SomGarrigues · del 17 al 30 de juliol de 2015
16
Reportatge NATURA
La cigonya a les Garrigues Ocells de pas. Per aquestes dates és quan més cigonyes hi ha al cel de la comarca. En el seu calendari migratori, ara toca aquí i, a més, les cries comencen a aixecar el vol. Cada vegada són més, però, les que ja no marxen a l’hivern. Fins el mes passat, abans de l’incendi a un dels nius, a les Garrigues hi havia cinc assentaments.
Miquel Andreu
miquel@somgarrigues.cat @lotigre
Veure cigonyes a la plana de Lleida no sempre ha estat un fet habitual. La península ibèrica és un dels punts d’estada quan migren entre l’Àfrica i Europa, però a Catalunya, per exemple, l’any 1972 només nidificaven deu parelles. Com que es tracta d’una espècie protegida, la seva expansió es deu, principalment, a projectes de reintroducció institucionals, com els de l’Empordà, la Ribera d’Ebre, la Cerdanya, el Bages o el Pla de l’Estany. A les comarques de Ponent no es va començar a veure nius fins els anys 90 del segle passat, també fruit d’una tasca institucional de reintroducció d’aquest ocell. Entre 1989 i 1990, per exemple, es va iniciar la construcció d’algun niu artificial al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (Segrià) o a la catedral de Lleida.
Les primeres de la comarca
L’associació La Banqueta, amb el suport tècnic de la gent de Vallcalent, va instal·lar l’any 1993 una base-niu al campanar de Juneda. L’estiu següent s’hi va posar una parella de cigonyes, les primeres establertes a les Garrigues després de molts anys d’absència d’aquest
ocell. La parella va repetir estada durant els tres anys següents i va prosperar amb èxit la reproducció de diversos exemplars. La instal· lació d’una antena de telefonia al mateix lloc, però, va obligar a desplaçar-les i van fer cap a una sitja del Porvenir, prop del canal, d’on també van haver de marxar per l’enderroc de l’edifici i es van establir, l’any 2009, en una grua del carrer Prat de la Riba, a tocar de la Pista Parc Alegria. El mateix any, a la granja-escola La Manreana s’erigia una torre-niu per intentar atreure-les, però el niu de Prat de la Riba va continuar, fins que el 2012 es va retirar la grua i es va posar fi al que aleshores era l’únic assentament de cigonyes a Juneda. Els polls, que encara no estaven en edat de volar, van ser traslladats al centre de Vallcalent. Va ser l’any següent, el 2013, quan el consistori va fer la torre-niu que hi ha actualment prop del cementiri i que, de moment, ha funcionat. L’any passat, les cigonyes van arribar a fer un niu també en una torre elèctrica, però van acabar sent retirades, polls inclosos, i, al seu lloc, la companyia va posar un con metàl·lic per evitar que hi tornessin
Cinc nius en actiu
A part del del cementiri, a Juneda ara també es manté actiu el niu de la Manreana. A la resta de comar-
La Banqueta, amb el suport tècnic de la gent de Vallcalent, va instal·lar l’any 1993 una base-niu al campanar de Juneda A Arbeca, les cigonyes hi han arribat fa relativament poc, fruit de l’expansió demogràfica de la colònia de Lleida La presència a campanars o altres indrets elevats pot representar un risc per a la pròpia estructura o per les persones de sota
ca, els únics que hi ha són a les Borges i, fins fa unes setmanes, a Arbeca. Aquí, les cigonyes hi han arribat fa relativament poc, fruit de l’expansió demogràfica de la colònia de Lleida. I és que és un animal bastant territorial i, quan un nucli està ja força poblat, les noves generacions han de sortir a buscar-se una zona. S’escampen com taca d’oli, de centre a perifèria, i és així com arriben a les Garrigues. A les Borges n’hi ha una parella en una torre-niu al complex de Masia Salat creada l’any 2002 i una al campanar. A Arbeca, el niu que hi havia en una torre elèctrica es va incendiar fa un mes, a mitjan juny [v. SomGarrigues, núm. 400]. Als quatre polls que hi vivien els faltaven pocs dies per arrencar el vol i només en va sobreviure un, que s’està recuperant a Vallcalent. Mentre, els pares deambulen per l’entorn, desconcertats. De fet, la de les d’Arbeca és una història plena d’obstacles: expulsades de l’espadanya del campanar i expulsades dels bisenfins de la cooperativa, finalment es van instal·lar, el març d’aquest any, a la torre elèctrica. Mentre criaven, un acord entre Agents Rurals i cooperativa va permetre construir una plataforma sobre els bisenfins i preparar-hi un niu artificial. Quan la femella
Només a zones humides De moment, és improbable que s’estableixin cigonyes a altres zones de la comarca i la seva població queda delimitada a aquesta franja nord, concretament la propera al Canal d’Urgell. Potser se’n podria ubicar alguna parella a Puiggròs o Castelldans, però no més enllà, ja que es tracta d’un animal que es mou per àmbits humits, amb canals i reg abundant, que és on troben el seu aliment: cucs, ratolins, rates d’aigua, granotes, petits rèptils... i residus orgànics. Per això, no és estrany veure’n grups nombrosos al voltant d’abocadors com el de les Borges i, sobretot, el de Montoliu, a tocar d’Alfés, on fan cap totes les de Lleida i voltants. “És el seu supermercat”, expliquen els Agents Rurals. En no menjar fruita, brots d’arbres ni cereal, no competeix amb l’agricultura, ans al contrari. L’aigua fa de frontera natural de l’hàbitat de les cigonyes i difícilment se’n veurà d’establertes al secà, tot i que no és descartable que les noves transformacions de regadiu n’acabin generant, a la llarga, un terreny apte. De moment, les basses d’aigua que hi ha al secà, impermeabilitzades i tancades, no generen vida suficient al seu voltant. Per a les cigonyes, són zones mortes igual que un erm. Alguna s’hi ha vist, al secà, però sempre en missions d’exploració molt puntuals. A la Granadella i a Llardecans fins i tot n’hi ha hagut durant dos o tres dies seguits, però sempre acaben retornant a casa seva, que en aquests casos pot ser Lleida, Utxesa o Flix. El repte territorial, per tant, és consolidar la seva presència als nius actuals de Juneda, les Borges i Arbeca, on hi ha negociacions per crear-ne algun més d’artificial. FOTO: Isabel Oltra