Albert Font-Tarrés
albert@somgarrigues.cat
Albert Font-Tarrés - Enguany ha tingut lloc la primera edició de la UEFA Youth League –la Champions Juvenil– i l’heu guanyat. Com es viu no poder jugar la final? Joel Huertas - La història de viure aquesta competició és la mateixa, ja que formes part del mateix club, del mateix equip. L’entrenador va triar de posar altres jugadors per a la final. Jo vaig participar en molts partits de fases de grups i d’altres eliminatòries i no em queixo de res per no haver jugat la final. L’he viscut igual que els altres companys.
Joel Huertas Cornudella
A.F-T.- Vols acabar dedicant-te al futbol? J.H.- Sí, sí, és clar. A.F-T.- En quina categoria et veus en un futur? J.H.- Per aspirar, aspirar a Primera Divisió. Si pot ser, sempre aquí al club, al Barça, que és el que m’ha agradat des de petitet. Tot i que és molt difícil arribar al primer equip del Barça i també hi ha moltes més opcions a l’estranger. La meva aspiració és Primera Divisió i, si no pot ser, jugar en categories inferiors.
gabriel.pena@somgarrigues.cat
Juneda, 1995. Aquest exjugador del Juneda, el Baix Segrià, l’AEM, el Mollerussa i el Cadet del Lleida forma part de l’equip que enguany ha guanyat la Champions Juvenil, que ha quedat campió del grup III de la Divisió d’Honor espanyola de la categoria i que diumenge 22 es juga el pas a la final de la Copa del Rei Juvenil. El passat mes de març va signar el seu primer contracte professional, que el lliga per dues temporades al filial. El visitem a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí, un conjunt d’instal·lacions de 136.839 metres quadrats on hi ha la nova Masia del Barça, inaugurada l’octubre de 2011. Es fa mal durant l’entrenament, poca estona abans de l’hora a la qual havíem quedat. No ens podrem veure, li han de fer proves i passar pels serveis mèdics. Excepcionalment, la farem per telèfon al cap d’uns dies. Sembla que, sortosament, no ha estat res greu. Li pregunto per si tem les lesions i em contesta: “Sempre fan por, per sort no n’he tingut cap de greu!” Xerrant, xerrant m’explica que el seu dia a dia és ben atapeït i que a la Masia busquen crear un bon ambient d’equip. Al matí, a escalfar i entrenament; dinar i, després, a estudiar durant la tarda. En acabat, a sopar i a dormir. Tot i així, sempre troben algun moment per anar al cinema.
La Champions Juvenil ens ha fet sentir amb el ritme del primer equip, perquè hem disputat dos partits a la setmana i per Europa
J.H.- Cal dir que els pocs ponentins que hi ha ara treballem per fer la nostra feina per triomfar al més alt nivell possible.
Gabriel Pena
Futbolista del Juvenil A del FC Barcelona
A.F-T.- Què creus que us ha aportat aquesta nova competició? J.H.- És, sobretot, experiència per poder jugar contra equips grans d’Europa. I afegir un partit, a més del del cap de setmana, fa que ens puguem considerar com més professionals, com fan el primer equip. És una manera per encarar-nos cap al ritme del futbol professional.
A.F-T.- “Crec que el millor favor que jo els puc fer és no dir-ne ni una paraula, no referir-m’hi” perquè “el gran risc dels jugadors joves és l’elogi.” Això és el que va respondre Miguel Rico, adjunt al director de ‘Mundo Deportivo’, en ser preguntat per tu i els altres ponentins dels equips filials del Barça [v. ‘SomGarrigues’, número 369].
Cafè Tertamla
Encara que no juguis una final la vius igual perquè formes part de l’equip A.F-T.- Estàs estudiant batxillerat, la voluntat és de fer una carrera paral·lela a la futbolística? J.H.- Ara estic centrat en el segon de batxillerat. El primer és treure-me’l. Si ho aconsegueixo, em voldria centrar en el futbol perquè és al que em vull dedicar. I si m’anés una mica malament amb el futbol, em dedicaria als estudis. A.F-T.- Ets migcampista però portes el dorsal 10, el de Messi? J.H.- La meva posició ja concorda amb el número. Els interiors portem el 8 i el 10. No el tinc perquè sigui el millor de l’equip, sinó per la posició en què jugo.
Es lloga oficina!
973 142 420
1a planta a les Borges Blanques c/ Nou amb c/ del Carme
Nova, cèntrica i amb tots els serveis
A.F-T.- El periodista esportiu Oriol Domènech et va definir, el març de 2012, com un jugador que “actua d’interior, encara que pot jugar a dalt, i destaca pel seu talent i desequilibri entre línies, però li falta sacrifici sense pilota”.
Em vull dedicar al futbol i la meva aspiració és arribar a Primera Divisió, si pot ser amb el primer equip del FC Barcelona
J.H.- Això darrer m’ho exigeix l’entrenador. Treball sense pilota. Ho he de potenciar més. A.F-T.- El mes d’octubre de l’any 2011 et van cridar per entrenar amb el primer equip. Aquella sessió t’ha quedat marcada? J.H.- Sí, sí, és clar. És una situació que és única, entrenes amb els millors jugadors del món. Sobretot, amb el millor jugador del món, que és Lionel Messi. És una data significativa que es fa difícil d’oblidar. A.F-T.- Has notat que la gent del teu voltant et veu de manera diferent ara que ets al Barça? J.H.- La família segueix igual que sempre i els amics més propers, també. Sí que he notat que gent del poble que no em coneix tant sí que em mira més, però res de l’altre món. A.F-T.- Quins són els teus referents? J.H.- Del primer equip, l’Iniesta. I al seu moment, Ronaldinho.
Groc de cap al tard, amb apunts de Màrius Torres
Era cap al tard i anava d’Albatàrrec a Llardecans amb el cotxe. El sol començava a pondre’s. El groc dels camps prenia més protagonisme. I llavors va sonar una cançó que és una adaptació musical de les cartes que Màrius Torres va escriure a la seva estimada Mercè Figueres (Mahalta). I encara que el poema musicat està ambientat lluny del paisatge que m’acollia, em va semblar que Màrius i jo parlàvem, escoltàvem i sentíem la mateixa cosa. I que la carta hauria pogut parlar d’una visita a un poble de les Garrigues poblat de rostres amics. Que a banda i banda de carretera, dos pagesos, com dos vells patrons, governaven tractors que relliscaven, mansos i lents, mar groc endins on un somni vençut, però immortal, reposa sota nobles masos antics. I que els núvols de terra que s’alçaven al llaurar volaven de cor a cor ensems, fent que la pau humil de cada dia, agafada en les nostres mans i els nostres cors, ens dugués a la pàtria del temps. Així és la bona poesia. La que et parla de l’experiència concreta projectable a altres temps, a altres instants, a altres paisatges. Només cal escoltar la teva aigua, tremolosa i amiga.