16
SomGarrigues • del 23 de maig al 5 de juny de 2014
REPORTATGE COMERÇ • Les Borges Blanques
|
FOTO: Paola Pagano
|
Fi del “garatge del Salvador” El més antic de les Borges. La jubilació dels germans Andreu tanca una etapa d’un taller mecànic que va començar el seu pare l’any 1946. El tracte familiar amb el client i un sistema pràcticament artesanal el van convertir en una mena de club social de molts pagesos de la comarca Redacció
Les Borges Blanques
Amb 68 anys de vida, el taller me· cànic més antic de les Borges, el Garatge Central, deixarà de ser el que era aquest mes de juny. La ju· bilació dels dos germans propieta· ris, Gabriel i Josep Andreu, posa fi a una etapa iniciada l’any 1946 per son pare, Salvador Andreu, quan tenia 29 anys. D’aquí que, encara avui, pràcticament ningú el cone· gui com a Garatge Central, sinó com a “garatge del Salvador”.
El 1964 es van posar en marxa les instal·lacions actuals. Aleshores no hi havia pràcticament cap altra edificació al voltant Del panís al ferro
Aleshores, el taller estava situat al Passeig del Terrall, davant de la placeta, fins que el 1964 es van posar en marxa les actuals instal·
lacions, a l’avinguda de la Sardana, després de quatre anys rebaixant el terreny i fent els fonaments a pic i pala entre pare i fills. Es trac· ta d’unes instal·lacions que, amb el temps, més d’un deu haver confós amb un desballestament per l’acu· mulació de maquinària, trastos i ferralla. Aleshores, no existien ni els blocs de pisos de davant ni pràcticament cap altra edificació al voltant. Allí va ser on el Gabriel i el Josep es posarien el “mono” de mecànic ja com a treballadors i no com a canalla més o menys observant. Amb tot, tenien 17 i 15 anys respec· tivament. D’aleshores ençà, més de 50 anys anant a treballar cada dia al mateix lloc, superant també moments durs, com l’incendi que va cremar una part del taller l’estiu de 1993.
nització que va portar a una gene· ralització del tractor com a vehicle de treball del pagès, a més de ser també l’inici d’un fort èxode rural. En paral·lel a aquesta evolució, el taller es va anar especialitzant en aquest tipus de maquinària agrí· cola i representava marques com Saca, primer, i després Ford Dexta, Ebro i, finalment, Massey Fergu· son. A les Borges era de referència també el taller Valero-Sellés, es· pecialment pel que fa als camions, provinents de quasi tota la provín· cia. Pocs tallers hi havia aleshores a la comarca, i bona part dels ope· raris que, amb el temps, s’instal·la· rien pel seu compte, havien passat pel “garatge del Salvador”.
Mecanització del camp
Amb el procés de mecanització del camp iniciat als anys 60, es generalitza el tractor com a vehicle de treball del pagès
Inicialment, el “garatge del Salva· dor” tractava amb cotxes, tractors i, sobretot, motos. Era, de fet, dis· tribuïdor oficial de Montesa i Guz· zi. Als anys 60, però, el camp ca· talà, també el de les Garrigues, va encetar un intens procés de meca·
A les Garrigues, tractor fruiter
Aquest procés de mecanització,
junt amb l’accés a altes dotacions de reg, va portar alguns indrets del país a apostar per una agricultu· ra extensiva i de grans superfíci· es, com la comarca veïna del Pla d’Urgell, on la maquinària és de gran envergadura. A les Garrigues, en canvi, el secà i l’orografia hi han mantingut un tipus de tractor, anomenat “fruiter”, que, a diferèn· cia de l’estàndar, és de dimensions mitjanes i petites, sense arribar, però, als més petits, coneguts com “vinyeros”, dels quals es veuen molt pocs a la comarca. El fruiter és, per tant, el vehicle que més ha entrat i sortit del taller dels germans Andreu, un vehicle on els components electrònics s’hi han introduït més a poc a poc. Això ha definit, també, una de les singularitats del “garatge del Salvador”: molt manual, pràcti· cament artesanal, on si era difícil trobar alguna peça, potser la feien ells directament. A vegades, a part de la mecànica, s’havia de fer tam· bé una mica de ferrer.
Club social
Però allò que tal vegada ha sin· gularitzat més el taller és la seua
El pagès hi ha anat no només a fer reparar maquinària, també a fer-la petar o passar l’estona en dies de mal temps funció, involuntària, de punt de trobada de bona part dels agri· cultors de la comarca, de Tarrés a Castelldans i d’Arbeca al Vilosell. El tracte familiar amb el client, la llibertat d’aquest de fer i des· fer per allà i una certa flexibilitat d’horaris l’han convertit en un lloc on el pagès hi ha anat no només a fer reparar el vehicle, sinó també a saludar, a fer-la petar o a pas· sar l’estona en dies de pluja o mal temps, es tingués algun problema mecànic o no. No era estrany, a l’hivern, trobar-hi un rogle d’ho· mes al voltant de l’estufa, feta amb un bidó. El taller, malgrat tot, no tanca por· tes ni atura l’activitat. Continua en mans d’una empresa del sector agrícola, però amb un altre nom i, segurament, un altre caràcter.