(Ciència) 52,

LES MALALTIES DE

I

TRANSMISSIO SEXUAL

52

Any 06 desembre 1986 400 ptes. ( IVA inclòs)

REVISTA CATALANA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

•

LA SIDA: UNA MALALTIA DE TRANSMISSIO SEXUAL ,

DIAGNOSTIC DE LABORATORI DE LES MfS PROGRAMA DE CONTROL COMUNITARI DE LES MTS A CATALUNYA

LA TRANSMISSIO SEXUAL DE VIRUS CARCINOGEN5. .

,

NOUS CONCEPTES EN L'ORIGEN DELS TUMORS HUMANS ASPECTES IMMUNOLOGICS DE LES MTS. . , ,

INTRODUCCIO AL SISfEMA IMMUNOLOGIC. ALTERACIONS I MODIFICACIONS IMMUNOLÒGIQUES �CIADES A CERTES MIs. ,

,

,

VALORACIO ANTROPOLOGICA I CULTURAL DE LES MTS.

'

•

equem el teló d1una obra itnportant. $

TEATRES DE L'INSTITUT Dues noves sales er acollir els e Aquesta temporada aixequem el teló d'una gran obra: els nous Teatres de

l'Institut. Tot un complex que ofereix dos nous escenaris, I a "Sala Gran" i "La Cuina", amb una capacitat total per a 450 espectadors, una sala d'exposicions i un bar.

Dos espais per acollir tota mena d'espectacles i gèneres, des de treballs d'alumnes a espectacles de companyies de prestigi mundial.

Institut del Teatre Dlputaclo de Barcelona

-------

.�

-------

Tota una plataforma d'impulsió i difusió del món de l'espectacle.

No te'ls perdis.

de bat a bat

El present número de (ciència) ha estat elabo­ rat conjuntament amb la C onselleria de Sanitat de l a Generalitat de C a tal un y a, a fi d'o ferir als nostres l ect o rs una v isió m ul t ilateral de les m alalties de transmissió sexual (MTS), que ••

representen avui una quest ió que a f ec ta l a societat, tant a nivell pa rtic u l a r com col.lec­ tiu, i la c o munitat c ien tífic a.

Així, Do lors Orta, en el seu treball la SIDA: una malaltia de transmissi6 sexual, e n s d6na a . conèixer a q ue sta important i vi ge n t pro­ blemàtica. Antònia Andreu ens i n forma en e l seu article de les tècniques d e diagnosi de les

MTS. A Programa de control comunitari de MTS a Catalunya, i des d'una altra perspec­ tiva, Josep M. C apde v i l a com unica les mesures preses per la Generalitat de Catalunya e n front aquest tema. Francesc X av i e r Bosch centra el seu interès per les MTS en l a t r an sm iss i6 vf­ rica. En els treballs d'Antoni Gayà, d'una ban­ da, i A. Tril la i J .M. Gatell, de l'altra, conei­ xem els transtorns produïts per les MTS. Fi n a l m ent, E. Balaguer, J. Be r n abeu i E. Per­ d i guero ens n'ofereixen una visi6 antropològica

i cultural.

. .- :·1·"\· DF 1'>-).-,'\"( { , -'

,?,

I)E

de bat

-r·�

a

bat

( ciència) k l '" l' l " ( "I "I " .... \ I) ,.

I

l' .... ( 1.\

1

I I

l

.... t II

\ 'I

SUMARI

, I \

4 SOLE I PLANAS, J. PUIG BER N , P. VICENS I RAHOLA.

CONSELL EDITORIAL:

F.

,

SOLE I

I ALA­

DlRECfOR:

CAP DE REDACCIO: F.

PLANAS

12

,

CONSEL L DE REDACCIÓ: XAVIER TORRAMILANS

RAMON BAYES, JOS EP �. CAMARA­ SA, RAMON ,CAR BO, RICARD GUERRERO, LLUIS MARQUET, JOR­ DI MIRALLES, IGI'i.ASI OLIVELLA, MONTSERRAT PONSA, JORDI POR­ TA, JOAN PRA1, SANTIAGO RIERA, EDUARD RODRIGUEZ, ANDREU SE­ GURA, MONTSERRAT VALLMITJANA

17

,

ASSESSORS:

ORIOL DE BOLÒS, EDUARD BONET, GABRIEL JORDI , CARBONELL, FERRATE, JOSEP FERRATER MÓRA, SALVADOR GINER, JOSEP LAPORTE, RAMON MARGALEf, JOAN ORÓ

24 28

CORRESPONSALS: MIREIA ARTÍS (MÈXIC), FRANCESC BONVEHÍ (TOLOSA), SALVADOR GI­ NER (LONDRES), THOMAS F. GLICK (BOSTON, E Ut\).

ANTONI !,.LORET (PA�(S), JOSE MANUEL SANCHEZ RON (MADRiD)

39

UNA

MALALTIA

TRANSMISSIÓ SEXUAL. Dolors Orta ,

DIAGNOSTIC DE LES MALALTIES

DE

LABORATORI DE..

DE TRANSMISSIO

PROGRAMA DE CONTROL COMUNI­ TARI DE LES MTS A CATALUNYA. J ose p M. Capde vi l a LA

TRANSMISSIÓ

SEXUAL DE

VIRUS

CARCINòGENS. NOUS CONCEPTES EN L'ORIGEN DELS TUMORS HUMANS. .

43

49

AL SISTEMA IMMU-

INTRODUCCIO NOLÒGIC. Antoni Gayà

ALTERACIONS I , IMMUNOLOGIQUES

CERTES MTS. A. Trilla i J . M.

,

ANNA BALDIRA

( ciència)

SIDA:

F. X avi er Bosch

35

cor<RECCIÓ:

LA

SEXUAL Antònia Andreu

DELEGATS:

JOAN BECAT ,(PERPINYÀ-At',jDOR­ RA), JOAN MIR.,O (GIRONA), VICTOR NAVARRO (VALENCIA)

EDITORIAL: "Afeccions privades, pro­ ble m es públics.

Andreu Segur a

MODIFICACIONS ASSOCIADES A

Gatell

VALORACIÓ ANTROPOLÒGICA CULTURAL DE LES MTS. E. Periguell, J. Be rnabeu i E. Perdi­ guerü

La m�quina

del

temps: Crusafont Teilhard de Chardin: Un document.

T.F. Glick.

,

....

desembre 1986

(ciència)

( ciència)

53

ADMINISTRACi Ó I SUBSCRIPCIONS:

,

�

CONTAMINACIO CARCINOGENICA

I

I POTENCIAL DE PREVENCIÓ

Per

A.

EDICIONS CIENTIFIQUES CATALANES S.A. VIA LAIETANA, 48 A. 08003 BARCELONA. Tel. 317 72 69

Giner-Sorolla

ENTREVISTA

Any 06

52

PROPER NUMERO DE CIENCIA

AMB RAMON LAPIEDRA �

"

SOBRE EL QUE ES PSIQUIC

Assaig de continuïtat del debat teòric de Josep Roca i Balasch.

R am on Turr6. (I)

,

PUBLICITAT:

EDICIONS CIENTIf{QUES CATALANES PUBLICITARIA CATALANA, S.A. I C/RIBES, 15. 08013 BARCE­ S.A., LONA. TEL. 232 94 11 FOTOCROMS: IMPRESSi Ó.

BERTA:

JARf S.A.

COMPAGINACI Ó

I

CO­

EDICIONS CIENT ÍFIQUES CATALANES S.A.

,

EDICIONS CIENT ÍFIQUES CATALANES S.A. D1STRIBUCIO:

CpPYRIGHT 1986 CI ÈNCIA S.A. P ÒS IT LEGAL: B-22.121-1980.

0211-156X

D I­ ISSN

ELS TITOLS, ,SUBTITOLS, TEXTS DE P RESENTACIO I PEUS DE FOTOGRA­ FIA SÓN ESTABLERTS PER LA RE­ DACCi Ó. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN SOLAMENT L ' OP IN IÓ DE LLURS AUTORS. I

,

LA REPRODUCCiÓ TOTAL O PAR­ CIAL DE LA REVISTA AMB FINALI­ TAT LUCRATIVA SENSE AUTORITZA­ CIÓ PR ÈVIA NO ÉS PERMESA.

FOTO COBERTA

(A. Claret)

Agrarm a Angel Alegre de Rubf la cess16 de les figures que 1I.1ustren la coberta.

El

present

número

de

(ciència)

ha estat

coordinat

per

Andreu Segura I BenedJcto, Cap del Servei del Gabinet Tèc­ nic de la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social de la

Gener alitat. Es metge' epidemiòleg i actual ment presideix la Societat Catalana de Salut Pública.

(

-,

.

CIen CIa

)

..

AFECCIONS PRIVADES, PROBLEMES PUBLICS.

sexual, en endavant MTS, s6n un dels pro­ Les anomenades

b lemes

malalties de transmissió

de salut mé s f req ü en ts de les socie-'

tats modernes. Es tracta d'un dels pocs ca­

de la forma mitj ançant

menar a complicacions neurolò g i ques i vascu ­

d'una sífilis, per exemple. La sHilis podia

lars que, fins i tot, provocaven la mort. Tot això en absència de tractament,

és clar.

sos en què la medicina ha classificat uns

D'altra banda, hi ha la finalitat terapèutica,

transtorns a

precisament la de modificar favorablement

partir

la qual, primordialment, es transmeten d'una

el pronòstic d'una malaltia. En general, cada

persona a l'altra.

malaltia té un tractament espedfic, de ma­ nera que, de car a al pronòstic i al tracta­

En general, hom acostuma a denominar les

ment, interessava un diagnòstic que conjuntés

malalties atenent altres criteris, siguin les manifestacions clíniques de la seva presèn­

les manifestacions clfniques i l'eti ologia. En­ cara que, com sabem, cap malaltia i nfecciosa

cia, com ara la diabetis, sigui la causa a la

evoluciona de la mateixa manera, una pro­

qual s'at r i b u eix el transtorn, com ara la tu­

berc u l osi.

Les ma lal t ies són, de fet, u na abstracc i6 .

L'existència de la tuberculosi o de la cardio­

patia isquèmica, posem per cas, és un con­

cepte derivat dels malalts de tuberculosi o d'infart de miocardi. Diem que si un pacient presenta aquestes i aquestes altres caracte­

rístiques, pateix una o altra malaltia. I això ho fem perquè ens és de molta u tilitat.

La mena de problemes amb què s'han en­

frontat els metges durant segles, ha estat, sobretot, la curació de l'individu malai t; d'aquí que, en reconèixer una malaltia com

al pronòstic d' aquella afecció. Es tractava,

a tal, el metge perseguís informació quant visible evolució de la malaltia, i aquest a la

doncs, de trobar una orientació sobre la pre­

proporcionava el diagnòstic. Així, el pronòstic d'una gonocòccia era més benigne que el

4 (ciência 52)

porció notable de les sHilis curava sense tractament especffic, mentre que d'altres evolucionaven cap a complicacions severes. tre les MTS supera les vint-i-cinc,

El conj u nt de mala l t ies que s'inclouen en­

sense

comptar-hi la infecció pel virus de la immu­

SIDA. Però el tret comú que les agrupa no nodeficiència humana

(VIH),

que provoca la

ens és útil per a determinar-ne o aproximar­

-ne el pronòstic, ni tampoc el tractament dels malalts.

En canvi, ho és per a plantejar-nos la pre ­ venci6 d ' a questes infeccions. Efectivament, el contacte sexual és la mena de contacte

personal que en facilita el contagi. Evitar el contacte sexual per tal de prevenir l'apa­ rició de les MTS és el mateix que no menj ar per a evitar les toxi-infeccions alimentàries ,

el mateix que no respirar per a estalviar ­ -nos els refredats. Però aixf co m les precau-

o

Vol. V des.1986/395

EDITORIAL

cions hi gièn i qu e s en

l'elaboració d'aliments

per clamfdies i pel virus de l'herpes. Es

dism inue ixe n molt el risc de contraure una

tracta

gastroenteritis, determinades precaucions hi­

més f�cils de diagnosticar que fa uns anys, però sobre les quals tothom pensa realment

gièniques minven la probabilitat d'un contagi

d'afeccions que en l'actualitat

són

mitjançant la relació sexual.

que n'ha augmentat la freqüència. Aquestes MTS plantegen nous problemes de diagnòstic i de tractament, però també els mateixos

tenen una dimensió doble. Des del punt de

problemes que originaven les anteriors. Aixl,

Les conseqüències sanit�ries de les MTS

MTS depèn, sobretot, del nombre de contac­

vista de l'afectat, el risc de contraure una tes sexuals diferents, la qual cosa no pot ser

més lògica. Però el perill de desenvolupar una complicaci6 greu és funció de l'agent infecciós implicat, de la capacitat immunit�­ ria de l'organisme i de moltes altres cir­

·· · L

cumstàncies.

Si deixem de banda la SIDA, les MTS rarament arriben a provocar directament la mort del malalt afectat; el que és més fre­ qüent és que produeixin alteracions cròni­ ques, entre les quals destaca la malaltia in­ flamatòria pèlvica de les dones, i, per a ambdós sexes, la infertilitat.

Les seqüeles

articulars, hepàtiques, cardiovasculars i neu­ rològiques són molt menys freqüents quan la malaltia es tracta adequadament.

per exemple, la complicació temible de la gonocòccia que afectava els ulls dels nadons, es dóna també amb el virus herpes i amb la clamrdia.

La magnitud de l'impacte de les MTS en el conjunt de problemes de salut, és difícil d'establir, per tal com només disposem de dades aproximades sobre la seva incidència.

Hi ha també portadors assimptomàtics, que són aquelles persones capaces de transmetre la malaltia sense patir cap alteració. I, so­ bretot, hi ha la complexitat de les relacions sexuals sobre les quals podem afirmar-ne, però, la inevitabilitat.

Tots aquests ingredients són suficients com perquè, si ens oblidem d'una vacuna univer­ sal -d'una banda inimaginable-, o d'una absti­

Fins fa uns anys, les MTS c1�ssiques eren

la sffilis i la gonocòccia, amb el xanveton i el limfogranuloma veneri. També es consi­ derava entre les MTS la sarna i la pediculo­ si. Avui dia, d'altres malalties han ocupat,

per llur freqüència i cons e q üêncies ,

aquest

lloc, entre les quals trobem les provocades

nència significativa -d'altra banda poc seduc­ tora-, ens hagim d'enfrontar amb un repte que desborda l'�mbit estricte de la sanitat.

Encara que, ben pensat, gairebé tots els pro­ blemes de salut de la comunitat cauen més enll� de les competències estrictament tècni­ ques de la sanitat.

Andreu Segura

i Benedicto

(ciència 52) 5

â&#x20AC;˘

revIsta

catalana de .

,

.

ClenCla

i tecnologia

La Ciència clau del orogres i de Ja rova cultura ara.

I

a

fah1st de tttlnn

Subscrivin..vos-hi

(agenda) CATALANA

CATALAI\(A SOCIETAT BIOLOGIA / A C A DE­ MIA DE CIÈNCIES M È DI­ QUES DE CATALU�YA I BALEARS.

SOCIETAT

VIII

PROGRAMA D'ACTIVIDE MES DEL TATS FEBRER DE 1987

DE

JORNADES CRINOLOGIA

D'ENDO­

La Secció d'Endocri nologia Expe ri mental d e la Socie­ t a t Catalana de Bi ologi a la Societat Catalana i d'Endocrinologia de l ' Aca­ dèmia de Ciències Mèdi­ ques de Catalunya i de Ba l ears, convoquen les VIII J ornades d' Endocri no­ l ogia, en què conviden a partic ipar a tots e ls espe­ c i alistes relacionats amb el tema.

Les comunicacions es po­ dran fer en cata la o en caste lla, durant un temps de 10 minuts, seguits de 5 minuts més de discussió.

Hi h aura un Comi tè de Se l ecció que valorara la dels clentHica qualitat treballs, a i xf com que s' ajus tin a les normes de la present convocatòria.

Els resums

s'enviaran

a:

Dr. Jordi Ca mps Un i t a t d'Hepa tologia Hospital Clfnic i Provin­ cial Villarroel 170 08036 Barce lona La data Ifmit de presen ta­ ció de ls resums és e l 28 de febrer d e 19 8 7 .

Les jornades es celebraran els dies 14 i 1 5 de Maig de 1987 de les 19.00 a les 21.00 hores, i el dia 16 d e Maig de l es 9.30 a les 13 .00 hores, a l'Aula B de l'Acadèmi a de Ciències Mèdiques de Catalunya i de B a le a rs , Pg. de la Bo­ nanova 47, Barcelona.

L'entrada a la

Jornades

essent - ne

és

seu de les lliure, no

nece ss� r i a

i nscripci6 prèvia.

cap

DE

BIOLOGIA

L'INSTITUT DE FILIAL D'ESTUDIS CATALANS

SESSi Ó ORDIN À RIA

I.

Di mecres,

J. R ui z: Estudis dels iogur ts.

reol()gics

J. Ruscalleda: Reologia de la sang. In fluènci a del conti n gut en gre ixos. j.R. López

Esquerdo: Estu­

reol()gics tals.

dis

de

sucs vege­

,

CIENTlflCA

18, 19.00

hores

Biologia molecular Dept. d'Engi nyeria Qufmi­ ETSE1, UPC. D i agonal, 647.

ca,

Au l a Magna, Facultat de Biologia, UB. Diagonal,

. Divendres, 13, 13.00 hores L. Urpf: Aspectes confor­ dels dipèp t i ds Recerca de la Biologia de macionals la reproducci 6 a Catal u­ i la seva re l ació amb l'es­ tructura de protel'nes: Es­ n ya. tructura de Tyr- Lys i de Coordi nador: E. Ribes.

Pro-Lys. M. Durfort: Situaci6 ac­ tual dels estudis ultraes­ Divendres, 20, 13.00 hores Z-DNA tructurals de la gamet ogè ­ j.M. Casasnovas: i croma t i na. nesi en e l s i nvertebrats.

645.

Mezqui ta: Canvis en la composició, es tructura i ac tiv i t a t funcional de la cromatina, durant l ' es­ permatogènesi.

C.

M.D. Coll: Estudis morfo­ lògiCS i bioqufmics en la profase meiòtica i llurs aplicacions clfniques.

j.

López -C a m ps: Noves perspectives en els estudis de l'espermatozoide huma. j. San ta Ió:

bàsica ap l icada a les noves tec­ nologies de la reproducc i 6.

Recerca

Il., SE M I N A RI S I CONfERENCIES DE LES SECClONS ESPECIALITZADES

Ec ologia

Dijous, 5, 1 9.00 hores Dept d 'Ecologia. Fac. Bio­ logia, UB. Diagonal, 645.

A.

Freixes: Els Karts des

d'una ca.

perspect iva

sistèmi­

Dijous, 12, 19.00 hores

Aula VI, Fac. Bio logia, UB. Diagonal, 645.

C. Gracia: de

l'Estat

Visió bot<1nica de Queensland,

Austr<1lia.

BiofTsica Aula IV, Fac. de farma­ cia, U B. Diagonal, 643.

Dimarts,

Dive ndres, 27, 13.00 hores M. Takahashi: Estructura i e stequiometria de ls com­ plexos Rec A-DNA estu­ di ats per dI croisme l ineal.

17, 18.00 hores:

J.M. López Bés: Certs as­ pectes de comportament

biorreol ògic espaCi al.

Di jous , Aula

19, 19.00 hores VI, Fac. Bio logIa, UB. Diago n a l , 645 O l iv ar : Ictioplàncton de l sud-est atlànti c .

M.P.

Enzimologia

Regulaci6

Me taM!ica

(ciència 52) 7

AGENDA

Vol. V des.1986/398

Dijous, 12, 18.00 hores Aula VllI, Fac. Biologia, UB. Diagonal, 645.

R. Cuss6: Met abolisme del glicogen muscular a l'alco­ holisme crònic. x. Testar, M. Llo bera I E. Herrera: Gluconeog�nesi

e n rates gestants sotmeses a ingest a crònica d'etanol.

la for m aci6, la innovaci6, desenvolupament i el l'aplicaci6 de noves tecno­ logies i llurs conseqüêncies socials.

-

Per a

primera

fase:

-

Per a la segona de j uliol de 1987.

fase:

- Fomentar el desenvolu­ pament conjunt de progra­ mes de formaci6, d'inter­ i canvi d'experiêncies d'exp lotaci6 òptima dels recursos en l'àmbit de la form aci6 a nivell comuni­ tari.

Les propostes viar-se a:

ENTRE CONVENI-MARC DE GENERALITAT LA UN I­ LA CATALUNYA, POLlT�CNICA VERSITA T DE CATALUNYA I LA UNESCO

- Millorar l'o ferimen t de formació disponible a ni­ vell local, regional i na­ cional, contribuint aixf al desenvolupamen t econòmic i equilibrat de la Comuni­ tat.

El proppassat dia 9 de fe ­ brer, a les 19 hores, a l Palau d e l a Genera litat de Catalunya, es signà el conveni per mitjà del qual es farà possib le la creaci6 d'un Centre Internacional de M�t odes Num�rics que s'especi a l i tzarà en recer­ ca, educaci6 i entrenament en m ecànica computacio­ nal i modelaci6 compute­ ritzada.

- Desenvolupar el nivell de formaci6 d'acord amb l'evoluci6 tecnològica, identifican t les noves prio­ ritats existents pel que fa a formaci6.

Signaren

el

Ama­ Direc­ tor Ge neral de l'Organit­ zaci6 de les Nacions Uni­ des per a l'Educaci6, la Ciência i la Cultura, UNESCO; el Molt Honora­ ble sen yor Jordi Pujol i Soley, President de la Generali tat de Catalunya; i l'Exc m. i Magn. senyor dou-Mahtar

Gabriel

senyor

M'Bow,

Ferraté

i

Pascual,

Rector de l a Universit at Polit�cnlca de Cata lunya.

CIRIT

COME'IT

Mesures que el programa COMETI posarà en pràcti­ ca: -A- Desenvolupament de les associacions universi­ t at-empresa per a la for­ maci6 (AUEF) en el .oarc d'una xarxa europea.

-B- Programes d'in tercanvi d'estudia n t s i de personal entre les universitats i les empreses.

-C- Dese nvolupa ment i ex­ perimentaci6 de projectes conjunts universitat-e m pre­ sa en l'àmbit de la forma­ ci6 continuada.

-D- Inicia tives m ultilate­ rals per al desenvolupa­ ment de sistemes de for­ m aci6 utilitzant diversos mitjans de comunicaci6.

-E- Inform aci6 complemen­ taria i mesures d'avaluaci6 destInades a promoure I a seguir les modificacions . introdui'des en el programa Els objectius del programa COMETI. COMETT són: El Diari O ficial de la CEE - Donar una d l mensi6 eu­ nCimero C336/6 del 31 de ropea a la cooperaci6 e n ­ desembre publica l'anunci tre l e s universitats i les dels terminis de presen ta­ e m preses en l'àm bit de ci6 de sol. licituds:

Programa Europeu per a l'educaci6 I form aci6 en . l'àmbit de les tecnologies 1987/89.

8 (ciència 521

la

31 de març de 1987.

han

d'en­

Direcci6 Ge neral de Tre­ ball, a fers socials I educa­ ci6 Dlvisi6 V/C/2 (COMETI) Rue de l a Loi, 200 B-1040 BRUSSEL.LES Télex 22877 COMEU.B Telecòpia (02) 2350129 Es pot demanar del sol. licitant a:

la

guia

Equip têcnic COMETI CIO CEMSU Rue d'Egmo n t , 13 1050 BRUSSEL.LES El represen t a n t espanyol m e m bre Co mitê del COMETI és el Professor Luis Antonlo Oro Facultat de Ciêncies Quf­ miques Universitat de Saragossa 50009 Saragossa

SOBRE ACTIVITATS MÈTODES NUMERICS EN

ENGINYERIA CURS 1986-87 de Internacional Centre Mètodes Numêrics e n En­ ginyeria.

Tècnica Escola d'Enginyers de Canals i Ports.

Universita t Catalunya.

Superior Camins,

Politècnica

de

Curs Intensiu sobre "Com­ putational Plastlcity"

2-3 abril 1987

En el curs s'impartiran deu lliçons sobre diversos as­ pectes relacionats amb la teoria i aplicacions dels mètodes num èrics en la soluci6 de problemes d e plasticitat e n enginyeria.

Quota d'inscripci6: 30.000.­ ptes.

K.J. Ba th e / R.D.]. Owen.

GENB�I-{AIJrrArr r)I� (_'1ArrAl�'LJNYA

PRESIDÈNCIA

Comissió Interdepartamental de Recerca Innovació Tecnològica ( CIRIT )

PRESIDÈNCIA GENERALITAT

DE

LA

ORDRE de 10 de desembre de 1985, sobre resoluci6 del concurs d'Aj.uts a Treballs de Sociolingufstica, CIRIT. Atesa la proposta pre­ sentada conjuntament per la Comissi6 Interdeparta­ mental de Recerca i Inno­ vació Tecnol()gica, CIRIT, i la Direcció General de Polftica Lingüfstica del Departament de Cultura de la Generalttat, relativa a la concessi6 d'Ajuts a Treballs de Sociolingüfstl­ ca, en resoluci6 del con­ curs convocat per Ordre del 18 de setembre de 1 985, ORDENO: 1.- S'aprova la resoluci6 del concurs sobre concessi6 d'Ajuts a Treballs de So­ ciolingüfstica, segons l' a ­ cord conjunt de la Comis­ sió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tec­ nol()gica, CIRIT, i la Di­ recció General de Polftica Lin güfsti ca del Departa­ ment de Cultura de la Ge­ neralitat.

2.- Que annex a aquesta Ordre es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat al: Ca ta\l.mya la reSQluc iO del concurs d'Ajuts a Tre­ balls de Sociolingütstica.

Barcelona, 10 de desembre de 1985.

Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalu­ nya.

ANEX

CON C ESSIÓ D'AJUTS A T�¡;:BALLS DE SOCIOLIN­ GUISTICA

joves de Barcelona".

Responsable: Emili J. Boix i f uster. (200.000 p tes. )

" Ú s i actituds davant de la llengua catalana dels estudiants de secundaria".

Responsable: Jaume Farras I farra s. (260.000 ptes.)

"Estudi sobre l'ús del ca­ talà a l'empresa radica da a C atalunya".

Responsable: Antoni Ma. Güell i for t uny. (580.000 ptes.)

La Comissi6 Interdepar­ tamental de Recerca i Innovació Tecnol()gica, CIRIT, conjuntament amb la Direcció General de Po1ft ica Lin güfs t ica del De­ partament de Cultura de la Generalitat, han acor­ dat, en resol uci6 del con­ curs convocat per Ordre del 18 de set e m bre de 1985, l a concessi6 d'Aj}l ts a Treballs de Sociolingufs­ tlca als projectes se­ guents:

"fonêtica I lêxic del c a ta ­ là estàndard als mitjans de comunicació".

Responsable: Jaume Martf i L1obet. (250.000 ptes.)

"Motivacions que portarien a l'ús de la llengua cata­ lana els subjectes no-cata­ lanoparlants".

Responsable: Fêlix Balanz6 i Guerendlaln.

(210.000 p tes.)

"Cat alanitzaci6 a l'ambit de la comunicaci6 escrita dels comerços i les empre­ ses de Torell6, 1985".

Responsable: Trinitat No­ guer i Puigivll a. (200.000 ptes.)

"Normes i u so s Iingüfstics de les institucions en l'úl­ tima etapa del franquis­ me".

Responsable: Jordi Bai'leres i Barril. (200.000 ptes.)

co neixement "P ublic i t a t del catala".

Responsable: Rosa Q uitll e t i Sabater. (500.000 p tes.)

"Alternança de llengües: normes d'ús i actituds dels

"Estudi del catala no lite­ rari amb anàlisi de dades.

Desenvolupament de nous mêtodes".

Responsable: Joan Martf I C ast ell. (300.000 p tes.)

"Configuraci6, evoluci6 i perspectives de la norma­ litzaci6 de la llengua ca­ talana a la universitat".

Responsable: Núria Riba i M in y ana. (300.000 ptes.)

OR DRE de

de desembre de sobre' adjudicaci6 d'aju ts per a estades de curt a durada a l'estranger amb motiu d'estudis o re­ cerca, segon termini de presentacl6, CIRIT. 10

1985,

Atesa la proposta pre­ se nta d a per l a Comissi6 Interdepartamental de Re­ cerca i Innovaci6 Tecnol()­ gica, CIRIT, rela t i va a la co ncessi6 d'ajuts per a es­ tades de curta durad a a amb l'estranger motiu d'est udis o recerca, segon termini de presentaci6, en resoluci6 del concurs con­ vocat per l'Ordre de 3 d' abril de 1985, ORDENO:

1.- S'aprova la resol uci6 del concurs sobre concessi6 d'aju ts per a est ades de cur ta durada a l'estranger amb motiu d'estudis o de recerca, segon termini de presentaci6, segons l'acord de la Comissi6 Interdepar­ tamental de Recerca i In novaci6 Tecnol()gica, CIRIT, en l a seva reuni6 del 22 d e novembre de 1985.

2.- Que anex a aquesta Ordre es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat

(ciència 52) 9

NOTICIARI CIENTíFIC Ca ta l u n y a

de

Vol. V des.1986/400 l'esmentat

acord de la C1R1T.

10

Barcelona,

de 1985.

de

desembre

J or di Pujol, President de la Generalitat de Catalu­ nya.

ANEX

CONCESSIO D'AJUTS

PER

A ESTADES DURADA A

DE CURTA L'ESTRAN­ MOTIU D ' ES ­

AMB

TUDIS O

RECERCA,

SE­

TERMINI, 1985

GON

"Utilització

Electr�nic

per a ació

Microscopi

del

de

Transmissió

l'estudi de la nucle­ i

el

creixement

cr i s­

ta l .lr en vidres".

Neuch:ltel­

mes)

025.000

Uni versité

-NeucMtel.

(CH) O ptes. )

de

" Estud i dels sistemes nu­ clears altament exc i tats".

CEN Saclay-Gif-sur-Yvette .

(F) (I me s ) (90.000 pte s. )

seva reunió de novembre en resolució del con­ convocat per l'Ordre

22

1985, curs

la

a

CIRIT, de

de

acordà la 3 d ' abr il, de concessió d'ajuts per a e s ­ tades de curta durada a motiu amb l'estranger d'estudis termini

o recerca, segon de presentació, a

les següents persones:

i Maza l'avantguarda russa 1910-1930".

Centre Nat i onal d'Art et de Culture Georges Pompi­ dou-Parrs. (f) (t mes) (105.000 ptes.1 Eugènia

Argimon

"L'art

de

Joaquim Arxé i GàIvez "Topografia d'lIuro. Anàlisi

i interpretació".

Istituto

di

Topografia

An­

tica-Roma.

(l) (I mes) (97.000 Anna

san

:via.

ptes.)

Avent!n

Arti­

i

"Estudi citogenètic mitjan­

çant bandes d'alta resolu­ ció de les hemopaties ma­

lignes".

de

Universitat

-Lovaina.

(8) (3 mesos)

Lovaina-

(265.000

ptes.)

Carmen

Azcilrate i G i m é ­

"Introducció al concepte de derivada: la vel ocita t". for

Centre

Studies-King's

(20

Educational

Col lege-Lon­

dies)

(127.000

ptes.1 Montserrat

Ballar!n

i

An­

dreu "Mètode de valoració de diferents metabòlits cere­ brals in viv o ".

Karolinska

colm.

(S)

ptes.)

de

penitenciaris

compliment

de

penes

-Strassbourg.

ANEX

(F)

(2

mesos)

(181.000

ptes.)

Mon tser r at

Capellades

"Estudi de l'arrelament in de plantes procedents de l cu ltiu in v i t ro".

State Un iver s i ty or Gen­ vivo

t-Gent.

(B)

(2

mesos)

( 178.000

ptes.)

(3

Insti tuted-Esto­ mesos)

10 (ciência 52)

de

Catalu­

Relació d'ajuts per a esta­ des de curta durada a l'estranger amb motiu d'estudis o recerca. Segon term in i , 1986.

Jaume Aguadé i Bover Resultats sobre recents espais cl assi f icadors.

Ohio State Uni versi t y. Co­ lumbus, Oh io .

(USA) (3 mesos) (I 10.000 ptes.)

ORDRE Joaquim

24 de desembre de 1986, sob re l'adjud icació d'ajuts per a estades de curta durada a l'estranger amb mo tiu d'estudis o re­ cerca, segon termlnt de p r esentació , CIRIT. de

en rè g i m obert".

dó

Albareda

i

Salva­

i Navarro "de tecció del vi rus de l'hepa t i t i s A en aigües".

University of North Ca ro­ lina at Cha pell Hill -Chapell HiIl, Carolina del (3 mesos ) (USA) Nord.

(440.000 ptes.)

Estudi dels documents de la Guerra de Successió a Catalunya (1705-1714).

A r m ée de Terre/ Archive du Ministère des Affaires Bibli othêque Et rangeres/ Nationale. Parrs/ PerpigPer Ordre de 5 de maig . nan.

(215.000 d ies) de 1986 es va convocar (F) (65 concurs per atorgar ajuts ptes.) per a estades de cu rta du­ rada a l'estranger a m b David Andreu I Martrnez Disseny, slntesi i avaluació motiu d'estudis o recerca. biol<lgica d'inhibidors del La Com issió Interdepar­ glucagó.

Universi ty. ta mental de Recerca i Rockefeller Innovació Tecnol�gica, New York.

CIRIT, a la seva reuni6 (USA) (4 mesos) (443.000 del dia 5 de desembre de ptes.)

1986, va deliberar sobre les sol. licituds presentades Joan Armangué i Herrero i acordà la concessió de ls Transcripció de l'obra poè­ ajuts corresponents al se­ t ica de Bartomeu S i m on gon ter m i n i de presentac i ó (s. XVIII).

Guillot.

L'Alguer. d e l'esmentada convocatò­ Arxiu ria.

Sardenya (I) (18 dies) (68.000 ptes.)

En conseqüència, i d'a­ Joaquim Arnau i Querol cord amb l a Comissi6 In­ sobre llengües terdepartamental de Re­ Projectes cerca i Innovació Tecnol�­ i reeducació.

Universlty of Toronto. On­ gica, CIRIT, tario lnstitute for Studies in Education. Toronto, On­ ORDENO: tario.

-1. S'aprova la resoulci ó (CDN) (55 dies) (355.000 del concurs sobre concessió ptes.) d'ajuts per a estades de curta durada a l'estranger Montserrat Ballarln i An­ amb motiu d'estudis o de dreu recerca, segon termini de Estudis farmaco lògics de l presentació, de la convo­ sistema cerebral ext rapi­ ramidal u tilitzant la tècni­ catòria de 1986. ca de dl¡}lisl Int racerebral.

-2. Que, anexa a aquesta Karolinska Institute. Stock­ Ordre, es publiqui al Diari holm.

(3 mesos) (236.000 Oficial de l a Generalitat (S) de Catalunya l a llista dels ptes.) benefi ciaris i els imports dels ajuts corresponents Carles Bas i Pei red a resoluc i ó Desenvolupament de l'aqü i­ l'esmentada cultura a Israel. d e la CIRIT. de Uni vers i t a t Hebraica Barce lona, 24 de desembre Jerusalem. Jerusalem.

(IL.) (15 dies) (50.000 de 1986.

Vicenç Branchadell

Jordi

or

University

- Cha m p aign, l Ilinoi s.

(USA)

(3

mesos )

lIlinois-

(440.000

ptes.)

Albert Biete i Solà "Ut ili tzació dels accelera­ dors lineals en radioterà­ pia, i rradiació corporal to­ tal i transplantament de mo ll d'os en leucèmies".

Institute of Cancer Rese­ arch and the Royal Mars­ den Hosp i t al Su tton, Sur­ rey.

(GB) (3 m esos) (311.000 ptes.)

lIeana Bladé i Mendoza "Avaluaci ó d'una tècnica espec t ral per a identificar fenòmens de trencament d'ones".

Un iversitat de Washington­ -Seattle, Washington. mesos) (3 (USA ) 112 (250.000 ptes.)

Mercè Boada I R ovira ''Tractamen t endovenós i/o Intraarterial dels tumors m alignes cerebrals".

Univers i ty System Canver Anderson Ce nter-M.D. Hosp i tal Houston, Texas.

(USA) (3 mesos) (417.000 p tes.)

Ma. Dolors Bosch i Graul i ­ na

nez

dres.

(GB)

"Establiments

Generalitat

nya.

Rosa Bassols i Pascual Comissió lnterdepar­ Recerca de tamental Tecnol�gica, Innovació

La

la

"Estudi teòric de la catàli­

si homogènia per compos­ tos organometàl.lics".

Uni versité Louis Pasteur­

Queralt

Manuel Barranco i Gómez

�

GER

Ma. Dolors Baró i Mariné

"Tècnica ca\cogra fica d'es­ tampaci ó en color: rol1-up".

Atelier-Parrs.

(F) (3 mesos) (257.000 ptes.)

Albert Bosc h

ptes.)

(282.000 Gallo

Pujol,

Presi dent

de

NOTICIARI CIENTlflC

Vol. V des. 1986/40 I

Ignasi Batlle i Caravaca Cara cterit z ac i 6 de mate­ ri a l vegetal de garrofer: est udi cul t i u del pista t xer .

U n i versi tà deg li Studl di Palermo. P alerm o.

(1) (3 mesos) (272.000 ptes.)

Un p a rc cientffic a Cata­ luny a: el repte de la inno­ vaci6 t ecn o l ògic a.

University of L on don . Lon­ don School of Econom ies.

London.

(GB) (6 m esos ) (300.000 ptes.)

Pilar Bayer i Isant Realit zaci6 de Grips de Galois sobre Q. M athe m a­ Sciences t lcal Research Insti tute. Berkeley, CA. (USA) (I set m ana) (170.000 ptes.)

Sal vador Cervera i March Engi nyeria de sistemes de fotoe lectròlisi d'aigua.

University of Texas at Austln. College of Natural Sciences. Austin, Tex as.

(USA) (5 se tm anes) ( 220.000 ptes.)

Jo rdi na Bel mo n te I Soler A e ropa \inol ogi a.

Unlversité Sclences des et Techniques du Languedoc. Montpellier.

(F) (20 dies) ( 1 1 0.000 ptes.)

Joan Bestard i Camps La casa com a represe nta­ cl6 soci a l: un estudi com­ paratiu al sud d'Europa.

U n l versity oC London. Lon­ don.

(GB) (2 mesos) (245.000 ptes.)

Arcadi Canyel les i Roca Iniciacl6 I perfeccionament de la degustaci6.

Universitê du Vln. Drome.

(F) (8 dies) (Ajut parcial) (25.000 ptes.)

J ordi Casal i Fàbrega Estudis sobre l 'acidosi ru­ minal m e t abòlica dels remugants.

Tierarztliche Hochschule Hannover. Hannover (D) (2 mesos) ( 1 75.000 ptes.)

Rafael Casas i Mu!'lo z Comptatge d ' estructures com bi nat Or ies.

University or Callfornia, Rlverslde. Riverside, CA. ( USA) (3 set m a nes) (250.000 ptes. ) Esteve Casta!'ler i Mu!'loz Fo t ograme t ri a I t opo gr afi a per a la histOria de l 'ar t i l ' a rqueo logia.

Unl versl tês Paris I et Pa­ r is IV. Paris.

(F) (5 di es) (40.000 ptes.)

Cembrano Gabriela Ma. I Gennari d'explotaci6 A lgorismes òpt i m a de xarxes de dis­ tri bu ci6 d ' ai gu a.

Leicester Polytechnic.

School oC Electronlc and Elect rical Engi ne e rin g .

Le I ee!lter

(GB) (2 p tes.)

•

mesos)

J osep C en t e l l as

(215.000 Po r te lla

C e r ve ra Mo nt se r rat Serrano Hidrologia de vessants erosi6 del sòl.

University of Oxfordl Uni­ versité Ca tholique de Lou­ valn. Oxford! Leuven. ( G B)/(B) (2 m esos) (143.000 p t es. ) Rodo l f Cortés I Cortés I nvestigaci6 de conduccions ro m anes d' aigua. Me todolo­ gia . de treball apl icada al "Pont du Gar".

Cam i l l e CNRS. Centre J ul lia n . A ix-en-Provence.

(F) (lO dies) (47.000 ptes. ) Ramon Corts i Blay El darrer jansenisme a Ca­ tal unya a principis del se­ gle XIX. L 'atac i el trio m f de l ' u l tramuntanis­ me rom à I català contra f. Am at de Palou ( 1 750- 1 824) I la seva escola.

U n i versità Gregori ana! Ar­ chivio Segreto Vaticano.

Roma. m (3 m esos) ( 260.000 ptes.)

José Do l z i Ripollès Sistemes de previsi6 d'a­ vingud es.

University of lowa. Iowa City, lowa. ( USA) (I mes) (285.000 ptes.)

José Luis Dom i ngo i Roig Radionuclis all iberats en accidents nuclears: possi­ bles antagonistes.

Inhalation Toxicology Re­ search Institute. Albuquer­ que, New Mexlco.

(USA) (3 set m anes) ( 1 95.000 ptes.)

E m i l i El iz al d e I Rius Superffcies aleatòries, QC D a t e mperatura finita i teo­ ries de camps en black­ g rou n d s cor bs.

H a. m b urg

U n i vers i ta t .

H a mb ur g.

(D) (5 setmanes) ptes.)

(I 48.000

Teresa Español i Boren D ia gnòsti c prenatal de les immunodeficiències prim à­ ries h e r ed it à r ie s.

Uni vers ity oC London. Ins­ ti tute oC Chi1d Heal th.

London.

(GB) (J m es) ( 135.000 p t e s.)

Jorge Carlos Esp i n6s i Pé­ rez E ndosc òpia terapèutica: ER CP , p a pil. lo to m i a, col.­ locaci 6 de pròtesis i u ti lit zaci6 del làser en endos­ cOpia.

University of Toronto.

W e l l esley Hospital. Toron­ to. ( CD N) (3 mesos) (Ajut par­ cial) (350.000 ptes.) ­

Javier Ferran i Cal der6 Estudi de tècni ques d'anà­ lisi I d e diagnòstic noriar.

Station Fêdérale de Re­ cherches en Ch imie Agri­ cole et sur l 'Hygiène de l' Environnment. L l e befe l d­ - Be rn .

(CH) (6 dies) ( 42.000 ptes.)

Ma. Carme Furriols i Solà I nves t ig ac i ó pedagOgica so­ bre l'escola rural anglesa.

M a n che ste r Poli te c n i c.

S pec ial Me et s Softw a re centre. Ma nches ter .

(GB) (I m es) (125.000 ptes.)

Federico Ga r ri ga I Garzon Estudi de viabilitat de la i m plantaci6 d'un laboratori de producció.

C N RS :',. INSA & INPT & Univ ersl té Paul-Sabatier.

Toulouse.

(F) ( 18 dies) (64.000 ptes.)

Ricardo Génova i Fern§ n­ dez Com paraci6 de sèries den­ d ro c ro n o I Ogiqu es en am­ bients geogràfics i ecolò­ gics sim il ars d i ns la zo na eu rope a.

Hamburg Universitat.

H a m b ur g.

(D) (1 mes) (120.000 ptes.)

Josep Gibert I Clol s C l assi ficació d'homfn ids fòssils d'Orce i Cova Vic­ tOria. Estudi de l'acci6 a n­ t ropogèn ica a Orce.

Kenya National M use um.

N ai rob i. ( EAK) (16 dies) (228.000 ptes. )

Ma. Isabel G r i foll I Avila El m a nu sc r i t "espagnol" n Cim. 487 de la Bi blioteca Nacional de Parts.

Bib liothêque Nationale de Paris. Pa rts.

(F) (1 mes) (J 10.000 ptes.)

Marta Hugas i Maurici Manip ulac i6 genètica de Lactobacillus p e r a l'ela­ boraci6 de nous "star ters".

National lnstitute oC Heal th. National Ins t itute

of Dental Research. Be­ t hesd a , MD. (USA) (3 mesos) (425.000 p t es. )

Fèlix lbàñe z i Fanés L'època expressionista i les seves derivacions: Ale ­ manya 1905-1933.

Sc h ill e r N ation a l M u se um.

M arb ac h .

(D) (1 mes) (! 10.000 ptes.'

Raimon Jané i C a m pos Tècniques de tractament de s e nyal aplicades a l ' e ­ l ec t rocard io gra fi a d ' a lta r e sol uc i6 .

Université de Ni ce. Nice.

(F) (3 mesos) (290.000 ptes.)

Xavier J oa q ut n I Planes Mestria en percussi6.

Musik Hochschule fur Würzburg. Würzburg. dies) (205.000 (D) (57 p t es. ) Jose Manuel LLabrés Laguarda Aïlla m e nt i e luc i dac i 6 es­ t ructural d'alcaloides d'in­ terès farmacològic.

Centre National de la R e ­ cherche Scient ifique. Gif­ -sur-Yvet te.

(F) (3 mesos) (320.000 ptes.)

Miquel Ll obe ra i Sa n de Estudi de la bio st n t esi de l'enzim L ipopr oteïn a Lipasa al fetge de nad6 de rata. Paper funcional d'aquest enzim en aquesta i d'altres si t ua ci ons f i sio­ l ògi q ue s.

Umea. of University Umea.

(S) (! I se tamn es) (341.000 ptes. ) Jordi Llorens i Baucells Noves tècniques d'estudi del comportam ent animal en neurotoxicologla.

U ni versity or Zurich. Swiss Federal I nst i tu te of Tech­ nology. Schw e r z e nbach.

(CH) (2 meso s) (! 95.000 ptes. )

Francisco Lucena i Gutié ­ rrez Estandarditzaci6 d ' un test de mesura del c a r b o ni

orgànic assimilable (COA).

Université de Metz. Metz ( F) (2 mesos) (220.000 pte s. )

(Ciència 52) I I

L � S I DA : UNA MALALT I A DE T RANSMIS SIÓ SEXUAL Dolors Orta

Els pri mers casos del que posteriorment s' anomenaria sfndrome d ' i m m unod ef i ­ ciència a dqu i r i d a (SIDA), varen ser descobert s l ' any 1 98 1 en grups d'homose­ xuals m asculins a Los Angeles i a Nova York. Des dels primers moments, les invest igacions fe t es en els diferents grups a fectats van suggerir l a trans mis sibi­ ll!.at de l ' agent c a usa l per via sangufnia i sexual. Estudis posteriors, aixf com l ' aï llament l ' any 1 984 del vi rus responsable de la malal tia, han permès de demostrar l ' existència d ' aquests dos m ecanismes de transm issi6. Sembla, doncs, correcte considerar la SIDA com una m alaltia de transmissió sexual ocasional, és a dir, una m alaltia en la qual la via sexual és un a de les . formes de conta­ gi, pe r ò no l ' única. El pre s en t treball de Dolors Orta ens apropa aquesta tem à­

tica.

,

LA TRANSMISSIO

DE LA SIDA

(2, 3). No tots aquests produc­ tes tenen la m ateixa capaci t a t i n fec t iva, j a q u e aques t a depèn de la conce n tració de virus i d e l t i pus de contacte fTsic que s ' est ableix.

La SIDA, c o m totes les m a ­ l a l t ies transm i ssibles, es p ro­ du e i x a par t i r de la i n t e racció de t r es factors: una fon t d ' i n ­ fecci6 on es t roben els v i rus, uns mecanismes de transmissi6, i uns subjectes su sc e p t i b les de ser i n fectats.

Les fonts d ' i n fecc i6 són les persones i n fectades per l ' a � en t causal.

Hom ha pog u t al l l a r aquest virus e n diverses cêl.lu­ les de l 'organisme, t e i x i t s i se­ cr ec i on s orgi}niques, com ara la sang, les d! l . l u les de la me­ d u I . la �ssia, el t e i x i t nerviós, el se m e n , l a saliva i les l I i}gri­ m es. Darrerament, hom h a t r o ­ bat el virus t am bé a la l l e t m a terna ( I ) i a l es secrecions gen i t a l s de dones seropo s i t ives

12 (ciência 52)

Retrovirus HIV o virus de la i m munodeficiència humana.

Es tracta d'un virus que contê una molècula d'ARN.

Quan t als m ec ani s m e s de t r a n sm i s s i6, n ' estan de mostrades les vies de contagi sexual, l a sangufn i a i l a perinatal.

El

co ntacte hom osexual

m as-

Vol. V des. 1 9 86/404

LA SIDA

GRUPS DE RISC

EUA (a) Nombre

%

CATALUNYA Nombre

%

20.2

22

50.0

1 19

49.2

16

36.4

ESTAT ESPANYOL % Nombre

EUROPA (b) Nombre

%

1.965

64.6

49

1 0.5

1. Homosexuals I Bisexuals

18.162

64.6

2. Drogaddictes

4.723

1 6. 8 3 1 9

3. Grups 1 i 2 conjuntament

2. 1 65

7.7

70

2.3

22

9. 1

4. Hemoffiics

262

0.9

1 28

4. 2

34

1 4. 1

556

2.0

79

2.7

2

0.8

31 1

1.1

62

2.0

6

2.5

1 .056

3.8

8. Altres I descone�

863

3. 1

418

1 3.7

9

3.7

TOTAL

28.09 8

100

3.04 1

100

242

100

5.

Hemotransfosos

6. fi ll s de pares en risc 7.

Contacte heterosexual (amb persones infectades)

2.3

3

6.8

2.3

0.4

23 .

44

100

Distribuci6 dels casos de SIDA segons el grup de risc.

(a) situació Ib) situació

a

a

8

de desembre de 1986 30 de juny de 1986

(el situació a 14 de novembre de 1986 (d) situació a 14 de novembre de 1986

cuiT ha e s t a t m o l t docu m e n t a t , j a q u e aq ues t grup é s , d e s d e l s i n i c i s de la m a l a l tia, u n d e l s m é s a fectats. D i ferents estudis e p i d e m iològics han i den t i f icat dete r m i n ades conduc tes sex u a l s q u e suposen u n risc m és e l e v a t d e patir l a m a l a t i a . A i d, l ' i n­ cre m e n t del nombre d e p a r e l les homose x u a ls m ascu l i nes, l a re­ cepció a n a l i les pnk t iques se­ x u a l s a m b trau m at i s m es rect als, han estat factors estre t a m e n t associats amb l ' adqu isició d e l a i n fecc i ó en aquest g r u p d e ri sc .

La

tr ansm iss i6 h e t erosexu a l a dona ha es t a t t a m b é b e n e s t a b l e r t a e n e s t u d i s rea l i t­ z a ts e n dones l ' (i n i c factor de risc de les quals era l a rel ació sexual amb homes que per t a n ­ y i e n a grups de r i s c ( d rogadd i c­ tes per v i a e ndove nosa, h e m o fT­ I ics ) . d 'home

E x i s t e i x c a d a vegada m és e v i ­ dência que el virus es pot t ra n s m e tre t a m bé per contacte heterosexual d e dona a home.

Als parsos a fricans (Zaire, R w a n d a ) , l a S I DA a fecta tant a homes com a dones, i l a pro­ heterosexu a l sem b l a m iscurt a t ser u n poss i b l e factor d e risc.

Als EUA, aprox i m a d a m e n t e l 6 % d e persones a m b SIDA que no pe rtanyen a g rups de risc i nascu ts a l s EUA, han t i ngu t contac te sex u a l a m b dones pros­ t i t u tes (3). Alguns e s t udis sero­ lògics fets a dos c i u t a ts am eri ­ canes en dones pros t i tutes, n'han reve l a t una a l t a prevalen­ ç a d'ant icossos enfro n t del virus de la SIDA (4).

Les vies i m p l icades en l a transm iss ió sexu al s6n: e l con­ tacte sanguini re l a t ivament fre­ q ü e n t en determ i nades prac t i ­ Ques sexuals e n les quals e s produe ixen trau m a t i s m es o exis­ t e i xen lesions; i e l semen, com suggere i x el cas de la serocon­ versió ( a parició d ' a n t icossos en­ front del virus) e n dones recep­ tores arti fici a l d ' inse m i nació (5). Rece n t m e n t , alguns estudis co m e n cen a re ferir e l poss ible paper de les secrecions gen i t a l s

( v a gi n a ls i cervica ls) de dones i n fect ades en l a t ransm issió se­ xual de dona a h o m e (2, 3 ) . f i ­ nalment, la s a l i va podr i a jugar­ -hi un pa per, m a l grat que la i nocu l ació de virus en boca de x i mpanzé no ha d em ostrat capa­ citat d ' i n fecci 6 .

La transmissió m i tjançant e l co n tact e sangu i n i h a e s t a t m o l t e s t u d i ada, sobre t o t en drogad­ d i ctes per v i a endovenosa que com parteixen xeringues i agul l es no estêr i l s , i en h e m o frlics re­ ce p to rs de factors de la coagu­ lació i sotmesos a t r a ns fusions re pe t i de s.

La

t ra n s m issió

peri n a t a l

es

dóna e n nens nasc u t s de pares a m b SIDA o que per tanyen a grups de ri sc. La i n fecci 6 p o d r i a

produ ir-se per v i a t rasp lacentil­ ria. També se m b l a que po t do­ n ar-se després del p ar t , a tra­

vés de la l actAncia m a t e rna. e s m e n t ar que, hi h a cap ev i ­ d ' i n fecció per con t ac t e

Finalment, ara

p e r ara,

dênc i a

cal no

(ciência 52) 13

LA SIDA

Vol. V

ni f i n s i t o t f a m i l i a r , persones i n fe c tades i m a ­ E l r i sc d e c o n t a g i per l a i t e s. pe r s o n a l s a n i t a r i que t r a c t a al m a l a l t s a m b SIDA també s e mb l a m tn i m .

soc i a l , amb

Quant a l a suscept i b i l i t a t de l s poss i b l e s receptors d e la i n fec ­ ció, c a l d i r que hom h a estudi a t a l g uns factors q u e l ' augmen ten, c o m , per exem ple, el c o n su m de n i t r i t d ' a m i l ( ut i l i t z a t pels h o m osexuals don ades les seves vaso d i l a t adores ca ract errstiq ues pe r i fèriques), o les a l te r a c i o ns i l e s m a l a l t ies que a fecten el s i s t e m a i m m uni tari.

de l ' absènc i a de pa to logia f i n s a l ' a p arici6 de l a S I DA pròpia­ ment di t a .

En u n p r i m e r m o m e n t , c o m a co nseq ü ènci a d e l ' en t r a da del v i r u s , poden a p a r è i xer una sèrie de srm p t o m es com febre, suors, articulars, dolors m uscu l ars cefa lees, far i ng i t i s , m alestar, nausees i, en al guns casos, in­ fla m acions ganglionars. Aquestes m an i fes t acions s6n t ran si t ò r ie s i desapare i x en espontani a m e n t .

Passades unes se t m anes, es pro­ dueix u n a resp o s t a d e fe n s i v a pe r

des. 1 986/405

reduï t de persones ( s e g o ns e s t u fe t s en h o m o se xu a l s , en t re un 10 i u n 2 0 % Cí n i ca m e n t ) aca­ per prese n t a r l a SIDA baran p r ò p i a m e n t d i ta. Les i n feccions b a si c a a par e ix e n oportun istes com m e n t a nive l l pu l m onar, és el cas de la pneu m () n i a per Pnem ocys t i s car i n i ! ( figura 2), a n i ve l l diges t i u , a n i ve l l del sistema nervi6s central i , en a l guns c a sos, a la pell. El sar­ coma de Kaposi co n s i s t e i x en violà­ l ' aparlci6 d ' i n f i l t r a c i o ns cies a l a pe l l de tot e l G O S , que a fecten t a m bé la cara ( figura ­

dis

­

EL VIRUS D E L A SIDA la que sabem Act u a l m e n t SIDA é s u n a m a l a l t i a p r o d u'fd a per un retrovirus a no m e n a t HIV o virus de la i m m unodeficiència hum a n a , Es t ract a d ' u n vi rus que cont¿ una molècu l a d'ARN ( f i ­ g u r a 1 ) capaç d ' I n tegrar-se e n l ' A D N de l e s c è l . l u l e s q u e i n ­ d'un l ' acció m i tjançant fec t a e n z i m ( l a transcrip tasa i n ve r sa ) ; a i xò su posa q u e el v i r u s po t inde f i n i d a m e n t en ro m andre a quest e s cè l . l u les. té u n a gran a f i n i t a t L ' HIV per det e r m i nades cè l . l u les de l s is te m a i m m u n i t a r i ( e l s l i m fò­ c i t s T 4 ) , que són u n a d e l es pe ­ ces c I a u del nostre s i s te m a d e ­ d ' aquestes L ' a fectaci6 fe nsiu. c è l . l u l es d6na lloc a una d e f i ­ c i è n c i a i m m u n i t a r i a que é s l a de l ' ap a r i c i 6 de re s p o ns abl e a n o m e n ad e s i n fe cc io n s , greus opo r t u n i s tes perquè s 6 n produ'f­ des per gèrm ens que norm a l ­ n o a ta q u e n l ' o r g a n i s m e , ment de determ i n a t s d!n­ a i xf com ce r s , co m e l sa rco ma d e Kapo­ si. T a m bé se m b l a que e l v i r u s les d i rect a m e nt a l terar po t nervl6s, sis t e m a cè l . lu les del do nant l l oc a i m p o rt a n t s al tera­ cions neuro l ò g i q ues. ,

CARACTERISTIQUES J CLINIQUES D E L A MALALTIA

co n t a c t e a m b e l v i rus de SIDA p o t produ i r diverses s i ­ q u e poden a n a r des t u acions, El

la

14 (ciência 52)

Sarcoma de Kaposi. Aquest consisteix en l'aparició d'in­

filtracions violacees a la pell. Aquest tipus de càncer es dóna amb més rreqüi!ncia en el. homosexuals mascu­ lins.

part de l ' orga n i s m e, consistent en l ' a p a r ic i ó d ' ant icossos e n l es pe r s o n e s que h a n estat en con­ que vi r us , el amb tacte s ' a n o m e n e n se ro p os i ti v es .

A partir d ' a q uf, un nombre d e scone gut de persones desenvo­ l u p ar a , en un t e r m i n i de te m ps no ben deter m inat, a l t eracions que, si bé poden ap a r èi x er e n . d ' a l t res m a l a l t i es, en a q u es t cas . febre persiste nts: 38°, als s u pe r i o r su ades noct ur n es , p è r d u a i nvo­ l u n t a r i a o i n e x p l i ca ble de pes superior al 10%, i n f l a m a c i 6 de g a n g l i s a d i ver so s l l ocs del cos, l l evat de la zona i n g u ina l , p l a ­ q u e s b l anq ues a l a m u c o s a bu­ cal. un cert n o m b r e Final ment, molt s6n perl lo ngada

3). Aquest t i pus de c a n c e r es

a m b més f re q ü è n c i a en homosexuals m as cu l i n s . T a m bé, com ja hem es m e n t a t abans,

dóna

poden prese n tar-se al tres t i pus de c à n c e rs (sobretot t i m fomes) i encefalopa t i es per a fectaci6 directa de l sistema n erv i 6 s.

IMPACTE DE LA SIDA A LA NOSTRA COMUNITAT Segons l ' O r ga n i t z a c i ó Mundial de la Salut, des que van aparèi­ xer els p r i m ers casos de SIDA l ' a n y 1 9 8 1 , h o m ca l c u l a que e n ­ t re 5 i 1 0 m i l i o ns de persones

LA SIDA

AIDS=-Il�';"'�

Vol. V des. 1 986/406

" D o n·t d i e o f :..i g n o ra n c e =�,

AI DS

podrien haver estat en contacte a m b e l vi rus, i que e n t re 30.000 i 1 00.000 persones han pogut desenvol upar la m a l a l t i a .

D. o n't d i e of t g n o ra n ce

Als parsos desenvolupats, l es !ílt i mes dades oficials s' acos ten als 20.000 casos als EUA, 3.000 a Europa, uns 200 a Espanya i uns 60 a C atalunya . La distri­ buci6 percen tual dels casos se­ gons e l s grups de riscs es pre­ sen t a a la t au l a I. C a l des ta­ car, tant a Espanya com a Ca­ talunya, que hom detecta una p r o p o rci 6 m és e levada de casos e n t r e els drogaddictes I e n t r e els hemornics. El coneixement de l a freqüència de po r tadors

Properament a Anglaterra ¡ en suport a la lluita contra la SIDA hom introduirà en el franqueig un eslògan que diu: "don't die of ignorance" (no moris per ignorància).

DfVENURF.5

és d ' a n t icossos ass i m pto m a t ic s i m prescind i ble pe r a valorar la

possible extensió de la m a lalt ia.

Alguns estudis sero e plde m i o l ò

"ml i lO/.! h ZU.LSf(

..:/

­

Arqentcria. 65 Metro Jdume I

nostre pafs al rea l i t za t s gics mo s t re n una elevada prevalença

d'ant icossos eri els grups de r i sc , d ' aproximadament un 70% en els m a l a l t s hemo fn i cs, u n 65% en els drogadd ictes per via e ndove no s a , un 60% e n els fi l ls de mares serOpOS I t iVeS, i un 1 3% en homes ho m o se x uals. Els es tudis fe ts en donant de sang per meten d ' afir m ar que e l v i rus no ha circulat entre l a poblaci6 general (0,09% de dona n t s sero­ pos i t i us a Catalunya). M a l g rat això i des del punt de vista sa­ nit a r i , l ' i m pacte de l a S I DA a C atalun ya és m e nor que el d ' a l ­ tres pr ob l e m es de sal u t ( m a l a l ­ de acci den ts cròniques, t i es transi t, cancers, . . . J. Però deg u t , m é s endavant, a com veurem la manca de tract a m e n t efi caç i de vac u n a per a rer front a la m a l a l t i a , l a SIDA po t propa­

gar-se amb certa fac i l i t a t , la q u al cosa justi fica l a p re o cu pa­ ci6 que en aquest sent i t pot ge­ nerar.

D ' a l tra banda, la S I DA és una malaltia q ue té u n gran i m pacte social; a fecta grups de poblaci6 jove (el 73% de l s casos a C at a­ grup l unya es donen en el d'edat com prês en t re els 20 i 39 anys); produeix u n a e l evada letalitat (nombre de persones que more n respecte de l e s m a­ laltes), que a C a talunya és del 60% i en un t emps curt ; i , fi­ nalment, e l fet que a fecti ma­ jori télri a m e n t deter m inats grup s problem a el agreuja socials,

augmentant-ne i en

la

m a rginaci6,

di fi c ulta la sol uci6.

tll t r.d� 500 P t as

1 3 [)[ I r.SRf.R

Reproducció del cartell de Nazario de la Festa del Globus en una crida del comité ciutatà contra la SIDA.

M ESURES D E CO NTRO L D E LA SIDA Ara per ara, no podem dispo ­ sar d'un tracta m en t especHic n i d'una v ac u n a e f icaç c o n t r a l a SIDA, per la qual cosa l a l l u i t a co n t ra a quest a m a l a l t i a es basa fona m e n t a l m e n t e n l a prevenci6 a l ' exposició.

Per i els fonts

tal d'evi tar

que

la sang

seus der i v a t s esdevi n g u i n d ' i n fecc i ó , cal que e l s

productes hemat ies s i g u i n sot­ me sos a sedassos serològics per tal de detectar la presê ncia A q ues t antl-HIV. d ' a n t icosso s

t i pus

a

de

m esures

l 'A d m i nistraci6

corresponen

Sani t a r i a.

A

Espanya, el co n t ro l del p l a s m a i d e l s he moderivats és o b l i g a t o ­ r i d e s del m e s d ' octubre de 1 9 85. A C a t a l u ny a tam bé ho és e l sedas se rològ ic de t o tes les donacions de sa n g des de l ' octubre de 1 9 8 6 .

La i nformaci6 i l ' ed u cac ió s a ­ de una const i t ueixen les m i llors m a neres de ll u i t a r contra la S I DA, ja q u e e l conei­ xe m en t de la m a l a l t i a i de les seves for m es de con tagi pe r m e t l ' adopci6 de m esures per t a l d e redu i r - ne la propa gaci6. Aques­ tes m esures s6n: n i t aries

1. En cas de m a nt e n i r relacions sexua ls amb m a la l ts o po r ta­ dors, es re co m ana d ' u t i l i t z a r e l p r eser v at i u i adequad a m e n t

(ciência 52) 1 5

Vol. V des. I 986/407

LA SIDA

d ' e v i t a r les p ràc t i q ues sexuals que compoten u n r i sc m és e l e ­ vat d e transm issió. En aquest se n t i t , és i n t e ressant d ' e s m e n t a r q u e una enquesta real i t za d a a un grup d ' h o m es homosexuals a San Francisco d e m ostra que sensibi l i t zació d ' aquests la grups h a cont ribuYt a m od i ficar e n a l guns casos l l u r co m po r t a ­ ment sexual ( reducci6 del no m ­ b re d e pare l l e s i d e l e s p r ik t i ­ q ues sexuals més arriscades, (is del preserva t i u ) (6).

4. E n e l cas de les dones sero­ p os i t ives, cal aconse l l ar l ' adop ­

c i ó de m es u res a n t iconcep t i ves per t a l d' e vi t ar de trans m e t re la in fecc ió al fetus i que l ' e m ­ b aràs agreugi l a seva m a l a l tia.

Wofsy C., Havers L., Michae l i s e t al. "Isolation o f AI DS-assoc l ­ ated retrovirus from genital secre­ t ions of women with antibodies to the virus" L a ncet 1986 i i: 527-9.

3. Vogt M., Craven D., Crawford D., e t al. "Isolatlon of HTLV-I I I ­ ILAV from cervical secret ions o f women a t rlsk for A I DS" Lancet

Dolors Orta

1986i I: 5 2 5 -7.

4. Cen t e rs for Diseases Control. " Heterosexual T r a n s m i s s io n oC Hu­ m an T Lymphotropic Virus type 1111

Lym phadenopathy-Associated

;\/0 u t i l i t z a r xeri ngues ni agu l les sense e s t e r i l i t z ar.

Es pre fe r i b l e que siguin d'un sol 2.

BIBL IOGRAFIA

ús.

3.

No co m pa r t i r objectes que poden e n t rar en con t acte a m b l a sang d'un m a l a l t o por t ador (ra s pa l l de dents, naval les d'a­ r a i t a r , e tc I .

••

2.

B.,

Virus"

MMWR 1985i 34: 5 61-3.

5. Stewart G. j . , C u n n l ng ham AL., Dr!scol l GLo, et al. "Transmission oC Human T -cell Lymphotroplc Vi­ rus t ype III by arti ficial insem i na­

tlon

by donor"

Lancet 1985 i

I. s. ,

Thiry Lo, Sprecher-Goldberger j anckheer T., et al. "[solatlon oC A[ DS virus from ce l l - free breast mllk of three healthy virus carri­ ers" (Letter). L ancet 1985i 1 1 : 891

for Diseases Control.

"Se l f -reported behavioral change among g a y and bisexual men" San Francisco. MMWR 1985; 34: 613-5.

Tu

que ja en saps, pots ajudar els teus amics a expressar-se en català.

Engresca'ls! \

I Jr-ptll ltJ1lltIIl t/F

1 6 (ciència 521

( .'ulllllil

Ib I" ( /� "II 'III/¡I"l lb

ii:

581-4.

6. Centers

( �IIIÚ/ll""1

Digui,digui. ..

1 1 1 , u r'

1111 '1"1., "

\

IlIUhl1ll\\11.I r\ LIdI" prl'nN, 11.11.:1 " \ .l''''d ll''

,\ m h 1.1

l'

1I b b, 1 [ .1\

( " ! l , .. 1I li l ' u r l Ip.1

II I

JrI

DIAGNOSTIC DE LABORATORI DE LES MALALTI ES DE T RANSMISSIÓ S E XUA L ,

Antònia Andreu

La solució dels problema de les MTS, com e l de totes les malalties de t r a n s ­ m issió sexual, passa per la pr àctic a d 'un diagnòstic etiològic que ens perm e t i una terapèutica correcta i l ' adopció de mesures profilàctiques adients, com l a detecció de portadors assimptom à tics, que constitueixen un reservori i mpo r t a n t per la seva di fusió. El present treball d 'Antònia Andreu ens acosta aquest camp, ca da cop més ampl i i especial i t z a t, com són les tècniques de diagnosi d ' aques­ tes malalties.

Des de l ¡ acab a m e n t de la Se­ gona Guerra Mundi al, hom ob­

serva a la m ajoria de paTsos un augment cons t a n t de la I ncidèn­ cia de les i n feccions sexua l ment transm issib les. Aquest fet repre­ problema i m portant un sen t a de Salut Públ ica, a m b les con­ socio­ reperc ussions se gü e nts -econòmiques.

1 98 6 , i per A l ' oc tubre de hom anuncia vegada, prim era al Regne U n i t u n descens del nombre de casos de gonorrea h e t erosexual. pobl ació Ja en Aquest canvi de tendència se m ­ b l a conseqüència d e l a dramàti­ ca a parició d'una nova m a l a l t i a de transm issi6 sexual ( MTS), l a SIDA.

La dist ribució de les di f er e nts MTS prese n t a una co nsiderable àdhuc variació e nt re paTsos i entre regions d ' u n m a te i x p aís. de term i nants causes a Com

d ' a questa

dria

v a r i a b i l i t at ,

assê nya l a r

-cul t urals,

hom

f actors

po­

s3c i o ­

demogrà fics i econO-

m ics, aix! com factors l l i gats a J ' hoste i als m icroorganism es.

La solució del proble m a de l es MTS, co m e l de totes les m a l a l ties in feccioses, passa per l a pràctica d'un diagnòstic e t io­ l<lgic que ens permeti u n a tera­ pèu t i c a correcta i l ' adopci6 de mesures pro f i l àc t i q ues adients, com la detecció de portadors ass i m ptom àt ics, que cons t i t ue i ­ xen u n re s e rvo ri i m portant per la seva d i fusió.

Per

al

dia g n <lst i c

m icrob iol<l­

les MTS dispose m d "'e i ­ nes" d e treball e ficaces q u e van

gic

de

des de tècniques sen z i l les a l ' abast de qualsevol labora tori, fins a tècniques sofist icades q u e requereixen personal tècnic a l ­ u t i l l a tge i qua l i f i ca t tament cost6s, només a l 'abast de labo­ ratoris d ' a l t ni vel l . É s per aix<l conve n i e n t ser ia po tser que d ' estab l i r una classi ficació d e l s l a bora t o r i s ded i c a t s a l d i a g n ò s t i c

dê les MTS, a f i de m i l l orar- lo i d ' eco nomitzar recurs os.

Protozou flagel.lat del gênere Trichomonas.

(ciência 52) 1 7

,

DIAGNOSTIC

DE

LABORATORI

Vol. V

TECNIQUES DE DIAGNÒsrlC DE

\

DIAGNOSTIC MICROBIOLÒGIC

DE

LES MTS

lo

EXAM EN

des. 1 986/409

LES MTS.

M I C R OSCOP I C DE LA M OST R A

E x a m e n en fresc.C a m p fosc.

Per a un correcte diagn(}stic fon a m e n t a l m icrobiològic és l ' adequada reco l l i da de l a mos­ tra i el seu ràpid transpor t , e n me n y s de dues hores, a l l a bora­ tori. Segons le s tèc n iques que e m pri a q uest h i haurà variacions en la presa de la most ra; per això es fa necessari un aco rd previ e n t re el clfnic i el m icro­ biò leg.

En lfnies generals, e n les va­ ginitis i ure t r i t i s la mostra més adequada és la secreció p resa amb e s co v i l l ó , q u e s 'e n v i a rà a l laboratori e n medi de transport ( Medi de Stuart, A rn i es, e tc.), encara que quan s 'hagi de prac­ ticar una tècnica d ' i m m unofluo­ rescència d i recta serà necessària l ' extensió de ma terial cel. l u l ar en u n portaobjectes especial.

Les ade nitis i nguinals s ' hauran de puncionar a m b xer i n g a estè­ ril. En les C llceres ge n i t al s, serà necessari el raspat d e l fons de la l esió. L ' aspiraci6 de la cavi­ tat endometrial és la m i llor tècnica per a diagnosticar una endometri tis. E n les ane x i t i s , la m o s t r a més adequada é s e l pus anexia l o b t i n g u t m itjançant o laparosd�pia culdocentesi, que, en ser tècniques agress i ­ ves, s 6 n poc u t i l i t zades i gene­ ra l m e n t substi t uTdes pel frot i s endocervical, q ue proporciona resul t ats m o l t i n feriors.

E x a m e n prèvia t i nc i ó : b l a u de m e t i lè t i nció gra m , G i e m s a , P a panicolau

blau d ' acridina ,

,

2. DETEC C l O D ' A NTIGEN ESP EC I F I C A LA MOSTRA 3 . C U LTI U Medis d'enriqu i m e n t , selectius,e tc.

C u l t i us c e l . l u l a r s 4.

DETECCiÓ

È

D ' ANTICOSSOS S R I CS.

neisse r i a

�s

¡fo'ñOritïo

. nelsse r l a e ae garde n e l l a

y'ag llliil�l l levats

Per a l 'e s t u di m icro b i o l(}gic hom u t i l i t z a les tèc niques indi­ cades a la taula adjacent. "

1 . EXAMEN MICROSCOPIC DE LA MOSTRA

Per a en fresc, en el moment de l a presa es posa la mostra e n tre un portaobjec­ tes i un cobreobjectes, I és exa m i nada al m icroscopi , ( a m b object i u 4 0 x i e l condensador baix, per a obtenir un m i llor contrast). É s una tècnica m o l t econòm ica i d e fàcil rea l i tza­ ció, però es necessit a experièn­ cia per a l a seva i n terpretació. É s d'una gran especi fici t a t , pe­ rò, e n canvi, és poc s e n s i b l e . l ' examen

1 8 (ciència 52)

haemopl! i h!lò ducreyi

calyrn ,-¡:j a ty

bacte r i u m ch l amjdya l rac h2!:" .JW.s

l racornonasi

És ú t i l per a l a v i s u a l i t z a c i 6 de T r i c h o m o n a s vagi n a l i s, l l e­ vagi n a l i s .

Gardnere l l a i vats L ' e x a m e n en fresc en c a m p fosc a l d i a g n ò s t i c de s ' u t i l i t z a per l a sHi l i s e n la seva e t a pa de xancre.

DlAGNOSTIC DE LABORATORI

Vol. V des. 1 986/4 1 I

s i m p l es.

2.

L ' e x a m e n m i croscc)pic, prèvia colorac i 6 a m b blau de metilè, té l ' avant a t ge de conservar m i­ l l or la m orfologia ce l . l u l ar que l a t i nc i 6 de G r a m , i , per tant, per m e t l a v i sua l i t z a c i 6 de l s l eu­ en còc i ts pol i m o r fonuclears i, el seu i n ter ior, les n e i ssèries fagoci tades, i m a tge carac terfs t i­ ca de la u r e t r i t i s gonocèkc ica mascu l i n a .

L a t i nc i 6 de Gram per m e t l a d i visi6 de l s m i c roorg a n is m e s en d o s g r u p s , tot depenent de s i es te n ye i xen posi t i va m e n t o neg a t i v a m e n t , I per m e t de fer una est i m aci6 quan t i t a t i v a d e l s d i ferents m i croorga n i s m es visua­ l i t z a ts a la m o s t ra. É s ú t i l per a l diagnc)stic de l e s i n feccions N e i sse ria per gonorrhoeae, Mobi lun­ Gardnere l l a vagi n a l i s, cus spp i l levats.

Les

p e r s p e c t i ve s

d ' aquesta tècnica s6n molt es­ pera nçadores i e n e l futur hom probab l e m e n t a p l icar- l a pod ra a l a m aj o r i a de m i c roor g a n i s m es.

qETECCIÓ

D'ANTIGEN

ESPECIfIC A LA MOSTRA

La tècnica u t i l i t z ada per a posar de m a n i fest a n tfgens es­ pecffics del m icroorg a n i s m e que vo lem detectar, és l ' ELISA ( En ­ z y m e - l i nked i m m unosorbent as­ say). Consisteix en l a detecci6 d'aquest a n t i ge n m i t j a n ç a n t l a seva u n i 6 , e n u n a pri m era fase, a m b unes boletes de m a t e r i a l inert, i en el seu ren t a t després

d ' un deter m i n a t perfode d ' i nc u ­ baci6. En u n a segona fase e s fa reaccionar aquest a n t i g e n amb a n t icossos especHics contra e l l.

En l a t e rcera f as e , s ' a f ege i x a la reacc i ó a n t i - a n t i cossos u n i t s a u n e n z i m , I , pos t e r i o r­ m e n t , un substrat. La reacció e n z i m -su bs t ra t d6na l l oc a una c o l o r ació, la i n t e n s i t a t de la qual és proporcional a l a q u a n ­ t i t a t d 'a n t i ge n que hi hav i a a Aquesta coloraci6 m ost r a . la es quanti fica per espectrofoto­ m e tria.

A q ues t a tècnica s'uti l i t z a per la detecci6 de Ch l a myd i a t r a ­ chom a t i s i Neisseria gon o rr ho ­ eae¡ és de rece n t d e sc r i p ci 6 , a

de Glemsa Les coloracions molt e m prades i Papanicol au, en c i t o l og i a, t e nen poq ues a p l i­ cacions en e l d i agnc)s t i c m i cro­ bio l e) g ic. El G i e m s a ser i a ú t i l de visu a l i t zaci6 la a per Haemoph i lus ducreyi i Calym­ gra n u l o m a t i s, bacte r i u m m a to i e l Papanicolau, en e l diag nOs­ t ic d ' i n feccions per C h l a myd ia t racho m a t i s.

Les tècni ques t i n t o r i a l s pe­ quen dels m a te i xos d e fectes que l ' ex a m e n e n fresc: són tècni ques pere) especHiques, general en poc sen s i b l es.

L a coloraci6 fluo resce n t a m b Taronja d ' acridina, és ú t i l per al d i agn c) st ic de la trico m on i a s i ; la és una tècnica sensi ble i ,

a

vegada, especHica, a m b resul­ tats com parables amb els del cul t i u.

L 'actu a l d e senvo lu p a m e n t dels a n t i cossos m onoclonals h a p e r­ mès e l m i l loram ent de la tècni­ ca d ' i m m unofluorescència direc­ ta i la seva apl icaci6 al d i a g ­ nòs t i c m icrobio lògic: con s i s t e i x e n a p l icar so b re u n porta obj e c ­ tes, en el qual prèvi ament s ' ha estès la m o s t r a , a n t i cossos m o ­ n oc l o na l s eS p'ecHi c s m arcats amb f1uoresce i n a i o b se r va r - h o al m icroscopi d e f l u orescè ncia.

S' u t i li t z a per a l a de t ecci 6 de

C h l a myd i a tracho m a t is i Herpes

Gardnerella vaginalis i Mobiluncus spp,

a l'examen microsc�pic de la mostra, prêvia tinció de Gram.

(ciência 52) 1 9

Vol. V des. 1 986/4 1 I

DIAGNÒSTIC DE LABORATORI

AGENTS TRANSMISSIBLES SEXUALMENT I MALALTIES ASSOCIADES BAcr È R I ES Ne i sse r ia gon o rrh oe a e

Uretritis, eJ1i d i d i m l tis, �erv i c i t is, salpingitis, i n fecció dis5e m i na­ da, conjuntivit is, pros t a t i t is, co­ rioamionitis, RPM, PP, e tc.

T reponema palIldum

Sffilis.

H aemoph il us ducreyi

"

Xancre tou.

C a lym m a t obact e r l um granilomatls Ch l a myd i a

t rac h o m at l s

"

Gr anu l o m a

inguin a l .

Uret ritis, epididi m i tis, cerVICI­ tis, s a l p i ng i t i s , l i m fogran u l o m a veneri, conjuntivitis d ' inclusi6, t racom a, pneumOnia, corioam ­ n i o n i t is, R PM, PP, e tc.

U reapl as m a ur e a l i t l cu m

U re.t r it i s no gonocOccica, sfndro­

Mycopl asma hom l nis

Salping i t is, vagi nitis?, t i s, febre postpart.

me ure t ra l , cOrJoamnionitis, etc.

G ard n ere l l a vagi n al is

Vagi nosi

bacterIana.

Mobilu ncus spp

Vaglnosi

bacteri ana.

Ca mpylobacter spp

"

am nioni­

Enter itis, proc t i t is.

" S t rept ococcus aga l ac t i a e " Sh ige l I a spp " Sa l m onel \ a spp

S e p si s

n eo n a t a l .

S i ge lo s l .

S a l m o ne l . l osi .

VIR US

Herpes

H e r pe s ge n i t a l , h erpes neona t a l , di spl asi a cervical i c a rci no m a?

si m plex

C yt o m e ga l o virus

"

Mononucleosi i n fecciosa, i n fecc i 6 congêni t a, infecc l 6 a l ' i m m u no­ de pr i m i t , ce r vicit i s ?

Papi l lo m avirus hum� .

M o l I u scum co nt aglO s u rn " Hep a t i t is A I B " H IV

"

Cond i l o m a acu m i n a t , m a cervica l ? =

carcino­

Molluscum con tagiosu m.

Hepa t i tis.

SI DA.

P R OTOZOUS

G

Trl cho monas vagi n a l l s " i a rdi a la m b l i a Cryptopor i d l u m

Vagi nitis.

Enteritis.

"

Entamoeba h i s t olyt i c a

"

Enteritis.

Amebiasi.

FONGS

Ca nd i d a spp

Vulvovagini tls, candidasi pe n ea l .

,

ARTROPODS

P h t hr i us pub i s Sarcoptes scabiel

..

Pe d i c u losi p u b i s •

Sarna.

I MALALTIES QUE PRODUEIXEN. Els microorganismes assenyalats amb asterisc, o bé produeixen MTS poc freqüents en el nostre medi, o bé la seva evidência de transmissió sexual és circumstancial o limitada a la poblaci6 homosexual masculina; malgrat se'ls hagi citat ens aquesta taula no ens ocuparem del seu diagnastic microblolagic.

AGENTS TRANSMISSIBLES SEXUALMENT

20 (ciência 52)

DIAGNÒSTIC DE LABORATORI

Vol. V

des. 1 986/4 12

Mycoplasma hom inis i Ureaplasma ure alyti c um en medi de cultiu A71I j observaci6 al microscopi I x I OI.

sensible i especH i c a , no a c a b a de t r o b a r el

m a l gr a t s e u l l oc

en el d i a g n òst ic de les MTS.

3. CULTIU

I m m ed i a t a m e n t que arriben l e s m os t res a l l aboratori, s ' h a n d e s e m b rar e n e l s m ed i s ade­ quats per t a l d ' e v i t a r l a m o r t de ls m ic roorganismes m és se n s i ­ b l es.

m e d i s de c u l t i u que per­ l ' a'fl l a m e n t dels age n t s e t iològics m é s freqüents, s ' h a n d ' u t i l i t z ar s i s te m à t i c a m e n t i s i ­ m u l t ania en t o t estudi de mos­ t r a geni t a l .

En canvi, aque l 1 s q u e poss i b i l i te n la de tecci6 d e l s agents e t i o l ò g i cs rars, no m és s ' h i i n clouran en cas de sospi t a c lT n l c a fona m e n t ad a .

Els

meten

P e r a l a detecció d ' u n m a t e i x m icroorga n i s m e , gener a l m e n t poden e m p rar-se d i fere n t s m e d i s a m b resu l ta t s s i m i lars; la u t i l i t ­ z a ci6 d ' u n o l ' a l t re per p a r t del l a bor a t o r i , dependrà de l a seva de d i spo n i bi l i t at econòmica l a seva pròpia experiènc i a . m edi s s e r à i n ­ a l a tem pera­ tura i a t m os fera adequats a l m i croorg a n i s m e al qual està dest i n at .

Cadascun

cubat

el

dels

temps i

En el nostre laboratori s ' u t i ­ l i t ze n s i s t e m à t ica m e n t e l s se ­ güents m e d i s de c u l t i u : -

M e d i Ifqu l d a l ' a'íl l a m e n t vagin a l i s .

de

de

D i a m o nd:

per

En cas de sos p i t a to u s'util i t za Me d i

mond.

En ge n e r a l , un cop aïl 1 a t el germen en aquests m edis, se ' l s o t m e t a u n a i de n t i f i c a c i 6 , j a s i g u i m i tjançant proves bioquf­ m iq u e s o sero l ò g i q ues, pe r t a l de co n f i r m ar-ne la i d e n t i t a t c l assi ficar-ho e n e s pè c ies .

Trichomonas Actua l m e n t , c o m e rcials

- Medi quiment tals.

Ifq u i d U9B: pe r a l ' e n r i ­ dels

m icoplasmes

- Agar S a bo u ra ud: m e n t de l l evats.

- Agar ment de

de x a nc re de H a m ­

ge n i ­

per a l 'aïl l a ­

B i l a ye r : per a l ' a'¡'¡ l a ­ Gardnerel la vaglnalls.

- Agar Thayer-M a r t i n : per a l ' aïl l a m e n t de Neisseria gono­ rr h oe a e .

- Agar A 7 B : per a l ' aÏl l a m e n t de m i c o p l asm e s ge n i t a l s .

d i fer e n t s

disposen

de

cases s is t e m es

m i n i aturi t z a t s o a u t o m a t i t z a ts que simpli fiquen ext raordinàri a ­ m e n t l e s tècniques d ' i den t i fica­ ció b i oqufm ica; en genera l , te­ n e n l ' i ncon v e n i e n t d'un cost e l e ­ vat,

però

l 'e s t a n d a r i t z ac i 6

de

les proves, aixl com l ' ec on o m i a d ' espai i t e m ps, s6n avan t a tges evidents d ' aquests s i s t e m es.

Serien d ' u t i l i t a t en la i d e n t i f i ­ c a c i 6 bi oqufm i c a de N e i sser i a go norrhoeae i de l 1 e v a t s.

La

i de n t i f i c a c i ó

de N e i ss e r i a

com pletar

o

b i o q uT m i c a

go norrhoeae es pot sub s t i t u i r per una

se r o l ò g i c a d e coagu l ació ( consistent en una reacció sobre en tre antigen port aobject es i a n t i còs : l ' ant igen seria la pressu m p t a soca d e gonococ q ue es v o l i de n t i fi c a r ; l ' anticòs estaria constitu'Ct per anticossos monoclonals antiprote'(na I de la me mbrana del gonococ u n i t s a la proteïna A d ' es tafi lococs no viables ) .

prova

Per a la i d e nt i f i c a c l 6 de Gardnere l 1 a vagi n a l i s no es p o t rec6rrer a a q ues t s sistemes, i es fa necessària l a preparaci6 e n el laboratori d ' una bateria de proves bioqufm iques que confirmarien la sospita de Gard­ basada--en n e re l l a vaginalis la presència de "clue cel l s " ( cêl. lules en l ' exa m e n clau ) m i c r oscò p i c d e la mostra i la morfol o g i a I hemòlisi de la col�nla en Agar Bi layer.

El diagnòstic b acter lo l �g i c d e I es i n f ecc i o n s g e n i t a l s p e r M yc op l a s m a hom i nis i Ur e apl a s ­ ma es basa e n u r e a l yt i cu m ,

(ciència 521 2 I

DlAGNÒSnC DE LABORATORI

Vol. V des. 1 986/4 l 3

l ' aYl I a m e n t en m e d i s ( U 9B, A 7 8 ) a m b s è r u m d e cava l l , e x t racte d e llevat i di versos substrat s.

En el m e d i si:llid A 78 cadascuna d ' aquestes dues espècies adopta u n a deter m i n ada m i da i mor fo­ logia tan caracter!st lcs, que es fa discutible la necess i t a t d'una posterior ide n t i f icació bioqufm l­ ca.

En el diagnòstic de laboratori de les MTS els c u l t i us ce l.lulars t roben l l ur apl icació en l ' aïl l a­ m e n t de C h l a mydi a t racho m a tis i de l ' H erpes sim plex. Es tracta de cu l t ius sofisticats pe r als quals és necessari e l m a n teni­ ment de Unies cel. Iu lars, i que es tan només a l ' abast de l abo­ ratoris espec i a l i t zats.

L a i n troducció de l a tècn ica d ' i m m u no f l uorescència directa per al di agni:lst ic d ' aquests dos gèrmens, ha provocat la pêrdua de vigència del c u l t i u cel.lular.

4 DETECCIÓ D I ANTICOSSOS S�RICS. ESTUDI SERbLOGIC

La principal aplicac i ó n 'és en el diagnòs t i c de l a sffi l i s, en el q u a l pode n e m prar-se reac­ cions a m b antigen no treponê­ m i c o card i o l ipfn ic: a g l u t i naci6 ( Y D R L , RPR ) o amb antigen treponèm i c : i m m uno fluorescència i n d i recta ( fT A-ABS) i h e m a g l u ­ t i naci6 ( TPH A). L e s reaccions no treponêm iques s ' u t i l i t z e n per p e r control de 'scree n i n g ' trac t a m ents; les pos i t ives han de ser con f i r m ades per reac­ cions que u t i l i t z i n a n t i ge n t re­ ponê m i c.

En e l dia gnòstic de la M a l a l ­ tia I n flamati:lria pêlvica per C h l a mydia t rachom a t i s, semblen t a m bé d ' u t i l i tat proves serològi­ ques com m icro i m munofl uores­ cência, fixació de complement , EL ISA, i, l a més rece n t m e nt d ' i m m unoperoxidasa desc r i t a , i ndi rec ta o IPA. Aques ta ú l t i m a consist e i x en fe r reaccionar e l s anticossos an ti-C h l am ydia l@.­ cho m a t i s co n t i nguts en e l sêrum del m a l a l t a m b cêl.lu les i n fec­ tades per aquest m icroorgan i s m e i fi xades sobre u n portaobjec­ tes; e n una segona fase, se n ' a fegeix una a n t l -Igc humana conjugada a m b un e n z i m , el qual posteriorment es fa reac­ cionar amb un subs t ra t. La re­ acció e n z i m -substrat for m a un preci pi t a t sobre les cè I . l u les i n fec tades, visible a m b l 'ajuda d ' un m i croscopi.

22 (ciência 52)

Reacci6 d'hemaglutinaci6 e n el diagnòstic d e l a slfilis

� \

(j) @ \

- - - - - - - - - - - - - -- - - -

\

\

.� �

\

\ \ ,

.

l

I Clon I d'immunoblasts I en rilp i da I

diViSi6

�

�

!

Limfocits petits

t

I

@'� ®�l¡�®� � ! . �� ¡ � .���:. .(f,.�.. ;¡..

Diferencia-

L i mfocit petit

I

Im mu nobl ast

I

"

I I I

I

" �

L _ _ _ _ _ _ _ _____ _ _ _ _ _ _ _

Esquema hipotêtic del desenvolupament de cêl.lules formadores d'anticossos a

partir de limfòci ts petits.

I

I� I I I

J

�O&. �

C'¿

,� ' ., :.

/� ;:: .! o:.

•

:

GI.lules de plasma

DIAGNÒSTIC DE LABORATORI

Vol. V des. 1986/4 14

TECN I Q UE S

TEC N I Q UES

HI(}m::(pI(J..ES '" c: ..... " ..... ... o

_'O

"

lO

U VI

.., .. ..... e

.,

T r e�o n em a �a l l i dum

..

(j

.,

'O

..... .... c: '"

lO �

'0

'0

I( LLJ

.....

....

.....

O c:

�

e o -< o o c: o E

.J:l E lO

c: O

.....

O e

�

'" ...

+' OIl O E

'"

...

c:

.., E '"

Ne i s s e r i a gonor rhoeae

E lO

Vl -<

VI o VI

...,

++

c:

V U lO

lO

.., Ol ..... ....

'"

O U

c: _lO

'O

'0

.J:l E 'O

....

O O

el � H

.., ....

¿¡

++

++ Q

Cand i da s p p

�

+

++

+

++

++

Herpes s imp l e x

**

;;¡

c: _ro

U

'0

c:

-; ...... .,

.... .... ......

.... .... .....

., ;;¡

;;¡ U

;;¡

;;¡ U

En g ene r a l , tots els agen t s e t iol ()gics pro d uc t or s de MTS

..... ....

t enen

una se nsibilitat antim icro­ biana constant. raó per la qual no é s aconse l l able la pr a c t ica de l ' a n t i b iogra m a

'O

....

O (; ., ... .,

•

el

L'excepci6 a la r e g l a ser i a gono r rhoeae , degut al cons tant augment de la i n c idèn­ cia de soques productores de penici 1.lina ( PPNG), a i xf com de s o que s amb re s i s t ènc i a cra­ mos()m lca a la penici l . l ina (CMRNG), I de soques res i s ten t s a l 'espec t i no m i c i na i a les te­ t raciclines.

Neisseria

+++

+++

++

**

+++

Ca rdnere l l a vagina l i s

+

E

.... '" ......

VI O VI VI O U

+ ++

H�co21 a sm a hom i n i s

+++

'" . ....

'O ..,

+++ ++

Urea2l a sma urea l�t icum

r r i chomonas vag i n a l i s

..... .....

++

Chl am�d i a trachoma t i s

Hob l l u ncus S p p

.v VI

+++

+

Haemo�h i l u s ducre�i

. .... ...

... '"

lO

SENSIBILITAT ANTIMICROBIANA

Vl u

OIl

-< ;;¡

......

+++<J *

ESTUDI DE LA

l'{) HIrnro::tPI�

++

+ +++

+++ +++

+

+

sens i b i l i ta t � 9 5 % ;

sen s i b i l i t a t < 50% ;

++

·

exc l u s i vame n t e n . a n e x i t i s

Actual ment, és obl i g a t l ' estu­ d i de l a p r oducc i 6 de penicil . l i ­ nasa de tota soca de gonococ a'fl l ada, s i g ui pel m è tode acido­ m è t ric rapid, pel iodom è tri c a pel de la c e f a l os p o r i n a cromo­ g è nica. De tota soca productora de penic i l . l inasa, se ' n ' h a u r i a d 'estudiar també l a sensibi l i tat a a l t res a n t i m ic robi an s.

+++

+++ +++

+

sens i b i l i t a t e n t r e el 50- 95% ;

camp fosc i frot i s d e l x a n c r e ;

A. Andreu

Sensibilitat de les tècniques utilitzades en el diagnOstic etiol3gic de Ics

MTS.

REfERENCIES Catterall R.D. Biological e Hects of sexual rreedom. Lancet 1 983; I : 3 1 5-3 1 9.

Centers for Dlsease Control. Se­ xual ly Trans m i t ted Diseases Treat­ ment Guldelines.

MMWR Supple­ ment 1 985; 34 (45).

Comltê d'Experts en Malalties Ve­ nêrles. Manual de Prevencl6 I Con­

trol de les Malalties Venêrles. Ed. Secre taria General Têcnlca del De­ partament de Sanitat I Seguretat Social.

Genera li tat de catalunya.

1981.

Eschenbach

D., Pollock H.Mo, Cum ltech 1 7. Labora­ tory diagnosis of female g e n i t a l t rac t I n fect ions. Coordl natlng ed. •

Schachter

J.

S. J . R uhl n. A m erlcan Soc lety ror Mlcroblology. Washington DC. 1 983.

Gellan C.A., lson c.A. Dec l i n i n g incidence o f gonorrhoeae I n Lon­ don: a response to fear o f AIDS? Lancet 1 986; ii: 9 20.

Hams J.R.W. Recent Advances i n Sexually Trans m i úed Diseases.

N u m ber two.

Ed. Churchill L1n­ vingstone. Edinburgh 1 9 8 1 .

Holmes K.K., Mardh P.A., Spar l lng Wlesner P.J. Sexually Trans­ m ltted DIseases. Ed. Mc Graw-H 1 l 1 Book Com pany. N e w York 1 9 8 4.

P.F.,

Lenette

E.H.,

8alows A., Hausler Manual of Cli­ nical Mlcroblology. 4a. ed. Amerl­ can Soclety for M lcrobiology.

Washington DC. 1 985.

W.I., Shadomy H.I.

ANTONIA ANDREU i DOMINGO néixer a M o n t b lanc (Tarragona) 19 de dese m bre de 1 . 9 5 2.

va el

És l l icenciada en Medicina I Ci rurgia l ' any 1 .9 7 6 , i s'espec i a l i t z a en Micro­ b i o l o g i a l ' any 1 . 979. Act u a l m ent és M e t ge Adjunt del Servei de M icro­ b i o l o g i a i Paras i to l o g i a d e la C i u t a t San i t <l r i a " V a l l d ' H e b r 6" de Barcel o ­ na.

És

cions

au tora

de

nom broses

publica­

de m i crob i o logia.

(ci�ncia 52) 23

pROGRAM A

CONTROL COMUNITARI DE LES M�LALT IES DE TRANSMISSIO SEXUAL A CATALUNY� DE

,

,

J osep M. Capdevila

L ' article que seguei x ens permet conèixer el Pr ogr a m a d'activi tats dirigides a la Prevenci6, Control i Tractament de les Malalties de Transm issió Sexual (MTS) que va posar en pràctica la Conselleria de Sanitat de l a G enerali t a t de Catalunya. L a finalitat n ' és conèixer la incidència i prevalença d ' aquestes m alalties i proposar, a la vegada, els medis per a aconseguir-ne una dism i­ nució. _

La Conse l l e r i a de S a n i t a t de la Genera l i t a t de C a t a l u n a va posar e n prac tica un Progra m a d'activitats d i r i g i des a l a Pre­ venci6, Control i Trac t a m e n t de l e s Mal a l t i es de T r a ns m i s s i ó S e x u a l (MTS). Aq u e st Programa com prèn unes actuacions que es c o n c re t en en:

y

ACCiÓ LEGISLATIVA

I.

PLAf\,;lfICACIÓ SANITÀR IA

Il.

ACTUA C I Ó

III.

EPIDEMIOLÒ­

G ICA IV.

.

E D U C A C I O SA N ITA I A D E

L A POBLACiÓ

R

finalitat n'és conèixer la i nc i d è n c i a i prevalença d' aques­ te s m a l a l ties i p roposar, a l a vegada, e l s medis per a aconse­ g u i r-n e una d i s m i n u c i 6 .

La

•

I. ACCIO

LEGISLATIVA

per m e t ra una futura de les os s i i l i t a t s a C a t a l u nya.

p

A m b aquest Decret es pretén el conei xe ment de l 'endè m i a d' a que s t e s m a l a l t i e s i l l u r d i s ­ t r i bució geog r a f i c a , l a q u a l cosa

24 (ciència 52)

ordenació sa n i t à r i es

I

Il. PLANI FICACIO SANITÀRIA

o

C m p rè n :

a) Nomenament d ' un C o m i t è d' Experts en MTS. b) I n s t a u ac i ó d'un C e n t re P i l o t . e) C ea i ó d ' u n Laboratori es pe ­ c i al i t.

r c tza

r

al Nomena ment d'Experts.

d'un

Co m i tè

L 'any 1 9 8 1 e l C o n s e l l e r de San i t a t Dr. J osep Laporte va nomenar u n a C o m iss i ó d' Experts e n \1TS, formada per 2 3 d es t a ­ cats professIonals en aquesta b ranca, la m i ssió dels quals va ser procedir a r eda t a r u n l l i ­ bret i n t t u l at "MANUAL DE PREVENCi Ó I C N R L DE

c

i

LES

Arran del Decre t publicat e n el Bu t l letr O ficial d e l a Genera­ l i t a t e l dia 25 / 1 1 /8 1 , es féu o b l i gatòria la decl aració num èr i ­ c a d e l es MTS.

b

MALALTIES

O T O

VENf:R IES".

En aquest l l ibre s'expllca, de m anera clara i m o l t resu m i d a , tot e l q ue fa referència a simp­ t o m a t o l ogia clInica, dades de l aboratori i t rac t a m e n t de les MTS. Va a e ç a t a t o t s els m e tges int eressats en aquestes m a l a l t ies, i é s a c i l i t a t per la Co nsel l e r i a de Sa n i t a t a tothom q u e ho demana.

dr

f

Es tracta, aid, d ' i n teressar el m etge en aquesta cam panya i de faci l i tar-li, al m ateix temps, m a t erial de co nsu l t a per diagnòstic i t ract ament de les MTS.

l

b) Instauraci6 d'un Centre Pi o t .

Els Serve is antiveneris prò­ piament dits són Centres espe­ c i a l i t z ats e n el diag nòst i c i tracta m e n t , de forma exclusiva, de les M TS. El Progra m a es con cre t a en:

I. L a reorga n i t zaci6 i m ode r n i t ­ z a c i ó d e l s Centres antiveneris situats a Barce lona, Tarragona.

Llei da i Girona.

2. Cr ea c i 6 d ' un Centre p i l o t a Barce lona.

Amb el nom de "Centre de Diagn3st lc i Control de es MTS", el Ce n t re de Bar­

l

ce lona pretén de rea l i t zar el Di agnòs tic. t r acta m e n t i co n trol epidem iol()gic de tots els ma­ l a l t s que sol. l ic i t i n ser-ne ate­ sos.

La In fraestructura d'aquest Cen tre consta de les I n s ta I . l a­ cions necessarI es per tal de: 2. 1 . rea l i t zar la consulta clfnlca i l 'exploraci6 dels m al a l ts.

2.2. poder efectuar l es "revi­ sions profi làctiques" o preven t i ­ ves, tant d e la po l ac i ó en ge­ n e ral com de ls su b e t e s ( h o m e s o dones) de d c a t s a la prost i tu­ ci6.

2.3. ob t e ni r les mos tres que se-

i

b j c

PROGRAMA

Vol. V des. 1 986/4 1 6

r a n e n v i ades m é s t a r d a l l abo­ ratori per t a l d e fer les a n � l i s i s n e c e ss � r i es .

2 . 4 . t rac ta r e l s p a c i e n ts que ho

MIS.

sol. l i ci t i n.

2.5. co l . l aborar com

a C e n t re consu l tor de totes les a l tres insti tucions de C a t a l u nya. Qual­ sevol m e tge s ' h i pot adreçar per a d e m a n a r l ' a ssistência dels m a lalts que des i t g i , per a so l . l i c i t ar dades i o rientacions per al d i agnilstic I/o t rac t a m e n t de l lu rs m a l a lts.

2 . 6. rea l i t z ar, t a m bé, una t a s c a de recerca de contactes, m i t ­ j a n ç a n t enquestes, d e l e s quals tractarem m é s endavant.

2.7. d ur a t e r m e d ' a l t res ac t i v i ­ tats de c ar � c t er soc i a l i d ' edu­ cació saniUiria que seran r e fe r i ­ des en e l corresponent a p a r t a t .

La p l a n t i l l a d e professiona l s es t ll f or m a d a per 4 m e t ge s d er m a t il l e g s 5 ATS. H i ha assistência d e s de les 8 del m a tT f i ns a les 8 de l a tarda.

L ' ass i s tência, les a nà lisis ¡ e l tracta m e n t són gratuït s, i com­ pleta m e n t aniln i m s si e l pacient ho desi t j a .

el C re ac i6 c i a l i t z a t.

d ' u n l aboratori espe­

Ane xes a l s Centres a n t i vene­ ris existeixen l aboratoris dedi­ cats a re a l i t zar l es proves necessaries per a un correcte diagn<lstic de les MTS.

La OMS (Orga n i t z aci6 Mun­ dial de la Sa l u t ) ha classi ficat els laboratoris de MTS e n t re s c a t egories:

1.

L a bora t o r i s per i fèrics. Són e l s més rud i m e n t a r is. Acostumen de t e n i r u n s o l fac u l t a t i u i rea­ l i t z e n funcions m o l t l i m i t ades, c o m , per exem ple, e x a m ens de f r o t i s . D isposen d ' un m i c roscopi subm i n i s tres ilptic de l s a d i en t s .

2.

Laboratoris i n t e r m edis. D is­ posen de m e d i s més i m portants i de l a possi b i l i ta t de rea l i t z ar cu l tius i proves s e rol<lgi q u es.

El personal facu l t a t i u n'és for­ m a t per diverses perso nes.

Laboratoris Ce n t r a l s.

Són serve i s ben e q u i pats, a m b perso­ nal m o l t com petent, i sovin t s ó n centres de re ferência i d ' i n ­ ves t i gaci6. El s e u nivell corres­ po ndria al de m o l t s l aboratoris u n i ve r s i taris d ' i n ves t i gaci6.

3.

El Laboratori anexe al Centre

Pilot

d os

de

Barcelona

fac u l t a t i us a m b

consta

de

tI t o l univer­

sitari superior, i tres ajudants de tipus u n i versitari m i g. S ' h i pract iquen totes l e s proves m i ­ crobiolilgi ques necessàries pe r a un d i agnils tic correcte: recer­ c a de trepo n e m es, fro t i s m icro­ b ia n s , c u l t i u de gonococs, tri­ ch o m o n e s i càndides, proves . d ' i m m u no f l uorescè ncia per c l a ­ m Td ie s , per identi ficació de

VSH, recerca de H a e m oph i l us Ducreyi, Ureapl asma u re a lyt i ­ � , G ar d ne r el l a vagi n a l is, etc.; i nc loent-hi l es proves serol<lgi­ ques de sHi lis, ant icossos HTL V III, e tc.

Les act i v i t a ts d ' a q u es t l abora­ tori i l l urs carac terfs t i ques per­ meten de situar-lo a cava l l en­ tre els anomenats per la OMS Laboratoris in termedis i Labora­ toris Centra ls.

Resum int, doncs, els Ce n t res a n t i veneris te ne n una doble m i s­ si6: d'una banda, l ' exercici d'una assistència pr i m à r i a , i , de l ' al­ t ra, la funci6 de centres consul­ tors.

L ' a s s i s t ê n c i a p r i m àr i a va d i ri­ gi da a tota l a població, no so­ l a m e n t nacional si n 6 t a m bé es-

t rangera, resident o de p a ss a d a C a t a lunya, se go n s els acords int ernacionals sobre l ' a s si s t ê n c i a d ' aquestes . m a l a l t i e s , c o m , per exem ple, l ' acord de Brusel.les l i ) de l ' any 1 9 24.

Est il en projecte la creaci6, per part de l a Conse l l e r i a de Sa n i t a t, d ' a l tres ce n t r es espe­ c i a l i t z a t s e n el d i a g n ò s t i c de les MTS, que est arien a c a r re c de l ' I CS e n les i n s t a l . lacions que aquesta insti t uci6 posseeix, i que es dedicarien en exclusiva a l ' a te n c i 6 de l a pob l a c i 6 assis­ tida per la m a teixa. a

,

III. ACTUA CIO EPIDEMIOLOGICA ,

Com prên l a reco l l ida d e totes aquel les dades necessàries per a l ' e l aboracl6 correcta de les estadrstlq ues veneríol<lgiques. for m a part d ' aqu es t a ac tuaci6 la loca l i t z aci6 de con tactes i l ' assessor a m e n t a l s pac i e n t s . Un Equip de treball té l a m i ssi6 de cercar i reco l l i r les dades que sobre els c o n t ac t e s se xuals ens donin e l s pac i e nts. L ' i nve s -

(ciência 52) 25

PROGRAMA

Vol. V des. 1 986/4 1 7

t i g a do r s ' e n t re v i s t a a m b e l pa­ c i e n t , i ha de l o ca l i t z a r e l s con tactes q u e aquest i ndiqui, a f i de co m p rovar s i han estat e x a m i n a ts i tractats (2).

F i n s ara, h o m cre i a que e l m a l a l t , en aquest procés, era u n subjecte passiu, per� les mo­ o r i e n t acions dernes sanitaries m i r e n d ' ac onse g u i r - n e la col. l a ­ boraci6 a c t i v a , t a l c o m r e l a t a ­ re m m és e n d a v a n t . P a r l a r e m de l ' a s se ss or a m en t a ls p a c i e n t s e n l ' ap a r t a t d'educaci6 s a n i t a ­ ria.

Formes de loca l i t z ació de con­ tactes.

1 . Loca l i t z ac i ó a persona l facu l tatiu.

ca r rec

del

P e r so n a l es p e c i a l i t z a t s ' e ntrevista amb e l s m a l a l ts a fi d ' o bte n i r els noms i les a dre c es dels seus " p a r t e n a i re s "; després cal l oc a l i t z a r - los i o fe r i r - l o s e l s m e d i s de d i a gn� s t i c i d e t r ac­ t a m ent. Es t rac ta, amb aquest siste ma, de descobrir l a persona causan t de la i n fecció de l m a ­ l a l t , d e curar-la i d e t re n ca r la c ad en a epldem iol�gica. �s u n sistema di rre i l , ja que re q u e ­ reix que e l p a c i ent c o n e g u i mol tes d ades i q u e le s h i v u l g u i re ferir. D ' altra banda, obliga a de s p l a ç a m en ts del perso n a l sa n i tari, a m b l a c o n se g ü e n t p è r ­ dua d e t em p s .

2.

QUÈ ES POT FER SI ES PENSA QUE S 'HA AGAFA T UNA M. T.S. ?

Si les malalties de transmissió sexual es diagnostiquen i es tracten precoçment tenen fàcil guariment. En canvi , q uan el diagnòstic es fa massa tard o s ' aplica un tractament incorrecte, poden ser molt difícils de guarir i, fins i tot, poden deixar seqüeles irreparables.

Qualsevol persona que hagi tingut relacions sexuals amb un i ndividu afectat de M.T.S. ha de consultar er metge.

Quan en una parella un dels dos descobreix que té una M . T. S. cal actuar amb responsabilitat i rec:>oldre el problema conjuntament amb l ' altre.

MIS.

Mètodes si mpli ficats.

H i ha d i f e re n ts siste m es en e l s q u a l s s6n e l s pro p i s m a l a l t s qui identi fiquen, loca l i t zen i t r ac t e n de fer exam i n ar l l urs pare l les, sense haver de donar cap n o m n i c ap dada a l ' i nves­ tiga d o r (3). D'aquesta m a nera, un cop hom h a aconsegu i t l a c o l . l a boració d e l m a l a l t , n o m é s cal que aquest local i t z i les per­ sones i nves t igades ( q u e nor m a l ­ m e n t p o t t ro b a r e n e l m ateix indret o n es p rodu i l ' e nco n t re ) , i ni t an sols és necessari que en conegui e ls no m s.

U n a d ' aqu e st e s tècniques és que es real i t z a m i tjançant la " t arj a d e visita pre ferencial".

L es passes a re a l i t z a r amb aquest si st e m a són : la

2. 1 . E n t re v i s t a a m b e l m a l a l t e n u n local d ' a m bient agrada­ ble, a m b una a t m os fera r e l a x a ­ da, tranqu i l . l a i in t i m a , per t al que a q u e s t recordi e l s con t actes sexu a l s que han t i n gut l l oc e n

2 6 lciència 52)

Per tenir-ne la certesa diagnòstica, el més adient seria consultar el metge de capçalera, però en cas que no sigui possible es pot anar al Servei de Dermatologia d'un hospital , o bé als Dispensaris de prevenció i control de les M . T . S . de la Generalitat, els quals són exclusivament antiveneris, i d isposen de tots els recursos per a fer front al diagnòstic i al tractament d'aquestes malalties. Aquests dispensaris es troben als locals dels Serveis Territorials de Promoció de la Salut de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Pàgina interior del tr¡ptie editat per la Generalitat de Catalunya, destinat a l'educaci6 sanitaria de la pobla·

ció I del personal no cientific. S'hi poden trobar con­ ceptes bàsics d'epidemiologia I profilaxi.

R E V I ST A C A T A L A N A

DE

CIÈNC IA

I

T EC N O LOG I A

,

INDEX ,

A NA L/ TIC

1986

ACTUAL ITAT C I ENTIfICA

CIÈNCIES DE L'ESPAI

Ant icòs contra el cancer, n ll 47, p. 1 30 Bacteri productor de v i t a m i n a C, u n , nll 47, p. 1 28 Banc per a l lavors d 'orqufdia, nI! 47, p. 1 2 8 Bona nova per a l s hem o fH ics, una, n Il 47, pp. 1 29 - 1 3 0 C a l t e n i r cura a m b el sol. R i sc e levat de cancer de pe l l , nIl 49, pp. 2 3 6 - 2 3 7 Cic losporina en socors dels d i abèt ics, l a , n Il 5 0 , p . 2 9 1 C o m p t e a m b les p igues, nil 5 1 , p . 3 4 8 Contam i nació radioacti v a de Txern�byl, l a , n Il 4 8 , pp.

A g è n c i a espac i a l europea a la c o n q u e s t a l ' , n Il 50, p. 3 0 5 Odissea d e l ' u n i vers, l ' (Audouze, J ea n ) , 3 8 -4 6 ,

CIENCIES

de

n Il

l 'espa i ,

45,

pp.

DE LA TERRA

1 82 - 1 8 3

Energia solar, n Il 4 8 , p . 1 8 3 Enquesta a Vic sobre l a lectura e n c a t al a, n ll 46, p.

68

Espècie entre la vida i la mort: la foca capu t x i na, una, n I! 5 0 , p. 293 Es pot here t a r la c ri m i n a l i t a t ? , n Il 45, pp. 1 8 - 1 9 Estudi d e la fauna pisc!cola de Banyoles, n I! 4 6, p. 6 6 forat d ' o zó sobre l 'Antàrt ic , nI! 5 0 , p . 2 9 4 Gen de l e s m a l a l t ies coronaries, e l , nI! 50, p . 2 9 2 Inaugurat e l p r i m e r ce n t re de L i t i asi renal, nI! 4 5 , pp.

1 7- 1 8

I ncubadora d e fecu ndaci ó "in v i t ro", n Il 50, p. 2 9 1 Inst a l . l a t el primer cen t re d ' a n a l i s i de Carbo n i catorze a Catalunya, n I! 4 6 , pp. 66-67 Nou bisturr u l t rasònic, un, n I! 47, p. 1 2 8 Nou carbu rant GASO 30, nI! 47, pp. 1 30- 1 3 1 1'\ou submarf oceanogrà fic, n I! 45, p. 1 6 Nou tes t , nI! 48, p. 1 8 2 Nou vaccf contra l 'hepa t i t i s B produ"¡"t m i t jançant en­ g i nyeria genè t ica, n Il 49, pp. 2 3 5 - 2 3 6 Nova mo lècu l a f e t a a m ida pe r a t a l l ar l 'ADN, nll 49, p. 2 3 5 p l as t i c b i odegradable pe r a conrear e l deser t , n Il 45, p. 1 6 Pl uges acides, les, n Il 4 8 , p. 1 8 2 Pre m i Nobe l de Medicina, n I! 5 1 , p . 3 4 7 Pre m i Nobel de Qufmica, nll 5 1 , p. 346 Pre m is Nobel 1 9 86, nIl 5 0 , p. 2 9 4 Probable troba l l a de l a pr es è n c i a humana m és antiga de Catalunya, nI! 4 6 , p. 67 R ad icals l l i ures, c a u s a de l 'enve l l i m ent , nI! 5 0 , pp.

292-293

Reci c l atge s ' i n c rem e n ta, el, n Il 45, pp. 1 6- 1 7 Sida, l a, n !! 47, p. 1 30 Sida, la, nQ 48, p. 1 8 1 Sida, la, n !! 49, p. 236 S i l ici amorf, nou m a t e r i al d ' i nterès, e l , nI! 48,

pp.

1 8 1 - 1 82

So riasi, l a, n I! 4 7 , p . 1 2 8 Tecnologia: m icroones per a l a fusió, n I! 46, p . 68

,

C I EN CIA

I SOCI ETAT

En i g m a del s Piri neus, l ' ( C a m arasa, G u i l l e m ), nIl 4 7 , pp. 1 3 6- 1 3 9

fauna vertebrada del d e l t a del L lobregat ( G u t iérre z , R.; Esteban, P.; Rod rfg u e z , F. ), nil 4 6 , p p . 8 9 - 9 7 Grans excent r i c i t a t s d'un Ifqu i d s i n gular: l 'a i gua, les (València, G.; R e i g , M.F.; Garcia, J . M . ) , n il 45, pp.

28-37 M i neri a prehistòrica a C a t a l u nya ( Lagarda, F.), n il 5 1 , p p. 373-377 Paleogeogra fia de la m e d i terrània occide n t a l . l a ( Dar­ d er I Perlcàs, B . ), nil 47, pp. 1 40- 1 4 6 Signi ficac ió d e la dist r i b uc i ó geograflca de la flora d e l Montseny, l a ( 60 1 0s, Oriol de), nI! 5 0 , pp. 323-3 30Tec­ tònica de Catalunya. la (1) (Cheva l i e r, M arcel ) . nil 48, pp. 2 0 1 -2 0 9 Tec t ò n ica de Catalunya, l a (11) ( Chevalier, Marce l l , nIl

49, pp. 257-265

,

CIENCIES DE LA

VIDA

m o dific aci o n s i m m unològiques assoc iades a ce r t e s MTS (Tr i l l a, A.; G a t e l l , J . M . ) , nI! 52, pp. 4 3 0 -433

A l t eracions I

Anestèsia e n pe t I ts animals ( L 1Mia, M a i t e ; Parés, Pere n il 5 1 , pp. 350-353 ActivItat natatòria en e l s pe i x o s: estratègies i p art ic u ­ laritats me tabòli ques, l' (Duthie, Garry Grah a m ) , n I! 49, pp. 2 5 1 -2 5 6 Cirurgia prenatal, l a (Cam arasa, Gui lle m ) , n il 4 5 , pp.

20-27 Com l 'embrió esdevé f e tu s (Terracabres, Pius), nil 47, pp. 1 47 - 1 59 Com es comunIquen les cèl. l ules (Changeux, J e a n Pier­ re), n it 5 1 , p p . 357-358 D iagnòstic de laboratori de les m a l a l t ies de t ra n s m issió sexual (Andreu, AntOnla), n ll 5 2 , pp. 408-4 1 4 HTLV-I 1 1 , e l retrovirus que causa l a SIDA ( Pere tó Ma­ graner, Juli G.), n il 4 5 , p p . 6-8 I n t roducció al s i s te m a i m m unològic ( G ayà, Antoni), n il 5 2 , p p . 426-429

M i q ue l ) ,

Part i c i ó

A i d naixia (Ciència), n Il 50, p p. 296-30 1 Centre europeu de recerca nuc lear, el, nil 50, p. 3 0 7 E m bassa ment de R i alb, l ' (Peña Monné, J osé Luis), n il 45, pp. 47-49 I ncendis fores tals, trista c rò n ica de cada e s t i u , els, n I! 49, pp. 2 3 9 - 2 4 1 LSD, de l a qufmica a la reverència, el (Majench.

Montserrat), n il 4 9 , pp. 2 47 - 2 50 Montserra t, deixem que e l bosc es regeneri, n I! 4 9, pp.

242-243

Pre m i s Nobel 1 9 8 5 , els, n I! 46, pp. 74-75 Txernòbyl, n I! 49, pp. 244-2 4 5 Valoració a n t ropològica i c u l tura l d e les MTS (Perig­ u e l ! , E. ; Bernabeu, J . ; Perdiguero, E. ) , nI! 5 2 , pp. 4 3 4 -439

del metabo l i s m e en ecolo g i a i evolució, l a R am o n ) , n il 46, pp. 80-88 Perspectiva G a l a de l ' eco l og i a . l a ( S a g an , Dorion; Mar­ gulis, Lynn), nI! 48, pp. 1 9 2-200 Progr a m a de control c o m u ni tar i de les MTS a C a t a ­ l u n y a (Capdevila, Josep M.), n I! 52, pp. 4 1 5 -4 1 8 Sida: una m a l a l t i a d e transm iss i6 sexual, l a (Orta, Do­ lors ) , nil 52, pp. 4 03- 40 7 Sistema HLA, passaport biològic de l 'hom o sapiens, n il 4 6 , pp . 76-79

( Ma r gal e f,

Teoria

del neu tra l i s m e e n l 'evolució, la ( K i m u ra , Mo­ too), nil 5 1 , p p . 367-372 Transm iss i ó sexual de vi rus carcinòge ns. Nous concep­ tes e n l ' origen dels t u m ors hum ans, la ( Bosch, Fo Xa­ Vier), nI! 52, p p . 4 1 9-424 V i v i m una etapa revolucionaria? (J acob, françois), nil 5 1 , pp. 354-356

..

CIENCIES SOCIALS S i m bologia de l s a n i m a l s e n l ' A n t ic Egip te, la (Torra m i ­ lans, Xavier), n 2 5 1 , pp. 379-38 1

J ose p A n t o n i Saval l i V a l l deju l i ( A n n a M a r i a C a r m o na I C o r n e t ) , n R 47, pp. 1 6 1 - 1 6 3 Món l i n n e a del seg l e X V l I I , el ( G l ick, T. F.), nil 45, pp.

52-53

P r I m e r m a nuscr i t de m a tèrIa farm acè u t ica loc a l i t z a t a C a t a l u n y a ( C a r m o n a 1 Corne t , A.M.; Fi guero l a Pujol,

I r i s ) , ntl

49, pp. 2 7 3 -274 R a m o n L l u l l , alqui m i s t a n o més sa da , J oan), nll 46, pp. 1 0 3- 1 05

Tel 1hardlsme 385-386

EDITORIALS · A feccions pri vades, problemes pCibl ics (Segura, Andreu), nil �.':!, pp. 394-396

Biotecnologies, les, nil 46, pp. 60-6 1 C iència, I ndGstria i ensenyament durant la guerra c i ­ v i l , nil 4 8 , p . 1 7 2 (ciència) 50 o l 'afany de renovació i con t i n ultat, n il 50, p p . 284-285

Defi nici6 del metre i el m6n de l 'àtom, l a ( R iera i Tuèbols, Santi ago), nil 45, pp. 50-5 1 E mbassament de Rialb, l ' , nil 45, p. 5 Esc lat del Chal lenger, l ' , nil 47, pp. 1 1 6 - 1 1 7 Eureka: u n projecte tecnològic per a una Europa co­

munitaria, n2

45, p. 4

Futur del nostre bosc: . ( folch I G u i l lên, R a m o n ) , Mal d'Almansa, el, nil 5 1 , Txernòby l, crònica d'una 4 8 , p. 1 7 3

reconvertir

i

i nves ti gar,

el

nil 49, p p . 2 2 8 -2 2 9

pp. 338-339 mort gairebé

anunci ada, n2

ENTREVISTES Entrevista a m b el Conse l ler d'Agricul tura: J osep M i ró i Ardêvo l , nil 49, pp. 2 6 6 -2 7 1 Xer rada informal a m b H.T. Odum ( F l os i Bassols, Jor­ dO, n il 46, p p . 98- 1 0 2 �

FICCIO H l gh leve l f i l e ( Font, J ordi), n 2 4 6 , pp. 1 07- 1 09 Inst i n t , l' (1) ( Lester del Rey), n2 47, pp. 1 6 4 - 1 6 8 I n s t i n t , l ' ( 1 1 ) (Lester del Rey), nil 48, pp. 220-222 V i a tge al cometa ( Clarke, A.C.), n2 49, pp. 2 7 5-279

�

..

..

FISl CA, QUIMICA I MATEMATIQUES C o m , quan I per què les coses es rove l l en (Casa l brega, J oaqui m ) , n2 4 8 , pp. 2 1 0-2 1 5 ..

fà­

..

HISTOR IA DE LA CIENCIA Crusafont i Tei lhard de Chardin: un document ( G l ick, T.F.) , n il 52, pp. 440-44 1 Frêre Sen nen, un sagaç observador de la nos tra flora, n il 5 1 , pp. 382-384 J e th ro Tüll a V a lè nci a (Click , T. F. l , n il 4 8 , pp. 2 1 7 -2 1 9 J e t h ro Tuli a València (2): s'adoptà el " n ou m è t ode"?

(GI i ck , T. F. ), nil 50, pp. 33 1 -332

a

C a t a l u n ya ,

el

a

les l l egendes ( R a bas­

( G l ick,

Teo r i a del f l o g i s t , l a q u f m i c a Laurent Lavols ler. la ( R i era I 50, pp. 3 1 6 - 3 2 2

T. F. ) ,

nil

51,

p p.

pneu m à t ic a I A n t o l ne Tuèbols, San t i ago), nil

TECNOLOGIA Cap al 2000, nil 5 1 , p. 3 4 9 Ciclosporina, l a , n 2 47, p p . 1 33 - 1 34 fluxes de neutrons de l 'institut Lave-Langevin, els, n2 50, p. 309 Inst i t u t de radioastronomia m i l . l i mètrlca, l', n il 50, p.

308 MicroelectrOnica de l ' Eureka, la ( C a m arasa, G u i l l e m ) , n il 50, pp. 3 1 0-3 1 5 Noves ei nes d e l a genètica, les, nil 4 6 , pp. 72-73 Sfndrome d'Ascó, la, n il 49, p. 2 4 5 Tècnica del mosaic hidràulic i e l modernisme, l a (Ro­ sel l , J aume; Rose l l , J oan R a mon) , n il 5 1 , pp. 359-366 Tècniques autom à t i ques de diagnosi prenatal, n il 4 5 , pp. 8- 1 2 Tecnolog i a europea de la fusi6, la, ni 50, p. 306 Txernòby l , crònica del m és greu accident de l a indús­ tria electronuclear, nil 48, pp. 1 8 5- 1 90

AUTORS Andreu, Antònia: D i agnOstic de laboratori de les ma­ l a l ties de transm issió sex u a l , n2 52 , pp. 408-4 1 4 Audouze, J ean: Odissea d e l'univers, l ' , n il 45, pp. 3 8 -46.

Bernabeu, J.: V a l or ac ió a n t ropolOgica I c u l tura l de les MTS, n il 5 2, pp. 434-439 BolOs, Oriol de: Slgnt rIcacló de l a distribució geogràfi­ ca de la flora del Montseny, l a , nil 50, pp. 3 2 3 - 3 3 0 Bosch, f . Xavier: Trans m i ssl6 sexual d e vi rus carcinO­ gens. Nous conceptes en l ' or I gen dels t u m ors h u m ans, la, n il 52 , pp. 4 1 9-424 Cam arasa, G u i l l e m : Cirurgia prenatal, la, n2 .oi S , pp.

20-27

Cam arasa, G u i l l e m : E nig m a dels Pirineus, l ' . n il 4 7 , pp. 1 36- 1 3 9 Camarasa, G u i l l e m : Microe lectrOnica de l ' Eureka, l a , n il 50, pp. 3 1 0-3 1 5 Capdevi la, J osep M . : Prog ram a de control co m u ni tari de les MTS a Catalunya, n il 5 2 , pp. 4 1 5-4 1 8 Carmona i Cornet, A.M.: J osep Antoni Savall I V a l l de ­ j u l i , nil 47, p p . 1 6 1 - 1 6 3

Carmona i Cornet, A.M.: Primer m a nuscrit de m a tèria farm acèu tica localitzat a Catalunya, n il 49, pp. 273-274 Casa l 1 Fàbrega, J oaqui m : C o m , q u a n I per què les coses es rovel len, nil 48, pp. 2 1 0-2 1 5 Cha ngeux, J ea n Plerre: Com es co m u n iquen les c è l . l u ­ les, nil 5 1 , pp. 357-358 C h e v a l ier, M a rce l : Tectònica de catalunya, l a ( 1 ) , n ll 48, pp. 20 1 - 2 0 9 C h e v a l ier, Marcel: Tectònica de C a t a lunya, l a ( 1 : ) , n Il 49, pp. 2 5 7 - 2 6 5

C l a r k e , A . C . : V i a tg e al co meta, nI! 49, pp. 2 7 5 - 2 7 9 D a r d e r i Pe r i cas, B.: P a l e o g e og r a f i a de l a m e d i terran i a occ idental, la, nil 47, p p . 1 40- 1 46 D u t h i e , Garry G r ah a m : A c t i v i t a t n a t atòr i a en e l s pei ­ x o s : estratègies i p a r t i c ula r i t a t s m e t abòl iques, l ' , n il 49, pp. 2 5 1 -2 5 6

Este b a n , P.: F a u n a vertebrada d e l d e l t a de l L lobregat, n il 46, pp. 89-97 F i g u ero l a Pujol, I r i s: Primer m a n u sc r i t de m a t è r I a

farmacèut ica localitzat a

-274

C a t al u nya ,

n I!

pp.

49,

2 7 3-

j ordi: Xerrada i n for m a l a m b H.T. O d u m , nI! 4 6 , 98- 1 0 2 Folch I G u l l \èn, R a m o n : Futur d e l nos t re bosc: recon­ ver t i r i I nvest i gar, el, nil 49, p p. 228-229 F o n t , j ordi: H i g h level file, nil 46, p p. 1 0 7- 1 09 Flos, pp.

Garcia,

j . M. :

G ra ns excentric i t a t s d ' u n liquid s i ng u l ar:

l ' a i g u a , les, nil 4 5 , pp. 2 8- 3 7 G a t e l l , J . M.: A l t e r a c i o n s I m odi f i ca c i o n s i m m u no l ò g i ­ ques a s soci a des a certes MTS, n il 52, pp. 430-43 3 Gaya, A n t o n i : Introducci6 a l s is t em a i m m u nològic, n il 5 2 , p p . 42 6 -42 9 G l ick, T. F. : Crusafont I Te i lh a rd de Chardin: un docu­ m e n t , n il 52, pp. 4 4 0 - 44 1

G l lck, T. F.: jethro Tul i a València, nil 4 8 , pp. 2 1 7 -2 1 9 G l ick, T. F.: j ethro Tuli a València ( 2 ) : s ' a d o p t a e l "nou m è t ode"? , n il 50, pp. 3 3 1 - 3 3 2 G l Ick, T. F.: M6n li nneà del se gl e XVIII, e l , n il 45, pp.

5 2-53 Gl ick,

T. F.: Te i l h ardi s m e

a

C a t a l unya,

el,

n il

5 1 , pp.

385-386

­

G u t iérre z , R.: Fauna vertebrada d e l d e l t a del l l o b re gat, n il 46, pp. 89-9 7 J acob, François: V i v i m una e t a p a r e vo l u c i o n àr i a ? , nil

5 1 , pp. 3 5 4 - 3 5 6 K i m ura,

Motoo: T e o r i a del la, nil 5 1 , p p . 367-372

neu t ra l i s m e

Lagarda, F.: Mineria prehistòrica a

pp. 3 7 3 - 3 7 7

en

l 'e v o l u c i 6 ,

Ca t a l u n y a ,

nil 5 1 ,

Lester del Rey: I n s t i n t , l ' , nil 47, pp. 1 64- 1 68 Les t er del Rey: I n s t i nt, l' (11), nil 48, p p . 220-222

L 1 òria, M a i te: A n es tè s i a e n p e t i t s a n i m a ls, nil 5 1 , pp.

350-353 Majench, Montserra t : LSD, de la quim ica a l a reverèn­ cia, el, nI! 49, pp. 247-250 Margalef, Ramon: Partici6 del m e tabo l i s m e e n eco l o g i a i evoluci6, l a , nil 46, p p . 80- 8 8 M a r g u l i s , L y n n : Pe r s pe c t i va Gaia de l ' acologia, l a , n il 4 8 , p p. 1 9 2-200 Orta, Dolors: Sida: una m al a l t i a de transm issió sexual, la, n ll 52 , pp. 403-407 Parés, Pere M i q u e l : Anestèsia en pet i t s a n i m a ls , nI! 5 1 , pp. 350-353 Perdi guero, E.: V a lo r a c i 6 a n t ropològica c u l t u r a l de l e s MTS, nil 52, pp. 434-439

Peret6 M a g ra ne r, J ul i G.: HTLV- l l / , e l re tro v i ru s que

causa l a SIDA, nil 45, pp • . 6-8

Periguel l , E.: V a l o ra c i ó a n tropològica i c u l t u r a l de les MTS, n il 52, pp. 434-439 Rabassada, j oan: Ramon L l u l l , a l q u i m i s t a només a les l l e g e n d e s , nil 46, pp. 1 03- 1 0 5 Reig, M . F . : Grans excen t r i c i t a ts d ' u n l fqu i d s i n g u l a r : l ' a i g u a , les, nil 45, p p . 2 8 -37 R i e r a i Tuèbo ls, S a n t i a g o : Defi n ic i 6 m6n de l ' a t o m , l a , n il 45, pp. 50-5 1

del

m e t re

i

el

R i e r a i Tuèbols, Sant iago: Teor i a d e l f l o gi s t , l a quim i ­ c a pneu m à t i ca i A n to i n e L aur e n t L a v o i s i e r, l a , nll 50 ,

pp. 3 1 6 - 3 2 2

Rodrfgue z , F . : Fauna vertebrada del d e l t a d e l l lobre­ gat, n il 46, pp. 8 9 - 9 7 Rose l l , j a u m e : Tècnica d e l mosa i c h i d r à u l i c i e l m o d e r n i s m e , l a , nil S l , pp. 3 59 -3 66

­

R ose l l , el

j oa n

R am o n :

m o d e r n i s m e , la, nil

Tècnica

51,

del

mosaic

pp. 3 5 9 - 3 6 6

hidràulic

i

Sa gan ,

48,

Se g u r a, nil

Dorion:

pp. 1 92-200

Andreu:

Pe r s pe c t i v a

Terracabres,

de

A feccions p r i vades,

5 2 , pp. 3 9 4 - 3 9 6

n il 47, p p .

Gaia

Pius:

1 40- 1 46

Com

l ' e m br i 6

l ' ecologia,

nil

prob l e m e s p ú bl i c s ,

h u m i'l

esdevé

Torram i lans, X a v i e r : S i m bo l o g i a d e l s a n i m a l s

E g i p t e , l a , nil S l , p p . 3 7 9 - 3 8 1

la,

fe tus,

en l ' A n t i c

T r i l l a , A.: Al teracions i m o d i ficacions i m m unològi ques assoc iades a c er t es MTS, nil 52, pp. 430-433 V a l è n c i a , G . : G r a n s excen t r i c i t a t s d ' u n Ifq u i d s i n g u l a r : l 'a i g u a, les, nil 4 5 , pp. 28-37 Vallès i X i rau, j o a n : Frère S e nn e n , n il 5 1 , pp. 382-384

Vol. V

PROGRAMA

u n període de t e m ps d e t e r m i ­ nat, el qual varia segons e l t e m p s d ' i n c u b a c i ó de l a m a l a l t i a i n ves t i g a d a .

2 . 2 . E n t r e g a a l m a l a l t de t a n t e s

targes d e " v i s i t a p re fe r e n c i a l " c o m co n t a c t e s s e x u a l h a g i r e ­ c o rd a t

e n e l perío de i n ves t i ga t .

E l m a l a l t h a u rà d ' e n t r e g a r l a t a rja a t o t es l e s persones q u e p u g u i loca l i t z a r. La t a r j a p ro ­ porciona les d a d e s d ' adreça i hores de c o n s u l t a d e l s C e n t res, i ad v e r t e i x e l pac i e n t que, en

prese n t a r - l a , gau d i r<l d ' ass i s tè n ­ c i a pr e f e re n t ( gra t uYt a i a n ò n i ­

t r a ns m i ssió a d r e ç a t a l p ú b l i c i pe r ­ so n a l no c i e n tí f i c , e n e l q u a l , de m a nera p l a n e r a , s ' e x po s a l a xen

les

sexual " ,

m a l a l ties d e

p r i n c i p a l s i m p t o m a t o l o g i a d e les MTS. S ' h i pode n t r obar c o n c e p ­ t e s b<ls ics d 'e p i d e m i o l o g i a i pro­ f i l ax i .

En l a co n t r a po r t a d a h i

ha

les

adreces d e l s c e n t res de L l e id a , de B a r c e l on a,

MTS

Ta r r a g o n a i G i rona.

2.2.

Edició

fu l l s

de

de

propa ­

g a nda d e l s nos t re s S e r v e i s , a m b l e m es i s e n t è n c i e s per a m ot i ­

e l púb l i c m a l a l t i es .

var

d a va n t

aquestes

e f ec t i v a

que

sis t e m a s ' o b t e n e n de persones de m és s e n z i l l a i

amb

l ' a c t u ac i ó

del

person a l sani t a r i , e n no p rec i s a r de la i d e n t i fi c a c i ó perso n a l , pe r m e t re l ' anon i m a t m és com ­ p l e t , i c o n s t i t u i r la mane ra més d i sc r e t a de r e v i s i ó de l s c o n t a c ­

tes. Aquest m è tode pre c i sa t a n s o l s l a col . l aboraci6 d el pac i e n t i , p e r t a n t , d e m a n a q u e l ' i nves­ t i gador

es t i gu i

en

poss e s s i ó

de

com ara l a s i m p a t i a , un bon tracte p er s on a l u na m a d u re s a e m o t i v a .

qual i tats

,

LA POBLACI Ó

E l s s i s t e m e s e d u c a c i o n a l s són els m i l l o rs m e d i s per a d i fondre les i n f o r m a c i o ns sobre a q uest es

m a l a l t i e s ( 4 , 5 i 6 ). és

adre­

çada a :

I. Grups m i no r i t a r i s

1 . 1.

I n f o r m ac i ó

C e n t re

Pilot

per

privada e n el a t o t es aque­

1 . 2. Co n f e r è n c i e s sobre educac i ó sexua l , i m pa r t ides en c e n t re s o loca l s f re q ü e n t a t s per perso­ nes d ' a q ues t s gru ps.

2.

E du c a c i ó

2. 1.

Ed i c i 6

sa n i t àr i a

d'un

ment

la

pub l icació

sobre

la

S . I . D. A . , q u e h a o m p l e r t u n bu i t m o l t i m portant e n l a i n fo r m a c i ó s a n i t à r i a d e l e s MTS.

2 . 4.

S 'h an

real i t z a t

d ' I n fo r m ac i ó

a

la

p ro g r a m e s

pre m sa,

r <l d i o

t e l e v i s i ó. A q u e s t a c l asse d e p rog r a m e s , s i b é t e n e n l ' a v a n ­ t a tge de poder a r r i bar ràpida­ ment a l g r a n p ú b l i c , t e n e n e n canvi l ' i n c o n v e n i e n t d e no poder conè i xe r - ne r à p i d a m e n t les re ­ i

acc i o n s ,

t a m poc

ni el

1 . - ORGJ\NIZACI Ó N M U N D I A L DE LA S A L U D . R é p e r t o i re m o nd i a l d e s c e n t r e s d e t r ai t e m e n t pour m a l a ­ d i e s vénérien nes d an s l e s ports. G i ­ n eb ra , 3a. e d i t i o n . 1 9 72.

2 . - H EALTH EDUCATION C O U N ­ C I L. Handbook o n c o n t ac t traclng

no

c o n t i ng u t

es del

pot m i s­

en e l c a s q u e no h a g i e s ­ tat ben e n t ès per l ' a u d i to r i . Só n ú t i l s per a t r a n s m et r e m i s s a t g e s p o c co m p l i c a t s o p e r a s e r v i r de recorda to r i , però no s'hi a c o nse g u e i x de m o d if i c a r les a c t i tuds o c o m por t a m e n t s se­ x u a l s de l s o i e n t s .

(81

2 . 5 . S ' h a n re a l i t z a t c o n ferènc i e s d ' e d u c a c i ó sani t à r i a e n C e n t r e s educa t i u s u n i ve r s i t a r i s , c l u b s j u ­ ve n i l s , escoles, co l . l e g i s m ajo rs, e t c . que ho han s o l . l ic i t a t. ( 9 )

sexua ( ( y

transm i t ted d i se a se s.

Educ a t ion Heal th

The

Londres.

C ou nc i I . 1 980.

3.- POlTERAT. j . l .

BERG. R.B. The fec ti ven ess of a tem

for

and ROTH EN­

ca se f i n d i n g e f­ sel f-re ferral sys­

gonorrhoea: A m e r i c an

A prel i m i nary J. of p u b l ic Health. 67: 1 74- 1 76 ( 1 9 7 7 ) .

4.- BOGUE, D.T. et AI. Co m m u n i ­ cating t o combat VD. Chicago, U nlversity o f Ch ic a go Press. 1 979. repo r t .

5 . - DARROW, W.W. M . L H ea l t h behaviour t r a ns m i t t ed diseases.

and and In:

PAU L I . sexua( ( y H o l m es ,

et al., ed., Sex u a ( ( y t r a n s m i t ­ ted d i se a ses . New York. Mc Graw­

K . K.

- H i I 1 . 1 984.

6. - KROGER, F. and WIESNER, P.l. STD Education.

J ournal or S c hoo l Hea lth. 5 1 : 2 4 2 - 2 4 6 ( 1 9 8 1 ) .

7 . - OSTROW. D.G. H o m ose x u a l i ty and STD. I n : H o l mes, K. K. et AL. e d . , Sexually t ransm i t t ed d i seases.

New York. Mc Graw - H i l l . 1 984.

8.- TONES, B.K. Thc u s e a nd abuse of m ass m e d i a in hea l t h p ro m o t ion. in:

Leathar,

D.S.

Health education

and

and

AL. e d. , media.

the

O x ford. P e r g a m o n Press. 1 9 8 1 .

9 . - SIMMONS, 1. ED. Mak i ng health educa t ion work. Wash i n g t o n , D C .

Amer ican P u b l i c H e a l t h Associa­

t ion. 1 976.

de risc.

l les persones que s ' han dec larat i n c l o s es e n u n d e l s a n o m e n a t s g rups de risc ( p ra c t i ca n t s de l a pros t i t uc i ó - m a sc u l i n a o fe­ m e n i na-, persones d ' ac t i v i t a t se x u a l promísc u a , a m b ac t i v i tats hom osexuals, b i se x u a l s, etc.) ( 7 ) .

!2ú b l i c .

de f u l l e t s d ' educac i ó

s a t ge

SANITÀRIA DE

sani tària

Edició

v e n e r i o l ò g i c a i preve n c i ó s a n i t <l ­ r i a.

Hem d ' e s m e n t a r espec i a l ­

m od i f i c a r

IV. EDUCACIO

L 'educació

2 . 3.

BIBLIOGRAFIA

In

ma).

A m b aquest l oc a l i t z ac i ons m a n e ra molt

des. 1 986/4 1 8

ful let

del

g ra n

Finalment, existeix una col. la­ a m b serve i s sa n i t a r i s estrangers o a m b e l s que h a n o r g a n i t z a t a l t res a u t o ­ n o m i es. H e m es t a t e n c o n t a c t e a m b e l C . D . C . d ' At l an t a. H e m donat el nostre ajut i expe r i è n ­ c i a a l s c u rse t s i r e u n i o ns c e l e ­ b r a t s p e l " G r u po español para e l e s t u d i o de l as E T S " , i n ' h e m rebu t , t a m bé, t o t a c l asse d ' a j u ­ d a c i e n t f f i c a i profes s io n a l .

bo ra ció s i m i l ars

J osep

M.

Capdev i l a

J osep M. Capdevila I Gayà es C a p dels Serveis A n t i veneris d e l ' H os p i t a l Clfnic i Provi ncial de Barc e l o n a d e s de l ' a n y 1967.

Es també

C a p del C e n t r e de

Pre­

venció ¡ C o n tro l de les MTS de G en era l i t a t d e Catalunya.

la

Pertany a di ferents I n s t i tucions, c o m I �cadèmla Espanyola de Der­ m a t o l og i a, ¡ el Grupo Español para la Investi $ acl6n de las ETS e n t r e d' al tres. Es, t a m bé, autor de brosos treba l l s I publicacions.

nom ­

i nt i tulat

"Co m , q u a n i p e rq u è es produe i -

(ciência 52) 27

SEXUAL

L� TRAN SMI S SIÓ DE

,

VI RUS CARCI N O GEN S .

NOUS CO N C EPTES EN

� ORIGEN

TUMORS HUMANS

DE

F.X. Bosch La revista (ciència) dedicà el seu número 4 de novembre de 1 980 al cancer. En aquell moment, varem voler discutir el que es coneixia de les causes dels tumors humans, donant continu'¡'t at a la contribució que Duran i Reynals havia fet a les pagines de la pri mera revista (ciència), l 'any 1 928. Duran i Reynals va dedicar una part important de la seva vida professional a l 'estudi dels "virus filtrables" i de les relacions entre els virus i alguns tipus de tumors. El seu article "El càncer, com avui se' l mira i com se'l vol combatre", reproduIt fntegrament a (ciència) l'any 1980, posà clarament de relleu la intu'¡'çi6 dominant en els primers anys de segle sobre la possibilitat que les in feccions vfriques estigue ssin relacionades a m b el càncer. Malauradament, els instruments i la tecnologia de què disposaven en aquella època no els varen permetre d'anar gaire més l luny, i les hipòtesis virals de l'etiologia del càncer varen avançar molt lentament durant un bon nombre d'anys.

EL MODEL DEL TABAC I EL CÀNCER DE PULMO AGAFA EL RELLEU

NOVAMENT ELS VIRUS A PRIMER PLA

I

Les tècniques epide m i o l O g i ­ q u e s v a ren evolucionar m o l t r a ­ p i d a m e n t des de l s a n ys 5 0 , en gran m anera perquè va re n saber

El model de carcinogènesi qufm i c a p roposat per a expl icar l a r e l a c i ó e n t re e l cancer de p u l m6 i e l c o n sum de cigarre­ tes, va dom i nar el panorama a p a r t i r dels a n y s 5 0 . L 'ex traor­ d i n a ri treball d e Doll i HiII " U n e s tu d i de l ' e t i o l og i a del cancer de p u l m6 ", pub l icat l 'any 1 9 5 2 , v a do nar la mesura del poder

d'una enquesta epide m io l<'lgica ( d ' u n qu ü e s t i o n ari ben fet i ben i n t e r pr e t a t ) , per tal de d esc o­ brir les asso c i a c i on s e n t re una m a l a l ti a tan co m p lexa co m e l cancer d e p u l m 6 i els seus f ac tors de r i sc d o m i n a n t s .

28 (ciència 52)

francesc Duran i Reynals ¡Barcelona, Haven ¡EUA),

1.958).

1.899

-

New

i ncorporar els avenços d ' a l t res bra nq ue s de la ciència: v i rolo­ gia, i m m unologia, biologia m o l e ­ cular, est adfstica. L ' anomenada seroepidem iologia estudia l a dis­ tri bució dels marcadors i m m uno­ I()glcs de respos ta a age n t s an­ t i gènics en poblacions ben defi­ nides. La que comença a ano­ m enar-se e p i d em i olo g i a m o l ecu­ lar tracta de buscar e l s m arca­ dors d 'expos i c i ó a substancies carci n<'lgenes ( virus, pro duc t es qufm ics i d ' a l t r e s ) , m i tjança n t l ' a n a l i s i d e l s components f i n s

TRANSMISSIÓ

S. DE

Vol. V des. 1986/ 420

VIRUS

ara I n accessi bles de l es estruc­ ce l . l u l ars tals c o m e l s iicids nucleics. La connexi6 e n ­ t re l a m etodologia e p i d e m i o l � g i ­ ca i l a tecno logia biol�gica de punta, ha permès d' aconsegu i r e n pocs anys a venços notables e n e l coneixe m e n t cientfflc i, e l que és més I m portant, h a obert u n e s possibi l i tats d ' i n t er­ venció sanltaria I n i m aginables tan sols 1 0 anys enrera. t u res

Un e x e m p l e que se rveix per a i l . l u s t rar l a rapidesa amb què s'han produït aques t s canvis, ens el dóna, en la pr�pia revista (ciência), la revisió del te m a f e t a p e r Pau Viladiu l ' a ny 1 9 80.

En l ' article "CInquanta anys després", l 'est i m ació de la quan­ t i ta t de tumors hu m ans que po­ dien atribu ir-se a i n feccions vf­ r i ques no era encara contempla­ da com una e n t i t a t pr?lpia. Tan sols sis anys després, es posen en m a rxa program es de recerca i assa i gs de vacunació c o n t ra l ' he pa t i t is B, els q u a l s s' espera s i g u i n capaços de preve n i r en el fu t u r centenars de m i l e rs de casos de cancer pri m i t i u de fet­ ge.

LA TRANSMISSIO DEL VIRUS DE L ' HEPATITIS B I EL RIS C DEL C ÀN C ER DE FETGE ( Estrictament parlant, e l carac­ ter de virus carci nogen no pot aplicar-se al vi rus de l 'hepati­ t is, perquê mal no s'ha aconse­ guit d ' i nduir transform acions tum orals de caracter neophlsic n i en models a n i m a l s ni I n vi­ t ro. El vi rus del papl loma, al contrari, és capaç de provocar lesions pre-neopliisiques I neo­ p l iisi ques en el con i l l, en b�vids po tser entre · els hum ans).

Al l l a rg de molts anys, l 'he­ p a t i t is B va ser anomenada he­ p a t i t is sèrica, perquê e l contagi evident era el contacte a m b sang co n t a m i nada, b é pe r pun­ cions accidentals dels m anipula­ dors, bé per trans fusions amb sang i n fectada. Sobre l 'epide­ m iologia i la transm i ssibi l i t a t de la in fecció, n o se ' n sabia g a i re , j a que e ls Instruments de m esura d 'e xposic i 6 es l i m i ta ­ v e n a preguntar s i la persona havia o no estat en cont acte

amb sang o productes derivats, i si l a persona havia tingut o no una hepa t i t i s o una icterfcia.

El canvi qua l i t a t i u es produf quan es va descri ure l ' a n t i gen de superffcie del virus de l ' he­ p a t i t i s B (anomenat i n i ci a l m en t an tigen Austrii l i a ) , i, poc des­ prés, es descriv i a t a m bé la res­ t a de m a rcadors serol?lgics d ' ex­ poslc i6 I d ' i nfecció vi rals. A m b aquests instruments i en u n temps extraord i n à r i am e n t curt, es va poder demostrar que: 1 . Existien portadors sans de l'ant igen de super ffcie , capaços de t rans m e t re la i n fecci ó a d' a l t res persones, I aques t a transmissió pod i a p roduir-se sen­ se necessitat d'una transfusió o un accident evident que com­ portés contacte amb l a sang, o amb productes derivats.

2. Aquests portadors podien te­ nir o no antecedents clfnlcs d'hep a t i t i s aguda o d ' icterrci a I , per tant, la in fecci6 viral I l 'adqu isició de l 'estat de porta­ dor pod ia ser u n feno m e n cltn i ­ c a m e n t desapercebut.

3. En e l s pai'sos d ' a l t a prevalen­ ça d'hepa titis B , per exemple, no m brosos pa'¡'sos de l 'Africa sub-sahariana i del sudest aslii­ tic, e l contacte a m b el virus es produ eix en e l s pri mers anys de la vida. A I Senegal, per exe m ple, a l'edat de 1 0 anys

practica m e n t tots els i n fants han estat i n fectats, i una pro­ po rció substancia l n'ha esdevin­ gut portadora crònica de l ' a n t i ­ g e n viral ( fins a u n 2 0 % e n de­ t e r m i nades comuni ta ts).

4. Les vacunes derivades del sêrum de por t adors sans eren e ficaces e n induir respostes h u­ morals tant en nadons com en­ tre adu l ts, i aques ta resp os t a protegia tant d e l risc de dese n­ volupar una hepa t i tis aguda, com d'esdevenir portador de l ' a nt i gen de superffcie O , per tant, prot egia t a m bé del risc de ciincer de fetge).

En els m a teixos anys, els epi­ de m iò legs varen aconsegu i r de demost rar que e l risc de con­ t raure un càncer pri m i tiu de fe t ge era com a mfnlm deu ve ­ ga des superior entre e l s por t a ­ dors cr�nics de l'ant igen vi r a l q u e e n t re l a població e n gene­ ral. En alguns estudis prospec­ t i us, aquest risc s'ha considerat fins a 1 00 vegades superior en­ t r e els portadors cr�nics. La infecc i6 crònica pel virus de l'hepati tis B, e xpressada per l a persistència en el sèrum de l ' a n t i gen de superffcie, ha esde­ vingut el factor de risc m é s i m portant p e r a l ciincer pri m i t i u d e fet ge i , possi blement, e l se­ gon carci nogen huma m és i m ­ po r t a n t d e l s coneguts ( després del t abac). La proporci 6 de ca-

(ciência 52) 29

TRANSMISSiÓ S. DE VIRUS

Vol. V des. 1 986/4 2 1

c à ncer h e p à t i c a t r i buY­ l a i n fecció per hepatitis B , h a e s t a t est i m ada e n u n 95% e n els pa'¡"sos d ' a l t r i sc, e n t re 1 0 i 40% en e l s paisos de risc i n t e r m i g ( possiblement Espanya es t roba en aquest .� r u p), i en­ tre I i 5% e n els paisos de baix r i s c ( EEUU i Gran Bretanya, per exe m p le). Ten int en c o m p te q ue a esca la m undial e l nom bre est i m a t de casos de cancer de fe tge és de 250.000 per any, i q ue, d ' aquests, 1 7 5.000 poden ser causats d i recta o i n d i rec ta­ m e n t per la in fecció viral, les poss i b l i tats de prevenc ió que s ' h a n e videnciat amb la vacuna són, sen z i l lament, extraordinà­ ries. Els problemes ara se si tuen en el terreny de la producci6 a baix cost i de la i n t ro ducci6 de la vacuna en els progra m es regulars d ' i m m u n i t z aci6.

Els primers assa igs d e vacunaci6 s'han i n i ciat a Taiwan, Gàmbia, i a cer tes pob lacions de la Xi­ na. Ca l dnl encara esperar a l ­ guns anys (en tre 3 0 i 4 0 ) abans de poder a fi r m a r amb seguretat que, amb aquesta estratègia, l a vacunació m assiva dels nou nats serli capaç de prevenir l ' aparici6 d ' u n nom bre substan­ cial de cancers de fe tge. sos

de a

b l es

LA

TRASCENDÈNCIA

D'AQUESTES DESCOBERTES EN

tador crò n i c

assi m p t o m i'! t i c .

Ma­

i n formaci6 de què hom d i s posa no és encara prou precisa per a qua n t i f icar e l risc l l igat a l se xe del porta­ dor, e l s d i ferents patrons de m a rca dors v i ra l s o per a m esu­ rar les di ferències ind i viduals de susceptib i l i t a t . l a u r ad a m e n t ,

la

LA TRANSMISSIO DE LA MARE AL NOU NAT: , RISC DE , CAN CER HEPATIC

Aquesta és, evidentment, una de les fo rmes de trans m issi6 m és i m portants de l ' hepa t i t i s B, part icularm e n t s i considerem que el caràcter de portador ( j , per t a n t , e l risc d e cancer · de fe tge) va l l i ga t a l ' edat d ' i n fec­ ci6. Mentre que els individ us i n fectats en edat adu l t a esdeve­ nen por t adors en una fracci6 pet ita (un 1 0% aprox i m ada­ m en t ) , u n 90% dels infants que s'infecten en el decurs dels p r i m ers m esos de l a vida con­ trauran aquest estat de risc.

En els països del sudest asH'ltic, se m b l a demostrat que e l 9 5 % dels nou nats de m a res port ado­ res de l ' a n t i gen de super ffcie i de l ' antigen "e" de l 'hepa t i t i s

TERMES, DE

TRANSMISSIO SEXUAL

,

LA TRANSMISSlO ENTRE ESPOSOS O PARTENAI R ES: RISC D'HEPATITIS Entre els individus de risc elevat reconeguts per l ' OMS, f i guren els esposos o companys sexuals de persones que tenen una hepa t i t i s B. En aquest grup, la prevenció és re lativament in­ tuït i va si ens l i m i tem a la fase aguda o a la fase ictêrica de l 'hepatitis B, pe r O res t a el pro­ blema de les fases contagioses no ictè r iques i , el que és m és i m porta nt, el de l a fase de por-

30 kiência 52)

Vaccf im munitari contra e l virus d e 1'l Iepatitis 11,

obt ingut a l'Institut Pasteur.

q u a n arriben a l ' e d a t d e 1 2 m esos, tenen j a a l g u n tipus de m a rcado r , i un 7 5% dels i n fa n t s s6n j a portadors crèlnics d e l ' an­ t i &!! n de superffcie. En a l guns paisos asiàt ics, s'ha est i m a t que e n t re un 30 j u n 50% de les m ares portadores d'ant igen de super ffc ie, s6n també portadores d ' a n t i gen "e". La trans m issi6 de m ares a fills podria ser, doncs, responsable de la m e i t a t de casos d e l s portadors que e s produeixen en aquel ls indre t s.

B,

En els pa1'sos a fricans , l a t rans m issi6 materno-i n fant i l és probablement responsable d ' u n a fracci6 relativament m és b a i x a d e l a prevalença d e portadors crèlnics (entre un 10 I u n 20%), i han de se r consi derades al tres formes de contagi, com, per exemple, la transmissi6 en tre i n fants, a t ravés de parasi ts, etc.

Hom creu que l a i n fecc i 6 es produeix en e l moment del part, per aspiraci6 d e sang in­ fectada, perèl no es pot deixar de banda e l con tagi pos terior a través d ' a l t res fluids m a terns en els quals també es pot isolar e l v i rus de l ' hepa t i t is.

D ' a l t ra banda, la trans m iss i6 durant l ' e m baras és un fenomen poc freqüen t , ja que el virus no travessa la barrera placenta­ ria indem ne.

TRANSMISSiÓ S.

DE

VIRUS

Vo l. V

des. 1 986/422

J

LA TRANSMISSIO ENTRE HOMOSEXUALS MASCU LINS: AUGM E NT DEL RISC El car<lcter de grup de r i sc dels homosexuals m ascul i ns per a m a l a l ties v i r a l s ( H e p a t i t i s B, HTLV, V i ru s Ci tomeg<llic', ha es t a t probab l e m e n t un de l s fe­ nOmens q u e m és ha con t r i b uït a revi t a l i t zar l ' I nt erè s per a es­ t u d i ar de nou els patrons de comportament sexu a l com a fe­ nomen d ' i m porti:!.ncia epide m i o l ò­ gica en les d i fe r e n t s c o m un i t a t s h u m a nes.

Dues s 6n les raons fonam en­ tals en el comportament homo­

sexual

que

permeten

d ' e n tendre

la situaci6 d'alt risc: la primera és l a freqüència amb què aq u es ­ tes re l acions só n pro m fsc u es, fins I tot al t a m e n t promfscues; la segona és la u t i l i t z aci6 fre­ q üent de la via rect a l com a òrgan sexual per a relacions que inclouen pe n e t rac i ó c o m pl e t a.

L a p ro m i sc u'¡'t a t és un fac to r r i sc aplicable t a n t als homo­ se xua l s com a l es persones b i se­ xuals o heterosexuals. No obs­ t a n t , entre els homosexu als és a l t a la fre q ü èn c i a de g r a n p ro­ m i sc ui't a t , d e tal m a nera que la prevalença de l'antigen de superffc le registrada en pobla­ cions homosexuals occiden tals osc i l . l a entre e l 5 i el 1 0%, mentre que les pob l acions de control de les m a te i xes ilrees p resenten una freqüència se n s i ­ blement m é s b a ixa (0, 1 -0, 5%).

El que és m és i m portant és que, d'ent re els portadors c rò­ n ics d'antigen de superfrcie, els homes homosexuals tam bé tenen una fre q üèn c i a m és elevada (38-75% versus 3-30% en tre els por tadors no homosexuals). Tal com hem esmentat, l 'antigenè­ mia "e" és un !ndex d 'a l t a in­ fec t i vi t a t . de

La u t i l i t zació d e l a v i a rec tal com a òrgan sexual comporta u n r i sc elevat de con t a g i , per­ què l a m ucosa és fr<lg i ! i la pe­ ' netració s aco m p a n y a f re q ü e n t -

figura 2.

Distribuci6 de ls deu tumors m és fre­ qüent s a escala mundial entre els ho­ mes.

El clncer de fetge ocupa el setè

lloc. Per

a

nombroses regions del sudest

asiatic, la Xina i l'Africa sub-sahariana, n'és el tumor més freqüent. (1. pulmó,

2. estómac, 3. cólon i recte, 4. boca i faringe, 5. prOstata, 6. esòfag, 7. fetge, 8. bufeta, 9. sistema lim !atic, 10. leucè­ miesl

ment de p e t i t e s fer ides i h e m o ­

rr<lgies

i,

pe r tant, de co n t acte

directe a m b sang po tencia l m ent cont a m i n ada. Aquest fet e xp l i ­ c a r i a q u e la pro m i scuït at feme­ n i n a comporti un risc més baix de contagi. Per exe m ple, en un estudi de la poblaci6 de p ro s t i ­ tució a Singapoore ( 1 2 1 ho m e s i 2 3 9 dones) , la prevalença glo­ bal de l ' an t igen de s up er ffc ie era 9 , 2%, però la distrlbuci6 per sexes m os trava que entre ( tots els hom es homosexuals) era de l 1 5% , m e n t re que e n t re les dones era de l 6 , 3 % . La pos i ­ t i vitat per a l ' a n t i gen "e" e n t re els portadors, era de 39% per als h o m e s i de 1 3, 3% per a les do n es.

,

CATALUNYA ES UN PAlS , DE RISC MITJ A PEL QUE , F A AL CAN CER DE FETGE

Les dades del Regis t re de Po­ blació de Tarragona suggerei xen que la in c i dè n c i a del c<lncer he­ p<ltic a l a provIncia (i, p e r ex­ tensió, proba b l e m e n t a C a t a l u ­ nya ) , és p r o pe r a a la d ' al tres regions de la mediterr<lnia i sensiblement m és e l e v a d a que la dels països del nord d ' Euro­ pa. L e s dades m é s rece n t s de la m o r t a l i t a t a C a t al u ny a sug­ gereixen el m a t e i x feno m e n . La

preva lença de po r t a dórs d ' an t i ­ g e n d e superf1c ie e n t re un g r a n

nombre d e d o na n t s d e s a n g h a e s tat , en els darrers anys, d ' aproxi madament u n 1 %.

Tot i és se r una preva lença i n ter m i tja-baixa, és deu vegades su per io r a la registrada, p e r als Estats Units e x e m p l e, d 'Amèrica o a l ' A nglaterra. E l control de l 'he p a t i t i s B i , e n u n a certa proporció, de l cilnc e r hepà t ic, és u n t e m a sa n i t a r i d ' a m plada i , per t a n t , de m a l resu m ir. Molts del s s e u s co m po ­ n e n t s s ón j a r u t i n a en e l s nos­ t res cent res ( a n il l i s i de les sangs per t ransfusió, con t r o l d e l e s m ares, va c u n a c i 6 d e l s n a ­ dons d e les portadores, e t c . ) .

Valdria l a pena, perO, considerar a l gunes mesures de cara al fu­ tur, com, per e xe m p le, l ' e s t u d i de les fa m n i es dels port adors de l ' a ntig en de super fIcie ( i den­ ti ficades per qualsevol a l t re m o t i u ) , l a vacunaci6 de l s f a m i ­ l i ars a risc, l 'estudi i v a c u n ac i 6 del persona l sanitari en c o n t ac t e a m b p ro du c t es derivats de l a sang h u m a n a, I l ' a t enc i ó espe ­ c i a l a ls viatgers que han residi t en pai'sos d ' a l ta endè m ia.

Cal es mentar, f i na l m e n t , q u e en e l s països on . l ' he p a t i t i s B només explica la m e i t a t o m e ­ nys dels casos d'hepatoma, e l tab ac , l ' a lcoho l I e l s cont racep­ tius orals han esta t assenya l a t s c o m a factors d e risc, i , com a tals, caldria contem plar-los en els fu t u rs t r e b a l l s de recer­ ca, i en els conse güent s pro­ grames d ' i n t ervenció.

(ciência 52) 3 1

TRANSMISSIÓ

S. DE

VIRUS

Vol. V des. 1986/423

,

E L CAN CER DEL COLL

DE LA MATRIU:

ERA CONEGUT des de

Fins aquf s'havia a r r i b a t i aquf s'estava l a cosa fins fa es­ cassa m e n t sis anys. Ll avors e l t e m a v a ser revi t al i t zat des de l '()p t ic a de l 'epide m iologia i des de l 'è)ptica de la bio logia m o l e ­ c u l a r.

1 743

E r a conegu t , pe r() no es pod i a demostrar. L ' any 1 74 3 , Ramaz­ z i n i , i u n any m é s t ard Rigoni Stern, varen descri ure, potser per pri m e ra vegada, co m el cê ncer de coll era un tumor Que a p a r e i x i a freq ü e n t m e n t en dones cas ades, per() m o l t rara m e n t en­ tre les monges. Dura n t prop de dos-cents anys, s'ha vist m o l t s cê ncers de col l, I h o m ha fet m o l ts t reballs epide m i o lOgies per t a l d'arribar a d e f i n i r a m b precisió quines eren les dones que estaven a risc. L a c i ê n cia, com l a resta de disc i p l in es, esta m arcada pe l seu t e m ps i , per t a n t , la de f i n i c ió d e l grup d'alt r i sc va anar canviant a mesura que els investi gadors es va re n a t re v i r

a

preguntar

amb

sub s t anci al de d o n e s a m b cêncer de cêrvis m a n i festava c l ara m e n t

exemple, po d e m a v ançar q u e e l risc no v a l l i g a t a l n o m bre to t a l de c o i t s d ' u na d o n a , s i n ó a l fet que aquests coits s ' h a gi n p r od uYt a m b un nombre e l e vat de companys sexu al s, e t c .

més

detall

sobre el comporta m e n t sexua l , i a m esura q u e l e s do­ nes varen ser més l l i u res e n respond re. Per exem ple, l ' edat d ' i niciació se x u a l va passar d'expressar-se com a "edat a l pri mer m a t r i m o n i ", "edat del pri mer fill", "edat a l primer em baràs", f i ns a poder pre g u n ­ tar i p ode r con tes t a r oberta­ m e n t a l a pregunta "edat al seu p r i m er coit com plet".

,

UNA INfECCIO VIRAL, POSSIBLE fACTOR COMU EN L ' ETIOLOGIA DEL CAN CER DE COLL DE MATRI U I DEL CAN CER DE PENIS I

,

,

Se m b l ava la història de l'ou de C o l o m . Quedava clar que el co m portament sexual de la dona modi ficava

substanc i a l m e n t

el

s e u r i s c d e m a l a l tia, per() t a m b é quedava clar que u n a fracc i6

haver est a t monoàndrica...

No va ser fins l 'any 1 98 1 que es va p u b l i c a r un t re bal l cie n t Hic q u e re l ac ion a v a l a q ü est i ó del com por t a m e n t sexual m asculf amb e l t u m or fem enf! (el ma­ teix Doll, que publica l 'estudi del t abac I de l cà ncer de pul­ m 6, fi gurava entre els autors).

E n aques t a en ques ta, pet i t a I de pressupos t m i grat, hom sug­ geria clarament que el risc de m a l a l t i a per a la dona que es reco neixia monoandrica, aug­ m e n tava progressivament amb e l nom bre d e companyes sexuals que el seu m a r i t o com pany re­ coneixia haver t i n gut al l l arg de la seva v i da. Aques t risc po­ dia arribar a ser e n t r e 7 i 8 vegades m és a l t q ue el de la dona monoandrica e l marit de la qual es de finia com a mo n()­ gam.

L 'estudi de mostrava el m a t e i x e fecte per a les dones p o Wl n driques.

A l t res t reballs previs i al gun fet posterior re forçaven aquesta h i pè)tes i , indicant, per exemple, que les segones dones d'homes que n' havien perdu t l a pri m e ra a causa d'un càncer de coll, t a m bé t e n i e n un risc elevat de pati r-lo. A n i ve l l mundial, exis­ teix una correlaci6 (encara que

Avui en d i a , el grup d e dones d ' a l t risc es defineix per haver començat aviat a tenir relacions sexuals, i per haver t i ngut m G l ­ t i p les companys sexuals. Al tres fa c t o rs de risc s6n el tabac I, potser, els anticonceptius orals.

En e l grup de factors de pro­ tecció, h i trobem l a u t i l i t z ac i ó de c o n t r acepti us de barrera ( d i a fragmes o co ndon s ) , I l ' h a ve r es t a t tractat amb electrocoagu­ lació de la zona de t r ans i c i ó cervi cal. Aques t es assoc iacions han es t a t estudi ades a basta­ ment per di feren ts Inves t iga­ dors, en di ferents a m bients i m i t j ançant

d i ferents

têcnlques

d'e n t r e v ista I de co n t ro l , de m anera q ue podem gai rebé asse ­ gurar que cad a s cu na d ' aq ue s t e s caracterrs tiques té u n a relaci6 especHica a m b l a m a l al t ia. Pe r

32

(ciência 52)

PapiIJomavirus en forma de cristalls a l'interior d'una cêl.lula.

TRANSMISSIÓ S.

DE

VIRUS

Vol.

feb l e i poc co nsi s t e n t ) e n t re l a i nc i d è nc ia de cà n ce r de coll i la i n c i d ê n c ia de c à n c er de pe­ n i s. Era, doncs, pos s i b l e que el càncer de coll i el c à nce r de penis ti nguess i n una causa co­ m un a , i que aquesta fos, proba­ b l e m e n t , u n vi rus, ja que m a i no s ' h a v ia pogut demostrar que u na bactêria, un fo n g o un pa­

ràs i t que habitua l m e n t es troben e n el t r a c t e g en i ta l , fo s si n ca ­ pa ç os d ' i n du i r t r a ns fo r m acio n s t u m o ra l s.

D ' a l tra banda, per a e x p l i car e l fet que el càncer de cè r vi s és u n t u m o r m o l t m és fre q ü e n t que el càncer de penis, c a l t ro­ bar a l t res factors, d ' exposició o de suscep t i bi l i t a t , que pro b a ­

blement i ntervenen en e l procés que va de s de la i n fe c c i ó a l a t r an s for m a c i ó neop l à si c a . El se­ gü e n t pas era, doncs, buscar e l s marcadors d e l a i n fecció v i r a l e n e ls tumors, e n e l s t e i x i t s no t u m orals, en e l s casos i en e l s con trols, en l e s dones i e n l lurs com panys. Però, quins m a rc a ­ d or s ? q u i n s v i ru s ?

,

LA CLONACIO DE L'ACID NUCLEIC DEL VIR US DEL PAPILOMA \

Durant m o l ts d' anys, e l s e p i ­ dem i <llegs varen i n t e n t a r d'ex­ plorar e l paper del v i r u s H e rpes 2 i del vi rus C i tomegi H ic, cone­ guts pobl a dors ocas i o n a l s del t racte geni t a l , per<l la m a jor p a r t dels treb a l l s for e n I ncon­ clusius o c l ar a m e n t n e g a t i us.

Hom v a avançar molt Quan es va aconseguir de c lonar l ' àcid nucl eic de ls virus d e l grup d e l s papi l l omas, un virus fins a lesho­ res i m possible de c u l tivar.

Act u a l m en t , h o m po t disposar a b as t a m e n t de seq ü ències vi­ rals m arcades que per m e t e n d'ide n t i ficar i de q u a n ti f ica r la p res è ncia de fragments vira ls, i ntegrats en l ' àcid nucleic cel.­ lular o l l i ures e n el c i toplasma de cèl. l u les hum anes. A part i r d ' aq uest m o m e n t , es varen m u l ­ t i p l ic ar e l s treb a l l s d e l a bo ra t o­ ri, tot i nform a n t de la presència de determ i na t s sub t i pus de l a famfl ia dels papi l o m e s en mos­ t res de t u mors de cêrv is, en lesions pre-tu m orals, en m os t res d e càncer d e pen i s I êñ I fñ iês ce l . l u l ars deri vades de t umors

càncer de pen i s i en !fnies c e l . ­ ¡ u l ars deriv ades d e t u m o r s cer­ vica ls. E l s m a t e i xos m a rcadors e s tr o b e n , t a m bé, e n m o s t r es de teixits nor m a ls ( e n cara que e n p ro p or ci o n s d i ferents), i , f i n s a r a , els r e s u l t a t s s ó n con t radic­ toris. Ara com ara, c a p t r e b a l l epidem iològic, de d isseny i di­ mensions adequades, h a e s t a t conc!i}s, i , p e r t a n t , és pre m a­ tur d ' a fi r m a r el s i g n i f i c a t rea l d'aquestes t roba l l es. N o obstant això, alguns projectes i m po r ­ t a n t s han co me nç a t ja a d i ver­ sos paisos i no h a u rle m de tri­ gar gaire a saber-ne els resul­

tats.

Si les espe rances d ' ha ver i de n t i ficat un agent ca us a l d'aquests tumors es c o n f i r m e n, no e st a r e m g a i re l l u n y d ' una segona vacuna con t r a un dels més i m p'0 r t a n t s cllncers h u m a ns.

La i n t uició de Duran I Reynals i dels seus co l . legues pre n ca­ rllc t er de rea l i t a t .

V des. 1 986/424

LE CT U R ES RECOMANADES

C I ÈN C I A .

N Ú M E R O 4 N OVEM B R E 1 9 80.

ARTICLES DE f R A N C ES C D U R A N I R EY N A LS, P A U V I L A D I U I QU EMADA, F R A N C ESC XAV I E R BOSCH I G R U P D ' ESTU D I S O N C O ­ CATA L U N Y A I L ÒG IC S DE BALEARS.

THE

CAUSES

R ICHA R D

DOLL

I

CANCER. RICHARD PE­

or

T O . O X fO R D M E D l C A L TIONS.

PUBLICA­

198 1.

P R EVEN Tl O N

OF

O R G A N ITZACIO

SAL UT.

L1VER

TEC H N I C A L

R I ES. N U M E R O 6 9 1 .

VIRAL

C A NC E R .

M U N DI A L

DE

R EP O R T

LA

SE­

1 98 1 .

ET lOLOGY

O F CERVICAL 2 1 BAMBU R Y R EPORT. PRIMERA (PP 3-80) I T ER C ER A (PP 1 8 7-260). EDITORS R I C H A R D P ETO I H A R A L D Z U R HAUSEN. C O L O S P R I N G H A R B O R LABOR ATOR Y 1 98 6

CANCER, S ESSIONS

UNA NOTA

N ECESSÀRIA A l l l arg d 'aquest treball, e l c on ce? t e de .p ro m is c u'¡'t at sexual apare I x frequent m e n t esmentat com a factor de r i sc. C a l , do ncs , precisar q u e e l t e r m e " prom i s cuTt a t sexual" n o és a l t ra cosa que u na m e sura de l a pro­ bab i l i t a t de t rob ar un company sexual i n fectat i i n fecciós per part d ' un hoste susceptib le. En d ' a l tres parau les, e n una pobla­ ció on l a preva l ença d ' indivi dus port adors d ' h ep a t i t i s B fos zero, la pr o m l sc u'¡'t a t sexual no com­ por t a r i a cap r i sc de co n traure una hepati tiS, com t a m poc no ho com po r t a per a un h e mo f f li c e l fet de rebre m Cí l t i p les tr a ns­ fusions de sang si pode m garan­ tir que l a t ê c n ic a, els instru­ ments i l a p rò pi a sang, só n a de­ quadament v i gil a t s i no e s t a n i n fectats.

AI c o n t r ar i , l a m és estricta monog ll m i a a m b un por­ tador/a dels a nt rge n s d e supe r ff­ cie i "e", o una ú n i c a t ransfusi6 a m b u na sang pos i t i va donada a u n n o -i m m u n i t z a t , comportaria quasi indefec t i b l e m e n t la trans­ m i ssió de la m a l a l t i a .

Bosch n e i x a B a r ­ 1 9 47. Es t u d i � m e d i c i ­ na a l a U ni vers i t a t d e Barce l o n a i l 'es pe c i a l i t a t d' Onco l o g i a a l ' Hos­ p i t a l de Sant Pau. Est u di � e p i d e ­ m iologia a l a U n i vers i t a t d e C a l i ­ fòr n i a a L o s Ange les I a l a U n i ver­ sitat L l iure de Bruse l . l es. Des de f a tres anys t re b a l l a a l 'A g ènci a I n ternac i o n a l per a la Recerca so­ bre el C�ncer, a L i 6 , f r ança .

Fra ncesc

celona

Xavier

l ' an y

Francesc Xavier Bosch

(ciència 52)

33

•

r evIsta

catalana de .

,

.

Cle n C la

i te cnologia recomanació als autors d' articles A.

La revista (clêncla) té com a objec t i us essenc i a l s l a d l v u l­ gacl6 I la I n tercom unicaci6 c.i entHica en l le ngua c a t a l a na. Cal que e l s a r t icles respo n g u i n , tant a n i ve l l for m a l com de co n t i n­ gut, a les e x i gêncles que t é assu m ides des de fa anys el p e r io­ disme clentHlc I n ternac i o n a l : priori t a t s dels temes d'lnt erês es­ pecHlcs; defugir el l lenguatge acadê m ic, tot m a n t e n i n t e l rigor conceptual I ter m i nolc)gi c; e x p l i c i t a n t , se m pre que sl�.u l possi­ ble, els conce ptes o ter m es clentHics d'ús poc frequent fora d'una area d'espec i a l i t z ac i 6 co ncre ta; un cert ordre metodolc)gic i un a fany dldactlc e n l'exposlcI6; su sci t ar l a possible polê m lca davant d'un tema concret sense dogmatismes n i subject i v i s m es.

B. Extensió: Els art icles de fons presentats t i n dra n una extensió de 1 0- 1 5 Culls, for m a t holandês, I hauran d'ésser l l i ur a t s m ec a­ nog rafiats a d ob le · espai. Es facl l l tara t a m bé a la Redaccl6 una cc)pi a de l ' a r t icle original.

C. Resum: S'adjuntarA als artic les un resum de 1 00 parau les com a max l m� D. Notes: Les notes han d'ésser evitades. Cal I ncorporar l 'e x­ p l i c i taci6 del term e o concepte d i ns el text.

E. Bibl iogra fia: Les re ferències blbl iogrMlques en els articles (especi a l m e n t l l i bres I pre fere n t m e n t editats e n c a t a l il. o cas te­ l l a ) seran estric t a m e n t I n d i s pensables. La revista aco n se l l a , a m és, que els au tors adju n t i n una l l ista de bibl iografia reco m a­ nada per a m p l i a r e l s coneixements sobre el tema trac t a t ( m il. x l m 1 0 t1tols).

F. I l. lustracions: Es demana als autors adjuntar a l ' a r t i c l e I a part del text 4 o 5 e l e m e n t s gril. fics ( t au les, grilf ics, d i b u i xos i fo t o gr a fies) G. Biobibl iogra f i a : 1 0 r at l l e s ( da ta i l loc de nai x e nça de l ' a u­ tor, l loc de t reba l l , especi a l i t z ació i p r i n c i p a l s pub l i c ac i o ns).

.

INTRODUCCIO AL SISTEMA IMMUNOLOGIC l DESCRIPCIO DE LA RESPOSTA I MMUNE ,

)

,

Antoni Gayà

El present t rebal l d'Antoni Gayà ens i ntrodueix i descriu el sistema i m m unolò­ gic, que és un mecanisme de supervivència que posseei xen els vertebrats, i que està en equilibri dinàm ic, de manera que els protegeix de microorganismes pa- , tògens (bactèries i virus), de paràsits i de cèl. lules tumorals. El sistema i m m u­ nològic reconeix específicament aquests invasors estranys i els elim ina selecti­ vament a través d ' un procés anomenat resposta i m mune.

Els vertebrats posseeixen un mecanisme de supe rvivência, anomenat s ist e m a I m m unologic, que els protege i x dels m icroor­ ganismes patogênics (bactêries i vi rus), dels paràsi ts i de cê l.­ Iu les tumorals.

El sistem a i m m unol�gic reconeix especffi­ ca ment aquests in vasors estra­ nys i els e l i m i n a selectivament a t ravés d ' un p rocés anomenat res post a i m m une. Les caracte­ rTsti ques generals d e l sistema i m m u nol�gic s6n tres.

D'una banda, és un sistem a d e reconeixement: e l s fen�mens i m m uni taris, t a l com es prese n­ ten en els a n i m a l s superiors, han evolucionat a p a r t i r dels

mecanismes de reconeixement que ca p ac it ave n u n a n i m a l m u l ­ t ice l . l u l ar p e r t a l q ue disti ngfs

entre e l l m a teix i d ' a l tres espê-

cies estranyes. La d i s t i nci6 en­ tre e l propi i l 'estrany poss i b i l i ­ ta el manteni ment d ' associa­ cions especfflques entre cêl. lules d'un organisme m u ltice l . l u l ar.

És, a més a m és, un sistema específic de de fensa: l a capaci­ tat suara esmentada proporciona a l 'organisme els bene ficis add i­ cionals del reconeixement i ex­ c l usi6 dels propis const i tuents a l terats i d 'organismes parasi t a ­ danyosos. ris potenci a l m e n t Aquesta capaci t a t de defensa és especffica, és a d i r, que les cê l. lules sensibi l i t z ades i els an­ ticossos s i n t et i t z ats en respos t a a u n ant igen, només s 6 n capa­ ços de reaccionar amb el ma­ t e i x a n t i gen que els ha originat 0, c om a mol t , amb d 'a l t res que en t i n gu i n una s e m b l ança es­ tructural.

l, final m e n t , d 'aprenen tatge:

és un s i s te m a a través d ' u n mecanisme d e m emikia, e l s i s ­ tema conserva i m m unol�gic l 'experlência pròpia i la u t i l i t z a per a poder sobreviure. És u n fet conegu t q u e l a resposta d a ­ vant un a n t igen é s d i fere n t qua­ li t a t i vament i quan t i t a t i va, a partir del res u l t a t del p r i m e r contacte o de successius . con­ tactes amb el susdit antigen.

En defi n i t iva, i t e n i n t en compte l e s li m i tacions que això comporta, pode m definir el sis­ t e m a i m m unològic com un sis­ tema en equ i l ibri d i nàm ic, que s ' e ncarrega de mantenir l a i n te­ gritat de l 'organisme e n for m a especHlea i com a respos ta a l s e l e m e n t s estra nys q u e l'envo l ­ ten, e l s quals posen e n peri l l l a seva existència.

(ciència 52) 35

INTRODUCCIÓ S. IMMUNOLÒGIC

Vol. V des.1986/427

Figura

I. Components cd.lulJrs

del

sistema i m m unològic. Els l i m fiw i t , ,'or i ­

g i n e n ¡¡ pJr t i r d' unJ c è l . l u l a m a r e hem¡¡lUpoiètica . i després d ' e n procés

COMPONENTS CEL. LULARS DEL SISTEMA IMMUNOLOGIC

;n ad ura dor l i m ròci t s

desplacen

als òrgans l i m foides pri¡na¡¡¡ I medul.la òS\la: l i m fòci t s ll; t imus:

Tl, en el

qual adqUi reixen la capacitat de rl'Conèixer l'ant igen, es

al¡ òrguns i m munològics secunrlaris (m elsa, gangl is

limfàtics.. . l

l'¡(1 E O U L . L ./\.

O SS I ./\.

l n1Iar� �rC-D c�l.

L a cèl. l u l a princ i p a l d e l s i s ­ t e m a i m m u nològic é s e l l i m fè'> ­ c i to En e l s diversos ti p u s de respo s t a i m m u ne col. l abore n , t a m bé, d ' a l tres cêl. l u l e s . c o m e l s macròfags, m astòc i t s . . . . q u e

es poden considerar accessò ries.

E l s l i m fòc i t s es divideixen e n dos g r a n s grups: l i m fòc i t s T i l i m fòci t s B. Els l i m f òc i t s B s 6 n e l s responsables de l ' a n o m enada resposta

i m m une

h u m o ra l .

¡

Els

l i m fòci ts T s6n e l s responsables de les diverses for m es d ' i m m u ­ n i t a t cel. l u la r ( h ipersensib i l i t a t de t ipus retardat. ci totox i c i t a t ) . ense m s que j u g u e n un p a p e r i m ­ por t a n t e n l a regu lacieS del sis­ t e m a i m m unològic. Ex i s t e i x un tercer t i pus de cèl. l u l a . a n o m e ­ n a d a N a tu r a l K i l ler ( N K ) . l ' ori­ gen i l l oc de m aduracieS d e l a q u a l no queden e s t abl e r t s d'una

• L h n f'o.T L l rn Co.T L h n f'o_T co l . l aborodor ' supresso r c l t: o c� x l c cêl.lula p l o.s rn ll clca

m a nera clara.

Els l i m fòci t s s ' or i g i ne n a par­ t i r d'una cè l . l u l a m a re p l u r i p o ­ tencial, present a la m e du l . l a òssia, però n o ar ri be n a l a m a ­ duresa f i n s q u e n o sofre i x e n u n p rocés diferenc i a t i u q u e e s pro­ dueix en la m a te i x a m e du l . l a òssia, en e l cas d e l s ¡ ¡ m fòc i t s B, i e n el t i m us. e n el cas d e l s l i m fòci ts T ( f i g .

1 ). É s en e l decurs d 'a q uest procés m adura­ tiu que els ¡¡m Còc its adq u i reixen llur capaci t a t funcio nal de reac­ cionar davant l ' a n t i g e n .

El l i m fò c i t B és la cê l . l u l a encarregada de la srntesi dels a n ticossos. Per a fer-ho. neces­ s i ta de l ' estrm u l ant igènic que la i ndu e i x a d iferenciar-se com a cè l . l u l a pl asm iltica, que és la que, en rea l i t a t , s i n t e t i t z a l e s i m m unoglobulines.

No obstant això, el l i m fòci t B m ad u r fabrica una pet i t a q u a n t i t a t d ' i m m u noglobu l i n a qu e és incorporada i co n s t i t u e i x , a i xr. l a i m m u noglobu l i n a de su­ pe r ffc i e ( IgS), que esdevé u n marcador es pecf f i c d ' a q u es t a c lasse de l i m fò ci t . ja que l a se­ va presènc i a pe r m e t d e f i n i r una

36 (ciència 52)

L l � ro_ e

c ê l . l u l a co m a l i m fòc i t B.

Tradicion a l m e n t, hom ha d e f i ­ n i t e l l i m fòc i t T c o m e l respon­ s a b l e de la i m m u n i tat cel. l ular, e n oposici6 al l i m fòc i t B . q u e seria el responsable de l a i m ­ m u n i t a t h u m oral . A Ixò é s par­ c i a l m e n t cert. Actua l m e n t , h om tendeix a considerar e l l i m fòc i t T c o m l a cê l . l u la central del siste m a i m m u no lògic. L a seva t asca aplegaria funcions t an d i ­ ferents co m l a regul adora, l a m i tjancera i l ' e fectiv a . Cadas­ cuna d ' a que s t es funcions és d u t a a t e r m e p e r u n subtipus pa r t i ­ cular de t i m fòcit T. Cêl.lules T reg u l adores: modi fiquen la respos t a i m m une. ja sigui e n sen t i t pos it i u (co l . l aboradores), o negatiu (s u p r e ssi ves) . Cèl. l u les T m i tjanceres I e fectives: d'en­ t re e l l es dist i n g i m els l i m fòcits T c i to t ò x i cs, c apaços d e d es ­ t r u i r a l t res cèl . l ules per m i t ja d'una acci6 directa de contacte c è l . l u l a -c ê l . l u l a . U n a l tre t i pus de cê l . l u l es d'aquest grup s6n

l

� U

els l i m fòc i ts T responsa b l es dels fenòmens d'hi persensi b i l i t a t re­ tardada. que, a m b la produccleS de de term i nades \ i m foqulnes, exerceixen diverses accions so­ bre d'al tres cê l . l ules mono I plurl nuclears, i in te r v en en di rec­ t a m en t en el p rocés inflam ato­ ri.

Una altra cêl. lula i m p l icada en la resposta i m m une és e l m acrò fag, que. com a cêl. l u l a presentadora d e l ' a n t igen, é s l a que i n i c i a e l procés d e l a resp o s t a .

COMPONENTS MOLECU LARS DE LA RESPOSTA IMMUNE J a h e m d i t anterior m e n t

que

l a principal funcieS dels 11m Còc i t s

INTRODUCCIÓ S. IMMUNOLÒGIC

Vol. V

des. 19!16/428

B és la sfn tesí d ' a n t icossos.

S ' an o m e n e n a i xf l e s m o lècules

pro teiques que es com b i n e n e s ­ pecHi c a m e n t a m b l ' a n t i g e n ( f ig.

2 ) . Col. l e c t i va m e n t , es coneixen les pr o t e"fne s amb a c t i vi t a t a n t i ­ cèls com a i m m unog lobu l i nes, i ja que la m ajor part m i gra e l e c t r o fo rê t i c a m e n t a la r e g i 6 l es hom a n o m en a gam m a , gam m a g l o bu l i nes.

L e s i m m u no g lobu l i nes es d i v i ­ dei xen e n c i n c g r a n s c l ass e s :

[ g D , i I gE. Es­ t o t es obeeixen un mateix patr6 m o l e c ular ( c a ­ d e n e s pesades i l l eugeres, r e ­ gions variables i constan ts, Fab i Fc . • • ) ( f i g . 2 ) , q u e deter m i n a l l ur bi funcion a \ i t a t : s'u n e i x en a l ' an t i g e n a través de la regi6 var i able, m e ntre que l a regi6 constant exerce i x una sèrie de

regió Fab

[gC, [ g M , IgA, truc tur a l m e n t ,

funcions biolèlgi ques caracteristi­ ques de cada cl asse. Ai xi, la [gM és ag l u t i n a n t , i poss e e i x u n gran poder litic a t r a v é s d e l ' ac t i vaci6 d e l s i s t e m a d e l co m ­ plement, tot centra n t l a seva acc i 6 en La IgC,

l ' es p a i

i n t r a v ascu l a r.

a més d ' activar e l com plem ent, di fon f à ci l m e n t a l 'espai extravasc u l a r i travessa l a b arr e r a p l ace n t ària. D ' a l tra banda, la IgA és la i m m unog lo­

b u l i n a predom i n a n t en les secre­

c io ns externes, mentre que la [gE intervé e n la ne u t ra l i t z ació i destrucció de paràsi ts. La I gD és presen t e n la super ffcie dels l i m fèlc i t s B i actua c o m a re­ ceptor per a l ' a n t i gen. Un com­ ponent m o l t i m portant del sis­ tem a i m m unolèlgic és l ' anomenat com plex major d'hi stocompat ibi­ l i t a t. Està const i t uït per un conjunt de gens 9 ue codi fiq uen . una sèrie de protei nes de la su­ per ficie cel. lular. Aquestes pro­ ternes i n tervenen en les inter­ acc ions cê l . l u la-cè l . l u l a en el decurs del p rocés de l a resposta i m m une, ense ms que a c t i ven els mecani s m es de rebu i g dels transplantaments de teixits è1rgans estranys a l ' organisme.

Una cl asse d ' a n tige ns d ' h isto­ compatib i l i ta t , anomenada cl asse I, és pràct icament present a to­ tes les cèl. l ules de l ' organisme dels vertebrats, i juga un paper i m portant en la resposta de les cêl . l ules T davant cêl . l u l es in­ fectades per virus i davant cêl.­ lules tum orals.

Una a l tra classe d'aquests an­ tigens , c l asse li, p a r t ic i p a en la regulaci6 de les i n te racc ions cel. lu lars e n t re els d i ferent s components del si stema i m m u­ nolèlg ic.

reg i ó Fc

Figura 2.

Les molêcules d 'an t icossos

estan

formades per dues cadenes polipeptfdiQues

pesades idênt iQues IHI i dues de lleugeres

ILI

també idêntiques, unides pe r

ponts disul fur. A l'extrem ami na-terminal a m bdues cadenes formen un espai

on encaixa l 'ant i gen. La zona carboxí-terminal és la respOnsable de les accions biològiques de les m o l èc ul es d ' i m m unoglobul i na (unió a c�l.lulf$, activació de l co m p l e ment ... I.

U n a l t re com ponen t del sis­ t e m a i m m unolOgic és el sist e m a

d e l complement. Aquest sist e m a e s t à const itu'¡'t p e r u n conju n t de proteYnes sêriques q u e s6n act i vades e n cascada després de la uni6 de l ' ant igen a m b l ' a n t icèls, gràcies a l senya l pro­ porcionat per l a reg i ó Fc de la mo lêcu la d'ant icèls. Un cop act i vades, aquestes prote'ínes intervenen en e l s feni:lmens in­ flam atoris ( vasodilat acl6, qui­ m io t ax i ) , fac i l i t en la fagocitosi (opson i t zaci6) i són capaces de l isar cêl. lules quan el complex a n t i gen-anticè)s és format sobre la supe rffcie cel . l u lar.

LA RESPOSTA IMMUNE L a r es p osta i m m une p o t pre­ sentar-se com a i m m u n i t a t me­ diata per cê l . l ules o pot com­ portar la producció d'ant icossos dirigits contra l'antigen. Que la respos ta en sigui d 'un t i pus o d ' u n a l t re, dependrà de la manera en quê l ' a ntigen �s pre­ sen t a t als I I m fèlcl ts, tot exist i n t m o l tes reaccions i m m unes que presenten am bd6s tipus de res­ pos t a s i m u l tàniament.

Resposta i m m une humoral. Des­ prês del primer encontre a m b l ' a n t i ge n, h i ha u n perfode I n l -

clal de latência, se g u i t de l ' aparició d ' a n t icossos, q u e aug­ m e n t e n en la seva concentraci6 i des a pa re i xe n posteriorm e n t com a conseq ü ència d e l a c a p a ­ c i tat auto-reguladora del siste­ ma ( fi g. 3A). Dava n t d ' u n pos­ terior reencon tre a m b l ' a n t i g e n , e l ti pus d e resposta q u e es p r o ­ d u e i x està bàsica m e n t deter m i ­ n a t p e l primer enco ntre, perèl l a quant i t a t i l a qua l i t a t de l a resposta és d i fere n t ( fig. 3B). És l ' a nomenada m e m i:lr i a i m m u ­ nolèlgica, caracterfs t ica d e l a resposta secundària. Les d i fe­ rències entre l a res posta p r i m à ­ ria i la secund à r i a es poden concretar en quatre:

l) Temps: més curt i una fase de p l a i de descens mês p ro lo n ­ gada.

2) Conce n t ració d ' a nt i cèls: l a concentració d ' ant ici:ls é s m o l t m és gran durant l a respo s t a se­ cundilria.

3) C l asse d'ant icèls: e ls a n t icos­ sos de c l asse IgM cons t i t ueixen l a m ajoria dels anticossos s i n t e ­ t i t zats e n el decurs d ' u n a res­ posta pri mària, m e n t re que l a secundària es caracteri t z a pe r l a presènc i a quasi exclu s i v a de Ige.

4) Afinitat dels anticossos : [ ' a f i ­ n i t at d e l s a n t i cossos en l a res­ posta secundaria és m é s gran que e n l a p r i m à r i a . Aquest fe t

(ciència 52) 37

,

,

INTRODUCCIO S. IMMUNOLOGIC

Vol. V des. 1 986/429

t a bo l i s m e , i ndepe nde n t de l ' ac ­ t u ac i 6 d e l s i s t e m a i m m u n e .

figura 3.

Caracterfst iques de la respos t n i m m une primàrio (AI i scculldàna.ll3l.

(Ac)

2)

Cèl. l u l e s s upressi ve s : de l a m a t e i x a m a n e ra q u e exis t e i xe n cêl.lules T co l . labor adores, que i nt e r venen per tal que l a res­ pos t a pro gre s s i , existeixen t a m ­ que supressives cêl . l u l e s bé s ' enc a rre gu e n d e frenar l a res­ p os t a . N o queden clars e ncara els m e c a n i s m e s que conduei x e n a l l u r act i vac i 6.

A

IGG

IGM

3 ) Regu lació idiotfpica:

Dies

(Ac)

B

ICC IGM

Dies

s'anomena maduracl6 de l ' afini­ tat. Tanmateb:, per tal que l a c ê l . l u l a B es dl ferenciY e n cèl.­ lula plasmatiea i sintetitzi a n t i ­ cossos, no n ' h i ha prou am b què reconegui l'antigen, sin6 que cal que rebi UD segon senyal pro­ porcionat pels I i m fèlci t s T col.­ laboradors.

Resposta i m m une cel. lular.

El ter m e immunitat m e d i a t a per cê l . l ules es va emprar inicial­ m e n t per a descriure reaccions loca lit zades davant o rganismes genera l m ent patogènics in t ra­ cel. l ul a rs, mediates per l i m fèl­ cits i fagoci ts més q ue no pas per ant icossos ( i m m u n i tat humo­ raI). N o obstan t aixèl, actual­ ment es fa servi r aquest term e en u n sentit més general , tot referi n t -se a qua lsevol resposta en la qual l'ant icèls juga un pa­ per secundari. A i xf doncs, no és possible considerar de m anera se p a r ada la respost a m ediata per cèl. l u les i l a mediata per anticossos. Les cèl. l u l es in terve­ nen en el desencade n a m e n t de la resposta d�anticossos l , a la vegada, l 'anticèls co m pleix una funci6 essencial en algunes re­ acc ions mediates per cêl.lules.

En una primera fase, l ' a n t i gen és presentat a les cèl.lules T, que, d ' aquesta m anera, s ' acti­ ven. U n cop act ivades, a l gunes cèl. lules T (oêl. l ules activadores de macrMags) e l aboren I i m fo­ quines que activen e l s macrèl­ fags, potenciant-ne l 'acció fago­ cft ica i bacter i c id a .

38 (ciència 52)

Les cêl.lules T c i to tèlxi ques són activades per l' antigen, en un procés e n què intervenen de T les col . l aboradores. nou Aquest es cêl.lules també fac i l i ­ t e n que l e s B produeix i n a n t i ­ cossos, que poden "armar" cêl . ­ lules q u e posseeixen receptors ( cêl.lules per al Fc K), i , d ' aquesta manera, e n faci l i te n l ' acci6 U t ica. Les cêl.l ules N K actuen de manera i nespecIfica, particularment con t ra antfgens cel . l u l ars.

aquesta teor i a , proposada i n icialment per N. J erne el 1 9 74, e n u n c i a que l ' a p a r i c i ó d ' u n a i m por t a n t d ' a n t icossos des­ concentració prés de l 'est i m u l aci6 a m b l ' a n t i ­ gen, deter m i n a l 'est i m u laci6 de l siste ma a m b els de t e r m i na n t s a n t igènics prese n t s e n la re gió variable ( id i o t i p u s ) d ' aquests an­ t i cossos. E l s i s t e m a i m m unolèlgic respon t o t s i n t e t i t z a n t ant icos­ sos e n front d ' aq uells ( a n t i - i d io t i ­ p us ) , aquest s a n t i cossos són els encarrega ts de frenar la resposta.

BIBLIOGRAfIA 1.- I. R oi t t, J . Brostoff, D. ( 1 9 86) I n m unologia. Ed. Medsi.

Male

2.- L. Hood, I. Weissman, W. Wood, J. Wl lson. ( 1 9 84) I m m unology. The publish ing

Benj a m l n/Cu m m i ngs com pany, I nc.

3.-

J .F.

Bach,

P.

Lesavre.

( 1 98 1 )

I n m unologia. Masson SA.

,

REGULACIO DE LA RESPOSTA IMMUNE

Fins aquf h e m analitzat e l s meca n i s m es g ue f a n que l a res­ posta s'inicii. Perèl, igu a l m e n t i m portant q u e l ' act i v ac i ó d e l a resposta, n 'és la pos terior d e s­ activaci6. D'entre els m ecanis­ a mes proposats conduents aquesta desactivaci6, cal desta­ car-ne tres:

J ) L ' a n t igen : èlbviament, l 'objec­ tiu primordial de la resposta és l a destrucc i6 de l ' a n t i gen.

Un cop desaparegut aquest, des­ apareix el desencade nant de la respost a i, co nseq ü e n t m e n t , aquesta queda frenada.

En aquest p u n t c a l considerar t a m ­ b é l a dosi d ' a n t i ge n i e l s e u ca-

4.- W. Clark. ( 1 983). The experimen­ t a l fou d a t i ons o f modern i m mu nology.

J ohn Wi ley ans Sons, I nc.

5.- J. Kleln. ( 1 982) I m m u nology. The science of sel f-nonse l f discrimlnat ion.

J o h n Wiley and Sons, Inc .

6.W. Paul. ( 1 98 4 ) . Fundam e n t a l i m m u nology. R a v e n Press Books, Ltd.

Antoni Cayà n é i xer el 27 va d ' agost de 1 9 58 a Palma de M a ­ l lorca. És l l icenciat en Medicina i

per l a U n i vers i t a t de metge adjunt del Ser­ d ' i m m unologia de l ' Hosp i t a l

Ci rurgia

B a r ce l o n a , I vei

C lfnic

1 986.

i

P ro v i n c i a l

des

de

l ' any

ALTERACIONS I MODIFICACIONS IMMUNOLOGIQUES A�SOCIADES A CERTES MALALTI ES DE T RANSM ISS IÓ S E XUA L ,

A. Tri lla

j . M. Gatell

Les m alalties de transm issió sexual (MTS) tenen avui di a una gran i mpor tància.

L ' article que segueix ens dóna a conèixer aspec tes i m m unològics de quatre de les MTS més freqüents: l a gonocòccia, la uretritis i d'al tres i n feccions per chlamydia, la sffilis i les infeccions causades pel virus de l 'herpes si mple.

Les m a l a l t i es de transm issi6 sexual ( MTS) tenen avui dia una gran i m portancia, no només per la seva elevada prevalença, s i n6 t a m bé per d ' a l tres m o t i us.

D'en tre aquests, cal assenya l a r e l m i l lo r cone i x e m e n t g l ob a l de la seva e p i de m i o logia i els avenços exper i mentats e n e l co­ neixe m e n t d ' alguns aspectes concrets de les susdi tes m a l a l ­ t i es, c o m l a i m m uno logi a. A n i ­ v e l l d i agnòs tic, l a i m m u n o l o g i a faci l i ta l ' obtenció de proves se n z i l les, sensibles i eco n ò m i ­ q ues. A n i ve l l d e prevenció, hom treba l l a a c t i va m ent en el possible desenvo l u p a m e n t de va­ c unes eficaces davan t determ i ­ nades M TS. A con t i nuac i 6 revi ­ sarem a l guns aspec t e s i m m uno­ lògics de q u a t re de les MTS m és freq ü e n t s : la gonocòcci a , la u r e t r i t i s i d ' a l t res i n fecc i o n s per c h l a m y d i a , l a sífi l i s i l e s i n feccions ca usades pel v i ru s de l ' herpes s i m p l e.

e t c . ) i espec!fics ( e x i s t è ncia no de p i l i , prote"fna 11)

GONOCÒCCIA Po tser e l go nococ s i g u i avui dia e l pro t o t i pus de m icroorga­ n i s m e per a l ' es t u d i de les caracte r!s t i q ues de les i n fec­ cions a n i v e l l de les super f!c ies m ucoses i dels fenòmens i m m u ­ n o l ò g i c s q ue les faci l i t e n o les poden i m pedir. En la pato­ gènia de l a gonocòccia i n fluei­ xen, entre d ' a l tres factors:

1 ) l ' i nòcul bac t er i à.

2) la capaci t a t d ' a dherència del gonococ a les su per f!c ies m ucoses, depende n t , a l a vega­ da, de f a c t ors i n especH ics (car­ rega de s u pe r ffc i e , ponts i ò n i c s ,

o

3) factors propis d e l ' hoste ( l loc anatòm ic, estat hormonal , e tc . ) .

En la uret r i tis g o nocòcci a , existeix hab i t u a l m e nt una res­ posta i m m une m ed i a t a per a n t i ­ cossos, fona m e n t a l m e n t d e l t i ­ p u s d ' IgA secretora, i ac t i v a a nivell d e l e s superfkies m u ­ coses. U n 85-98% d ' homes o do­ nes amb u r e t r i t i s o cervic i t i s g onocòccica presenten I g A a n t i ­ gonocòccica a l 'exuda t cervical o u re t ral. T a m bé s'hi poden de­ tectar IgM i I g G . Aques ts a n t i ­ cossos reacc ionen a m b e l p i l i , l i popol isac àrids i a m b d ' a l t res com plexos de m e m brana e x t e r n a del gonococ. E x i s t e i x e n t a m bé a n t icossos circul ants reac t i u s e n fro n t del gonococ ( I g A , I g M , I g G ) , q u e hom ha i n t e n t a t e m ­ prar per a l desenvo l u p a m e n t de proves se r o l ò g i q ues per al d i ag-

(ciência 52) 39

Vol. V des. 1 986/43 I

ALTERACIONS

nòs t ic r i1 p i d de la gonocòcc i a , sense m assa èxi t, de m o m e n t .

L e s i m m unog lobuli nes existe nts a l a m u co sa g e n i t a l , d i r i g i des cont r a els p i l i , i nhibeixen la ca­ pac i ta t de l gonococ d ' u n i r-se a les cèl.lules m ucoses. El seu e fecte protector a l l a rg ter m i n i és m en y s evident, i els pacients amb u r e t r i t i s o cervi c i t i s gono­ còccica pode n p a t i r repe tides i n feccions, i ncloent-hi r e i n fec­ cions pe l m a teix cep de gono­ cocs.

A l guns gonococs poden produir, a m és, prote ases capa­ ces de des t r u i r l a IgA e sp e cHi c a a n t i go n ocò ccica.

Les de fenses davant l a gono­ d isse m i n ada es basen en l 'acci6 del s i s te m a com p l e m en t ( v i a c l assica ). El go nococ é s sensible a l 'acci6 del sèru m , i

còccia

e n presència d ' a n t icossos i com­ p leme n t és lisat "in v i t ro ". Les persones a m b a n t i cossos i c o m ­ p l e m e n t nor m a ls no presenten h ab i t u a l m e n t bacteri è m ia per gonococs sensibles a l ' acc i 6 del sèrum. Ta n m a teix, e l s go n ococs a'fl l a t s en pac i e n t s a m b i n fecci6 gonocòcc ica disse m inada habi­ tualment s6n resistents a l ' acci6 bactericida del com p l e m e n t . É s un fet conegut que els pacients amb defectes e n els ú l t i m s com pone n ts del sist e m a de l com p l e m e n t ( C 5-9), a m b siste­ m es opsoni t z an t s funcionants

però bacteri c i des deficients, te­ nen u n risc s i g n i fic a t i v a m e n t supe r i o r de patir bacter i è m i a

p e r cocs gram negat ius.

existeix u n a prova serològica s u f i c i e n t ­ m e n t s e n s i b l e i especffica per al d i a g n òstic de l a g o no c ò c c ia .

A m és , se m b l a poc probable que e n un futur i m m e d i a t hom en pugui d i sposar per a " sc r e e n i ng " de grans po b l acio ns , i tan sols sem b la ú t i l com ajut d i a g nòstic en a l g u n s casos concrets d ' i n ­ feccions d is s e m i n ad es.

M a lau rada m e n t ,

no

L 'obtenció d ' u n a vacuna a n t i ­ gonocòccica e f icaç p l a nt ej a u n a sèrie d e prob l e m es. U n d ' e l l s és l ' ap a r ent m a nca d ' i m m u n i t a t i ndu'¡'da a r r a n de l a gonocòccia.

Ac tual m e n t e x i s t e i x una vacuna fona m e n t a l m e n t a o b t i nguda part i r del p i l i de gonococ, sufi­ cien t m e n t segura i m ancada de toxi c i t a t , que ha demostrat cer­ ta e f i c ac i a e n la pre v enc i ó de l a g o n ocòc c i a (cal inòculs m o l t m és e l e v a t s per a reprod u i r l a i n fecció en e l s vac u n a t s ) . També existeix una vacuna basada en la prote'¡'na I d e l gonococ, a m b

40 (ciência 52)

és l'agent que produeix una de les MTS més freqüents. Sovint no provoquen cap slmptoma aparent, i ei mêtode per a demostrar-ne la infecció passa per cultius ce!.lulars.

La chlamydia

la qual s e m b l a que no es do n e n re i n feccions degudes a sero t i p' us por tadors de l a m a t e i x a p ro t e i n a I en dones a fectes d e s a l p i n gi t i s go n o cò c c icà rec i d i v a n t . A m bdues vacunes, i d ' al t res en fase d ' as­ saig, no aconsegue ixen de pre­ venir l a go nocòcc i a a l 1 0 0%, però aquest no és u n objec t i u i m presci ndi b le p e r t a l q u e u n a vacuna sigui e ficaç. Encara que hom pogués prevenir no m és u n 50% de casos, l ' i m p act e e n e l control d e l a g o no còcc i a e n jus­ t i ficaria p l e n a m e n t l ' a p l i cació.

MTS PER

CHLAMYDIA TRACHOMATIS Aquest organisme és un i m ­ portant agent e t iològic d ' u re t r i ­ t i s n o gonocòcciques, ure t r i t i s post-gonocòcciques, m a l a l t i a i n ­ f l a m a tòria pè l vica, in fecc ions neo n a t a l s i s i s t è m i ques, a i xf com del l i m fogranuloma veneri (LGV). Tots e l s ceps d e Chla­ mydia t e n e n u n grup a n t igènic co m ú (un complex l i po po l i saca­ rid). Existeixen 1 5 sero t i pus di­ fere n t s de C h l a m yd i a , tres d'as­ soci a t s al LGV ( L I , L 2 , L 3 ) , q u a t re al t racoma ocu lar ( A , B, B a i C ) , i l a res t a , habi t u a l ­ m e n t productors d e M T S d i ver­ ses.

Malgrat que les i n feccions per

C h l a m ydia provoquen u n a res­ pos t a i m m une hu m oral ( a n t iCOS­ sos circulants i a n i ve l l de l es m ucoses) , sec retora i ce l . l u l ar abunda n t , cap d'el les no ha de­ mostrat llur e f icilcia en el d ese n vo l u p a m e n t de r e s i s t ê n c i es a l a re i n fecci6. És prob a b l e que la i n fecci6 condicioni ú n i c a m e n t u n a i m m u n i t a t t r ansi t ò r i a i r e ­ l at i v a m e n t feb l e, esse n t -h i m o l t f reqüe n t s les r e i n fecc ions.

L a serologia per a Chla­ m y d i a é s ú t i l com a d i agnòs t ic e t iològic en ure t ri t i s no gono­ còcciques, encara que e l seu v a l o r és m é s epide m i o lògic que no p as clInic o terapè u tic. La sens i bi l i t a t n ' és del 1 5 -40% ( fi ­ xaci6 de l comple m e n t ). Ma lgrat a i xò, e l m i l l or mètode per a d e m ost ra r la i n fecci6 encara el cons t i tueixen els c u l t ius c e I . ­ l u l a rs o fi s u l ar s i la i m m u no­ f l uorescència directa.

El test d e Frei, e m p r a t com a di a g n òs­ tic del LGV, no c on s t i tuei x u n a e vidè ncia d ' i n fecció ac t i va, t a n sols suggereix i n fecc i ó p r èv i a .

No existeixen, doncs, dades suficien t s que p u gui n sugg e r i r l a poss i b i l i t a t d ' e m pra r e n el futur u na vacuna eficaç davant les i n feccions per C h l a m y d i a .

ALTERACIONS

Vol. V des. 1 986/432

,

..

Segons la teoria americana, fou Crist6bal Colom

. �"

qui va portar a Europa "el nou mal", després de la seva estada a Haitl el va fer la volta al m6n,

."

1493.

En deu anys, l a sífi lis

j,'

\ \ ."

í

!.I

I:

SIFILIS La i m m u n i t a t c e l . l u l a r en l a sHi lis é s u n t e m a d ' ac t ua l i t a t .

Dava n t l e s teories més c l àss i ­ q u e s d e resposta i n f l a m atòria a l a i n fecci6, alguns autors han descri t un factor tòxic en e l Treponema pal l i du m , a m b capa­ ci t at i m m u nosupressiva, que es­ devindria el responsab le directe de les lesions cutànies de l a sf­ filis p recoç i d'algunes de les lesions sistê m i ques en perfodes m és avançats de la in fecció.

Aquesta i m m unosupressió ex­ plicaria, potser, l a persistència de treponemes en els pe rfodes de l a tència de la sffi l i s . Hom h a e s tudiat t a m bé les respostes Iim foci t àries a la i n fecc ió, tot detectan t-ne descensos dels l i m ­ fòc i ts T cooperadors en fases precoces de l a sffi lis, i dels T supressius en les fases més avançades de l a m a l a l t i a. La res posta h u m oral és m e n ys co­ neguda. Hom ha demos t r a t el d ' a n t icossos desen vo l u p a m e n t

I g C i IgM en e l decurs . de l a i n fecci6. L a I g C aug m e n t a t o t coincidint a m b e l s sfm ptomes i n icials, i tots e l s pacients amb sffi l i s secundària presenten act i ­ v i t a t I g G circulant que persis­ teix en l es fases latents de l a m a l a l t i a , tot desapare ixent e n els perfodes m é s avançats.

L ' activitat IgM s ' i n staura pre­ coç m e n t ; és demostrable en el perfode de l a tênc i a , però t a m bé en fases m és avançades de la m a l a l t i a. En el m o m e n t e n q u è s ' i nst auren els srm p t o ­ m es clfnics, la m ajoria dels pacients ja han desenvo lupat respostes i m m unes amb a n t icos­ sos de t i pu s IgM IgG. El diagnòs t ic serològic de sffi l i s és un t e m a co m p l e x q u e excede i x els lfm i ts d'aquest capftol. Cal recordar, no obs­ tant aixè), que la serologia luè­ t i ca no és pas una ciència exacta, i qualsevol p rova pot no ser react i va e n deter m i nats estadis de l a m a l a l t i a , o esde­ ve n i r posi tiva en absènc i a de sffi l i s. Les proves no t reponê m i ­ ques s ó n fac i l s d e rea l i t z a r i re l a t i v a m e n t econòm iq ues; po­ de n, a més, q u a n t i ficar-se, l a la

qual cosa per m e t de valorar l 'activitat de la malaltia o l 'e fec t i v i t a t del trac t a m e n t (VDRL).

M a l aurada ment, hom n 'obté resu l t a t s falsos pos i t i u s e n u n perce n t a t ge variable de casos, en e m prar un a n t i gen si­ m i l a r a aque l l que existeix e n t e i x i t s nor m a ls, per l a q u a l cosa poden exis t i r a n t i cossos IgG/IgM d i r i g i t s contra aque l l e n absèn­ cia de sffi l is. Les p roves t repo­ nè m i ques s6n m és cares i co m ­ plexes, perè) e n e m p rar a n tIgens deriv a t s del T. pa l l id u m , res u l ­ ten m é s sens i b l e s i especHiques.

Hom les e m pra per a con f i r m ar l a sHi l i s en pacients amb proves t repon è m i q ues pos i t i ves. Cal re­ cord ar que, u n cop posi t i v es, pers i s teixen i m m od i f icades prac­ t i c a m e n t tota l a v ida. E n re­ cent n ascuts, e n n adons, hom e m pra u n a modi ficaci6 de la prova t reponê m ica FTA-ABS per a valorar La presència d ' a n t icos­ sos IgM (IgM-FT Al, que, en e x i s t i r , re flec t i r i e n l 'existència d ' u n a in fecci6 i n t rauteri n a ( J a I g M no travessa l a barrera p l a­ cen t ària), M a l grat tot, t a m bé en aquesta prova han es t a t de­ tect ats fa lsos pos i t ius en pre­ sência d ' a l t res i n feccions congè­ nites ( toxop l asmo s i , i n feccions per CMVI. Actu a l m e n t , hom desenvolupa p roves adreçades a l ' e l i m i naci6 d ' a q uests falsos posi t i us, c o m , per exem p l e , la detecci6 d'lgM ( fracció 1 9S1 m i tjançant ELISA o EIA. Avui dia t a m poc no e x i s t e i x cap vacuna e ficaç e n l a p reven­ ci6 de la sHil is.

INFECCIONS PEL

VIRUS DE L' HERPES SIMPLE (HSV) Els v i r u s h e rpêtics co m p a r t e i ­ x e n una sèrie de propie t a t s g a i ­ rebé exclusives d'aquesta f a m f-

kiência 521 4 1

Vol. V des. 1986/433

ALTERACIONS

Virus de l'herpes si m ple x. Produeix una de les MTS més r reqüents i més greus, per seu elevat lndex de contagi i la seva recurrència.

l ia. Es t rob e n a m p l i a m e n t d i s­ seminats e n t r e e l s h ost es i m m u ­ n oco m pe te n ts , en e l s q u a ls l a i n fe c c ió s o l s er as s i m pt o m a t ic a o bana l. A I con trari, són c a p a ços de p ro v ocar greus I n fec­ cions, de t i p us opor tunista, en pacients amb compromts de l lur i m m u n i t at. Tots s6n capaços de p e r s i st i r de fo r m a latent des­ prés de l a p r i m o i n fecci6, I s6n capaços de reac t i var-se d e for­ m a s i m p t o m a t lca o ass i m p t o m a ­ tica. En p ac i e n t s i m m un o depri ­ m i ts, l a reac t i va c i ó s o l co i nci d ir a m b l e s fases d e m a j o r a ltera­ ci6 de la i m m un i t at ce l . l u l ar, m e n t re que, en hostes n o r m als, gener a l m e n t I m possible és d'identi ficar el desencadenant de la r eact i vaci6. Aquestes re­ activacions poden t e n i r lloc e n presènc i a d'ant icossos c i rcu­ l ants, I ndepe nde n t m e n t de l l ur t H o l i de s i s 6 n o no neu t ra l i t­ zan t s. ­

Com a MTS, l 'he r p e s gen ital n'és una de les més freq ü ents i greus, espec i a l m e n t degut al seu elevat fndex de co n t a gi i a la seva recurrència. La p r i ­ m oi n fecci6 p e l HSV t i pus I sol escaure's en la i n fan tesa, per contacte d i recte amb l e si o ns o secrecions orals. Per a i xò, a

partir dels 20 anys, més del 50% d ' i ndividus per t a nye n ts a

classes soc loeconò m i ques e l e v a ­ des, i gai re bé el 1 00% d e l s i n ­ c l osos en cl asses m és ba i xes, j a han tingut contacte a m b el virus. AI co n t r a r i , l a m ajoria d ' indi vidus l m m unoco m p e tents tenen el p r i m er co n t acte amb e l HVS t i pus 11 e n i n iciar l l u r a c t i v i t a t sexua l ; d e fe t , l a pr o ­ babi l i t a t d ' i n fect a r -se esta e n relació amb el t i pus i n o m b re de r e l a c i o n s sexuals que manté e l subjecte considerat. U n pet i t perce n t a tge d e paci e n t s s ' i nfec­ t a per HVS ti p u s II en e l perfo­ de peri nata l , per a l a q u a l cosa és necess ari que la m a re sigui portadora d ' una i n fecci6 geni t a l activa i que e l p a r t es p r o duei ­ xi per via va g i n a l . La i n fecci 6 h erpè tica pr i m a r i a represe n t a l a i n vasió v i r a l de l ' e p i t e l i d e

42 (ciència 52)

la pel l . Els m acrMags, la pro­ ducci6 de IgA i espec i a l m e n t d ' i n te r feró, s6n e l s responsables a n i ve l l local en la co ntenci6 del procés de replicaci 6 viral.

Els a n t i cossos circulants, in­ c l o e n t - h i e l s n e u t r a l i t zants, po­ den modular la gravetat de la i n fecc i 6 i i nt erve nir en les reaccions de c i totoxici tat me­ diata per l i m fòci t s i a n t icòs­ -dependent. fins i tot e n pre­ sència de quant i tats e le v ats d ' a n t icossos ci rculants es pod e n p rod u i r reac tivacions I m a l a l tie s disse m inades amb a fecci6 visce­ ral. S6n les al teracions dels l i m fòc i t s T, ja siguin endòge nes ( m a l a l t i a de base), ja sigu i n I atrogèniques (cortico ides, ci tos­ tatics', les que tenen una m i l l or correlaci6 a m b la m o r b i d e sa i la mortaldat de les i n fec c i o n s per HSV. La ca paci t a t del s l i m fòci ts per a prodUir interfer6 i per a t rans fo r m ar-se davant d'estí m uls antigènics del HSV, es corre lacione n bé en e ls paci e n t s i m m unodepr i m i t s a m b e l nom bre d e react ivacions amb llur grave t a t .

A . Trtll a I

1.M.

Gatell

BIBLIOGRAfiA

S we e t , R . L. , Oibbs, R.S. I n fec­ t ious diseases o f the fe m a l e g e n i ­ t a l t racto B a l t i more: Williams & W i l k i ns, 1 984 : 3 7 4

I.

2.

Brooks, O.F., Donegan, E. A. Go­

nococcal I n fect ion.

Arnold, 1 98 5 : 239

Londo n : edward

Faro, S. Di agnosis and m a nage­ ment o r fe m a le pel vic I n fectlons i n pri m ary care medicine. B a l t i m o ­ r e : W i I l i a m s & W i l k i ns, 1 9 8 5 : 2 1 9 3.

4. Orlel, j. D. and Rldgway, G.L. G e n i t a l I n fec t i on by C h l amydia tra­ co m a t is.

London: Edward Arno i d, 1981

: 1 43

5. Taylor, D. C l í n i cal prob l e m s I n sexual1y trans m i t t ed diseases. Dor­ drech t : Mart i n u s N i jhoff P u b l í shers, 1 98 5 : 3 3 6

6. Catterall R.D. A short t e x t book o f venereology. The sexua l l y t rans­ m i tt e d d i seases.

2 ed.

London: H odder a n d Stoughton, 1 97 4 : 2 1 4

VALORACIÓ ANTROPOLÒGI CA I CULTURAL DE LES MALALTI ES DE T RANSMISSIO S E XUA L ,

Emili Periguel l , J osep Bernabeu

Enrique Perdiguero

coordinada per José Luis Peset ( 1 984), es posa da­ munt la t a ul a per pa r t d'un grup d'historiadors de l a m e d ic i n a i d ' antropòlegs, d i fere n t s aspectes de l 'em malaltir humà. La malaltia, s'hi deia, com qua l s ev o l fet humà, pot ser viscuda, interpretada i modi ficada en una triple d im e n s i ó : com a realitat social, com a transgressió de la norm a i , tam bé, com a càstig i m a rgin a ci ó . El fet que en unes societats hom i ncideixi en uns aspectes més que no pas en un s al t r e s, és indicatiu del di ferent context cultural en e l gu a l l a malaltia e s de se n vol upa , i que explica, per e x e m ple, la d i fere n t sensibilitat al dolor en pacients e l s valors cul turals dels gual s, apresos a l ll a rg de les eta­ pes inicials de la vida, són di ferents davant d'una m ateixa s it uac i ó .

En una recent mo nogra f i a ,

L ' ENfOCAMENT SOCIOCULTURAL DE LES MTS Les MTS p a r t i cipen d ' aques t t r iple e n focam ent, com després co m en t are m . E ' seu i n terès per als estudiosos de les ciències soc ials rau e n e l fet que d a v a n t d'el les es plantegen una sè r i e de situacions extre m es que trauen a l a l l u m prob lemes so­ c i als latents, Que d'una a l t ra m anera no es mani festarien e x ­ plfci t a m ent. T o t i això, es t ra ­ cta d'un tema escassament a bordat pels antropòlegs de la medicina, encara que ha m eres­ c ut l'a t e nc iO de soc iOle g s i e p i ­ demièl legs, e l quals s'han apro­ pat, sobretot, a l ' aniH isi dels

s

d i feren t s para m e t res que servei­ xen per a establir u n perfi l dels m a l a l ts d ' a q ue st tipus i que són d'un interès directe per a l ' es­ tudi c u l tural d'aquestes m a l a l ­ t ies. P e r e x e m p l e , Bacon ( 1 9 79), e n un t reba l l fe t al Hull Royal I n fi r m ary d u r a n t u n perfode de

quatre anys, i r e ferit G.nica m e n t

a dones, m os t ra u n a major inci­ dència d'aquestes m a l a l t ies en pacients joves, d ' u n a edat m i t ­ jana de 2 1 anys, a m b prob le mes f am i l i ar s , situacions de divorci o se paraci ó , i m ares fadrines.

D ' a l t ra banda, la sH i l i s i la go­ norrea es donaven m o l t sovint en l es c l asses soc i a l s baixes, e n si tuació laboral d ' a t u r. posteriors s ' h a n ocu­ sobre t o t , dels factors de

Treba l l s

pat ,

que varien d ' una m a la l t i a a una a l t ra i q u e e s t a n re l ac i o risc,

nats a m b conduc tes de prom is­ curtat sexual i a m b l ' alcohol is­ me. D ' espec i a l i nterès pe'.: a n o ­ sa l t res és l ' estudi de C. Alvare z et al. ( J 9 8 5 ) . que pre t e n i a de detectar les variables que in­ f l uei x e n en l a pèrdua d e l se g u i ­ m e n t d ' aquests m a l a l t s e n u n cen tre d e diagn()stic de MTS a Anda lusia; entre aquestes va­ riables, n'hi ha dues d ' espe c i a l ­ m e n t d e t ac ades :

s

Ja d i s t a nc i a ffs ica entre l ' usua­ ri i els serveis sani t a r i s i , e n segon l loc, e l Que e l l s a n o m e n e n "distancia soc i a l ": "des d'un punt de v i s t a quan t i t at i u, a l a l l u m d e l s nost res resu l t a ts, l a

distancia soci a l e n t re e l s m a ­ lal ts i e l servei d ' ass istència és encara més i m po r t a n t Q u e la dist ancia r1slca, j a que e l s m a l a l t s a tesos q u e no t e n i e n

(ciência 52) 43

_

VALORACiÓ ANTROPOLÒGICA

Vol. V

ni m i t j a n s n o l e s c o n su l te s per a fe r l a r e v i s i 6 en una propo rc i 6 vu i t v e g a des m aj o r q u e la r e s t a; l 'elevat r i sc de p è r d ua e n t r e su p e r i o r s

estudis tornen

des. 1986/435

a

pac ients més i n terpre t a r t a m bé p re ssi 6 d 'a q u e s t a c i a l e n t re usuaris els

E l t r e b a l l d 'ALVAREZ i co l . ­ l a boradors p a lesa d e manera evident l a necessi t a t de co nèi­ xer e l s co m portari1 e n t s de la població pel que fa a l es MTS, per ta l de poder coordi nar i p l a n i f i c a r adequada m e n t e l s ser­ veis de salut. Si con si d e re m que l ' o bj e c t i u fon a m e n t a l dels ser­ v e i s sa n i taris és l ' a t e n c i 6 m èd i ­ ca i l a prevenci6 d ' aque s t e s m a l a l ties, és s o rpre n e n t l ' escàs nom bre de t re b a l l s que han m i ­ rat d ' e m p r e nd r e l'estudi d e les creences i les ac t i t ud s de l a com u n i t a t pe l que fa al p rob l e ­ m a q u e ens pertoca; s e m b l a , e n e fecte, q u e preocupa m ê s i p l a n i ficadors als g es t ors d ' aquests serveis l a i n s t i t u c ió com a t a l , que no pas la prapia s a l u t de la pob la c i ó .

A q ues t a m ena d' estudis po­ den, t a n m ateix, jugar Un paper i m por t a n t e n l a identificació de d i ve r so s t ipus de necessitats i en indicar les carac t e rrs t i q ues de l a poblaciÓ que té a questes necess i t a ts; t a m bé e x p l i q u e n e l s motius que m enen persones ne­ cessi tades de serveis san i taris a no fer-ne ús del s recu rsos dispo n i b les. final ment, es pot valorar de forma object iva l ' o pi n i ó dels pacients sobre e l s serveis que se ' l s o ferei xen i av a l u a r la i n f l u è nc ia real que la intervenci6 sanit àr i a t é e n la pob lació. Al capdav a l l , es t racta r à d ' a fegir a l ' anàlisi epi­ dem iol<'lgica de les dades objec­ t i v e s generades pe l s elements de l sistema sani tari, l ' estudi dels condicionants subjec t i us que determinen les necessitats, de ­ m a n d e s I u t i l i t z aci ó dels serve i s d e salut. i dent i ficació d ' a q uestes La necess i t a ts subjectives es fa amplis q ü est i ona r is m i tjança n t que es reo m plen en entrevistes fetes de manera con fide ncia l , bê a pacients afectats per aquestes do lències, bé a l a po­ blació en general. L a di fic u l t a t q u e presenta aquest t i pus d'es­ tudi ha est a t posada de relleu, entre d ' a l t res, per J. P e mperon et a l i í . ( 1 97 2 ) , els q uals, e n es­ tudiar els trets m è d ico-soc i a l s

44 (ciència 52)

TAULA

joves e s po t com u n a ex­ distància so­ i serveis".

¿ ES

N

1

PODEN

SEXUALS

MANTEN I R

DURANT

Ercq

1.

2.

-

LA

RELAC I ONS

MENSTR\lACIó�'"

Absoluta

PercentAtge

232

S1

lo

3 . - lo sa p / l o contesta

Tot a l s

3 0 . 8 '1.

427

56 . 7'1.

753

1 0 0 . 01:

94

12 . 5 1 1:

PERCENTATGES

ro

HO 56 . 70

de m a l a l t s d' a q u e s tes caracte­ rrst i q ue s en e l Royal Victoria H o s p i ta l de Bel fas t, asse nya len un fet sign i fjca t i u: "Convé ressaltar que mol tes de les da d es d' a q ue s t s estudis es van o b ten ir de respostes fetes pe ls pacients. Encara que no tenim evidència de res postes f�.'ses, h o m pot esperar que les questions sobre m a l a l t i es venè­ r ies, i espec i a l m e n t les circums­ t à nc i es en les quals es va ad­ q U i r i r l a i n fecció, prou s ov i n t no s i g u i n contestades a m b sin­ cerita t". L a n os t ra experiènci a corrobora, en part, aquest fet.

En una à m p l i a i n vestigació en curs al Depar tamen t d ' H ist<'lr i a de l a Medic i n a de l a U n ivers i t a t d ' A l ac a n t ,

hem

pogut

detectar

a m b cl a re d at que el s i m ple fet d 'abordar aquests te m es c rea una certa sensació de m alestar en l ' en t revista t . L'estudi està f e t sobre una m os t r a de 7 5 3 individus, represe n t a t i v a d'un univers de 230.000 habi tants, corresponent a dues co marques del sud del Pats Valencià: e l B a i x Se gu ra i la M a r i n a Bai xa.

La se l ecc i ó de ls individus es va fer de m ane r a aleat<'lrla i siste­ m à t ica, tot excloent-hi els r.1e­ nors de 18 anys. Encara que l ' objectiu de la inves t i gació és d'anali tzar g lobal rn e n t els co nei­ xem ents, act i tuds i c r een ces de la p o b l a Ci Ó pe l q u e fa a l a sa­ l u t i l a m a l a l t i a , reco l l i m en a l gu n s dels ttems proposats d a ­ des que ens poden se r ú t i l s per al tema que ara e n s o c u p a . A

Vol'v des. 1 986/436

VALORACiÓ ANTROPOLÒGICA

LES TAULA

�u

N

2

QUE

ELS

V ICIS

MALALT I A ?

FreQ 1 . - Sl 2 . - Xo 3 . - Jo sap/ Jo contesta

Totals

PODEN

ab60luta

P ROfESSIO MEDICA

Perceptatge

\ló . 8 t

11

1 . 51.

13

La

753

L a sexual i t a t ha t i ngut, I té, u n i m portant s i g n i ficat pe r a qualsevol co l. lect i v i t a t , i tradi­ ciona l m e n t h a estat associ ada a canvis estructurals profunds de les soci etats h u m anes.

1 0 0 . 01.

PERCENTATGES

SI

l a pregun t a de si es podien mantenir re lacions sexuals du­ r a n t la mens truaci6, con testava a f i r m a t i v a m e n t un 30,8% dels enquestats, i de for m a negat i v a e l 5 6 , 7 % , i n o t e n i e n op i n i 6 c l a r a a l respecte e l 1 2, 5 1 % ( Fi g . 1 ) . Les explicacions obtin­ gudes a la conversa q ue seguia a l a pregu nta, adduien raons d ' h i giene, curiosam e n t n o se m ­ pre re lacionades a m b l a possible adquisici6 de malal ties, s i n6 c o m un concepte m és prè)xim a l de "netedat"; els qui respo­ nien neg a t ivament, ta m bé adduien raons de pOSSibles con­ tagis o con t a m i nacions per part de l ' h o m e a través d e la sang m e n s t r u a l . Encara m o l t més ex­ pressiva fou l a resposta a si creia ( t 'entrevist a t ) que e l s vicis

DAVANT L ES MALALTlrES SEXUALS I EL PROCES SANCIONADOR DE LA , ,

PROD U I R

72'1

ACTITUDS SOCIALS

r.

96 . 80

podien produir m a l a l t ia, que fou posi t i va en el 96,8% dels casos, pel 1 , 7% que van contestar de fo rma nega t iva, I u n 1 , 5% que n o h i van respondre (Fig. 2 ) .

L e s dades reco l lides mostren l a pe rsistència en l a nostra so­ cietat d ' ac t i tuds i e n foca m e n t s propis d'ant eriors perfodes h i stò­ rics, aparen tment j a s u perats, en els qu a l s els m alalts a fectes a les MTS eren considerats res­ ponsables de l a pròpia m a l a l t i a p e r l l ur conducta desviada i peca m i nosa.

T a n m a teix, ob­ servem el procés a m b cert detall.

En e l seg l e passat i a princi­ pis d ' aquest, hom va fer apro­ x i m acions de tipus antropol3gic I psiqui àtric a la sexu a l i t a t hu­ m ana, encara que genera l m e n t abordats des d e l 'estudi d e c u l ­ ture s p r i m i tives o terce r m undis­ tes, en el primer cas, o d ' e x e m p les dfnics extrems, en el segon.

D'altra banda, l ' a propament actual fa re ferència, m és aviat, a les societats compl exes actu­ als, als m e d i s urbans i a una visi6 "nor m a l " de l a sexu a l i t a t , e n la q u a l t reba l l s co m e l s fa­ mosos i n form es KINSEY ( 1 948- 1 953) h a n t i ngut una i nf luència considerable sobre la poblaci6 dels parsos desenvolupats, espe­ c i a l m e n t els Est a t s U n i ts i Eu­ ropa occidental.

Una de les conclusions I n teress ants m és d 'aquests ¡ d ' a l t res estudis pos­ teriors, és que el grau de tole­ rància soc i a l davant aquests te­ m e s ha estat cada vegada ma­ jor, a m b algun retrocés arl l a t , t o t a l l larg d e l segle XX. L 'act i t u d de la pro fessi6 mè­ dica davant aquest tipus de ma­ l a l t ies ha evoluc i o n a t tamM, de m a nera gradua l , en el decurs · del te m ps. És un fet evident que aquestes act i t uds pro fessio­ nals e n vers les MTS estan fn ti­ m a ment l l i gades, tant en el passat com e n e l presen t , a les consideracions sobre la sexual i ­ t at humana, e l paper d e l a dona e n la societat, la p ros t i tuci6 i els propis pro b l e m es interns del pro fessional de l a medicina en situacions socials canv i a n t s.

En directa relaci6 a m b e l q u e a b a n s s'ha exposat e s troben l es mesures concretes de t i pus preven t i u i cura t i u preses pels

(ciència 52) 45

Vol. V

VALORACIÓ ANTROPOLÒGICA

poders

ar

el

públics

pr ob le m a .

Prenguem

Inspección Municipal dE 5anidad

�i�!!,Profi laxis -a ntivfZnérea

A to do s 105 que entre n en esta casa les convlenc saber l o s i g u i e nte: Tod a conta c!o carnal, fu e ra d e l m atri m o n l o , e n c l ç rra un pel l­ g ro de enferme d ad. Este d i s m l n uye c o n s i d a ra b l e m e rfte obse rva n ­ do los co n s ejos s i g u lentes; pero, a u n c u m p l i éndofo� n o desapa. rece e n absol uto dicho p e l i g ro.

El coito no debe prolonC(lrse m6s de lo nc­ c�10. y pre(erlble que: sca única. Nuncll pfllC­ tiques ci acto ca m al dCSjlués de abusar del. alcohol HMAs un escrupuloso lavada y IlIbol\4d() del mlembro y bols4s, lnmcdlclal:lcnle después del ,-"Oito. lo mts pronlo poslble. orillando ¡¡revia­ menle. Des;Jués de IIquc!ll4 o;>er6ci6n, sécale bic" y aplicd . a. dicbas (laIlCs;lI· 'poma d a 'pce" ventin que esta elisa \Il"ne obUgaelón de suo Ir.mistrllf ecatu1tllmentc. Es convcnicntc dlcha pomQda Antes del coilo.

uSll r

Aunque el preservativo de �ma o condOn posiUvamcnte útil. cuando no se ro m p e, no excluyc el uso de la pomadn.

Tllmbi(;n �on úUlcs los lovlldos del micmbro y bolSll s en sublimlldQ al i por 1,000, combinI!­ dos con Instll4ciones en IQ uretrc Con ar�irol III 10 poc 100. o (Irow�1 al l poc 1,000. O pec­ mAn�enato al 1 por 3,001 ExJ¡1e cuand o uses paca lAvado una jo(alna. que �sta se esterilice en tll presencia. qu!!mAn­ dola con alcohol Slempre: que: te I4ves con II�.'I, que tstll se"a comente". pues de no teneela en le caSll, es pre(erible te laves en tu donlicUio lo mAs p ro nlo poslblc.

Es pclil:foso scceuc con pallos o toalias que te proporcione 14 CASA. Es melat que te seques con pa.i\os que lleves al efecto, y. en liltlmo tü­ núno. de DO tenerlos. usa para elJo tus ropes Interiore� es

Dcbes cxl¡¡1r que la mul!!r se lave con lrr!j¡a­ dar antes del colta y tú I6vate tamblén.

Pide la cdrtllla sanitll rie a 14 muler que VII e .

'fest4Itc sus

Ca vores y t¡iAtl! en ci resultlldo de'

rcconoclmíentos

en

ella Inscritos. Ten pre-

sente que lo m6.Wua Cardllt!(1 en dicho docu­ mento es, 14 de '14DA c.. ndicio9oll. Si no pa­ ste cartillll con su retralo no trates con eUII, y nunell te !ics de sus dlsculp� � ha¿e mll) de CUl1tto dius Que su(ri6 reconoclmlcn\o.

No (oqllel • I.. mujer l'OJa, pues tooe merelr1z es mAs peUcrosa durante ..I penodo menstrual

'SI sos(ll-.:has· padC<:C( enlo:rmcdad vc:nérca. acude Inmediatamentc e un médlco de cOJn(1C' tcnel4; y sl no'Uenes recursos, ten Ilrescntc qu(' ci Estado no te abandona. En clertos centros oGcirucs sanltarlos . te: prestarAn asislencill mé­ dica Cratuita. .

Te debcs a los t � yos. a la Sockdad y e lu RAU. Tu salud no es solo tuya. Debcr del hOI1\­ bre honcedo es nO contd�illt A ooa persona su mal, y el que 11 sable�dAS lo hace. comele un . deUto y una cawillado, y sl es 14 espoSA 14 con­ ta!:lada comele un crlmen. porQue ci da.i\o cc­ peccu te en sus Inoçentcs Iújos y trascicnde li la Rua. . SI padeces enlecmedad vt!l1écea no te aeo­

bardes co mo un nlño. sIna combAtelu como

un hombre. No son estas cnlermedlldes de IliS que matlln, �no la Jetlorando, ci desculd�) y su mal IrdtQnÚento. No le (¡es de neulle IIjeno li la.

Medidna. ·

Naclón neceslta · hombres sanos y Ayüdanos a acabar con las en(enne­ dades venéreGJ en fupa1\a. Col abora decidida­ me nte con 10$ enC4r�ado$ de vcll1t (Ior la SA­ lud . públicoll A,'I barAs obra meritorll\ dt ut!­ Udad tfllscendente, en bcneGcto tuyo. de Iu (e­ . núlill y de 14 Soclcdad.

Nuestca

fuerte�

Bandol que es posava a l'entrada de les cases de prostituci6 per a la profilaXi de les malalties venêries. font:

46

(ciência 521

Llibre d'epidèmies i contagis de l'Arxiu Municipal d'Alcoi (Alacantl

(1.855-1.9351

per

com

co m po r t a m e n t

tal

a

des. 1 986/ 437 de

models

e l que ha

en tres s i t uacions di ferents.

pal. l i ­

de

s ucc e It

h i s t<lriq ues

l ' A n t i c R è g i m no és es­ de t robar en els t ex tos mèdics la i dea que les MTS nc eren sin6 un c àst ig de Dé u con­ t ra la luxCiria dels homes. Per A

trany

aix�

hom

i nsistia,

tant

o

m és

que en el tractament mèdic, en sancionar negativament les extram a t r i m o n i a ls. re l acions D ' a l t r a banda, hi ha t est i m o n i s re a l ment cruels de mesures pre­ ses contra aquests m a l a l t s . Per exemp le, a l ' Esc�c ia del segle XV se ' l s ma rcava amb ferro roe n t a la g a lt a i, m o l t sovint, se 'ls aYl l a va en l l a t zerets o d ' al tr es insti tucions, tot sepa­

rant -los de l a com unitat.

L ' associaci6 e n t re prosti tudó m a l a l t i a venèria és cr�nica a Europa des del se g l e XII. Per a i xò, aviat es v a n prendre me­ sures per a l con trol de les pros­ t i t u te s, les quals en si tuacions extremes eren a l l u nya des de les pob laCions.

Aquest es m esures que talla ven el m a l per l a part del m és feble, va n tenir una es t r e t a relacl6 amb l a influèn­ cia, tant de l ' església com , més en da vant , del moviment prot es ­ t a n t ; i van coinc idir amb e l que suposà, a l ' Europa dels segles XV i XVI, l a sffi l i s com a greu problema epidem ioli:lgic que fé u que h i aparegués, f i ns i to t , to­ t a un a l i te ra tu ra m o n o g rà f ic a sobre e l tem a.

Un c a n v i i m portant es va produir a l e s darreries del segl e XIX, quan crlstal . l i t z a e l m o v i ­ ment per a la creaci6 d'una sa­ l ut pCi b l i c a , en el qual van in­ ter veni r no tan sol s m etges, sl­ n6 també legisladors, polftics i reform adors socials, els quals van i n s i s t i r en i m po s a r un nou m o de l de prevenci6 i trac ta­ ment de les malalties, del qual se'n bene ficiava tota l a co muni­ tat, i no no m és e l s privi legiats per una situaci6 social I e c o n � ­ m ica. Aqu es t moviment ti ngué una g ra n i m portància a Gran Breta n ya i als Estats U n i t s, i en c a ra que l l u rs resultats reals no foren e xc es s i v a m e nt bri­ l l an ts, els ob j e c t i us p ro po sa ts q u e in c l oTen , ense m s que l ' a ssis­ tència mèdica, l 'educaci6 sani­ tària i e l desenvolupa m e n t d ' un a legislació adequada, foren les

Vol. V des.1 986/438

VALORACIÓ ANTROPOLÒGICA bases fermes sobre les quals s ' h i asse n t à tota l a lluita co n t ra les MTS d ' è po q u e s pos teriors.

L 'atenció n 'era adreçada, prefe­ rent m e n t , als i m m igrants, als pobres i als m arginats socia ls.

Dintre del moviment hi havia dues ltn ies: u n a , en què l a i n­ fou puri tanisme del f l uència força acusada, i que Insis t i a en " re d i m ir" per a l a causa del bé l es dones cai gudes; l ' a l t ra, en què van i n t erve n i r activament e l s moviments de su frag i s t es, feia força per a pe l contrari, solucionar e l s proble m es soc i a ls i educat ius d ' aquestes dones.

Tot aquest programa estava, en gran m a nera, determ i n a t per l es idees vigents sobre la sexua­ l i t a t . E n la socie t a t victori ana de les darreries del segle X I X e r a u s u a l l a i d e a q u e l ' ''excês'' sexu al podia ser. no s o l a m e n t p e r j u d i c i al p e r a l ' i nd i v i du, s i n6 t a m b é per a l carilcter moral de l es societats civi l i t z ades. Les relacions extra m a t r i monials, so­ la l l ar; la bre t o t , t rencaven mas t urbació a fe b l i a les forces i podia causar, fins i tot, desor­ d re s nervi osos. D ' a q uf que e l s a l guna aconsel lessin metges for m a de con t i nência. Les re la­ cions se xuals havien d ' es t a r fo­ la a d i r i g i des nament a l m e n t per alx(), per l, procreaci6, exe m p l e , la c l asse mèdica ame­ ricana en bloc es va oposar a l ' (js de m esures contracept ives, e n els darrers decen nis de l segle i pr i n c i pis del segle X X .

XIX M o l ts me t ges e n t e n ien que la i n fo r m ac i 6 sobre aquests mèto­ des podia estendre l a prost i tu­ ci6, fer d i s m i nuir el nom bre de m a t r i monis i p ro d u i r més m a l a l ­ t i e s venêries.

Per t o t e s aquestes raons, es va decl arar la guerra a les MTS fe nt es forços a n i ve l l estatal per a de tec tar-les i prevenir­ - l es. E n aquest sent i t , l a classe m èdica va ten i r un protagonisme excepcional , i a i x() per d o s m o ­ t i u s: en primer lloc, e l s m e t ges recone ixien que u n e l eva t nom ­ bre d' aquests m a l a l t s confiava en l l urs ac tu aci on s têcn iques per a guarir-los, la qual cosa s i g n i fica va que l a professi6 m ê ­ d i c a p o d ia t a m bé monopo l i t zar u n cam p que h a vi a estat e n certa m anera menyspreat en a l ­ g u ns tex tos de medicina de l 'A n t i gu i t a t c l àssica, on es de i a q u e e l s m e tges havien de de fu­ g i r e l t racte a m b " m a l a l ts inde­ ce n t s "¡ e n se gon l l oc , i per t a n t , pod i e n i n te r ven i r de m ane­ ra racional e n l l u r prevenci6.

La sexualitat I l' eroti sm e ha tingut un component cultural i antropolagic en totes les cultures. Recipients de ceràmica de les cul tures Moche (400·600 d.CI i Chimú.Jnca 1 1.300 d.CI. Museu Nacional d\A.ntropologia de Perú.

LES MTS A LES DUES GUERRES MUNDIALS Les dues guerres mundials van fer que s ' i ntensifi qués la l l u i t a con t ra l es MTS, a causa d e l suposava que problema greu l 'el evada incidência d'aquestes en les t ropes. Després dels con­ esforços els bêl.l ics, f l i c tes s'adreçaren, sobretot, a coordi ­ nar i plani ficar mesures a nive l l i n ternacional, l a q u a l cosa e s v a tradu i r en un segu i t d e reu­ nions i conferêncies que, durant u n te m ps, va t u t e l ar la mateixa Internaci onal, fins Roj a Creu que van asso l i r a u to n o m i a pr()­ pia.

La 11 G uer ra M u n d i a l va mar­ car, d ' a lguna m a ne ra, una lfnia d i v i s () r l a e n l ' e v o l uc i ó de l e s act i tuds socials i mèdiques da­ van t l e s MTS. L ' à m p l i a disponi­ b i l i t at i l ' êxit de l a terapèutica a m b pe nici l . l i na pel que fa a la sHi lis i a la g o n orre a , van bandejar les l l içons de mora l donades per alguns metges ante­ riorment. Amb la penic i l . l i n a h i h a v i a l a poss i b i l i t a t q u e l e s MTS fo ss i n, n o s o l a m e n t contro­ sinó t a m bé e radicades, l ades, i a i x() va crear un c l i m a d 'eu f()­ ria. D ' a l t ra banda, e ncara que fins al 1 9 4 7 - 5 0 hom havia insis­ tit en el control a t ravés de

la legislació, ara quedava r e for­ çada, sobretot, l ' acció dels cen­ tres sani taris crea ts "ex pro­ Cesso" amb un pla d ' acció no moral ista, sin6 têcnic. Malgrat m e t g es a l guns aquests c a n v i s , i sanitaris encara con tinuaren p i n t ant aquestes dolêncies a m b t ints negres, a t ribuin t-les " a l a decadência de la vida fa m i l iar" la "pèrdua d ' a u tori t a t ". a T a n m a t e i x, I en term es gene­ ra ls, el m issa tge dels m e tges seril molt m és tolerant a pa rt i r d ' ara; la m a l a l tia es conte m p l a ­ r à , no co m u n vici, s i n6 com una r eali t a t soc i a l sobre la qual pesaven m o t i u s de t i pus so c i a l , educatiu i econ�mic.

LA VENERIOLOGIA COM A ESPECIALITAT amb re l acionat Direct a m ent e l qu e acabem de d i r e s t roba la pr�pia e vo l u ci6 de la vene­ riolog i a com a e spe cia l i t a t. Com é s ben sa but, tradiciona l m e n t l e s m a l a lties venêries e r e n t r a c ­ der mat()legs, potser per tades degu t a l es m a n i fest acions dtn i ­ ques d e la sH i l is. L 'especi a l i t a t s ' anomenil, doncs, "der m a tovene­ aquest general, En riologia".

(ciência 52) 47

Vol. V des. 1 986/439

VALORACIÓ ANTROPOLOGICA apropa m e n t subra t llava l ' aspecte dfn i c que e xcloYa virt ual ment qu als evo l consideraci6 epidem io­ I�gica. L 'es forç d ' aq ue s ts me t­ ges es va adreçar, també, a ca p t a r l ' atencl6 de la pob l acl6, ja que prol i feraven una sèrie de productes far m acèutics de s t i ­ nats al consum p a rt icu l a r , i que duien rètols com ara: "GON­ -MED: vostè pot usar-lo a c as a seva, i n i n gú no necess i t a co­ nèixer la seva s i t u aci6 ". En contra d'aix�, s ' i ns i s t i a en e l s pe r i l l s que pod ien ocasionar aquests re m e i s casolans i e n l a m anca d 'assi stència mèdica. A pa r t i r de l a dè cad a dels s e i x a n ­ t a , l ' aprox i m aci6 al t e m a és, ben al contrari, fonam e n t a l m e n t epide m i o l�gica i l 'espec i a l i t a t veneriol�gica, en el se n t i t t r a d i ­ c i o n a l , se m b l a quedar d e sp ro v eY­ da de sen t i t i e n t r a a formar part de l ca m p de la salut pCib l i ­ ca.

L ' INCREMENT DE L ES MTS A LES DARRERES

DÈCADES

precoç edat d ' i niciació s e xua l ; una m ajor perm issi v i t a t sex u a l q ue aug m e n t a e l nom bre d e re­ l a c i on s poss i b l es ; l'ús e s tè s d e l s a nticonce p t i u s i l ' abandon a m e n t del preserva tiu; l a b a i x a capaci­ t a t adq u i s i t iva en capes margi­ n a l s de l a pob laci6 dels p arsos desenvo lupats i, d i rec t a m e n t v i nculat a aix(), l a i ne x i s t e n t o escassa edl'('aci6 p e r a la sa ­ l u t en les c . -.mnita ts. La pros­ t l t uci6, i m p l icada tradIc i o n a l ­ m e n t com la m és i m po r t a n t f o n t de MTS, no té act u a l m e n t e l g ra u d ' i m portancia que hom l i atribuTa i , tot i se r un grup d ' e levada prevalença, general­ m e n t e l s professionals en conei ­ xen el risc del contagi.

L ' es t i g m a assoc iat a aquest t i pu s de m a l a l t ') és encara p re­ sen t e n determinats am bie n t s i cal, com dèiem al principi, es t udi ar el tem a des de l a pers­ pec t i va c u l t u ral en arees c om ara l ' au tomedic a c i 6, menys cara i m és a cce ss i bl e que e l t racta­ ment mèdic en al &!-I ns casos, p a r t ic u l a r m e n t e n paisos on e l s a n t i bi()tics , p e r exemple, e s po­ den distribuir sense recep t a m èdica.

Les d arreres dècades, les MTS han tornat a e x per i m e nt a r u n i ncre m e n t i m portant, r e l acion a t a m b una sèrie de fac tors, entre els q u a l s hi ha la resis t è ncia a n t i b i�tlca I , sobretot, l ' aparicl6 d ' a l t res m a l a l t ies noves, co m, darrera m ent, la sfndrome d ' i m ­ m u node ficiència adq u i rida (SI DA).

Aquest incre m e n t de les dues da!. reres dècades, que s'ha I?ro­ duit e n la m ajoria dels paisos malgrat que a finals dels anys c i nq u a n t a hom com encés a con­ s i derar que eren m a l a l t ies e n v i e s d ' eradicaci6, a v u i cons t i ­ tueix, sens dubte, un a u t è n ti c prob l e m a de salut pública.

Hom ha considerat di versos factors per t a l d'explicar aquest aug m en t . En t re aquests, juguen un paper decisiu e l s rel a t i us al canvi en e l s com porta m ents i est i ls de vida de la m ajor part dels p aYsos que, a m b circums­ tancies de t ipus epide m i o l�gic (nous aspectes de la i n teracci6 hoste -parasi t; aparici6 de ceps baterians penicil. lo-resi s t e n ts, etc. ) , ajuden a explicar aquesta s i tuaci6. Aquests canvis d e con­ duc t a s6n, fona m e n t a l m e n t , e l s se g ü e n t s: la cada vegada més

48

(ciência 52)

\

REFERENCIES

BIBLIOGRÀFIQUES

I. A L V A R EZ-DA R D ET, C. et a l i i ( 1 9 83) Pérdidas e n el segu i m i e n t o

u n centro de enfermedades de transmisi6n sexual. Med. C l i n . , 8 3 ,

en

4 , 1 4 3 / 1 44.

2. BAC O N ,

tributlon d i seas e s.

.

.

P M ( 1 9 7 9 ) Social dls­ sexual!y trans m i t ted Br. ]. Venero Dis., 55, or

295-99.

3. DURAN, M . A . ( 1 9 8 3 )

Deslgualdad social y enCermedad. Madrid. Ed. Tecnos, 1 80 p.

4. F U L F O R D, K. W.M. et alli ( 1 98 3 ) S ocia l and psychological (actors i n the dlstrlbutlon oC S.T.D. in male clínlcal attenders. I . Uemographlc and social factors. Br. J. Venero O I L , 59, 376 /380.

5.HART, G. ( 1 97 3 )

Social aspects of venereal d i sease. I. Sociological determ inants of venereal dlsease Br. J . Venero Uis.,49, 5421547.

6. K A M P M E I E R , R.H. ( 1 984) Early development oC know ledge o f se­ xually transmitted diseases. E n : Holmes, K . K . ; Mardh, P.A.; Spar­ IIng, P.F.; W iesner, P. ] . (eds) Se­ xually t rans m l t ted d i seases. N e w York, Mc Graw Hill Book Com­ pany, pp. 20-29.

7. LUNDIN, R.S.; WRIGI IT, M.W.; SCATLlFF, J . N. ( 1 977) Behavioural and soci al characteristlcs o f the patient with repeated venere a l di­ se ase and his effect on statist ics on venereaI diseases. Br. ]. Venero Uis., 53, 1 40/ 1 44.

M O R T O N , R .S.

8.

Emili Perlguell, Josep

Bernabeu I

Enrlque Perdiguera

Divisi6 d'Història de la Medicina.

Departament de Salut Comunitària.

Universitat d'Alacant

( 1 98 4 ) Evolut ion of venereology as a speclali ty. En: I l o l m es, K . K . ; Mardh, P.A.; Spar­ l i ng, P.F.; Wiesner, P. J. (eds) Se­ xually transmltted diseases. New York, Mc Graw H i l I Book Com­

pany, pp. 30/3 5.

9. PEM BERTON , J . et alii ( 1 97 2 ) SociomedlcaI characterist ics o f pa­ t ients a ttending a V.D. cllnlc and the circunstances of Infection. !3r.

J. Vener. Dis., 48, 39 1 /397.

1 0. PERINE, P. et alll ( 1 985) E p l ­ demlology oC the sexually transm i t­ ted diseases. Ann. Rev. Public.

H e a l t h. , 6, 85- 1 06.

I l . PESET, J . L. (ed) ( 1 984) Enfer­ medad y castigo. Madrid. C.S.I. C. "Insti tuta Arnau de Vilanova", 4 1 1 -

p.

1 2. ROSEN, G. ( 1 9 58) A history o C Publlc Health. New York, M.D. Publications.

1 3. SEL VIN, M. ( 1 98 4 ) Ch a n gl n g medical and socletal a t t i t udes to­ ward sexu a l iy transm i t ted diseases: a historical o v e r v i e w . En: H o l m e s, K . K . ; Mardh, P.A.; Sparling, P.F.; Wiesner, P. J . (eds) Sexually trans­ m i t ted diseases. New York, Mc Graw H i l !

Book C o m p a n y , pp. 3- 1 9.

DE

CRUSAFONT C HARDIN :

I

TEILHARD UN DOCUM ENT

T. f. Glick

El constant trebal l de Miquel Crusafont i col . l aboradors va ser e l que va fer possible d'obrir fractures a la barrera ideològica del seu moment, i e l que va per metre la circu l ació de les idees evolucionistes per tota la península. Aques­ ta és, essencia l m e n t , la idea que r.F. Glick ens o fereix en el seu t reba l l .

E l 1 9 70, els editors del "Dlctlonary Sclentlflc or

Blography" em van p ropo­ sar de preparar un article sobre Pierre Teilhard de Chardin, e l paleontllleg je­ suïta autor d'escrits fi losò­ fics que exposaven una vi­ sió de l ' evolució humana en consomlncia a mb la de la Teologia cristiana. J o no n'era, d'una manera in­ discutible, el més idon i, perO valg ser escol l i t per dues raons: pel meu i nte­ rès per l ' i m pacte de Dar­ win en els paIsos cat01 ics, i pel fet que no estava compromès ideolOgicament en la qües t ió de ls m eca­ nismes de l 'evolució I que , per tant, podria, al menys, (Tellhard ser-ne objectiu era sovi n t re tratat pels seus antagonistes com a lamarckia o com a tellleg ortogenetista). En e l món de parla anglesa, ha esta t virtua l ment i m possible mane ra d'una d'escriure

des!:lpasslonad!:l

sobre

el

1 96 1 tema, des que el P.B. Medawar féu l a sev a

la en dia triba, notllria qual caracteritzava la filo­ so fia evolut iva de Tei lhard com "sense sen t i t i dis­ fressada per una varietat de conceptes metaffsics".

També s'hi afirmava que presentés que qua lsevol les idees del jesuïta sota un prisma favorable, era un esta fador.

I " 'r

:

I

,

'- ,

.... . "'�J .' .

�

.'

�. \ '1 �I : t

' . �' � , . . '� ,. ; 1 1 1 '. . � I l , l i ! . ' , . '. .

. <:.,... .

1 : ' \j'\� �) '1

.

'

l ,

'

\

j! li

II

.

�.4.

Els edi tors tenien raó.

Jo no estava en absolut interessat en portar el te­ m a a l 'habitual l l uita con­ !fnia o ortogènesi tra d' evolució directa, per dos motius. Primerament, esta­ va d 'acord amb Theodosius Dobzhansky que Teilhard, a l m enys en els seus dar­ rers anys, no era un orto­ sinó ortodoxe, gene tista que s' havia apropat molt a la c1asslca visi6 darwi­ de selecció. niana la L "'hasard dirigê" que e l l va veure podia haver es tat una guia del procés selec­

tiu,

podi a

haver -lo

tant i n t e r na com

guiat

externa­ m e n t . D'altra banda, creia

Caricatura sobre la teoria de Darwin publicada

"lIIustrated times"

1 18631.

8

(ciência 52) 49

CRUSAFONT

Vol. V

que aque l l s centrat el

que

Gràcies a l a popul ari t a t

de ls

treb alls filosMics de Teilhard, que va començar e l 1 9 5 5 amb l ' a p a ri c ió de "Le phénomêne humaln", m i l i ons de persones de països

catòlics

n' havien

estat

)? YO d

havien

debat sobre Tei l hard bàsicament en e l p u n t dels m ec a nis m es evo­ lu t i u s , h a vien errat en pre ndre com a aspec te m és i n t e r e ssa n t i signi fica­ tiu del "Fenomen Tei lhard" el s e u vessant social, més que no pas el cognosci tiu.

que

abans

exc losos,

d 11. l f l" Ç) e.s

v�.,fi. t. II'�,

tt ...

f¡¿",.J1c..

¡ ...

J7 ... � -c-.�... ..t-,

......

C!'¡'1 1

•

d'"flistoire naturelle

des an i m aux invertêbrês',

.,.') v.¡ '1 _v<1 , .t-7�'7 �

" .... ut!J'.j ;t;� ... .f... c <.: ... c"t. Jc. /-." C'.-..r... ctur';/ . .. ., ... -c ot- r ....':t :-e.J:. ......; v

J

e n t r ar

cent anys. Aquest segurament, un canvi

d a r re rs

fou,

Manuscrit de Lamarck:

primera pàgina

IÏ O rn e,

.dl "' ': � '''' '''' 1C.

L ')'J�. I. _�. ....

en l 'òrbi t a del d i scurs evo lu t i u , i Darwin -a França, Espanya i It<l­ l i a - va ser alliberat a la fi d e t o t s els prèj udicis po l It i c s i ideològics dels

van

t. : "L

des. 1 986/440

cognosc i t i u m e ns i o n s .

d'enormes . d l ­

Vo l i a

estudiar

procés a m b més detall, de m anera que vaig escriure a Miquel Crusa­ font per preguntar-li sobre la introducció de l pensa­ ment de Teilhard a Espa­ nya, i el seu paper e n aquest pafs. L a seva rêp l i ­ ca , en una carta datada l ' I de novembre de 1 97 1 , e r a l a següe n t : aquest

"Es

seguro que antes de 1 9 40 debfa de conocer algo

de l teilhardismo el Profe­ sor de Biologfa de Madrid, D. Antonlo de Zulueta, por m�s que en España puedo asegurar que no circulaban las hojas ciclost i l adas de t rab a jos de t l po especula­ t i vo. Yo fui el primero en verlas al entrar en con la Srta. contacto J eanne Mortler y con la hermana del P. Tei lhard ("Claude Aragonnês") hac l a 1 9 5 0. Y o m ismo haMa in­ tentado entrevlstarme con Tei lhard, aunque Infructuo­ samente, en ParTs cada ve z que fui desde 1 946, que fue l a pri mera ve z que pude visitar la capi tal francesa. Por m i parte, ci to por primera vez a Te l lhard en 1 947...

En 1 9 5 5 , cuando m urió e l P. me Tei lhard nom braron ún ico m iem bro español del comité francés de publica­ ci6n de l as obras de l in­ si gne jesuita, y publiqué una srntesis bastante l arga de "El fenómeno humano" en c a s te l lan o y en Madrid.

50 (ciència 52)

.·� é. c- � �-.=-= � A" �/ L © �-

a

-

.-

-

..s

Los pro fesores (Bermu­ do) Meléndez y (Emiliano)

Aguirre le dirfan que en­ traron en él por mi in­ f l u en c i a " .

Aixf, vaig t reba l lar d i ­ rect ament sobre m o l t s ar­ ticles que ell m 'envià, i valg començar a veure m és clar e l per f i l de la revi falla de l a biolog ia evolutiva a l ' Es p any a dels 50. No hi ha dubte que promocionant el progra m a d' investigació teilhardiana, estava Crusafont també portant a terme la primera discussió ober ta sobre l a teoria sin têtica neodarwi­ nista a l a post guerra espa­ nyola.

Amb la tem p t ativa de demostrar els processos ortogenè tics, Crusafont i J aume Truyols desenvolu­ paren uns po tents instru­ ments estadfst ics que els fere n mereixedors de l ' ad­ m i ració de G.G. Sim pson, un Ifder neodarwinista, i, a m és, el fundador de la bio logia m a t e m à t ica. Mal­ grat que Simpson di feria de l sen t i t de llurs resul­ tats, simpat i t z ava amb la seva metodologia, i pensa­ va també que l a discussió filosòfica que Crusafont h a v i a fom e n t a t al s i m p ò ­ sium a m b biòlegs estran­ gers, era u n a tasca v a l u o -

sa. Amb una m i rada re­ a Catalunya, rem arcant trospectiva, podrfem quali­ que foren CrusaCont i els f i c a r e l progra m a de re­ seus col.laboradors els qui cerca de Crusafont com "van fer possible obrir a s i mpsonià, m a lgrat que fractures en la barrera hi ha agudes di ferêncies ideològica que abans havia fi losò fiques entre am bdós i m pedit la l l i u r e clrcul aci6 de l a ciència evolucionista pa l eontòlegs. per tota la penfnsu la" i, L 'assoc i aci6 de Crusa­ en de finitiva, l 'entusiasta Cont amb Tei1hard ha t e n­ aclam ació catalana a Dar­ dit a enfosquir les ITnies win el 1 982 només podia darwinianes de l seu tre­ ser entesa en rel aci6 amb ball. el seu concurs. Després m 'abraçà, dient que sem­ finalment, vaig trobar pre havia esperat que algú en Miquel al Sim pòsium li digués justament allò. sobre l 'evolució, que tingué Aquest és, crec, el seu l loc a l a nova Facul tat l legat: aquest meritori pa­ am ic, com de Biologia de la Universi­ leon tòleg, tat de Barcelona el de­ Teilhard, de George Gay­ sem bre de 1 982, i l 'ara lord Simpson, a despi t de insegur biòleg hi pronuncià profundes divergêncles fiuna a penes audible lectu­ 10sMlques, fou, més que ra de la perspectiva de qualsevol altra cosa, e l Teilhard. En la discussi6 renovador del discurs evo­ que segur, vaig preguntar­ lutiu a Espanya i féu pos­ -li si coincidia amb mi en sible la resaturació de la creure que la caracteritza­ imatge de Darwin en e l ció que Dobzhansky feia l loc d'honor que li corres­ del teilhardisme com a or­ pon. togeneticisme he terodoxe signi ficava que aquest era selecclonista i no lam ar­ ckià, i hi es tigué d' acord amb ml. (La interpre tació T.F. Glick de Tellhard que fan els biòl egs de parla francesa és, naturalment, molt di fe­ rent). A la fi de la t arda, tot conversant , vaig Inten­ tar recapi tular el se n t i t h i s tòric de l'any de Darwin

:� u l ()" 1 J .j C 'l} rJ o

li

(J

� f' C O " C l l �

l 1 c...' t 1

i . fi U

�OO4

revIsta catalana de •

(ciència)

i tecnologia

A \ I t"nt l l l d C .O fi

· ",1

t)

)

(1t"

l' J o 5;'()4 (0" 1-11'

I . BC'

La Ciència dau dci orogrés i ck: la rova cultura ara. a fabast de tuhcrn

biblioteca clàssics de la

(ciència)

Subscriv:iu-voo -hi

Autor o t u c .ò N · �OO4 8 o de Corr�IIS del l I · Só

-

.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..

-

T A R G ETA P O S T A L

franquei g a des t i nació

( ciència) CI ÈNCIA. S.A. K "" I \ T A

C A T A I . A :-; A I l i C l r :--: C l t. I

T I : C i': O I.()(j I A

A p a rt a t F . D . n . o 34 1 B A R C E LONA

TA R G ETA P O S T A L

fra nqueig 8

des t i nació

( ciència) C I ÈNCIA. S.A .

R E V I STt.

C t. T t. L t. N A

Apartat F. D .

B A R C E LONA

OE C I E NC I t. I

n.o

T E C :" O l .O < i I A

34 1

TA R G ETA P O ST A L

franqueig a des t i nac i6

( ciència) C IÈNCIA. S.A. I U: \ï \ l A

C A T A I. A :-': A

I J I : C l E ;-;C l A I TECNOI.OG I A

A p a rt a t F . D . n . o 34 1 B A R C E LONA

B u t l leta de 1" 0 111 i

subscripció

<: o g n O I 1 1 S

Carrer Prov .

Tel .

Professió

--

Població

----

( Uesl tjo rebre .Is se¡Ueals n ó mtros e a d a rrerl t s · : . . .

Desitjo rebre Its ta� del l'011l0l: 1 0

•

Faig e (ccl l u l ' I m po rt :

O

O

O

11 O

OIe

--­

--------���--

UesltJo s u b sc r l u re ' m �r uo a.'Y ( 1 1 a ó mcros) a partir del n Ó mero

Edat

--��---------------

, I n o 1.>1 o

Taló bancan

Dom iciliació bantaria

Contra reembossament que i nd o u rà les despeses de tramesa

Data E s t a t espa n yol: 4000 ptas . <Cicncial n . U I . e x h a u r i t

.

Signatura

•

Europa: 4 . 500 p t e s . . A m èrica i resta del món: 5 . 500 ptes.

rev1sta

Butlleta de domiciliació bancària Senyors. e l s agrairé q u e amb carree a l m e u com pte/ l l i breta atenguin e l s rebuts que e l s prese r.ttara

CI È NCI A . SA pel pagame n t de la subscripció a la revista C1 f:: N C I A .

Ranc /Caixa

N .O Llibreta

A gència nú mero: Adreça A gència Població

Si u s p l a u . o m p l i u 1ïmprés a m b Iotes ( e s dades i no oblideu d e signar·lo. U n cop omplert cn � ieu.(o a : CIENCIA. SA S i g n atura

biblioteca cl àssics de la ciència

(

Cura

Pobhció

���--------

)

Pro v .

------- ----------

N ú m ao de subscri ptor Cc ( c i e nci,):

Dte.

TclCfotl

biblioteca clàssics de la

. (ciència) Subscriviu-ma-hi

Desitjo rebre més informaci ó de la Biblioteca de C14SJks de la Ciè"cia ' en oCeru e sp ec i al als subscrip tors de (ciència).

i cognoms

)

DIC:

Data

Nom

(

La Ciència clau cId progrés i de la rova cultura ara. a fabast: oc ocdxxn

T i t u lar com pte

N . O Compte

catalana de ciència i tecnologia

Comuc�

.

•

•

lotec a

1 ,

.

C aS S l C S �e .

,

a

.

Cle n C la Any 1 9 1 6 August Pi i Sunyer p roposa a l'Institut d'Estudis C atalans l' edició d'una Biblio ­ teca de C làssics de la C iència en llengua catalana .

Any 1 9 8 3 La Biblioteca "Clàssics de la C iència" esdevé una realitat.

Les Edicions C i entífiques C atalanes posen ara a l'abast de tots els catalans les obres cabdals de la ciència universal, traduïd es i presentades p els millors esp e ­ cialistes .

Primers títols de la Biblioteca " C làssics de la C iència" C harles Darwin : L'Origen de l'Home J. Millàs Vallicrosa: As saig d'Història de les idees fís iques matemàtiques a la C atalunya Medieval C lau de B ernard : Introducció a l'estudi de la M edicina Experimental Norbert Wiener : Introducció a la C ibernètica

(clàssics)+(història)+(documents)

No tsptris a tontiXtr tl pmbltma dt Its drosiut§ a fravts dtls ftus lills

�

com p a n y s , a d verti n t , però, q u e fi n s i tot aquests p o d e n oferi r - l i drogu e s .

T a r d o d ' h ora a l g ú oferirà drogues a l s t e u s fi l l s .

A i x ò succe i rà i t u n o seràs a l costat d ' e l l s en aquell m o m e n t .

E l d i à l e g i l a c o n f i a n ç a s ó n l a forma m é s efectiva p e r a a b o r d a r e l probl e m a .

Comprova l e s teves pròpies ,�f b iÓ

�.

Q u è p o t s fer? .

Doncs, parlar a mb e l s t e u s fil l s d ' a qu e s t prob l e m a . H a s ' de fer- h o a b a n s q u e p u g u i n p � e � d � e � n a d e c i s i e q u i v oc a d a .

A l xo s l g m flca que t h a s ' ':'''>'-' . d ' i n fo r m a r sobre l e s d ro g u e s , s o b r e e l s s e u s riscs i l e s seves c o n s e q ü è n c i e s per a l a s a l u t . D ' a q u e s ta m a nera e n t e n d r à s m i l l o r si e l s p o s s i b l e s c a n d e c o n d ucta q u e o b s e r v i s e l s t e u s fi l l s tenen r e l a c i ó a m b l e s drog u e s .

H a s de conèixer l e s ,. .

?

.

�

�� �\�� �������� � ��:���

p a r l a r a l s fi l l s sobre e l s p e ri l l s de l e s drogues fe n t u n ba f d ' a l c o h o l o bé fu m a n t .

,/

.

,/

Per a o b t e n i r m é s i n fo r m a c i ó c a l sol . li c i t a r - I a a l

,.v sobre les

� « Programa d'Informació

tII"

Drogodependències»,

A p a rt a t d e Corre u s

n ú m . 3 5 1 2 9 , B a rcelona Tots e l s pares han d'estar ben i n fo r m a t s sobre el problema d e l e s d rogu e s . N i n g ú n o pot s e r a l i è a a q u e s t probl e m a , i m o l t m e n y s e l s p a r e s .

m o t i v a c i o n s i l e s a c t i t u d s d ' u � n o i o d ' u na n o i a q u e es va fe n t g ra n . H a s de d i r - l i q u e c o m p r e n s la i m p ortà n ci a q u e tenen e l s

Pro g rama d' I nform ació s o b re l e s D ro g odependències

mm w

GENERALITAT DE CATALUNYA Dl' p.l rtèl ll l e n t de Sà n i ta t i Segu ret¿¡ t Socia l