SomGarrigues · del 17 al 30 de juliol de 2015
19
Reportatge HISTÒRIA
El monestir que no va ser Encàrrec comtal. En el marc del repoblament de terres preses als sarraïns al segle XII, el comte Ramon Berenguer IV va encarregar a tres eremites que erigissin un monestir benedictí a Cérvoles. Per què no es va fer? Redacció • Comarca
Avui, la ruta del Cister que agermana culturalment i turística els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona, podria anomenar-se Ruta dels Monestirs de la Catalunya Nova i incloure les Garrigues si hagués prosperat el cenobi benedictí que el comte Ramon Berenguer IV va encarregar de fer als peus de la serra de la Llena. Era temps de concessions de terres guanyades als sarraïns per ser repoblades. L’any 1157, Ramon Berenguer IV va concedir el lloc de Sòrboles –avui Cérvoles– a tres eremites perquè hi fundessin una abadia de l’orde de Sant Benet, una de les fórmules emprades a l’època per al repoblament i colonització eclesiàstica. Per garantir-ne el manteniment dels futurs monjos, Ramon Berenguer els va donar terres i els va concedir l’aigua del riu Set. Què va fallar?
L’enfeinat eremita Ramon
Els beneficiaris de la donació eren Ramon Homededéu, Guillem i Ramon l’eremita, tres religiosos que s’havien apartat del món i havien optat per una vida de penitència i oració en aque-
L’esforç de Ramon de Vallbona amb els nuclis del Tallat i el Montsant no li devia permetre dedicar-se al projecte de Cérvoles
FOTOMUNTATGE: Adrià Martí
lles contrades deshabitades i ferèstegues. Dels dos primers quasi no se’n sap res, però de Ramon l’eremita, o Ramon de Vallbona, consta una intensa tasca a la Serra del Tallat i el Montsant. Hi havia fundat o hi gestionava nuclis eremítics, sovint mixtos –homes i dones–, que atreien deixebles per compartir les mateixes experiències religioses. D’un d’aquests grups sorgiria precisament el monestir de Vallbona, el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya. Aquest esforç organitzatiu de Ramon per atendre els diversos nuclis no li devia permetre la dedicació necessària per dur a terme l’encàrrec comtal a Cérvoles, i és probable que els altres dos companys no tinguessin la mateixa empemta per impulsar-lo.
L’ombra de Poblet
A tot això, un factor determinant perquè el monestir de Cérvoles no es fes realitat va ser també l’actitud dels monjos de Poblet, per a qui Ramon Berenguer IV havia donat els terrenys de la zona de Prades només set anys abans, amb una dotació de tretze monjos. Amb l’especial protecció del comte, Poblet aviat reeixiriria a constituir-se com un gran monestir, amb prestigi, fama i una comunitat cada vegada més nombrosa. Molts nobles catalans emularien l’exemple del comte de Barcelona i hi farien donacions de terres, drets i béns. El seu domini territorial acabaria ultrapassant el propi terme i la comarca. La notícia d’una possible aba-
Un factor determinant perquè el monestir no es fes realitat va ser també l’actitud dels monjos de Poblet dia benedictina a Cérvoles no va agradar els monjos cistercencs de Poblet –situat a 12 km en línia recta–, que aleshores maldaven per consolidar el seu centre, edificant les parts més imprescindibles per al desenvolupament de la vida monàstica, rompent i conreant terres del terme i acceptant les donacions que implicaven un augment de propietats. Per això, la comunitat cistercenca va utilitzar tots els mitjans a l’abast per neutralitzar la possible força del seu rival. D’entrada, es va introduir a Cérvoles el 1161 amb una donació de terres, on va organitzar una granja. Al cap de poc, Guillem II de Cervera i Ermessenda, senyors de bona part d’aquest territori, concedien a Poblet el lloc de Cérvoles a canvi de deixar-se enterrar al monestir; una jugada forta que, tot i excloure la partida de la Coma Fumada que pertanyia als tres eremites, posava molt difícil ja el projecte de monestir benedictí.
Nou escenari i acord
La impossibilitat de competir amb la potència i el dinamisme dels cistercencs va fer que Ramon l’eremita aparqués el projecte d’abadia i dediqués els seus
esforços a atendre i solucionar les problemàtiques dels diversos centres del sector del Tallat. Amb tot, els tres eremites es van establir en un sector del terme deshabitat i erm i van iniciar el conreu de les terres que els corresponien a la Coma Fumada –avui una partida de la Pobla de Cérvoles. Amb el temps, però, els altres dos companys van deixar-ho i Ramon, només amb un deixeble, ja va desistir de lluitar per la permanència de la petita comunitat eremítica a la zona, ja que Poblet concentrava la immensa majoria de les vocacions de joves de la contrada amb in-
Poblet, iniciat set anys abans, aviat creixeria i la seva comunitat faria tot el possible per neutralitzar un possible rival tan a prop quietuds religioses. Tal era la fascinació que el mateix Ramon va acabar trucant a la porta. El monestir el va acceptar com a monjo, però un monjo especial, amb hàbit i regles espirituals del Cister, però sense residir al centre. A canvi dels drets sobre Cérvoles, Poblet garantiria el manteniment a Ramon i el seu deixeble Bernat. Amb aquest acord, signat el 1171, es tallava definitivament el projecte monàstic que catorze anys enrere havia concebut Ramon Berenguer IV i Cérvoles s’integrava de ple en el domini territorial de Poblet.
Títol de la ponència
‘Un intent no reeixit de fundació per part de Ramon Berenguer IV d’un monestir benedictí a Cérvoles (les Garrigues) l’any 1157’
Autor
Josep Maria Sans i Travé
Any de presentació 1999
Lloc de presentació
2a Trobada d’Estudiosos, celebrada a Tarrés
Josep M. Sans i Travé és un historiador i arxiver nascut el 1947 a Solivella (la Conca de Barberà). Ha estat cap del Servei d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat i va col·laborar en la creació de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de la xarxa d’arxius locals i comarcals.