SomGarrigues · del 27 de febrer al 12 de març de 2015
15
Reportatge GÈNERE
Carrers sense dones Nomenclàtor. Els noms amb què s’han batejat històricament les vies, places o avingudes de la comarca responen a motius molt diversos, però del centenar dedicat a persones concretes, només nou –concentrats a tres pobles– fan referència a dones Miquel Andreu • Comarca
Els noms dels carrers d’un poble no són només indicacions per ubicar-se, són també senyals que parlen de la història, de la cultura i de la identitat del municipi. Parlen d’allò amb què aquest s’identifica, d’aquells fets que prioritza, del país del qual se sent part o de les persones que homenatja. D’entre tots els noms amb què a la comarca s’han batejat carrers, places o avingudes, els de persones no són els més freqüents. Hi predominen altres grups que fan referència a elements físics (Costa, Escoles, Hospital, Església, Castell, Riu, Font, Forques...), topònims o personatges bíblics. Entre els trenta-tres pobles garriguencs, les vies dedicades a personatges que no siguin sants o verges ronden el centenar. Hi ha
El poc reconeixement del paper de la dona en la història no és perquè no existeixi, sinó perquè n’ha estat invisibilitzat
una dotzena de municipis, fins i tot, sense cap carrer amb nom de persona.
Només a tres pobles
Dins d’aquest àmbit simbòlic, la presència de dones hi és absolutament minoritària. Només nou carrers, en tota la comarca, estan dedicats a dones: set a les Borges, un a Fulleda i un a Maials. Hi ha pobles en què l’única presència femenina a les plaques és la Verge de Montserrat.
Història androcèntrica
Aquest reconeixement anecdòtic és el reflex, d’entrada, d’una història que ha apartat la meitat de la seua població de l’esfera pública fins al segle XX i que encara avui hi posa moltes limitacions. No respon a la inexistència del paper femení en la història local o nacional, sinó a la seua invisibilització. De personatges femenins i rellevants n’hi ha, en tots els àmbits. Mentre a molts llocs s’han dedicat espais públics a polítics, escriptors, poetes, pintors i músics, noms destacats de dones en aquests mateixos àmbits han passat desapercebuts:
d’Ermessenda o Peronella a Frederica Montseny, d’Elisava a Lluïsa Vidal, de Celestina Vigneaux a Maria Rúbies o Rosa Senat, d’Isabel de Villena a Montserrat Roig. El cas de Caterina Albert, una de
on trobem, per exemple, l’activista anarquista Maria Rius (Arbeca), la farmacèutica i militant carlina Maria Recasens (el Vilosell) o l’activista obrerocristiana M. Dolors Sabaté (Juneda).
MAIALS
Més enllà de l’individu
Es tendeix a homenatjar lideratges i individualitats, i la manera de fer història de les dones respon més a experiències col·lectives les plomes cabdals del Modernisme català i que va ser coneguda com a Víctor Català –nom sota el qual tapava el seu gènere– és ben simptomàtic.
Fer aflorar noms
Ja fa temps que hi ha iniciatives com el recull de noms de carrer de l’Institut Català de les Dones o el Diccionari Biogràfic de Dones,
Els reconeixements públics han estat tradicionalment lligats als lideratges i les individualitats, mentre que la manera de fer història de les dones és més d’experiències col·lectives i horitzontals. Això no hauria de limitar les possibilitats de batejar places o carrers; és més, posaria en primera fila valors col·lectius que dignifiquen l’ésser humà. Si a Barcelona hi ha una plaça de les Dones del 36, en reconeixement a les supervivents de la Guerra Civil, no és digne de record el paper de les dones garriguenques en aquell conflicte? Què hauria estat de les llars de la comarca sense la resistència quotidiana femenina, com explica Assumpta Montellà al llibre Pa, crosta i molla? Què seria de l’educació dels garriguencs sense el paper de les mestres? Què seria de l’economia rural sense la dona pagesa? Si tenim places d’homenatge a la Vellesa, per què no alguna, també, a la Maternitat?
c/ Mercè Juncadella
Filla d’industrials barcelonins, la família tenia propietats a Maials. Les va cedir al municipi per a usos esportius del jovent.
FULLEDA
c/ Agustina Saragossa
De pares fulledencs, Agustina d’Aragó és considerada una heroïna defensora de Saragossa al setge de la ciutat durant la Guerra del Francès.
c/ Maria Lois López
Primera professora titular de l’Escola de Bibliotecàries de Catalunya a partir de 1919 i una de les primeres llicenciades en Filosofia i Lletres.
c/ Mercè Rodoreda
Considerada l’escriptora catalana més influent, es va exiliar el 1939 i no va tornar al país fins el 1972.
Placeta de la Germana Trinitat
Germana carmelita de l’antic convent del Carme, Trinitat París va fer de mestra a les Borges a partir de 1922.
c/ Concepció Soler
Mestra durant un temps a les Borges. Casada amb Joan Oró, el 1952 es va traslladar amb el científic a Houston, on continuà fent classes.
Nascuda a les Borges en el si d’una família benestant, hi va residir fins que es va casar a Tàrrega, ciutat on aniria a viure. Va deixar el seu patrimoni a l’hospital de les Borges. Son germà també té un carrer dedicat paral·lel al seu.
c/ Mestra Dolors Iglesias
c/ Mestra Maria Codina
c/ Francesca Forteza
Nascuda l’any 1912, va fer de mestra a les Borges entre 1934 i 1977. Va veure passar tres generacions d’alumnes. Distingida amb la Medalla d’Alfons X.
Mestra a les Borges entre 1936 i 1966. Primera dona de Ponent en rebre la Medalla d’Alfons X. El 1969, va ser declarada filla adoptiva del poble.