 5 1 , pp. 379-38 1
J ose p A n t o n i Saval l i V a l l deju l i ( A n n a M a r i a C a r m o na I C o r n e t ) , n R 47, pp. 1 6 1 - 1 6 3 Món l i n n e a del seg l e X V l I I , el ( G l ick, T. F.), nil 45, pp. 52-53
P r I m e r m a nuscr i t de m a tèrIa farm acè u t ica loc a l i t z a t a C a t a l u n y a ( C a r m o n a 1 Corne t , A.M.; Fi guero l a Pujol,
I r i s ) , ntl
49, pp. 2 7 3 -274 R a m o n L l u l l , alqui m i s t a n o més sa da , J oan), nll 46, pp. 1 0 3- 1 05
Tel 1hardlsme 385-386
EDITORIALS · A feccions pri vades, problemes pCibl ics (Segura, Andreu), nil �.':!, pp. 394-396
Biotecnologies, les, nil 46, pp. 60-6 1 C iència, I ndGstria i ensenyament durant la guerra c i v i l , nil 4 8 , p . 1 7 2 (ciència) 50 o l 'afany de renovació i con t i n ultat, n il 50, p p . 284-285
Defi nici6 del metre i el m6n de l 'àtom, l a ( R iera i Tuèbols, Santi ago), nil 45, pp. 50-5 1 E mbassament de Rialb, l ' , nil 45, p. 5 Esc lat del Chal lenger, l ' , nil 47, pp. 1 1 6 - 1 1 7 Eureka: u n projecte tecnològic per a una Europa co
munitaria, n2
45, p. 4
Futur del nostre bosc: . ( folch I G u i l lên, R a m o n ) , Mal d'Almansa, el, nil 5 1 , Txernòby l, crònica d'una 4 8 , p. 1 7 3
reconvertir
i
i nves ti gar,
el
nil 49, p p . 2 2 8 -2 2 9
pp. 338-339 mort gairebé
anunci ada, n2
ENTREVISTES Entrevista a m b el Conse l ler d'Agricul tura: J osep M i ró i Ardêvo l , nil 49, pp. 2 6 6 -2 7 1 Xer rada informal a m b H.T. Odum ( F l os i Bassols, Jor dO, n il 46, p p . 98- 1 0 2 �
FICCIO H l gh leve l f i l e ( Font, J ordi), n 2 4 6 , pp. 1 07- 1 09 Inst i n t , l' (1) ( Lester del Rey), n2 47, pp. 1 6 4 - 1 6 8 I n s t i n t , l ' ( 1 1 ) (Lester del Rey), nil 48, pp. 220-222 V i a tge al cometa ( Clarke, A.C.), n2 49, pp. 2 7 5-279
�
..
..
FISl CA, QUIMICA I MATEMATIQUES C o m , quan I per què les coses es rove l l en (Casa l brega, J oaqui m ) , n2 4 8 , pp. 2 1 0-2 1 5 ..
fà
..
HISTOR IA DE LA CIENCIA Crusafont i Tei lhard de Chardin: un document ( G l ick, T.F.) , n il 52, pp. 440-44 1 Frêre Sen nen, un sagaç observador de la nos tra flora, n il 5 1 , pp. 382-384 J e th ro Tüll a V a lè nci a (Click , T. F. l , n il 4 8 , pp. 2 1 7 -2 1 9 J e t h ro Tuli a València (2): s'adoptà el " n ou m è t ode"? (GI i ck , T. F. ), nil 50, pp. 33 1 -332
a
C a t a l u n ya ,
el
a
les l l egendes ( R a bas
( G l ick,
Teo r i a del f l o g i s t , l a q u f m i c a Laurent Lavols ler. la ( R i era I 50, pp. 3 1 6 - 3 2 2
T. F. ) ,
nil
51,
p p.
pneu m à t ic a I A n t o l ne Tuèbols, San t i ago), nil
TECNOLOGIA Cap al 2000, nil 5 1 , p. 3 4 9 Ciclosporina, l a , n 2 47, p p . 1 33 - 1 34 fluxes de neutrons de l 'institut Lave-Langevin, els, n2 50, p. 309 Inst i t u t de radioastronomia m i l . l i mètrlca, l', n il 50, p. 308 MicroelectrOnica de l ' Eureka, la ( C a m arasa, G u i l l e m ) , n il 50, pp. 3 1 0-3 1 5 Noves ei nes d e l a genètica, les, nil 4 6 , pp. 72-73 Sfndrome d'Ascó, la, n il 49, p. 2 4 5 Tècnica del mosaic hidràulic i e l modernisme, l a (Ro sel l , J aume; Rose l l , J oan R a mon) , n il 5 1 , pp. 359-366 Tècniques autom à t i ques de diagnosi prenatal, n il 4 5 , pp. 8- 1 2 Tecnolog i a europea de la fusi6, la, ni 50, p. 306 Txernòby l , crònica del m és greu accident de l a indús tria electronuclear, nil 48, pp. 1 8 5- 1 90
AUTORS Andreu, Antònia: D i agnOstic de laboratori de les ma l a l ties de transm issió sex u a l , n2 52 , pp. 408-4 1 4 Audouze, J ean: Odissea d e l'univers, l ' , n il 45, pp. 3 8 -46. Bernabeu, J.: V a l or ac ió a n t ropolOgica I c u l tura l de les MTS, n il 5 2, pp. 434-439 BolOs, Oriol de: Slgnt rIcacló de l a distribució geogràfi ca de la flora del Montseny, l a , nil 50, pp. 3 2 3 - 3 3 0 Bosch, f . Xavier: Trans m i ssl6 sexual d e vi rus carcinO gens. Nous conceptes en l ' or I gen dels t u m ors h u m ans, la, n il 52 , pp. 4 1 9-424 Cam arasa, G u i l l e m : Cirurgia prenatal, la, n2 .oi S , pp. 20-27
Cam arasa, G u i l l e m : E nig m a dels Pirineus, l ' . n il 4 7 , pp. 1 36- 1 3 9 Camarasa, G u i l l e m : Microe lectrOnica de l ' Eureka, l a , n il 50, pp. 3 1 0-3 1 5 Capdevi la, J osep M . : Prog ram a de control co m u ni tari de les MTS a Catalunya, n il 5 2 , pp. 4 1 5-4 1 8 Carmona i Cornet, A.M.: J osep Antoni Savall I V a l l de j u l i , nil 47, p p . 1 6 1 - 1 6 3
Carmona i Cornet, A.M.: Primer m a nuscrit de m a tèria farm acèu tica localitzat a Catalunya, n il 49, pp. 273-274 Casa l 1 Fàbrega, J oaqui m : C o m , q u a n I per què les coses es rovel len, nil 48, pp. 2 1 0-2 1 5 Cha ngeux, J ea n Plerre: Com es co m u n iquen les c è l . l u les, nil 5 1 , pp. 357-358 C h e v a l ier, M a rce l : Tectònica de catalunya, l a ( 1 ) , n ll 48, pp. 20 1 - 2 0 9 C h e v a l ier, Marcel: Tectònica de C a t a lunya, l a ( 1 : ) , n Il 49, pp. 2 5 7 - 2 6 5
C l a r k e , A . C . : V i a tg e al co meta, nI! 49, pp. 2 7 5 - 2 7 9 D a r d e r i Pe r i cas, B.: P a l e o g e og r a f i a de l a m e d i terran i a occ idental, la, nil 47, p p . 1 40- 1 46 D u t h i e , Garry G r ah a m : A c t i v i t a t n a t atòr i a en e l s pei x o s : estratègies i p a r t i c ula r i t a t s m e t abòl iques, l ' , n il 49, pp. 2 5 1 -2 5 6
Este b a n , P.: F a u n a vertebrada d e l d e l t a de l L lobregat, n il 46, pp. 89-97 F i g u ero l a Pujol, I r i s: Primer m a n u sc r i t de m a t è r I a
farmacèut ica localitzat a
-274
C a t al u nya ,
n I!
pp.
49,
2 7 3-
j ordi: Xerrada i n for m a l a m b H.T. O d u m , nI! 4 6 , 98- 1 0 2 Folch I G u l l \èn, R a m o n : Futur d e l nos t re bosc: recon ver t i r i I nvest i gar, el, nil 49, p p. 228-229 F o n t , j ordi: H i g h level file, nil 46, p p. 1 0 7- 1 09 Flos, pp.
Garcia,
j . M. :
G ra ns excentric i t a t s d ' u n liquid s i ng u l ar:
l ' a i g u a , les, nil 4 5 , pp. 2 8- 3 7 G a t e l l , J . M.: A l t e r a c i o n s I m odi f i ca c i o n s i m m u no l ò g i ques a s soci a des a certes MTS, n il 52, pp. 430-43 3 Gaya, A n t o n i : Introducci6 a l s is t em a i m m u nològic, n il 5 2 , p p . 42 6 -42 9 G l ick, T. F. : Crusafont I Te i lh a rd de Chardin: un docu m e n t , n il 52, pp. 4 4 0 - 44 1
G l lck, T. F.: jethro Tul i a València, nil 4 8 , pp. 2 1 7 -2 1 9 G l ick, T. F.: j ethro Tuli a València ( 2 ) : s ' a d o p t a e l "nou m è t ode"? , n il 50, pp. 3 3 1 - 3 3 2 G l Ick, T. F.: M6n li nneà del se gl e XVIII, e l , n il 45, pp.
5 2-53 Gl ick,
T. F.: Te i l h ardi s m e
a
C a t a l unya,
el,
n il
5 1 , pp.
385-386
G u t iérre z , R.: Fauna vertebrada d e l d e l t a del l l o b re gat, n il 46, pp. 89-9 7 J acob, François: V i v i m una e t a p a r e vo l u c i o n àr i a ? , nil
5 1 , pp. 3 5 4 - 3 5 6 K i m ura,
Motoo: T e o r i a del la, nil 5 1 , p p . 367-372
neu t ra l i s m e
Lagarda, F.: Mineria prehistòrica a
pp. 3 7 3 - 3 7 7
en
l 'e v o l u c i 6 ,
Ca t a l u n y a ,
nil 5 1 ,
Lester del Rey: I n s t i n t , l ' , nil 47, pp. 1 64- 1 68 Les t er del Rey: I n s t i nt, l' (11), nil 48, p p . 220-222
L 1 òria, M a i te: A n es tè s i a e n p e t i t s a n i m a ls, nil 5 1 , pp. 350-353 Majench, Montserra t : LSD, de la quim ica a l a reverèn cia, el, nI! 49, pp. 247-250 Margalef, Ramon: Partici6 del m e tabo l i s m e e n eco l o g i a i evoluci6, l a , nil 46, p p . 80- 8 8 M a r g u l i s , L y n n : Pe r s pe c t i va Gaia de l ' acologia, l a , n il 4 8 , p p. 1 9 2-200 Orta, Dolors: Sida: una m al a l t i a de transm issió sexual, la, n ll 52 , pp. 403-407 Parés, Pere M i q u e l : Anestèsia en pet i t s a n i m a ls , nI! 5 1 , pp. 350-353 Perdi guero, E.: V a lo r a c i 6 a n t ropològica c u l t u r a l de l e s MTS, nil 52, pp. 434-439
Peret6 M a g ra ne r, J ul i G.: HTLV- l l / , e l re tro v i ru s que
causa l a SIDA, nil 45, pp • . 6-8
Periguel l , E.: V a l o ra c i ó a n tropològica i c u l t u r a l de les MTS, n il 52, pp. 434-439 Rabassada, j oan: Ramon L l u l l , a l q u i m i s t a només a les l l e g e n d e s , nil 46, pp. 1 03- 1 0 5 Reig, M . F . : Grans excen t r i c i t a ts d ' u n l fqu i d s i n g u l a r : l ' a i g u a , les, nil 45, p p . 2 8 -37 R i e r a i Tuèbo ls, S a n t i a g o : Defi n ic i 6 m6n de l ' a t o m , l a , n il 45, pp. 50-5 1
del
m e t re
i
el
R i e r a i Tuèbols, Sant iago: Teor i a d e l f l o gi s t , l a quim i c a pneu m à t i ca i A n to i n e L aur e n t L a v o i s i e r, l a , nll 50 ,
pp. 3 1 6 - 3 2 2
Rodrfgue z , F . : Fauna vertebrada del d e l t a d e l l lobre gat, n il 46, pp. 8 9 - 9 7 Rose l l , j a u m e : Tècnica d e l mosa i c h i d r à u l i c i e l m o d e r n i s m e , l a , nil S l , pp. 3 59 -3 66
R ose l l , el
j oa n
R am o n :
m o d e r n i s m e , la, nil
Tècnica
51,
del
mosaic
pp. 3 5 9 - 3 6 6
hidràulic
i
Sa gan ,
48,
Se g u r a, nil
Dorion:
pp. 1 92-200
Andreu:
Pe r s pe c t i v a
Terracabres,
de
A feccions p r i vades,
5 2 , pp. 3 9 4 - 3 9 6
n il 47, p p .
Gaia
Pius:
1 40- 1 46
Com
l ' e m br i 6
l ' ecologia,
nil
prob l e m e s p ú bl i c s ,
h u m i'l
esdevé
Torram i lans, X a v i e r : S i m bo l o g i a d e l s a n i m a l s
E g i p t e , l a , nil S l , p p . 3 7 9 - 3 8 1
la,
fe tus,
en l ' A n t i c
T r i l l a , A.: Al teracions i m o d i ficacions i m m unològi ques assoc iades a c er t es MTS, nil 52, pp. 430-433 V a l è n c i a , G . : G r a n s excen t r i c i t a t s d ' u n Ifq u i d s i n g u l a r : l 'a i g u a, les, nil 4 5 , pp. 28-37 Vallès i X i rau, j o a n : Frère S e nn e n , n il 5 1 , pp. 382-384
Vol. V
PROGRAMA
u n període de t e m ps d e t e r m i nat, el qual varia segons e l t e m p s d ' i n c u b a c i ó de l a m a l a l t i a i n ves t i g a d a .
2 . 2 . E n t r e g a a l m a l a l t de t a n t e s
targes d e " v i s i t a p re fe r e n c i a l " c o m co n t a c t e s s e x u a l h a g i r e c o rd a t
e n e l perío de i n ves t i ga t . E l m a l a l t h a u rà d ' e n t r e g a r l a t a rja a t o t es l e s persones q u e p u g u i loca l i t z a r. La t a r j a p ro porciona les d a d e s d ' adreça i hores de c o n s u l t a d e l s C e n t res, i ad v e r t e i x e l pac i e n t que, en
prese n t a r - l a , gau d i r<l d ' ass i s tè n c i a pr e f e re n t ( gra t uYt a i a n ò n i
t r a ns m i ssió a d r e ç a t a l p ú b l i c i pe r so n a l no c i e n tí f i c , e n e l q u a l , de m a nera p l a n e r a , s ' e x po s a l a xen
les
sexual " ,
m a l a l ties d e
p r i n c i p a l s i m p t o m a t o l o g i a d e les MTS. S ' h i pode n t r obar c o n c e p t e s b<ls ics d 'e p i d e m i o l o g i a i pro f i l ax i . En l a co n t r a po r t a d a h i
ha
les
adreces d e l s c e n t res de L l e id a , de B a r c e l on a,
MTS
Ta r r a g o n a i G i rona. 2.2.
Edició
fu l l s
de
de
propa
g a nda d e l s nos t re s S e r v e i s , a m b l e m es i s e n t è n c i e s per a m ot i
e l púb l i c m a l a l t i es .
var
d a va n t
aquestes
e f ec t i v a
que
sis t e m a s ' o b t e n e n de persones de m és s e n z i l l a i
amb
l ' a c t u ac i ó
del
person a l sani t a r i , e n no p rec i s a r de la i d e n t i fi c a c i ó perso n a l , pe r m e t re l ' anon i m a t m és com p l e t , i c o n s t i t u i r la mane ra més d i sc r e t a de r e v i s i ó de l s c o n t a c
tes. Aquest m è tode pre c i sa t a n s o l s l a col . l aboraci6 d el pac i e n t i , p e r t a n t , d e m a n a q u e l ' i nves t i gador
es t i gu i
en
poss e s s i ó
de
com ara l a s i m p a t i a , un bon tracte p er s on a l u na m a d u re s a e m o t i v a .
qual i tats
,
LA POBLACI Ó
E l s s i s t e m e s e d u c a c i o n a l s són els m i l l o rs m e d i s per a d i fondre les i n f o r m a c i o ns sobre a q uest es
m a l a l t i e s ( 4 , 5 i 6 ). és
adre
çada a :
I. Grups m i no r i t a r i s
1 . 1.
I n f o r m ac i ó
C e n t re
Pilot
per
privada e n el a t o t es aque
1 . 2. Co n f e r è n c i e s sobre educac i ó sexua l , i m pa r t ides en c e n t re s o loca l s f re q ü e n t a t s per perso nes d ' a q ues t s gru ps.
2.
E du c a c i ó
2. 1.
Ed i c i 6
sa n i t àr i a
d'un
ment
la
pub l icació
sobre
la
S . I . D. A . , q u e h a o m p l e r t u n bu i t m o l t i m portant e n l a i n fo r m a c i ó s a n i t à r i a d e l e s MTS.
2 . 4.
S 'h an
real i t z a t
d ' I n fo r m ac i ó
a
la
p ro g r a m e s
pre m sa,
r <l d i o
t e l e v i s i ó. A q u e s t a c l asse d e p rog r a m e s , s i b é t e n e n l ' a v a n t a tge de poder a r r i bar ràpida ment a l g r a n p ú b l i c , t e n e n e n canvi l ' i n c o n v e n i e n t d e no poder conè i xe r - ne r à p i d a m e n t les re i
acc i o n s ,
t a m poc
ni el
1 . - ORGJ\NIZACI Ó N M U N D I A L DE LA S A L U D . R é p e r t o i re m o nd i a l d e s c e n t r e s d e t r ai t e m e n t pour m a l a d i e s vénérien nes d an s l e s ports. G i n eb ra , 3a. e d i t i o n . 1 9 72. 2 . - H EALTH EDUCATION C O U N C I L. Handbook o n c o n t ac t traclng
no
c o n t i ng u t
es del
pot m i s
en e l c a s q u e no h a g i e s tat ben e n t ès per l ' a u d i to r i . Só n ú t i l s per a t r a n s m et r e m i s s a t g e s p o c co m p l i c a t s o p e r a s e r v i r de recorda to r i , però no s'hi a c o nse g u e i x de m o d if i c a r les a c t i tuds o c o m por t a m e n t s se x u a l s de l s o i e n t s .
(81
2 . 5 . S ' h a n re a l i t z a t c o n ferènc i e s d ' e d u c a c i ó sani t à r i a e n C e n t r e s educa t i u s u n i ve r s i t a r i s , c l u b s j u ve n i l s , escoles, co l . l e g i s m ajo rs, e t c . que ho han s o l . l ic i t a t. ( 9 )
sexua ( ( y
transm i t ted d i se a se s. Educ a t ion Heal th
The
Londres.
C ou nc i I . 1 980. 3.- POlTERAT. j . l .
BERG. R.B. The fec ti ven ess of a tem
for
and ROTH EN
ca se f i n d i n g e f sel f-re ferral sys
gonorrhoea: A m e r i c an
A prel i m i nary J. of p u b l ic Health. 67: 1 74- 1 76 ( 1 9 7 7 ) . 4.- BOGUE, D.T. et AI. Co m m u n i cating t o combat VD. Chicago, U nlversity o f Ch ic a go Press. 1 979. repo r t .
5 . - DARROW, W.W. M . L H ea l t h behaviour t r a ns m i t t ed diseases.
and and In:
PAU L I . sexua( ( y H o l m es ,
et al., ed., Sex u a ( ( y t r a n s m i t ted d i se a ses . New York. Mc Graw
K . K.
- H i I 1 . 1 984. 6. - KROGER, F. and WIESNER, P.l. STD Education. J ournal or S c hoo l Hea lth. 5 1 : 2 4 2 - 2 4 6 ( 1 9 8 1 ) . 7 . - OSTROW. D.G. H o m ose x u a l i ty and STD. I n : H o l mes, K. K. et AL. e d . , Sexually t ransm i t t ed d i seases. New York. Mc Graw - H i l l . 1 984. 8.- TONES, B.K. Thc u s e a nd abuse of m ass m e d i a in hea l t h p ro m o t ion. in:
Leathar,
D.S.
Health education
and
and
AL. e d. , media.
the
O x ford. P e r g a m o n Press. 1 9 8 1 . 9 . - SIMMONS, 1. ED. Mak i ng health educa t ion work. Wash i n g t o n , D C . Amer ican P u b l i c H e a l t h Associa
t ion. 1 976.
de risc.
l les persones que s ' han dec larat i n c l o s es e n u n d e l s a n o m e n a t s g rups de risc ( p ra c t i ca n t s de l a pros t i t uc i ó - m a sc u l i n a o fe m e n i na-, persones d ' ac t i v i t a t se x u a l promísc u a , a m b ac t i v i tats hom osexuals, b i se x u a l s, etc.) ( 7 ) .
!2ú b l i c .
de f u l l e t s d ' educac i ó
s a t ge
SANITÀRIA DE
sani tària
Edició
v e n e r i o l ò g i c a i preve n c i ó s a n i t <l r i a. Hem d ' e s m e n t a r espec i a l
m od i f i c a r
IV. EDUCACIO
L 'educació
2 . 3.
BIBLIOGRAFIA
In
ma).
A m b aquest l oc a l i t z ac i ons m a n e ra molt
des. 1 986/4 1 8
ful let
del
g ra n
Finalment, existeix una col. la a m b serve i s sa n i t a r i s estrangers o a m b e l s que h a n o r g a n i t z a t a l t res a u t o n o m i es. H e m es t a t e n c o n t a c t e a m b e l C . D . C . d ' At l an t a. H e m donat el nostre ajut i expe r i è n c i a a l s c u rse t s i r e u n i o ns c e l e b r a t s p e l " G r u po español para e l e s t u d i o de l as E T S " , i n ' h e m rebu t , t a m bé, t o t a c l asse d ' a j u d a c i e n t f f i c a i profes s io n a l .
bo ra ció s i m i l ars
J osep
M.
Capdev i l a
J osep M. Capdevila I Gayà es C a p dels Serveis A n t i veneris d e l ' H os p i t a l Clfnic i Provi ncial de Barc e l o n a d e s de l ' a n y 1967.
Es també
C a p del C e n t r e de
Pre
venció ¡ C o n tro l de les MTS de G en era l i t a t d e Catalunya.
la
Pertany a di ferents I n s t i tucions, c o m I �cadèmla Espanyola de Der m a t o l og i a, ¡ el Grupo Español para la Investi $ acl6n de las ETS e n t r e d' al tres. Es, t a m bé, autor de brosos treba l l s I publicacions.
nom
i nt i tulat
"Co m , q u a n i p e rq u è es produe i -
(ciência 52) 27
SEXUAL
L� TRAN SMI S SIÓ DE
,
VI RUS CARCI N O GEN S . NOUS CO N C EPTES EN
� ORIGEN
TUMORS HUMANS
DE
F.X. Bosch La revista (ciència) dedicà el seu número 4 de novembre de 1 980 al cancer. En aquell moment, varem voler discutir el que es coneixia de les causes dels tumors humans, donant continu'¡'t at a la contribució que Duran i Reynals havia fet a les pagines de la pri mera revista (ciència), l 'any 1 928. Duran i Reynals va dedicar una part important de la seva vida professional a l 'estudi dels "virus filtrables" i de les relacions entre els virus i alguns tipus de tumors. El seu article "El càncer, com avui se' l mira i com se'l vol combatre", reproduIt fntegrament a (ciència) l'any 1980, posà clarament de relleu la intu'¡'çi6 dominant en els primers anys de segle sobre la possibilitat que les in feccions vfriques estigue ssin relacionades a m b el càncer. Malauradament, els instruments i la tecnologia de què disposaven en aquella època no els varen permetre d'anar gaire més l luny, i les hipòtesis virals de l'etiologia del càncer varen avançar molt lentament durant un bon nombre d'anys.
EL MODEL DEL TABAC I EL CÀNCER DE PULMO AGAFA EL RELLEU
NOVAMENT ELS VIRUS A PRIMER PLA
I
Les tècniques epide m i o l O g i q u e s v a ren evolucionar m o l t r a p i d a m e n t des de l s a n ys 5 0 , en gran m anera perquè va re n saber
El model de carcinogènesi qufm i c a p roposat per a expl icar l a r e l a c i ó e n t re e l cancer de p u l m6 i e l c o n sum de cigarre tes, va dom i nar el panorama a p a r t i r dels a n y s 5 0 . L 'ex traor d i n a ri treball d e Doll i HiII " U n e s tu d i de l ' e t i o l og i a del cancer de p u l m6 ", pub l icat l 'any 1 9 5 2 , v a do nar la mesura del poder
d'una enquesta epide m io l<'lgica ( d ' u n qu ü e s t i o n ari ben fet i ben i n t e r pr e t a t ) , per tal de d esc o brir les asso c i a c i on s e n t re una m a l a l ti a tan co m p lexa co m e l cancer d e p u l m 6 i els seus f ac tors de r i sc d o m i n a n t s .
28 (ciència 52)
francesc Duran i Reynals ¡Barcelona, Haven ¡EUA),
1.958).
1.899
-
New
i ncorporar els avenços d ' a l t res bra nq ue s de la ciència: v i rolo gia, i m m unologia, biologia m o l e cular, est adfstica. L ' anomenada seroepidem iologia estudia l a dis tri bució dels marcadors i m m uno I()glcs de respos ta a age n t s an t i gènics en poblacions ben defi nides. La que comença a ano m enar-se e p i d em i olo g i a m o l ecu lar tracta de buscar e l s m arca dors d 'expos i c i ó a substancies carci n<'lgenes ( virus, pro duc t es qufm ics i d ' a l t r e s ) , m i tjança n t l ' a n a l i s i d e l s components f i n s
TRANSMISSIÓ
S. DE
Vol. V des. 1986/ 420
VIRUS
ara I n accessi bles de l es estruc ce l . l u l ars tals c o m e l s iicids nucleics. La connexi6 e n t re l a m etodologia e p i d e m i o l � g i ca i l a tecno logia biol�gica de punta, ha permès d' aconsegu i r e n pocs anys a venços notables e n e l coneixe m e n t cientfflc i, e l que és més I m portant, h a obert u n e s possibi l i tats d ' i n t er venció sanltaria I n i m aginables tan sols 1 0 anys enrera. t u res
Un e x e m p l e que se rveix per a i l . l u s t rar l a rapidesa amb què s'han produït aques t s canvis, ens el dóna, en la pr�pia revista (ciência), la revisió del te m a f e t a p e r Pau Viladiu l ' a ny 1 9 80. En l ' article "CInquanta anys després", l 'est i m ació de la quan t i ta t de tumors hu m ans que po dien atribu ir-se a i n feccions vf r i ques no era encara contempla da com una e n t i t a t pr?lpia. Tan sols sis anys després, es posen en m a rxa program es de recerca i assa i gs de vacunació c o n t ra l ' he pa t i t is B, els q u a l s s' espera s i g u i n capaços de preve n i r en el fu t u r centenars de m i l e rs de casos de cancer pri m i t i u de fet ge.
LA TRANSMISSIO DEL VIRUS DE L ' HEPATITIS B I EL RIS C DEL C ÀN C ER DE FETGE ( Estrictament parlant, e l carac ter de virus carci nogen no pot aplicar-se al vi rus de l 'hepati t is, perquê mal no s'ha aconse guit d ' i nduir transform acions tum orals de caracter neophlsic n i en models a n i m a l s ni I n vi t ro. El vi rus del papl loma, al contrari, és capaç de provocar lesions pre-neopliisiques I neo p l iisi ques en el con i l l, en b�vids po tser entre · els hum ans). Al l l a rg de molts anys, l 'he p a t i t is B va ser anomenada he p a t i t is sèrica, perquê e l contagi evident era el contacte a m b sang co n t a m i nada, b é pe r pun cions accidentals dels m anipula dors, bé per trans fusions amb sang i n fectada. Sobre l 'epide m iologia i la transm i ssibi l i t a t de la in fecció, n o se ' n sabia g a i re , j a que e ls Instruments de m esura d 'e xposic i 6 es l i m i ta v e n a preguntar s i la persona havia o no estat en cont acte
amb sang o productes derivats, i si l a persona havia tingut o no una hepa t i t i s o una icterfcia. El canvi qua l i t a t i u es produf quan es va descri ure l ' a n t i gen de superffcie del virus de l ' he p a t i t i s B (anomenat i n i ci a l m en t an tigen Austrii l i a ) , i, poc des prés, es descriv i a t a m bé la res t a de m a rcadors serol?lgics d ' ex poslc i6 I d ' i nfecció vi rals. A m b aquests instruments i en u n temps extraord i n à r i am e n t curt, es va poder demostrar que: 1 . Existien portadors sans de l'ant igen de super ffcie , capaços de t rans m e t re la i n fecci ó a d' a l t res persones, I aques t a transmissió pod i a p roduir-se sen se necessitat d'una transfusió o un accident evident que com portés contacte amb l a sang, o amb productes derivats.
2. Aquests portadors podien te nir o no antecedents clfnlcs d'hep a t i t i s aguda o d ' icterrci a I , per tant, la in fecci6 viral I l 'adqu isició de l 'estat de porta dor pod ia ser u n feno m e n cltn i c a m e n t desapercebut. 3. En e l s pai'sos d ' a l t a prevalen ça d'hepa titis B , per exemple, no m brosos pa'¡'sos de l 'Africa sub-sahariana i del sudest aslii tic, e l contacte a m b el virus es produ eix en e l s pri mers anys de la vida. A I Senegal, per exe m ple, a l'edat de 1 0 anys
practica m e n t tots els i n fants han estat i n fectats, i una pro po rció substancia l n'ha esdevin gut portadora crònica de l ' a n t i g e n viral ( fins a u n 2 0 % e n de t e r m i nades comuni ta ts). 4. Les vacunes derivades del sêrum de por t adors sans eren e ficaces e n induir respostes h u morals tant en nadons com en tre adu l ts, i aques ta resp os t a protegia tant d e l risc de dese n volupar una hepa t i tis aguda, com d'esdevenir portador de l ' a nt i gen de superffcie O , per tant, prot egia t a m bé del risc de ciincer de fetge).
En els m a teixos anys, els epi de m iò legs varen aconsegu i r de demost rar que e l risc de con t raure un càncer pri m i tiu de fe t ge era com a mfnlm deu ve ga des superior entre e l s por t a dors cr�nics de l'ant igen vi r a l q u e e n t re l a població e n gene ral. En alguns estudis prospec t i us, aquest risc s'ha considerat fins a 1 00 vegades superior en t r e els portadors cr�nics. La infecc i6 crònica pel virus de l'hepati tis B, e xpressada per l a persistència en el sèrum de l ' a n t i gen de superffcie, ha esde vingut el factor de risc m é s i m portant p e r a l ciincer pri m i t i u d e fet ge i , possi blement, e l se gon carci nogen huma m és i m po r t a n t d e l s coneguts ( després del t abac). La proporci 6 de ca-
(ciência 52) 29
TRANSMISSiÓ S. DE VIRUS
Vol. V des. 1 986/4 2 1
c à ncer h e p à t i c a t r i buY l a i n fecció per hepatitis B , h a e s t a t est i m ada e n u n 95% e n els pa'¡"sos d ' a l t r i sc, e n t re 1 0 i 40% en e l s paisos de risc i n t e r m i g ( possiblement Espanya es t roba en aquest .� r u p), i en tre I i 5% e n els paisos de baix r i s c ( EEUU i Gran Bretanya, per exe m p le). Ten int en c o m p te q ue a esca la m undial e l nom bre est i m a t de casos de cancer de fe tge és de 250.000 per any, i q ue, d ' aquests, 1 7 5.000 poden ser causats d i recta o i n d i rec ta m e n t per la in fecció viral, les poss i b l i tats de prevenc ió que s ' h a n e videnciat amb la vacuna són, sen z i l lament, extraordinà ries. Els problemes ara se si tuen en el terreny de la producci6 a baix cost i de la i n t ro ducci6 de la vacuna en els progra m es regulars d ' i m m u n i t z aci6. Els primers assa igs d e vacunaci6 s'han i n i ciat a Taiwan, Gàmbia, i a cer tes pob lacions de la Xi na. Ca l dnl encara esperar a l guns anys (en tre 3 0 i 4 0 ) abans de poder a fi r m a r amb seguretat que, amb aquesta estratègia, l a vacunació m assiva dels nou nats serli capaç de prevenir l ' aparici6 d ' u n nom bre substan cial de cancers de fe tge. sos
de a
b l es
LA
TRASCENDÈNCIA
D'AQUESTES DESCOBERTES EN
tador crò n i c
assi m p t o m i'! t i c .
Ma
i n formaci6 de què hom d i s posa no és encara prou precisa per a qua n t i f icar e l risc l l igat a l se xe del porta dor, e l s d i ferents patrons de m a rca dors v i ra l s o per a m esu rar les di ferències ind i viduals de susceptib i l i t a t . l a u r ad a m e n t ,
la
LA TRANSMISSIO DE LA MARE AL NOU NAT: , RISC DE , CAN CER HEPATIC
Aquesta és, evidentment, una de les fo rmes de trans m issi6 m és i m portants de l ' hepa t i t i s B, part icularm e n t s i considerem que el caràcter de portador ( j , per t a n t , e l risc d e cancer · de fe tge) va l l i ga t a l ' edat d ' i n fec ci6. Mentre que els individ us i n fectats en edat adu l t a esdeve nen por t adors en una fracci6 pet ita (un 1 0% aprox i m ada m en t ) , u n 90% dels infants que s'infecten en el decurs dels p r i m ers m esos de l a vida con trauran aquest estat de risc. En els països del sudest asH'ltic, se m b l a demostrat que e l 9 5 % dels nou nats de m a res port ado res de l ' a n t i gen de super ffcie i de l ' antigen "e" de l 'hepa t i t i s
TERMES, DE
TRANSMISSIO SEXUAL
,
LA TRANSMISSlO ENTRE ESPOSOS O PARTENAI R ES: RISC D'HEPATITIS Entre els individus de risc elevat reconeguts per l ' OMS, f i guren els esposos o companys sexuals de persones que tenen una hepa t i t i s B. En aquest grup, la prevenció és re lativament in tuït i va si ens l i m i tem a la fase aguda o a la fase ictêrica de l 'hepatitis B, pe r O res t a el pro blema de les fases contagioses no ictè r iques i , el que és m és i m porta nt, el de l a fase de por-
30 kiência 52)
Vaccf im munitari contra e l virus d e 1'l Iepatitis 11,
obt ingut a l'Institut Pasteur.
q u a n arriben a l ' e d a t d e 1 2 m esos, tenen j a a l g u n tipus de m a rcado r , i un 7 5% dels i n fa n t s s6n j a portadors crèlnics d e l ' an t i &!! n de superffcie. En a l guns paisos asiàt ics, s'ha est i m a t que e n t re un 30 j u n 50% de les m ares portadores d'ant igen de super ffc ie, s6n també portadores d ' a n t i gen "e". La trans m issi6 de m ares a fills podria ser, doncs, responsable de la m e i t a t de casos d e l s portadors que e s produeixen en aquel ls indre t s.
B,
En els pa1'sos a fricans , l a t rans m issi6 materno-i n fant i l és probablement responsable d ' u n a fracci6 relativament m és b a i x a d e l a prevalença d e portadors crèlnics (entre un 10 I u n 20%), i han de se r consi derades al tres formes de contagi, com, per exemple, la transmissi6 en tre i n fants, a t ravés de parasi ts, etc. Hom creu que l a i n fecc i 6 es produeix en e l moment del part, per aspiraci6 d e sang in fectada, perèl no es pot deixar de banda e l con tagi pos terior a través d ' a l t res fluids m a terns en els quals també es pot isolar e l v i rus de l ' hepa t i t is. D ' a l t ra banda, la trans m iss i6 durant l ' e m baras és un fenomen poc freqüen t , ja que el virus no travessa la barrera placenta ria indem ne.
TRANSMISSiÓ S.
DE
VIRUS
Vo l. V
des. 1 986/422
J
LA TRANSMISSIO ENTRE HOMOSEXUALS MASCU LINS: AUGM E NT DEL RISC El car<lcter de grup de r i sc dels homosexuals m ascul i ns per a m a l a l ties v i r a l s ( H e p a t i t i s B, HTLV, V i ru s Ci tomeg<llic', ha es t a t probab l e m e n t un de l s fe nOmens q u e m és ha con t r i b uït a revi t a l i t zar l ' I nt erè s per a es t u d i ar de nou els patrons de comportament sexu a l com a fe nomen d ' i m porti:!.ncia epide m i o l ò gica en les d i fe r e n t s c o m un i t a t s h u m a nes. Dues s 6n les raons fonam en tals en el comportament homo
sexual
que
permeten
d ' e n tendre
la situaci6 d'alt risc: la primera és l a freqüència amb què aq u es tes re l acions só n pro m fsc u es, fins I tot al t a m e n t promfscues; la segona és la u t i l i t z aci6 fre q üent de la via rect a l com a òrgan sexual per a relacions que inclouen pe n e t rac i ó c o m pl e t a. L a p ro m i sc u'¡'t a t és un fac to r r i sc aplicable t a n t als homo se xua l s com a l es persones b i se xuals o heterosexuals. No obs t a n t , entre els homosexu als és a l t a la fre q ü èn c i a de g r a n p ro m i sc ui't a t , d e tal m a nera que la prevalença de l'antigen de superffc le registrada en pobla cions homosexuals occiden tals osc i l . l a entre e l 5 i el 1 0%, mentre que les pob l acions de control de les m a te i xes ilrees p resenten una freqüència se n s i blement m é s b a ixa (0, 1 -0, 5%). El que és m és i m portant és que, d'ent re els portadors c rò n ics d'antigen de superfrcie, els homes homosexuals tam bé tenen una fre q üèn c i a m és elevada (38-75% versus 3-30% en tre els por tadors no homosexuals). Tal com hem esmentat, l 'antigenè mia "e" és un !ndex d 'a l t a in fec t i vi t a t . de
La u t i l i t zació d e l a v i a rec tal com a òrgan sexual comporta u n r i sc elevat de con t a g i , per què l a m ucosa és fr<lg i ! i la pe ' netració s aco m p a n y a f re q ü e n t -
figura 2.
Distribuci6 de ls deu tumors m és fre qüent s a escala mundial entre els ho mes.
El clncer de fetge ocupa el setè
lloc. Per
a
nombroses regions del sudest
asiatic, la Xina i l'Africa sub-sahariana, n'és el tumor més freqüent. (1. pulmó,
2. estómac, 3. cólon i recte, 4. boca i faringe, 5. prOstata, 6. esòfag, 7. fetge, 8. bufeta, 9. sistema lim !atic, 10. leucè miesl
ment de p e t i t e s fer ides i h e m o
rr<lgies
i,
pe r tant, de co n t acte
directe a m b sang po tencia l m ent cont a m i n ada. Aquest fet e xp l i c a r i a q u e la pro m i scuït at feme n i n a comporti un risc més baix de contagi. Per exe m ple, en un estudi de la poblaci6 de p ro s t i tució a Singapoore ( 1 2 1 ho m e s i 2 3 9 dones) , la prevalença glo bal de l ' an t igen de s up er ffc ie era 9 , 2%, però la distrlbuci6 per sexes m os trava que entre ( tots els hom es homosexuals) era de l 1 5% , m e n t re que e n t re les dones era de l 6 , 3 % . La pos i t i vitat per a l ' a n t i gen "e" e n t re els portadors, era de 39% per als h o m e s i de 1 3, 3% per a les do n es.
,
CATALUNYA ES UN PAlS , DE RISC MITJ A PEL QUE , F A AL CAN CER DE FETGE
Les dades del Regis t re de Po blació de Tarragona suggerei xen que la in c i dè n c i a del c<lncer he p<ltic a l a provIncia (i, p e r ex tensió, proba b l e m e n t a C a t a l u nya ) , és p r o pe r a a la d ' al tres regions de la mediterr<lnia i sensiblement m és e l e v a d a que la dels països del nord d ' Euro pa. L e s dades m é s rece n t s de la m o r t a l i t a t a C a t al u ny a sug gereixen el m a t e i x feno m e n . La
preva lença de po r t a dórs d ' an t i g e n d e superf1c ie e n t re un g r a n
nombre d e d o na n t s d e s a n g h a e s tat , en els darrers anys, d ' aproxi madament u n 1 %.
Tot i és se r una preva lença i n ter m i tja-baixa, és deu vegades su per io r a la registrada, p e r als Estats Units e x e m p l e, d 'Amèrica o a l ' A nglaterra. E l control de l 'he p a t i t i s B i , e n u n a certa proporció, de l cilnc e r hepà t ic, és u n t e m a sa n i t a r i d ' a m plada i , per t a n t , de m a l resu m ir. Molts del s s e u s co m po n e n t s s ón j a r u t i n a en e l s nos t res cent res ( a n il l i s i de les sangs per t ransfusió, con t r o l d e l e s m ares, va c u n a c i 6 d e l s n a dons d e les portadores, e t c . ) . Valdria l a pena, perO, considerar a l gunes mesures de cara al fu tur, com, per e xe m p le, l ' e s t u d i de les fa m n i es dels port adors de l ' a ntig en de super fIcie ( i den ti ficades per qualsevol a l t re m o t i u ) , l a vacunaci6 de l s f a m i l i ars a risc, l 'estudi i v a c u n ac i 6 del persona l sanitari en c o n t ac t e a m b p ro du c t es derivats de l a sang h u m a n a, I l ' a t enc i ó espe c i a l a ls viatgers que han residi t en pai'sos d ' a l ta endè m ia. Cal es mentar, f i na l m e n t , q u e en e l s països on . l ' he p a t i t i s B només explica la m e i t a t o m e nys dels casos d'hepatoma, e l tab ac , l ' a lcoho l I e l s cont racep tius orals han esta t assenya l a t s c o m a factors d e risc, i , com a tals, caldria contem plar-los en els fu t u rs t r e b a l l s de recer ca, i en els conse güent s pro grames d ' i n t ervenció.
(ciência 52) 3 1
TRANSMISSIÓ
S. DE
VIRUS
Vol. V des. 1986/423
,
E L CAN CER DEL COLL
DE LA MATRIU:
ERA CONEGUT des de
Fins aquf s'havia a r r i b a t i aquf s'estava l a cosa fins fa es cassa m e n t sis anys. Ll avors e l t e m a v a ser revi t al i t zat des de l '()p t ic a de l 'epide m iologia i des de l 'è)ptica de la bio logia m o l e c u l a r.
1 743
E r a conegu t , pe r() no es pod i a demostrar. L ' any 1 74 3 , Ramaz z i n i , i u n any m é s t ard Rigoni Stern, varen descri ure, potser per pri m e ra vegada, co m el cê ncer de coll era un tumor Que a p a r e i x i a freq ü e n t m e n t en dones cas ades, per() m o l t rara m e n t en tre les monges. Dura n t prop de dos-cents anys, s'ha vist m o l t s cê ncers de col l, I h o m ha fet m o l ts t reballs epide m i o lOgies per t a l d'arribar a d e f i n i r a m b precisió quines eren les dones que estaven a risc. L a c i ê n cia, com l a resta de disc i p l in es, esta m arcada pe l seu t e m ps i , per t a n t , la de f i n i c ió d e l grup d'alt r i sc va anar canviant a mesura que els investi gadors es va re n a t re v i r
a
preguntar
amb
sub s t anci al de d o n e s a m b cêncer de cêrvis m a n i festava c l ara m e n t
exemple, po d e m a v ançar q u e e l risc no v a l l i g a t a l n o m bre to t a l de c o i t s d ' u na d o n a , s i n ó a l fet que aquests coits s ' h a gi n p r od uYt a m b un nombre e l e vat de companys sexu al s, e t c .
més
detall
sobre el comporta m e n t sexua l , i a m esura q u e l e s do nes varen ser més l l i u res e n respond re. Per exem ple, l ' edat d ' i niciació se x u a l va passar d'expressar-se com a "edat a l pri mer m a t r i m o n i ", "edat del pri mer fill", "edat a l primer em baràs", f i ns a poder pre g u n tar i p ode r con tes t a r oberta m e n t a l a pregunta "edat al seu p r i m er coit com plet".
,
UNA INfECCIO VIRAL, POSSIBLE fACTOR COMU EN L ' ETIOLOGIA DEL CAN CER DE COLL DE MATRI U I DEL CAN CER DE PENIS I
,
,
Se m b l ava la història de l'ou de C o l o m . Quedava clar que el co m portament sexual de la dona modi ficava
substanc i a l m e n t
el
s e u r i s c d e m a l a l tia, per() t a m b é quedava clar que u n a fracc i6
haver est a t monoàndrica... No va ser fins l 'any 1 98 1 que es va p u b l i c a r un t re bal l cie n t Hic q u e re l ac ion a v a l a q ü est i ó del com por t a m e n t sexual m asculf amb e l t u m or fem enf! (el ma teix Doll, que publica l 'estudi del t abac I de l cà ncer de pul m 6, fi gurava entre els autors). E n aques t a en ques ta, pet i t a I de pressupos t m i grat, hom sug geria clarament que el risc de m a l a l t i a per a la dona que es reco neixia monoandrica, aug m e n tava progressivament amb e l nom bre d e companyes sexuals que el seu m a r i t o com pany re coneixia haver t i n gut al l l arg de la seva v i da. Aques t risc po dia arribar a ser e n t r e 7 i 8 vegades m és a l t q ue el de la dona monoandrica e l marit de la qual es de finia com a mo n() gam. L 'estudi de mostrava el m a t e i x e fecte per a les dones p o Wl n driques. A l t res t reballs previs i al gun fet posterior re forçaven aquesta h i pè)tes i , indicant, per exemple, que les segones dones d'homes que n' havien perdu t l a pri m e ra a causa d'un càncer de coll, t a m bé t e n i e n un risc elevat de pati r-lo. A n i ve l l mundial, exis teix una correlaci6 (encara que
Avui en d i a , el grup d e dones d ' a l t risc es defineix per haver començat aviat a tenir relacions sexuals, i per haver t i ngut m G l t i p les companys sexuals. Al tres fa c t o rs de risc s6n el tabac I, potser, els anticonceptius orals. En e l grup de factors de pro tecció, h i trobem l a u t i l i t z ac i ó de c o n t r acepti us de barrera ( d i a fragmes o co ndon s ) , I l ' h a ve r es t a t tractat amb electrocoagu lació de la zona de t r ans i c i ó cervi cal. Aques t es assoc iacions han es t a t estudi ades a basta ment per di feren ts Inves t iga dors, en di ferents a m bients i m i t j ançant
d i ferents
têcnlques
d'e n t r e v ista I de co n t ro l , de m anera q ue podem gai rebé asse gurar que cad a s cu na d ' aq ue s t e s caracterrs tiques té u n a relaci6 especHica a m b l a m a l al t ia. Pe r
32
(ciência 52)
PapiIJomavirus en forma de cristalls a l'interior d'una cêl.lula.
TRANSMISSIÓ S.
DE
VIRUS
Vol.
feb l e i poc co nsi s t e n t ) e n t re l a i nc i d è nc ia de cà n ce r de coll i la i n c i d ê n c ia de c à n c er de pe n i s. Era, doncs, pos s i b l e que el càncer de coll i el c à nce r de penis ti nguess i n una causa co m un a , i que aquesta fos, proba b l e m e n t , u n vi rus, ja que m a i no s ' h a v ia pogut demostrar que u na bactêria, un fo n g o un pa
ràs i t que habitua l m e n t es troben e n el t r a c t e g en i ta l , fo s si n ca pa ç os d ' i n du i r t r a ns fo r m acio n s t u m o ra l s. D ' a l tra banda, per a e x p l i car e l fet que el càncer de cè r vi s és u n t u m o r m o l t m és fre q ü e n t que el càncer de penis, c a l t ro bar a l t res factors, d ' exposició o de suscep t i bi l i t a t , que pro b a
blement i ntervenen en e l procés que va de s de la i n fe c c i ó a l a t r an s for m a c i ó neop l à si c a . El se gü e n t pas era, doncs, buscar e l s marcadors d e l a i n fecció v i r a l e n e ls tumors, e n e l s t e i x i t s no t u m orals, en e l s casos i en e l s con trols, en l e s dones i e n l lurs com panys. Però, quins m a rc a d or s ? q u i n s v i ru s ?
,
LA CLONACIO DE L'ACID NUCLEIC DEL VIR US DEL PAPILOMA \
Durant m o l ts d' anys, e l s e p i dem i <llegs varen i n t e n t a r d'ex plorar e l paper del v i r u s H e rpes 2 i del vi rus C i tomegi H ic, cone guts pobl a dors ocas i o n a l s del t racte geni t a l , per<l la m a jor p a r t dels treb a l l s for e n I ncon clusius o c l ar a m e n t n e g a t i us. Hom v a avançar molt Quan es va aconseguir de c lonar l ' àcid nucl eic de ls virus d e l grup d e l s papi l l omas, un virus fins a lesho res i m possible de c u l tivar. Act u a l m en t , h o m po t disposar a b as t a m e n t de seq ü ències vi rals m arcades que per m e t e n d'ide n t i ficar i de q u a n ti f ica r la p res è ncia de fragments vira ls, i ntegrats en l ' àcid nucleic cel. lular o l l i ures e n el c i toplasma de cèl. l u les hum anes. A part i r d ' aq uest m o m e n t , es varen m u l t i p l ic ar e l s treb a l l s d e l a bo ra t o ri, tot i nform a n t de la presència de determ i na t s sub t i pus de l a famfl ia dels papi l o m e s en mos t res de t u mors de cêrv is, en lesions pre-tu m orals, en m os t res d e càncer d e pen i s I êñ I fñ iês ce l . l u l ars deri vades de t umors
càncer de pen i s i en !fnies c e l . ¡ u l ars deriv ades d e t u m o r s cer vica ls. E l s m a t e i xos m a rcadors e s tr o b e n , t a m bé, e n m o s t r es de teixits nor m a ls ( e n cara que e n p ro p or ci o n s d i ferents), i , f i n s a r a , els r e s u l t a t s s ó n con t radic toris. Ara com ara, c a p t r e b a l l epidem iològic, de d isseny i di mensions adequades, h a e s t a t conc!i}s, i , p e r t a n t , és pre m a tur d ' a fi r m a r el s i g n i f i c a t rea l d'aquestes t roba l l es. N o obstant això, alguns projectes i m po r t a n t s han co me nç a t ja a d i ver sos paisos i no h a u rle m de tri gar gaire a saber-ne els resul
tats.
Si les espe rances d ' ha ver i de n t i ficat un agent ca us a l d'aquests tumors es c o n f i r m e n, no e st a r e m g a i re l l u n y d ' una segona vacuna con t r a un dels més i m p'0 r t a n t s cllncers h u m a ns. La i n t uició de Duran I Reynals i dels seus co l . legues pre n ca rllc t er de rea l i t a t .
V des. 1 986/424
LE CT U R ES RECOMANADES
C I ÈN C I A .
N Ú M E R O 4 N OVEM B R E 1 9 80. ARTICLES DE f R A N C ES C D U R A N I R EY N A LS, P A U V I L A D I U I QU EMADA, F R A N C ESC XAV I E R BOSCH I G R U P D ' ESTU D I S O N C O CATA L U N Y A I L ÒG IC S DE BALEARS.
THE
CAUSES
R ICHA R D
DOLL
I
CANCER. RICHARD PE
or
T O . O X fO R D M E D l C A L TIONS.
PUBLICA
198 1.
P R EVEN Tl O N
OF
O R G A N ITZACIO
SAL UT.
L1VER
TEC H N I C A L
R I ES. N U M E R O 6 9 1 .
VIRAL
C A NC E R .
M U N DI A L
DE
R EP O R T
LA
SE
1 98 1 .
ET lOLOGY
O F CERVICAL 2 1 BAMBU R Y R EPORT. PRIMERA (PP 3-80) I T ER C ER A (PP 1 8 7-260). EDITORS R I C H A R D P ETO I H A R A L D Z U R HAUSEN. C O L O S P R I N G H A R B O R LABOR ATOR Y 1 98 6
CANCER, S ESSIONS
UNA NOTA
N ECESSÀRIA A l l l arg d 'aquest treball, e l c on ce? t e de .p ro m is c u'¡'t at sexual apare I x frequent m e n t esmentat com a factor de r i sc. C a l , do ncs , precisar q u e e l t e r m e " prom i s cuTt a t sexual" n o és a l t ra cosa que u na m e sura de l a pro bab i l i t a t de t rob ar un company sexual i n fectat i i n fecciós per part d ' un hoste susceptib le. En d ' a l tres parau les, e n una pobla ció on l a preva l ença d ' indivi dus port adors d ' h ep a t i t i s B fos zero, la pr o m l sc u'¡'t a t sexual no com por t a r i a cap r i sc de co n traure una hepati tiS, com t a m poc no ho com po r t a per a un h e mo f f li c e l fet de rebre m Cí l t i p les tr a ns fusions de sang si pode m garan tir que l a t ê c n ic a, els instru ments i l a p rò pi a sang, só n a de quadament v i gil a t s i no e s t a n i n fectats. AI c o n t r ar i , l a m és estricta monog ll m i a a m b un por tador/a dels a nt rge n s d e supe r ff cie i "e", o una ú n i c a t ransfusi6 a m b u na sang pos i t i va donada a u n n o -i m m u n i t z a t , comportaria quasi indefec t i b l e m e n t la trans m i ssió de la m a l a l t i a .
Bosch n e i x a B a r 1 9 47. Es t u d i � m e d i c i na a l a U ni vers i t a t d e Barce l o n a i l 'es pe c i a l i t a t d' Onco l o g i a a l ' Hos p i t a l de Sant Pau. Est u di � e p i d e m iologia a l a U n i vers i t a t d e C a l i fòr n i a a L o s Ange les I a l a U n i ver sitat L l iure de Bruse l . l es. Des de f a tres anys t re b a l l a a l 'A g ènci a I n ternac i o n a l per a la Recerca so bre el C�ncer, a L i 6 , f r ança . Fra ncesc
celona
Xavier
l ' an y
Francesc Xavier Bosch
(ciència 52)
33
•
r evIsta
catalana de .
,
.
Cle n C la
i te cnologia recomanació als autors d' articles A.
La revista (clêncla) té com a objec t i us essenc i a l s l a d l v u l gacl6 I la I n tercom unicaci6 c.i entHica en l le ngua c a t a l a na. Cal que e l s a r t icles respo n g u i n , tant a n i ve l l for m a l com de co n t i n gut, a les e x i gêncles que t é assu m ides des de fa anys el p e r io disme clentHlc I n ternac i o n a l : priori t a t s dels temes d'lnt erês es pecHlcs; defugir el l lenguatge acadê m ic, tot m a n t e n i n t e l rigor conceptual I ter m i nolc)gi c; e x p l i c i t a n t , se m pre que sl�.u l possi ble, els conce ptes o ter m es clentHics d'ús poc frequent fora d'una area d'espec i a l i t z ac i 6 co ncre ta; un cert ordre metodolc)gic i un a fany dldactlc e n l'exposlcI6; su sci t ar l a possible polê m lca davant d'un tema concret sense dogmatismes n i subject i v i s m es.
B. Extensió: Els art icles de fons presentats t i n dra n una extensió de 1 0- 1 5 Culls, for m a t holandês, I hauran d'ésser l l i ur a t s m ec a nog rafiats a d ob le · espai. Es facl l l tara t a m bé a la Redaccl6 una cc)pi a de l ' a r t icle original.
C. Resum: S'adjuntarA als artic les un resum de 1 00 parau les com a max l m� D. Notes: Les notes han d'ésser evitades. Cal I ncorporar l 'e x p l i c i taci6 del term e o concepte d i ns el text. E. Bibl iogra fia: Les re ferències blbl iogrMlques en els articles (especi a l m e n t l l i bres I pre fere n t m e n t editats e n c a t a l il. o cas te l l a ) seran estric t a m e n t I n d i s pensables. La revista aco n se l l a , a m és, que els au tors adju n t i n una l l ista de bibl iografia reco m a nada per a m p l i a r e l s coneixements sobre el tema trac t a t ( m il. x l m 1 0 t1tols). F. I l. lustracions: Es demana als autors adjuntar a l ' a r t i c l e I a part del text 4 o 5 e l e m e n t s gril. fics ( t au les, grilf ics, d i b u i xos i fo t o gr a fies) G. Biobibl iogra f i a : 1 0 r at l l e s ( da ta i l loc de nai x e nça de l ' a u tor, l loc de t reba l l , especi a l i t z ació i p r i n c i p a l s pub l i c ac i o ns).
.
INTRODUCCIO AL SISTEMA IMMUNOLOGIC l DESCRIPCIO DE LA RESPOSTA I MMUNE ,
)
,
Antoni Gayà
El present t rebal l d'Antoni Gayà ens i ntrodueix i descriu el sistema i m m unolò gic, que és un mecanisme de supervivència que posseei xen els vertebrats, i que està en equilibri dinàm ic, de manera que els protegeix de microorganismes pa- , tògens (bactèries i virus), de paràsits i de cèl. lules tumorals. El sistema i m m u nològic reconeix específicament aquests invasors estranys i els elim ina selecti vament a través d ' un procés anomenat resposta i m mune.
Els vertebrats posseeixen un mecanisme de supe rvivência, anomenat s ist e m a I m m unologic, que els protege i x dels m icroor ganismes patogênics (bactêries i vi rus), dels paràsi ts i de cê l. Iu les tumorals. El sistem a i m m unol�gic reconeix especffi ca ment aquests in vasors estra nys i els e l i m i n a selectivament a t ravés d ' un p rocés anomenat res post a i m m une. Les caracte rTsti ques generals d e l sistema i m m u nol�gic s6n tres. D'una banda, és un sistem a d e reconeixement: e l s fen�mens i m m uni taris, t a l com es prese n ten en els a n i m a l s superiors, han evolucionat a p a r t i r dels
mecanismes de reconeixement que ca p ac it ave n u n a n i m a l m u l t ice l . l u l ar p e r t a l q ue disti ngfs
entre e l l m a teix i d ' a l tres espê-
cies estranyes. La d i s t i nci6 en tre e l propi i l 'estrany poss i b i l i ta el manteni ment d ' associa cions especfflques entre cêl. lules d'un organisme m u ltice l . l u l ar.
És, a més a m és, un sistema específic de de fensa: l a capaci tat suara esmentada proporciona a l 'organisme els bene ficis add i cionals del reconeixement i ex c l usi6 dels propis const i tuents a l terats i d 'organismes parasi t a danyosos. ris potenci a l m e n t Aquesta capaci t a t de defensa és especffica, és a d i r, que les cê l. lules sensibi l i t z ades i els an ticossos s i n t et i t z ats en respos t a a u n ant igen, només s 6 n capa ços de reaccionar amb el ma t e i x a n t i gen que els ha originat 0, c om a mol t , amb d 'a l t res que en t i n gu i n una s e m b l ança es tructural.
l, final m e n t , d 'aprenen tatge:
és un s i s te m a a través d ' u n mecanisme d e m emikia, e l s i s tema conserva i m m unol�gic l 'experlência pròpia i la u t i l i t z a per a poder sobreviure. És u n fet conegu t q u e l a resposta d a vant un a n t igen é s d i fere n t qua li t a t i vament i quan t i t a t i va, a partir del res u l t a t del p r i m e r contacte o de successius . con tactes amb el susdit antigen. En defi n i t iva, i t e n i n t en compte l e s li m i tacions que això comporta, pode m definir el sis t e m a i m m unològic com un sis tema en equ i l ibri d i nàm ic, que s ' e ncarrega de mantenir l a i n te gritat de l 'organisme e n for m a especHlea i com a respos ta a l s e l e m e n t s estra nys q u e l'envo l ten, e l s quals posen e n peri l l l a seva existència.
(ciència 52) 35
INTRODUCCIÓ S. IMMUNOLÒGIC
Vol. V des.1986/427
Figura
I. Components cd.lulJrs
del
sistema i m m unològic. Els l i m fiw i t , ,'or i
g i n e n ¡¡ pJr t i r d' unJ c è l . l u l a m a r e hem¡¡lUpoiètica . i després d ' e n procés
COMPONENTS CEL. LULARS DEL SISTEMA IMMUNOLOGIC
;n ad ura dor l i m ròci t s
desplacen
als òrgans l i m foides pri¡na¡¡¡ I medul.la òS\la: l i m fòci t s ll; t imus:
Tl, en el
qual adqUi reixen la capacitat de rl'Conèixer l'ant igen, es
al¡ òrguns i m munològics secunrlaris (m elsa, gangl is
limfàtics.. . l
l'¡(1 E O U L . L ./\. O SS I ./\.
l n1Iar� �rC-D c�l.
L a cèl. l u l a princ i p a l d e l s i s t e m a i m m u nològic é s e l l i m fè'> c i to En e l s diversos ti p u s de respo s t a i m m u ne col. l abore n , t a m bé, d ' a l tres cêl. l u l e s . c o m e l s macròfags, m astòc i t s . . . . q u e
es poden considerar accessò ries. E l s l i m fòc i t s es divideixen e n dos g r a n s grups: l i m fòc i t s T i l i m fòci t s B. Els l i m f òc i t s B s 6 n e l s responsables de l ' a n o m enada resposta
i m m une
h u m o ra l .
¡
Els
l i m fòci ts T s6n e l s responsables de les diverses for m es d ' i m m u n i t a t cel. l u la r ( h ipersensib i l i t a t de t ipus retardat. ci totox i c i t a t ) . ense m s que j u g u e n un p a p e r i m por t a n t e n l a regu lacieS del sis t e m a i m m unològic. Ex i s t e i x un tercer t i pus de cèl. l u l a . a n o m e n a d a N a tu r a l K i l ler ( N K ) . l ' ori gen i l l oc de m aduracieS d e l a q u a l no queden e s t abl e r t s d'una
• L h n f'o.T L l rn Co.T L h n f'o_T co l . l aborodor ' supresso r c l t: o c� x l c cêl.lula p l o.s rn ll clca
m a nera clara.
Els l i m fòci t s s ' or i g i ne n a par t i r d'una cè l . l u l a m a re p l u r i p o tencial, present a la m e du l . l a òssia, però n o ar ri be n a l a m a duresa f i n s q u e n o sofre i x e n u n p rocés diferenc i a t i u q u e e s pro dueix en la m a te i x a m e du l . l a òssia, en e l cas d e l s ¡ ¡ m fòc i t s B, i e n el t i m us. e n el cas d e l s l i m fòci ts T ( f i g . 1 ). É s en e l decurs d 'a q uest procés m adura tiu que els ¡¡m Còc its adq u i reixen llur capaci t a t funcio nal de reac cionar davant l ' a n t i g e n . El l i m fò c i t B és la cê l . l u l a encarregada de la srntesi dels a n ticossos. Per a fer-ho. neces s i ta de l ' estrm u l ant igènic que la i ndu e i x a d iferenciar-se com a cè l . l u l a pl asm iltica, que és la que, en rea l i t a t , s i n t e t i t z a l e s i m m unoglobulines. No obstant això, el l i m fòci t B m ad u r fabrica una pet i t a q u a n t i t a t d ' i m m u noglobu l i n a qu e és incorporada i co n s t i t u e i x , a i xr. l a i m m u noglobu l i n a de su pe r ffc i e ( IgS), que esdevé u n marcador es pecf f i c d ' a q u es t a c lasse de l i m fò ci t . ja que l a se va presènc i a pe r m e t d e f i n i r una
36 (ciència 52)
L l � ro_ e
c ê l . l u l a co m a l i m fòc i t B.
Tradicion a l m e n t, hom ha d e f i n i t e l l i m fòc i t T c o m e l respon s a b l e de la i m m u n i tat cel. l ular, e n oposici6 al l i m fòc i t B . q u e seria el responsable de l a i m m u n i t a t h u m oral . A Ixò é s par c i a l m e n t cert. Actua l m e n t , h om tendeix a considerar e l l i m fòc i t T c o m l a cê l . l u la central del siste m a i m m u no lògic. L a seva t asca aplegaria funcions t an d i ferents co m l a regul adora, l a m i tjancera i l ' e fectiv a . Cadas cuna d ' a que s t es funcions és d u t a a t e r m e p e r u n subtipus pa r t i cular de t i m fòcit T. Cêl.lules T reg u l adores: modi fiquen la respos t a i m m une. ja sigui e n sen t i t pos it i u (co l . l aboradores), o negatiu (s u p r e ssi ves) . Cèl. l u les T m i tjanceres I e fectives: d'en t re e l l es dist i n g i m els l i m fòcits T c i to t ò x i cs, c apaços d e d es t r u i r a l t res cèl . l ules per m i t ja d'una acci6 directa de contacte c è l . l u l a -c ê l . l u l a . U n a l tre t i pus de cê l . l u l es d'aquest grup s6n
l
� U
els l i m fòc i ts T responsa b l es dels fenòmens d'hi persensi b i l i t a t re tardada. que, a m b la produccleS de de term i nades \ i m foqulnes, exerceixen diverses accions so bre d'al tres cê l . l ules mono I plurl nuclears, i in te r v en en di rec t a m en t en el p rocés inflam ato ri. Una altra cêl. lula i m p l icada en la resposta i m m une és e l m acrò fag, que. com a cêl. l u l a presentadora d e l ' a n t igen, é s l a que i n i c i a e l procés d e l a resp o s t a .
COMPONENTS MOLECU LARS DE LA RESPOSTA IMMUNE J a h e m d i t anterior m e n t
que
l a principal funcieS dels 11m Còc i t s
INTRODUCCIÓ S. IMMUNOLÒGIC
Vol. V
des. 19!16/428
B és la sfn tesí d ' a n t icossos. S ' an o m e n e n a i xf l e s m o lècules
pro teiques que es com b i n e n e s pecHi c a m e n t a m b l ' a n t i g e n ( f ig. 2 ) . Col. l e c t i va m e n t , es coneixen les pr o t e"fne s amb a c t i vi t a t a n t i cèls com a i m m unog lobu l i nes, i ja que la m ajor part m i gra e l e c t r o fo rê t i c a m e n t a la r e g i 6 l es hom a n o m en a gam m a , gam m a g l o bu l i nes. L e s i m m u no g lobu l i nes es d i v i dei xen e n c i n c g r a n s c l ass e s :
[ g D , i I gE. Es t o t es obeeixen un mateix patr6 m o l e c ular ( c a d e n e s pesades i l l eugeres, r e gions variables i constan ts, Fab i Fc . • • ) ( f i g . 2 ) , q u e deter m i n a l l ur bi funcion a \ i t a t : s'u n e i x en a l ' an t i g e n a través de la regi6 var i able, m e ntre que l a regi6 constant exerce i x una sèrie de
regió Fab
[gC, [ g M , IgA, truc tur a l m e n t ,
funcions biolèlgi ques caracteristi ques de cada cl asse. Ai xi, la [gM és ag l u t i n a n t , i poss e e i x u n gran poder litic a t r a v é s d e l ' ac t i vaci6 d e l s i s t e m a d e l co m plement, tot centra n t l a seva acc i 6 en La IgC,
l ' es p a i
i n t r a v ascu l a r.
a més d ' activar e l com plem ent, di fon f à ci l m e n t a l 'espai extravasc u l a r i travessa l a b arr e r a p l ace n t ària. D ' a l tra banda, la IgA és la i m m unog lo
b u l i n a predom i n a n t en les secre
c io ns externes, mentre que la [gE intervé e n la ne u t ra l i t z ació i destrucció de paràsi ts. La I gD és presen t e n la super ffcie dels l i m fèlc i t s B i actua c o m a re ceptor per a l ' a n t i gen. Un com ponent m o l t i m portant del sis tem a i m m unolèlgic és l ' anomenat com plex major d'hi stocompat ibi l i t a t. Està const i t uït per un conjunt de gens 9 ue codi fiq uen . una sèrie de protei nes de la su per ficie cel. lular. Aquestes pro ternes i n tervenen en les inter acc ions cê l . l u la-cè l . l u l a en el decurs del p rocés de l a resposta i m m une, ense ms que a c t i ven els mecani s m es de rebu i g dels transplantaments de teixits è1rgans estranys a l ' organisme. Una cl asse d ' a n tige ns d ' h isto compatib i l i ta t , anomenada cl asse I, és pràct icament present a to tes les cèl. l ules de l ' organisme dels vertebrats, i juga un paper i m portant en la resposta de les cêl . l ules T davant cêl . l u l es in fectades per virus i davant cêl. lules tum orals. Una a l tra classe d'aquests an tigens , c l asse li, p a r t ic i p a en la regulaci6 de les i n te racc ions cel. lu lars e n t re els d i ferent s components del si stema i m m u nolèlg ic.
reg i ó Fc
Figura 2.
Les molêcules d 'an t icossos
estan
formades per dues cadenes polipeptfdiQues
pesades idênt iQues IHI i dues de lleugeres
ILI
també idêntiques, unides pe r
ponts disul fur. A l'extrem ami na-terminal a m bdues cadenes formen un espai
on encaixa l 'ant i gen. La zona carboxí-terminal és la respOnsable de les accions biològiques de les m o l èc ul es d ' i m m unoglobul i na (unió a c�l.lulf$, activació de l co m p l e ment ... I.
U n a l t re com ponen t del sis t e m a i m m unolOgic és el sist e m a
d e l complement. Aquest sist e m a e s t à const itu'¡'t p e r u n conju n t de proteYnes sêriques q u e s6n act i vades e n cascada després de la uni6 de l ' ant igen a m b l ' a n t icèls, gràcies a l senya l pro porcionat per l a reg i ó Fc de la mo lêcu la d'ant icèls. Un cop act i vades, aquestes prote'ínes intervenen en e l s feni:lmens in flam atoris ( vasodilat acl6, qui m io t ax i ) , fac i l i t en la fagocitosi (opson i t zaci6) i són capaces de l isar cêl. lules quan el complex a n t i gen-anticè)s és format sobre la supe rffcie cel . l u lar.
LA RESPOSTA IMMUNE L a r es p osta i m m une p o t pre sentar-se com a i m m u n i t a t me diata per cê l . l ules o pot com portar la producció d'ant icossos dirigits contra l'antigen. Que la respos ta en sigui d 'un t i pus o d ' u n a l t re, dependrà de la manera en quê l ' a ntigen �s pre sen t a t als I I m fèlcl ts, tot exist i n t m o l tes reaccions i m m unes que presenten am bd6s tipus de res pos t a s i m u l tàniament.
Resposta i m m une humoral. Des prês del primer encontre a m b l ' a n t i ge n, h i ha u n perfode I n l -
clal de latência, se g u i t de l ' aparició d ' a n t icossos, q u e aug m e n t e n en la seva concentraci6 i des a pa re i xe n posteriorm e n t com a conseq ü ència d e l a c a p a c i tat auto-reguladora del siste ma ( fi g. 3A). Dava n t d ' u n pos terior reencon tre a m b l ' a n t i g e n , e l ti pus d e resposta q u e es p r o d u e i x està bàsica m e n t deter m i n a t p e l primer enco ntre, perèl l a quant i t a t i l a qua l i t a t de l a resposta és d i fere n t ( fig. 3B). És l ' a nomenada m e m i:lr i a i m m u nolèlgica, caracterfs t ica d e l a resposta secundària. Les d i fe rències entre l a res posta p r i m à ria i la secund à r i a es poden concretar en quatre:
l) Temps: més curt i una fase de p l a i de descens mês p ro lo n gada. 2) Conce n t ració d ' a nt i cèls: l a concentració d ' ant ici:ls é s m o l t m és gran durant l a respo s t a se cundilria. 3) C l asse d'ant icèls: e ls a n t icos sos de c l asse IgM cons t i t ueixen l a m ajoria dels anticossos s i n t e t i t zats e n el decurs d ' u n a res posta pri mària, m e n t re que l a secundària es caracteri t z a pe r l a presènc i a quasi exclu s i v a de Ige.
4) Afinitat dels anticossos : [ ' a f i n i t at d e l s a n t i cossos en l a res posta secundaria és m é s gran que e n l a p r i m à r i a . Aquest fe t
(ciència 52) 37
,
,
INTRODUCCIO S. IMMUNOLOGIC
Vol. V des. 1 986/429
t a bo l i s m e , i ndepe nde n t de l ' ac t u ac i 6 d e l s i s t e m a i m m u n e .
figura 3. Caracterfst iques de la respos t n i m m une primàrio (AI i scculldàna.ll3l.
(Ac)
2)
Cèl. l u l e s s upressi ve s : de l a m a t e i x a m a n e ra q u e exis t e i xe n cêl.lules T co l . labor adores, que i nt e r venen per tal que l a res pos t a pro gre s s i , existeixen t a m que supressives cêl . l u l e s bé s ' enc a rre gu e n d e frenar l a res p os t a . N o queden clars e ncara els m e c a n i s m e s que conduei x e n a l l u r act i vac i 6.
A
IGG
IGM
3 ) Regu lació idiotfpica:
Dies
(Ac)
B
ICC IGM
Dies
s'anomena maduracl6 de l ' afini tat. Tanmateb:, per tal que l a c ê l . l u l a B es dl ferenciY e n cèl. lula plasmatiea i sintetitzi a n t i cossos, no n ' h i ha prou am b què reconegui l'antigen, sin6 que cal que rebi UD segon senyal pro porcionat pels I i m fèlci t s T col. laboradors. Resposta i m m une cel. lular. El ter m e immunitat m e d i a t a per cê l . l ules es va emprar inicial m e n t per a descriure reaccions loca lit zades davant o rganismes genera l m ent patogènics in t ra cel. l ul a rs, mediates per l i m fèl cits i fagoci ts més q ue no pas per ant icossos ( i m m u n i tat humo raI). N o obstan t aixèl, actual ment es fa servi r aquest term e en u n sentit més general , tot referi n t -se a qua lsevol resposta en la qual l'ant icèls juga un pa per secundari. A i xf doncs, no és possible considerar de m anera se p a r ada la respost a m ediata per cèl. l u les i l a mediata per anticossos. Les cèl. l u l es in terve nen en el desencade n a m e n t de la resposta d�anticossos l , a la vegada, l 'anticèls co m pleix una funci6 essencial en algunes re acc ions mediates per cêl.lules. En una primera fase, l ' a n t i gen és presentat a les cèl.lules T, que, d ' aquesta m anera, s ' acti ven. U n cop act ivades, a l gunes cèl. lules T (oêl. l ules activadores de macrMags) e l aboren I i m fo quines que activen e l s macrèl fags, potenciant-ne l 'acció fago cft ica i bacter i c id a .
38 (ciència 52)
Les cêl.lules T c i to tèlxi ques són activades per l' antigen, en un procés e n què intervenen de T les col . l aboradores. nou Aquest es cêl.lules també fac i l i t e n que l e s B produeix i n a n t i cossos, que poden "armar" cêl . lules q u e posseeixen receptors ( cêl.lules per al Fc K), i , d ' aquesta manera, e n faci l i te n l ' acci6 U t ica. Les cêl.l ules N K actuen de manera i nespecIfica, particularment con t ra antfgens cel . l u l ars.
aquesta teor i a , proposada i n icialment per N. J erne el 1 9 74, e n u n c i a que l ' a p a r i c i ó d ' u n a i m por t a n t d ' a n t icossos des concentració prés de l 'est i m u l aci6 a m b l ' a n t i gen, deter m i n a l 'est i m u laci6 de l siste ma a m b els de t e r m i na n t s a n t igènics prese n t s e n la re gió variable ( id i o t i p u s ) d ' aquests an t i cossos. E l s i s t e m a i m m unolèlgic respon t o t s i n t e t i t z a n t ant icos sos e n front d ' aq uells ( a n t i - i d io t i p us ) , aquest s a n t i cossos són els encarrega ts de frenar la resposta.
BIBLIOGRAfIA 1.- I. R oi t t, J . Brostoff, D. ( 1 9 86) I n m unologia. Ed. Medsi.
Male
2.- L. Hood, I. Weissman, W. Wood, J. Wl lson. ( 1 9 84) I m m unology. The publish ing
Benj a m l n/Cu m m i ngs com pany, I nc.
3.-
J .F.
Bach,
P.
Lesavre.
( 1 98 1 )
I n m unologia. Masson SA.
,
REGULACIO DE LA RESPOSTA IMMUNE
Fins aquf h e m analitzat e l s meca n i s m es g ue f a n que l a res posta s'inicii. Perèl, igu a l m e n t i m portant q u e l ' act i v ac i ó d e l a resposta, n 'és la pos terior d e s activaci6. D'entre els m ecanis a mes proposats conduents aquesta desactivaci6, cal desta car-ne tres:
J ) L ' a n t igen : èlbviament, l 'objec tiu primordial de la resposta és l a destrucc i6 de l ' a n t i gen. Un cop desaparegut aquest, des apareix el desencade nant de la respost a i, co nseq ü e n t m e n t , aquesta queda frenada. En aquest p u n t c a l considerar t a m b é l a dosi d ' a n t i ge n i e l s e u ca-
4.- W. Clark. ( 1 983). The experimen t a l fou d a t i ons o f modern i m mu nology. J ohn Wi ley ans Sons, I nc. 5.- J. Kleln. ( 1 982) I m m u nology. The science of sel f-nonse l f discrimlnat ion. J o h n Wiley and Sons, Inc .
6.W. Paul. ( 1 98 4 ) . Fundam e n t a l i m m u nology. R a v e n Press Books, Ltd.
Antoni Cayà n é i xer el 27 va d ' agost de 1 9 58 a Palma de M a l lorca. És l l icenciat en Medicina i
per l a U n i vers i t a t de metge adjunt del Ser d ' i m m unologia de l ' Hosp i t a l
Ci rurgia
B a r ce l o n a , I vei
C lfnic
1 986.
i
P ro v i n c i a l
des
de
l ' any
ALTERACIONS I MODIFICACIONS IMMUNOLOGIQUES A�SOCIADES A CERTES MALALTI ES DE T RANSM ISS IÓ S E XUA L ,
A. Tri lla
j . M. Gatell
Les m alalties de transm issió sexual (MTS) tenen avui di a una gran i mpor tància. L ' article que segueix ens dóna a conèixer aspec tes i m m unològics de quatre de les MTS més freqüents: l a gonocòccia, la uretritis i d'al tres i n feccions per chlamydia, la sffilis i les infeccions causades pel virus de l 'herpes si mple.
Les m a l a l t i es de transm issi6 sexual ( MTS) tenen avui dia una gran i m portancia, no només per la seva elevada prevalença, s i n6 t a m bé per d ' a l tres m o t i us. D'en tre aquests, cal assenya l a r e l m i l lo r cone i x e m e n t g l ob a l de la seva e p i de m i o logia i els avenços exper i mentats e n e l co neixe m e n t d ' alguns aspectes concrets de les susdi tes m a l a l t i es, c o m l a i m m uno logi a. A n i v e l l d i agnòs tic, l a i m m u n o l o g i a faci l i ta l ' obtenció de proves se n z i l les, sensibles i eco n ò m i q ues. A n i ve l l d e prevenció, hom treba l l a a c t i va m ent en el possible desenvo l u p a m e n t de va c unes eficaces davan t determ i nades M TS. A con t i nuac i 6 revi sarem a l guns aspec t e s i m m uno lògics de q u a t re de les MTS m és freq ü e n t s : la gonocòcci a , la u r e t r i t i s i d ' a l t res i n fecc i o n s per c h l a m y d i a , l a sífi l i s i l e s i n feccions ca usades pel v i ru s de l ' herpes s i m p l e.
e t c . ) i espec!fics ( e x i s t è ncia no de p i l i , prote"fna 11)
GONOCÒCCIA Po tser e l go nococ s i g u i avui dia e l pro t o t i pus de m icroorga n i s m e per a l ' es t u d i de les caracte r!s t i q ues de les i n fec cions a n i v e l l de les super f!c ies m ucoses i dels fenòmens i m m u n o l ò g i c s q ue les faci l i t e n o les poden i m pedir. En la pato gènia de l a gonocòccia i n fluei xen, entre d ' a l tres factors:
1 ) l ' i nòcul bac t er i à.
2) la capaci t a t d ' a dherència del gonococ a les su per f!c ies m ucoses, depende n t , a l a vega da, de f a c t ors i n especH ics (car rega de s u pe r ffc i e , ponts i ò n i c s ,
o
3) factors propis d e l ' hoste ( l loc anatòm ic, estat hormonal , e tc . ) . En la uret r i tis g o nocòcci a , existeix hab i t u a l m e nt una res posta i m m une m ed i a t a per a n t i cossos, fona m e n t a l m e n t d e l t i p u s d ' IgA secretora, i ac t i v a a nivell d e l e s superfkies m u coses. U n 85-98% d ' homes o do nes amb u r e t r i t i s o cervic i t i s g onocòccica presenten I g A a n t i gonocòccica a l 'exuda t cervical o u re t ral. T a m bé s'hi poden de tectar IgM i I g G . Aques ts a n t i cossos reacc ionen a m b e l p i l i , l i popol isac àrids i a m b d ' a l t res com plexos de m e m brana e x t e r n a del gonococ. E x i s t e i x e n t a m bé a n t icossos circul ants reac t i u s e n fro n t del gonococ ( I g A , I g M , I g G ) , q u e hom ha i n t e n t a t e m prar per a l desenvo l u p a m e n t de proves se r o l ò g i q ues per al d i ag-
(ciência 52) 39
Vol. V des. 1 986/43 I
ALTERACIONS
nòs t ic r i1 p i d de la gonocòcc i a , sense m assa èxi t, de m o m e n t . L e s i m m unog lobuli nes existe nts a l a m u co sa g e n i t a l , d i r i g i des cont r a els p i l i , i nhibeixen la ca pac i ta t de l gonococ d ' u n i r-se a les cèl.lules m ucoses. El seu e fecte protector a l l a rg ter m i n i és m en y s evident, i els pacients amb u r e t r i t i s o cervi c i t i s gono còccica pode n p a t i r repe tides i n feccions, i ncloent-hi r e i n fec cions pe l m a teix cep de gono cocs. A l guns gonococs poden produir, a m és, prote ases capa ces de des t r u i r l a IgA e sp e cHi c a a n t i go n ocò ccica.
Les de fenses davant l a gono d isse m i n ada es basen en l 'acci6 del s i s te m a com p l e m en t ( v i a c l assica ). El go nococ é s sensible a l 'acci6 del sèru m , i
còccia
e n presència d ' a n t icossos i com p leme n t és lisat "in v i t ro ". Les persones a m b a n t i cossos i c o m p l e m e n t nor m a ls no presenten h ab i t u a l m e n t bacteri è m ia per gonococs sensibles a l ' acc i 6 del sèrum. Ta n m a teix, e l s go n ococs a'fl l a t s en pac i e n t s a m b i n fecci6 gonocòcc ica disse m inada habi tualment s6n resistents a l ' acci6 bactericida del com p l e m e n t . É s un fet conegut que els pacients amb defectes e n els ú l t i m s com pone n ts del sist e m a de l com p l e m e n t ( C 5-9), a m b siste m es opsoni t z an t s funcionants
però bacteri c i des deficients, te nen u n risc s i g n i fic a t i v a m e n t supe r i o r de patir bacter i è m i a
p e r cocs gram negat ius.
existeix u n a prova serològica s u f i c i e n t m e n t s e n s i b l e i especffica per al d i a g n òstic de l a g o no c ò c c ia . A m és , se m b l a poc probable que e n un futur i m m e d i a t hom en pugui d i sposar per a " sc r e e n i ng " de grans po b l acio ns , i tan sols sem b la ú t i l com ajut d i a g nòstic en a l g u n s casos concrets d ' i n feccions d is s e m i n ad es.
M a lau rada m e n t ,
no
L 'obtenció d ' u n a vacuna a n t i gonocòccica e f icaç p l a nt ej a u n a sèrie d e prob l e m es. U n d ' e l l s és l ' ap a r ent m a nca d ' i m m u n i t a t i ndu'¡'da a r r a n de l a gonocòccia. Ac tual m e n t e x i s t e i x una vacuna fona m e n t a l m e n t a o b t i nguda part i r del p i l i de gonococ, sufi cien t m e n t segura i m ancada de toxi c i t a t , que ha demostrat cer ta e f i c ac i a e n la pre v enc i ó de l a g o n ocòc c i a (cal inòculs m o l t m és e l e v a t s per a reprod u i r l a i n fecció en e l s vac u n a t s ) . També existeix una vacuna basada en la prote'¡'na I d e l gonococ, a m b
40 (ciência 52)
és l'agent que produeix una de les MTS més freqüents. Sovint no provoquen cap slmptoma aparent, i ei mêtode per a demostrar-ne la infecció passa per cultius ce!.lulars. La chlamydia
la qual s e m b l a que no es do n e n re i n feccions degudes a sero t i p' us por tadors de l a m a t e i x a p ro t e i n a I en dones a fectes d e s a l p i n gi t i s go n o cò c c icà rec i d i v a n t . A m bdues vacunes, i d ' al t res en fase d ' as saig, no aconsegue ixen de pre venir l a go nocòcc i a a l 1 0 0%, però aquest no és u n objec t i u i m presci ndi b le p e r t a l q u e u n a vacuna sigui e ficaç. Encara que hom pogués prevenir no m és u n 50% de casos, l ' i m p act e e n e l control d e l a g o no còcc i a e n jus t i ficaria p l e n a m e n t l ' a p l i cació.
MTS PER
CHLAMYDIA TRACHOMATIS Aquest organisme és un i m portant agent e t iològic d ' u re t r i t i s n o gonocòcciques, ure t r i t i s post-gonocòcciques, m a l a l t i a i n f l a m a tòria pè l vica, in fecc ions neo n a t a l s i s i s t è m i ques, a i xf com del l i m fogranuloma veneri (LGV). Tots e l s ceps d e Chla mydia t e n e n u n grup a n t igènic co m ú (un complex l i po po l i saca rid). Existeixen 1 5 sero t i pus di fere n t s de C h l a m yd i a , tres d'as soci a t s al LGV ( L I , L 2 , L 3 ) , q u a t re al t racoma ocu lar ( A , B, B a i C ) , i l a res t a , habi t u a l m e n t productors d e M T S d i ver ses. Malgrat que les i n feccions per
C h l a m ydia provoquen u n a res pos t a i m m une hu m oral ( a n t iCOS sos circulants i a n i ve l l de l es m ucoses) , sec retora i ce l . l u l ar abunda n t , cap d'el les no ha de mostrat llur e f icilcia en el d ese n vo l u p a m e n t de r e s i s t ê n c i es a l a re i n fecci6. És prob a b l e que la i n fecci6 condicioni ú n i c a m e n t u n a i m m u n i t a t t r ansi t ò r i a i r e l at i v a m e n t feb l e, esse n t -h i m o l t f reqüe n t s les r e i n fecc ions. L a serologia per a Chla m y d i a é s ú t i l com a d i agnòs t ic e t iològic en ure t ri t i s no gono còcciques, encara que e l seu v a l o r és m é s epide m i o lògic que no p as clInic o terapè u tic. La sens i bi l i t a t n ' és del 1 5 -40% ( fi xaci6 de l comple m e n t ). Ma lgrat a i xò, e l m i l l or mètode per a d e m ost ra r la i n fecci6 encara el cons t i tueixen els c u l t ius c e I . l u l a rs o fi s u l ar s i la i m m u no f l uorescència directa. El test d e Frei, e m p r a t com a di a g n òs tic del LGV, no c on s t i tuei x u n a e vidè ncia d ' i n fecció ac t i va, t a n sols suggereix i n fecc i ó p r èv i a .
No existeixen, doncs, dades suficien t s que p u gui n sugg e r i r l a poss i b i l i t a t d ' e m pra r e n el futur u na vacuna eficaç davant les i n feccions per C h l a m y d i a .
ALTERACIONS
Vol. V des. 1 986/432
,
..
Segons la teoria americana, fou Crist6bal Colom
. �"
qui va portar a Europa "el nou mal", després de la seva estada a Haitl el va fer la volta al m6n,
."
1493.
En deu anys, l a sífi lis
j,'
\ \ ."
í
!.I
I:
SIFILIS La i m m u n i t a t c e l . l u l a r en l a sHi lis é s u n t e m a d ' ac t ua l i t a t . Dava n t l e s teories més c l àss i q u e s d e resposta i n f l a m atòria a l a i n fecci6, alguns autors han descri t un factor tòxic en e l Treponema pal l i du m , a m b capa ci t at i m m u nosupressiva, que es devindria el responsab le directe de les lesions cutànies de l a sf filis p recoç i d'algunes de les lesions sistê m i ques en perfodes m és avançats de la in fecció. Aquesta i m m unosupressió ex plicaria, potser, l a persistència de treponemes en els pe rfodes de l a tència de la sffi l i s . Hom h a e s tudiat t a m bé les respostes Iim foci t àries a la i n fecc ió, tot detectan t-ne descensos dels l i m fòc i ts T cooperadors en fases precoces de l a sffi lis, i dels T supressius en les fases més avançades de l a m a l a l t i a. La res posta h u m oral és m e n ys co neguda. Hom ha demos t r a t el d ' a n t icossos desen vo l u p a m e n t
I g C i IgM en e l decurs . de l a i n fecci6. L a I g C aug m e n t a t o t coincidint a m b e l s sfm ptomes i n icials, i tots e l s pacients amb sffi l i s secundària presenten act i v i t a t I g G circulant que persis teix en l es fases latents de l a m a l a l t i a , tot desapare ixent e n els perfodes m é s avançats. L ' activitat IgM s ' i n staura pre coç m e n t ; és demostrable en el perfode de l a tênc i a , però t a m bé en fases m és avançades de la m a l a l t i a. En el m o m e n t e n q u è s ' i nst auren els srm p t o m es clfnics, la m ajoria dels pacients ja han desenvo lupat respostes i m m unes amb a n t icos sos de t i pu s IgM IgG. El diagnòs t ic serològic de sffi l i s és un t e m a co m p l e x q u e excede i x els lfm i ts d'aquest capftol. Cal recordar, no obs tant aixè), que la serologia luè t i ca no és pas una ciència exacta, i qualsevol p rova pot no ser react i va e n deter m i nats estadis de l a m a l a l t i a , o esde ve n i r posi tiva en absènc i a de sffi l i s. Les proves no t reponê m i ques s ó n fac i l s d e rea l i t z a r i re l a t i v a m e n t econòm iq ues; po de n, a més, q u a n t i ficar-se, l a la
qual cosa per m e t de valorar l 'activitat de la malaltia o l 'e fec t i v i t a t del trac t a m e n t (VDRL). M a l aurada ment, hom n 'obté resu l t a t s falsos pos i t i u s e n u n perce n t a t ge variable de casos, en e m prar un a n t i gen si m i l a r a aque l l que existeix e n t e i x i t s nor m a ls, per l a q u a l cosa poden exis t i r a n t i cossos IgG/IgM d i r i g i t s contra aque l l e n absèn cia de sffi l is. Les p roves t repo nè m i ques s6n m és cares i co m plexes, perè) e n e m p rar a n tIgens deriv a t s del T. pa l l id u m , res u l ten m é s sens i b l e s i especHiques. Hom les e m pra per a con f i r m ar l a sHi l i s en pacients amb proves t repon è m i q ues pos i t i ves. Cal re cord ar que, u n cop posi t i v es, pers i s teixen i m m od i f icades prac t i c a m e n t tota l a v ida. E n re cent n ascuts, e n n adons, hom e m pra u n a modi ficaci6 de la prova t reponê m ica FTA-ABS per a valorar La presència d ' a n t icos sos IgM (IgM-FT Al, que, en e x i s t i r , re flec t i r i e n l 'existència d ' u n a in fecci6 i n t rauteri n a ( J a I g M no travessa l a barrera p l a cen t ària), M a l grat tot, t a m bé en aquesta prova han es t a t de tect ats fa lsos pos i t ius en pre sência d ' a l t res i n feccions congè nites ( toxop l asmo s i , i n feccions per CMVI. Actu a l m e n t , hom desenvolupa p roves adreçades a l ' e l i m i naci6 d ' a q uests falsos posi t i us, c o m , per exem p l e , la detecci6 d'lgM ( fracció 1 9S1 m i tjançant ELISA o EIA. Avui dia t a m poc no e x i s t e i x cap vacuna e ficaç e n l a p reven ci6 de la sHil is.
INFECCIONS PEL
VIRUS DE L' HERPES SIMPLE (HSV) Els v i r u s h e rpêtics co m p a r t e i x e n una sèrie de propie t a t s g a i rebé exclusives d'aquesta f a m f-
kiência 521 4 1
Vol. V des. 1986/433
ALTERACIONS
Virus de l'herpes si m ple x. Produeix una de les MTS més r reqüents i més greus, per seu elevat lndex de contagi i la seva recurrència.
l ia. Es t rob e n a m p l i a m e n t d i s seminats e n t r e e l s h ost es i m m u n oco m pe te n ts , en e l s q u a ls l a i n fe c c ió s o l s er as s i m pt o m a t ic a o bana l. A I con trari, són c a p a ços de p ro v ocar greus I n fec cions, de t i p us opor tunista, en pacients amb compromts de l lur i m m u n i t at. Tots s6n capaços de p e r s i st i r de fo r m a latent des prés de l a p r i m o i n fecci6, I s6n capaços de reac t i var-se d e for m a s i m p t o m a t lca o ass i m p t o m a tica. En p ac i e n t s i m m un o depri m i ts, l a reac t i va c i ó s o l co i nci d ir a m b l e s fases d e m a j o r a ltera ci6 de la i m m un i t at ce l . l u l ar, m e n t re que, en hostes n o r m als, gener a l m e n t I m possible és d'identi ficar el desencadenant de la r eact i vaci6. Aquestes re activacions poden t e n i r lloc e n presènc i a d'ant icossos c i rcu l ants, I ndepe nde n t m e n t de l l ur t H o l i de s i s 6 n o no neu t ra l i t zan t s.
Com a MTS, l 'he r p e s gen ital n'és una de les més freq ü ents i greus, espec i a l m e n t degut al seu elevat fndex de co n t a gi i a la seva recurrència. La p r i m oi n fecci6 p e l HSV t i pus I sol escaure's en la i n fan tesa, per contacte d i recte amb l e si o ns o secrecions orals. Per a i xò, a
partir dels 20 anys, més del 50% d ' i ndividus per t a nye n ts a
classes soc loeconò m i ques e l e v a des, i gai re bé el 1 00% d e l s i n c l osos en cl asses m és ba i xes, j a han tingut contacte a m b el virus. AI co n t r a r i , l a m ajoria d ' indi vidus l m m unoco m p e tents tenen el p r i m er co n t acte amb e l HVS t i pus 11 e n i n iciar l l u r a c t i v i t a t sexua l ; d e fe t , l a pr o babi l i t a t d ' i n fect a r -se esta e n relació amb el t i pus i n o m b re de r e l a c i o n s sexuals que manté e l subjecte considerat. U n pet i t perce n t a tge d e paci e n t s s ' i nfec t a per HVS ti p u s II en e l perfo de peri nata l , per a l a q u a l cosa és necess ari que la m a re sigui portadora d ' una i n fecci6 geni t a l activa i que e l p a r t es p r o duei xi per via va g i n a l . La i n fecci 6 h erpè tica pr i m a r i a represe n t a l a i n vasió v i r a l de l ' e p i t e l i d e
42 (ciència 52)
la pel l . Els m acrMags, la pro ducci6 de IgA i espec i a l m e n t d ' i n te r feró, s6n e l s responsables a n i ve l l local en la co ntenci6 del procés de replicaci 6 viral. Els a n t i cossos circulants, in c l o e n t - h i e l s n e u t r a l i t zants, po den modular la gravetat de la i n fecc i 6 i i nt erve nir en les reaccions de c i totoxici tat me diata per l i m fòci t s i a n t icòs -dependent. fins i tot e n pre sència de quant i tats e le v ats d ' a n t icossos ci rculants es pod e n p rod u i r reac tivacions I m a l a l tie s disse m inades amb a fecci6 visce ral. S6n les al teracions dels l i m fòc i t s T, ja siguin endòge nes ( m a l a l t i a de base), ja sigu i n I atrogèniques (cortico ides, ci tos tatics', les que tenen una m i l l or correlaci6 a m b la m o r b i d e sa i la mortaldat de les i n fec c i o n s per HSV. La ca paci t a t del s l i m fòci ts per a prodUir interfer6 i per a t rans fo r m ar-se davant d'estí m uls antigènics del HSV, es corre lacione n bé en e ls paci e n t s i m m unodepr i m i t s a m b e l nom bre d e react ivacions amb llur grave t a t .
A . Trtll a I
1.M.
Gatell
BIBLIOGRAfiA
S we e t , R . L. , Oibbs, R.S. I n fec t ious diseases o f the fe m a l e g e n i t a l t racto B a l t i more: Williams & W i l k i ns, 1 984 : 3 7 4
I.
2.
Brooks, O.F., Donegan, E. A. Go
nococcal I n fect ion. Arnold, 1 98 5 : 239
Londo n : edward
Faro, S. Di agnosis and m a nage ment o r fe m a le pel vic I n fectlons i n pri m ary care medicine. B a l t i m o r e : W i I l i a m s & W i l k i ns, 1 9 8 5 : 2 1 9 3.
4. Orlel, j. D. and Rldgway, G.L. G e n i t a l I n fec t i on by C h l amydia tra co m a t is. London: Edward Arno i d, 1981
: 1 43
5. Taylor, D. C l í n i cal prob l e m s I n sexual1y trans m i t t ed diseases. Dor drech t : Mart i n u s N i jhoff P u b l í shers, 1 98 5 : 3 3 6
6. Catterall R.D. A short t e x t book o f venereology. The sexua l l y t rans m i tt e d d i seases. 2 ed. London: H odder a n d Stoughton, 1 97 4 : 2 1 4
VALORACIÓ ANTROPOLÒGI CA I CULTURAL DE LES MALALTI ES DE T RANSMISSIO S E XUA L ,
Emili Periguel l , J osep Bernabeu
Enrique Perdiguero
coordinada per José Luis Peset ( 1 984), es posa da munt la t a ul a per pa r t d'un grup d'historiadors de l a m e d ic i n a i d ' antropòlegs, d i fere n t s aspectes de l 'em malaltir humà. La malaltia, s'hi deia, com qua l s ev o l fet humà, pot ser viscuda, interpretada i modi ficada en una triple d im e n s i ó : com a realitat social, com a transgressió de la norm a i , tam bé, com a càstig i m a rgin a ci ó . El fet que en unes societats hom i ncideixi en uns aspectes més que no pas en un s al t r e s, és indicatiu del di ferent context cultural en e l gu a l l a malaltia e s de se n vol upa , i que explica, per e x e m ple, la d i fere n t sensibilitat al dolor en pacients e l s valors cul turals dels gual s, apresos a l ll a rg de les eta pes inicials de la vida, són di ferents davant d'una m ateixa s it uac i ó . En una recent mo nogra f i a ,
L ' ENfOCAMENT SOCIOCULTURAL DE LES MTS Les MTS p a r t i cipen d ' aques t t r iple e n focam ent, com després co m en t are m . E ' seu i n terès per als estudiosos de les ciències soc ials rau e n e l fet que d a v a n t d'el les es plantegen una sè r i e de situacions extre m es que trauen a l a l l u m prob lemes so c i als latents, Que d'una a l t ra m anera no es mani festarien e x plfci t a m ent. T o t i això, es t ra cta d'un tema escassament a bordat pels antropòlegs de la medicina, encara que ha m eres c ut l'a t e nc iO de soc iOle g s i e p i demièl legs, e l quals s'han apro pat, sobretot, a l ' aniH isi dels
s
d i feren t s para m e t res que servei xen per a establir u n perfi l dels m a l a l ts d ' a q ue st tipus i que són d'un interès directe per a l ' es tudi c u l tural d'aquestes m a l a l t ies. P e r e x e m p l e , Bacon ( 1 9 79), e n un t reba l l fe t al Hull Royal I n fi r m ary d u r a n t u n perfode de
quatre anys, i r e ferit G.nica m e n t
a dones, m os t ra u n a major inci dència d'aquestes m a l a l t ies en pacients joves, d ' u n a edat m i t jana de 2 1 anys, a m b prob le mes f am i l i ar s , situacions de divorci o se paraci ó , i m ares fadrines. D ' a l t ra banda, la sH i l i s i la go norrea es donaven m o l t sovint en l es c l asses soc i a l s baixes, e n si tuació laboral d ' a t u r. posteriors s ' h a n ocu sobre t o t , dels factors de
Treba l l s
pat ,
que varien d ' una m a la l t i a a una a l t ra i q u e e s t a n re l ac i o risc,
nats a m b conduc tes de prom is curtat sexual i a m b l ' alcohol is me. D ' espec i a l i nterès pe'.: a n o sa l t res és l ' estudi de C. Alvare z et al. ( J 9 8 5 ) . que pre t e n i a de detectar les variables que in f l uei x e n en l a pèrdua d e l se g u i m e n t d ' aquests m a l a l t s e n u n cen tre d e diagn()stic de MTS a Anda lusia; entre aquestes va riables, n'hi ha dues d ' espe c i a l m e n t d e t ac ades :
s
Ja d i s t a nc i a ffs ica entre l ' usua ri i els serveis sani t a r i s i , e n segon l loc, e l Que e l l s a n o m e n e n "distancia soc i a l ": "des d'un punt de v i s t a quan t i t at i u, a l a l l u m d e l s nost res resu l t a ts, l a
distancia soci a l e n t re e l s m a lal ts i e l servei d ' ass istència és encara més i m po r t a n t Q u e la dist ancia r1slca, j a que e l s m a l a l t s a tesos q u e no t e n i e n
(ciência 52) 43
_
VALORACiÓ ANTROPOLÒGICA
Vol. V
ni m i t j a n s n o l e s c o n su l te s per a fe r l a r e v i s i 6 en una propo rc i 6 vu i t v e g a des m aj o r q u e la r e s t a; l 'elevat r i sc de p è r d ua e n t r e su p e r i o r s
estudis tornen
des. 1986/435
a
pac ients més i n terpre t a r t a m bé p re ssi 6 d 'a q u e s t a c i a l e n t re usuaris els
E l t r e b a l l d 'ALVAREZ i co l . l a boradors p a lesa d e manera evident l a necessi t a t de co nèi xer e l s co m portari1 e n t s de la població pel que fa a l es MTS, per ta l de poder coordi nar i p l a n i f i c a r adequada m e n t e l s ser veis de salut. Si con si d e re m que l ' o bj e c t i u fon a m e n t a l dels ser v e i s sa n i taris és l ' a t e n c i 6 m èd i ca i l a prevenci6 d ' aque s t e s m a l a l ties, és s o rpre n e n t l ' escàs nom bre de t re b a l l s que han m i rat d ' e m p r e nd r e l'estudi d e les creences i les ac t i t ud s de l a com u n i t a t pe l que fa al p rob l e m a q u e ens pertoca; s e m b l a , e n e fecte, q u e preocupa m ê s i p l a n i ficadors als g es t ors d ' aquests serveis l a i n s t i t u c ió com a t a l , que no pas la prapia s a l u t de la pob la c i ó . A q ues t a m ena d' estudis po den, t a n m ateix, jugar Un paper i m por t a n t e n l a identificació de d i ve r so s t ipus de necessitats i en indicar les carac t e rrs t i q ues de l a poblaciÓ que té a questes necess i t a ts; t a m bé e x p l i q u e n e l s motius que m enen persones ne cessi tades de serveis san i taris a no fer-ne ús del s recu rsos dispo n i b les. final ment, es pot valorar de forma object iva l ' o pi n i ó dels pacients sobre e l s serveis que se ' l s o ferei xen i av a l u a r la i n f l u è nc ia real que la intervenci6 sanit àr i a t é e n la pob lació. Al capdav a l l , es t racta r à d ' a fegir a l ' anàlisi epi dem iol<'lgica de les dades objec t i v e s generades pe l s elements de l sistema sani tari, l ' estudi dels condicionants subjec t i us que determinen les necessitats, de m a n d e s I u t i l i t z aci ó dels serve i s d e salut. i dent i ficació d ' a q uestes La necess i t a ts subjectives es fa amplis q ü est i ona r is m i tjança n t que es reo m plen en entrevistes fetes de manera con fide ncia l , bê a pacients afectats per aquestes do lències, bé a l a po blació en general. L a di fic u l t a t q u e presenta aquest t i pus d'es tudi ha est a t posada de relleu, entre d ' a l t res, per J. P e mperon et a l i í . ( 1 97 2 ) , els q uals, e n es tudiar els trets m è d ico-soc i a l s
44 (ciència 52)
TAULA
joves e s po t com u n a ex distància so i serveis".
¿ ES
N
1
PODEN
SEXUALS
MANTEN I R
DURANT
Ercq
1.
2.
-
LA
RELAC I ONS
MENSTR\lACIó�'"
Absoluta
PercentAtge
232
S1
lo
3 . - lo sa p / l o contesta
Tot a l s
3 0 . 8 '1.
427
56 . 7'1.
753
1 0 0 . 01:
94
12 . 5 1 1:
PERCENTATGES
ro
HO 56 . 70
de m a l a l t s d' a q u e s tes caracte rrst i q ue s en e l Royal Victoria H o s p i ta l de Bel fas t, asse nya len un fet sign i fjca t i u: "Convé ressaltar que mol tes de les da d es d' a q ue s t s estudis es van o b ten ir de respostes fetes pe ls pacients. Encara que no tenim evidència de res postes f�.'ses, h o m pot esperar que les questions sobre m a l a l t i es venè r ies, i espec i a l m e n t les circums t à nc i es en les quals es va ad q U i r i r l a i n fecció, prou s ov i n t no s i g u i n contestades a m b sin cerita t". L a n os t ra experiènci a corrobora, en part, aquest fet. En una à m p l i a i n vestigació en curs al Depar tamen t d ' H ist<'lr i a de l a Medic i n a de l a U n ivers i t a t d ' A l ac a n t ,
hem
pogut
detectar
a m b cl a re d at que el s i m ple fet d 'abordar aquests te m es c rea una certa sensació de m alestar en l ' en t revista t . L'estudi està f e t sobre una m os t r a de 7 5 3 individus, represe n t a t i v a d'un univers de 230.000 habi tants, corresponent a dues co marques del sud del Pats Valencià: e l B a i x Se gu ra i la M a r i n a Bai xa. La se l ecc i ó de ls individus es va fer de m ane r a aleat<'lrla i siste m à t ica, tot excloent-hi els r.1e nors de 18 anys. Encara que l ' objectiu de la inves t i gació és d'anali tzar g lobal rn e n t els co nei xem ents, act i tuds i c r een ces de la p o b l a Ci Ó pe l q u e fa a l a sa l u t i l a m a l a l t i a , reco l l i m en a l gu n s dels ttems proposats d a des que ens poden se r ú t i l s per al tema que ara e n s o c u p a . A
Vol'v des. 1 986/436
VALORACiÓ ANTROPOLÒGICA
LES TAULA
�u
N
2
QUE
ELS
V ICIS
MALALT I A ?
FreQ 1 . - Sl 2 . - Xo 3 . - Jo sap/ Jo contesta
Totals
PODEN
ab60luta
P ROfESSIO MEDICA
Perceptatge
\ló . 8 t
11
1 . 51.
13
La
753
L a sexual i t a t ha t i ngut, I té, u n i m portant s i g n i ficat pe r a qualsevol co l. lect i v i t a t , i tradi ciona l m e n t h a estat associ ada a canvis estructurals profunds de les soci etats h u m anes.
1 0 0 . 01.
PERCENTATGES
SI
l a pregun t a de si es podien mantenir re lacions sexuals du r a n t la mens truaci6, con testava a f i r m a t i v a m e n t un 30,8% dels enquestats, i de for m a negat i v a e l 5 6 , 7 % , i n o t e n i e n op i n i 6 c l a r a a l respecte e l 1 2, 5 1 % ( Fi g . 1 ) . Les explicacions obtin gudes a la conversa q ue seguia a l a pregu nta, adduien raons d ' h i giene, curiosam e n t n o se m pre re lacionades a m b l a possible adquisici6 de malal ties, s i n6 c o m un concepte m és prè)xim a l de "netedat"; els qui respo nien neg a t ivament, ta m bé adduien raons de pOSSibles con tagis o con t a m i nacions per part de l ' h o m e a través d e la sang m e n s t r u a l . Encara m o l t més ex pressiva fou l a resposta a si creia ( t 'entrevist a t ) que e l s vicis
DAVANT L ES MALALTlrES SEXUALS I EL PROCES SANCIONADOR DE LA , ,
PROD U I R
72'1
ACTITUDS SOCIALS
r.
96 . 80
podien produir m a l a l t ia, que fou posi t i va en el 96,8% dels casos, pel 1 , 7% que van contestar de fo rma nega t iva, I u n 1 , 5% que n o h i van respondre (Fig. 2 ) .
L e s dades reco l lides mostren l a pe rsistència en l a nostra so cietat d ' ac t i tuds i e n foca m e n t s propis d'ant eriors perfodes h i stò rics, aparen tment j a s u perats, en els qu a l s els m alalts a fectes a les MTS eren considerats res ponsables de l a pròpia m a l a l t i a p e r l l ur conducta desviada i peca m i nosa. T a n m a teix, ob servem el procés a m b cert detall.
En e l seg l e passat i a princi pis d ' aquest, hom va fer apro x i m acions de tipus antropol3gic I psiqui àtric a la sexu a l i t a t hu m ana, encara que genera l m e n t abordats des d e l 'estudi d e c u l ture s p r i m i tives o terce r m undis tes, en el primer cas, o d ' e x e m p les dfnics extrems, en el segon.
D'altra banda, l ' a propament actual fa re ferència, m és aviat, a les societats compl exes actu als, als m e d i s urbans i a una visi6 "nor m a l " de l a sexu a l i t a t , e n la q u a l t reba l l s co m e l s fa mosos i n form es KINSEY ( 1 948- 1 953) h a n t i ngut una i nf luència considerable sobre la poblaci6 dels parsos desenvolupats, espe c i a l m e n t els Est a t s U n i ts i Eu ropa occidental. Una de les conclusions I n teress ants m és d 'aquests ¡ d ' a l t res estudis pos teriors, és que el grau de tole rància soc i a l davant aquests te m e s ha estat cada vegada ma jor, a m b algun retrocés arl l a t , t o t a l l larg d e l segle XX. L 'act i t u d de la pro fessi6 mè dica davant aquest tipus de ma l a l t ies ha evoluc i o n a t tamM, de m a nera gradua l , en el decurs · del te m ps. És un fet evident que aquestes act i t uds pro fessio nals e n vers les MTS estan fn ti m a ment l l i gades, tant en el passat com e n e l presen t , a les consideracions sobre la sexual i t at humana, e l paper d e l a dona e n la societat, la p ros t i tuci6 i els propis pro b l e m es interns del pro fessional de l a medicina en situacions socials canv i a n t s. En directa relaci6 a m b e l q u e a b a n s s'ha exposat e s troben l es mesures concretes de t i pus preven t i u i cura t i u preses pels
(ciència 52) 45
Vol. V
VALORACIÓ ANTROPOLÒGICA
poders
ar
el
públics
pr ob le m a .
Prenguem
Inspección Municipal dE 5anidad
�i�!!,Profi laxis -a ntivfZnérea
A to do s 105 que entre n en esta casa les convlenc saber l o s i g u i e nte: Tod a conta c!o carnal, fu e ra d e l m atri m o n l o , e n c l ç rra un pel l g ro de enferme d ad. Este d i s m l n uye c o n s i d a ra b l e m e rfte obse rva n do los co n s ejos s i g u lentes; pero, a u n c u m p l i éndofo� n o desapa. rece e n absol uto dicho p e l i g ro. El coito no debe prolonC(lrse m6s de lo nc c�10. y pre(erlble que: sca única. Nuncll pfllC tiques ci acto ca m al dCSjlués de abusar del. alcohol HMAs un escrupuloso lavada y IlIbol\4d() del mlembro y bols4s, lnmcdlclal:lcnle después del ,-"Oito. lo mts pronlo poslble. orillando ¡¡revia menle. Des;Jués de IIquc!ll4 o;>er6ci6n, sécale bic" y aplicd . a. dicbas (laIlCs;lI· 'poma d a 'pce" ventin que esta elisa \Il"ne obUgaelón de suo Ir.mistrllf ecatu1tllmentc. Es convcnicntc dlcha pomQda Antes del coilo.
uSll r
Aunque el preservativo de �ma o condOn posiUvamcnte útil. cuando no se ro m p e, no excluyc el uso de la pomadn. Tllmbi(;n �on úUlcs los lovlldos del micmbro y bolSll s en sublimlldQ al i por 1,000, combinI! dos con Instll4ciones en IQ uretrc Con ar�irol III 10 poc 100. o (Irow�1 al l poc 1,000. O pec mAn�enato al 1 por 3,001 ExJ¡1e cuand o uses paca lAvado una jo(alna. que �sta se esterilice en tll presencia. qu!!mAn dola con alcohol Slempre: que: te I4ves con II�.'I, que tstll se"a comente". pues de no teneela en le caSll, es pre(erible te laves en tu donlicUio lo mAs p ro nlo poslblc. Es pclil:foso scceuc con pallos o toalias que te proporcione 14 CASA. Es melat que te seques con pa.i\os que lleves al efecto, y. en liltlmo tü núno. de DO tenerlos. usa para elJo tus ropes Interiore� es
Dcbes cxl¡¡1r que la mul!!r se lave con lrr!j¡a dar antes del colta y tú I6vate tamblén. Pide la cdrtllla sanitll rie a 14 muler que VII e .
'fest4Itc sus
Ca vores y t¡iAtl! en ci resultlldo de'
rcconoclmíentos
en
ella Inscritos. Ten pre-
sente que lo m6.Wua Cardllt!(1 en dicho docu mento es, 14 de '14DA c.. ndicio9oll. Si no pa ste cartillll con su retralo no trates con eUII, y nunell te !ics de sus dlsculp� � ha¿e mll) de CUl1tto dius Que su(ri6 reconoclmlcn\o.
No (oqllel • I.. mujer l'OJa, pues tooe merelr1z es mAs peUcrosa durante ..I penodo menstrual
'SI sos(ll-.:has· padC<:C( enlo:rmcdad vc:nérca. acude Inmediatamentc e un médlco de cOJn(1C' tcnel4; y sl no'Uenes recursos, ten Ilrescntc qu(' ci Estado no te abandona. En clertos centros oGcirucs sanltarlos . te: prestarAn asislencill mé dica Cratuita. .
Te debcs a los t � yos. a la Sockdad y e lu RAU. Tu salud no es solo tuya. Debcr del hOI1\ bre honcedo es nO contd�illt A ooa persona su mal, y el que 11 sable�dAS lo hace. comele un . deUto y una cawillado, y sl es 14 espoSA 14 con ta!:lada comele un crlmen. porQue ci da.i\o cc peccu te en sus Inoçentcs Iújos y trascicnde li la Rua. . SI padeces enlecmedad vt!l1écea no te aeo
bardes co mo un nlño. sIna combAtelu como
un hombre. No son estas cnlermedlldes de IliS que matlln, �no la Jetlorando, ci desculd�) y su mal IrdtQnÚento. No le (¡es de neulle IIjeno li la. Medidna. ·
Naclón neceslta · hombres sanos y Ayüdanos a acabar con las en(enne dades venéreGJ en fupa1\a. Col abora decidida me nte con 10$ enC4r�ado$ de vcll1t (Ior la SA lud . públicoll A,'I barAs obra meritorll\ dt ut! Udad tfllscendente, en bcneGcto tuyo. de Iu (e . núlill y de 14 Soclcdad. Nuestca
fuerte�
Bandol que es posava a l'entrada de les cases de prostituci6 per a la profilaXi de les malalties venêries. font:
46
(ciência 521
Llibre d'epidèmies i contagis de l'Arxiu Municipal d'Alcoi (Alacantl
(1.855-1.9351
per
com
co m po r t a m e n t
tal
a
des. 1 986/ 437 de
models
e l que ha
en tres s i t uacions di ferents.
pal. l i
de
s ucc e It
h i s t<lriq ues
l ' A n t i c R è g i m no és es de t robar en els t ex tos mèdics la i dea que les MTS nc eren sin6 un c àst ig de Dé u con t ra la luxCiria dels homes. Per A
trany
aix�
hom
i nsistia,
tant
o
m és
que en el tractament mèdic, en sancionar negativament les extram a t r i m o n i a ls. re l acions D ' a l t r a banda, hi ha t est i m o n i s re a l ment cruels de mesures pre ses contra aquests m a l a l t s . Per exemp le, a l ' Esc�c ia del segle XV se ' l s ma rcava amb ferro roe n t a la g a lt a i, m o l t sovint, se 'ls aYl l a va en l l a t zerets o d ' al tr es insti tucions, tot sepa
rant -los de l a com unitat.
L ' associaci6 e n t re prosti tudó m a l a l t i a venèria és cr�nica a Europa des del se g l e XII. Per a i xò, aviat es v a n prendre me sures per a l con trol de les pros t i t u te s, les quals en si tuacions extremes eren a l l u nya des de les pob laCions. Aquest es m esures que talla ven el m a l per l a part del m és feble, va n tenir una es t r e t a relacl6 amb l a influèn cia, tant de l ' església com , més en da vant , del moviment prot es t a n t ; i van coinc idir amb e l que suposà, a l ' Europa dels segles XV i XVI, l a sffi l i s com a greu problema epidem ioli:lgic que fé u que h i aparegués, f i ns i to t , to t a un a l i te ra tu ra m o n o g rà f ic a sobre e l tem a. Un c a n v i i m portant es va produir a l e s darreries del segl e XIX, quan crlstal . l i t z a e l m o v i ment per a la creaci6 d'una sa l ut pCi b l i c a , en el qual van in ter veni r no tan sol s m etges, sl n6 també legisladors, polftics i reform adors socials, els quals van i n s i s t i r en i m po s a r un nou m o de l de prevenci6 i trac ta ment de les malalties, del qual se'n bene ficiava tota l a co muni tat, i no no m és e l s privi legiats per una situaci6 social I e c o n � m ica. Aqu es t moviment ti ngué una g ra n i m portància a Gran Breta n ya i als Estats U n i t s, i en c a ra que l l u rs resultats reals no foren e xc es s i v a m e nt bri l l an ts, els ob j e c t i us p ro po sa ts q u e in c l oTen , ense m s que l ' a ssis tència mèdica, l 'educaci6 sani tària i e l desenvolupa m e n t d ' un a legislació adequada, foren les
Vol. V des.1 986/438
VALORACIÓ ANTROPOLÒGICA bases fermes sobre les quals s ' h i asse n t à tota l a lluita co n t ra les MTS d ' è po q u e s pos teriors. L 'atenció n 'era adreçada, prefe rent m e n t , als i m m igrants, als pobres i als m arginats socia ls. Dintre del moviment hi havia dues ltn ies: u n a , en què l a i n fou puri tanisme del f l uència força acusada, i que Insis t i a en " re d i m ir" per a l a causa del bé l es dones cai gudes; l ' a l t ra, en què van i n t erve n i r activament e l s moviments de su frag i s t es, feia força per a pe l contrari, solucionar e l s proble m es soc i a ls i educat ius d ' aquestes dones. Tot aquest programa estava, en gran m a nera, determ i n a t per l es idees vigents sobre la sexua l i t a t . E n la socie t a t victori ana de les darreries del segle X I X e r a u s u a l l a i d e a q u e l ' ''excês'' sexu al podia ser. no s o l a m e n t p e r j u d i c i al p e r a l ' i nd i v i du, s i n6 t a m b é per a l carilcter moral de l es societats civi l i t z ades. Les relacions extra m a t r i monials, so la l l ar; la bre t o t , t rencaven mas t urbació a fe b l i a les forces i podia causar, fins i tot, desor d re s nervi osos. D ' a q uf que e l s a l guna aconsel lessin metges for m a de con t i nência. Les re la cions se xuals havien d ' es t a r fo la a d i r i g i des nament a l m e n t per alx(), per l, procreaci6, exe m p l e , la c l asse mèdica ame ricana en bloc es va oposar a l ' (js de m esures contracept ives, e n els darrers decen nis de l segle i pr i n c i pis del segle X X . XIX M o l ts me t ges e n t e n ien que la i n fo r m ac i 6 sobre aquests mèto des podia estendre l a prost i tu ci6, fer d i s m i nuir el nom bre de m a t r i monis i p ro d u i r més m a l a l t i e s venêries. Per t o t e s aquestes raons, es va decl arar la guerra a les MTS fe nt es forços a n i ve l l estatal per a de tec tar-les i prevenir - l es. E n aquest sent i t , l a classe m èdica va ten i r un protagonisme excepcional , i a i x() per d o s m o t i u s: en primer lloc, e l s m e t ges recone ixien que u n e l eva t nom bre d' aquests m a l a l t s confiava en l l urs ac tu aci on s têcn iques per a guarir-los, la qual cosa s i g n i fica va que l a professi6 m ê d i c a p o d ia t a m bé monopo l i t zar u n cam p que h a vi a estat e n certa m anera menyspreat en a l g u ns tex tos de medicina de l 'A n t i gu i t a t c l àssica, on es de i a q u e e l s m e tges havien de de fu g i r e l t racte a m b " m a l a l ts inde ce n t s "¡ e n se gon l l oc , i per t a n t , pod i e n i n te r ven i r de m ane ra racional e n l l u r prevenci6.
La sexualitat I l' eroti sm e ha tingut un component cultural i antropolagic en totes les cultures. Recipients de ceràmica de les cul tures Moche (400·600 d.CI i Chimú.Jnca 1 1.300 d.CI. Museu Nacional d\A.ntropologia de Perú.
LES MTS A LES DUES GUERRES MUNDIALS Les dues guerres mundials van fer que s ' i ntensifi qués la l l u i t a con t ra l es MTS, a causa d e l suposava que problema greu l 'el evada incidência d'aquestes en les t ropes. Després dels con esforços els bêl.l ics, f l i c tes s'adreçaren, sobretot, a coordi nar i plani ficar mesures a nive l l i n ternacional, l a q u a l cosa e s v a tradu i r en un segu i t d e reu nions i conferêncies que, durant u n te m ps, va t u t e l ar la mateixa Internaci onal, fins Roj a Creu que van asso l i r a u to n o m i a pr() pia. La 11 G uer ra M u n d i a l va mar car, d ' a lguna m a ne ra, una lfnia d i v i s () r l a e n l ' e v o l uc i ó de l e s act i tuds socials i mèdiques da van t l e s MTS. L ' à m p l i a disponi b i l i t at i l ' êxit de l a terapèutica a m b pe nici l . l i na pel que fa a la sHi lis i a la g o n orre a , van bandejar les l l içons de mora l donades per alguns metges ante riorment. Amb la penic i l . l i n a h i h a v i a l a poss i b i l i t a t q u e l e s MTS fo ss i n, n o s o l a m e n t contro sinó t a m bé e radicades, l ades, i a i x() va crear un c l i m a d 'eu f() ria. D ' a l t ra banda, e ncara que fins al 1 9 4 7 - 5 0 hom havia insis tit en el control a t ravés de
la legislació, ara quedava r e for çada, sobretot, l ' acció dels cen tres sani taris crea ts "ex pro Cesso" amb un pla d ' acció no moral ista, sin6 têcnic. Malgrat m e t g es a l guns aquests c a n v i s , i sanitaris encara con tinuaren p i n t ant aquestes dolêncies a m b t ints negres, a t ribuin t-les " a l a decadência de la vida fa m i l iar" la "pèrdua d ' a u tori t a t ". a T a n m a t e i x, I en term es gene ra ls, el m issa tge dels m e tges seril molt m és tolerant a pa rt i r d ' ara; la m a l a l tia es conte m p l a r à , no co m u n vici, s i n6 com una r eali t a t soc i a l sobre la qual pesaven m o t i u s de t i pus so c i a l , educatiu i econ�mic.
LA VENERIOLOGIA COM A ESPECIALITAT amb re l acionat Direct a m ent e l qu e acabem de d i r e s t roba la pr�pia e vo l u ci6 de la vene riolog i a com a e spe cia l i t a t. Com é s ben sa but, tradiciona l m e n t l e s m a l a lties venêries e r e n t r a c der mat()legs, potser per tades degu t a l es m a n i fest acions dtn i ques d e la sH i l is. L 'especi a l i t a t s ' anomenil, doncs, "der m a tovene aquest general, En riologia".
(ciência 52) 47
Vol. V des. 1 986/439
VALORACIÓ ANTROPOLOGICA apropa m e n t subra t llava l ' aspecte dfn i c que e xcloYa virt ual ment qu als evo l consideraci6 epidem io I�gica. L 'es forç d ' aq ue s ts me t ges es va adreçar, també, a ca p t a r l ' atencl6 de la pob l acl6, ja que prol i feraven una sèrie de productes far m acèutics de s t i nats al consum p a rt icu l a r , i que duien rètols com ara: "GON -MED: vostè pot usar-lo a c as a seva, i n i n gú no necess i t a co nèixer la seva s i t u aci6 ". En contra d'aix�, s ' i ns i s t i a en e l s pe r i l l s que pod ien ocasionar aquests re m e i s casolans i e n l a m anca d 'assi stència mèdica. A pa r t i r de l a dè cad a dels s e i x a n t a , l ' aprox i m aci6 al t e m a és, ben al contrari, fonam e n t a l m e n t epide m i o l�gica i l 'espec i a l i t a t veneriol�gica, en el se n t i t t r a d i c i o n a l , se m b l a quedar d e sp ro v eY da de sen t i t i e n t r a a formar part de l ca m p de la salut pCib l i ca.
L ' INCREMENT DE L ES MTS A LES DARRERES
DÈCADES
precoç edat d ' i niciació s e xua l ; una m ajor perm issi v i t a t sex u a l q ue aug m e n t a e l nom bre d e re l a c i on s poss i b l es ; l'ús e s tè s d e l s a nticonce p t i u s i l ' abandon a m e n t del preserva tiu; l a b a i x a capaci t a t adq u i s i t iva en capes margi n a l s de l a pob laci6 dels p arsos desenvo lupats i, d i rec t a m e n t v i nculat a aix(), l a i ne x i s t e n t o escassa edl'('aci6 p e r a la sa l u t en les c . -.mnita ts. La pros t l t uci6, i m p l icada tradIc i o n a l m e n t com la m és i m po r t a n t f o n t de MTS, no té act u a l m e n t e l g ra u d ' i m portancia que hom l i atribuTa i , tot i se r un grup d ' e levada prevalença, general m e n t e l s professionals en conei xen el risc del contagi.
L ' es t i g m a assoc iat a aquest t i pu s de m a l a l t ') és encara p re sen t e n determinats am bie n t s i cal, com dèiem al principi, es t udi ar el tem a des de l a pers pec t i va c u l t u ral en arees c om ara l ' au tomedic a c i 6, menys cara i m és a cce ss i bl e que e l t racta ment mèdic en al &!-I ns casos, p a r t ic u l a r m e n t e n paisos on e l s a n t i bi()tics , p e r exemple, e s po den distribuir sense recep t a m èdica.
Les d arreres dècades, les MTS han tornat a e x per i m e nt a r u n i ncre m e n t i m portant, r e l acion a t a m b una sèrie de fac tors, entre els q u a l s hi ha la resis t è ncia a n t i b i�tlca I , sobretot, l ' aparicl6 d ' a l t res m a l a l t ies noves, co m, darrera m ent, la sfndrome d ' i m m u node ficiència adq u i rida (SI DA). Aquest incre m e n t de les dues da!. reres dècades, que s'ha I?ro duit e n la m ajoria dels paisos malgrat que a finals dels anys c i nq u a n t a hom com encés a con s i derar que eren m a l a l t ies e n v i e s d ' eradicaci6, a v u i cons t i tueix, sens dubte, un a u t è n ti c prob l e m a de salut pública. Hom ha considerat di versos factors per t a l d'explicar aquest aug m en t . En t re aquests, juguen un paper decisiu e l s rel a t i us al canvi en e l s com porta m ents i est i ls de vida de la m ajor part dels p aYsos que, a m b circums tancies de t ipus epide m i o l�gic (nous aspectes de la i n teracci6 hoste -parasi t; aparici6 de ceps baterians penicil. lo-resi s t e n ts, etc. ) , ajuden a explicar aquesta s i tuaci6. Aquests canvis d e con duc t a s6n, fona m e n t a l m e n t , e l s se g ü e n t s: la cada vegada més
48
(ciência 52)
\
REFERENCIES
BIBLIOGRÀFIQUES
I. A L V A R EZ-DA R D ET, C. et a l i i ( 1 9 83) Pérdidas e n el segu i m i e n t o
u n centro de enfermedades de transmisi6n sexual. Med. C l i n . , 8 3 ,
en
4 , 1 4 3 / 1 44. 2. BAC O N ,
tributlon d i seas e s.
.
.
P M ( 1 9 7 9 ) Social dls sexual!y trans m i t ted Br. ]. Venero Dis., 55, or
295-99. 3. DURAN, M . A . ( 1 9 8 3 )
Deslgualdad social y enCermedad. Madrid. Ed. Tecnos, 1 80 p. 4. F U L F O R D, K. W.M. et alli ( 1 98 3 ) S ocia l and psychological (actors i n the dlstrlbutlon oC S.T.D. in male clínlcal attenders. I . Uemographlc and social factors. Br. J. Venero O I L , 59, 376 /380. 5.HART, G. ( 1 97 3 )
Social aspects of venereal d i sease. I. Sociological determ inants of venereal dlsease Br. J . Venero Uis.,49, 5421547. 6. K A M P M E I E R , R.H. ( 1 984) Early development oC know ledge o f se xually transmitted diseases. E n : Holmes, K . K . ; Mardh, P.A.; Spar IIng, P.F.; W iesner, P. ] . (eds) Se xually t rans m l t ted d i seases. N e w York, Mc Graw Hill Book Com pany, pp. 20-29. 7. LUNDIN, R.S.; WRIGI IT, M.W.; SCATLlFF, J . N. ( 1 977) Behavioural and soci al characteristlcs o f the patient with repeated venere a l di se ase and his effect on statist ics on venereaI diseases. Br. ]. Venero Uis., 53, 1 40/ 1 44. M O R T O N , R .S.
8.
Emili Perlguell, Josep
Bernabeu I
Enrlque Perdiguera
Divisi6 d'Història de la Medicina. Departament de Salut Comunitària. Universitat d'Alacant
( 1 98 4 ) Evolut ion of venereology as a speclali ty. En: I l o l m es, K . K . ; Mardh, P.A.; Spar l i ng, P.F.; Wiesner, P. J. (eds) Se xually transmltted diseases. New York, Mc Graw H i l I Book Com
pany, pp. 30/3 5.
9. PEM BERTON , J . et alii ( 1 97 2 ) SociomedlcaI characterist ics o f pa t ients a ttending a V.D. cllnlc and the circunstances of Infection. !3r. J. Vener. Dis., 48, 39 1 /397. 1 0. PERINE, P. et alll ( 1 985) E p l demlology oC the sexually transm i t ted diseases. Ann. Rev. Public. H e a l t h. , 6, 85- 1 06. I l . PESET, J . L. (ed) ( 1 984) Enfer medad y castigo. Madrid. C.S.I. C. "Insti tuta Arnau de Vilanova", 4 1 1 -
p. 1 2. ROSEN, G. ( 1 9 58) A history o C Publlc Health. New York, M.D. Publications. 1 3. SEL VIN, M. ( 1 98 4 ) Ch a n gl n g medical and socletal a t t i t udes to ward sexu a l iy transm i t ted diseases: a historical o v e r v i e w . En: H o l m e s, K . K . ; Mardh, P.A.; Sparling, P.F.; Wiesner, P. J . (eds) Sexually trans m i t ted diseases. New York, Mc Graw H i l !
Book C o m p a n y , pp. 3- 1 9.
DE
CRUSAFONT C HARDIN :
I
TEILHARD UN DOCUM ENT
T. f. Glick
El constant trebal l de Miquel Crusafont i col . l aboradors va ser e l que va fer possible d'obrir fractures a la barrera ideològica del seu moment, i e l que va per metre la circu l ació de les idees evolucionistes per tota la península. Aques ta és, essencia l m e n t , la idea que r.F. Glick ens o fereix en el seu t reba l l .
E l 1 9 70, els editors del "Dlctlonary Sclentlflc or
Blography" em van p ropo sar de preparar un article sobre Pierre Teilhard de Chardin, e l paleontllleg je suïta autor d'escrits fi losò fics que exposaven una vi sió de l ' evolució humana en consomlncia a mb la de la Teologia cristiana. J o no n'era, d'una manera in discutible, el més idon i, perO valg ser escol l i t per dues raons: pel meu i nte rès per l ' i m pacte de Dar win en els paIsos cat01 ics, i pel fet que no estava compromès ideolOgicament en la qües t ió de ls m eca nismes de l 'evolució I que , per tant, podria, al menys, (Tellhard ser-ne objectiu era sovi n t re tratat pels seus antagonistes com a lamarckia o com a tellleg ortogenetista). En e l món de parla anglesa, ha esta t virtua l ment i m possible mane ra d'una d'escriure
des!:lpasslonad!:l
sobre
el
1 96 1 tema, des que el P.B. Medawar féu l a sev a
la en dia triba, notllria qual caracteritzava la filo so fia evolut iva de Tei lhard com "sense sen t i t i dis fressada per una varietat de conceptes metaffsics". També s'hi afirmava que presentés que qua lsevol les idees del jesuïta sota un prisma favorable, era un esta fador.
I " 'r
:
I
,
'- ,
.... . "'�J .' .
�
.'
�. \ '1 �I : t
' . �' � , . . '� ,. ; 1 1 1 '. . � I l , l i ! . ' , . '. .
. <:.,... .
1 : ' \j'\� �) '1
.
'
l ,
'
\
j! li
II
.
�.4.
Els edi tors tenien raó. Jo no estava en absolut interessat en portar el te m a a l 'habitual l l uita con !fnia o ortogènesi tra d' evolució directa, per dos motius. Primerament, esta va d 'acord amb Theodosius Dobzhansky que Teilhard, a l m enys en els seus dar rers anys, no era un orto sinó ortodoxe, gene tista que s' havia apropat molt a la c1asslca visi6 darwi de selecció. niana la L "'hasard dirigê" que e l l va veure podia haver es tat una guia del procés selec
tiu,
podi a
haver -lo
tant i n t e r na com
guiat
externa m e n t . D'altra banda, creia
Caricatura sobre la teoria de Darwin publicada
"lIIustrated times"
1 18631.
8
(ciência 52) 49
CRUSAFONT
Vol. V
que aque l l s centrat el
que
Gràcies a l a popul ari t a t
de ls
treb alls filosMics de Teilhard, que va començar e l 1 9 5 5 amb l ' a p a ri c ió de "Le phénomêne humaln", m i l i ons de persones de països
catòlics
n' havien
estat
)? YO d
havien
debat sobre Tei l hard bàsicament en e l p u n t dels m ec a nis m es evo lu t i u s , h a vien errat en pre ndre com a aspec te m és i n t e r e ssa n t i signi fica tiu del "Fenomen Tei lhard" el s e u vessant social, més que no pas el cognosci tiu.
que
abans
exc losos,
d 11. l f l" Ç) e.s
v�.,fi. t. II'�,
tt ...
f¡¿",.J1c..
¡ ...
J7 ... � -c-.�... ..t-,
......
C!'¡'1 1
•
d'"flistoire naturelle
des an i m aux invertêbrês',
.,.') v.¡ '1 _v<1 , .t-7�'7 �
" .... ut!J'.j ;t;� ... .f... c <.: ... c"t. Jc. /-." C'.-..r... ctur';/ . .. ., ... -c ot- r ....':t :-e.J:. ......; v
J
e n t r ar
cent anys. Aquest segurament, un canvi
d a r re rs
fou,
Manuscrit de Lamarck:
primera pàgina
IÏ O rn e,
.dl "' ': � '''' '''' 1C.
L ')'J�. I. _�. ....
en l 'òrbi t a del d i scurs evo lu t i u , i Darwin -a França, Espanya i It<l l i a - va ser alliberat a la fi d e t o t s els prèj udicis po l It i c s i ideològics dels
van
t. : "L
des. 1 986/440
cognosc i t i u m e ns i o n s .
d'enormes . d l
Vo l i a
estudiar
procés a m b més detall, de m anera que vaig escriure a Miquel Crusa font per preguntar-li sobre la introducció de l pensa ment de Teilhard a Espa nya, i el seu paper e n aquest pafs. L a seva rêp l i ca , en una carta datada l ' I de novembre de 1 97 1 , e r a l a següe n t : aquest
"Es
seguro que antes de 1 9 40 debfa de conocer algo
de l teilhardismo el Profe sor de Biologfa de Madrid, D. Antonlo de Zulueta, por m�s que en España puedo asegurar que no circulaban las hojas ciclost i l adas de t rab a jos de t l po especula t i vo. Yo fui el primero en verlas al entrar en con la Srta. contacto J eanne Mortler y con la hermana del P. Tei lhard ("Claude Aragonnês") hac l a 1 9 5 0. Y o m ismo haMa in tentado entrevlstarme con Tei lhard, aunque Infructuo samente, en ParTs cada ve z que fui desde 1 946, que fue l a pri mera ve z que pude visitar la capi tal francesa. Por m i parte, ci to por primera vez a Te l lhard en 1 947... En 1 9 5 5 , cuando m urió e l P. me Tei lhard nom braron ún ico m iem bro español del comité francés de publica ci6n de l as obras de l in si gne jesuita, y publiqué una srntesis bastante l arga de "El fenómeno humano" en c a s te l lan o y en Madrid.
50 (ciència 52)
.·� é. c- � �-.=-= � A" �/ L © �-
a
-
.-
-
..s
Los pro fesores (Bermu do) Meléndez y (Emiliano)
Aguirre le dirfan que en traron en él por mi in f l u en c i a " .
Aixf, vaig t reba l lar d i rect ament sobre m o l t s ar ticles que ell m 'envià, i valg començar a veure m és clar e l per f i l de la revi falla de l a biolog ia evolutiva a l ' Es p any a dels 50. No hi ha dubte que promocionant el progra m a d' investigació teilhardiana, estava Crusafont també portant a terme la primera discussió ober ta sobre l a teoria sin têtica neodarwi nista a l a post guerra espa nyola. Amb la tem p t ativa de demostrar els processos ortogenè tics, Crusafont i J aume Truyols desenvolu paren uns po tents instru ments estadfst ics que els fere n mereixedors de l ' ad m i ració de G.G. Sim pson, un Ifder neodarwinista, i, a m és, el fundador de la bio logia m a t e m à t ica. Mal grat que Simpson di feria de l sen t i t de llurs resul tats, simpat i t z ava amb la seva metodologia, i pensa va també que l a discussió filosòfica que Crusafont h a v i a fom e n t a t al s i m p ò sium a m b biòlegs estran gers, era u n a tasca v a l u o -
sa. Amb una m i rada re a Catalunya, rem arcant trospectiva, podrfem quali que foren CrusaCont i els f i c a r e l progra m a de re seus col.laboradors els qui cerca de Crusafont com "van fer possible obrir a s i mpsonià, m a lgrat que fractures en la barrera hi ha agudes di ferêncies ideològica que abans havia fi losò fiques entre am bdós i m pedit la l l i u r e clrcul aci6 de l a ciència evolucionista pa l eontòlegs. per tota la penfnsu la" i, L 'assoc i aci6 de Crusa en de finitiva, l 'entusiasta Cont amb Tei1hard ha t e n aclam ació catalana a Dar dit a enfosquir les ITnies win el 1 982 només podia darwinianes de l seu tre ser entesa en rel aci6 amb ball. el seu concurs. Després m 'abraçà, dient que sem finalment, vaig trobar pre havia esperat que algú en Miquel al Sim pòsium li digués justament allò. sobre l 'evolució, que tingué Aquest és, crec, el seu l loc a l a nova Facul tat l legat: aquest meritori pa am ic, com de Biologia de la Universi leon tòleg, tat de Barcelona el de Teilhard, de George Gay sem bre de 1 982, i l 'ara lord Simpson, a despi t de insegur biòleg hi pronuncià profundes divergêncles fiuna a penes audible lectu 10sMlques, fou, més que ra de la perspectiva de qualsevol altra cosa, e l Teilhard. En la discussi6 renovador del discurs evo que segur, vaig preguntar lutiu a Espanya i féu pos -li si coincidia amb mi en sible la resaturació de la creure que la caracteritza imatge de Darwin en e l ció que Dobzhansky feia l loc d'honor que li corres del teilhardisme com a or pon. togeneticisme he terodoxe signi ficava que aquest era selecclonista i no lam ar ckià, i hi es tigué d' acord amb ml. (La interpre tació T.F. Glick de Tellhard que fan els biòl egs de parla francesa és, naturalment, molt di fe rent). A la fi de la t arda, tot conversant , vaig Inten tar recapi tular el se n t i t h i s tòric de l'any de Darwin
:� u l ()" 1 J .j C 'l} rJ o
li
(J
� f' C O " C l l �
l 1 c...' t 1
i . fi U
�OO4
revIsta catalana de •
(ciència)
i tecnologia
A \ I t"nt l l l d C .O fi
· ",1
t)
)
(1t"
l' J o 5;'()4 (0" 1-11'
I . BC'
La Ciència dau dci orogrés i ck: la rova cultura ara. a fabast de tuhcrn
biblioteca clàssics de la
(ciència)
Subscriv:iu-voo -hi
Autor o t u c .ò N · �OO4 8 o de Corr�IIS del l I · Só
-
.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. -
T A R G ETA P O S T A L
franquei g a des t i nació
( ciència) CI ÈNCIA. S.A. K "" I \ T A
C A T A I . A :-; A I l i C l r :--: C l t. I
T I : C i': O I.()(j I A
A p a rt a t F . D . n . o 34 1 B A R C E LONA
TA R G ETA P O S T A L
fra nqueig 8
des t i nació
( ciència) C I ÈNCIA. S.A . R E V I STt.
C t. T t. L t. N A
Apartat F. D .
B A R C E LONA
OE C I E NC I t. I
n.o
T E C :" O l .O < i I A
34 1
TA R G ETA P O ST A L
franqueig a des t i nac i6
( ciència) C IÈNCIA. S.A. I U: \ï \ l A
C A T A I. A :-': A
I J I : C l E ;-;C l A I TECNOI.OG I A
A p a rt a t F . D . n . o 34 1 B A R C E LONA
B u t l leta de 1" 0 111 i
subscripció
<: o g n O I 1 1 S
Carrer Prov .
Tel .
Professió
--
Població
----
( Uesl tjo rebre .Is se¡Ueals n ó mtros e a d a rrerl t s · : . . .
Desitjo rebre Its ta� del l'011l0l: 1 0
•
Faig e (ccl l u l ' I m po rt :
O
O
O
11 O
OIe
--
--------���--
UesltJo s u b sc r l u re ' m �r uo a.'Y ( 1 1 a ó mcros) a partir del n Ó mero
Edat
--��---------------
, I n o 1.>1 o
Taló bancan
Dom iciliació bantaria
Contra reembossament que i nd o u rà les despeses de tramesa
Data E s t a t espa n yol: 4000 ptas . <Cicncial n . U I . e x h a u r i t
.
Signatura
•
Europa: 4 . 500 p t e s . . A m èrica i resta del món: 5 . 500 ptes.
rev1sta
Butlleta de domiciliació bancària Senyors. e l s agrairé q u e amb carree a l m e u com pte/ l l i breta atenguin e l s rebuts que e l s prese r.ttara
CI È NCI A . SA pel pagame n t de la subscripció a la revista C1 f:: N C I A . Ranc /Caixa
N .O Llibreta
A gència nú mero: Adreça A gència Població
Si u s p l a u . o m p l i u 1ïmprés a m b Iotes ( e s dades i no oblideu d e signar·lo. U n cop omplert cn � ieu.(o a : CIENCIA. SA S i g n atura
biblioteca cl àssics de la ciència
(
Cura
Pobhció
���--------
)
Pro v .
------- ----------
N ú m ao de subscri ptor Cc ( c i e nci,):
Dte.
TclCfotl
biblioteca clàssics de la
. (ciència) Subscriviu-ma-hi
Desitjo rebre més informaci ó de la Biblioteca de C14SJks de la Ciè"cia ' en oCeru e sp ec i al als subscrip tors de (ciència).
i cognoms
)
DIC:
Data
Nom
(
La Ciència clau cId progrés i de la rova cultura ara. a fabast: oc ocdxxn
T i t u lar com pte
N . O Compte
catalana de ciència i tecnologia
Comuc�
.
•
•
lotec a
1 ,
.
C aS S l C S �e .
,
a
.
Cle n C la Any 1 9 1 6 August Pi i Sunyer p roposa a l'Institut d'Estudis C atalans l' edició d'una Biblio teca de C làssics de la C iència en llengua catalana . Any 1 9 8 3 La Biblioteca "Clàssics de la C iència" esdevé una realitat. Les Edicions C i entífiques C atalanes posen ara a l'abast de tots els catalans les obres cabdals de la ciència universal, traduïd es i presentades p els millors esp e cialistes . Primers títols de la Biblioteca " C làssics de la C iència" C harles Darwin : L'Origen de l'Home J. Millàs Vallicrosa: As saig d'Història de les idees fís iques matemàtiques a la C atalunya Medieval C lau de B ernard : Introducció a l'estudi de la M edicina Experimental Norbert Wiener : Introducció a la C ibernètica
(clàssics)+(història)+(documents)
No tsptris a tontiXtr tl pmbltma dt Its drosiut§ a fravts dtls ftus lills
�
com p a n y s , a d verti n t , però, q u e fi n s i tot aquests p o d e n oferi r - l i drogu e s .
T a r d o d ' h ora a l g ú oferirà drogues a l s t e u s fi l l s . A i x ò succe i rà i t u n o seràs a l costat d ' e l l s en aquell m o m e n t .
E l d i à l e g i l a c o n f i a n ç a s ó n l a forma m é s efectiva p e r a a b o r d a r e l probl e m a . Comprova l e s teves pròpies ,�f b iÓ
�.
Q u è p o t s fer? . Doncs, parlar a mb e l s t e u s fil l s d ' a qu e s t prob l e m a . H a s ' de fer- h o a b a n s q u e p u g u i n p � e � d � e � n a d e c i s i e q u i v oc a d a . A l xo s l g m flca que t h a s ' ':'''>'-' . d ' i n fo r m a r sobre l e s d ro g u e s , s o b r e e l s s e u s riscs i l e s seves c o n s e q ü è n c i e s per a l a s a l u t . D ' a q u e s ta m a nera e n t e n d r à s m i l l o r si e l s p o s s i b l e s c a n d e c o n d ucta q u e o b s e r v i s e l s t e u s fi l l s tenen r e l a c i ó a m b l e s drog u e s . H a s de conèixer l e s ,. .
?
.
�
�� �\�� �������� � ��:���
p a r l a r a l s fi l l s sobre e l s p e ri l l s de l e s drogues fe n t u n ba f d ' a l c o h o l o bé fu m a n t .
,/
.
,/
Per a o b t e n i r m é s i n fo r m a c i ó c a l sol . li c i t a r - I a a l
,.v sobre les
� « Programa d'Informació
tII"
Drogodependències»,
A p a rt a t d e Corre u s
n ú m . 3 5 1 2 9 , B a rcelona Tots e l s pares han d'estar ben i n fo r m a t s sobre el problema d e l e s d rogu e s . N i n g ú n o pot s e r a l i è a a q u e s t probl e m a , i m o l t m e n y s e l s p a r e s .
m o t i v a c i o n s i l e s a c t i t u d s d ' u � n o i o d ' u na n o i a q u e es va fe n t g ra n . H a s de d i r - l i q u e c o m p r e n s la i m p ortà n ci a q u e tenen e l s
Pro g rama d' I nform ació s o b re l e s D ro g odependències
mm w
GENERALITAT DE CATALUNYA Dl' p.l rtèl ll l e n t de Sà n i ta t i Segu ret¿¡ t Socia l