Especial gent gran abril 2017

Abril de 2017 • EXEMPLAR GRATUÏT

www.somgarrigues.cat

ESPECIAL

FOTO: Sara Guasteví

Gent gran Són un de cada quatre habitants a la comarca; quasi 6.000 persones que tenen 65 anys o més i que a les Garrigues tenen molt a dir: equipaments, salut, mobilitat, oci, cultura, formació, associacionisme, cures familiars, memòria històrica... Amb tots els matisos i diferències d’edat, la tercera –i quarta– edat és un pilar de la societat garriguenca.

Es lloga local comercial Planta baixa a les Borges Blanques c/ Nou amb c/ del Carme

Nou, cèntric i amb tots els serveis

973 142 420

SomGarrigues · abril de 2017

2

Implantologia dental · Pressupost i estudi sense compromís i totalment gratuït · Cirurgia mínimament invasiva · Finançament a la seva mida

QDENTS ESTUDI DENTAL Raval de Lleida, 14 25400 LES BORGES BLANQUES t. 973 14 20 23 qdentsestudidental@gmail.com

SomGarrigues · abril de 2017

3

Introducció EDITORIAL

Potser no els mirem, però hi són

A

questa és la tercera edició monogràfica que publica SomGarrigues en dos anys. El 2015 vam fer un especial sobre agricultura, l’any passat el vam dedicar a l’oci i aquest any ens centrem en la gent gran. Són edicions al marge dels números habituals de cada quinzena; en aquells es prioritza l’actualitat i els continguts plurals i variats, mentre que aquí dediquem totes les pàgines a un àmbit concret. Són àmbits que cre-

iem d’interès general a la comarca, que abasten un públic potencial considerable. Són continguts d’actualitat, naturalment, però que no estan lligats a fets concrets, sinó que són un retrat polièdric, una pausa en el camí del periòdic per mirar al voltant, reflexionar i ajudar a entendre millor una part, important, de la realitat comarcal.

Demogràficament, la gent gran representa un gruix que cal tenir molt en compte a l’hora d’explicar les Garrigues,

que és la missió principal d’aquest mitjà. I no només demogràficament, sinó en el marc associatiu, d’intensitat d’activitat, de protagonisme cultural, de rols familiars o de memòria històrica, per citar alguns àmbits. Moltes vegades no els veiem, però són allà, al casal, al parc, al tros, a l’hort, al bar, a les portes de l’escola, també a les institucions i a les entitats. Què els preocupa? Què els afecta? En aquestes pàgines intentem respondre-ho.

SOCIETAT

La gent de l’experiència Termòmetre. Són els que fa més temps que trepitgen aquesta terra, els que han vist canvis més grans, i a vegades bruscos, de la realitat que els envolta. No són un sector petit i marginal, tot el contrari, representen una part molt important de la població i, com a tal, allò que fan i allò que necessiten pot interpretar-se com un indicador de l’estat de la comarca en general.

La gent gran és també un dels col·lectius més socials i més avesats a generar punts de reunió i de trobada. FOTO: Xavi Minguella

Redacció • Comarca

Un de cada quatre garriguencs té més de 65 anys. L’anomenada tercera edat la conformen un de cada quatre habitants de la comarca.

Com tots els grups d’edat, però, tenen molts matisos. No té les mateixes circumstàncies i necessitats una persona de 65 anys que una de 80, ni una de les Borges Blanques i una d’Alcanó, ni una amb bona salut i una de malalta, ni una amb un entorn familiar immediat i una que viu sola. Al final, allò que més els uneix és l’edat i, tot i així, hi ha clares diferències segons s’estigui a la part baixa d’aquest grup o a la part alta.

Malgrat tot, malgrat tots els matisos i totes les diferències, hi ha molts factors que tenen una incidència prou generalitzada en una

part important de la població garriguenca, i això és el que abordem en aquest monogràfic especial de SomGarrigues. És sabut que som una comarca amb una forta presència de gent gran, que ha patit i pateix un important èxode rural, una comarca molt àmplia, amb molts pobles i molt petits, i això dibuixa un escenari particular, en què la gent gran assumeix un fort protagonisme en múltiples àmbits de la vida.

No té les mateixes circumstàncies un de 65 anys que un de 85, ni d’un poble gran i un de petit, ni un de sa i un de malalt

Salut i equipaments

Més anys de vida vol dir més acumulació d’experiència, però també un cos més cansat i, per tant, les probabilitats d’un desgast en la salut són evidents, és la llei natural.

Això fa que una de les preocupacions de la gent gran sigui la salut i l’autonomia personal. Per això hi fem èmfasi en aquesta edició especial: què és la llei de dependència?

A qui s’aplica? Qui se’n pot beneficiar? De quins equipaments sanitaris disposa la nostra gent gran?

Quines residències? Quins centres de dia i com funcionen?

Pensions i mobilitat

Si una cosa uneix tota la varietat de persones majors de 65 anys és el fet d’estar jubilades. Les pensions són, per tant, un eix que recorre tot aquest ampli grup d’edat. Les Garrigues som de les comarques de

Salut, economia, mobilitat, lleure i família són eixos primordials del dia a dia de la gent gran de les Garrigues Catalunya amb les pensions més baixes, i amb diferències en la mitjana del que es percep a cada poble i, inexplicablement, entre homes i dones, que pot arribar als 500 euros de diferència. I l’economia familiar té a veure també amb l’accés a béns i serveis, una cosa que no sempre és fàcil als nostres pobles, com ho pot ser en una ciutat.

Oci, cultura, esport

Malgrat tots els condicionants, la gent gran de les Garrigues és gent

activa, que es mou, que camina, que va al camp, que participa. Són multitud les activitats que, des d’entitats o institucions, s’adrecen a aquest públic. És, com dèiem, un públic nombrós i cal que sigui atès en conseqüència.

Guerra i padrins

Un sempre es veu a si mateix en primera persona però, de cara enfora, tots estem subjectes a categoritzacions. I la identificació de la gent gran com a padrins és un fet que comparteix la immensa majoria. D’aquí que el seu paper en la cura i l’educació dels néts sigui també un rol indefugible.

Finalment, hi ha un altre fet implacable com el temps: estem davant de l’última generació que pot explicar la Guerra Civil, el gran trasbals de la vida de quasi tots ells, en primera persona.

SomGarrigues · abril de 2017

4

Dependència LA LLEI I LES SEVES AJUDES

La llei de la dependència, el que podia ser i no és No avança i, fins i tot, recula. En deu anys, des de l’aprovació per part del Govern espanyol el 2007 de la llei de la dependència, només s’ha aconseguit emparar 578 persones dependents de les Garrigues i aquest nombre només es va mantenir durant uns mesos el 2013. Actualment, amb dades del 31 de desembre de 2016, són 534 persones les que reben les ajudes, sis persones menys que les atorgades al principi de l’aplicació de la llei. Unes dades que contrasten amb una mitjana de 1.900 sol·licituds inicials de valoració del grau de dependència anuals. Unes ajudes que, en una comarca envellida com les Garrigues, són claus.

IL·LUSTRACIÓ: S.G.

El Consell Comarcal de les Garrigues gestiona el servei de teleassistència i ajuda a domicili En l’àmbit català, el perfil majoritari de persones que demanen i/o reben ajudes a la dependència és de persones de més de 65 anys i, bàsicament, de més de 80 anys L’Àrea de serveis socials del Consell Comarcal de les Garrigues és l’encarregada de gestionar dos serveis bàsics per a les persones grans de la comarca. En aquest sentit, des de l’ens s’ofereix el servei d’atenció domiciliària, una tasca que es realitza al domicili per ajudar a fer les tasques que ni la persona ni la família poden fer (higiene personal, donar menjar, neteja del domicili, cura de la roba, control de la medicació i de l’alimentació, preparar el menjar, anar a comprar, ensenyament d’hàbits, etc.). A més, des del Consell Comarcal també s’adjudica el servei de teleassistència. A través de l’empresa CLECE, l’ens presta aquest servei que funciona a través d’una línia telefònica i que permet a la persona usuària, prement un botó, establir contacte verbal directe i immediat durant les 24 hores del dia amb una central receptora d’alarmes. El Consell Comarcal també és l’encarregat d’elaborar els plans individualitzats d’atenció per rebre les ajudes a la dependència.

Cal tenir en compte que, segons l’estudi realitzat el 2007 amb entrevistes a gent gran de la comarca, un 78% va declarar que volia ser atesa a casa, és a dir, prop de 8 de cada 10 persones preferien rebre una atenció a domicili integral i adequada. Unes dades que, tot i que han passat deu anys, continuen força vigents malgrat l’increment de residències i centres de dia.

Redacció • Comarca

A la comarca de les Garrigues administratives hi ha fins a 534 persones emparades per la llei de dependència, és a dir, persones que necessiten ajuda per realitzar activitats bàsiques de la vida diària, ja sigui a causa de l’edat, la malaltia i/o la discapacitat. Amb el reconeixement d’aquesta situació s’obre la porta a accedir a unes prestacions econòmiques i de serveis socials determinades, en funció del grau de la dependència. La llei, aprovada el 30 de novembre del 2009 per part del govern espanyol, havia de permetre canviar el model informal d’atenció a aquestes persones, aquell que estava basat en l’atenció familiar (bàsicament en la feina de les dones), per un model professionalitzat on l’Estat garantís l’atenció cap a les persones amb dependència.

Ara bé, segons les dades que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies facilita, el perfil majoritari dels beneficiaris d’alguna prestació és persones majors de 65 anys i, sobretot, persones que en tenen més de 80. Tenint en compte que a la comarca, segons les últimes dades de població, hi ha prop de 5.000 persones en aquesta franja d’edat (unes 1.000 de més de 85 anys), significaria, fent una estimació a grans trets sense tenir en compte el perfil majoritari, que només 8 de cada 100 persones grans rebrien al-

guna ajuda per dependència. Si ens quedem només amb les majors de 85 anys, el nombre de beneficiaris a la comarca cobriria poc més de la meitat d’aquesta franja.

De fet, si es tenen compte les sol·licituds presentades en data del 31 de desembre de 2016, a la comarca són 2.222. Per tant, ni de lluny, les prestacions cobreixen la necessitat real de la comarca.

Evolució inapreciable

Cal tenir en compte que, segons un estudi sobre la gent gran fet pel Consell Comarcal de les Garrigues el 2007, per tant, abans de l’aplicació de les mesures, es calculava que a la comarca hi havia un 33% de garriguencs de més de 65 anys que es trobava en situació de dependència. Tenint en compte l’evolució demogràfica de la comarca, on cada any va pujant el percentatge de persones grans, el nombre de persones dependents no hauria baixat i, en canvi, les ajudes rebudes s’han mantingut o fins i tot han baixat al llarg d’aquests deu anys. De fet, l’índex de dependència de la gent gran, segons les últimes dades facilitades per l’Idescat del 2015, estava situat al 41%.

Si comparem aquestes xifres amb les del gener de 2012, primer període del qual es tenen dades i coincidint amb les retallades pressupostàries, des d’aleshores fins ara, les xifres són similars: el gener de 2012 hi havia 540 persones beneficiàries

Fins al desembre de 2016, fins a 2.222 persones de la comarca havien demanat una valoració del grau de dependència Segons un estudi del 2007, en aquell temps ja hi havia un 33% de garriguencs de més de 65 anys en situació de dependència Les ajudes actuals, 534, es mantenen al llarg dels anys i, en alguna època, fins i tot han disminuït fins a poc més de 400

SomGarrigues · abril de 2017

5

Dependència LA LLEI I LES SEVES AJUDES

La teleassistència és una de les ajudes que reben els padrins que viuen sols.

FOTO: Arxiu

Des de l’aprovació de la llei, la idea era que cada cop hi hagués més persones emparades. FOTO: Xavi Minguella

de la llei de dependència, mentre que enguany són 534. Això significa que són menys les persones que reben aquest ajut a la comarca i, si ens fixem amb l’evolució de persones emparades, al llarg d’aquests cinc anys no ha crescut de manera lineal. De fet, entre el setembre del 2013 i el juny del 2015 a la comarca hi van haver fins a 102 persones menys emparades per la llei. És a dir, malgrat l’increment de 75 persones més des del juny del 2015, al llarg d’aquests 5 anys han estat 109 persones menys que s’han beneficiat de les ajudes.

Una evolució inapreciable que contrasta amb l’objectiu inicial. Des de la seua aprovació, el pla d’acció era anar desplegant la llei perquè cada cop s’hi poguessin emparar més persones i per tant, aconseguir el seu principi: normalitzar la vida diària i garantir l’autonomia a persones grans i a les que tenen alguna malaltia o discapacitat.

La majoria esperen

Una manera de veure la no-aplicació total d’aquesta llei és tenir en compte el nombre de sol·licituds. L’1 de gener de 2017, fins a 2.222 persones havien demanat que se’ls fes la valoració inicial del seu grau de dependència. Una xifra constant al llarg de cinc anys: 1.563 el 2012, 1.707 el 2013, 1.827 el 2014, 1.931 el 2015 i 2.062 el 2016.

Malgrat no disposar de les dades de sol·licituds resoltes en l’àmbit co-

marcal, sí que n’hi ha en l’àmbit català i ajuden a veure una tendència general. El desembre de 2016 a Catalunya hi havia més de 41.000 sol· licituds per estudiar i, en els últims cinc anys, aquesta xifra no ha baixat dels 30.000 expedients no resolts.

Una xifra encara més decebedora és que es calcula que, només en l’àmbit català, des del 2017 haurien mort unes 31.000 persones mentre estaven en procés d’espera.

Els inicis eren bons

Amb l’aprovació de la llei, per tal de garantir-ne l’aplicació pel que fa a la gestió i coordinació, es va crear en el marc estatal el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). Malgrat tractar-se d’una llei estatal, aquesta havia de ser executada per les comunitats autònomes, que són les administracions que tenen les competències en matèria de serveis socials. A Catalunya, la seua aplicació s’emmarca dins la llei 12/2007 de Serveis Socials. El responsable de l’articulació d’aquest sistema va ser, finalment, el Programa per a l’impuls i l’ordenació de l’autonomia personal i l’atenció de les persones amb dependència (Prodep). Aquest programa va ser el que va acabar desenvolupant la llei i impulsant les actuacions de la Generalitat conjuntament amb les administracions locals.

Té dret a ser beneficiari d’aquesta llei tota aquella persona que es trobi en situació de dependència en

un dels diferents graus establerts.

S’adopten tres graus de dependència en funció de la necessitat d’ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària: grau I (dependència moderada), grau II (dependència severa) i grau III (gran dependència).

El procés de reconeixement de la dependència comença amb una valoració inicial que ha de definir quin és el grau de dependència de la persona i que establirà els serveis i prestacions que li corresponen en funció d’aquest. Posteriorment, es dissenya el programa individual d’atenció (PIA), que ha de determinar quines són les modalitats d’intervenció més adequades per a la persona, d’acord amb les seues necessitats i també segons les seues preferències. Però són justament aquests dos processos els que, fins ara, avancen amb molta lentitud i són la causa principal del retard en el compliment de la llei.

A fi d’organitzar de quina manera s’atén les persones beneficiàries, la llei preveu la possibilitat d’accedir a un dels diversos serveis professionals o bé l’opció de rebre una de les diferents prestacions econòmiques previstes. La cartera de serveis va des del foment de l’autonomia personal fins a l’atenció domiciliària o el servei d’atenció residencial.

Les prestacions econòmiques són ajudes amb l’objectiu de finançar els serveis que la família consideri oportuns.

El coixí social és l’ajuda per excel·lència a les persones grans. FOTO: Maria Badia

Més serveis que ajuts

Té dret a ser beneficiària tota aquella persona que es troba en situació de dependència en un dels tres graus establerts Les ajudes van adreçades a persones que tenen dificultats per realitzar activitats bàsiques de la vida diària Es fa una valoració del grau, s’elabora un pla individualitzat i després es determinen les ajudes que necessita rebre la persona

Tal com han posat de manifest en diverses ocasions entitats del tercer sector i sindicats, davant del gran nombre de sol·licituds, en molts casos els PIAS han derivat cap a la prestació econòmica per cuidador no professional, una opció que no demana el mateix nivell d’inversió que la resta de serveis i que requereix també menys temps d’anàlisi individual del cas. S’ha de tenir en compte que l’excés d’aquesta mena de prestacions ajuda a perpetuar la dependència en lloc d’afavorir l’autonomia, quan precisament l’esperit de la llei era aquest, i que també ha generat que es creés una economia submergida entorn d’aquestes ajudes. Segons la Taula del Tercer Sector, “moltes de les famílies que reben aquesta prestació han optat per la contractació de persones amb una baixa qualificació professional per dur a terme la feina de cuidar la persona dependent”.

En aquest sentit, sí que hi ha un punt positiu ja que, mentre que el gener del 2012 del total de prestacions, el 61% corresponien a ajudes econòmiques per la cura en l’entorn familiar, el desembre de l’any passat aquesta xifra es reduïa al 46%. Avui dia en l’àmbit català la majoria dels serveis atorgats són places en residències geriàtriques i de personal qualificat que atén a domicili. Finalment, el tercer servei més donat és la teleassistència, de la qual el 2016 es van beneficiar 254 garriguencs.

SomGarrigues · abril de 2017

6

Salut LA IMPORTÀNCIA DE LES ÀREES BÀSIQUES DE SALUT

Notable alt als CAP La gent gran és el perfil majoritari. No és estrany que en una comarca amb un alt índex de persones majors de 65 anys el perfil majoritari dels pacients dels CAP de les Garrigues siguin els padrins i que aquests centres siguin també els que atenen més malalts crònics de Catalunya. Per tant, el bon funcionament de la sanitat pública pren especial rellevància.

La població de les Garrigues està repartida en cinc àrees bàsiques de salut amb seu a les Borges, la Granadella, Mollerussa, Seròs i Lleida . FOTO: Xavi Minguella

Redacció • Comarca

Les Garrigues és una comarca envellida tal com es pot veure als índexs demogràfics [vegeu el reportatge de les pàgines 12 i 13] i aquest és un context que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar el funcionament dels centres de salut. A més, també s’ha augmentat l’esperança de vida.

Actualment, els 33 pobles de la comarca estan repartits en cinc àrees bàsiques de salut. Arbeca, Castelldans, Cervià, el Cogul, el Vilosell, els Omellons, Fulleda, Juneda, l’Albagés, l’Albi, l’Espluga, la Floresta, la Pobla de Cérvoles, Tarrés, Vinaixa i les Borges pertanyen al CAP de les Borges Blanques. Llardecans, Granyena, els Torms, el Soleràs, Juncosa, Bellaguarda, Bovera i la Granadella pertanyen al CAP situat en aquesta última població i Alca-

La majoria de la població atesa als CAP de la comarca és de 75 anys o més, uns índex dels més alts de Catalunya

nó, Alfés, Aspa i Sarroca pertanyen a un CAP de Lleida, el Lleida Rural II Sud. Finalment, Maials i Almatret pertanyen al cap de Seròs i a Puiggròs s’han de desplaçar fins a Mollerussa per anar al CAP del Pla d’Urgell.

La majoria, de més de 75 anys

Tenint en compte les tres àrees bàsiques de Salut que atenen la majoria de la població de la comarca, destaca per sobre de tots el CAP de la Granadella, on un 21% de la població atesa és major de 75 anys, mentre que al conjunt de Catalunya només significa el 9%. En el cas del CAP de les Borges i de la regió que cobreix la majoria de pobles de les Garrigues històriques, el nombre de persones grans, malgrat que és menor que el de la Granadella, continua sent significatiu: un 13,4% i un 11,4%, respectivament.

El bon funcionament de l’atenció primària a la comarca és fonamental ja que, més enllà d’un percentatge elevat de persones grans assegurades, les dades de població de risc també s’eleven al màxim en el cas de les Garrigues. De fet, a l’àrea de salut de la Granadella és a la que més persones amb salut de risc hi ha de tot Catalunya. I és que més de la meitat de la població (un

59%) està inclosa al grup de persones amb malalties cròniques i necessitats elevades. En el cas de les Borges, és un 46% de la població i

L’ABS de la Granadella, que cobreix gran part de la comarca, és el que atén més població de risc de Catalunya al sud de les Garrigues és d’un 57%.

Uns índex que, segons el Pla de Salut de Territorial de Lleida 20162020 aniran en augment. El pes de la població major de 65 anys de la regió de Lleida és del 18% i pel 2020 s’espera que aquests mateixos valors s’incrementin fins al 19,6%.

Moltes dones

Tenint en compte que la població envellida de la comarca és principalment de dones, no és estrany que la majoria de pacients atesos als tres CAP siguin majoritàriament elles. Destaca especialment el cas de les Garrigues històriques on el 17,9% de les visites són a dones i el 9,8% a homes.

Un notable alt de satisfacció

En general, la població mostra un grau de satisfacció alt amb el CAP que té assignat, i li atorga una puntuació global d’un 8 sobre de 10, un notable alt, una nota similar a la del conjunt de Catalunya i, fins i tot, una mica superior. El més ben valorat pels pacients de tots els CAP en general és el temps que els dedica el metge, un fet que entre la gent gran pren molta rellevància ja que, quan van al metge, els agrada que se’ls dediqui temps i ser escoltats. De fet, també surt una molt bona valoració en el percentatge de pacients que afirmen que poden donar la seua opinió davant del metge. El pitjor valorat és la facilitat per demanar un dia de visita.

A excepció de la Granadella, on el 92% afirmen tenir facilitat, a la resta de pobles les persones que afirmen tenir facilitats i és menor i, en el cas de les Borges és d’un 68%.

Malgrat ser més de la meitat de la població, sí que és una xifra baixa tenint en compte que la mitjana de catalans que afirma tenir facilitats a l’hora de demanar un dia per a la visita és superior.

Malalties més comunes

En les dones, les cinc malalties que ocasionen més defuncions i que,

per tant, poden comportar un volum de demanda més gran per als serveis sanitaris són les demències, les malalties cerebrovasculars com l’ictus, el grup de malalties de cor i l’Alzheimer. En els homes, les patologies més freqüents són el càncer de pulmó, també les del cor, les cerebrovasculars i la bronquitis i l’asma. Cal destacar que la majoria d’aquestes defuncions es produeixen més enllà dels 80 anys.

Cal destacar, però, que a la regió sanitària de Lleida en general hi ha

Els usuaris dels CAP posen un 8 de nota a l’atenció rebuda, tot i que molts afirmen no tenir facilitats per demanar visita una major participació de la població en activitats preventives. Ara bé, tots els indicadors del Pla de Salut de Lleida mostren que s’ha d’actuar amb fermesa sobre els estils de vida no saludables per aconseguir que, un cop arribada la vellesa, els riscos de contraure una malaltia es minimitzin i es pugui gaudir d’aquesta etapa amb vitalitat.

SomGarrigues · abril de 2017

7

SomGarrigues · abril de 2017

8

Equipaments DIFERENTS MODALITATS DE CENTRES

Llars residencials i centres per viure la vellesa Residències, centres de dia i de serveis. Just fa uns deu anys, un estudi fet a les Garrigues sobre la gent gran revelava que a la comarca hi havia un 33% de garriguencs de més de 65 anys en situació de dependència. Els padrins d’aquell moment deien que calien més residències i centres de dia. Deu anys després, les places en residències han passat de les 171 a les 204, gràcies a la construcció d’una nova residència a Arbeca. En el cas dels centres de dia, s’han obert equipaments a la Granadella i a Maials, que cobreixen les necessitats d’un conjunt de pobles fins aleshores molt allunyats dels serveis socials bàsics.

Recentment s’ha inaugurat un centre de serveis a l’Albi. FOTO: Xavi Minguella

Redacció • Comarca

Un 33% de les persones garriguenques de 65 anys o més es trobava en situació de gran dependència, mentre que un 59% d’aquestes es trobava en situació moderada i un 8% servera. Aquestes dades, de ja fa deu anys, es desprenien d’un estudi sobre la gent gran de les Garrigues.

Davant d’això, la majoria dels padrins van coincidir a l’hora de considerar prioritària la construcció de més residències i centres de dia a la comarca, així com dotar l’assistència domiciliària amb més serveis.

Ara, deu anys després, sembla que s’hi ha posat fil a l’agulla i en els últims anys s’han obert més equipaments en aquest sentit. El juny del 2011 obria les portes el Centre de Serveis Integrals per a la Gent Gran de les Garrigues a la Granadella i al setembre obria una residència geriàtrica i centre de dia amb 70 places a Arbeca. Aquestes dues iniciatives se sumaven a les ja existents a la comarca. A les Borges Blanques hi ha una residència i centre de dia, Les Garrigues, que depèn de l’ICASS (Institut Català d’Assistència i Serveis Socials), un organisme de la Generalitat de Catalunya i gestionat, des del març de l’any passat, per Onada Serveis, amb 59 places de residència i 12 més per al centre de dia. En el cas de Juneda n’hi ha dues, la municipal i la residència l’Anunciata, amb 63 places, que

també col·labora amb la Generalitat.

En el cas de les Garrigues històriques, les residències més properes es troben fora del límit garriguenc i la majoria de famílies opten pels centres de Torres de Segre i Aitona si és que no volen optar per alguna residència de Lleida. Ara bé, sí que hi ha un centre de dia a Maials, El Tossal, que va néixer d’un pla pilot per desenvolupar un model assistencial de serveis a la gent gran de les zones rurals, emmarcat en un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament del municipi.

Més places gràcies a Arbeca

En l’àmbit de places residencials, des del 2007, any què es va fer l’estudi, fins a l’actualitat s’ha passat de 171 places a 204, un fet que es deu a la inauguració de la residència geriàtrica d’Arbeca amb 33 places residencials.

Actualment les 204 places estan distribuïdes en quatre residències, tres de públiques i una de privada.

Entre les públiques, la que en té més és la de les Borges, Les Garrigues, equipament amb 59 places residencials. En el cas de Juneda, la residència municipal té 49 places, però se sumen també a les de la residència privada l’Anunciata, amb 63 més.

El problema principal de les residències públiques actualment és la llista d’espera per ingressar-hi.

Segons el Consell Comarcal de les Garrigues, actualment hi ha llista

d’espera per ingressar als centres de dia de les Borges i de Juneda, amb una mitjana d’espera d’uns 3 i 6 mesos, respectivament. I per ingressar a les residències de les Borges o Juneda, d’uns 8 i 18 mesos, respectivament.

Centres de dia, punts clau

L’obertura del Centre de Serveis d’Atenció Integral a la Gent Gran en l’Àmbit Rural (SAIAR) de la Granadella el 2011, amb capacitat per a 39 persones, va ser una aposta clau per a la gent gran d’una zona de la comarca que fins aleshores no tenia unes instal·lacions adequades per rebre aquest tipus d’atenció.

D’aquesta manera, es dóna no només un servei als granadellencs, sinó que també hi van persones de Bellaguarda, Bovera, Juncosa, els Torms, Granyena i el Soleràs, pobles que fins aleshores havien de desplaçar els seus avis de forma personal fins a centres a més distància, com podien ser els de Borges i Juneda.

Va ser el mateix cas que Maials, que des del 2010 compta amb un equipament que funciona com a centre de dia i ofereix atenció assistencial de caràcter ambulatori i a domicili a les persones grans del municipi.

El SAIAR El Tossal té capacitat per a 20 places i forma part d’un pla pilot que va impulsar el Departament d’Acció Social i Ciutadania –ara Departament de Treball, Afers Socials i Famílies– per a un nou model d’atenció integral de les persones

La residència d’Arbeca ha fet incrementar en 33 places l’oferta residencial i en 40 les dels centres de dia El centres de dia de la Granadella i de Maials cobreixen dues zones, Garrigues històriques i altes Els centres de dia són una opció ideal per a les famílies que no poden ajudar els padrins durant les hores laborables

majors de 65 anys que viuen en l’àmbit rural. El programa anava dirigit sobretot a aquelles comarques caracteritzades per una baixa densitat demogràfica, amb una elevada taxa d’envelliment, un alt percentatge de municipis petits i dispersos i dificultat per a l’obtenció de serveis.

Igual que el de la Granadella, aquest centre de serveis dóna cobertura també a les poblacions del voltant com Llardecans, Almatret, Alcanó, Alfés o Aspa.

Aquests centres de dia se sumen als que ofereixen poblacions com les Borges, Juneda i Arbeca. En el cas de la capital, la gestió d’aquestes places es fa conjuntament amb la residència. El servei només de dia cobreix la necessitat a 12 persones.

El mateix passa a Juneda, on la residència pública també té 26 llocs de dia i la privada, 10 més. I, finalment, el cas d’Arbeca, que amb l’obertura de la residència també ha aportat a la comarca fins a 40 places més de servei durant el dia.

Els centres de dia són una opció molt demanada per famílies que cuiden persones grans però que no poden fer-ho durant el dia perquè treballen. D’aquesta manera, els padrins s’estan durant el dia o només una part del dia al centre i van a dormir a casa o a la dels seus familiars, segons els casos.

Entre el 2007 i el 2016, gràcies a la creació dels nous centres, s’ha passat de 42 places a 108 places i s’ha donat cobertura a pràcticament tota

SomGarrigues · abril de 2017

9

Equipaments DIFERENTS MODALITATS DE CENTRES

IL·LUSTRACIÓ: S.G.

La residència Les Garrigues està situada a les Borges Blanques. FOTO: Arxiu

Són moltes les activitats que s’organitzen a les residències. FOTO: Aj. de Juneda

la comarca: Garrigues Històriques, Garrigues altes i poblacions properes als pobles més grans com Juneda, Arbeca i les Borges.

Centres de serveis

Tant els centres de dia com les residències –tot i tenir un funcionament diferent– tenen un objectiu comú: el tractament de la vellesa en espais adequats i adaptats per promoure l’autonomia i millora la qualitat de vida de la gent gran.

Però cada vegada més, la gent gran no en té prou amb mesures assistencials, i demana més serveis.

D’aquesta manera, van prenent forma els centres de serveis, que tenen justament aquest tret distintiu. És el cas dels equipaments inaugurats recentment a l’Albi i a Vinaixa.

En el cas del Centre de Serveis per a la Gent Gran de l’Albi, finançat a través del fons del Programa Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), presta serveis d’atenció i assistència a la gent gran del poble, com ara menjador, bugaderia, perruquera, podòleg i fisioterapeuta, i també una sala de lectura i un punt TIC amb ordinadors. En el cas de Vinaixa, el Centre de Serveis d’Àmbit Rural, just s’inaugurava oficialment per la Fira de l’Oli i la Pedra del passat 26 de març.

Aquests centres es desenvolupen dins del pla rural d’atenció social, i, com els centres de dia, presten un servei d’acolliment diürn complementari a l’atenció en l’entorn fami-

Cada vegada hi ha més gent gran que no en té prou amb mesures assistencials i demana més serveis al seu abast Recentment s’han inaugurat centres de serveis per a la gent gran a l’Albi i a Vinaixa, llocs amb varietat de serveis A tots els equipaments es fan tallers i exercicis per millorar la salut de la gent gran i promoure’n l’autonomia

liar. La diferència principal, però, es troba en el caire ocupacional, que dista una mica del caràcter assistencial dels centres de dia.

El dia a dia

En la vida quotidiana de la gent gran en aquests equipaments –ja sigui centres de dia, de serveis o residències– es treballa en l’àmbit físic, funcional i cognitiu. En el primer nivell, s’intenten mantenir les capacitats motrius bàsiques o reeducar patologies específiques. A escala funcional, incrementar la independència per a les activitats bàsiques de la vida diària o augmentar el desenvolupament. A nivell cognitiu, intentar alentir la pèrdua de capacitats cognitives o despertar habilitats. I, en l’àmbit ocupacional, de productivitat i oci, en alguns casos també es tracta l’aparició de nous interessos per a la realització d’activitats, participar en l’equipament de l’espai per fer-ne un entorn més participatiu o promoure la implicació en els preparatius de les festivitats.

Les opcions que té la gent gran en aquests centres són d’allò més variades, com hem vist, totes les possibilitats, des de la participació només de mitja jornada fins a l’assistència diürna en la convivència diària. Per això, l’equip de la residència o centre de dia prepara un pla interdisciplinari d’atenció individualitzada per a cada usuari, on es plasmen els objectius propis després de veure les valoracions personals.

La gent prefereix ser atesa a casa La Granadella ofereix ajudes per pagar un suport d’atenció domiciliària i un servei de neteja L’Ajuntament de la Granadella disposa des del 2014 d’un servei de suport domiciliari municipal i ara també un de neteja de llars adreçat a la població amb més necessitat d’atenció social del municipi. L’objectiu és cobrir aquells serveis que no queden coberts per altres ens públics i complementar-los, així com crear ocupació al municipi en aquest àmbit. Després de les Borges i Juneda, la Granadella va ser el tercer municipi que ho va implantar. S’ofereix, per exemple, higiene personal, control de medicació i alimentació o estimulació cognitiva. Quant als serveis d’acompanyament, es fa atenció en hospitalitzacions i convalescències o acompanyament fora del domicili, així com vetlles hospitalàries, cangurs i altres. L’Ajuntament ajuda a bonificar el 50% del cost del servei als veïns del municipi i, en els casos en què els serveis socials municipals determinin, el servei podrà ser prestat de forma gratuïta. La prestació la gestiona la junedenca Fundació Serveis de Suport, especialitzada en aquest àmbit a les Garrigues i comarques veïnes, formada per Mútua Junedenca, l’Associació de Jubilats, Càritas i l’associació Talma.

El suport domiciliari no forma part de la cartera de serveis socials bàsics. Aquests són competència dels ajuntaments de localitats de més de 20.000 habitants o bé dels consells comarcals per a la població dels municipis menors de 20.000 habitants, que és el cas de tota la comarca de les Garrigues. L’atenció domiciliària, com la teleassistència, és un d’aquests serveis bàsics, dels quals formen part els treballadors i educadors socials. El suport domiciliari, en canvi, és un servei complementari, consistent en l’ajuda a les persones en les activitats bàsiques de la vida diària.

SomGarrigues · abril de 2017

10

Gaudeix dels nostres packs especials durant el mes d’abril: nostre no és un servei qualsevol, “sinóElpersonalitzat per a cada client,

seriós, compromès... i el nostre objectiu principal és que el client se senti a gust i feliç amb la nostra feina

”

Carme Murillo, Gerent de Nonni Serveis

Tel. 646 43 54 71 · 670 29 36 39 www.nonniserveis.es · nonniserveis@gmail.com * Preus vàlids durant el mes d’abril, que són sense IVA. Ofertes vàlides excepte errada tipogràfica

SomGarrigues · abril de 2017

11

Entrevista ELS SERVEIS SOCIALS DEL CONSELL COMARCAL

TERESA GARSABALL · cap de l’àrea social del Consell Comarcal de les Garrigues

“El futur és passar del casal de la gent gran a un lloc per a tothom” Pendent un nou estudi. Aquests abril s’ha de presentar una nova diagnosi, després de l’última del 2007, sobre les necessitats de la gent gran que ha d’ajudar a replantejar les estratègies seguides des del Consell Comarcal dirigides a aquesta franja de la població. Des del Consell Comarcal s’ofereixen diversos serveis i la cap de l’àrea social ens en parla.

Mariona Forcat

mariona@somgarrigues.cat @mariona_forcat

Mariona Forcat - Quina és la necessitat que detecteu més entre la gent gran?

Teresa Garsaball - El SOC va aprovar una subvenció per a un projecte innovador, Articulació de la Plataforma de serveis de proximitat per a la gent gran de les Garrigues, en què la primera fase del projecte és fer la diagnosi de les necessitats de la gent gran i ben aviat se’n presentaran els resultats. Un dels objectius del projecte és fer uns equipaments intergeneracionals que donin cabuda a tota la població, passar del casal de la gent gran a un equipament cívic que sigui prestador de serveis.

M.F. - És similar a l’estudi que es

Un dels objectius de futur és fer equipaments intergeneracionals que donin cabuda a tota la població, no només la gran va fer el 2007?

T.G. - Aquell cop es va contractar una persona perquè fes l’estudi i ara s’ha optat per una empresa especialitzada en aquest camp. A més, el que s’ha fet és entrevistar grups intergeneracionals en lloc de només gent gran per intentar també fer una perspectiva de futur i així elaborar plans més adequats amb el temps.

M.F. - I quan es presentarà aquest estudi?

T.G. - Aquest abril ja se’n sabran els resultats i s’espera que aviat ja es pugui fer l’acte oficial per presentar-ne les conclusions a tota la població.

M.F. - Perquè quantes persones s’atén actualment des del Consell Comarcal en els diferents

serveis socials que es presten?

T.G. - L’any 2016 es va atendre 46 persones.

M.F. - Els serveis socials del Consell Comarcal sou els encarregats d’elaborar els plans individualitzats d’atenció necessaris per rebre les ajudes de la llei de la dependència. Quantes persones hi ha actualment a la comarca que reben ajuda? Com ha estat l’evolució?

T.G. - Les treballadores socials del Consell fan els PIA i el 2016 s’han augmentat un 98% el nombre de fets en relació amb el 2015, fins a arribar als 372.

M.F. - Una de les empares d’aquesta llei és aconseguir places en una residència o centre de dia si es determina. Com estan les llistes d’espera?

Actualment hi ha llista d’espera per ingressar als centres de dia de les Borges i de Juneda amb una mitjana d’espera d’uns 3 i 6 mesos, respectivament. I per ingressar a la residència de les Borges o de Juneda, d’uns 8 i 18 mesos, respectivament.

M.F. - També disposeu de recursos propis com el servei de teleassistència. Quantes persones se’n beneficien?

T.G. - L’any 2016 se’n van beneficiar fins a 254 persones de la comarca.

M.F. - Com funciona en detall?

T.G. - La gent pot fer la sol·licitud a la recepció

El servei de teleassistència consisteix que la persona usuària porta un penjoll que ha de prémer davant d’un cas d’emergència del Consell, a la treballadora social o a través de la web del Consell Comarcal. Es proporciona a la persona un penjoll que ha de prémer en cas d’emergència, que contacta amb una central receptora d’alarmes i aquesta avisa la família, els serveis mèdics, etc. A més, es fa un seguiment setmanal a la persona.

M.F. - I s’entén que els preus són assequibles. És un servei universal que té un preu públic d’11,44 euros al mes i al qual s’aplica una bonificació directa del 25% a les persones fins a

89 anys, i d’un 50% a partir de 90 anys, gràcies a l’aportació econòmica de la Diputació de Lleida. A més l’any 2016 s’ha tret una línia de subvencions addicional amb la qual s’ha bonificat l’aportació que han fet les persones usuàries.

M.F. - Què significa aquest servei de teleassistència per a la gent gran? Com està valorat?

T.G. - És un servei que dóna molta tranquil·litat tant a la gent gran com a la família, perquè saben que les 24 h al dia durant els 365 dies a l’any poden avisar en cas de necessitat.

M.F. - També gestioneu un el servei d’atenció domiciliària més enllà del que ja tenen alguns pobles, no?

T.G. - Sí. Oferim un servei d’atenció per ajudar a fer les tasques que ni la persona ni la família poden fer, com la higiene personal, donar menjar, neteja del domicili, cura de la roba, control de la medicació i de l’alimentació...

M.F. - En qüestió de gènere, feu atenció especial a necessitats concretes que pot tenir la dona a partir dels 65 anys? A la mateixa àrea hi ha el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD).

T.G. - Es fa en funció de les necessitats concretes detectades.

M.F. - Teneu el Servei de Transport Adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Quin és el perfil més comú de persones que utilitzen aquest servei?

T.G. - És un servei de transport regular diari als centres de dia de gent gran de la comarca i a les persones amb discapacitat. Sobretot són persones que viuen fora de la població on hi ha els equipaments.

M.F. - Com ha evolucionat en els últims deu anys la integració de persones amb dependència?

Com responen les famílies?

T.G. - Les famílies accepten el suport

que se’ls dóna en forma de serveis i prestacions, i també s’han tornat més exigents, en el sentit de corresponsabilitzar l’administració en la cura de les persones amb dependència. La gent gran té dret a diferents serveis i prestacions.

Es dóna suport a la persona familiar cuidadora amb servei d’ajuda a domicili, sessions de formació que inclouen el suport emocional, centres de dia, centres sociosanitaris, residència, servei de transport, servei de teleassistència, etc.

Fins a 254 persones de la comarca es van beneficiar l’any passat del servei de teleassistència per a casos d’emergència M.F. - S’entén que esteu en contacte amb la gent gran de la comarca a l’hora d’elaborar noves estratègies més enllà de l’estudi.

T.G. - A la comarca hi ha Consell Consultiu de Gent Gran, que està format per tots els casals de la gent gran de la comarca. A través d’aquest s’organitza un programa d’activitats per a la gent gran.

M.F. - Teniu espais de participació?

T.G. - Cada any es fa la trobada de gent gran de les Garrigues, que s’organitza el primer dissabte de juny i es fa en un poble de la comarca. Les inscripcions es fan als casals de la gent gran de cada municipi durant la primera quinzena de maig. A més, també anualment hi ha una jornada de juntes de casals de la gent gran que és una trobada formativa.

M.F. - I en l’àmbit de l’oci, quines iniciatives s’impulsen?

T.G. - El Consell Comarcal té un conveni amb l’Imserso, a través del qual ofereix estades de vacances per a gent gran. Les inscripcions comencen ara, entre els mesos d’abril i maig. I també, des de la mateix institució s’organitza el Premi Literari i Artístic de Gent Gran de les Garrigues, amb una periodicitat bianual. El premi literari conté les modalitats de poesia i prosa i el premi artístic, les modalitats de manualitats i de pintura i dibuix.

SomGarrigues · abril de 2017

12

Demografia ESTADÍSTIQUES

Un de cada quatre garriguencs té més de 65 anys Per sobre de la mitjana. Dels 22.652 habitants registrats al conjunt dels 33 pobles de les Garrigues –incloses les Històriques–, 5.991 tenen 65 anys o més, xifra que representa un 26,5% de la població i la converteix en la segona comarca de Catalunya amb aquest percentatge més elevat. El pes del que, estadísticament, es considera gent gran és molt superior a les Garrigues que la mitjana catalana, que ronda el 18%. Per norma general, com més poblat és un municipi, més gent jove, però a les Garrigues també es donen casos dispars en aquest sentit.

IL·LUSTRACIÓ: S.G.

La ‘quarta edat’, molt present a la comarca Dins del grup de majors de 65 anys, la proporció dels qui en tenen 85 o més cada vegada és més gran. Han passat de representar el 6,2% dins d’aquest grup a ser el 20,5. Amb ells, neix una nova realitat.

Els hàbits culturals, la salut, l’estil de vida fan que quedi estrany, avui dia, identificar les persones de 65 anys com a tercera edat o gent gran. Tècnicament, però, es consideren així, atès que és quan, en general, arriba la jubilació.

Ningú, però, se sent vell als 65 anys i cada vegada és més difícil relacionar dins un mateix grup aquestes persones amb les majors de 85 anys. Tant és així que el mateix Institut d’Estadística de Catalunya, quan desglossa la població per grups d’edat, diferencia entre 65-84 anys i 85 i més.

Aquest últim grup, a les Garrigues i arreu, cada vegada és més nombrós. Els avenços en la medicina i la genètica, les millores en l’alimentació i l’extensió dels serveis d’acompanyament a l’envelliment –que les retallades posen contra les cordes– són alguns dels factors que ho expliquen.

Però una cosa és que l’esperança de vida s’allargui i una altra la proporció que aquest grup representa sobre el total de gent gran, l’anomenat índex de sobreenvelliment, que varia en funció del pes de les franges joves.

A les Garrigues, aquest índex és del 20,5%, el més elevat registrat mai, el doble que l’any 1996, més del triple que el 1981. Són 1.019 persones (1.252 comptant les Garrigues històriques). Això vol dir que un de cada cinc jubilats ho és des de fa 20 anys o més –amb tots els matisos necessaris que suposa el concepte jubilat en una comarca rural. El poble on representen una proporció més elevada dins el grup de majors de 65 anys és el Cogul, on pràcticament la meitat (47%) d’aquesta franja correspon a persones majors de 85 anys.

Redacció • Comarca

En un article de l’any passat en aquesta publicació, Eduard Trepat, tècnic de la Fundació Món Rural, definia la demografia de la comarca a partir de dos factors: la pèrdua de població i l’envelliment. “Cada any, gota a gota, la població d’aquesta comarca disminueix i s’envelleix”, deia, i assenyalava que de les 43 comarques catalanes, només vuit han anat perdent població en els darrers cinc anys, i una d’aquestes és les Garrigues. Al mateix temps, la proporció de persones majors de 65 anys també creix; poc, però creix. Als 33 pobles de la comarca –incloses les Garrigues històriques– hi ha 5.991 persones que tenen 65 anys o més, el que, almenys estadísticament, es considera tercera edat. Si el total de la població és de 22.652, això vol dir que un de cada quatre garriguencs se situa en aquesta franja; en concret, un 26,4%. Per contra, el percentatge dels qui tenen entre 0 i 15 anys és del 13,7%, un dels sis més baixos de Catalunya.

Segona comarca de Catalunya

Aquest percentatge fa de les Garrigues la segona comarca del país amb un pes de la gent gran més elevat respecte al conjunt de la seua població, només superada per la Terra Alta, on és el 28,9%.

Són dades que superen de llarg la mitjana catalana, que se situa al

18,4%. És evident, però, que com més urbanitzada està una zona, com menys rural, més gent jove hi ha i, per tant, el percentatge de gent gran és menor. A les comarques de Ponent, però, que en general són molt rurals, la mitjana de majors de 65 anys també és baixa, del 18,7%, a causa sobretot del pes demogràfic que té la ciutat de Lleida i els pols d’atracció que representen les capitals de comarca. Cap d’aquestes supera el 17% de gent gran –Mollerussa en té el 13,5%–, mentre que a les Borges és el 20,9%. Queda clar, doncs, que la realitat de les Garrigues, en aquest aspecte demogràfic, té característiques pròpies.

10 pobles per sobre del 35%

La realitat de les Garrigues no s’explica per un sol municipi, sinó que viu una dinàmica general. No només les Borges és la capital de comarca de Ponent amb la població més envellida, sinó que darrere hi ha, per exemple, deu pobles on els majors de 65 anys representen més del 35% de la població local. És el cas de Granyena, els Torms, el Cogul –al cor de la comarca–, Bovera, els Omellons, Fulleda, el Vilosell i, a l’altra banda de la frontera administrativa, Sarroca, Llardecans i Almatret.

A Bovera, per exemple, quasi el 40% dels habitants són gent gran.

Certa frenada

Que les Garrigues és una comarca envellida no és cap secret ni és un

De les 43 comarques catalanes, només vuit han perdut població en els darrers cinc anys. Una és les Garrigues Les Borges Blanques és la capital de comarca de Ponent amb la població més envellida, a set punts de Mollerussa La bombolla immobiliària i l’índex d’envelliment van ser fenòmens paral·lels.

Ara, emigrar ja no és sinònim de prosperitat

SomGarrigues · abril de 2017

13

Demografia ESTADÍSTIQUES

Hi ha deu pobles a la comarca on els majors de 65 anys representen més del 35% de la població. FOTO: Xavi Minguella

fenomen nou. El grup de majors de 65 anys ha augmentat lleugerament en els últims anys, però també és cert que els moviments han estat poc considerables i el percentatge s’ha mantingut força estable. L’any 2001, per exemple, la proporció era més alta que ara, cosa que indica, tal vegada, una certa frenada de l’èxode rural. Era abans de l’esclat de la crisi.

Ara, en canvi, marxar dels pobles ja no és, automàticament, sinònim de millora i prosperitat.

De fet, l’època de la bombolla immobiliària i l’índex d’envelliment a les Garrigues són dos fenòmens que van en paral·lel. L’índex d’envelliment es calcula dividint el nombre de persones majors de 65 anys per les menors de 15 i, a les Garrigues, va anar creixent cada any des de que hi ha dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el 1981. La xifra creixia progressivament, però és l’any 2000 quan assoleix el seu màxim històric, amb un percentatge del 240, que es manté per sobre del 200 fins a l’any 2009, quan es comencen a notar les conseqüències de l’esclat financer.

Del 2009 ençà, la dada ha baixat i s’ha mantingut estable.

No ha passat el mateix amb l’índex de sobreenvelliment, és a dir, el quocient entre el nombre de persones majors de 85 anys i el de majors de 65 anys, que, aquest sí, no ha parat de créixer. Dit d’una altra manera, de garriguencs de la quarta edat [v. el desglossament] cada vegada n’hi ha més amb relació al conjunt de la

població. L’any 2015 eren més del triple que el 1981.

Realitats dispars

Com a nucli més poblat, les Borges té un percentatge de gent gran inferior a la resta de la comarca. Seguint la lògica, Juneda ve després, amb un 22,5%. A partir d’aquí, però, la dinàmica és dispar. Arbeca, per exemple, no és el tercer, sinó que la població és proporcionalment més jove a Castelldans. O a Sunyer.

Aquest últim cas és un dels quatre que no segueixen la seqüència que equipara poble petit a major envelliment i, per contra, gaudeixen d’una “bona salut demogràfica”. Amb 350 habitants, el pes dels majors de 65 anys a Sunyer és del 23,4%, xifra inferior a la de municipis grans com l’Albi, la Granadella, Maials o, com dèiem, la mateixa Arbeca. Una situació semblant passa a Puiggròs, on amb 287 habitants el percentatge de gent gran està per davall de la mitjana comarcal. I encara més acusats són els casos de la Floresta i Tarrés, amb 155 i 100 habitants, respectivament. En aquest últim, només 25 dels tarresans tenen més de 65 anys. És difícil atribuir una sola explicació a aquest fenomen, però un denominador comú d’aquests quatre pobles és la proximitat a vies de comunicació importants i a municipis grans que concentren el gruix de serveis, ja sigui Lleida, les Borges o Mollerussa.

El pes de la gent gran a les Garrigues MUNICIPI L’Albagés L’Albi Alcanó Alfés Almatret Arbeca Aspa Bellaguarda Les Borges Blanques Bovera Castelldans Cervià de les Garrigues El Cogul L’Espluga Calba La Floresta Fulleda La Granadella Granyena de les Garrigues Juncosa Juneda Llardecans Maials Els Omellons La Pobla de Cérvoles Puiggròs Sarroca de Lleida El Soleràs Sunyer Tarrés Els Torms Torrebesses El Vilosell Vinaixa TOTAL

Dades de l’any 2016. FONT: Idescat

65-84 ANYS

+ 85 ANYS

GENT GRAN (%)

POBLACIÓ

94 186 58 71 95 479 60 71 1.035 82 179 166 42 98 29 22 159 41 97 596 132 217 67 54 52 106 92 62 19 46 72 54 106 4.739

29 44 19 18 22 121 10 34 220 24 41 47 20 33 11 10 55 15 28 159 39 57 15 8 22 30 22 20 6 11 18 15 29 1.252

123 (30,52%) 230 (28,64%) 77 (30,92%) 89 (27,30%) 117 (35,78%) 600 (26,79%) 70 (32,26%) 105 (34,20%) 1.255 (20,92%) 106 (39,70%) 220 (22,96%) 213 (31,05%) 62 (35,63%) 131 (34,93%) 40 (25,81%) 32 (36,78%) 214 (29,60%) 56 (35,44%) 125 (29,90%) 755 (22,58%) 171 (35,92%) 274 (28,84%) 82 (37,79%) 62 (30,10%) 74 (25,78%) 136 (36,36%) 114 (32,57%) 82 (23,43%) 25 (25,00%) 57 (38,26%) 90 (30,72%) 69 (37,30%)) 135 (27,05%) 5.991 (26,45%)

403 803 249 326 327 2.240 217 307 6.000 267 958 686 174 375 155 87 723 158 418 3.343 476 950 217 206 287 374 350 350 100 149 293 185 499 22.652

14

SomGarrigues · abril de 2017

Anuncia’t als classificats al mateix preu de sempre, 0.00 €

Publicació quinzenal de les Garrigues

Tel. 973142420 www.somgarrigues.cat

SomGarrigues · abril de 2017

15

Reportatge ESPORTS

Físicament actius No quedar-se quiets. Molta gent gran es mou contínuament, a vegades més conscientment i a vegades més inconscientment. Es fan tallers de gimnàstica, caminades o balls, però també hi ha àmbits esportius en què els padrins participen activament, en equips federats o clubs esportius.

A part de les tirades populars de festes i celebracions, a les Garrigues hi ha un equip que competeix oficialment, l’Albagés. Fins al 2015 també n’hi havia hagut un al Soleràs. FOTO: Arxiu

Redacció • Comarca

L’activitat física sempre ha estat un àmbit en el qual s’ha procurat fer èmfasi en el procés d’envelliment i és molta la gent gran que en fa assíduament. Alguns la practiquen caminant pels afores, altres indirectament en les tasques del camp que han continuat fent i altres fent hort, en tallers organitzats de gimnàstica o bé al mobiliari d’exercicis que hi ha instal·lat en alguns parcs públics.

Equips federats

A part de totes aquestes possibilitats, existeix també l’activitat física vinculada a l’esport, fins i

tot l’esport federat. És el cas, per exemple, de les bitlles. Més enllà de les tirades que es fan en festes i celebracions populars, com amb la petanca, a les Garrigues hi ha actualment un equip federat en competició. És l’Albagés, que competeix a la lliga de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling. Ho fa juntament amb vuit equips més

Caminant pels afores, fent feines al camp, a l’hort, en activitats del casal o als parcs públics, la gent gran es manté activa

de les comarques de Ponent. No és un esport ni un equip pròpiament de gent gran, sinó que és obert a tothom, però la realitat és que una majora dels practicants és gent de la tercera edat. Fins fa dos anys, a més, hi havia un altre equip a la mateixa categoria, el Soleràs, però ha acabat plegant.

Les dificultats per formar equips estables són a l’ordre del dia, com passa també amb els escacs. No és un esport pròpiament de gent gran, però aquests són majoria. A les Garrigues hi ha un equip federat, el Juneda, que just aquest març ha acabat la competició. No és un esport d’exigència física, però sí d’agilitat mental, factor importantíssim a certes edats.

No és estrany veure gent de més de 65 anys practicant ciclisme, fins i tot atletisme, a més de les bitlles o la petanca Bicicleta i atletisme

Si bé hi ha esports com el futbol o el bàsquet en què no hi ha gent gran, altres que requereixen una forma física considerable –si bé més de fons que no explosiva– sí que tenen practicants, i no pocs. És el cas, per exemple, de la bicicleta, en què existeixen nombrosos ciclistes, potser més de carretera

que de muntanya, que superen els 65 anys. L’atletisme, que des de ja fa uns anys s’ha fet molt popular, també és un àmbit en què no és estrany veure gent gran, sobretot dels primers anys de la jubilació.

Caminades culturals

Una activitat física també apta per a la gent gran són les jornades de marxa nòrdica i les caminades culturals que organitzen el Consell Esportiu, el Consell Comarcal i el Centre d’Estudis. Solen ser d’entre 5 i 10 km de distància, sense dificultats, i amb la descoberta patrimonial com a atractiu afegit.

Ja se n’han fet 22 arreu de la comarca. L’1 d’abril hi ha la 23a, que en aquesta ocasió es fa a Vinaixa.

SomGarrigues · abril de 2017

16

CONSELL COMARCAL DE LES

GARRIGUES

Serveis Socials del CONSELL Envelliment actiu i saludable Serveis per a la gent gran

CENTRE DE SERVEIS INTEGRALS DE LA GENT GRAN DE LES GARRIGUES: Ubicat a la Granadella per donar atenció a la gent gran dels pobles de l’àrea d’influència del CAP de la Granadella. Ofereix serveis de centre de dia, menjador, tallers d’estimulació, memòria i psicomotricitat, etc.

Carrer Marina, s/n. La Granadella - Tel. 973 133 708

SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA: Atenció al domicili per ajudar a fer tasques d’atenció personal i domèstiques que ni la persona ni la família poden fer (higiene personal, neteja, bugada, control de medicació i alimentació, anar a comprar...)

SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA: Línia telefònica que permet a la persona usuària, prement un botó, establir contacte verbal directe i immediat durant les 24 hores del dia amb una central receptora d’alarmes.

TRANSPORT ADAPTAT: Servei de trasllat, amb un vehicle adaptat, de les persones amb mobilitat reduïda als centres de dia per a la gent gran i per a les persones amb discapacitat.

BANC DE PRODUCTES DE SUPORT: Servei de préstec de productes de suport a les persones amb discapacitat o dependència, amb l’objectiu de millorar la seva autonomia personal o bé facilitar la tasca del seu cuidador, generalment en situacions de necessitat sobtada o esdevinguda en poc temps, sigui transitòria o de llarg termini.

Productes: llits articulats, grues de sedestació, seients giratoris de banyera, cadira de bany, barana de llit.

CONSELL CONSULTIU DE LA GENT GRAN: Format per tots els casals de la gent gran de la comarca. A través del Consell Consultiu, s’organitza un programa d’activitats per a la gent gran: • Vacances IMSERSO • Trobada de Gent Gran de les Garrigues • Certamen literari i artístic de la Gent Gran de les Garrigues • Jornada de Juntes de Casals de la Gent Gran • Activitats intergeneracionals

SomGarrigues · abril de 2017

MÉS INFORMACIÓ

17

www.ccgarrigues.com

Consell Comarcal de les Garrigues Av. Francesc Macià, 54 25400, Les Borges Blanques (Lleida)

973 14 26 58 / consell@garrigues.cat

EN QUÈ CONSISTEIX?

A QUI S’ADREÇA?

Ajudes, projectes, programes, equipaments i prestacions destinats a assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida

A totes les persones, especialment les que necessiten ajuda i suport per fer front a determinades situacions de necessitat personal bàsica, com per exemple: - Drogodependències i altres addiccions - Discapacitat física, intel·lectual o - Violència i delinqüència juvenils sensorial - Malalties mentals i malalties cròniques - Violència masclista i familiar - Discriminació o pobresa - Manca d’habitatge o desestructuració - Exclusió i urgència social familiar - Persones grans

a les Garrigues NOUS CENTRES DE SERVEIS PER A LA GENT GRAN: NOVA PLATAFORMA DE SERVEIS DE PROXIMITAT Dins el Pla Estratègic territorial de la comarca de les Garrigues 2015-2025, la Plataforma de Serveis de Proximitat és un projecte innovador iniciat el 2017, d’un any de durada, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Es tracta de reconvertir i millorar els casals de gent gran. L’objectiu és que siguin centres cívics on hi hagi lloc per a tota la població esdevenint un espai intergeneracional amb activitats i espais per a tothom tenint especial cura de la millora del benestar i la qualitat de vida de la nostra gent gran.

El passat mes de febrer van obrir amb èxit els centres de Vinaixa i de l’Albi com a experiències pilot. S’espera que a finals d’any hi hagi 3 municipis pilot més on ubicar-hi els centres.

Objectius: • Promoure l’envelliment actiu mitjançant l’aproximació de serveis, activitats i tallers a cada municipi de la comarca en funció de les seves necessitats • Crear oportunitat d’ocupació enfocada, sobretot, als joves

Activitats previstes: • • • •

Espais d’oci Tallers Espais per dinar Altres serveis: podologia, perruqueria, dutxa adaptada, bugaderia, etc.

• Serveis d’atenció domiciliària, de suport i acompanyament

Fases del projecte: • Actualment, fase de diagnosi de les necessitats d’atenció i detecció d’oportunitats d’ocupació • Identificació dels municipis de la comarca interessats en ubicar-hi un centre, adequació dels espais, definició del programa de serveis i identificació dels professionals que oferiran els serveis

El Consell Comarcal de les Garrigues disposa d’una oferta variada de serveis adreçats a la gent gran amb voluntat de donar resposta a les seves necessitats.

Actualment, dins el Pla Estratègic territorial de la comarca de les Garrigues 2015-2025 s’està promovent la creació de la Plataforma de Serveis de Proximitat per promoure l’envelliment actiu mitjançant l’aproximació de serveis, activitats i tallers a cada municipi de la comarca en funció de les seves necessitats i crear oportunitat d’ocupació enfocada, sobretot, als joves.

• 28 d’abril, jornada tècnica d’intercanvi d’experiències sobre models d’iniciatives locals de prestació de serveis a la gent gran • Creació de la plataforma online, pàgina web que inclourà la xarxa de centres amb el programa de serveis de cada centre i una guia dels professionals • Formació adreçada a professionals de la comarca de l’àmbit sociosanitari que poden prestar serveis a la Plataforma

Treballem perquè la nostra comarca, a més de ser un lloc saludable per envellir, també disposi de més facilitats d’atenció i de serveis.

SomGarrigues · abril de 2017

18

A partir d’ara, ja pots

navegar per totes les Garrigues

amb la nova web www.somgarrigues.cat c/ Nou, 2, 2a planta · 25400 Les Borges Blanques | Tel. 973 14 24 20 www.somgarrigues.cat · somgarrigues@somgarrigues.cat

facebook.com/somgarrigues

@somgarrigues

SomGarrigues · abril de 2017

19

Mobilitat TRANSPORTS

Gestos quotidians limitats Transport necessari. La gent gran que viu en pobles petits no té les mateixes facilitats per al dia a dia que la que viu en una ciutat, començant per l’aprovisionament de queviures. Hi ha pobles que no tenen cap botiga, altres només un forn de pa i als afortunats on n’hi ha més no sempre es pot aconseguir de tot. La situació imposa una major dependència dels fills o del transport públic, principalment del bus. A les Garrigues hi ha pobles que disposen de molts trajectes diaris i altres de només un.

La xarxa de bus és el transport públic més estès a la comarca, tot i que els serveis oferts varien molt segons el poble. FOTO: Arxiu

Redacció • Comarca

Hi ha moltes diferències entre viure en una ciutat i viure en un poble. Com tot, avantatges i inconvenients a banda i banda. Les Garrigues és una comarca de molts pobles i molt petits. 25 dels seus 33 pobles tenen menys de 500 habitants, el que tècnicament es coneix com micropobles. Si tenim en compte que, en general, la proporció de gent gran que viu en aquests pobles és més elevada [v. pàg. 1213], l’accés als serveis per a aquest col·lectiu, sobretot si no disposa de vehicle propi o no pot conduir, es fa més dificultós.

Dependència comercial

En sanitat, cada poble té garantida la presència de professionals mèdics algun dia a la setmana, però un gest molt més quotidià com

25 dels 33 pobles garriguencs tenen menys de 500 habitants i la proporció de gent gran que hi viu és elevada

anar a comprar no sempre és senzill. Hi ha municipis, per exemple, que no tenen cap establiment comercial i altres només tenen forn de pa. Entre els pobles petits, alguns disposen de només una botiga i, els més afortunats, de dues o tres. Tots aquests establiments són una autèntica salvació quotidiana per a la gent gran, al mateix temps que esdevenen, també, punts de trobada i espais de relacions socials, principalment per a la dona.

Aquestes botigues fan l’esforç d’oferir el màxim de productes possibles, des d’alimentació fins a estris de la llar, papereria o fins i tot calçat. Es pot dir que pràcticament fan vendes a mida, buscant on sigui allò que el client els demana, una implicació que la gent gran agraeix molt. No és estrany que en aquest tipus d’establiments no hi arribin comercials i majoristes i en moltes ocasions siguin els mateixos propietaris els qui vagin a buscar els productes, ja sigui a les Borges o a Lleida. És un esforç extra, deficitari en alguns casos, però que ajuda a disminuir diferències de preus entre el poble i la ciutat, un dels punts febles del comerç al món rural.

Una clientela reduïda impedeix, a més, tenir gaire estoc, sobretot de producte fresc, de manera que es

treballa molt per encàrrec, principalment en la verdura i la carn.

No obstant aquests esforços, quasi de servei públic, és impossible tenir de tot i, per a altres necessitats, acaba sent imprescindible traslladar-se a pobles més grans.

En aquest sentit, la dependència del transport per a aquells que no condueixen pesa com una llosa, ja sigui mitjançant el favor de fills

Les Borges i Juneda, que és on més oferta comercial hi ha, és on hi ha també més combinacions de la xarxa d’autobusos i familiars, ja sigui movent-se en transport públic, que a la pràctica es redueix a la xarxa d’autobusos.

Servei desequilibrat

A diferència del tren, que passa només per quatre pobles de l’extrem nord de la comarca, el bus arriba a tots els 33 municipis garriguencs.

No n’hi ha cap que no compti amb cap servei. Ara bé, les diferències entre uns i altres són notables, marcades sobretot per la proximi-

tat a eixos viaris d’abast regional, cosa que permet aprofitar línies de recorreguts més llargs o nusos de connexions, que se sumen a les línies estrictament més locals.

Destaquen, per exemple, les Borges i Juneda, els pobles amb més població i més oferta comercial, on hi ha una quinzena de trajectes al dia cap a Lleida. La ubicació a peu de la carretera N-240 és clau i, com que hi operen diverses companyies, s’arriba fins i tot a la paradoxa de serveis duplicats que surten a la mateixa hora o amb pocs minuts de diferència. Vinaixa, però, que es troba al mateix eix viari, només disposa de tres trajectes al dia per anar a la capital provincial, l’últim dels quals abans de les dues del migdia. L’altre gran eix viari és la carretera C-12, on també es nota una major oferta de bus. Maials, Llardecans, Torrebesses i Sarroca, per exemple, compten amb mitja dotzena d’opcions horàries per anar a Lleida. No és el cas, en canvi, d’Alfés que, tot i trobar-se a peu de la mateixa carretera, només té dos serveis regulars –pot disposar, si l’usuari ho requereix, de dos busos a demanda a primera hora del matí. I el mateix passa a Alcanó, que és a tocar de la carretera però té els mateixos serveis que Alfés.

La tònica general en molts pobles de la comarca per anar a Lleida en bus és aquesta: un servei al matí i un a la tarda, normalment a primera hora. Un escenari de mínims, que en alguns municipis encara baixa a un trajecte diari. Segons la informació publicada per l’Autoritat Territorial de Mobilitat de Lleida, només hi ha un servei diari cap a la capital provincial a l’Albi, Cervià, el Vilosell, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs i Aspa.

Per anar a Lleida, molts pobles només tenen un bus al matí i un a la tarda. En alguns existeix el servei a demanda, que cal reservar Bus a demanda

Enviar un vehicle gran per a pocs usuaris difícilment és rendible, de manera que existeix també el transport a demanda, que consisteix a demanar el servei el dia abans al matí. De moment, aquesta opció s’aplica al Cogul, Alfés, Alcanó, Aspa (fins a Artesa) i Almatret, Maials i Llardecans (fins a Seròs).

SomGarrigues · abril de 2017

20

Reportatge LLEURE

Oci i cultura, protagonistes de l’agenda de la gent gran Oferta àmplia i variada. Activitats per aquí, activitats per allà... Si ho mirem aïllat, el fenomen no sembla especialment rellevant, però si fem una mirada de conjunt i del llarg de l’any, la magnitud de tot el que es fa des de i per a la gent gran cobra un protagonisme de primer ordre en el dia a dia dels pobles garriguencs. Trobades, certàmens literaris i artístics, tallers, xerrades, exposicions, cursets, balls o sortides culturals són una constant en l’agenda comarcal. L’oferta de portes endins és àmplia i variada; de portes enfora, hi ha una activitat que es manté amb èxit any rere any: els viatges de l’Imserso.

El ball, una expressió en què la gent gran és protagonista. FOTO: Xavi Minguella

Redacció • Comarca

És fàcil que quan parlem de gent gran i oci ens vingui ràpidament al cap l’Imserso. Les sigles corresponen a l’Instituto de Mayores y Servicios Sociales –al seu origen era Instituto Nacional, d’aquí que es conegués com Inserso, amb ena–, una de les entitats gestores de la Seguretat Social a l’Estat espanyol.

L’organisme té moltes funcions, però és conegudíssim sobretot per una: el turisme social o viatges subvencionats de vacances per a la gent gran.

Aquest vessant de l’Imserso va començar a fa poc més de 30 anys, la temporada 1985-1986, amb Benidorm i Palma com a destinacions.

A tot l’Estat hi participaven aleshores 19 hotels i avui són més de 300.

Fora de l’estiu

Una de les característiques dels viatges de l’Imserso és que es fan fora dels mesos d’estiu; d’alguna manera, per tant, contribueixen a desestacionalitzar les zones turístiques. Concretament, es fan entre els mesos de novembre i maig.

A les Garrigues, la gran majoria de viatges els gestiona el Consell Comarcal a través del Consell Consultiu de la Gent Gran, tot i que també n’ofereixen les agències de viatges.

El Consell Consultiu aplega tots els casals de gent gran de la comarca i és qui, a la tardor, fa el sorteig de

places entre tots els sol·licitants, que tenen un número per ordre d’inscripció. Un cop sortejades, s’envien els llistats als diferents ajuntaments i casals d’avis; els qui tenen plaça escullen destinació a mitjans d’octubre.

Actualment, a les Garrigues hi ha unes 1.500 places, xifra que representa pràcticament el doble que fa només set o vuit anys. Els viatges solen ser de set nits de mitjana, amb preus entre els 200 i els 300 euros i les ofertes més nombroses solen ser a Andalusia i el País Valencià, però també n’hi ha a les illes Balears, Sòria, el País Basc o diverses poblacions de la costa catalana.

Oci dins la comarca

El Consell Consultiu de la Gent Gran de les Garrigues no només gestiona els viatges de l’Imserso, sinó que organitza la trobada anual de la gent gran de les Garrigues, els certàmens literari i artístic i diverses activitats intergeneracionals.

La Trobada de la Gent Gran és, tal vegada, l’acte més multitudinari d’aquest col·lectiu, ja que hi participa la majoria de casals de la comarca. Se sol fer a finals de maig o principis de juny, cada any en un poble diferent. L’última edició va tenir lloc a l’Albi, per exemple. Dos anys enrere, a Castelldans, es van commemorar els 25 anys d’aquestes trobades, que normalment inclouen activitats com tirades de bitlles o petanca, missa, ballades

de sardanes, exposicions, un dinar popular, ball, visites guiades al poble amfitrió i el reconeixement institucional a la parella de més edat i a la persona de més edat de la comarca. Hi col·laboren el Consell Comarcal i l’associació de jubilats del poble on se celebra.

Vessant cultural

Una altra de les iniciatives que promou el Consell Consultiu de la Gent Gran és la convocatòria dels certàmens literari i artístic de les Garrigues, que aquest any va ja per la novena edició, per a la qual el termini de presentació de treballs és del 2 al 31 de maig –del 28 d’agost a l’1 de setembre en el cas de l’artístic. El veredicte, però, no serà públic fins al 27 de setembre, en un acte que aquest any tindrà lloc al Centre Cultural d’Arbeca.

El certamen, en què pot participar qualsevol persona major de 18 anys –d’aquí el nom intergeneracional que l’acompanya– vol servir per exposar els treballs fets principalment per la gent gran, ja sigui en prosa, en poesia, en contes per a infants o en pintura, dibuix o manualitats artístiques.

Els casals, motors associatius

A part d’aquestes iniciatives conjuntes d’abast comarcal, els casals d’avis (o casals de la gent gran, o llars de jubilats) desenvolupen cadascun al seu poble un paper clau en la vida cultural i associativa lo-

El Consell Consultiu de la Gent Gran gestiona anualment unes 1.500 places per a l’Imserso, el doble que fa vuit anys La Trobada de la Gent Gran de les Garrigues és un dels actes més nombrosos i es fa cada any en un poble diferent Els casals d’avis desenvolupen un paper clau en la vida cultural i associativa dels seus pobles

cal. S’hi fan xerrades, exposicions i tallers i cursets de tota mena, des de pilates fins a risoteràpia, pintura, country, idiomes, informàtica, escala en hi-fi i fins i tot cant coral, que se sumen a la cafeteria que tenen normalment, un espai històric de relacions socials i punt de trobada generacional. En definitiva, els casals tenen un rol i un activisme semblant al que tenen moltes associacions de dones en què, si bé no són associacions de gent gran pròpiament, la presència de jubilades és notable i representa també un espai d’esbarjo i associacionisme.

En aquest sentit, les trobades de puntaires que es fan a la comarca esdeven autèntics espais multitudinaris, que atreuen gent d’arreu.

Teatre inclusiu a Juneda

Un dels projectes més innovadors en l’àmbit cultural, però, és el que es fa a Juneda sota el títol de Juneda InCursió Social, un projecte singular i experimental que incidia en col·lectius vulnerables com les persones amb discapacitat i les persones de la tercera edat, especialment les que viuen en residències, “gent que normalment no té la possibilitat de participar en activitats creatives que donin ales a la seua imaginació i els aporti il·lusió en la seua rutina als centres on estan ingressats”, es diu des de l’organització.

A l’edició de 2015, el projecte passava a durar tres mesos, durant els

SomGarrigues · abril de 2017

21

Reportatge LLEURE

Teatre i arts escèniques formen part també de l’agenda. FOTO: Xavi Minguella

IL·LUSTRACIÓ: S.G.

Els espais de trobada i relació social són fonamentals. FOTO: Xavi Minguella

quals els participants es convertien en creadors i protagonistes d’una experiència teatral, s’enriquien de l’intercanvi i la convivència amb altres col·lectius i tenien l’oportunitat de pujar dalt de l’escenari d’un teatre, acompanyats d’un grup de professionals de les arts escèniques d’àmbit social. El curs, que es feia a la tardor al Complex Cultural i al Teatre Foment de Juneda, va passar d’àmbit local a provincial amb la implicació de vuit centres assistencials, entre els quals Talma (Juneda), la residència del mateix municipi i el casal d’avis de les Borges Blanques, a més d’Acudam (Mollerussa), associació Alba (Tàrrega), Sant Joan de Déu (Almacelles), el centre de serveis socials de Bell-lloc i el centre de dia de Bellpuig. El curs 2016-2017 es va centrar en la crisi dels refugiats, una representació que ha estat inclosa fins i tot a l’edició d’aquest any de FiraTàrrega.

Els mantenidors del ball?

En moltes de les activitats que organitza la gent gran o que es fan per a la gent gran hi ha un element habitual: sessions de ball. Se’n fa als casals d’avis, se’n fa a les trobades i, per què negar-ho, és també la gent gran qui participa més als balls que s’organitzen per les festes majors o altres celebracions generalistes als pobles. Es pot dir, de fet, que el ball és una expressió de lleure que forma part d’una generació que,

La gent gran també participa en iniciatives de teatre inclusiu, com a Juneda, juntament amb persones amb discapacitat El ball és habitual a les celebracions de la gent gran, que mantenen la flama d’aquesta expressió de lleure Es fan reconeixements als octogenaris i en alguns pobles, com l’Albi o Granyena, hi ha places dedicades a la vellesa

amb excepcions, difícilment baixa dels 60 anys. El ball va ser el protagonista absolut de les festes fins fa unes dècades . Hi anava tothom, joves i grans. Amb el temps, les noves generacions han buscat altres fórmules de diversió, altres músiques i altres espais, però el ball continua sent encara un acte central i lluït de les festes majors.

A part de les festes majors, en trobem en diferents activitats que es fan durant l’any i fins i tot se’n programa de manera periòdica, alguns amb orquestra en directe. És el cas, per exemple, del Casal de la Gent Gran de les Borges, que els diumenges a la tarda acull sessions de ball amb música en viu, amb un preu d’entrada per a socis i per a no socis. També els diumenges a la tarda, la Comissió de Festes de l’Ajuntament de la població organitza sessions de ball amb orquestra, en aquest cas al pavelló de l’Oli, pensades per a tots els públics, però amb protagonisme evident de la gent gran. També amb ball acostumen a acabar moltes de les celebracions que es fan arreu de la comarca per homenatjar les persones que compleixen 80 anys, les anomenades festes dels octogenaris o festes de la vellesa.

En definitiva, el pes de la gent gran en la vida social i cultural de la comarca és evident. Hi ha pobles, fins i tot, que tenen dedicada una plaça a la vellesa, com és el cas de l’Albi i Granyena.

Una universitat diferent Ara fa just quatre anys que es va constituir formalment l’Aula d’Extensió Universitària de les Garrigues, una iniciativa que, en conveni amb la UdL, programa una variada oferta formativa El mes de març del 2013 es constituïa formalment la junta provisional de l’Aula d’Extensió Universitària de les Garrigues, una iniciativa per promoure i difondre la cultura i el coneixement de nivell universitari a través de conferències, classes i sortides culturals. L’Aula era fruit del conveni signat entre la Universitat de Lleida (UdL) i el Consell Consultiu de la Gent Gran, en col·laboració amb el Consell Comarcal, el Centre d’Estudis de les Garrigues i la biblioteca Marquès d’Olivart.

La iniciativa arrencava amb quasi 150 persones matriculades de disset pobles de les Garrigues i amb llista d’espera, tota una sorpresa per als impulsors, que temien que les dificultats de transport a les Borges, on es feien la majoria de sessions, dificultés la participació.

Una xerrada de l’economista Ramon Morell inaugurava el curs, que sol impartir una sessió mensual. Aquell any, a més, es van fer sortides culturals al Museu Nacional d’Art de Catalunya, als monestir de Sant Cugat i de Poblet, a Montblanc i, com a cloenda del curs, a la vall de Boí.

L’octubre passat es va inaugurar el quart curs de l’Aula que, atès el volum de participants, actualment es fa a les instal·lacions del Centre d’Empreses Innovadores, en dijous a la tarda. Aquesta temporada s’hi aborden camps com la pedagogia, amb el doctor en Humanitats Víctor Küppers; la glaciologia, amb Jordi Camins; la fotografia, amb Mariona Visa; la història, amb Felip Gallart o la ciència amb el tarresà Daniel Arbós, entre altres.

SomGarrigues · abril de 2017

22

Memòria històrica GUERRA CIVIL

Els últims de la guerra Testimonis directes. A les Garrigues hi ha, actualment, 2.292 persones que van viure els anys de la Guerra Civil. Alguns eren molt petits, altres eren més grans. Els que avui són centenaris, llavors no tenien gaire més de 22 anys. Els últims que van ser mobilitzats al front havien nascut el 1920 i el 1921 i van anar a la guerra amb 17 o 18 anys; d’aquests, només en queden 18 a tota la comarca.

Assistim al final de l’última generació que va viure la guerra en primera persona.

Una visita guiada a les restes del polvorí que hi ha a l’aeròdrom d’Alfés utilitzat durant la Guerra Civil. FOTO: Arxiu

Redacció • Comarca

Si un episodi ha marcat la vida de la nostra gent gran, aquest és la Guerra Civil del 1936-1939. És la pitjor catàstrofe del segle XX que s’ha viscut al país i, en conseqüència, també a les Garrigues, de manera directa i generalitzada. Ningú se’n va escapar. Totes les històries personals de tots els garriguencs que avui són ancians estan travessades, d’una manera o altra, amb una intensitat o altra, per aquells fets històrics.

Quantes vegades no hem sentit l’expressió abans de la guerra? Totes les vides tenen un abans i un després de la guerra, no només pels fets pròpiament bèl·lics, sinó també per la llarga ferida que va deixar i la crua postguerra i dictadura que definirien la vida social, política, econòmica i cultural de

El conflicte de 1936-1939, la pitjor catàstrofe del segle XX al país, és un abans i un després en la vida dels garriguencs

tres quartes parts del segle passat.

Durant anys, a totes les cases hi ha hagut algú que podia explicar com va viure la guerra –al front o a la rereguarda– en primera persona. Amb el pas del temps, però, d’aquests testimonis cada vegada en queden menys. Segons dades de població del 2016, a les Garrigues –incloses les històriques– hi ha 2.292 persones, homes i dones, que eren vius en el període 19361939. Els qui van néixer el 1938, per exemple, avui tenen 79 anys. Dit d’una altra manera, no hi ha ningú de menys de 79 anys que hagués viscut, directament, la guerra, excepte els que han complert 78 anys aquest gener, ja que a les Garrigues es pot dir que la guerra acaba el 10 de gener de 1939, quan acaben de passar els últims italians al servei de Franco per l’Espluga Calba i Fulleda. Per a la gent que ho va viure, la guerra acabava quan passava el front. El 10 de febrer, les tropes franquistes arribaven a la frontera francesa i l’1 d’abril acaba oficialment la guerra.

La lleva del biberó

Cap al final de la guerra, el 1938, el govern de la República va cridar a files els nascuts el 1920 i el 1921.

Inicialment havien de fer tasques

auxiliars, però van acabar agafant el fusell. Tenien només 17 o 18 anys, quan la majoria d’edat aleshores era als 23. Aquests van ser els més joves que van participar directament al front. A les Garrigues, amb dades del 2016 i incloent-hi les històriques, només queden 18 homes nascuts el 1921 o abans. 18 homes que, per estadística, poden haver estat protagonistes directes de la

tenia moltes derivades: el patiment dels familiars dels soldats, el desplaçament de refugiats, la precarietat material i, sobretot, els bombardejos. El primer que va caure sobre les Garrigues va ser el 2 d’abril de 1938, ara fa just 79 anys. Queden 2.292 persones a la comarca, nascudes aquí o no, que estadísticament van poder viure tot allò.

Recuperar la memòria

Els qui van néixer el 1938, avui tenen 79 anys. No hi ha ningú menor d’aquesta edat que pugui explicar la guerra en primera persona batalla, tot i que és probable que no tots hi anessin. Segons explica l’historiador cervianenc Josep Rubió, també hi va haver dues dones milicianes de les Garrigues, però cap de les dues viu actualment.

Estem assistint, per tant, al final de la generació que va veure la guerra amb els propis ulls.

Darrere del front

La guerra té moltes formes. Una era la del front, però el conflicte

A la comarca hi ha hagut diverses iniciatives per recollir i no deixar perdre en l’oblit els testimonis d’aquella generació, ja siguin projectes directament sobre la guerra, ja siguin de recuperació de la memòria històrica més en general.

L’any 2008, per exemple, l’Ateneu Popular Garriguenc va impulsar la creació d’un banc de memòria digital, per al qual es van fer unes desenes d’entrevistes a gent gran amb la intenció de penjar-les en una web per a l’ocasió, tot i que no van ser finalment difoses.

D’altra banda, historiadors com Josep Rubió o Marc Macià també han recollit multitud de testimonis d’aquella època a la comarca en els seus treballs i publicacions, o moltes altres persones en l’àmbit local, com Maria José Monné a

Alcanó, Josep Poca a l’Espluga Calba, Montse Arbós a Fulleda o, pel que fa a imatges, Jaume Salla i Josep Jové als Omellons, per citar-ne alguns. També aquest periòdic va publicar durant l’any 2007 més de 30 entrevistes a gent gran de la comarca, en què la guerra adquiria un protagonisme absolut.

El febrer passat es presentava a Torrebesses el projecte d’arxiu de la memòria popular, que des d’una perspectiva àmplia, també vol servir per registrar vivències de la

A la comarca hi ha hagut diverses iniciatives per recollir i no deixar perdre en l’oblit els testimonis d’aquella generació gent gran del municipi. Altres poblacions també estan a punt d’engegar iniciatives en aquest sentit, amb la gravació d’entrevistes a la gent gran del poble. Tot contribuirà, al capdavall, a retenir l’experiència d’una generació que se’n va.

Després d’ells ja tot serà indirecte i només ho podran explicar els fills i els historiadors.

SomGarrigues · abril de 2017

23

“No t’acostumis a una mala visió”

A mesura que ens fem grans poden aparèixer patologies oculars que tenen tractament si es detecten a temps.

Estigues a l’aguait i no t’acostumis a una mala visió!

Dr. Fleming, 14 25006 Lleida info@ilooftalmologia.com www.ilooftalmologia.com

Les revisions periòdiques t’ajudaran a prevenir-les i poder-les tractar a temps.

Perquè veure-hi bé és fonamental per a la teva qualitat de vida.

No esperis més i demana hora amb un dels nostres especialistes

Informa-te’n

973 245 380

SomGarrigues · abril de 2017

24

Pensions ECONOMIA

La segona comarca amb les pensions més baixes Uns 300 euros menys. Els garriguencs cobren, de mitjana, uns 732 euros de pensió de jubilació, mentre que la mitjana catalana és d’uns 1.033 euros. Tenint en compte només la comarca administrativa, on la mitjana ascendeix als 747 euros, les Garrigues es converteix en la segona comarca de Catalunya on les pensions són més baixes, superada només per la Terra Alta. Fent una radiografia dels 33 pobles, destaca, a més, que els jubilats de 17 d’aquests municipis encara tenen rendes més baixes i en 12 pobles s’arriba a rendes inferiors als 700 euros com és el cas de Castelldans, on els pensionistes cobren una mitjana de 627 euros.

Les pensions per jubilació són la principal font d’ingressos. FOTO: Xavi Minguella

Redacció • Comarca

Les pensions per jubilació són la principal font d’ingressos de moltes persones majors de 65 anys. Segons dades del 2014, les últimes facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, fins a 5.655 garriguencs cobren una pensió contributiva, és a dir, aquella que es cobra segons els anys cotitzats. Dins d’aquest sac, 3.641 són de jubilació i 1.415 més són per viudetat, tenint en compte només la comarca administrativa.

Pensions baixes

L’any 2014 la renda mitjana de les pensions per jubilació a les Garrigues era de 732,08 euros mensuals.

Una pensió molt per sota de la mitjana catalana, que se situava en els 1.033,53 euros mensuals i poc per sobre de la comarca amb les rendes més baixes, la Terra Alta, que se situava en els 708,03 euros de pensió. Això significa que els garriguencs, de mitjana, cobren fins a 300 euros menys de pensió que la majoria dels catalans.

Fent una radiografia pels pobles, les rendes baixes encara s’evidencien més en la majoria d’aquests.

Només en 12 dels 33 les rendes mitjanes superen aquests 732 euros. És el cas d’Alcanó (785,14), Alfés (809,16), Almatret (893,99), les Borges Blanques (857,06), el Cogul (774,59), l’Espluga Calba (734,84), la Floresta (867,11), Granyena de les

Garrigues (801,34), la Granadella (703,19), Juncosa (746,11), Juneda (742,41), Sarroca de Lleida (772,03), Torrebesses (769,69), Vinaixa (735,74) i, finalment, la Pobla de Cérvoles que és on, amb diferència, les pensions de jubilació de mitjana són més altes, amb 928,12 euros.

En canvi, a la resta de pobles, 17, les pensions encara són més baixes que la mitjana garriguenca, i se situen, per exemple, en el cas més extrem que és el de Castelldans, amb una pensió de 627,86 euros mensuals, uns 400 euros menys que els catalans en general.

De fet, els veïns jubilats de Castelldans, juntament amb els d’Aspa (633,66 euros), Bellaguarda (637,92 euros) i Sunyer (643,89 euros) tindrien pensions per sota del salari mínim interprofessional fixat pel 2014, que era de 645,30 euros.

La resta de pobles no esmentats van dels 649,73 euros de renda mitjana que cobren al Soleràs als 673,74 euros de Vinaixa.

La viudetat no ho arregla

Més enllà de les jubilacions, 2.926 persones de la comarca administrativa també cobren pensions per viudetat, de les quals la majoria són dones. Aquestes pensions, no incompatibles amb les pensions de jubilació, de mitjana també són força inferiors a la mitjana catalana. Mentre que el 2014 en l’àmbit català es cobrava una pensió d’uns 627 euros, a les Garrigues la xifra

descendia fins als 496 euros.

Per pobles, les pensions per viudetat, tenint en compte que es calcula també en funció de la cotització del cònjuge mort, també expressen xifres encara més baixes que radiografien cada un d’aquests municipis. En fins a cinc pobles (Aspa, Bellaguarda, Castelldans, el Soleràs i el Vilosell) es cobren de mitjana menys de 400 euros de pensió de viduïtat. En 8 pobles més la pensió no arriba als 500 euros (l’Albi, Cervià, l’Espluga, Fulleda, la Floresta, Juneda, els Omellons i Tarrés. I a la resta pobles cobren entre 500 i 627 euros, encara per sota de la mitjana catalana. És el cas de l’Albagés, Alcanó, Alfés, Almatret, Arbeca, les Borges Blanques, Bovera, el Cogul, la Granadella, Granyena, Juncosa, Llardecans, Maials, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, Sarroca de Lleida, Sunyer, els Torms i Torrebesses.

Aquestes pensions, molt més baixes que les de jubilació, en una majoria són la font d’ingressos més elevada en el cas de les dones.

Tenint en compte que la majoria són dones les que la cobren i que aquestes també cobren menys de jubilació, si és que en cobren, les dades agafen un biaix de gènere considerable [vegeu el reportatge de la pàgina 27].

Risc de pobresa

Les dades de renda mitjana de pensions contributives per comar-

Els veïns de Castelldans, Aspa, Bellaguarda i Sunyer tenen pensions per sota del salari mínim interprofessional Mentre que en el marc català la pensió de viudetat és de 627 euros de mitjana, a la comarca descendeix fins als 496 L’informe sobre el risc de pobresa per comarques del 2012 revelava que un 2,6% de garriguencs rebia una pensió no contributiva

ques i municipis no distingeixen per edats. En el cas de les Garrigues, podria aglutinar també persones de més de 55 anys. Ara bé, són molts pocs aquests casos en comparació amb les persones majors de 65 anys. Unes dades més acurades, tot i que més antigues, són les que mostren els indicadors territorials de risc de pobresa i exclusió social de l’Idescat relatives al 2013. Quant a pensions, aquestes mostraven que les Garrigues ja era la segona comarca de Catalunya amb les pensions contributives més baixes entre la població, aquest cop específica, de 65 anys o més: 763,5 euros de mitjana, mentre que la catalana era de 1.033,44.

Unes xifres molt similars a les facilitades un any després també tenint en compte jubilats i vidus menors de 65 anys.

L’informe de pobresa també revelava que un 2,6% de garriguencs rebia una pensió no contributiva, és a dir, persones sense prou recursos que rebien una ajuda encara que no haguessin cotitzat prou o mai. La xifra sembla baixa, però comparada amb la catalana que és de l’1,3%, pren una consideració important.

Cal tenir en compte que les pensions per jubilació es calculen segons els anys cotitzats i la renda.

Els mateixos indicadors territorials de l’Idescat avaluen la renda monetària per comarques i en el cas de les Garrigues, amb dades

SomGarrigues · abril de 2017

25

Pensions ECONOMIA

IL·LUSTRACIÓ: S.G.

del 2012, hi havia un 41,5% de rendes inferiors al 60% de la mitjana, quan, en general, a Catalunya, és d’un 31,2%. Això situa la comarca, de nou, entre les que més noten la desigualtat, juntament amb el Pallars Sobirà (41,8%), el Montsià (41,8%) i la Terra Alta (44,5%).

Jubilats agraris

Les Garrigues és una comarcal principalment agrària i aquesta ocupa bona part de la població, un fet que fa que molts dels jubilats actuals hagin estat pagesos. De fet, segons dades del 2001, en aquell moment un 40% dels titulars agraris de la comarca ja tenien més de 55 anys, i el 26% en tenien entre 45 i 54 (ara ja estarien ja jubilats o a punt d’estar-ne). El punt destacable amb relació a l’economia de la gent gran de la comarca és que aquests pagesos ja jubilats tenen el dret de continuar treballant esporàdicament al camp i rebre beneficis de les explotacions agràries amb compatibilitat de la pensió de jubilació. Es diu que un pagès no es jubila mai i a la comarca és així en trets generals: uns quinze anys més pel cap baix sempre cauen i sovint el motiu de deixar la feina és la manca de salut.

Aquest dret adquirit dels treballadors agraris els permet compensar les baixes pensions que històricament han cobrat, tot i que també els pot crear altres problemes al no tenir cobertura laboral.

Pensió mitjana per pobles POBLACIÓ L’Albagés L’Albi Alcanó Alfés Almatret Arbeca Aspa Bellaguarda Les Borges Blanques Bovera Castelldans Cervià de les Garrigues El Cogul L’Espluga Calba La Floresta Fulleda La Granadella Granyena de les Garrigues Juncosa Juneda Llardecans Maials Els Omellons La Pobla de Cérvoles Puiggròs Sarroca de Lleida El Soleràs Sunyer Tarrés Els Torms Torrebesses El Vilosell Vinaixa

JUBILACIÓ

VIUDETAT

674,44 € 739,68 € 786,14 € 809,16 € 893,99 € 703,88 € 633,66 € 637,92 € 857,06 € 671,95 € 627,86 € 668,83 € 774,59 € 734,84 € 867,11 € 663,32 € 703,19 € 801,34 € 746,11 € 742,41 € 687,62 € 701,14 € 676,6 € 928,12 € 731,63 € 772,03 € 649,73 € 643,89 € 718,76 € 690,18 € 769,69 € 700,09 € 735,74 €

522,44 € 459,53 € 578,28 € 598,63 € 548,06 € 501,44 € 375,07 € 385,07 € 532,55 € 536,61 € 398,52 € 419,63 € 538,10 € 494,22 € 466,03 € 431,42 € 520,01 € 547,31 € 501,38 € 494,39 € 521,21 € 507,37 € 419,81 € 594,88 € 546,62 € 572,32 € 388,43 € 574,98 € 406,52 € 537,18 € 592,73 € 384,52 € 509,00 €

Pensions contributives mitjanes del 2014. FONT: Idescat

Una de cada tres persones de 75 anys o més de la comarca viu sola Amb un 34,3%, les Garrigues és la tercera comarca on més gent gran viu sola, només superada pels dos Pallars, mentre que la mitjana catalana és del 28,1.

Un 32,3% de les persones de 75 anys o més de les Garrigues viu sol o, dit d’una altra manera, una mica més d’una de cada tres. Així ho constatava l’últim informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) amb indicadors territorials de risc de pobresa i exclusió social que difonia el 2012, però que no dista de la realitat actual i que, tenint en compte que la comarca tendeix a l’envelliment, és probable que el percentatge a dia d’avui sigui fins i tot superior.

Aquestes dades situaven les Garrigues al capdavant de les comarques on més gent gran vivia sola, només superada pel Pallars Jussà (36%) i el Pallars Sobirà (34,7%). La mitjana de Catalunya, en canvi, se situava en el 28,1%. Així, de totes les comarques de Ponent, les Garrigues és la que registrava un percentatge més elevat, més que el Segrià, el Pla d’Urgell, la Segarra o l’Urgell, que en general no arriben al 30%. Aquesta última, però, amb un 33,7% s’aproximava a l’índex garriguenc. A més, altres comarques amb realitats demogràfiques i socioeconòmiques molt similars a les Garrigues, com el Priorat, la Ribera d’Ebre o la Terra Alta, estaven més a prop de la mitjana catalana. La Terra Alta, fins i tot, és on menys gent gran vivia sola (21%) de totes les comarques del país.

S’ha de tenir en compte que el fet de viure sol fa que la persona hagi de sufragar totes les despeses de la llar i, tenint en compte les baixes pensions, en alguns casos és un indicador de pobresa rellevant.

26

SomGarrigues · abril de 2017

SomGarrigues · abril de 2017

27

Gènere FEMINITZACIÓ DE LA VELLESA

Dones que perseveren Més i amb més vulnerabilitat. Un 63% de les persones de més de 80 anys de la comarca són dones i en total, elles signifiquen el 53% del total de persones de més de 65 anys. Elles són més perquè tenen més esperança de vida. Ara bé, les condicions econòmiques i socials no són les mateixes. Unes baixes cotitzacions al llarg de la vida, si es que han pogut cotitzar, les aboquen a ser més a prop del risc de la pobresa un cop els toca descansar, si és que les tasques de cura de la llar els ho permeten.

Un 33% de les dones de més de 80 anys viuen soles, mantenint-se amb unes pensions força baixes. FOTO: Xavi Minguella

Redacció • Comarca

Un 54% de la població de la comarca de més de 65 anys són dones i, tenint en compte només la franja de 85 anys i més, el percentatge s’eleva al 62%. Per tant, totes les polítiques i condicions que s’han anat detallant al llarg del reportatge ja afecten un percentatge més alt de dones que d’homes.

Però més enllà d’això, a la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu s’hi afegeix una perspectiva de gènere que dóna unes dades sempre diferents i destacables quan es radiografia la realitat diferenciada entre els dos sexes.

Segons dades relatives al 2015 sobre el risc de pobresa i exclusió social en l’àmbit de Catalunya, la taxa de pobresa de les dones a partir dels 65 anys és 5,3 punts superior a la dels homes, mentre que la diferència entre la població total és de 0,1 punts. La raó no deixa de ser altra que les cotitzacions, que ge-

La taxa de risc de la pobresa i exclusió a partir dels 65 anys és 5,3 punts més en el cas de les dones que els homes

neralment han estat força més baixes entre les dones. Les raons són diverses i s’identifiquen molt bé en molts casos de dones garriguenques: trajectòries professionals, en la majoria dels casos al camp, que no han estat declarades i que s’han compaginat amb la feina de la cura de la llar i de la família, tasca no reconeguda.

Fins a 507 euros menys

Les pensions per jubilació són els principals ingressos que tenen les persones majors de 65 anys [vegeu el reportatge de les pàgines 24 i 25] i la quantitat d’aquestes és de les més baixes de Catalunya, amb una mitjana de fins a uns 300 euros menys en comparació a la mitjana catalana.

Partint ja d’una evident diferència amb altres territoris, si s’observa el que cobren de mitjana les dones jubilades de pensió de jubilació, si és que han pogut cotitzar prou anys per cobrar alguna cosa, s’evidencia, en part, el perquè d’aquestes pensions tan baixes. Les dones de la comarca, de mitjana, poden arribar a cobrar fins a 507 euros menys, com és el cas d’Almatret.

En aquest municipi, segons les últimes dades de pensions per municipis, mentre que un home de mitjana mensual cobra 1.037 euros, les dones en cobren 529.

Casos similars amb una diferèn-

cia tan evident es donen també a les Borges (les dones cobren fins a 413 euros menys de mitjana), a la Pobla de Cérvoles, a la Floresta i a Alfés.

Només hi ha un cas entre tots els pobles de les Garrigues en què la mitjana del que cobren les dones de pensions és més elevada que la dels homes. És el cas dels Torms, tot i que la diferència és ridícula:

A la comarca una dona pot arribar a cobrar fins a 507 euros menys que un home i la majoria cobren per sota del SMI les dones cobren 4 euros més que els homes. A la resta de pobles no esmentats les diferències en la quantia de les pensions van dels 75 euros als prop de 400. De fet, en 20 dels 33 pobles les dones cobren més de 200 euros menys que els homes.

Una situació de desigualtat objectiva davant de la parella, que fa que moltes dones hagin de dependre econòmicament de l’home de la casa. De fet, a excepció de cinc pobles, les pensions mitjanes de les dones estan per sota del sou mínim interprofessional (SMI), que el

2014 estava marcat als 635 euros.

Viure de la viduïtat

L’esperança de vida de la població catalana és de les més altes d’Europa –83,2 anys davant dels 80,6 anys de la Unió Europea– i la correlació es manté entre homes i dones. El fet que les dones tinguin una major esperança de vida (gairebé sis anys més), implica un major nombre de vídues, que sovint viuen soles amb pensions baixes i representen un dels grups de població més vulnerables i amb major risc de pobresa. De fet, també en l’àmbit català, a partir dels 85 anys la forma de convivència més habitual és viure sol (un 33%), una xifra que a les Garrigues s’incrementa en edats encara més baixes i la majoria són dones.

La falta de salut

Una diferència de gènere també està vinculada al fet que les dones grans tenen més problemes de salut que afecten a la vida quotidiana: entre el dolor o malestar hi ha un 55% de dones de 65 a 74 anys, mentre que només hi ha un 36% d’homes, i amb relació a l’ansietat, del percentatge total de població que afecta un 36% són dones mentre que només un 12% són homes.

No hi ha jubilació a la llar

Als 65 anys la majoria de la pobla-

ció es jubila de la feina remunerada i reconeguda. A les Garrigues, són molts els pagesos que no ho fan i continuen cuidant els seus camps fins que la salut els ho permet. Una tasca que els permet cobrar alhora la pensió de jubilació i rebre beneficis del camp. Moltes dones, si bé, si poden, es jubilen també als 65 anys, continuen amb una de les feines invisibilitzades que des de sempre han fet: la cura de la llar i de la família.

Segons l’estudi Temps i gent gran,

Les dones quan es jubilen continuen dedicant-se a les tasques de la llar, unes feines que fan amb més problemes de salut elaborat el 2013 amb dades en l’àmbit de Catalunya, les dones d’aquesta franja continuen dedicant més temps a les tasques domèstiques, familiars i de cura i sovint presenten una sobrecàrrega d’activitats. “Una dedicació a la cura d’adults, infants i gent gran, que repercuteix directament en la disponibilitat de temps lliure i en la possibilitat de decidir sobre les preferències pel que fa a l’autocura”, segons l’autor de l’estudi.

SomGarrigues · abril de 2017

28

Suports familiars RELACIONS INTERGENERACIONALS

Padrins imprescindibles, la dependència inversa Tasques sistemàtiques. La proximitat que hi ha als pobles i les noves condicions sociolaborals dels pares fan que un dels rols principals de la gent gran de les Garrigues sigui el d’exercir de padrí, amb la satisfacció que això suposa però també amb els seus inconvenients. Hi ha estudis que han detectat importants percentatges d’ansietat i estrès a causa de les obligacions que tenen adjudicades els padrins envers els seus néts. Recollir-los a l’escola, alimentar-los o portar-los a activitats extraescolars han esdevingut rutines que fan que molts infants passin més hores amb els padrins que amb els pares.

IL·LUSTRACIÓ: S.G.

Activitats intergeneracionals Diversos projectes a la comarca impulsen trobades entre gent gran i infants, ja sigui a través de la narració de contes, de concursos de dibuix o de l’explicació de jocs tradicionals.

La sola relació entre un padrí i un nét ja genera un intercanvi de coneixements i experiències enriquidor. Fora de l’àmbit familiar, però, cada vegada són més també les iniciatives que busquen aquest apropament intergeneracional. És el cas, per exemple, de les trobades entre padrins voluntaris i infants d’entre sis i dotze anys del Centre Obert de les Borges amb dificultats socioeducatives, on petits i grans comparteixen una activitat que pot girar, per exemple, al voltant de la sostenibilitat en l’ús de l’aigua.

Després, els nens escriuen un conte amb l’ajuda dels padrins sobre allò que han après i a l’aula d’informàtica del Casal de la Gent Gran juguen a un joc virtual sobre l’ús i abús de l’aigua amb l’ajuda, també, dels padrins voluntaris.

Una iniciativa similar es duu a terme a la biblioteca Marquès d’Olivart, on s’han organitzat trobades en què els padrins ensenyen a la canalla jocs tradicionals que han caigut en desús, com els patacons, els ossets, les xapes i els sants. Altres trobades han tingut els contes, explicats i cantats, com a eix central, amb visites de les escoles a la biblioteca, on participaven voluntaris del Casal de la Gent Gran, coordinats pel projecte TASCA. O a la inversa, amb visites i xerrades de la gent gran a les escoles.

D’altra banda, l’any passat es va convocar per primera vegada un concurs de dibuix intergeneracional de les Garrigues, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, i hi van participar 40 infants d’entre cinc i dotze anys de catorze pobles de la comarca.

Redacció • Comarca

Quan neixen els fills dels fills, hi ha uns pares que automàticament deixen de ser pares, per dir-ho així, i esdevenen padrins. I quan això es combina amb la jubilació, aquella persona ja no és el mestre tal, la botiguera tal, l’infermer tal o la doctora tal, sinó el padrí, en majúscules; un concepte que, actualment, va més enllà del vessant familiar/afectiu i porta implícit, també, el paper de cuidador dels néts, amb major o menor mesura. Avui dia, les portes de les escoles són plenes de padrins. Portar o anar a buscar els néts al col·legi, tenir-los a dinar o a sopar, portar-los o anar-los a buscar a alguna activitat extraescolar, ser amb ells quan es posen malalts i els pares són a la feina o, a la inversa, quan són els pares qui estan malalts, ja forma part del paquet de tasques dels padrins del segle XXI. És probable que aquestes tasques no sigui gaire diferents de fa unes dècades, però també és cert que abans era més habitual la convivència de diferents generacions sota un mateix sostre i tot això, que avui pot arribar a ser una càrrega, es fes de manera més fluïda i naturalitzada. La incorporació de la dona al món laboral formal, la terciarització de l’economia, les condicions i horaris de feina i els nous hàbits socials i culturals han generat, però, una major dependència

dels fills envers els seus pares, que arriben allà on ells no poden arribar. La demografia, en el sentit que ara es tenen menys fills que abans, també afavoreix que els padrins es puguin bolcar amb els pocs néts que tenen.

Quan parlem de gent gran, sovint parlem de dependència entesa com la necessitat de tercers per poder desenvolupar una normalitat en el dia a dia, però poques vegades es parla de la dependència inversa, si es pot dir així, dels joves envers els grans. Què farien moltes famílies, avui, sense l’ajuda dels padrins?

Ansietat i estrès

Tenir cura dels néts sol ser gratificant. El paper dels padrins, a més, és un pilar central de la cultura familiar occidental, si més no històricament, ja que el concepte de vida familiar en comunitat i responsabilitats compartides cada vegada es dilueix més i tot va quedant més compartimentat. L’afecte dels padrins amb els néts, però, continua sent un valor emocional fonamental que contribueix en l’educació d’aquests, potser no d’una manera tan directa com la de l’escola i la dels pares, però que ajuda a conformar el sistema de valors dels infants.

Ara bé, l’adjudicació de responsabilitats sistemàtiques, que van més enllà d’ajudes puntuals, pot derivar, de facto, en obligacions que

Així com hi ha pares que depenen dels fills, hi ha molts fills que necessiten els pares per a la cura dels néts El paper dels padrins és un pilar de la cultura familiar occidental, l’afecte dels padrins amb els néts és un valor emocional i educatiu L’adjudicació de responsabilitats sistemàtiques als padrins els pot acabar generant ansietat i estrès

SomGarrigues · abril de 2017

29

Suports familiars RELACIONS INTERGENERACIONALS

L’escola, l’alimentació, el lleure o les activitats extraescolars són tasques en què sovint intervenen els padrins. FOTO: Xavi Minguella

acaben generant ansietat i estrès.

Així ho recullen, almenys, diversos estudis. L’any 2009, per exemple, un treball de sis metgesses dels CAP de la Bordeta i l’Eixample de Lleida concloïa que el 40% del centenar llarg de padrins que van entrevistar patien estrès a causa de fer de cangurs dels néts i el 70% considerava que tenir-ne cura era la seua obligació. Les doctores havien decidit fer l’estudi després d’adonar-se que molta gent gran que acudia a la seua consulta patia per l’hora a què havia d’anar a buscar els néts a l’escola o de fer el dinar, per exemple. Més de la meitat dels enquestats tenien obligacions d’aquest tipus diàries i un 20% acollien els néts fins i tot a dormir regularment. En el 66% dels casos, els padrins tenien cura d’un o dos nens i, a més, realitzaven altres activitats per ajudar els seus fills, com ara fer tasques de la llar.

D’altra banda, l’estudi també recollia molts casos en què la cura dels néts representava una millora en la salut dels padrins i una contribució a un envelliment actiu, ja que col· laborar en l’educació dels néts els ajudava a tenir una bona salut, corporal i mental, a l’estar pendents d’horaris, de fer activitats amb ells, etc. En definitiva, un estímul per envellir en millors condicions.

Cobrir deficiències socials

Un altre estudi, aquest més recent –de l’any 2011–, impulsat per la

Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) i l’Obra Social Caja Madrid també arribava a conclusions similars. El treball, realitzat amb sis grups de discussió creats en funció de l’edat dels néts, de la classe social, de l’entorn i dels hàbits de convivència, revelava que el 50% dels padrins es cuidaven dels néts quasi diàriament i el 45% quasi cada setmana. L’estudi posava de manifest que els padrins s’havien convertit en el matalàs protector de moltes deficiències socials, sobretot per a famílies de classe mitjana-baixa que no tenen possibilitats d’accedir a recursos de suport per a la cura. Una situació que, segons Eusebio Megías, director tècnic de la FAD i coordinador de l’informe, es pot agreujar per les retallades socials: “La realitat és que els padrins passen tant temps amb els néts que al final passen a ser autèntics educadors i tenen la percepció d’una vida hipotecada”, explicava Megías al diari Público. es.

A això s’hi afegeix el temor continu d’interferir en les estratègies educatives dels pares i mares, un terreny on és difícil que es pugui establir una frontera clara. Quins criteris han de prevaler, els dels pares o els dels padrins? És bo que en una casa hi hagi normes diferents que a l’altra?

Tot plegat està fent que sorgeixi un cert moviment de padrins que intenten reivindicar el seu dret a ser

això, padrins, no a ser cuidadors.

Ells estan tenint cura dels néts, però tenen la garantia que algú tindrà cura d’ells? En aquest sentit, Megías també assenyalava les queixes pel poc temps que molts padrins passen amb els néts quan no se’ls necessita. “Vivim en un context social en què preval sobretot el paper instrumental de l’avi”, deia el coordinador de l’informe.

Evitar sobrecàrregues

Més recentment, el 2015, a Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) també apuntava en la mateixa direcció. Aquesta és, per tant, una realitat existent, tot i que no es verbalitzi i es porti en silenci.

Per evitar que cuidar els néts sigui un problema, des de la SEGG es recomana que la gent gran eviti sobrecarregar-se, és a dir, és important que es facin només les tasques que es vegin capaços de fer i que reservin un espai propi per cuidar-se ells i per a l’oci. A més, la SEGG remarca la necessitat d’establir uns límits en ambdues direccions, dels pares respecte als fills i dels fills respecte als pares, per tal que el temps que els padrins passen amb els néts sigui tan gratificant com sigui possible. Finalment, la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia també destacava, com aquell estudi dels CAP de la Bordeta i l’Eixample de Lleida, que, malgrat tot, cuidar els néts té grans beneficis, com la transmissió

La cura dels néts també pot representar una contribució a un envelliment actiu i una millora en la salut Un estudi conclou que els padrins han esdevingut el matalàs protector per cobrir moltes deficiències socials Per evitar que cuidar els néts sigui problemàtic, es recomana que la gent gran no se sobrecarregui i es reservi espais propis

d’experiències, tradicions, aficions i valors que poden adquirir els nens a l’estar en contacte amb els padrins. A més, els grans se senten útils i deixen de banda la sensació de soledat, a més de millorar la forma física, el rendiment cognitiu i la integració.

Variacions

L’edat és un factor que sí que estableix petites diferències en aquestes conductes. L’estudi La generació de la transició: entre la feina i la jubilació, de Víctor Pérez-Díaz i Juan Carlos Rodríguez, impulsat per La Caixa, explica que la proporció dels qui cuiden els néts és una mica més gran entre els padrins més joves (fins als 59 anys) que entre els de més edat i apuntaven com a possible causa el fet que els néts dels primers són més petits.

També la freqüència de contacte entre pares i fills sembla condicionar el grau de dedicació dels padrins: els que tenen contacte diari amb els fills acaben assumint més pes amb els néts que els que tenen un contacte més esporàdic amb els fills. L’estudi també conclou que els padrins que han rebut ajuda econòmica dels seus fills durant l’últim any també són més proclius a tenir cura dels néts. Contraprestació? No pas, perquè resulta que els padrins que ajuden econòmicament els seus fills també tenen més cura dels néts que els que no els han ajudat mai.

SomGarrigues · abril de 2017

30

Miscel·lània Mariona Forcat

Miquel Andreu

Bellpuig, 1988. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat en mitjans escrits com el Diari Més de Tarragona i actualment treballa com a redactora en aquest periòdic.

També va fer algunes substitucions a la ràdio com a corresponsal a Lleida tot just acabar la carrera, en mitjans com ara RAC1 i COM Ràdio. La seua passió és el periodisme, però no qualsevol. Entén aquesta professió com un servei a la població i, sempre, com a mitjà de transformació social. Amb aquesta idea, la seua vida associativa, més enllà de formar part d’entitats del seu poble, està estretament vinculada al món de l’escoltisme. Ha estat escolta des de ben petita al cau de Bellpuig, on també ha estat cap i cap d’agrupament i, actualment, és responsable pedagògica de la junta de l’entitat a les terres lleidatanes. Encara que és urgellenca, se sorprèn cada dia de la comarca, les Garrigues, que l’ha acollit per treballar-hi. Afirma que admira el seu paisatge i algunes tradicions ben curioses.

Les Borges Blanques, 1980. Llicenciat en Humanitats i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ha treballat i col·laborat en diversos mitjans de comunicació, tant de premsa escrita (El Punt, Ara) com digital (Tribuna.cat), ràdio (Catalunya Ràdio, Segre Ràdio), agències (Servimedia) i gabinets (Intersindical-CSC, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya). Actualment publica articles d’opinió a NacióDigital i és membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Tot i els 14 anys viscuts a Barcelona, mai ha deixat d’estar vinculat a projectes socials i culturals de les Garrigues, com l’Ateneu Popular Garriguenc, el Centre Excursionista Borges-Garrigues o la Comissió Ciutadana per la Memòria. En el vessant comunicatiu, forma part de la junta de Ràdio les Borges i, des dels primers números, va col·laborar amb SomGarrigues, cada vegada amb més intensitat, fins que l’any 2012 decideix deixar la ciutat i tornar a la comarca. Aquell any començava a treballar com a redactor en aquest periòdic.

Periodista |

Periodista |

@mariona_forcat

Equip

@lotigre

Consell de redacció: Anna Farré Francesc Florensa Xavi Pastó Miquel Andreu Ferran Casas Mariona Forcat Coordinació: Francesc Florensa Redacció: Miquel Andreu

Mariona Forcat

Disseny gràfic: Adrià Martí Fotografia: Xavi Minguella Correcció: Mar Esteller Administració: Àngela Giné Francesc Gallart Margarida Sans Departament comercial: Francesc Florensa Lorena Morales President: Emili Farré

Les Xifres Alguns números

534

75

204

són les persones de les Garrigues que reben alguna ajuda mitjançant la llei de dependència.

La mitjana de sol·licituds inicials de valoració és de 1.900.

són els anys que tenen, com a mínim, la majoria d’usuaris atesos als dos centres d’atenció primària de la comarca, el de les Borges Blanques i el de la Granadella.

són les places de residència existents avui a la comarca. L’obertura de centres de dia a la Granadella i Maials ha donat cobertura a àmbits fins llavors allunyats d’aquests serveis.

5.991

732

79

són els garriguencs que tenen 65 anys o més.

D’aquests, 1.252 són majors de 85 anys. En conjunt, la tercera edat representa el 26% de la població de la comarca.

són els euros de mitjana que perceben els jubilats a les Garrigues, bastant per sota de la mitjana catalana, que és de 1.033. Som la segona comarca amb les pensions més baixes.

són els anys que avui tenen, com a mínim, els que van viure en primera persona la Guerra Civil. Aleshores, però, eren nadons. Els que avui són centenaris llavors rondaven els 20 anys.

Si tens més de 65 anys, subscriu-te a fins a final d’any...

a meitat de preu!

20 40 €

€

Truca al

973 14 24 20

* Promoció vàlida fins al 14 d’abril de 2017. 40€ seria el preu d’abril a desembre. El preu anual de la subscripció a SomGarrigues és 52€

Col·laboradors: Anna Vilalta Jordi Prats Ignasi Revés Eunís Font Anton Bundó Albert Vilà Josep Rubió Jordi Esteller Joel Jové Òscar Bernaus Joan Cornudella Adrià Garcia Jordi Mir Jordi Capdevila Albert Que Marta Alòs Josep Pau Raül Capell Joan Teixidó Santi Arbós Gabriel Pena Víctor Masip

Marina Pujol Anna M. Capdevila Montse Duaigües Salvador Giné Ramon Queralt Joan M. Morlans Meritxell Mateu Josep M. Nogué Idoia Marcén Mireia Zaidín Raül Perucho Jordi Calvís Miquel À. Estradé Bernat Morgades Miquel À. Sarrà Albert Valero Josep M. Baiget Lluís Guiu Joan Albert Mas Ramon Benet Josep M. Anglès

Imprimeix: INDUGRAF OFFSET SA Dipòsit legal LL-487-2000 Edita: Associació Cultural Garriguenca de Comunicacions C/ Nou, 2 2a · 25400 LES BORGES BLANQUES (Les Garrigues) Telèfon: 973142420 administracio@somgarrigues.cat www.somgarrigues.cat SomGarrigues és un mitjà independent i plural. La seua opinió s’expressa mitjançant l’editorial. Les cartes al director expressen l’opinió dels seus autors.

La redacció no té l’obligació d’acceptar totes les col·laboracions.

Reconeixements: Premi Ateneus 2008 al millor mitjà de comunicació editat per una associació cultural.

Premi Tasis-Torrent 2008 a la millor iniciativa periodística i empresarial.

Premi Tasis-Torrent 2011 a la millor iniciativa periodística i empresarial.

Premi Pica d’Estats 2012 al millor treball publicat o emès als mitjans de comunicació local.

Premi a la Millor Publicació de Premsa Comarcal 2014, adjudicat per APPEC, ACPC i AMIC.

Amb el suport de:

c/ Nou, 2, 2a planta · 25400 Les Borges Blanques | Tel. 973 14 24 20 www.somgarrigues.cat · somgarrigues@somgarrigues.cat facebook.com/somgarrigues

@somgarrigues

SomGarrigues · abril de 2017

31

Davant els grans reptes, compti amb nosaltres.

productivitat.

El món de l’empresa és un desafiament per a emprenedors com vostè. Un camí que requereix envoltar-se de companys de viatge que l’ajudin a assolir els objectius del seu negoci.

A Aritmos, volem formar part del seu equip i impulsar la seva organització: optimitzant-ne els recursos, augmentant la productivitat, reduint costos, guanyant en competitivitat... En definitiva, rendibilitzant la seva empresa.

www.exmoviterra.com Obra pública i privada, moviments de terres en tot tipus d’esplanades, camps de futbol, basses d’aigua o purina, carreteres i tota mena de transformacions de finques, etc.

C/ Sant Roc, s/n · 25140 ARBECA (Lleida) tel. (+34) 973 14 90 19 e-mail: exmoviterra@gmail.com

Serveis agrícoles: sembrar, preparació de terres, recol·lectar i tirar purina.

Arrendament de finques i venda de palla.

973 188 300 www.aritmos.com

www.gesabros.com Compra i venda de maquinària Maquinària a la venda: · Tractor Case MX 310 · Tractor JD 8220 · Tractor JD 8330 · Tractor JD 9420 · Sembradora de sembra directa, JD 750A de 6 m · Diverses cisternes de purina · Sembradora de panís de 6 files, JD1 700 · Fresa de 3 m, marca Macho

• XAVIER SANS: mòbil 609 35 15 40 • ANTONIO SANS: mòbil 609 35 15 42 • ANA BADIA (oficina): tel. 973 14 90 19 |

e-mail: anabadiaortiz@gmail.com

Ens fem més grans al teu costat!

Com a casa no s’hi està enlloc Et portem els serveis a casa

· Atenció domiciliària (neteja, cangur, atenció psicològica) · Vetlles hospitalàries · Acompanyaments · Podologia i pedicura · Atenció hospitalària, etc.

Centres de dia i de serveis · Centre Municipal de Serveis Socials de Bell-lloc d’Urgell · Centre de Serveis de Fondarella · Centre de Serveis de Juneda T’assessorem i t’informem per facilitar-te l’elecció en cada cas.

Pisos socials A Juneda i a Bell-lloc disposem de pisos socials per a estades de respir i situacions d’urgència.

Al teu poble i amb tu!

Realitzem diferents tallers i activitats en molts pobles i centres cívics de la comarca. Tallers de memòria, fisioteràpia, estimulació, etc. Si encara no venim al teu poble ho podem fer. Truca’ns!

Servei de fisioteràpia / podologia Oferim serveis privats i per a mútues. Realitzem els serveis a domicili i als nostres centres. Fisioteràpia de rehabilitació, de descàrrega, esportiva, podologia, pedicura, etc.

Truca’ns i demana hora!

Fundació Serveis de Suport Adreça:

Telèfon:

Web:

C/ Àngel Guimerà, 40 JUNEDA

973 15 03 16

www.fundaciosuport.org administracio@fundaciosuport.org